Aquest document Ês un extracte de l’obra
La tribu de Camelot
La Carlota i el misteri de la casa encantada Gemma Lienas
Estrella Polar
www.gemmalienas.com
CAPÍTOL 1
Els problemes del senyor Baltasar
A quell dijous era el penúltim dia abans de les vacances de Nadal i, després de dinar, vam anar al pati, que es va allargar més del compte perquè no vam tenir la primera classe de la tarda. Al nostre racó de sempre, ens vam trobar la Mireia, la Berta, l’Eli, en Miquel i jo. O sigui, tota la nostra colla, menys en Sa’îd, que tenia l’encàrrec d’ocupar-se del Bigotis, el hàmster de la classe, i per això encara no havia sortit. Tots sis formem la Tribu de Camelot, amb la qual busquem misteris per resoldre i aventures per viure. I tenim un lema que diu: «Treballarem sempre en equip, defensarem a qui ho necessiti i 9
4-Casa encantada-1ª.1.indd 9
23/07/10 12:51
LA
TRIBU DE
CAMELOT
lluitarem per la igualtat». Però aquell dia pensàvem en altres coses... —Demà comencem les vacances! Visca! —va cridar l’Eli. —A casa meva hi ha un sidral de nassos! —va dir la Mireia—. El dia de Nadal vénen a dinar els cosins i les cosines i serem més de vint! Tot i que ho deia amb cara de pomes agres, jo sabia que li feia il·lusió. —El que m’agrada més són els regals! —va dir en Miquel amb els ulls brillants—. No esteu nerviosos, vosaltres?
10
4-Casa encantada-1ª.1.indd 10
23/07/10 12:51
ELS
PROBLEMES DEL SENYOR
BALTASAR
—Jo tinc ganes de veure tota la família. És el que m’agrada més de les festes —va dir la Berta, i es va tocar els cabells, com fa sempre. —Tu sempre tan bona nena! —va fer en Miquel, foteta. —Doncs a mi m’encantaria trobar un bon misteri d’aquells tan misteriosos per poder investigar. Ei, i si fa por encara millor! —va dir l’Eli. —La valenta! Ja voldria veure’t davant d’un perill de veritat... —va dir la Mireia. Però l’Eli no li va fer cas i es va girar cap a en Sa’îd, que en aquell moment precís arribava corrents. —I tu, Sa’îd? Què feu a casa vostra? Celebreu el Nadal? —Deixeu-vos de celebracions, que tinc una notícia bomba: crec que tenim un nou misteri a la vista. La Tribu en pes va contenir la respiració. —I per què no ens ho has dit fins ara? —Perquè ho he sabut aquest migdia, quan he anat a dinar a casa. —Au, va, deixa-ho anar —li va dir en Miquel. 11
4-Casa encantada-1ª.1.indd 11
23/07/10 12:51
LA
TRIBU DE
CAMELOT
El vam envoltar de seguida, disposats a no perdre’ns cap de les seves explicacions. —Resulta que érem tots a la botiga… «Tots» vol dir ell, el seu germà, les seves dues germanes, el seu pare i la seva mare. I la «botiga» és la botiga de queviures que tenen els seus pares al costat de casa. —I aleshores, just quan el pare estava a punt d’abaixar la reixa metàl·lica, ha entrat el senyor Baltasar. —Qui és el senyor Baltasar? —Un veí del costat de casa. Un home gran... —Ah! Ja sé qui vols dir! —vaig cridar—. És aquell senyor que sempre porta barret i abric, encara que sigui estiu, oi? —Sí, és aquest. El senyor Baltasar. —Que viu a la casa vella de dos pisos que hi ha tocant al solar. —Ah! La de l’altra banda del solar —va dir la Mireia—. També és a prop de casa meva. És una casa de dos pisos molt vella. —I què? –va dir en Miquel, impacient per conèixer el misteri. —Que ha dit que se li havia embussat el và12
4-Casa encantada-1ª.1.indd 12
23/07/10 12:51
ELS
PROBLEMES DEL SENYOR
BALTASAR
ter i l’aigua amenaçava de sortir de la tassa i inundar el passadís. —Això no és cap misteri, animal! —No, això és una porcada —va dir l’Eli—. A casa meva va passar, i vam tenir un merder impressionant. Però, de misteriós, no n’era gens; era que el meu germà petit havia llençat una pilota al vàter. —Potser el senyor Baltasar tenia una ampolla de plàstic al dipòsit, per estalviar aigua, i li ha caigut a la tassa... ESTALVIAR AIGUA Estalviar aigua és molt necessari, i tothom hi pot contribuir. L’aigua és un bé escàs i és molt fàcil estalviar-ne a casa seguint aquests consells: · Comprova sempre que les aixetes queden ben tancades. · Dutxa’t en lloc de banyar-te. · Tanca l’aixeta quan no et cal l’aigua: mentre et raspalles les dents, t’ensabones al lavabo o a la dutxa o passes el fregall als plats. · Pots fer servir l’aigua de rentar les verdures per regar les plantes. · Posa al dipòsit del vàter una ampolla plena d’aigua o algun objecte gros de plàstic, així cada vegada que estiris la cadena gastaràs menys aigua.
13
4-Casa encantada-1ª.1.indd 13
23/07/10 12:51
LA
TRIBU DE
CAMELOT
—Em podeu deixar acabar, sisplau? —va dir en Sa’îd. —Acaba, sí —va fer la Mireia amb brusquedat. —Resulta que li ha demanat al pare si podia anar a desembussar-lo, que ell no se’n sortia sol. I, aleshores, quan el pare acabava d’abaixar la reixa, he pogut sentir que el senyor Baltasar li deia que cada cop tenia més clar que casa seva estava encantada i que ja no podia més, que hauria d’anar-se’n de casa seva i del barri. —No! De debò que un vàter embussat no és una cosa sobrenatural —va dir la Mireia amb veu d’avorriment. —I qui diu que ho sigui! —va dir en Sa’îd una mica nerviós—. Es veu que passen altres coses estranyes en aquella casa. —Quines? —va preguntar en Miquel. —I jo què sé —va dir en Sa’îd—. Només sé que el senyor Baltasar ara té por de viure a casa seva per culpa del que hi passa. —Potser té problemes perquè la casa és antiga. Ens vam quedar uns instants pensant. Als al14
4-Casa encantada-1ª.1.indd 14
23/07/10 12:51
ELS
PROBLEMES DEL SENYOR
BALTASAR
tres, no sé què els passava pel cap, però a mi em va semblar que, si el senyor Baltasar creia que la seva casa estava encantada, com a mínim es mereixia una visita nostra. —Potser sí que és misteriós això del senyor Baltasar —va dir la Mireia, que pel que semblava havia pensat el mateix que jo. —Hem d’esbrinar de seguida què hi passa, no us sembla? —vaig dir. —I tant! —Demà a la tarda, que ja tenim festa, proposo que anem a veure el senyor Baltasar i li demanem que ens ho expliqui. La Tribu hi va estar d’acord. Amb tanta xerrameca, s’havia acabat l’estona del pati sense que ni ens n’adonéssim. Vam tornar cap a la classe en silenci, una mica intrigats per si ens trobàvem davant d’un misteri o no. Tant la classe de la tarda com la tornada a casa amb en Marc i la Rosa, la nostra cangur, em van passar com si fossin un somni: jo tenia el cap a una altra banda. Vam caminar al costat de la cadira de rodes de la Rosa sense parlar, però quan vam arribar a casa vam tenir un ensurt... 15
4-Casa encantada-1ª.1.indd 15
23/07/10 12:51
LA
TRIBU DE
CAMELOT
De la nostra porteria, en va sortir precipitadament una figura vermella i grandiosa que de poc que no ens atropella! —Ei, compte! —va cridar la Rosa. —Perdó, perdó! —va esbufegar aquell homenàs. Era un Pare Noel! Duia tot el que ha de tenir el Pare Noel: el vestit vermell, la barba blanca, el sac... i una panxassa enorme! Ja l’havia vist algun cop pel barri aquells dies. Semblava atabalat. —Us he espantat? —va dir, i ens va esbullar els cabells a en Marc i a mi.
16
4-Casa encantada-1ª.1.indd 16
23/07/10 12:51
ELS
PROBLEMES DEL SENYOR
BALTASAR
—Nooo. Que em portarà tot el que he demanat? —va dir el meu germà, amb uns ulls com unes taronges. —Oh, a veure, t’has portat bé? —Home... sí, bastant... Em sembla que sí —va dir tímidament en Marc mirant-nos a la Rosa i a mi. —Bé, bé, bé, ja ho veurem. Au, teniu macos, teniu. Adéu, adéu, sigueu bons. El Pare Noel ens va donar dos caramels a cada un i se’n va anar carrer avall esbufegant com una cafetera vella.
17
4-Casa encantada-1ª.1.indd 17
23/07/10 12:51