segon_informe_canvi_climatic_part 4 by Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible

4a part La recerca sobre el canvi climĂ tic a Catalunya

25. La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya Josep Enric Llebot, Departament de Física, Universitat Autònoma de Barcelona

Josep Enric Llebot (Barcelona, 1953). Doctor en Ciències Físiques, ha treballat en termodinàmica de processos irreversibles, radiació solar i teledetecció i, actualment, física ambiental, especialment en temes relacionats amb el canvi climàtic. Ha realitzat estades de recerca a Alemanya (DFVLR), Estats Units (Univ. California Berkeley, Univ. Pittsburg) i al Canadà (Univ. Sherbrooke). Ha publicat al voltant d’una vuitantena d’articles científics, dels quals una vintena en l’anàlisi de l’estructura termodinàmica del sistema climàtic, i una vintena de llibres. Ha estat degà de la Facultat de Ciències de la UAB i de la UdG, becari del programa USIA del govern dels Estats Units, i de l’OTAN. Ha estat guardonat amb un accèssit del primer Divulga de la Fundació La Caixa (1986), amb el Premi de la Fundació Enciclopèdia Catalana a la Investigació Científica (1991), amb el Premi Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (2000) i amb el Premi de Literatura Científica de la Fundació Catalana per a la Recerca i Innovació (2005). Actualment és catedràtic de física de la matèria condensada de la UAB, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, del Grup d’Experts en Energia de la Generalitat de Catalunya, i del Consell Assessor del Zoo de Barcelona. També és membre de l’American Geophysical Union i de l’American Meteorological Society. Ha estat i és el coordinador científic del primer «Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya» i coordina el segon. Actualment és director del Departament de Física de la UAB, president de la Societat Catalana de Física, i membre de la junta de la divisió de física ambiental de la European Physical Society.

Resum

1127

25.1. Introducció

1129

25.2. La recerca sobre canvi climàtic: temes que s’hi inclouen 1129 25.3. Centres i grups que fan recerca sobre canvi climàtic a Catalunya

1131

25.4. Projectes

1137

25.4.1. Projectes europeus

1137

25.4.2. Projectes competitius espanyols

1139

25.4.3. Convocatòries de la Generalitat de Catalunya: grups de recerca de la Generalitat de Catalunya 1142 25.4.3.1. Grups de recerca emergents

1142

25.4.3.2. Grups de recerca consolidats

1142

25.5. Resultats de la recerca

1144

25.5.1. Participació en organitzacions nacionals i internacionals

1144

25.5.2. Tesis llegides (2000-2007)

1147

25.5.3. Articles publicats a revistes incloses al SCI (2000-2008)

1147

25.6. Conclusions

1150

Annex

1150

Acrònims usats en el treball

1152

El canvi climàtic a Catalunya La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya

1127

Resum

L’estructura científica que dóna suport a la recerca en canvi climàtic encara és fràgil. La major part d’investigadors treballen en departaments i centres en els quals la recerca sobre els temes de canvi climàtic no és la principal línea estratègica, i disciplinàriament estan classificats en àrees de coneixement clàssiques. Més del cinquanta per cent dels projectes competitius on participen investigadors catalans corresponen a l’anàlisi de les observacions dels canvis del clima, a l’estudi de les emissions i dels cicles biogeoquímics. Durant els darrers anys ha augmentat notablement el nombre de projectes competitius dedicats a l’estudi dels impactes del canvi climàtic i a l’anàlisi de la seva relació amb els riscos naturals.

La meitat dels projectes dedicats a estudiar els impactes del canvi climàtic tracten dels impactes sobre el medi vegetal. La producció científica en forma de publicacions en revistes SCI en temes de canvi climàtic s’ha multiplicat per 3,5 des de l’any 2000. Es dedica molt poca atenció als estudis d’adaptació i mitigació i a l’anàlisi de polítiques de canvi climàtic Hi ha una gran dispersió de temes tractats pels investigadors: la meitat dels articles publicats durant el període analitzat, 2000-2008, ho ha estat en revistes amb menys de cinc articles d’autors catalans. La participació de científics de Catalunya en comitès i organitzacions internacionals ha crescut de forma notable durant el període de temps analitzat.

El canvi climàtic a Catalunya La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya

25.1. Introducció

La comunitat científica catalana ha evolucionat, en general, fortament durant els darrers deu anys. Tot i que no podríem dir encara que s’hagi arribat a un grau de maduresa completa, sí que en volum, producció i capacitat de captació de recursos té una posició força digna en el context europeu i internacional. Ens falta estructura i passar de la quantitat, que té uns índexs bons, a la qualitat. Tot i que la comunitat científica que es dedica a estudiar diferents aspectes del canvi climàtic es pot descriure també en aquest context de creixement, no es pot dir el mateix, també en termes generals, pel que fa a estructuració i a producció continuada. Per això en aquest estudi, realitzat a partir de les dades proporcionades per L’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans, entre els anys 2000 i 2008, s’obté una imatge de la comunitat científica catalana que treballa en temes relacionats amb el canvi climàtic. Aquesta primera imatge té caràcter d’esborrany, però dóna una visió sobre la comunitat experta en temes de canvi climàtic del país. L’any 2001 es va presentar el tercer informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (en anglès, IPCC), que d’alguna manera va portar de manera definitiva els temes de canvi climàtic a la palestra pública i que va donar un gran impuls a la recerca en canvi climàtic en les seves múltiples facetes disciplinàries. Al país hi ha dos grups que tradicionalment s’han dedicat amb constància i eficàcia a l’anàlisi de les sèries de variables climàtiques, un a la Universitat de Barcelona i un altre a la Universitat Rovira i Virgili, a més d’altres grups que s’han desenvolupat a l’entorn del CREAF, que són experts en ecofisiologia terrestre i que, davant dels canvis ambientals propiciats per l’escalfament de l’atmosfera i pel coneixement profund dels boscos, han estat especialment actius en l’estudi dels impactes fenològics i genètics sobre els ecosistemes terrestres, i sobre l’evolució i resposta dels boscos i dels sòls de casa nostra. Són aquests grups els que constitueixen la major estructura sobre la qual se sustenta la recerca en clima a casa nostra. Al voltant d’aquests, s’ha format una comunitat especialment activa en temes de paleo-

1129

climatologia, ajudada per la vinguda d’alguns científics estrangers sota el paraigües de la fundació ICREA i per l’expertesa d’alguns instituts del CSIC amb els quals col·laboren. Pel que fa a la resta, en el moment de tancar aquest informe hi ha nombroses iniciatives, moltes de les quals surten en aquest informe, alguna d’elles amb un important suport institucional —com l’Institut Català del Clima— que configuren un esperançador esdevenidor per a la comunitat científica experta en canvi climàtic, però que s’han de consolidar, mostrar i demostrar encara el seu veritable potencial. Malgrat això, la comunitat encara és fràgil. Els temes transversals estan més subjectes a les fluctuacions dels agents actius en la gestió de la recerca que els temes consolidats i tradicionals. En els aspectes formatius, la formació en temes de canvi climàtic és dispersa i desagregada. En els nous graus el canvi climàtic és més un recurs retòric que una veritable opció formativa. Pel que fa als postgraus, l’opció més estructurada i d’èxit és el Màster en Climatologia aplicada organitzat pels departaments d’Anàlisi Geogràfica Regional i d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, que s’ha desenvolupat al llarg d’onze ocasions. Hi ha altres màsters i programes de doctorat que tenen algunes assignatures o mòduls en canvi climàtic, però que no estan centrats en aquesta temàtica. La presència internacional dels nostres investigadors reflecteix aquest estat de la qüestió. Ha augmentat durant el període d’anàlisi d’aquest estudi però encara és discreta. Esperem que la comunitat científica de Catalunya continuï augmentant la seva participació en les diferents tasques de l’IPCC en el proper informe, el cinquè, que es preveu tenir enllestit l’any 2014. 25.2. La recerca sobre canvi climàtic: temes que s’hi inclouen

La recerca en canvi climàtic és molt amplia i abasta nombrosos camps de les ciències naturals, les ciències socials i la tecnologia. Sempre es diu que en ser un assumpte transversal els temes de canvi climàtic es tracten des de totes les disciplines clàssiques del coneixement. És per tant difí-

1130

La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya Josep Enric Llebot

cil trobar una classificació acceptada per la comunitat experta. Els informes del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic ofereixen, en cadascun dels seus tres volums, una classificació que, com totes, mescla disciplines. En aquest estudi hem adoptat la classificació en set camps seguida per l’anàlisi feta per la direcció general de recerca de la Comissió de la Unió Europea per classificar els projectes europeus que tracten temes relacionats amb el canvi climàtic i que demanen subvenció. Aquesta classificació conté les divisions que segueixen. I. Processos del clima, observacions i projeccions

Aquest apartat inclou la monitorització del clima i, per tant, el seguiment de les estacions meteorològiques que mitjançant les seves mesures proporcionen sèries de variables climàtiques com la temperatura, la precipitació, la velocitat del vent, el nivell del mar, la pressió, la humitat, etc. Aquest apartat també inclou l’anàlisi i descripció dels processos bàsics que caracteritzen el funcionament del clima i, eventualment, les seves parametritzacions, així com les teleconnexions i la modelització del clima. Aquest apartat també conté les determinacions del clima del passat històric i del passat geològic de la Terra, la paleoclimatologia i, naturalment, l’anàlisi de la variabilitat climàtica passada i futura.

III. Interaccions del clima amb l’ozó estratosfèric

L’ozó afecta el clima i el clima afecta l’ozó. La temperatura, la humitat, el vent i la composició química de l’atmosfera afecten la formació d’ozó i, a la vegada, la presència d’ozó afecta aquests constituents atmosfèrics. Les interaccions entre l’ozó i el clima són objecte de discussió des del moment en què es va descobrir que els halocarburs podien contribuir a l’eliminació de l’ozó estratosfèric. Així mateix, la davallada de l’ozó estratosfèric fa disminuir la temperatura de l’estratosfera, la qual cosa té conseqüències sobre el canvi climàtic. En aquest apartat s’inclouen tots aquests temes. IV. Interaccions del clima amb els canvis de la composició atmosfèrica

Aquest apartat inclou l’estudi dels canvis en la composició atmosfèrica i els forçaments climàtics, especialment a la troposfera, ja que els efectes sobre l’estratosfera es classifiquen a l’apartat anterior. S’hi inclouen, per tant: l’estudi dels aerosols, i la seva mesura i modelització; els efectes dels aerosols sobre la quantitat i el tipus de núvols; els canvis en l’albedo de la superfície terrestre i les conseqüències sobre el forçament; els efectes de les esteles dels avions i de les emissions dels vaixells sobre l’albedo i, naturalment, sobre el clima. V. Impactes del canvi climàtic

II. Emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Cicles biogeoquímics: cicle del carboni i cicle del nitrogen

Aquest apartat inclou la mesura i el càlcul de les emissions atmosfèriques. Naturalment, per tal de fer projeccions sobre escenaris futurs de la composició atmosfèrica cal tenir en compte els cicles biogeoquímics. Per tant també es tenen en compte els estudis i els treballs dedicats a estudiar i caracteritzar el cicle del carboni als sòls, al mar a la biosfera i a la atmosfera, i les retroalimentacions que comporta. També figuren en aquest apartat l’anàlisi dels gasos reactius i el canvi climàtic: el metà, el nitrogen, l’ozó troposfèric, etc., i també els estudis sobre els embornals terrestres i marítims i, per tant aquells estudis que mesuren i fan prediccions sobre els fluxos de carboni.

Aquest apartat conté els treballs o projectes que tracten dels impactes del canvi climàtic sobre el sistema físic però també sobre l’activitat social i, per tant, inclou tant la constatació dels efectes del canvi climàtic sobre els ecosistemes marins i terrestres com les projeccions sobre els esdeveniments futurs i sobre la seva vulnerabilitat. També es tenen en compte els estudis sobre el canvi climàtic i els recursos hídrics, la seva quantitat i la seva qualitat present i futura. Un dels temes recurrents que pertany a aquest apartat de la classificació fa referència a la incidència dels canvis ambientals en la salut humana, i la incidència en la transmissió de malalties i de plagues a l’agricultura i a la ramaderia. Els impactes que apareixen en alguns estudis i projectes, molt importants per al nostre país i que pertanyen a aquest apartat són l’evolució i la vulnerabilitat

El canvi climàtic a Catalunya La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya

dels sistemes litorals, els estudis de l’impacte sobre activitats o sectors econòmics com per exemple, el turisme, malgrat que les anàlisis integrades sobre els sectors econòmics es tenen en compte a l’apartat VII. VI. Canvi climàtic i riscos naturals i esdeveniments extrems

La temàtica dels riscos naturals té una magnitud i un abast que transcendeix més enllà de la pròpia del canvi climàtic, però atesa la seva importància i el creixement de l’interès per part de la societat i dels investigadors, la Comissió Europea ha optat per incloure-la en un apartat propi dins dels estudis de canvi climàtic. S’inclouen en aquest apartat tant els riscos meteorològics (les secades, las inundacions, els temporals marítims, els tornados, els huracans, etc.) com els riscos geològics (les esllavissades i els allaus). S’hi inclouen tant treballs que els mesuren, com els que avaluen la creixent vulnerabilitat i la predicció d’esdeveniments extrems. VII. Adaptació, mitigació i política respecte el canvi climàtic. Estratègies d’adaptació i mitigació. Percepció social del canvi climàtic. Comunicació.

En l’anàlisi de les bases de dades de les publicacions, dels projectes i dels grups de recerca s’ha utilitzat un criteri ampli per seleccionar els projectes i els treballs. Aquest criteri és que el treball estigui realitzat en algun dels centres d’investigació del país o que algun dels investigadors pertanyi a algun centre del país de manera permanent o temporal. 25.3. Centres i grups que fan recerca sobre canvi climàtic a Catalunya

En aquest apartat s’inclouen instituts i grups de recerca que dediquen part de la seva recerca a algun o diversos temes relacionats amb el canvi climàtic. S’ha intentat que la relació fos el màxim de completa, tot i que la dispersió de la informació pot haver produït alguna omissió. La grandària dels centres i dels grups és molt variada. A vegades aquests ens aporten informació sobre el nombre de persones que la seva activitat relacionada amb el canvi climàtic involucra, mentre que en altres casos és molt difícil obtenir aquesta in-

1131

formació. Per això no es pot donar una xifra exacta de persones que, a Catalunya, es dediquen de manera directa a recerca en canvi climàtic en els centres que s’esmenta a continuació, tot i que es pot avaluar, com a mínim en unes tres-centes persones. També hi ha un bon nombre de persones en departaments universitaris i en centres de recerca que encara són de més mal comptar, però que podem estimar al voltant d’unes dues-centes persones. En total, per tant, l’any 2009, podem xifrar la comunitat científica que treballa en tots els nivells en qüestions relacionades amb el canvi climàtic en unes cinc-centes persones. En aquest apartat no es tenen en compte, en canvi, els grups de recerca sorgits a partir de les convocatòries de la Generalitat de Catalunya, que s’inclouen en un altre apartat d’aquest treball. Centre d’Estudis Avançats de Blanes – Consell Superior d’Investigacions Científiques (CEAB-CSIC)

És un centre del CSIC creat l’any 1984 que actualment centra la recerca en els camps de l’ecologia i la biologia d’organismes de sistemes marins i d’aigües continentals. És un centre petit que a començament dels anys 2000 va augmentar la seva activitat de recerca en ecosistemes continentals mitjançant la creació de les unitats associades d’Ecofisiologia, amb el Centre de Recerca i Aplicacions Forestals de Catalunya (CREAF), i de Limnologia, amb el Centre de Recerca d’Alta Muntanya de la Universitat de Barcelona. Ambdues unitats centren majoritàriament la seva recerca en aspectes de l’actual canvi global. El centre participa en l’observatori limnològic pirenaic, en l’observatori marí de la reserva de les illes Medes, i en l’observatori operacional del mar català, que recullen dades biològiques i meteorològiques que serveixen per quantificar la magnitud dels canvis ambientals i, en particular, el canvi climàtic. Hi ha línies de recerca lligades a aquests observatoris, especialment en limnologia sobre cicles biogeoquímics i embornals de carboni. Centre de canvi climàtic – Universitat Rovira i Virgili (C3)

Aquest grup de recerca està format per 7 persones i les seves línies de treball són la mesura instrumental i la detecció i atribució dels canvis

1132

La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya Josep Enric Llebot

climàtics, la reconstrucció i l’anàlisi climàtica, el procediment d’extracció de dades i tècniques d’homogeneïtzació de les sèries climàtiques, la determinació de patrons temporals i espacials de variabilitat climàtica i la calibració de dades proxy. Aquest centre té una col·laboració regular amb la Climate Research Unit de la Universitat d’East Anglia i, juntament amb el Grup de climatologia de la Universitat de Barcelona, formen els que registren i tenen expertesa en l’anàlisi i tractament de sèries climàtiques. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)

És el centre de recerca que, tot i que té uns objectius amplis, conté més línies de recerca i més força de personal dedicades al canvi climàtic, especialment en els efectes del canvi climàtic sobre els ecosistemes terrestres, i té una producció científica en aquest tema molt voluminosa. Per tant, la major part de la recerca d’aquest centre que fa referència al canvi climàtic està classificada a l’àrea temàtica V, impactes del canvi climàtic sobre els ecosistemes terrestres, i en l’àrea temàtica II, especialment pel que fa a l’estudi i l’anàlisi dels cicles biogeoquímics. El CREAF té 51 investigadors estables i més d’una vintena d’estudiants de doctorat. Les principals línies de recerca del Centre que podem considerar dins l’àmbit del canvi global, al qual dóna suport un grup de 29 investigadors són: Efectes del canvi climàtic en les poblacions vegetals Els principals objectius són la monitorització de l’impacte d’episodis de sequera extrema en poblacions i comunitats mediterrànies, per modelitzar-ne la dinàmica i analitzar els mecanismes implicats en les respostes, i l’avaluació experimental, dels efectes de la variabilitat climàtica en els patrons de reclutament d’espècies de comunitats llenyoses mediterrànies. Es posa particular atenció als canvis en els patrons d’abundància i a les interaccions amb altres espècies. Canvi climàtic i fenologia i distribució dels organismes S’estudia com ha afectat el canvi climàtic les espècies i els ecosistemes en un passat immediat i com els afecta en el present a partir de registres

meteorològics i de registres històrics. Mitjançant registres del moment en què han ocorregut en el passat les diferents fases fenològiques, s’estudia com el clima ha afectat el calendari del cicle vital dels organismes, i això permet projectar com un clima futur pot modificar el seu calendari. A partir de registres de la distribució d’organismes en èpoques passades, com ara la distribució en alçada dels arbres, es detecten canvis que s’han produït en les darreres dècades i es relacionem amb el canvi climàtic o amb els canvis en els usos del sòl. D’altra banda, des d’un vessant experimental, al CREAF s’estudien les modificacions en la fenologia en parcel·les d’alguns ecosistemes (alzinars i matollars) en els quals se simulen l’escalfament i l’eixut previstos per les properes dècades pels models climàtics. Respostes ecofisiològiques i biogeoquímiques al canvi climàtic Mitjançant experiments de camp en els quals es modifiquen les condicions climàtiques de l’ecosistema en condicions naturals, s’estudia com el canvi climàtic altera l’ecofisiologia dels organismes i l’estructura i el funcionament dels ecosistemes mediterranis i, per tant, els fluxos de carboni, els cicles dels nutrients, i el cicle de l’aigua. En aquests experiments se simulen l’eixut i l’escalfament previstos per a les properes dècades pels models climàtics i s’estudia com hi responen les plantes, el sòl, i la comunitat, fent un seguiment de la seva evolució en el temps. De les plantes, s’estudien les respostes ecofisiològiques —intercanvi de gasos, nutrició, creixement, fluorescència— i l’ecologia reproductiva. Del sòl, s’estudien la respiració, l’activitat enzimàtica i la dinàmica de nutrients. De la comunitat, s’estudien aspectes estructurals com la biomassa i la riquesa d’espècies, i el reclutament i la supervivència de plàntules. Modelització dels efectes del canvi global L’anàlisi de l’efecte del canvi climàtic en els ecosistemes terrestres requereix l’ús d’eines que permetin preveure el funcionament d’aquests ecosistemes en el futur. Això ho permeten els models de creixement, que descriuen els processos ecofisiològics en relació amb les condicions ambientals i que poden utilitzar les previsions climàti-

El canvi climàtic a Catalunya La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya

ques futures com les que proporcionen els Models de Circulació General (GCM). Per avaluar la importància d’aquests efectes en els ecosistemes forestals, s’aplica el model GOTILWA+, i s’utilitzen els escenaris de canvi climàtic generats a partir dels escenaris socioeconòmics aportats per l’IPCC, on s’hi inclouen l’increment del CO2 atmosfèric i les possibles evolucions de la precipitació i la temperatura en els propers cent anys a diferents regions d’Europa. L’anàlisi d’aquests escenaris futurs, i el mateix model GOTILWA+, s’han realitzat en el marc de diferents projectes europeus. El tema central d’aquesta línia de treball és com els ecosistemes forestals i els serveis que ofereixen als humans (producció de fusta, regulació hídrica, protecció del sòl, entre d’altres) poden veure’s afectats pel canvi climàtic. Fluxos de carboni en ecosistemes terrestres Es mesuren els intercanvis de gasos dels ecosistemes seguint diversos mètodes. Algunes aproximacions es fan mitjançant mesures instantànies a la fulla, i d’altres amb sistemes que permeten obtenir dades en continu a escales espacials més grans durant dies o setmanes. Aquestes mesures es realitzen en diferents ecosistemes; alguns, poc alterats per l’home (com són per exemple els alzinars de Prades i el Montseny), i d’altres sotmesos a pràctiques de gestió forestal, a pertorbacions com la sequera o que s’estan recuperant després d’un incendi. Aquestes mesures s’han integrat en models que simulen els processos esmentats, com el model GOTILWA+, per explorar les possibles conseqüències del canvi climàtic en els fluxos de carboni (i d’aigua) als ecosistemes terrestres mediterranis. Un altre grup del CREAF es dedica a l’anàlisi dels sòls i la seva protecció. Dins d’aquesta línia de recerca, formada per set persones, un dels temes d’expertesa és el segrest de carboni en els sòls. Centre d’Investigació Socio-Tècnica – Centro de Investigaciones Energéticas Medioambientales y Tecnológicas (CISOT-CIEMAT)

Aquest centre realitza activitats d’investigació en les dimensions humana i social del risc i la seguretat en l’àmbit de l’energia, el medi ambient i la tecnologia. Una de les seves línies de recerca està dedicada a l’anàlisi del comportament humà i de

1133

les iniciatives polítiques i dels instruments dissenyats per incidir en la qüestió del canvi climàtic antropogènic i el consum sostenible. En aquesta línia de recerca hi treballen vuit investigadors del centre, els quals han desenvolupat diferents projectes relacionats amb l’energia de fusió amb la captura i l’emmagatzemament de carboni. Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center (BSC)

Dins d’aquest departament una de les línies de treball és la qualitat de l’aire, i una altra és el canvi climàtic. Dins de l’àrea de qualitat de l’aire s’inclouen els càlculs de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, és a dir, els inventaris d’emissions avaluats segons metodologia IPCC i les projeccions d’emissions futures. S’hi poden incloure, per tant, els projectes i treballs sobre modelització de les emissions i de la qualitat de l’aire amb models d’alta resolució. En aquest apartat el grup que dóna suport a aquests treballs està format per vint persones. Pel que fa específicament a l’apartat del canvi climàtic, el desenvolupament d’aquesta línia és molt menys actiu. Hi ha tan sols una persona dedicada als objectius generals d’aquesta línia de recerca, que són investigar les causes i els efectes del canvi climàtic i proporcionar informació fiable i acurada sobre els seus impactes mitjançant l’ús del model EC-EARTH ESM en combinació amb mètodes de regionalització. Si bé en l’altra línia de recerca els resultats són notables, aquesta és encara incipient. Departament de Dret i Economia Internacionals – Universitat de Barcelona

Dins de l’àmbit de desenvolupament sostenible i dret ambiental, hi ha la línia de canvi climàtic pel que fa a tota la temàtica de legislació internacional lligada al canvi climàtic. Dins d’aquest departament hi ha quatre persones expertes en aquesta temàtica. Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses – Universitat de Barcelona (GAMA-UB)

Grup format per vuit persones dins del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Entre les línies de recerca del grup n’hi ha una de dedicada al canvi climàtic i

1134

La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya Josep Enric Llebot

l’evolució del clima i la seva relació amb els riscos naturals, especialment l’evolució d’extrems hídrics, tema en el qual el grup desenvolupa i ha desenvolupat nombrosos projectes competitius nacionals i internacionals i nombroses publicacions. En col·laboració amb investigadors de la Facultat de Geografia i Història, el grup ha treballat episodis hídrics extrems a partir de fonts documentals. Grup d’Ecologia Funcional i Canvi Global – Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Ecofun)

Aquest grup, format per sis persones, dedica una bona part dels seus esforços a l’estudi del canvi climàtic i els canvis d’usos del sòl, el segrest de carboni i l’anàlisi del cicle de nutrients en sistemes agrícoles, de pastura i en boscos, i en la biodiversitat i el canvi global. Han participat i participen en nombrosos projectes com el projecte integrat europeu CarboEurope, que pretenia respondre a la pregunta de quin és el paper d’Europa en el cicle de carboni global, i actualment en el Fluxpyr, projecte interregional que permetrà conèixer l’impacte del canvi climàtic sobre els ecosistemes de muntanya amb especial incidència en l’agricultura i la ramaderia.

especialment pel que fa a les tendències de la precipitació i de la insolació, el clima urbà i els riscos climàtics, les pluges abundants i les secades. El grup participa activament en els projectes europeus COST 733 de classificació de patrons climàtics i en el projecte ESPON d’avaluació dels efectes del canvi climàtic sobre les regions i les economies locals Grup de Silvicultura, Ecofisiologia i Genètica d’Espècies Forestals – Universitat de Lleida

Aquest grup està inclòs dins de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària, de la UdL. El grup treballa en reconstrucció climàtica a partir de la informació que donen els anells dels arbres, així com en estudis d’adaptació genètica dels arbres utilitzant isòtops estables (carboni 13 i oxigen 18) com a eina per interpretar les senyals climàtiques en els anells de creixement. Aquest grup és expert en l’aplicació d’aquesta tècnica a restes fòssils vegetals. Els canvis en el clima, com ara la manca d’aigua o l’augment de les temperatures, queden enregistrats en els anells i la seva interpretació permetrà anticipar la resposta dels arbres, i també dels boscos, als efectes del canvi climàtic. Institut Català del Clima (IC3)

Grup d’Estadística, Economia Aplicada i Salut – Universitat de Girona (GRECS-UdG)

Aquest grup de recerca està format per cinc persones i es dedica a estudiar i analitzar, entre d’altres temes, estadístiques de temes ambientals. En aquest sentit ha estudiat els efectes del canvi climàtic sobre la salut humana. Grup de Climatologia – Universitat de Barcelona

Aquest grup, juntament amb el Centre de canvi climàtic de la Universitat Rovira i Virgili (C3), són els que tenen més expertesa i ha analitzat i homogeneïtzat les dades de les sèries climàtiques de les variables climàtiques bàsiques per a Catalunya i l’Estat espanyol. Està format per dotze persones, i les seves línies de recerca principals es dediquen a l’anàlisi de la precipitació diària, als patrons de teleconnexions, a la climatologia sinòptica mitjançant la classificació de tipus característics de temps, a la variabilitat climàtica

L’Institut Català del Clima fou creat pel Govern de Catalunya i la Universitat de Barcelona l’any 2008. És, per tant, un institut de recent creació que, naturalment, està en procés de formació i estructuració de les seves línies de recerca, i actualment té encara una escassa producció científica. Tal com consta en els documents als quals es té accés lliurement, els objectius de l’Institut són progressar en el coneixement de la variabilitat climàtica i assessorar i millorar les projeccions i prediccions locals i regionals. El centre també té el projecte d’establir un monitoratge de paràmetres climàtics a llarg termini en espais naturals de Catalunya. Malgrat aquests objectius generals es posa de manifest l’especial atenció a l’àrea mediterrània. L’Institut té l’objectiu d’organitzar-se en diferents seccions: dinàmica i impactes del clima; biogeoquímica climàtica; canvi climàtic i teoria del clima; paleoclima i observacions actuals; models i desenvolupament computacional, i predicció del clima. Aquesta darrera unitat, ja

El canvi climàtic a Catalunya La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya

estructurada, està formada per un investigador ICREA i cinc investigadors propis de l’Institut, i dedica els seus treballs al desenvolupament de prediccions estacionals i interanuals i a la combinació i la calibració de prediccions amb molts models. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals – Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB)

L’Institut de Ciència i Tecnologies Ambientals és un institut propi de recerca que té cent setantados investigadors, que s’agrupen en vuit àrees d’investigació, una de les quals és el canvi climàtic i global: geociències marines i oceanografia. En aquestes àrees s’estructuren diversos grups de recerca com el Grup d’Estudi de Processos Oceànics i Climàtics, que està format per vuit persones estables, la major part d’elles de la fundació ICREA. Entre les línies de recerca del grup s’esmenten geociències marines, biogeoquímica marina, oceanografia, biomarcadors, isótops estables, elements de traça, contaminació, foraminífers, cocolitofòrids, radioactivitat ambiental, i radiocronologia. La major part de les publicacions del grup s’emmarquen en l’àrea temàtica I, i específicament en paleoclimatologia i tècniques associades per a aquest tipus d’estudis. Un altre grup de recerca dins d’aquesta àrea és el grup en recerca sociològica en canvi climàtic, energia i gestió de l’aigua. Està format per cinc persones, i la seva recerca s’orienta a estudiar els aspectes culturals, ètics i polítics del canvi climàtic, així com les diferents perspectives, incentius, capacitats i institucions que afecten l’adaptació i la mitigació des d’una perspectiva regional. L’ICTA organitza un màster Erasmus Mundus Joint European Master programme in Environmental Studies, conjuntament amb la Technische Universität Hamburg-Harburg (Alemanya) que és la institució coordinadora, la Universidade de Aveiro (Portugal), i la Universität d’Aalborg University (Dinamarca). Aquest màster conté un mòdul dedicat al canvi climàtic amb una atenció especial a temes marins. Des de l’ICTA també es duen a terme recerques i projectes en la vessant de ciències socials del canvi climàtic, i aquests temes també tenen presència en mòduls independents del màster.

1135

Institut de Ciències del Mar – Consell Superior d’Investigacions Científiques (ICM-CSIC)

L’actual Institut de Ciències del Mar es dedica a estudiar, de forma integrada, el medi marí i els organismes que hi viuen, amb voluntat pluridisciplinària. En aquest institut hi treballen més de 150 persones especialistes en els diferents aspectes de la recerca oceanogràfica, algunes de les quals des de fa anys, en temes relacionats amb el canvi global i el canvi climàtic. Les persones que estudien diferents aspectes relacionats directament amb el canvi climàtic formen part, sobretot, dels departaments d’Oceanografia física, de Geologia marina i de Biologia marina i oceanografia. Les principals línies de recerca són l’estudi de l’acidificació dels oceans i l’anàlisi paleoclimàtica de la variabilitat del ph del corall i de la temperatura del mar a partir de foraminífers, l’anàlisi dels corrents marins intermedis com a mecanismes de formació d’aigües superficials, el paper de l’oceà i de les interaccions oceà-atmosfera en la regulació del clima, i el reconeixement en el registre sedimentari de les variacions paleoceanogràfiques i paleoclimàtiques durant el Neogen-Quaternari al medi oceànic, variacions considerades clau per a l’estudi del canvi climàtic global. El grup de bioquímica oceànica i canvi global, particularment, està format per sis investigadors i té l’objectiu de diagnosticar els efectes del canvi global en el medi marí, amb un èmfasi especial en la pertorbació dels cicles biogeoquímics i les seves conseqüències. Els estudis utilitzen experiències al laboratori i observacions oceanogràfiques i de satèl·lit. Participen en nombrosos projectes sobre acidificació dels mars, el paper dels bentos en els cicles biogeoquímics, els canvis mesurats en les xarxes tròfiques al mar i les conseqüències del canvi global en la biodiversitat marina. Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera – Consell Superior d’Investigacions Científiques (ICTJA-CSIC)

Entre les línies de recerca d’aquest institut figura l’evolució climàtica i ambiental de la Terra (empremtes físiques, geoquímiques i biològiques deixades en el registre geològic pels climes del passat), llur causes, interaccions i dinàmica. D’altra banda, els investigadors de l’institut també treballen en emmagatzemament geològic d’emissors de

1136

La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya Josep Enric Llebot

gasos amb efecte d’hivernacle (CO2). Una de les línies més destacades i productives d’aquest institut està en l’àmbit dels aerosols. És una línia molt àmplia però que té un significat i una repercussió importants en la recerca sobre canvi climàtic. Les publicacions d’aquest centre majoritàriament es classifiquen en l’àrea temàtica IV, interaccions del clima amb la composició atmosfèrica, i amb l’àrea temàtica V, d’impactes dels aerosols. Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua – Consell Superior d’Investigacions Científiques (IDAEA- CSIC)

L’IDAEA té com a objectiu l’estudi dels canvis naturals i antropogènics que ocorren en els ecosistemes mitjançant tècniques químiques i geoquímiques, fonamentalment aquells que tenen com a conseqüència increments de toxicitat en organismes i humans. L’IDAEA s’ha organitzat a partir de l’experiència de diversos investigadors en medi ambient, química analítica, geoquímica, hidrologia i biotecnologia. L’IDAEA disposa de 174 investigadors agrupats en departaments de Geociències i Química Ambiental, una part dels quals es dedica a l’anàlisi del canvi global i dels cicles biogeoquímics (vuit investigadors) i de paleoclimatologia i paleooceanografia (nou investigadors). Aquest darrer grup és especialment actiu en el camp de la geoquímica orgànica ambiental. Aquesta disciplina comporta l’estudi de components orgànics de la geosfera, tant naturals com artificials, amb l’objectiu d’aconseguir informació sobre els processos bàsics del funcionament dels ecosistemes, de la seva evolució i de les pertorbacions antropogèniques que experimenten. L’àrea temàtica on s’inclouen els treballs del grup és la V, de l’impacte dels canvis ambientals en el funcionament dels ecosistemes. Institut de Medi Ambient – Universitat de Girona (UdG-IMA)

L’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona és un institut de recerca universitària que té com a objectiu la investigació bàsica i aplicada en els àmbits científics i tècnics de rellevància per a l’estudi i la gestió del medi ambient. Pel seu caràcter interdisciplinari, en el seu àmbit conflueixen i s’articulen diversos àmbits temàtics de re-

cerca a nivell local, regional i internacional. D’entre ells n’hi ha un de dedicat al canvi climàtic i els recursos energètics: aquest àmbit temàtic resulta de la preocupació sobre l’impacte que les activitats humanes tenen en l’entorn global, i inclou tant la recerca sobre el canvi climàtic antropogènic com aspectes que s’hi relacionen, com ara els recursos energètics. Entre els objectius de l’àmbit hi ha contribuir a millorar les prediccions climàtiques futures, tant a escala global com especialment a escales més grans amb el desenvolupament de projeccions climàtiques regionals. També es pretén millorar el coneixement del clima present i passat; donar suport a la implantació més extensiva de l’aprofitament de fons renovables d’energia, i descriure els impactes sobre el nostre entorn provocats pel canvi climàtic. D’entre els projectes duts a terme recentment destaquen, pel que fa al canvi climàtic, l’anàlisi de la climatologia de la nuvolositat, de la radiació a l’atmosfera i de la interacció amb núvols i aerosols. Institut de Recerca i Tecnologia Agrícola (IRTA)

Malgrat que en els objectius fonamentals d’aquest important centre de recerca agrícola de Catalunya no s’hi inclou el canvi climàtic, en diversos projectes de l’Institut es toca aquesta temàtica atès que hi ha investigadors de l’IRTA experts en ecofisiologia vegetal. Alguns dels projectes de l’Institut tracten les vulnerabilitats i l’adaptació al canvi climàtic en el litoral mediterrani i de la problemàtica de l’aigua, especialment analitzant la disponibilitat d’aigua dolça en diferents escenaris climàtics, a partir de les cobertes del sòl i de la seva possible evolució en un període d’un segle. Altres projectes se centren en l’estudi específic de l’optimització de l’ús dels recursos naturals estudiant el disseny òptim de les instal·lacions, amb l’objectiu de minimitzar l’ús d’energies fòssils i equilibrar el balanç de les emissions de CO2, compensant les emissions de CO2. També hi ha projectes orientats a l’avaluació de l’emmagatzemament de carboni en sistemes forestals en regeneració i en la quantificació del carboni dels sòls agrícoles Laboratori d’Enginyeria Marítima – Universitat Politècnica de Catalunya (LIM-UPC)

El LIM-UPC és un centre que treballa en set àrees científico-tècniques entre les quals trobem l’es-

El canvi climàtic a Catalunya La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya

tudi del clima marítim, de la hidrodinàmica costanera i de la seva afectació per part dels processos de canvi entre els quals es compta el canvi climàtic, especialment en el cas de costes deltaiques com la del delta de l’Ebre. Al laboratori hi treballen 32 investigadors que participen i han participat en nombrosos projectes europeus com el CIRCE, dedicat a l’estudi dels impactes del canvi climàtic a l’àrea mediterrània, o el Floodsite, que representa una anàlisi integrada del risc d’inundacions i de metodologies de gestió. Observatori de l’Ebre – Universitat Ramon Llull–CSIC

Centre molt antic a Catalunya però que recentment ha obert una línia de recerca sobre el canvi climàtic especialment dedicada a l’impacte en els sistemes hidrològics i, sobretot, a la conca del riu Ebre. Aquesta línia incorpora els registres que es conserven a l’observatori sobre variables meteorològiques des de començaments del segle XX. L’incipient desenvolupament d’aquesta línia fa que el grup, format per tres investigadors permanents, encara no hagi assolit una activitat científica en forma de projectes i de publicacions en la temàtica del canvi climàtic. Servei Meteorològic de Catalunya

El Servei Meteorològic de Catalunya aporta informació climàtica bàsica sobre el clima de Catalunya i les seves característiques a escala comarcal. Emet periòdicament informació sobre el caràcter climàtic dels mesos, estacions i anys i, recentment, sobre l’evolució climàtica interanual. Hi ha un grup de persones que treballen sobre l’ampliació de l’escala de les prediccions climàtiques a Catalunya. 25.4. Projectes 25.4.1. Projectes europeus1

La informació que aquí es recull conté projectes que s’emmarquen en el 6è i, parcialment, el 7è programa marc. El 6è programa marc de recerca de la Unió Europea contempla una àrea 1. Informació obtinguda a partir de l’Observatori de la Recerca de l’IEC i del document European Research Framework Programme: Research on Climate Change, Directorate General for Research Environment EUR 23609, (2009).

1137

temàtica prioritària amb el títol «desenvolupament sostenible, canvi global i ecosistemes». A la descripció del contingut d’aquesta àrea temàtica s’inclou un apartat canvi global i ecosistemes on es concentren les línies que fan referència a temes de recerca en canvi climàtic prioritaris: mecanismes i impactes de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i sistemes de mesura i de predicció del clima. En un altre apartat relacionat amb el desenvolupament de sistemes energètics sostenibles, s’esmenta l’interès prioritari també en el desenvolupament a un termini mitjà de sistemes d’emmagatzement de CO2 per tal de desenvolupar plantes de generació d’energia final neta utilitzant energies fòssils. Al 7è programa marc de recerca (2007-2013), que en el moment d’escriure aquest text està arribant a la meitat de la seva aplicació, els temes de canvi climàtic apareixen en tres apartats, «Medi», Energia» i «Aliments, Agricultura, Pesqueries i Biotecnologia». No obstant, els temes més directes es troben a l’apartat Medi (Environment), que inclou l’apartat 6.1 Canvi climàtic, contaminació i riscos, que conté nou apartats: 1, el sistema Terra, el clima i els seus canvis abruptes; 2, emissions naturals i antròpiques; 3, el cicle del carbó; 4, gasos amb efecte d’hivernacle; 5, clima futur; 6, impactes naturals, socials i econòmics del canvi climàtic; 7, estratègies de mitigació i adaptació, incloent noves respostes al canvi climàtic; 8, riscos naturals associats al clima com inundacions, sequeres, tempestes i focs forestals; 9, impactes sobre la salut. Es comptabilitzen, des de l’any 2000 i fins l’any 2008, la participació de grups amb seu als centres de recerca de Catalunya en un total de 39 projectes de característiques diverses pel que fa a la seva tipologia. D’aquests 39, 21 representen participacions en consorcis que duen a terme projectes europeus d’una durada mitjana aproximada de 48 mesos, la qual cosa significa una dedicació intensa i llarga. En cap d’aquestes participacions s’exerceix el lideratge, segons la informació disponible. Els centres individuals que concentren una major participació són, en primer lloc, l’Institut de Ciència i Tecnologies Ambientals de la UAB amb 5 participacions; el segueix amb 4 participacions el CREAF, situat també al campus de la UAB. La resta està molt repartida entre els diferents departaments i cen-

1138

La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya Josep Enric Llebot

tres. De tots els projectes només vuit corresponen al 7è programa marc, la qual cosa és comprensible ja que el període de dades del que s’ha Centre

disposat abastava només fins els primers mesos de 2009, quan el programa encara estava a les primeres fases del seu desenvolupament.

Institut/Departament

CSIC

5 (12%) Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera

Institut de Biologia Molecular de Barcelona

Institut de Ciències del Mar

Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona Josep Pascual

UAB

11 (25%) ICTA

CREAF

Dep. Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia

9 (21%) Dep. Ecologia

Dep. Estratigrafia i Paleontologia i Geociències marines

Dep. Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia

Dep. Microbiologia i Parasitologia Sanitàries

Laboratori de Recerca en el Clima2 UdL

2 2 (5%)

Dep. Informàtica i Enginyeria Industrial Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya UPC

1 1 10 (23%)

Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia (CRAHI)

Grup d’Investigació en Transport de Sediments (GITS)

Dep. Teoria del Senyal

Dep. Física Aplicada

Centre Internacional de Mètodes Numèrics

Barcelona Supercomputing Center

CetAqua3

Hydrometeorological Innovative Solutions4 (Hyds) UPF

1 1 (2%)

Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL)5 URV

1 2 (5%)

Departament de Geografia Altres institucions

2 3 (7%)

Servei Meteorològic de Catalunya MeteoCat

Agència Catalana de l’Aigua (ACA)

Biología y Medio Ambiente (BMA S.L.) Total

Total de projectes

1 43 (100%)

Taula 1. Nombre de projectes europeus en què han participat diferents grups catalans (2000-2008). Hi ha quatre projectes on participen en el consorci dos grups, i que, per tant, estem comptant dues vegades. 2. 3. 4. 5.

Aquest Laboratori situat al Parc de Recerca de la UB recentment ha donat lloc a l’IC3, amb personalitat jurídica independent. Centre d’Agbar que té al seu patronat la UPC. Spin off de la UPC sorgida del CRAHI. Centre independent que té al seu patronat a la Universitat Pompeu Fabra.

El canvi climàtic a Catalunya La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya

Els projectes es poden distribuir segons la classificació temàtica esmentada al començament d’aquest capítol. Nombre de projectes i percentatge I.III Processos del clima, observacions i projeccions

11 (28%)

II.II Emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Cicles biogeoquímics: cicle del carboni i cicle del nitrogen

4 (10%)

III.I Interaccions del clima amb l’ozó estratosfèric

IV.I Interaccions del clima amb els canvis de la composició atmosfèrica

3 (8%)

V.II Impactes del canvi climàtic

10 (26%)

VI.I Canvi climàtic i riscos naturals i esdeveniments extrems

5 (13%)

VII. Adaptació, mitigació i política al canvi climàtic

6 (15%)

Total

39 (100%)

Taula 2. Projectes en què han participat grups catalans classificats segons categories temàtiques.

És de notar la concentració de projectes en les categories I i V. És lògic, ja que corresponen a la monitorització del clima i a l’anàlisi dels impactes. És de destacar el paper que ha tingut la Unió Europea a l’hora de promocionar projectes elaborats des de la perspectiva de la Mediterrània. En aquests projectes hi participen grups del principat juntament amb altres grups espanyols.

1139

25.4.2 Projectes competitius espanyols6

Al Pla Nacional d’Investigació de I+D+I 20042007 els temes de canvi climàtic estaven situats a l’àrea prioritària de Ciències i Tecnologies Agroalimentàries i del Medi Ambient, que es desenvolupava en un programa de Biodiversitat, Ciències de la Terra i Canvi Global. Al Pla Nacional d’Investigació de I+D+I 2008-2011 actualment vigent hi ha una àrea estratègica, ‘8.3. Energia i canvi climàtic’, la qual cosa mostra l’evolució de la promoció de la recerca des d’aspectes fonamentals cap a aspectes cada vegada més aplicats. A l’explicació de la línia estratègica del Pla es diu que la despesa pública en I+D+I en les àrees d’energia i canvi climàtic es dedica en un 70% a les àrees relacionades amb l’energia. El 30% restant es dedica a la investigació bàsica realitzada per les universitats en diferents programes de investigació en altres àrees relacionades amb el canvi climàtic. L’àrea estratègica es divideix en tres línies: línia 1, Energia i mitigació del canvi climàtic per a la producció d’energia final neta (carbó net, renovables i emmagatzemament i segrest de CO2); línia 2, mobilitat sostenible i transport; línia 3, altres àmbits del canvi climàtic. És en aquesta darrera línia on es concentra la major part de l’activitat del sistema de recerca de Catalunya. Aquesta línia té tres subprogrames: s1) observació sistemàtica del clima i elaboració d’escenaris climàtics en diferents horitzons temporals (20, 50 i 100 anys); s2) adaptació als impactes del canvi climàtic en els sectors econòmics més afectats; s3) mitigació de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle relativa a sectors o activitats de caràcter no energètic i potenciació del coneixement dels embornals de carboni.

6. Informació procedent de buidat de dades de l’Observatori de la Recerca de l’IEC.

1140 Centre

La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya Josep Enric Llebot

Institut/Departament

CSIC

Total de projectes 20 (19%)

Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB)

Centre d’Investigació i Desenvolupament (CID)

Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA)

Institut de Ciències de l’Espai

Institut de Ciències del Mar (ICM)

Institut d’Investigacions Quím. i Ambientals de Barcelona J. Pascual (IIQAB) UAB

1 16 (16%)

ICTA-UAB

CREAF

Dep. de Biologia animal, Biologia vegetal i Ecologia

Dep. de Ciència animal i dels aliments

Dep. de Física

Dep. de Geografia UB

1 34 (33%)

Dep. d’Astronomia i meteorologia

Dep. de Biologia animal

Dep. de Biologia vegetal

Dep. d’Ecologia

Dep. d’Estratigrafia i paleontologia i geociències marines

Dep. de Geografia física i anàlisi geogràfica regional

Dep. de geoquímica, petrologia i prospecció geológica

Dep. de Microbiologia i parasitologia sanitàries

Parc Científic de Barcelona

UdG

8 (8%) Dep. de Dret públic

Institut d’ecologia aquàtica

Institut de medi ambient

Dep. de Ciències ambientals

Dep. d’Economia

UdL

7 (7%) Dep. de Medi ambient i ciències del sòl

Dep. de Producció vegetal i ciència forestal

Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya

UPC

7 (7%) Dep. d’Enginyeria agroalimentària i biotecnologia Dep. d’Enginyeria del terreny, cartogràfica i geofísica

Dep. de Mecànica de fluids

Dep. de Matemàtica aplicada III

Dep. de Teoria del senyal i comunicacions

Barcelona Supercomputing Center-CNS URV Dep. de Bioquímica i biotecnologia Dep. de Geografia Altres institucions

Total

2 6 (6%) 1 5 4 (4%)

Institut Cartogràfic de Catalunya

Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries

3 102 (100%)

Taula 3. Nombre de projectes de recerca del «Plan Nacional I+D+I» competitius en què han participat grups catalans (2000-2008)7. 7. S’inclouen, entre d’altres, projectes I+D del programa Nacional de Recursos Naturales (2000-2003) i del Programa Nacional de Biodiversidad, Ciencias de la Tierra y Cambio Global (CGL) – Subprograma de Atmósfera y Cambio Global (CLI) (2004-2008).

El canvi climàtic a Catalunya La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya

Nombre de projectes i percentatge I.III Processos del clima, observacions i projeccions

33 (32%)

II.II Emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Cicles biogeoquímics: cicle del carboni i cicle del nitrogen

20 (19%)

III.I Interaccions del clima amb l’ozó estratosfèric

0 (0%)

IV.I Interaccions del clima amb els canvis de la composició atmosfèrica

12 (12%)

V.II Impactes del canvi climàtic

19 (19%)

VI.I Canvi climàtic i riscos naturals i esdeveniments extrems

10 (10%)

VII. Adaptació, mitigació i política al canvi climàtic

8 (8%)

Total

102 (100%)

Taula 4. Projectes competitius del Plan Nacional I+D+I en què han participat grups catalans classificats segons categories temàtiques (2000-2008).

I. Processos del clima, observacions i projeccions

Dels trenta-tres projectes competitius subvencionats a l’Estat espanyol dins d’aquesta categoria que consten a les bases de dades, 11 —bàsicament a l’ICTA-UAB i a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona— es dediquen a la paleoclimatologia; set a models numèrics, un dels quals a la Universitat de Girona; un al Parc Científic de Barcelona, i la resta a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona; sis projectes, repartits entre els departaments de Geografia de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Rovira i Virgili, tracten l’anàlisi de característiques climàtiques. Cinc projectes es dediquen a l’anàlisi de la variabilitat climàtica, en diferents contextos, quatre dels quals es reparteixen entre el departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona i el departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili. Els quatre projectes restants es dediquen als embornals de carboni i a l’anàlisi de processos climàtics. II. Emissions de gasos amb efecte d’hivernacle

Cicles biogeoquímics: cicle del carboni i cicle del nitrogen; dels vint projectes subvencionats, sis es

1141

dediquen a l’anàlisi específica dels fluxos i acumulacions de carboni repartits entre el Parc Científic de Barcelona, el CTFC i el CREAF. Sis projectes es dediquen a realitzar balanços i anàlisis de fluxos globals de gasos amb efecte d’hivernacle realitzats pel Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB i el CID-CSIC. Als cicles del carboni i del nitrogen es dediquen vuit projectes desenvolupats pel CID-CSIC, l’ICMCSIC, el Departament d’Ecologia de la UB i l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la UdG. IV. Interaccions del clima amb els canvis de la composició atmosfèrica

Dels dotze projectes, vuit es dediquen a l’estudi dels aerosols, la seva modelització a l’atmosfera (BSC-CNS), la seva caracterització, la mesura de les seves propietats i la seva influència sobre el clima (ICTJA-CSIC), el transport d’aerosols i les seves implicacions (CREAF), i els seus sistemes de mesura (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB). Tres projectes es dediquen a analitzar intercanvis entre la superfície i l’atmosfera, a l’oceà, (ICM-CSIC), amb l’ús de traçadors, (ICTA-UAB) i caracteritzant l’evapotranspiració (UdL). V. Impactes del canvi climàtic

Dels dinou projectes, gairebé la meitat (nou) es dediquen a impactes sobre el medi vegetal. En quatre s’analitzen diferents impactes i respostes ecofisiològiques per part del CREAF; en dos projectes els investigadors del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB analitzen la vulnerabilitat d’espècies llenyoses i la biodiversitat de la flora vascular neotropical; l’IRTA estudia l’impacte en la ecofisiologia de la vinya, i el departament de Biologia Vegetal de la UB mesura l’impacte i la capacitat d’adaptació sobre el blat i l’aclimatació fisiològica i la respiració de plantes mediterrànies. En dos projectes del CEAB i l’ICM-CSIC s’estudien impactes en l’Antàrtica, en dos s’estudien impactes sobre comunitats microbianes (ICM-CSIC i Dep. de Microbiologia i parasitologia sanitàries), i en altres projectes s’analitza l’impacte sobre el turisme (Dep. de Geografia física i anàlisi geogràfica regional, UB), sobre els llacs del Pirineu (Dep. d’Ecologia, UB), sobre homínids i deter-

1142

La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya Josep Enric Llebot

minats gèneres d’aranyes (Dep. de Biologia animal, UB) i sobre els sòls (Dep. de Medi ambient i ciències del sòl, UdL)

menta el resum que fa referència als temes que són objecte d’aquest estudi. 25.4.3.1. Grups de recerca emergents

VI. Canvi climàtic i riscos naturals i esdeveniments extrems

Dels deu projectes d’aquesta temàtica n’hi ha sis que es dediquen a l’anàlisi de diferents riscos esllavissades (Dep. d’Enginyeria del terreny, cartogràfica i geofísica, UPC), allaus (ICC), pedregades, inundacions i extrems hídrics (Dep. d’Astronomia i meteorologia, UB). En un projecte s’analitzen les possibles relacions dels terratrèmols amb el canvi climàtic (Institut de Ciències de l’espai-CSIC). VII. Adaptació, mitigació i política al canvi climàtic.

El vuit projectes s’estructuren de la manera següent: cinc al voltant de l’adaptació, dos en agricultura (IRTA), un en processos d’interès per a l’enologia (Dep. de Bioquímica i biotecnologia, URV), un altre en espècies llenyoses (Dep. d’Enginyeria agroalimentària i biotecnologia, UPC) i un altre en espècies mediterrànies (Dep. de Ciències ambientals, UdG) i tres al voltant de la gestió forestal (Dep. d’Economia, UdG), de les zones costaneres (Dep. de Geografia, UAB) i de l’urbanisme (Dep. de Dret públic, UdG) 25.4.3. Convocatòries de la Generalitat de Catalunya: grups de recerca de la Generalitat de Catalunya

En el moment de tancar aquest estudi, la informació disponible es limita a la resolució de la convocatòria del 2005. Malgrat que la convocatòria del 2009 ja es va resoldre, no es disposa de la informació per tal d’actualitzar-la. Això fa que, atesa la dinàmica ràpida de la recerca en canvi climàtic, probablement la imatge dels grups de recerca en canvi climàtic sigui inexacta. La convocatòria incloïa grups de recerca emergents i grups de recerca consolidats. L’anàlisi de la base de dades ha proporcionat els grups següents que dediquen parcialment o total la seva recerca a temes relacionats amb el canvi climàtic. A la descripció de la temàtica dels grups, en aquells que no estan centrats en temes de climatologia, però la inclouen, s’es-

ICM–CSIC Nom del Grup: Grup de Biogeoquímica Marina i Canvi Global 2005SGR 00021

Resum de l’activitat: avaluació de l’impacte de les activitats antròpiques sobre el mar i l’atmosfera mitjançant l’estudi de les interaccions biogeoquímiques. Àrea temàtica: V. Parc Científic de Barcelona Nom del Grup: Laboratori de Recerca del Clima 2005SGR 00046

Resum de l’activitat: modelització de la variabilitat climàtica estacional a interdecadal. Anàlisi d’alta resolució de gasos amb efecte d’hivernacle troposfèrics. Àrea temàtica: II. 25.4.3.2. Grups de recerca consolidats CEAB–CSIC Grup d’Ecologia dels canvis ambientals 2005SGR 00510

Resum de l’activitat: estudi dels aspectes biològics dels canvis ambientals. Àrea temàtica:V. CREAF Grup d’ecofisiologia i efectes ecològics dels canvis ambientals globals 2005SGR 00312

Resum de l’activitat: estudi dels mecanismes ecofisiològics lligats al carboni, l’aigua i els nutrients a les espècies vegetals. Evidenciar l’efecte del canvi global i climàtic sobre l’estructura i el funcionament dels ecosistemes i la biosfera. Àrea temàtica: V. Efectes de les pertorbacions en els ecosistemes terrestres 2005SGR 00717

Resum de l’activitat: estructura, biodiversitat i funcionament dels ecosistemes terrestres de Catalunya i de les seves transformacions associades al canvi global. Àrea temàtica: V.

El canvi climàtic a Catalunya La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya

1143

ICTJA-CSIC Grup de Reconstrucció Paleoambiental 2005SGR 00200

Mecanismes de resistència de les plantes mediterrànies a la sequera: funció de les espècies reactives 2005SGR 00408

Resum de l’activitat: reconstrucció dels canvis paleoambientals enregistrats en successions sedimentàries Àrea temàtica: I.

Resum de l’activitat: estudi dels mecanismes de resistència i supervivència de les plantes enfront del canvi climàtic. Àrea temàtica: V.

IRTA Estrès abiòtic en plantes 2005SGR 00276

Grup Consolidat de Meteorologia 2005SGR 00552

Resum de l’activitat: estudi i caracterització dels mecanismes moleculars implicats en la resposta de les plantes a l’estrès abiòtic i biòtic, en especial a la sequera. Àrea temàtica: VII.

Resum de l’activitat: estudi de les precipitacions extremes i de les estructures que les produeixen mitjançant eines de teledetecció i de fenòmens singulars de la circulació general, com l’ENSO i les seves teleconnexions. Àrea temàtica: I.

UAB Grup de Recerca Palinològica i de Cartografia Digital Bio-Geo-Climàtica 2005SGR 00519

Resum de l’activitat: integració d’eines SIG, teledeteccció, estadística multivariant i anàlisis espacial aplicada a la relació clima–vegetació del passat, present i tendències futures. Elaboració d’atles climàtics digitals. Àrea temàtica: V. Grup d’Estudi de Processos Oceànics i Climàtics 2005SGR 00988

Resum de l’activitat: estudi de processos oceànics que tenen incidència sobre el clima i els cicles biogeoquímics. Àrea temàtica:II. UB Grup de Recerca en Geociències marines 2005SGR 00152

Resum de l’activitat: anàlisi de cicles i fluxos biogeoquímics i les condicions ambientals que els determinen. Àrea temàtica: II. Geoquímica de fluids 2005SGR 00383

Resum de l’activitat: estudi de la interacció aiguaroca, en l’anàlisi geoquímica, ambiental i paleoclimàtica de sistemes lacustres. Desenvolupament de models numèrics de predicció del funcionament de sistemes naturals, amb acoblament de models hidrològics i geoquímics. Àrea temàtica: VII.

Grup de Climatologia 2005SGR 01034

Resum de l’activitat: anàlisi de la variabilitat climàtica i del canvi climàtic. Estudi de la pluviometria de la península ibèrica, riscos climàtics, climatologia sinòptica, climatologia urbana i biometeorologia. Àrea temàtica: I. Paisatge i paleoambients a la muntanya mediterrània 2005SGR 01045

Resum de l’activitat: coneixement de l’evolució recent del paisatge de Sierra Nevada i del sud d’Andorra. Àrea temàtica: I. UdG Grup de Física ambiental 2005SGR 00095

Resum de l’activitat: estudi de la dinàmica de fluids ambientals i la seva interacció amb la resta del medi. Radiació i climatologia (efectes dels núvols) Àrea temàtica: I. UPC Grup de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia 2005SGR 00838

Resum de l’activitat: anàlisi científica i tecnològica de les necessitats en el camp de la gestió i de la previsió hidrometeorològica dels processos que controlen el cicle de l’aigua superficial. Àrea temàtica: VI.

1144

La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya Josep Enric Llebot

Laboratori d’Enginyeria Marítima 2005SGR 00924

25.5. Resultats de la recerca

Resum de l’activitat: estudi de la hidrodinàmica costanera i estuariana, del clima i de la qualitat del medi ambient marí. Desenvolupament de models numèrics d’hidrodinàmica costanera. Àrea temàtica: V.

25.5.1. Participació en organitzacions nacionals i internacionals

Centre

Departament

Total de grups

CSIC

4 Instituts

IRTA

UAB

4 Departaments

CREAF

7 Departaments

Parc Científic de Barcelona

UdG

UPC

Total

Taula 5. Distribució per centres dels grups de recerca.

Nombre de grups I.II Processos del clima, observacions i projeccions

II.II Emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Cicles biogeoquímics: cicle del carboni i cicle del nitrogen

III.I Interaccions del clima amb l’ozó estratosfèric

IV.I Interaccions del clima amb els canvis de la composició atmosfèrica

V.II Impactes del canvi climàtic

VI.I Canvi climàtic i riscos naturals i esdeveniments extrems

VII. Adaptació, mitigació i política al canvi climàtic

Total

Climatic Variability and Predictability (CLIVAR)

El principal objectiu de la xarxa temàtica CLIVAR-Espanya és promoure i coordinar la contribució espanyola al programa CLIVAR. Els objectius científics de CLIVAR-Espanya són els mateixos del CLIVAR internacional: descriure i comprendre els processos físics responsables de la variabilitat climàtica a escala estacional, anual, interanual, decadal i secular, mitjançant l’obtenció i anàlisi d’observacions i el desenvolupament i aplicacions de models del sistema climàtic, estendre el registre de variabilitat climàtica a totes les escales d’interès mitjançant la recollida de dades instrumentals i paleoclimàtiques de qualitat verificada, estendre l’abast i la fiabilitat de les prediccions climàtiques a escala estacional i interanual, mitjançant la millora de models de clima global i regional, i comprendre i predir la resposta del sistema climàtic a l’augment de la concentració de gasos amb efecte d’hivernacle i aerosols i comparar aquestes prediccions amb el registre climàtic observat per detectar qualsevol modificació antropogènica del senyal climàtic natural. Tres persones, dues de la Universitat de Barcelona i una de la Universitat Rovira i Virgili, formen part, actualment, del comitè de coordinació del CLIVAR espanyol, format per dotze persones European Physical Society-Environmental Physics Division

Taula 6. Grups de recerca a Catalunya (2005). Distribució temàtica.

Associació de físics europeus que reuneix també associacions nacionals de física. Té per objectiu promoure l’organització d’activitats científiques adreçades a la comunitat de físics europeus, així com publicar algunes revistes especialitzades. Actualment un professor de la UAB forma part del comitè de la Divisió de medi ambient, en el qual estan inclosos els temes que fan referència a la física del canvi climàtic Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC)

Des de l’any 2000 s’han publicat dos informes globals d’aquest organisme format per experts de

El canvi climàtic a Catalunya La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya

tot el món en les diferents vessants del canvi climàtic. La participació de científics catalans com a contribuents o com a revisors dels esborranys elaborats per aquest grup ha augmentat considerablement des de l’informe corresponent a l’any 2001 (3th Assessment Report, TAR) fins el darrer informe (4th Assessment Report, AR4) corresponent a l’any 2007. A l’informe corresponent a l’any 2001, al volum 1 The Physical Science basis, dels 15 revisors de l’estat espanyol, un era de Catalunya, de la UAB. Dels coautors de materials inclosos en aquest mateix volum, n’hi havia dos d’espanyols, un dels quals era una professora de la Universitat Rovira i Virgili. En el volum 2 Impacts, Adaptation and Vulnerability hi havia cinc revisors catalans d’un total d’onze de l’estat espanyol, que provenen un de la UPC, un de la UB, un del CREAF i dos de l’Institut Jaume Almera del CSIC. Entre la relació d’autors no n’hi figurava cap de català ni d’espanyol. En el volum 3, Mitigation, no hi havia cap revisor ni autor català d’alguna part dels continguts. A l’informe corresponent a l’any 2007, al volum 1, The Physical Science basis, hi ha tres coautors espanyols dels quals no n’hi ha cap de procedent de centres de recerca de Catalunya. Dels 11 revisors de l’estat espanyol, sis treballen en centres de recerca de Catalunya, dos a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, dos a la Universitat de Barcelona, i dos a la Universitat Rovira i Virgili. En el volum 2, Impacts, Adaptation and Vulnerability, hi ha quatre revisors de centres de recerca amb seu al Principat d’un total de dinou de l’estat espanyol, que provenen dos de la Universitat de Barcelona, una professora de la Universitat de Girona i un investigador del CREAF. En la relació d’autors hi figura un investigador de la Universitat de Barcelona d’un total de quatre coautors espanyols. En el volum 3, Mitigation, no hi ha cap coautor ni autor d’alguna part dels continguts que treballi en centres de recerca de Catalunya; un professor de la Universitat de Barcelona és un dels onze revisors espanyols. International Geosphere Biosphere Programme (IGBP)

Aquest programa de recerca té per objectiu estudiar el fenomen del canvi global proporcionant

1145

coneixement científic per millorar la sostenibilitat de la Terra. Els estudis promoguts per l’IGBP analitzen les interaccions entre els processos biològics, químics i físics i les relacions amb els sistemes humans. L’IGBP té un comité internacional que es coordina amb comitès nacionals. El comitè espanyol està format per onze membres, tres dels quals treballes a institucions del nostre país (un a la UdG i dos a l’ICM-CSIC). International Human Dimensions Program (IHDP)

L’IHDP és un programa científic, internacional i interdisciplinari, dedicat a promoure, catalitzar i coordinar la investigació sobre les dimensions humanes del canvi ambiental, analitzar-les des d’una perspectiva de les ciències socials. La seva missió és generar coneixement científic sobre els sistemes humans i ambientals aconseguint una aproximació útil per tal de millorar el desenvolupament sostenible i conduir les forces antropogèniques del canvi. En aquest programa el canvi climàtic hi té un paper fonamental. S’estructura, com altres programes, en un comitè internacional i comitès nacionals. Dels set membres del comitè espanyol hi ha un científic de l’ICTA-UAB. World Climate Research Programme (WCRP)

El programa WCRP té l’objectiu de determinar la predictabilitat del clima i determinar els efectes de les activitats humanes sobre el clima integrant noves observacions, les instal·lacions científiques més actives i el coneixement expert. Està relacionat amb la UNESCO, l’Organització Meteorològica Mundial (WMO) i el Consell Internacional per la Ciència (ICSU). Té un comitè científic internacional i diversos comitès nacionals on hi ha dos representants de centres de investigació catalans (ICTJA-CSIC i UB). Associació Espanyola de Climatologia

Aquesta associació es va constituir amb l’objectiu de fomentar, facilitar i difondre els treballs d’investigació sobre climatologia, organitzant reunions, editant publicacions i promovent l’ensenyament de la climatologia a tot l’estat espanyol. Durant el període d’anàlisi d’aquest

1146

La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya Josep Enric Llebot

treball un professor de la Universitat de Barcelona va ser president de l’Associació i, actualment, una professora de la Universitat Rovira i Virgili és vocal de la junta Comité Español de Investigación en Cambio Ambiental Global

El Comité Español de Investigación en Cambio Global (ceiCAG) es proposa la mobilització de

Centre

la comunitat científica espanyola per fer front al desafiament del canvi global des d’un punt de vista multidisciplinar. L’objectiu del programa és identificar l’esforç científic que es du a terme a Espanya i facilitar la participació de la comunitat científica espanyola als diversos programes internacionals d’investigació sobre canvi global. Al comitè científic, format per vuit persones, hi ha una investigadora de l’ICM-CSIC.

Institut/Departament

UAB

3 (6,5%) Dept. de Biologia animal, biologia vegetal i ecologia Dept. de Dret públic i de ciències històrico-jurídiques

2 1 26 (57%)

Dept. d’Astronomia i meteorologia

Dept. de Biologia animal

Dept. de Biologia vegetal

Dept. de Dret mercantil, dret del treball i de la seguretat social

Dept. d’Ecologia

Dept. d’Estratigrafia i paleontologia i geociències marines

Dept. de Genètica

Dept. de Geodinàmica i geofísica

Dept. de Geografia física i anàlisi geogràfica regional

Dept. de Geoquímica, petrologia i prospecció geológica

Dept. de Química analítica UdG

1 1 (2%)

Dept. d’Enginyeria química, agrària i tecnologia agroalimentària UdL

1 4 (8%)

Dept. d’Administració d’empreses i gestió econòmica dels recursos naturals

Dept. de Medi ambient i ciències del sòl

Dept. de producció vegetal i ciència forestal

UPC

10 (22%) Dept. d’Enginyeria hidràulica, marítima i ambiental

Dept. de Projectes d’enginyeria

Dept. d’Arquitectura de computadors

Dept. de Construccions arquitectòniques URV

1 2 (4%)

Dept. de Geografia Total

Total de projectes

2 46 (100%)

Taula 7. Tesis presentades durant el període 2000-2007. Cal tenir present que aquestes dades inclouen tesis realitzades a instituts de recerca del CSIC o el CREAF, i que per presentar-les cal que es vehiculin a través d’un departament universitari.

El canvi climàtic a Catalunya La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya

Grup d’experts en canvi climàtic a Catalunya (GECCC)

Aquest grup, format sota l’aixopluc del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans, essencialment ha elaborat els informes sobre el canvi climàtic a Catalunya i ha organitzat de forma discontínua algunes jornades tècniques sobre temes concrets de canvi climàtic. No és un grup de recerca pròpiament dit, sinó que reuneix de manera totalment informal aquelles persones que estan treballant en canvi climàtic a Catalunya. Actualment està format per poc més d’un centenar de persones. Com es desprèn d’aquesta informació, que no és completa, i en la qual és difícil trobar un criteri clar de classificació atesa la complicada xarxa d’organitzacions i d’iniciatives per coordinar-les a escala internacional, la participació de científics que treballen en centres de recerca de Catalunya ha anat augmentant en els darrers anys. A començament dels anys 2000 era testimonial, mentre que ara en algunes àrees, especialment les corresponents a la climatologia clàssica, ha anat creixent i està força consolidada. En termes

Nombre de tesis i percentatges I.

Processos del clima, observacions i projeccions

16 (35%)

II.

Emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Cicles biogeoquímics: cicle del carboni i cicle del nitrogen

5 (11%)

III. Interaccions del clima amb l’ozó estratosfèric

IV. Interaccions del clima amb els canvis de la composició atmosfèrica

4 (9%)

Impactes del canvi climàtic

12 (26%)

VI. Canvi climàtic i riscos naturals i esdeveniments extrems

3 (6,5%)

VII. Adaptació, mitigació i política al canvi climàtic

6 (13%)

Total

46 (100%)

Taula 8. Tesis llegides a les universitats catalanes (20002007). Distribució temàtica.

1147

generals, la representació catalana en organismes de gestió i coordinació de la recerca en canvi climàtic es basa sobretot en experts corresponents a les àrees I i V de la classificació usada en aquest informe. 25.5.2. Tesis llegides (2000-2007)

Malgrat que no hi ha un programa de doctorat específic en canvi climàtic, els diferents grups de recerca que treballen sobre el tema han proposat i dirigit, durant el període 2000-2007, 42 tesis doctorals que es poden classificar com relacionades amb el canvi climàtic.Cal destacar que més de la meitat de les tesis han estat realitzades a la Universitat de Barcelona, i una quarta part a la Universitat Politècnica de Catalunya. A continuació es fa una relació dels departaments que han acollit els treballs i els doctorands. Cal destacar que a la distribució de tesis llegides apareixen departaments que no han aparegut a l’hora de participar en projectes subvencionats europeus o nacionals. Probablement aquests efecte es deu, per una banda, al fet que hi ha departaments que actuen de manera instrumental per tal d’acollir administrativament tesis elaborades en instituts de recerca, especialment els del CSIC. Això es dóna especialment a la UPC. D’altra banda també hi ha un altre conjunt de treballs de tesi que són instrumentals pel que fa a la captura i l’anàlisi de dades relacionades amb el canvi climàtic. Aquest caràcter instrumental fa que els responsables de demanar projectes ho facin per a altres àrees que no pas aquella on una determinada tecnologia o tècnica s’aplica. 25.5.3. Articles publicats a revistes incloses al SCI8 (2000-2008)

Fent una cerca per paraules clau dels articles que es publiquen a tot el món en revistes SCI, s’ha calculat el percentatge dels articles sobre canvi climàtic en què participen científics que treballen en centres de recerca de Catalunya respecte el total d’articles publicats a tot el món d’aquesta temàtica. Aquest percentatge mostra un valor ascendent durant tot el període d’anàlisi. Després de la cerca del nombre total d’articles que segons les paraules clau s’atribueixen a 8. SCI: Science Citation Index.

1148

La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya Josep Enric Llebot

ESPANYA Any

CATALUNYA

Percentatge al món

Percentatge a Espanya

Percentatge al món

2000

3,16%

21,71%

0,69%

2001

3,39%

24,42%

0,83%

2002

3,82%

22,39%

0,86%

2003

3,30%

23,21%

0,77%

2004

3,55%

25,29%

0,90%

2005

3,85%

21,51%

0,83%

2006

4,11%

24,11%

0,99%

2007

4,22%

24,19%

1,02%

2008

4,28%

25,12%

1,08%

Taula 9. Percentatge d’articles sobre canvi climàtic publicats arreu del món procedents de centres de recerca de Catalunya.

temes de canvi climàtic, s’ha procedit a discriminar exactament el nombre d’articles que segons el títol corresponien a l’àrea d’estudi. Dels 2.315 articles aportats automàticament de la base de dades, l’anàlisi individualitzada ha portat a seleccionar-ne 712, un 30,7%. La classificació que es fa a continuació ha usat aquesta darrera base de càlcul. D’aquesta classificació es pot veure que el nombre d’articles en les diferents àrees temàtiques guarda la mateixa proporció, aproximadament, que d’altres compilacions de dades corresponents a projectes o a tesis. Aquest percentatge augmenta considerablement per a l’àrea V, Impactes del canvi

climàtic, indicant una major productivitat en aquest temàtica que en altres àmbits, comparada amb el nombre de projectes. El nombre d’articles sobre canvi climàtic ha augmentat regularment des de l’inici del període analitzat, amb una davallada atribuïble probablement al sistema com es compten els articles a la base de dades durant l’any 2003. L’augment del nombre de publicacions científiques es deu a dos factors: per un costat ha augmentat el nombre de revistes on es publiquen articles relacionats amb el canvi climàtic i, també, el nombre de persones que fan recerca en aquests temes. Any

Nombre d’articles

Nombre d’articles i percentatge

2000

2001

Processos del clima, observacions i projeccions

229 (32%)

2002

2003

II. Emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Cicles biogeoquímics: cicle del carboni i cicle del nitrogen

72 (10%)

2004

2005

III. Interaccions del clima amb l’ozó estratosfèric IV. Interaccions del clima amb els canvis de la composició atmosfèrica

Impactes del canvi climàtic

2006

2007

110

2008

134

29 (4%)

Total

712

Taula 11. Articles per anys en el període 2000-2008 304 (43%)

VI. Canvi climàtic i riscos naturals i esdeveniments extrems

32 (5%)

VII. Adaptació, mitigació i política al canvi climàtic

46 (6%)

Total

712 (100%)

Taula 10. Articles sobre canvi climàtic distribuïts per àrees temàtiques.

De l’anàlisi d’aquestes dades s’extreu que el 54% dels articles publicats ho ha estat en revistes que acumulen, durant el període estudiat, més de cinc publicacions d’autors catalans. La resta, el 46%, s’ha publicat en revistes que concentren menys de cinc articles. D’entre aquesta selecció de revistes, un 12,6% s’ha publicat en

1149

El canvi climàtic a Catalunya La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya

Revista Acta Oecologica-International Journal of Ecology Agricultural and Forest Meteorology Atmospheric Environment Biogeochemistry Biologia Plantarum Chemosphere Climate Dynamics Climatic Change Deep-Sea Research (part I and II) Earth and Planetary Science Letters Ecological Modelling Ecology Ecosystems Energy Policy Environmental and Experimental Botany Estuarine Coastal and Shelf Science European Journal of Agronomy Geology Geophysical Research Letters Global Biogeochemical Cycles Global Change Biology Holocene Hydrological Sciences Journal-Journal des Sciences Hydrologiques Hydrology and Earth System Sciences international journal of Climatology International Journal of Remote Sensing Journal of Climate Journal of Geophysical Research-Atmospheres Journal of Horticultural Science & Biotechnology Journal of Marine Systems Journal of Paleolimnology Journal of Vegetation Science Natural Hazards and Earth System Sciences Nature Oecologia Organic Geochemistry Palaeogeography Palaeoclimatology Palaeoecology Pleoceanography Physiologia Plantarum Plant and Soil Plant Ecology Quaternary Science Reviews Science Science of the Total Environment Sedimentary Geology Soil Biology & Biochemistry Tellus Theoretical and Applied Climatology Tree Physiology Total

Total d’articles 5 5 12 6 5 8 5 7 6 10 7 5 8 5 6 5 5 7 12 9 31 5 5 5 10 5 6 16 5 7 10 8 6 5 7 6 11 13 9 5 7 10 9 6 5 8 6 7 11 382

Taula 12. Revistes amb més de cinc articles relacionats amb el canvi climàtic publicats per autors de centres de recerca de Catalunya.

1150

La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya Josep Enric Llebot

revistes d’alt índex d’impacte i generals, com Nature, Science o Geophysical Research Letters, revistes que tenen un espectre de temàtica ampli i uns graus de lectura força grans i, per tant, un índex d’impacte alt. Destaca també que un 12,7% dels articles apareix en revistes especialitzades de paleoclimatologia, certificant la bona dinàmica de publicacions de la comunitat de paleoclimatòlegs a Catalunya; un 34,6% correspon a publicacions d’ecologia i botànica, i un 20% es van publicar en revistes especialitzades de meteorologia i climatologia física. La resta es reparteix en temes de cicles biogeoquímics (7,6%), temes marins (4,7%), geologia (5,7%) i de riscos (2%). L’anàlisi d’aquestes dades mostra que la gran dispersió temàtica implica, lògicament, una gran dispersió en les revistes en les quals es publica, i aquest fet dificulta dur a terme una anàlisi bibliomètrica més precisa. És destacable el percentatge de publicacions en les revistes d’ampli espectre temàtic, la qual cosa mostra que hi ha investigadors en canvi climàtic que són competitius en revistes d’alta difusió. 25.6. Conclusions

• En termes generals, l’estructura científica que dóna suport a la recerca en canvi climàtic encara és fràgil. La major part d’investigadors està en departaments i centres en els quals la recerca sobre els temes de canvi climàtic no és estratègica, i disciplinàriament estan centrats en àrees de coneixement clàssiques. Per aquest mateix motiu també s’observa una certa atomització en la distribució dels investigadors en centres de mides diferents i l’objectiu dels quals no està centrat en el canvi climàtic. La creació recent de l’IC3 no sembla, aparentment fins ara, haver ajudat en aquest aspecte al sistema de recerca català en canvi climàtic. • Malgrat que és difícil donar una xifra exacta, creiem que actualment hi ha unes cinc-centes persones fent recerca sobre canvi climàtic a Catalunya. Hi ha centres de recerca especialment actius si s’avaluen globalment, com el CREAF, en els efectes del canvi climàtic sobre els sistemes terrestres; l’ICMCSIC pel que al paper del mar en el canvi climàtic, tant com a sistema físic com a eco-

•

sistemes marins, i l’ICTA-UAB en paleoclimatologia. Pel que fa als departaments universitaris, és a la Universitat de Barcelona on trobem els més actius en temes de recerca sobre canvi climàtic. Més del cinquanta per cent dels projectes competitius on participen investigadors catalans corresponen a l’anàlisi de les observacions dels canvis del clima, a l’estudi de les emissions i dels cicles biogeoquímics. Un 20% dels projectes es dedica a estudis paleoclimatològics, on la comunitat científica a Catalunya recentment s’ha incrementat fortament en recursos humans i en capacitat d’aconseguir projectes. Durant els darrers anys ha augmentat notablement el nombre de projectes competitius dedicats a l’estudi dels impactes del canvi climàtic i a l’anàlisi de la seva relació amb els riscos naturals. La meitat dels projectes dedicats a estudiar els impactes del canvi climàtic tracten dels impactes sobre el medi vegetal. Això és conseqüència del fet que Catalunya disposa de dos centres, el CREAF i l’IRTA, molt potents i competitius en aquest àmbit. Des de l’any 2000 es van elaborar i s’han defensat 46 tesis doctorals en les quals el canvi climàtic és un tema central La producció científica en forma de publicacions en revistes SCI en temes de canvi climàtic s’ha multiplicat per 3,5 des de l’any 2000. L’any 2008 es van publicar 134 articles. El 46% dels articles s’ha publicat en revistes que durant el període analitzat, 2000-2008, han inclòs menys de cinc articles d’autors catalans. Això és una mostra de la gran dispersió temàtica dels articles publicats Es dedica molt poca atenció als estudis d’adaptació i mitigació i a l’anàlisi de polítiques de canvi climàtic.

Annex

Aquest estudi s’ha realitzat a partir de les dades de projectes, grups de recerca i publicacions proporcionades per l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans entre els anys 2000 i 2008 generades com a conseqüència de les cerques amb paraules clau que s’inclouen a continuació. Les dades «en brut» han estat processades i analitzades per l’autor d’aquest treball.

El canvi climàtic a Catalunya La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya

Paraules clau per a la recerca d’articles i projectes (s’ha utilitzat el llistat en català, castellà i anglès) Aerosols Agricultura i canvi climàtic Antàrtica Ascens del nivell del mar Balanços de carboni Canvi climàtic Canvis climàtics ràpids Canvis en la temperatura Canvis en la precipitació Canvis fenològics Captura i emmagatzematge de carboni9 Climatologia CH4 CO2 Combustibles fòssils Constant solar Corrent termohalí Crosta de gel Diòxid de carboni Earth System Models El Niño Emissions a l’atmosfera Embornals Energia i canvi climàtic Enginyeria climàtica Episodis meteorològics extrems Erosió de la costa Escalfament de l’atmosfera Escalfament global Escenaris climàtics EPICA10 Episodis Dansgaard-Oeschger

9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18.

1151

Extrems hídrics Extrems tèrmics Forçament radiatiu Fusió del gel Gasos amb efecte d’hivernacle Glaceres GRIP11 Huracans Illa de calor urbana Impactes canvi climàtic IPCC12 Metà Mobilitat i canvi climàtic Models climàtics Onades de calor Oscil·lacions climàtiques Oscil·lació de l’Atlàntic Nord13 Paleoclimatologia Prediccions climàtiques Protocol de Kyoto Proxy14 Qualitat de l’aire Regionalització de models climàtics15 Retroaccions climàtiques Salut i canvi climàtic Secades Sèries climàtiques Tempestes de llevant Teleconnexions climàtiques Testimonis de gel UNFCCC16 Variabilitat climàtica Variabilitat de baixa freqüència Vostok17 Younger Dryas18

En anglès, CCS. Projecte europeu d’extracció de testimonis de gel. En anglès, Greenland Ice Core Project. Sigla en anglès de Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (Intergovernmental Panel on Climate Change). En anglès, NAO. Dades indirectes. En anglès, Downscaling. Acrònim en anglès de United Nations Convention on Climate Change. Base antàrtica russa on s’extreuen testimonis de gel. Episodi climàtic que es produeix al final de la darrera glaciació.

1152

La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya Josep Enric Llebot

Acrònims usats en el treball

BSC-CNS CREAF CID-CSIC CTFC ICC ICM-CSIC ICTA-UAB ICTJA-CSIC IEC IPCC IRTA UAB UB UdG UdL UPC URV

Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals Centre d’Investigació i Desenvolupament – Consell Superior d’Investigacions Científiques Centre Tecnològic Forestal de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya Institut de Ciències del Mar – Consell Superior d’Investigacions Científiques Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera Institut d’Estudis Catalans Intergovernmental Panel on Climate Change Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Barcelona Universitat de Girona Universitat de Lleida Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Rovira i Virgili