100 anys sent Patrona de Castelló

en aquest cas la Mare de Déu és el nostre model, una jove intel•ligent, disposada a acceptar sempre la voluntat de Déu, bona mare i esposa, però també preocupada pels altres tal com demostra en les noces de Canà, fidel al seu Fill fins al final, al peu de la creu, i al costat dels apòstols sempre, sense por i amb senzillesa.

El patró i la patrona, a més de models a seguir, com l’etimologia indica, “pater” són pares, i qui millor que els nostres pares i mares per a cuidar de nosaltres, protegir-nos i estimar-nos...! Maria, mare de Crist, és la millor intercessora davant el seu Fill Jesucrist, davant Déu Pare Celestial, i això fem quan ens dirigim a Ella per a orar, pregar... però també per a agrair tan bo com hi ha en les nostres vides i l’ajuda que ens presta en molts dels nostres destrets.

En el trànsit del segle XIX al segle XX, la Plana de Castelló experimenta profundes transformacions: l’arribada dels tarongers i l’agricultura de plantació va acompanyada d’importants infraestructures: ports, ferrocarrils, regadius... sense els quals haguera sigut inviable l’exportació de la producció agrícola i també de les manufactures. La mateixa ciutat canvia: nous edificis, carrers, institucions... fan de Castelló una nova urbs i creix el fervor i la devoció cap a la Verge, calant entre els habitants la necessitat de nomenar-la Patrona de la ciutat. És el Papa Pius XI qui el 8 de novembre de 1922 la declara Patrona de Castelló (Rescripte Papal) i en 1924, el 4 de maig, la Verge és coronada canònicament, pel mateix Pius XI.

la Molt Il•lustre Confraria de la Puríssima Sang, que també celebra en aquestes dates el 475 aniversari de la seua fundació.

La Confraria del Lledó té com a principal missió donar culte i enaltir la figura de Madonna Sancta Maria del Lledó, el més antic i original títol amb què es coneix a la Verge. Complint amb aquest propòsit la Junta de Govern de la Confraria va decidir l’any 2022 celebrar com corresponia el Centenari del Patronatge, amb la dignitat més gran i devoció fent partícip i extensiva aquesta celebració a tot el poble de Castelló. Per a això les Festes de Maig ja van comptar amb un bell cartell de l’artista castellonenc Lluís Fabra, qui 122

La Real Confraria de La nostra Senyora, fundada en 1559, és la segona més antiga de la ciutat, després de en aquest cartell utilitza una simbologia que mostra elements relacionats amb la declaració de la Verge com a Patrona.

Si observem el cartell veiem les fulles del lledoner, arbre sota el qual va ser trobada la mil•lenària i xicoteta Verge. Identifiquem elements perduts durant la Guerra Civil: així l’antiga corona i aurèola de la imatge-reliquiari, o la porteta del reliquiari i la corona de la Santa Troballa... Destaca sobre el mantell una inscripció: Ntra. Patrona, 1922, 2022, important aquesta inscripció, perquè el cartell serà emprat durant les festes del centenari a novembre, a més d’en les publicacions de la Confraria. Però potser el més significatiu és la posició de la

Verge, sota el mantell de la qual es troba l’escut de la ciutat, el Fadrí, Santa Maria, la ciutat de Castelló de 1922 i la Basílica.

Després de les tradicionals Festes de Maig, la Junta de Govern va disposar-se a organitzar els actes, que al novembre commemorarien el Centenari del Patronatge. Poc havia d’on extraure idees, però amb molta il•lusió, no exempta de dificultats, es va anar forjant un xicotet programa de festes que, a poc a poc, es va ampliar i del qual estem molt orgullosos.

Veiem que el cartell de les Festes de Maig es va fer servir com a programa anunciador dels actes de novembre. També un poemari i altres publicacions que s’han editat amb motiu d’aquesta efemèride.

Comencem els actes el dissabte dia cinc de novembre amb el tradicional Pregonet anunciador de festes al matí i a la vesprada inaugurem en el Menador una esplèndida exposició de quadres, cartells, imatges, mantells i objectes litúrgics relacionats amb la Verge. Amb unes sentides paraules i un breu col•loqui a la Sala de Conferències del Menador iniciem una setmana de vertigen.