GUIA DIDÀCTICA I SOLUCIONARI DE CICLE INICIAL

GUIA DIDÀCTICA

CULTURA RELIGIOSA CICLE INICIAL DE PRIMÀRIA

Personatges i històries • Signes i símbols • Festes i celebracions

Jesús Nieto Quintana • Carme Guardia Benito • M. Mercè Aixàs Valls • Josefina Jou Gelabert

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle inicial). Go Books Editorial, 2019.

ISBN: 978-84-946893-2-1 www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito, M. Mercè Aixàs Valls i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

INTRODUCCIÓ La presència de l’ensenyament del fet religiós a l’escola respon, en primer lloc, a la importància que té aquesta assignatura dins de l’educació, per tal que l’alumne pugui aconseguir un desenvolupament ple i integral de la seva personalitat. L’educació de la dimensió transcendent és part fonamental per a la maduració de la persona i respon a la necessitat de la seva formació cultural, espiritual i social més enllà de les creences de cadascú, ja que el fenomen religiós forma part de la cultura de la humanitat.

En aquest sentit, aquest projecte té en compte la realitat actual de les aules de Catalunya (que reflecteix la realitat del país), en què trobem la presència d’alumnes amb diverses tradicions religioses. Per això, aquest material treballa tant el cristianisme com el judaisme i l’islam, i posa en relleu els elements comuns i els trets diferencials entre ells.

Els autors d’aquest material didàctic són tots mestres en actiu de l’Escola Pia de Catalunya, amb una llarga experiència en la docència de la matèria. Bona part d’aquests continguts, doncs, ja s’han posat en pràctica i s’han aplicat a les aules amb molt d’èxit.

A més a més, des de Go Books! hem afegit la nostra experiència com a editors de materials educatius i hem reunit un equip de professionals de l’edició, la il·lustració i el disseny per tal de fer el millor producte possible.

ESTRUCTURA I CONTINGUTS El projecte, per al primer cicle de primària, es compon d’una carpeta amb dotze quadernets independents, que cada centre pot organitzar al llarg dels dos cursos de cicle inicial com li sembli més adient, articulats al voltant d’aquests tres eixos: històries

i personatges,

signes

i símbols i

festes

i celebracions.

Així com dels materials descarregables següents: Dos

projectes sobre Nadal:

••Les

figures del pessebre i ••La màgia de Nadal Targetes de valors per utilitzar en les unitats d’històries i personatges.

Estructures cooperatives

2

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

CONTINGUTS DELS MATERIALS DE CULTURA RELIGIOSA DE GO BOOKS! NIVELL/EIX

SIGNES I SÍMBOLS

FESTES, RITUS I CELEBRACIONS

PERSONATGES I HISTÒRIES

EDIFICIS SAGRATS

Cicle inicial

■ L’aigua ■ El foc ■ El pa

■T ots els noms són bonics ■ Fem festa ■ Nadal ■P rojectes digitals sobre Nadal: •• Temps d’Advent •• El relat de Nadal

■L a història de Noé i el diluvi ■E ls relats de la creació: la Terra ■E n Yosi i el desig del pomer ■L ’ovella perduda ■E l bon samarità ■U na història d’amistat ■L ’Abdal·làh i el seu fill

—

Cicle mitjà

■ Els símbols: l’estrella de David, la creu, la mitja lluna

■ Projecte de treball cooperatiu: Visca la festa!

■P éssah (Pasqua Jueva) ■P asqua Cristiana ■A ïd al-Fitr (Ramadà) ■ Projectes digitals i cooperatius sobre Nadal: ••Les figures del pessebre ••La màgia de Nadal

■ Moisès, l’alliberador ■ J esús, el salvador ■M ahoma, el missatger ■ Els grans missatges

■L a sinagoga ■L ’església ■L a mesquita

Cicle superior

■ Els llibres sagrats: La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

■ La Setmana Santa ■ Les festes setmanals ■ La vida i la mort

■ Abraham i Sara ■ La rebel·lió de Jonàs ■ La regla d’or ■ Persones que canvien el món: –P. Casaldàliga –Malala Yousafzai –Papa Francesc –Fàtima Mernissi –Daniel Barenboin –Anne Frank

■E ls monestirs

■ Continguts comuns a les tres religions ■ Cristianisme ■ Judaisme ■ Islam

Estructures cooperatives

3

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ESTRUCTURES COOPERATIVES Per facilitar la consulta i l’ús d’aquest material didàctic, a continuació descrivim breument les estructures cooperatives en què es basen alguns dels plantejaments que es proposen.

el foli giratori El docent assigna una tasca als equips de base (una llista de paraules, la redacció d’un conte, les coses que coneixen d’un determinat tema per saber quines són les idees prèvies que en tenen, una frase que resumeixi una idea fonamental del text que han llegit o del tema que han estat estudiant, etcètera).

1. Un membre de l’equip comença a escriure la seva part o aportació en un foli giratori.

2. A continuació, el passa al company que seu al seu costat seguint el sentit de les agulles del rellotge. Aquest escriu la seva part de la tasca en el foli.

3. El passa al següent de manera successiva fins que tots els membres de l’equip han participat en la resolució de la tasca.

el llapis al mig El docent dona a cada equip un full amb tantes preguntes o exercicis sobre el tema que treballen com membres tingui l’equip de base (generalment quatre). Es determina l’ordre dels exercicis. Cada estudiant ha de fer-se càrrec d’una pregunta o exercici.

1. E s deixen els llapis o bolígrafs al centre de la taula mentre un estudiant llegeix en veu alta la seva pregunta o exercici i durant tot el procés d’expressió d’opinions i decisió de la resposta correcta.

Això vol dir que en aquells moments només es pot parlar o escoltar, però no escriure.

2. Q uan tothom té clar què és el que s’ha de fer o respondre en aquell exercici, cadascun agafa el seu llapis i escriu o fa l’exercici en qüestió en el quadern. En aquest moment no es pot parlar, només escriure.

3. A continuació, es tornen a posar els llapis al mig de la taula i se segueix de la mateixa manera amb una altra pregunta o qüestió, aquesta vegada dirigida per un altre alumne.

Estructures cooperatives

4

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

1–2–4 El mestre fa una pregunta a tot el grup i facilita a cada participant una plantilla amb tres requadres (un per a la situació 1; un altre per a la situació 2; i l’altre per a la situació 4) en què hauran d’anotar les successives respostes.

1. D intre d’un equip de base, primer cada alumne individualment (situació 1) pensa en la resposta correcta a allò que ha demanat el mestre i l’escriu al primer requadre.

2. E n segon lloc, els alumnes es disposen en parelles (situació 2), intercanvien respostes i les comenten. Consensuen les respostes en una de sola i l’escriuen cadascun al seu segon requadre.

3. E n tercer lloc, després d’haver-se mostrat les respostes que han donat les dues parelles, tot l’equip (situació 4) ha de composar la resposta més adient a allò que els ha estat plantejat.

1–4 (Adaptació de l’estructura 1 - 2 - 4.)

El docent fa una pregunta o qüestió a tot el grup i facilita a cada participant una plantilla amb dos requadres (un per a la situació 1 i un l’altre per a la situació 4) en què hauran d’anotar les successives respostes.

1. D intre d’un equip de base, primer cada alumne individualment (situació 1) pensa en la resposta correcta a allò que ha demanat el mestre i l’escriu al primer requadre.

2. D esprés d’haver presentat les respostes individuals, tot l’equip (situació 4) ha de composar la resposta més adient a allò que els ha estat plantejat.

2–4 (Adaptació de l’estructura 1 - 2 - 4.)

El docent fa una pregunta, proposa un exercici o plantja una qüestió a tot el grup i facilita a cada participant una plantilla amb dos requadres (un per a la situació 2 i un l’altre per a la situació 4) on hauran d’anotar les respostes successives.

1. Es reparteix la classe en equips base de 4 persones (dues parelles cada equip).

2. D intre d’un equip de base, primer una parella d’alumnes (situació 2) pensen en la resposta correcta a allò que ha demanat el mestre i l’escriuen al primer requadre.

3. D esprés d’haver presentat les respostes per parelles, tot l’equip (situació 4) ha de composar la resposta més adient a allò que els ha estat plantejat.

Si hi ha un sol requadre o espai per a l’activitat, modifiquen amb un altre color les aportacions de l’equip.

Estructures cooperatives

5

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

lectura compartida Proposta de fer una lectura compartida o en equip: 1. Un membre de l’equip llegeix el primer paràgraf.

2. E ls altres alumnes han d’estar molt atents ja que un cop el company ha llegit el primer paràgraf el següent (seguint, per exemple, el sentit de les agulles del rellotge) haurà d’explicar què és el que acaba de llegir o bé fer-ne un resum.

3. E ls altres dos hauran de dir si és correcte o no i si estan d’acord amb el resum del segon alumne.

4. L ’alumne que ve a continuació —que és qui ha fet el resum del primer paràgraf— llegirà el segon paràgraf.

5. E l següent (el tercer, doncs) n’haurà de fer un resum, mentre que els altres dos (el quart i el primer) hauran de dir si el resum és correcte o no.

6. El procés es repeteix successivament fins que s’hagi llegit tot el text.

hi estic d’acord, però...

Per poder realitzar un treball col·lectiu (un text, un dibuix, un mural, un esquema…) a partir de treballs individuals dels diferents membres d’un grup, se seguiran els passos següents: 1. L’alumne que comença dirà quina és la part que més li agrada del seu treball.

2. E l company que és a la seva esquerra, seguint el sentit de les agulles del rellotge, podrà dir dues coses: «hi estic d’acord» i es passa el torn al següent, o bé «hi estic d’acord, però també podríem triar aquesta altra part», aleshores ha de dir per què i passar el torn al següent (en cap cas es pot dir que no triaria la part que ha dit el company).

3. Se segueixen els torns fins que tots hi han dit la seva.

4. S’inicia una nova ronda amb el treball del segon company seguint els mateixos passos, fins que s’ha pogut parlar de tots els treballs individuals.

5. F inalment el docent ha d’acabar de concretar què copia cadascú per tal d’assegurar la coherència de totes les parts.

Estructures cooperatives

6

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

EN YOSI I EL DESIG DEL POMER

Cultura religiosa • CICLE INICIAL Personatges i històries

JUDAISME

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle inicial). Go Books Editorial, 2019.

PIES_01_Yosi.indd 1 20/12/19 10:23 ISBN: 978-84-946893-2-1 www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito, M. Mercè Aixàs Valls i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

5

En Yosi i el desig del pomer

La història d’en Yosi ens ajudarà a entendre que hem de saber esperar i tenir paciència.

També aprendrem que tothom té bones qualitats que no sempre es veuen a primer cop d’ull i que s’han de descobrir. I a acceptar que també podem tenir limitacions.

METODOLOGIA

Explicació del conte i treball dels valors que transmet i ens desperta.

Treballar l’ètica de la història mitjançant les targetes de valors.

En funció de l’activitat treballarem en petits grups (PG), en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Resumir la història d’en Yosi i el desig del pomer.

Identificar sentiments i emocions del personatge principal i d’ells mateixos quan han escoltat la història.

Descobrir els valors que ens aporta la història.

Identificar el sentit dels símbols que hi apareixen i relacionar-los amb la seva tradició religiosa.

Saber descobrir i apreciar les bones qualitats pròpies i dels companys.

Personatges i històries • En Yosi i el desig del pomer

2

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1 Presentació del tema:

AGRUP.

MATERIAL

GG

Quadern

Quadern

Targetes de valors

Activitat 1. Crearem un clima tranquil per fer l’activitat d’interiorització que consistirà en escoltar la història d’en Yosi.

Preguntarem als alumnes idees de com poden acabar la història.

Llegirem el relat complet (el trobareu al solucionari).

Farem algunes preguntes relacionades amb la història que acaben d’escoltar.

PG • Sabeu què és un pomer? o GG • Heu vist mai un pomer carregat de pomes?

• De quins colors poden ser?

• Què és el que més us ha agradat de la història?

• Hi ha res que no hàgiu entès?

• Heu vist mai el cel ple d’estrelles?

• Sabíeu que a dins la poma hi ha una estrella?

Si es vol, es pot visionar el vídeo de la història (annex).

sessió 2

Representarem la història. Podem fer una quipà per als PG personatges, estels per als nens i nenes que facin d’arbres, portar pomes per a qui faci de pomer…).

Activitat 2. Treballarem els valors que ens mostra la història i les emocions que sent el pomer i les que han sentit ells en escoltar la història. Cal que justifiquin les emocions que han triat.

Activitat 3. Utilitzant les targes de valors han de triar el que creuen que ens mostra la història.

Respostes possibles: • El pomer vol aconseguir allò que veu meravellós.

• Aprendre a tenir paciència.

• No saber valorar allò que tenim a dins.

• Ser agraïts.

Després ho posem en comú i els demanem que ho justifiquin. GG

Personatges i històries • En Yosi i el desig del pomer

3

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 3

AGRUP.

Activitat 4. Recordar la història entre tots i reforçar-la.

GG • De què parla la història?

• Quin és el desig del pomer?

• Què descobreix al llarg de la història?

• Escriviu algunes de les coses que voldríeu tenir o ser.

(Si voleu podeu fer una caixa de desitjos per a la classe.)

Per treballar millor la història es pot demanar a cada alumne IND que dibuixi en un full en blanc qualsevol escena o escenes del GG conte. Entre tots potser pot sortir dibuixada la història i en podem fer un bon mural.

MATERIAL

Quadern

Quadern

Poma

Quadern

sessió 4 Activitat 5. Com és realment una poma per dins?

PG Aquesta activitat té una part d’atenció i observació i una altra de raonament i experimentació.

Caldrà tenir una poma per a cada grup perquè la puguin observar bé i fer els dibuixos de la primera columna.

Després comentarem a classe les seves propostes i el docent serà qui tallarà la poma segons la forma que s’indica en cada cas de l’activitat.

• De quina manera va tallar la poma l’avi d’en Yosi?

Activitat 6. Descobrir quines coses hi ha dins de cada INDD nen i nena i que no es veuen. En grups de quatre, utilitzar les siluetes i, individualment, escriure les coses bones de cada integrant del grup.

Quadern

Activitat 7. Entendre algunes paraules que surten a la his- PG tòria i que probablement no les han sentit abans (shalom, sàbat, quipà). Explicar que són paraules jueves i es consideren imprescindibles per començar a entendre la religió jueva i algun dels seus trets diferencials. Comentem i pintem la indumentària de l’avi.

Per facilitar la comprensió podem preguntar: • Què passa el sàbat?

• Per què l’avi va a casa d’en Yosi?

• Els nens van a l’escola aquell dia?

Es podria ensenyar la cançó «Sigui la pau amb vosaltres».

Hevenu shalom alechem (annex).

Quadern

Personatges i històries • En Yosi i el desig del pomer

4

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Síntesi

sessió 5

AGRUP.

MATERIAL

Aplicació a la nostra vida:

Activitat 8. Proposem un joc d’autoestima, de descoberta IND personal i dels companys.

GG 1. Fem seure els alumnes en una rotllana.

2. Cadascú agafa el quadern per la darrera pàgina, on trobarà la frase: «Una de les coses que més m’agraden de tu és…». Han d’escriure el seu nom i fer-se un autorretrat en el requadre.

3. Passen el quadernet al company de la dreta, que hi afegirà una qualitat.

4. Quan han escrit la qualitat, passen de nou el quadern cap a la dreta, perquè el company escrigui una altra qualitat (intentant no repetir-les), així fins que s’acabi la rotllana.

Quadern

Personatges i històries • En Yosi i el desig del pomer

5

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten, com a individus que compartim la condició humana, i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

Saber explicar la història d’en Yosi i el desig del pomer.

Identificar sentiments i emocions dels personatges i d’ells mateixos a l’escoltar la historia.

Descobrir els valors que ens aporta la història.

Saber analitzar i descobrir les qualitats bones que tots portem a dins.

Saber esperar i tenir paciència.

Reconèixer alguns trets significatius de la tradició jueva.

DE

DS

4

✘

1, 2

✘

✘

3 6, 8

✘

✘ ✘

ACTIVITATS

5 7

Personatges i històries • En Yosi i el desig del pomer

6

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Text sencer de la història: A en Yosi i a la seva germana els agrada molt el dissabte (sàbat) perquè no es treballa, i el seu avi va a visitar-los! Sempre porta el seu barret i la quipà.

—Hola, avi, shabat shalom!

—Hola. Avui us explicaré una història que estic segur que us agradarà —va dir l’avi d’en Yosi—. Fa molt de temps, en un bosc d’arbres alts i majestuosos, hi havia un petit pomer.

Era l’únic pomer del bosc, així que es trobava molt sol.

Una nit el petit pomer va mirar enlaire, cap al cel, i va veure una cosa meravellosa…

—Què va veure, avi? —va preguntar en Yosi.

—Va veure… arbres! Oh, Déu —va sospirar el petit pomer— Que afortunats són aquests arbres per tenir estrelles tan belles penjant de les seves branques! Com m’agradaria tenir també aquelles estrelles i sentir-me especial!

Déu, que ho havia escoltat, va mirar avall i li va respondre gentilment: Tingues paciència, tingues paciència, petit pomer!

Les estacions van anar passant i a l’estiu el pomer es va omplir de pomes molt vermelles i boniques. Però el pomer continuava anhelant posseir les estrelles.

Llavors…

Déu li va dir: Que potser no n’hi ha prou de tenir fruits tan meravellosos?. Però el petit pomer no semblava convençut.

Llavors, de cop i volta una ventada va fer caure una poma de l’arbre, es va partir i es va obrir en dues meitats.

Mira! —li va dir Déu a l’arbre—, mira dins i digue’m què hi veus.

El pomer va fer-ho i, al mig de la poma partida, hi va veure una estrella.

Una estrella, tinc una estrella!

Déu li va dir: Tu tens estrelles a les teves branques, les has tingudes sempre, però fins ara no ho sabies!

En Yosi va envoltar l’avi amb els braços.

—De debò, avi, que les pomes tenen una estrella dins?

L’avi els respongué: —Veniu, agafem-ne una i mirem-ho!

Personatges i històries • En Yosi i el desig del pomer

7

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries

1. EN YOSI I EL DESIG DEL POMER Conte jueu

A en Yosi i a la seva germana els agrada molt el dissabte (sàbat) perquè no es treballa, i el seu avi va a visitar-los!

Sempre porta el seu barret i la quipà.

—Hola, avi, shabat shalom!

—Hola. Avui us explicaré una història que estic segur que us agradarà —va dir l’avi d’en Yosi—. Fa molt de temps, en un bosc d’arbres alts i majestuosos, hi havia un petit pomer.

Era l’únic pomer del bosc, així que es trobava molt sol.

Una nit el petit pomer va mirar enlaire, cap al cel, i va veure una cosa meravellosa…

—Què va veure, avi? —va preguntar en Yosi.

—Va veure… arbres! Oh, Déu —va sospirar el petit pomer— Que afortunats són aquests arbres per tenir estrelles tan belles penjant de les seves branques! Com m’agradaria tenir també aquelles estrelles i sentir-me especial!

Déu, que ho havia escoltat, va mirar avall i li va respondre gentilment: Tingues paciència, tingues paciència, petit pomer!

Les estacions van anar passant i a l’estiu el pomer es va omplir de pomes molt vermelles i boniques. Però el pomer continuava anhelant posseir les estrelles.

Llavors…

2

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_01_Yosi.indd 2

20/12/19 10:23

Personatges i històries • En Yosi i el desig del pomer

8

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries En Yosi i el desig del pomer

2.

M’EMOCIONO AMB LA HISTÒRIA

EXPERT

Marca amb color blau les emocions que devia sentir el pomer quan mirava el cel i amb color vermell les que has sentit tu quan has escoltat i representat la història.

Si han triat 3 o més emocions d’en Yosi, les han justificat de manera correcta i han triat almenys 1 emoció que ells han sentit.

AVANÇAT

POR

AMOR

ALEGRIA

Si han triat 2 emocions d’en Yosi, les han justificat de manera correcta i han triat almenys 1 emoció que ells han sentit.

VERGONYA

APRENENT

SORPRESA

3.

TRISTESA

Si han triat 1 emoció d’en Yosi, l’han justificat de manera correcta i han triat almenys una emoció que ells han sentit.

RÀBIA / ENUIG

NOVELL

Han marcat emocions d’en Yosi però no les han sabudes justificar.

ELS VALORS DE LA HISTÒRIA

CONFIANÇA, PACIÈNCIA, VALENTIA, FELICITAT, ALEGRIA.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_01_Yosi.indd 3

3

20/12/19 10:23

EXPERT

Si han triat 4 o més valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

AVANÇAT

Si han triat 3 valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

APRENENT

Si han triat 2 valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

NOVELL

Si han triat 1 valor i el saben justificar recordant alguna escena de la història.

Personatges i històries • En Yosi i el desig del pomer

9

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries En Yosi i el desig del pomer

4.

COMENTEM LA HISTÒRIA

a) De què parla la història? ÉS LA HISTÒRIA D’UN POMER QUE MIRA CAP AL CEL I VOL SER COM ELS ALTRES ARBRES.

b) Quin és el desig del pomer?

EL POMER VOL TENIR ESTRELLES.

c) Què descobreix el pomer al final de la història?

QUE A DINS DE LES POMES TAMBÉ HI TÉ ESTRELLES.

d) El pomer vol tenir estrelles. Escriu alguna de les coses que voldries ser o tenir (els teus desitjos).

PEXELS

RESPOSTA OBERTA.

4

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_01_Yosi.indd 4

PEXELS

20/12/19 10:23

Personatges i històries • En Yosi i el desig del pomer

10

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries En Yosi i el desig del pomer

5.

EXPERIMENTEM. El conte ens deixa amb la pregunta de si hi ha una estrella dins d’una poma. Descobrim-ho!

1. Si tallem la poma de dalt a baix…

COM PENSEM QUE QUEDARÀ?

COM HA QUEDAT?

2. Si tallem la poma de costat a costat…

COM PENSEM QUE QUEDARÀ?

COM HA QUEDAT?

3. Si pelem la poma en espiral…

COM HA QUEDAT?

PEXELS

COM PENSEM QUE QUEDARÀ?

Ara encercleu de quina manera creieu que l’avi d’en Yosi va tallar la poma.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_01_Yosi.indd 5

5

20/12/19 10:23

Per comprendre millor la història i que els alumnes es facin una idea sobre què volem dir quan diem que la poma té una estrella a dins, recomanem portar dues pomes i tallar-les, primer de manera vertical i després en horitzontal per descobrir-hi l’estrella.

pixabay

pixabay

Personatges i històries • En Yosi i el desig del pomer

11

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries En Yosi i el desig del pomer

6.

LA DESCOBERTA

El pomer descobreix que té estrelles a dins i no ho sabia.

Ara nosaltres buscarem coses que no es veuen, però que estan dins de cadascú.

Per fer-ho: Poseu el nom dels integrants del grup.

Escriviu les coses bones que tenen a dins.

6

NOM:

NOM:

NOM:

NOM:

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_01_Yosi.indd 6

20/12/19 10:23

Personatges i històries • En Yosi i el desig del pomer

12

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries En Yosi i el desig del pomer

7.

D’ON SURT AQUESTA HISTÒRIA?

EXPERT

Si han encertat 3 preguntes i saben a quina tradició pertany aquest conte.

En el conte surten algunes paraules que són pròpies dels nens i nenes jueus.

AVANÇAT

SHALOM. Busqueu una paraula de tres lletres que expliqui què vol dir:

Si han encertat 2 preguntes i saben a quina tradició pertany aquest conte.

PAU

APRENENT

SÀBAT. És un dia de la setmana, quin?

DISSABTE

Si han encertat 1 pregunta i saben a quina tradició pertany aquest conte.

QUIPÀ. Pinteu la que porta l’avi en aquest dibuix.

NOVELL

Si han encertat 1 pregunta i no saben a quina tradició pertany aquest conte.

Hi ha alguna cosa que us cridi l’atenció del vestit de l’avi d’en Yosi?

De quina tradició religiosa et sembla que prové aquest conte?

✘

Jueva

Musulmana

Cristiana

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_01_Yosi.indd 7

Què vol dir la paraula SHALOM? Pau, tranquil·litat, benestar. S’utilitza com a forma de salutació.

Què és el SÀBAT? Dia de descans, dia de la família, el setè dia de la setmana jueva, que comença el divendres quan es pon el sol i acaba el dis- sabte a la tarda. Abans es deia que fins que en el cel fossin visibles les estrelles. Actualment s’utilitzen les taules astronòmiques que assenyalen els horaris.

7

20/12/19 10:23

Què és la QUIPÀ? És una petita gorra circular que només tapa la coroneta. La fan servir els homes jueus en ocasions de rituals o celebracions festives i els recorda que no hi ha ningú per sobre de Déu.

Hi ha alguna cosa que us cridi l’atenció del vestit de l’avi d’en Yosi?

Cridarà l’atenció del vestit el tal·lit, que és un accessori en forma de xal que utilitzen els homes jueus en el moment de la pregària, i també els tirabuixons a les patilles, que identifiquen els homes que professen el judaisme ortodox, perquè així ho marquen les seves normes.

Personatges i històries • En Yosi i el desig del pomer

13

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries En Yosi i el desig del pomer

8.

APLICACIÓ A LA NOSTRA VIDA

Soc en/na

pixabay

Una de les coses que més m’agrada de tu és...

8

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_01_Yosi.indd 8

www.gobookseditorial.com / DL: B 17179-2019 / ISBN: 978-84-946893-2-1 Il·lustracions de Violeta Serratosa

20/12/19 10:23

Personatges i històries • En Yosi i el desig del pomer

14

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ANNEX VÍDEOS

Si voleu, podeu visualitzar aquests videos de YouTube a l’aula.

La manzana que quería ser una estrella (en castellà): https://www.youtube.com/watch?v=1joO1hNZ8CM

Hevenu shalom alechem. Vídeo amb música i proposta de dansa: https://www.youtube.com/watch?v=A1YpnMi4IBE

Darrer accés als videos: juny de 2019. Si trobeu algun enllaç que no funcioni, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com.

Personatges i històries • En Yosi i el desig del pomer

15

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

EL PA

PEXELS

Cultura religiosa • CICLE INICIAL Signes i símbols

JUDAISME, CRISTIANISME I ISLAM

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle inicial). Go Books Editorial, 2019.

PIES_02_Pa.indd 1 20/12/19 9:52 ISBN: 978-84-946893-2-1 www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito, M. Mercè Aixàs Valls i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

El pa

6

El propòsit d’aquest quadern és que els alumnes s’adonin que el pa és un aliment bàsic, present a totes les cases i de consum diari i quotidià. També l’identificarem com un element central en les festes i celebracions de les tres religions monoteistes, especialment el cristianisme i el judaisme.

METODOLOGIA

Elaborar pa per explicar el significat de la paraula i parlar dels diferents tipus de pans que existeixen.

Presentar el pa com a element important dins les tres religions monoteistes.

En funció de l’activitat treballarem en petits grups (PG), en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

2

Identificar el pa com un aliment que hi ha a totes les cases.

Identificar el pa com aquell aliment que sacia la gana.

Reconèixer la relació que hi ha entre el pa i el fet de compartir.

Identificar el pa com a element present en les diferents tradicions religioses.

Signes i símbols • El pa

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1

AGRUP.

MATERIAL

Fem de detectius!

En aquesta sessió buscarem el títol de la unitat. És quelcom que fem servir cada dia; per tant, els serà molt fàcil trobar-lo.

Desenvolupament

Activitat 1. Parlem de les paraules que han de trobar a la GG sopa de lletres (aliment, gana, compartir, entrepà, forn).

Aquestes paraules ens ajudaran a endevinar quin pot ser el títol del quadern.

Una vegada endevinat que es tracta del pa, farem la sopa IND de lletres.

Finalment, podem demanar als alumnes que decorin la por- IND tada del quadern amb la paraula PA amb lletres boniques.

Quadern

Quadern

Quadern

Quadern

Quadern

Farina, sal, llevat, oli, mantega, aigua, un bol gran i forn

sessió 2

Activitat 2. Parlarem del fet que la paraula pa ha donat lloc PG a diversos refranys, paraules, frases fetes…

Per fer aquesta activitat podem utilitzar la tècnica del llapis al mig (annex 1).

Activitat 3. Activitat que ens ha de servir per conèixer els ingredients que necessitem per fer pa.

Repartim els ingredients que haurà de portar cada alumne per elaborar-ne a la següent sessió.

sessió 3

Activitat 4. Els alumnes prepararan la massa per fer el pa IND amb ajuda del mestre o la mestra (consulteu les receptes a l’annex 2). És interessant que alguns alumnes el facin amb llevat i d’al- GG tres, sense. Es poden fer petits grups i que cada grup prepari una massa de pa.

Podeu demanar a algun pare, mare, àvia… que us vinguin a ajudar.

Podem embolicar les masses amb paper de film i conge- PG lar-les, per demanar a la cuina de l’escola o a algun pare o mestre que el coguin per a la següent sessió.

Signes i símbols • El pa

3

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

FASES SF

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 4

AGRUP.

MATERIAL

Activitat 5. Portem el pa cuit a classe. Un cop ja tenim el pa fet, podem aprofitar per: • Observar-lo, tocar-lo, olorar-lo.

• Percebre el canvi de color i de volum de la massa.

• Tastar-lo.

Després podem identificar la diferència entre el pa amb llevat i el que no duu llevat, i demanarem que ho escriguin al quadern.

Mentre han elaborat el pa i després, quan l’han tingut fet, se- GG gur que han aflorat records, sensacions, persones… Creem IND un clima de silenci per tal que es puguin centrar a pensar i recordar allò que han viscut i sentit interiorment.

sessió 5

4

Activitat 5. Descobrir la importància del pa en les diferent religions. Fer-los conscients que el pa és un símbol comú a moltes religions, cultures o països.

Cada dia, el pa és a la taula de totes les cases, però també és fa servir per fer celebracions especials en diferents religions.

• La festa de la Péssah (Ez 23,14-17) commemora la sortida d’Egipte. A l’època del Temple, sacrificaven un anyell que menjaven en família. Avui dia, se celebra el séder a casa amb la lectura de l’hagadà i els plats simbòlics, en particular el pa àzim (sense llevat). Cada any, per la lluna plena de primavera, els jueus commemoren d’una manera espectacular el doble pas de l’esclavitud a la llibertat i del politeisme al monoteisme que els jueus van viure fa uns tres mil anys.

• El pa de l’eucaristia: els cristians recorden cada diumenge el que va fer Jesús en un sopar pasqual. Celebrant l’eucaristia, s’escolten les paraules que va dir Jesús i parteixen el pa i el vi. Generalment el pa que es fa servir és un pa sense llevat, una tradició que hem heretat dels jueus. Podeu parar una taula amb el necessari per celebrar l’eucaristia.

• Els musulmans del Marroc durant el ramadà preparen el msemen. És un pa que es prepara a la paella, i és pla com una crep. També és un pa sense llevat.

Un cop hem explicat les celebracions especials, donarem temps als alumnes per respondre a les preguntes de l’activitat. Podem preguntar-los si han anat a alguna celebració religiosa on hi hagi pa.

Signes i símbols • El pa

GG IND

Quadern

IND

Quadern

PG

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

FASES SF

DESCRIPCIÓ

Síntesi

sessió 6

AGRUP.

MATERIAL

Activitat 7. Els explicarem que el pa ha estat representat GG per molts artistes. Els posem alguns exemples.

Podem projectar les imatges a la pissarra digital, per tal que els alumnes les puguin observar amb detall, o bé fotocopiar-les en un DIN A4 per utilitzar-les dintre l’aula.

Després els alumnes també faran d’artistes fent una composició artística en què el pa sigui l’element central i obligatori.

Quadern

Activitat 8. Jugarem a endevinar resolent les endevinalles. IND o GG

Quadern

Signes i símbols • El pa

5

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten, com a individus que compartim la condició humana, i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

6

DC

DE

DS

ACTIVITATS

Reconèixer el pa com un aliment important en totes les cultures.

✘

5, 6, 7

Conèixer la relació del pa amb un aliment bàsic i que sacia la gana.

✘

1, 3

Aprendre a fer pa i reconèixer quins sentiments i records ens provoca.

Identificar el pa amb el valor de compartir.

Reconèixer la relació del pa i les diferents tradicions religioses.

Signes i símbols • El pa

4

✘

✘ ✘

2 5

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols

1.

FEM DE DETECTIUS!

a) Encercla les paraules següents a la sopa de lletres.

ALIMENT

GANA

COMPARTIR

ENTREPÀ O T

E

T D T

R E Q N

I

FORN T O T

R N C E

I

M S A

P U P A

E

T A N T

S A A E D C C A

I

T A E

R

G O

I

E

L

S

P

C N M E

F G E R P O F

L N R R M R O P I

I

P M

I

Ñ N

L

R A

M

I

R A R N T A P

L N

I

N R

L N P

T M

P A A C

I

T N A T A E R N F R R E

L

E G E C M S I

P N N T I

I

A G

L A

I

F O R N S

R A P

M N L

T

F A R M R R R U R

A A N L

E M O R D B N O A

b) Quin és el títol de la unitat? L’heu endevinat?

Poseu-lo amb lletres boniques a la portada.

2

EL PA

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_02_Pa.indd 2

20/12/19 9:52

Signes i símbols • El pa

7

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols

2.

DESCOBRIM-NE EL SIGNIFICAT

EL PA TOU DURA POC

vol dir QUE LES COSES BONES DUREN POC PERQUÈ TOTHOM S’HI ABOCA.

MÉS LLARG QUE UN DIA SENSE PA

vol dir QUE QUAN TENS GANA I NO TENS RES PER MENJAR, TOT ES FA LLARG I COSTA DE PASSAR.

COMPANY

vol dir 'COMPARTIR EL PA AMB ALGÚ' I PROVÉ DEL LLATÍ CUM PANIS.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_02_Pa.indd 3

8

Signes i símbols • El pa

3

20/12/19 9:52

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols

3.

ANEM A COMPRAR ckPhoto iSto

a) Ets cuiner però no tens res per fer pa i has d’anar a comprar a la botiga.

Quins d’aquests aliments compraries?

Ratlla els que no compraries.

pix

ab

ay

pix

ab

ay

ay iStock Pho to

p i xa

pix

ab

ay

bay

pix

ab

pix

ab

ay

pix

b) Escriu a dintre de la cistella els noms dels ingredients necessaris per fer el pa i que has de comprar.

4

ab

ay

PA DE TAULA: FARINA, SAL, LLEVAT PA SENSE LLEVAT: FARINA, SAL MSEMEN: OLI, FARINA, MANTEGA, SAL, LLEVAT

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_02_Pa.indd 4

20/12/19 9:53

Signes i símbols • El pa

9

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols

4.

FEM DE FORNERS

a) Seguim la recepta per fer el pa.

iSt

o ck

Ph o

to

b) Després d’amassar-lo, olorar-lo i menjar-nos-el…

Dibuixa i digues quina diferència trobes entre el:

PA AMB LLEVAT

PA SENSE LLEVAT

EXPERT

Quins records t’han vingut a la memòria?

Dona resposta a les 4 preguntes i sap expressar records i sensacions.

Quines sensacions?

AVANÇAT

Dona resposta a 3 preguntes i sap expressar records i sensacions.

Amb quines persones has compartit el pa?

APRENENT

Dona resposta a 2 preguntes i sap expressar algun record i sensació.

Per què és necessari, el pa?

NOVELL Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_02_Pa.indd 5

5

20/12/19 9:53

PA AMB LLEVAT

PEXELS

HA CRESCUT, EL LLEVAT HA FET PUJAR LA MASSA: HA FERMENTAT.

10

Dona resposta només a 1 pregunta.

Signes i símbols • El pa

PA SENSE LLEVAT

iStockPhoto

QUEDA MOLT PLA, NO AGAFA VOLUM.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols

5.

COMENTEM EL PA COM A SÍMBOL

iStockPhoto

iStockPhoto

JUEUS

CRISTIANS

El pa de la Péssah

El pa de l’eucaristia

RECORDEM Els cristians parteixen el PA durant…

L’EUCARISTIA. Els jueus mengen el PA de la Péssah durant…

SOPAR DEL SÉDER. Saps quin d’aquests tipus de pa no pot portar mai llevat?

EL PA DE LA PÉSSAH. Sabíeu que durant el ramadà els musulmans cuinen el pa a la paella?

6

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_02_Pa.indd 6

20/12/19 9:53

EXPERT

Sap relacionar cada pa amb la celebració de cada cultura religiosa.

AVANÇAT

Demana ajuda per recordar com és cada tipus de pa.

APRENENT

Demana ajuda per recordar el nom de les celebracions.

NOVELL

No sap relacionar-ho.

Signes i símbols • El pa

11

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols

6.

FEM D’ARTISTES

a) El pa ha estat representat per molts artistes. Observa les composicions següents:

Album

Pa i ous, de Paul Cézanne.

Berthold Werner

Mosaic de l’època romana. La multiplicació dels pans i els peixos.

b) Fes la teva composició o dibuix en què l’element principal sigui el pa.

pixabay

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_02_Pa.indd 7

12

Signes i símbols • El pa

7

20/12/19 9:53

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols

iStockPhoto

7.

ENDEVINA ENDEVINETA

Què és allò que corre sense tenir cames?

A

I

G

U

A

Soc blanca com ho és la llet i em fan servir per menjar, soc muntanya en algun indret i també m’estic dins la mar.

S

A

L

Verd em vaig criar, ros em van tallar; després em van moldre i tu em vas menjar.

B

L

A

T

pixabay

iStockPhoto

8

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_02_Pa.indd 8

www.gobookseditorial.com DL: B 17179-2019 ISBN: 978-84-946893-2-1 Il·lustracions de Violeta Serratosa

20/12/19 9:53

Signes i símbols • El pa

13

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ANNEXOS ANNEX 1 – EL LLAPIS AL MIG *

Donem a cada equip un full amb tantes preguntes o exercicis sobre el tema que treballen com membres tingui l’equip de base (generalment quatre).

Cada estudiant ha de fer-se càrrec d’una pregunta o exercici.

1.

Ha de llegir-ho en veu alta i ha de ser el primer a opinar sobre com respondre la pregunta.

2. A continuació, demana l’opinió de tots els companys d’equip seguint un ordre determinat (per exemple, el sentit de les agulles del rellotge).

3. Ha d’assegurar-se que tots els companys aporten informació i expressen la seva opinió.

4. A partir de les diferents opinions, discuteixen i entre tots decideixen la resposta adequada.

5. Finalment, es comprova que tots entenen la resposta a l’exercici tal com ho han decidit entre tots. També es comprova que saben anotar-la al quadern.

Es determina l’ordre dels exercicis. Es deixen els llapis o bolígrafs al centre de la taula quan un estudiant llegeix en veu alta la seva pregunta o exercici i durant tot el procés d’expressió d’opinions i decisió de la resposta correcta.

Això indica que, en aquells moments, només es pot parlar o escoltar, però no escriure. Quan tothom té clar què és el que s’ha de fer o respondre en aquell exercici, cadascú agafa el seu llapis i escriu o fa l’exercici en qüestió en el quadern. En aquest moment no es pot parlar, només escriure.

A continuació, es tornen a posar els llapis al mig de la taula i se segueix de la mateixa manera amb una altra pregunta o qüestió, aquesta vegada dirigida per un altre alumne.

* Trobareu una explicació de les diferents estructures cooperatives a les pàgines inicials de la versió sencera de la GD.

14

Signes i símbols • El pa

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ANNEX 2 – RECEPTES PER FER PA

PA AMB LLEVAT

Ingredients

750 g de farina

450 ml d’aigua (millor si és calenta)

1 cullerada de sal

7 o 15 g de llevat fàcil de desfer

2 cullerades d’oli de gira-sol (opcional)

Elaboració

Poseu tots els ingredients en un bol i barregeu-los bé.

Escampeu farina sobre la taula. Traieu la barreja del bol. Amasseu-la. Per fer-ho, pitgeu la pasta amb el puny, després gireu-la i torneu a pitjar.

Dividiu la massa en bocins i repartiu un tros a cada alumne/a per tal que li donin la forma que vulguin (cor, bola, trena…).

Unteu amb oli la safata de forn i col·loqueu els pans ben separats l’un de l’altre.

Cobriu la safata amb paper film sense que estrenyi o amb un drap de cotó.

Deixeu-ho reposar durant 30 minuts (si no voleu esperar, poseu 15 g de llevat en comptes de 7 g per accelerar el procés).

Escalfeu el forn a 220º. Fiqueu-hi la safata i espereu 10 o 15 minuts. Heu de tenir en compte que els pans petits es couran més ràpid, per això s’han de treure abans.

També podem seguir les pautes del vídeo següent:

Pa – ràpid i fàcil

https://www.youtube.com/watch?v=K_j28b_JMiY

Darrer accés al vídeo: juny de 2019. Si trobeu que l'enllaç no funciona, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com.

Signes i símbols • El pa

15

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

MSEMEN (O M'SAMEN )

Ingredients (per a cinc o sis msemen)

300 g de farina de sèmola o farina de blat

200 ml d’aigua tèbia

una mica de sal

100 g de mantega

1 got d’oli vegetal

1 sobre de llevat

oli vegetal per untar la superfície on treballarem

Elaboració

16

Barregeu la farina, la sal, el llevat i afegiu-hi l’aigua a poc a poc.

Treballeu bé la massa i pasteu-la fins a obtenir una massa ferma i homogènia. El secret rau a pastar molt bé durant un mínim de 10 minuts.

Per a obtenir-ne millors resultats la podeu cobrir amb oli i deixar-la reposar uns 15 minuts.

En un bol petit, prepareu una barreja amb la mantega i l’oli. És important que la mantega estigui ben fosa, podeu fer-ho al foc o amb microones, perquè es barregi bé.

Mulleu-vos les mans amb aquesta barreja i unteu-ne tota la massa. Feu boletes amb la massa de la mida d’un ou.

Un cop tingueu totes les boletes, estireu-les a poc a poc sobre una superfície untada amb oli fins a obtenir una forma quadrada d’uns 35 cm de costat aproximadament.

L’important és que quedi molt fina.

Després doblegueu-la com si fos un mocador, a terços, bo i mullant-la amb oli cada cop que la doblegueu. Us han de quedar uns quadradets d’uns 10 cm de costat.

Finalment, poseu una paella al foc i torneu a estirar cadascun dels quadradets amb les mans perquè quedi de la mida del doble de com estava (uns 20 cm de costat).

Poseu-los al foc a mitja intensitat uns minuts per cada costat fins que quedin ben daurats i ja els podeu servir.

Signes i símbols • El pa

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

LA HISTÒRIA DE NOÈ I EL DILUVI

Cultura religiosa • CICLE INICIAL Personatges i històries

JUDAISME, CRISTIANISME I ISLAM

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle inicial). Go Books Editorial, 2019.

PIES_03_Noe.indd 1 20/12/19 9:54 ISBN: 978-84-946893-2-1 www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito, M. Mercè Aixàs Valls i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

5

La història de Noè i el diluvi

La finalitat d’aquest quadern és que l’alumnat conegui la història de Noè i n’entengui el sentit sentit profund de la vida que transmet. És una història en què podem descobrir com som i com actuem les persones. També parla de la idea d’un món que s’acaba i l’esperança d’un món nou on les persones han de canviar les seves actituds.

METODOLOGIA

Explicació del conte i treball dels valors que transmet i ens desperta.

Treballar l’ètica de la història mitjançant de les targetes de valors.

En funció de l’activitat treballarem en petits grups (PG), en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Resumir la història de l’arca de Noè.

Identificar els sentiments i les emocions del personatge principal i d’ells mateixos quan han escoltat la història.

Descobrir els valors que ens aporta la història.

Identificar el sentit dels símbols que hi apareixen i relacionar-los amb la seva tradició religiosa.

Descobrir obres d’art que parlen de la història.

Personatges i històries • La història de Noè i el diluvi

2

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1 Coneixements previs:

Abans de la lectura, i per introduir el tema, podem fer preguntes, com per exemple: • Coneixeu algú que és digui Noè?

• Sabeu que és una arca? I un diluvi?

Després fem un joc en què cadascú de nosaltres digui el nom d’un animal, consecutivament, fins que no en sapiguem més.

AGRUP.

MATERIAL

GG

Quadern

Presentació del tema:

Activitat 1. Crearem un clima tranquil per fer l’activitat d’interiorització que consistirà en escoltar la història de Noè.

Comencem a explicar la història (lectura). Si volem fer intervenir els nens en el moment de la pluja els podem dir que piquin amb els dits i les mans sobre la taula.

Una vegada hem llegit la historia, podem fer-los algunes preguntes relacionades amb el relat que acaben d’escoltar. Podem preguntar si saben què signifiquen les paraules ressaltades en negreta.

• Què us ha agradat?

• Quins personatges hi surten?

• Hi ha res que no hàgiu entès?

• Per què Déu vol eliminar els homes i dones de la Terra?

• Nosaltres també fem coses malament?

• Cal que vingui un diluvi per eliminar-nos?

• Què podem fer perquè canviïn les coses que van malament?

• Noè escolta i fa cas al que Déu li demana, què podria haver fet Noè per convèncer els seus veïns que anessin a l’arca?

Teniu més preguntes possibles per al diàleg en l’annex 2.

Personatges i històries • La història de Noè i el diluvi

3

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 2

AGRUP.

Recordem la història i la reforcem reproduint algun dels GG vídeos (annex 1) o representant-la (annex 3).

MATERIAL

Quadern

Ordinador

Canó

Material per a la representació

Activitat 2. Treballarem les emocions que senten els per- PG sonatges. Per ajudar-los po-dem preguntar-los: • Noè i la seva família tenen por, però alhora són valents, per què?

• L’arca és un refugi. Quan tenim por, quan estem neguitosos… quins són els nostres refugis?

Cal que justifiquin les emocions que han triat.

Quadern

Activitat 3. Treballarem els valors que ens mostra la història. PG Podem fer servir les targetes de valors.

Quadern

Targetes de valors

Quadern

sessió 3 La història de Noè és molt antiga, fa molts i molts anys que les PG persones se l’explicaven els uns als altres.

Per treballar la interpretació de la història, fem grups de tres o quatre alumnes i fem les activitats següents:

Activitat 4. Comentem com s’imaginaven l’arca fa molt de temps i ens fixem en les diferències i les semblances entre les diverses tradicions religioses. Si cal, podem fotocopiar les obres d’art a mida A3 per tal de facilitar el treball en grup.

Activitat 5. Demanem als alumnes que s’imaginin com seria ara l’arca o com la farien ells.

Aquesta sessió té una primera part d’atenció i observació i una segona de raonament i experimentació.

Personatges i històries • La història de Noè i el diluvi

4

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Síntesi

sessió 4

AGRUP.

Activitat 6. Comprovem si han entès bé la història, primer PG en petits grups. Després la podem posar en comú.

GG

MATERIAL

Quadern

Quadern

sessió 5 Aquesta història té un final molt bonic, les persones i Déu pensen que es pot fer un món millor. Per això apareixen dos símbols: el colom de la pau i l’arc de Sant Martí.

Activitat 7. Cadascú dibuixa el colom de la pau.

IND Déu fa un compromís amb els homes i dones: no més dilu- GG vis! Podem fer un compromís els nens i nenes de la classe sobre la pau?

Acabem fent un acord que ens faci tenir una classe on els nens i les nenes s’hi trobin a gust. L’apuntem a la pissarra perquè el puguin copiar.

Personatges i històries • La història de Noè i el diluvi

5

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten, com a individus que compartim la condició humana, i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

DE

DS

ACTIVITATS

Saber explicar la història de Noè.

5, 6

Identificar sentiments i emocions del personatge principal i d’ells mateixos a l’escoltar la història.

Descobrir els valors que ens aporta el relat.

Identificar el sentit dels símbols que apareixen en el relat.

✘

1, 7

Descobrir obres d’art que parlen de la història.

✘

4

Dialogar i arribar a acords.

✘

1, 2

✘

✘

✘

3

5, 6, 7

Personatges i històries • La història de Noè i el diluvi

6

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI L’arca de Noè és un relat ple de bellesa i enginy per explicar i entendre com som les persones. És un relat atractiu i fàcil d’entendre que interessa molt als nens i nenes: la construcció d’una arca, els animals, el misteri de l’arc de Sant Martí…

La idea d’un món que s’acaba i la preservació de les espècies ha estat un argument habitual en el cinema i la literatura universal. També apareix en diverses cultures, des dels llibres Vedes de l’Índia, passant per la cultura egípcia i grega. També la trobem en narracions tradicionals d’Àfrica, Alaska, Califòrnia, l’Iran, Austràlia, les Filipines, Tailàndia, el Vietnam, la Xina, la Polinèsia i la Melanèsia.

La història de Noè és, però, lògicament, la més popular dins la tradició jueva, cristiana i musulmana. En tots els casos és una manera de respondre, amb relats memorables i fantàstics, als grans interrogants que des de sempre s’ha fet la humanitat: per què existeix el mal, per què la pau es fa tan difícil…

No volen ser explicacions científiques o històriques, com algunes vegades s’ha volgut fer creure. La seva finalitat és mostrar com Déu és present en la història de la humanitat i vetlla per la bondat dels homes i dones. Encara que sigui emprant càstigs tan severs com aquest.

Explicació d’alguns símbols (marcats en negreta al text):

Diluvi. Paraula d’origen llatí que volia dir ‘dissoldre’ o ‘rentar’. Vol expressar una neteja universal.

En molts països i cultures, fins i tot de diferents continents, hi ha relats que parlen d’un diluvi. Tant a la Bíblia com a l’Alcorà trobem recollit l’episodi de l’arca de Noè. Tinguem present, però, que aquest mite del diluvi ja apareix en textos més antics, com el poema mesopotàmic de Guilgameix, en què l’heroi que sobreviu al diluvi equival a la figura de Noè, però apareix amb un altre nom.

La significació simbòlica del diluvi vol presentar una destrucció de caràcter no definitiu.

El diluvi està relacionat amb les faltes de la humanitat. És un tornar a començar. Qui ha patit un aiguat o unes inundacions ha viscut una experiència terrible, com si el món s’acabés realment per després, amb dificultats, tornar a començar.

Arca. Casa o fortalesa. L’arca, per la seva forma, es vol associar a un temple. El simbolisme d’identificar arca i temple té l’objectiu de fer entendre al poble jueu que és en el temple on els homes i dones poden trobar-se i salvar-se amb Déu.

Arc de Sant Martí. L’arc de Sant Martí esdevé el senyal del pacte de Déu amb els homes i dones, l’aliança.

El colom blanc i la branca d’olivera. El colom blanc, que Noè va deixar anar per trobar terra eixuta, finalment retorna amb una branca d’olivera. Aquesta imatge és un símbol universal d’esperança, ja que el relat del diluvi acaba amb l’arribada a un nou món. Avui també fem servir el colom amb la branca d’olivera com a símbol universal de la PAU.

La genealogia: Els descendents de Noè. En el llibre del Gènesi, en el capítol 10, apareix una llista dels tres fills de Noè: Sem, Cam i Jàfet. La intenció d’aquesta genealogia és, sobretot, donar a entendre que Déu ha complert l’aliança que va fer després del diluvi: la humanitat torna a omplir la terra.

Personatges i històries • La història de Noè i el diluvi

7

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries

1. LA HISTÒRIA DE NOÈ I EL DILUVI Adaptació de l’escrit de Jordina Biosca que adapta el relat de l’Antic Testament

Fa molt de temps els homes i les dones van deixar d’estimarse. Només es feien mal, s’insultaven, es pegaven i es prenien les coses els uns als altres. Així que Déu es va enfadar i va decidir destruir el món per tornar a començar.

Va decidir que ho faria amb un diluvi, faria ploure, molt, molt i molt, fins que la terra hagués desaparegut.

—I Noè? Ostres! Noè és un bon home que no ha fet cap mal, l’hauria de salvar.

Llavors, quan Noè dormia, Déu li va donar instruccions de què havia de fer per salvar-se i li va ordenar que construís una arca.

Noè era la riota dels seus amics, però va seguir totes les instruccions. Va fer una arca de 150 metres de llarg i 25 metres d’ample.

Quan la va tenir acabada, va fer-hi entrar una parella de totes les espècies d’animals de la terra, i també la seva pròpia família. I tots junts van esperar que plogués.

I tant que va ploure! Va ploure molt, molt, moltíssim, i no va parar durant 40 dies i 40 nits. Al seu voltant tot era aigua.

I si ja no tornava a haver-hi terra mai més? I si es quedaven tancats a l’arca per sempre?

Noè cada dia feia envolar-se un colom. Fins que un va tornar amb una branca d’olivera. Això volia dir que havia trobat un arbre i que, per tant, tornava a haver-hi terra.

En aquell moment Déu els va dir que no faria mai més cap diluvi, i que com a símbol de la seva promesa, posaria entre els núvols l’arc de Sant Martí.

2

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_03_Noe.indd 2

20/12/19 9:54

Personatges i històries • La història de Noè i el diluvi

8

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries La història de Noè i el diluvi

2.

M’EMOCIONO AMB LA HISTÒRIA

EXPERT

a) Marca amb color blau les emocions que devia sentir Noè i explica per què.

Si han triat 3 o més emocions de Noè justificant-les de manera correcta i han triat almenys 1 emoció que ells han sentit.

AVANÇAT

POR

AMOR

Si han triat 2 emocions de Noè justificant-les de manera correcta i han triat almenys 1 emoció que ells han sentit.

ALEGRIA

APRENENT

VERGONYA

TRISTESA

Si han triat 1 emoció de Noè justificant-la de manera correcta i han triat almenys 1 emoció que ells han sentit.

RÀBIA / ENUIG

NOVELL

b) Marca amb color vermell les emocions que has sentit tu quan has escoltat i representat la història.

3.

Han marcat emocions de Noè però no les han sabut justificar.

ELS VALORS DE LA HISTÒRIA DE L’ARCA DE NOÈ:

CONFIANÇA, PACIÈNCIA, BONDAT, VALENTIA, ESCOLTA

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_03_Noe.indd 3

3

20/12/19 9:54

EXPERT

Si han triat 4 o més valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

AVANÇAT

Si han triat 3 valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

APRENENT

Si han triat 2 valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

NOVELL

Si han triat 1 valor i el saben justificar recordant alguna escena de la història.

Personatges i històries • La història de Noè i el diluvi

9

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries La història de Noè i el diluvi

4.

LA NOSTRA HISTÒRIA I L’ART

Aquí tens dos dibuixos de la història de Noé: el primer el van fer per uns monjos cristians i el segon, un artista musulmà. Tots dos estan fets per explicar la història de Noè en un llibre.

EXPERT

Si han trobat 3 semblances i 3 diferències raonables.

AVANÇAT

Si han trobat 2 semblances i 2 diferències raonables.

APRENENT

Si han trobat 1 semblances i 1 diferències raonables.

NOVELL

Si han trobat 1 semblança o diferència raonable.

Miniatura del Beat Liébana

Semblances HI APAREIX NOÈ I LA SEVA FAMÍLIA. HI APAREIXEN FAMÍLIES D’ANIMALS. ELS ANIMALS ESTAN SEPARATS DE LES PERSONES.

4

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_03_Noe.indd 4

20/12/19 9:54

Personatges i històries • La història de Noè i el diluvi

10

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries La història de Noè i el diluvi

Encercla el personatge de cada dibuix que et sembli que és Noè.

Quins animals hi ha dibuixats en aquestes imatges?

GALL, VAQUES, LLEONS, CAVALLS, ELEFANTS, COLOMS, CAMELL.

Miniatura d’un manuscrit àrab

Diferències LA SEGONA TÉ FORMA DE BARCA, LA PRIMERA, NO. REPRESENTEN DOS MOMENTS DIFERENTS DEL DILUVI. LA MANERA DE VESTIR DE LES PERSONES ÉS DIFERENT.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_03_Noe.indd 5

5

20/12/19 9:54

Personatges i històries • La història de Noè i el diluvi

11

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries La història de Noè i el diluvi

5.

ARA, TU!

Omple l’arca, però abans, cal que treballis en grup les següents preguntes:

EXPERT

Han estat capaços de trobar 2 raons per justificar la distribució d’animals en diferents apartats dins de l’arca i han entès que l’arca tenia unes dimensions exagerades.

Creieu que Noè podia posar tots els animals barrejats a l’arca? Per què?

Vosaltres què faríeu? Com els hauríem d’agrupar?

Torneu a llegir el relat i fixeu-vos en les mides que tenia l’arca. Agafeu una cinta mètrica i mireu si és possible o si és una mica exagerat.

AVANÇAT

Han estat capaços de trobar 1 raó per justificar la distribució d’animals en diferents apartats dins de l’arca i han entès que l’arca tenia unes dimensions exagerades.

Amb tot el que heu parlat, penseu com voleu distribuir els animals i les persones a la vostra arca. O potser en podeu construir una de més gran per a cada grup…

APRENENT

Han estat capaços d’entendre que hi ha raons per a la distribució d’animals en diferents apartats dins de l’arca, però no saben expressar-les i han entès que l’arca tenia unes dimensions exagerades.

NOVELL

6

No entenen perquè cal distribuir en compartiments els animals de l’arca. Han entès que l’arca tenia unes dimensions exagerades.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_03_Noe.indd 6

20/12/19 9:54

EXPERT

Han estat capaços de posar-se d’acord, distribuir-se les feines i el resultat ha estat un dibuix de l’arca amb diferents compartiments per als diferents tipus d’animals i una part on hi ha les persones.

AVANÇAT

Han estat capaços de posar-se d’acord, distribuir-se les feines i el resultat ha estat un dibuix de l’arca amb diferents tipus d’animals i una part on hi ha les persones.

APRENENT

Han estat capaços de posar-se d’acord, distribuir-se les feines i el resultat ha estat un dibuix de l’arca on trobem barrejats animals i persones.

NOVELL

No han estat capaços de posar-se d’acord. El resultat és una arca amb animals i persones barrejats.

Personatges i històries • La història de Noè i el diluvi

12

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries La història de Noè i el diluvi

6.

EXPLIQUEM LA HISTÒRIA

En grup, decidiu en quin ordre han d’anar aquestes frases perquè el relat estigui ben explicat.

8

Déu fa servir l’arc de Sant Martí per dir que complirà la seva promesa.

4

Noè construeix una arca.

5

Hi ha un gran diluvi.

6

Quan el colom torna amb una branca d’olivera vol dir que tot pot tornar a començar.

7

Déu promet que no hi haurà cap més diluvi.

2

Déu pensa què pot fer per començar de nou.

3

Com que Noè és molt bona persona, Déu decideix que el salvarà amb la seva família i els animals.

1

Déu s’enfada amb els homes i dones.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_03_Noe.indd 7

7

20/12/19 9:54

Personatges i històries • La història de Noè i el diluvi

13

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries La història de Noè i el diluvi

7.

iStockPhoto

EL FINAL DE LA NOSTRA HISTÒRIA

El colom amb la branca d’olivera s’utilitza sempre per explicar la pau entre les persones.

Fes un dibuix d’un colom amb una branca d’olivera i escriu-hi a sota la paraula PAU.

pixabay

Escriu la frase que heu acordat amb la classe com a resum d’aquesta història.

8

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_03_Noe.indd 8

www.gobookseditorial.com / DL: B 17179-2019 / ISBN: 978-84-946893-2-1 Il·lustracions de Violeta Serratosa

20/12/19 9:54

Personatges i històries • La història de Noè i el diluvi

14

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ANNEXOS ANNEX 1 – VÍDEOS

Podeu complementar les sessions amb els vídeos següents, que trobareu a YouTube:

«La història de Noè», dins La Bíblia animada (en castellà): https://www.youtube.com/watch?v=5-qabP7idno

«L’arca de Noè», publicat per Toni Fabregat (en castellà): https://www.youtube.com/watch?time_continue=46&v=4gF9adALpOs

«Històries de la Bíblia 3/26. L’arca de Noè», publicat per Toni Fabregat (en castellà): https://www.youtube.com/watch?time_continue=1394&v=kBIGr6z57Rw Ens parla de possibles orígens i curiositats i posa les mides de l’arca. Podem demanar als alumnes que agafin un metre per veure com de gran es diu que era l’arca.

«Descobrim l’AT 4/30. Noè i el diluvi», publicat per Toni Fabregat. Animació del Toni Matas.

(Potser per a alumnes una mica per més grans): https://www.youtube.com/watch?time_continue=179&v=9HPL80XFToI

Darrer accés als vídeos: juny de 2019. Si trobeu algun enllaç que no funcioni, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com.

ANNEX 2 – ALTRES PREGUNTES PER AL DIÀLEG

Què vol Déu dels homes, les dones, els nens i les nenes?

Déu presenta a Noè les seves instruccions a través d’un sommi. Quins són els vostres somnis?

Expliqueu-los.

Perquè diem que Noè té paciència?

Quan tens paciència?

Personatges i històries • La història de Noè i el diluvi

15

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ANNEX 3 – REPRESENTACIÓ

Fem una arca amb les taules. Aquest serà el nostre refugi quan vingui la pluja.

Escollim un Noè, la seva dona, els fills i les dones d’aquests. Repartim a la resta de nens i nenes parelles d’animals. Podem fer paperets amb els animals i les persones i que cada alumne n’agafi un.

Si hi ha temps: pintem les cares dels nens i nenes d’animals o elaborarem màscares senzilles.

Al final ens podem fer una foto.

ANNEX 4 – ACTIVITAT OPTATIVA

Full imprimible amb preguntes de test sobre la història de Noè.

Personatges i històries • La història de Noè i el diluvi

16

Personatges i històries La història de Noè i el diluvi ANNEX 4 – ACTIVITAT OPTATIVA

Pensem les respostes. Marqueu les que cregueu que són correctes: Déu s’enfada amb els homes i dones perquè… juguen tota l’estona. pugen dalt d’una muntanya. no s’estimen i es barallen.

Jo m’enfado quan… em prenen una joguina. em donen un regal. els pares em fan un petó.

Noè escolta Déu i… se’n va corrents cap a un altre lloc. puja dalt d’una muntanya. construeix una arca.

Quan el colom torna amb la branca d’olivera vol dir que… ha menjat olives. encara ha de ploure molt. ja hi ha terra eixuta i podran sortir de l’arca.

El símbol que Déu dona als homes per dir que ja no farà cap més diluvi és… un colom. una branca d’olivera. l’arc de Sant Martí.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries La història de Noè i el diluvi ANNEX 4 – ACTIVITAT OPTATIVA

Pensem les respostes. Marqueu les que cregueu que són correctes: Déu s’enfada amb els homes i dones perquè… juguen tota l’estona. pugen dalt d’una muntanya. ✘ no s’estimen i es barallen.

Jo m’enfado quan… ✘ em prenen una joguina. em donen un regal. els pares em fan un petó.

Noè escolta Déu i… se’n va corrents cap a un altre lloc. puja dalt d’una muntanya. ✘ construeix una arca.

Quan el colom torna amb la branca d’olivera vol dir que… ha menjat olives. encara ha de ploure molt. ✘ ja hi ha terra eixuta i podran sortir de l’arca.

El símbol que Déu dona als homes per dir que ja no farà cap més diluvi és… un colom. una branca d’olivera. ✘ l’arc de Sant Martí.

16

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_03_Noe_GUIA.indd 17

4/8/19 18:30

Personatges i històries • La història de Noè i el diluvi

18

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

L’ABDAL·LÀH I EL SEU FILL

ISLAM

Cultura religiosa • CICLE INICIAL Personatges i històries

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle inicial). Go Books Editorial, 2019.

PIES_04_Abdallah.indd 8 20/12/19 9:54 ISBN: 978-84-946893-2-1 www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito, M. Mercè Aixàs Valls i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

5

L’Abdal·làh i el seu fill

Amb aquest quadern aprendrem que les històries de totes les cultures ens aporten ensenyaments per afrontar la manera de viure i ajudar-nos a descobrir què fa felices les persones. En aquest cas veiem que els pares volen el millor per als seus fills i filles encara que a primera vista sembli que no agradi.

Igual que en el quadern Una història d’amistat, aquest quadern està organitzat al revés, per reflectir l’escriptura aràbiga, que s’escriu de dreta a esquerra. Així, la primera activitat, la lectura del conte, la trobem a la penúltima pàgina (si seguíssim l’ordre convencional).

METODOLOGIA

Explicar el conte i treballar els valors que ens desperta.

Treballar l’ètica de la història a través de les targetes de valors.

En funció de l’activitat treballarem en petits grups (PG), en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Resumir la història i entendre’n el sentit.

Identificar sentiments i emocions dels personatges principals i d’ells mateixos en escoltar la història.

Descobrir els valors que ens aporten els personatges i el relat.

Identificar la cultura a què pertany el text i algunes de les seves característiques.

Personatges i històries • L’Abdal·làh i el seu fill

2

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1 Presentació del tema:

Activitat 1. Creem un clima tranquil i demanem als alumnes que estiguin en silenci i amb els ulls tancats per fer l’activitat d’interiorització, que consistirà a escoltar la història.

Expliquem la història de l’Abdal·làh i el seu fill.

Els demanem que obrin els ulls i amb l’ajuda de tot el grup la tornem a explicar mirant els dibuixos del quadern.

Fem algunes preguntes relacionades amb la història que acaben d’escoltar.

• Què us ha agradat?

• Quins personatges hi apareixen? (Podem escriure’n el nom a la pissarra.)

• Com descriuríeu l’Abdal·làh? I el seu fill?

• Hi ha alguna cosa que no heu entès?

• Quines coses no van bé al principi de la història? Com milloren?

• Les coses que passen als personatges s’assemblen a coses que us passen a vosaltres?

AGRUP.

MATERIAL

GG

Quadern

Ordinador

Per començar a treballar el significat i símbols de la història: IND

Desenvolupament

Passem a l’alumnat el full fotocopiable (annex 1) per veure què en saben. Guardem els fulls amb les respostes per comparar-les amb les respostes que donaran a l’activitat 6 quan acabin la unitat.

S’ha d’avisar que han de portar un fulard per a l’endemà.

sessió 2

Aprendrem com fer un turbant àrab amb el fulard de casa. GG Podeu seguir les instruccions del vídeo de l’annex 2.

Després, els preguntarem per peculiaritats d’aquesta peça de vestir: • Per què és útil un turbant?

• A nosaltres ens podria anar bé? Quan?

• Finalment, podem recordar la història i representar-la.

Personatges i històries • L’Abdal·làh i el seu fill

3

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 3

Síntesi

AGRUP.

MATERIAL

Activitat 2. Treballarem les emocions que senten els per- IND sonatges i ells mateixos.

GG PG Cal que justifiquin les emocions que han triat.

Quadern

Activitat 3. Treballarem els valors que ens mostra la història. PG Podem fer servir les targetes de valors.

IND

Quadern

Targetes de valors

sessió 4

Activitat 4. Per veure si s’ha entès bé la historia els dema- PG nem que contestin les preguntes de l’activitat. És interessant que primer posin en comú les respostes i un cop l’hagin consensuat, l’escriguin.

Quadern

Activitat 5. Els demanem que tanquin els ulls, posem una música tranquil·la i llegim molt a poc a poc les preguntes de l’activitat.

Els fem fer una respiració, els demanem que obrin els ulls i que mirin de palesar tot el que han pensat amb un dibuix.

Al final de la interiorització, si volen poden compartir les respostes.

Quadern

Quadern

Ordinador

IND PG IND PG

sessió 5

Activitat 6. Poden fer l’activitat en els petits grups del pri- PG mer dia.

Per contestar a l’última pregunta: • Consultar la pàgina web del Super3 (annex 3).

• Fer-los veure que hi ha molts contes de la nostra tradicció que tenen el seu origen en el món de l’islam. Segur que coneixen contes com: Alí Babà i els quaranta lladres o altres històries de Les mil i una nits.

Comparem les respostes que han donat ara amb les que havien donat al començament de la unitat.

També expliquem els motius de l’orientació esquerra-dreta del quadern.

Personatges i històries • L’Abdal·làh i el seu fill

4

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten, com a individus que compartim la condició humana, i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

Resumir la història de l’Abdal·làh i el seu fill i entendre’n el sentit.

Identificar sentiments i emocions dels personatges principals i d’ells mateixos en escoltar la història.

Descobrir els valors que ens aporten els personatges i el relat.

Identificar la cultura a la qual pertany el text i alguna de les seves característiques.

DE

DS

1, 4

✘

2, 5

✘

✘

✘

ACTIVITATS

3

6

Personatges i històries • L’Abdal·làh i el seu fill

5

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI L’Abdal·làh i el seu fill L’Abdal·làh tenia un petit hort als afores del seu poble. Hi anava cada dia de matí, ben aviat, per treballar-hi amb dedicació i esforç.

Llaurava, sembrava, regava i recollia els fruits i les verdures per transportar-los al poble i vendre’ls a la gent.

L’Abdal·làh tenia un fill desobedient que no l’ajudava gens en el treball de l’hort. No feia cas de les seves paraules i sempre li portava problemes i maldecaps.

Un dia l’Abdal·làh es va posar malalt i no va poder anar a treballar a l’hort durant molt de temps.

A casa seva no hi havia diners per comprar menjar ni beguda.

Quan el fill ja no podia més de gana que tenia, va decidir anar a l’hort i treballar com ho havia vist fer al seu pare.

A la tarda, va tornar al poble, portant fruites i verdures, les va vendre a la gent i amb els diners que va guanyar va comprar el que necessitaven.

Va tornar a casa molt content.

Personatges i històries • L’Abdal·làh i el seu fill

6

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries

1. L’ABDAL·LÀH I EL SEU FILL L’Abdal·làh tenia un petit hort als afores del seu poble.

Hi anava cada dia de matí, ben aviat, per treballar-hi amb dedicació i esforç.

Llaurava, sembrava, regava i recollia els fruits i les verdures per transportar-los al poble i vendre’ls a la gent.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_04_Abdallah.indd 7

2

20/12/19 9:54

Personatges i històries • L’Abdal·làh i el seu fill

7

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries L’Abdal·làh i el seu fill

L’Abdal·làh tenia un fill desobedient que no l’ajudava gens en el treball de l’hort. No feia cas de les seves paraules i sempre li portava problemes i maldecaps.

Un dia l’Abdal·làh es va posar malalt i no va poder anar a treballar a l’hort durant molt de temps.

A casa seva no hi havia diners per comprar menjar ni beguda.

3

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_04_Abdallah.indd 6

20/12/19 9:54

Personatges i històries • L’Abdal·làh i el seu fill

8

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries L’Abdal·làh i el seu fill

Quan el fill ja no podia més de gana que tenia, va decidir anar a l’hort i treballar com ho havia vist fer al seu pare.

A la tarda, va tornar al poble, portant fruites i verdures, les va vendre a la gent i amb els diners que va guanyar va comprar el que necessitaven.

Va tornar a casa molt content.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_04_Abdallah.indd 5

4

20/12/19 9:54

Personatges i històries • L’Abdal·làh i el seu fill

9

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries L’Abdal·làh i el seu fill

2.

M’EMOCIONO AMB LA HISTÒRIA

Marca amb color blau les emocions que devia sentir l’Abdal·làh quan veia el seu fill. Amb vermell, les que ha sentit el seu fill al final de la història i amb verd, les emocions que tu has sentit quan has escoltat i representat la història.

EXPERT

POR

AMOR

Si han triat 3 o més emocions de l’Abdal·làh justificant-les de manera correcta i han triat almenys 1 emoció que ells han sentit.

ALEGRIA

AVANÇAT VERGONYA

3.

TRISTESA

Si han triat 2 emocions de l’Abdal·làh justificant-les de manera correcta i han triat almenys 1 emoció que ells han sentit.

RÀBIA / ENUIG

ELS VALORS DE LA HISTÒRIA DE L’ABDAL·LÀH I EL SEU FILL:

APRENENT

Si han triat 1 emoció de l’Abdal·làh justificant-la de manera correcta i han triat almenys 1 emoció que ells han sentit.

ESFORÇ, FAMÍLIA, RESPONSABILITAT, ESTIMAR

NOVELL 5

Han marcat emocions de l’Abdal·làh però no les han sabut justificar.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_04_Abdallah.indd 4

20/12/19 9:54

EXPERT

Si han triat 4 o més valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

AVANÇAT

Si han triat 3 valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

APRENENT

Si han triat 2 valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

NOVELL

Si han triat 1 valor i el saben justificar recordant alguna escena de la història.

Personatges i històries • L’Abdal·làh i el seu fill

10

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries L’Abdal·làh i el seu fill

4.

COMENTEM LA HISTÒRIA

Què volia el pare per al seu fill?

VOLIA QUE EL SEU FILL APRENGUÉS A VALDRE’S PER SI MATEIX. Per què ho volia?

PERQUÈ FOS MÉS FELIÇ I DONÉS SENTIT A LA SEVA VIDA.

Com ho aconsegueix?

POSANT-SE MOLT MALALT.

Ho podria haver fet d’una altra manera?

PODRIA HAVER-LO CASTIGAT, FER-LO FORA DE CASA, OBLIGAR-LO...

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_04_Abdallah.indd 3

6

20/12/19 9:54

EXPERT

Han estat capaços de trobar què volia el pare per al seu fill i justificar-ho, saben com ho aconsegueix i troben una altra manera d’aconseguir-ho.

AVANÇAT

Han estat capaços de trobar què volia el pare per al seu fill i justificar-ho, saben com ho aconsegueix i però no troben una altra manera d’aconseguir-ho.

APRENENT

Han estat capaços de trobar què volia el pare per al seu fill però no ho saben justificar, saben com ho aconsegueix i no troben una altra manera d’aconseguir-ho.

NOVELL

No han estat capaços de trobar què volia el pare per al seu fill i justificar-ho, saben com ho aconsegueix i no troben una altra manera d’aconseguir-ho.

Personatges i històries • L’Abdal·làh i el seu fill

11

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries L’Abdal·làh i el seu fill

5.

I TU, QUÈ HI DIUS?

Quines coses volen per a tu els teus pares?

Quines coses podries fer tu per ajudar el pare o la mare si estiguessin malalts?

Quines emocions o sentiments tens quan ajudes els altres?

Dibuixa’t fent alguna cosa per ajudar els altres.

pixabay

Quan acabeu el treball individual, compareu les vostres històries amb els companys de grup.

7

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_04_Abdallah.indd 2

20/12/19 9:54

Personatges i històries • L’Abdal·làh i el seu fill

12

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI iStockPhoto

Ep!

6.

Per començar aquest quadernet has d’anar a la darrera pàgina.

Personatges i històries L’Abdal·làh i el seu fill

D’ON SURT AQUESTA HISTÒRIA?

Hem començat la història pel final del quadernet, per què?

PERQUÈ LA CULTURA ÀRAB ESTÀ MOLT LLIGADA A L’ISLAM PER LA SEVA LLENGUA, QUE S’ESCRIU I LLEGEIX DE DRETA A ESQUERRA. Sota el títol de la història hi ha una mena de símbols o dibuixos, què són?

SÓN LLETRES DE L’ALFABET ÀRAB. A quina cultura pertany aquest conte?

A LA CULTURA ÀRAB, DE LA QUAL VA SORGIR L’ISLAM. Amb l’ajuda del professor, investigueu si hi ha altres contes d’aquesta cultura.

SIMBAD, EL MARINER; ALADÍ I LA LLÀNTIA MERAVELLOSA; LES MIL I UNA NITS; ALÍ BABÀ

iStockPhoto

I ELS QUARANTA LLADRES...

www.gobookseditorial.com / DL: B 17179-2019 / ISBN: 978-84-946893-2-1 Il·lustracions de Violeta Serratosa

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_04_Abdallah.indd 1

8

20/12/19 9:54

EXPERT

Sap que el conte pertany a la cultura àrab, que l’àrab s’escriu de dreta a esquerra i coneix 2 contes tradicionals de la cultura àrab.

AVANÇAT

Sap que el conte pertany a la cultura àrab i coneix 2 contes tradicionals de la cultura àrab.

APRENENT

Sap que el conte pertany a la cultura àrab i coneix 1 conte tradicional de la cultura àrab.

NOVELL

Sap que el conte pertany a la cultura àrab.

Personatges i històries • L’Abdal·làh i el seu fill

13

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ANNEXOS ANNEX 1 – D’ON SURT AQUESTA HISTÒRIA?

Es tracta d’una pàgina imprimible que correspon a la darrera activitat del quadern, que el professor repartirà en la primera sessió per veure quins són els coneixements inicials dels alumnes. En acabar el quadern, es compararan les respostes.

ANNEX 2 – CÓMO HACER UN TURBANTE ÁRABE PARA DISFRACES

Vídeo amb instruccions per aprendre com fer un turbant àrab amb un fulard (en castellà). https://www.youtube.com/watch?v=JEb6STTu7iI

ANNEX 3 – UNA MÀ DE CONTES

Espai de YouTube «Una mà de contes», ens ajudarà a trobar la resposta de la darrera pregunta.

Darrer accés als vídeos: juny de 2019. Si trobeu algun enllaç que no funcioni, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com.

Blog de l’espai «Una mà de contes»: http://www.super3.cat/unamadecontes/web/blog/chapter/17997

Personatges i històries • L’Abdal·làh i el seu fill

14

Personatges i històries L’Abdal·làh i el seu fill ANNEX 1 – D’ON SURT AQUESTA HISTÒRIA?

Comencem la història pel final del quadernet, per què?

Sota el títol de la història hi ha una mena de símbols o dibuixos, què són?

A quina cultura pertany aquest conte?

iStockPhoto

Amb l’ajuda del professor, investigueu si hi ha altres contes d’aquesta cultura.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

UNA HISTÒRIA D’AMISTAT

ISLAM

Cultura religiosa • CICLE INICIAL Personatges i històries

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle inicial). Go Books Editorial, 2019.

PIES_05_Amistat.indd 8 20/12/19 9:55 ISBN: 978-84-946893-2-1 www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito, M. Mercè Aixàs Valls i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

5

Una història d’amistat

Aquest quadern, igual que el de la història de l’Abdal·làh, està organitzat al revés per reflectir l’escriptura aràbiga, que s’escriu de dreta a esquerra. Així, la primera activitat, la lectura del conte, la trobem a la penúltima pàgina (si seguíssim l’ordre convencional).

La finalitat d’aquesta unitat és que l’alumnat entengui que les històries de totes les cultures ens aporten ensenyaments per afrontar la manera de viure i ajudar-nos a descobrir què fa felices a les persones. En aquest cas ens parla del valor de l’amistat i del fet que hem d’aprendre a valorar les coses bones i a no magnificar les dolentes, així com a saber perdonar.

METODOLOGIA

Explicar el conte i treballar els valors que ens desperta comprendre’l.

Treballar l’ètica de la història a través de les targetes de valors.

En funció de l’activitat treballarem en petits grups (PG), en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Resumir la història i entendre’n el sentit.

Identificar els sentiments i les emocions dels personatges principals i els d’ells mateixos en escoltar-la.

Descobrir els valors que ens aporten els personatges i el relat.

Reflexionar en silenci sobre els valors del conte.

Identificar la cultura a què pertany el text.

Personatges i històries • Una història d’amistat

2

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1 Presentació del tema:

Desenvolupament

AGRUP.

MATERIAL

IND

Quadern

Ordinador

Internet

Targetes de valors

Activitat 1. Creem un clima tranquil i demanem als alumnes que estiguin en silenci i amb els ulls tancats per fer l’activitat d’interiorització, que consistirà a escoltar la història.

Els demanem que obrin els ulls i amb l’ajuda de tot el grup la tornem a explicar mirant els dibuixos del quadern.

GG

Fem algunes preguntes relacionades amb la història que acaben d’escoltar.

• Què us ha agradat, de la història?

• Quins personatges hi apareixen?

• Com descriuríeu cadascun dels personatges?

• Hi ha alguna cosa que no heu entès?

• El que els passa als personatges s’assembla a coses que us passen a vosaltres?

sessió 2

Opció 1. Recordar la història. Podem mirar algun dels ví- GG deos de l’annex 1.

Opció 2. Descobrir que és una història d’amistat i aprendre la cançó d’El Pot Petit, «La rumba de l’amistat» (annex 2).

sessió 3

Activitat 2. Treballarem les emocions que senten els per- GG sonatges.

Cal que justifiquin les emocions que han triat.

Activitat 3. Treballarem els valors que ens mostra la història. GG Podem fer servir les targetes de valors.

PG

Personatges i històries • Una història d’amistat

3

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Síntesi

sessió 4

AGRUP.

MATERIAL

Activitats 4 i 5. Amb les preguntes d’aquestes activitats PG ens assegurarem que han entès bé la història.

Al final, si volen poden compartir les respostes.

sessió 5

Activitat 6. Rellegim o els recordem la història.

Demanem a l’alumnat que tanqui els ulls, posem una música tranquil·la i llegim molt a poc a poc les preguntes.

Els fem fer una respiració, els demanem que obrin els ulls i que mirin de plasmar en les preguntes del quadern allò que han imaginat o pensat.

Entre tots, posem en comú el llistat de paraules o frases sobre l’amistat.

Finalment, els demanem que dibuixin els seus amics i amigues. Poden fer servir el full imprimible que trobareu al final del solucionari (annex 3).

Podem tancar la unitat tornant a cantar i ballar «La rumba de l’amistat» (annex 2).

GG

IND GG IND

GG

Personatges i històries • Una història d’amistat

4

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten, com a individus que compartim la condició humana, i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

Resumir la Una història d’amistat i entendre’n el sentit.

Identificar sentiments i les emocions dels personatges principals i d’ells mateixos en escoltar la història.

Descobrir els valors que ens aporten els personatges i el relat.

Reflexionar en silenci sobre els valors del conte lligat a l’experiència personal d’amistat.

DE

✘

DS

ACTIVITATS

✘

1, 4 2

✘

✘

✘

3, 5

✘

6

Personatges i històries • Una història d’amistat

5

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Una història d’amistat Dos amics, l’Aman i en Mohamed, viatjaven pel desert i van començar a discutir. I van discutir tan i tan fort que l’Aman li va clavar una bufetada a en Mohamed.

En aquell moment, i sense dir res més, en Mohamed va escriure a la sorra: «Avui, l’Aman, el meu millor amic, m’ha clavat una bufetada.» I van continuar caminant molta estona sense dir-se res.

Fins que van arribar a un oasi ple d’arbres, de fruites per menjar i, el més important, amb un llac d’aigua. En Mohamed s’hi va llançar de cap sense adonar-se que era més fons del que es pensava i, com que no sabia nedar, va començar a ofegar-se.

El seu amic Aman, quan se’n va adonar, es va llançar a l’aigua sense pensar-s’ho dues vegades i el va salvar.

Quan en Mohamed es va recuperar de l’ensurt, va treure un ganivet de la bossa i va gravar en una roca: «Avui, el meu millor amic m’ha salvat la vida.»

Intrigat, l’Aman li va demanar: —Per què, quan t’he bufetejat, ho has escrit a la sorra i ara que t’he salvat ho escrius en una roca?

Somrient, en Mohamed li va contestar: —Quan un amic ens ofèn, hem d’escriure el record a la sorra perquè el vent se l’endugui i el puguem perdonar ràpidament. Però quan un amic es juga la vida per nosaltres, ens recolza o ens dona ales, hem de gravar el record a la pedra de la memòria, al cor, on cap vent del món no pugui esborrar-lo.

Personatges i històries • Una història d’amistat

6

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries

1. UNA HISTÒRIA D’AMISTAT Dos amics, l’Aman i en Mohamed, viatjaven pel desert i van començar a discutir.

I van discutir tan i tan fort que l’Aman li va clavar una bufetada a en Mohamed.

En aquell moment, i sense dir res més, en Mohamed va escriure a la sorra: «Avui, l’Aman, el meu millor amic, m’ha clavat una bufetada.»

I van continuar caminant molta estona sense dir-se res.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_05_Amistat.indd 7

2

20/12/19 9:55

Personatges i històries • Una història d’amistat

7

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Una història d’amistat

Fins que van arribar a un oasi ple d’arbres, de fruites per menjar i, el més important, amb un llac d’aigua. En Mohamed s’hi va llançar de cap sense adonar-se que era més fons del que es pensava i, com que no sabia nedar, va començar a ofegar-se.

El seu amic Aman, quan se’n va adonar, es va llançar a l’aigua sense pensar-s’ho dues vegades i el va salvar.

Quan en Mohamed es va recuperar de l’ensurt, va treure un ganivet de la bossa i va gravar en una roca: «Avui, el meu millor amic m’ha salvat la vida.»

3

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_05_Amistat.indd 6

20/12/19 9:55

Personatges i històries • Una història d’amistat

8

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Una història d’amistat

Intrigat, l’Aman li va demanar: —Per què, quan t’he bufetejat, ho has escrit a la sorra i ara que t’he salvat ho escrius en una roca?

Somrient, en Mohamed li va contestar: —Quan un amic ens ofèn, hem d’escriure el record a la sorra perquè el vent se l’endugui i el puguem perdonar ràpidament.

Però quan un amic es juga la vida per nosaltres, ens recolza o ens dona ales, hem de gravar el record a la pedra de la memòria, al cor, on cap vent del món no pugui esborrar-lo.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_05_Amistat.indd 5

4

20/12/19 9:55

Personatges i històries • Una història d’amistat

9

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Una història d’amistat

2.

M’EMOCIONO AMB LA HISTÒRIA

Marca amb color blau les emocions que devien sentir els personatges quan es van barallar. Després, marca amb color verd les emocions que devien sentir els personatges quan l’Aman va salvar en Mohamed i va escriure la frase a la pedra. Al final, marca amb color taronja les emocions que has sentit tu quan has escoltat i representat la història.

EXPERT

POR

AMOR

Si han triat 3 o més emocions dels personatges justificant-les de manera correcta i han triat almenys 1 emoció que ells han sentit.

ALEGRIA

AVANÇAT

AGRAÏMENT

3.

TRISTESA

Si han triat 2 emocions dels personatges justificant-les de manera correcta i han triat almenys 1 emoció que ells han sentit.

RÀBIA / ENUIG

APRENENT

ELS VALORS DE LA HISTÒRIA D’AMISTAT:

Si han triat 1 emoció dels personatges justificant-la de manera correcta i han triat almenys 1 emoció que ells han sentit.

ESTIMAR, AMISTAT, ALEGRIA, PERDONAR, VALENTIA…

NOVELL 5

Han marcat emocions dels dos personatges però no les han sabut justificar.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_05_Amistat.indd 4

20/12/19 9:55

EXPERT

Si han triat 4 o més valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

AVANÇAT

Si han triat 3 valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

APRENENT

Si han triat 2 valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

NOVELL

Si han triat 1 valor i el saben justificar recordant alguna escena de la història.

Personatges i històries • Una història d’amistat

10

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Històries dels llibres sagrats Una història d’amistat

iStockPhoto

4.

COMENTEM LA HISTÒRIA

a) De què parla la història?

ÉS LA HISTÒRIA DE DOS AMICS, QUE PRIMER ES BARALLEN PERÒ DESPRÉS UN SALVA LA VIDA DE L’ALTRE. b) Els dos amics discuteixen, l’Aman s’enfada amb en Mohamed i li pega. Què fa en Mohamed?

ESCRIU A LA SORRA QUE EL SEU AMIC AMAN LI HA PEGAT. c) Al cap d’una estona en Mohamed té un problema.

Què li passa?

ÉS A PUNT D’OFEGAR-SE. d) Què fa l’Aman?

LI SALVA LA VIDA. e) Com acaba la història?

EN MOHAMED GRAVA EN UNA ROCA QUE EL SEU AMIC AMAN L’HA SALVAT.

PIES_05_Amistat.indd 3

6

iStockPhoto

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

20/12/19 9:55

EXPERT

Han estat capaços de respondre amb coherència a totes les preguntes.

AVANÇAT

Han estat capaços de respontre a les preguntes concretes però els costa explicar el sentit de la història.

APRENENT

Han estat capaços d’explicar el que fan el Mohamed i l’Aman però els costa explicar el final i el sentit de la història.

NOVELL

Saben que l’Aman i el Mohamed són personatges de la història però tenen dificultats per comprendre la història, el final i les accions que fa cada personatge.

Personatges i històries • Una història d’amistat

11

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Una història d’amistat

5.

iStockPhoto

LA DESCOBERTA

Ompliu aquest quadre amb la col·laboració de tot el grup.

ESCRIURE A LA SORRA

ESCRIURE EN UNA PEDRA

Recorda si ho has fet.

Has vist pedres gravades?

Com és, què passa?

Com és, què passa?

Coses que hi voldríem escriure:

Coses que hi voldríem escriure:

ACABEM LES FRASES Les coses importants Les coses per oblidar Ens agrada més 7

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_05_Amistat.indd 2

20/12/19 9:55

EXPERT

Han estat capaços de respondre amb coherència a tots els apartats.

AVANÇAT

Han estat capaços de posar les coses que hi voldrien escriure i acaben les frases amb coherència, però els costa explicar com és i què passa en escriure a la sorra o a la pedra.

APRENENT

Han estat capaços de posar les coses que hi voldrien escriure però els costa acabar les frases amb coherència i explicar com és i què passa a l’escriure a la sorra o a la pedra.

NOVELL

Els ha costat respondre tots els apartats, només han escrit alguna frase sobre la sorra.

Personatges i històries • Una història d’amistat

12

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI iStockPhoto

Ep!

6.

Per començar aquest quadernet has d’anar a la darrera pàgina.

Personatges i històries Una història d’amistat

I TU, QUÈ HI DIUS?

Quins records bons tens dels teus amics i amigues?

Quines coses t’agrada fer amb els teus amics i amigues?

Entre tots els nens i nenes feu un llistat de paraules o frases sobre què és un amic.

Pensa qui són els teus amics i amigues i dibuixa’ls en un full a part. A sota de cada dibuix posa el nom amb lletres boniques. www.gobookseditorial.com / DL: B 17179-2019 / ISBN: 978-84-946893-2-1 Il·lustracions de Violeta Serratosa

PIES_05_Amistat.indd 1

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

8

20/12/19 9:54

Personatges i històries • Una història d’amistat

13

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ANNEXOS ANNEX 1 – VÍDEOS

Per reforçar la història podem veure els vídeos següents a YouTube:

«Reflexión: leyenda árabe» (en castellà llatinoamericà): https://www.youtube.com/watch?v=i-w43bbZkUg

«Una historia de amigos» (en castellà): https://www.youtube.com/watch?v=3j_DBH5Qluc

Darrer accés als vídeos: juny de 2019. Si trobeu algun enllaç que no funcioni, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com.

Personatges i històries • Una història d’amistat

14

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ANNEX 2 – «LA RUMBA DE L’AMISTAT» – EL POT PETIT

Podeu escoltar-la aquí: https://www.youtube.com/watch?v=918vIfUpDUc

Tinc, tinc un amic que em fa riure, que em fa riure Tinc, tinc un amic que em fa riure dia i nit.

Tinc, tinc una amiga divertida i eixerida, Tinc, tinc una amiga que amb mi balla tot el dia.

Un peu aquí, un peu allà, i les mans ens fan girar, el cul aquí, el cul allà, ballem sense parar.

La panxa aquí, la panxa allà, i les mans ens fan girar, el cul aquí, el cul allà, ballem sense parar.

Tinc, tinc un amic que amb mi juga, que amb mi juga Tinc, tinc un amic que amb mi juga dia i nit.

Tinc, tinc una amiga divertida i eixerida, Tinc, tinc una amiga que amb mi canta tot el dia.

Un peu aquí, un peu allà, i les mans ens fan girar, el cul aquí, el cul allà, ballem sense parar.

La panxa aquí, la panxa allà, i les mans ens fan girar, el cul aquí, el cul allà, ballem sense parar.

Això és la rumba, això és la rumba, la rumba de l’amistat, tothom la balla, tothom la canta, la rumba de l’amistat (×2).

Personatges i històries • Una història d’amistat

15

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

En aquest vídeo podreu veure com ballen els nens i nenes d’una escola:

La rumba de l’amistat (1r B) https://www.youtube.com/watch?v=jsPdPPM1maU

Darrer accés als vídeos: juny de 2019. Si trobeu algun enllaç que no funcioni, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com.

ANNEX 3 – DIBUIXEM ELS NOSTRES AMICS I AMIGUES

Full imprimible opcional perquè els nens i nenes hi dibuixin.

Personatges i històries • Una història d’amistat

16

Personatges i històries Una història d’amistat ANNEX 3 – DIBUIXEM ELS NOSTRES AMICS I AMIGUES

ELS MEUS AMICS I AMIGUES

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

ELS RELATS DE LA CREACIÓ: LA TERRA

iStockPhoto

Cultura religiosa • CICLE INICIAL Personatges i històries

JUDAISME, CRISTIANISME I ISLAM

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle inicial). Go Books Editorial, 2019.

PIES_06_Terra.indd 1 4/1/20 11:16 ISBN: 978-84-946893-2-1 www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito, M. Mercè Aixàs Valls i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

5

La terra

Amb aquest quadern s’intenta que els alumnes s’adonin que cal valorar la Terra com una mare i no com una propietat d’utilitat només per a uns pocs. La Terra és considerada un element important per a les tres religions monoteistes: el cristianisme, el judaisme i l’islam

METODOLOGIA

Treballar l’ètica de la història a través de les targetes de valors.

Descobrir la mare Terra i la seva importància amb el relat de la creació, i amb la història que recorda en el discurs de Seattle el cap de la tribu duwamish al governador de Washington, el1855.

En funció de l’activitat treballarem en petits grups (PG), en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Reconèixer que hi ha diversos relats sobre l’origen de la Terra i la vida.

Explicar actituds de respecte i de compromís en relació a la natura i el medi ambient.

Identificar els problemes mediambientals de la nostra escola i explicar propostes de millora a la direcció.

Identificar les emocions i valors que ens provoca el text de la mare Terra.

Personatges i històries • La Terra

2

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

AGRUP.

MATERIAL

Per a aquest tema aconsellem treballar en grups de treball de quatre alumnes quasi totes les activitats.

Inicial

sessió 1 Introducció:

Desenvolupament

Mirem el vídeo de Youtube amb vistes reals de la Terra GG «Planeta Tierra (HD) Planet Earth»: https://www.youtube.com/watch?v=EslT2NjktME També podem mirar aquest altre vídeo, «Planeta Tierra — canciones infantiles», amb cançons (en castellà llatinoamericà): https://www.youtube.com/watch?v=GcdqO05Fr4U

Ordinador

Repartim un full a cada grup. Els demanem que posin, amb PG lletres boniques, el títol «La nostra terra».

Folis en blanc

A partir de l’estructura del foli giratori (annex 1) els demanem als alumnes que dibuixin alguna cosa que han vist de la Terra. Quan un alumne no en sap més diu «passo» . El full quedarà acabat quan tots els membres del grup passin.

Es poden penjar els fulls a la classe per veure quantes coses té la nostra terra.

Quadern

sessió 2

Activitat 1. Per introduir el tema, posarem a la pissarra la se- GG güent pregunta: «Com us sembla que es va crear la Terra?»

I els demanarem que diguin idees.

Copiarem a la pissarra les idees que vagin sorgint. A partir d’aquestes elaborarem un relat de la creació de la classe.

Per exemple: «Els de la classe de les papallones creiem que al principi hi havia un ou del qual va sorgir...»

Demanem a l’alumnat que apuntin les idees que han sortit IND del nostre relat de la creació al quadern i en facin un dibuix.

Quadern

Activitat 2. Lectura del Gènesi. Abans de llegir la història, GG cal explicar als alumnes que des de fa milers d’anys les persones inventen històries sobre la creació de la Terra.

• Explicar el poema de la creació. Els nens i nenes hi participaran seguint les indicacions del mestre fent diferents moviments corporals (annex 1).

Quadern

Personatges i històries • La Terra

3

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

AGRUP.

MATERIAL

Aquest és un relat que s’explica en el llibre sagrat dels jueus i cristians. Aquest llibre s’anomena Gènesi. Està bé fer-los veure que aquest relat és jueu i cristià, però que altres pobles també tenen les seves històries de la creació (els vikings, els xinesos, els babilonis…).

En aquesta història el més interessant és que el creador del món veu que tot el que crea és bo.

• Cada nen/a escollirà dos dies de la creació i els dibuixarà.

Desenvolupament

Activitat 3. Cada alumne/a mirarà de comparar la història IND de la creació de la Terra de l’activitat 2 amb el tapís de la catedral de Girona.

Quadern

sessió 3

Activitat 4. Crearem un clima tranquil i demanarem als alum- IND nes que estiguin en silenci i amb els ulls tancats per fer l’activitat d’interiorització, que consistirà a escoltar la història.

Expliquem la història del cabdill indi i la mare Terra.

Quadern

Activitat 5. Treballarem les emocions que va sentir l’indi i les IND que han sentit ells mateixos.

Cal que justifiquin les emocions que han triat.

Quadern

Activitat 6. Treballarem els valors que ens mostra la història. IND Podem fer servir les targetes de valors.

Targetes de valors

Activitat 7. Farem una reflexió sobre què rebem de la Terra IND GG i com la conservem.

Quadern

sessió 4 Sortim de passeig.

Activitat 8. Avui sortirem de passeig en grups per la nostra escola perquè forma part de la Terra i volem cuidar-la i estimar-la. Expliquem als alumnes que l’objectiu del passeig és identificar problemes que malmeten la nostra escola i, en conseqüència, la Terra.

En acabat, els alumnes identifiquen els problemes i miren de fer alguna proposta de millora. Si tenim tauletes podem demanar-los que facin fotos, si no, poden posar creuetes al llistat.

Després posem en comú les idees de tota la classe. Podríem veure si podem exposar-les a la direcció de l’escola.

Demanar als alumnes que portin un test buit petit (pot servir un envàs de iogurt net) per grup per a la propera sessió.

Personatges i històries • La Terra

4

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Síntesi

sessió 5 Plantem la nostra planta.

Seguim els passos següents: 1. Esmicolem la terra i la introduïm al fons del got de iogurt.

2. Hi afegim una mica d’aigua i hi col·loquem les llavors. Cada grup pot triar la llavor que hi posa. És interessant que hi hagi varietat.

3. Posem una mica més de terra per cobrir les llavors.

4. Cada grup posa una etiqueta amb el nom de la llavor que ha plantat. Podem enganxar un mural en què hi hagi el nom de totes les llavors que hem plantat.

5. Durant quatre setmanes s’haurà d’apuntar l’evolució de cadascuna (annex 2).

6. Atenció, cada certs dies, cal regar-les.

AGRUP.

MATERIAL

PG

Testos o similar

Terra

Un grapat de llavors de diferents tipus de llavors (llenties, mongetes, veces dels coloms, blat...)

Personatges i històries • La Terra

5

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten, com a individus que compartim la condició humana, i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

DE

DS

ACTIVITATS

Reconèixer que hi ha diversos relats sobre l’origen de la Terra i la vida.

✘

1, 2, 3

Explicar actituds de respecte i compromís amb relació a la natura i el medi ambient.

✘

7

Identificar els problemes mediambientals de la nostra escola i explicar les nostres propostes de millora a la direcció.

✘

Identificar les emocions i valors que ens provoca el discurs del cabdill Seattle al governador de Washington.

✘

8

✘

4, 5, 6

Personatges i històries • La Terra

6

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Els relats de la Creació: la Terra

1.

SOM-HI!

Apunta les idees que han sortit a la classe per elaborar el relat. Després, fes un dibuix.

pixabay

2

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_06_Terra.indd 2

4/1/20 11:16

Personatges i històries • La Terra

7

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Els relats de la Creació: la Terra

2.

ESCULL DOS DIES DE LA CREACIÓ DE LA TERRA I FES-NE UN DIBUIX.

1. Déu va separar la llum

5. «Les aigües s’ompliran

2. «Hi haurà un sostre

6. «Que la terra tingui tota

3. «La terra es cobrirà de

7. Arribat el dia setè, Déu

de la foscor: hi hagué el dia i hi hagué la nit. sobre de les aigües», i hi hagué el cel.

verd, d’arbres i de fruits.»

4. Hi hagué el sol, la

d’éssers vius, els ocells volaran damunt la terra.» mena d’animals i farem l’home i la dona.»

veié que tot el que havia fet era bo, i va descansar.

lluna i les estrelles.

Dia

Dia

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_06_Terra.indd 3

3

4/1/20 11:16

EXPERT

Han triat 2 escenes diferents i saben explicar-ne el significat.

AVANÇAT

Han triat 2 escenes diferents, però només en saben explicar una.

APRENENT

Només han dibuixat 1 escena, però en saben explicar el significat.

NOVELL

Només han dibuixat 1 escena i no en saben explicar el significat.

Personatges i històries • La Terra

8

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Els relats de la Creació: la Terra

3.

ANALITZEM LES OBRES

No només vosaltres sou artistes, a la catedral de Girona hi ha un tapís molt antic que explica el mateix relat que heu llegit i dibuixat a l’auca. És una mica difícil, però si us hi fixeu bé, sabríeu relacionar algun tros amb alguna de les vostres vinyetes?

Poseu un triangle en el tros del tapís que correspon al dia 5 i una rodona al que correspon al dia 6.

4

PIES_06_Terra.indd 4

Tapís de la creació. Fotografi a d’Enric Fontvila

4/1/20 11:16

Personatges i històries • La Terra

9

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Els relats de la Creació: la Terra

4.

LA MARE TERRA

Un bon dia, un home blanc s’adreça a un indi. Un indi dels que duen plomes al cap i viuen en una tenda al mig d’un prat.

L’indi és l’alcalde d’un poble que sempre ha viscut del que la terra els ofereix: de l’aigua dels rius, dels fruits i la fusta dels boscos, dels animals…

L’home blanc li proposa comprar-li la terra on viu el seu poble. Està disposat a pagar molts diners.

L’indi, després de parlar-ne molt amb la seva gent, li explica que de cap manera no li poden vendre la terra on viuen, entre altres coses perquè la terra no és seva.

«La terra és per a nosaltres com una mare, com una germana que ens ha acompanyat tota la vida, i la vida dels nostres pares i els nostres avis. Des del naixement fins a la mort, ens ho ha donat tot, l’aliment, l’aire, l’aigua…

Oi que mai no et podries vendre una cosa que estimes molt? oi que mai no vendries un amic o la teva mare?

Com voleu que nosaltres ens venguem la terra?

Nosaltres estimem la terra!

Allò que li passi a la terra, algun dia ens passarà a nosaltres. Quan nosaltres fem mal a la terra, ens fem mal a nosaltres mateixos. Nosaltres no som els amos de la terra, tan sols en som una part.

El nostre Déu és el de tots els homes i dones. Ell estima molt aquesta Terra i és qui la va crear.»

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_06_Terra.indd 5

5

4/1/20 11:16

Personatges i històries • La Terra

10

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Els relats de la Creació: la Terra

5.

M’EMOCIONO AMB LA HISTÒRIA

EXPERT

Si han triat 3 o més emocions del cap indi, les han justificat de manera correcta i han triat almenys 1 emoció que ells han sentit.

Marca amb color blau les emocions que devia sentir el cap indi quan li van oferir de vendre la terra i amb color vermell les emocions que has sentit tu quan has escoltat aquesta història.

AVANÇAT

Si han triat 2 emocions del cap indi, les han justificat de manera correcta i han triat almenys 1 emoció que ells han sentit.

POR

AMOR

VERGONYA

6.

TRISTESA

ALEGRIA

APRENENT

Si han triat 1 emoció del cap indi, les han justificat de manera correcta i han triat almenys 1 emoció que ells han sentit.

RÀBIA / ENUIG

NOVELL

Han marcat emocions del cap indi, però no les han sabut justificar.

ELS VALORS DE LA HISTÒRIA DE LA MARE TERRA

ESTIMA, RESPECTE, RESPONSABILITAT, ESCOLTA

6

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_06_Terra.indd 6

4/1/20 11:16

EXPERT

Si han triat 4 o més valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

AVANÇAT

Si han triat 3 valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

APRENENT

Si han triat 2 valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

NOVELL

Si han triat 1 valor i el saben justificar recordant alguna escena de la història.

Personatges i històries • La Terra

11

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Els relats de la Creació: la Terra

iStockPhoto

7.

CONSERVEM LA TERRA

Què hi trobem, a la Terra?

Quines coses ens dona a nosaltres la Terra?

I tu, com t’estimes la Terra?

PEXELS

PIES_06_Terra.indd 7

7

4/1/20 11:16

Personatges i històries • La Terra

12

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries Els relats de la Creació: la Terra

8.

ESTIMEM LA TERRA

Sortirem a donar una volta silenciosa per l’escola i el seu entorn. Hem de tenir els ulls oberts i mirar si veiem coses que podem millorar per tenir una escola que estimi la Terra.

Llums encesos innecessàriament Aixetes obertes Papers a terra Plàstics en papereres de paper Nens o nenes amb entrepans embolicats amb paper d’alumini Nens o nenes cridant Pòsters o rètols trencats Plantes mal cuidades Quan acabeu el passeig, en grups de quatre, escriviu com es poden millorar les coses que heu vist.

1.

2.

3.

4.

8

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_06_Terra.indd 8

www.gobookseditorial.com / DL: B 17179-2019 / ISBN: 978-84-946893-2-1 Il·lustracions de Violeta Serratosa

4/1/20 11:16

Personatges i històries • La Terra

13

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ANNEXOS ANNEX 1 – PROPOSTA DE LECTURA DEL POEMA DE LA CREACIÓ

Proposem als infants fer un viatge en el temps fins al principi de la Creació, tot veient com ens ho explica la Bíblia i revivint-lo en nosaltres mateixos.

Situem tots els infants estirats sobre el parquet, sobre una catifa… i els ajudem a relaxar-se: els diem que s’imaginin que són estàtues, però no rígides, sinó com si fossin de goma.

Comença la música.

Llegim: «Fa molts i molts anys que els homes i les dones viuen en petits poblats i cada nit la gent es reuneix per cantar, riure i escoltar, sota la llum de la lluna i els estels.

Les mares criden els seus fills i filles perquè escoltin les històries sobre el seu poble i la seva terra que expliquen els homes més grans del poblat. Són històries que coneixen des que ells també eren petits.

Una de les històries que agrada més és la que explica com ha estat creada la Terra i tot el que hi ha, els animals i les plantes, el mar i les pedres... “El poema de la creació”.»

Indicacions

Llegim el primer dia de la creació i demanem que els infants obrin i tanquin els ulls per a veure la diferència entre la llum i les tenebres.

Llegim el segon dia de la creació i demanem que els infants s’estirin i s’arronsin tant com puguin, imitant la separació de les aigües i de les terres.

Llegim el tercer dia de la creació i demanem als infants que s’alcin a poc a poc, per tal d’imitar el moviment de creixement de les plantes.

Llegim el quart dia de la creació i demanem als infants (que ja estan drets) que imitin el moviment de rotació i translació dels astres.

Llegim el cinquè dia de la creació i els demanem que es moguin com diferents animals.

Llegim el sisè dia de la creació i els demanem que caminin com persones tot saludant-se els uns als altres.

Llegim el setè dia i els demanem que tornin a la situació de relaxament i descans del començament.

Un cop acabat i ja asseguts, fem una posada en comú demanant que entre tots recordin els diferents dies, el que passa en cada un d’ells i el que hem fet en cada ocasió.

ANNEX 2 – L’EVOLUCIÓ DE LA NOSTRA PLANTA

Full imprimible per dibuixar el creixement de la planta durant quatre setmanes.

14

Personatges i històries • La Terra

Personatges i històries La Terra ANNEX 2 – L’EVOLUCIÓ DE LA NOSTRA PLANTA

HISTÒRIA DE LA NOSTRA PLANTA AL CAP D’UNA SETMANA

AL CAP DE DUES SETMANES

AL CAP DE TRES SETMANES

AL CAP DE QUATRE SETMANES

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

EL BON SAMARITÀ

Cultura religiosa • CICLE INICIAL Personatges i històries

CRISTIANISME

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle inicial). Go Books Editorial, 2019.

PIES_07_Samarita.indd 1 20/12/19 10:25 ISBN: 978-84-946893-2-1 www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito, M. Mercè Aixàs Valls i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

5

El bon samarità

Amb aquesta unitat s’intenta que l’alumnat s’adoni de la importància de ser solidari com a base d'una bona convivència, així com a valorar la importància de viure com germans.

METODOLOGIA

Explicar el conte i treballar els valors que transmet i ens desperta.

Treballar l’ètica de la història a través de les targetes de valors.

En funció de l’activitat treballarem en petits grups (PG), en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Resumir la paràbola i entendre’n el sentit.

Identificar els valors i sentiments dels personatges principals i representar les emocions que desperta.

Conèixer certes característiques de la cultura a què pertany el text.

Personatges i històries • El bon samarità

2

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1

AGRUP.

MATERIAL

Lectura:

Desenvolupament

Activitat 1. Abans de la lectura seria aconsellable explicar GG què és una paràbola i certes característiques dels personatges del relat (annex 1).

Llegim la paràbola.

Quadern

Activitat 2. Cada alumne contesta individualment les pre- IND guntes de l’activitat.

Iniciem un debat sobre la comprensió del text partint de GG les respostes individuals de l’alumnat.

Quadern

Quadern

Activitat 4. Aplicació a la vida real. És important que els IND alumnes pensin en situacions reals que els hi passen a ells, sovint al pati de l’escola.

Activitat 5. Treballarem les emocions de l’home que baixa IND de Jerusalem i les que han sentit ells en escoltar la història.

Cal que justifiquin les emocions que han triat.

Quadern

Quadern

Activitat 6. Utilitzant les targetes de valors trien els que IND creuen que ens mostra la paràbola.

Després ho posen en comú i ho justifiquen.

Quadern

Targetes de valors

Quadern

Quadern

sessió 2

Activitat 3. Descobrir les actituds correctes davant les in- GG correctes.

sessió 3

sessió 4

Síntesi

Activitat 7. Visionem la paràbola (annex 2) i la comentem. GG Després, completem el laberint.

IND

sessió 5 Fem grups de quatre per fer la representació de la història PG seguint el text de l’annex 3.

Personatges i històries • El bon samarità

3

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten, com a individus que compartim la condició humana, i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

Identificar els valors i sentiments dels personatges principals i representar les emocions que desperten.

Resumir la paràbola i entendre’n el sentit.

Comprendre el sentit de la paràbola.

Conèixer certes característiques de la cultura a què pertany el text.

DE

DS

ACTIVITATS

✘

✘

1, 3, 4, 5, 6

2

✘

7, 8

✘ ✘

✘

7

Personatges i històries • El bon samarità

4

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries

1. EL BON SAMARITÀ De l’Evangeli de Lluc

Jesús explicava a la gent com cal estimar els altres a través d’una història: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en poder d’uns bandolers que el van despullar, el van apallissar i el van deixar mig mort al costat del camí. »Un sacerdot el va veure i va passar de llarg sense aturar-se.

El mateix va fer, poc després, un personatge important: el levita. »Però finalment va passar per allà un samarità que es va compadir d’aquell home, li va rentar les ferides, el va embenar i se’l va endur a sobre de la seva cavalcadura fins a un hostal, on el va deixar en mans de l’hostaler perquè n’acabés de tenir cura.»

En acabar la història, Jesús va preguntar als que l’escoltaven: «Quin d’aquests tres personatges va estimar més l’home que va caure a les mans dels bandolers?»

2

Cultura religiosa • CICLE INICIAL iStockPhoto

PIES_07_Samarita.indd 2

20/12/19 10:25

Personatges i històries • El bon samarità

5

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries El bon samarità

2.

COMENTEM LA HISTÒRIA

Per què et sembla que el sacerdot i la persona important, el levita, no ajuden l’home ferit?

PERQUÈ TENEN PRESSA I NO ES VOLEN ENTRETENIR; VAN A LA FEINA I NO VOLEN PERDRE TEMPS; NO ES VOLEN EMBRUTAR; NO VOLEN RELACIONAR-SE AMB UNA PERSONA QUE CREUEN QUE ÉS INFERIOR A ELLS; ELS FA POR QUE SIGUI UNA ENGANYIFA.

Per què et sembla que el samarità sí que s’atura a ajudar l’home?

ES POSA EN LA SEVA PELL, VOLDRIA QUE SI A ELL LI PASSÉS, ALGÚ L’AJUDÉS. SE’N COMPADEIX.

Quines coses fa el samarità que ens demostren que estima?

AJUDA L’HOME APALLISSAT, SE’N FA CÀRREC I EL DEIXA EN BONES MANS SENSE DEMANAR RES A CANVI.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

3

iStockPhoto

PIES_07_Samarita.indd 3

20/12/19 10:25

Personatges i històries • El bon samarità

6

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries El bon samarità

3.

RECORDEM LA PARÀBOLA

Ajudar un company si s’ha fet mal.

Recollir papers del terra de la classe.

Deix u ar jogu na ina Reco n Fer u n èixe el -m ma a cosa r ro e ns l fet o a

Per exemple:

n ru e Du m d un ra s a lt r flo mala me ar- do fad per En an qu

r la Dona a un culpaltre a

4

Bar

Pr pa endre r el j t en oc

Per exemple:

en Ajudar es les feinsa d e ca

el me Fer- pistat des

alla r-n os

Pinta els globus que indiquin accions d’estimar i omple amb accions positives els globus buits.

No voler que un company jugui amb nosaltres.

No fer cas als pares o mestres.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_07_Samarita.indd 4

20/12/19 10:25

EXPERT

Pintar tots els globus correctament i omplir correctament els globus buits.

AVANÇAT

Pintar tres globus correctament i omplir correctament els globus buits.

APRENENT

Pintar algun globus i omplir un globus correctament.

NOVELL

Pintar algun globus i no omplir cap globus correctament.

Personatges i històries • El bon samarità

7

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries El bon samarità

4.

ARA, TU!

Tu també pots ser un bon samarità: participa activament en les tasques col·lectives a l’escola, a casa, entre els amics…

Com pots ajudar a casa?

ENDREÇANT LA MEVA HABITACIÓ. FENT PETITES TASQUES COM PARAR O DESPARAR TAULA…

A l’escola, com ajudes els companys i companyes?

MANTENINT LA CLASSE ORDENADA. AJUDANT ELS COMPANYS QUAN ELS COSTA FER ALGUNA COSA I A MI NO…

En quines coses et cal l’ajuda dels altres?

RESPOSTA LLIURE PER PART DELS ALUMNES.

Què fas quan necessites ajuda?

RESPOSTA LLIURE PER PART DELS ALUMNES.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_07_Samarita.indd 5

5

20/12/19 10:25

Personatges i històries • El bon samarità

8

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries El bon samarità

5.

M’EMOCIONO AMB LA HISTÒRIA

EXPERT

Si han triat 3 o més emocions diferents i les han sabut justificar correctament.

Encercla de color blau les emocions que sents quan ajudes els altres. Després, encercla de color vermell les emocions que sents quan necessites ajuda. Al final, encercla de color verd les emocions que sents quan t’estan ajudant.

AVANÇAT

Si han triat almenys 2 emocions diferents i les han sabut justificar.

APRENENT POR

AMOR

Si han triat 1 emoció i l’han sabut justificar.

ALEGRIA

NOVELL VERGONYA

6.

AGRAÏMENT

Si han triat 1 emoció però no l’han sabut justificar.

RÀBIA / ENUIG

QUINS VALORS ENS VOL ENSENYAR JESÚS AMB LA HISTÒRIA DEL BON SAMARITÀ?

SOLIDARITAT, GENEROSITAT, BONDAT, AJUDAR, CONFIANÇA, VALENTIA

6

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_07_Samarita.indd 6

20/12/19 10:25

EXPERT

Si han triat 4 o més valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

AVANÇAT

Si han triat 3 valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

APRENENT

Si han triat 2 valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

NOVELL

Si han triat 1 valor i el saben justificar recordant alguna escena de la història.

Personatges i històries • El bon samarità

9

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries El bon samarità

7.

EL CAMÍ DEL BON SAMARITÀ

a) Completa les lletres que falten per saber quin personatge és. b) Pinta cada camí seguint a cada personatge i veuràs com van actuar. c) Després acoloreix el personatge al qual t’agradaria semblar-te.

L E V I T A

El va veure i va passar de llarg.

S A C E R D O T

El va cuidar i estimar.

LL A D R E

Ho va veure i no en va fer cas.

Li va pegar i li ho va robar tot.

S A M A R I T À

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_07_Samarita.indd 7

7

20/12/19 10:25

Personatges i històries • El bon samarità

10

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries El bon samarità

8.

DIBUIXEM LA PARÀBOLA

pixabay

8

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_07_Samarita.indd 8

www.gobookseditorial.com / B 17179-2019 / ISBN: 978-84-946893-2-1 Il·lustracions de Violeta Serratosa

20/12/19 10:25

Personatges i històries • El bon samarità

11

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ANNEXOS ANNEX 1 – LA PARÀBOLA

La paràbola és la narració d’una història senzilla que, per comparació, explica una veritat important. Es tracta d’un relat breu que pot entendre qualsevol persona, nens o adults. Té la finalitat de transmetre un ensenyament i fer reflexionar.

Personatges del relat:

Mestre de la Llei: anomenat així pels Evangelis. Quan la llei es va constituir en el fonament del judaisme, comença a formar-se un grup d’especialistes en la Sagrada Escriptura encarregats de llegir-la, interpretar-la i actualitzar-la. Els Evangelis els anomenen mestres de la Llei o escribes.

Sacerdot: persona consagrada al culte, que ofereix sacrificis als déus i té cura de les coses sagrades i dels temples; també s’ocupa de dirigir o de dur a terme les cerimònies de culte d’una religió o confessió. És considerat l’intermediari entre la divinitat i el poble. Etimològicament, la denominació sacerdot significa ‘persona que manipula el que és sagrat’.

La institució del sacerdoci sempre va lligada al concepte que hom tingui de la divinitat i del que és sagrat; d’aquí que s’entengui i es realitzi de diferents maneres.

Levita: encarregat del culte en el temple de Jerusalem. Sovint s’encarrega de les funcions sacerdotals, considerades les més nobles del culte.

Samarità: pertanyent al poble samarità, que adorava el déu d’Israel però que introduïa elements estranys en el culte, va mostrar sempre una actitud mútuament hostil amb la resta de pobles per motius religiosos i polítics. En temps del Nou Testament, els samaritans eren mal vistos pels jueus, però Jesús els posa com a exemple d’actitud compassiva i agraïda.

ANNEX 2 – VÍDEO

Parábola del buen samaritano (en castellà): https://www.youtube.com/watch?v=7_sArxpUQho

Darrer accés al video: juny de 2019. Si trobeu que l’enllaç no funciona, feu-nosho saber a info@gobookseditorial.com.

Personatges i històries • El bon samarità

12

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ANNEX 3 – REPRESENTEM LA PARÀBOLA

Per representar la paràbola farem grups de quatre (els personatges més l’apuntador-director) que prepararan la representació partint de la història adaptada. Primer es pot fer una lectura col·lectiva.

Els fulls imprimibles amb el text per repartir són les dues pàgines següents.

Avaluació: EXPERT

Participa activament i s'aprèn força bé el paper que li toca.

AVANÇAT

Ho accepta tot i s'aprèn força bé el paper que li toca.

APRENENT

Tot i participar, es distreu i distorsiona quan els companys intenten organitzar-se.

NOVELL

Necessita l’escrit per poder fer la representació ja que no ha participat en la preparació.

Personatges i històries • El bon samarità

13

Personatges i històries El bon samarità ANNEX 3 – REPRESENTEM LA PARÀBOLA

REPRESENTEM LA PARÀBOLA NARRADOR: Un dia, un mestre de la Llei va anar a veure Jesús.

MESTRE DE LA LLEI: Mestre, què he de fer per aconseguir la vida eterna?

NARRADOR: Jesús sabia que l’home volia fer-lo caure en un parany per fer-lo quedar com un mal mestre.

JESÚS: Què diuen els llibres sagrats?

MESTRE DE LA LLEI: Diuen: «Estima Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tota la ment.»

I també: «Estima el teu veí com t’estimes a tu mateix.»

JESÚS: Has parlat amb seny.

NARRADOR: Però el mestre de la Llei encara volia saber una altra cosa.

MESTRE DE LA LLEI: Qui és el meu veí?

NARRADOR: I Jesús li va contar una història.

JESÚS: Hi havia una vegada un home que anava de Jerusalem a Jericó. De sobte, uns bandits terribles que vivien a les muntanyes van parar-li una emboscada. El van colpejar, li van prendre tot el que duia i el van deixar per mort.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

Personatges i històries El bon samarità ANNEX 3 – REPRESENTEM LA PARÀBOLA

NARRADOR: Un sacerdot del temple va passar per allà.

Va veure l’home malferit, però en comptes d’aturar-se va continuar el seu camí. Després va arribar una persona important. I quan va veure l’home estirat a terra va allunyar-se’n a corre-cuita. Al cap d’una estona, va passar un samarità, i el mestre de la Llei va arrufar el nas.

Un sacerdot i un levita eren unes persones religioses molt respectables. En canvi, la gent de Samaria no ho era gens. Jesús va continuar la seva història.

JESÚS: El samarità va veure l’home i el va plànyer. Va apropar-s’hi, va netejar-li les ferides i les hi va embenar. Després va posar l’home damunt el seu ase i el va dur fins a un hostal on va proporcionar-li l’atenció necessària.

L'endemà, va pagar dues monedes de plata a l’ hostaler samarità: «Si us plau, tingueu cura d’aquest home. Si val més diners, us els pagaré a la tornada.»

NARRADOR: Jesús va mirar el mestre de la Llei: JESÚS: Segons tu, quin d’aquests homes s’ha comportat com un bon veí amb el malferit?

NARRADOR: L’home encara arrufava els nas. Jesús no havia dit res que pogués criticar.

MESTRE DE LA LLEI: El que s’ha comportat amb amabilitat amb ell.

NARRADOR: Va admetre de mala gana. I Jesús li va dir: JESÚS: Aleshores, ves i fes el mateix.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

L’OVELLA PERDUDA

Cultura religiosa • CICLE INICIAL Personatges i històries

CRISTIANISME

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle inicial). Go Books Editorial, 2019.

PIES_08_Ovella.indd 1 20/12/19 10:03 ISBN: 978-84-946893-2-1 www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito, M. Mercè Aixàs Valls i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

5

L’ovella perduda

La finalitat d’aquest quadern és descobrir, a partir d’una paràbola de l’Evangeli, l’estimació dels pares vers els fills i filles. També ens ajuda a descobrir que tothom té un valor i que cadascun de nosaltres és únic i irrepetible.

METODOLOGIA

Explicar el conte i treballar els valors que transmet i ens desperta.

Treballar l’ètica de la història a través de les targetes de valors.

En funció de l’activitat treballarem en petits grups (PG), en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Conèixer una paràbola de l’Evangeli i treure’n conclusions.

Identificar sentiments i emocions dels personatges principals i d’ells mateixos en escoltar la paràbola.

Descobrir els valors que ens aporta el relat.

Conèixer certes característiques de la cultura a què pertany el text.

Personatges i històries • L'ovella perduda

2

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1

AGRUP.

MATERIAL

Lectura:

Desenvolupament

Activitat 1. Abans de la lectura seria aconsellable explicar GG què és una paràbola i certes característiques dels personatges del relat (annex 1).

Llegim el text bíblic de l’ovella perduda.

Fem algunes preguntes relacionades amb la història que GG acaben de sentir.

• Què compta el pastor?

• Les té totes?

• Què fa?

• On busca?

Activitat 2. Treballem la comprensió de la història fent l’acti- IND vitat primer individualment i després amb un diàleg col·lectiu. GG

Activtat 3. Treballarem les emocions que sent el pastor i les que han sentit ells en escoltar la paràbola.

IND Cal que justifiquin les emocions que han triat.

Quadern

Quadern

Quadern

sessió 2

Activitat 4. Recordar la història construint el relat entre tots. GG Han de dibuixar l’última escena.

Quadern

Activitat 5. Consolidem les paraules clau fent la sopa de lle- IND tres. Els preguntem si saben què és cada cosa.

Quadern

Quadern

Quadern

sessió 3

Activitat 6. Recordem la història entre tots amb la lectura GG del text adaptat.

Primer fem les preguntes que surten al quadern. Després IND GG debatem algunes idees relacionades amb la paràbola.

• Us sembla important estar tots junts?

• El ramat està content per haver trobat l’ovella o per tornar a estar tots junts? Quina opinió en teniu?

• Heu trobat a faltar algun amic o amiga alguna vegada?

• Què feu a la classe quan hi ha un nen o una nena malalts?

• Què vol dir la dita: «Com més serem, més riurem»?

• Cada vegada que ens equivoquem, els que ens estimen ens perdonen i esperen de nosaltres que n’aprenguem i no tornem a equivocar-nos. Això és una sort, no us sembla?

Personatges i històries • L'ovella perduda

3

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

AGRUP.

Activitat 7. Utilitzant les targetes de valors trien els que els IND desperta la història de l’ovella perduda a través dels fets reals. GG Després ho posarem en comú i els demanarem que ho justifiquin.

MATERIAL

Quadern

Targetes de valors

Quadern

Ordinador i projector

sessió 4 La meva ovella

Síntesi

Activitat 8. Cada alumne fa la seva. Recomanem: IND • Fer la silueta de la seva mà amb el llapis posant els dits cap avall. Pintar els dits de la mà de color marró.

• Per al cap: al dit gros dibuixar l’ull, la boca i l’orella de l’ovella.

• Per al cos: omplir la part del palmell de la mà utilitzant cotó fluix o boletes de paper de seda de color blanc.

sessió 5 Recordar la paràbola amb el vídeo (annex 2).

GG Els podem demanar que, prenent com a model l’activitat 4, IND cadascú dibuixi la seva auca de la història de l’ovella perduda.

Personatges i històries • L'ovella perduda

4

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten, com a individus que compartim la condició humana, i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

Conèixer una paràbola de l’Evangeli i treure’n conclusions.

Identificar sentiments i emocions dels personatges principals i d’ells mateixos en escoltar la paràbola, així com altres persones a qui els pot haver passat el mateix.

Descobrir els valors que ens aporta el relat.

DC

DE

DS

ACTIVITATS

✘

✘

✘

1, 2, 4, 6

✘

✘

3, 6

✘

7

Personatges i històries • L'ovella perduda

5

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries

1. L’OVELLA PERDUDA De l’Evangeli de Lluc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Què us sembla?

Si un home té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar la que ha perdut?

I si l’arriba a trobar, us asseguro que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s’havien perdut.

Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d’aquests petits.»

2

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_08_Ovella.indd 2

20/12/19 10:03

Personatges i històries • L'ovella perduda

6

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries L’ovella perduda

2.

COMENTEM LA HISTÒRIA

Per què el pastor busca l’ovella si encara en té noranta-nou?

PERQUÈ TOTES LES OVELLES SÓN IMPORTANTS, ÚNIQUES I IRREPETIBLES. PER AL PASTOR TOTES TENEN MOLT VALOR. Què fa la resta del ramat quan arriba l’ovella perduda?

FAN UNA FESTA PER CELEBRAR QUE HA TORNAT.

3.

M’EMOCIONO AMB LA HISTÒRIA

Marca amb blau l’emoció del pastor quan s’adona que ha perdut una ovella. Després, marca amb verd la seva emoció quan troba l’ovella perduda. Al final, marca amb vermell les emocions que has sentit tu quan has escoltat la història.

POR

SORPRESA

AMOR

ALEGRIA

TRISTESA

AGRAÏMENT

RÀBIA / ENUIG Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_08_Ovella.indd 3

3

20/12/19 10:03

EXPERT

Si han triat 3 o més emocions del pastor, les han justificat de manera correcta i han triat almenys 1 emoció que ells han sentit.

AVANÇAT

Si han triat 2 emocions del pastor, les han justificat de manera correcta i han triat almenys 1 emoció que ells han sentit.

APRENENT

Si han triat 1 emoció del pastor, l’han justificat de manera correcta i han triat almenys una emoció que ells han sentit.

NOVELL

Han marcat emocions del pastor, però no les han sabut justificar.

Personatges i històries • L'ovella perduda

7

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries L’ovella perduda

4.

LA PARÀBOLA AMB DIBUIXOS

1. El pastor compta

2. I veu que li’n falta una.

3. La busca per tot arreu.

4. Fins que la troba

5. Quan torna tots estan

6. I fan una festa.

les ovelles.

contents.

4

en un bassal.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_08_Ovella.indd 4

20/12/19 10:03

Personatges i històries • L'ovella perduda

8

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries L’ovella perduda

5.

FEM DE DETECTIUS!

Troba sis paraules relacionades amb la paràbola.

E M P R L U G T

B F A R T R E K

F E S T A A V O

A S T A R M S V

K F O T B A T E

R O R C E T A L

A M I C S T I L

Q P E R D U D A

Escriu les paraules que has trobat i fes-ne el dibuix.

PASTOR

RAMAT

OVELLA

FESTA

AMICS

PERDUDA

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_08_Ovella.indd 5

5

20/12/19 10:03

Personatges i històries • L'ovella perduda

9

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries L’ovella perduda

6.

RECORDEM LA PARÀBOLA

Un pastor tenia un ramat de cent ovelles. Un dia se’n va perdre una. El pastor va guardar el ramat i, a correcuita, va anar a buscar l’ovella perduda per tot arreu. Quan la va trobar, se la va carregar a l’esquena i, ple d’alegria, va anar corrents a explicar-ho als seus amics. Un cop a casa seva, va fer una gran festa. iStockPhoto

I TU? T'has perdut alguna vegada?

Com van reaccionar els pares quan et van trobar?

6

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_08_Ovella.indd 6

20/12/19 10:03

EXPERT

Si la resposta és un relat coherent de la situació personal que expliqui els sentiments des de les dues bandes.

AVANÇAT

Si la resposta és un relat coherent de la situació personal que expliqui els sentiments des de la banda de l’alumne.

APRENENT

Si la resposta és un relat coherent de la situació personal.

NOVELL

Si no sap què explicar.

Personatges i històries • L'ovella perduda

10

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries L’ovella perduda

7.

ELS VALORS DE LA HISTÒRIA

Escriu i dibuixa els valors que veus en la paràbola de l’ovella perduda.

iStockPhoto

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_08_Ovella.indd 7

7

20/12/19 10:03

EXPERT

Si han triat 4 o més valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

AVANÇAT

Si han triat 3 valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

APRENENT

Si han triat 2 valors i els saben justificar recordant alguna escena de la història.

NOVELL

Si han triat 1 valor i el saben justificar recordant alguna escena de la història.

Personatges i històries • L'ovella perduda

11

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries L’ovella perduda

8.

LA MEVA OVELLA

pixabay

8

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_08_Ovella.indd 8

www.gobookseditorial.com / DL: B 17179-2019 / ISBN: 978-84-946893-2-1 Il·lustracions de Violeta Serratosa

20/12/19 10:03

Personatges i històries • L'ovella perduda

12

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ANNEXOS ANNEX 1 – LA PARÀBOLA

La paràbola és la narració d’una història senzilla que, per comparació, explica una veritat important. Es tracta d’un relat breu que pot entendre qualsevol persona, nens o adults. Té la finalitat de transmetre un ensenyament i fer reflexionar.

ANNEX 2 – VÍDEO

Parábola de la oveja perdida (en castellà): https://www.youtube.com/watch?v=XjE4CIvGW-E

Darrer accés al vídeo: juny de 2019. Si trobeu que l’enllaç no funciona, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com.

Personatges i històries • L'ovella perduda

13

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

EL FOC

iStockPhoto

Cultura religiosa • CICLE INICIAL Signes i símbols

JUDAISME, CRISTIANISME I ISLAM

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle inicial). Go Books Editorial, 2019.

PIES_09_Foc.indd 1 20/12/19 10:03 ISBN: 978-84-946893-2-1 www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito, M. Mercè Aixàs Valls i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

El foc

5

Amb aquest quadern s’intenta que els alumnes coneguin tant els aspectes positius i festius com altres de negatius i destructors relacionats amb el foc. També es vol mostrar que el foc és considerat com un element purificador per a les tres religions monoteistes: el cristianisme, el judaisme i l’islam.

METODOLOGIA

Treballar la dimensió interior per fer una reflexió sobre el foc.

Veure un vídeo per aprendre la cançó del foc.

En funció de l’activitat treballarem en petits grups (PG), en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Descobrir la presència simbòlica del foc en algunes festes del nostre país i de les religions monoteistes.

Conèixer tant els aspectes positius i festius com altres de negatius i destructors relacionats amb el foc.

Descobrir el sentit espiritual i relaxant del foc.

Signes i símbols • El foc

2

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1

AGRUP.

MATERIAL

Presentació del tema:

Iniciem la sessió amb un exercici d’observació: fem una rot- GG llana i al mig hi posem una espelma que tingui bona base.

Els demanem que l’observin sense encendre i seguidament l’encenem. Han d’estar una bona estona mirant, reflexionant el que veuen. És molt important deixar-los clares les normes de seguretat que s’han de seguir.

Espelma i encenedor

Activitat 2. En silenci i de manera individual contesten al- IND gunes preguntes de l’activitat.

Posem en comú les observacions que han fet amb les preguntes que han contestat individualment. Anotem a la pissarra els comentaris i aportacions que facin els nens i nenes.

Si ho creiem oportú, podem suggerir més preguntes: GG • Com et trobaves millor, amb l’espelma encesa o apagada?

Quadern

Activitat 3. A partir del que s’hagi comentat treballem els GG sentiments i les emocions que ens desperta el foc i quines actituds hem de tenir.

Activitat 1. Escoltem la cançó de foc (annex 1).

Quadern

Fotos portades pels alumnes, cartolina i pega

Quadern

GG

Per a la propera sessió, demanem que portin imatges relacio- IND nades amb el foc i que sàpiguen què signifiquen.

Desenvolupament

sessió 2 Fer un mural amb les imatges de foc que han portat. Si por- GG ten moltes imatges podem fer un mural per cada grup de o PG quatre o cinc alumnes. Abans d’enganxar la imatge, cada alumne explica què passa en la imatge o imatges que hagi portat.

GG Aprendre la cançó del foc (activitat 1 i annex 1).

Signes i símbols • El foc

3

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

FASES SF

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 3 El foc i les festes tradicionals.

AGRUP.

MATERIAL

GG

Mural fet per l’alumnat

Fulls

Ordinador

Recordem el que s’ha treballat fins ara. Observem el mural del foc i demanem als alumnes si troben alguna manera de classificar les imatges: fa mal, fa festa, és útil… Podríem posar gomets a les fotos segons els criteris que triïn.

Podeu portar fotografies de foc relacionades amb tradicions del nostre país que preveieu que els alumnes no portaran.

Comentem les tradicions que tenen a veure amb el foc GP (annex 2).

Assignem a cada grup (quatre o cinc persones) una de les festes o tradicions relacionades amb el foc (annex 2). Els donem un full amb el títol de la festa o tradició i, fent servir la tècnica del foli giratori, van passant el full i, quan li toca, cadascú apunta el que sap de la tradició i dels elements que tenen a veure amb el foc. Acaben d’aprofundir buscant a Internet informació i contrastant la que han posat.

Cada grup farà una explicació senzilla de la tradició que hauran de llegir i explicar als companys.

Activitat 4. Fer l’activitat del quadern individualment.

IND

Quadern

Tornar a escoltar la cançó del foc (activitat 1 i annex 1).

GG

Quadern

Ordinador

sessió 4

Expliquem amb una presentació com les diverses religions GG monoteistes veuen el foc (presentació El foc i les religions en PowerPoint).

Presentació El foc i les religions

Activitat 5. La completem escrivint el nom de la religió i el IND que simbolitza el foc amb l’ajuda de les imatges de la pàgina.

Quadern

sessió 5

Farem una rotllana, al mig hi posem una espelma i l’encenem. GG Els demanem que l’observin.

Espelma i encenedor

Activitat 6. En la mateixa posició i amb l’espelma encara en- IND cesa cadascú posa una paraula que li suggereixi cada imatge de la doble pàgina.

Quadern

Per tancar les sessions, en la mateixa rotllana podem cantar GG la cançó del foc agafats de la mà.

Ordinador

Signes i símbols • El foc

4

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten, com a individus que compartim la condició humana, i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

DE

DS

ACTIVITATS

Descobrir la presència simbòlica del foc en algunes festes del nostre país i en les religions monoteistes.

4, 5, 6

Descobrir el sentit espiritual i relaxant del foc.

✘

✘

1, 2, 3

Conèixer tant els valors positius i festius com d’altres de negatius i destructors relacionats amb el foc.

✘

✘

3

✘

Signes i símbols • El foc

5

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols

1. CANÇÓ DEL FOC

Antiga melodia popular francesa

Visca la claror del foc visca sa claror (bis).

Foc, foc, foc joliu crema, crema amb gran delit.

Foc, foc, foc joliu alegra’ns la nit.

Visca l’escalfor del foc, visca l’escalfor (bis).

Foc, foc, foc joliu…

Visquen les brases del foc, visquen els tions (bis).

Foc, foc, foc joliu…

El foc és un do de Déu,

iStockPhoto

un do del bon Déu.

2

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_09_Foc.indd 2

20/12/19 10:03

Signes i símbols • El foc

6

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols El foc

2.

DESPRÉS DE L’EXPERIÈNCIA DEL FOC

Què has vist?

Què has sentit?

Què en pots dir sobre el color, la forma i la utilitat?

iStockPhoto

Saps com es va descobrir?

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_09_Foc.indd 3

3

20/12/19 10:03

Signes i símbols • El foc

7

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols El foc

3.

QUÈ ENS DESPERTA EL FOC? EXPLICA-HO!

Ens desperta por?

Ens desperta responsabilitat?

Què més ens pot despertar?

RESPECTE, RELAXACIÓ

I a tu, t’agrada mirar el foc? Per què?

TRANQUIL·LITAT, ESCOLTA

4

Cultura religiosa • CICLE INICIAL iStockPhoto

PIES_09_Foc.indd 4

20/12/19 10:04

EXPERT

Resposta que destaqui sentiments de tranquil·litat, silenci, respecte, a més de qualitats físiques del foc: llum, escalfor…

AVANÇAT

Resposta que destaqui 2 sentiments o actituds.

APRENENT

Resposta que només mostri 1 sentiment o actitud.

NOVELL

Resposta que se centri bàsicament en les característiques físiques del foc.

Signes i símbols • El foc

8

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols El foc

4.

RELACIONEM

El foc també està present en moltes activitats festives.

Relaciona nom i imatge.

EL CORREFOC iStockPhoto

ELS FOCS D’ARTIFICI Santiago Pucelano1

LA REVETLLA DE SANT JOAN iStockPhoto

LES FALLES pixabay

EL BESTIARI DE FOC iStockPhoto

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

5

iStockPhoto

PIES_09_Foc.indd 5

20/12/19 10:04

EXPERT

Sap explicar les 5 tradicions relacionades amb el foc.

AVANÇAT

Sap explicar 3 o 4 de les tradicions.

APRENENT

Sap explicar 2 o 1 de les tradicions.

NOVELL

No sap explicar cap de les tradicions.

Signes i símbols • El foc

9

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols El foc

5.

EL FOC ÉS UN SÍMBOL COMÚ A MOLTES RELIGIONS

Completa les frases i relaciona els textos amb les imatges.

1. La Hanukkà és una festa

JUEVA

també anomenada la Festa de les Llums. L’encesa d’ ESPELMES

d’un canelobre de braços és el centre de la festa.

VUIT

2. Pels

CRISTIANS

el

significa

FOC

la presència i la llum de Déu. El

CIRI

pasqual n’és un bon exemple. Abans del Nadal també preparen una corona d’advent amb

QUATRE

espelmes.

3. Pels MUSULMANS

la llum que fan els fanalets

serveix per il·luminar les nits del ramadà.

1

2

3

6 iStockPhoto

PIES_09_Foc.indd 6

PEXELS

PEXELS

20/12/19 10:04

Signes i símbols • El foc

10

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols El foc

6.

QUÈ ET SUGGEREIX?

En tots aquests dibuixos hi falta el foc. Dibuixa’l i explica amb ajuda dels companys del teu grup què representa cada imatge. Després escriu una paraula que et suggereixi la imatge.

BESTIARI, DRAC…

HANUKKÀ, CANELOBRE, JUEUS…

CIRI, PASQUA, CRISTIANS…

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

7

PEXELS

PIES_09_Foc.indd 7

20/12/19 10:04

Signes i símbols • El foc

11

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols El foc

ANIVERSARI

OLIMPÍADES, TORXA, ESPORT…

REVETLLA, SANT JOAN, FOGUERA… 8

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

www.gobookseditorial.com / DL: B 17179-2019 / ISBN: 978-84-946893-2-1 Il·lustracions de Violeta Serratosa

PIES_09_Foc.indd 8

20/12/19 10:04

EXPERT

Relaciona totes les imatges amb paraules coherents.

AVANÇAT

Relaciona 4 imatges amb paraules coherents.

APRENENT

Relaciona 3 imatges amb paraules coherents.

NOVELL

Relaciona només 2 imatges amb paraules coherents.

Signes i símbols • El foc

12

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ANNEXOS ANNEX 1 – VÍDEO, CANÇÓ DEL FOC JOLIU

Visca el foc: https://www.youtube.com/watch?v=S3SiwoGUEbU Grup Infantil El Ruc Català - «Visca el Foc». 2013 Sulftik SL. Cançó inclosa a l'àlbum Cançons Infantils Catalanes Vol.5

Darrer accés al vídeo: juny de 2019. Si trobeu que l’enllaç no funciona, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com.

ANNEX 2 – TRADICIONS I EXPLICACIONS

El correfoc és un joc de carrer en què la multitud corre per esquivar els focs d’artifici de dracs, diables i altres personatges fantàstics.

Els focs d’artifici o focs artificials són una composició rítmica i molt acolorida de coets, enlairats mitjançant canons, que es disparen amb motius festius a places i carrers, generalment de nit.

La revetlla de Sant Joan, (23 de juny) és una nit màgica en què se celebra el solstici d’estiu (la nit més curta de l’any) amb dos dies de retard. Ha esdevingut una festa amb elements i costums molt marcats i simbòlics: el foc purificador, els banys de mitjanit, les herbes de Sant Joan, les cançons, el ball, els guarniments i més rituals màgics.

Les falles són escultures satíriques que es planten i es cremen a la ciutat de València. Generalment tenen grans dimensions (entre tres i vint metres d'alçària) i són figures o ninots que representen personatges del moment.

El bestiari de foc és el grup de figures o carcasses amb formes d’animals que fan ús d’artefactes pirotècnics per «espantar». Generalment, aquestes figures tenen una fesomia fantàstica, i la més representada és el drac.

Signes i símbols • El foc

13

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ANNEX 3 – PROPOSTA DE TREBALLS MANUALS

Plantilles per fer-nos els nostres propis fanalets i garlandes.

Fanalet del ramadà

Signes i símbols • El foc

14

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

Plantilla garlanda Instruccions: 1. Retalleu diverses tires de cartolina de colors diferents i de la mateixa alçada que el model de l’espelma.

2.

Amb llapis, reproduïu amb molta cura el model de l’espelma en una de les extremitats de cada tira.

3. A continuació, doblegueu cada tira de cartolina en acordió segons la mida del dibuix.

Vigileu! Heu de plegar-lo cap a l’exterior perquè se segueixi veient el dibuix. Talleu el que sobra al final.

4. Retalleu i desplegueu les tires. Ara només cal que dibuixeu i retalleu les flames en una cartolina groga, i al final les enganxeu a les espelmes.

plantilla flama

plantilla espelma

no retalleu per les línies vermelles

Exemple extret de: http://es.hellokids.com/c_19089/actividades-manuales/manualidades-navidenas/guirnaldade-velas

Signes i símbols • El foc

15

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

L’AIGUA

pixabay

Cultura religiosa • CICLE INICIAL Signes i símbols

JUDAISME, CRISTIANISME I ISLAM

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle inicial). Go Books Editorial, 2019.

PIES_10_Aigua.indd 1 20/12/19 10:29 ISBN: 978-84-946893-2-1 www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito, M. Mercè Aixàs Valls i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

5

L'aigua

Amb aquest quadern es pretén que els alumnes s’adonin de la importància de l’aigua per a la vida al nostre planeta: La vida a la Terra depèn de l’aigua.

També que descobreixin el sentit d’element purificador per a les tres religions monoteistes: el cristianisme, el judaisme i l’islam.

METODOLOGIA

Treballar la dimensió interior per fer una experimentació amb l’aigua.

Recitar el poema «L’aigua és vida».

En funció de l’activitat treballarem en petits grups (PG) ,en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Explicar la importància de l’aigua per a la vida a la Terra.

Reflexionar sobre com tenir cura d’aquest líquid.

Identificar imatges referents a l’aigua en les tres religions monoteistes.

Signes i símbols • L'aigua

2

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1

AGRUP.

MATERIAL

Presentació del tema:

Desenvolupament

En grups de quatre els demanem que es rentin la cara i les GP mans. Ho han de fer, però, a poc a poc, notant l’aigua, observant-ne el tacte, la temperatura, el color…

Els demanem, també, que en tinguin molta cura, que usin només la necessària, que vigilin de no mullar-se ni mullar el terra: l’aigua és un bé molt accessible però també molt escàs.

A classe tindrem una gerra transparent amb aigua, altres GG recipients i gots per a tota la classe, perquè la puguin tastar a poc a poc. Que notin que passa per la llengua, el paladar, que baixa per la gola…

També els farem observar com l’aigua canvia de forma segons el recipient on la posem.

Activitat 2. En silenci i de manera individual contesten al- IND gunes de les preguntes de l’activitat.

Posem en comú les observacions que han fet amb les preguntes que han contestat individualment. Anotem a la pissarra els comentaris i aportacions que facin els nens i nenes. Encetem un debat. Si ho creiem oportú introduïm més GG preguntes, com per exemple: • Com et senties abans de mullar-te la cara amb aigua? Com et sents ara?

• Què fa, l’aigua? Mulla, renta, neteja, es gela, humiteja, ajuda a fondre…

• A casa, on la podem trobar? Aixeta, nevera, ampolla…

• Podríem viure sense aigua?

• On i en quina forma podem trobar aigua a la natura?

Activitat 3. A partir del comentat treballem els sentiments i emocions que ens desperta el fet que l’aigua és vida, que IND cal cuidar-la, estalviar-la i protegir-la perquè és un recurs limitat i tothom ha de tenir-ne.

Activitat 1. Llegir el poema «L’aigua és vida». Es pot propo- GG sar recitar-lo com una cançó. i IND Per a la propera sessió, demanem que portin imatges relacionades amb l’aigua i que sàpiguen què signifiquen.

Gerra, altres recipients i un got per a cada alumne

Quadern

Pissarra i guix

Quadern

Ordinador, projector, quadern

Agenda

Signes i símbols • L'aigua

3

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

FASES SF

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 2

AGRUP.

Fotografies. Exposem les imatges de l’aigua que han portat. GG Fem que tots els nens i nenes les observin. Una vegada observades els preguntem si les podríem agrupar per alguna característica o utilitat: neteja, vida, religió, natura…

Una vegada hem triat els criteris, repartim les fotos per grup perquè les classifiquin.

Fem un mural comunitari en què els grups enganxin la seva PG distribució. Les fotos estaran distribuïdes pels criteris prèviament triats entre tots.

Després hem d’ajudar-los a observar les fotos que han portat, relacionant el fet que l’aigua aporta vida, fa créixer…

Recitem el poema «L’aigua és vida» (activitat 1).

MATERIAL

Fotos portades pels alumnes, cartolina i pega

Fulls

Quadern

GG

sessió 3

Síntesi

Activitat 5. Fer-los conscients que l’aigua és un símbol GG comú en moltes religions, cultures o països. Les religions han agafat el significat de netejar, utilitzant la paraula purificar, i de donar vida (annex 1). Per a molts pobles, l’aigua és sagrada perquè hi rau l’origen de la vida i la seva continuïtat. És salut, és abundor i és longevitat. L’aigua projecta amor, alegria, agraïment, respecte, vida.

Activitats 4 i 5. Els demanem que, utilitzant la tècnica del llapis al mig, facin les dues activitats.

Fem la posada en comú del treball del grup intentat que GG expliquin quines pistes han trobat o quines coses sabien que els han ajudat a trobar les respostes.

Si es vol, es pot representar un bateig o una rentada per PG preparar-se per a la pregària musulmana.

sessió 4

Recordem el que s’ha treballat fins ara. Per fer-ho podem GG veure un vídeo (annex 2) en què s’explica la importància de l’aigua.

Activitat 6. Fent l’activitat han de saber veure que l’aigua IND és vida i que la manca d’aigua o l’aigua contaminada es relaciona amb mort (=no vida).

Per assentar aquesta idea els proposem que pensin algun sistema per reduir la despesa d’aigua i la seva contaminació.

Signes i símbols • L'aigua

4

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

FASES SF

DESCRIPCIÓ

Síntesi

sessió 5

Recordem el que s’ha treballat anteriorment per poder arribar a la conclusió que l’aigua és vida.

Activitat 7. Treballarem en petits grups (d’uns sis alumnes) de forma cooperativa: • Primer fan l’activitat individualment.

• Després cada membre del grup explica el seu dibuix als altres.

• Entre tots fan un cartell (DIN A4) que reculli les idees més repetides en els dibuixos fets individualment.

• Cada grup presenta el seu treball als altres.

• Després en gran grup fan un mural de L’aigua és vida (DIN A3) amb els símbols que es repeteixen més sovint en els cartells fets pels diferents grups.

AGRUP.

MATERIAL

PG IND

Quadern

Fulls DIN A4 i DIN A3

Estris per pintar

PG PG GG

Signes i símbols • L'aigua

5

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten, com a individus que compartim la condició humana, i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

Explicar la importància de l’aigua per a la vida a la Terra.

Reflexionar sobre com tenir cura d’aquest líquid.

Identificar imatges referents a l’aigua en les tres religions monoteistes.

DC

✘

✘

DE

DS

ACTIVITATS

✘

1, 2, 3

✘

1, 6, 7 4, 5

Signes i símbols • L'aigua

6

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols

1. L’AIGUA ÉS VIDA Cristina Vilalta

iStockPhoto

Utilitza poc sabó per no fer mal als rius.

Per un planeta amb aigua per a tots!

L’aigua és vida!

Cuida-la.

L’aigua és vida!

Estalvia-la.

L’aigua és vida!

Protegeix-la.

L’aigua és vida, cuida-la!

Si no ho fem se’ns acabarà.

Estalvia i protegeix-la.

El planeta t’ho agrairà.

L’aigua és vida!

Cuida-la.

L’aigua és vida!

Estalvia-la. És vida, pren consciència i cuida-la!

Quan la roba estigui bruta molt bé l’has de rentar posant la rentadora a màxima capacitat.

2

L’aigua és vida!

Cuida-la.

L’aigua és vida!

Estalvia-la.

Ja ho saps, és un recurs limitat.

Quan t’estiguis dutxant menys litres gastaràs.

Quan et rentis les dents l’aixeta has d’anar tancant.

I has de rentar els plats sempre amb el tap posat.

Per un planeta amb aigua per a tots.

L’aigua és vida!

Cuida-la.

L’aigua és vida!

Estalvia-la.

Ja ho saps, és un recurs limitat (×3).

Cuida-la.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_10_Aigua.indd 2

20/12/19 10:29

Signes i símbols • L'aigua

7

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols L’aigua

2.

DESPRÉS DE L’EXPERIÈNCIA AMB L’AIGUA CONTESTA EN SILENCI

Com t’has sentit al notar l’aigua a la cara, a les mans?

FRESC, CLAR, NET…

Com és, l’aigua?

FRESCA, ESCAMPADISSA, TRANSPARENT, FRESCA, A CLOR… (FORMA / COLOR / OLOR / TACTE / GUST) D’on prové, l’aigua?

DEL MAR, DEL RIU, D’UNA FONT, DE L’AIXETA…

Per a què serveix, l’aigua?

PER RENTAR, REFRESCAR, CUINAR, BEURE, REGAR…

3 iStockPhoto

PIES_10_Aigua.indd 3

20/12/19 10:29

EXPERT

Sap explicar les qualitats físiques, l’origen i perquè cal tenir cura de l’aigua.

AVANÇAT

Sap explicar 3 o 4 qualitats físiques, l’origen i perquè cal tenir cura de l’aigua.

APRENENT

Sap explicar 1 o 2 qualitats físiques, l’origen i perquè cal tenir cura de l’aigua.

NOVELL

Sap explicar alguna de les qualitats físiques o l’origen o perquè cal tenir cura de l’aigua.

Signes i símbols • L'aigua

8

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols L'aigua

3.

QUÈ ENS DESPERTA L'AIGUA? EXPLICA-HO!

Ens desperta respecte?

Ens desperta responsabilitat?

Què més ens pot despertar?

GENEROSITAT, COMPARTIR, DONAR VIDA…

I a tu, t’agrada mirar l'aigua? Per què?

4 iStockPhoto

PIES_10_Aigua.indd 4

20/12/19 10:29

EXPERT

Resposta que destaqui sentiments de tranquil·litat, silenci, respecte… a més de qualitats físiques de l’aigua: transparent, freda…

AVANÇAT

Resposta que destaqui 2 sentiments

APRENENT

Resposta que només mostri 1 sentiment.

NOVELL

Resposta limitada a les característiques físiques de l’aigua.

Signes i símbols • L'aigua

9

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols L’aigua

4.

L’AIGUA TAMBÉ HA ESTAT REPRESENTADA PER MOLTS ARTISTES

Laia Domingo

Capitell de l’absis de l’església de Sant Joan de les Abadesses (Girona), segle XII.

On és l’aigua? Pinteu-la de blau.

Qui és el personatge central?

SANT JOAN BAPTISTA.

Quina història vol explicar?

EL BATEIG DE JESÚS.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

5

iStockPhoto

PIES_10_Aigua.indd 5

20/12/19 10:29

Signes i símbols • L'aigua

10

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols L'aigua

5.

L'AIGUA ÉS UN SÍMBOL COMÚ A MOLTES RELIGIONS Els JUEUS

BANYS

fan per

purificar-se abans d’algunes celebracions importants.

Red de juderías

Pels CRISTIANS l’ AIGUA

, amb del baptisme

els nens i nenes són purificats per entrar a la comunitat.

PEXELS

Els MUSULMANS abans d’anar a pregar es RENTEN

per

purificar-se.

Dantadd (Wikimedia Commons)

6

PIES_10_Aigua.indd 6

20/12/19 10:29

EXPERT

Si relacionen les 3 imatges amb els actes de cadascuna de les religions.

AVANÇAT

Si relacionen les 3 imatges amb els actes però no amb les religions.

APRENENT

Si relacionen 2 imatges amb els actes i les religions.

NOVELL

Si només relacionen 1 imatge amb l’acte i religió.

Signes i símbols • L'aigua

11

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols L’aigua

6.

CAL CUIDAR L’AIGUA?

✔ SÍ!

NO!

Per què?

Dibuixa com seria cada situació: AMB AIGUA NETA

AMB AIGUA CONTAMINADA O SENSE AIGUA

pixabay

iStockPhoto

Què podem fer per cuidar l’aigua?

AIXETES BEN TANCADES, DUTXAR-SE EN LLOC DE BANYAR-SE, NO GASTAR AIGUA PER A COSES INNECESSÀRIES, NO LLENÇAR PLÀSTICS NI RESIDUS AL RIU O AL MAR, NO LLENÇAR AL VÀTER PAPER DE COLORS…

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_10_Aigua.indd 7

7

20/12/19 10:29

Signes i símbols • L'aigua

12

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Signes i símbols L'aigua

7.

L’AIGUA ÉS VIDA

pixabay

8

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_10_Aigua.indd 8

www.gobookseditorial.com / DL: B 17179-2019 / ISBN: 978-84-946893-2-1 Il·lustracions de Violeta Serratosa

20/12/19 10:29

Signes i símbols • L'aigua

13

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ANNEXOS ANNEX 1 – L’AIGUA A LES TRES RELIGIONS MONOTEISTES

Veiem com intervé l’aigua en les tres religions monoteistes (no ho llegiu als alumnes abans de fer l’activitat):

Jueus (judaisme). L’aigua és la protagonista de molts relats (diluvi, Moisès salvat de les aigües...). En general, té un simbolisme de purificació. Els jueus abans de fer determinats rituals s’han de fer un bany purificador.

Musulmans (islam). L’oració és una connexió directa entre el creient i Al·là, per la qual cosa abans de començar a resar s’ha d’anar net de cos i de ment. Per això, abans dels pregàries es fan les ablucions purificadores, que consisteixen a rentar-se bé la cara, els braços, les mans i els peus.

Cristians (cristianisme). El bateig és el primer dels sagraments del cristianisme. El seu nom significa ‘immersió’ i es fa per simbolitzar l’entrada de la persona a l’Església. Amb l’aigua l’ésser es purifica i neix a una nova vida.

ANNEX 2 – VÍDEO

Cuidem l’aigua: https://www.youtube.com/watch?v=roboVofYxUw Vídeo en què s’explica la importància de l’aigua.

Darrer accés al vídeo: juny de 2019. Si trobeu que l’enllaç no funciona, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com.

Signes i símbols • L'aigua

14

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

FEM FESTA!

Cultura religiosa • CICLE INICIAL Festes i celebracions

JUDAISME, CRISTIANISME I ISLAM

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle inicial). Go Books Editorial, 2019.

PIES_11_Festa.indd 1 20/12/19 10:30 ISBN: 978-84-946893-2-1 www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito, M. Mercè Aixàs Valls i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

5

Fem festa!

Amb aquest quadern es pretén que els alumnes reflexionin sobre els diferents tipus de festes que hi ha i de l’estructura comuna de la majoria d’elles. També hem de fer-los veure i entendre que les festes responen a expressions de celebració de fets personals, col·lectius, religiosos, culturals…

METODOLOGIA

Utilitzar les targetes de valors per treballar l’ètica relacionada amb la festa.

En funció de l’activitat treballarem en petits grups (PG) ,en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Conèixer els costums i tradicions de les principals festes que celebrem al nostre poble o ciutat.

Reconèixer els elements d’una festa.

Preparar alguna activitat per participar en la festa.

Descobrir els valors d’una festa.

Conèixer almenys una festa de l’islam, el judaisme i el cristianisme.

Festes i celebracions • Fem festa!

2

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1

AGRUP.

MATERIAL

PG

Tantes bosses com grups i folis

Quadern

IND

Quadern

PG

Quadern

IND PG

Quadern

Llapis de colors

Presentació del tema:

Desenvolupament

Activitat 1. Fem grups de quatre alumnes i a cada grup els donem una bossa tancada (amb caramels, una espelma, confeti, encens...). Abans que l’obrin els preguntem: • Què creieu que hi deu haver a dintre la bossa?

En un foli, primer individualment, escriuen una llista del que pensen que pot haver dins la bossa. Després, la compartiran amb els altres.

El grup obre la bossa i marquen els objectes que han encertat de la llista que han fet abans.

Dibuixen els objectes que han trobat dins la bossa.

IND PG

IND

Activitat 2. Amb tot el grup classe fem una pluja d’idees GG amb la pregunta següent: • Què es podria fer amb tot això?

Després de comentar-ho, cada alumne apunta les idees que han sortit.

Comentem les respostes de l’activitat 2 i ens centrem en el tema de la festa. Iniciem un diàleg amb les preguntes següents: • Què és el que cal per celebrar una festa?

• Com se senten les persones que van a la festa?

• Quines semblances trobeu amb les festes en què vosaltres heu participat?

sessió 2

Activitat 3. Recordem el diàleg de la sessió anterior i els demanem que tanquin un moment els ulls i pensin com explicarien què és una festa a un extraterrestre que vingués a la Terra. Ho posen per escrit.

Podem llegir en veu alta les definicions que han escrit, o bé cada grup llegeix les seves definicions.

Després, els demanem que cada grup pensi tres festes que coneguin i els agradin. Un cop triades les escriuran al quadre i, primer individualment, l’ompliran amb el que saben.

Després, per torns, cada alumne diu el que ha escrit, els altres l’escolten i completen el seu quadre amb un llapis d’un altre color.

Festes i celebracions • Fem festa!

3

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 3

AGRUP.

Activitat 4. Comencem la sessió plantejant les preguntes PG següents perquè les debatin en petits grups: • Com fem saber que hi ha una festa?

• Com hi convoquem la gent?

• Heu enviat alguna vegada invitacions per a una festa d’aniversari ?

Posteriorment, quan ja han reflexionat sobre les preguntes PG anteriors, obren el quadern i els demanem que observin els cartells de les diferents festes.

Els demanem que responguin a les preguntes d’aquesta activitat tenint en compte les aportacions de tots els membres del grup. També es poden tenir en compte les festes que coneixen d’altres pobles i ciutats (s’ho poden explicar entre ells).

Activitat 5. Parlem d’algunes festes de les tres religions mo- GG noteistes.

• Judaisme. Hanukkà (podem servir-nos dels enllaços als vídeos que hi ha a l’annex). Proposta: es podria fer un canelobre de nou braços (hanukkiyà) típic de la festa de Hanukkà.

• Cristianisme. El 25 de desembre se celebra Nadal, dia en què es commemora el naixement de Jesús en un estable de Betlem. És la festa familiar amb el dinar com una de les activitats principals. Proposta: elaborar alguna felicitació de Nadal.

• Islam. Ramadà (podem servir-nos dels enllaços als vídeos que hi ha a l’annex).

Obren el quadern i primer comenten amb petit grup, i després fan l’activitat individualment.

Síntesi

MATERIAL

Quadern

Ordinador

Projector

sessió 4

Activitat 6. A partir del comentat treballem els sentiments i emocions que ens provoquen les festes.

Activitat 7. Contesten a la pregunta.

Dibuixen un cartell de festa o una invitació a una festa.

Festes i celebracions • Fem festa!

4

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Síntesi

sessió 5 Preparem una festa a la classe

AGRUP.

MATERIAL

PG

Es poden fer per grups perquè cadascú en pugui treballar un aspecte.

Fer una garlanda per decorar la classe i l’escola.

Elaborar un pregó.

Buscar cançons i danses.

Elaborar un cartell.

Dibuixar elements de la festa (gegants, castellers…).

Preparar jocs de cucanya o actuacions.

Preparar el ball.

Llapis de colors, cartolines

sessió 6 Fem la festa

Celebrem la festa.

Valorem la nostra festa: • Com t’ho has passat?

• Què és el que t’ha agradat més?

• I el que menys?

• Què canviaries i com ho faries diferent?

GG

Festes i celebracions • Fem festa!

5

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten, com a individus que compartim la condició humana, i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

DE

DS

ACTIVITATS

Conèixer els costums i tradicions de les principals festes que celebrem al nostre poble o ciutat.

✘

3, 4

Reconèixer els elements d’una festa.

✘

1, 2, 3, 4, 7

Saber escoltar les opinions dels membres del grup.

Conèixer alguna festa de les tres tradicions monoteistes.

Descobrir les emocions que ens provoca una festa.

✘

2 5

✘ ✘

7

Festes i celebracions • Fem festa!

6

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Fem festa!

1.

DIBUIXA EL QUE HEU TROBAT DINS LA BOSSA QUE US HAN DONAT

pixabay

2.

2

QUINES COSES ES PODRIEN FER AMB TOT AIXÒ?

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_11_Festa.indd 2

20/12/19 10:30

Festes i celebracions • Fem festa!

7

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Fem festa!

3.

QUÈ ÉS UNA FESTA?

CERIMÒNIA, ESPECTACLE O BALL QUE SE CELEBRA EN HONOR O MEMÒRIA D’UN ESDEVENIMENT, D’UNA CELEBRACIÓ RELIGIOSA, PER DIVERTIMENT DE LA GENT, ETCÈTERA.

Quines festes coneixeu?

Posa el nom de tres festes que coneguis i explica:

FESTES

Tenen… un menjar especial? Quin? una roba especial? cançons o música pròpies? Quines? algun ball? Quin? focs d’artifici? espelmes? bestiari popular o gegants? altres coses?

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_11_Festa.indd 3

3

20/12/19 10:30

Festes i celebracions • Fem festa!

8

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Fem festa!

4.

OBSERVA AQUESTS CARTELLS I CONTESTA

En què s’assemblen els quatre cartells?

SÓN IL·LUSTRATS, TRANSMETEN ALEGRIA, SÓN DE FESTES.

Si els haguéssiu d’agrupar de dos en dos, quines parelles faríeu? Per què?

ELS DE FESTA MAJOR (SANTES I SANT FOST) I ELS DE FESTES RELIGIOSES: HANUKKÀ I RAMADÀ.

iStockPhoto

4

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_11_Festa.indd 4

20/12/19 10:30

Festes i celebracions • Fem festa!

9

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Fem festa!

Encercleu en els cartells els elements que també hi ha a la festa major del vostre poble o ciutat.

Quina és la festa major del teu poble o ciutat?

I a l’escola, quina és la vostra gran festa?

iStockPhoto

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_11_Festa.indd 5

5

20/12/19 10:30

Festes i celebracions • Fem festa!

10

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Fem festa!

5.

CONEGUEM DIVERSES FESTES RELIGIOSES

1. A la Hanukkà o Festa de les Llums s’encén una espelma cada dia.

Qui ho celebra? EL JUDAISME. 2. El Nadal és la festa familiar per celebrar el naixement de Jesús. El dinar n’és una de les activitats principals.

Qui ho celebra? EL CRISTIANISME. 3. Durant el mes del ramadà les famílies es troben per menjar plegades quan es pon el sol.

Qui ho celebra? L’ISLAM. Relacioneu els textos amb les fotos i encercleu a les fotografies els elements de festa que també heu vist en els altres cartells.

3

1

2

6 iStockPhoto

PIES_11_Festa.indd 6

iStockPhoto

iStockPhoto

20/12/19 10:30

EXPERT

Resposta que relaciona les 3 festes amb cadascuna de les religions.

AVANÇAT

Resposta que relaciona 2 de les festes amb les religions corresponents.

APRENENT

Resposta que relaciona 1 festa amb una la religió corresponent.

NOVELL

Resposta que no relaciona correctament cap festa amb la religió corresponent.

Festes i celebracions • Fem festa!

11

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Fem festa!

6.

I TU?

De les festes que has viscut, quina t’agrada més?

Marca quines emocions has experimentat a la festa.

ografies artells.

POR

AMOR

ALEGRIA

VERGONYA

TRISTESA

RÀBIA / ENUIG

Fes una llista o dibuixa els elements principals que fan que la trobada sigui una festa. Després, marca amb blau el que més t’agrada i amb vermell el que no.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

7

iStockPhoto

PIES_11_Festa.indd 7

20/12/19 10:30

EXPERT

Si han triat 3 o més emocions i les han justificat de manera correcta.

AVANÇAT

Si han triat 2 emocions i les han justificat de manera correcta.

APRENENT

Si han triat 1 emoció i l’han justificat de manera correcta.

NOVELL

No saben què triar.

Festes i celebracions • Fem festa!

12

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Fem festa!

7.

I PER ACABAR…

Quines coses hem après de la festa?

ALEGRIA PER ESTAR TOTS JUNTS, COMPARTIR LES ACTIVITATS AMB ELS COMPANYS, ENTENDRE QUE A LES FESTES HI HA UN MENJAR DIFERENT, ALGUNES MÚSIQUES PRÒPIES DE CADA FESTA, ACTIVITATS TRADICIONALS… Dissenya un cartell per a una festa que vulguis celebrar.

pixabay

8

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

www.gobookseditorial.com / DL: B 17179-2019 / ISBN: 978-84-946893-2-1 Il·lustracions de Violeta Serratosa

PIES_11_Festa.indd 8

20/12/19 10:30

EXPERT

Enumera 3 o més elements que han après sobre les festes i els sap explicar o posar un exemple.

AVANÇAT

Enumera 2 elements que han après sobre les festes i els sap explicar o posar un exemple.

APRENENT

Enumera 1 element que han après sobre les festes i el sap explicar o posar un exemple.

NOVELL

No sap dir cap element.

Festes i celebracions • Fem festa!

13

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ANNEX JUDAISME: HANUKKÀ

Festa de les Llums: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/festa-de-les-llums/video/4381592/ Programa especial dedicat a la Festa de les Llums, la Hanukkà, des de la comunitat jueva de Barcelona. Reportatge d’una família jueva que celebra el quart dia de la Hanukkà.

Empieza Janucá, la fiesta judía (en castellà): https://www.youtube.com/watch?v=snlaNdhYNmQ Notícia de l’emissora Noticias Uno de Colòmbia.

Festes i celebracions • Fem festa!

14

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

Shalom - Hanuka: Fiesta de la luz (en castellà): http://www.rtve.es/alacarta/videos/shalom/shalom-hanuka-fiesta-luz/1605783/ Reportatge de TVE.

ISLAM: RAMADÀ

Ha començat el ramadà: https://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/ha-comencat-el-ramada/video/5766572/ Programa de l’InfoK.

Comença el ramadà: https://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/comenca-el-ramada/video/5605390/ Programa de l’InfoK.

Darrer accés als vídeos: juny de 2019. Si trobeu algun enllaç que no funcioni, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com.

Festes i celebracions • Fem festa!

15

GUIA DIDÀCTICA AQUEST QUADERN ÉS DE…

TOTS ELS NOMS SÓN BONICS

Cultura religiosa • CICLE INICIAL Festes i celebracions

JUDAISME, CRISTIANISME I ISLAM

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (cicle inicial). Go Books Editorial, 2019.

PIES_12_Noms.indd 1 20/12/19 10:31 ISBN: 978-84-946893-2-1 www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito, M. Mercè Aixàs Valls i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

5

Tots els noms són bonics

Amb aquest quadern es pretén que els alumnes s’adonin de la importància que té que cada persona tingui el seu propi nom.

També que en descobreixin el significat i perquè els pares el van escollir. Finalment, també que alguns noms estan vinculats a algunes tradicions religioses o a altres elements, per exemple, de la natura…

METODOLOGIA

Treballar la dimensió interior per veure com ressona diferent sentir el propi nom o el d’un altre company.

A través de la història de la Paula, fer una reflexió sobre la importància que té tenir un nom.

En funció de l’activitat treballarem en petits grups (PG) ,en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Reconèixer la importància de tenir un nom i el seu significat.

Descobrir la història de l’origen del propi nom (religiós, natural, històric...) així com d’altres noms.

Descobrir els gustos sobre els diferents noms.

Conèixer els trets més importants de la festa de Tots Sants.

Festes i celebracions • Tots els noms són bonics

2

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1

AGRUP.

Activitat 1. Comencem l’activitat fent un exercici d’interi- GG orització. Creem un clima de silenci. Fem que els alumnes estiguin asseguts, amb els braços creuats sobre la taula i el cap repenjat als braços. Amb calma anem dient, aleatòriament, els seus noms.

Els nens han de poder sentir com els ressona de manera diferent quan senten el seu propi nom o el de la resta de companys.

IND Un cop l’han sentit, cada nen escriu el seu nom en el quadern amb lletres grosses i boniques.

Per introduir el següent exercici, podem preguntar-los per què creuen que el nom és tan important.

GG Activitat 2. Expliquem la història de la Paula (annex 1).

IND Després responen a les preguntes del quadern.

Per tal que s’adonin de la importància que té tenir un nom, proposem dues petites activitats: GG • Fer aixecar un alumne i que intenti demanar coses als seus companys sense cridar-los pel nom.

IND • Cadascú fa una anàlisi del seu propi nom (annex 2).

IND Si es considera oportú, cada alumne pot fer un acròstic amb les lletres del seu nom (annex 3).

MATERIAL

Desenvolupament

Quadern

Quadern

sessió 2

Activitat 3. Amb el nostre ajut, fan l’activitat que els farà GG veure que hi ha noms molt lligats a cultures o tradicions IND religioses.

Quadern

Activitat 4. Fan l’activitat i després diuen noms populars o GG més coneguts i freqüents. Estaria bé comprovar si tenen IND referències d’aquests noms.

Completen la frase de l’activitat.

Quadern

Activitat 5. Els demanem que escriguin el nom dels seus IND millors amics o amigues i que el dibuixin en un full a part (annex 4).

Quadern

Activitat 6. Fan la llista dels noms de la seva família.

IND

Quadern

Activitat 7. Escriuen els noms que posarien als seus fills.

IND En acabar la sessió, els donem el quadern perquè omplin la fitxa següent a casa amb els pares.

Quadern

Festes i celebracions • Tots els noms són bonics

3

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 3

MATERIAL

Dossier retornat de casa

Síntesi

AGRUP.

Activitat 8. Un cop retornat el dossier de casa, cada alumne GG exposa el que ha trobat sobre el seu nom.

Fem especial èmfasi en què expliquin per què els pares van escollir aquest nom. És una grata sorpresa per a ells i els agrada molt.

Proposta: aquesta activitat estaria bé fer-la en una salaauditori, per fer-ho una mica diferent i donar-li més importància.

Quadern

Quadern

Velcro, plastificats, cartolina i cinta adhesiva

sessió 4

Activitat 9. Expliquem la festa de Tots Sants (annex 5). GG A continuació, fem l’activitat.

IND Proposta: convidar alguns avis o àvies perquè ens ho expliquin de primera mà. Els alumnes els poden fer preguntes

sessió 5

Recordatori del que s’ha treballat fins ara.

A partir dels noms dels nens de la classe, fer-ne diferents classificacions: • sexe • origen • inicial • idioma • ...

Els facilitem una quadrícula buida en què cada grup posa- PG rà les inicials dels noms del seu grup formant una sopa de lletres. Després es passen aquestes sopes als altres grups perquè les solucionin.

GG

Festes i celebracions • Tots els noms són bonics

4

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten, com a individus que compartim la condició humana, i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

Reconèixer la importància de tenir un nom i el seu significat.

Descobrir la història de l’origen del seu nom (religiós, natural, històric...) així com d’altres noms.

Descobrir els nostres gustos sobre els diferents noms.

Conèixer els trets més importants de la festa de Tots Sants.

✘

DE

DS

✘

1, 2

✘

3, 4, 8

✘ ✘

ACTIVITATS

5, 6, 7 9

Festes i celebracions • Tots els noms són bonics

5

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Tots els noms són bonics

1.

ESCOLTA COM LA MESTRA DIU EL TEU NOM

Escriu el teu nom amb lletres grosses ben boniques.

2

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_12_Noms.indd 2

20/12/19 10:32

Festes i celebracions • Tots els noms són bonics

6

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Tots els noms són bonics

2.

ESCOLTEM AMB MOLT DE SILENCI LA HISTÒRIA DE LA PAULA I RESPONEM

Per què amaga les lletres del seu nom?

TÉ POR QUE LI GASTIN.

Què li pot passar si no té nom?

QUE NINGÚ L’ANOMENI NI LA CRIDI.

Està contenta amb el seu nom?

SÍ, MOLT. DE FET, SI ARA HAGUÉS D’ESCOLLIR UN NOM, ESCOLLIRIA PAULA. I vosaltres, esteu contents amb el vostre?

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_12_Noms.indd 3

3

20/12/19 10:32

EXPERT

Sap respondre a les 4 preguntes argumentant bé la resposta.

AVANÇAT

Sap respondre a 3 preguntes argumentant bé la resposta.

APRENENT

Sap respondre a 2 preguntes argumentant bé la resposta.

NOVELL

Sap respondre a 1 pregunta argumentant bé la resposta.

Festes i celebracions • Tots els noms són bonics

7

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Tots els noms són bonics

3.

ELS NOMS ESTAN LLIGATS A CULTURES I RELIGIONS

Relaciona cada nom amb la seva tradició religiosa.

JUDAISME

Noms lligats a cultures i religions:

CRISTIANISME

Musulmana: Fàtima, Hasan, Ibrahim, Abdul·là.

Jueva: Isaac, Esther, Noè, Ruth, Sara, Yosi.

Cristiana: Marta, Jesús, Anna, Pere, Maria, Pau.

Altres: Ona.

ISLAM ALTRES RELIGIONS 4

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_12_Noms.indd 4

20/12/19 10:32

EXPERT

Si han encertat tots els noms i saben a quina tradició pertany cada nom.

AVANÇAT

Si han encertat 12 noms i saben a quina tradició pertany cada nom.

APRENENT

Si han encertat 8 noms i saben a quina tradició pertany cada nom.

NOVELL

Si han encertat algun nom i no saben a quina tradició pertany.

Festes i celebracions • Tots els noms són bonics

8

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Tots els noms són bonics

4.

A QUINA PERSONA LI CORRESPON CADA NOM?

Relaciona aquests noms de persones amb el seu dibuix:

Hola, em dic JORDI! La meva amiga es diu ONA. I jo em dic com la meva àvia MARIA. Mira, doncs jo soc en MOHAMED. Com va? Jo soc la ROSA. M’agrada el meu nom, em dic PERE. Completa amb aquestes dues paraules: persones i nom.

Totes les

PERSONES

tenim un

NOM

.

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_12_Noms.indd 5

5

20/12/19 10:32

Festes i celebracions • Tots els noms són bonics

9

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Tots els noms són bonics

5.

ELS NOMS DELS MEUS AMICS

Escriu aquí el nom de tres dels teus millors amics o amigues i dibuixa’ls en un full a part.

1.

2.

3.

6.

ELS NOMS DE LA MEVA FAMÍLIA

Fes una llista amb alguns dels noms que més t’agradin de la teva família (avis, pares, germans, cosins…).

7.

ALTRES NOMS QUE M’AGRADEN

Si quan siguis gran tens fills, com t’agradaria que es diguessin?

6

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_12_Noms.indd 6

20/12/19 10:32

Festes i celebracions • Tots els noms són bonics

10

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Tots els noms són bonics

8.

EL TEU NOM

Demana als pares que t’ajudin a buscar informació sobre el teu nom.

Em dic:

Origen del meu nom:

El dia que se celebra: DIA

MES

Per què em van posar aquest nom?

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_12_Noms.indd 7

7

20/12/19 10:32

Festes i celebracions • Tots els noms són bonics

11

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions Tots els noms són bonics

9.

ELS CRISTIANS TENEN UNA FESTA PER CELEBRAR QUE TOTS TENIM UN NOM BONIC!

Escolta l’explicació sobre la festa de Tots Sants i contesta: Saps en quina estació de l’any se celebra?

A LA TARDOR.

I el dia i mes?

L’1 DE NOVEMBRE.

Què se celebra?

INICIALMENT ERA UNA CELEBRACIÓ EN HONOR DE TOTS ELS MÀRTIRS; ARA ÉS PER A TOTHOM QUI HA ESTAT ESTIMAT PER DÉU. ÉS UN DIA EN QUÈ ES RECORDEN ELS FAMILIARS QUE HAN MORT PERÒ QUE ENS ESTIMEM.

s ok

Pi

xa bay

Arxi ug ob o

Ratlla els menjars que NO són típics d’aquesta festivitat.

ab

ay

Pi

xa bay

Pi x

ok

s

ckPhoto iSto

ckPhoto iSto

A r xi

8

ug

ob

o

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

PIES_12_Noms.indd 8

www.gobookseditorial.com / DL: B 17179-2019 / ISBN: 978-84-946893-2-1 Il·lustracions de Violeta Serratosa

20/12/19 10:32

Festes i celebracions • Tots els noms són bonics

12

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ANNEXOS ANNEX 1

Història de la Paula Vet aquí una vegada una nena que tenia un nom molt bonic. Es deia Paula.

Ella estava molt contenta amb el seu nom perquè tenia una P de princesa, una A d’alegria, una U d’única, una L de Laia i una A d’amiga.

I tothora, tothom repetia el seu nom: —Paula, vine a dinar!

—Paula, vols jugar amb mi?

—No ploris, Paula.

—Paula, para taula!

—Paula, Paula, Paula, Paula, Paula...

Tant se sentia dir el seu nom arreu que un bon dia va pensar que si no hi feia alguna cosa li acabarien gastant.

I això li feia molta por! No es volia quedar sense nom!

Va agafar el nom, totes les lletres —les dues A, la P, la U i la L— i les va amagar dins el calaix de la seva tauleta de nit, sota un plec de papers.

L’endemà al matí, ni la mare ni el pare ni l’àvia ni la seva germana Laia no la van poder despertar perquè no trobaven el seu nom, i ella es va passar el matí al llit esperant que algú es recordés de cridar-la.

Ben aviat es va adonar que sense nom no era ningú i va córrer a recuperar-lo.

Va obrir el calaix de la tauleta de nit i va treure’n les cinc lletres, desordenades i un pèl arrugades.

Les va col·locar damunt del llit, a l’atzar, i hi va llegir: LAPAU. I va pensar: quin nom més bonic que tinc!

Aleshores va sentir la mare al passadís i va afanyar-se a ordenar les lletres: PAULA. I no va passar ni un minut que la mare va entrar a l’habitació: —Paula, va, que és hora de dinar!

—Sí, mare, ja vinc.

Un cop a taula va dir a tota la família: —Si algun dia se’m gasta el nom, no vull que me’n busqueu un altre. Vull tornar-me a dir PAULA. El pare, la mare, l’àvia i la Laia se la van mirar i van esclafir a riure.

La Paula també.

Maria Jarque Martínez Publicat a El Tatano núm. 88, any 2005

Festes i celebracions • Tots els noms són bonics

13

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

ANNEX 2

Anàlisi del propi nom Full imprimible. Font: blog de recursos per a l’educació especial. https://blocs.xtec.cat/recursosee

ANNEX 3

Exemple d’acròstic amb les lletres del nom:

ANNEX 4

Full imprimible per completar l’activitat 5.

ANNEX 5

Tots Sants és una festa que se celebra el dia 1 de novembre. Ens anuncia la proximitat de l’hivern.

Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. El seu origen es troba a primeries del segle vii, quan el papa Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma (o sigui, el temple pagà de tots els déus, que Marc Agripa havia fet construir en honor de Júpiter), el va dedicar a honor de tots els màrtirs i va disposar que cada any s’hi celebrés una festa en el seu honor.

Festes i celebracions • Tots els noms són bonics

14

Cultura religiosa • CICLE INICIAL • Guia didàctica

Amb el temps, aquell dia es va començar a dedicar a tots els sants, a totes les persones anònimes que al llarg de la seva vida han estat estimades per Déu i han procurat viure com Jesús, estimant tothom.

En aquell dia també se sol recordar tots els familiars que ja han mort celebrant l’eucaristia i, després, anant al cementiri a dur flors als difunts.

El costum de visitar els difunts és d’origen romà i per això és un tret comú a les cultures influïdes per l’antiga Roma.

Són propis d’aquell dia tres menjars especials: castanyes torrades, moniatos i un tipus de pastissets fets de maneres diverses, segons els indrets, que en molts llocs reben el nom de panellets. De panellets n’hi ha de molts tipus, com ara de coco, de xocolata, d’ametlla, de cafè, etc. La nit del 31 d’octubre s’acostumen a organitzar castanyades col·lectives o familiars. Sovint s’acompanyen les castanyes i panellets amb vi dolç.

Festes i celebracions • Tots els noms són bonics

15

Festes i celebracions Tots els noms són bonics ANNEX 2 – ANÀLISI DEL NOM PROPI

TOT SOBRE EL MEU NOM Escriu el teu nom aquí

EL MEU NOM TÉ…

EL MEU NOM TÉ…

vocals EL MEU NOM TÉ…

lletres

consonants

Pinta les que tens i escriu quantes en tens de cada

a e i o u

Pinta les que tens

bcçd fghjkl ll m n ny pqrstv wxyz

EL MEU NOM TÉ…

LA PRIMERA LLETRA ÉS…

JO SOC…

síl·labes

(majúscula de pal)

així

Font: blog de recursos per a l’educació especial. https://blocs.xtec.cat/recursosee

Cultura religiosa • CICLE INICIAL

Festes i celebracions Tots els noms són bonics

TRES AMICS I AMIGUES I ELS SEUS NOMS

ANNEX 4 – DIBUIX

Cultura religiosa • CICLE INICIAL