El català de la Codonyera by Gara d'edizions

5. Elementos de fonética y morfosintaxis benasquesas. José Antonio Saura Rami. 6. El aragonés de Baixo Peñas. Localidades de Sobrarbe situadas en las faldas de Peña Montañesa. Fernando Blas Gabarda y Fernando Romanos Hernando. 7. Aspectos morfosintácticos del belsetán (aragonés del valle de Bielsa). Chabier Lozano Sierra y Ángel Luis Saludas Bernad. 8. Voces de Aragón. Antología de textos orales de Aragón. 1968-2004. Brian Mott. 9. El aragonés ansotano. Estudio lingüístico de Ansó y Fago. Miguel Ánchel Barcos. 10. Dizionario de terminos cheograficos. Chesús Casaus Parrilla y Pascual Miguel Ballestín. 11. El aragonés nuclear de Nerín y Sercué (Valle de Vio). Artur Quintana i Font. 12. Dizionario aragonés chistabín. Fernando Blas Gabarda y Fernando Romanos Hernando. 13. Aspectos lingüísticos de Tella. Chabier Lozano Sierra. 14. Borrador de un diccionario de voces aragonesas. José Luis Aliaga Jiménez. 15. ARREDOL. Curso d'aragonés. Metodo d'autoaprendizache. Mauricio Delgado, Arturo García, Marieta Longás y Feliciano Martínez. 16. Las lenguas de Aragón en el primer tercio del siglo XX. Inéditos, rarezas y caras B. VOL I. José Luis Aliaga Jiménez. 17. Las lenguas de Aragón en el primer tercio del siglo XX. VOL II. José Luis Aliaga Jiménez. 18. El català de la Codonyera. (Terol. Aragó). Artur Quintana i Font. 19. Refranes del Aragón que se fue. Fraseología popular aragonesa de tradición oral. José Luis Aliaga Jiménez.

EL CATALÀ DE LA CODONYERA és la segona edició de la tesi doctoral de l’autor, publicada a Barcelona l’any 1986. N’és una versió corregida i considerablement ampliada, especialment en el capítol dedicat al vocabulari que té ara, si fa no fa, un 25% més de mots. Es descriu ací el català tan original de la Codonyera, precisant-ne minuciosament la fonètica, la morfologia, el lèxic -ordenat aquest per camps conceptuals segons el Begriffsystem de Hallig /von Wartburg- així com la toponímia, amb un tendencial afany de totalitat. Un atles lingüístic de 16 mapes comentats permet de situar el català de la Codonyera en el marc de les valls del Matarranya i del Baix Guadalop. Tot plegat queda arrodonit per nombroses mostres de literatura popular i un índex de mots. El llibre presenta bàsicament el català de la Codonyera, i la idiosincràsia dels seus parlants en molts exemples, tal com eren fa quaranta anys, quan el procés de substitució lingüística del català pel castellà a la Codonyera no es trobava, ni de bon tros, tan avançat –les enquestes actuals han estat fetes majoritàriament a persones de més de 80 anys. Res no queda tan lluny dels interessos de l’autor que documentar amb detall aquest procés de substitució, ans ben al contrari: El català de la Codonyera és entès com una contribució a l’estudi i foment del patrimoni lingüístic aragonès, i com una eina per a superar l’esmentat procés de substitució de la llengua catalana.

18 EL CATALÀ DE LA CODONYERA (Terol, Aragó) E L C ATA L À D E L A C O D O N Y E R A . Te r o l ( A r a g ó ) A r t u r Q u i n t a n a i Fo n t

AINAS

Artur Quintana i Font

Artur Quintana i Font (Barcelona 1936) estudià germanística i romanística a Barcelona i a Colònia i es va doctorar el 1973 en Filosofia i Lletres amb una primera versió del treball que ací es presenta. Ha treballat, com a germanista a la Universitat de Barcelona, de lector de castellà i català a les universitats de Caerdydd / Cardiff i de Friburg de Brisgòvia, i de professor encarregat de curs de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Heidelberg. Jubilat des del 2003 viu ara entre la Codonyera i Espira, localitat on durant molts anys exercí de conseller superior bibliotecari. Els seus treballs giren majoritàriament entorn de l’aragonès i del català de l’Aragó: La nostra llengua (1984), El català a l’Aragó (1989), col·laborador dels reculls de literatura popular catalana de l’Aragó Lo Molinar (1995-1996) i Bllat colrat! (1997), Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989) (2002), El aragonés residual del Bajo Valle del Mezquín (2004), El aragonès nuclear de Nerín y Sercué (Valle de Vio) (2006), Xandra. Estudios aragoneses de luenga e literatura (2007), ... És membre del Consello Asesor de l’Aragonés, de l’Academia de l’Aragonés i de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i ha estat proposat per a ser-ne de l’Academia Aragonesa del Catalán.

18 EL CATALÀ DE LA CODONYERA (Terol, Aragó) E L C ATA L À D E L A C O D O N Y E R A . Te r o l ( A r a g ó ) A r t u r Q u i n t a n a i Fo n t

AINAS

Artur Quintana i Font

EL CATALÀ DE LA CODONYERA PREMI NICOLAU D’OLWER, 1973

Artur Quintana i Font

Disseny sobre portada: Fernando Lasheras

Aquest llibre ha rebut un ajut del Departamento de Educación, Universidad, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón

Publicació número 3191 de la Institución Fernando el Católico (Organismo autónomo de la Excma. Diputación de Zaragoza) Plaza de España, 2 E-50071 ZARAGOZA Tlf.: (34) 976 28 88 78/79 Fax.: (34) 976 28 88 69 ifc@dpz.es http://www.ifc.dpz.es

Prensas Universitarias de Zaragoza Edificio de Ciencias Geológicas Pedro Cerbuna, 12 E-50009 ZARAGOZA puz@unizar.es

© Gara d’Edizions Abda. Navarra, 8 E-50010 ZARAGOZA www.garadedizions.com gara@garadedizions.com Dipòsit Legal: Z-1987-2012 I.S.B.N.: 978-84-8094-66-5 Impressió: Ino Reproducciones Imprès en Aragó-Printed in Aragon.

EL CATALÀ DE LA CODONYERA

Artur Quintana i Font

Institución Fernando el Católico Prensas Universitarias de Zaragoza Gara d’Edizions Zaragoza, 2012

És que mos ho han amostrat així Victòria Nicolàs Faci

MÉS PARAULES

NO PREGUNTOS MÉS PARAULES SI VOLS LO LLIBRE ACABAR, SEMPRE EN TROBARÀS DE NOVES, VUI, L’ANY QUE VE O DEMÀ. I SI EN VOLS ALGUNES MÉS UNA LLISTA VA DAVALL. POTSER ALGUNES NO LES TINGUES I LES ALTRES LES TINDRÀS. GANDAIO, FARXO, TAPANTA, COMPLETES, ESPERPILLAR, LA LLOMERA, ÇONCARRÓ LA ÇORRÚPIA TÉ REBRIGO, FALAGUERA, BARRENAT, XIXARRINA I TELERÀ PLEGUERS I ACOTOLAR I SI EN VOLS ALGUNES MÉS -QUE SIGUEN D’AFEGITÓ LA SITIÀ I L’ARREMANGÓ. JOSEP MIQUEL GRÀCIA ZAPATER

ÍNDEX Pròleg ............................................................................................................................... INTRODUCCIÓ ........................................................................................................... I. L'HOME I LA TERRA ................................................................................................ II. L'HOME I LA LLENGUA ........................................................................................ III. FONÈTICA I FONOLOGIA .................................................................................. El sistema vocàlic ....................................................................................................... La norma vocàlica ..................................................................................................... El sandhi entre vocals................................................................................................. El sistema consonàntic................................................................................................ Mapa fonètic ............................................................................................................. Les consonants ........................................................................................................... Distribució de les consonants a les síl·labes:.................................................................. Resum de l'estructura sil·làbica .................................................................................. La norma .................................................................................................................. El sandhi entre mots. ................................................................................................. Els trets prosòdics ....................................................................................................... IV. MORFOLOGIA ........................................................................................................ Morfologia del grup nominal...................................................................................... Morfologia del verb.................................................................................................... La derivació .............................................................................................................. Els pronoms personals i adverbials .............................................................................. L'article ................................................................................................................... Els pronoms i adverbis demostratius ............................................................................ Els pronoms possessius ................................................................................................ Els pronoms interrogatius ........................................................................................... Els pronoms relatius ................................................................................................... Les preposicions.......................................................................................................... Pronoms indefinits ..................................................................................................... Perífrasis verbals ........................................................................................................ Se(r) i esta(r) ............................................................................................................ Ús dels temps i modes ................................................................................................. Conjuncions .............................................................................................................. Interjeccions .............................................................................................................. Consideracions diatòpiques, diacròniques, diafàsiques i diastràtiques ............................ V. VOCABULARI .......................................................................................................... Camp conceptual del temps atmosfèric ........................................................................ Camp conceptual de l'àmbit geogràfic ......................................................................... Camp conceptual dels minerals ................................................................................... Camp conceptual dels vegetals ....................................................................................

13 15 19 20 25 25 29 30 31 31 32 38 40 40 41 44 45 48 50 61 68 70 71 73 73 74 74 75 76 76 77 77 78 79 80 81 84 87 87 11

Camp conceptual dels animals .................................................................................... 93 Camp conceptual del cos humà (animal) .................................................................... 95 Òrgans i llurs funcions ............................................................................................... 98 Els sentits .................................................................................................................. 99 Moviments del cos sobre sí mateix ............................................................................... 102 Moviments exercits sobre altres cossos ........................................................................... 104 Camp conceptual de la son ......................................................................................... 104 Camp conceptual de la salut i les malalties .................................................................. 105 Afeccions dels animals o molt específiques d'ells ............................................................ 107 Afeccions de les plantes ............................................................................................... 107 Camp conceptual de les cures ...................................................................................... 107 Camp conceptual del cicle vital .................................................................................. 108 Camp conceptual de l'alimentació .............................................................................. 110 Camp conceptual dels vestits ....................................................................................... 114 Camp conceptual de l’ànima i l'intel·lecte ................................................................... 115 Camp conceptual de la família ................................................................................... 125 Camp conceptual de la llengua ................................................................................... 127 L'educació ................................................................................................................. 128 La vida sexual ........................................................................................................... 128 Camp conceptual de la vida de societat ....................................................................... 128 Camp conceptual de l'home que treballa ..................................................................... 132 Camp conceptual dels oficis ........................................................................................ 150 Camp conceptual del comerç i la propietat .................................................................. 154 Camp conceptual de la casa ........................................................................................ 155 L'administració comunal ........................................................................................... 162 Les vies de comunicació .............................................................................................. 163 L'administració exterior ............................................................................................. 163 Les creences: la superstició, la religió ............................................................................ 164 L'apriori ................................................................................................................... 166 VI. TOPÒNIMS ............................................................................................................. 177 VII. EL PARLAR DE LA CODONYERA DINS ELS PARLARS DE LES VALLS DEL MATARRANYA I DEL BAIX GUADALOP ........................ 190 APÈNDIX ....................................................................................................................... 213 Transcripcions ............................................................................................................ 213 Literatura escrita......................................................................................................... 215 Etnotextos .................................................................................................................. 218 Bibliografia ................................................................................................................. 223 ÍNDEX ALFABÈTIC ..................................................................................................... 225

PRÒLEG Durant les vacances de Setmana Santa de 1992, tot just quan estava acabant les enquestes de la meva tesi doctoral, jo era a casa dels meus pares, a Sant Esteve de Llitera, i un d’aquells dies se’m van presentar dues figures totalment inesperades. Em vaig quedar ben sorprès quan vaig saber que eren el Sr. Artur Quintana i el Sr. Hèctor Moret, als quals coneixia per llurs publicacions, i al Dr. Quintana més en concret per un magnífic treball dedicat al parlar de la Codonyera (Baix Aragó, Terol). Em van explicar el projecte de recerca que estaven desenvolupant (del qual van resultar després els tres volums de Bllat colrat!) i em van demanar si els podia proporcionar alguns informants que volguessin col·laborar en la recopilació de la literatura oral del meu poble. Em ve a la memòria la imatge d’Artur Quintana fent preguntes a Marieta de Fantova, a Maria de la Manuela i a Tonyet d’Alejandra, seguint com a guió un qüestionari ben atapeït de cançonetes, refranys, dites i d’altres components de la tradició literària popular. Acabades les enquestes amb aquests tres conveïns, em va cridar l’atenció que volguessin conèixer la casa de Tasan (la del bandoler lliterà que robava els rics per afavorir els pobres), i ens hi vam apropar. Encara conservo una fotografia que l’Artur ens va fer a l’Hèctor i a mi davant la façana d’aquella casa... Sense cap dubte, la tasca portada a terme per Artur Quintana és un referent indiscutible i indispensable per a qualsevol investigador que vulgui endinsar-se en la realitat lingüística i cultural de la zona que anomenem Franja d’Aragó. Només com a recordatori, diré que n’ha dedicat unes quantes, de pàgines, a la història de la llengua catalana en aquest territori mitjançant l’edició i l’estudi de manuscrits d’època medieval i moderna. Ha fet atenció, així mateix, a la producció literària d’autors originaris d’aquesta àrea, especialment a l’obra de figures cabdals com Jesús Moncada, Desideri Lombarte i Hèctor Moret. No ha oblidat tampoc, com ja he esmentat, la literatura popular de tota la Franja, tal vegada un dels camps de recerca que més satisfaccions li haurà donat, amb la publicació de les col·leccions Bllat colrat! i Lo Molinar. Però, fonamentalment, Artur Quintana és un dialectòleg amb majúscules i, de fet, tots els seus treballs traspuen referències a la realitat diatòpica i diastràtica de l’Aragó catalanoparlant. Amb tota seguretat, la mostra més completa de la seva tasca dialectològica és El parlar de la Codonyera. Resultats d’unes enquestes, tesi de doctorat elaborada sota el mestratge del Dr. Antoni M. Badia i Margarit, defensada l’any 1973 i guardonada amb el premi Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans d’aquell mateix any, tot i que va haver d’esperar tretze anys a sortir a llum en el volum XVII (1976-1980) de la revista Estudis Romànics. I ara, gràcies a l’esforç editorial de Gara d’Edizions, de la Institución Fernando el Católico i de Prensas Universitarias de Zaragoza, l’amic Artur Quintana té l’oportunitat de reeditar aquesta investigació, amb la incorporació d’algunes correccions i amb l’ampliació del lèxic inclòs en la primera versió (gairebé, segons l’autor, en un 25%). 13

Artur Quintana i Font

El lector podrà gaudir d’un treball de camp modèlic referit a la Codonyera, que inclou una anàlisi acurada del català local en tots els seus nivells lingüístics, una descripció força interessant dels noms de casa i dels topònims de la localitat, i un apèndix ben il·lustratiu de la literatura popular oral allí aplegada. Però, a més, aquesta obra és un bon exemple de recerca geolingüística, perquè desenrotlla tot un capítol dedicat a comentar la situació del parlar de la Codonyera en relació amb els seus veïns de les valls del Matarranya i del Baix Guadalop, en el qual, a través de setze mapes breument comentats, es cartografien els trets lingüístics diferenciadors entre uns i altres. Si comparem aquesta nova edició amb la que va aparèixer a la revista Estudis Romànics, hi ha una modificació prou significativa, i alhora encertada, que vull remarcar de manera especial. Em refereixo al títol de l’obra, en el qual s’ha incorporat el mot català. D’aquesta manera, Artur Quintana no fa una altra cosa que donar el nom que li correspon a la realitat lingüística del parlar de la Codonyera (i, per extensió, de tota la Franja), ser fidel a la seva recerca, ser respectuós amb els parlants i, en definitiva, defensar allò que d’altres volen negar amb raonaments acientífics, cosa que li ha donat algun mal de cap com a conseqüència de l’actitud intransigent de certs grups que han volgut erigir-se en defensors de l’aragonesisme de l’Aragó catalanòfon i que l’únic que han fet ha estat posar-se en evidència davant de la societat per llur ignorància en matèria lingüística i filològica. Òbviament, és aquesta una malaltia que no pateix l’Artur, com ho ha demostrat al llarg de tota la seva trajectòria personal i com resta palès en els seus escrits sobre el català i l’aragonès. En aquest sentit, malgrat ser de Barcelona, ningú no el podrà acusar de no estimar-se la seva terra d’acollida, més aviat el contrari. Perquè l’Artur ha estat igualment una persona preocupada per l’aragonès, a través de l’estudi de la seva realitat en algunes valls i la reflexió sobre el seu estatus sociolingüístic i el seu ensenyament, de la mateixa manera que ho ha fet amb el català. A més, la seva vocació de romanista l’ha dut a ocupar-se també de l’occità, l’altra llengua pirinenca que, fora de la vall d’Aran, manca del reconeixement politicosocial que li correspon. Si tenim interès per la nostra història, la nostra cultura i les nostres tradicions, si estem sensibilitzats pel patrimoni i volem conservar el llegat que el pas del temps ha dipositat al nostre abast, si ens preocupa la nostra llengua, convindrem que està més que justificada la reedició ampliada d’aquesta recerca d’Artur Quintana, qui ha sigut, per damunt de tot, un constant i compromès defensor de la llengua catalana a l’Aragó. Que les meves paraules serveixin per a expressar-li el reconeixement merescut. Javier Giralt Latorre Profesor Titular de Filología Catalana Director del Departamento de Lingüística General e Hispánica

INTRODUCCIÓ 1. Aquest treball es fonamenta en gran part en la meva tesi doctoral, El parlar de la Codonyera. Resultats d’unes enquestes. Premi Nicolau d’Olwer 1973, redactada l’any 1972 i publicada al número XVII de la revista Estudis Romànics, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans 1976-1980 [1986], pàgines 1-253. El text que ara publico n’és una versió corregida i considerablement ampliada especialment en el capítol dedicat al vocabulari, que té ara gairebé un 25% més de mots. 2. L’estudi que segueix pretén d’ésser el d’una llengua funcional entesa segons la definició d’E. Coseriu,1 prescindint, doncs, del temps, de l’espai, de l’estructura social i de l’estil; és a dir, segons la terminologia d’aquests estudis, una presentació sincrònica, sintòpica, sinestràtica i simfàsica de la llengua. Tanmateix això és una abstracció, i sovint hauré d’introduir, vulgues no vulgues, consideracions de tipus diacrònic, diastràtic i diafàsic. 3. Vaig començar les enquestes a la Codonyera l’estiu del 1967. Des d’aqueixa dada, i fins al 1970, vaig seguir fent enquestes en aquella localitat totalitzant uns sis o set mesos d’estada. Un cop escrita i presentada la meva tesi l’any 1972 he continuat recollint bastants materials del català de la Codonyera, vila on durant aquests darrers quaranta anys he passat molts períodes de vacances, però no els recollia de manera sistemàtica. Els bons amics codonyerencs Tomàs Bosque, Josep Miquel Gràcia i Jesús Pallarés m’han facilitat llistes de mots que havien anat aplegant. Durant els anys 2010 a 2011 he reunit tots aquests materials i, finalment, els he tornats a comprovar en enquestes amb informants majoritàriament d’edat entre 65 i 85 anys, algun dels quals ja havia enquestat quaranta anys abans. En el transcurs d’aquestes últimes enquestes he preguntat també si els informants coneixien tot un seguit de mots propis dels parlars veïns que jo sabia, però dels quals ignorava si es deien en el català de la Codonyera. Tot plegat m’ha servit sobretot per a ampliar la tesi, esmenar-la i millorar-ne les explicacions. I el resultat és el llibre que ara presento ací. El mètode d’enquesta emprat ha estat múltiple: per mitjà de qüestionaris (NALDC, ALEANR, l’adaptació del llibre de R. Hallig i W. von Wartburg)2, amb converses obertes centrades sobre un tema (la collita de l’oli, la sega, les veremes, etc.), formulant preguntes directes –«coneixeu tal o tal mot?»–, i a tot això s’hi ha afegit el meu contacte repetit i perllongat amb la gent de la Codonyera, amb la seva vida vidanta. Sovint he apel·lat a la competència gramatical de l’informant en tots els camps. Aquestes declaracions m’han servit per a acceptar o rebutjar formes que jo havia sentit, o creia haver sentit. Per a la determinació de termes intensos i extensos en semàntica, aquesta crida a la competència de l’informant ha estat constant. 1. Einführung in die strukturelle Betrachtung des Wortschatzes. Tübingen 1970, p. 32-33. 2. Begriffsytem als Grundlage der Lexikographie. Berlín 1963.

Artur Quintana i Font

El mètode no és infal·lible, car l’informant té també una visió de la llengua que li farà negar, segons com, allò que ha dit un moment abans. Tanmateix, un coneixement aprofundit del parlar local i la llarga convivència amb els informants ajuden a reduir força possibilitats d’error, sense, és clar, eliminar-les del tot. Per una part augmenta la franquesa de l’informant envers l’explorador i, per l’altra, el meu millor coneixement de l’informant m’ha permès d’advertir més fàcilment quan parla obertament i sense prejudicis. El material obtingut va ser recollit en les enquestes de 1967-1970 en cinta magnetofònica (unes quaranta hores, trenta de la Codonyera i deu d’altres llocs del Matarranya) i en quaderns de notes. En les enquestes posteriors a 1970 només he fet servir quaderns de notes. També he aprofitat uns escrits de la senyora Loreto Margelí (+ 1964), datats del 1963, quan l’autora tenia 77 anys. Són en castellà, i l’autora hi exposa les seves opinions sobre el parlar local i el català del Matarranya; recull a més uns quants mots del parlar de la Codonyera. Ocasionalment em referiré també a lletres de Victòria Nicolàs i Tomàs Bosque, a mi adreçades i escrites en català de la Codonyera. A més de les enquestes a la Codonyera en vaig fer durant els anys 1967-1970 unes altres de més breus, amb un qüestionari reduït, a moltes localitats del Matarranya i de les valls del Guadalop. Aquestes enquestes oscil·laren entre uns quants dies i poques hores, segons els llocs. Només les he aprofitades en una petita part per a la redacció d’aquest treball. Els textos del català de la Codonyera ací aplegats reflecteixen quasi exclusivament la cultura i el tarannà de la gent de la Codonyera en els anys 1967-1970. Altrament ho indico. 4. Relació d’informants dels anys 1967-1970. Les edats es refereixen ca. 1968. a) Localitats de llengua catalana: La Codonyera. El meu principal informador va ser Victòria Nicolàs Faci (1905-1999), pagesa; sabia llegir i escriure, però no amb gran fluïdesa. Els altres informadors foren: Delfín Moliner, 78 anys, pagès. Manuela Sancho, 76 anys, pagesa. Leonardo Lorenzo, 74 anys, pagès. Joaquín Nicolàs Faci (1903-1989), pagès. Blasa Carbó, 57 anys, pagesa. Placido Bonfil, 58 anys, pagès. Luisa Faci, 56 anys, pagesa. Loretana Gazulla, 60 anys, pagesa. Fernando Pérez Alcober, 47 anys, ferrer. Gregorio Ferrer, 48 anys, pagès i barber. Carmen Lorenzo, 44 anys, pagesa. José María Celma Nicolás, (1932), mestre d’obres i pagès. Nelia Ferrer Larrosa, pagesa, (1934). José Molinos, 32 anys, pagès. Angeles Andreu, 32 anys, pagesa. Luis Celma, 35 anys, fuster. Antonio Bartolí, 35 anys, forner. Tomàs Bosque, (1948), pagès; escriu poesies i cançons en el parlar de la Codonyera. José Sancho, 24 anys, estudiant de medicina. José Antonio Moliner, 16 anys. María Carmen Ferrer, 10 anys. José Antonio Celma Ferrer, 10 anys. La Canyada de Beric. Enquesta d’un matí. Juan Manuel Ràmia, 70 anys, pagès. La Sorollera. Enquesta d’un dia. Francisco Agut, 50 anys pagès. La Portellada. Enquesta d’un dia. Alfredo Piquer, 40 anys, pagès. La Freixneda. Enquesta d’un dia. Francisco Grau, 30 anys, i Carmen Ferrer, 28 anys, pagesos. La Vall del Tormo. Enquesta d’una tarda. Felisa Boj i Alberto Monclús, uns 55 anys, forners. 16

El català de la Codonyera

La Ginebrosa. Enquesta d’una tarda. Ángela Beser, 50 anys, i Diego Martí, 30 anys, pagesos. Fórnols. Enquesta d’un dia. Juan Ramon Conchello, 45 anys, pagès. Pena-roja. Enquesta d’una tarda. Francisco Esteve, 60 anys, pagès. Calaceit. Enquesta d’una tarda. Jesús Suñer Serrano, 40 anys, pagès. Mont-roig. Enquesta d’una tarda. Desiderio Belda, 45 anys, pagès. Aiguaviva. Enquesta de tres dies. Severiana Pastor, 60 anys, Rafela Benedicto, 50 anys, i Aurelio Fuster, 35 anys, tots tres pagesos. Antonio Ibáñez Clemente, 45 anys. Torredarques. Enquesta d’una tarda. Josefa Serrat, 35 anys, pagesa. Bellmunt. Enquesta de quatre dies. Lorenzo Gascón Guimerà (mort el 1971, 70 anys), pagès. Enquestes molt breus d’una vintena de paraules a la Torre del Comte (Emiliana Solana Bajadó, 40 anys); a Massalió (donya Amanda, mestra nacional, 50 anys); a la Pobleta, barri de Morella (un home de 45 anys que no va voler dir com es deia); a Sorita (JuanAntonio Julián, 30 anys, pagès); al Mas del Llaurador, barri de Valljunquera avui deshabitat (Pilar Serrano, 35 anys, residia a Valljunquera, però havia nascut i s’havia criat al Mas). Valljunquera. Enquesta de dos dies. José Andreu, 50 anys, pagès. Desideria Andreu, 30 anys, pagesa. Ràfels. Enquesta de quatre dies. M. Montserrat, metge; feia molt de temps que no parlava català sinó ocasionalment. Per a algunes comprovacions vaig anar a Ràfels. Beseit. Enquesta d’un dia. Juan Antonio Millán, 45 anys. Maella. Enquesta d’un dia. V. Balaguer, 80 anys, pagesa. La Torre de Vilella. Mariano Faci, 45 anys, minaire i pagès. Faustina Vallès, 44 anys, pagesa. b) Localitats de llengua castellana: Castellseràs. Enquesta de tres dies. Pablo Domene, pagès, 38 anys. La Torrocella d’Alcanyís. Enquesta de quinze dies. César Alquézar, 45 anys, pagès. Totes aquestes persones són, o eren, filles del lloc enquestat i hi residien, en general, continuadament. Amb poques excepcions, totes sabien llegir i escriure. 5. Relació d’informants dels anys 2010-2011. Els meus principals informants han estat José María Celma Nicolàs (havia estat enquestat els anys 1967-1970) i Antonio Gràcia Zapater (1928). Altres informants són: Antonio Anglés Bonfil (1920), pagès. Alicia Bonfil Sanz (1940), pagesa i fondista. Tomàs Bosque i Peñarroya (havia estat enquestat els anys 1968-1970), Jesús Celma Ferrer (1965), Nelia Ferrer Larrosa (havia estat enquestada els anys 1967-1970). Marifé Ibáñez Alcober (1961). Isabel Manero Senante (1913-2011). Paquita Pérez Alcover (1929). Andrea Sancho (1933). 6. La transcripció. Poso entre claudàtors la transcripció fonètica i indico entre barres la fonològica. Per a la transcripció fonètica utilitzo el sistema emprat per A. M. Badia i Margarit en la seva 17

Artur Quintana i Font

Gramática histórica catalana.3 En tots els altres casos transcric en ortografia estàndard. Per a la lectura d’aqueixes darreres transcripcions cal tenir en compte les correspondències següents entre els sons de la Codonyera i els grafemes emprats. Si un grafema no correspon a cap so en el català de la Codonyera el poso entre parèntesis. Els mots en el català de la Codonyera i en qualsevol altre parlar van en cursiva. Les vocals són sempre mitjanes, ni obertes ni tancades, indiferentment de si són àtones o tòniques. La lletra c davant e, i, i la lletra ç en tota altra posició s’han de llegir sempre com a ϑ (fricativa interdental sorda, com la th sorda de l’anglès o la z, ce, ci del castellà no sessejant). La j i la g davant e, i, així com la x en posició inicial o després de consonant es pronuncien sempre tx. La s i la z es pronuncien sempre com a s sorda. La v es pronuncia sempre b, tan oclusiva com bilabial. Al dígraf ix es pronuncia sempre la i. La resta dels grafemes corresponen apròximadament als de l’estàndard. La [x], la velar fricativa sorda, la jota castellana, que apareix en nombrosos préstecs d’aquella llengua, la indico posant * darrera els mots que són pronunciats amb aquest so, i d’acord amb l’ortografia castellana estàndard (j, ge, gi). Així juçgat, és a dir ‘jutjat’, serà transcrit juçgat*. Els pronoms ho, jo i l’adverbi ja són pronunciats sempre [u], [yó] i [yá]. En les transcripcions fonètiques indico l’allargament d’un so mitjançant els dos punts (:). Quan no estic segur del so transcrit poso un so –el que crec sentir més aviat– sota l’altre. Quan hi ha sorolls que dificulten la transcripció, poso barres (///). Les pauses les indico per punts suspensius (...).

3. Barcelona 1950, veg. especialment les pàgines 18-19.

El català de la Codonyera

I L’HOME I LA TERRA La Codonyera és un ajuntament de la província de Terol a la vall del riu Mesquí, dins la conca del Guadalope, a l’actual comarca del Baix Aragó. Es troba al límit de les serralades del Maestrat amb la depressió aragonesa. El terme és muntanyós, d’una altitud mitjana d’uns 600 metres (mínima 480, màxima 746), sense massa estimballs. El poble, lo lloc, es troba a la punta d’un turó que cau, lleugerament estimbat, cap a una vall que va al Mesquí. És un Stadtdorf amb tendència, malgrat l’escassa demografia, a la formació de barris. Els dos o tres masos escampats pel terme no han estat mai habitats permanentment. La població (518 habitants el 1970) ha anat minvant per la considerable emigració a Alcanyís, Barcelona i Saragossa principalment. durant tot el segle XX, si bé el contacte dels emigrats amb el poble es manté i hi solen venir a passar-hi temporades de vacances. Dels voltants de l'any 2000 hi ha una forta immigració d’estrangers, magrebins i romanesos principalment. La Codonyera té ara, a l’agost del 2011, 381 habitants, 43 dels quals són estrangers. La principal activitat és l’agricultura. Hi ha pocs grans propietaris. La terra és molt repartida. Moltes famílies necessiten altres ingressos, a part dels que els dóna l’agricultura, per a viure. Les dones, fins a la dècada dels seixanta del segle XX, es llogaven a ciutat com a minyones i els homes anaven a treballar temporalment per les veremes a Catalunya o al Llenguadoc. Aquesta emigració temporera s’ha reduït considerablement, però encara continuava a la dècada dels setanta del segle XX. Unes deu persones treballen regularment fora del municipi, a les mines de la Canyada de Beric o a les indústries d’Alcanyís (conserves de fruita) –els cinc o sis botiguers i els menestrals treballen també, més o menys, a l’agricultura. Les professions lliberals són representades per un metge, una mestra, un secretari i un capellà. El terme és quasi tot de secà, tret d’una horta molt migrada a la vora del riu Mesquí o a la riera dita de la Vall. El que es cull al regadiu és insuficient fins i tot per a les necessitats locals. La collita més important és la de l’oliva, i a continuació la de l’ametlla, també cereals (blat, ordi, blat de moro). Hi ha poca vinya, quasi només per al consum local. La ramaderia està formada per diverses granges de porcs, algunes de pollastres i ramats de cabres i d’ovelles. Gairebé tots els pagesos estan organitzats en una cooperativa agrícola, tant per a la venda de la producció com per a la compra d’adobs i maquinària, o prestació de serveis. Al poble hi ha una una escola mixta només per als quatre primers cursos de l’educació general bàsica. Des del curs 1971-1972 els alumnes de cinquè van a escoles graduades a Alcanyís. Tot aquest ensenyament es fa en castellà. Ara, en l’any 2012 el català continua bandejat de l’escola. Eclesiàsticament la Codonyera és una parròquia del bisbat de Saragossa, arxiprestat d’Alcanyís. La Codonyera depenia d’Alcanyís fins una data molt tardana, concretament fins l’any 1776.4 4. Qui estigui interessat en conèixer la història de la Codonyera farà bé de consultar l’obra de José Ramón Molins

Artur Quintana i Font

II L’HOME I LA LLENGUA 1. El parlar de la Codonyera és una variant del català occidental, amb característiques comarcals, i fins i tot, locals prou remarcables. Tanmateix no té justificació parlar ací de català de transició a l’aragonès o al castellà o bé al revés, com sí que en té en algunes localitats de la Baixa Ribagorça i de la Llitera. La frontera lingüística és abrupta enfront dels pobles veïns, al nord i a ponent, de llengua castellana. La llengua parlada per tothom en els anys 1967-1970 –la sola excepció eren, generalment, els representants de les professions liberals, que solien parlar castellà– era el català, i era també la que es transmetia de pares a fills. La situació el 2012 ha canviat prou: per una part ha augmentat el nombre de matrimonis lingüísticament mixtos, que no sempre transmeten el català als fills, encara que aquests el solen aprendre dels altres conciutadans. Per altra part els estrangers només tenen algun coneixement passiu del català, ja que hom se'ls dirigeix únicament en castellà. Hi ha també una pressió social, fomentada especialment pels mestres d’escola, de no parlar català als infants estrangers, per més que hagin nascut i es criïn al lloc. Dels 26 infants de la Codonyera de zero a deu anys disset parlen catalá (2012). Tothom sap el castellà d’Aragó, amb nombrosos aragonesismes i catalanismes. El català, tanmateix, no s’usa en cap acte públic ni tampoc a l’escola, com abans he indicat. Tot això es fa en castellà, així com la predicació i la catequesi. La correspondència privada és en castellà, només ocasionalment en català i quasi sempre en grafia castellana. L’article 3.2 de la Constitució Espanyola que prescriu l’oficialitat del català allà on es parla segueix ignorat per les lleis aragoneses i no ha tingut cap conseqüència positiva pel català de la Codonyera. La llengua hi és tan discriminada en aquest any 2012 com fa quaranta anys. El genocidi cultural dels ciutadans de llengua catalana de la Codonyera continua ara com ara sense aturador 2. El nom donat a la Codonyera al parlar local, i en general a l’Aragó al català regional, és xapurriau. La gent té clara consciència del significat del mot, és a dir, de parlar mixt, híbrid, barrejat. Hom declara que el parlar local no és català, ni valencià, ni castellà, sinó una barreja de tot, un xapurriau. El mot és un préstec del castellà regional i reflecteix pròpiament no pas la reacció dels parlants castellans dels pobles aragonesos veïns enfront d’un, diguem-ne, parlar aragonès deformat, «un chapurriau», sinó davant el fet que una població políticament aragonesa sigui lingüísticament catalana. L’hibridisme advertit és aquest: la no coincidència entre llengua i regió; no pas d’ordre lingüístic, car els aragonesos de parla castellana dels pobles veïns del Matarranya no saben el català d’aquella comarca i per tant no es troben en condicions de judicar si és o no és un parlar mixt. En fi, tot plegat reflecteix la informació tan poc exacta que l’escola i els mitjans de comunicació han difós sobre determinades qüestions de lingüística a Espanya fins a dates ben recents, i en bona part continuen fent-ho. El testimoniatge de l’anomenat sentiment lingüístic del parlant pot ésser útil a l’hora d’establir un límit dialectal, amb d’altres factors, però cal conèixer bé la situació política local, que en molts casos pot deformar-lo, com és ara el cas present. Margelí i Miguel Sanz Parera: La Codoñera en su historia. La Codonyera 1995-.

El català de la Codonyera

El mot xapurriau, d’altra part, és poc usat a la Codonyera i en general al Matarranya, i gairebé només davant la pregunta directa: «En quina llengua parleu vosaltres?». En altres situacions hom diu: ja parle com nantros, parle en la nostra llengua, ha de parla(r) com ací, nantros ho diem així, en la nostra llengua / ací se diu d’esta manera, etc. Hom no anomena mai català o valencià el parlar local. Al costat d’escarafalls localistes: Lo nostre no és català ni valencià, no massa entusiastes, car hom afegeix a la frase anterior, a vegades, ni no res,5 se senten afirmacions realistes del tipus: Lo català –o lo valencià– i lo nostre poc se duguen. Una certa erudició localista es devia adonar del poc encert del mot «chapurriau» i de la limitació dels que acabo de mencionar. La solució va ésser anomenar el parlar local lemosín6. L’origen del mot és ben conegut i sembla un ressò, més aviat tronat, de la Renaixença. L’he recollit, tot amb tot, de gent d’escassa instrucció, a la Codonyera i a Maella. 3. A la Codonyera hom es dirigeix a un desconegut en castellà, generalment. El català és usat en els intercanvis amb altres parlants catalans eliminant-ne els localismes més acusats de lèxic i fonètics, la [ϑ] i el diftong [iá] especialment. Els pobles veïns escarneixen els parlants de la Codonyera preguntant-los si ja ha aplegat lo corriau de les siat en comptes de les formes més generals lo correu de les set. Els parlants de la Codonyera diuen que Fem ana(r) mol(t) la ceta. El coneixement passiu del català barceloní (pel fet de l´emigracio temporera i per l’estiueig al poble dels qui han anat a viure permanentment a Barcelona) és considerable, però no n’he trobat cap influència en el parlar actiu. Observo també que en els intercanvis amb parlants occitans –per a les veremes al Llenguadoc– la llengua emprada era el català i no, com hom podria esperar, el castellà. Femna [féno], cambajon [kambašˆú], picasson [pikasú] són mots que he recollit a la Codonyera, no pas del parlar actiu, però sí passiu, testimoniatge de la intercomprensió catalano-occitana. 4. Del que he dit fins ací se’n pot treure un esquema que resumeix la situació lingüística a la Codonyera: si distingim entre llengua espontània, llengua de comunicació, llengua de cultura i llengua de ritual, tindrem, a la Codonyera: Català Castellà Llatí

Espontània X

Comunicació X X

Cultura X

Ritual X X (fins al II Concili Vaticà)

És una situació típica de diglòssia. Parlem de diglòssia quan els àmbits vitals de l’individu (la casa, el veïnat, la feina, l’estudi, el culte, etc.) es distribueixen d’una manera 5. El complex d’inferioritat quant a la llengua catalana enfront del castellà és molt fort a l’Aragó. La gent m’ha dit amb insistència que Parlem mol(t) mal nantros i ha afegit, com aconsolant-se pero a... [i segueix el nom d’un poble de més amunt] encara parlen més mal que nantros. 6. En l’esmentat quadern de notes de la senyora Loreto Margelí llegeixo: «Nuestra lengua no es un idioma, es un dialecto llamado lemosín, lo hablan en todos los pueblos del Maestrazgo, excepto muy pocos. En una provincia francesa, llamada Limoges, hablan este dialecto. Es probable que el maestre fuera de esta provincia».

Artur Quintana i Font

diferent segons les diverses llengües. En algun cas les llengües poden aparèixer conjuntament en un àmbit vital, però sempre hi ha, si més no, un àmbit vital representat per una sola llengua. Al contrari, si cada una de les llengües és representada en tots els àmbits vitals, en rigor, encara que sigui amb una freqüència baixa, parlem de bilingüisme. Aquest no és el cas, efectivament, a la Codonyera, on alguns àmbits vitals són clarament separats segons les llengües. Ho il·lustraré amb uns quants exemples de tràgica ingenuïtat: en reproduir les gravacions d’una conversa en català de la Codonyera, un dels qui hi havien participat restà tot sorprès que la reproducció fos en la seva llengua; ell esperava que sortiria en castellà; en força ocasions els infants de primer antuvi responien en castellà a les preguntes que els feia utilitzant uns còmics (el text era en alemany). Uns moments abans havíem estat parlant normalment en català, era la situació pròpia de la llengua espontània; ara, en produir-se una situació de «sembla-escola», els infants es veien forçats a canviar de llengua. 5. Aplicant l’esquema d’Uriel Weinreich,7 modificat lleugerament, ens trobem: Català Castellà Domini relatiu de la llengua + – Lligams emocionals amb la llengua + – Ús escrit de la llengua – + Ús oral de la llengua + – Utilitat de la llengua per a la comunicació: a) Dins de la comunitat (ajuntament) + – b) Fora de la comunitat + + Utilitat de la llengua per a la promoció social Ø Ø Valors culturals i literaris – + Aquesta era la situació 1967-1970. Ara, al 2012, la situació ha canviat. La llengua castellana té també utilitat per a la comunicació dins de la comunitat, i només se segueix mantenint la utilitat de la llengua catalana per a la comunicació intercomunitària sobretot perquè tota la comunitat de llengua catalana de la Codonyera sap amb qui pot parlar català al lloc. Hi ha hagut alguns canvis positius per a la llengua catalana com a portadora de valors culturals i literaris, però són insuficients per a alterar l’esquema establert per als anys 1967-1973. L’analfabetisme en la llengua catalana pròpia de la Codonyera segueix essent abassegador. 6. La poca estructuració social –no hi ha «grans famílies»– fa que el valor de la llengua com a símbol d’un status social sigui nul. El valor de símbol que té la llengua és el d’evidenciar que hom pertany a la mateixa comunitat, que hom és fill de la Codonyera.8 7. Languages in contact. La Haia 1968, pàg. 80. 8. La senyora Loreto Margelí escrivia: «Si por casualidad nos encontramos en otra población, dos o más personas codoñeranas, aunque en esta población hablen el castellano, nosotros hablamos el lemosín, vamos a nuestro lenguaje»

El català de la Codonyera

El castellà és la llengua prestigiosa, però d’un prestigi llunyà, remot; la vida vidanta és en català. Tanmateix, el castellà, essent la sola llengua escrita, esdevé un model a imitar i el purisme en català consisteix, no a mantenir una forma catalana (posem per exemple la reintroducció de la paraula Déu que es manté només en alguna frase feta i és substituïda normalment per Diós), sinó a adaptar, poc o molt, les formes catalanes al castellà. Així hom ens va rebutjar la forma esturments que proposava (l’havia sentida a Fórnols), adduint que en castellà se diu istrumentos. Hi ha qui esborra del seu parlar formes com dirigi(r)* i llimplo, usades per alguns, per digeri(r)* i llímpio, segons el model castellà, però deixa inalterades sunala(r) i acruça(r) malgrat l’existència de solana i curt. Ja hem vist que hom tendeix, en els intercanvis amb els pobles catalans veïns, a eliminar els localismes de lèxic i de fonètica. Així, torterol esdevindrà tobillo, segons el model castellà, i no turmell que és el mot general al Matarranya. Sovint, doncs, hom entén per localisme lèxic la forma que no es pot relacionar «etimològicament» amb el castellà: és així com ens hem d’explicar la desaparició de mots com cadira, taula, ganivet, etc., vius a gairebé tot el Matarranya, substituïts pels castellanismes silla, mesa, cotxillo, a la Codonyera. Aquest procés el tenim davant els nostres ulls: així, torterol, canella i oncle són mots de les generacions velles, mentre les joves usen tobillo, espenilla, tio. Aqueixa actitud deriva de la idea que, més o menys conscientment, es fan de llur propi parlar força gent de la Codonyera: el parlar de la Codonyera és un castellà degenerat, corromput; qualsevol castellanització és per tant una mesura de purisme. No cal dir que aquesta idea només és entrellucada i que les contradiccions i inconsistències són la norma. 7. Si apliquem l’esquema d’U. Weinreich9 sobre la possibilitat d’interferències entre català i castellà ens trobarem en la situació corrent en casos de diglòssia: En català En castellà Possibilitats d’errors poques considerables Tolerància d’interferències casuals molt considerable poca Possibilitats que les interferències casuals esdevinguin hàbits moltes poques N’hi ha molts exemples: si un infant diu, parlant en castellà, súbeme la granera, tothom riurà. Si el mateix infant diu Agüela, me dono la escoba, la frase serà acceptada. La interferència del català en el castellà (granera) és rebutjada; la del castellà en el català (escoba) és acceptada. Tanmateix, he recollit també exemples de defensa de la pròpia llengua enfront d’interferències del castellà: des de l’exabrupte malhumorat d’un vell Jo sempre hai dit canella a esto! (i no espenilla) al comentari més raonat del tipus Ixo se diu cobrellit, però ara, com (Quadern de notes citat més amunt). 9. Op. cit., p. 86.

Artur Quintana i Font

que parlen més fi, diguen cubiarta. Hom observa que els infants diuen sovint lo on els grans diuen ho, no lo sé per no ho sé, i comenta amb un deix d’amarguesa que la llengua se fa més de castellano. Però aquest control és feble; si actua, és més aviat enfront de les interferències casuals –les dites falses analogies dels infants, sobretot– dins la pròpia llengua. Hom considera que cal ensenyar la llengua als infants i esmenar els errors que cometen. L’exemple de falsa analogia d’un infant que presento al 3.82. fou comentat dient claro, com que no los amostren de parla(r). 8. Tot amb tot, no hem de creure que el procés de lenta, però continuada, substitució dels mots catalans per altres de castellans farà que el català de la Codonyera acabi per esdevenir castellà. Aquest procés és, en l’estat actual de transmissió de la informació a la Codonyera, totalment inversemblant. El procés de mort de les llengües, simplificant, sol ésser, en el cas que ací ens interessa, el que reflecteix l’esquema següent: I

monolingüisme en llengua A

diglòssia en llengua A i B

III

monolingüisme en llengua B

El pas de I a II pot ésser més o menys lent. El de II a III és sempre sobtat: la generació dels pares és bilingüe A i B, la dels fills és monolingüe B. 9. L’actual situació del català a la Codonyera fa que, malgrat el prestigi del castellà, la lleialtat envers la llengua (language loyalty d’U. Weinreich)10 es mantingui a favor del català, especialment com a símbol de la integritat del grup. Però la fragilitat de les bases d’aquesta lleialtat es fa patent quan ens adonem que per grup hom entén només l’ajuntament, lo lloc. La integració del grup dins un grup més ampli com podria ésser el xapurriat o una forma més o menys estàndard de català es manifesta feblement, quasi diríem en latència. Hi ha una franca disposició a estandarditzar, per dir-ho d’alguna manera, el català local enfront d’un parlant posem barceloní. Però aquesta influència del català estàndard sobre el parlar local és sempre condicionada per la situació, és a dir, es manifesta només quan hom parla amb un barceloní. Les possibilitats que les interferències produïdes en aquesta situació esdevinguin hàbits lingüístics són molt baixes, contràriament al que passa amb les interferències del castellà.

10. Op. cit., p. 99.

18 EL CATALÀ DE LA CODONYERA (Terol, Aragó) E L C ATA L À D E L A C O D O N Y E R A . Te r o l ( A r a g ó ) A r t u r Q u i n t a n a i Fo n t

AINAS

Artur Quintana i Font

18 EL CATALÀ DE LA CODONYERA (Terol, Aragó) E L C ATA L À D E L A C O D O N Y E R A . Te r o l ( A r a g ó ) A r t u r Q u i n t a n a i Fo n t

AINAS

Artur Quintana i Font