GUIA DIDÀCTICA I SOLUCIONARI DE CICLE SUPERIOR

GUIA DIDÀCTICA

CULTURA RELIGIOSA CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Els llibres sagrats • Festes, ritus i celebracions • Personatges i històries • Edificis sagrats

Jesús Nieto Quintana Carme Guardia Benito Josefina Jou Gelabert

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (CICLE SUPERIOR). Go Books Editorial, 2021.

ISBN: 978-84-123586-0-5. www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

INTRODUCCIÓ La presència de l’ensenyament del fet religiós a l’escola respon, en primer lloc, a la importància que té aquesta assignatura dins de l’educació, per tal que l’alumne pugui aconseguir un desenvolupament ple i integral de la seva personalitat. L’educació de la dimensió transcendent és part fonamental per a la maduració de la persona i respon a la necessitat de la seva formació cultural, espiritual i social més enllà de les creences de cadascú, ja que el fenomen religiós forma part de la cultura de la humanitat.

En aquest sentit, aquest projecte té en compte la realitat actual de les aules de Catalunya (que reflecteix la realitat del país), en què trobem la presència d’alumnes amb diverses tradicions religioses. Per això, aquest material treballa tant el cristianisme com el judaisme i l’islam, i posa en relleu els elements comuns i els trets diferencials entre ells.

Els autors d’aquest material didàctic són tots mestres en actiu de l’Escola Pia de Catalunya, amb una llarga experiència en la docència de la matèria. Bona part d’aquests continguts, doncs, ja s’han posat en pràctica i s’han aplicat a les aules amb molt d’èxit.

A més a més, des de Go Books! hem afegit la nostra experiència com a editors de materials educatius i hem reunit un equip de professionals de l’edició, la il·lustració i el disseny per tal de fer el millor producte possible.

ESTRUCTURA I CONTINGUTS El projecte per al tercer cicle de primària es compon d’una carpeta amb nou quadernets articulats al voltant d’aquests eixos: histories i personatges, signes i símbols, festes, ritus i celebracions, i edificis sagrats.

També estan disponibles els materials descarregables següents: Quadern

descarregable «Les vides que canvien el món» Targetes de valors per utilitzar en les unitats d’històries i personatgess.

Cada centre pot organitzar el temari al llarg dels dos cursos de cicle superior com li sembli més adient, però recomanem la seqüenciació següent: 5è primària

Abraham

i Sara llibres sagrats Els monestirs Les Festes Setmanals Els

6è primària

La

rebel·lió de Jonàs La vida i la mort La Setmana Santa La Regla d’Or: les persones i les causes

Estructures cooperatives

2

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

CONTINGUTS DELS MATERIALS DE CULTURA RELIGIOSA DE GO BOOKS! NIVELL/EIX

SIGNES I SÍMBOLS

FESTES, RITUS I CELEBRACIONS

PERSONATGES I HISTÒRIES

EDIFICIS SAGRATS

Cicle inicial

■ L’aigua ■ El foc ■ El pa

■T ots els noms són bonics ■ Fem festa ■ Nadal ■P rojectes digitals sobre Nadal: •• Temps d’Advent •• El relat de Nadal

■L a història de Noé i el diluvi ■E ls relats de la creació: la Terra ■E n Yosi i el desig del pomer ■L ’ovella perduda ■E l bon samarità ■U na història d’amistat ■L ’Abdal·làh i el seu fill

—

Cicle mitjà

■ Els símbols: l’estrella de David, la creu, la mitja lluna

■ Projecte de treball cooperatiu: Visca la festa!

■P éssah (Pasqua Jueva) ■P asqua Cristiana ■A ïd al-Fitr (Ramadà) ■ Projectes digitals i cooperatius sobre Nadal: ••Les figures del pessebre ••La màgia de Nadal

■ Moisès, l’alliberador ■ J esús, el salvador ■M ahoma, el missatger ■ Els grans missatges

■L a sinagoga ■L ’església ■L a mesquita

Cicle superior

■ Els llibres sagrats: La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

■ La Setmana Santa ■ Les festes setmanals ■ La vida i la mort

■ Abraham i Sara ■ La rebel·lió de Jonàs ■ La regla d’or ■ Persones que canvien el món: –P. Casaldàliga –Malala Yousafzai –Papa Francesc –Fàtima Mernissi –Daniel Barenboin –Anne Frank

■E ls monestirs

■ Continguts comuns a les tres religions ■ Cristianisme ■ Judaisme ■ Islam Estructures cooperatives

3

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ESTRUCTURES COOPERATIVES Per facilitar la consulta i l’ús d’aquest material didàctic, a continuació descrivim breument les estructures cooperatives en què es basen alguns dels plantejaments que es proposen.

Les activitats assenyalades amb aquesta icona llar amb estructures cooperatives.

estan pensades perquè es puguin treba-

el foli giratori El docent assigna una tasca als equips de base (una llista de paraules, la redacció d’un conte, les coses que coneixen d’un determinat tema per saber quines són les idees prèvies que en tenen, una frase que resumeixi una idea fonamental del text que han llegit o del tema que han estat estudiant, etcètera).

1. Un membre de l’equip comença a escriure la seva part o aportació en un foli giratori.

2. A continuació, el passa al company que seu al seu costat seguint el sentit de les agulles del rellotge. Aquest escriu la seva part de la tasca en el foli.

3. El passa al següent de manera successiva fins que tots els membres de l’equip han participat en la resolució de la tasca.

el llapis al mig El docent dona a cada equip un full amb tantes preguntes o exercicis sobre el tema que treballen com membres tingui l’equip de base (generalment quatre). Es determina l’ordre dels exercicis. Cada estudiant ha de fer-se càrrec d’una pregunta o exercici.

1. E s deixen els llapis o bolígrafs al centre de la taula mentre un estudiant llegeix en veu alta la seva pregunta o exercici i durant tot el procés d’expressió d’opinions i decisió de la resposta correcta.

Això vol dir que en aquells moments només es pot parlar o escoltar, però no escriure.

2. Q uan tothom té clar què és el que s’ha de fer o respondre en aquell exercici, cadascun agafa el seu llapis i escriu o fa l’exercici en qüestió en el quadern. En aquest moment no es pot parlar, només escriure.

3. A continuació, es tornen a posar els llapis al mig de la taula i se segueix de la mateixa manera amb una altra pregunta o qüestió, aquesta vegada dirigida per un altre alumne.

Estructures cooperatives

4

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

1–2–4 El mestre fa una pregunta a tot el grup i facilita a cada participant una plantilla amb tres requadres (un per a la situació 1; un altre per a la situació 2; i l’altre per a la situació 4) en què hauran d’anotar les successives respostes.

1. D intre d’un equip de base, primer cada alumne individualment (situació 1) pensa en la resposta correcta a allò que ha demanat el mestre i l’escriu al primer requadre.

2. E n segon lloc, els alumnes es disposen en parelles (situació 2), intercanvien respostes i les comenten. Consensuen les respostes en una de sola i l’escriuen cadascun a l seu segon requadre.

3. E n tercer lloc, després d’haver-se mostrat les respostes que han donat les dues parelles, tot l’equip (situació 4) ha de composar la resposta més adient a allò que els ha estat plantejat.

1–4 (Adaptació de l’estructura 1 - 2 - 4.)

El docent fa una pregunta o qüestió a tot el grup i facilita a cada participant una plantilla amb dos requadres (un per a la situació 1 i un l’altre per a la situació 4) en què hauran d’anotar les successives respostes.

1. D intre d’un equip de base, primer cada alumne individualment (situació 1) pensa en la resposta correcta a allò que ha demanat el mestre i l’escriu al primer requadre.

2. D esprés d’haver presentat les respostes individuals, tot l’equip (situació 4) ha de composar la resposta més adient a allò que els ha estat plantejat.

2–4 (Adaptació de l’estructura 1 - 2 - 4.)

El docent fa una pregunta, proposa un exercici o plantja una qüestió a tot el grup i facilita a cada participant una plantilla amb dos requadres (un per a la situació 2 i un l’altre per a la situació 4) on hauran d’anotar les respostes successives.

1. Es reparteix la classe en equips base de 4 persones (dues parelles cada equip).

2. D intre d’un equip de base, primer una parella d’alumnes (situació 2) pensen en la resposta correcta a allò que ha demanat el mestre i l’escriuen al primer requadre.

3. D esprés d’haver presentat les respostes per parelles, tot l’equip (situació 4) ha de composar la resposta més adient a allò que els ha estat plantejat.

Si hi ha un sol requadre o espai per a l’activitat, modifiquen amb un altre color les aportacions de l’equip.

Estructures cooperatives

5

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

lectura compartida Proposta de fer una lectura compartida o en equip: 1. Un membre de l’equip llegeix el primer paràgraf.

2. E ls altres alumnes han d’estar molt atents ja que un cop el company ha llegit el primer paràgraf el següent (seguint, per exemple, el sentit de les agulles del rellotge) haurà d’explicar què és el que acaba de llegir o bé fer-ne un resum.

3. E ls altres dos hauran de dir si és correcte o no i si estan d’acord amb el resum del segon alumne.

4. L ’alumne que ve a continuació —que és qui ha fet el resum del primer paràgraf— llegirà el segon paràgraf.

5. E l següent (el tercer, doncs) n’haurà de fer un resum, mentre que els altres dos (el quart i el primer) hauran de dir si el resum és correcte o no.

6. El procés es repeteix successivament fins que s’hagi llegit tot el text.

hi estic d’acord, però...

Per poder realitzar un treball col·lectiu (un text, un dibuix, un mural, un esquema…) a partir de treballs individuals dels diferents membres d’un grup, se seguiran els passos següents: 1. L’alumne que comença dirà quina és la part que més li agrada del seu treball.

2. E l company que és a la seva esquerra, seguint el sentit de les agulles del rellotge, podrà dir dues coses: «hi estic d’acord» i es passa el torn al següent, o bé «hi estic d’acord, però també podríem triar aquesta altra part», aleshores ha de dir per què i passar el torn al següent (en cap cas es pot dir que no triaria la part que ha dit el company).

3. Se segueixen els torns fins que tots hi han dit la seva.

4. S’inicia una nova ronda amb el treball del segon company seguint els mateixos passos, fins que s’ha pogut parlar de tots els treballs individuals.

5. F inalment el docent ha d’acabar de concretar què copia cadascú per tal d’assegurar la coherència de totes les parts.

LA DIANA Adaptació de l’estructura El blanc i la diana En una cartolina gran hi dibuixem una sèrie de cercles concèntrics (tants com membres tingui l’equip) i els dividim en tants segments com temes es vulguin tractar.

En el primer segment de cadascun dels cercles, cadascú hi escriu el seu nom, i en la resta de segments de cadascun dels cercles hi escriuran les respostes a les preguntes que s’hi han plantejat.

Estructures cooperatives

6

GUIA DIDÀCTICA Aquest quadern és de…

ABRAHAM I SARA Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR Personatges i històries

JUDAISME, CRISTIANISME I ISLAM

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (CICLE SUPERIOR). Go Books Editorial, 2021.

ISBN: 978-84-123586-0-5. www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

7

Abraham i Sara

La finalitat d’aquest quadern és que l’alumnat conegui la història d’Abraham i Sara i com Abraham és capaç de confiar totalment en Déu. També aprendran com Déu, per respondre a aquesta confiança, els dona un fill malgrat la seva avançada edat.

METODOLOGIA

Treballarem l’ètica de la història amb les targetes de valors.

En funció de l’activitat treballarem en petits grups (PG), en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Argumentar el que volen dir els mots: escoltar, confiar, acollir, creure.

Identificar situacions de la vida de cada alumne que tinguin a veure amb la confiança.

Descobrir els valors que ens aporta el relat.

Recordar el nom de les tres religions que tenen Abraham en el seu origen.

Identificar Abraham com un immigrant i comparar la seva situació amb la dels migrants actuals.

Personatges i històries • Abraham i Sara

2

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1

AGRUP.

MATERIAL

Presentació del tema.

Per iniciar la unitat demanarem als alumnes que es posin per PG parelles i facin uns moments d’interioritat.

Drets, amb els peus una mica separats en línia amb els malucs, farem que se sentin ben arrelats a terra i segurs.

Després els farem tancar els ulls i els guiarem perquè facin unes respiracions profundes.

L’objectiu és aconseguir un clima de tranquil·litat i serenor.

En acabat, els farem fer un parell d’activitats: Un membre de la parella es tapa els ulls amb un mocador, Parelles Mocador i l’altre el fa caminar fins a un punt concret únicament do(cada alumne nant-li indicacions verbals. ha de portar el seu mocador) Un dels membres de la parella tanca els ulls i es deixa caure enrere, on hi haurà el seu company que l’agafarà sense que caigui a terra.

Un cop feta l’activitat es canviaran els rols dins la parella perquè tothom pugui experimentar què vol dir confiar en l’altre.

Activitat 1. Relat de la història d’Abraham. Preparem els IND alumnes per a una escolta atenta. Els expliquem que ara sentiran una història de fa molts i molts anys, que va passar en un lloc llunyà i que moltes persones se l’han explicat de pares a fills al llarg del temps, fins que es va posar per escrit.

Oralment, com si fos un conte a la vora del foc, els explicarem la història adaptada d’Abraham, Sara, Isaac i Ismael.

Us recomanem mirar l’Annex 1 que us ajudarà a situar el relat en el seu context.

Tot seguit, llegim la història, i els demanem que comentin: GG • Què és el que els ha agradat més.

• Què els ha sorprès.

• Si hi ha res que no hagin entès.

• Si s’identifiquen amb cap personatge i per què?

Per ajudar a acabar de comprendre millor la història d’Abraham ens pot ajudar el vídeo de Youtube Abraham (Historia bíblica para niños): https://www.youtube.com/watch?v=qfdD3JrO7CA L’Annex 2 és una activitat imprimible sobre la lectura.

Quadern

Annex 1

Personatges i històries • Abraham i Sara

3

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 2

AGRUP.

Activitat 2. Després d’haver treballat i entès la història IND d’Abraham i Sara, demanarem que cadascú la representi amb vinyetes en el seu quadern, i que a sota hi posi una breu descripció del passatge dibuixat.

Activitat 3. Les actituds d’Abraham. Hem pogut observar PG que en Abraham especialment es donen una sèrie d’actituds molt concretes com són les d’escoltar, confiar, acollir i creure.

Abans de fer l’activitat els demanarem que cerquin el significat de cadascuna d’aquestes paraules per poder fer millor l’activitat.

Els alumnes hauran de trobar a la història les paraules o IND frases que fan referència aquestes actituds (activitat 3a).

Després hauran d’escriure al quadern, amb les seves paraules, els significat de cadascuna d’elles.

A continuació, els farem pensar en situacions de la seva IND vida quotidiana on es posin de manifest aquestes actituds i les hauran d’escriure als globus de l’activitat 3b).

MATERIAL

Quadern

Quadern

Quadern

PG IND

Premsa escrita o Internet.

Cartolina, cola i retoladors.

PG IND

Quadern

Activitat 4. Les actituds de Sara. Un cop ja hem treballat les actituds d’Abraham, ens centrarem en les de Sara.

Primer hauran de llegir la història de la pàgina 2 per trobar i assenyalar les actituds de Sara.

En parelles, comentaran les que ha trobat un i l’altre, i s’ex- PG plicaran perquè creuen que les frases escollides reflecteixen aquestes actituds. En el cas que hagi alguna discrepància entre els membres de la parella, s’hauran de posar d’acord argumentant les respostes.

Un cop fet això passaran a completar la graella de l’activitat.

sessió 3 En petits grups hauran de fer cerca de notícies que continguin actituds com les de Sara. Podran fer servir diaris en paper, revistes, accedir també a la notícia per Internet, etc.

Un cop trobades aquestes notícies faran un mural que hauran de presentar a la classe i que després penjarem a l’aula.

Un cop fet el mural, els demanarem que, en petit grup, debatin quines actituds haurien de tenir els protagonistes de les notícies trobades, perquè la situació fos positiva. Quan ho hagin consensuat, els demanarem que ho anoti cadascú al seu quadern, al requadre inferior de la pàgina 5.

Personatges i històries • Abraham i Sara

4

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 4

AGRUP.

En aquesta sessió veurem com n’és d’important la confiança.

GG Durant el que hem vist fins ara, ha quedat palès que una de les actituds fonamentals d’Abraham vers Déu va ser la confiança absoluta en Ell. També hem vist que els alumnes saben confiar i en quines persones poden fer-ho.

Ara es tracta de saber si els altres poden confiar en ells.

Activitat 5. Per fer l’activitat ens ajudarà una adaptació de la tècnica de la diana.

En l’Annex 3 hi trobareu un full amb una diana dibuixada PG amb unes separacions. Feu-ne una còpia per a cada petit grup de 4 persones.

Els apartats numerats és perquè cada alumne hi posi el seu nom i per tant cada cercle corresponent serà sempre per a aquella persona.

A partir d’aquí hauran d’anar responent la pregunta que apareix a cada apartat. Primer respondrà un alumne, després passarà el full al company, i així successivament als altres dos membres de grup i el mateix procediment per la resta de preguntes.

Quan hagin acabat tindrem reflectida una radiografia de les respostes del grup. A partir d’aquí el mestre els ajudarà perquè entre el petit grup comentin i argumentin les respostes entre ells.

Després es farà una posada en comú a la classe i aprofitarem per crear una mica de debat. Quan acabem, penjarem les dianes a l’aula perquè la resta de companys puguin llegir-les.

Les respostes que hagin sortit de cadascú les hauran d’escriure al quadern (activitat 5a).

Un cop ho haguem fet, demanarem que cada alumne escrigui un missatge per als seus progenitors, en què els expliquin per què poden confiar en ells.

Quan l’hagin escrit, els demanarem que el decorin ben bonic i el deixin sobre la tauleta de nit dels pares (activitat 5b).

Després faran el mateix, però ara amb un missatge adreçat a un amic o amiga. Ho escriuran i decoraran al requadre de l’activitat 5c). Després faran una foto d’aquest missatge i l’hi enviaran per correu electrònic o per WhatsApp.

MATERIAL

Quadern

Annex diana

Personatges i històries • Abraham i Sara

5

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 6

Activitat 6. Segons llegim en el llibre del Deuteronomi, «Abraham era un Arameu errant» i va viure com a immigrant molts anys de la seva vida. Amb aquesta activitat ens centrarem en veure què suposa ser un migrant a l’actualitat, fent un paral·lelisme amb la vida d’Abraham.

En primer lloc llegirem el text del Deuteronomi 26, 5-9 que hi ha al començar l’activitat. El comentarem en veu alta de tal manera que sigui fàcil d’entendre per a tothom. També els farem veure que avui en dia hi ha moltes persones que també són errants i que han d’emigrar dels seus països.

En petits grups hauran d’investigar quin són els motius pels quals les persones emigren dels seus països. A través de l’estructura del llapis al mig comentaran les preguntes d’aquesta activitat i després escriuran les respostes en el seu quadern.

• Per què les persones han d’emigrar dels seus països?

• Com arriben, els immigrants?

• Quin camí fan per arribar a casa nostra?

• Per què consideren la nostra terra com a terra promesa?

• Les persones migrades tenen els mateixos drets que els que viuen a la seva terra?

AGRUP.

MATERIAL

IND

Quadern

GG

Quadern

PG IND

Quadern

Ordinador

Quadern

sessió 7

Activitat 7. Com a síntesi de la unitat els alumnes hauran de comprendre perquè a Abraham se l’anomena el Pare de les tres religions monoteistes. En trobareu una breu explicació a l’Annex 4.

Cal que busquin informació i que en petit grup, arribin a PG la conclusió.

Després cadascú haurà de representar gràficament aques- IND ta afirmació de manera que quedi el més clara possible.

Personatges i històries • Abraham i Sara

6

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten com a individus que compartim la condició humana i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

DE

Conèixer la història d’Abraham i Sara.

Argumentar el que volen dir els mots: escoltar, confiar, acollir, creure.

✘

Identificar situacions de la vida de cada alumne en relació a la confiança.

✘

Descobrir els valors que ens aporta el relat.

✘

Recordar el nom de les tres religions que tenen el seu origen en Abraham.

✘

Identificar Abraham com un migrant i comparar la seva situació amb la dels migrants actuals.

✘

DS

ACTIVITATS

1, 2

✘

3

✘

3, 5

4 7

✘

6

Personatges i històries • Abraham i Sara

7

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries • Abraham i Sara

1. CONEIX LA HISTÒRIA D’ABRAHAM I SARA

ACTIVITAT SOBRE LA LECTURA I SOLUCIÓ EN L’ANNEX 1

Abraham va néixer a Ur de Caldea, a Mesopotàmia. Allà es casa amb Sara. Ell té el costum d’escoltar, en silenci, i de rumiar les coses que sent per dins.

Un dia li sembla que Déu li diu: — Què hi fas, aquí? Vés-te’n del teu país, que jo et conduiré a un de millor.

Ell té tanta confiança que se’n sortirà, que la seva esposa Sara i ell se’n van tot seguit.

Els problemes del camí no el fan tirar enrere.

Com que la seva dona, Sara, no té fills, Abraham pren com a segona esposa una criada que es diu Agar, i li neix un fill que es diu Ismael.

Un dia, Abram té una visió, com un somni. Sent que Déu li diu: — Jo soc el teu escut, que et protegeix. T’espera un gran futur. Tu confia. Mira les estrelles del cel i compta-les, si pots. Doncs la teva família encara serà més nombrosa.

Abram, tot i no veure-ho gens clar, confia en aquesta veu interior i no perd la confiança. Déu li diu: «Des d’ara ja no et diràs Abram, sinó Abraham» (que significa ‘pare d’una multitud’).

En el campament de Mambré veu tres personatges misteriosos que arriben i ell els acull. Comprèn que Déu el visita a través d’aquells personatges i tenen una conversa ben curiosa: — On és Sara, la teva esposa?

— És dins la tenda.

— Doncs d’aquí a un any tornarem a passar i ella haurà tingut un fill.

A Sara, que ho sent des de la tenda, se li escapa el riure, perquè tots dos ja són massa grans per tenir fills. Però els visitants diuen: — Com és que Sara se’n riu? No s’ho creu? D’aquí a un any veuràs el teu fill. Per a Déu no hi ha res impossible.

Abraham es fia d’aquella paraula i espera. Al cap d’un any neix un fill i rep el nom d’Isaac.

Quan Isaac creix, el seu mig germà Ismael ja és més gran i hi ha problemes entre tots dos, i també entre les seves mares, Sara i Agar, geloses l’una de l’altra. Abraham fa marxar Agar i el seu fill.

Més endavant, Abraham pensa si no ha d’oferir a Déu el seu fill Isaac, ja que és la cosa de més valor que té... Dubta. Ell vol fer les coses ben fetes, el que calgui. Però... que dur!

Un fill tan esperat i estimat! L’únic!

Quan Abraham es prepara per sacrificar Isaac, finalment el cor li diu que no ho ha de fer, que és millor sacrificar un animal, un xai.

Déu fa entendre a Abraham que ha obrat molt bé.

Adaptació de la història d’Abraham (Gènesi 12,1-25,18) 2

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Personatges i històries • Abraham i Sara

8

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries • Abraham i Sara

2. REPRESENTA LA HISTÒRIA EN VINYETES I POSA UNA BREU DESCRIPCIÓ A CADASCUNA

RESPOSTA OBERTA

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

3

Personatges i històries • Abraham i Sara

9

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries • Abraham i Sara

3. LES ACTITUDS D’ABRAHAM Abraham mostra unes actituds molt concretes durant la seva vida. Assenyala amb algun color, en la història que hem llegit abans, una paraula o alguna frase que representi les actituds que trobaràs tot seguit.

a)

Després defineix amb les teves paraules què significa:

• Escoltar:

PARAR L’ORELLA. FER ATENCIÓ (A ALLÒ QUE DIU ALGÚ).

• Confiar:

REFIAR-SE D’ALGÚ. TENIR FE. TENIR ESPERANÇA EN ALGÚ O ALGUNA COSA.

• Acollir:

REBRE. ADMETRE ALGÚ AL SI D’UN GRUP, D’UNA FAMÍLIA, D’UNA ORGANITZACIÓ, ETC.

• Creure: OBEIR. CONSIDERAR UNA COSA COM A VERITABLE. b)

Ara posa algun exemple dʼaquestes actituds de la teva vida quotidiana: RESPOSTES MODEL

Quan es c

En 4

QUAN UN AVI O UNA ÀVIA EXPLICA ALGUNA COSA ALS SEUS NETS.

confio? i u q

En què crec?

A qu ia

QUAN VEIEM UN NEN O UNA NENA QUE ESTÀ SOL AL PATI I EL CONVIDEM A JUGAR AMB NOSALTRES.

lo? cul

? olto

QUAN FAIG CAS DE LES NORMES DE LA CLASSE PERQUÈ SÉ QUE SÓN PER AL BÉ COMÚ.

PER EXEMPLE, CONFIEM QUAN JUGUEM A TRENCAR L’OLLA.

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Personatges i històries • Abraham i Sara

10

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries • Abraham i Sara

4. QUINES CREUS QUE SÓN LES ACTITUDS DE SARA? Fixaʼt ara en el personatge de Sara llegint la història de lʼactivitat 1 per trobar quines són les seves actituds.

Completa la graella: posa al costat de cada fet de la història lʼactitud que creus que li correspondria.

Fet

Actitud de Sara

CONFIANÇA

GELOSIA. POR. GENEROSITAT. SORPRESA, INCREDULITAT.

ENVEJA, RÀBIA.

Totes aquestes actituds són molt humanes i segur que tu també les has sentit en algun moment…

Amb el teu grup de treball, feu un mural buscant a Internet, revistes, etc. notícies de personatges que tenen les actituds de Sara.

Després de llegir-les i analitzar-les, digueu quines actituds haurien de tenir els personatges perquè la situació fos positiva.

RESPOSTA LLIURE

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

5

EXPERT

Si han triat 3 o 4 actituds i les saben justificar recordant alguna escena de la història.

AVANÇAT

Si han triat 2 o 3 actituds i les saben justificar recordant alguna escena de la història.

APRENENT

Si han triat alguna actitud i la saben justificar recordant alguna escena de la història.

NOVELL

Si no han estat capaços de trobar cap actitud.

Personatges i històries • Abraham i Sara

11

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries • Abraham i Sara

5. QUE N’ÉS D’IMPORTANT, LA CONFIANÇA! a)

Amb el vostre petit grup comenteu les preguntes que trobareu a continuació a través de la tècnica de la Diana.

1 Creieu que podeu confiar en vosaltres mateixos? Justifiqueu la resposta.

2 Quan feu alguna promesa, acostumeu a complir-la?

3 Espereu rebre alguna cosa a canvi quan compliu les vostres promeses?

Mirem quines respostes ha escrit a la diana cada grup i les aprofitem per ajudar a fer una reflexió.

A l’Annex 2 hi trobareu un model de diana imprimible.

4 Quina promesa us agradaria complir?

b) Escriu un missatge per als teus pares en què els diguis per què han de confiar en tu. Fes-ho en un full ben bonic i deixaʼl a la seva tauleta de nit.

Per què podeu confiar en mi.

c)

6

Escriu un missatge per a algun amic o amiga en què els expliquis per què hi confies i decoraʼl com més tʼagradi. Després fes-li una foto al i envia-lʼhi per WhatsApp o per correu electrònic.

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

EXPERT

Han estat capaços de respondre amb coherència a tots els apartats.

AVANÇAT

Han estat capaços de respondre amb coherència 3 de les preguntes.

APRENENT

Han estat capaços de respondre amb coherència 2 de les preguntes

NOVELL

Els ha costat respondre tots els apartats, només han escrit alguna resposta.

Personatges i històries • Abraham i Sara

12

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries • Abraham i Sara

RESPOSTES LLIURES PERÒ ALGUNES POSSIBLES RESPOSTES SÓN:

6. ABRAHAM, UN ARAMEU ERRANT! El meu pare era un arameu errant, que va baixar a Egipte i va viure-hi com a immigrant amb les poques persones que l’acompanyaven. Allà es van convertir en una gran nació, forta i nombrosa. Els egipcis ens van maltractar, ens van oprimir i ens van imposar treballs pesats. Llavors vam implorar l’ajut del Senyor, Déu dels nostres pares, i ell va escoltar el nostre clam: va veure la nostra dissort, les nostres penes i la nostra opressió. El Senyor ens va fer sortir d’Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de gestes esglaiadores i entre senyals i prodigis; ens va fer entrar en aquest lloc i ens va donar aquest país, un país que regalima llet i mel. Per això porto aquestes primícies dels fruits de la terra que tu, Senyor, m’has donat.

Deuteronomi 26,5-9

a)

Abraham emigra perquè sent la crida de Déu. Per què creus que les persones han de migrar? Escriu quatre motius.

LES PERSONES HAN DE MIGRAR PER QUÈ PATEIXEN GUERRES AL SEU PAÍS, PASSEN GANA, SÓN PERSEGUITS PER GUERRILLES, NO TENEN CONDICIONS DE VIDA SALUDABLE…

b)

braham creu en Déu i se’n va a un altre país. Explica com arriben els immigrants: A quin camí fan per arribar a casa nostra?

ELS MIGRANTS BUSQUEN VIES PER ARRIBAR A ALTRES PAÏSOS, MOLTES VEGADES JUGANT-SE LA VIDA, PER MITJANS COM: CREUAR EL MAR EN UNA PASTERA; AMAGATS EN CAMIONS O CONTENIDORS; CAMINANT MOLTS QUILÒMETRES, I TAMBÉ PER AVIÓ I TREN COM A TURISTES (EN PAÏSOS ON NO NECESSITEN PRESENTAR VISAT).

c)

braham fa un llarg camí fins a arribar a la terra promesa. Per què en certa manera A els immigrants consideren Europa com ?

PERQUÈ HAN IDEALITZAT QUE ELS PAÏSOS ON ES VOLEN TRASLLADAR NO ELS MANCARÀ DE RES I TINDRAN UNA VIDA PLENA. PER AIXÒ ES FA LA SEMBLANÇA AMB ABRAHAM QUAN ES VA TRASLLADAR A LA TERRA PROMESA QUE DÉU LI DEMANA. ALLÀ, DÉU LI PROMET QUE NO LI MANCARÀ RES.

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

7

Personatges i històries • Abraham i Sara

13

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries • Abraham i Sara

d)

braham no sempre ho té fàcil. A Egipte s’ho va passar molt malament. Creus que A les persones migrants tenen els mateixos drets que els que viuen a la seva terra? Explica per què.

Les persones migrades no tenen els mateixos drets.

L’article 14 de la Constitució espanyola diu que tots els ciutadans són iguals en drets i deures, independentment del seu «naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social».

Malgrat això, les persones immigrades tenen menys drets que la resta de la població, ja que la seva situació legal està regulada per la Llei d’Estrangeria, que marca les obligacions de les persones immigrades per residir i treballar a Espanya i que s’ha reformat en nombroses ocasions generant incertesa entre el col·lectiu afectat.

EL COMPROMÍS D’ABRAHAM AMB DÉU DONA ORIGEN A LES Aquesta norma és molt restrictiva pel que fa a drets i llibertats dels immigrants.

TRES RELIGIONS MONOTEISTES Per exemple: Fes Hanunad’acomplir molts requisits queafirmació. les persones nascudes a Espanya per representació gràficamés per explicar aquesta aconseguir la documentació d’identitat (NIE).

Pel que fa al pagament de tributs, són equiparats a les persones autòctones, tant si disposen de residència de llarga durada o no.

El dret a l’habitatge està limitat a les persones que disposen del permís de residència de llarga durada ( Reial Decret 557/2011) el qual s’obté a partir de 5 anys de residència legal.

L’incompliment de la Llei d’Estrangeria pot comportar sanció o multa, així com el tancament en un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE). Fins i tot, es pot arribar a l’expulsió al país d’origen ( Reial Decret 557/2011).

Les persones immigrades no poden votar ni a les eleccions europees ni als comicis del Congrés dels Diputats, ni tampoc als del Parlament de Catalunya.

Només poden participar en les eleccions municipals les persones immigrades comunitàries i aquelles que pertanyen a països que tenen signat un acord de bilateralitat amb Espanya.

7.

8

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

www.gobookseditorial.com / DL: B 11729-2021 / ISBN: 978-84-123586-0-5 Il·lustracions de Violeta Serratosa i Bernadette López (www.evangile-et-peinture.org / www.bernalopez.org)

Personatges i històries • Abraham i Sara

14

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries • Abraham i Sara

d)

braham no sempre ho té fàcil. A Egipte s’ho va passar molt malament. Creus que A les persones migrants tenen els mateixos drets que els que viuen a la seva terra? Explica per què.

Resposta lliure però una possible representació gràfica podria ser la d’un arbre amb tres branques. El tronc central seria Abraham i cada branca una religió monoteista (judaisme, cristianisme, islam).

També ho podem representar així:

7. EL COMPROMÍS D’ABRAHAM AMB DÉU DONA ORIGEN A LES TRES RELIGIONS MONOTEISTES

Fes una representació gràfica per explicar aquesta afirmació.

ABRAHAM (ABRAM)

SARA (SARAY)

AGAR (esclava de Sara)

ISAAC

ISMAEL

JACOB

ISLAM

JUDAISME

CRISTIANISME

8

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

www.gobookseditorial.com / DL: B 11729-2021 / ISBN: 978-84-123586-0-5 Il·lustracions de Violeta Serratosa i Bernadette López (www.evangile-et-peinture.org / www.bernalopez.org)

Personatges i històries • Abraham i Sara

15

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ANNEXOS ANNEX 1 – IDEES PER AL DOCENT

Cal tenir present que els relats expliquen fets històrics molt antics (uns 1800 anys abans de Crist). Les tradicions més importants sobre els avantpassats es passaven oralment de pares a fills. Només es van començar a posar per escrit a partir del regnat de David i del seu fill Salomó (al voltant de l’any 1000 fins al 950 abans de Crist) però el procés d’escriptura va durar més de dos-cents anys.

A aquesta antiguitat dels textos li correspon també una mentalitat molt diferent de la nostra.

Els relats expliquen fets d’una cultura nòmada, amb ramats, tendes de campanya i famílies amb lleis i costums ben diferents dels nostres.

En l’època d’Abraham ja passava el mateix que passa ara. Els immigrants troben els nostres costums estranys, i nosaltres trobem estranys els dels d’ells. També Abraham, en el seu camí, troba costums que el sorprenen, formes de religió ben diferents de les que ell té. Quin batibull...

Déus que exigeixen sacrificis humans... Coses terribles! Abraham dubta si els ha d’acceptar o no. Aquest dubte està molt ben explicat, en forma d’un breu relat, quan li sembla que Déu li demana la vida del seu fill. Finalment arriba a la conclusió que no, però ell està disposat a fer el que calgui, i això és el que el text valora, dient que Abraham és obedient.

Per cert, obedient és una paraula que prové del llatí (ob audire) i vol dir ‘l’actitud d’una persona que escolta amb atenció’, per descobrir què cal fer. Els textos fan ressaltar les grans qualitats humanes d’Abraham: sap escoltar, pensa i raona les coses, dubta, busca, confia, acull, és fidel quan dona la paraula, etc. Tot un personatge meravellós, digne de ser conegut... i imitat!

Les narracions que us presentem en aquest material mostren aspectes importants del camí religiós (igualment acceptades per jueus, cristians i musulmans, amb matisos diferents).

El camí religiós no es fa per fora, sinó per dins de la persona, escoltant i fent cas a allò que sentim. El camí interior s’assembla als camins de muntanya: pugen i baixen, fan revolts, a vegades es perden... Així passa també amb el camí del creient. Per això és tan important confiar, escoltar i fer cas; unes qualitats que Abraham tenia. Per això el prenem com a model i diem d’ell que és el pare de tots els creients.

Enmig dels dubtes i revolts del camí, Déu ens acompanya, com a Abraham: ens crida, ens promet un futur millor, conversa amb nosaltres si el sabem acollir, ens mostra la seva força, especialment quan tenim problemes... Val la pena confiar del tot en ell, com Abraham!

A Déu li agraden les persones que fan camí amb serietat i generositat, siguin del poble, cultura o religió que sigui.

Personatges i històries • Abraham i Sara

16

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

EXPLICACIÓ D’ALGUNS PASSATGES CONCRETS

Què hi fas, aquí? Vés-te’n del teu país, que jo et conduiré a un de millor. És una cosa semblant al que senten moltes persones, que deixen el seu país i emigren a una altra terra, per viure millor. Senten una veu interior que els fa veure què han de fer, i els dona ànims per a fer-ho.

Ell té tanta confiança que se’n sortirà, que se’n va tot seguit.

Per això es diu que Abraham és “el pare o model dels creients, dels qui confien”. Tant els jueus, com els cristians i els musulmans el tenen per pare o, com es diu també, patriarca.

Els problemes del camí no el fan tirar enrere. Es parteix generosament el territori amb el seu nebot Lot, i el defensa en tot moment.

Abraham és una persona valenta i decidida, capaç d’escoltar i confiar, d’acollir el seu nebot, de creure.

Veu tres personatges misteriosos que arriben i ell els acull d’acord amb les regles d’hospitalitat pròpies del desert: rentar-los els peus, preparar-los menjar, donar conversa…

Si ho està somniant o no, no té gaire importància, perquè el relat només vol retratar quines són les actituds normals d’Abraham. Veu uns hostes, tant se val si és en somnis o realment, i el primer que se li acut és acollir-los.

Quan Abraham es prepara per sacrificar Isaac, finalment el cor li diu que no ho ha de fer, que és millor sacrificar un animal, un xai.

Per als pobles ramaders, un xai és un bé molt important, gairebé com un fill. Encara avui dia, els musulmans celebren cada any la festa del xai, en record del xai d’Abraham.

Déu fa entendre a Abraham que ha obrat molt bé, que és molt obedient, o sigui capaç d’escoltar i de fer cas.

Així comprèn que Déu no vol la mort de ningú, ni cap mena de víctimes, sinó que tinguem les orelles i el cor oberts per escoltar. Jueus, cristians i musulmans procurem escoltar el que Déu ens dóna a entendre per dins... per posar-ho en pràctica. Per això es diu a vegades que som la gent del llibre: llegim, en els llibres sagrats, per veure si entenem què ens diu Déu... per fer-li cas. Els que fan això són els autèntics creients.

Personatges i històries • Abraham i Sara

17

Personatges i històries • Abraham i Sara • ANNEX 2 • Activitat 1

ACTIVITAT SOBRE LA LECTURA Assenyala amb algun color, en la història que hem llegit abans, una paraula o alguna frase que representi les actituds que trobaràs tot seguit.

Escoltar: verd Confiar: vermell Acollir: blau Creure: groc Abraham va néixer a Ur de Caldea, a Mesopotàmia. Allà es casa amb Sara. Ell té el costum d’escoltar, en silenci, i de rumiar les coses que sent per dins.

Un dia li sembla que Déu li diu: — Què hi fas, aquí? Vés-te’n del teu país, que jo et conduiré a un de millor.

Ell té tanta confiança que se’n sortirà, que la seva esposa Sara i ell se’n van tot seguit.

Els problemes del camí no el fan tirar enrere.

Com que la seva dona, Sara, no té fills, Abraham pren com a segona esposa una criada que es diu Agar, i li neix un fill que es diu Ismael.

Un dia, Abram té una visió, com un somni. Sent que Déu li diu: — Jo soc el teu escut, que et protegeix. T’espera un gran futur. Tu confia. Mira les estrelles del cel i compta-les, si pots. Doncs la teva família encara serà més nombrosa.

Abram, tot i no veure-ho gens clar, confia en aquesta veu interior i no perd la confiança. Déu li diu: «Des d’ara ja no et diràs Abram, sinó Abraham» (que significa ‘pare d’una multitud’).

En el campament de Mambré veu tres personatges misteriosos que arriben i ell els acull. Comprèn que Déu el visita a través d’aquells personatges i tenen una conversa ben curiosa: — On és Sara, la teva esposa?

— És dins la tenda.

— Doncs d’aquí a un any tornarem a passar i ella haurà tingut un fill.

A Sara, que ho sent des de la tenda, se li escapa el riure, perquè tots dos ja són massa grans per tenir fills. Però els visitants diuen: — Com és que Sara se’n riu? No s’ho creu? D’aquí a un any veuràs el teu fill. Per a Déu no hi ha res impossible.

Abraham es fia d’aquella paraula i espera. Al cap d’un any neix un fill i rep el nom d’Isaac.

Quan Isaac creix, el seu mig germà Ismael ja és més gran i hi ha problemes entre tots dos, i també entre les seves mares, Sara i Agar, geloses l’una de l’altra. Abraham fa marxar Agar i el seu fill.

Més endavant, Abraham pensa si no ha d’oferir a Déu el seu fill Isaac, ja que és la cosa de més valor que té... Dubta. Ell vol fer les coses ben fetes, el que calgui. Però... que dur! Un fill tan esperat i estimat! L’únic!

Quan Abraham es prepara per sacrificar Isaac, finalment el cor li diu que no ho ha de fer, que és millor sacrificar un animal, un xai.

Déu fa entendre a Abraham que ha obrat molt bé.

Adaptació de la història d’Abraham (Gènesi 12,1-25,18) Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries • Abraham i Sara • ANNEX 1 • Activitat 1

ACTIVITAT SOBRE LA LECTURA Assenyala amb algun color, en la història que hem llegit abans, una paraula o alguna frase que representi les actituds que trobaràs tot seguit.

Escoltar: verd

Confiar: vermell

Acollir: blau

Creure: groc

Abraham va néixer a Ur de Caldea, a Mesopotàmia. Allà es casa amb Sara. Ell té el costum d’escoltar, en silenci, i de rumiar les coses que sent per dins.

Un dia li sembla que Déu li diu: — Què hi fas, aquí? Vés-te’n del teu país, que jo et conduiré a un de millor.

Ell té tanta confiança que se’n sortirà, que la seva esposa Sara i ell se’n van tot seguit.

Els problemes del camí no el fan tirar enrere.

Com que la seva dona, Sara, no té fills, Abraham pren com a segona esposa una criada que es diu Agar, i li neix un fill que es diu Ismael.

Un dia, Abram té una visió, com un somni. Sent que Déu li diu: — Jo soc el teu escut, que et protegeix. T’espera un gran futur. Tu confia. Mira les estrelles del cel i compta-les, si pots. Doncs la teva família encara serà més nombrosa.

Abram, tot i no veure-ho gens clar, confia en aquesta veu interior i no perd la confiança. Déu li diu: «Des d’ara ja no et diràs Abram, sinó Abraham» (que significa ‘pare d’una multitud’).

En el campament de Mambré veu tres personatges misteriosos que arriben i ell els acull. Comprèn que Déu el visita a través d’aquells personatges i tenen una conversa ben curiosa: — On és Sara, la teva esposa?

— És dins la tenda.

— Doncs d’aquí a un any tornarem a passar i ella haurà tingut un fill.

A Sara, que ho sent des de la tenda, se li escapa el riure, perquè tots dos ja són massa grans per tenir fills. Però els visitants diuen: — Com és que Sara se’n riu? No s’ho creu? D’aquí a un any veuràs el teu fill. Per a Déu no hi ha res impossible.

Abraham es fia d’aquella paraula i espera. Al cap d’un any neix un fill i rep el nom d’Isaac.

Quan Isaac creix, el seu mig germà Ismael ja és més gran i hi ha problemes entre tots dos, i també entre les seves mares, Sara i Agar, geloses l’una de l’altra. Abraham fa marxar Agar i el seu fill.

Més endavant, Abraham pensa si no ha d’oferir a Déu el seu fill Isaac, ja que és la cosa de més valor que té... Dubta. Ell vol fer les coses ben fetes, el que calgui. Però... que dur! Un fill tan esperat i estimat! L’únic!

Quan Abraham es prepara per sacrificar Isaac, finalment el cor li diu que no ho ha de fer, que és millor sacrificar un animal, un xai.

Déu fa entendre a Abraham que ha obrat molt bé.

Adaptació de la història d’Abraham (Gènesi 12,1-25,18) Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Personatges i històries • Abraham i Sara

19

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ANNEX 3 – ADAPTACIÓ DE LA TÈCNICA DE LA DIANA

1 2

3

6

4

5

1. A cada casella poseu el nom dels membres del grup.

2. Creieu que podeu confiar en vosaltres mateixos?

3. Quan us feu alguna promesa acostumeu a complir-la?

4. Espereu rebre alguna cosa a canvi quan compliu les vostres promeses?

5. Quina promesa us agradaria complir?

6. Quines són les persones en qui sempre confieu perquè sabeu que no us fallaran?

Personatges i històries • Abraham i Sara

20

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ANNEX 4

ABRAHAM, PARE DE LES TRES RELIGIONS MONOTEISTES Judaisme, cristianisme i islam (o islamisme) són les anomenades religions monoteistes, perquè donen culte a un únic Déu. Totes tres religions parlen d’un Déu creador del món, que estima la humanitat i intervé en la història. A més d’aquest fet, totes tres comparteixen altres característiques, per exemple:

Són originàries de l’Orient Mitjà. Per tant, els seus orígens són semítics ja que venen de pobles situats entre Àsia i Europa.

Són religions anomenades abrahàmiques, perquè tenen a Abraham com a personatge comú i com a figura important en la seva història i teologia sagrada.

Totes tenen una tradició profètica perquè reconeixen personatges anomenats profetes, i en comparteixen alguns. Per aquest motiu també se les coneix com a religions profètiques.

Parteixen i es basen en la revelació divina als homes. Es fonamenten en la Revelació.

Insisteixen en el compromís ètic. Totes defineixen l’elecció entre el bé i el mal. * * *

Dels personatges i figures que comparteixen les tres religions, Abraham té un paper important per a les tres grans religions abrahàmiques:

Per al judaisme, Abraham es considera l’avantpassat dels israelites o jueus, a partir de la línia del seu fill Isaac.

Per al cristianisme, Abraham és l’avantpassat dels jueus, poble del qual va sorgir el Messies, Jesucrist, i a més, es considera el «pare de la fe», ja que el seu exemple de fe en Déu i l’obediència d’Abraham en voler oferir Isaac, es considera també la imatge de l’oferiment del fill de Déu per la humanitat.

per a l’islam, Abraham és l’avantpassat dels musulmans a partir de la línia del seu fill Ismael (Ismaïl), de la qual descendeix Mahoma.

Personatges i històries • Abraham i Sara

21

GUIA DIDÀCTICA

iStockPhoto

Aquest quadern és de…

LES FESTES SETMANALS Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR Festes i celebracions

JUDAISME, CRISTIANISME I ISLAM

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (CICLE SUPERIOR). Go Books Editorial, 2021.

ISBN: 978-84-123586-0-5. www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

5

Les festes setmanals

La finalitat d’aquesta unitat és que els alumnes s’adonin del que representa la festa setmanal per a les diferents tradicions religioses.

METODOLOGIA

Treballarem en petits grups (PG) utilitzant estructures cooperatives; individualment (IND.), o en gran grup (GG) en funció de l’activitat.

Treballarem amb textos sagrats.

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Explicar com se celebren les festes setmanals de cadascuna de les tres religions monoteistes a partir dels textos i de les activitats proposades.

Descobrir el sentit comunitari de les festes setmanals de tres religions.

Comparar les tres festes setmanals de cadascuna de les religions.

Festes i celebracions • Les festes setmanals

2

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1

AGRUP.

Presentació del tema. Obrim el diàleg. Demanem als infants: GG Quins dies de la setmana us agraden més? Per què?

Quin dia de la setmana és diferent dels altres? Per què?

En aquesta unitat descobrirem per què el diumenge és la festa sagrada dels cristians i també que hi ha altres dies que són sagrats per a altres tradicions religioses.

Les Activitats 1 i 2 es poden fer en grup cooperatiu fent ser- PG vir l’estructura del llapis al mig.

MATERIAL

Pissarra i guix

Ordinador i quadern

Ordinador i quadern

Desenvolupament

Activitat 1. Comencem fent un treball de recerca amb els nens. Els fem buscar unes cites bíbliques: • Èxode 34, 21 i Gènesi 2, 1-3.

• Enllaç de la bíblia per internet: https://www.biblija.net/biblija.cgi?biblia=biblia&l=ca

Activitat 2. Han de contestar la pregunta de la primera activitat. A continuació han de buscar el text de Deuteronomi 5, 12-14. El llegim i responem les preguntes de l’activitat. Podem posar-ho en comú.

sessió 2 Comencem recordant què hem treballat a la sessió anterior.

IND

Activitat 3. En l’apartat a de l’activitat els proposem de buscar tres paraules al diccionari per tal de poder entendre millor el text que llegirem tot seguit en l’apartat b.

Per tal de conèixer millor els rituals del Sàbat, recomanem mirar el vídeo Paso a Paso para celebrar el Shabbat!!! https://www.youtube.com/watch?v=UhEH6vM_GyQ Després de la lectura i del vídeo ja podran fer els apartats c i d.

Per fer l’apartat d podeu fer servir el full de l’Annex 1, tro- PG bareu final d’aquesta mateixa guia o si preferiu ho poden fer en un full blanc. Aquesta activitat la poden fer en petit grup seguint l’estructura del foli giratori.

Festes i celebracions • Les festes setmanals

3

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 3

AGRUP.

Activitat 4. Ara coneixerem amb més profunditat la fes- IND ta del diumenge, de la qual n’hem parlat en començar la unitat.

Llegirem el fragment de Lluc que se’ns proposa i després de llegir el text responem els diferents apartats. Ho podem fer individualment.

Activitat 5. Investigarem com vivien el diumenge els primers cristians i com el viuen ara.

MATERIAL

Ordinador i quadern

Quadern

Cartolines per fer el mural

sessió 4

Activitat 6. Acabem d’entendre la celebració dels cristians GG del diumenge. Podem preguntar abans als nens i nenes si IND algú ha anat a una eucaristia i quines parts en recorda.

Activitat 7. Passem a conèixer quin dia de festa fan els creients de la tradició musulmana. Per fer-ho llegirem el text proposat a la pàgina 7 del quadern de l’alumne.

Activitat 8. Els demanem que facin els dibuixos i que investiguin què és la Khutba.

IND

sessió 5

Activitat 9. En grups petits es distribuiran les tasques per PG elaborar un mural com es demana a l’activitat.

Activitat 10. Una vegada acabat el mural completen les preguntes.

El murals dels diferents grups els poden penjar a la classe i mirar quines semblances i diferències hi ha entre uns i altres.

Festes i celebracions • Les festes setmanals

4

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten com a individus que compartim la condició humana i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

DE

DS

ACTIVITATS

Buscar l’origen de les festes setmanals de les 3 tradicions religioses.

✘

1, 2, 4

Explicar com se celebren les tres festes setmanals de les tres religions monoteistes a partir dels textos i activitats proposades.

✘

3, 6, 7, 8

Descobrir el sentit comunitari de les festes setmanals de tres religions.

✘

5, 7

Comparar les tres festes setmanals de cada una de les religions.

✘

✘

✘

9, 10

Festes i celebracions • Les festes setmanals

5

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions • Les festes setmanals

EL SÀBAT, LA FESTA DELS JUEUS

iStockPhoto

1. BUSCA LES ARRELS D’AQUESTA CELEBRACIÓ A LES CITACIONS BÍBLIQUES SEGÜENTS

Citació

Text TENS SIS DIES PER A TREBALLAR, PERÒ EL SETÈ REPOSA, TANT EN TEMPS DE SEMBRA COM DE SEGA.

AIXÍ VAN QUEDAR ACABATS EL CEL I LA TERRA AMB TOTS ELS SEUS ESTOLS. EL SETÈ DIA, DÉU HAVIA ACABAT LA SEVA OBRA. EL DIA SETÈ, DONCS, VA REPOSAR DE TOTA L’OBRA QUE HAVIA FET. DÉU VA BENEIR EL DIA SETÈ I EN VA FER UN DIA SAGRAT, PERQUÈ AQUELL DIA REPOSÀ DE LA SEVA OBRA CREADORA.

A quins relats de la història del poble d’Israel pertanyen aquests textos? ÈXODE 34, 21: CORRESPON A LA RENOVACIÓ DE L’ALIANÇA ENTRE DÉU I EL SEU POBLE ON QUEDEN MARCATS ELS MANAMENTS QUE EL POBLE HA DE COMPLIR. GÈNESI 2, 1-3: CORRESPON AL RELAT DE LA CREACIÓ.

2. ARA BUSCA I LLEGEIX DEUTERONOMI 5,12-14 I CONTESTA a)

A qui va adreçat el manament?

A TOT EL POBLE D’ISRAEL

b)

Què implica per a la vida de les persones?

DESCANSAR EL DIUMENGE, NO FER CAP FEINA.

c)

A què s’ha de dedicar aquest dia de descans segons la Torà?

A LA PREGÀRIA I CELEBRACIÓ.

2

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Festes i celebracions • Les festes setmanals

6

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions • Les festes setmanals

3. FES LES ACTIVITATS SEGÜENTS SOBRE LA DURADA I ELS COSTUMS DEL SÀBAT

a)

Abans de llegir el text busca al diccionari el significat de les paraules següents:

• Sàbat: EL SÀBAT ÉS EL SETÈ I ÚLTIM DIA DE LA SETMANA JUEVA EN QUÈ ELS

JUEUS PRACTIQUEN EL DESCANS SEGONS LES LLEIS DE MOISÈS. ÉS LA CELEBRACIÓ AMB MÉS IMPORTÀNCIA RELIGIOSA DINS DEL JUDAISME.

• Commemoració: ACTE DE FER MEMÒRIA D’UNA PERSONA O D’UN FET. • Observança: COMPLIMENT RIGORÓS D’UNA REGLA, D’UNA LLEI, D’UNA RELIGIÓ, ETC. b)

Llegeix el text:

­

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

3

Festes i celebracions • Les festes setmanals

7

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions • Les festes setmanals

c) Representa en tres vinyetes alguns moments importants del sàbat; recorda les escenes que has vist en el vídeo que us han posat a classe. RESPOSTA LLIURE

d) Els objectes següents s’utilitzen durant el sàbat. Explica què representen i quan s’utilitzen.

RESPOSTA EN L’ANNEX 1

iStockPhoto

4

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Festes i celebracions • Les festes setmanals

8

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions • Les festes setmanals

EL DIUMENGE, LA FESTA DELS CRISTIANS

iStockPhoto

4. L’ORIGEN CRISTIÀ DEL DIUMENGE

a) La ressurrecció de Jesús.

Busca aquest text del Nou Testament ), llegeix-lo i respon:

b) Els rituals cristians són més senzills i es fan a l’església amb tota la comunitat. Els rituals jueus, en canvi, a part de la pregària que es fa a la Sinagoga, es fan a casa i segueixen unes observances molt estrictes pel que fa a l’horari i als rituals.

a)

Què celebren els cristians el diumenge?

b)

Quin canvi veus entre la festa jueva i la festa cristiana?

c)

Busca el significat de la paraula , després intenta esbrinar com es diu diumenge en diferents llengües (francès, italià, anglès, castellà...) i escriu-ho amb lletres boniques.

c) El diumenge és el setè dia de la setmana. El nom «diumenge» prové del llatí die dominicu, o «dia del Senyor». Això és degut al fet que entre els cristians és el dia en què Déu va crear la llum, però sobretot és el dia en què Jesús va ressuscitar.

RESSURRECCIÓ DE JESÚS. 5. EL LLIBRELA DELS FETS DELS APÒSTOLS ENS EXPLICA

COM VIVIEN I QUÈ FEIEN ELS PRIMERS CRISTIANS. HI HA UN FRAGMENT QUE PARLA DEL DIUMENGE QUE DIU AIXÍ:

TEXT 1

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

5

Alemany Anglès Català Aranès Castellà Francès Italià Portuguès

Sonntag Sunday Diumenge Dimenge Domingo Dimanche Domenica Domingo

Festes i celebracions • Les festes setmanals

9

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions • Les festes setmanals

Llegeix, també, el que ens explica la Carlota, una noia de la teva edat que viu a Catalunya.

TEXT 2

­

a)

Troba tres semblances entre aquests dos textos:

1 EN TOTS DOS TEXTOS, VEIEM QUE ELS CRISTIANS ES REUNEIXEN. 2 PARTEIXEN EL PA. 3 ESCOLTEN LA PARAULA.

6. COMPLETA LA SEQÜÈNCIA DE VINYETES QUE EXPLIQUEN

QUÈ FAN ELS CRISTIANS EN CELEBRAR L’EUCARISTIA DEL DIUMENGE RESPOSTA LLIURE

6

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Festes i celebracions • Les festes setmanals

10

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions • Les festes setmanals

‘AL-JUMA’, LA FESTA DELS CREIENTS DE L’ISLAM

iStockPhoto

7. LLEGEIX EL QUE ENS EXPLICA EN KARIM, UN NOI MUSULMÀ QUE VIU A BARCELONA. DESPRÉS EXPRESSA AMB DUES IMATGES (DIBUIX O FOTO) ELS COSTUMS DEL DIVENDRES

RESPOSTA LLIURE

RESPOSTA LLIURE

8. INVESTIGA QUÈ ÉS LA KHUTBA I EXPLICA-HO AMB LES TEVES PARAULES

DURANT LA TROBADA, DEL DIVENDRES ABANS DE L’ORACIÓ HABITUAL EN ÀRAB, L’IMAN DE LA MESQUITA FA UN SERMÓ ESPECIAL ANOMENAT (KHUTBA) EN LA LLENGUA LOCAL A DIFERÈNCIA DE LES ALTRES PARTS QUE SÓN EN ÀRAB.

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

7

Festes i celebracions • Les festes setmanals

11

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions • Les festes setmanals

ACTIVITATS DE SÍNTESI

9. FEU UN MURAL DE LES TRES FESTES QUE RECULLI: JUDAISME

CRISTIANISME

ISLAM

DIA DE FESTA SETMANAL COSTUMS FOTOGRAFIES O DIBUIXOS

10. EN GRUP, CONTESTEU A AQUESTES PREGUNTES

EXPERT

a)

Quins valors creieu que volen transmetre aquestes religions amb les festes setmanals?

b)

En la nostra societat, quins dels valors creieu que es mantenen i quins s’han perdut al llarg del temps? Per què?

c)

Són capaços de trobar 3 o més valors que transmeten les festes setmanals i ho saben justificar.

AVANÇAT

Han trobat 2 valors que transmeten les festes setmanals i ho saben justificar.

APRENENT

Un cop acabat el mural completeu el quadre de semblances i diferències de les tres festes:

Han trobat 1 valor que transmeten les festes setmanals i ho saben justificar.

LES FESTES SETMANALS DE LES TRES RELIGIONS S’assemblen en…

Es diferencien en…

NOVELL

La resposta no implica valors associats a les festes setmanals.

8

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

www.gobookseditorial.com / DL: B 11729-2021 / ISBN: 978-84-123586-0-5 Il·lustracions de Violeta Serratosa

Ativitat 9 DIA DE FESTA

JUDAISME

CRISTIANISME

ISLAM

Sàbat

Diumenge

Al-juma (divendres)

Fer els rituals d’inici del Sàbat i anar a la Sinagoga. És un dia en què no es pot fer cap mena de treball.

És un dia en què els cristians es reuneixen per celebrar l’Eucaristia o la Cena del Senyor. Es reuneixen, escolten la paraula i parteixen el pa.

És un dia en què es fa una pregària més llarga a la mesquita. És reuneixen al migdia i durant la pregària hi ha la Khutba, el sermó que fa l’imam en la llengua local.

SETMANAL COSTUMS

Ativitat 10 a) Sentir-se part d’un grup, d’una comunitat.

Compartir amb altres persones la pregària, el pa…

Tenir moments de silenci i reflexió per trobar-se amb Déu. b) Depén dels grups de què parlem. En alguns, aquestes tradicions i valors es mantenen, però podríem dir que la transformació de l’àmbit religiós que ha sofert la nostra societat fa que l’entorn hagi perdut espais de trobada en comunitat, temps per a la reflexió i el silenci i experiències més espirituals.

Festes i celebracions • Les festes setmanals

12

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

Ativitat 10 c) LES FESTES SETMANALS DE LES TRES RELIGIONS

S’assemblen en…

Són espai de trobada de la comunitat.

Escolten la paraula dels llibres sagrats.

Dediquen un dia a la setmana a fer una celebració o pregària més especial.

Busquen una experiència més propera amb la dimensió transcendent.

Es diferencien en…

Els cristians inclouen en les seves celebracions un ritual de compartir el pa i el vi con va fer Jesús.

Els jueus es centren més en les observances dels rituals que constitueixen la celebració del Sàbat.

Per als musulmans és el dia en què tenen una predicació de l’imam sobre algun tema en concret en la seva llengua local.

EXPERT

Saben trobar 3 semblances i 3 diferències entre les diferents festes setmanals.

AVANÇAT

Saben trobar 2 semblances i 2 diferències entre les diferents festes setmanals.

APRENENT

Saben trobar 1 semblança i 1 diferèncias entre les diferents festes setmanals.

NOVELL

No saben trobar semblances ni diferències entre les diferents festes setmanals.

Festes i celebracions • Les festes setmanals

13

Cultura religiosa • CICLE Festes SUPERIOR i celebracions • Guia didàctica • Les festes setmanals • ANNEX 1 • Activitat 3d

Els objectes següents s’utilitzen durant el sàbat. Explica què representen i quan s’utilitzen.

1 2 4

3 5 6

7

8 9

11

10

1

7

2

8

3

9

4

10

5

11

iStockPhoto

6

Festes i celebracions Cultura religiosa • Les festes • CICLEsetmanals SUPERIOR

14

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions • Les festes setmanals • ANNEX 1 • Activitat 3d

Els objectes següents s’utilitzen durant el sàbat. Explica què representen i quan s’utilitzen.

1 2 4

3 5 6

7

8 9

11

10

iStockPhoto

1 QUIPÀ

7

LA TORÀ EN FORMAT LLIBRE

2 GERRA D’AIGUA

8

VI

3 TOVALLOLETA PER TAPAR EL PA

9

COPA RITUAL (KIDDUSCH)

4 LA TORÀ

10 ESPELMES DEL SÀBAT

5 ELS DOS PANS DESPRÉS DE SER

11 ELS DOS PANS ABANS DE SER

BENEÏTS

BENEÏTS

6 ESPELMES PETITES

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Festes i celebracions • Les festes setmanals

15

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ANNEX 2

PER QUÈ EL DIUMENGE ÉS FESTA? Tot i que actualment trobem indubtable que el diumenge s’escaigui en la festa setmanal dels cristians, en realitat la Bíblia diu que el dia sagrat és el dissabte, o sigui, el sàbat. Aquesta observança fou mantinguda pels primers cristians (perquè, de fet, eren jueus), i no fou fins al segon segle de la nostra era que molts començaren a celebrar llurs trobades preeminentment en diumenge. Van argumentar que diumenge va ser el dia en què Déu va crear la llum i, sobretot, el dia que Jesús va ressuscitar. Malgrat això, el sàbat continuava tenint una consideració especial.

El primer governant de la història que legislà sobre la festivitat d’aquest dia de la setmana fou l’emperador Constantí I, que l’any 321 dC el va declarar dia de repòs obligatori. Aquesta llei, malgrat tot, no desplaçà el dissabte com a dia de culte preeminent a Déu. I és que tot i que Constantí hagi passat a la història com l’emperador que va fer possible el triomf del cristianisme a l’Imperi, en realitat la festa de diumenge estava dedicada a una deïtat solar. Així, si bé és cert que diumenge ve del llatí «dominicus», dies Domini (dia del Senyor), no ho és menys que el mot anglès «Sunday» prové directament de l’antiga Roma, en què s’anomenava dies solis (dia del sol).

Interessos al segle xix El gran enemic de la festa del diumenge va ser la Revolució Industrial i tot allò que va comportar. Les idees liberals avançaren al mateix temps que retrocedí l’hegemonia de l’Església sobre els afers mundans. L’article «Dimanche» de l’Enciclopèdia Francesa, per exemple, deia que el diumenge «s’ha de treballar per contribuir a l’enriquiment de tots».

Al segle xix els interessos dels treballadors, els de l’Església i el mateix costum convergiren. L’encíclica «Rerum Novarum» (1891) recollia, entre altres aspectes, el caràcter sagrat de la festa de diumenge. Els sindicats, no cal dir-ho, lluitaven pel mateix. Així, pressionats, per totes bandes, els estats van anar legislant a poc a poc a favor del descans setmanal de 24 hores. El primer que ho va fer fou l’alemany, el 1891, seguit de l’espanyol el 1904. No fou fins al tractat de Versalles (1921) en què s’explicità que aquest descans «coincidirà, en la mesura que sigui possible, amb els dies consagrats per la tradició o els usos del país o regió». https://www.sapiens.cat/preguntes-i-respostes/per-que-el-diumenge-es-festa_13842_102.html

El darrer accés a les adreces web recomanades en aquesta guia és del 31 d'agost de 2021.Si en trobeu cap que no funcioni, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com.

Festes i celebracions • Les festes setmanals

16

GUIA DIDÀCTICA

Aquest quadern és de…

ELS LLIBRES SAGRATS La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR Llibres Sagrats

JUDAISME, CRISTIANISME I ISLAM

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (CICLE SUPERIOR). Go Books Editorial, 2021.

ISBN: 978-84-123586-0-5. www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

7

La finalitat d’aquest quadern és que l’alumnat conegui quins són els llibres sagrats de les tres tradicions, i que es familiaritzi amb alguns dels seus textos principals.

METODOLOGIA

Utilitzarem citacions de la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

En funció de l’activitat treballarem en petits grups (PG), en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Conèixer les principals característiques de la Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà.

Establir relacions entre els llibres de la Tanakh i de la Bíblia.

Aprendre a cercar cites bíbliques.

Descobrir la simbologia associada a cada evangelista.

Trobar semblances i diferències d’un mateix relat explicat pels diferents evangelistes.

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

2

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

AGRUP.

MATERIAL

la bíblia i la tanakh

Inicial sessió 1

Per introduir el tema portarem a classe alguna Bíblia (treta de la mediateca o bé demanem als alumnes que la portin de casa seva). Serà interessant veure com n’hi ha de mides diferents, escrites en diverses llengües, alguna de senzilla, unes altres d’il·lustrades, etc.

Els explicarem que la Bíblia és el llibre més traduït a tot el món (traduït a 2.883 llengües), que quan viatgem el podem trobar a les tauletes de molts hotels, i moltes famílies el tenen a casa seva.

Què deu tenir aquest llibre? Descobrim-ho!

Deixarem una estona perquè les puguin mirar bé, comentar-les GG i comparar-les. Després els demanarem que ens diguin què en saben, o que ens expliquin històries que coneguin de la Bíblia.

Fem una pluja d’idees que ens servirà per saber quins són els seus coneixements previs.

Explicarem als alumnes que la Bíblia és un conjunt de llibres reunits en un sol volum. Ho entendran clarament amb l’exemple de la imatge d’una prestatgeria. És com si tots els llibres de la prestatgeria estiguessin reunits en un sol volum.

Reprendrem aquesta idea en la propera sessió, quan fem l’activitat 1.

Desenvolupament

Bíblies

sessió 2

Activitat 1. En grups petits de 4 alumnes els farem buscar PG informació sobre la Bíblia i sobre com està organitzada.

• Què vol dir la paraula Bíblia?

• Com està organitzada?

• Quins llibres la componen?

Ens ajudarà l’explicació de l’Annex 1.

Amb el que hagin investigat segur que hauran trobat que una part de la Bíblia correspon a la Tanakh, el llibre sagrat del judaisme (l’Antic Testament) i que tota la Bíblia sencera correspon a la Bíblia dels cristians. També hauran vist quins en són els llibres corresponents.

Els podem fer escriure’n els títols en la il·lustració de la IND página 2, i els demanarem que omplin l’esquema de l’activitat 1.

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

3

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

La Bíblia no és un llibre d’història sinó de missatges i experiències entre Déu i els homes.

Per ajudar-los a entendre el procés que ha seguit la Bíblia fins arribar als nostres dies, farem especial èmfasi en els conceptes de tradició oral i en com un mateix fet pot explicar-se en diferents versions.

Per entendre-ho millor, partint d’una mateixa experiència vis- GG cuda per tota la classe (per exemple: alguna festa d’inici de IND curs, l’estona de pati del dia, una excursió, etc). Els demanem que escriguin en un full com han viscut alguna de les estones que hem comentat abans. Després llegirem alguns dels escrits.

Amb tota seguretat, tot i ser correcte tot el que han escrit, els escrits no seran iguals perquè cadascú ho haurà viscut d’una manera diferent. Això ens pot ajudar a fer-los entendre com un mateix fet pot generar diferents explicacions, diferents narracions, com de fet va passar amb la Bíblia: un mateix fet explicat de maneres diferents.

Síntesi

sessió 3

AGRUP.

Activitat 2. En aquesta sessió investigarem alguns relats PG que podem trobar en els dos llibres del judaisme i el cristianisme.

Faran la cerca i completaran el quadre de l’activitat.

Poden treballar amb la Bíblia en paper o per Internet, en aquests enllaços: https://www.biblija.net/biblija.cgi?biblia=biblia&l=ca https://www.bci.cat/biblia Després també respondran les dues preguntes de l’activitat 2b.

MATERIAL

Quadern

Bíblia en paper o ordinador

els evangelis

Inicial sessió 4

Partim del coneixement que hem fet sobre la Bíblia en les sessions anteriors i, per tant, tenim clar que dins la part del Nou Testament hi trobem els Evangelis.

Els Evangelis són els escrits elaborats pels seguidors de Jesús.

Es calcula que es van escriure entre 70 i 100 anys després de la mort de Jesús.

Expliquem als alumnes que la paraula grega Evangeli significa bona notícia perquè expliquen les vivències i fets de Jesús, que maldà per apropar el regne de Déu als homes i dones. Van ser escrits en arameu i grec.

GG

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

4

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

AGRUP.

MATERIAL

A partir del resum que trobareu a l’Annex 3 «Els evangelis: Jesús una bona Notícia», els expliquem com i amb quina finalitat es van escriure els evangelis. Quants evangelistes hi ha, i si ho considereu oportú, les característiques de cadascun.

Si ho preferiu, podeu demanar als alumnes que cerquin aquesta informació ells mateixos.

Desenvolupament

Activitat 3. Un cop ha quedat clar que hi ha 4 evangelistes, és el moment de que sàpiguen que a cadascun d’ells se’l representa amb una simbologia específica.

Aquesta simbologia és present a la majoria de representacions artístiques de Déu.

Hauran d’investigar amb quin símbol (concretament quin animal) es representa cada evangelista i el per què.

Serà el moment de passar-los la presentació ‘Els tetramorfs’, GG que trobareu al lloc web del projecte, en què apareixen diferents imatges d’art cristià per veure els diversos exemples de les representacions dels 4 evangelistes.

Activitat 4. La farem un cop ja hagin identificat el símbol IND per a cada evangelista.

Després els demanarem fer una activitat de manualitat. Se- Parelles guint la plantilla que trobareu a l’Annex 4 faran «l’endeví dels evangelistes». Una manualitat que els servirà per jugar en parelles i endevinar l’evangelista corresponent segons el símbol que els hagi sortit.

Presentació ‘Els tetramorfs’.

Projector.

sessió 5

Activitat 5. Descobrirem que els quatre evangelis no són idèntics però comparteixen el missatge principal. Per ferho partirem del relat de la resurrecció, narrat pels quatre evangelistes.

Proposem fer-ho agrupant els alumnes de quatre en quatre, cada un llegeix un evangeli diferent. Entre tot el grup, hauran de trobar-hi algunes diferències i similituds i contestar a unes preguntes de l’activitat.

Abans però, cal que els expliquem com trobar les cites d’aquests evangelis.

Si fan la cerca per internet poden accedir a als llocs web següents: https://www.biblija.net/biblija.cgi?biblia=biblia&l=ca https://www.bci.cat De tota manera, és més recomanable que facin la cerca mitjançant una bíblia o evangeli físic, així es familiaritzen amb el llibre.

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

5

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

MATERIAL

Tant en un cas com en l’altre les passes a seguir seran les següents: • 1) Identificar què vol dir la citació: Per exemple: Jn 16, 3-12 vol dir que es tracta de l’evangeli de Joan, capítol 16 i els versets (o subcapítols) del 3 al 12 inclòs.

• 2) Un cop tinguem clar el significat de la citació ja sabrem si correspon a l’Antic o Nou Testament.

Tot seguit hauran de buscar l’evangeli de l’evangelista que els hagi tocat; buscar el capítol corresponent i, finalment, localitzar els versets que hauran de llegir.

Desenvolupament

Síntesi

AGRUP.

sessió 6

Activitat 6. Finalment per acabar la sessió dels evangelis i com a síntesi d’aquest apartat faran l’activitat i respondran si les preguntes són veritaderes o falses.

Ho poden respondre per parelles de tal manera que entre la parella hagin d’argumentar la resposta que donen.

Parelles

l’alcorà

Inicial sessió 7

Podem començar fent una pluja d’idees sobre què els sugge- GG reix la paraula Alcorà. És possible que ens trobem que en alguns casos estigui associada amb alguns prejudicis . Si és així, serà bo que entenguin que rere l’Alcorà hi ha actituds molt diverses. Algunes potser d’intransigents, (com pot passar amb qualsevol altre dels textos sagrats) però altres molt properes, democràtiques, i amb un nivell ètic molt elevat.

Si a la classe hi hagués algun alumne de religió musulmana seria ideal que pogués explicar als seus companys, amb les seves paraules què és l’Alcorà.

A l’Annex 5 hi trobareu una explicació detallada de què és l’Alcorà i a més adjuntem una entrevista de La Vanguardia que pot ajudar a entendre-ho millor. Entrevista que també es pot llegir en aquest enllaç: https://www.periodistadigital.com/old/291625.shtml

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

6

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

AGRUP.

MATERIAL

sessió 8 Es demana als alumnes que facin una cerca sobre l’Alcorà.

Activitat 8. Finalment, per tancar el tema de l’Alcorà com- IND pletaran el mapa conceptual.

A l’Annex 6 hi trobareu unes idees clau sobre les tres religions monoteistes.

Síntesi

Activitat 7. En petits grups, i en funció del que hagin tro- PG bat, podran ordenar de manera correcta el text. Els demanem que numerin les frases procurant establir un ordre.

Després de contrastar-ho a classe i consensuar l’ordre correcte, cadascú ho numerarà en el seu quadern.

Quadern

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

7

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten com a individus que compartim la condició humana i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

DE

DS

ACTIVITATS

Conèixer les principals característiques de la Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà.

✘

2, 4, 6, 7, 8

Establir relacions entre els llibres de la Tanakh i de la Bíblia.

✘

1, 2 ,6

Aprendre a cercar cites bíbliques.

✘

5

Descobrir la simbologia associada a cada evangelista.

✘

3, 4

Trobar semblances i diferències d’un mateix relat fet pels diferents evangelistes.

✘

5

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

8

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

LA BÍBLIA

Antic Testament

2

Nou Testament

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Aquesta és la llista amb tots els llibres de la Bíblia. No cal que els anomenin tots, però sí, els més importants: LLIBRES DE L’ANTIC TESTAMENT • • • • • •

Pentateuc Gènesi Èxode Levític Nombres Deuteronomi

Llibres històrics • Josuè • Jutges • Rut

• I-II Samuel • I-II Reis • I-II Paralipòmens o Cròniques • Esdres i Nehemies • I dels Macabeus • II dels Macabeus Llibres poètics i sapiencials • Tòbit • Judit • Ester • Job

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

9

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

• • • • • •

Salms Proverbis Eclesiastés Càntic dels Càntics Saviesa Eclesiàstic

Profetes majors • Isaïes • Jeremies • Lamentacions • Baruc • Ezequiel • Daniel Profetes menors • Osees • Joel • Amós • Abdies • Jonàs • Miquees • Nahum • Habacuc • Sofonies • Ageu • Zacaries • Malaquies

LLIBRES DEL NOU TESTAMENT Evangelis • Evangeli segons sant Mateu • Evangeli segons sant Marc • Evangeli segons sant Lluc • Evangeli segons sant Joan Actes dels Apòstols Epístoles de Sant Pau • Epístola als Romans • I Epístola als Corintis • II Epístola als Corintis • Epístola als Gàlates • Epístola als Efesis • Epístola als Filipencs • Epístola als Colossencs • I Epístola als Telassonicencs • II Epístola als Telassonicencs • I Epístola a Timoteu • II Epístola a Timoteu • Epístola a Titus • Epístola a Filemó • Epístola als Hebreus Epístoles Catòliques • Epístola de Sant Jaume • I Epístola de Sant Pere • II Epístola de Sant Pere • I Epístola de Sant Joan • II Epístola de Sant Joan • III Epístola de Sant Joan • Epístola de Sant Judes • Apocalipsi

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

10

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

1. COM S’ORGANITZA LA TANAKH? I LA BÍBLIA? a)

TORÀ NEVIÏM KETUBIM

PENTATEUC LLIBRES HISTÒRICS LLIBRES PROFÈTICS LLIBRES SAPIENCIALS POÈTICS RELATS PENTATEUC LLIBRES HISTÒRICS

ANTIC TESTAMENT

LLIBRES PROFÈTICS LLIBRES SAPIENCIALS POÈTICS RELATS EVANGELIS

NOU TESTAMENT b)

FETS DELS APÒSTOLS CARTES APOCALIPSI

VE DE LA PARAULA GREGA BIBLI/A, QUE VOL DIR LLIBRES. ÉS UN CONJUNT DE LLIBRES. Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

3

COM ESTÀ ORGANITZADA LA BÍBLIA? Per als cristians, la Bíblia es divideix en dues grans parts, Antic i Nou Testament. Per a ells la part més important de la Bíblia es troba en el Nou Testament on s’expliquen les paraules i els fets de Jesús i dels primers cristians.

Per als jueus, la Bíblia és coneix amb el nom de Tanakh. Té tres grans parts.

1. La Torà, composta pels cinc llibres primers de l’Antic Testament cristià.

2. Els Neviïm, que conté tots els llibres anomenats històrics i els profètics.

3. Els Ketubim, formada pels llibres sapiencials poètics i els relats.

Per als jueus la part més important és la Torà, on es troben les principals normes i lleis que tot bon jueu ha de complir.

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

11

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

2. DUES RELIGIONS AMB UN LLIBRE EN COMÚ a)

Relat o història

b)

A quin llibre correspon de… el Pentateuc la Torà (Bíblia) (Tanakh)

Gènesi

Gènesi

Repte: CITACIÓ BÍBLICA

Gn 1,1-2,3

Nombres Nombres Nm 1,1-46

Levític

Levític

Lv 23

Èxode

Èxode

Ex 7,8-11,10

Deuteronomi

Deutero- Dt 34,1-12 nomi

•

•

LA PART COMUNA A DUES RELIGIONS ÉS L’ANTIC TESTAMENT DE LA BÍBLIA I LA TANAKH.

CRISTIANISME 4

i

JUDAISME

.

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

EXPERT

Ha estat capaç de buscar la informació i relacionar-la correctament i respondre totes les qüestions.

AVANÇAT

Ha estat capaç de buscar la informació però li ha costat relacionar-la correctament i respondre totes les qüestions.

APRENENT

Li ha costat buscar la informació per relacionar-la correctament i respondre totes les qüestions.

NOVELL

Li ha costat respondre tots els apartats, només ha escrit alguna resposta.

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

12

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

ELS EVANGELIS

3. INVESTIGA I OMPLE a)

B

O

N

A

N

O

T

Í

C

I

A

PERQUÈ EXPLIQUEN LES VIVÈNCIES I FETS DE JESÚS PER APROPAR EL REGNE DE DÉU ALS HOMES I DONES.

b)

•

MATEU

•

MARC

•

LLUC

•

JOAN Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

5

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

13

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

4. SABIES QUE A CADA EVANGELISTA SE L’ASSOCIA AMB UN ANIMAL?

Una de les representacions artístiques més conegudes en el cristianisme és el tetramorf. a)

EL TETRAMORF ÉS LA REPRESENTACIÓ SIMBÒLICA DELS 4 EVANGELISTES.

Et presentem el tetramorf del baldaquí de Tost.

6

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

14

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

b)

•

•

RESPOSTA LLIURE

L’home o àngel s’associa a Mateu, ja que el seu Evangeli comença fent un repàs a la genealogia de Crist, el Fill de l’Home.

El lleó s’identifica amb Marc, perquè el seu Evangeli comença parlant de Joan Baptista, una «veu que clama en el desert», aquesta veu seria com la del lleó.

El bou seria Lluc, ja que el seu Evangeli comença parlant del sacrifici que va fer Zacaries, pare de Joan Baptista, a Déu.

L’àguila ha estat associada a la figura de Joan, ja que el seu Evangeli és el més abstracte i teològic dels quatre per tant, el que s'eleva sobre els altres.

•

­

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

7

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

15

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

5. CITACIONS BÍBLIQUES

• Evangeli de Mateu: Mt 28,1-8 • Evangeli de Marc: Mc 16,1-8 • Evangeli de Lluc: Lc 24,1-8 • Evangeli de Joan: Jn 20,1-10 a)

PERQUÈ CADASCÚ HO HA REBUT DE MANERA I DE FONTS DIFERENTS. A MÉS CADASCÚ HO INTERIORITZA A LA SEVA MANERA I AIXÒ ES REFLECTEIX EN EL RELAT.

b)

EL MISSATGE PRINCIPAL ÉS LA RESURRECCIÓ DE JESÚS.

8

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

­

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

16

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

c)

• • •

• •

d)

SEMBLANCES 1

TOTS VAN AL SEPULCRE.

2

TOT PASSA EN DIUMENGE.

3

SEMPRE HI HA ALGUNA DONA.

DIFERÈNCIES 1

2

3

ELS PERSONATGES QUE HI SURTEN. EN LA MANERA COM REACCIONEN AQUESTS PERSONATGES. COM EXPLIQUEN EL QUE HAN VIST AL SEPULCRE. Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

9

Ativitat 5 c) Mt 28, 1-8

Mc 16, 1-8

Lc 24, 1-8

Jn 20, 1-10

Quan va passar?

Diumenge

Diumenge

Diumenge

Diumenge

On va passar?

Sepulcre

Sepulcre

Sepulcre

Sepulcre

Maria Magdalena, Maria la mare de Jaume i Salomé

Les dones

Maria Magdalena, Pere i Simó Pere

Quins Maria Magdalena, personatges hi l’altra Maria, l’àngel surten?

Què descobreixen?

Un àngel que mou la Un noi jove vestit de Se’ls presenten dos pedra del sepulcre i blanc assegut dins homes i que Jesús que Jesús no hi és. el sepulcre i que no hi és.

Jesús no hi és.

La pedra treta i els llençols aplanats.

Com reaccionen?

Se’n van espantades però amb molta alegria a explicar la notícia als deixebles.

Els dos deixebles se’n tornaren a casa perquè no van entendre que Jesús havia de ressuscitar.

Fugen plenes d’esglai i tremoloses sense dir res a ningú perquè tenien por.

Quan els homes els parlen, elles recorden les paraules de Jesús.

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

17

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

6. SÍNTESI DE LA BÍBLIA I ELS EVANGELIS

•

✘ FALS

CERT

•

✘

CERT

FALS

•

CERT

✘ FALS

•

­

✘

CERT

FALS

•

­

CERT

✘ FALS

•

CERT

✘ FALS

•

✘

CERT

FALS

•

­

CERT 10

✘ FALS

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

EXPERT

Han estat capaços de respondre amb coherència a tots els apartats.

AVANÇAT

Han estat capaços de respondre amb coherència 4 preguntes.

APRENENT

Han estat capaços de respondre amb coherència 3 preguntes.

NOVELL

Els ha costat respondre tots els apartats, només han escrit alguna resposta.

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

18

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

L’ALCORÀ

UN LLIBRE REVELAT VOL DIR QUE HA ESTAT DICTAT DIRECTAMENT PER DÉU.

7. ORDENA LES FRASES SEGÜENTS PERQUÈ EL TEXT TINGUI SENTIT

L’Alcorà és el llibre sagrat de l’islam

1

8

3

5

­

9

­ ­

7 ­

6

2

10 4

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

11

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

19

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

8. SÍNTESI DE L’ALCORÀ

L’ISLAM

SURES

L’Alcorà

114

ABRAHAM MOISÈS JESÚS

EN VEU ALTA

MAHOMA

SEGUIDORS

L’ARCÀNGEL GABRIEL

POLÍTICA RELIGIÓ LLEIS MORAL SOCIETAT

ORALMENT

12

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

www.gobookseditorial.com / DL: B 11729-2021 / ISBN: 978-84-123586-0-5 Il·lustracions de Violeta Serratosa

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

20

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ANNEX 1

LA BÍBLIA La paraula Bíblia és molt antiga. De fet, els grecs feien servir la paraula bíblia (plural de llibre) per referir-se al conjunt de llibres que hi ha en una biblioteca.

Quan parlem de la Bíblia ens referim a un conjunt de llibres, perquè, de fet, és un llibre format per diversos llibres. Aquests llibres, han estat escrits per persones diferents i en diverses èpoques amb una gran varietat de temes i estils.

Els llibres més antics de la Bíblia es van començar a escriure cap a l’any 1000 abans de Crist, ara fa més de 3000 anys; i els més nous, l’any 60 després de Crist, ara en fa uns 1900. Fixa’t que aquest conjunt de llibres es va escriure al llarg d’un període de més de 1100 anys.

Tots aquests llibres expliquen de maneres molt diferents (poesies, cartes, històries, lleis...) com al llarg del temps un poble, el poble jueu, busca respondre a una pregunta fonamental: Quin és el Misteri que dona sentit a la vida? Un Misteri que anomenen Déu. I com aquell Déu parla, es relaciona amb el poble jueu, amb els homes i dones, a través de les coses senzilles de cada dia, un Déu que escolta els que sofreixen, els esclaus, que es fixa sempre en els més petits. No és amic dels poderosos, sinó dels humils.

Un Déu que es troba en el qui vol justícia i l’anima a buscar-ne.

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

21

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ANNEX 2

ELS LLIBRES CANÒNICS DEL JUDAISME La fe jueva es regeix bàsicament per dos textos, la Torà (la llei) que són els cinc primers llibres del que els cristians anomenen Antic Testament en la Bíblia i el Talmud (l’«Estudi» o «Ensenyament») que és un conjunt de lleis, reflexions i explicacions sobre la Torà.

L’essencial de la fe jueva es troba als cinc llibres primers (Pentateuc); els altres, tot i ser importants, tenen un caràcter secundari. El conjunt de tots els llibres bíblics s’anomena Tanakh.

Fins a la destrucció del Temple de Jerusalem, Israel es va guiar bàsicament per la llei oral, que en hebreu s’anomena Talmud.

El llibre sant (o Antic Testament cristià) s’anomena en hebreu Tanakh. Aquest mot prové de les tres primeres lletres de les tres parts en què es subdivideix el text:

Torà, que significa «llei», «ensenyament» i, o, «instrucció». També és anomenat Chumash que significa «cinc», en referència als cinc llibres de Moisès. En grec ha estat anomenat Pentateuc. el Pentateuc dels cristians

Neviïm, que significa «Profetes».

Ketuvim, que significa «escrits».

LA TORÀ Són els cinc primers llibres bíblics. Torà es tradueix per Llei, però sembla més adient traduir el concepte per «Ensenyament», perquè, com a tal, no és llei sense el complement del Talmud (on hi ha els elements més estrictament jurídics).

Els cinc llibres de la Torà expliquen la creació del món, la història dels patriarques, l’entrega de la Llei a Mosiès a la muntanya del Sinaí i la mort de Moisès, sense poder entrar a la terra promesa. Segons la tradició la Torà fou escrita per Moisès mateix, però en realitat té una redacció molt llarga i complexa. Els textos més antics corresponen al segle xiii abans de Crist.

La Torà no es pot aprendre de memòria; està prohibit fer-ho per evitar que la memòria sigui infidel i, en conseqüència, es llegeixi malament: cal llegir-la curosament i, a més, no es pot tocar amb les mans al temple, raó per la qual sovint es llegeix amb un punter fet de plata.

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

22

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ELS PROFETES O NEVIÏM Són llibres que expliquen bàsicament la vida dels Profetes i els seus ensenyaments.

Aquest grup es divideix en dues parts: «els primers profetes» (Josué, Jutges, els dos llibres de Samuel, els dos llibres dels Reis) i els «profetes posteriors» (Isaïes, Jeremies, Ezequiel i els dotze profetes menors). Aquests llibres expliquen la història d’Israel de la conquesta de Canaà a la destrucció del primer Temple (l’any 586 abans de Crist), i els dotze profetes menors van de l’exili de Babilònia a la construcció del segon Temple.

ELS ESCRITS O KETOUVIM Són textos més literaris, poètics, històrics, que es llegeixen en ocasió de les festes i tenen un valor simbòlic. Formen part d’aquest grup: els Salms, Job, el llibre dels Proverbis, les Lamentacions, l’Eclesiàstès, Ruth, Esther, el Càntic dels Càntics, Daniel, Ezrà, Nehemies, les Cròniques...

Aquests llibres, però, han de ser interpretats per ajustar-los a la vida de cadascú. Per això a Israel, van aparèixer molt aviat una literatura de comentaris.

Al segle iii d.C. el rabí Iehuda ha-Nassi va emprendre la compilació pròpiament jurídica de tots aquests materials i així va néixer el Talmud o llei jueva tal com s’entén modernament.

Font: http://www.alcoberro.info/docs/examples/judaisme/judaisme007.html

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

23

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ANNEX 3 – EXPLICACIÓ PER AL MESTRE O LA MESTRA

ELS EVANGELIS: JESÚS UNA BONA NOTÍCIA A la Bíblia i en concret dins el Nou Testament, hi trobem quatre relats que ens expliquen coses sobre Jesús.

Com a la resta de la Bíblia, aquests relats es van començar a explicar de forma oral.

Algunes persones que havien conegut Jesús o n’havien sentit parlar, explicaven les vivències, l’experiència que els havia aportat per a la seva vida el fet de conèixer, seguir o escoltar Jesús.

Aquelles vivències les consideraven una bona notícia, que és el significat de la paraula grega evangeli.

EVANGELI = BONA NOTÍCIA A mesura que van anar desapareixent els testimonis directes de Jesús, la comunitat cristiana, a poc a poc, va posar per escrit les impressions que la vida i el testimoni de Jesús els havia deixat. És el que en diem el «missatge». Com que no sempre era fàcil d’explicar-ho amb paraules, van emprar, per fer-ho, recursos literaris molt diversos: paràboles, fets miraculosos, gestos cridaners, personatges que servien d’exemple per explicar algunes actituds, imatges de gran bellesa, etc.

Fou així com es van anar recollint, sense gaire ordre, els primers escrits. De primer tan sols parlaven sobre la mort i la resurrecció de Jesús; després, afegint-hi (com un llarg pròleg) tot l’anterior, perquè es pogués entendre millor la seva mort i resurrecció.

A poc a poc es van anar ordenant i seleccionant, fins arribar als escrits tal i com els coneixem actualment.

Cada evangelista escriu des d’una situació i per a un públic diferent i amb una intenció distinta, per això cada evangeli té unes característiques pròpies.

La pretensió dels evangelistes no va ser mai d’escriure una biografia o història de Jesús, sinó la de transmetre el seu missatge.

Els evangelis s’han de llegir, doncs, entenent quina és la seva finalitat, de la mateixa manera que passa quan llegim un llibre. Si és de contes, no el pots llegir com si fos de matemàtiques. Mirar a la televisió un partit de futbol no és igual que mirar-hi una pel·lícula.

Quan llegim els evangelis, no podem oblidar que no es tracta de relats fets per periodistes que es miren fredament el tema; es tracta de llibres que expliquen les actituds vitals més profundes dels qui els van escriure i que pretenen contagiar-les als lectors.

Per exemple: no hi ha res de més important i definitiu que la persona humana; estimar l’altre; ni el diner, ni el poder, ni la religió, ni el temple... la persona, qualsevol persona,val més que totes les altres coses del món.

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

24

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

En els Evangelis, la narració està al servei del missatge i no al revés. Per tant, la veracitat de la narració no depèn de l’exactitud cronològica dels fets, sinó de la realitat espiritual que volen ensenyar.

EVANGELI DE MATEU Mateu amb els seus escrits va voler mostrar que Jesús era realment el Messies (l’enviat de Déu), no únicament per als jueus, sinó per a tots els homes i dones. En aquest evangeli ocupen molt lloc els «discursos» de Jesús, o col·leccions de frases que es recordaven d’ell.

EVANGELI DE MARC És l’evangeli més antic, escrit a Roma cap els anys 50, després de la mort de Jesús.

L’objectiu de l’autor o autors no és el d’escriure una biografia de Jesús, una història de la seva vida, sinó explicar el missatge de Jesús de manera clara i senzilla. L’autor es va servir dels ensenyaments que Pere havia fet a la primera comunitat cristiana de Roma.

Mostra un Jesús molt humà: amb les seves alegries i les seves tristeses, els moments de cansament, quan s’enfadava o quan no sabia respondre a alguna cosa...

Cap als anys 65-75, es van escriure dos evangelis nous que, seguint un esquema semblant, completaven d’alguna manera el de Marc. Són els de Mateu i de Lluc.

EVANGELI DE LLUC Lluc no va conèixer mai Jesús, el seu coneixement prové d’acompanyar l’apòstol Pau i de recollir diferents testimonis. Volia proclamar el missatge de Jesús als no jueus i mostrar com la vida de Jesús era un missatge salvador per a tots els homes i dones.

Sovint se’n diu «l’evangeli de la misericòrdia» perquè presenta un Jesús molt proper a les persones marginades o que pateixen.

EVANGELI DE JOAN Vers l’any 100 l’autor, fonamentat per l’ensenyament de l’apòstol Joan, escriu un evangeli força diferent dels anteriors. L’Església ja portava uns quants anys de vida, i els cristians es reunien regularment per compartir i celebrar el que creien. L’autor vol ferlos entendre que Jesús continua proper, presidint les seves trobades i comunicant-los el seu esperit. Aquest evangeli fa servir un llenguatge simbòlic per parlar de Jesús.

En aquest enllaç hi trobareu l'explicació del significat i el símbol dels quatre evangelistes: http://artcristia.blogspot.com/2009/10/els-quatre-evangelistes.html I en aquest altre, una explicació del Tetramorf de la Sagrada Família: https://blog.sagradafamilia.org/divulgacio/els-evangelistes/

El darrer accés a les adreces web recomanades en aquesta guia és del 31 d'agost de 2021.Si en trobeu cap que no funcioni, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com.

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

25

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ANNEX 4 – L’ENDEVÍ DELS EVANGELISTES

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

26

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

Els llibres sagrats • La Tanakh, la Bíblia, els Evangelis i l’Alcorà

27

GUIA DIDÀCTICA

Aquest quadern és de…

LA VIDA I LA MORT Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR Festes, ritus i celebracions

JUDAISME, CRISTIANISME I ISLAM

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (CICLE SUPERIOR). Go Books Editorial, 2021.

ISBN: 978-84-123586-0-5. www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

5

La vida i la mort

Amb aquesta unitat s’intenta que els alumnes s’adonin que la vida té un límit, un principi que comença amb el naixement i un final que és la mort. A més a mida que es vagin fent grans, seran cada vegada més conscients de la mort ja que aniran perdent persones properes i estimades.

METODOLOGIA

Si volem, podem fer servir les targetes de valors de CM per reforçar alguna idea.

En funció de l’activitat treballarem en petits grups (PG), en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Explicar sense por què és la mort.

Conèixer alguns ritus de les diferents tradicions religioses per acomiadar els difunts.

Identificar alguns comportaments per acompanyar el dol de les persones.

Explicar alguns costums que tenim a Catalunya i a altres països de la celebració del dia dels morts.

Festes, ritus i celebracions • La vida i la mort

2

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1

AGRUP.

MATERIAL

Seria interessant treballar aquesta unitat pels volts del dia GG dels morts, que celebrem el dia 2 de novembre, en el marc de la festa de Tots Sants.

Som conscients que parlar de la mort ni és senzill ni hi estem habituats. Considerem però que hem de fer-ho i fer-ho amb normalitat, com una part més de la vida. La mort és un moment que iguala tothom.

Iniciem el tema amb una pluja d’idees i experiències. P. ex. els podem demanar: Heu vist morir algú?

Ha mort alguna persona propera? (avi, familiar, conegut...)

Què en recordeu?

Què vau sentir? Què vau pensar? …

Si nosaltres, com a docents, tenim algun record, és bo que també l’expliquem.

Ens pot ajudar a tancar la pluja d’idees llegir el text que hi ha a la pàgina 2 del quadern de l’alumne.

Desenvolupament

Activitat 1. Després de llegir el text podem demanar uns minuts de silenci perquè cadascú respongui l’apartat a de IND l’activitat.

Al cap d’uns minuts podem posar en comú les preguntes que es fan els nens i nenes.

GG Tanquem aquesta sessió demanant que facin l’apartat b.

Quadern

Quadern

sessió 2 Continuem reflexionant sobre la vida i la mort. Ens centrem GG especialment en la vida de les persones i la capacitat que tenim per decidir cap a on volem anar i en el que defineix la nostra manera de ser.

Activitat 2. Per visualitzar el que acabem d’explicar, els IND demanarem que decorin el perfil del cap que hi ha al quadern amb elements que els facin reconèixer i identificar la seva personalitat.

Després podem fer una exposició a la classe amb totes les GG cares (es pot fer una foto i imprimir-les, o bé una fotocòpia, o bé preparar un petit vídeo amb les fotos que podeu fer de les cares que han dibuixat els vostres alumnes).

Festes, ritus i celebracions • La vida i la mort

3

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 3

AGRUP.

MATERIAL

GG

Projector

Internet

Quadern

En aquesta sessió aprofundirem sobre com les persones vivim i afrontem la mort. Veurem que no totes les cultures ho celebren igual, i com cada creença té els seus propis ritus davant aquest moment de la vida.

Si voleu, es poden veure alguns vídeos que ens expliquen els rituals que es fan per acomiadar una persona.

Si no tenim temps de veure’ls tots, us recomanem visualitzar els que hem catalogat com a interessants.

Ritual funerari del judaisme:

Jewish Funeral Rites | The Walrus https://www.youtube.com/watch?v=Rxoij82-foo

Ritual funerario judío. https://www.youtube.com/watch?v=47ijC2UZvaI

Ritual funerari del cristianisme:

Catholic Funeral Rites | The Walrus https://www.youtube.com/watch?v=SSQ3xNsV5ck

Ritos Funerarios https://www.youtube.com/watch?v=mQJl1fOke4I

Ritual funerari de l’Islam:

Islamic Funeral Rites | The Walrus https://www.youtube.com/watch?v=6CRdvALXLZk

la Muerte en diferentes culturas y creencias 2 (a partir min 3’13’’ parla de l’Islam) https://www.youtube.com/watch?v=K-fyOS0a7hw

Activitat 3. Un cop haguem vist i comentat els videos, po- IND dem fer els dos apartats de l’activitat 3.

També us proposem la lectura d’aquest reportatge de la revista Cavall fort que ens explica com viuen i què creuen que hi ha després de la mort les diferents tradicions religioses.

«Dir adeu. Com ens acomiadem dels nostres morts?» https://cavallfort.cat/dir-adeu-com-ens-acomiadem-delsnostres-morts/

Festes, ritus i celebracions • La vida i la mort

4

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 4

AGRUP.

En aquesta sessió ens endinsarem en què vol dir la paraula GG dol i com podem acompanyar les persones que l’estan vivint.

Llegim la introducció de la pàgina 6 i fem una mica de comentari sobre què entenen que és el dol i les fases per les quals se sol passar.

MATERIAL

Quadern

Cada país i cada cultura, celebra la vivència de la mort a la seva GG manera. En aquestes darreres sessions us proposem aprofundir sobre els rituals i els símbols que acompanyen a la festa de Tots Sants i el dia de difunts a Catalunya i també parlarem de la tradició mexicana de los altares de muertos.

Quadern

Activitat 5a. Si voleu, abans de fer-la podeu visualitzar llegir GG aquest article i visualitzar-ne el video: • Visita cementiri Montjuïc https://www.sapiens.cat/memoria-de-barcelona/ru- IND tes-diuernes-al-cementiri-de-montjuic_200309_102.html

Projector

Internet

Quadern

Acceptació

Depressió FASES DEL DOL

Negociació

Negació

Ràbia

Activitat 4. Una vegada hem comentat tots aquests as- IND pectes proposem als alumnes que facin els diversos apartats de l’activitat.

En acabat, posem les respostes en comú.

GG

Síntesi

sessió 5

sessió 6 Els demanarem que busquin informació sobre la tradició me- GG xicana los altares de los muertos. Encabat podeu repartir fotocopiat el full de la calavera que trobareu en els Annexos, perquè cadascú el pugui decorar.

Activitat 5b. Si voleu, es pot pot veure la pel.lícula Coco i a IND partir d’aquí fer la calavera. Aquí teniu un enllaç que us pot ser molt útil. https://unapizcadeeducacion.com/2019/10/28/coco-trabajamos-valores-a-partir-de-peliculas/

Festes, ritus i celebracions • La vida i la mort

5

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten com a individus que compartim la condició humana i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

Explicar sense por què és la mort.

Conèixer alguns ritus de les tradicions religioses per acomiadar els difunts.

Identificar alguns comportaments per acompanyar el dol de les persones.

Explicar alguns costums que tenim a Catalunya i a altres països per a la celebració del dia dels morts.

✘

✘

DE

DS

ACTIVITATS

✘

✘

1, 2

✘

3

✘

4

5

Festes, ritus i celebracions • La vida i la mort

6

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes, ritus i celebracions • La vida i la mort

LA VIDA I LA MORT

­ ­

­ ­ ­

1. QUÈ EN SABEM, SOBRE LA VIDA I LA MORT? a)

HAURIEN DE SER PREGUNTES COM ARA: - QUÈ HI HA DESPRÉS DE LA MORT? - PER QUÈ VIVIM? - QUIN SENTIT TÉ EL DOLOR? - PER QUÈ MORIM?

b)

Resumeix el que heu parlat amb un parell de frases.

RESPOSTA LLIURE, PERÒ VALORAREM QUE SIGUI COHERENT AMB EL QUE S’HA PARLAT.

2

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Festes, ritus i celebracions • La vida i la mort

7

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes, ritus i celebracions • La vida i la mort

VIURE

2. ACABA LA IMATGE

RESPOSTA OBERTA

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

3

Festes, ritus i celebracions • La vida i la mort

8

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes, ritus i celebracions • La vida i la mort

RITUS FUNERARIS

­

3. ANALITZEM LES IMATGES I EL QUE HEM APRÈS 1

2

3

4

5

6

4

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Festes, ritus i celebracions • La vida i la mort

9

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes, ritus i celebracions • La vida i la mort

7

8

a)

b)

Judaisme

Cristianisme

Islam

3i5

1, 4 i 6

2, 7 i 8

HOMES QUE ACOMPANYEN LA PERSONA DIFUNTA EN UNA CELEBRACIÓ RELIGIOSA I FINS EL SEU ENTERRAMENT. EL DIFUNT ESTÀ AMORTALLAT AMB UN TÀL·LIT. S’ENTERRA DIRECTAMENT A TERRA I S’HI POSA UNA ESTELA DE PEDRA.

CELEBRACIÓ RELIGIOSA PER A ACOMIADAR-NOS DEL DIFUNT. EL DIFUNT ES DIPOSITA EN UN TAÜT I POT SER ENTERRAT A TERRA, EN UN NÍNXOL O TAMBÉ POT SER INCINERAT.

PURIFICACIÓ DEL COS DEL DIFUNT. EMBOLCALLAMENT DEL COS AMB UNA ROBA BLANCA. S’ENTERRA DIRECTAMENT A LA TERRA I ES COL·LOCA UNA ESTELA PER A RECORDAR-LO.

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

5

Festes, ritus i celebracions • La vida i la mort

10

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes, ritus i celebracions • La vida i la mort

ACOMPANYAR EL DOL

4. EL DOL a)

PODRÍEM DIR QUE SÓN LES EMOCIONS I SENTIMENTS DE TRISTESA, POR, RÀBIA, FRUSTACIÓ… QUE EXPERIMENTEM LES PERSONES QUAN PATIM LA PÈRDUA D’UN ÉSSER ESTIMAT.

b)

3

4

NEGOCIACIÓ 5

DEPRESSIÓ

NEGACIÓ

2

ACCEPTACIÓ 6

1

IRA

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Festes, ritus i celebracions • La vida i la mort

11

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes, ritus i celebracions • La vida i la mort

c)

NEGOCIACIÓ NEGACIÓ

ACCEPTACIÓ

RÀBIA, IRA

DEPRESSIÓ

d)

­

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

e)

• • • •

RESPOSTA LLIURE

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

7

Festes, ritus i celebracions • La vida i la mort

12

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes, ritus i celebracions • La vida i la mort

UN DIA PER PENSAR EN LA MORT

­

­

­

5. TRADICIONS POPULARS a)

•

RESPOSTA LLIURE

•

HI HA UN XIPRER. ÉS UN ARBRE QUE SEMPRE ÉS VERD I EN GENERAL ÉS MAJESTUÓS I APUNTA AL CEL, FET QUE AJUDAVA LES ÀNIMES DELS MORTS A ELEVAR-SE EN AQUESTA DIRECCIÓ.

•

ELS COLUMBARIS SÓN ESPAIS QUE S’HAN CREAT EN ELS CEMENTIRIS MODERNS PERQUÈ HI POGUEM DEIXAR LES CENDRES DELS DIFUNTS QUE S’HAN INCINERAT. N’HI POT HAVER DE DIVERSOS TIPUS. AQUÍ EN TENIU ALGUNS EXEMPLES: HTTPS://FUNERARIATERRASSA.CAT/CENDRES

b)

REPARTIM EL FULL DE L’ANNEX.

8

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

www.gobookseditorial.com / DL: B 11729-2021 / ISBN: 978-84-123586-0-5 Il·lustracions de Violeta Serratosa

Festes, ritus i celebracions • La vida i la mort

13

Festes i celebracions • La vida i la mort • ANNEX 1 • Activitat 5b

DECORA LA CALAVERA

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

GUIA DIDÀCTICA Aquest quadern és de…

ELS MONESTIRS Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR Edificis

CRISTIANISME

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (CICLE SUPERIOR). Go Books Editorial, 2021.

ISBN: 978-84-123586-0-5. www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

6

Els monestirs

En aquesta unitat coneixerem un monestir, quines són les parts més importants de l’edifici; què s’hi fa; com s’organitza la vida monàstica, i com van esdevenir grans centres de cultura.

METODOLOGIA

Mitjançant la il·lustració del monestir reconèixer les parts més importants de l’edifici.

En funció de l’activitat treballarem en petits grups (PG), en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Conèixer com s’organitza la vida comunitària d’un monestir cristià.

Identificar les parts més importants d’un monestir i quin ús se’n fa.

Explicar quins moments de la vida d’un monjo o monja es viuen en comunitat.

Conèixer alguns dels monestirs més importants de Catalunya.

Reconèixer diferents comunitats de monjos/es d’altres religions.

Edificis • Els monestirs

2

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1

AGRUP.

MATERIAL

Al cicle superior és molt possible que ja coneguin què és un GG monestir, que n’hagin visitat algun: Montserrat, Santes Creus, Poblet... O que ho hagin treballat a l’àrea de ciències socials, en estudiar l’Edat Mitjana.

Podem demanar-los que ens expliquin quin concepte en tenen, qui hi viu, què s’hi fa... per saber què en saben.

Després d’haver fet aquesta posada en comú us recomanem que veieu el següent vídeo sobre la vida als monestirs: https://www.youtube.com/watch?v=vMF6QaMjjKk Activitat 1. Per conèixer com és el ritme de vida en un monestir ens ajudarem de les explicacions que ens dona en Miquel, el nostre monjo imaginari.

GP En petits grups llegiran la seva història i faran un primer comentari entre ells.

GG Després amb el grup classe podem plantejar les qüestions següents: • Heu descobert algunes coses què no sabíeu? Quines?

• Què és el que més us ha cridat l’atenció i per què?

• Heu parlat mai amb algun monjo o monja que habités en un monestir? Creus que són accessibles?

IND Activitat 2. Ens servirà per ajudar a comprendre millor el ritme del dia a dia en el monestir. Els demanarem que omplin el quadre horari de la setmana, semblant al que ells tenen penjat a la seva habitació.

Desenvolupament

Quadern

Quadern

Ordinador

Impresora

sessió 2 Amb el mateixos petits grups creats, hauran de recomptar la GP distribució d’hores del quadre horari d’un dia que han fet a l’activitat anterior i fer-ne el gràfic amb un full de càlcul.

Hauran de veure quines dades necessiten, com les han de plasmar en el full de càlcul i quin gràfic és més adient perquè quedi ben reflectit el que necessiten estudiar.

Un cop hagin fet el gràfic caldrà imprimir-lo i enganxar-ho en GP el quadern.

IND A partir d’aquí han d’analitzar el resultat i veure:

Quines conclusions en poden treure?

A títol personal, es veurien amb cor de complir aquest horari cada dia de l’any?

Edificis • Els monestirs

3

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 3

AGRUP.

En aquesta sessió els alumnes descobriran com és un monestir.

En petits grups faran una feina d’investigació per esbrinar:

On es troben habitualment, els monestirs?

Qui els habita?

Quines parts diferenciades hi podem trobar?

Quines són les més importants?

Quins són els espais comuns?

Què es fa a cada lloc?

Alguna característica concreta d’algun lloc...

Amb tot el que han esbrinat els demanarem que facin un mural o una presentació per explicar-ho a la resta de la classe.

En acabar ens fixarem si algun grup ha exposat alguna cosa rellevant en què els altres grups no s’hi hagin fixat, o no hi hagin donat rellevància.

MATERIAL

Quadern

Mural o presentació

Síntesi

Inicial

PG

Activitat 3. Amb tota aquesta informació que han recollit, GG els serà fàcil resoldre els jeroglífics de l’Activitat 3a que els ajudaran identificarles parts més destacades d’un monestir.

A l’Annex 1 hi trobareu més informació.

Després, amb ajuda de la il·lustració central i el dibuix de la planta que trobareu a l’Activitat 3b, caldrà identificar cada part del monestir i posar el nom a l’espai corresponent.

Tot seguit, amb l’estructura cooperativa 1, 2, 4 els demanarem que s’expliquin quina part els ha sorprès més i que en raonin la resposta. Després ho hauran d’escriure al quadern.

Finalment, amb tot el que han après, han de definir amb les seves paraules, què és un monestir.

Us poden ajudar els Annexos 2 i 3.

Edificis • Els monestirs

4

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 4

AGRUP.

MATERIAL

En aquesta sessió coneixerem com es viu en la majoria de PG monestirs, també en el monestir on viu el nostre monjo Miquel. Molts d’ells es regeixen per la Regla de Sant Benet. És probable que a mesura que han buscat informació sobre els monestirs, s’hagin trobat alguna referència a aquesta regla.

Al Quadern de l’alumne hi ha alguns dels capítols més significatius de la Regla.

Activitat 4. Proposem que cada alumne llegeixi un capítol de la Regla i intenti entendre’l. A continuació s’agruparan els que hagin treballat el mateix capítol i els comentaran per tal d’arribar a un consens per poder-ho explicar a tota la classe.

Un cop coneguts i comentats aquestes capítols, el mestre aprofitarà per explicar al grup classe el lema dels monestirs benedictins Ora et labora.

A l’Annex 4 hi trobareu més informació.

Després passaran a respondre individualment o amb grup fent servir l’estructura del llapis al mig.

Com a síntesi d’aquest treball us recomanem veure el següent vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=Etgh-Z9SawA És un vídeo molt interessant i actual sobre la vida monàstica d’una comunitat de religioses. Està enregistrat al monestir de St. Benet de Montserrat.

Quadern

PG

Quadern

GG

Ordinaor i projector

Ordinaor i projector

IND

GG

Activitats complementàries recomanades (vegeu l’Annex 4 per tenir-ne més la informació)

Cant Gregorià. Per conèixer una mica el cant gregorià, vegeu l’Annex 4.1.

Fora interessant que els alumnes poguessin escoltar una estona el cant gregorià que es cantava i es canta als monestirs.

En aquest enllaç podeu escoltar el cant dels monjos mo- GG nestir de Silos (a Burgos): https://www.youtube.com/watch?v=vArNf76XxYo Podeu escoltar qualsevol altre enllaç que us agradi.

Recomanem que per fer l’escolta es creï un espai de silenci per disposar-se a fer una estona d’interioritat.

En acabar de sentir el cant gregorià, els alumnes poden expressar com s’han sentit.

Edificis • Els monestirs

5

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

AGRUP.

MATERIAL

Comunitat de Taizé (Annex 4.2). Pàgina web de la co-

munitat de Taizé: https://www.taize.fr/ca No penseu que això dels monestirs és una cosa antiga de fa molts segles! Un dels monestirs creats recentment a Europa és el de Taizé, a França.

Els demanarem que busquin la informació següent: IND • Quin any es va crear?

• Qui el va fundar?

• Està format per una comunitat ecumènica. Què vol dir?

• Es caracteritza perquè acull persones de diferents tradicions cristianes.

Després es pot fer una estona d’interiorització (dimensió espiritual).

L’ambientació de l’església de Taizé, els cants repetitius, les lectures... creen un clima de recolliment i pregària.

Imatges i cants es roben a la pàg web de Taizé.

Després de l’escolta i/o de cantar un cant d’una pregària i fer una estona de silenci, els alumnes poden escriure com s’han sentit.

Síntesi

sessió 5

Activitat 5. Esbrinarem que, la vida monàstica no és exclusi- IND va dels monestirs cristians. Hi ha d’altres religions no cristianes que també tenen persones dedicades a una vida més contemplativa.

Per exemple a França existeix una comunitat budista molt coneguda. Es pot saber-ne més en aquest enllaç: https://plumvillage.org/es/ Al Quadern hi trobaran dibuixats personatges de tradicions ben diferents; amb l’ajuda de la vestimenta i del que diu cadascun d’ells hauran de buscar informació i deduir a quina religió pertanyen.

Quadern

Edificis • Els monestirs

6

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Síntesi

sessió 6

AGRUP.

Activitats 6 i 7. Aquesta activitats serviran perquè l’alumne PG faci una petita cerca.

Els demanarem que facin la investigació en petit grup; és un bon moment perquè es distribueixin les tasques o els monestirs i després comparteixin la informació.

Han de buscar informació dels monestirs indicats i: • Situar-los al mapa de Catalunya posant el número de cada monestir al lloc correcte.

• Buscar la informació relativa a cada monestir per omplir la graella amb dades sobre: – L’any de fundació – Si és d’un orde masculí o femení – Si actualment hi viu alguna comunitat – Si el nostre monjo, en Miquel, podria ser monjo d’aquell monestir?

Després cercaran 2 monestirs més, els afegiran a la graella i n’ompliran les mateixes dades.

MATERIAL

Quadern

Edificis • Els monestirs

7

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten com a individus que compartim la condició humana i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

DE

DS

ACTIVITATS

Conèixer com s’organitza la vida comunitària d’un monestir cristià.

✘

1, 2, 4

Identificar les parts més importants d’un monestir i quin ús se’n fa.

✘

3

Explicar quins moments de la vida d’un monjo o d’una monja es viuen en comunitat.

✘

1, 4

Conèixer alguns dels monestirs més importants de Catalunya.

✘

6, 7

Reconèixer diferents comunitats de monjos o de monges d’altres religions.

✘

5

Edificis • Els monestirs

8

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis • Els monestirs

1. CONEGUEM COM ÉS LA VIDA EN UN MONESTIR FRA MIQUEL, UN MONJO DEL MONESTIR DE SESROVIRES, ENS EXPLICA QUÈ FA EN EL MONESTIR

­

FRA MIQUEL TAMBÉ ENS EXPLICA COM ÉS EL DIA A DIA ­

­

2

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Edificis • Els monestirs

9

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis • Els monestirs

2. L’HORARI D’EN MIQUEL

• VERMELL

• VERD • BLAU Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

Dissabte

Diumenge

3:00 4:00 5:00 6:00 7:00

ESMORZAR

8:00 9:00 10:00 11:00 12:00 13:00

DINAR

14:00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00

SOPAR

20:00 21:00 22:00 23:00 Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

3

Edificis • Els monestirs

10

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis • Els monestirs

a)

• •

Imprimeix el gràfic i enganxa’l aquí

DE LES 24 HORES QUE TÉ EL DIA: 4 H DE PREGÀRIA 6:30 H DE TREBALL COMUNITARI 13,30 DE TREBALL PERSONAL I HORES DE DESCANS Distribució de les hores

Pregària Treball comunitari Treball personal i hores de descans

b)

c)

RESPOSTA LLIURE

RESPOSTA LLIURE

4

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

EXPERT

Ha estat capaç d’obtenir les dades necessàries, ha pogut fer el gràfic correctament i ha estat capaç de respondre amb coherència tots els apartats.

AVANÇAT

Ha estat capaç d’obtenir les dades necessàries, li ha costat relacionar-les per fer el gràfic correctament i ha estat capaç de respondre amb coherència tots els apartats.

APRENENT

Li ha costat obtenir les dades necessàries, li ha costat relacionar-les per fer el gràfic correctament i li ha costat respondre amb coherència tots els apartats.

NOVELL

Li ha costat obtenir les dades i fer el gràfic, i no ha estat capaç de respondre amb coherència tots els apartats.

Edificis • Els monestirs

11

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis • Els monestirs

3. COM ÉS UN MONESTIR? El recinte monàstic s’organitza al voltant del claustre, un pati quadrat i porticat

al qual dependències

s’obren les diverses (refectori, cuina, biblioteca, dormitoris, escriptori,

església, sala capitular, infermeria o farmaciola, etc.).

a)

19:46

HORT

101

REFECTORI

DORMITORI

CLAUSTRE

101

FARMACIOLA

CUINA

La Bíblia

BIBLIOTECA

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

5

Edificis • Els monestirs

12

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis • Els monestirs

b)

SALA CAPITULAR

CLAUSTRE

ESGLÉSIA SAGRISTIA HORT

DORMITORI BIBLIOTECA MENJADOR O REFECTORI SALA DE VISITES HOSTATGERIA

c)

CUINA

RESPOSTA LLIURE

d)

UN MONESTIR ÉS UN EDIFICI ON VIUEN ELS MONJOS I LES MONGES. PRIMER, EL MOT SIGNIFICAVA NOMÉS UNA CEL·LA D’UN MONJO; DESPRÉS PASSÀ A INDICAR LES AGRUPACIONS DE CEL·LES, I FINALMENT, DESIGNÀ UN CENOBI O LLOC ON HABITA UNA COMUNITAT DE MONJOS O DE CANONGES REGU-LARS.

8

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Edificis • Els monestirs

13

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis • Els monestirs

4. LA REGLA DE SANT BENET

Capítol 16: Acomplirem bé el nostre servei i pregarem set vegades al dia, a l’hora de laudes, prima, tèrcia, sexta, nona, vespres i completes.

Capítol 33: Que tot sigui comú a tots, tal com està escrit, i que ningú no digui ni tingui res com a seu.

Capítol 48: L’ociositat és enemiga de l'ànima, i per això els germans s’han d'ocupar a unes hores determinades en el treball manual i a unes altres també ben determinades en la lectura de la Paraula de Déu.

Capítol 53: Tots els forasters que es presenten al monestir han de ser acollits com el Crist, ja que ell un dia dirà: «Era foraster i em vau acollir».

Capítol 66: El monestir, si és possible, s’ha d’establir de tal manera que totes les coses necessàries, és a dir, l'aigua, el molí, el forn, l'hort i els diversos oficis, s’hi exerceixin a l’interior, per tal que els monjos no tinguin necessitat de córrer per fora.

Que ningú no busqui allò que li sembla útil per a ell, sinó més aviat el que ho sigui per als altres; que practiqui desinteressadament la caritat fraterna.

Capítol 72:

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

9

Edificis • Els monestirs

14

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis • Els monestirs

a)

SÍ PERQUÈ AQUESTA SENZILLA REGLA ESTABLEIX UNA VIDA COMUNITÀRIA MOLT BEN ESTRUCTURADA, SOTA L’AUTORITAT D’UN PARE ESPIRITUAL, L’ABAT; I ORGANITZA LA VIDA DELS MONJOS A TRAVÉS DE TRES ACTIVITATS, DE TRES PARTS: ESTUDI, LITÚRGIA I TREBALL.

b)

RESPOSTA LLIURE

c)

RESPOSTA LLIURE

d)

­

RESPOSTA LLIURE

10

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Edificis • Els monestirs

15

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis • Els monestirs

5. DIFERENTS GRUPS DE VIDA MONÀSTICA

Soc de l’orde del Cister. La meva vida transcorre entre el treball i la pregària. Com a CRISTIÀ soc seguidor dels ensenyaments de JESÚS .

El meu monestir era al Tibet abans que els xinesos ocupessin el meu país. Soc seguidor de .

BUDA

CRISTIANISME Soc un guru, que vol dir un mestre espiritual. Et puc ensenyar a practicar el ioga. La meva religió és L’HINDUISME.

HINDUISME BUDISME

Soc seguidor d’un mestre sufí. El meu déu és AL·LÀ i MAHOMA el seu profeta.

.

BENEDICTINES

El meu mestre es deia Siddharta Gautama, però tothom el coneix amb un altre nom molt més curt. Saps quin és?

BUDA .

ISLAM

CRISTIANISME

BUDISME

Amb altres germanes vivim al monestir de Puiggraciós. Som una comunitat de monges

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

11

EXPERT

Han estat capaços de respondre amb coherència tots els apartats.

AVANÇAT

Han estat capaços de respondre amb coherència 4 apartats.

APRENENT

Han estat capaços de respondre amb coherència 3 apartats.

NOVELL

Els ha costat respondre tots els apartats, només han escrit alguna resposta.

Edificis • Els monestirs

16

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Edificis • Els monestirs

6. SITUA AL MAPA DE CATALUNYA ALGUNS DELS MONESTIRS MÉS IMPORTANTS. POSA EL NÚMERO DE CADA MONESTIR AL LLOC CORRECTE. 1 2

4

3

8

9

4 5

6

6

5

3

1

72

La Regla instituïda per St. Benet, el patró d’Europa, esdevé la norma de vida dels monjos i monges benedictins, cistercencs, trapencs i camaldulencs.

7 8 9

7. INVESTIGA I COMPLETA AQUESTA TAULA SOBRE ELS

MONESTIRS DE L’ACTIVITAT ANTERIOR. EN ACABAT, BUSCA DOS MONESTIRS MÉS I OMPLE LES CASELLES EN BLANC.

Montserrat Carmelites Descalces (Mataró) Poblet Santa Maria (Ripoll) Santes Creus Vallbona Cartoixa de Montalegre Sant Pere de Besalú Bellpuig de les Avellanes

1025

M

Sí

Sí

1648

F

Sí

No

Carmelites

1150 879 1150 1153 1433

M M M F M

Sí No No Sí Sí

Sí Sí Sí No Sí

Cistercesncs

1003 s.xii

M M

No No

Sí Sí

Benedectins

Benedictins (actualment sense comunitat) Cistercencs Cartoixans Benedictins Maristes

RESPOSTA LLIURE RESPOSTA LLIURE 12

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

www.gobookseditorial.com / DL: B 11729-2021 / ISBN: 978-84-123586-0-5 Il·lustracions de Tenllado & Esteban Studio i Georgina Sedano

Edificis • Els monestirs

17

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ANNEXOS ANNEX 1 – ELS MONESTIRS

Aquesta imatge ens ajuda a veure ràpidament on es concentren la majoria de monestirs al continent europeu.

Font: https://www.monestirs.cat/monst/monestir.htm COM SÓN ELS MONESTIRS? Els monestirs occidentals eren molt abundants en l’època medieval. Generalment eren bastits d’acord amb una distribució fixa que solia seguir les exigències domèstiques que sant Benet fa en la seva Regla per a les comunitats: església, dormitori, refetor, sala capitular, etc., entorn d’un pati o claustre; a més, dins el clos hi ha les dependències de treball, la biblioteca, etc.

LES PARTS MÉS IMPORTANTS D’UN MONESTIR Dormitori En l’Edat Mitjana estava ordenat que tots els monjos dormissin, sempre que fos possible, en el mateix espai. Dormien vestits i tenien com a únics complements un coixí i una manta.

Al segle xVi ja es van construir cel·les, habitacions individuals. Actualment, els monjos tenen habitacions senzilles amb un llit i un espai de treball.

Edificis • Els monestirs

18

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

Biblioteca També coneguda com a Sala de Còpies. En aquesta sala els monjos dedicaven part de la seva vida a copiar textos, una feina que va resultar importantíssima a l’hora de rescatar i conservar textos de l’antiguitat. A l’Edat Mitjana no existien ni la impremta ni les fotocopiadores.

Els llibres s’havien de copiar a mà. Es guardaven per a estudiar, investigar, etc. Encara avui les biblioteques dels monestirs acostumen a ser molt importants.

Locutori En la vida d’un monjo, el silenci és molt important. Només podien enraonar en aquesta petita estança. El seu nom significa lloc per parlar.

Sala capitular És el lloc on, encara avui, es llegeix diàriament un capítol de la Regla de Sant Benet i es fan les reunions de la comunitat per revisar les coses de cada dia. En aquell espai, també tenen lloc alguns dels actes importants, com l’elecció de l’abat, o el lliurament dels hàbits als novicis.

Sagristia Estança comunicada amb l’església. Allí hi ha els vestits i els objectes que s’utilitzen per al culte.

Refetor o refectori És com el menjador de casa, però molt auster. En el refetor els monjos escolten un lector al mateix temps que mengen en silenci. El seu nom vol dir que és el lloc per refer les forces, per alimentar tant el cos com l’esperit.

Cuina Està situada al costat del refetor i comunica amb ell per una finestra que rep el nom de passa-plats.

Església L’església és l’estança més important del monestir, és el lloc destinat a les oracions comunitàries i a la celebració de l’eucaristia.

Claustre El claustre és l’espai al voltant del qual s’estructura tot el monestir. Consta d’un pati central descobert amb una font per rentar-se les mans abans dels àpats i quatre ales porxades que l’envolten i que comuniquen amb les principals estances. És el lloc elegit pels monjos per passejar, llegir o per als seus moments de meditació. El seu nom significa ‘lloc clos o tancat’ Hostatgeria És la part destinada a acollir els hostes i els visitants.

Edificis • Els monestirs

19

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ANNEX 2 – ACTIVITAT 3d – AMPLIACIÓ DE LA RESPOSTA

Un monestir és un edifici on viuen els monjos i les monges.

El mot significà primer la cel·la d’un monjo, després passà a indicar les agrupacions de cel· les, i finalment, designà un cenobi o lloc on habita una comunitat de monjos o de canonges regulars.

La seva característica principal és de ser una construcció generalment aïllada que afavoreix la vida de reflexió i de pregària. Els monestirs occidentals, abundants en l’època medieval i que eren bastits generalment segons una distribució fixa, solen seguir les exigències domèstiques que sant Benet fa en la seva regla per a les seves comunitats: església, dormitori, refetor, sala capitular, etc., entorn d’un pati o claustre; a més, dins el clos hi ha les dependències de treball, la biblioteca, etc.

Les construccions, molt simples a l’inici del monaquisme, han anat evolucionant durant la història segons els gustos arquitectònics i les espiritualitats de cada època; això ha fet que molts monestirs esdevinguessin autèntiques obres d’art. Durant tota l’Edat Mitjana foren, juntament amb les catedrals, els grans centres de cultura d’Occident, amb escoles i biblioteques importants. A l’Orient cristià, els edificis monàstics són construïts segons el tipus bizantí, que no difereix gaire de l’occidental. Té, però, de particular la construcció de l’església principal, o katholikón, al centre del pati i del conjunt de cel·les i dependències.

Vida espiritual: que pertany a la vida interior de cada persona, que dóna importància als aspectes no materials de la vida. Que valora les coses senzilles de cada dia, i en elles hi troba el sentit de la vida, hi troba Déu.

Vida contemplativa: que dedica moltes hores de la vida a la contemplació interior, a escoltar en silenci, a la recerca de la pau, la tranquil·litat interior, a la pregària.

ANNEX 3 – ORA ET LABORA

El lema Ora et labora (prega i treballa) és el resum de la Regla de vida que St. Benet va escriure pels monjos.

Aquesta Regla és la que a través dels temps ha guardat tot el seu vigor i valor, i moltes altres ordes l’han pres com a base, canviant-ne algun punt, però no els elements fona-mentals: treball i oració, silenci i contemplació, austeritat i pobresa...

Edificis • Els monestirs

20

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

1. EL CANT GREGORIÀ La denominació de cant gregorià es deu al fet que aquest tipus de cant és atribuït al Papa Gregori I que va recopilar els cants dels primers cristians amb la intenció d’ordenar i simplificar les celebracions litúrgiques dins el calendari religiós (eliminant les innovacions que cada país hi havia anat afegint). És un tipus de música vocal monòdica, que té ritme lliure, és cantada sobre textos en llatí, és propi de la litúrgia cristiana, i s’origina en l’Alta Edat Mitjana.

Avui dia encara hi ha alguns monestirs que mantenen aquesta música en els seus oficis religiosos.

El text era, doncs, la raó de ser del cant gregorià. En realitat, el cant del text es basa en el principi que diu (segons sant Agustí) «aquell que canta prega dues vegades». El cant gregorià mai podrà entendre’s sense el text, el qual té prelació sobre la melodia i és el que li dona sentit. Per tant, en interpretar-lo, els cantants han d’haver entès molt bé el sentit del text.

Característiques

Música vocal cantada només per homes i a capella.

Es canta de forma monòdica (tothom canta la mateixa melodia).

El ritme és lliure i està determinat pel text.

La llengua del text és el llatí.

La majoria d’obres són anònimes.

Estil

Segons com es canti pot ser: Antifonal: s’alternen dos cors.

Responsorial: intervé un solista i el cor li respon.

Segons la relació de música i text

Sil·làbic: cada síl·laba una nota.

Neumàtic: cada síl·laba dos o tres notes.

Melismàtic: cada síl·laba moltes notes.

Partitura de cant gregorià

Edificis • Els monestirs

21

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

2. TAIZÉ La Comunitat de Taizé és una comunitat monàstica cristiana ecumènica: és a dir, que acull integrants de diverses confessions. Està situada a Taizé, Saôneet-Loire, Borgonya, França. És composta per més de cent monjos de tradicions protestants i catòliques que provenen de trenta països diferents. Va ser fundada l’any 1940 pel Germà Roger Schutz, un monjo protestant. Les directrius per la vida de la comunitat estan recollides a La Regla de Taizé, escrita pel Germà Roger i publicada per primera vegada en francès l’any 1954.

La comunitat ha esdevingut un dels llocs més importants del pelegrinatge cristià. Més de 5.000 joves de tot el món pelegrinen a Taizé cada setmana. Allà s’hi fan diverses activitats, com l’oració, estones de reflexió o diverses feines comunes.

Creative Commons – Christian Pulfrich

Altar de l’església de Taizé.

Edificis • Els monestirs

22

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

Orígens Els començaments es remunten a l’any 1940, quan el germà Roger va deixar Suïssa, on va néixer, per anar a França a viure. Arran d’una tuberculosi que el va tenir immobilitzat durant anys es va sentir cridat a crear una comunitat. Durant la II Guerra Mundial va acollir refugiats que escapaven de la guerra a Taizé, on hi va comprar una casa abandonada. El setembre del 1940, Roger va adquirir una casa petita que finalment esdevindria la casa de la comunitat.

En un principi, va servir com a refugi pels refugiats de la Segona Guerra Mundial. L’any 1941, Roger va publicar un tríptic perfilant diverses facetes d’una vida comuna centrada en Crist.

Aquests tríptics van incitar a tres joves a unir-se al Germà Roger. Tots ells van viure a Suïssa, en un pis de la família de Roger, fins després de la guerra, quan van tornar-se a traslladar a Taizé. L’11 de novembre de 1942, la Gestapo va ocupar la casa de Roger mentre ell era a Suïssa recollint diners per al seu refugi. Roger no va ser capaç de tornar a la seva casa a Taizé fins a la tardor del 1944, quan França va ser alliberada. Durant els anys següents més homes es van anar unint a la comunitat. I per la Pasqua del 1949, set germans van esdevenir monjos.

Evolució Durant els anys que van seguir, altres persones es van unir a la comunitat. L’any 1969 un doctor belga jove va ser el primer a fer la professió solemne. Després de nous ingressos a la comunitat, els Germans de Taizé van començar a fer viatges per demanar ajuts i difondre la comunitat.

Música i pregària La comunitat, encara que originàriament era europea occidental, ha intentat incloure persones i tradicions de tot el món. Per això, en les pregàries, on la música té una gran importància, els cants es canten en diverses llengües alhora. També hi ha força icones ortodoxes. La música acompanya frases senzilles, normalment versos dels Salms o altres peces de la Bíblia, repetita i de vegades també cantata en cànon.

Creative Commons – Christian Pulfrich

Pregària vespertina amb espelmes.

Edificis • Els monestirs

23

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ENLLAÇOS I ADRECES D’INTERÈS VÍDEOS: LA VIDA ALS MONESTIRS:

Vídeo en català i en dibuixos animats sobre els monestirs.

https://www.youtube.com/watch?v=vMF6QaMjjKk

ORA ET LABORA, EL MONESTIR DE SANT BENET DE MONTSERRAT

https://www.youtube.com/watch?v=Etgh-Z9SawA

Edificis • Els monestirs

24

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

MONJES DE SILOS, CANTO GREGORIANO, INTROITUS SPIRITUS DOMINI

https://www.youtube.com/watch?v=vArNf76XxYo

LOS MONASTERIOS EN LA EDAD MEDIA CÓMO ERAN?

Vídeo sobre com eren els monestirs a l’Edat Mitjana (en castellà):

https://www.youtube.com/watch?v=Z-fafgMLEic

Edificis • Els monestirs

25

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

VIDA EN UN MONASTERIO MEDIEVAL

Documental històric de RTVE (en castellà).

https://www.rtve.es/alacarta/videos/documentales-color/vida-monasterio-medieval/2912794/

ENLLAÇOS WEB: MONESTIRS A CATALUNYA

https://www.monestirs.cat/monst/monestir.htm

MONESTIRS MEDIEVALS

https://www.catalunyamedieval.es/edificacions-de-caracter-religios/monestirs/

CATEDRALS I MONESTIRS. UN RECORREGUT PER LA CATALUNYA ESPIRITUAL

https://www.catalunya.com/catedrals-i-monestirs-un-recorregut-per-la-catalunya-espiritual-24-1-540706?language=ca

Darrer accés als enllaços: agost de 2021. Si en trobeu cap que no funcioni, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com.

Edificis • Els monestirs

26

GUIA DIDÀCTICA Aquest quadern és de…

LA SETMANA SANTA Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR Festes i celebracions

CRISTIANISME

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (CICLE SUPERIOR). Go Books Editorial, 2021.

ISBN: 978-84-123586-0-5. www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

7

La Setmana Santa

Amb aquesta unitat s’intenta que els alumnes coneguin els moments més significatius de la passió, mort i resurrecció de Jesús i també que sàpiguen relacionar les festes més importants que se celebren al llarg de la Setmana Santa i algunes de les tradicions que tenen lloc aquells dies.

METODOLOGIA

Recerca de textos bíblics mitjançant els llocs web: https://www.biblija.net/biblija.cgi?Bible=Bible&l=ca o https://www.bci.cat/cercador

Si volem, podem fer servir les targetes de valors per reforçar alguna idea.

En funció de l’activitat treballarem en petits grups (PG), en gran grup (GG) o individualment (IND).

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Reconèixer el testimoni de la Viqui Molins com un exemple del lavatori de peus.

Explicar cronològicament els moments més significatius de la passió, mort i resurrecció de Jesús.

Relacionar les festes més importants que se celebren al llarg de la Setmana Santa i algunes de les tradicions que tenen lloc en aquests dies.

Relacionar textos de la passió, mort i resurrecció amb el Retaule de Bernat Saulet.

Treballar les actituds que apareixen en els personatges. La senzillesa i humilitat a través del relat del diumenge de Rams i altres actituds a través del relat de la Passió.

Festes i celebracions • La Setmana Santa

2

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1

AGRUP.

Començarem la unitat amb una pluja d’idees per esbrinar GG què saben els alumnes sobre la Setmana Santa. No discriminarem el que és correcte i el que no, només apuntarem totes les idees a la pissarra (o si voleu ells ho poden apuntar IND directament a l’Activitat 1 del quadern).

Desenvolupament

Activitat 2. En petits grups comentaran les idees que han sortit, sobretot allò que fa referència a la Setmana Santa.

També comentarem les que han sortit i què no hi fan referència.

Després d’haver-ho debatut en el grup i quan hagin arribat a un consens, hauran d’assenyalar amb dos colors diferents les que hi fan referència i les que no.

Un cop tots els grups tenen les seves conclusions, les po- GG sem en comú.

Si més no, aquestes idees són les que haurien de quedar clares: • Que la Setmana Santa són uns dies de festa de caràcter religiós de la fe cristiana que ens recorden els darrers dies de la vida de Jesús.

• Que comença el Diumenge de Rams (dia en que Jesús arriba a Jerusalem i és aclamat pel poble) i hi té lloc l’últim sopar que Jesús fa amb els seus amics i deixebles (Dijous Sant), la condemna a mort a la creu (Divendres Sant), l’enterrament, i acaba el Diumenge de Pasqua, dia de la resurrecció.

MATERIAL

Quadern

Quadern

Quadern

sessió 2 Recordem el que hem treballat a la sessió anterior i comenGG cem a treballar cadascuna de les festes.

Llegim el text de l’Evangeli sobre el Diumenge de Rams que tenen al quadern i parlem de quines actituds mostra Jesús en aquest relat.

Quin tipus d’animal fa servir Jesús per entrar a Jerusalem?

Quin simbolisme implica?

Activitat 3. Un cop hem comentat l’entrada de Jesús, els demanarem que cerquin què vol dir ser humil o senzill, i els farem adonar que aquestes són les actituds que tenia Jesús.

Festes i celebracions • La Setmana Santa

3

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

AGRUP.

Desenvolupament

Una persona humil és modesta, senzilla, no té complexes de superioritat i respecta profundament les persones del seu entorn.

Una persona senzilla és aquella que no mostra ostentació o no ofereix dificultat.

Després de tenir clares les definicions demanarem als alum- GG nes que responguin les preguntes; en gran grup, podem comentar quins comportaments són els que trobem i ens fan adonar que una persona és humil o senzilla i quins no.

Per exemple: una persona que fa molt bé una cosa i és capaç d’ajudar algú altre sense demostrar prepotència ni voler semblar millor que els altres.

MATERIAL

sessió 3 En aquesta sessió els farem adonar que avui en dia també hi GG ha persones que també se senten aclamats o admirats pels altres. Podem fer una roda de personatges que se’ls acudeixin i comentar-ne les actituds que mostren.

Activitat 4. Tot seguit, els demanarem que cerquin informació de quatre de les persones que hagin sortit en la conversa del grup; i que en petits grups, en facin un mural per penjar-lo a la classe.

Hi hauria d’haver manifestacions o persones que tingues- PG sin diferents actituds: humilitat, prepotència, inaccessibilitat, sentiment de superioritat, superficialitats, senzillesa, etc.

Caldria explicar: • Per què són aclamats, aquests personatges?

• En quin tipus d’actes o manifestacions la gent els segueix?

• Per què us sembla que se’ls segueix o se’ls aclama?

• Quines d’actituds i quins valors hi podeu trobar?

• I, finalment, dels quatre personatges que heu treballat, quin escolliríeu com a model?

Un cop tots els grups han consensuat aquesta questa darrera resposta, la posen en comú amb la resta de la classe.

Alguns dels noms que poden sortir per actituds d’humilitat o senzillesa podrien ser l’Òscar Camps, el Pep Guardiola, el papa Francesc, la Greta Thunberg, etc.

Quadern

Festes i celebracions • La Setmana Santa

4

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 4

AGRUP.

Un dels dies importants de celebració durant la setmana és el Dijous Sant. És el moment en què es recorda l’últim sopar de Jesús amb els seus deixebles. Jesús pren el pa, el parteix i el reparteix entre els seus deixebles i també ho fa amb la copa de vi.

Un altre fet a destacar és el lavatori dels peus que s’interpreta com una acció d’humilitat de Jesús cap els seus deixebles.

Activitat 5. Els alumnes hauran de cercar les cites que es IND demanen per entendre què va passar el Dijous Sant.

Activitat 6. Per fer aquesta activitat farem servit l’estruc- PG tura del llapis al mig. Després cada alumne escriurà la resposta al quadern.

Activitat 7. Llegim l’entrevista a Maria Victòria (Viqui) Molins.

Amb el seu testimoniatge intenta seguir la manera de viure de Jesús.

Primer llegirem el text tots junts a classe per si hi ha qualsevol cosa a aclarir.

Després en petits grups faran una cerca sobre la Viqui. PG Com a mínim, hauran d’esbrinar: • Qui és?

• Com viu?

• Què ha fet durant la seva vida?

• Quins projectes a tirat endavant?

• Quins projectes està impulsant avui en dia?

Després de fer aquesta cerca els demanarem que responguin les preguntes de l’activitat.

MATERIAL

Quadern

Ordinador i accés a Internet

sessió 5 Un altre dia important de la Setmana Santa és el Divendres Sant. Aquest dia es commemora la mort de Jesucrist a la creu.

Es tracta del dia de més dol de tota la Setmana Santa.

A la celebració litúrgica dels cristians es llegeix tota la passió de Jesucrist. Hi trobem un seguit de personatges que tenen un paper destacat.

Festes i celebracions • La Setmana Santa

5

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

AGRUP.

Activitat 8. Els alumnes hauran d’escriure El procés de la passió de Jesús a partir d’aquests personatges.

Per fer això anirà molt bé llegir els passatges de l’evangeli GG de Joan (Jn 18, 1 fins 19, 42).

PG També els pot ajudar a situar-los algun d’aquests dos petits vídeos.

• Semana Santa para niños: Viernes Santo (4) condenado y muerte https://www.youtube.com/watch?v=akvSgyatjsw • Viernes Santo - para niños https://www.youtube.com/watch?v=ta0L4GAIV0g Hauran d’escriure al quadern quin paper van tenir cadascun d’ells a la passió de Jesús.

Com a activitat complementària, si tenim temps, els podem proposar de fer-ne una representació en petits grups davant tota la classe.

MATERIAL

Quadern

Ordinador i accés a Internet

sessió 6 La Setmana Santa a molts pobles i ciutats de Catalunya i en altres indrets es recorda la mort i la resurrecció de Jesús amb diferents festes i celebracions: processons, escenificacions teatrals i activitats religioses (misses, pregàries etc.). En aquesta sessió en tractarem algunes.

Activitat 9. Els presentem algunes d’aquestes tradicions. PG En petits grups hauran d’investigar l’origen de cada tradició i explicar com està relacionada amb la Setmana Santa i escriure-ho al quadern.

Després passarem al darrer dia de Celebració de Setmana Santa i el més important per a els cristians. El Diumenge de Resurrecció o dia de Pasqua.

No és fàcil d’explicar el fet de la resurrecció per al els infants.

Pasqua significa pas de la mort a la vida.

Però aquesta vida entesa com el record que tenim cada persona humana i la vivència de cadascú de nosaltres de Jesús. Fent el que Jesús va fer, estimant-nos els uns als altres com ell ho va fer, és com mantenim viu Jesús.

Festes i celebracions • La Setmana Santa

6

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

AGRUP.

MATERIAL

Ens pot ajudar a situar-nos aquest petit vídeo: • Semana Santa para niños: Domingo de pascua (5) https://www.youtube.com/watch?v=XwKrPfsrF5o La celebració en que els cristians celebren la resurrecció de Jesús és durant la Vetlla pasqual que té lloc el dissabte a la nit.

Activitat 10. Hi ha alguns símbols concrets que ens recorden que Jesús ha vençut la mort.

Han d’investigar quin són aquests símbols i respondre les preguntes del quadern.

Fem la cerca individualment i després ho compartiran amb el grup classe.

L’expressió «Fer pasqua bans de rams» vol dir anticipar-se a fer una cosa abans que arribi el moment oportú. I és que abans del dia de Pasqua forçosament hi ha haver el dia de Rams.

Cadascú en pensa un exemple i l’escriu al quadern. Tot seguit, ho comparteix amb el seu grup i amb l’estructura 1-2-4 trien el que compartiran a la resta de la classe.

Tradicionalment era una expressió que es feia servir per referir-se al fet que una dona o una parella, havien quedat embarassats abans de casar-se.

Us adjuntem alguns exemples més actuals per si els voleu donar pistes:

Comprar els torrons de Nadal i menjar-se’ls el mes d’octubre (així que els posen a la venda).

Voler pujar a una atracció de fira quan encara no tens l’alçada permesa.

Voler un vídeojoc quan no tens l’edat de jugar-hi.

IND

PG

Voler veure una pel·lícula que és per a adults.

Cal destacar que a Catalunya el Dilluns de Pasqua també és festiu i a bona part del món també. És un dia festiu per celebrar el fi de la Setmana Santa. A Catalunya concretament hi ha la tradició que el padrí regala al fillol i a la fillola la una mona de Pasqua.

Els podem recordar que aquesta festivitat ja l’havien estudiat en els cursos anteriors (quadern de CM, La Pasqua).

Poden investigat també com celebren aquest dia a altres països. Molts d’ells tenen la tradició del Conillet de Pasqua.

Festes i celebracions • La Setmana Santa

7

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

AGRUP.

Desenvolupament

El conill de Pasqua és un personatge de la mitologia infantil germànica, i posteriorment anglosaxona. En aquesta tradició cristiana, la llegenda el Conill de Pasqua explica que en el temps de Jesús un conill estigué tancat al sepulcre juntament amb Jesús i en presencià la resurrecció. En haver presenciat el miracle, quan va sortir de la cova juntament amb Jesús, va ser l’encarregat de difondre el missatge a tots els nens i nenes, regalant ous pintats de colors. Actualment, també regala ous de xocolata i altres llaminadures durant la Pasqua.

Síntesi

sessió 7

MATERIAL

Activitat 11. En aquesta sessió ens centrarem en el retaule de la passió, mort i resurrecció fet per en Bernat Saulet que es troba en el Museu Episcopal de Vic, i que hem reproduït en el quadern.

Podeu veure una breu explicació del retaule en aquest vídeo: • Retaule de la passió de Bernat Saulet https://www.youtube.com/watch?v=7Atkrf6uzA8 S’ha de tenir present que els retaules van ser utilitzats des de temps molt antics entre els cristians amb una doble finalitat: com a element decoratiu situat darrere l’altar o taula on se celebrava l’acte litúrgic i com a element didàctic, per explicar escenes de la Bíblia o la vida d’algun Sant o Santa o d’altres personatges.

Situem-nos en una societat on pràcticament ningú no sabia llegir ni escriure, una societat sense diaris, ni fotografia, ni televisió. L’art era també un mitjà de comunicació i d’ensenya-ment i els retaules n’eren un mitjà molt adequat.

De retaules en trobem, sobretot, de fusta policromada, però també n’hi ha alguns exemplars molt interessants, com és aquest cas, esculpits en alabastre i pintats.

En aquest cas concret, ens trobem amb un retaule del segle xiv, esculpit per Bernat Saulet, que formava part de l’església de Sant Roc de Sant Joan de les Abadesses..

Amb el que han aprés sobre la passió (mort i resurrecció de Jesús) durant la unitat, hauran de poder identificar les imatges que en Bernat Saulet ha representat en el seu retaule.

Ho poden fer per petits grups. Cada membre s’encarrega PG d’unes caselles. En acabat faren una lectura ordenada de la història que relata el retaule.

Festes i celebracions • La Setmana Santa

8

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Síntesi

AGRUP.

Activitat 12. Quan ja han treballat el retaule de Bernat Saulet, i per acabar el quadern, els convidarem a fer d’artistes.

Caldrà que dibuixin un arbre on puguin reflectir les actituds dels personatges que intervenen en la passió de Jesús.

Amb l’estructura del foli giratori fan diverses rodes: PG 1. Personatges que han sortit a la passió de Jesús.

2. Actituds que han mostrat aquests personatges.

Una vegada tenim personatges i actituds cadascú farà la IND seva composició artística al seu quadern.

MATERIAL

Quadern

Festes i celebracions • La Setmana Santa

9

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten com a individus que compartim la condició humana i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ OBJECTIUS

DC

DE

DS

ACTIVITATS

✘

✘

6, 7

✘

✘

3, 4, 5, 8, 11

Reconèixer el testimoni de la Viqui Molins com a un exemple del lavatori de peus.

Explicar cronològicament els moments més significatius de la passió, mort i resurrecció de Jesús.

✘

Relacionar les festes més importants que se celebren al llarg de la setmana santa i algunes de les tradicions que tenen lloc aquests dies.

✘

1, 2,9,10

Relacionar textos de la passió, mort i resurrecció amb el Retaule de Bernat Saulet.

✘

11

Treballar les actituds que apareixen en els personatges. La senzillesa i humilitat a través del relat del diumenge de Rams i altres actituds a través del relat de la Passió.

✘

✘

3, 4, 12

Festes i celebracions • La Setmana Santa

10

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions • La Setmana Santa

Sabeu què celebrem durant aquesta setmana?

1. QUÈ SABEU DE LA SETMANA SANTA? RESPOSTA OBERTA, PERÒ UN COP FETES LES DUES ACTIVITATS AQUESTES SÓN ALGUNES DE LES IDEES QUE HAURIEN DE QUEDAR CLARES: • QUE LA SETMANA SANTA SÓN UNS DIES DE FESTA DE CARÀCTER RELIGIÓS DE LA FE CRISTIANA. • QUE ENS RECORDEN ELS DARRERS DIES DE LA VIDA DE JESÚS. QUE COMENÇA EL DIUMENGE DE RAMS (DIA EN QUE JESÚS ARRIBA A JERUSALEM I ÉS ACLAMAT PEL POBLE) I HI TÉ LLOC L’ÚLTIM SOPAR QUE JESÚS FA AMB ELS SEUS AMICS I DEIXEBLES (DIJOUS SANT), LA CONDEMNA A MORT A LA CREU (DIVENDRES SANT), L’ENTERRAMENT, I ACABA EL DIUMENGE DE PASQUA, DIA DE LA RESURRECCIÓ.

2. COMENTEU EN GRUP SI TOTES LES IDEES QUE HEU DIT TENEN A VEURE AMB LA SETMANA SANTA. SI CAL DESCARTAR-NE ALGUNA, ASSENYALEU-LA.

asqu a abans d e P m e f R ams no ò r ! e P Us ha deixat impressionats, la frase, eh?

Al final de la unitat n’esbrinarem el significat…

SOM-HI! 2

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Festes i celebracions • La Setmana Santa

11

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions • La Setmana Santa

DIUMENGE DE RAMS Jesús estava a punt d’entrar a Jerusalem, llavors li van apropar el pollí, li van posar al damunt els seus mantells i l’hi van fer pujar. Mentre avançava, molts estenien els seus mantells pel camí.

Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d’alegria, van començar a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist, i deien: —Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!

Lc 19,35-38.

Marc Lladó Quadrat

3. JESÚS ENTRÀ HUMILMENT, NO PAS SOBRE UN CAVALL

Una persona humil és modesta, senzilla, no té complexes de superioritat i respecta profundament les persones del seu entorn.

FANTÀSTIC, SINÓ QUE MUNTAVA UN ANIMAL DE CÀRREGA, UN RUC.

Saps què vol dir ser humil o senzill? Per què és important ser-ho? Coneixes persones humils?

Com podem ser més senzills, nosaltres?

4. AVUI EN DIA, PODEM TROBAR EXPERIÈNCIES SIMILARS

A LA QUE VA VIURE JESÚS EN SENTIR-SE ACLAMAT PER UNA MULTITUD? BUSQUEU FOTOGRAFIES I NOTÍCIES PER ELABORAR-NE UN MURAL.

Una persona senzilla és aquella que no mostra ostentació, i que és de caràcter fàcil de conviure i mancat de dolenteria.

Reflexió • Quin sentit tenen aquestes celebracions?

• Per què creieu que la gent les segueix multitudinàriament?

• Quins valors i actituds genera cadascuna de les que heu trobat?

L'ambient triomfal de Diumenge de Rams contrasta amb Dijous, Divendres i Dissabte Sant, que estan marcats per un ambient de silenci.

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

3

EXPERT

Han treballat 4 personatges i han respost i justificat el que se’ls demanava.

AVANÇAT

Han treballat 3 personatges i han respost i justificat el que se’ls demanava.

APRENENT

Han treballat 2 personatges i han respost i justificat el que se’ls demanava.

NOVELL

Han treballat algun dels personatges però no han respost ni justificat el que se’ls demanava.

Festes i celebracions • La Setmana Santa

12

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions • La Setmana Santa

DIJOUS SANT Un dia cap al vespre, Jesús es va reunir amb els seus amics per fer el sopar de la festa de Pasqua.

Els va explicar que hi havia gent que el volia matar perquè no els agradava el que deia i feia, però ell continuaria estimant fins a donar la vida. I els deia: «Estimeu-vos els una als altres com jo us he estimat».

I per recordar-ho sempre més, els va ensenyar a compartir la taula: el pa i el vi. Aquest seria el símbol de la seva presència al món. iStockPhoto

5. BUSCA I LLEGEIX A LA BÍBLIA PER INTERNET O EN

UN NOU TESTAMENT DE PAPER, EL FRAGMENT QUE EXPLICA AQUESTA ESCENA I LLEGEIX-LO: Jn 13,3-15 I Lc 22,14-23.

6. SABEM QUE EN TEMPS DE JESÚS RENTAR ELS PEUS ERA UN OFICI RESERVAT ALS ESCLAUS. ALESHORES:

a)

Per què Jesús fa aquest gest de rentar els peus? Què vol dir?

EXPERT

És capaç de trobar el fragment de la Bíblia, entendre’l i saber explicar l’escena.

AVANÇAT

Té dificultat per trobar el fragment de la Bíblia però l’entén i el sap explicar.

APRENENT

4

b)

Com sʼha dʼexpressar lʼamor, segons Jesús?

c)

Quins aliments fa servir Jesús en l'últim sopar i què volen simbolitzar?

d)

En quina celebració els cristians repeteixen aquest ritual?

Té dificultat per trobar el fragment de la Bíblia, li costa entendre’l i però sap explicar.

NOVELL

Li costa trobar el fragment de la Bíblia, li costa entendre’l i li costa explicar-lo.

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Activitat 6. a) Acció d’humilitat de Jesús cap els seus deixebles. Acció de servei incondicional cap els altres, fins i tot a fer una feina d’esclaus. b) Jesús va dir: «Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat». Jesús ens convida a estimar des del servei i des de la donació gratuïta als altres. c) Els aliments que fa servir són el pa i el vi. El pa simbolitza Jesús mateix, el cos de Jesús.

El vi simbolitza la sang de Jesús. d) Aquest ritual es repeteix a cada eucaristia. Els cristians fan el mateix gest que Jesús va fer amb els seus deixebles, partir el pa i compartir el pa i el vi.

EXPERT

Han respost i justificat bé les 4 preguntes.

AVANÇAT

Han respost i justificat bé 3 preguntes.

APRENENT

Han respost i justificat bé 2 preguntes.

NOVELL

Han respost i justificat bé només una pregunta.

Festes i celebracions • La Setmana Santa

13

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions • La Setmana Santa

7. LLEGIU AQUEST ARTICLE. Maria Victòria Molins, monja teresiana: «El Bakali em va dir: “Tant me fa morir perquè ningú em plorarà”».

Dani Colmena - 24/08/2020 La Viqui Molins va conèixer el Bakali en una de les visites que fa cada setmana a la presó des de fa molts i molts anys. Un funcionari li va comentar que havia arribat un noi que tenia la moral molt baixa, i al cap de pocs minuts ja parlava amb ell: «Em va dir dues frases que em van arribar al cor: «Tant me fa sortir de la presó perquè ningú m’espera a fora» i «Tant me fa morir-me perquè ningú em plorarà». I el que em va sortir al sentir aquelles paraules va ser abraçar-lo i preguntar-li si volia ser el meu amic, perquè jo sí que ho volia». Les trobades van continuar i, tot i que en un principi el Bakali es mostrava “esquerp” i “estranyat”, amb el temps van anar agafant confiança: «Un dia em va regalar una manualitat de fusta que havia fet i em va dir que gràcies a mi havia recuperat les ganes de viure. Era la primera vegada en la seva vida que feia un regal a algú».

Des d’aquell dia, ara fa uns sis anys, la Viqui i el Bakali han compartit moltes estones de confidències i un moment molt especial, quan ell va poder sortir finalment de la presó.

La Viqui l’acompanyava. «És una relació que, per la diferència d’edat, podria ser de mare i fill —i, de fet, ho és—, però jo diria que també és una amistat, perquè ens expliquem moltes coses, em convida a casa seva...; si a ell li passa alguna cosa, jo em preocupo, però si em passa alguna cosa a mi, sé que ell també es preocuparà per mi. De fet, sempre em diu que mai farà res que em pugui fer patir». Ara el Bakali ha aconseguit el permís de residència, viu en un pis d’acollida i fa de voluntari a la parròquia de Santa Anna, oferint ajuda als més desfavorits. Un canvi de vida que la Viqui, monja teresiana i molt vinculada al món assistencial, atribueix sobretot al fet de tenir persones estimades al seu voltant. «El Bakali no va conèixer el seu pare i la seva mare va morir durant el part. El va cuidar una veïna fins que als onze anys es va ficar sota un camió per venir cap a Espanya, perquè havia sentit que aquí podria viure millor. Més endavant, quan va fer divuit anys, va sortir del centre d’acollida, com els passa a molts menes, i se li van acumular petits robatoris que el van portar a la presó. No tenia ningú al món. Però en els últims anys ha fet un canvi molt gran, l’amor l’ha salvat. L’únic que salva la persona és l’amor».

Tot i la diferència d’edat i les difícils circumstàncies en què es van conèixer, la Viqui considera que han pogut establir una relació “d’amistat profunda” en què tots dos hi posen de la seva part. «Ell també em dona confiança a mi. Això que es diu moltes vegades que has d’estimar sense esperar res a canvi és mentida. Jo també vull que m’estimin; si és tan bonic, per què no ho he de voler?»

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

5

Festes i celebracions • La Setmana Santa

14

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions • La Setmana Santa

6

a)

Investigueu qui és la Viqui Molins i el procés fet al llarg de la seva vida.

b)

La Viqui segueix lʼestil dʼestimar que propugna Jesús. Subratlleu en el text les paraules que ho confirmen i després poseu-les amb lletres boniques amb algun full o cartolina per decorar la classe.

c)

La Viqui està rentant els peus als altres com Jesús va demanar. Com podríem entendre nosaltres avui rentar els peus? Escriviu els exemples que se us acudeixin.

d)

Investigueu en quins projectes ha intervingut la Viqui Molins..

Activitat 7. a) É s una monja teresiana dedicada en cos i ànima a fer que la vida sigui millor en els ambients més marginals de Barcelona. És una monja de carrer.

Mestra durant molts anys. A inicis de la dècada del 1980 viatjà a l’Àfrica i a Llatinoamèrica, concretament a Nicaragua, on troba una altra vida religiosa més enllà del monestir. Les germanes vivien en pisos, enmig de la gent del poble. Allà va sentir la necessitat de sortir perquè va pensar que al monestir, mai arribarien a aquelles persones que no tenen res.

Entre els anys 80 i 90 va acompanyar joves que estaven malalts de la SIDA. Una trentena van morir als seus braços. Sempre li agrada molt acompanyar els joves.

També compagina les seves hores visitant la presó i fent acompanyament als presos.

A partir de l’any 2006 comença a col·laborar amb la revista Catalunya Cristiana fent una columna setmanal. També és autora de diferents llibres. b) Les paraules que cal subratllar són: estimar / acompanyar / ajuda / desafavorits / compartir / amor. c) R esposta lliure però hauria de tenir relació, o fer referència a tot allò que es faci per millorar la vida dels altres. d) Actualment, a partir de l’any 2017 impulsa l’Hospital de Campanya a la parròquia de Santa Anna de Barcelona. Aquest projecte està centrat en atendre les persones sense llar, acollint-les des de la tendresa i l’amor. Des de la pandèmia de la COVID-19, cada dia hi ha més persones que acudeixen a Santa Anna en busca d’aliments.

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Festes i celebracions • La Setmana Santa

15

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions • La Setmana Santa

DIVENDRES SANT – JESÚS MORT A LA CREU

8. EXPLIQUEU EL PROCÉS I LA MORT DE JESÚS A PARTIR D’AQUESTS PERSONATGES (PODEU PREPARAR UNA REPRESENTACIÓ).

Judes

Pere

Caifàs

Sanedrí

Activitat 8.

Judes.

Pilat Un dels Dotze Apòstols de Jesús, a qui traeix amb un bes i per trenta monedes. No pot suportar el pes de la seva consciència.

Pere. El llavors Simó Pere es va treure una espasa que portava i d’un cop tallà Simó de Cirene l’orella dreta al criat del gran sacerdot. Jesús digué a Pere: «Guarda’t l’espasa a la beina; no he de beure la copa que el Pare m’ha donat?». És el deixeble que semblavaVerònica valent però que acabà negant que coneix a Jesús per salvar la seva pell. El negaria tres vegades consecutives per por a ser reconegut com a seguidor de Jesús.

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

7

Simó de Cirene. Persona que va ajudar Jesús a portar la creu fins al Gòlgota, on a continuació seria crucificat.

Caifàs. El gran sacerdot dels jueus que acusa a Jesús de ser, precisament, el Crist.

Va presidir el tribunal suprem del Sanedrí per jutjar les afirmacions segons les quals Jesús es proclamava el Messies i havia fet ressuscitar una persona.

Membre del sanedrí. Guardià dels costums que segueix el dictat dels poderosos.

El Sanedrí era la cort suprema amb la missió d’administrar justícia interpretant i aplicant la Torà, tant oral com escrita, fonamentalment a la ciutat de Jerusalem.

Alhora representava al poble jueu davant de les autoritats romanes.

Pilat. Governador (prefecte) de la província romana de Judea. Segons els Evangelis condemnà Jesús a morir a la creu per les demandes dels grans sacerdots del temple, després de rentar-se’n les mans.

Verònica. Dona pietosa de Jerusalem que, moguda per la compassió envers Jesús que carregava la seva creu camí del Gòlgota, li va donar el seu vel per poder eixugar-se el front. Jesús acceptà l’oferiment i, després de fer-lo servir, l’hi retornà amb la imatge de la seva cara miraculosament impresa al vel.

Festes i celebracions • La Setmana Santa

16

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions • La Setmana Santa

9. INVESTIGUEU AQUESTES TRADICIONS: Via Crucis Vivent de Sant Hilari • Com està relacionada amb Divendres Sant?

Associació Via Crucis Vivent

• Origen de la tradició:

Armats de Mataró • Com està relacionada amb Divendres Sant?

Jordi Merino

• Origen de la tradició:

Processons • Com està relacionada

amb Divendres Sant?

Activitat 9.

Via Crucis Vivent de sant Hilari. Des de fa més de tres segles, Sant Hilari Sacalm celebra el seu viacrucis vivent, conservant la tradició processional transmetent-la de de lapares tradició: a fills, i s’ha convertit en una manifestació popular tant important que fins • Origen i tot ultrapassa la seva geografia.

El Via Crucis és una una recreació, una remembrança, del què van fer els peregrins a la Via Santa o Via Dolorosa, que fou acompanyar Crist amb la creu.

Armats de Mataró. Els armats són una de les figures més emblemàtiques de les processons mataronines de Setmana Santa. Són els que obren la processó general de Divendres Sant des de 1990 i representen els soldats de l’Imperi romà que eren presents a la Jerusalem ocupada.

Trobem la primera prova documental de l’existència dels armats a la Confraria del Santíssim Sagrament, l’any 1705.

7 de març de 2002, l’Ajuntament de Mataró va declarar les “Desfilades dels Armats de Mataró” com a Patrimoni Cultural de la ciutat.

Processons. Tenen el seu origen en el desig de la població cristiana d’imitar la passió de Jesucrist. Era com una mena de representació teatral en què els actor” es van anar substituint amb el pas del temps per imatges de fusta o roba.

Capgròs

8

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Les confraries i germandats que van sorgir el s. xv van promocionar la celebració d’aquestes processons. També és cert que les escenificacions han sofert modificacions al llarg dels anys.

La relació amb Divendres Sant és perquè recreen la Passió o Via Crucis de Jesús.

Festes i celebracions • La Setmana Santa

17

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions • La Setmana Santa

VETLLA PASQUAL I DIUMENGE DE RESURRECCIÓ (O DE PASQUA)

iStockPhoto

10. SÍMBOLS I TRADICIONS DE PASQUA a)

Busca els símbols que es fan servir en la vetlla pasqual per explicar el sentit que té aquesta celebració.

VEGEU L’ANNEX 2

b)

Després de treballar tota la unitat ja pots explicar què vol dir la frase:

c)

Posa una situació en què es pugui fer servir aquesta frase.

L’EXPRESSIÓ «FER PASQUA BANS DE RAMS» VOL DIR ANTICIPAR-SE A FER UNA COSA ABANS QUE ARRIBI EL MOMENT OPORTÚ. I ÉS QUE ABANS DEL DIA DE PASQUA FORÇOSAMENT HI HA HAVER EL DIA DE RAMS. RESPOSTA LLIURE, PERÒ ALGUNS EXEMPLES PODRIEN SER: • COMPRAR ELS TORRONS DE NADAL I MENJAR-SE’LS EL MES D’OCTUBRE (AIXÍ QUE ELS POSEN A LA VENDA).

• VOLER PUJAR A UNA ATRACCIÓ DE FIRA QUAN ENCARA NO TENS L’ALÇADA DILLUNS DE PASQUA PERMESA. • VOLER UN VÍDEOJOC QUAN NO TENS L’EDAT DE JUGAR-HI.

• VOLER UNA PEL·LÍCULA QUE ÉS PER A ADULTS. VEURE

­

­ ­ ­ ­ ­

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

9

Festes i celebracions • La Setmana Santa

18

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions • La Setmana Santa

LA SETMANA SANTA A L’ART

11. OBSERVA I ESCRIU EL NOM DE LES ESCENES. Observa el Retaule de la passió, mort i ressurrecció, de Bernat Saulet, que es conserva al Museu Episcopal de Vic.

A

B

C

D

1

2

3

5

10

Wikimedia Commons/MEV

4

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Festes i celebracions • La Setmana Santa

19

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions • La Setmana Santa

A

B

C

D

Entrada de Jesús a Jerusalem

Últim sopar de Jesús amb els seus deixebles.

Jesús és interrogat per Caifàs, el gran Sacerdot

Ponç Pilat es renta les mans

Jesús renta el peus als deixebles

El bes de Judes

Jesús és assotat

Jesús carregant la creu camí del calvari

Porten Jesús davant d’Herodes

Jesús davant d’Herodes

Davallament de la Creu

El Calvari amb els dos lladres, i Maria i Joan als peus de la creu

Treuen Jesús de la creu per donar-li sepultura

Sepultura de Jesús

Jesús davalla als llimbs (els llimbs eren l’espai on, segons la tradició cristiana anaven les persones no batejades, sobretot els infants).

L’àngel anuncia la resurrecció a les tres Maries

Aparició a Maria Magdalena

Aparició en el camí d’Emmaús

Dubte de Tomàs

Ascensió de Jesús al cel

1

2

3

4

5

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

11

Festes i celebracions • La Setmana Santa

20

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions • La Setmana Santa

12. ET CONVIDEM A FER D’ARTISTA! Dibuixa un arbre que tingui com a títol de la soca:

Emocions i actituds dels personatges de la Passió Utilitza colors, formes, lletres boniques… Posa a les branques les emocions i actituds que descobreixis en la manera dʼactuar dʼaquests personatges. Després afegeix el nom del o dels personatges que hi situaries.

AQUESTS SÓN ELS PERSONATGES QUE HI HAN D’APARÈIXER: JESÚS, PERE, CAIFÀS, PILAT, DONES DIVERSES, VERÒNICA, SANEDRÍ.

I AQUESTES, ALGUNES DE LES ACTITUDS: HUMILITAT, SENZILLESA, VALENTIA, COMPASSIÓ, RENTAR-SE’N LES MANS, PODER, TRAÏCIÓ, COVARDIA, POR, ESTIMACIÓ, DUBTE.

12

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

www.gobookseditorial.com / DL: B 11729-2021 / ISBN: 978-84-123586-0-5 Il·lustracions de Violeta Serratosa i Bernadette López (www.evangile-et-peinture.org / www.bernalopez.org)

Festes i celebracions • La Setmana Santa

21

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ANNEXOS ANNEX 1 – Història

de la Setmana Santa

Per la festa de Pasqua, Jesús puja a Jerusalem amb els seus amics. Ha vingut gent de tot arreu.

Molts surten a rebre Jesús que ve dalt d’un ruquet. Els seus amics criden molt contents: «Hosanna, beneït el qui ve en nom del Senyor!». Els enemics de Jesús volen fer callar tota aquella gent. Però els nens i nenes encara criden més i més fort!

Un dia ja cap al vespre, es reuneix amb els seus amics per fer el sopar de la festa de Pasqua.

Jesús els explica que hi ha gent que el vol matar. No els agrada el que diu i fa, però ell continuarà estimant fins a donar la vida. I els diu: «estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat». I perquè se’n recordin sempre més, els ensenya a compartir la taula: el pa i el vi. Aquest serà el símbol de la seva presència al món.

Després de sopar, Jesús se’n va amb els seus amics a l’hort de Getsemaní. Els seus amics, de cansats, s’adormen. Jesús, però està trist perquè els seus enemics el volen matar. Uns soldats arriben amb espases i garrots. Judes, un amic seu que per diners l’ha traït, li fa un petó perquè els soldats sàpiguen a qui han d’agafar.

El dia següent, duen Jesús a Pilat, el governador romà, perquè el condemni a mort. Els soldats es burlen d’ell, posant-li una corona d’espines i una canya a la mà... com si fos un rei. Pilat finalment decideix crucificar-lo, que era com es matava les persones condemnades a mort.

El claven a la creu enmig de dos lladres. Els soldats es riuen de Jesús, però en canvi ell crida: «Pare, perdona’ls, que no saben el que fan» Al peu de la creu, hi ha Maria, la seva mare i unes amigues. Després de tres hores d’estar clavat a la creu, diu: «Pare, a les teves mans deixo la meva vida». I mor.

Maria Magdalena i dues amigues seves compren perfums per poder-los posar al cos de Jesús mort. El diumenge molt de matí, surten cap al sepulcre. Allà veuen un Àngel que els diu: «No tingueu por. Jesús ha ressuscitat».

Festes i celebracions • La Setmana Santa

22

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

També us recomanem que veieu aquests dos vídeos:

La Semana Santa para niños, parts 1 i 2 • •

1a part: https://www.youtube.com/watch?v=AM_TNuj1a8w 2a part: https://www.youtube.com/watch?v=RjDAHdBNwj8

Darrer accés als enllaços: setembre de 2021. Si en trobeu cap que no funcioni, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com.

ANNEX 2 – Els

signes de la Pasqua

EL CIRI PASQUAL Un dels elements més simbòlics i representatius del temps de Pasqua és el ciri pasqual.

Aquest ciri, a diferència dels ciris convencionals, és un ciri molt més gran i decorat. Simbolitza el Crist, mort i ressuscitat, que ens dona la seva llum, simbolitzada amb el foc que beneïm la nit solemníssima de Pasqua, en la vetlla pasqual.

Aquest ciri té una decoració pròpia, que és una creu al mig; sobre la creu la lletra grega alfa (α)i sota la creu la lletra grega omega (Ω), simbolitzant que Crist és el principi i el final de la història. Alhora, sigui als voltants de la creu o a la vora de la creu, es col·loquen els números de l’any civil en el qual estem, simbolitzant que Crist és el Senyor dels temps i de la història i que té eternament glòria i poder. Finalment, és bo de col·locar en el ciri, a cada extrem i al centre de la creu, cinc grans d’encens, simbolitzant les cinc ferides de Crist a la creu. Aquest signe, encara que sembli sàdic, és molt important i gens secundari, ja que representa que el Crist ressuscitat que el ciri pasqual simbolitza és el mateix que morí a la creu i per això es col·loquen els grans d’encens. És la plenitud del Misteri pasqual: mort i resurrecció de Jesús.

També cal dir que el ciri pasqual també té una altra significació: quan entrem a l’església a les fosques la nit de Pasqua amb la claror sola del ciri pasqual i el fum de l’encens, recordem el pas del poble d’Israel pel desert, camí de la terra promesa, ja que el llibre de l’Èxode ens recorda que de dia el poble era protegit per una columna de núvol (el fum de l’encens) i de nit una columna de foc (el ciri pasqual). Som el nou poble d’Israel, el poble de Déu, que camina vers la resurrecció del Senyor, vers el Misteri Pasqual, per tal que la nostra vida quedi configurada pel baptisme a Jesucrist, mort i ressuscitat, perquè tinguem vida.

Festes i celebracions • La Setmana Santa

23

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

Una altra consideració a afegir és que el pregó pasqual que cantem o proclamem és una lloança a aquesta nit santíssima i al ciri, elaborat amb la cera de les abelles. Per tant, és important que el ciri pasqual sigui elaborat amb cera i no pas que ens servim d’un ciri pasqual de plàstic que il·lumina amb cera líquida, ja que es perd totalment el sentit que té el ciri pasqual, representant la llum de Crist ressuscitat a partir de la cera, que la creació ens dóna.

Finalment, cal dir que el ciri pasqual estarà situat durant tot el temps pasqual fins a Pentecosta al costat de l’ambó, a diferència de les celebracions exequials, que estarà situat als peus del fèretre del difunt. El dia de Pentecosta s’apaga el ciri, donant així per acabat el temps pasqual. Aleshores, només s’usarà en el sagrament del baptisme i en les celebracions exequials.

LES FLORS Un altre element important a tenir en compte en el temps pasqual són les flors, que han de decorar ben bé sobretot el presbiteri i el baptisteri del temple. L’abundància de flors per pasqua és important per tal de simbolitzar la vida, l’alegria, el goig de la resurrecció de Jesús i la nova vida que ell mateix ens comunica. És molt recomanable que durant la cinquantena pasqual abundin les flors al temple: baptisteri, altar, ambó, ciri pasqual, etc. Cal, això sí, vetllar perquè es mantinguin en bon estat i, si es panseixen, canviar-les.

Les plantes seria millor deixar-les per al temps de durant l’any i així ajudar pedagògicament a distingir els temps litúrgics amb aquests signes externs.

ELS LLUMS És important, també, en aquest temps litúrgic de la pasqua que hi abundi la llum en el temple: la claror dels ciris, la blancor dels ornaments… tot ens ha de portar a contemplar que la Pasqua és alhora llum per a tothom.

EL CANT DE L’AL·LELUIA El cant propi de la Pasqua és, sens dubte, l’al·leluia, que en hebreu significa «lloa el Senyor».

Malgrat que el cantem durant la majoria dels temps litúrgics —excepte la Quaresma—, és un cant purament pasqual, ja que en un inici només es cantava el diumenge de resurrecció, si bé més tard es començà a cantar durant els cinquanta dies de Pasqua. Durant la Quaresma sabem que no es canta i és per això que en la Vetlla Pasqual, com ens diu el Missal Romà, l’al·leluia l’entona el president tres vegades i el poble hi respon. És molt recomanable que durant la cinquantena pasqual cantem un al·leluia ben solemne i festiu, que sigui diferent als que cantem durant la resta de l’any litúrgic, per tal de simbolitzar la gran importància del temps de Pasqua.

Festes i celebracions • La Setmana Santa

24

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

EL FOC A la Vetlla Pasqual, la nit del dissabte al diumenge, iniciem la celebració reunits, a la porta de l’església, al voltant d’un foc. Allí encendrem el Ciri pasqual. En la fosca de la nit és quan brilla la llum que és Crist. La Quaresma va començar amb cendra. Ara la Pasqua comença amb foc i llum.

EL CIRI I ELS CIRIS En el foc a la porta de l’església hi encenem el Ciri, que estarà encès en les celebracions de les set setmanes de Pasqua. Entrem a l’església rera aquest Ciri que representa Crist i d’ell encenem les nostres candeles, vol dir que la Pasqua de Crist ha de ser també la nostra Pasqua.

COLOR BLANC Els colors també tenen un sentit simbòlic. La Quaresma l’hem celebrat vestits de morat, color seriós i auster. Pentecosta, la donació de l’Esperit, que és foc i amor, la celebrarem de vermell. Per Pasqua, que comença a la Vetlla del dissabte al diumenge, fem servir el color blanc, el color de la festa, de la joia i de la puresa pasqual.

CAMPANES Entre d’altres signes festius –l’encens, les flors, la música-, també sonen per Pasqua les campanes que amb el seu toc festiu ens anuncien que és Pasqua, que el Senyor ha ressuscitat, i que ens convida a ressuscitar també a nosaltres.

Font: https://pastoral.cpl.es/index.php/any-liturgic-i-temps-liturgics/pasqua/els-signes-de-lapasqua/

Festes i celebracions • La Setmana Santa

25

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ANNEX 3 – Per

saber-ne més

DIUMENGE DE RAMS La celebració de Diumenge de Rams és una festivitat litúrgica que marca l’inici del cicle de festes de Setmana Santa. En el cristianisme, el dia de Rams recorda l’entrada de Jesucrist a Jerusalem amb els seus deixebles.

Fou la darrera vegada que Jesús va anar a Jerusalem i, segons l’Evangeli, això va passar al començament de l’última setmana de la seva vida, uns dies abans del Sant Sopar. Per tant, la festa marca el començament de la narració de la Passió. Tot i que els quatre evangelistes esmenten l’escena, no s’acaben de posar d’acord en el dia: segons Marc i Joan va ser diumenge, Mateu diu que era dilluns i Lluc no ho detalla.

Tot i que actualment el dia de Rams ha perdut seguiment a causa de la laïcització de la societat, fins no fa gaire eren molt habituals les imatges de famílies senceres, ben mudades, beneint palmes, palmons i rams de llorer. Unes imatges que encara es repeteixen en molts municipis de Catalunya cada any, i que enguany no es podrà celebrar (si bé es poden seguir diferents oficis religiosos a les xarxes o la televisió). Fins i tot en alguns indrets es fa una processó que escenifica l’entrada de Jesús damunt un ruc i la benvinguda que li donen els seus seguidors, amb palmes, palmons i rams de llorer i olivera.

LA TRADICIÓ DE LES PALMES I ELS PALMONS D’aquesta festa en deriva l’art de fer palmes, un vessant de l’artesania tradicional. Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins regalen als fillols el dia de Rams. Els palmons són peces més grans i senzilles, fetes a partir d’una fulla sencera de palmera. Les palmes, en canvi, requereixen molta més tècnica, perquè tenen les fulles trenades amb filigranes, seguint procediments semblants als de la cistelleria.

Antigament les palmes eren més utilitzades per les nenes i els nens solien portar palmons.

Tradicionalment, aquestes palmes i palmons es beneeixen durant la missa del diumenge de Rams, juntament amb les branques de llorer o olivera que encara porten molts fidels. La tradició manava que després de la seva benedicció aquestes es penjaven al balcó de casa i es deixava tot l’any com a símbol de protecció de la llar, fins que arriba el Carnestoltes de l’any següent. Arribat aquest dia, calia cremar les palmes i utilitzar la cendra beneïda per imposar-la al front dels assistents a la cerimònia religiosa del Dimecres de Cendra.

També és tradició que els Rams beneïts es cremin i se n’escampi la cendra pels camps per, així, fecundar millor la terra perquè sigui més fèrtil.

D’altra banda, les fulles de llorer beneïdes es guarden per fer-les servir com a condiment en els àpats de festa grossa!

Festes i celebracions • La Setmana Santa

26

GUIA DIDÀCTICA

Aquest quadern és de…

LA REGLA D’OR Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR Personatges i històries

JUDAISME, CRISTIANISME I ISLAM

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (CICLE SUPERIOR). Go Books Editorial, 2021.

ISBN: 978-84-123586-0-5. www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

TEMA

SESSIONS

14

La regla d’or

La finalitat d’aquesta unitat és que els alumnes comprenguin el significat del principi moral que està present en les tres religions monoteistes i que hem anomenat la regla d’or. Ho treballem a partirde l’aproximació a la biografia de personatges cristians, jueus i musulmans que han estat un exemple contemporani de lluita compromesa per a la millora de les condicions de vida de les persones. La unitat didàctica s’ha estructurat per treballar-la de manera cooperativa en equips d’uns 4 alumnes aproximadament.

Us proposem el següent plantejament: 1. Presentació del principi moral que anomenem la regla d’or a partir del quadern de l’alumne.

2. Projecte sobre els personatges i els temes relacionats amb la regla d’or. a) Treball individual sobre un personatge o un tema. b) Treball per parelles del personatge o el tema treballats. c) Treball en equip. L’equip prepararà conjuntament la presentació del personatge i del tema principal, i un informe sobre un personatge i un tema addicional.

Els personatges i els temes que treballarem són: PERSONATGES

TEMA RELACIONAT

1

Pere Casaldàliga

Drets humans - El dret a la terra

2

Daniel Barenboim

Diàleg intercultural

3

Malala

Pau i educació

4 Fàtima Mernissi

Drets de la dona

5 El Papa Francesc

Francesc d’Assís

6 Anna Frank

La lluita contra el feixisme

Al final del quadern de l’alumnat «La regla d’or» hi trobem unes breus indicacions sobre cada personatge, perquè els alumnes se’n facin una primera impressió. Poden completar la informació biogràfica de cada un d’ells utilitzant diverses fonts: enciclopèdies, Internet, la Wikipèdia… o els podeu compartir el pdf del material descarregable «La regla d’or: les vides de les persones que canvien el món» que trobareu al lloc web del projecte.

Per treballar els personatges i els temes, els alumnes tenen el quadern imprès «La regla d’or.

Persones que canvien el món».

Personatges i històries • La regla d’or

2

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

Esquema de la distribució dels continguts: Alumne/a 1

Alumne/a 2

PRESENTACIÓ PERSONATGE - TEMA PRINCIPAL

Alumne/a 3

Alumne/a 4

INFORME PERSONATGE - TEMA ADDICIONAL

Equip 1

Personatge 1

Tema 1

Personatge 2

Tema 2

Equip 2

Personatge 2

Tema 2

Personatge 3

Tema 3

Equip 3

Personatge 3

Tema 3

Personatge 4

Tema 4

Equip 4

Personatge 4

Tema 4

Personatge 5

Tema 5

Equip 5

Personatge 5

Tema 5

Personatge 6

Tema 6

Equip 6

Personatge 6

Tema 6

Personatge 1

Tema 1

RECURSOS METODOLÒGICS La unitat «La regla d’or: persones que canvien el món» està plantejada per treballar-la amb treball cooperatiu mitjançant una adaptació de l’estructura 1 - 2 - 4, i amb l’utilització d’estratègies pròpies del Treball per Projectes.

OBJECTIUS DIDÀCTICS En acabar la unitat didàctica, els alumnes han de ser capaços de:

Reconèixer els aspectes que configuren el principi moral anomenat la regla d’or.

Identificar, en determinades formulacions de les religions monoteistes, el principi moral de la regla d’or.

Sintetitzar els trets més significatius de la vida de determinats personatges cristians, jueus i musulmans que són exemple del principi moral de la regla d’or.

Identificar les aportacions d’alguns personatges per a millorar les condicions de vida de les persones i per fer realitat les afirmacions de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Conèixer algunes realitats socials que treballen per a la consecució dels drets i de les llibertats de les persones.

Personatges i històries • La regla d’or

3

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

CONTINGUTS FASES SD

DESCRIPCIÓ

Inicial

sessió 1. presentació de la unitat Presentació de la Unitat «La regla d’or».

Activació de coneixements previs: • Què és una regla o una norma?

• Què és l’or?

• Per què l’or és tan apreciat?

• Què creieu que vol dir l’expressió regla d’or?

Treball del quadernet «La regla d’or»: • Explicar, en gran grup, el significat de la regla d’or.

• Realitzar les activitats 1, 2 i 3 utilitzant l’estructura 2 - 4.

AGRUP.

MATERIAL

GG

Quadern

PG

Quadern «La regla d’or».

Quadern «La regla d’or».

Quadern «La regla d’or».

Quadern «Persones que canvien el món».

sessió 2. la regla d’or Treball del quadernet «La regla d’or»:

Comentar les formulacions de les tres religions monoteis- GG tes.

Fer les activitats 4 i 5.

IND

Fer les 6 i 7 mitjançant l’estructura del foli giratori.

PG

Lectura d’algunes de les històries que s’han escrit a l’acti- GG vitat 6.

sessió 3. correcció del quadernet GG

Correcció del quadernet «La regla d’or»:

Fer una correcció col·lectiva de les activitats 1, 2, 3, 4, 5 i 7 del quadernet. Tot i que la majoria d’activitats són de resposta oberta, trobareu un solucionari al final de la guia didàctica del quadernet La regla d’or.

Explicació del projecte: «La regla d’or: persones que canvien el món».

• Quins són els personatges i els temes relacionats?

• Quin serà el procés de treball? Tasca individual, tasca per parelles i tasca d’equip.

• Explicar la feina que caldrà fer amb el personatge i el tema principal, així com, amb el personatge i el tema addicional.

Personatges i històries • La regla d’or

4

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

sessió 4. inici del projecte

Repartiment dels personatges i dels temes relacionats (d’acord amb l’esquema de la página 3): • Assignar un personatge i un tema principal a cada equip.

• Assignar un personatge i un tema addicional a cada equip.

Repartir un personatge o un tema a cadascun dels membres dels equips (d’acord amb l’esquema de la primera página).

• Lliurar-los el text informatiu corresponent (PDF descarregable).

Treball individual: subratllar les idees més significatives relacionades amb la vida del personatge o del tema assignat, destacant especialment tot el que tingui relació amb la regla d’or i amb la Declaració Universal dels Drets Humans.

AGRUP.

MATERIAL

GG

Quadern «La regla d’or».

Quadern «Persones que canvien el món».

Quadern digtal: «Les vides de les persones que canvien el món».

Declaració Universal dels Drets Humans

Mapes de conceptes

sessió 5. treball per parelles Treball per parelles: els alumnes que han treballat el mateix PG personatge o el mateix tema s’agruparan en parelles. Cada parella farà un mapa de conceptes dels aspectes més rellevants del text que han llegit i l’aportaran al seu equip. (Els components de les parelles seran d’equips diferents.). Poden utilitzar l’estructura del foli giratori.

Personatges i històries • La regla d’or

5

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

AGRUP.

Desenvolupament

sessions 6, 7 i 8. treball en equip: preparació de la presentació del personatge i del tema principal.

S’utilitzaran 3 sessions per preparar la presentació del personatge i del tema principal:

10 minuts per decidir els recursos (mural, presentació di- PG gital, dramatització…) que utilitzaran en les presentacions.

15 minuts per fer un esborrany de com imaginen que poden ser les presentacions (quines han de ser les diapositives principals, quins han de ser els conceptes més rellevants, quines imatges necessitaran…). Poden utilitzar l’estructura del foli giratori.

5 minuts per distribuir les presentacions: Una parella prepararà la presentació del personatge principal i l’altra parella farà la presentació del tema principal.

150 minuts per fer les presentacions (2,5 sessions).

• En la presentació del personatge cal destacar les actu- PG acions més rellevants, les seves aportacions que tinguin relació amb la Declaració Universal dels Drets Humans, tot allò que ens hagi cridat l’atenció i ha de quedar ben clar per què ha estat escollit com un exemple d’actuació segons la regla d’or.

• En la presentació del tema també hem de posar l’accent PG en la relació que té amb la regla d’or i amb la contribució que fa en la implantació dels Drets expressats en la Declaració Universal.

MATERIAL

Quadern «Persones que canvien el món».

Quadern digtal: «Les vides de les persones que canvien el món».

Mapes de conceptes.

Declaració Universal dels Drets Humans.

Quadern digtal: «Les vides de les persones que canvien el món».

sessions 9 i 10. treball en equip: informe sobre el personatge i el tema addicional.

S’utilitzaran 2 sessions per preparar el treball sobre el perso- PG natge i del tema addicional:

55 minuts per fer un esborrany sobre: • Quines accions del personatge tenen relació amb la regla d’or?

• Quines actuacions del personatge tenen relació amb la Declaració Universal dels Drets Humans?

• Quina relació té el tema treballat amb la Declaració Universal dels Drets Humans o amb la regla d’or?

• Què ens ha cridat més l’atenció (Què destaca?, Què sobresurt?, Què sorprèn?) del personatge i del tema treballat?

Poden utilitzar l’estructura foli giratori.

Personatges i històries • La regla d’or

6

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Desenvolupament

AGRUP.

5 minuts per distribuir els informes: Una parella prepararà l’informe del personatge addicional i l’altra parella farà l’informe del tema addicional.

MATERIAL

Mapes de conceptes.

Declaració Universal dels Drets Humans.

Presentacions dels personatges i els temes principals PG dels equips 1 i 3. En cada una de les presentacions, l’equip que ha treballat el personatge i el tema com a adicional serà l’encarregat de fer preguntes i contrastar les informacions.

Recursos per a les presentacions

GG

Informes dels grups de contrast

60 minuts per fer els informes: • Informe del personatge addicional.

• Informe del tema addicional.

Poden utilitzar l’estructura foli giratori.

Proposem que els informes tinguin la següent estructura:

TÍTOL: Nom del personatge o del tema Aspectes relacionats amb la regla d’or o amb la Declaració Universal dels Drets Humans.

Aspectes que ens han cridat l’atenció.

Síntesi

sessió 11. presentacions al grup-classe.

PRESENTACIÓ Equip 1 Equip 3

CONTRAST Equip 6 Equip 2

Avaluació: La valoració de les presentacions serà individual i es farà tenint en compte que l’equip s’hagi ajustat als criteris establerts i valorant la qualitat dels recursos emprats i la destresa en l’exposició. Es demanarà una autoavaluació, una coavaluació i l’avaluació del docent.

• Autoavaluació: cada membre de l’equip que fa la presentació s’autoavaluarà justificant la seva qualificació.

• Coavaluació: l’equip de contrast farà la seva valoració de la presentació justificant-la adequadament. També es pot demanar l’avaluació d’algun altre equip de la classe.

Avaluació del docent.

Personatges i històries • La regla d’or

7

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FASES SD

DESCRIPCIÓ

Síntesi

sessió 12. presentacions al grup-classe.

Presentacions dels personatges i els temes principals PG dels equips 2 i 5. En cada una de les presentacions, l’equip que ha treballat el personatge i el tema com a addicional serà l’encarregat de fer preguntes i contrastar les informacions.

GG PRESENTACIÓ CONTRAST Equip 2 Equip 5

AGRUP.

MATERIAL

Recursos per a les presentacions

Informes dels grups de contrast

Recursos per a les presentacions

Informes dels grups de contrast

Informes dels personatges i dels temes

Equip 1 Equip 4

Avaluació: Autoavaluació - Coavaluació - Avaluació del docent.

sessió 13. presentacions al grup-classe.

Presentacions dels personatges i els temes principals PG dels equips 4 i 6. En cada una de les presentacions, l’equip que ha treballat el personatge i el tema com a addicional serà l’encarregat de fer preguntes i contrastar les informacions.

GG PRESENTACIÓ CONTRAST Equip 4 Equip 6

Equip 3 Equip 5

Avaluació: Autoavaluació - Coavaluació - Avaluació del docent.

sessió 14. síntesi i recapitulació (opcional).

Acabades les presentacions i amb la finalitat de consoli- GG dar el significat del principi moral de la regla d’or, podem fer l’activitat següent: • Identificar i recollir en un mural allò que tenen en comú els diferents personatges i temes estudiats.

Avaluació: Les intervencions dels alumnes en aquesta activitat, identificant els aspectes més significatius que tenen en comú els personatges i els temes, poden ajudar a configurar la seva qualificació.

Personatges i històries • La regla d’or

8

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ICONES DE LES DIMENSIONS DIMENSIÓ CULTURAL (DC)

Adquirir coneixements sobre el fet religiós en les diferents cultures i tradicions.

DIMENSIÓ ESPIRITUAL (DE)

Ser sensible al propi món interior. Es pot associar amb la creativitat, el joc, l’amor, el perdó, la compassió, la confiança, la saviesa…

DIMENSIÓ SOCIAL (DS)

Orientar l’actitud ètica personal. És una reflexió sobre problemes que ens afecten com a individus que compartim la condició humana i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies dels altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ ACTIVITATS OBJECTIUS

DC

DE

DS

QUADERNET

✘

1, 2, 3, 6, 7

Reconèixer els aspectes que configuren el principi moral anomenat la regla d’or.

✘

✘

Identificar, en determinades formulacions de les religions monoteistes, el principi moral de la regla d’or.

✘

✘

Sintetitzar els trets més significatius de la vida de determinats personatges cristians, jueus i musulmans que són exemple del principi moral de la regla d’or.

✘

✘

Identificar les aportacions d’alguns personatges per a millorar les condicions de vida de les persones i per fer realitat les afirmacions de la Declaració Universal dels Drets Humans.

✘

✘

Conèixer algunes realitats socials que treballen per a la consecució dels Drets i de les Llibertats de les persones.

✘

PROJECTE

Síntesi i recapitulació

4, 5 Lectura i subratllat del quadern digtal: «Les vides de les persones que canvien el món».

Presentacions

✘

Informes

Personatges i històries • La regla d’or

9

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries • La regla d’or

LA REGLA D’OR

1. QUINA FORMULACIÓ DE LA REGLA D’OR US SEMBLA MÉS ADEQUADA, LA POSITIVA O LA NEGATIVA? PER QUÈ?

2. ARA, AQUESTA REGLA S’HA RELACIONAT AMB CONCEPTES COM L’EMPATIA, L’EQUITAT, L’ALTRUISME…

Busqueu la definició dʼaquests conceptes i penseu algun exemple de comportament empàtic, equitatiu o altruista.

Empatia:

Equitat:

Altruisme:

2

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Freepik

Activitat 1.

La forma positiva compromet a l’acció, cal fer el bé i tractar adequadament a tots els éssers humans i no només els que formen part del propi grup; mentre que la negativa és més passiva, és a dir, n’hi ha prou de no fer el mal, encara que reprimir les actuacions nocives és també una forma d’acció.

La forma positiva implica més compromís i coherència entre el pensament i l’acció.

Activitat 2

Empatia: capacitat de posar-se en el lloc d’una altra persona, és a dir, ser capaç d’identificar les emocions dels altres, comparar-les amb les pròpies i actuar de manera efectiva i afectiva en la seva realitat.

Equitat: capacitat de tractar totes les persones amb justícia, respectant les diferències i tenint en compte les necessitats de cada individu.

Altruisme: oposant-se a l’egoisme, és la preocupació envers els altres que ens porta a comportar-nos procurant el seu bé.

Els exemples han de descriure accions realitzades per personatges que han pres consciència de les necessitats existents i, moguts pel sentit de justícia o per compassió vers el patiment dels altres, tenen la intenció de millorar la societat. És important fer veure als alumnes la diferència entre les accions que suposen simplement un ajut puntual i les que impliquen un compromís personal sostingut.

Personatges i històries • La regla d’or

10

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI

Activitat 3.

Personatges i històries • La regla d’or

Per explicar aquesta imatge es poden expressar idees relacionades amb l’empatia, l’equitat i l’altruisme, l’afecte, l’alegria…

3. EXPLIQUEU QUÈ US SUGGEREIX AQUESTA IMATGE

iStockPhoto

4. EXPLIQUEU PER QUÈ AQUESTES EXPRESSIONS SÓN DIFERENTS

També els pot suggerir la voluntat d’ajudar els que tenen alguna dificultat. O la idea de voler compartir bons moments plegats.

MANERES DE REFERIR-SE A LA REGLA D’OR.

«Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquest.»

(Mc 12,31) «Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin.»

(Lc 6,31)

«Cap de vosaltres no és veritable creient fins que no vol per al seu germà allò que vol per a ell mateix.»

Mahoma: 13è dels 40 hadits de Nawawi

«Allò que per a tu és detestable, no ho facis al teu pròxim. Aquesta és tota la Llei, la resta són comentaris.»

Hillel: Talmud Bab, Shabbat

Activitat 5.

iStockPhoto

5. QUINES D’AQUESTES EXPRESSIONS ESTAN FORMULADES EN POSITIU?

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

Per exemple: el noi jove ha vist que feia bon dia i ha tret el senyor gran a passejar.

3

Les dues expressions cristianes estan formulades en positiu, mentre que la jueva ho està en negatiu. Tot i que l’expressió islàmica conté dues vegades la paraula no el que diu és que només seràs un veritable creient quan vulguis per al teu germà el mateix que vols per a tu i aquesta idea implica acció i, per tant, és com una formulació en positiu.

Activitat 4.

«Estima els altres com a tu mateix» vol dir que has d’apreciar els altres, que t’has d’interessar per ells i que has de fer tot el possible perquè siguin feliços, de la mateixa manera que cerques la teva pròpia felicitat.

«Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin» és literalment la formulació positiva de la regla d’or.

«Cap de vosaltres no és veritable creient fins que no vol per al seu germà allò que vol per a ell mateix»: voler per al germà allò que vols per a tu va més enllà del desig ja que vol dir que cal esforçar-se per aconseguir el millor per al germà. S’entén per germà qualsevol persona.

«Allò que per a tu és detestable, no ho facis al teu pròxim.» és també, la formulació en negatiu de la regla d’or.

Personatges i històries • La regla d’or

11

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Personatges i històries • La regla d’or

6. EXPLIQUEU UNA HISTÒRIA (POT SER INVENTADA O REAL) EN LA

QUE EL O LA PROTAGONISTA ACTÜI SEGONS LA REGLA D’OR, ÉS A DIR, PROCURANT PER ALS ALTRES ALLÒ QUE VOLDRIA PER A SI MATEIX.

DE LA HISTÒRIA QUE S’INVENTIN SE N’HA DE PODER EXTREURE LA CONCLUSIÓ DE LA IMPLICACIÓ I EL COMPROMÍS DEL PROTAGONISTA AMB LA REGLA D’OR, I QUE ELS SEUS ACTES SIGUIN COHERENTS AMB AQUEST PENSAMENT.

4

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR Unsplash

Personatges i històries • La regla d’or

12

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

SOLUCIONARI Festes i celebracions • Les festes setmanals

7. SOU CAPAÇOS DE TROBAR LES SIS PARAULES

RELACIONADES AMB LA REGLA D’OR AMAGADES EN AQUESTA SOPA DE LLETRES?

C

A

P

T

E

Q

T

E

D

U

B

R

M

I

A

I

R

A

Z

I

I

P

O

E

S

T

I

M

A

R

F

C

I

D

U

T

I

A

E

M

Z

A

L

T

A

D

Q

U

C

P

F

I

O

P

A

L

E

Q

Q

I

O

D

M

U

E

B

G

U

O

E

B

E

T

O

P

C

M

E

D

Z

E

C

I

R

A

I

T

C

R

O

A

E

M

S

I

U

R

T

L

A

ESTIMAR ALTRUISME EQUITAT REGLA D’OR EMPATIA ACTUA

PROJECTE: LA REGLA D’OR ~ Personatges Escriu a la taula següent quin és el personatge i el tema principal, així com el personatge i el tema addicional que ha tocat al vostre equip.

PRINCIPAL

ADDICIONAL

PERSONATGE

TEMA

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR

5

Personatges i històries • La regla d’or

13

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

ANNEX RECURSOS DIGITALS

A banda del quadern digtal: «Les vides de les persones que canvien el món», si voleu podeu ampliar la informació de cada personatge i la seva lluita.

A continuació us proposem alguns recursos que es poden trobar a la xarxa, però n’hi ha molts més.

PERE CASALDÀLIGA El dret a la terra. Els drets humans

L’Auca de Pere Casaldàliga - Català, valent, poeta, cristià, bisbe, profeta - Text: Joan Vilamala · 2008) https://www.auques.cat/auca.php?auca=casaldal

Pere Casaldàliga. Les causes i la vida. Programa Sense Ficció emès el 25 de març de 2014 https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/pere-casaldaliga-les-causes-i-la-vida-/video/4975611/

Pere Casaldàliga, retrat al llarg de 30 anys. Programa Sense Ficció emès el 13 de febrer de 2018 https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/pere-casaldaliga-retrat-al-llarg-de30-anys/video/5729571/

Pere Casaldàliga, militant de l’esperança. Mònica Terribas entrevista Pere Casaldàliga l’any 2005, quan tenia 77 anys. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/pere-casaldaliga-militant-de-lesperanca/video/4938971/

Pàgina de la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Casaldàliga_i_Pla

Descalç sobre la terra vermella — Telefilm en format de minisèrie de dos episodis dirigit per Oriol Ferrer amb guió de Marcos Berstein i Maria Jaén basat en el llibre amb el mateix títol de Francesc Escribano que relata l’experiència de Pere Casaldàliga amb els indígenes de Mato Grosso. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/casaldaliga/descalc-sobre-la-terra-vermella-capitol-1/video/4975851/

El darrer accés als enllaços es va comprovar al setembre de 2021. Si en trobeu cap que no funciona, sisplau, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com

Personatges i històries • La regla d’or

14

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

Capítol 2: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/casaldaliga/descalc-sobre-la-terra-vermella-capitol-2/video/4976051/

Els Drets humans. Preguntes i respostes. Llibret editat per la Generalitat de Catalunya - Departament d’Interior i el Centre Unesco de Catalunya https://ajuntament.barcelona.cat/dretsidiversitat/sites/default/files/Dretshumans_ preguntesirespostes.pdf

Pensar els drets humans, d’Irene de Puig i el grup IREF. Editat per la Generalitat de Catalunya http://www.gencat.cat/drep/ipau/sumaris/pensar_drets_humans.pdf

ANNE FRANK La lluita contra el feixisme

Pàgina de la Viquipèdia sobre Anne Frank: https://ca.wikipedia.org/wiki/Anne_Frank

Pàgina de la Viquipèdia sobre el Diari d’Anne Frank: https://ca.wikipedia.org/wiki/ El_diari_d’Anne_Frank

La obra de Ana Frank, pàgina oficial de l’Anne Frank House, en castellà. https://www.annefrank.org/es/ana-frank/el-diario/la-obra-de-ana-frank/

Enllaç al portal bookshop amb diverses edicions del llibre: https://ca.bookshop.org/ books?keywords=anna+frank

El diario de Ana Frank, pel·lícula (en castellà): https://youtu.be/a9RwnPrMaLU

ANNE FRANK’S DIARY - An animated feature film. Pel·lícula d’animació en anglès, sobre l’obra d’Anne Frank https://youtu.be/qAIRFyR6NyQ

La lluita contra el feixisme.

• «Què és el feixisme?»: http://revistaxq.com/ca/2021/04/26/que-es-el-feixisme/ • «¿Qué es el fascismo y en qué se diferencia de la extrema derecha?», reportatge a Youtube, en castellà, de la BBC News Mundo: https://youtu.be/e7iqwokK-xg

El darrer accés als enllaços es va comprovar al setembre de 2021. Si en trobeu cap que no funciona, sisplau, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com

Personatges i històries • La regla d’or

15

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

MALALA YOUSAFZAI La pau i l’educació

Pàgina de la Viquipèdia sobre Malala Yousafzai https://ca.wikipedia.org/wiki/Malala_Yousafzai

Discurs de Malala Yousafzai a les Nacions Unides (Subtitulat en castellà) https://www.youtube.com/watch?v=UJZHFlao88Y

Discurs d’acceptació del Premi Nobel de la Pau (2004) https://www.youtube.com/watch?v=8E-iJrxhGzc

He Named Me Malala, pel·lícula biogràfica dirigida per David Guggenheim. En anglès https://www.youtube.com/watch?v=RF2UUwCqzpc

La educación, un derecho humano, UNESCO etxea, 2005 (en castellà) http://www.unescoetxea.org/dokumentuak/Educacion_Derecho_Humano.pdf

PAPA FRANCESC Francesc d’Assís

Pàgina de la Viquipèdia sobre el Papa Francesc https://ca.wikipedia.org/wiki/Papa_Francesc

Pàgina del Vatiacà sobre el Papa Francesc (en castellà) https://www.vatican.va/content/francesco/es.html

Pàgina de la Viquipèdia sobre Francesc d’Assís https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_d’Assís

Entrada sobre Francesc d’Assís a a Gran Enciclopèdia Catalana https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0028020.xml

El darrer accés als enllaços es va comprovar al setembre de 2021. Si en trobeu cap que no funciona, sisplau, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com

Personatges i històries • La regla d’or

16

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

FÀTIMA MERNISSI Els drets de la dona

Pàgina de la Viquipèdia sobre Fàtima Mernissi https://ca.wikipedia.org/wiki/Fàtima_Mernissi

Biografia de Fàtima Mernissi a la pàgina Biografías y vida: https://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/mernissi.htm

«La dona àrab segons l’ONU», article de Dolors Bremon a El Periódico https://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20070405/la-dona-arab-segons-lonu-5440553

Conferencias mundiales sobre la mujer, pàgina oficial de l’ONU https://www.unwomen.org/es/how-we-work/intergovernmental-support/world-conferences-on-women

Els drets de les dones. Pàgina de Mans Unides https://www.mansunides.org/observatori/drets-dona/drets-dones

«Convenció sobre l’Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona». Document d’Amnistia Intenacional Catalunya http://www.amnistiacatalunya.org/edu/pdf/docs/conv-fem-cat.PDF

Discurs de l’actriu Emma Watson a l’ONU https://www.youtube.com/watch?v=xottL3JnaQw

El darrer accés als enllaços es va comprovar al setembre de 2021. Si en trobeu cap que no funciona, sisplau, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com

Personatges i històries • La regla d’or

17

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Guia didàctica

DANIEL BARENBOIM El diàleg intercultural

Pàgina de la Viquipèdia sobre Daniel Barenboim https://ca.wikipedia.org/wiki/Daniel_Barenboim

Pàgina oficial de Daniem Barenboim https://danielbarenboim.com/

Pàgina oficial de la Fundació Barenboim-Said https://www.barenboim-said.es/es/

Recull d’articles a El País de Daniel Barenboim https://elpais.com/autor/daniel-barenboim/

Recul d’articles sobre Daniel Barenboim al diari ARA https://www.ara.cat/cercador?text=barenboim&orderBy=latest&types=article,interview,longform,opinion,cartoon,poll,video,story

Pàgina de la Càtedra Unesco AMIDI - UDG sobre el diàleg intercultural http://www.amidi.org/dialogo-intercultural/

Declaració Universal de la UNESCO sobre la Diversitat Cultural (en castellà) http://portal.unesco.org/es/ev.php-URL_ID=13179&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html

El darrer accés als enllaços es va comprovar al setembre de 2021. Si en trobeu cap que no funciona, sisplau, feu-nos-ho saber a info@gobookseditorial.com

Personatges i històries • La regla d’or

18

BIOGRAFIES AMPLIADES Aquest quadern és de…

LA REGLA D’OR PERSONES QUE CANVIEN EL MÓN Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR Personatges i històries

JUDAISME, CRISTIANISME I ISLAM

Aquest material forma part del projecte educatiu Cultura religiosa de primària (CICLE SUPERIOR). Go Books Editorial, 2021.

ISBN: 978-84-123586-0-5. www.culturareligiosaprimaria.cat. Autors del contingut: Jesús Nieto Quintana, Carme Guardia Benito i Josefina Jou Gelabert. Disseny i maquetació: Meritxell Carceller. Il·lustracions: Violeta Serratosa, Vforviu. Correcció: Natàlia Cerezo.

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Biografies ampliades

Pere Casaldàliga EL DRET A LA TERRA

En Pere Casaldàliga i Pla va néixer el 16 de febrer de 1928 a Balsareny, a la província de Barcelona. Als nou anys, en plena guerra civil espanyola, va anar a estudiar al seminari dels pares claretians de Vic. Explica que durant la guerra va aprendre a protegir persones innocents que estaven en perill.

Ordenat sacerdot el 31 de maig de 1952 va treballar a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid. Va assumir els càrrecs de formador, de director de la revista Iris i de responsable del seminari de Barbastre. Dins de la comunitat dels claretians, va impulsar una visió renovada de l’església caracteritzada per viure una fe adulta, corresponsable, lliure, pobra i sense jerarquies imposades.

El 1968, mogut per la seva vocació missionera, viatjà al Brasil per fundar una missió claretiana a la regió de l’Araguaia, a l’estat del Mato Grosso (Amazones), on va trobar un territori sense metges ni escoles, regit per una llei imposada pels grans terratinents que oprimia els camperols dels poblats indígenes. En poc temps, Casaldàliga va haver d’enterrar més de mil peons, «sovint sense taüt i moltes vegades sense nom».

El 23 d’octubre de 1971 va ser nomenat bisbe titular de Sao Félix d’Araguaia i en la cerimònia, que va ser extraordinàriament austera, en un gest carregat de simbolisme, va substituir el bàcul i la mitra típics per un rem i un barret de palla.

Aquest mateix dia, va fer pública una extensa carta pastoral, escrita uns dies abans, titulada «Una església de l’Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social» en la que denunciava l’explotació i la situació d’esclavatge dels indígenes i posava de manifest les causes i els responsables.

De la carta pastoral se’n van fer ressò la majoria de diaris i publicacions del Brasil en plena repressió militar. Com afirmà el sociòleg José de Souza Martins (1995), «el document és un dels més importants de la història social del Brasil» i això els militars no ho podien tolerar.

A partir d’aquest moment, el bisbe Pere va ser objecte de tota mena de rumors, calúmnies, amenaces d’arrest i de mort, visites de la policia i de l’exèrcit federal, diversos intents d’assassinat… però, alhora, va provocar una autèntica revolució, ja que van començar a aparèixer d’altres documents amb la mateixa intenció en diferents regions del país:

• Al 1973 es va publicar «He sentit els crits del meu poble» dels bisbes del nord-oest.

• A l mateix any, es va fer públic «Y-Juca-Pirama. L’indígena: aquell que ha de morir» dels bisbes i missioners de l’Amazones.

Personatges i històries • La regla d’or • Persones que canvien el món

2

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Biografies ampliades

• Al 1974 es va publicar el text «Mar-

ginació d’un poble, el clam de les esglésies» dels bisbes de l’oest del país.

• Al 1980, la Conferència Episcopal Brasilera va publicar un document institucional anomenat «L’església i els problemes de terra» en el que s’analitzen i denuncien els resultats del desenvolupament capitalista al camp brasiler.

Malgrat les terribles pressions que va patir, l’anomenat «bisbe dels pobres» va seguir lluitant per les seves conviccions, per les seves causes. Ell mateix expressava que «les meves causes valen més que la meva vida, perquè són les causes les que donen sentit a la vida. Una vida sense causes és una vida pobra, trista i buida».

L’any 1974, juntament amb els seus col·laboradors, va fundar l’Associació ANSA, entitat sense ànim de lucre que defensa la cultura indígena de l’Amazònia i per millorar les condicions de vida dels més pobres de l’Araguaia, ajudant els petits camperols i denunciant les causes de les injustícies.

El riu Araguaia Al llarg de la seva vida, Pere Casaldàliga va publicar més de 50 obres en poesia i en prosa, i va ser fundador i impulsor de pastorals i moviments socials que són referència mundial en la lluita per la terra i per als drets dels petits camperols i indígenes, com ara la Comissao Pastoral de la Terra, el Conselho Indigenista Missionário, o el Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra. Va morir el 8 d’agost de 2020, als 92 anys d’edat, víctima d’una malaltia respiratòria. Representants de l’ètnia xavante van portar el taüt del bisbe sobre llurs espatlles.

En un dels seus llibres, Yo creo en la justicia y en la esperanza, publicat el 1975, quatre anys després de l’esmentada carta pastoral i en un temps d’intensa repressió envers ell i el seu entorn, es pot llegir aquest senzill poema:

Personatges i històries • La regla d’or • Persones que canvien el món

3

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Biografies ampliades

EL NOM NOVELL Plor i silenci i crit, és la paraula que m’omple ara la boca i l’esperit.

Que mai encara jo no havia arribat a entendre, mare: la lli-ber-tat!

(Amb tots els que lluitaren i moriren per Ella; amb tots els qui la varen cantar i patir i somniar… jo la canto i la pateixo —i la gaudeixo, una mica —la lliure Llibertat!

Aquella, vull dir, mare, tota plena amb que el Crist ens va lliurar.)

Si em bategeu un altre cop, un dia, amb l’aigua dels sanglots i la memòria, amb el foc de la mort i de la Glòria…: digueu a Déu i al món que m’heu posat el nom de Pere-Llibertat!

Personatges i històries • La regla d’or • Persones que canvien el món

4

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Biografies ampliades

Wilimedia Commons

Anne Frank LA LLUITA CONTRA EL FEIXISME

Anne Frank va néixer el 12 de juny de 1929 a Frankfurt del Main, Alemanya. Va ser la segona filla del matrimoni format per Otto Heinrich Frank i Edith Hollände. El pare era un antic oficial de l’exèrcit alemany que havia lluitat pel seu país durant la Primera Guerra Mundial i havia estat condecorat. A la casa de la família Frank hi havia una extensa biblioteca i els pares es van encarregar que les seves filles gaudissin amb la lectura.

A causa de les creixents hostilitats en contra dels jueus i amb la intenció de cercar més seguretat, quan l’Anne tenia 5 anys la família Frank es va traslladar a Amsterdam on el pare va muntar una sucursal de l’empresa alemanya Opekta. A Amsterdam, les dues noies van anar a escoles públiques. Margot va destacar en matemàtiques i Anne en lectura i escriptura.

L’any 1938, Otto va fundar amb el seu amic Hermann van Pels, també jueu, una altra empresa dedicada a la venda d’espècies. El novembre d’aquell mateix any, a Alemanya tenia lloc «la nit dels vidres trencats», episodi de violència extrema contra els jueus, que les famílies Frank i van Pels van seguir amb molta inquietud. El setembre de 1939, Alemanya va envair Polònia, la qual cosa va iniciar la Segona Guerra Mundial. Aquest fet va atemorir els jueus que vivien a Europa, ja que coneixien l’afany expansionista de Hitler. Els pitjors auguris per a la família Frank es van complir el 10 de maig de 1940 quan Alemanya va atacar i va ocupar els Països Baixos. Immediatament, totes les lleis antijueus es van aplicar també als territoris ocupats. La Margot i l’Anne van haver de canviar d’escola i van perdre tots els seus amics i amigues. Per protegir la seva empresa, Otto Frank va cedir la direcció a dos col·laboradors seus que eren aris —cristians d’origen alemany— i va començar a construir un amagatall per a la família a la part posterior de l’empresa. L’edifici no cridava l’atenció.

La casa del darrere era una construcció de tres plantes unida a la façana posterior de l’edifici principal. En total eren uns 50 metres quadrats. S’hi podia entrar a través d’una petita porta oculta per una prestatgeria de llibres.

El 12 de juny de 1942, quan l’Anne va fer 13 anys, els pares li van regalar un diari que ella mateixa havia triat, ja que sabien què li agradava escriure i van pensar que allò l’ajudaria a distreure’.s.

El 5 de juliol de 1942, la Margot va rebre una trucada en què li ordenaven que es presentés per ser deportada a un camp de treball. Aquell mateix dia la família Frank va abandonar casa seva, que van deixar desendreçada com si haguessin fugit a Suïssa, i es va traslladar a

Personatges i històries • La regla d’or • Persones que canvien el món

5

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Biografies ampliades

Entrada a l’amagatall, darrere la llibreria

l’amagatall. Una setmana més tard, el matrimoni Hermann i Auguste van Pels i el seu fill Peter, 3 anys més gran que l’Anne, van entrar també a «la casa del darrere»; al novembre s’hi va incorporar el dentista Fritz Pfeffer. En total s’hi van amagar 8 persones que tenien l’esperança de recobrar la llibertat al cap d’unes setmanes, però van passar més de dos anys a l’amagatall. Durant tot aquest temps no van poder sortir al carrer, vivien amb por i incertesa, la qual cosa provocava moltes tensions.

Durant tot aquest temps, la secretària d’Otto, Miep Gies i el seu marit Jan, van ajudar els refugiats portant-los aliments i notícies. Cada vespre, quan tots els treballadors de l’empresa havien marxat, els refugiats podien acudir a la casa principal, per escoltar les notícies preocupants que emetia la BBC. L’Anne va llegir molts llibres durant aquest temps, va iniciar una relació sentimental amb Peter i va escriure i reescriure el seu diari i diversos quaderns en què explica les terribles experiències que estaven vivint i en què expressa la seva por a haver d’estar amagada durant molts anys; també parla dels seus sentiments cap a en Peter, dels conflictes amb els seus pares i de la seva vocació d’escriptora. És el recull de dos anys d’intenses vivències, ja que la primera anotació al diari és del 14 de juny de 1942 i l’última carta la va escriure l’1 d’agost de 1944.

Personatges i històries • La regla d’or • Persones que canvien el món

6

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Biografies ampliades

El març de 1944, el ministre holandès Bolkestein va fer una crida per la ràdio sol·licitant als holandesos que conservessin els documents importants, perquè, després de la guerra, es pogués conèixer el que es va viure durant l’ocupació alemanya. L’Anne cregué que tot el que havia escrit tenia molt valor i pensà que quan acabés la guerra publicaria un llibre que es titularia La Casa del darrere. Començà a endreçar i a retocar els seus escrits el 20 de maig. Va ometre textos que considerà poc rellevants i en va escriure de nous fins a completar 215 pàgines en pocs mesos.

El 4 d’agost de 1944 tots els ocupants de «la casa del darrere» van ser descoberts i arrestats per la Grüne Polizei («policia verda») i els van traslladar a camps de concentració on van morir pocs mesos després. L’únic que va sobreviure va ser l’Otto que un cop alliberats per les tropes aliades va tornar a Amsterdam on Miep Gies li va donar el diari i els quaderns de l’Anne que havia trobat a l’amagatall. * * * Wat wordt gedaan, kan niet ongedaan worden gemaakt, maar kan worden voorkomen dat het opnieuw gebeurt.

«El que es fa no es pot desfer, però es pot prevenir perquè no torni a passar». * * * L’any 1947, es va fer realitat el somni de l’Anne, ja que el seu pare va aconseguir publicar el tots els seus escrits amb el títol Het achterhuis («La casa del darrere»), encara que, en les edicions d’altres països, es va titular El diari d’Anne Frank.

Pàgines manuscrites del Diari

Personatges i històries • La regla d’or • Persones que canvien el món

7

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Biografies ampliades

LA PERSECUCIÓ AL POBLE JUEU El 1920, el Partit Obrer Alemany (DAP) va canviar el seu nom pel de Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, conegut per l’acrònim NAZI (Nationalsozialist).

A Alemanya, la situació econòmica i social no era gens bona, hi havia molt poca feina i molta pobresa. Aquest malestar generalitzat va propiciar el sorgiment d’un líder, Adolf Hitler, que fomentava les idees sobre la puresa racial del poble alemany i la necessitat de protecció de la nació en front dels que anomenava «enemics de la raça», que incloïen els jueus, els eslaus, els gitanos, els mestissos, els comunistes, els homosexuals, els discapacitats físics i mentals... entre d’altres. Hitler culpabilitzava aquests col·lectius, i sobretot els jueus, de tots els mals que patia el país.

El 1930 el partit NAZI ja va ser el segon amb més representació al parlament i el 1932 va guanyar les eleccions. A principis de 1933, Hitler va ser nomenat canceller i dos mesos després es va aprovar una llei que donava a Hitler plens poders ja que podia governar per decret d’emergència durant quatre anys. A la mort del president de la Nació, Paul von Hindenburg, l’agost de 1934, les competències del canceller i del president es van unir en el càrrec de Führer. Això, va permetre a Hitler el control total del poder legislatiu i de l’exèrcit.

A partir d’aquest moment, la propaganda antijueva va aparèixer en la majoria de botigues i restaurants i es van anar aprovant lleis amb la intenció de desposseir els jueus de tots els seus drets: van ser apartats de les professions liberals, es van prohibir els matrimonis entre jueus i no jueus, se’ls va retirar la nacionalitat alemanya donant-los l’estatus de simples residents, amb la qual cosa perdien el dret de votar, se’ls va negar l’assistència sanitària, s’obligava els nens jueus a anar només a escoles jueves… El 9 de novembre de 1938, amb l’excusa de l’assassinat d’un funcionari alemany a París a mans d’un adolescent jueu, les SS (policia nazi) van organitzar un esclat de violència contra els jueus que va durar dos dies i que s’ha conegut com «la nit dels vidres trencats». Més de 7.000 botigues i magatzems de jueus van ser destrossats, 1.574 sinagogues (gairebé totes les que hi havia a Alemanya) van ser incendiades així com molts cementiris jueus. Més de 30.000 jueus van ser detinguts i internats en els camps de concentració recentment creats i molts d’altres van ser assassinats. Hitler va culpar novament els jueus de tots els incidents i els va imposar una indemnització milionària per danys i perjudicis. La multa va suposar la confiscació del 20% de tots els béns jueus. El 1939, gairebé totes les empreses jueves havien fet fallida sota la pressió financera i el descens dels beneficis.

La persecució al poble jueu es va culminar durant els sis anys que va durar la segona guerra mundial (1939-1945) en els que, aproximadament, sis milions de jueus d’Europa van ser deportats a camps d’extermini nazis i van ser massivament assassinats. És el que es coneix com a l’holocaust.

Personatges i històries • La regla d’or • Persones que canvien el món

8

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Biografies ampliades

Wilimedia Commons

Malala Yousafzai LA PAU I L’EDUCACIÓ

Malala Yousafzai va néixer el 12 de juliol de 1997 a Mingora (Pakistan).

PAKISTAN El 1947 es va fundar l’estat del Pakistan i des d’aleshores l’exèrcit ha fet diversos cops d’estat i ha governat durant més de la meitat de la seva història. Durant els períodes de govern civil s’han fixat les principals estratègies, sobretot en política exterior i en qüestions de seguretat.

Es talibans (moviment religiós-militar que interpreta la llei islàmica de manera molt rigorosa) van fent atacs per dominar determinats territoris i imposar un règim de coacció i terror. Pretenen que tothom interpreti l’Alcorà com ho fan ells i, tot i que el llibre sagrat dels musulmans deixa clar que els homes i les dones són iguals en drets, interpreten una sura que diu que «[...] les bones dones són devotament obedients i modestes en absència del seu espòs que és el que Al·là exigeix» per negar el dret a l’educació a les dones. Per exemple, a la zona on va néixer la Malala Yousafzai, entre el 2003 i el 2009, els talibans van tancar totes les escoles privades i van prohibir l’educació de les nenes. A finals del 2007 es va crear el moviment Tehrik-e-Taliban Pakistan (TTP, Moviment Talibà del Pakistan), organització terrorista que proclama l’extremisme religiós islàmic i el yihadisme. El conflicte amb els islamistes radicals ha estat permanent, a vegades s’ha volgut arribar a acords per mirar de cercar la pau. El 9 de maig de 2008, el govern provincial va arribar a un acord amb els talibans en el que, ambdues parts, es comprometien a aturar la violència. El pacte va servir per estimular els talibans que van continuar expandint-se cap a altres zones, de manera que l’exèrcit va llançar una ofensiva que va provocar que la població abandonés massivament les seves cases buscant refugi. A la fi, l’exèrcit va aconseguir fer-se de nou amb el control. Tot i així, els talibans hi continuen presents, cometen atemptats i agredeixen les nenes que gosen anar a l’escola.

Té dos germans més petits. El seu pare, Ziauddin Yousafzai, va ser director d’una escola pública durant molts anys i defensor del dret a l’educació de tots els infants. Aquest ambient cultural, aquesta idea de respecte cap a totes les persones, aquesta valoració de les llengües, la cultura i l’educació és el que va viure la Malala a la seva llar durant la infantesa. Malala parla diferents llengües: paixtu, urdú i anglès.

Als 13 anys, sota el pseudònim de Gul Makai, va començar a tenir influència quan escrivia un blog per a l’agència de notícies BBC en el que explicava la seva vida sota el règim del

Personatges i històries • La regla d’or • Persones que canvien el món

9

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Biografies ampliades

Tehrik i Taliban Pakistan (TTP) i els seus intents de recuperar el control de la vall després que l’ocupació militar els obligués a sortir a les zones rurals. La seva identitat es va descobrir arran d’unes entrevistes a mitjans de comunicació i un documental que van fer sobre ella.

L’any 2011 va rebre el Premi Internacional Catalunya un dels guardons més prestigiosos que concedeix la Generalitat de Catalunya, per la seva determinació i el seu coratge en la defensa dels drets humans.

Quan tenia 15 anys, el 9 d’octubre de 2012, en sortir de la seva escola a Mingora, la Malala, acompanyada de les seves amigues, va pujar a l’autobús per tornar a casa. Durant el trajecte, dos talibans armats van fer aturar l’autobús, hi van pujar, van preguntar qui era la Malala i li van disparar. Greument ferida, va ser traslladada en helicòpter a un hospital de la ciutat on va ser intervinguda quirúrgicament i després de diverses setmanes en coma, va aconseguir sobreviure.

La reacció internacional i del Pakistan vers l’atemptat va ser de condemna unànime i es van produir multitud de manifestacions per mostrar el rebuig al terrorisme i el recolzament als drets de les dones. La Malala va continuar ferma en la seva idea d’aconseguir que les joves puguin tenir accés a una educació gratuïta i obligatòria i es va convertir en un símbol de la lluita pel dret a l’educació dels infants, i particularment de les dones.

L’any següent, al 2013, va publicar el seu primer llibre I am Malala (Jo sóc la Malala) on denuncia la situació de les dones al Pakistan.

Va crear, juntament amb el seu pare, la Malala Fund, fundació sense ànim de lucre per a impulsar les iniciatives en favor de la universalització de l’educació al món, va ser nominada per al Premi Nobel de la Pau i, el dia que complia 16 anys, va pronunciar un discurs memorable a l’auditori de l’ONU a Nova York que va concloure amb sentits aplaudiments dels nombrosos assistents.

Portada del llibre Jo soc la Malala, en què s’explica la vida de Malala Yousafzai.

«Els terroristes estan fent mal ús del nom de l’Islam i de la societat paixtu per als seus propis beneficis personals. Pakistan és un país pacífic, democràtic. Els paixtus volen educació per als seus fills i filles. I l’Islam és una religió de pau, humanitat i germanor. L’Islam diu que no només és el dret de cada nen a rebre educació, sinó que és el seu deure i responsabilitat».

Malala Yousafzai, Discurs davant les Nacions Unides El 10 d’octubre de 2014 va ser premiada amb el Nobel de la Pau per la seva lluita contra la supressió de la infància i la gent jove, i pel dret de tots els nens a l’educació, essent la persona més jove que ha rebut aquest guardó tan important.

Personatges i històries • La regla d’or • Persones que canvien el món

10

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Biografies ampliades

«Quan tenia 10 anys, Swat, que era un lloc preciós i turístic, es va convertir de sobte en un niu de terrorisme. Més de 400 escoles van ser destruïdes. Es va prohibir que les nenes hi anessin.

Les dones rebien pallisses. Es matava persones innocents. Tots patíem. I els nostres somnis meravellosos es van convertir en malsons.

L’educació va passar de ser un dret a ser un delicte. Al canviar de sobte el meu món, van canviar també les meves prioritats.

Tenia dues opcions. Una era callar i esperar que em matessin.

L’altra parlar alt i que em matessin llavors. Vaig triar la segona opció. Vaig decidir parlar alt».

Malala Yousafzai, Discurs en la recepció de el Premi Nobel de la Pau. Dos anys després, un documental titulat He Named Me Malala sobre la seva vida, realitzat per National Geographic, va ser premiat amb un Oscar. Al 2017, la Malala va aconseguir una plaça a la Universitat d’Oxford per estudiar la triple llicenciatura de Filosofia, Política i Economia i va publicar el llibre El llapis màgic de la Malala en què explica la força del llapis, el paper i de l’educació per canviar el món.

Actualment la Malala, a través de la seva fundació, continua la seva acció amb l’objectiu d’aconseguir que cap infant sigui privat del seu dret a l’educació, ha estat nomenada Missatgera de Pau de l’ONU i va fent visites arreu del món per traslladar a tots els racons del planeta el seu missatge.

L’activisme decidit i el coratge de la Malala en favor dels seus ideals ha estat un exemple que ha impulsat molta gent a lluitar pels seus drets, de manera que, segons la revista Times, s’ha convertit en una de les personalitats més influents del món i ha estat protagonista de la portada de de la revista en diverses ocasions (a les fotos, les dels anys 2007, 2009 i 2013).

Personatges i històries • La regla d’or • Persones que canvien el món

11

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Biografies ampliades

Wilimedia Commons

El papa Francesc

Jorge Mario Bergoglio va néixer el 17 de desembre de 1936 al barri de Flores de Buenos Aires, en el si d’una família humil. Va ser batejat el dia de Nadal d’aquest mateix any. El seu pare, Mario José Bergoglio, havia emigrat a l’Argentina el 1929 des de la regió italiana del Piemont a la recerca d’un futur millor. Allà va conèixer Regina María Sivori, la seva mare, nascuda a Buenos Aires però també d’origen italià i es van casar al 1935.

Durant la seva infància, va ser alumne d’un col·legi salesià. De molt jovenet va treballar netejant una floristeria i de porter de discoteca. Posteriorment es va diplomar com a tècnic químic i va exercir aquesta professió durant una temporada. Com el seu pare, era seguidor del club de futbol Atlético San Lorenzo de Almagro i li agradava molt ballar tangos amb els seus amics.

Als vint anys li van diagnosticar una pulmonia greu i, després de diverses proves, li van detectar tres tumors al pulmó dret, el van operar i li van extirpar la part superior del pulmó.

Un any després va decidir convertir-se en sacerdot. L’11 de març de 1958 es va unir al noviciat de la Companyia de Jesús i va entrar al seminari del barri Villa Devoto. Va obtenir una llicenciatura en Filosofia i va estudiar Humanitats a Xile. Domina els idiomes espanyol, italià, llatí i alemany, a més de tenir coneixements d’anglès, francès, portuguès, ucraïnès i piemontès (dialecte italià).

Va ser ordenat sacerdot el 13 de desembre de 1969. Va fer una llarga carrera dins de l’ordre de la Companyia de Jesús, va arribar a ser provincial del 1973 al 1979, durant la dictadura militar argentina.

Després d’obtenir el doctorat a Alemanya, va reprendre l’activitat pastoral com a sacerdot a la província de Mendoza.

La qüestió social va esdevenir un punt clau en les seves preocupacions i el va acostar a la gent d’una manera càlida. Ha rentat els peus a malalts de sida, va menjar amb els pobres. Ha criticat durament el capitalisme, el consumisme i la lògica perversa de l’economia de mercat. Ha denunciat els principals problemes socials com l’atur, la precarietat dels serveis públics, els atemptats contra la naturalesa, l’augment de la bretxa entre rics i pobres, etc.

Personatges i històries • La regla d’or • Persones que canvien el món

12

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Biografies ampliades

Des del 1992 any en què va ser consagrat bisbe titular d’Auca, per a exercir com a bisbe auxiliar de Buenos Aires, va anar rebent els nomenaments d’Arquebisbe i Cardenal i va anar exercint diversos càrrecs en diferents congregacions, en el Pontifici Consell per a la Família, en la Comissió per a Amèrica Llatina… Al novembre de 2005 és elegit President de la Conferència Episcopal Argentina i reelegit el 2007.

Com a bisbe va continuar amb la seva vida senzilla i humil i va seguir estant molt compromès amb els pobres del país, les seves maneres i la seva imatge d’austeritat van canviar poc al llarg dels anys. Va voler significar-se amb alguns símbols que sabia que l’aproparien a les persones més necessitades: en lloc de viure a la residència per als cardenals, que considerava excessivament luxosa, es va instal·lar a un piset molt petit, en lloc del vestit púrpura dels bisbes, que creia que podia mostrar ostentació, vestia de negre; en lloc de la creu d’or, insígnia del seu nivell, portava una medalleta de la Verge; en comptes d’utilitzar un cotxe oficial amb xofer, es desplaçava en servei públic o a peu; en lloc de «monsenyor» o «cardenal» li agradava que li diguessin simplement «pare».

La seva relació amb els governs argentins va ser complexa ja que als seus sermons es mostrava molt crític amb el poder i denunciava la corrupció i la deixadesa que tenien vers els més necessitats.

Personatges i històries • La regla d’or • Persones que canvien el món

13

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Biografies ampliades

El 13 de març de 2013 va ser elegit Papa, als 76 anys, pels 115 cardenals electors, convertintse en el primer americà i el primer membre de la companyia de Jesús a dirigir l’Església catòlica, i el primer Papa no europeu des del sirià Gregori III al 741. La fumata blanca es va alçar sobre el cel de Roma després de dues fumates negres i almenys quatre votacions en un conclave que va durar més de 25 hores.

Des del segle VI, hi ha el costum de que el Papa elegit triï el nom que vol per al seu pontificat. En aquest cas, el cardenal Jorge Mario Bergoglio va triar el nom de Francesc en honor de Sant Francesc d’Assís, ja que connectava molt amb la seva manera d’entendre la vida religiosa. Quan li van preguntar que expliqués el per què de l’elecció, ja que mai abans hi havia hagut un altre Papa amb aquest nom, va dir: «Per a mi, és l’home de la pobresa, l’home de la pau, l’home que estima i custodia la creació; en aquest moment, també nosaltres mantenim amb la creació una relació no tan bona, no? És l’home que ens dona aquest esperit de pau, l’home pobre». És autor de multitud de publicacions entre les que destaquen: Reflexiones de esperanza (1992), Ponerse la patria al hombro (2004), La nación por construir (2005), Corrupción y pecado (2006), El verdadero poder es el servicio (2007), Exhortación apostólica «Evangelii gaudium» (La alegría del evangelio - 2013) Carta encíclica «Laudato si»: sobre el cuidado del medio ambiente y el cambio climático (2015).

Reconegut per la seva humilitat i el seu compromís amb la justícia social, després de ser elegit Papa, va optar per no viure a la residència oficial al Palau Apostòlic, sinó en una altra dependència del Vaticà molt més humil i on pot rebre visites i celebrar reunions. És el primer Papa des de Pius X (pontificat del 1903 - 1914) que viu fora dels apartaments papals.

Personatges i històries • La regla d’or • Persones que canvien el món

14

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Biografies ampliades

Fàtima Mernissi ELS DRETS DE LA DONA

Fàtima Mernissi va néixer el 1940 a Fes, al Marroc.

Pertanyia a una família rica tradicional, propietària de grans extensions de terra. A diferència de la seva mare i de la seva àvia, que no van tenir accés a l’educació i eren analfabetes, Fàtima va poder anar a les escoles estatals. Per aquesta raó, fins als vint anys només parlava àrab, però va voler aprendre més llengües, entre elles el francès i l’anglès.

Després d’obtenir el Certificat de Ciències Polítiques a la Facultat de Dret de la Universitat Mohamed V de Rabat, va continuar els seus estudis a la Universitat de la Sorbona, a París.

L’any 1973, va aconseguir el Doctorat en Sociologia a la Universitat de Brandeis, prop de Boston (Massachusetts), amb la tesi «Més enllà del vel: dinàmiques home-dona a la societat musulmana moderna.»

A partir de 1975, escrivint en llengua francesa, i més endavant, en anglès, va començar la seva carrera literària amb la qual descriu i denuncia la situació d’inferioritat en que es troben les dones musulmanes.

Un dels seus llibres més transcendents, publicat l’any 1987, va ser L’harem polític: el Profeta i les dones en què, després d’haver fet un estudi minuciós de les diferents versions de l’Alcorà, explicava que el profeta Mahoma havia estat un home feminista i molt progressista per a la seva època, i no va ser ell, sinó altres homes, els qui van començar a considerar les dones com a persones de segona classe.

Arran d’aquestes investigacions comentava: «Quan va néixer l’islam al 622, la intenció del Profeta era instaurar una comunitat religiosa i democràtica en la qual homes i dones discutirien les lleis. Quins meandres van portar d’aquest projecte fins aquesta figura imposada de dona amb vel, apartada de la vida política, confinada en l’espai privat en nom de la fe religiosa?»

Personatges i històries • La regla d’or • Persones que canvien el món

15

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Biografies ampliades

El llibre va ser prohibit al Marroc, però en altres països musulmans, com a Síria, va ser gran èxit.

Altres llibres destacats de la seva extensa obra són: La por a la modernitat: Islam i democràcia (1992), El poder oblidat: Les dones davant d’un Islam en canvi (1995), Somnis al llindar: Memòries d’una nena de l’harem (1995), Un llibre per a la pau (2004), L’amor en l’Islam: A través del mirall dels textos antics (2008) o Reflexions sobre la violència dels joves (2016).

L’any 2003 va ser guardonada amb el premi Princep d’Astúries de les Lletres pel desenvolupament d’una obra literària en diversos gèneres que, amb profunditat de pensament i qualitat estètica, aborda qüestions essencials del nostre temps. L’any següent la distingien amb el Premi d’Erasmus de la fundació neerlandesa Praemium Erasmianum.

Fàtima Mernissi va ser una lluitadora incansable per conquerir la igualtat de drets entre els homes i les dones a través de la paraula. Mitjançant la seva activitat investigadora i literària es va comprometre amb la societat i el temps en què li va tocar viure. A més a més, va fundar associacions que denunciaven el domini de l’home sobre la dona en la societat musulmana, va organitzar diversos fòrums i trobades acadèmiques sobre els drets de la dona, va formar part del Grup de Savis per al Diàleg entre Pobles i Cultures amb la finalitat de millorar les relacions entre els pobles i les cultures mediterrànies i va ser consultora de diversos organismes internacionals (BIT, UNESCO).

Després d’una llarga malaltia, el 30 de novembre de 2015, a l’edat de 75 anys, moria a una clínica de Rabat.

Personatges i històries • La regla d’or • Persones que canvien el món

16

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Biografies ampliades

Wilimedia Commons

Daniel Barenboim EL DIÀLEG INTERCULTURAL

Daniel Barenboim va néixer a Buenos Aires, Argentina, el 15 de novembre de 1942 en el si d’una família jueva. Va aprendre a tocar el piano amb els seus pares i als set anys ja va fer el seu primer concert. Va completar la seva formació a Salzburg (Àustria), a París (França) i a Roma (Itàlia) de la mà de grans compositors i directors d’orquestra.

El 1952, la família Barenboim es va traslladar a Israel. Sobre aquest fet Barenboim ha escrit: «Quan la meva família es va traslladar d’Argentina a Israel en els anys cinquanta, una de les intencions dels meus pares era estalviar-me l’experiència de créixer com a part d’una minoria, una minoria jueva. Volien que creixés sent part d’una majoria, una majoria jueva».

A partir dels deu anys va començar a fer concerts amb grans orquestres per Europa, els Estats Units, Sud-Amèrica i Àsia.

L’any 1967 va debutar com a director d’orquestra i des d’aleshores ha dirigit regularment diferents orquestres entre les quals destaquen la Filharmònica de Londres, la de París, la Simfònica de Chicago i la de l’Òpera Estatal de Berlín.

El repertori d’obres que va dirigir és amplíssim, però va destacar molt especialment dirigint òperes de Richard Wagner, i va arribar a ser considerat un dels millors directors del món especialitzat en obres del compositor alemany.

Molt preocupat pel conflicte araboisraelià, Barenboim va començar a escriure articles en diferents diaris i a participar en entrevistes per difondre les seves idees de respecte a les minories i la necessitat de trobar solucions pacífiques per resoldre problemes interculturals.

El 1999 Daniel Barenboim i Edward Said van crear l’orquestra West-Eastern Divan Orchestra amb la idea d’oferir un espai de trobada per a àrabs i israelians a través de la música. Tot va començar com un taller en que joves músics procedents d’Israel i de països àrabs del Pròxim Orient poguessin desenvolupar la seva formació musical en un entorn de convivència i enriquiment intercultural. Avui, el West-Eastern Divan suposa tot un referent internacional en la defensa de valors com la pau i la tolerància a través del llenguatge universal de la música.

El juliol de 2001, Barenboim va participar al festival d’Israel a Jerusalem, en el que volia dirigir música de Wagner, però va haver de canviar el repertori perquè aquest autor està

Personatges i històries • La regla d’or • Persones que canvien el món

17

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Biografies ampliades

prohibit a Israel, ja que havia fet escrits antisemites i havia estat el compositor preferit de Hitler, que va utilitzar la seva música per fer propaganda nazi. Daniel Barenboim no va estar d’acord amb que es prohibís l’obra d’un compositor que ha resultat tan influent en la història de la música, per la utilització malèvola que se’n va fer. Per això, acabat el concert i en la secció dels bisos va comunicar que interpretarien una peça de Wagner, per demanar que es pogués escoltar música lliurement, i va convidar als que tinguessin alguna objecció a abandonar la sala. La majoria dels presents van picar de mans, però una minoria va expressar la seva desaprovació. Sobre aquest afer va manifestar en una entrevista: «jo sé que Wagner fa mal a molta gent pel seu antisemitisme. Però no vull ferir a ningú, de veritat.

Qui no vulgui escoltar-lo que no ho faci. Però tampoc tenen dret a impedir que qui vulgui sentir-lo ho pugui fer. Si s’impedeix això, seria com una victòria més de Hitler i dels nazis».

El juliol de 2004 es va crear la Fundació Barenboim-Said per part de la Junta d’Andalusia per desenvolupar projectes enfocats cap a la formació musical i humanística i que serveix com a referent de la conciliació entre cultures.

El mateix any Barenboim va pronunciar un discurs davant del Parlament israelià en el que, parlant de la Declaració d’Independència de l’Estat d’Israel, va dir: «L’Estat d’Israel es consagrarà al desenvolupament d’aquest país en benefici de tots els seus pobles; es fonamentarà en els principis de llibertat, justícia i pau, guiat per les visions dels profetes d’Israel; reconeixerà la plena igualtat de drets socials i polítics a tots els seus ciutadans, independentment de la seva religió, raça o sexe; garantirà la llibertat religiosa, de consciència, idioma, educació i cultura».

Personatges i històries • La regla d’or • Persones que canvien el món

18

Cultura religiosa • CICLE SUPERIOR • Biografies ampliades

A principis de 2008 va acceptar la nacionalitat palestina en un gest per la convivència i la pau, convertint-se així en el primer israelià que obté aquesta doble nacionalitat. Poc després escrivia: «Els ciutadans d’Israel tenen tants motius per estar pendents de les necessitats i els drets dels palestins (tant dins com fora d’Israel) com dels seus propis. Al cap i a la fi, en la mesura que compartim una mateixa terra i un mateix destí, tots hauríem de tenir doble ciutadania».

El 2018. L’Estat d’Israel aprovà una llei discriminatòria, va escriure un article en el diari El país en el que explicava: «El Govern israelià acaba d’aprovar una nova llei que substitueix el principi d’igualtat i valors universals pel nacionalisme i el racisme. (...) Res no ha canviat veritablement des de 2004. Per contra, ara tenim una llei que confirma la condició de la població àrab com a ciutadans de segona classe. Per tant, es tracta d’una forma molt evident d’apartheid. No crec que el poble jueu hagi viscut 20 segles, la major part d’ells patint persecució i suportant crueltats sense fi, per ara convertir-se en l’opressor que sotmet els altres a les seves crueltats. Precisament això és el que fa la nova llei. Per això, avui m’avergonyeixo de ser israelià».

Daniel Barenboim ha obtingut al llarg de la seva vida multitud de premis i distincions, principalment relacionats amb la seva professió de músic, com per exemple, sis premis Grammy, i altres reconeixements per la seva aportació a la cultura i per la seva lluita en favor de la convivència i la concòrdia, com el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia (2002) i la nominació al Nobel de la Pau (2011), pel seu treball tenaç cercant la resolució del conflicte al Pròxim Orient i per obrir un possible camí per a la pau del món.

Personatges i històries • La regla d’or • Persones que canvien el món

19