LA DECLARACIÓ DE FESTES D’INTERÉS TURÍSTIC I ALTRES

MENCIONS HONORÍFIQUES PER A LES FESTES DE LA MAGDALENA; UN RECURS DINAMITZADOR DEL TERRITORI

Per això, aconseguir aquestes mencions a més d’ajudar al desenvolupament econòmic de la localitat, suposa garantir la preservació de béns culturals que per ser intangibles a vegades costa més cuidar-los i protegir la seua importància històrica i social, per això per a poder aconseguir aquests títols és necessari tindre uns determinats requisits mínims, que sí que tenen les Festes de la Magdalena. Aquests requisits de manera general són:

Que la festa o l’esdeveniment siguen antics i, per tant, el seu origen, antiguitat i arrelament siguen apreciats pel seu valor cultural i significació com a atractiu turístic. És el cas de la Romeria de les Canyes, element fonamental de les Festes de la Magdalena i del seu símbol principal, les gaiates, perfectament descrites en documentació del segle XVIII. Els inicis de la Romeria es remunten al 1375, quan sorgeix com a processó penitencial medieval associada a períodes de carestia, malalties o sequera.

A més, és necessari una continuïtat en el temps entre una celebració i l’altra de la festa, és a dir, no haurà de transcórrer més de cinc anys d’interregne entre cada vegada que se celebra l’esdeveniment i per això és fonamental la data de celebració i descripció dels actes que componen la festa. La Romeria de les Canyes va passar a ser anual a mitjan segle XVI i va continuar celebrant-se, encara que amb certes interrupcions i el 1750 es recuperà amb un sentit cívic i commemoratiu del trasllat de la població, fet que es reafirma el 1831 quan l’ajuntament va acordar l’assistència de la corporació a la romeria. En l’actualitat el cicle festiu de les Festes de la Magdalena és anual, finalitzant cada edició al mes de juliol i començant un nou cicle a principis de setembre.

Una qüestió fonamental és l’arrelament de la festa, la participació de la ciutadania en el desenvolupament de la mateixa: penyes, colles, associacions, ens, agrupacions… en el cas de les Festes de Castelló, l’eix vertebrador són les 19 gaites i les seues Comissions que les sustenten i són la seua base d’aquestes festes, però a més hi ha altres ens vinculats, com els Cavallers de la Conquesta, la Colla Bacalao o la Colla del rei Barbut, també hi ha colles, grups de dansa, de teatre i altres agrupacions culturals, que componen l’engranatge humà tan necessari en aquestes festes quina característica principal és el seu caràcter popular.

També el territori deu disposar d’un equipament suficient i adequat, és a dir, que existeixen a la localitat o a la seua àrea geogràfica (al voltant d’uns 50 km) allotjaments i serveis turístics per a la recepció de visitants. En el cas de la nostra ciutat i la província, el seu caràcter turístic fa que hi haja molta disponibilitat d’allotjaments. I si tenim en compte que el turisme de la província sol ser estacional, buscant el sol de l’estiu, fonamentalment, trobem que aquesta ocupació derivada de l’esdeveniment tradicional pot servir per a desestacionalitzar i ocupar aquests establiments, normalment buits a les dates de l’esdeveniment tradicional.

Un requisit que té gran pes és l’originalitat i diversitat dels actes que es realitzen, per això és tan important tindre símbols, indumentària, gastronomia o música pròpia que destaque i diferencia el nostre esdeveniment. En el cas de les Festes de la Magdalena, en ser festes mediterrànies que se celebren al principi de la primavera, comparteixen molts elements semblants a altres festes germanes de la Comunitat Valenciana, però té grans elements diferencials, com és el cas de les gaiates, que la fan única i distingible enfront dels esdeveniments tradicionals dels voltants.

I a més és necessari fer accions promocionals, per part de les entitats organitzadores, que siguen suficients per a l’atracció de corrents turístics i que donen a conéixer la festa i les seues característiques. En el cas de les Festes de la Magdalena, els patronats municipals i provincials de turisme, fan accions promocionals en fires com FITUR i altres, per a donar a conéixer les festes tradicionals de Castelló.

I clar està, per a poder obtindré aquestes mencions, s’han de complir uns passos administratius. Començant perquè primer és necessari aconseguir la declaració d’interés turístic de la comunitat autònoma cinc anys abans per a poder demanar la declaració de Festes d’Interés Turístic Nacional. I per ser declarada Festa d’Interés Turístic Internacional prèviament, cinc anys també, haja estat declarada Festa d’Interés Turístic Nacional.

Una vegada s’han seguit i aconseguit complir els anteriors passos, i s’ha obtingut una resposta positiva del compliment de tots ells, cal fer una memòria explicativa que reculla: l’origen, la història, l’antiguitat, la continuïtat en el temps i el valor cultural, l’originalitat, els actes que s’organitzen, l’arrelament, l’existència d’equipament adequat, és a dir suficients allotjaments i serveis per a futurs visitants, una cura adequada de l’entorn natural, urbà i monumental, etc. També és preceptiu fer un pla de difusió que incloga: 10% de finançament total, 20 impactes en mitjans nacionals, pàgina web pròpia, trànsit i posicionament web. Així com altres requisits com són informes, acords, declaracions, etc.

Amb tots aquests passos, es podrà sol•licitar i obtenir qualsevol de les mencions honorífiques amb què les administracions recolzen aquests esdeveniments, i en el cas de les Festes de la Magdalena, fa més de quaranta anys que està treballant-se amb aquest sentit, perquè ja van obtenir la declaració de Festes d´Interés Turístic Nacional per resolució del 15 de febrer de 1980 i el 12 de març de 2010, la Secretaria d’Estat de Turisme va aprovar la resolució per la qual va concedir el títol de Festa d’Interés Turístic Internacional a les Festes de la Magdalena de Castelló.