MARTES 9 DE ABRIL DE 2019 | OPINIÓ 5 editorial:
G
Vendre una Lleida global
lobaLleida posa en marxa l’oficina Invest in Lleida, una eina que neix amb l’objectiu d’atreure inversions, activitats productives i sostenibles al territori, amb la voluntat que perdurin en el temps. L’oficina és fruit del consorci participat per la Paeria, la Diputació de Lleida, la UdL i les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega, i confia en que la col·laboració institucional serveixi per aprofitar les oportunitats que generen el sectors agroalimentari, el turisme i els serveis, amb l’ambició de captarne noves apostes de negoci que permetin diversificar l’economia, aprofitant la situació estratègica de Lleida. No és menor la tasca
encomanada a aquesta nova entitat, ja que només la coordinació dels diferents ens de promoció locals topa massa sovint amb els interessos estratègics, i legítims, de municipis veïns i de molts d’aquests amb la capital de la demarcació. De fet, GlobaLleida va intentar al seu dia superar les oficines de promoció econòmica que competien des de la Paeria de Lleida i la Diputació en un moment que existia una certa sintonia política entre les dues administracions. I és que no podem obviar que tenir una mirada global del territori requereix d’una certa generositat en temps en els quals qualsevol inversió arregla un municipi.
matías
món de bojos
Ofegar les penes en el vi
L
a crisi no és obstacle. La cultura del vi, per sorprenent que pugui semblar, està molt establerta als Estats Units. Els nord-americans li estan agafant el gust dels elaborats. Són bons temps per a la indústria, i és que en plena crisi molta gent ofega les penes en el vi. A la vista tot indica que hi ha una beta oberta en aquest negoci per als importadors. Els nord-americans van beure l’any passat 2.956.000 de litres de vi, quantitat equivalent a 9,85 litres per persona, segons el Wine Institute. La mitjana de consum està encara a mig camí d’Europa. La consultora Wine Intelligence calcula que als Estats Units hi ha 73 milions de consumidors habituals, sobre una població de 300 milions. Això equival a una xifra de negoci pròxima als 28.000 milions de dòlars anuals en vendes, segons Beverage Information Group. I si continua creixent a aquest ritme, assenyalen els analistes de la indústria, els Estats Units depassarà Itàlia i França com el major mercat del món en el 2015. En Wine Intelligence creuen que els Estats Units és un mercat del qual poden treure partit els cellers estrangers,
#FORADELLOC
entre ells, els espanyols, si s’adapten a la seva cultura. El vi espanyol té una assignatura pendent allà. Només un 22% dels consumidors beuen vi espanyol, segons un estudi realitzat per aquesta firma per l’Observatori Espanyol del Mercat del Vi. No hi ha dubte que el desconeixement dels vins espanyols és
@IGNASICALVO
VÈNCER ENQUESTES
E
l primer objectiu en l’inici de tota campanya electoral, amiga, és mirar de girar la truita que t’han cuinat les enquestes, et vagin bé o malament. Si et són favorables has de procurar de fer veure que no és així, ja que el risc que tens és que una part del teu votant –segurament aquell que es plantaria davant l’urna amb una pinça al nas– es quedi a casa donant per segura la teva victòria. Si t’auguren una pèrdua de suports has de procurar de fer veure que no és així, ja que el risc que tens és que una part del teu votant –segurament aquell que dubta entre tu i un altre del mateix espectre ideològic– jugui a cavall guanyador, per allò que a ningú li agrada quedar la nit electoral entre els perdedors. Llavors, els sondejos ens els hem de creure o no?, interrogues... Són una foto fixa d’un moment determinat feta amb mostres molt petites i projeccions sociològiques molt grans que pateixen de dos grans problemes: registren un elevat índex d’indecisió i tenen difícil localitzar el vot jove. Les enquestes es fan via telefònica als números fixos que són els que tenen prefix provincial, i per sota dels 35 anys poca gent està a l’altre costat d’aparells tan antics com els formatgets dels sondejos. És dimarts, comencem la setmana presentant un llibre que és una bomba, El risc de la veritat, de Duran Lleida, avui a les 20 hores a l’Acadèmia Mariana;)
RODAMON ENRIC RIBERA GABANDÉ general. El 75% dels amants del vi als Estats Units és incapaç d’esmentar alguna regió vitivinícola espanyola. La més coneguda és Xerès (40%), seguida per València (37%), i la Rioja (25%). La clau per triomfar als Estats Units està en l’edat. El vi s’està convertint en la beguda preferida a una edat cada vegada més primerenca i entre les dones, però el gruix del consum de vins importats i de qualitat està per sobre dels 30 anys. L’altra clau per obrir-se camí en el mercat nordamericà és manejar-se amb el sistema de distribució del vi, molt fragmentat per no dir opac. El consumidor, per contra, és feble i dispers. Això provoca importants diferències de preus, sobretot en restaurants. Treballar amb intel·ligència i perseverança als Estats Units deixa les portes obertes als vins espanyols, que a més poden competir amb uns preus molt més avantatjosos que els argentins, californians i xilens, per posar un exemple.