LA DECLARACIÓ DE FESTES D’INTERÉS TURÍSTIC I ALTRES MENCIONS HONORÍFIQUES PER A LES FESTES DE LA MAGDALENA; UN RECURS DINAMITZADOR DEL TERRITORI

suposa un gran esforç administratiu i una inversió en comunicació. En aquest sentit, les declaracions honorífiques són estímuls amb què les administracions distingeixen determinades celebracions i que donen dret que aquest segell puga expressar-se en actes publicitaris o propagandístics que es realitzen en relació amb la festa o celebració, com és el cas de fires, cartellera i altres expressions de promoció turística i cultural.

Les Festes de la Magdalena són les celebracions més importants de la ciutat de Castelló. Al llarg de nou dies es commemora la fundació de la ciutat, i el tercer diumenge de Quaresma és el dia central d’aquest esdeveniment tradicional. Durant un poc més d’una setmana, es desenvolupa una programació que recull més de 200 actes per a tota mena de públic. Tot i això, i malgrat que les Festes de la Magdalena són les més rellevants, la ciutat ofereix altres esdeveniments tradicionals distribuïts al llarg de tot l’any que conviden el turista a visitar la ciutat.

El posicionament i el caràcter diferencial de la Magdalena, en comparació amb els esdeveniments tradicionals del seu entorn, rau en el seu origen fundacional, que es basa en l’exaltació dels seus orígens, posant en valor totes les seues peculiaritats tradicionals (indumentària, música, gastronomia, història…), més enllà de les celebracions religioses que les acompanyen. Es tracta de festes cíviques, on l’oci, la cultura i la tradició, s’imbriquen formant un calidoscopi d’actes on la música, la llum i el color donen la benvinguda a la primavera, amb una explosió d’alegria i de participació popular. En aquest cas, els carrers són el millor escenari per a emmarcar aquest gran esdeveniment. D’altra banda, la mateixa essència de la Magdalena, té forts efectes comunicacionals, ja que manté un component, el storytelling, que ve construït des del seu origen i que té un important contingut mitològic, històric i cultural, fet que pot dotar de significació a l’hora de fer arquitectura de marca, per a diferenciar aquest esdeveniment.

Però, potenciar correctament la gestió del patrimoni tradicional i en concret les festes populars d’una població, implica una sèrie d’esforços per part de la ciutadania i de les institucions. En aquest procés, tot el món és part activa, i el resultat a la llarga serà positiu, ja que d’aquesta manera es preservarà el ric patrimoni de costums i tradicions particulars que d’una altra manera es perdrien i suposa conservar un patrimoni heretat dels nostres ancestres que es converteix en llegat per a les noves generacions. També suposarà una diversificació de l’oferta i la desestacionalització de la demanda, així com un aprofitament d’infraestructures que d’una altra manera quedarien inactives. D’aquesta manera, redundarà en l’economia del territori, millorant notablement l’economia local. Finalment, la potenciació correcta de la gestió del patrimoni tradicional suposarà una millora important de la imatge percebuda de la ciutat i entorn on es desenvolupen les festes populars correctament gestionades. En aquest sentit, és inqüestionable el fet que hi ha ciutats en les quals les seues festes populars són el seu senyal d’identitat, i que han fet que les mateixes siguen part dels valors que conformen la mateixa, pensem per exemple en les Falles de València, els San Fermín de Pamplona, els Moros i Cristians d’Alcoi o la Setmana Santa de Sevilla entre altres. S’ha comprovat, que en ciutats o territoris on es desenvolupen festes populars amb repercussió mediàtica i amb una correcta gestió de les mateixes, l’impacte econòmic directe en el territori ha sigut i és espectacular.