a Castelló

AUTOR: Joan Josep Trilles i Font (A. C. Colla El Mitget)

L’any 1972 vaig començar a treballar en una empresa de materials per a la construcció i va ser la primera vegada que vaig sentir la paraula colla amb un significat diferent del que utilitzava mon pare quan parlava d’anar a treballar amb la colla dels arrossers o amb la colla de collidors de taronges. Segons defineix el Diccionari Normatiu Valencià colla és un conjunt de persones, especialment les que es reuneixen deliberadament per a un fi comú o per a fer una faena determinada (en el meu cas, descarregar un camió o fer una mudança).

A la nostra ciutat el mot colla fa referència a un grup de gent que s’ajunta per afinitat per a fer festa, és a dir, un grup d’amics avingut que, en la cotxera de casa, preparen un espai perfecte per a ajuntar-se en festes amb les seues famílies per a compartir i comboiar-se plegats. El cau serà el punt de trobada de la gent de la colla. És el que en altres indrets anomenen penya, quadrilla, filà, esbart... A Castelló alguns només viuen la festa i d’altres, a més, treballen per la recuperació de les nostres tradicions, per la música, per les danses, per la gastronomia...

Llavors la festa és un dels actes o accions col•lectives que els grups humans realitzen amb major freqüència, entranya moltes formes de sociabilitat i com un mitjà de manifestació social està lligada a diferents esferes i interessos de poder per ser un camp propiciatori d’interaccions socials. És un conjunt d’actes amb què una població o un barri celebra la festa anual del seu patró o amb què, en algun cas, commemora un fet important de la seua història o tradició, en el nostre cas, el trasllat de la Magdalena al pla.

Magdalena, 1970.

Així naix el col•lectiu de les colles a Castelló, sempre disposat a treballar per la festa, mirant amb il•lusió i compromís cap al futur, un futur on cap tothom que estime la festa. Així ho ha demostrat des de la seua fundació.

La Federació Colles de Castelló (FCC) va nàixer el dia en què representants de divuit colles van signar els estatuts d’una nova associació cultural, al saló d’actes del Centre Municipal de Cultura. Corria el mes d’octubre de l’any 1993. Els primers anys s’hi organitzaven propostes, es formaven comissions de treball. Hi havia entusiasme i molta il•lusió. Tothom donava la seua opinió per tal d’aportar idees a un projecte en comú. La participació activa a la Cavalcada del Pregó, mitjançant la representació d’escenes costumistes o l’aportació informal dels cadafals, la dignificació de la Tornà de la Romeria, la creació de l’Escola Municipal de Dolçaina i Tabal l’any 1994 i la recuperació de la festa de la Nit de Sant Joan... van ser algunes de les primeres apostes. Una saba nova començava a envescar les Festes de la Magdalena. La Federació anava creixent.

Durant els primers anys de vida, la Federació va duplicar el nombre de colles associades. Amb una personalitat pròpia i diferenciada d’altres maneres d’entendre la festa, les colles federades i, per extensió, el paper de les colles, van assolir un protagonisme social inqüestionable. Però calia fer un pas endavant.

Una fita cabdal d’aquella primera època va ser, sens dubte, l’organització del III Congrés Magdalener. Aquesta proposta va ser acollida al si de la festa amb no pocs recels. Això no obstant, el repte era important. El Congrés es va celebrar el juny de l’any 1995. El col•lectiu de les colles havia signat la seua majoria d’edat.

Tot i que les cròniques ens conten que estaven presents als anys quaranta, moltes de les nostres colles