Proposta geoarqueològica al Delta de l'Ebre by Gerard Jover

GEOARQUEOLOGIA. ARQUEOLOGIA DEL PAISATGE, 2019

PROPOSTA GEOARQUEOLÃ&#x2019;GICA AL JACIMENT DE LA CUBA Terme municipal de l'Aldea, Baix Ebre

GERARD JOVER SANTOS MARTA GIMENO SAL Curs 2019-2020

ÍNDEX

1. Objectius

2. Per què el Delta de l’Ebre?

3. Introducció

4. Proposta geoarqueològica

4.1. Metodologia

4.1.1. Previ al treball de camp

4.1.2. Treball de camp

4.1.2.1. Estudi geoarqueològic

4.1.2.2. Estudis complementaris

4.2. Resultats 4.2.1. Valoració de riscos d’erosió i degradació

14 15

5. Conclusions

6. Bibliografia

Gerard Jover Santos Marta Gimeno Sal

PROPOSTA GEOARQUEOLÒGICA AL JACIMENT DE LA CUBA Terme municipal de L’Aldea, Baix Ebre 1. OBJECTIUS El present treball té com a principal objectiu la proposta i la presentació d’un plantejament geoarqueològic sobre el jaciment de La Cuba, emplaçat al terme municipal de L’Aldea (Baix Ebre). La finalitat essencial de la recerca és, doncs, l’obtenció d’informació sobre les primeres societats d’agricultors i ramaders que es van assentar al Delta de l’Ebre per tal d’inferir de quina manera van interactuar amb l’entorn durant el transcurs del Neolític antic. En aquest sentit, caldrà integrar de manera decisiva l’anàlisi geoarqueològic com un mitjà que ens ha de fer conscients dels elements que integraven el paisatge en aquells temps i quins processos o circumstàncies han originat el seu aspecte actual. Ens interessarà conèixer, per tant, els sistemes de transformació de l’entorn com a resultat de la relació de variables naturals i antròpiques al llarg del temps, tot valorant el canvi del sistema cultural d’aquelles comunitats que van començar a dedicar-se a l’agricultura i a la ramaderia en detriment de la caça i la recol·lecció. Davant de tots aquests aspectes, la nostra investigació tractarà de proposar una metodologia orientada a respondre principalment les següents qüestions: a) Què veien els primers agricultors i ramaders neolítics del Delta de l’Ebre? b) Quins tipus de dipòsits i registres podem trobar en aquests contextos deltaics? c) Comptaven aquestes comunitats amb recursos hídrics permanents? 2. PER QUÈ EL DELTA DE L’EBRE? La tria del nostre jaciment deriva de l’interès per reconstruir, amb el màxim rigor possible, la morfologia i el primer poblament del Delta durant els orígens del Neolític, atès que la majoria dels deltes del Mediterrani estan perfectament estudiats pel que fa al poblament prehistòric a excepció del Delta de l’Ebre. Segons les dades aportades pel director de les excavacions, l’Aldea seria —a dia d’avui— el primer vestigi d’assentament del conjunt del Delta, fet que converteix el jaciment en un indret especialment interessant i decisiu arqueològicament parlant. Així mateix, gràcies a un article del Diari de Tarragona (2019), vam poder conèixer com el director de l’excavació explicava que l’assentament en qüestió pertanyeria a un antic illot que, més enllà del poblament humà, permetria als arqueòlegs conèixer l’evolució morfològica de tot el Delta. La importància de l’aplicació d’una recerca geoarqueològica és, per tant, evident i necessària, i és

Gerard Jover Santos Marta Gimeno Sal

per aquesta raó que ens disposem a exposar detingudament les propostes plantejades en aquesta direcció en les següents pàgines. 3. INTRODUCCIÓ El subjecte d’estudi de la nostra recerca geoarqueològica és el jaciment de La Cuba, a L’Aldea, Baix Camp (40° 44′ 30″ N, 0° 36′ 43″ E, veure Fig. 1). Es tracta d’un assentament de grans dimensions (encara per determinar) ocupat a partir de l’any 9000 aC i que situa les primeres ocupacions de ramaders i agricultors a l’any 5600 aC. La darrera campanya de sondejos superficials —dirigida per Salva Pardo— es va iniciar al març de l’any 2019 i s’emmarca dins d’un projecte de recerca encapçalat per la Unitat d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona juntament amb el Museu de les Terres de l’Ebre.

Fig. 1: M apa topogràfic dels territoris del Baix Ebre i Montsià. Escala 1:5. S’assenyala amb la icona blava la ubicació del jaciment. Font: Elaboració pròpia a partir d’Instamaps.

Entre els anys 1950 i 1960, Francesc Esteve ja havia excavat i investigat les restes neolítiques materials, localitzades sobretot a les terrasses entre Amposta i Tortosa. Però des de llavors, no s’havia tornat a excavar: durant aquestes campanyes, destaca Àlex Farnós (2019), no es va fer èmfasi en els substrats, sinó en els artefactes, i ara la novetat és que els arqueòlegs tracten de localitzar el poblat i les formes de l’hàbitat, dos aspectes rellevants als quals haurem de sumar un tercer: reconstruir la morfologia del territori durant aquestes primeres ocupacions neolítiques.

Gerard Jover Santos Marta Gimeno Sal

Fig. 2: M apa topogràfic de les àrees pròximes al jaciment. S’assenyala amb la icona blava la ubicació del jaciment. Escala 1: 500. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Fig. 3:O rtofoto de les àrees properes al jaciment. S’assenyala amb la icona blava la ubicació del jaciment. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Gerard Jover Santos Marta Gimeno Sal

4. PROPOSTA GEOARQUEOLÒGICA Cal tenir present que el jaciment de La Cuba no ha estat, a dia d’avui, sotmès a cap tipus d’estudi geoarqueològic tot i el seu gran potencial per aportar-nos informació sobre les característiques paleoecològiques de l’entorn. Per aquesta raó —i ateses les condicions del jaciment, les seves característiques geològiques i la seva ubicació—, a continuació desenvoluparem la nostra proposta geoarqueològica a partir de la metodologia de treball suggerida. 4.1. Metodologia de treball Per dur a terme l’estudi geoarqueològic del jaciment, hem dividit la recerca en dos blocs de treball diferenciats: d’una banda, s’ha distingit un primer conjunt de tasques prèvies al treball de camp —en les quals s’emmarquen la consulta bibliogràfica i cartogràfica—, i un segon bloc pròpiament dedicat al treball de camp —on s’inclourien les tasques que es realitzaran al jaciment, així com també al laboratori— (Veure Fig. 4). Per tal d’aclarir i aprofundir en els passos que es detallen jeràrquicament a l’esquema inferior, procedim a desglossar els blocs esmentats en els apartats següents:

Fig. 4: E squema metodològic de treball. Font: elaboració pròpia.

4.1.1. Previ al treball de camp El primer pas de la nostra investigació ha estat la recerca de documentació tant de tipus bibliogràfic com cartogràfic. Per aquesta raó, el punt inicial de l’estudi s’ha enfocat a l’obtenció i discriminació d’informació de referència en funció de la seva vinculació amb el tema que tractem: articles com els de Maldonado i Arderiu (1977) o els estudis de Curcó (2006) han estat imprescindibles per començar a construir el nostre estudi sobre una base sòlida i contrastada. Tots ells ens han proporcionat informació bàsica sobre les característiques geològiques del Delta, dades sobre el seu procés de formació o inclús sobre les vinculacions antròpiques amb el paisatge,

Gerard Jover Santos Marta Gimeno Sal

totes les quals ens han permès com a mínim prendre consciència del conjunt de les terres del Delta com un ampli escenari de poblament ja des d’èpoques anteriors, és a dir, durant l’Epipaleolític i el Paleolític. Així mateix, també s’ha consultat la Carta Arqueològica de Catalunya, on hem obtingut la informació següent relativa al jaciment:

Fig. 5: Registre del jaciment de La Cuba. Font: Patrimoni Arqueològic de Catalunya.

Si bé és cert que la informació bibliogràfica constitueix el punt inicial de la nostra recerca, la informació cartogràfica és igualment un pilar fonamental a l’hora d’entendre la relació del jaciment amb el seu entorn. Per aquest motiu, s’ha recorregut a la consulta de documents cartogràfics (mapa topogràfic, ortofotomapa, mapa geològic, fotografia aèria...) elaborats per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, així com altres recursos procedents d’Instamaps. Ambdues fonts han esdevingut necessàries per delimitar el camp geogràfic i geològic de l’àrea estudiada i començar la valoració sobre les possibles tècniques a emprar en el camp.

Fig. 6: Fotografia aèria de 1956. Escala 1:300. Font: Instamaps.

Gerard Jover Santos Marta Gimeno Sal

En aquest punt de la recerca es considerarà la possibilitat de realitzar un croquis geoarqueològic a partir dels fotogrames de què disposem, especialment per localitzar les terrasses fluvials. Segons Curcó (2006), «a les àrees adjacents al Delta de l’Ebre trobem jaciments del Paleolític, restes dels quals es troben a les terrasses de l’Ebre (el que indica la importància que tenia el riu per a aquests primers pobladors). Els jaciments neolítics són molt més abundants, destacant els sepulcres i aixovars trobats en els actuals municipis d’Amposta i l’Aldea, a més de les coves d’Ulldecona i el Perelló» (Curcó, 2006: 40). En un futur, valorarem igualment la importància d’obtenir fotografies verticals i obliqües del jaciment un cop s’hagi avançat en les excavacions, ja que aquestes, combinades amb programari informàtic, ens ajudaran a generar dibuixos de la distribució de l’assentament en format CAD. 4.1.2. Treball de camp Els principals aspectes que s’han tingut en compte a l’hora de dissenyar el pla de treball al camp han estat els sondejos prèviament realitzats al jaciment pels arqueòlegs durant la darrera campanya de 2019 (veure Fig. 7). Aquests seran essencials per recollir informació sobre el territori i plantejar una intervenció geoarqueològica adaptada a les condicions del terreny que ens ocupa. En tot moment es proposarà treballar conjuntament amb els arqueòlegs per determinar i analitzar la manera com es troben els materials arqueològics que es recuperen i com estan distribuïts en els estrats, ja que aquest fet ens aportarà informació necessària per llegir la dinàmica de les vessants del Neolític antic, moltes de les quals són essencialment funcionals i, per tant, erosives, fet que condiciona la disposició dels materials.

Fig. 7: Mostra d’un dels sondejos realitzats durant la campanya del 2019. Font: Diari de Tarragona, 2019.

Gerard Jover Santos Marta Gimeno Sal

Abans d’entrar a descriure les particularitats pròpies del treball de camp, fem esment de l’equip de treball implicat per a dur a terme les tasques d’anàlisi que es realitzaran al jaciment. Tal com s’observa a la Fig. 8, proposem la intervenció conjunta d’arqueòlegs, geomorfòlegs i sedimentòlegs, així com també d’especialistes en paleoclimatologia i palinologia.

Fig. 8:Esquema de l’equip de treball proposat. Font: elaboració pròpia.

4.1.2.1. Estudi geoarqueològic Havent recopilat la informació bibliogràfica i cartogràfica necessària —i havent definit els integrants que conformaran l’equip de treball—, iniciem el nostre estudi geoarqueològic al jaciment, tot atenent els punts que a continuació es detallen segons la informació que ens aporten: a) Un primer anàlisi visual al camp serà clau per conèixer la composició i la textura dels sediments: detectarem nivells amb graves i sorres que drenen l’aigua amb facilitat, així com nivells argilosos que, en canvi, la retenen. El primer pas, doncs, serà una prospecció superficial i una descripció de camp (on quedin reflectides característiques tals com la litologia, el color, la textura o la geometria), les quals ens permetran conèixer la zona i ens ajudaran a definir les tècniques i mètodes que es realitzaran posteriorment. Per aquesta raó, aprofitarem els dos sondejos arqueològics que s’han realitzat darrerament

Gerard Jover Santos Marta Gimeno Sal

durant la campanya del 2019. Tanmateix, proposarem realitzar una nova unitat de mostreig en una altra localització —propera als altres sondejos realitzats i adaptant-nos les zones destinades al conreu d’oliveres—. En aquest, es tractarà de rebaixar al màxim el nivell de terra fins arribar a la roca geològica (roques calcàries): un dels propòsits principals serà, per tant, obtenir la seqüència estratigràfica del Quaternari i realitzar estudis fisicoquímiques i micromorfològiques sobre aquests estrats. En molts casos serà convenient realitzar un treball de verificació o diagnòstic amb cales per contrastar els resultats derivats de l’anàlisi superficial. La tasca del geomorfòleg serà, en aquest punt, interpretar les formes del paisatge on es localitza el jaciment i els processos geomorfològics que actuen en el present i que van actuar en el passat sense oblidar de quina manera aquests poden afectar la conservació del jaciment. Un dels aspectes que es pot destacar a simple vista a partir de l’anàlisi visual del camp és que la topografia de l’àrea no és accidentada i, per tant, podem valorar la relativa facilitat dels pobladors prehistòrics de la zona per fer recorreguts lineals i desplaçar-se pel territori sense barreres geològiques.

Fig. 9: Mapa geològic dels ambients sedimentaris del Delta de l’Ebre i de les àrees veïnes. S’indica amb la icona blava la ubicació del jaciment. Font: Curcó segons Maldonado, 2006.

Gerard Jover Santos Marta Gimeno Sal

b) La recollida de mostres de sediment de la zona ocupada serà igualment transcendent en el nostre estudi, especialment, a l’hora d’obtenir dades de tipus paleoecològiques —per reconstruir l’ambient i el paisatge en el moment de formació del jaciment— i paleoeconòmiques (entre d’altres coses, per definir possibles comportaments alimentaris d’una població: molt important en el Neolític). Per tal raó, considerem necessari prendre làmines primes per analitzar microscòpicament (a partir d’un microscopi petrogràfic) els sediments i dur a terme l’estudi de la composició, el color o els canvis de textura, que permetrà determinar si aquests van ser depositats per l’aigua, el vent o l’acció humana, i fer-nos una idea de les condicions meteorològiques i ambientals en què es van formar. Tal com sosté Yannitto (2007), «l’obtenció de la mostra es realitza en un indret on el perfil a estudiar sigui representatiu de la problemàtica a resoldre [...] i per tal que l’estructura de la mostra es conservi, aquesta es prendrà mitjançant les caixes de Kubiena» (Yannitto, 2007: 78). D’aquesta manera, podrem estudiar el sediment al laboratori tal com es presenta en el registre i combinar l’estudi del sediment amb l’estudi dels processos antròpics que s’hagin pogut registrar a la capa analitzada. En la presa de mostres serà molt important indicar correctament la orientació de les mateixes. c) La granulometria, de la mateixa manera, ens facilitarà la mida de les partícules i

permetrà caracteritzar la litologia del sediment. La mida de partícula d’un sediment pot variar i per això emprarem escales logarítmiques o geomètriques que ens permetran expressar els resultats en gràfiques que quantifiquin les textures de les mostres. L’aplicació d’aquest tipus d’estudi ens proporcionarà una aproximació dels ambients a què pot correspondre aquell sediment, així com també podrem conèixer el seu agent de transport. La textura dels sediments d’aquests ambients és la millor definida de tots els dipòsits de la plana deltaica i, en molts casos s’observa que es tracta de sediments transportats en suspensió gradada i uniforme1. En el cas de la textura dels sediments de l’àrea estudiada, es trobaran principalment sorres i llims, que són predominants a la plana deltaica i sovint es troben en continuïtat amb una plana al·luvial. Ja que els plans d’excavació de la UAB contemplen realitzar intervencions no només a l’Aldea, sinó també a Aldover, Amposta, Freginals, Benifallet i Móra la Nova, podrem obtenir una informació més completa en relació al tipus de sediment que trobem en el conjunt de la

Sovint la zona de fluctuació del nivell freàtic està marcada per una concentració de carbonats i d’òxids de ferro. Aquests compostos són dissolts per les aigües de pluja o vessament i precipiten en el contacte amb l’aigua marina a causa dels canvis de pH i salinitat. 1

Gerard Jover Santos Marta Gimeno Sal

plana deltaica. Una bona descripció de camp i un estudi precís al laboratori ens permetrà establir diferències entre els sediments recollits a La Cuba i definir les fàcies o particularitats sedimentàries de la nostra conca en relació amb les altres zones deltaiques2. d) Els Estudis de pH ens podran ajudar a identificar la presència de diversos tipus de sòls segons l’activitat econòmica practicada a la zona, com per exemple sòls de tipus ramaders —que correspondrien a un pH bàsic, és a dir, qualsevol valor superior a 7,0— o detectar la presència de determinats tipus de vegetació. Per dur a terme aquest estudi, es prendrà una mostra representativa de terra procedent dels diferents sondejos dels quals disposem. Es procedirà, finalment, a tamisar el sediment per seleccionar posteriorment una mostra per a cada nivell; així doncs, es podrà calcular la mesura de pH amb un pH-metre. La lectura del pH ens proporcionarà, a més, dades relatives al grau de conservació dels materials arqueològics. e) Les datacions de què disposem a dia d’avui pel que fa al jaciment de La Cuba són de tipus relatiu, basades en la tipologia material que s’ha pogut recuperar en les campanyes realitzades fins el 2019. Resulta de tot punt rellevant incorporar sistemes de datació per mètodes de quantificació com per exemple la Luminescència Òpticament Estimulada (OSL). Donat que no disposem de restes orgàniques i, per tant, donada la dificultat d’aplicar mètodes radiomètrics, proposem la termoluminescència com a solució per datar absolutament els nivells arqueològicament estèrils. A part, la seva aplicació en l’estudi de les crescudes fluvials serà rellevant de cara a quantificar-ne la seva magnitud. Cal tenir present que, per realitzar una datació per OSL, es parteix del supòsit que el material que estudiarem ha estat exposat a la llum solar abans de quedar dipositat i enterrat. La informació que ens aportarà l’OSL serà, per tant, la cronologia del moment en què un determinat nivell va ser cobert i, per aquesta raó, suggerim aplicar les datacions en aquells estrats que pugui ser identificats com a neolítics. 4.1.2.2. Estudis complementaris a) Estudis de paleoclimatologia. És evident que els canvis climàtics des de l’època neolítica i l’explotació del medi per les comunitats humanes han modificat enormement els paisatges i, per conèixer com es van adaptar les primeres comunitats d’agricultors i Des d'un punt de vista dinàmic i morfosedimentari, podrem establir també similituds amb el Delta del Roine (França), ja que s’han realitzat comparacions de molts tipus entre els dos deltes, incloent l’extensió i estructuració sedimentària de les seves terres. 2

Gerard Jover Santos Marta Gimeno Sal

ramaders al seu entorn natural, cal centrar l’interès en observar com era medi i el clima en temps passats. En aquest sentit, val a dir que la formació del Delta de l’Ebre està condicionada per l’arrossegament i els despreniments per acció de l’erosió i la formació de cons de dejecció a les zones de ruptura de pendent, els quals estan estretament vinculats a la dinàmica climàtica (períodes més o menys freds) i a l’acció antròpica (desforestació per crear camps de cultiu i zones de pastoreig), tal com defensa Curcó (2006). A més, com a resultat de l’elevada taxa de sedimentació que preval en aquesta zona, la major part dels dipòsits està caracteritzada per un contingut biològic molt variable: a part de restes de plantes i làmines fosques tenyides per matèria orgànica, trobem foraminífers bentònics força abundants a les proximitats de la boca del riu; aquests són l’Ammonia beccarii (Linné) y Elphidium sp. Els foraminífers bentònics són usats freqüentment com a bioindicadors, ja que reaccionen ràpidament a les condicions ambientals a escala local i global; a més, són molt abundants i presenten una àmplia varietat de respostes al medi —afegeix E. Vaquer (2015-16)—. Els estudis d’aquests foraminífers aplicats a reconstruir el paleoambient del Neolític antic al Delta permetrien desenvolupar índexs bioindicadors per corroborar que la dinàmica climàtica de la zona presenta una intensa varietat i alteració estacional. En base a aquest plantejament, es podrien començar a definir les característiques climàtiques de la zona i verificar la hipòtesi que l’indret exacte en què es troba el nostre assentament seria, durant el Neolític antic, un petit illot que va permetre l’assentament humà abans de la formació del Delta. El director de l’excavació, Àlex Farnós, ha parlat darrerament de la possibilitat que existissin tres illots interconnectats a la zona: el de Cuba, la Punta de l’Abat i l’Ermita de l’Aldea. D’aquesta forma, es tractarà de buscar implicacions arqueològiques entre les formes de subsistència dels pobladors neolítics del Delta i el darrer període glacial (Würm), així com també les variacions en el nivell del mar. b) Carpologia i palinologia. La major part de les dades palinològiques disponibles per al Quaternari espanyol s’emmarquen dins el Plistocè Superior i Holocè. En aquest aspecte, en la nostra proposta inclourem la integració de l’arqueobotànica per reconstruir el medi vegetal del passat, fent ús de la palinologia —a partir de grans de pol·len fòssils conservats en mitjans molt humits— i la carpologia —per inferir la manipulació humana envers les plantes—. Ambdues disciplines ens hauran d’aportar informació essencial sobre les característiques del paisatge vegetal de la zona, especialment durant l’Holocè.

Gerard Jover Santos Marta Gimeno Sal

Per tal d’adquirir un coneixement bàsic sobre aquests aspectes, hem considerat oportú consultar algunes de les anàlisis palinològiques publicades fins al moment sobre els territoris del Delta, com per exemple l’estudi del 1978 (Fig. 10), realitzat davant les costes del Delta de l’Ebre a una profunditat d'uns 80 metres sota el nivell del mar:

Fig. 10: Palinograma del sondeig Keb-1 7 (Delta de l’Ebre) a partir de 9 mostres. Font: Imanol, 1987.

En aquest, s’observa un alt índex de Compostes3, una dada que s’interpreta com l’inici de la intervenció humana en el paisatge. A partir d’aquests moments, el paisatge perd bona part dels seus sòls i força el seu aprofitament com zones de pastoreig extensives. Els grans de pol·len que corresponen a Quercus tipus robur i Quercus tipus ilex-coccfera experimenten també una pujada sensible (sobretot als tres últims nivells). L’última part del palinograma (a l’extrem dret) recull les oscil·lacions del kystes de dinoflagelats. La interpretació d’aquests micro-organismes —escriu Imanol (1987)— «pot estar relacionada amb un augment de la temperatura i/o de la salinitat del mar i amb variacions dels nivells de costa. Els trobats en aquestes mostres corresponen a espècies que es desenvolupen amb preferència a les zones pròximes a la costa, en aigües no gaire tèrboles»(Imanol, 1987: 21).

La família de les Compostes comprèn unes 2.000 espècies de plantes distribuïdes arreu del món, especialment a les regions temperades i subtropicals. 3

Gerard Jover Santos Marta Gimeno Sal

4.2. RESULTATS A partir de l’aplicació de les diverses tècniques descrites anteriorment, considerem que la intervenció geoarqueològica proposada ens servirà per conèixer millor les ocupacions neolítiques al territori del Delta, així com per obtenir dades del seu context amb la fi d’establir una cronoestratigrafia dels dipòsits del jaciment estudiat. Tot i que les dades paleoambientals encara són escasses, serà possible correlacionar d’una manera més precisa les troballes que es vagin documentant pròximament amb el seu entorn mediambiental. D’altra banda, podrem constatar la importància arqueològica de l’àrea on es durà a terme l’estudi, la qual radica en la seva proximitat als recursos hídrics. Cal tenir present, igualment, que les característiques geològiques de la zona possibiliten que els jaciments neolítics siguin relativament abundants en aquests contextos: la majoria d’aquests afavoreixen una major presència d’ocupacions a l’aire lliure, en contrast amb aquells assentaments localitzats en coves. Aquest fet, però, condiciona la conservació del registre, i per tant, representa una dificultat en el seu estudi arqueològic. Al respecte podem afirmar que e l curs inferior del riu Ebre és un dels llocs del litoral mediterrani peninsular on abans es van desenvolupar les pràctiques d’habitatge, les quals van estar altament condicionades per unes circumstàncies climàtiques favorables i per l’abundància de recursos faunístics. D’aquesta manera, doncs, les Terres de l’Ebre rebran un important poblament durant el Neolític, que, en un origen, es localitzarà als cims més propers, i més tard s’instal·larà a les terrasses del riu. Sabem, per tant, que la importància arqueològica del jaciment de La Cuba no només radica en la seva posició geogràfica, sinó també en la seva variabilitat morfològica i ambiental durant els períodes d’alternança climàtica (èpoques glacials-interglacials). Tenint en compte aquestes condicions, comprovarem la presència de zones d’ocupació que permetin definir nuclis d’ocupació estables i continuats, on es registraran tot tipus d’evidències antròpiques. Aquesta continuïtat del poblament humà a la zona del Delta —que ens permetrà aprofundir en l’estudi de l’evolució del medi físic i ambiental en aquest marc geogràfic— estarà determinada per un context fluvial i marítim que a partir de l’Holocè superior ja devia tenir una considerable extensió i constituiria un indret de pas natural amb una gran biodiversitat d’entorns. Molts d’aquests entorns —entre el IV i el II mil·lenni— passarien a ser zones dedicades a la ramaderia, mentre que l’activitat agrícola començarà més tard, aprofitant la fertilitat de les vores de l’Ebre.

Gerard Jover Santos Marta Gimeno Sal

4.2.1 Valoració dels riscos d’erosió i degradació Un darrer aspecte a tenir en compte en el nostre estudi geoarqueològic serà l’observació dels riscos d’erosió i degradació del Delta. Per aquest motiu, partim de la base que la seva evolució està caracteritzada per períodes alterns d’ascens i descens eustàtic del nivell del mar a partir de la última glaciació (Würm), la qual se situa fa uns 20.000 anys. Durant aquest temps, el nivell del mar es trobava a uns 85-90 m per sota del mar actual. En el cas particular del Delta de l’Ebre, observem que l’acció erosiva del mar produeix efectes immediats en la seva morfologia, generalment causats per importants tempestes i un fort onatge. Tanmateix, les inundacions fluvials són altres factors determinants a tenir en compte, atès especialment que el riu Ebre és d’una gran irregularitat en la descàrrega de sediment. Per aquesta raó, sovint experimenta grans crescudes i passa per períodes d’estiatge molt marcats. En pocs anys, aquesta accelerada erosió dels sòls ha modificat el modelatge físic i ha desplaçat un gran volum de sediments. Així doncs, la formació del Delta és el resultat de la combinació de diferents variables geològiques, climàtiques i antròpiques que fan avançar o retrocedir el sediment, tal com es pot veure a la següent imatge (Fig. 11).

Fig. 11: R econstrucció de l’evolució del Delta de l’Ebre durant l’Holocè superior. Font: Curcó segons Canicio i Ibáñez (2004).

Gerard Jover Santos Marta Gimeno Sal

En general, aquest processos són molt dinàmics i comporten l’erosió de la morfologia del territori: destaquem el dinamisme amb què es van produir tota aquesta sèrie de processos de sedimentació, afavorits per unes condicions àrides i de rexistàsia, associades a processos de desbordament de l’onatge i processos de sedimentació lacustre, així com altres transformacions antròpiques del medi. Degut a la rapidesa i rellevància d’aquests canvis, considerem prioritzar aquesta excavació envers d’altres, ja que actualment la costa està en un procés de retrogradació. 5. CONCLUSIONS Partint de les paraules de Maldonado (1977), «hi ha cinc grups principals de factors que influeixen el desenvolupament deltaic: règim fluvial; processos costaners; comportament estructural de l’àrea (i canvis del nivell de base); morfologia del continent i el clima. La interacció entre aquests factors condiciona les característiques específiques i l’evolució de cada delta en particular [...]» (Maldonado, 1977: 12). A partir d’aquestes paraules, el nostre estudi —tal com s’ha tingut ocasió de veure en les pàgines anteriors— pretén contemplar cadascuna d’aquestes variables a l’hora d’intentar reconstruir el paisatge durant el Neolític i inferir processos tant d’origen antròpic com paleoambiental. El conjunt dels mètodes aplicats ens haurà de permetre establir una correlació entre l’evolució geomorfològica del terreny i l’activitat humana (sempre fent ús d’una metodologia sistemàtica que combini senzillesa i economia de mitjans). Per tal de posar en pràctica el nostre estudi geoarqueològic, caldrà preguntar-nos no com prospectem o com analitzem les dades, sinó per què i amb quines finalitats. Durant tota la investigació ens trobarem amb dos problemàtiques: l’estudi paleoambiental i l’estudi dels processos que han intervingut en la creació i conservació del registre. Per aquesta raó —i atès que la geoarqueologia és el resultat d’una interacció entre disciplines relacionades amb les ciències de la terra i la arqueologia—, proposem treballar en estreta col·laboració amb altres ciències, que treballaran conjuntament al jaciment i al laboratori sota la coordinació del cap d’excavacions. Com a reflexió de futur, proposem intensificar els treballs arqueològics a la zona i crear una base de dades conjunta entre tots els jaciments pròxims a La Cuba (Aldover, Amposta, Freginals, Benifallet i Móra la Nova) per aconseguir una lectura completa no només sobre la zona que estudiem, sinó del conjunt del Delta de l’Ebre.

Gerard Jover Santos Marta Gimeno Sal

BIBLIOGRAFIA «Busquen a l’Aldea els primers agricultors del delta de l’Ebre». Diari de Tarragona, 2019 [en línia]. Disponible a: https://bit.ly/2JLe2mP(consultat: 2/10/2019). CURCÓ, Antoni. «Aiguamolls litorals: el Delta de l'Ebre. Síntesi del medi físic d'una zona humida litoral». Atzavara, L', 2006, 14: 55-72 [en línia]. Disponible a: https://bit.ly/2Ncfr8i(consultat: 2/10/2019). MALDONADO, Andrés; I ARDERIU, Oriol Riba. «El delta reciente del río Ebro: descripción de ambientes y evolución». Acta geológica hispánica, 1971, 6.5: 131-138. MALDONADO, Andrés. «Introducción geológica al delta del Ebro». Institut Jaume Almera C.S.I.C. Universidad de Barcelona, 1977 [en línia]. Disponible a: https://bit.ly/2oEbJdW(consultat: 2/10/2019). YANNITTO, Victoria. Beneficios de la aplicación de la micromorfología de suelos en Arqueología. Universitat Autònoma de Barcelona, 2007 [en línia]. Disponible a: https://bit.ly/2pCtqLn(consultat: 21/10/2019). VAQUER, Enrique. Estudio de los foraminíferos como bioindicadores. Universitat de les Illes Balears, 2015-16 [en línia]. Disponible a: https://bit.ly/2PQRtRN (consultat: 29/10/2019). IMANOL, E. «Arqueologia I palinologia en el Llevant peninsular durant el Tardiglacial I Postglacial». Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria, 1987, 6: 15-21.