El llibret gaiater clàssic i les NorMes de 1932

A la fi d’aquest període inicial dels llibrets gaiaters, els de l’etapa clàssica, es van publicar alguns articles sobre el tema de la llengua. Així, per exemple, Ferran Sanchis Cardona va escriure una reflexió sobre la minorització del valencià com a llengua quotidiana en la societat del seu temps («La llengua dels valencians», llibret gaiata 7, 1960). En reproduïm el paràgraf inicial: «La llengua dels valencians, poc cultivada habitualment, (no parle de publicacions, on s’observa una gran puixança, sinó com a mitjà de relacions entre nosaltres) ocupa les columnes d’algunes revistes i llibrets de festa, amb motiu d’aquestes; tal és el cas dels llibrets de gaiata, essent aquesta quasibé l’única oportunitat de conservar-la».

POESIA MAGDALENERA D’ARTOLA I DE SALVADOR

Aportem ara un exemple de llibret amb una presència del valencià en un context diglòssic d’ús del castellà per a totes les funcions cultes de la llengua. Al llibret del sector 11 de 1947 la majoria dels poemes, obra de Forcada Polo, i el text en prosa del «Programa de festes» estan en valencià. La publicació d’un text de prosa en valencià era un fet rellevant als anys quaranta. L’ús del valencià en la informació dels actes i als articles d’opinió desapareixerà dels llibrets gaiaters en les següents dècades. Fins als anys vuitanta, tots els texts en prosa s’hi publicaren en castellà.

En l’etapa dels llibrets de gaiata clàssics, cal destacar les composicions poètiques de Bernat Artola Tomàs (Castelló, 1904Madrid, 1958), sens dubte el màxim poeta magdalener. A l’opuscle Festívoles (1941), format per només tres poemes, Artola va recollir els seus records infantils al poema I «Dia de la Madalena», datat en 1926, que potser és la seua primera composició dedicada a la festa major castellonenca. El poema II, titulat «Festa pairal», evoca els prolegòmens i l’ambient d’un joiós dinar de família, però la composició més rellevant és la tercera, «El Campanar», datada en 1940 i que es va reproduir al llibret de la gaiata 3, en 1948.

La majoria del poemes de tema magdalener d’Artola són peces soltes, que no formen part de cap llibre, com ara «Diàlec», publicat al número 1 de la revista La Gayata, en 1945; «A Emilieta Gascó Calduch», madrina de la gaiata 10 en 1945; «La campana d’Osca», sobre la Junta Central de Festes de la Magdalena, aparegut a Festividades en 1949; «A la madrina de la gaiata», datat en 1949, dedicat al sector 8; «Llibret de la gaiata de Miquel Aparicio» i «Gaiata nº5», també del 1949; «De lluny», publicat al llibret de la gaiata 5 en 1950; «Gaiatera», poema dedicat també a la gaiata 5; «Moros i cristians», que va aparèixer al llibret de la gaiata 3 en 1952; «Penyora devota», sobre l’ermita de la Magdalena, publicat a El Madalenero en 1952; «A la regina», dedicat a Blanca Rodríguez Gasset, reina de les festes de 1949; «A Marisa Pascual Climent», dedicat a la madrina de la gaiata 7 de 1950; «Idil·li vell», sobre un enamorament entre l’ermita de la Magdalena i el campanar de la vila, evocació escrita per a la gaiata 1; «Als veïns» assaig de Pregó de la Magdalena, de text incomplet i sense datar; «Campaneig» i deu septets més sobre la Magdalena; «Bordó i gaiata», «Pelegrí», «A la Madalena!» i, per damunt de tots, el «Pregó», encertat poema de circumstàncies que canta qui representa el sequier major des de 1947.

En l’etapa dels llibrets clàssics també destaca la contribució de Carles Salvador (València, 1893 - 1955). El que va ser conegut com a mestre de Benassal va escriure el poema «Amor, a la Magdalena!» (llibret gaiata 2, 1949). En aquell mateix llibret va aparèixer un altre poema, «Capvespre», obra de la filla de l’escriptor, de Sofia Salvador. A més, Carles Salvador va col·laborar amb les festes de la Magdalena amb tres poemes, que es van recitar al grup folklòric de Benassal del Pregó de 1955; es tracta de la «Lloa del majoralet primer», «Lloa del majoralet segon» i «Lloa de l’arriero».

Totes eixes mostres de poesia magdalenera sí que van representar un exemple d’aplicació de les Normes de Castelló a la literatura festívola local. A partir dels anys quaranta, els llibrets gaiaters han creat tot un corpus literari i erudit que ha de ser considerat com un element més de la cultura popular castellonenca.