MUNICIPAL DE CASTELLÓ

concert cada festa. Com que les festes de carrer són una vintena, i el calendari de la nostra agrupació és molt atapeït, l’Associació de Festes de Carrer organitza torns, de manera que cada any li toca a unes quantes festes. Els concerts s’inclouen en la programació respectiva de cadascuna i solen ser molt concorreguts, ja que els veïns de cada carrer o barri se’l fan molt seu.

Per part meua, l’aportació que he procurat fer els últims anys és que els concerts d’aquelles festes que cauen a la tardor i l’hivern, per una qüestió de llum i de confort tèrmic, es puguen fer al Teatre del Raval, mentre que els concerts més estiuencs i primaverals es fan en els carrers respectius, a l’aire lliure. En tot cas, ho acordem sempre amb els presidents o organitzadors de cada festa, amb qui hi ha un diàleg molt sa i bonic. Un detall que m’agrada cuidar és preguntar a cada festa si tenen un himne, pasdoble o peça més propi, estimat, o que signifique alguna cosa especial per a ells, i l’interpretem al final del concert, sovint amb el cant conjunt dels assistents.

També s’han fet, ocasionalment, concerts d’homenatge al conjunt de les festes de carrer, que combinen la part musical amb un caire una mica més social de reconeixement a les persones més implicades, aniversaris destacats, etc.

Les músiques de la Magdalena

Pel que fa al cicle magdalener, la banda participa en les imposicions de bandes, al setembre, en les galanies (normalment quinze dies abans de la setmana de Magdalena tot i que, per exemple, enguany es faran una setmana abans) i en els diversos actes de la setmana gran de les festes, que són els següents:

Primer dissabte

• Recepció de delegacions i desfilada fins al Primer Molí per la mascletà, imposició del mocador a Tombatossals i homenatge al Rei Jaume.

• Acompanyament de la carrossa de la Reina a la Cavalcada del Pregó.

Primer diumenge

• Eixida de la Romeria des de la plaça Major i acompanyament fins al Primer Molí.

• Acompanyament de la Tornà de la Romeria des del Forn del Pla i seguidament Desfilada de les Gaiates.

Dilluns de Magdalena

• Pregó infantil.

Segon dissabte

• Acompanyament de l’Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó des de la plaça Major.

Segon diumenge

• Participació en la Jornada de cloenda del Festival de Bandes de música.

• Desfilada final de festes.

Des de fa uns anys, es fa també un concert central de festes , normalment a la plaça Major i amb un caire marcadament popular i multitudinari, tant d’arranjaments i versions de cantants famosos com de col•laboracions amb grups locals. L’any 2019 es va fer amb els Llauradors i enguany està previst fer-se amb el grup

The Lorian, en què farem un tribut a les músiques més famoses dels anys vuitanta. Així mateix, el ja tradicional concert de pasdobles taurins sol tenir lloc una setmana abans de les galanies, de manera que, en esperit, forma part del cicle magdalener i és una de les primeres ocasions de l’any en què s’interpreta el Rotllo i Canya.

Pel que fa al repertori de carrer, els títols que tenim són una mostra de la història de les festes i la contribució dels autors locals és la més important, així com la del mestre Signes, que va incorporar al repertori de cercavila les tonades més populars a través dels seus pasdobles de carrer. D’ell comptem títols com ara Festa Plena, Castell Alonso, Magdalena Festa Plena o Magdalena 1990. Pel carrer també es toquen obres molt curioses, que no tenen cap relació amb la ciutat més que el fet que es porten programant des de temps del mestre Felip perquè eren famoses internacionalment aleshores, com ara King Cotton (interpretat per la banda municipal com a mínim des del 19 de juny de 1927), de l’americà J. Ph. Sousa, o En Avant, de Mazel.

Vull també fer èmfasi en un detall que vam començar a fer a partir de la primera Magdalena en què era jo director titular: el fet que la banda “saluda” els assistents en algunes de les cercaviles més importants. Entenem per saludar, en aquest cas, el fet de girar-nos cap a l’audiència. Això ho férem en el Pregó de 2019 a la Porta del Sol, davant del Casino Antic. Interpretàvem el Rotllo i canya i, en quedar davant de l’entarimat, ens vam girar tots cap a les autoritats en senyal de respecte i deferència. Quan es va acabar el pasdoble, vaig donar indicació que el repetírem sense interrupció, i aleshores ens vàrem girar cap a l’altre costat, cap al casino, cosa que en aquell moment, per al cor de tots, va significar retre homenatge al poble, als assistents que no formen part de la tribuna oficial i que, a peu de vorera o des de la balconada del casino, ens escoltàvem. La cridòria d’admiració i d’agraïment va ser tal que, des d’aleshores, pense que ja no podrem passar per allà sense fer-ho, ja que la gent ho espera i ho valora.

Una reflexió sobre el paper de la banda en Galanies i Imposicions És en les Galanies i en les Imposicions de bandes on estem intentant fer un significatiu pas en la renovació del concepte i el tipus de participació de la banda municipal, no només del repertori. Recordem que les principals aportacions de la banda en aquests actes són: l’obertura; la pujada i baixada de l’escenari de cadascuna de les Madrines, Dames de la Ciutat, Na Violant, la Reina i els representants d’altres localitats; les ofrenes (galanies), i el moment de les imposicions de bandes (imposicions).

El protocol musical encara no està del tot tancat, sinó que va fent solatge amb el temps, de mica en mica, acordant-se per a cada ocasió entre els representants de la Junta de Festes que organitzen l’acte i qui us escriu. En tot cas, està clar que la pujada de les personalitats d’altres ciutats es fa amb la música emblemàtica de cada lloc. En canvi, les següents tres qüestions impliquen una decisió més complexa, àdhuc arriscada, gosaria dir:

1. En quin moment sonarà per primera vegada el Rotllo i canya.

2. Quina peça acompanyarà la Reina.

3. Quin paper tindrà la Marxa de la Ciutat.

Aquesta dificultat rau en el fet que cadascú té la seua pròpia idea de què és més idoni. La pujada i baixada de la Reina, així com la seua aparició davant de la ciutadania quan surt de la casa de la vila per incorporar-se als diversos seguicis, se sol acompanyar de “Lanceros de la Reina”, de Pascual Marquina. Es tracta d’una marxa de passeig per al cos de llancers de cavalleria, escorta personal de la reina Victòria Eugènia de Battenberg, dona d’Alfons XIII. Fer-la a Castelló va ser idea del mestre Signes, que va veure en l’elegància de l’estil anglés de la peça una acompanyant ideal per a la nostra