L’ESTIL LITERARI DE JESÚS MONCADA A ESTREMIDA MEMÒRIA: ENTRE EL CATALÀ NORMATIU I LA LLENGUA DE MEQU

1. Autas, actas, actes, actas d’as primers chornadas sobre a traduzión.

O papel d’a traduzión en o desembolique d’as luengas: o caso de l’aragonés. Conzello de lo Grau, 1997.

2. Diccionario de las hablas de la Baja Ribagorza Occidental. María Luisa Arnal Purroy.

3. Las hablas de la Alta Ribagorza. Günther Haensch.

4. Fraseología en chistabín. Diccionario de refranes, modismos, locuciones y frases hechas en aragonés del Valle de Chistau. Fernando Blas Gabarda y Fernando Romanos Hernando.

5. Elementos de fonética y morfosintaxis benasquesas. José Antonio Saura Rami.

6. El aragonés de Baixo Peñas. Localidades de Sobrarbe situadas en las faldas de Peña Montañesa. Fernando Blas Gabarda y Fernando Romanos Hernando.

7. Aspectos morfosintácticos del belsetán (aragonés del valle de Bielsa).

Chabier Lozano Sierra y Ángel Luis Saludas Bernad.

8. Voces de Aragón. Antología de textos orales de Aragón. 1968-2004.

Brian Mott.

9. El aragonés ansotano. Estudio lingüístico de Ansó y Fago. Miguel Ánchel Barcos.

10. Dizionario de terminos cheograficos. Chesús Casaus Parrilla y Pascual Miguel Ballestín.

11. El aragonés nuclear de Nerín y Sercué (Valle de Vio). Artur Quintana i Font.

12. Dizionario aragonés chistabín. Fernando Blas Gabarda y Fernando Romanos Hernando.

13. Aspectos lingüísticos de Tella. Chabier Lozano Sierra.

14. Borrador de un diccionario de voces aragonesas. José Luis Aliaga Jiménez.

15. Arredol. Curso d’aragonés. Metodo d’autoaprendizache. Mauricio Delgado, Arturo García, Marieta Longás y Feliciano Martínez.

16. Las lenguas de Aragón en el primer tercio del siglo XX. Inéditos, rarezas y caras B. VOL I. José Luis Aliaga Jiménez.

17. Las lenguas de Aragón en el primer tercio del siglo XX. VOL II. José Luis Aliaga Jiménez.

18. El català de la Codonyera. (Terol. Aragó). Artur Quintana i Font.

19. Refranes del Aragón que se fue. Fraseología popular aragonesa de tradición oral. José Luis Aliaga Jiménez.

20. Insultar en Aragón. Caradas, faltadas, embefias, farinazos, palabros, carnuzadas, titabolas... Pascual Miguel Ballestín.

21. Actas II Jornadas de Sociología. Grupo de trabajo “Lenguas e identidades”. Coord.: Chabier Gimeno y Natxo Sorolla.

22. Toponimia mayor de Aragón. Ciudades, villas, lugares, aldeas, ríos, montañas y territorios. Pascual Miguel Ballestín.

23. L’estil literari de Jesús Moncada. Estremida memòria. Entre el català normatiu i la llengua de Mequinensa. Laura Farré Badia.

24. Memòria, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada. Artur Garcia Fuster.

25. La toponimia no es un mamífero insectívoro que no tiene ninguna importancia. Una visión de conjunto de los nombres de lugar de Aragón. Pascual Miguel Ballestín.

portada l'estil literari 21-5-2019.indd 1

Aquesta obra caracteritza l’estil literari de Jesús Moncada a Estremida memòria a partir de l’ús que fa l’escriptor del català normatiu i de la llengua que es parla a Mequinensa. A banda d’estudiar la presència del català normatiu i de la llengua de Mequinensa a Estremida memòria, es relacionen les tries lingüístiques que fa Moncada amb la caracterització dels personatges de la novel·la. I també es posa de manifest la manera de procedir de l’escriptor amb relació al conjunt de la seva obra: el detallisme i la minuciositat són dues característiques essencials de tota la seva producció literària.

L’estudi del model de llengua de Jesús Moncada resulta especialment interessant en el cas d’un escriptor com Moncada: malgrat que la seva llengua primera és la llengua que es parla a Mequinensa, el mequinensà té un bon domini i un ampli coneixement del català normatiu.

A més, el treball respon a la necessitat de posar en relació el català normatiu i la llengua de Mequinensa.

Amb la finalitat de concretar les tries lingüístiques que fa Moncada, en el treball s’analitzen diversos trets lingüístics (34 trets, en total), per exemple, les formes dels pronoms personals de primera i segona persona del plural (les formes nosaltres / nantres i vosaltres / valtres), el participi del verb ser (estat / sigut i set) i les parelles lèxiques sortir / eixir i semblar / parèixer. Com també es plantegen qüestions controvertides com la consciència d’estil que tenen els autors literaris i el seguiment de la normativa en els fragments dialogats, que podria afectar la versemblança del text i la caracterització dels personatges.

L’ESTIL LITERARI DE JESÚS MONCADA A ESTREMIDA MEMÒRIA. Laura Farré Badia

23

AINAS

L’ESTIL LITERARI DE JESÚS MONCADA A ESTREMIDA MEMÒRIA: ENTRE EL CATALÀ NORMATIU I LA LLENGUA DE MEQUINENSA Laura Farré Badia Premi d’Investigació “Jesús Moncada” 2018

Laura Farré Badia (Granollers, 1990) es va graduar en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (UB) l’any 2013 i, posteriorment, va cursar a la mateixa universitat el Màster d’Assessorament Lingüístic, Gestió del Multilingüisme i Serveis Editorials (ALGMSE). Un any més tard, va obtenir el títol de Màster Universitària en Comunicació Especialitzada (especialitat: Comunicació Cultural) (UB).

Ha treballat com a correctora i traductora als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i a l’empresa de disseny gràfic i comunicació Vänster&Lei, ha fet recerca a la universitat (ha estudiat el discurs parlamentari i s’ha especialitzat en la llengua de les obres de l’escriptor Jesús Moncada) i ha col·laborat amb l’Institut d’Estudis Catalans en l’elaboració dels índexs de les Obres Completes de Pompeu Fabra.

La seva activitat de recerca abasta els àmbits de la pragmàtica, la sintaxi normativa i la comunicació formal oral i escrita. Ha participat en jornades acadèmiques i congressos de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), ha format part de la comissió organitzadora de diverses jornades acadèmiques (I Jornada Jesús Moncada (UB), any 2015), ha publicat ressenyes en revistes com Llengua & Literatura i ha guanyat (premi ex aequo) el I Premi d’Investigació Jesús Moncada, convocat per l’Ajuntament de Mequinensa.

Actualment és correctora i professora de català. També es dedica a la investigació en l’àmbit universitari: des de fa un parell d’anys, prepara una tesi doctoral sobre el valor comunicatiu del silenci en els textos literaris (narrativa, teatre i poesia), els directors de la qual són la doctora Neus Nogué (UB) i el doctor Lluís Payrató (UB).

27/05/2019 17:21:46

1. Autas, actas, actes, actas d’as primers chornadas sobre a traduzión.

O papel d’a traduzión en o desembolique d’as luengas: o caso de l’aragonés. Conzello de lo Grau, 1997.

2. Diccionario de las hablas de la Baja Ribagorza Occidental. María Luisa Arnal Purroy.

3. Las hablas de la Alta Ribagorza. Günther Haensch.

4. Fraseología en chistabín. Diccionario de refranes, modismos, locuciones y frases hechas en aragonés del Valle de Chistau. Fernando Blas Gabarda y Fernando Romanos Hernando.

5. Elementos de fonética y morfosintaxis benasquesas. José Antonio Saura Rami.

6. El aragonés de Baixo Peñas. Localidades de Sobrarbe situadas en las faldas de Peña Montañesa. Fernando Blas Gabarda y Fernando Romanos Hernando.

7. Aspectos morfosintácticos del belsetán (aragonés del valle de Bielsa).

Chabier Lozano Sierra y Ángel Luis Saludas Bernad.

8. Voces de Aragón. Antología de textos orales de Aragón. 1968-2004.

Brian Mott.

9. El aragonés ansotano. Estudio lingüístico de Ansó y Fago. Miguel Ánchel Barcos.

10. Dizionario de terminos cheograficos. Chesús Casaus Parrilla y Pascual Miguel Ballestín.

11. El aragonés nuclear de Nerín y Sercué (Valle de Vio). Artur Quintana i Font.

12. Dizionario aragonés chistabín. Fernando Blas Gabarda y Fernando Romanos Hernando.

13. Aspectos lingüísticos de Tella. Chabier Lozano Sierra.

14. Borrador de un diccionario de voces aragonesas. José Luis Aliaga Jiménez.

15. Arredol. Curso d’aragonés. Metodo d’autoaprendizache. Mauricio Delgado, Arturo García, Marieta Longás y Feliciano Martínez.

16. Las lenguas de Aragón en el primer tercio del siglo XX. Inéditos, rarezas y caras B. VOL I. José Luis Aliaga Jiménez.

17. Las lenguas de Aragón en el primer tercio del siglo XX. VOL II. José Luis Aliaga Jiménez.

18. El català de la Codonyera. (Terol. Aragó). Artur Quintana i Font.

19. Refranes del Aragón que se fue. Fraseología popular aragonesa de tradición oral. José Luis Aliaga Jiménez.

20. Insultar en Aragón. Caradas, faltadas, embefias, farinazos, palabros, carnuzadas, titabolas... Pascual Miguel Ballestín.

21. Actas II Jornadas de Sociología. Grupo de trabajo “Lenguas e identidades”. Coord.: Chabier Gimeno y Natxo Sorolla.

22. Toponimia mayor de Aragón. Ciudades, villas, lugares, aldeas, ríos, montañas y territorios. Pascual Miguel Ballestín.

23. L’estil literari de Jesús Moncada. Estremida memòria. Entre el català normatiu i la llengua de Mequinensa. Laura Farré Badia.

24. Memòria, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada. Artur Garcia Fuster.

25. La toponimia no es un mamífero insectívoro que no tiene ninguna importancia. Una visión de conjunto de los nombres de lugar de Aragón. Pascual Miguel Ballestín.

portada l'estil literari 21-5-2019.indd 1

Aquesta obra caracteritza l’estil literari de Jesús Moncada a Estremida memòria a partir de l’ús que fa l’escriptor del català normatiu i de la llengua que es parla a Mequinensa. A banda d’estudiar la presència del català normatiu i de la llengua de Mequinensa a Estremida memòria, es relacionen les tries lingüístiques que fa Moncada amb la caracterització dels personatges de la novel·la. I també es posa de manifest la manera de procedir de l’escriptor amb relació al conjunt de la seva obra: el detallisme i la minuciositat són dues característiques essencials de tota la seva producció literària.

L’estudi del model de llengua de Jesús Moncada resulta especialment interessant en el cas d’un escriptor com Moncada: malgrat que la seva llengua primera és la llengua que es parla a Mequinensa, el mequinensà té un bon domini i un ampli coneixement del català normatiu.

A més, el treball respon a la necessitat de posar en relació el català normatiu i la llengua de Mequinensa.

Amb la finalitat de concretar les tries lingüístiques que fa Moncada, en el treball s’analitzen diversos trets lingüístics (34 trets, en total), per exemple, les formes dels pronoms personals de primera i segona persona del plural (les formes nosaltres / nantres i vosaltres / valtres), el participi del verb ser (estat / sigut i set) i les parelles lèxiques sortir / eixir i semblar / parèixer. Com també es plantegen qüestions controvertides com la consciència d’estil que tenen els autors literaris i el seguiment de la normativa en els fragments dialogats, que podria afectar la versemblança del text i la caracterització dels personatges.

L’ESTIL LITERARI DE JESÚS MONCADA A ESTREMIDA MEMÒRIA. Laura Farré Badia

23

AINAS

L’ESTIL LITERARI DE JESÚS MONCADA A ESTREMIDA MEMÒRIA: ENTRE EL CATALÀ NORMATIU I LA LLENGUA DE MEQUINENSA Laura Farré Badia Premi d’Investigació “Jesús Moncada” 2018

Laura Farré Badia (Granollers, 1990) es va graduar en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (UB) l’any 2013 i, posteriorment, va cursar a la mateixa universitat el Màster d’Assessorament Lingüístic, Gestió del Multilingüisme i Serveis Editorials (ALGMSE). Un any més tard, va obtenir el títol de Màster Universitària en Comunicació Especialitzada (especialitat: Comunicació Cultural) (UB).

Ha treballat com a correctora i traductora als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i a l’empresa de disseny gràfic i comunicació Vänster&Lei, ha fet recerca a la universitat (ha estudiat el discurs parlamentari i s’ha especialitzat en la llengua de les obres de l’escriptor Jesús Moncada) i ha col·laborat amb l’Institut d’Estudis Catalans en l’elaboració dels índexs de les Obres Completes de Pompeu Fabra.

La seva activitat de recerca abasta els àmbits de la pragmàtica, la sintaxi normativa i la comunicació formal oral i escrita. Ha participat en jornades acadèmiques i congressos de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), ha format part de la comissió organitzadora de diverses jornades acadèmiques (I Jornada Jesús Moncada (UB), any 2015), ha publicat ressenyes en revistes com Llengua & Literatura i ha guanyat (premi ex aequo) el I Premi d’Investigació Jesús Moncada, convocat per l’Ajuntament de Mequinensa.

Actualment és correctora i professora de català. També es dedica a la investigació en l’àmbit universitari: des de fa un parell d’anys, prepara una tesi doctoral sobre el valor comunicatiu del silenci en els textos literaris (narrativa, teatre i poesia), els directors de la qual són la doctora Neus Nogué (UB) i el doctor Lluís Payrató (UB).

27/05/2019 17:21:46

L’estil literari de 21-05 .indd 1

21/05/2019 12:21:37

L’estil literari de 21-05 .indd 2

21/05/2019 12:21:37

L’ESTIL LITERARI DE JESÚS MONCADA A ESTREMIDA MEMÒRIA: ENTRE EL CATALÀ NORMATIU I LA LLENGUA DE MEQUINENSA

Premi d’Investigació “Jesús Moncada” 2018

Laura Farré Badia

L’estil literari de 21-05 .indd 3

21/05/2019 12:21:37

Disseny de coberta: Equipo Gráfico de Gara d'Edizions

© Laura Farré Badia © Per aquesta edició: Gara d’Edizions

Publicació número 3693 de la

Institución Fernando el Católico

(Organismo autónomo de la Excma. Diputación de Zaragoza)

Plaza de España, 2

50071 ZARAGOZA

Tlf.: (34) 976 28 88 78/79 Fax.: (34) 976 28 88 69 ifc@dpz.es http://www.ifc.dpz.es Prensas de la Universidad de Zaragoza

Edificio de Ciencias Geológicas

Pedro Cerbuna, 12

50009 ZARAGOZA puz@unizar.es Institut d'Estudis Ilerdencs

Plaça de la Catedral, 2

25002 LLEIDA www.fpiei.cat Gara d’Edizions

Avda. Navarra, 8

E-50010 ZARAGOZA www.garadedizions.com gara@garadedizions.com I.S.B.N.: 978-84-8094-072-6 Dipòsit Legal: Z 985-2019 Impressió: Imprenta Félix Arilla, S.L. Imprès en Aragó - Printed in Aragon

L’estil literari de 21-05 .indd 4

21/05/2019 12:21:37

L’ESTIL LITERARI DE JESÚS MONCADA A ESTREMIDA MEMÒRIA: ENTRE EL CATALÀ NORMATIU I LA LLENGUA DE MEQUINENSA

Laura Farré Badia

Institución Fernando el Católico Prensas Universitarias de Zaragoza Institut d'Estudis Ilerdencs Gara d’Edizions Zaragoza, 2019

L’estil literari de 21-05 .indd 5

21/05/2019 12:21:37

L’estil literari de 21-05 .indd 6

21/05/2019 12:21:37

ÍNDEX

1. Introducció......................................................................................................13 1.1. Objectius i justificació................................................................................14 1.2. Hipòtesi.....................................................................................................16 1.3. Marc teòric.................................................................................................17 1.3.1. Normativa i estàndard...........................................................................17 1.3.2. Estilística...............................................................................................18 1.3.3. Pragmaestilística i anàlisi del discurs literari...........................................19 1.4. Aspectes metodològics................................................................................20 PRIMERA PART: ...............................................................................................23 Marc general sobre normativa i estil..................................................................25 2. Literatura, normativa i estil..............................................................................25 2.1. Els textos literaris.......................................................................................25 2.2. El concepte de normativa...........................................................................26 2.3. Els autors i la normativa.............................................................................27 2.4. L’estil literari...............................................................................................28 2.5. L’obra i el procés editorial...........................................................................29 3. La llengua de Jesús Moncada............................................................................33 3.1. Característiques generals.............................................................................33 3.2. El model de llengua de l’època...................................................................34 3.3. Llengua, compromís i identitat...................................................................37 3.4. Les tries lingüístiques i la versemblança......................................................38 3.4.1. Varietat dialectal....................................................................................40 3.4.2. Registre col·loquial................................................................................41 3.5. Consciència metalingüística i metapragmàtica............................................42 SEGONA PART:.................................................................................................45 Normativa i estil a Estremida memòria..............................................................47 I. Normativa.........................................................................................................47 4. Morfologia.......................................................................................................49 4.1. Morfologia nominal: els pronoms personals: la forma valtres......................49 4.2. Morfologia verbal.......................................................................................50 4.2.1. El present de subjuntiu..........................................................................50 4.2.2. L’imperatiu: el verb dir..........................................................................51 5. Sintaxi..............................................................................................................53 5.1. Aspectes de la concordança.........................................................................53 5.1.1. Quantificadors......................................................................................53 5.1.2. Noms col·lectius....................................................................................54

L’estil literari de 21-05 .indd 7

21/05/2019 12:21:37

5.1.3. Les construccions inacusatives: el verb haver-hi.....................................55 5.2. L’ús del gerundi..........................................................................................55 5.3. Els pronoms febles.....................................................................................56 5.3.1. El pronom en........................................................................................56 5.3.2. El pronom hi.........................................................................................57 5.3.3. Duplicacions amb relatiu......................................................................58 5.4. L’ús d’algunes preposicions.........................................................................59 5.4.1. Canvi de preposició davant d’infinitiu...................................................59 5.4.2. Les preposicions per i per a....................................................................60 5.5. Els verbs ser, estar i trobar-se........................................................................62 6. Lèxic................................................................................................................63 II. ESTIL............................................................................................................65 7. Ortografia........................................................................................................67 8. Morfologia.......................................................................................................69 8.1. Morfologia nominal...................................................................................69 8.1.1. Els determinants....................................................................................69 8.1.2. Els pronoms febles: formes plenes i formes reforçades davant del verb...70 8.2. Morfologia verbal: el participi del verb ser..................................................71 9. Sintaxi..............................................................................................................73 9.1. Característiques generals de l’estil de les oracions d’Estremida memòria.......73 9.2. L’ordre d’elements dins l’oració: les tematitzacions.....................................76 9.3. La doble negació........................................................................................77 9.4. La concordança del participi passat.............................................................78 9.5. L’ús de l’article davant de nom propi..........................................................79 9.6. Els pronoms febles.....................................................................................81 9.6.1. La posició del pronom en les formes verbals..........................................81 9.6.2. Combinació de pronoms.......................................................................81 a) L’hi / la hi, li ho.........................................................................................82 b) N’hi / li’n..................................................................................................82 c) ens en / en n’ davant de verb començat per vocal........................................83 9.7. Els relatius..................................................................................................83 9.8. Les preposicions.........................................................................................84 9.8.1. Al o en + infinitiu amb valor temporal...................................................84 9.8.2. Les construccions de doble preposició...................................................84 9.9. La partícula de davant d’infinitiu................................................................85 10. Lèxic..............................................................................................................87 11. Puntuació i estil..............................................................................................89 11.1. Característiques generals...........................................................................89 11.2. Els signes d’interrogació inicials................................................................95 11.3. Els dos punts en el vocatiu de salutació de les cartes.................................97 12. Les tries lingüístiques i la caracterització dels personatges...............................99 13. CONCLUSIONS.......................................................................................101 BIBLIOGRAFIA CITADA...............................................................................105

L’estil literari de 21-05 .indd 8

21/05/2019 12:21:37

La llengua ens reconeix i, alhora, nosaltres ens reconeixem en la literatura. «Una literatura», ha escrit Octavio Paz a propòsit de la poesia nàhualt, «no es defineix per la nació, concepte imprecís, tardà i més aviat modern, sinó per la llengua».

Montserrat Roig, Digue’m que m’estimes encara que sigui mentida (1991)

La lectura d’una obra literària és el viatge pel món proposat per l’escriptor i, sobretot, per l’estil i la llengua que ens són oferts.

Jaume Cabré, La matèria de l’esperit (2005)

Enriquir la llengua aprofitant els materials aportats pel filòleg, això és la tasca del literat: un treball delicadíssim de selecció; car no tots els arcaismes són acceptables, i menys encara tots els mots i expressions que ens ofereixen els dialectes.

Pompeu Fabra, El català literari (1932)

L’estil literari de 21-05 .indd 9

21/05/2019 12:21:37

L’estil literari de 21-05 .indd 10

21/05/2019 12:21:37

Agraïments Els ulls li riuen (s.v. riure) Exemple del DIEC2

Durant el procés d’elaboració de l'estudi, hi va haver moltes persones que em van ajudar a tirar-lo endavant.

Vull manifestar el meu agraïment, en primer lloc, a Lídia Pons (UB), que en tot moment es va mostrar disposada a ajudar-me, i al començament em va facilitar l’accés a un article que necessitava; i a Montserrat Corretger (URV) i a Xavier Fargas (TERMCAT), que també em van ajudar durant el procés de recerca bibliogràfica.

En segon lloc, a Rosa Maria Moncada, que, a banda de cedir-nos documents interessants, com ara les proves d’impremta de l’última edició d’Estremida memòria, va voler compartir amb nosaltres el seu temps i la seva experiència vital al costat del seu germà: tots els qui el penúltim divendres del mes de febrer [del 2014] vam seure a taula amb la Rosa Maria vam tenir la sensació d’haver passat tota una tarda al costat de Jesús Moncada.

En tercer lloc, a Hèctor Moret, que em va proporcionar la bibliografia essencial sobre Moncada, em va donar consells molt valuosos i, indirectament, i a través de l’estudi que va fer sobre la fonologia, la morfosintaxi i el lèxic propis de Mequinensa, va contribuir a fer-me sentir una mica més a prop d’aquesta vila.

En quart lloc, a Josep Besa (UB), que em va guiar durant el procés d’elaboració de l’apartat sobre puntuació i estil de l'estudi; i a Lluís Payrató (UB), que a quart de carrera em va fer descobrir la pragmaestilística literària, això és, la possibilitat d’estudiar la literatura des d’una perspectiva lingüística.

En cinquè lloc, i d’una manera molt especial, a Neus Nogué (UB), que un dia em va recomanar vivament que llegís Estremida memòria. Els resultats de l'estudi i el camí que he seguit per arribar-hi no haurien estat possibles sense els consells, les aportacions i la confiança de la meva tutora. Així, agraeixo a Neus Nogué el temps, l’aprenentatge continu i el diàleg, crític i apassionat, que sempre ens ha conduït a reflexions estimulants i profitoses.

Finalment, vull agrair molt sincerament a la meva mare, la meva germana i la meva àvia la complicitat, el suport incondicional i la constància; i a Rubén Aldabó, que té la capacitat de fer-ho tot tan fàcil, l’alegria de viure, la lluminositat i els viatges .

Girona, 17 d’abril del 2019

L’estil literari de 21-05 .indd 11

21/05/2019 12:21:37

L’estil literari de 21-05 .indd 12

21/05/2019 12:21:37

1. INTRODUCCIÓ

Per a l’autora d’aquest treball, l’elaboració de l'estudi final de grau, “El punt de vista narratiu a Estremida memòria, de Jesús Moncada: estratègies discursives” (Farré 2013), sobre les estratègies discursives que fan possible l’expressió del punt de vista narratiu a Estremida memòria, va significar una primera aproximació a l’estudi de l’obra de Jesús Moncada en general, i a l’estudi d’Estremida memòria en particular. I també va suposar la constatació que, des del punt de vista lingüístic, i sobretot pel que fa a l’estil, l’obra de Moncada està poc estudiada: hi ha estudis sobre el lèxic i sobre aspectes semàntics o sintàctics molt concrets de les seves obres1, però encara no s’ha fet cap treball amb la voluntat de caracteritzar l’estil de l’autor des de dos o més nivells d’anàlisi lingüística. Amb relació a la llengua de les obres de Moncada, hi ha un treball de Quintana (1983) que és força general i un estudi de Moret (2011) sobre els trets del català occidental en la seva obra. Quintana (1983), tot i que en el seu treball fa referència a l’ús que fa Moncada de la llengua estàndard i el registre col·loquial, no analitza l’estil de l’escriptor amb relació a la sintaxi, per exemple. I, a més, el seu treball, per l’any en què va ser elaborat, només se centra en el recull de contes Històries de la mà esquerra, publicat l’any 1981. Quintana (1983) i Moret (2011) fan referència als trets del català occidental en general i del mequinensà en particular que són presents a l’obra de Moncada, però en cap moment posen la presència d’aquests trets en relació amb la caracterització dels personatges, per exemple.

A més, l’estudi de les estratègies discursives que contribueixen a l’expressió del punt de vista narratiu a Estremida memòria va posar de manifest la manera de procedir de Jesús Moncada amb relació a totes les seves obres: el fet que, a Estremida memòria, l’expressió del punt de vista narratiu estigui perfectament controlada per l’autor fa del tot evidents el detallisme i la minuciositat que caracteritzen, en general, tota la seva producció literària. Així, la meticulositat amb què Moncada aborda la qüestió del punt de vista narratiu a Estremida memòria fa pensar que, amb relació a altres qüestions, fins i tot amb relació a qüestions que no tenen a veure amb el contingut o l’estructura de la novel·la, com ara el seguiment de la normativa, el detallisme i la minuciositat també hi seran presents.

1.- Hi ha un estudi sobre el lèxic de la navegació fluvial en l’obra de Jesús Moncada (Moret 1996), per exemple, i un altre sobre les locucions adverbials quantitatives en el conjunt de la seva obra (Biosca i Cornardó 2006).

13

L’estil literari de 21-05 .indd 13

21/05/2019 12:21:37

Laura Farré Badia

El plantejament dels objectius de l'estudi està relacionat amb el text de Ricard Fité que presentem a continuació: Camí de sirga, de Jesús Moncada, és una novel·la escrita en un català força acadèmic. De període llarg i amb profusió d’incisos i subordinades, el punt de referència normatiu hi és en general present. Se n’escapen, entre altres, l’aplicació del sistema de Coromines i Solà pel que fa a la distribució de les preposicions per i per a, l’ús transitiu de verbs intransitius segons el diccionari (dictaminar) i una tendència a preferir els relatius en funció d’objecte directe introduïts per la preposició a quan normativament el context no la demana, ja que no hi ha ambigüitats per desfer. Al costat d’això, també s’hi observa alguna vacil·lació en l’ús normatiu dels relatius i l’ús discutible de les frases condicionals introduïdes amb la preposició de.

(Fité 1991: 36-37)

Aquest apunt de Fité, que consisteix a defensar que en general Jesús Moncada és partidari de seguir la normativa de la llengua, es pot considerar el punt d’arrencada de l'estudi que presentem.

1.1. Objectius i justificació

L’objectiu general de l'estudi és estudiar el grau de compromís de Jesús Moncada amb la normativa de la llengua a Estremida memòria, és a dir, estudiar fins a quin punt hi ha seguiment de la normativa a l’obra de Moncada en què se centra el treball que presentem.

Més enllà de distingir els casos en què hi ha seguiment de la normativa dels casos en què no n’hi ha, ens interessen les tries estilístiques que fa Moncada amb relació a la normativa, perquè al darrere d’aquestes tries hi ha aspectes sobre l’estil i el model de llengua que poden contribuir a definir el conjunt de la seva obra literària. En aquest treball, considerem que les tries lingüístiques poden ser de dos tipus: normatives (això és, se segueix la normativa) o estilístiques (això és, la normativa dóna dues opcions i se’n tria una). En els casos en què s’opta deliberadament per una forma no normativa, la tria també és estilística.

Del plantejament de l’objectiu general de l'estudi se’n deriven quatre objectius específics:

El primer objectiu específic és fer una valoració general de l’ús que fa Moncada de la llengua des del punt de vista normatiu a Estremida memòria.

El segon objectiu específic és identificar, a partir de l’estudi dels casos en què hi ha dues variants normatives diferents per a una mateixa forma, les tries estilístiques que fa Moncada.

14

L’estil literari de 21-05 .indd 14

21/05/2019 12:21:37

L’estil literari de Jesús Moncada a Estremida memòria...

El tercer objectiu específic és posar les tries lingüístiques (això és, formes normatives, formes no normatives i variants estilístiques) en relació amb l’ús del mequinensà.

El quart objectiu específic és posar les tries lingüístiques (això és, formes normatives, formes no normatives i variants estilístiques) en relació amb la caracterització dels personatges.

El plantejament del tercer i el quart objectiu estan relacionats amb la voluntat d’esbrinar si a Estremida memòria hi ha un estil del narrador que es diferenciï notòriament de l’estil discursiu dels personatges.

La tria de l’autor, malgrat que, tractant-se de Jesús Moncada, potser no necessita justificació2, està motivada, en primer lloc, pel fet que l’escriptor demostra una preocupació vertadera per la llengua, que es fa evident amb la durada i la meticulositat pròpies del procés de creació de cadascuna de les seves obres. En una entrevista que Josep Maria Ripoll va fer a Moncada, l’escriptor va declarar el següent: “Jo treballo lentament i, a més, corregeixo moltíssim” (Ripoll 1988: 36). I, en paraules de Parcerisas (2005: 39), “la proverbial necessitat de Moncada de poliment i de reescriptura també han estat una fixació per a trobar el mecanisme perfecte, l’engranatge en una màquina de creació d’artificis que no hauria de fallar”.

A més, Grau (2001: 8), en el seu article, quan fa referència a l’al·licient principal de la lectura de les obres de Moncada, parla d’un “llenguatge popular d’alta elaboració”; Parcerisas (2005: 38), del conjunt de l’obra de l’escriptor de Mequinensa, en destaca, entre altres coses, “una atenció meticulosa amb l’estil” i, finalment, Malé (1997: 147) considera que en pocs escriptors es troba un domini tan extraordinari del llenguatge com el que es troba en el cas de Jesús Moncada.

El llenguatge de Moncada, en paraules de Malé (1997: 147), és un llenguatge “literàriament molt treballat”.

En segon lloc, el que en justifica la tria, a banda de la qualitat intrínseca de la seva obra, és l’àmplia difusió que ha tingut arreu del país (i també internacionalment), que, tal com apunta Sistac (2005: 43), “augura una clara influència en la renovació del català literari actual”.

El que justifica la tria de la novel·la és, en primer lloc, que Estremida memòria és, en paraules de Malé (1997: 147), “tota una obra d’orfebreria”. Malé 2.- Jesús Moncada va rebre nombrosos premis per la seva obra: entre molts d’altres, va rebre el Premi Ciutat de Barcelona, la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya l’any 2001, i el Premi de les Lletres Aragoneses de la Diputació General d’Aragó l’any 2005. A més, Moncada és un dels autors de la literatura catalana les obres del qual han estat traduïdes a més llengües.

15

L’estil literari de 21-05 .indd 15

21/05/2019 12:21:37

Laura Farré Badia

(1997: 147) observa que, a banda de “l’intricat treball de combinació d’episodis”, el que resulta més valuós és el material amb què està feta l’obra: la llengua. Tal com va declarar el mateix Moncada, d’Estremida memòria en va fer tretze versions (Vidal 2001: 1).

En segon lloc, el que en justifica la tria és el fet que no hi ha cap estudi sobre el grau de seguiment de la normativa i l’estil a Estremida memòria. A més, no hem d’oblidar que Estremida memòria és una de les obres de Moncada que ha rebut més reconeixements: l’escriptor de Mequinensa va obtenir el premi Joan Crexells de narrativa i el de la Crítica Serra d’Or de novel·la per aquesta obra.

Finalment, ha contribuït decisivament a la tria de l’obra el fet d’haver dedicat el treball final de grau a les estratègies discursives que permeten expressar el punt de vista narratiu a Estremida memòria i de conèixer, per tant, amb una certa profunditat, la novel·la de Moncada que també és l’objecte d’estudi d’aquest treball.

1.2. Hipòtesi

La hipòtesi de la qual partim és que a les obres de Moncada en general, i a Estremida memòria en particular, el grau de seguiment de la normativa és alt.

Pel que fa als casos en què hi ha dues variants normatives diferents per a una mateixa forma, contraposem els casos en què l’autor opta per una variant més formal i els casos en què tria una variant més col·loquial. Amb relació als casos en què l’autor tria una variant més col·loquial, partim de la hipòtesi que, en els fragments de discurs reportat en estil directe i en estil indirecte lliure, sobretot, Moncada fa aquest ús de la llengua per tal de caracteritzar els personatges.

Pel que fa a les tries lingüístiques i a l’ús del mequinensà, partim de la hipòtesi que en general, més enllà d’algunes tries lingüístiques relacionades amb el lèxic, la presència del mequinensà a Estremida memòria és mínima.

El registre col·loquial i la varietat dialectal d’un individu estan estretament relacionats, perquè la col·loquialitat és local, o dialectal, és a dir que el registre col·loquial de la llengua sempre va associat a una localitat i, per tant, a un dialecte: Dialectes i registres es manifesten associats en l’ús lingüístic. Qualsevol registre ho és, al capdavall, d’una varietat, i si es parla de “català col·loquial” serà amb el benentès que no es reflecteix sinó a través d’un valencià col·loquial, un menorquí col·loquial, etc.

(Payrató 1988: 67)

Així, com que partim de la hipòtesi que la presència del mequinensà a Estremida memòria és mínima, podem suposar que la presència del registre 16

L’estil literari de 21-05 .indd 16

21/05/2019 12:21:37

L’estil literari de Jesús Moncada a Estremida memòria...

col·loquial a Estremida memòria també serà mínima, perquè les variants col·loquials depenen de la varietat dialectal de cada parlant.

El fet d’estar força familiaritzats amb el text d’Estremida memòria ens porta a formular la hipòtesi que, a la novel·la que estudiem, el model de llengua de l’escriptor mequinensà és un model pròxim a l’estàndard. Així, tot i que partim de la hipòtesi que Moncada tendeix a prioritzar la varietat estàndard de la llengua i que recorre ben poc a les formes pròpies de la seva varietat dialectal, ens sembla que algunes de les tries lingüístiques que fa podrien estar relacionades amb la versemblança i la caracterització dels personatges.

Amb relació a aquesta impressió inicial que tenim, hi ha un cas que ens sembla que és interessant de comentar. En un moment determinat de la història, l’autor, a través de la veu del narrador, que és un narrador extern omniscient que narra en tercera persona3, fa dir a la Justina, un dels personatges femenins principals de l’obra, el següent: Per estimular-lo, [la Justina] va parlar de la nomàstica, «Onomàstica, Justina —va corregir-la l’Òscar ja amb un fil de veu—; vol dir el dia del sant», de la senyora.

1

(Estremida memòria: 105)

El discurs de l’Òscar, el marit de la Justina, que és un discurs ple d’aclariments, de precisions, d’avisos i d’amonestacions que dirigeix a la seva dona, a banda de caracteritzar ambdós personatges, contribueix a caracteritzar la relació que devien tenir (Farré 2013: 65).

Amb relació a la Justina, que no és un personatge tan il·lustrat com ho són Guillem de Segarra i l’Eliseu, l’enginyer, podria ser que l’autor hagués incorporat en el seu discurs una forma no admesa per la normativa, nomàstica, per tal de caracteritzar el personatge i dotar, així, de versemblança el text.

1.3. Marc teòric

1.3.1. Normativa i estàndard

Tal com apunten Boix i Vila (1998: 296), l’estudi de l’estandardització lingüística té precedents il·lustres, entre els quals destaquen l’obra dels lingüistes del Cercle de Praga (Boruslav Havránek, Vilém Mathesius, etc.) i a Catalunya, durant les primeres dècades del segle xx, l’obra de Pompeu Fabra. En el nostre àmbit, diversos autors (vegeu, per exemple, Lamuela i Murgades 1984) han 3.- Per a una descripció més detallada de la categoria de veu narrativa, que és la categoria que comprèn la subcategoria de narrador, vegeu Farré (2013: 29-31).

17

L’estil literari de 21-05 .indd 17

21/05/2019 12:21:38

Laura Farré Badia

afirmat que la llengua literària no es redueix a la varietat emprada en la creació artística, sinó que constitueix una varietat oral i escrita codificada, fixada i intel·lectualitzada, és a dir, capaç de respondre a totes les necessitats comunicatives d’una llengua moderna.

L’estudi de l’estàndard no es pot separar de l’estudi de la diversitat interna de la llengua: el terme llengua estàndard, que fa referència a la varietat lingüística utilitzada en els usos públics i formals pels parlants d’una comunitat a fi d’assegurar la intercomprensió, es pot relacionar, d’una banda, amb l’estudi de les diferents varietats dialectals d’una llengua, que, tal com diu Marí (1992: 1), són pròpies de grups concrets, la identitat dels quals es manifesta a través de les diferències lingüístiques que presenten; i també es pot relacionar, d’altra banda, amb l’estudi de les diferents varietats funcionals o registres, que, segons Marí (1992: 1), es poden atribuir a les diferents situacions d’ús. En paraules de Payrató (1988: 67), “l’estàndard presenta components que l’acosten als registres”, de manera que “s’hauria de tractar com una modalitat lingüística sui generis, sovint a mig camí entre les varietats dialectals i les varietats funcionals”.

Pel que fa a la normativa, convé tenir en compte que, tot i que la gramàtica normativa del català és Fabra (1918/1933), hi ha altres obres de referència. En aquest treball, a l’hora de valorar les tries de Moncada, hem fet servir les obres de referència que creiem que Moncada hauria pogut consultar: Badia (1994), algunes de les obres de Ruaix (això és, Ruaix 1994, Ruaix 1995 i Ruaix 1997-1998 i alguna altra obra) i Fabra (1956) (vegeu § 2.2). Així, la gramàtica normativa, com l’estàndard, és un dels eixos principals de l'estudi que presentem.

1.3.2. Estilística

L’estilística, segons una de les definicions que en dóna el DIEC2, és la branca de la lingüística que estudia els recursos expressius de la llengua i l’estil de qualsevol tipus de discurs. Així i tot, l’estilística s’ha aplicat sobretot al discurs literari, de manera que s’ha desenvolupat paral·lelament als estudis que s’han fet en el marc de la literatura. En aquest sentit, són interessants les definicions d’estilística que han proposat els teòrics de la literatura. Oller (1996: 31), a “Lingüística i poètica”, recupera la definició que en fa Leo Spitzer, que defineix l’estilística com una lingüística que passa a aplicar els seus poders d’anàlisi a l’estudi i a la interpretació de les obres literàries. Així, segons Spitzer, l’estilística és l’aplicació de la lingüística als textos literaris4

Maingueneau i Salvador (1995: 116), que consideren que l’estilística sempre s’ha vinculat a la teoria literària, recuperen la idea d’Edward Sapir que hi 4.- Sobre les aplicacions de la lingüística als textos literaris, vegeu Freeman (1970: 3-11).

18

L’estil literari de 21-05 .indd 18

21/05/2019 12:21:38

1. Autas, actas, actes, actas d’as primers chornadas sobre a traduzión.

O papel d’a traduzión en o desembolique d’as luengas: o caso de l’aragonés. Conzello de lo Grau, 1997.

2. Diccionario de las hablas de la Baja Ribagorza Occidental. María Luisa Arnal Purroy.

3. Las hablas de la Alta Ribagorza. Günther Haensch.

4. Fraseología en chistabín. Diccionario de refranes, modismos, locuciones y frases hechas en aragonés del Valle de Chistau. Fernando Blas Gabarda y Fernando Romanos Hernando.

5. Elementos de fonética y morfosintaxis benasquesas. José Antonio Saura Rami.

6. El aragonés de Baixo Peñas. Localidades de Sobrarbe situadas en las faldas de Peña Montañesa. Fernando Blas Gabarda y Fernando Romanos Hernando.

7. Aspectos morfosintácticos del belsetán (aragonés del valle de Bielsa).

Chabier Lozano Sierra y Ángel Luis Saludas Bernad.

8. Voces de Aragón. Antología de textos orales de Aragón. 1968-2004.

Brian Mott.

9. El aragonés ansotano. Estudio lingüístico de Ansó y Fago. Miguel Ánchel Barcos.

10. Dizionario de terminos cheograficos. Chesús Casaus Parrilla y Pascual Miguel Ballestín.

11. El aragonés nuclear de Nerín y Sercué (Valle de Vio). Artur Quintana i Font.

12. Dizionario aragonés chistabín. Fernando Blas Gabarda y Fernando Romanos Hernando.

13. Aspectos lingüísticos de Tella. Chabier Lozano Sierra.

14. Borrador de un diccionario de voces aragonesas. José Luis Aliaga Jiménez.

15. Arredol. Curso d’aragonés. Metodo d’autoaprendizache. Mauricio Delgado, Arturo García, Marieta Longás y Feliciano Martínez.

16. Las lenguas de Aragón en el primer tercio del siglo XX. Inéditos, rarezas y caras B. VOL I. José Luis Aliaga Jiménez.

17. Las lenguas de Aragón en el primer tercio del siglo XX. VOL II. José Luis Aliaga Jiménez.

18. El català de la Codonyera. (Terol. Aragó). Artur Quintana i Font.

19. Refranes del Aragón que se fue. Fraseología popular aragonesa de tradición oral. José Luis Aliaga Jiménez.

20. Insultar en Aragón. Caradas, faltadas, embefias, farinazos, palabros, carnuzadas, titabolas... Pascual Miguel Ballestín.

21. Actas II Jornadas de Sociología. Grupo de trabajo “Lenguas e identidades”. Coord.: Chabier Gimeno y Natxo Sorolla.

22. Toponimia mayor de Aragón. Ciudades, villas, lugares, aldeas, ríos, montañas y territorios. Pascual Miguel Ballestín.

23. L’estil literari de Jesús Moncada. Estremida memòria. Entre el català normatiu i la llengua de Mequinensa. Laura Farré Badia.

24. Memòria, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada. Artur Garcia Fuster.

25. La toponimia no es un mamífero insectívoro que no tiene ninguna importancia. Una visión de conjunto de los nombres de lugar de Aragón. Pascual Miguel Ballestín.

portada l'estil literari 21-5-2019.indd 1

Aquesta obra caracteritza l’estil literari de Jesús Moncada a Estremida memòria a partir de l’ús que fa l’escriptor del català normatiu i de la llengua que es parla a Mequinensa. A banda d’estudiar la presència del català normatiu i de la llengua de Mequinensa a Estremida memòria, es relacionen les tries lingüístiques que fa Moncada amb la caracterització dels personatges de la novel·la. I també es posa de manifest la manera de procedir de l’escriptor amb relació al conjunt de la seva obra: el detallisme i la minuciositat són dues característiques essencials de tota la seva producció literària.

L’estudi del model de llengua de Jesús Moncada resulta especialment interessant en el cas d’un escriptor com Moncada: malgrat que la seva llengua primera és la llengua que es parla a Mequinensa, el mequinensà té un bon domini i un ampli coneixement del català normatiu.

A més, el treball respon a la necessitat de posar en relació el català normatiu i la llengua de Mequinensa.

Amb la finalitat de concretar les tries lingüístiques que fa Moncada, en el treball s’analitzen diversos trets lingüístics (34 trets, en total), per exemple, les formes dels pronoms personals de primera i segona persona del plural (les formes nosaltres / nantres i vosaltres / valtres), el participi del verb ser (estat / sigut i set) i les parelles lèxiques sortir / eixir i semblar / parèixer. Com també es plantegen qüestions controvertides com la consciència d’estil que tenen els autors literaris i el seguiment de la normativa en els fragments dialogats, que podria afectar la versemblança del text i la caracterització dels personatges.

L’ESTIL LITERARI DE JESÚS MONCADA A ESTREMIDA MEMÒRIA. Laura Farré Badia

23

AINAS

L’ESTIL LITERARI DE JESÚS MONCADA A ESTREMIDA MEMÒRIA: ENTRE EL CATALÀ NORMATIU I LA LLENGUA DE MEQUINENSA Laura Farré Badia Premi d’Investigació “Jesús Moncada” 2018

Laura Farré Badia (Granollers, 1990) es va graduar en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (UB) l’any 2013 i, posteriorment, va cursar a la mateixa universitat el Màster d’Assessorament Lingüístic, Gestió del Multilingüisme i Serveis Editorials (ALGMSE). Un any més tard, va obtenir el títol de Màster Universitària en Comunicació Especialitzada (especialitat: Comunicació Cultural) (UB).

Ha treballat com a correctora i traductora als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i a l’empresa de disseny gràfic i comunicació Vänster&Lei, ha fet recerca a la universitat (ha estudiat el discurs parlamentari i s’ha especialitzat en la llengua de les obres de l’escriptor Jesús Moncada) i ha col·laborat amb l’Institut d’Estudis Catalans en l’elaboració dels índexs de les Obres Completes de Pompeu Fabra.

La seva activitat de recerca abasta els àmbits de la pragmàtica, la sintaxi normativa i la comunicació formal oral i escrita. Ha participat en jornades acadèmiques i congressos de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), ha format part de la comissió organitzadora de diverses jornades acadèmiques (I Jornada Jesús Moncada (UB), any 2015), ha publicat ressenyes en revistes com Llengua & Literatura i ha guanyat (premi ex aequo) el I Premi d’Investigació Jesús Moncada, convocat per l’Ajuntament de Mequinensa.

Actualment és correctora i professora de català. També es dedica a la investigació en l’àmbit universitari: des de fa un parell d’anys, prepara una tesi doctoral sobre el valor comunicatiu del silenci en els textos literaris (narrativa, teatre i poesia), els directors de la qual són la doctora Neus Nogué (UB) i el doctor Lluís Payrató (UB).

27/05/2019 17:21:46

1. Autas, actas, actes, actas d’as primers chornadas sobre a traduzión.

O papel d’a traduzión en o desembolique d’as luengas: o caso de l’aragonés. Conzello de lo Grau, 1997.

2. Diccionario de las hablas de la Baja Ribagorza Occidental. María Luisa Arnal Purroy.

3. Las hablas de la Alta Ribagorza. Günther Haensch.

4. Fraseología en chistabín. Diccionario de refranes, modismos, locuciones y frases hechas en aragonés del Valle de Chistau. Fernando Blas Gabarda y Fernando Romanos Hernando.

5. Elementos de fonética y morfosintaxis benasquesas. José Antonio Saura Rami.

6. El aragonés de Baixo Peñas. Localidades de Sobrarbe situadas en las faldas de Peña Montañesa. Fernando Blas Gabarda y Fernando Romanos Hernando.

7. Aspectos morfosintácticos del belsetán (aragonés del valle de Bielsa).

Chabier Lozano Sierra y Ángel Luis Saludas Bernad.

8. Voces de Aragón. Antología de textos orales de Aragón. 1968-2004.

Brian Mott.

9. El aragonés ansotano. Estudio lingüístico de Ansó y Fago. Miguel Ánchel Barcos.

10. Dizionario de terminos cheograficos. Chesús Casaus Parrilla y Pascual Miguel Ballestín.

11. El aragonés nuclear de Nerín y Sercué (Valle de Vio). Artur Quintana i Font.

12. Dizionario aragonés chistabín. Fernando Blas Gabarda y Fernando Romanos Hernando.

13. Aspectos lingüísticos de Tella. Chabier Lozano Sierra.

14. Borrador de un diccionario de voces aragonesas. José Luis Aliaga Jiménez.

15. Arredol. Curso d’aragonés. Metodo d’autoaprendizache. Mauricio Delgado, Arturo García, Marieta Longás y Feliciano Martínez.

16. Las lenguas de Aragón en el primer tercio del siglo XX. Inéditos, rarezas y caras B. VOL I. José Luis Aliaga Jiménez.

17. Las lenguas de Aragón en el primer tercio del siglo XX. VOL II. José Luis Aliaga Jiménez.

18. El català de la Codonyera. (Terol. Aragó). Artur Quintana i Font.

19. Refranes del Aragón que se fue. Fraseología popular aragonesa de tradición oral. José Luis Aliaga Jiménez.

20. Insultar en Aragón. Caradas, faltadas, embefias, farinazos, palabros, carnuzadas, titabolas... Pascual Miguel Ballestín.

21. Actas II Jornadas de Sociología. Grupo de trabajo “Lenguas e identidades”. Coord.: Chabier Gimeno y Natxo Sorolla.

22. Toponimia mayor de Aragón. Ciudades, villas, lugares, aldeas, ríos, montañas y territorios. Pascual Miguel Ballestín.

23. L’estil literari de Jesús Moncada. Estremida memòria. Entre el català normatiu i la llengua de Mequinensa. Laura Farré Badia.

24. Memòria, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada. Artur Garcia Fuster.

25. La toponimia no es un mamífero insectívoro que no tiene ninguna importancia. Una visión de conjunto de los nombres de lugar de Aragón. Pascual Miguel Ballestín.

portada l'estil literari 21-5-2019.indd 1

Aquesta obra caracteritza l’estil literari de Jesús Moncada a Estremida memòria a partir de l’ús que fa l’escriptor del català normatiu i de la llengua que es parla a Mequinensa. A banda d’estudiar la presència del català normatiu i de la llengua de Mequinensa a Estremida memòria, es relacionen les tries lingüístiques que fa Moncada amb la caracterització dels personatges de la novel·la. I també es posa de manifest la manera de procedir de l’escriptor amb relació al conjunt de la seva obra: el detallisme i la minuciositat són dues característiques essencials de tota la seva producció literària.

L’estudi del model de llengua de Jesús Moncada resulta especialment interessant en el cas d’un escriptor com Moncada: malgrat que la seva llengua primera és la llengua que es parla a Mequinensa, el mequinensà té un bon domini i un ampli coneixement del català normatiu.

A més, el treball respon a la necessitat de posar en relació el català normatiu i la llengua de Mequinensa.

Amb la finalitat de concretar les tries lingüístiques que fa Moncada, en el treball s’analitzen diversos trets lingüístics (34 trets, en total), per exemple, les formes dels pronoms personals de primera i segona persona del plural (les formes nosaltres / nantres i vosaltres / valtres), el participi del verb ser (estat / sigut i set) i les parelles lèxiques sortir / eixir i semblar / parèixer. Com també es plantegen qüestions controvertides com la consciència d’estil que tenen els autors literaris i el seguiment de la normativa en els fragments dialogats, que podria afectar la versemblança del text i la caracterització dels personatges.

L’ESTIL LITERARI DE JESÚS MONCADA A ESTREMIDA MEMÒRIA. Laura Farré Badia

23

AINAS

L’ESTIL LITERARI DE JESÚS MONCADA A ESTREMIDA MEMÒRIA: ENTRE EL CATALÀ NORMATIU I LA LLENGUA DE MEQUINENSA Laura Farré Badia Premi d’Investigació “Jesús Moncada” 2018

Laura Farré Badia (Granollers, 1990) es va graduar en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (UB) l’any 2013 i, posteriorment, va cursar a la mateixa universitat el Màster d’Assessorament Lingüístic, Gestió del Multilingüisme i Serveis Editorials (ALGMSE). Un any més tard, va obtenir el títol de Màster Universitària en Comunicació Especialitzada (especialitat: Comunicació Cultural) (UB).

Ha treballat com a correctora i traductora als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i a l’empresa de disseny gràfic i comunicació Vänster&Lei, ha fet recerca a la universitat (ha estudiat el discurs parlamentari i s’ha especialitzat en la llengua de les obres de l’escriptor Jesús Moncada) i ha col·laborat amb l’Institut d’Estudis Catalans en l’elaboració dels índexs de les Obres Completes de Pompeu Fabra.

La seva activitat de recerca abasta els àmbits de la pragmàtica, la sintaxi normativa i la comunicació formal oral i escrita. Ha participat en jornades acadèmiques i congressos de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), ha format part de la comissió organitzadora de diverses jornades acadèmiques (I Jornada Jesús Moncada (UB), any 2015), ha publicat ressenyes en revistes com Llengua & Literatura i ha guanyat (premi ex aequo) el I Premi d’Investigació Jesús Moncada, convocat per l’Ajuntament de Mequinensa.

Actualment és correctora i professora de català. També es dedica a la investigació en l’àmbit universitari: des de fa un parell d’anys, prepara una tesi doctoral sobre el valor comunicatiu del silenci en els textos literaris (narrativa, teatre i poesia), els directors de la qual són la doctora Neus Nogué (UB) i el doctor Lluís Payrató (UB).

27/05/2019 17:21:46