Fins i tot e-hi ha un port ab barques, i un vapor ben gros. Allá hi ha jocs i entreteniments es més pintorescs, estranys i estrambótics. Basta dir que hi ha un tancat de igorrotes, això es, uns seuvatges d’Oceania, que hi tenen ses seues barraques i demés carro-portal, i allá fan bots i xecalines i jutipiris, i tiren fletxes i s’enfilen p’ets abres que tenen dins es clos. Ab una paraula, allá hi ha per passar el temps i entretenirse tots es desenfeynats i es qui no saben aont fermar s’ase. Com jo, gracies a Deu, no som d’aquests, aviat n’he estat assaciat de tot alló, i sensa acabar de veurehu, he buydat. I no cregueu; e-hi havia una gentada espantosa, mils de persones; i s’entrada costa un shelling (5 reyalets); i llavó per casi tots es jocs i passatemps especials també han de pagar mitx shelling o un shelling. Deu fer por sa doblerada qu’entra an ets empressaris; s’hi deuen fer sa barba d’or. No hi tenc res que dir; pero promet no ferhi gayre nosa per molts d’anys que visca.
Dia 26 de matx Com s’observa aquí es descans dominical Avuy he dita sa missa a les nou a sa meteixa esglesia de la Mare de Deu de les Victoires. E-hi ha comparegut molta de gernació i ben molts han combregat; basta dir que, com he haguda acabada sa missa, han tocades les deu. ¡Que Deu Esperit Sant e-hu beneesca i devall demunt tots noltros i mos umpla de ses seues gracies! Amén. Aquí s’observen es diumenges ab un rigor grossíssim. Totes ses botigues están tancades tot lo dia, no transiten carros de feyna de cap classe, ses administracions de correus tancades; es carters no reparteixen sa correspondencia; i si voleu comprar un segell per tirar una carta an es correu o certificar una carta, no poreu. Si Espanya fés aixó, ¿qué no diríen es nostros anticlericals? Mos tractaríen de seuvatges, d’atrassats, d’oscurantistes, d’inquisitorials; juraríen i perjuraríen que tal sistema d’observar es descans dominical sería
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.
150