1 minute read

100 anys sent Patrona de Castelló

Next Article
EPÍLEG

EPÍLEG

Autora: Ángela Monferrer i Escuder

(Secretaria de la Junta de “CaMareras” de la Real Confraria de La Mare de Déu del Lledó)

“La Verge del Lledó, la Nostra Patrona i Senyora, ègida de Castelló”

És per a Castelló un privilegi comptar amb la Basílica de Lledó, tan pròxima a la ciutat i unida a ella per l’avinguda de Lledó, agradable passeig, ja centenari, que facilita l’accés de fidels, devots i ciutadans i ciutadanes... L’avinguda porta el nom de la nostra Patrona i és habitualment freqüentada per gran quantitat de vianants que, en arribar al temple, entren, s’acosten a l’altar major per a dirigir una súplica, o resar davant la imatge de manera molt breu i tornar a eixir, sent constant el tràfec.

En l’edat mitjana, 1366, un llaurador, Perot de Granyana , va descobrir llaurant els seus camps al peu d’un “lledoner”, una xicoteta imatge: la “Santa Troballa”. D’incert origen, aquesta imatge prompte va ser venerada, no sols pels habitants de Castelló, sinó per tots els de la Plana i comarques adjacents. Naix doncs ací, en temps llunyans, la devoció cap a la Verge del Lledó, que és considerada com l’ègida, l’escut protector, de la ciutat.

Una xicoteta ermita, ampliada durant el Renaixement i derruïda en el segle XVIII, per a ser de nou edificada l’actual església, acull la imatge de la Verge, les seues successives ampliacions indiquen la preocupació i l’amor de la ciutat cap a la Mare de Déu. Amb el constant creixement de la ciutat i el fervor a la Lledonera, l’espai per al culte es multiplicava i magnificava. Així mateix, una edificació adjacent, la Casa Prioral, complementava la fisonomia actual.

Tot aquest espai, basílica, casa prioral, avinguda... gira entorn de la Mareta. En l’avinguda trobem la majestuosa imatge de Perot llaurant (escultura d’Adsuara), la castellonera participant en “l’ofrena de flors”, i el peiró, que dona pas a l’esplanada de la Basílica, on trobem la font, el pou, el porxo de la casa prioral i l’antiga portada renaixentista, presidida sobre la llinda per una imatge de la Verge, que dona accés a l’actual temple.

I la protagonista “la nostra Mareta” a la qual han dirigit durant segles els castellonencs i les castellonenques les seues pregàries en temps d’epidèmies, guerres, fam... perquè la seua imatge al costat del “Sant Sepulcre” (Crist Jacent de la Sang), són les més emblemàtiques, sens dubte de la nostra ciutat.

I què significa ser “patrona”? El patró i la patrona són models a seguir; 121

This article is from: