1945, UNES FESTES DIFERENTS

AUTOR: Miguel Pastor i García

Les festes de la Magdalena de 1945 van ser diferents de quantes es van celebrar fins llavors, ja que havien passat molt pocs anys des que va acabar la contesa civil 1936-1939 i la major part de les famílies castellonenques encara estaven de dol. D’altra banda, l’escassetat de blat, oli o café, mantenien racionats uns certs aliments. Davant la terrible situació, els castellonencs i castellonenques no estaven per a festejar res i, per tant, no els va agradar la idea de les autoritats, obstinades a ampliar els dies festius. Potser per això, des del Govern Civil es va anunciar un racionament extraordinari, en el qual cadascuna de les persones adultes de Castelló, podria adquirir: una quarta de pa, un litre d’oli, un quilo d’arròs, doscents cinquanta grams de sucre i cinquanta grams de café. Així mateix, tant el diari Mediterrani, com EAJ 14 Radi Castelló, van començar a explicar l’abast del que van anomenar refundació de les Festes Fundacionals. En primer lloc, des de les ondes i la premsa es va assegurar que les festes no serien organitzades per l’Ajuntament, sinó a través d’una “Junta de Festejos” que programaria actes durant nou dies perquè les festes de la Magdalena es convertiren en les festivitats d’un poble que, desitjava honrar als qui van decidir traslladar la població de la muntanya al pla. De manera immediata es va convocar un concurs de cartells i anunciar un acte denominat: Proclamació de la Reina i Imposició de Bandes.

D’aquesta manera, el dia 23 de febrer d’aquell any 1945, tot Castelló abarrotava el Teatre Principal. En creuar el vestíbul, algun dels assistents va assegurar que la tradicional romeria comptaria, aquell any, amb una massiva participació de romers, per alguna cosa havia sigut nomenada primera Reina de les festes de la Magdalena, la jove Carmen Abriat i Puig, filla del capità general de la Tercera Regió Militar amb seu a València. Uns altres parlaven de l’èxit de participació que havia tingut el concurs de cartells i posterior exposició de les setze obres presentades, en els baixos de l’Ajuntament. Fins i tot algú va avançar que havia agradat tant al jurat el presentat per Ruperto Sanchis, que havia sigut proposat com a guanyador de les mil pessetes del primer premi, en competència amb el d’Enrique Meseguer qui rebria les cinc-centes pessetes del segon premi.

A través de Mediterrani i Ràdio Castelló, els castellonencs i castellonenques van tindre coneixement que la ciutat es dividiria en dotze sectors. Cadascun d’ells construiria una monumental gaiata per a optar a un concurs i organitzaria festes populars en la zona on es trobava, entre les quals no faltarien: danses, serenates, cercaviles i alguna traca. Per a dur a terme tot això, es formarien comissions i seria triada una jove que, com a Madrina de cada gaiata, formaria part de la Cort d’Honor de la Reina i, a més, representaria a les dones del sector. D’altra banda, els membres de la “Junta de Festejos” anaven filtrant, a poc a poc, algun dels actes que se celebrarien durant les festes de la Magdalena. Entre ells, un Certamen literari a l’estil dels antics Jocs Florals de la República. Així mateix, fins a totes les tertúlies, especialment a la del Casino Antic, anaven arribant notícies de l’extraordinària

Cavalcada que desfilaria pels carrers de la ciutat el tercer dissabte de Quaresma, en homenatge als qui van traslladar la població des de la muntanya al pla, al mateix temps que seria el Pregó anunciador de les festes.

El dissabte tres de març a les tres de la vesprada, en la plaça de Fadrell no cabia una agulla. Els representants de la nostra mitologia van iniciar el recorregut d’aquell primer Pregó , entre aplaudiments que es van incrementar en aparéixer soldats del Regiment, representant als nobles que van col•laborar amb el rei Jaume I en la conquesta cristiana de les nostres terres i, així mateix, parelles de joves lluint les tradicionals peces i portant rams de flors que s’oferirien a la nostra Patrona. L’entusiasme va créixer quan grups folklòrics, arribats des d’algunes localitats de la província, ballaven al so de rondalles o la dolçaina i el tabal. Per a acabar, el pas de la carrossa amb la Reina de les Festes i la seua Cort d’Honor, era saludada amb una ovació tancada que es reproduïa en cada ocasió en què el pregoner, Manolo Vellón, cantava amb la seua característica veu els versos de Carlos G. Espresati.

El diumenge quatre de març del 1945, va començar el dia plujós. Malgrat això, la major part dels veïns i veïnes van acudir al centre de la ciutat. Alguns esperaven al costat dels porxos de l’Ajuntament, uns altres enfront de la porta de la Torre Campanar; però la gran majoria, en conéixer que la missa de romers se celebraria a l’Església dels Agustins, es van donar cita al Carrer Major. A penes van començar a voltejar les campanes, una munió es va situar després de la comitiva formada per: Reina de la Magdalena, Dames de la Ciutat, autoritats locals i el clergat, per a iniciar la tradicional Romeria que els conduiria fins al turó de la Magdalena, i en la seua esplanada, es va celebrar el tradicional concurs de carros engalanats. En finalitzar el tradicional porrat es va començar la tornà amb gran participació de veïns i veïnes. A continuació de la processó de penitents van desfilar, per primera vegada, les Madrines de cada gaiata amb les seues dames i les comissions de cadascun dels sectors, al costat del seu monument, entre l’admiració i l’afecte del veïnat que presenciava la singular desfilada.