Matilde Salvador i el Món de les Festes de Castelló

AUTOR: Vicent Julio Navarro i Porcar

“La condició de ser dona i haver nascut a Castelló han marcat la meua vida i la meua obra. No es comprén la meua producció musical i pictòrica sense aquestos llaços» Matilde Salvador (Castelló, 1918-2007)

Des de la meua modesta opinió com a professor d e Música a l’IES Matilde Salvador, la meua pretensió, amb aquest article, és fer valdre la figura tan important de la compositora castellonenca Matilde Salvador i Segarra, nascuda a Castelló de la Plana el 23 de març de 1918, al carrer Falco número 10 d’aquesta ciutat.

Del salón en el ángulo oscuro, de su dueña tal vez olvidada, silenciosa y cubierta de polvo, veíase el arpa.

¡Cuánta nota dormía en sus cuerdas, como el pájaro duerme en las ramas, esperando la mano de nieve que sabe arrancarlas!

¡Ay!, pensé; ¡cuántas veces el genio así duerme en el fondo del alma, y una voz como Lázaro espera que le diga “Levántate y anda”!

Gustavo Adolfo Bécquer

Començarem per nomenar la Marxa de la Ciutat de Castelló. Sens dubte és la peça musical de Matilde més escoltada i que més visibilitat té, ja que s’interpreta el dissabte al Pregó anunciant les Festes de la Magdalena. Vos conte.

Donant una ullada a la impressionant vida musical de Matilde Salvador, són diverses les relacions d’aquesta compositora en la vida festiva de Castelló, i de les quals farem ressò en aquest article d’opinió, començant per la Marxa de la Ciutat, el Betlem de la Pigà i la Missa de Lledó (sense comentar, tota la producció vocal, música de ballet, operes com la Filla del Rei Barbut, basada en l’obra de Tomba-Tossals de Pascual Tirado o Vinatea). Matilde té una producció musical increïble.

Era l’any 1945, l’Ajuntament de Castelló amb motiu de les Festes de la Magdalena, sent alcalde Benjamí Fabregat, va convocar un premi el tema del qual era “Marxa de la ciutat”, dintre del Certamen literari. Matilde va conéixer, de boca del seu amic el poeta Bernat Artola, la convocatòria del concurs dos dies abans de tancar el termini d’admissió d’originals. Només conéixer la convocatòria, va començar a compondre-la, basant-se en el motiu central de la Marxa del Rei Barbut. Va ser instrumentada per a trompetes, trombons i timbals per Vicente Asensio, marit de Matilde Salvador, que encara que era nascut a València, se sentia molt de Castelló. La Marxa presenta, una disposició ternària clàssica A, B, A. L’harmonització de la peça segueix una estructura curiosa, oferint una sonoritat modal original amb gran solemnitat i força, que li dona una gran personalitat, encara que és de curta durada, tot just un minut. Segons paraules textuals de Matilde Salvador en el llibre de Rosa Solbes diu:

“Em fa molta il•lusió que al Pregó anunciador de les festes del meu poble, la Marxa sone abans i després que el Pregoner recite els versos que, Bernat Artola escrigué per a convocar al poble de Castelló a la festa”.

Aquesta Marxa, que ja sonava als actes de l’Ajuntament, va ser adoptada com a himne oficial de la Ciutat de Castelló de la Plana, per acord municipal del 22 de desembre del 1987, sent alcalde Daniel Gozalbo. Doncs és evident la implicació de Matilde en el món de la festa.

Comentarem ara el Betlem de la Pigà. Matilde es basa en les tradicions nadalenques de Castelló per donar-li forma al que serà una de les peces costumistes que millor descriuen la ciutat de Castelló, ja que any darrere any va adaptant-se als temps actuals, presentant personatges, situacions de la vida social i cultural del moment.

Segons conta Matilde en el llibre de Rosa Solbes, quan era menuda, les festes de Nadal es mantenien amb molta força i les representacions del naixement de Jesús (segons li havia dit la seua iaia), es feien al Raval, aprofitant la boca del Forn del Pla, que feia coveta, i allí es muntava una representació del naixement. Un dels personatges que nomena Matilde és la “sinyo Quiqueta la Pigà”, i possiblement