MEMÃ’RIA 2016
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
INTRODUCCIÓ L’any 2016 se pot resumir amb una paraula: creixement. Efectivament, el 2016 ha vist com sa fundació Jaume III duplicava es número de donants i augmentaven es simpatisants, mentre tenia més ressò social i mediàtic que mai. Uns fruits lògics després d’haver eixamplat es ventall d’activitats i d’haver-les orientades cap a una major divulgació des nostro projecte amb una major presència pública, sense descuidar tampoc sa feina intel·lectual que mos ha distingit des des començament. A sa publicació de dos llibres com “Sa Norma Sagrada” i “Llull, es nostro heroi il·luminat” hi hem d’afegir també sa finalisasió des primer traductor automàtic online castellà-mallorquí. Per altra banda, es número de col·laboradors defensant ses nostres idees a sa premsa escrita i digital ha augmentat i això s’ha traduït en una presència mediàtica més important gràcies a més notes de premsa i més articles d’opinió. Donar-se a conèixer, emperò, és fonamental a un règim d’opinió pública com són ses democràcies lliberals. Per això, hem reorientat sa nostra agenda cap a activitats que donassin a conèixer es propòsits de sa nostra fundació. Hem posat en marxa es I Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí per prestigiar, i fer reviscolar, sa literatura en mallorquí. Hem començat un programa setmanal de ràdio on donam a conèixer sa nostra agenda i promovem sa cultura balear. Hem denunciat amb dos audiovisuals sa marginació des lèxic mallorquí i sa seva suplantació per lèxic continental per part de ses nostres institucions públiques així com ses entitats bancàries amb sucursals a ses nostres illes. Sa nostra presència a ses xarxes socials i en es carrer ha estat més reivindicativa i això ha fet que tenguéssim més ressò. Una fita important del 2016 ha estat s’unificació de sa Fundació Jaume III de Mallorca i de Foment Cultural de ses Illes Balears en una sola entitat d’àmbit balear: sa nova Fundació Jaume III de ses Illes Balears. Des d’un punt de vista organisatiu, cada illa tendrà plena autonomia dins sa nova Fundació a través des respectius comités insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera. Totes ses illes estan representades en es nou patronat que passa a tenir presència menorquina i eivissenca. Esperem que sa suma de forces tengui un efecte multiplicatiu a s’hora d’implicar més gent en es tres objectius que sempre mos hem marcat. Primer, dignificar es mallorquí, menorquí i eivissenc davant sa pressió des català estàndar. Segon, modificar s'Estatut d'Autonomia per prestigiar de forma efectiva es balear en ses seves modalitats insulars. I tercer, impulsar un estàndar autònom que protegesqui i priorisi ses formes balears a ses escoles, ses administracions i es medis de comunicació. . Tot això ha estat possible gràcies a sa col·laboració econòmica des nostros donants i a sa feina incansable des nostros simpatisants. Sa memòria que presentam és un reflex fidel d’aquesta reorientació de ses nostres activitats, amb un caràcter més divulgatiu i amb més presència social, cosa que mos ha convertit en sa referència ineludible des balearisme a ses nostres illes.
1
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
PREMSA Sa presència de sa Fundació Jaume III a sa premsa també ha augmentat considerablement al llarg de 2016. Han augmentat es número de notes de premsa enviades a tots es medis de comunicació així com es número d’articles d’opinió publicats per part de qualcun des seus representants o col·laboradors de sa nostra fundació, o que fan esment a sa fundació o a qualcuna de ses seves activitats que ha duites a terme. Així mateix, també han augmentat es número de medis digitals i de paper on s’ha fet sentir sa veu de sa nostra fundació. S’han enviades 68 notes de premsa durant el 2016. Es número d’articles d’opinió, amb so títol i es medi que les ha publicades, surt a sa taula de baix, on només se fa referència an aquells membres de sa nostra fundació més actius a sa premsa local. Per altra banda, hi ha hagut referències esporàdiques d’altres escriptors a activitats i obres publicades per sa fundació o a sa fundació mateixa. Així, Román Piña Valls s’hi ha referit a “Modalidad Hila”, publicat a El Mundo-El Día de Baleares. Ramón Aguiló, a “Sacralizaciones” (Diario de Mallorca); Xavier Pericay a “Cap a un nou consens lingüístic” (Ara Balears); Miquel Nigorra Oliver a “Sa Norma Sagrada” (El Mundo); o Fernando Fortuny a una carta an es director titulada “Un vuelo maravilloso y... en mallorquín”, publicada a distints medis de comunicació. També sa Fundació Jaume III ha publicat un article col·lectiu “Una altra imposició de partit” relatiu an es canvi de data de sa Diada de Mallorca, a El Mundo-El Día de Baleares. Hem de destacar que es número de medis on han sortit publicats articles referits a sa fundació també ha augmentat, arribant on no hi solíem arribar: Diario de Mallorca, mallorcadiario.com, Diario Balear o dues revistes setmanals de Manacor. Així, si sumam aquests articles esporàdics més es que figuren a sa taula de baix, parlaríem de 54 articles d’opinió publicats l’any 2016, duplicant es publicats el 2015.
2
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
Joan Font
Joan Pons
T. Cantarellas
JA Horrach
Jaume Oliver
Gari Durán
Aclariment a Miquel Adrover Carta director (DM) La mentira enquistada (EM)
Unamuno i sa llengua baleàrica (DMe) Sa Norma Sagrada, es viatge censurat per Més (DMe) Es fracàs de sa LNL. Res a celebrar (DMe)
Intel·lectuals de pa amb fonteta (md.com)
Anormalización lingüística (EM)
La identidad traicionada (EM)
Dos símptomes: Manacor i Perpinyà (md.com) Lo sagrat no és sa norma (md.com)
Sa norma no descansa (EM)
Setmana Santa i sa nostra identitat (DMe) Sectarismo en el Día de Baleares (DMe) ¿Per què volem defensar es menorquí? (DMe)
Es darrer búnquer vs realitat sociolingüística (md.com)
De Bahía Grande a Mahón (EM)
Una catalana de Mallorca en tierra hostil (db.es) Es falsos “oriünds” de Gran Catalunya (md.com) Carta oberta a Andreu Manresa (carta director, md.com) Carta al amo de los médicos (db.es)
4
3
¿Por qué no quieren el 12 de septiembre? (EM)
Adiós a la dictadura del estándar (EM) Llull, es nostro heroi il·luminat (EM) Ser de los nuestros (EM)
MÉS, MES i MES (EM)
La culpa es suya (EM) Nada que celebrar (EM)
Reflexionem sobre sa norma (DM) Pensar sense embulls (DM)
Jornaleros de la lengua (EM) Melopeas catalanistas (EM) El león sigue dormido (EM) ¿Transdialectisació o suplantació? (EM)
Sa Cosa Nostra (EM) Reminiscencias del arado (EM) La rendición de Moll (EM) Sa Norma Sagrada, un llibre necessari (EM)
Normalisació mal entesa (EM) El descalabro de la normalización lingüística (EM) El rearme ideológico de la derecha (EM) El manifiesto Koiné (EM) La Europa de Hitler (EM) Sólo unos rebeldes de salón (EM) Pretensions cientifistes (EM) Impostura: premis Ciutat de Palma 2016 (EM) ¿Per què defensam s’article baleàric? (revista Manacor Comarcal) Treinta años de El Mundo-El Día Un científic des segle XXI (revista CentPerCent)
# 21
6
4
10
Codis: EM (El Mundo-El Día de Baleares); md.com: mallorcadiario.com; DMe: Diari de Menorca; db.es: diariobalear.es; DM: Diario de Mallorca
3
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
PRESENTACIONS DE LLIBRES Sa Fundació ha publicat dos llibres: “Sa Norma Sagrada. Un viatge a ses fonts amagades des catalanisme de ses Balears” de Joantoni Horrach i Joan Font i “Llull, es nostro heroi il·luminat” de Joan Francesc Romero. Aquests dos llibres han estat presentats primer a Palma i llavors a Mahó. Ademés, sa novel·la històrica sobre Llull s’ha acompanyat també d’una exposició de ses pintures que l’il·lustren, tal com comentarem més avall.
a) Presentacions de s’assaig “Sa Norma Sagrada”: -
Centre Cultura de Sa Nostra, a Palma (15 abril)
-
Centre Ca n’Oliver, a Mahó (4 de juny)
b) Presentacions de sa novel·la històrica “Llull, es nostro heroi il·luminat”, -
Centre Cultura de Sa Nostra de Palma (11 novembre)
-
Centre Cultura de Sa Nostra de Mahó (10 desembre)
Presentació de Sa Norma Sagrada en es Centre Cultural de Sa Nostra de Palma
4
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
TRADUCTOR AUTOMÀTIC 2.0. CASTELLÀ –MALLORQUÍ Es passat 6 d’octubre sa Fundació Jaume III presentà davant unes 200 persones sa versió millorada 2.0 des primer traductor automàtic castellàmallorquí, una demanda històrica per part de molts des nostros simpatisants que, a partir d’ara, ja no tendran cap excusa per no escriure en mallorquí. En relació a sa versió 1.0 presentada un any abans sa nova versió hi afegeix 710 noves frases fetes, 200 noves paraules de vocabulari mallorquí i una estructura sintàctica distinta a sa des català continental. S’implementació d’aquest traductor en sa seva versió definitiva 2.0 ha suposat fer 2.700 canvis de lèxic en relació an es traductor castellà-català des que se va partir originariàment, 750 frases fetes entre locucions, modismes i refranys i 50 noves regles gramaticals. O sigui, uns 3.500 canvis respecte des traductor original. Es traductor és de franc i el poden trobar en es web de sa Fundació. També hi poden trobar s’aplicació per Android i iOS. Més de vint mil usuaris, exactament 20.469 usuaris amb una IP distinta (dades de dia 10 de febrer del 2017), han usat es traductor online d’ençà que el posàrem en marxa, es 22 de novembre de 2015.
Presentació des traductor 2.0 a sa Casa Cultura de Sa Nostra es passat 6 d’octubre
5
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
Ressò des traductor a sa premsa escrita
6
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
EXPOSICIÓ DE SES IL·LUSTRACIONS DE “Llull, es nostro heroi il·luminat” Tant a Palma com a Mahó, coincidint amb sa presentació des llibre “Llull, es nostro heroi il·luminat”, sa Fundació Jaume III va posar en marxa una exposició amb ses 26 pintures que il·lustraven sa novel·la històrica de Llull, obra des pintor Pedro Lorente. S’exposició de Palma, a sa segona planta des Centre Cultural de Sa Nostra, se va inaugurar es mateix dia que sa presentació des llibre i va romandre oberta dues setmanes, ben igual que sa de Mahó.
Inauguració de s’exposició a Palma
7
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
I PREMI GABRIEL MAURA DE RELATS CURTS Sa Fundació Jaume III va convocar per primera vegada es premis Gabriel Maura de relats curts en mallorquí, un concurs obert a tots es públics de Mallorca que cerca promoure s’expressió literària en mallorquí i posar fil a l’agulla a una literatura en mallorquí. Dignificar ses nostres modalitats vol dir normalisar es seu ús en ets àmbits més formals com sa literatura d’on han estat arraconades. Es relat curt en mallorquí ha tengut dignes representants al llarg de s’història, com Gabriel Maura, Bartomeu Ferrà, Miquel del Sants Oliver, Pere d’Alcàntara Penya o es mateix Mossèn Alcover, una tradició que presenta es seu màxim esplendor a cavall entre es segles XIX i XX però que, llavors, desgraciadament, va perdre força fins a quasi desaparèixer. An es mateix temps, es concurs vol homenatjar un d’aquests grans escriptors de relat curt en mallorquí, com és Gabriel Maura, autor des celebredíssims Aigoforts. A un concurs on hi participaren 25 concursants, Randi Estefanía Garrido Alonso fou sa guanyadora des I Premi Gabriel Maura (1000€ en metàl·lic, premi patrocitat per Finca Comassema) amb un relat històric titulat “Còrax i ets homos del Nord” que descriu ses aventures d’un supervivent d’una de ses ràzzies vikinges que varen assolar Mallorca a la mitat des segle IX. S’accèssit pes segon classificat (500€ en metàl·lic, premi patrocinat per Finca Tagamanent) va esser per Joan Antoni Fuster pes relat “Sa vida és un incert”. També s’otorgaren diplomes de reconeixement a s’empresa Bricomart per contribuir a normalisar s’ús des mallorquí a sa cartelleria, a sa Federació de Veïnats Ciutat de Palma per usar es mallorquí a ses seves comunicacions i en es seus estatuts i a Jaume Clar Socías per dignificar es mallorquí en es món musical per s’exitosa “Sa cançó de ses illes”.
Gari Durán, membre des jurat, anunciant es nom des guanyador
8
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
AUDIOVISUAL DE CATALANADES INSTITUCIONALS A finals des mes de Juliol sa Fundació Jaume III va publicar un audiovisual que demostrava evidenciar s’ús sistemàtic de lèxic continental per part de ses nostres institucions quan en tenim de balear, equivalent i correcte. Amb aquest vídeo de denúncia volíem reclamar a totes ses administracions públiques que usin lèxic balear a sa cartelleria i a sa publicitat institucional. Sa nostra fundació creu que és una obligación per ses nostres administracions defensar aquest patrimoni lingüístic que va desapareguent poc a poc per mor de sa divulgació d’un estàndar barceloní poc respectuós amb ses nostres modalitats balears, reconegudes a s’article 35 des nostro Estatut d’autonomia.
9
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
AUDIOVISUAL DE CATALANADES BANCÀRIES Es passat mes de setembre sa Fundació Jaume III va publicar un audiovisual per denunciar s'ús de lèxic barceloní a sa cartelleria i publicitat de ses sucursals bancàries de Balears i, an es mateix temps, evidenciar s’ús sistemàtic de lèxic continental quan en tenim de balear, equivalent i ben correcte. Amb aquest vídeo, sa nostra fundación volia reclamar a sa banca amb sucursals aquí a Balears que usi lèxic balear a sa cartelleria i a sa publicitat quan se dirigeixen a sa ciutadania de ses nostres illes. Hem de tenir en compte que s’estàndar és un model de referència que té tendència a menjar-se es nivells més col·loquials des llenguatge. Tot lo que no existeix o no se visibilisa a s’estàndar –una modalitat en si mateixa restringida i que elimina ses “redundàncies” dialectals–, amb el temps s’acaba esvaint també des llenguatge més col·loquial i popular. Sa nostra fundació reclama a ses sucursals bancàries que hi ha a Balears que defensin aquest patrimoni lingüístic que va desapareguent poc a poc per mor de sa divulgació d’un estàndar barceloní poc respectuós amb ses nostres modalitats balears, reconegudes a s’article 35 des nostro estatut d’autonomia.
10
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
AUDITORIA EXTERNA Sa fundació va encarregar voluntàriament una auditoria externa sobre sa seva situació financera i patrimonial, així com per donar fe des resultats econòmics anuals d’ençà d’octubre de 2013, quan se va constituir. Encara que no hi estiguem obligats per llei, la vàrem encarregar perquè es donants puguin estar segurs que es seus doblers se gasten en ets objectius que se marquen cada any en es pla d’activitats, així com a garantia des bon funcionament i sa bona gestió de sa Fundació i des seu Patronat. Ses conclusions de s’auditoria foren totalment favorables, com mostram just aquí davall.
11
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
PARTICIPACIÓ A S’HOMENATGE UNITARI AN EL REI JAUME III Com es darrers anys, sa nostra fundació va retre homenatge an el rei Jaume III amb motiu des 25 d’octubre, una efemèride que recorda sa derrota en es Camp de sa Batalla de Llucmajor des darrer monarca independent des Regne de Mallorca a mans de ses tropes aragoneses i que significà es punt i final de sa dinastia privativa des reis de Mallorca (1276-1349). S’ofrena floral, que va tenir lloc enguany a s’estàtua des Passeig Jaume III de Llucmajor, se celebrà amb d’altres entitats balearistes en un acte únic i unitari es passat 30 d’octubre a Llucmajor. Aquest acte cívic tengué gran repercussió a sa premsa.
Es flamant president de sa nostra fundació, Fernando Fortuny, i es nou vicepresident, Joan Pons, durant s’ofrena floral
12
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
PROGRAMA RADIOFÒNIC EN CLAU BALEAR (Canal 4 ràdio) Es passat 23 d’octubre sa Fundació Jaume IIIpatrocina i produeix es programa “En clau balear” a Canal 4 Ràdio. Se tracta d’un magazine cultural que té s'intenció de promoure sa cultura balear i dignificar ses modalitats insulars. El presenta Rafel Company, amb sa col·laboració i patrocini de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears. S'emet en directe cada dilluns de 18:30 a 20:00h, en es dials 89.0 i 88.4 de FM o bé a www.canal4radio.com. Es dissabte que ve davant cada programa també s’emet en diferit a Canal 4 encara que s’horari d’emissió pot canviar en funció de ses circumstàncies i necessitats de Canal 4.
13
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
A FAVOR DES 12 DE SETEMBRE COM A DIADA DE MALLORCA Es passat 23 de desembre una trentena de simpatisants de sa Fundació Jaume III se manifestaren a sa sala de plens des Consell de Mallorca per protestar contra es canvi de data de sa Diada de Mallorca que finalmente s’aprovà amb sos vots afirmatius de Més, PSIB, Podem i el PI i es vots en contra des PP i C’s. Es manifestants duien pancartes que deien “No volem MÉS imposicions catalanistes”, “Volem es 12 de setembre” i “12-S: diada de tots es mallorquins”, mentres aixecaven qualque bandera mallorquina.
Abans d’intervenir es grups polítics, se donà sa paraula a ses diferents entitats cíviques que havien expressat sa seva voluntat de donar sa seva opinió en un tema de tanta trascendència per s’identitat col·lectiva de tots es mallorquins. Es primer a intervenir fou es portaveu de sa Fundació Jaume III, Joan Font, que començà es seu discurs afirmant que “està a punt de consumar-se una traïció a s’identitat de Mallorca, tal com l’entenen una majoria de mallorquins. Es pancatalanisme consegueix imposar sa seva agenda política a la resta de partits i ciutadans i posa una pedra més en sa construcció simbòlica de s’identitat des mallorquins, tal com ja passà el 1983 quan sa classe política donà es nom de llengua catalana a sa llengua des mallorquins quan, llevat de sa minoria catalanista, ningú l’anomenava així. I tal com ha passat fa poc quan també han conseguit canviar es nom de Palma de Mallorca”.
14
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
A FAVOR DE S’ARTICLE SALAT Es passat 12 de setembre una quinzena de simpatisants de sa Fundació Jaume III feren costat an es batle de Manacor durant sa sessió plenària que tengué lloc a s’ajuntament de sa capital de Llevant i l’animaren a seguir usant s’article salat a ses xarxes socials. Dies abans Més-Esquerra de Manacor l’havia criticat per usar s’article baleàric a ses xarxes socials argumentant que així perdia “formalitat i solemnitat”. A mitjan sessió plenària es nostros manifestants alçaren en silenci pancartes que deien “Gràcies, batle” i “A Mallorca en bon mallorquí”, reivindicant ses modalitats balears, malmenades pes catalanisme a ultrança que encarna MésEsquerra de Manacor. Es fets resplendiren amb força a tots es medis de comunicació.
15
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
PRESÈNCIA EN ES CARRER Gràcies an es nostros simpatisants, sa nostra fundació té cada vegada més presència en es carrer. Sa nostra presència ha estat constant durant el 2016. Dijous Bo
16
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
COL·LABORACIÓ AMB ALTRES ENTITATS Sa nostra fundació ha col·laborat amb altres entitats de diverses maneres: assessoria i correcció lingüística a particulars, participació a revistes culturals, col·laboració a presentacions de llibres. Així, per exemple, dia 3 de novembre, en es Centre Cultural de Sa Nostra, es portaveu de sa Fundació Jaume III, Joan Font, presentà sa darrera obra des catedràtic Román Piña Homs, “Ser de los nuestros”, un assaig històric sobre sa psicologia col·lectiva des poble balear a partir de setze fites històriques que han configurat per què es balears som així com som. Sa presentació va esser un èxit de públic: devers 250 persones ompliren de gom en gom sa sala d’actes de Sa Nostra. “Ser de los nuestros”, editat per Sloper, ja va per sa quarta edició i du venuts més de 1.500 exemplars.
Es nostro portaveu Joan Font, s’autor Román Piña Homs i s’editor Román Piña Valls, durant sa presentació de “Ser de los nuestros”
17
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
PATRONAT Es Patronat és es principal òrgan de decisió de sa nostra fundació. Sa fusió de sa Fundació Jaume III de Mallorca i Foment Cultural de ses Illes Balears en una nova Fundació Jaume III de ses Illes Balears d’àmbit balear ha trastocat sa composició des patronat. De llavors ençà, està compost per 15 patrons: 11 mallorquins, 2 menorquins i 2 eivissencs. Amb motiu d’aquest nou escenari que passa a esser balear i no només mallorquí com fins ara, el 2016 ha estat un any de renovació de sa seva composició, s’han modificat es principals càrrecs des patronat i s’han incorporat membres de fora de Mallorca. Es nou patronat se presentà dia 21 d’octubre aprofitant es sopar des tercer aniversari a Binicomprat i de s’entrega des I Premi Gabriel Maura de relats curts. Es Patronat se reuneix habitualment es primer i tercer dimecres de cada mes i s’aixeca acta de cada sessió. Durant l’any 2016 se reuní 19 vegades.
18
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
PÀGINA WEB I XARXES SOCIALS Sa pàgina web www.jaumetercer.com és es vertader punt (virtual) de trobada de sa comunitat que forma sa Fundació Jaume III. Un lloc on cada dia es nostros simpatisants i es públic en general poden trobar notícies, notes de premsa, informacions, vídeos, columnes d’opinió publicades a sa premsa local i articles inèdits. Per afegitó, hi tenim penjat es traductor automàtic castellàmallorquí, així com ses dues aplicacions per Android i iOS, que són de franc per tothom. Aquest espai virtual té continuïtat diària a través de ses xarxes socials Facebook, Twitter i Instagram. Cada mes s’envia un correu electrònic amb ses actualisacions de sa nostra web a una llista col·lectiva formada per devers mil simpatisants. A part dets articles publicats a sa premsa local que posteriorment són reproduïts a sa nostra web, hi ha articles inèdits que se publiquen per primera vegada. De fet, comptam amb una sèrie de seccions habituals com Catalanades i Sa tatxeta.
19
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
20
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
SA TATXETA (www.jaumetercer.com)
CATALANADES (www.jaumetercer.com)
21
Memòria 2016. Fundació Jaume III de Mallorca
ESTADÍSTICA WEB I XARXES SOCIALS •
hem tengut 100.427 visites a sa web durant l’any 2016
•
es post més visitat ha estat Sa Fundació Jaume III oferirà cursos per aprendre a escriure mallorquí amb 12.862 visites
•
a dia 6 de febrer de 2017, teníem 3.311 seguidors a Facebook, 2.407 a Twitter i 1.210 a Instagram.
22