El llibret gaiater clàssic i les NorMes de 1932

La nova estructuració de les festes de la Magdalena de Castelló, a partir del 1945, va generar tot un seguit de publicacions al voltant de la festa major de la capital de la Plana, els llibrets de gaiata. A més, en una primera època, van aparèixer unes altres publicacions bilingües, amb ús del castellà i del valencià, com ara La gaiata (1945), editada per Ramon Garcés; El Madalenero (1945), programa de festes amb anuncis comercials.

El llibret de gaiata va nàixer com un programa de les festes de cada sector, amb l’acompanyament de texts en prosa o en vers, de fotos de la madrina i de les dames i d’abundant publicitat. En les publicacions festeres dels primers anys s’observa un rellevant ús del valencià, encara que majoritàriament amb trets d’ortografia castellanitzant, sense cap cura per la normativa, poc més d’una dècada després de l’aprovació de les Normes de Castelló del 1932. Només el text poètic del Pregó, el dels Goigs a la Mare de Déu del Lledó i el del Rotllo i Canya van aparèixer sempre als llibrets gaiaters en la versió original en valencià i amb la correcta ortografia, d’acord amb les Normes de Castelló.

La raó del desinterés per la correcta ortografia en els llibrets, per l’aplicació de les Normes de Castelló en una època de pràctica prohibició de l’ús oficial de la llengua pròpia, cal buscar-la en el model de text. Els llibrets de gaiata dels primers anys van tenir com a referent el llibret clàssic de la falla, generalment aliè a la normativa lingüística. Però hi trobem una diferència important: el llibret gaiater no mostra una dependència respecte del monument, sinó que glossa aspectes varis de les festes de la Magdalena, i tracta de forma crítica la relació de la comissió del sector amb cada barri. Podem dir que el llibret gaiater clàssic, el del període 1945-1960, no ha sigut mai una «explicació de la gaiata» sinó un repàs variat de les celebracions magdaleneres i una crítica de la manca de participació ciutadana. El llibret gaiater de vegades esdevé una «explicació de la festa del barri i de la ciutat».

Podríem dir que importància històrica dels llibrets de gaiata va ser sobretot sociolingüística. Per a milers de castellonencs, la lectura de versos i de proses en valencià als llibrets gaiaters va representar la primera experiència de lectura en llengua pròpia de la seua vida.