EL VALENCIÀ EN ALGUNS LLIBRETS RELLEVANTS

D’altra banda, no podem oblidar que la implacable censura, imposada per la dictadura del general Franco, feia obligatori limitar les publicacions en valencià a un curt número de pàgines. I justament per això, sembla que la publicació de texts en valencià en publicacions com ara els llibrets de gaiata va ser tolerada, sense un especial control. Amb aquesta limitació, poetes de la rellevància de Bernat Artola o Carles Salvador van publicar els seus llibres a la postguerra. En aquella època, presentar un poema en valencià al Certamen literari de la Magdalena, o publicar textos en valencià als llibrets de gaiata eren mostres de compromís amb la llengua pròpia, i amb la restauració d’algun dret lingüístic bàsic.

Podem citar, com a exemple, el contingut del llibret de la gaiata 4 de 1949, on tots els texts literaris van ser escrits per l’autor teatral i poeta Josep Forcada Polo (Castelló, 1907-1986). És un dels escassos llibrets gaiaters clàssics escrits íntegrament en valencià. Els texts de Forcada en aquest llibret de 1949 estan escrits en una ortografia castellanitzant, obviant el procés modernitzador culminat per les Normes de Castelló de 1932 i les manifestacions d’ús del valencià normatiu als anys trenta.

En 1947, el llibret de la mateixa gaiata 4 era una publicació clarament diglòssica, on a cada llengua se li assignava una funció. Ací només són en valencià els versos introductoris al programa d’actes de cada dia de la setmana, els poemes dedicats a la madrina infantil, a la gaiata infantil i a la junta de la gaiata, i un poema publicitari dedicat als productes de la paqueteria Casa Pilar (ronda Millars, 81); però, per contra, en castellà s’hi va publicar la prosa, és a dir el programa de festes, la fitxa de la comissió i la publicitat, excepte el cas de Casa Pilar.