TotCETT núm. 04 by Grup CETT

SUMARI Editorial

Notícies

Notícies del CETT

Tema. TURISME I MEDI AMBIENT

Entrevista. JORDI PORTABELLA Regidor de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona

CETT Formació

AAA CETT Associació d’Antics Alumnes Opinió

Coneguem Catalunya

Internacional

Estudis i investigacions

Tot Flash Bibliografia

Editorial

LA FORÇA DELS EMPRESARIS

em estat uns dies a Albània i hem pogut comprovar que està canviant. Es respira, es palpen, signes de col·locar-se en els canvis per al desenvolupament, sobretot, en el camp turístic. Algunes de les persones del milió i escaig d'immigrants que viuen fora de la seva terra tornen de vacances a Dures, a veure als familiars a Tirana, a Doermi o a Saranda. D'altres immigrants tornen de l'estranger amb dòlars a la butxaca per instal·lar un restaurant, un petit hotel o una botiga. Ja hi ha alguna autopista i autovia. Tot i així, malauradament, a cada cantonada encara s'apila la brossa i viatjar en tren no és massa aconsellable. Hi ha coses que encara continuen igual que fa deu anys. Al costat de l'estació de trens han disposat una improvisada estació d'autobusos que van en totes direccions. Al centre de Tirana es fa difícil aparcar entre la quantitat de Mercedes, Audis i Land- Rovers. S'han instal·lat, arreu, nous restaurants. Alguns, amb excel·lent cuina i un esforç de bon servei, s'escampen per Tirana, per Vlora o al voltant de la carretera que va cap al Sud. A voltes massa, es toquen un amb l'altre. El turisme s'està endegant a Albània. Els macedonis, els kosovars i alguns alemanys i italians ja han estat passejant pel país. Qui mou tot això? Hem parlat amb les persones "que es mouen" i són empresaris individuals que cerquen, també, la manera de relacionar-se, d'organitzar-se entre ells. La societat civil és el motor de tot aquest canvi. L'administració, per primera vegada, té criteris sobre el seu paper en el turisme, criteris clars i valents. Escolta els empresaris. De retorn a Catalunya, hem llegit els diaris, hem sentit les ràdios i tots parlaven del descens del turisme i preguntaven les causes a la gent relacionada amb el sector: hostalers, agents de viatges, propietaris d'apartaments, alcaldes i regidors de totes les adscripcions polítiques. Expressaven opinions diferents -sobretot en allò referent a les causes d'aquesta "suposada" davallada- i, de vegades, contraposades. Això sí, amb una coincidència: enguany, a Catalunya el turisme ha baixat en comparació amb l'any anterior. En el món del turisme es fa difícil trobar una causa de l'augment o disminució de visitants a una determinada destinació turística. El tema és molt complex i no es poden donar respostes simples. Alguns diuen que és per la situació econòmica a Alemanya, per la temperatura o per la por als atemptats de l'organització terrorista d'ETA. També diuen que és per l'agressivitat comercial en el mercats competidors, per la manca de promoció o pel tipus de comercialització. I, fins i tot, es culpa a la taxa ecològica que s'aplica a Mallorca. Els que més han opinat han estat els polítics de tots els partits, com si fos una campanya electoral. Els empresaris han parlat poc i són, precisament, les organitzacions empresarials les que haurien de donar les respostes rigoroses. És convenient i necessari per a la maduresa i autonomia del sector. No hi ha hagut davallada del turisme. Treuria algunes conclusions: • El turisme és massa complex per reduir-lo a una explicació simple. • Cal estudiar-lo molt seriosament, no només aixecar el dit humit per saber d'on ve l'aire. • Dintre de la imprescindible col·laboració públic/privat, és la societat civil qui ha de liderar la progressió. • Als polítics els pertoca planificar i ordenar el territori en base a un projecte de futur sostenible de turisme, adaptar-hi les infrastructures i equipaments, aplicar el marc legal, facilitar les condicions als emprenedors, etc. Gaspar Espuña

Notícies

Hotels Catalonia,

L'ÈXIT D'UN ESTIL PROPI Hotels Catalonia és una cadena hotelera de caràcter familiar que no ha deixat de créixer des dels seus inicis. Als anys vuitanta, des del sector immobiliari va donar el salt hoteler, conformant una de les principals cadenes del nostre país en el segment urbà -líder a Barcelona-. Va començar amb quatre edificis en el centre de Barcelona (aparthotels) i, actualment, compte amb 46 establiments dels quals 44 es troben a España, un altre a Brussel·les i un complex hoteler a la República Dominicana. Amb més de 5.500 habitacions, Catalonia manté des de sempre una política de creixement basada en la discreció i la precaució. Demostra una evolució paulatina i positiva, una cadena on els establiments són en propietat (únicament dos en lloguer a llarg termini) i al qual se suma un recent projecte d'Hotels Associats. El 60% dels ingressos de Catalonia procedeixen d'hotels de ciutat, mentre que un 40% correspon a hotels de caràcter turístic, situats principalment a les Balears i Canàries. L'estructura empresarial d'aquesta cadena hotelera es fonamenta en el principi de qualitat en la gestió de serveis, amb un estil propi i diferenciat. La seva filosofia es basa en oferir una excel·lent relació qualitat/preu en els serveis, seguint criteris de professionalitat. Hotels Catalonia gestiona el seu propi equip d'obres dedicat exclusivament als treballs de construcció i renovació dels diferents establiments de la cadena. En una aposta per les noves tecnologies la cadena té des de l'any 2001 una website corporativa www.hoteles-catalonia.es on es poden realitzar reserves on-line i rebre informació de la cadena i de cada un dels establiments.

L'expansió geogràfica durant l'any 2002 La cadena ha estat treballant durant l’any 2002 en projectes a diferents punts d'Espanya. Entre les últimes adquisicions es troba l'hotel Catalonia Colombo situat a S'Illot (a la zona de Puerto Cristo de l’illa de Mallorca). Més tard, l'hotel Catalonia Ses Estaques (a Santa Eulàlia del Río d'Ibiza) i un edifici situat al carrer Goya (Madrid), el qual va passar a ser el cinquè establiment de la cadena a la capital. Pel que fa referència a noves apertures, al mes d'abril, es va inaugurar el primer hotel de

Catalonia en la ciutat de Salamanca, el Catalonia Salamanca Plaza (4 estrelles), situat privilegiadament al costat de la Plaza Mayor de la ciutat. L'apertura, el passat mes de juliol, de l'hotel Catalonia Princesa (3 estrelles), va significar l'hotel número 15 de Barcelona. Al mes d'agost va obrir les portes el Catalonia Moratín (4 estrelles) i el segon establiment en marxa de la cadena a Madrid. Hotels Catalonia preveu inaugurar en el futur els hotels Catalonia Berna (3 estrelles) a Barcelona, Catalonia Zaragoza Plaza (4 estrelles) a Saragossa i tres nous projectes a Madrid: Catalonia Atocha (3 estrelles), Catalonia Las Cortes (4 estrelles) i un tercer establiment, situat al carrer Goya, (4 estrelles). Recentment la cadena va iniciar un nou projecte que incorporarà nous hotels a la seva xarxa, com hotels associats. Aquest projecte obre una nova via per a la comercialització d'hotels, amb les avantatges que ofereix la vinculació dels hotels associats a una cadena amb una sòlida i demostrada evolució positiva. Aquest nou projecte se suma a la iniciativa del grup que en 1998 va crear una societat, Catalonia de Compres i Serveis, dedicada a gestionar les compres del grup juntament amb un nombre important d'establiments adherits. La sòlida implantació de la cadena en les principals ciutats espanyoles i en les més importants zones turístiques són els pilars d'aquesta nova incursió empresarial del grup. Hotels Catalonia preveu comptar amb 14 hotels sota aquesta fórmula a finals d'aquest any i superar els 30 hotels associats a la cadena al 2003. n Pere Gelis Hotels Catalonia

Notícies

El gremi de restauració de Barcelona

COMPLEIX 550 ANYS 1452 • 2002

El sector de la restauració de la Ciutat Comtal està de celebració. Enguany es commemora el 550 aniversari del seu naixement, l'any 1452, i varis són els actes que el Gremi de Restauració de Barcelona ja ha realitzat per tal de commemorar aquesta data tan assenyalada. Unes activitats que posaran punt i final el proper mes de desembre amb la celebració d'un sopar de cloenda. Commemorar l'evolució de la restauració a la Ciutat Comtal i, en general, a tot Catalunya. Aquest és el principal objectiu del seguit d'actes que el Gremi de Restauració de Barcelona ha preparat enguany per celebrar com es mereix una data tan rellevant: el 550 aniversari del naixement de l'entitat. Conformen el ventall del programa des d'activitats culturals fins algunes activitats de caire més reivindicatiu. Precisament, de caràcter reivindicatiu va ser l'acte que va obrir l'any de l'aniversari. El passat 18 de febrer el Gremi de Restauració de Barcelona va lliurar al Parlament de Catalunya les signatures recollides en suport de la campanya per incloure l'art culinari en el concepte de cultura.

Per què la cultura no inclou l'art culinari? El gremi considera que la cuina, la restauració, és en si mateixa un art i com a tal hauria de ser reconegut. Un art que, en totes les seves variants (restauració, rebosteria, flequeria, xarcuteria, begudes alcohòliques com els vins i els caves, entre d'altres) té els seus orígens indissolublement lligats a la història de la nació catalana. Forma part de la cultura i identitat catalana i ha contribuït a la formació de la personalitat del poble català. Fins ara, però, la societat i les institucions mai havien reconegut la importància d'aquesta part de la cultura. Per aquest motiu, el Gremi de Restauració de Barcelona va engegar la campanya de recollida de firmes Per què la cultura no inclou l'art culinari?, i que van presentar a inicis d'any davant els parlamentaris catalans. Fruit d'aquesta

campanya, el Parlament va aprovar posteriorment la inclusió d'aquest terme dins del concepte de cultura. Aquest reconeixement legal i social de l'art culinari suposa, entre d'altres aspectes: • que la restauració i la cuina tinguin a partir d'ara accés als pressupostos pel foment de la cultura, i així podran comptar amb una reserva pressupostària que permetrà el desenvolupament de l'art culinari; • la possibilitat de crear casals de cultura culinària de la mateixa manera que n'existeixen d'altra mena d'arts, com a espai on compartir, debatre i impulsar aquesta part de la cultura catalana; • la millora de l'oferta universitària existent en matèria de cuina i restauració, així com de les altres variants relacionades amb l'art culinari; • i el reconeixement de la importància de l'art culinari en l'economia catalana i estatal, ja que el sector suposa el 13% del total del PIB.

La mostra de restauració històrica Entre les activitats socioculturals destaca la realització, del 9 al 14 de juliol al Moll de la Fusta, d'una Mostra de Restauració Històrica. Un repàs de la cuina des del Renaixement fins el present i les tendències de cara al futur, amb una exposició temàtica dels productes i estris de

les diferents èpoques. Els assistents que es van donar cita al port de Barcelona, el passat mes de juliol, van poder degustar una gran varietat de plats i begudes en el recorregut pels estands del recinte.

El gremi considera que la cuina és en si mateixa un art i com a tal ha de ser reconegut

Han completat el programa la participació a la Setmana del Llibre en Català (presentant la més àmplia oferta literària de cuina, pastisseria, alimentació, dietètica…) i la celebració, el 8 de juliol, d'una missa solemne cantada a l'església de Santa Maria del Mar. Més recentment, han estat presents en el Primer Fòrum de les Estrelles, dins d'HOSTELCO 2002 (Saló Internacional de l'Equipament per a la Restauració, Hosteleria i Col·lectivitats), a la Fira de Barcelona i finalitzaran l'aniversari amb un sopar de cloenda el proper mes de desembre.

De cara al futur El gremi mira enguany cap al passat -commemorant aquests 550 anys d'història- però també cap al futur. I és que entre les seves funcions es troben la de vetllar i defensar els interessos dels empresaris de la restauració, desenvolupant iniciatives i projectes per dinamitzar el sector. En aquesta línia, i coincidint amb la celebració, l'associació ha posat en circu-

lació el sistema de vals menjador de crèdit restaurant i també ha disposat una central de compres i serveis que permetrà als agremiats abastar-se de tota mena de productes i serveis necessaris, per desenvolupar la seva activitat comercial, des d'un sol punt. Aquest nou servei comptarà amb dues àrees: una primera de compres amb un ampli assortit de productes amb més de 3.000 referències seleccionades pel canal HORECA i, la segona, de serveis professionals, per donar resposta a les necessitats del sector. n

550 ANYS ENRERE L'any 1452, la Confraria de Santa Marta, patrona d'hostalers, taverners i aventurers -s'anomenaven aventurers a tots aquells que proveïen de productes als establiments, una tasca que es realitzava per la nit i per la qual cosa corrien el risc de ser atracats- va convocar una reunió amb la finalitat de demanar a la reialesa la confirmació dels privilegis de la Confraria i proposar la creació del primer reglament dels oficis d'hostalers, taverners i aventurers, així com la creació d'un registre de llicències de la ciutat. En representació d'Alfons el Magnànim (que aleshores residia a la ciutat de Nàpols), el rei Joan de Navarra va firmar i aprovar, tres anys després (l'any 1455), les peticions de la Confraria de Santa Marta, tal i com està documentat a l'Arxiu de la Ciutat ("Casa de l'Ardiaca") i a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Les ordenances del rei Joan de Navarra són les primeres que regulen els oficis de Taverners i Hostalers. D'aquesta manera, allò que en un principi era una confraria religiosa i mutualista es va transformar en una corporació representativa i reguladora dels establiments d'hostaleria i per tant, el naixement del Gremi. Des de llavors, el Gremi de Restauració de Barcelona ha tingut continuïtat legal i associativa durant aquests 550 anys, que se celebren aquest any 2002.

Notícies

Per cuinar un plat exquisit només cal un telèfon

MERCABARNA

obre una oficina al servei de la restauració Li presentem el primer telèfon que li donarà un cop de mà a la cuina: 900 900 221. Aquest és l'eslògan de la campanya publicitària que la direcció de Mercabarna ha posat en marxa per donar a conèixer el seu nou servei d'atenció a les empreses de restauració, que gestiona l'Oficina d'Atenció al Comprador (OAC) d'aquest gran mercat. I és que a Mercabarna hi ha més d'un centenar

d'empreses especialitzades a proveir el sector HORECO (hostaleria, restauració i col·lectivitats), les quals han fet un gran esforç per adaptar-se a les necessitats actuals de la restauració. Per això, la tasca de l'OAC és assessorar personalment al restaurador per ajudar-lo a trobar les empreses que millor s'adaptin a les seves necessitats de proveïment.

A Mercabarna es pot adreçar des del petit restaurador fins a la gran cadena, passant per una empresa especialitzada en col·lectivitats. Explicant les seves necessitats concretes

de productes i serveis a l'Oficina d'Atenció al Comprador (OAC), se'ls posarà en contacte amb les empreses de Mercabarna que li poden donar millor resposta a les seves demandes. Per facilitar el contacte, la direcció de Mercabarna ha posat al servei del restaurador un telèfon gratuït 900 900 221, a través del qual el restaurador rebrà un assessorament totalment personalitzat. En la seva curta trajectòria, l'OAC ja ha pogut tabular les demandes més freqüents. Així, segons explica el seu responsable, Toni Nieto, "per exemple, les petites empreses de restauració de categoria mitjana o alta acostumen a cercar proveïdors que mantinguin uns estàndards de qualitat elevats, que els proporcionin productes innovadors per diferenciar-se de la competència i que els ofereixin un servei de lliurament adaptat a les seves necessitats". "En canvi, continua dient- les cadenes de restauració i les empreses especialitzades en col·lectivitats busquen proveïdors que els estalviïn processos i, per tant, mà d'obra". "Aquestes empreses -afirma Nieto- volen proveïdors que els ofereixin productes refrigerats, elaborats, precuinats, de quarta i cinquena gamma; descomptes per volum de compra; pagaments aplaçats i molt valor afegit en el servei". A Mercabarna hi ha vuit-centes empreses especialitzades en alimentació majorista. Per tant, el restaurador pot triar entre comprar els productes directament a les empreses dels Mercats Centrals de Fruites i Hortalisses, Peix i Marisc, Carns o Flors i Plantes o a algunes d'aquestes mateixes empreses que s'han especialitzat en el canal HORECO i que disposen de plataformes d'elaboració i distribució a Mercabarna. "Algunes grans cadenes -comenta el responsable de l'OAC- prefereixen proveir-se directament als

Mercats, ja que tenen una persona exclusivament per realitzar les compres d'aquest tipus de productes, la seva pròpia xarxa de vehicles per fer-hi la distribució als seus diferents punts de venda i molta tecnologia o personal per estalviar-se el servei que ofereixen els proveïdors especialitzats en el sector de la restauració de Mercabarna". Segons comenta Nieto, molts responsables de restaurants ètnics de dimensions petites també compren directament als mercats centrals, perquè són empreses normalment familiars en què un dels membres s'encarrega de la compra o perquè hi dediquen molt de temps al seu negoci.

Assessorament extra El més habitual, però, segons l'experiència de l'OAC és que els restauradors s'adrecin a les empreses de Mercabarna especialitzades a proveir-los, ja que requereixen cada cop més estalviar-se processos, reduir la manipulació del producte, que se'ls faciliti l'emmagatzematge, es recolzin els seus sistemes de qualitat, etc. "A més de tot això, -afirma el responsable de l'OAC- a Mercabarna hi ha moltes empreses que assessoren al restaurador pel que fa a l'elaboració i conservació del producte, el seu ús i tractament òptim, li faciliten receptes i informació constant sobre nous productes, i es comuniquen constantment amb ell per saber el seu grau de satisfacció i el del consumidor final, amb l'objectiu de millorar contínuament el seu producte i el servei al client". Tammateix, el sector d'empreses de Mercabarna especia litzat a proveir la restauració està invertint constantment

en noves tecnologies de preparació i elaboració d'aliments, per tal de facilitar la feina al restaurador, tot garantint la qualitat i la seguretat alimentària. Així, per exemple, moltes empreses poden servir els productes càrnics desossats, els peixos tallats, filetejats i eviscerats, els mariscs cuits i les fruites i hortalisses rentades, higienitzades i trossejades. Aquestes firmes majoristes envasen també el producte a gust del client, tant pel que fa el seu format com les tecnologies que utilitzen per allargar al màxim la seva caducitat buit, atmosferes controlades i modificades, porexpan...-.

A Mercabarna hi ha més d'un centenar d'empreses especialitzades a proveir la restauració Com diu Toni Nieto "el restaurador que vulgui trobar una empresa que li subministri ràpidament 200 amanides de formatge de cabra i raïm acabades de fer o dues-centes brotxetes de gambes i sèpia llestes per a la planxa o tota la decoració floral per al saló de convencions, només ha de trucar al telèfon de l'OAC". n Roser Lapuente Cap de Comunicació i Relacions Externes de Mercabarna

Notícies del CETT

Baròmetre

SOPCP

Elisenda Farràs. Directora del Servei d'Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques

Les borses de treball i les de pràctiques són dues formes de canalitzar i de conèixer quines són les necessitats que presenta un determinat sector. En aquest sentit, el Servei d'Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques (SOPCP) del CETT ha tancat l'activitat interna del curs 2001/2002 i ara és moment de fer un balanç de l'any.

Demanda de treballadors La borsa de treball del CETT va rebre durant el passat any més de 1.700 demandes laborals d'un ampli ventall de subsectors (animació, turisme i oci, restauració, cuina…). Segons les xifres, les subàrees que demanen més personal professional són, com ja és habitual en els darrers anys, les de cuina i sala, amb unes ofertes cada vegada més variades. És a dir, el mercat demanda tant professionals de restauració (cambres, maîtres, cuiners, caps de partida,…) com de nous perfils (gestors d'empreses de restauració, catering, col·lectivitats,…). I tots els alumnes que cursen aquests estudis, una vegada finalitzen el curs, s'incorporen al món laboral de forma immediata. S'ha de destacar el continu creixement que -malgrat les adversitats d'aquest any (davallada econòmica, atemptats de l'Onze de Setembre a Nova York)-, està tenint el subsector de l'allotjament, i que, per primera vegada, supera a una

altra àrea amb molta tirada: la de transport i viatges. Un subsector, aquest darrer, que tot i oferir més de 300 feines pateix la davallada més significativa respecte a l'any anterior. Per altra banda, la resta de subàrees es mantenen en situació similar a la de l'any passat. Tenint en compte que el seguiment s'ha fet de setembre de 2001 a setembre 2002, cal destacar que els mesos que han concentrat més demandes han estat els de febrer, maig i juny.

Incorporacions laborals Aquesta important demanda laboral, ha tingut el seu reflex en les incorporacions. De tots els professionals que van donar resposta a la crida per treballar al sector, uns 400 van incorporar-se al món laboral. El grau d'inserció es correspon, força, amb les subàrees que més dèficit tenen de treballadors. És el cas de transport i viatges, allotjament, sala i cuina. Incorporacions laborals

Demandes laborals rebudes durant el curs 2001/2002

Demandes de pràctiques rebudes Pel que fa referència a la borsa de pràctiques, durant el curs 2001/2002, es van rebre prop de 700 demandes de la diplomatura de Turisme, per realitzar pràctiques a les empreses del sector. Un altre vegada, el subsector amb més necessitats és el de transports i viatges, que concentra el 59% de totes les demandes de pràctiques. Com que una notificació de l'empresa pot gestionar més d'una sol·licitud de pràctiques, finalment el nombre de con-

Demandes de pràctiques rebudes

Convenis de pràctiques signats durant el curs

venis que es van signar el curs passat van ser de més de 800. La valoració que els alumnes fan de les pràctiques realitza-

des durant aquest curs és força positiva. La gran majoria puntuen amb un notable la tasca desenvolupada. n

TROBADA ANUAL del Grup CETT'02

Com ja és habitual el Grup CETT va celebrar durant aquest passat mes de setembre la seva trobada anual. El dissabte 14 va ser la data escollida per aplegar a tot el personal i realitzar el balanç del curs passat així com exposar els objectius pel proper any. La benvinguda a l'acte va anar a càrrec del president del Grup CETT, Gaspar Espuña. La consellera delegada del Grup CETT, Maria Abellanet, va fer un balanç sobre el curs 01/02; va ser aleshores quan felicità a tots els presents per la consecució de la certificació ISO 14001. La trobada anual d'enguany va ser l'acte elegit per Gaspar Espuña per presentar la Fundació que porta el seu nom. Eva

Espuña, membre del Patronat de la Fundació Gaspar Espuña, va exposar un dels projectes que s'està portant a terme des de la Fundació en col·laboració amb WWF: l'escola de l'ecoturisme de la Mediterrània. Referent a la formació, el director acadèmic, Gaspar Rosselló; la cap del SOPCP, Elisenda Farràs; i el responsable dels Serveis de Restaurant i Bar del Grup CETT, Federico Ruiz, van voler fer incís parlant sobre Els Centres d'Aplicació en la creació de valor per a la formació. Es va aprofitar també aquest dia tant especial per tal que el delegat a Catalunya d'Aenor, Ángel Sánchez Robles, ens fes oficialment el lliurament del Certificat ISO 14001. Per últim vàrem tenir el plaer d'escoltar al polifacètic Arturo Pardos, que ens va sorprendre amb una conferència titulada "Como quiero que me quieran. La Comunicación como una de las Bellas Artes" plena d'humor, sàtira i que ben segur no va deixar a ningú indiferent. Ben dinat i com a fi de festa es va organitzar una visita guiada entorn a l'obra de Gaudí a Barcelona utilitzant com a transport el peculiar Bus Turístic.

L'ALIMARA duplicarà l’any 2003 l'espai destinat a salons Conscients de la necessitat de millorar el seu servei a les empreses, l'Hotel Alimara està treballant en la construcció de 9 noves sales, que s'inauguraran a la primavera de l'any 2003. Es tracta, en total, de 520 m2 que se sumaran als 514 m2 dels quals ja disposa l'hotel en l'actualitat (el Gran Saló Mediterrània i Barcelona) i que constituiran, d'aquesta manera, una oferta única per les seves característiques a la ciutat de Barcelona. Amb aquest nou espai, l'hotel comptarà amb 21 salons amplis, acollidors, multifuncionals, totalment equipats i exteriors. I és que, precisament, un dels aspectes que fan inconfundibles els salons de l'Hotel Alimara és que disposen d'un gran jardí obert, de més de 780 m2.

La capacitat, amb el Gran Saló Catalunya -nom que rebrà el nou espai-, arribarà fins a unes 500 persones. D'aquesta manera les instal·lacions poden donar resposta a una gran varietat d'esdeveniments: reunions de treball, convencions, congressos, celebracions, banquets...

Notícies del CETT

projecta “l’Aula dels Sentits” La gastronomia és un art que implica els cinc sentits i que va més enllà del plat o del producte físic. En els darrers temps la figura i la concepció de diferents professionals de la res-

tauració han anat canviant, i en aquest sentit s'ha promogut la creació de l'Aula dels Sentits, un espai per aprendre de forma pedagògica les vessants més àmplies de la gastronomia.

Des de fa temps, es va començar a treballar amb l'equip de professors de restauració de l'escola sobre com sensibilitzar als nostres alumnes amb allò que va més enllà d'un plat o d'un producte. Hem posat ja dins els nostres plans de formació activitats pedagògiques per tal de desenvolupar una part sensorial perquè quan tinguin davant un plat, un vi o un producte siguin capaços de definir, experimentar i aplicar tècniques que portin a altres resultats i tinguin un coneixement més profund del que estan veient. Per donar resposta a aquesta necessitat de sensibilització i percepció d'una manera més concreta i exportable, també a gent interessada del sector, s'ha creat un equip de treball coordinat per Núria Bàguena per tal de crear l'Aula dels Sentits: l'espai on poder "ensenyar i apropar a tothom els sentits amb un projecte pedagògic que abasti les vessants més amplies i concretes de la gastronomia", i recollir aquí tot aquell coneixement que l'equip de professors ha desenvolupat ja en els darrers anys i com a laboratori per desenvolupar nous conceptes sensorials. L'Aula dels Sentits està formada per un espai fix multifuncional (i que es composa

d'arxius permanents de consulta com l'odoroteca, l'especioteca, la texturoteca o una biblioteca amb llibres representatius dels sentits) i un espai itinerant.

El CETT ha posat dins dels plans de formació activitats pedagògiques per tal de desenvolupar una part sensorial de la gastronomía Com diu Núria Bàguena, l'únic moment en què tots els sentits intervenen és l'acte de menjar, cadascun d'ells, vista, olfacte, tacte, gust i oïda participen d'una manera pròpia i a l'hora tots interaccionen. En poc temps estarem en disposició de conèixer respostes a preguntes com: perquè retenim gustos de la infantesa a la memòria, com reconeixem les olors o perquè algunes olors conserven un poder estrany per afectar-nos.

TROBADA DE REFLEXIÓ I OPINIÓ

sobre la professió a l'Hoteleria i la Restauració El passat dijous 31 d'octubre l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT, adscrita a la Universitat de Barcelona, va organitzar una trobada de reflexió i opinió sobre la professió a l'Hoteleria i la Restauració. Els principals objectius eren: • identificar les causes de poca atractibilitat de la professió en els joves i les accions de millores a proposar; • debatre els problemes actuals de reclutament i rotació de professionals; • valorar la incidència de la formació en la qualitat dels serveis i en la competitivitat de les empreses; • i proposar noves formes de relació de les empreses amb els professionals turístics i compromisos per al reconeixement i fidelització del personal. La sessió, inaugurada pel rector de la Universitat de

Barcelona i presidida per Gaspar Espuña, president del Grup CETT, va comptar amb la participació del Director General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, presidents de cambres de comerç, federacions i associacions d'hoteleria i restauració catalanes, representants de centres de formació i professionals del sector.

Tema

Turisme i Medi Ambient

Es crea la primera ESCOLA DE TURISME

SOSTENIBLE A LA MEDITERRÀNIA Del 21 al 30 de novembre tindrà lloc la primera Escola de Turisme Sostenible de la Mediterrània, fruit de la col·laboració de la Fundació Gaspar Espuña-CETT amb el El passat mes de maig, es va fer la signatura del Protocol de col·laboració en el Programa "Across the Waters" de la WWF, a partir del qual la Fundació Gaspar Espuña-CETT col·labora en diferents accions de sensibilització i difusió de turisme sostenible. La primera d'aquestes accions consisteix en la creació de l'Escola de Turisme Sostenible a la Mediterrània, la primera escola d'aquestes característiques, i que s'obrirà del 21 al 30 de novembre de 2002. Participaran en la cita quinze estudiants d'arreu de la Conca del Mediterrani, especialment seleccionats pel Fons Mundial de la Natura. Després d'un primer moment d'adaptació i de contacte amb la resta dels assistents i amb els espais que els acullen, els participants entraran en matèria. Entre els temes que es tractaran es troben l'impacte de l'activitat humana en àrees de muntanya; la interrelació entre natura, cultura i turisme; l'impacte del turisme en zones costaneres, amb exemples de turisme costaner amb natura; planificació del turisme i màrketing o incentius per tenir un turisme industrial més responsable (com la iniciativa d'"un dòlar per turista" o la ecotaxa de les Illes Balears).

Jornada sobre desenvolupament sostenible i turisme a la Mediterrània: 29 de novembre Emmarcada en les jornades, el divendres 29 de novembre tindrà lloc una jornada dedicada a l'anàlisi del paper del turisme com a eina de desenvolupament sostenible, concretament en els països de la Mediterrània. Aquest acte paral·lel està organitzat per la Fundació Gaspar Espuña-CETT juntament amb el WWW, en el marc del projecte “Across the Waters” d'aquesta entitat.

Programa "Across the Waters" de la WWF. En les jornades es tractaran temes relacionats amb la promoció d'un turisme sostenible en els països mediterranis.

Programa Divendres 29 de novembre de 2002 09:00 Inauguració de la jornada a càrrec de Gaspar Espuña, president de la Fundació Gaspar Espuña-CETT. 9.30-11.30 Taula rodona: Anàlisi actual de l'aplicació de la gestió ambiental al turisme. Ponents: Participaran en aquesta taula membres d'empreses o institucions vinculades a temes medi ambientals i turístics (Universidad Autónoma de Madrid, SGT, WWF, CETT, entre d'altres). 12.00-14.00 Taula rodona: Contribució del turisme en el desenvolupament sostenible des del punt de vista local. Ponents: Entre els ponents es troben representants de diferents administracions, com la Diputació de Barcelona, l'Organització Mundial del Turisme, la Direcció General de Turisme, l'Ajuntament de Barcelona, la Direcció General de Planificació Ambiental i l'Institut Europeu de la Mediterrània. 14.00 Tancarà la jornada el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores.

La I Jornada sobre desenvolupament sostenible i turisme a la Mediterrània es desenvoluparà entorn a dues taules rodones: en la primera s'analitzarà l'actual aplicació de la gestió ambiental al turisme des d'un punt de vista tècnic i a la segona s'analitzarà com el turisme pot contribuir al desenvolupament local, des d'un punt de vista de les institucions implicades. Per a més informació: www.cett.es/jornada.htm

I Jornades d'ecoturisme i turisme rural, A BERGA En el marc d'aquestes jornades, el 21 i 22 de novembre es duran a terme, a Berga, unes jornades de debat i reflexió sobre el paper que pot jugar l'ecoturisme en les comarques de muntanya i com s'articula amb altres formes de turisme ja exis-

tents al nostre país. Aquest acte ha estat organitzat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb la Fundació Natura, la Fundació Gaspar Espuña-CETT i el Programa "Across the Waters" de la WWF.

Tema

LES BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS

arriben als hotels

A proposta de la direcció general de Planificació Ambiental del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, CETT Consultors treballa en l'elaboració i posterior aplicació d'un Programa de Bones Pràctiques Ambientals per a Hotels. Aquest programa -composat per una selecció de bones pràctiques ambientals per a departaments de l'hotel, el pla de formació amb els continguts corresponents i el pla de comunicació amb els materials, les plantilles i les instruccions d'aplicació- es lliurarà als establiments que ho demanin.

Millorar hàbits

Des de fa ja uns anys, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya treballa en l'aplicació de programes de bones pràctiques ambientals per a empreses, amb la voluntat de col·laborar amb el món empresarial per tal d'aconseguir la reducció dels impactes que les diverses activitats econòmiques comporten sobre l'entorn. La importància de la indústria turística, i especialment del sector de l'allotjament hoteler al nostre país, ha fet que des del Govern català s'hagi considerat important el desenvolupament d'un programa de bones pràctiques ambientals en aquest camp. Aquesta tasca ha estat encarregada a CETT Consultors que des de fa uns mesos està treballant en el disseny d'una proposta d'un programa d'aquestes característiques adreçada als establiments hotelers de Catalunya que inclou la seva aplicació en forma de prova pilot a quatre establiments hotelers. Els hotels designats per a aquesta aplicació han estat l'Estela de Sitges, el Medes II de L'Estartit i el Llívia de la localitat del mateix nom, a més de l'Alimara a la ciutat de Barcelona. Els hotels, per les característiques del servei que ofereixen, presenten unes peculiaritats que no trobem en altres empreses. Bàsicament, a l'hora de plantejar-se quins són els destinataris del programa, ens trobem que als empresaris, directius i resta de treballadors, cal afegir-hi els clients de l'hotel, com a part bàsica de la prestació d'allotjament hoteler.

El Programa de Bones Pràctiques Ambientals per a Hotels és un programa de sensibilització que pretén millorar els hàbits tant del personal i proveïdors de l'hotel com dels seus clients. Amb aquest objectiu s'han dissenyat dues eines bàsiques, com són un pla de formació per als empleats de l'hotel i un pla de comunicació adreçat tant als treballadors de l'hotel com als clients, proveïdors i altres públics interessats. El programa proposa als hotelers un seguit de bones pràctiques aplicables als seus establiments de les quals hauran de triar les que vulguin implantar en la mesura de les seves possibilitats econòmiques, tècniques o d'infraestructures. Amb l'objectiu de fer-lo més atractiu per als empresaris i directius hotelers, s'ha intentat mostrar que els beneficis generats per l'aplicació d'aquestes pràctiques no són únicament ambientals sinó que també comporten un estalvi econòmic per a l'hotel, a més de permetre millorar la seva imatge en un moment en què la sensibilitat ambiental de la població acull positivament les iniciatives empresarials en aquest sentit. Un cop realitzades les proves pilot, s'elaborarà el producte definitiu, consistent en un "kit" que inclourà una selecció de bones pràctiques ambientals per departaments de l'hotel, el pla de formació amb els continguts corresponents i el pla de comunicació amb els materials, les plantilles i les instruccions d'aplicació. L'objectiu final del programa consisteix en lliurar aquest producte definitiu als establiments hotelers que ho sol·licitin amb el compromís per part seva d'aplicar-lo, segons les especificacions d'utilització corresponents. Amb l'elaboració d'aquest programa, CETT Consultors contribueix, amb els seus coneixements en matèria de turisme i medi ambient, a l'objectiu últim d'aconseguir una gestió sostenible dels establiments hotelers i ajudar, en definitiva, a augmentar la consciència ambiental en l'àmbit del turisme al nostre país. Ramon Serrat CETT Consultors

Tema

L'Hotel Alimara assoleix la certificació

ISO 14001 I EMAS Per la promoció d'una cultura de respecte al medi ambient entre alumnes, clients, mercat i societat, l'Hotel Alimara posseeix diferents distintius relacionats amb un sistema de gestió mediambiental correcte. Entre aquests es troben el primer distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya concedit a un hotel, la ISO 14001 i l'EMAS. Durant tota la seva trajectòria, el CETT ha buscat la seva integració en el sector turístic; la incorporació de les noves tecnologies; la qualitat dels seus ensenyaments, productes i serveis; un alt nivell de capacitació del seu quadre docent i de professionals; el tracte personalitzat i, en definitiva, un estil propi de formar i de donar servei, on la promoció d'una cultura de respecte al medi ambient entre els seus alumnes, clients, mercat i societat ha estat i és un tret de la filosofia empresarial.

L’Hotel Alimara, porta desenvolupant des de fa tres anys actuacions dirigides a la reducció dels impactes ambientals de l’hotel, a la conscienciació del seus hostes i a la formació dels seus alumnes en les actituds de respecte cap al medi ambient Immers en el compliment d'aquesta filosofia i sota la pretensió de ser un referent per al sector, va començar a desenvolupar una línia de sostenibilitat ambiental per tal de sensibilitzar als alumnes i a les seves empreses en la manera d'actuar. L'Hotel Alimara, estendard d'aquesta política, porta desenvolupant des de fa tres anys actuacions dirigides a la reducció dels impactes ambientals de l'hotel, a la conscienciació dels seus hostes i a la formació dels seus alumnes en les actituds de respecte cap al medi ambient. Aquest línia es va concretar en l'obtenció, per part de l'Hotel Alimara, del primer distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya concedit a un hotel i amb la certificació del seu sistema de gestió medi-

ambiental segons les directrius de la ISO 14001. Amb la voluntat de seguir millorant, la nostra darrera fita ha estat assolir l'EMAS (Reglament CEE 1836/93 "Sistema Comunitari d'Ecogestió i Ecoauditoria").

Principals etapes realitzades Una vegada assumit, de forma voluntària, el compromís d'implantar un sistema de gestió ambiental amb el propòsit principal de millorar contínuament les accions vers el medi ambient, el primer pas a seguir va ser realitzar una avaluació ambiental, que consistia en una anàlisi preliminar per determinar la situació en aquell moment de l'activitat respecte al medi ambient i respecte als requisits legals que li són d'aplicació. Concretament, en l'avaluació inicial es varen revisar totes les activitats del centre (entrades, diferents activitats/processos i sortides), el que va permetre identificar i caracteritzar qualsevol factor que pugui tenir repercussions ambientals, determinant i valorant les seves conseqüències per al medi i per a la gestió de l'empresa. Per tant, aquesta va ser l'eina bàsica per marcar les línies mestres a seguir en els passos successius. El contingut bàsic de l'avaluació ambiental va ser: • La descripció de l'activitat i situació respecte als requeriments legals que li són aplicables; • la identificació dels aspectes i valoració dels seus impactes ambientals; • la naturalesa i abast dels problemes i deficiències; • i la determinació dels punts d'actuació i establiment de prioritats.

L’Hotel Alimara poseeix diferents distintius relacionats amb un correcte sistema de gestió mediambiental entre els quals es troben la ISO 14001 i l’EMAS

A partir d'aquest punt, per assolir i mantenir els objectius i compromisos assumits a la política ambiental de l'hotel, es va concretar un mètode sistemàtic i documentat de procediments operatius i de sistemes de control que defineixen el Sistema de Gestió Mediambiental (SGMA) de l'hotel en el seu conjunt.

Pilars del Sistema de Gestió Mediambiental El SGMA, un instrument voluntari que permet a l'hotel gestionar el seu comportament ambiental, es basa en tres pilars: • El compliment de la normativa vigent aplicable a l'activitat, • la implicació de totes "les parts interessades" (hostes i altres clients, personal, alumnes, proveïdors, societat i mercat turístic), • i la millora contínua per a l'eliminació i/o reducció dels aspectes significatius generats per a les activitats de l'hotel.

EL PROJECTE DEEP El passat 2 de juliol, l'Hotel Alimara va participar en un taller sobre ecoetiquetatge organitzat pel Departament de Qualificació Ambiental de la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya. Aquest taller coordinat per Randa Group i emmarcat dins del projecte DEEP (Developing Effective and Efficient Product Information Schemes) tenia per principals objectius: • L'anàlisi de les condicions en les que els Sistemes de Informació Ambiental del Producte (SIAP) són una eina eficaç i efectiva per aconseguir un desenvolupament sostenible; • la valoració de les diferents experiències prèvies amb SIAP en diferents països europeus i la relació d'aquests esquemes amb les estratègies empresarials, la política Integrada de Producte (IPP) i les condicions de mercat; • la definició d'estratègies amb l'objectiu de vincular els SIAP amb altres mesures de la IPP; • l'exploració de com els SIAP poden ser utilitzats per a la creació de patrons de consum sostenible, mercats verds, impulsar la innovació i el desenvolupament de productes i serveis verds, i implantar iniciatives de múltiples actors. En aquest taller on la indústria del paper, rentadores i turisme eren analitzades, l'Hotel Alimara conjuntament amb la representació de càmpings i albergs vàrem tractar i contribuir a l'anàlisi del sector turístic i, sobretot, hoteler. Per a més informació: www.uniroma1.it/deep

Els elements del SGMA estan documentats en el Manual de gestió mediambiental de l'hotel, que serveix com a referència permanent al personal de l'empresa per a la planificació, implantació, control, manteniment i millora del SGMA. En aquest manual es fa la referència de tots els procediments, instruccions i bones pràctiques necessàries per a garantir el compliment de la política, accessibles des de la intranet de l'hotel. A través de la realització d'auditories internes anuals es controla la implantació del sistema i el seguiment dels procediments definits, i amb la revisió del SGMA per part de la Direcció es defineix l'eficàcia del sistema per assolir els objectius marcats.

Objectius assolits Els principals objectius que hem aconseguit han estat: • La reducció del consum d'aigua d'un 7,07% durant el 2001. • La reducció del consum d'electricitat en un 9,75% durant el 2001. • La reducció del consum de gas en un 14% durant el 2001 • L'eliminació del 100% dels aparells que utilitzen gasos perjudicials per a la capa d'ozó. • La recollida durant el primer semestre del 2002 de 21.648 kg de matèria orgànica, 2.480 kg de vidre, 7.716 kg de cartró, 1.938 kg d'envasos, 891 kg de paper i 612 l d'olis vegetals. No podem finalitzar sense, un cop més, agrair a tot l'equip de l'hotel la seva implicació i les il·lusions dipositades en

Per la formació ambiental dels alumnes La implantació d'un sistema de gestió ambiental dins del sector turístic, concretament dins del sector hoteler, és un pas endavant dins de les possibilitats obertes a través del Reglament 1836/93 de la CEE i del nou Reglament EMAS II. La nova reglamentació preveu l'adhesió d'activitats no lligades al sector industrial, per tal d'optimitzar aquestes activitats, reduint el seu impacte sobre el medi i assolint el concepte desitjable, i cada cop més necessari, de turisme sostenible. A més, en el cas de l'Hotel Alimara, tot això adquireix una rellevància especial donat que l'hotel té com a missió empresarial formar als alumnes, sent destí de les pràctiques de l'Escola Universitària d'Hosteleria i Turisme CETT, centre adscrit a la Universitat de Barcelona (UB), i de la resta de formacions que al CETT s'imparteixen, formant en aspectes de gestió ambiental als futurs professionals de l'Hoteleria i el Turisme.

aquest projecte. Aquest equip és, sens dubte, el factor clau d'èxit del nostre sistema de gestió mediambiental. José Antonio Pérez-Aranda Director de Qualitat i Medi Ambient del Grup CETT

ECEA, per la millora de l'Educació Ambiental a Catalunya

Programa REST de la UE, el sector hoteler per a la millora energètica

En la seva segona fase, el passat 10 de juliol, l'Hotel Alimara va participar en una sessió de treball del projecte ECEA (Estratègia Catalana d'Educació Ambiental) que pretén millorar l'educació ambiental a Catalunya, sota les directrius i tendències de les darreres conferències mundials de medi ambient amb la línia d'avançar cap a la sostenibilitat mitjançant la participació. I tenir un instrument motivador i dinamitzador per a cadascun dels escenaris sectorials que impulsi accions d'educació ambiental. En aquesta sessió de treball, on el món empresarial estava representat àmpliament (assistència de més de 30 empreses), l'Hotel Alimara va representar de forma activa el sector hoteler, contribuint enèrgicament en la proposta de línies estratègiques.

L'Hotel Alimara participa dins d'aquest projecte (Tourism and Sustainable Turism) emmarcat dins del programa Altener de la UE. Conjuntament amb la participació de 19 hotels més, l'empresa Ecoserveis amb el recolzament de la Unió Europea, la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i l'Institut Català d'Energia, la iniciativa tracta de desenvolupar una acció amb la finalitat d'incentivar la indústria hotelera per a la millora energètica i que, a més, aquesta sigui part activa. Entre altres objectius el projecte vol desenvolupar una xarxa d'hotels d'emissió zero o baixa de CO2 a Europa, oferir un servei al sector per interpretar oportunitats i reptes de la liberalització dels mercats energètics i transmetre oportunitats que existeixen amb l'ús de les energies renovables, incloent el subministrament d'electricitat verda.

Per a més informació: www.gencat.es/mediamb/ea/ecea.htm

Per a més informació: www.icaen.es

Tema

LES PLANES DE SON, una iniciativa exemplar La gran magnitud adquirida pels problemes ambientals en aquest tombant del segle obliga al conjunt de la societat a dedicar una atenció prioritària i uns majors recursos a la vessant socioambiental de les activitats productives, el consum, la tecnologia, l'urbanisme, l'educació i la cultura, per tal de corregir el model actual de creixement i avançar cap a pautes de desenvolupament sostenible. La iniciativa que a continuació us presentem s'ubica en aquesta direcció, considerant tots aquests factors. Les Planes de Son és un "centre de natura" que ofereix moltes possibilitats de viure plenament els Pirineus i aprofundir en el coneixement de la natura. El visitant pot, durant la seva estada, accedir a un seguit d'activitats d'educació ambiental i de descoberta de la natura. Excursions guiades, conèixer la fauna i flora i visitar el seu planetari són algunes de les interessants propostes que ofereixen. El visitant disposa d'allotjament i serveis de restauració per ampliar la seva estada el temps necessari. A més d'aquesta atractiva oferta, l'aspecte que dóna encara més valor al conjunt és l'edifici. Aquest s'ha dissenyat i cons-

truït respectant al màxim el medi ambient que l'envolta. La integració en el paisatge, cobrint el seu sostre amb prat natural, l'orientació de la seva façana al sud per aprofitar la insolació, o la instal·lació d'un sistema de depuració de les aigües residuals, són algunes de les mesures respectuoses amb el medi ambient que han considerat en la seva execució.

Per a un desenvolupament sostenible Aquest projecte, de Caixa de Catalunya, mitjançant la Fundació Territori i Paisatge, vol posar a l'abast de la societat el coneixement de la natura i els valors i actituds responsables vers aquesta a través de l'oferta d'activitats anteriors i donar un exemple de desenvolupament sostenible amb un edifici exemplar. Aquesta iniciativa demostra la materialització del seu principal objectiu: la conservació del patrimoni natural i del paisatge i conscienciar la població de la necessitat de protegir el medi. Està enclavat molt a prop del bonic poble de Son, a les Valls d'Àneu, entre el parc d'Aigüestortes, l'Estany de Sant Maurici i l'espai natural de l'Alt Pirineu. Per a més informació: www.lesplanesdeson.com

LA PROTECCIÓ DEL MEDI A LA XARXA Volem aprofitar l'ocasió per a informar-vos d'altres web relacionats amb la protecció del medi d'interès:

WWF España-ADENA. http://www.wwf.es/ Societat Catalana d'Educació Ambiental http://www.pangea.org/scea/

Sociedad Española de Ornitología. http://www.seo.org/ DEPANA. http://www.entorno.es/depana/ Departament de Medi Ambient

Birdlife. http://www.birdlife.ch/html/partner.htm IUCN. http://www.iucn.org/

http://www.gencat.es/mediamb/index.htm

WWF. http://www.panda.org/

Direcció General de Medi Natural (DARP) http://www.gencat.es/darp/medi/cmedi.htm

Servei de Parcs de la Diputació de BCN http://www.diba.es/parcs/parcs.htm

A favor de l'ós bru del Pirineu

Mountain Forum. http://www2.mtnforum.org/ Conservation International. http://www.conservation.org/ The Nature Conservancy. http://www.tnc.org/index.html EUROSITE. http://www.eurosite-nature.org

http://ww2.grn.es/pro_ornis/proursus.htm

UNESCO Man and the Biosphere. http://www.unesco.org/mab/

Coordinació grups ecologistes catalans

Terra Bit. http://www.ictnet.es/terrabit/

http://www.pangea.org/cepa/xacos.html

Best Environmental. http://www.ulb.ac.be/ceese/meta/cds.html

Greenpeace España. http://www.greenpeace.es

IGC EcoNet. http://www.igc.org/igc/econet/index.html

Entrevista

"Per professionalitzar el sector turístic s'ha de trobar l'equilibri entre les demandes dels treballadors i les necessitats dels propietaris" JORDI PORTABELLA Regidor de Turisme de l'Ajuntament de Barcelona Jordi Portabella ocupa des de les darreres eleccions municipals la tercera tinència d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, la regidoria de Turisme, i la vicepresidència segona del Consell General del Consorci de Turisme de Barcelona, entre d'altres càrrecs. Des de la seva posició, considera que tot i no estar en un bon moment turístic internacional, la relació qualitat/preu i l'oferta puntual d'esdeveniments a Barcelona són prou interessants per motivar l'interès dels turistes

• Aquest ha estat per Barcelona un bon any. El turisme ha continuat creixent, segons les dades de la Secretaria d'Estat de Turisme. Un dels principals al·licients suposem que ha estat la coincidència amb la celebració, enguany, del 150 aniversari del naixement de l'arquitecte Gaudí. Sí, aquest any, ha estat un bon any turístic per a la ciutat de Barcelona -com ho estan sent els darrers- i això ens permet afirmar que la relació qualitat/preu i l'oferta puntual de Barcelona és prou bona com per provocar l'interès entre els turistes. És a dir, a partir d'una atracció alta que té Barcelona som capaços d'afegir-hi esdeveniments que puntualment generen més demanda i que ens permet mantenir uns nivells d'ocupació alts i uns nivells turístics alts. Per això podem parlar que la

ciutat de Barcelona ha estat la que més ha crescut turísticament en la última dècada, dins del conjunt europeu, i ha superat totes les modes per convertir-se en una ciutat que té presència i posició internacional, i que causa l'admiració d'altres ciutats. • I què té Barcelona que no tinguin altres ciutats europees? Segons les enquestes que realitzem als turistes, tant al vacacional com al de negoci, la vessant més valorada de Barcelona és l'arquitectura seguit de la cultura i l'oci. I és que Barcelona ven identitat. A la ciutat de Barcelona es pot veure per exemple un gòtic civil interessant o un modernisme que dins de l'art noveau té identitat pròpia -amb noms propis d'arquitectes molt rellevants com Puig i Cadafalch, Domènech i

Muntaner o Gaudí-. I tot això permet que no es confongui amb altres ciutats. • No ens afecta, doncs, la incertesa econòmica que sembla que estan patint els països desenvolupats? És cert que no és un bon moment turístic (ni per l'economia ni per la situació de conflicte), però veient quin és el comportament que està mantenint Barcelona ens permet ser optimistes amb el futur. Perquè fins i tot quan les condicions són lleugerament a la baixa en relació a l'any passat, nosaltres continuem mantenint uns nivells d'ocupació i de turisme bons. Això ens fa pensar que Barcelona ha pres una posició internacional i ara es tracta de continuar ampliant-la. I en aquest sentit, el Fòrum de les cultures l’any 2004 és un esdeveniment que ens ha de

permetre tornar a sortir a les primeres planes de tots els mitjans de comunicació. • A més de la vessant cultural, quins altres punts forts té la ciutat? A la vessant de caire cultural, cal afegir unes bones condicions climàtiques. Cal afegir una bona relació qualitat/preu en els serveis principals que utilitzen els turistes i afegir una certa relaxació del ritme que pots tenir en una ciutat com Barcelona si no estàs treballant. Barcelona és una ciutat a nivell humà, una ciutat de nivell mig, que es pot fer caminant i que té moltes coses maques a veure. I el fet que té coses maques es mostra en què, el 40% dels turistes que rebem anualment, com a mínim han vingut tres vegades. Per tant, tenim un grau de repetitivitat alt, cosa que vol dir que la ciutat és interessant i que l'atenció que donem al turisme és bona. Primer, perquè ningú torna a una ciutat on no hi ha coses interessants i, segon, perquè ningú torna a una ciutat on el maltracten. • Cultura, clima i relació qualitat/preu són alguns dels aspec-

tes positius, però Barcelona també té altres punts més dèbils. Sembla que una de les majors preocupacions de la ciutadania és la inseguretat ciutadana… És cert que la inseguretat és un dels àmbits en el qual s'ha de continuar treballant per poder disminuir el número de furts i estrebades que es produeixen a la ciutat de Barcelona. Però és igual de cert, que comparativament amb les ciutats de 1'5 milió d'habitants o amb les ciutats amb un volum de turisme igual o superior al de Barcelona és menor de la mitjana; i això no vol dir que hem d'estar cofois, sinó que hem de continuar treballant per disminuir la inseguretat i la sensació d'inseguretat, ja que existeixen totes dues. Tot s'ha de dir, aquesta sensació d'inseguretat la patim més els que vivim aquí que no els que procedeixen d'altres ciutats, perquè quan van a ciutats d'1'5 milió d'habitants ja saben que hi ha uns certs riscos. Però no és una situació dramàtica.

Cultura, clima i relació qualitat/preu són alguns dels punts forts de Barcelona. Entre els dèbils es troben la inseguretat i la neteja • És només aquest el punt dèbil de la ciutat? Un altre aspecte en el que hem de millorar és en la neteja de carrers i d'escombreries, que tot i que comparativament amb altres llocs estem bé, la nostra situació no és satisfactòria. Per exemple, hi ha contenidors que estan mal ubicats o la recollida de les deixalles ha de tenir uns estàndards de qualitat superiors als que té ara. Tot i així, en aquests dos darrers anys s'ha millorat molt. S'ha fet

una nova contracta que divideix Barcelona en 4 parts, i que té una actuació específica per a cada una de les parts de Barcelona. Hem de tenir present que no es pot dimensionar un sol sistema de recollida d'escombreries en llocs tant diferents com Ciutat Vella (on els cotxes d'escombreries no poden passar) o l'Eixample (on sí que tenen cabuda). Per tant, aquestes especificitats ens han fet dissenyar un sistema de recollida d'escombreries específic per als cascos antics. • A banda de coincidir amb l'any Gaudí, el 2002 ha estat declarat per l'Organització Mundial del Turisme (OMT) i el Programa de las Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) com l'any Internacional de l'Ecoturisme. Com ha adaptat aquest concepte Barcelona? El passat 15 d'octubre vam realitzar una jornada de qualitat en el sector turístic vinculada tant a la gestió en sí com als aspectes medioambientals. Una jornada, a més, que venia a reforçar les jornades de qualitat ambiental que s'havien dut a terme l'any 2001, per tal d'incorporar la gestió d'estàndards ambientals a la gestió habitual i quotidiana dels hotels. • Però la incorporació d'aquests conceptes medioambientals als hotels no suposa una forta despesa als implicats, en aquest cas els hotels? És evident. Una gestió medioambiental correcta comporta inicialment una major despesa econòmica, però després aquesta despesa econòmica es recupera. El que en tot cas és segur és que tots guanyem a nivell de qualitat ambiental i qualitat de vida; és a dir, la mateixa persona que s'ha de gastar més diners, com pot ser el director d'un hotel, després s'ho retroba en la seva vida quotidiana i, per tant, nosaltres creiem en la necessitat de gestionar adequadament els recursos

que s'utilitzen des del turisme, ja sigui en la gestió dels recursos materials com en la reutilització d'aquests recursos (alumini, paper, vidre…). • Tenim un turisme estabilitzat…, i quines són les característiques d'aquest visitant mig que trepitja Barcelona? Acostuma a ser un turista entre 35 i 50 anys, que té força interessos de caràcter cultural -cosa que vol dir que produeix una despesa alta-, té interès en veure edificis i alguns museus de Barcelona i per la nit vol passar-s'ho bé, dins d'un cert ordre. Tenim un turista mitjà alt, tendint a alt i és una persona que genera pocs conflictes perquè bàsicament ve en busca d'una oferta cultural. • És aquest el turista que es busca? Hem d'estar satisfets del tipus de turisme que tenim, tant de gènere masculí com de gènere femení, i hem de continuar treballant perquè ens vingui aquest tipus de turisme i que fins i tot augmenti una mica en qualitat. Gens menys, això no treu que pugui venir un turisme jove, que l'hem de veure com una gran oportunitat. El turisme jove, que tradicionalment té un baix poder adquisitiu, és un turisme de futur, que l'hem de cuidar i ben tractar, per tal que en un futur torni i perquè també dóna una activitat en la ciutat, sense la qual ens acabaríem convertint en una ciutat turístico-mortuòria. • Una de les mesures que està desenvolupant l'Ajuntament és la creació de noves places hoteleres. Respon aquesta mesura a la demanda? S'estan creant noves places hoteleres perquè les ciutats, cada vegada més, s'estan parcialitzant i perquè, cada vegada més, el sector serveis té més importància; i per tant ara totes les ciutats estan definint el que seran en el

futur. Lògicament, Barcelona no només ha d'apostar pel turisme i pel sector serveis, i mostra d'això és el 22@ que permet fer un procés de renovació tecnològica dins de la ciutat. Per tant nosaltres hem d'augmentar la nostra capacitat de places i les continuarem construint, per poder obtenir una capacitat absoluta que s'aproximi als 10 milions de visitants anuals (en aquest moment en tenim vuit).

La promoció d'hotels de 4 i 5 estrelles va vinculada a la promoció d'un turisme de qualitat sense abandonar el turisme jove i el turisme menys afavorit econòmicament

• Aquests nous hotels, però, són de 4 i 5 estrelles…, què passa, doncs, amb el turisme que no gaudeix de tant poder adquisitiu? El turisme jove està ben resolt amb els albergs i els hotels d'1, 2 i 3 estrelles, que de fet són els que mantenen un grau d'ocupació més alt. Aquest estiu per exemple els hotels d'aquestes categories han tingut una mitjana d'ocupació del 95%. La promoció d'hotels de 4 i 5 estrelles va vinculada a la promoció d'un turisme de qualitat sense abandonar el turisme jove i el turisme menys afavorit econòmicament. Barcelona és prou rica per tenir diferents circuits paral·lels, un per joves, un altre per adquisició mitjana i un altre alta. • Una de les debilitats del sector turístic sembla que és la manca de professionals qualificats. Des

de l'administració pública com es pot fer front això? L'Ajuntament de Barcelona ha de tenir una aposta clara i decidida a favor de potenciar la qualitat i la professionalització del servei, tant potenciant les escoles d’hoteleria que segueixen aquests criteris com en la vida laboral. I en aquest sentit s'ha de buscar un equilibri entre el que són les demandes dels treballadors i el que són les necessitats dels propietaris. El sector hoteler és un sector dur en el que moltes vegades has de renunciar a tenir festa els caps de setmana o fer nits, i per tant, els professionals han d'estar disposats a treballar en aquests dies si convé. Però, els propietaris també han de saber que la remuneració dels caps de setmana ha de ser substancialment més important que en els dies de cada dia com perquè també sigui un atractiu. I és la combinació entre la renúncia per part dels treballadors a un cap de setmana lliure i l'incentiu econòmic per part dels propietaris el que farà que hi hagi una bona qualitat en el servei dels hotels i restaurants tots els dies de la setmana. • La solució es troba doncs, en mans del sector privat? No, s'ha de treballar en conjunt. Sense cap mena de dubte les coses avancen quan tots els sectors que intervenen es posen d'acord, i el sector turístic és un exemple clar de necessitat de coordinació entre els dos sectors, coordinació a Barcelona, que és modèlica a través de Turisme de Barcelona, i motiu per al qual a moltes ciutats del món ens demanen que li expliquem com ho fem. I en realitat, el motiu de l'èxit de Turisme de Barcelona és d'estructura però també -i aquesta és una part que no és pot traslladar ni aplicar a altres ciutats- l'entesa entre el sector públic i privat, i això és el que permet que Turisme de Barcelona funciona bé. n

CETT Formació

El CETT inaugura

EL CURS ACADÈMIC 2002/2003 El passat 10 d'octubre, el Gran Saló Mediterrània de l'Hotel Alimara va acollir l'acte d'inauguració oficial de les diferents formacions del CETT per al curs acadèmic 2002/2003. El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores, i el president del CETT, Gaspar Espuña, varen presentar la lliçó inaugural d'enguany a càrrec del director general de Barcelona Activa, Oriol Balaguer. L'acte va comptar amb una important participació d'alumnes. Sota el títol "Crear una empresa a Barcelona. El rol de l'emprenedor", el director gneral de Barcelona Activa, Oriol Balaguer, va voler transmetre a tots els alumnes el desig de crear una empresa pròpia sense por al fracàs; més i tot, dirigint-se al rector Tugores, va demanar que des de la pròpia Universitat s'incentivés als alumnes a crear empresa. Per aconseguir aquesta fita -va continuar dient Oriol Balaguer- el punt clau és el disseny del "Pla d'Empresa". Aquest pla d'empresa cal aprendre'l a fer des de la universitat o des de l'escola, però per tots aquells que vulguin

assessorament Barcelona Activa té com a objectiu ajudar a qui tingui una idea que pugui ser un bon negoci. La ciutat de Barcelona, va ser un altre punt bàsic de la seva lliçó. Balaguer va voler argumentar com la ciutat, cada cop més, està sent considerada i coneguda a nivell mundial com una ciutat de negocis. Per constatar-ho va donar algunes dades, per exemple, com a Barcelona hi ha comptabilitzades més de 200.000 activitats econòmiques reconegudes, és a dir, que paguen impostos, sense comptar l'economia submergida. Una altra dada és que des l'any 1990 Barcelona ha duplicat el número de visitants i que, a més, actualment està en procés d'ampliar la seva xarxa de comunicacions, és a dir, el port, l'aeroport, incorporar el tren d'alta velocitat...

Oriol Balaguer va voler transmetre a tots els alumnes el desig de crear una empresa pròpia sense por al fracàs També va fer una exposició dels projectes que s'estan duent a terme per potenciar la ciutat com a centre de negocis: el 22@, el Fòrum 2004 i els models d'empresa d'èxit que darrerament Barcelona Activa ha ajudat a crear en el sector del turisme i de la restauració. Balaguer ha finalitzat la seva intervenció amb una darrera reflexió sobre la creació d'una empresa, "Els factors que calen per crear una empresa són, en primer lloc, una persona que tingui ganes i lideri el projecte; en segon lloc, cal una idea original, una oportunitat, i tenir clar a quin públic va dirigit i per últim l'equip d'empresa". La inauguració de l'acte s'ha tancat amb el parlament del rector de la UB, Joan Tugores. Tugores ha explicat els esforços que des de la Universitat s'estan efectuant per promoure la creació d'empresa a través de les seves fundacions i de la seva formació contínua. L'acte ha comptat també amb la presència de la vicerectora de Política Acadèmica, Núria Casamitjana Badia; la directora general de la Fundació Bosch i Gimpera, Anna Ros; el director acadèmic de CETT, Gaspar Rosselló; el president de l'Associació d'Antics Alumnes del CETT, Josep Anton Rojas i la consellera delegada de CETT, Maria Abellanet. n

CETT Formació

RECONEIXEMENT D'ASSIGNATURES entre cicles superiors d'Hoteleria i Turisme i la Diplomatura del CETT Els alumnes que hagin cursat cicles formatius de grau superior de la família d'Hoteleria i Turisme podran convalidar assignatures al cursar la Diplomatura a l'EUHT CETT, centre adscrit a la Universitat de Barcelona. El passat dia 17 de setembre va tenir lloc, en el marc del Palau de la Generalitat de Catalunya, la signatura de l'acord de col·laboració entre el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i vuit universitats catalanes (entre elles la Universitat de Barcelona) per tal de reconèixer com a matèries ja cursades els crèdits dels cicles formatius de grau superior en els estudis que cada centre determini. Aquest acord que entrarà en vigor a partir del curs 02/03, facilita l'accés dels titulats en el cicles superiors de turisme o de l'hoteleria a la Diplomatura en Turisme de l'Escola Universitària d'Hote-

leria i Turisme CETT -centre adscrit a la Universitat de Barcelona-. Per tal de facilitar als alumnes la transició i adaptació als estudis universitaris, la Universitat de Barcelona desenvoluparà amb el CETT, un procés de tutorització, tant acadèmic com d'orientació. Es beneficiaran d'aquest acord els alumnes titulats de Tècnic Superior en Restauració, Informació i Comercialització Turístiques, Agències de viatge, Allotjament i Animació Turística. Aquests cicles formatius estan dirigits a la preparació de professionals que el sector turístic necessita, seguint un model de formació basat en la competitivitat i la qualitat. Aquest és el motiu pel qual els cicles formatius del CETT gaudeixen d'una gran acceptació en el mercat laboral. Acceptació que queda demostrada, curs darrera curs, amb les altes xifres d'incorporació al treball dels seus alumnes. D'altra banda la Universitat de Barcelona confirma amb aquest acord el seu interès per apropar-se cada cop més amb el sector professional.

ÀMPLIA OFERTA de formació contínua al CETT En aquest nou segle que acaba de començar, la indústria turística i de l'oci està considerada el primer sector de l'economia mundial. Aquest panorama requerirà, cada cop més, d'uns professionals altament qualificats capaços de gestionar aquesta realitat amb una preparació d'acord amb les noves necessitats d'un sector molt més competitiu. Com a resposta a aquests requeriments, CETT Consultors, responsable de la formació contínua i a mida per a les empreses del Grup CETT, proposa una extensa oferta de cursos de curta durada a partir del proper any. L'equip de CETT Consultors està integrat per formadors experts i professionals del sector turístic, hoteler i de la restauració, tant en el camp de la docència com en l'àmbit de la gestió, de l'assessorament i de la consultoria. Tota aquesta experiència garanteix una formació d'acord amb les tendències més actuals que tenen com a finalitat bàsica la seva aplicabilitat al lloc de feina, responen a les exigències de la demanda del mercat que busca una formació lluny de la simple teoria i propera a les situacions reals del dia a dia laboral. Els diferents cursos programats s'han distribuït en àrees d'estudi concretes: àrea d'empresa, àrea de restauració, àrea de turisme i oci, àrea d'hoteleria, àrea de viatges i transports, àrea de tecnologia de la informació, àrea d'animació i àrea de dret, però que es podran adaptar a les necessitats concretes de cada estudiant. Tanmateix, durant el curs s'aniran incorporant cursos amb temàtiques d'actualitat que cobreixin les necessitats de desenvolupament empresarial que requereixen els professionals i directius en un entorn canviant i de gran incertesa. Per a més informació: www.cett.es

CETT Formació

El CETT organitza una conferència sobre restauració col·lectiva a El passat dia 23 d'octubre el Grup CETT va organitzar una conferència sobre "Estratègies competitives en la restauració" dins de les jornades tècniques d'HOSTELCO'02. La conferència, que va obtenir un gran èxit de participació, va anar a càrrec del direc-

La intervenció d'Antoni Llorens, director general de Serunión, va posar en evidència els problemes que viu el sector. És a dir, unes despeses d'estructura molt pesades, els problemes humans com a conseqüència de les diferents integracions de societats, la manca de formació en el personal i l'atomització de la clientela, afegint la necessitat d'una estructura important per a gestionar les operacions. El sector està patint un procés important de concentració, fet que obliga a les empreses a la presa de posicions que els permeti competir en aquest context competitiu de les col·lectivitats. Per a concloure la seva presentació, Llorens va explicar que una de les estratègies a seguir ha de ser la de desenvo-

tor general de Serunión, Antoni Llorens; el director de CETT Consultors, David Peguero, i el director de l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT (centre adscrit a la Universitat de Barcelona), Gaspar Rosselló lupar sistemes que puguin millorar el marge i al mateix temps la satisfacció dels clients i dels empleats, i incorporar joves professionals formats que puguin créixer en les empreses per tal de liderar el canvi. El director de CETT Consultors, David Peguero, va plantejar la necessitat de la investigació i el desenvolupament tecnològic com un avantatge competitiu en les empreses del sector de las col·lectivitats, així com la creació de nous productes i innovacions en el servei i la millora dels recursos humans com element clau de les empreses a llarg termini. A més va afegir que és necessari desenvolupar coneixement dins del sector amb l'objectiu de desenvolupar avantatges competitius i va remarcar que a la creació d'aquest coneixement han de contribuir tant els professionals de les empreses com el món docent, a través de la investigació i la corresponent transferència de coneixements als futurs professionals del sector. Va concloure l'acte, el director de l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT, Gaspar Rosselló, amb la presentació del primer postgrau en Espanya sobre "Gestió de la Restauració per a Col·lectivitats" que l'EUHT CETT impartirà en col·laboració amb el Centre Superior de Nutrició i Dietètica a partir de novembre. n Per a més informació: www.cett.es/pgrc

Assegura't que reps el TotCETT, actualitzant les teves dades. Tens una forma molt ràpida de fer-ho, a través de www.cett.es/AAACETT a l'apartat de Butlleta de modificació de dades

CETT Formació

L'Escola d'Hoteleria organitza, enguany, el Curs Oficial de Sommeliers Aquest any, l'Escola d'Hoteleria del CETT ha estat l'encarregada d'organitzar el Curs Oficial de Sommeliers, que va començar el passat 28 d'octubre. El curs consta de dos nivells que transcorren en dos cursos escolars (un per any) i una vegada finalitzat i passades les proves oficial s'obté el títol reconegut per la Unión de Asociaciones Españolas de Sumilleres.

NOU POSTGRAU EN GESTIÓ DE POLÍTICA DE VIATGES A L'EMPRESA A proposta de l'Associació Catalana de Gestors de Viatges, es presentarà, a partir del proper mes de febrer, el "Postgrau en Gestió de Política de Viatges a l'Empresa" amb l'objectiu de cobrir una necessitat formativa per a tots aquells professionals que, en l'actualitat, realitzen tasques de gestors de viatges dins de les empreses.

Els viatges d’empresa El curs, que va començar el dia 28 d'octubre, s'estructura en dos nivells que es desenvolupen durant dos anys escolars (d'octubre a juny), un curs per cada any. Un cop fets el dos cursos i superades les proves oficials s'obté el títol reconegut per la UAES (Unión de Asociaciones Españolas de Sumilleres) i per la ASI (Asociation Internationale de la Sommellerie). El curs es dirigeix a sommeliers, personal del departament d'aliments i begudes, "maîtres" i xefs, personal del departament de compres i gestió, i personal de botigues especialitzades. L'equip pedagògic està format per: Agustí Torelló i Sibill, director tècnic de Caves Agustí Torelló, membre del comitè i de qualitat de l'ASI i membre del comitè de cata del Consell Regulador del Cava; Lluís Manel Barba Estadella, Tècnic Especialista en enologia i viticultura i Enginyer tècnic en indústries agràries i alimentàries i gerent de ANPI WINES SL; Adolfo Gómez Afan, Tècnic especialista en Restauració i director de restauració/càtering i sommelier del "grup Soteras"; i Salvi Moliner Cols, Tècnic especialista en viticultura i enologia i enòleg encarregat de producció "Castell del Remei". n

En els darrers anys, la necessitat de viatjar ha adquirit una dimensió considerable dins de les empreses i cada cop és més important una gestió eficient dels recursos destinats als viatges d'empresa. Aquesta situació ha potenciat la figura del gestor de viatges o travel manager com a element essencial per dissenyar i gestionar la política de viatges de l'empresa. El present postgrau va destinat a Diplomats en Turisme, Tècnics en Empreses i Activitats Turístiques i altres Llicenciats i Diplomats Universitaris amb experiència en el sector. Tanmateix es contempla la possibilitat d'admetre alumnes, professionals en actiu, que no disposin d'alguna de les titulacions anteriors amb un reconeixement especial sota l'epígraf de "Diploma d'Extensió Universitària".

La matèria… El disseny curricular del curs inclou diferents mòduls com la figura del travel manager, els proveïdors de serveis del travel manager, les eines operacionals de gestió o les eines estratègiques de gestió. Els curs constarà d'un total de 170 hores. El tipus de metodologia que s'utilitzarà en impartir les sessions permetrà connectar a l'alumne amb la realitat concreta i problematitzar-la per indagar reflexivament, desenvolupant capacitats intel·lectuals. Per a una millor adequació de les metodologies proposades, es comptarà amb l'assessorament de l'Associació Catalana de Gestors de Viatges. Per a més informació: www.cett.es

CETT Formació

Els àpats de les persones

AMB DIABETIS

Els restauradors s'han d'estar preparant, contínuament, per donar resposta a les noves necessitats socials que els afecten. Una d'aquestes noves realitats és que el nombre de persones que pateixen diabetis augmenta cada any que passa i les previsions indiquen que anirà en augment de cara al futur. Per aquest motiu, el CETT va acollir, el passat mes de juny, el II Taller de cuina i diabetis, que va ser organitzat per la Federació Espanyola d'Educadors en Diabetis.

La Recepta

Poma al forn amb crema de canyella i clau Ingredients (per a una persona) • 1 poma Golden

Per la crema de canyella i clau • • • • • •

1 ou 100 ml de llet desnatada 0'1 g (2 pastilles) de sacarina 2 g de fècula de blat de moro (Maizena) 1/4 canyella en rama clau

Material necessari La diabetis és una malaltia que va adquirint més rellevància any rere any. Avui en dia un 10% de la població la pateix i la xifra va en augment: s'espera que l'any 2025 el nombre d'afectats arribi a un 20%. En la majoria dels casos, la diabetis es pot controlar amb una bona dieta en hidrats de carboni, proteïnes i greixos i amb la pràctica d'exercici físic. Precisament, per aquest motiu és interessant que els professionals de la cuina en general, i no només els que pertanyen a centres hospitalaris, tinguin coneixements sobre les característiques de la dieta per a diabètics. Si la malaltia, tal i com es preveu, tendeix a incrementar-se entre la població, serà cada vegada més freqüent en un futur la presència de persones diabètiques en la restauració social i, per tant, es fa necessari que els restauradors disposin d'una oferta gastronòmica específica o que puguin adaptar la recepta d'algun plat concret a les necessitats nutritives del diabètic.

II Taller de cuina i diabetis En aquest sentit va girar el II Taller de cuina i diabetis que es va realitzar el passat 1 de juny a les instal·lacions del CETT. Un taller desenvolupat per la Federació Espanyola d'Educador en Diabetis (FEAED) amb el patrocini de A. Menarini Diagnostics i que, en la seva segona edició, va comptar amb l'assistència de 30 educadors en diabetis de tot l'estat espanyol. El seminari, va consistir en el repàs d'alguns conceptes bàsics com la classificació i tipus d'aliment, la composició o les racions i en l’elaboració de diferents receptes adaptades a una dieta apte per a persones que pateixen diabetis. n

• • • • • •

Safates de forn Forn mixt Estri per treure el cor de la poma Taula per tallar Ganivets de tall variats Recipient de plàstic i acer inoxidable

Elaboració Trèiem en tall la part de la cua de les pomes -el que es coneix com la tapa- perquè les aprofitarem més endavant. Trèiem, també, el cor de les pomes i les rostim a forn mig (160-180º) fins que estiguin toves. Les retirem del forn i les pelem, per afegir, aquí, la tapa a sobre. Això, pel que fa referència a les pomes. Per fer la crema hem de bullir 1/4 parts de la llet amb els aromes (les espècies) i la sacarina i infusionem durant uns minuts. A part batem els ous. Amb la quarta part de la llet que queda, i que està freda, desfem la maizena i la barregem amb l'ou. Ara, afegim, de mica en mica, la llet bullida, colant els aromes, fins que aconseguim una crema. Una vegada ja tenim la crema l'hem de posar a coure a foc lent fins que va adquirint l'espessor adequada. Aquesta és una recepta molt recomanada per a les persones que pateixen diabetis.

AAA CETT

Associació d’Antics Alumnes del CETT

els EX-ALUMNES DEL CETT Oriol BARBERÀ L'Oriol Barberà treballa en l'actualitat a l'Administració de recursos humans del Grup Paradís a Barcelona. La seva feina consisteix a coordinar l'equip de cambrers de càtering del grup, unes 500 persones de, en alguns casos, edats superiors a la seva. I és que l'Oriol té només 21 anys. Després d'acabar els estudis de Tècnic Superior en Restauració (l'any 2000), va decidir apuntar-se a la borsa de treball que el CETT posa a disposició dels seus alumnes. "Buscava alguna cosa una mica diferent a fer de cambrer o cuiner i vaig trobar aquesta feina", comenta. No va ser fàcil aconseguir-la. A tots aquells alumnes que encara estiguin cursant els seus estudis, l'Oriol els recomana que compatibilitzin estudis i feina: "És la millor manera d'aprofitar els estudis i que quan t'expliquin coses a les classes no et sonin a xino." Ell ho va fer, durant el primer any d'estudis va estar treballant de cambrer a l'Hotel Alimara i al segon curs, a la cuina del càtering de Bulli, a Barcelona.

Jordi SALA Des de fa un mes, en Jordi Sala ocupa el càrrec de Director d'Allotjament de l'Hotel Arts. Va acabar els seus estudis de TEAT l'any 92, coincidint amb les Olimpíades i va formar part del departament d'Allotjament del Comitè Olímpic Barcelona' 92, encarregat de preparar l'arribada i el temps d'esbarjo dels esportistes olímpics i paralímpics. Professionalment, en Jordi ha conegut un ampli ventall de tasques relacionades amb el turisme, la restauració i els hotels. Va compatibilitzar els seus estudis amb el treball (restauració, agències de viatges i càmping). Durant un temps, també va estar treballant com a comercial a Familia Hotels i llavors van entrar a la cadena RitzCarlton. Des de llavors, ha estat ocupant diferents càrrecs sempre dins

de la cadena hotelera a Barcelona. Des de recepcionista, a director de nit, director del servei d'hostes a director del departament de neteja. La mateixa cadena el va promocionar i durant un any va marxar a Hong Kong com a Director de Cap d'Allotjament, i més tard a Puerto Rico. "Durant els estudis mai havia sortit fora, a treballar, i tenia pendent el marxar a fora", comenta, però uns dos anys després va tornar a Barcelona, a l'Hotel Arts, i des de fa un mes ocupa el càrrec de Director d'Allotjament de l'Hotel Arts. "Totes les feines i els estudis que he fet m'han ajudat a arribar aquí, tinc una visió força global del funcionament d'un hotel". La intenció d'en Jordi Sala és, de moment, la de consolidar-se en el seu lloc i d'aquí a uns anys, potser, ser director d'hotel.

Consol SOLER La Consol Soler va ser una de les afortunades que va pertànyer a les primeres fornades de tècnics en empreses turístiques que van sortir del CETT (1975-1978). Segurament, aquest fet, ha marcat la relació que en aquests moments manté amb el centre, i que va més enllà d'haver realitzat els estudis (ha col·laborat amb seminaris i tesines, i encara es continua veient amb la gent amb la que va estudiar). El seu currículum és força complert. La Consol Soler ha treballat en agències majoristes i minoristes, ha estat en departament de reserves i ticketing d'una companyia d' aviació i s'ha encarregat de la comercialització i promoció d'una cadena hotelera internacional. L'any 1986, però, va acceptar un nou repte: deixar el sector privat i introduir-se en el funcionament de l'administració pública. Va entrar com a cap de departament de Turisme de l'Ajuntament de Badalona i, en l'actualitat, forma part del Gabinet de l'Alcaldia d'aquest consistori, assessorant a l'alcaldessa en diferents temes, entre ells, els de turisme. També és molt activa la seva vida associativa. Segons la Consol "el turisme és un sector molt dinàmic i canviant en el qual s'hi ha de participar. Per això és important formar part d'associacions, així podem participar en la pressa de decisions de l'administració".

Els exalumnes preparen DIFERENTS ACTIVITATS Si vas estudiar al CETT i vols continuar mantenint contacte amb els teus companys i el centre, una bona manera de ferho és participant en les diferents activitats que l'Associació d'Antics Alumnes us ha preparat. És, per exemple, el cas de la sortida a Universal Mediterránea, programada per al 17 de

novembre o la previsió de fer algunes sortides al febrer a l'aula Gastronòmica Empordà, sortides més lúdicoesportives (com fer regates o jugar al golf) o realitzar un curs de cata de vins. Si esteu interessats en apuntar-vos-hi o dir la vostra ho podeu fer mitjançant del correu electrònic: aaacett@cett.es.

AAA CETT

Entre d'altres, la Consol Soler va ser membre fundadora del Col·legi Oficial de Diplomats de Turisme i Tècnics d'Empreses i Activitats Turístiques de Catalunya (actualment ostenta la Secretaria de la Junta) i és membre de l'associació d'exalumnes del CETT.

Jorge FLORES Molts de vosaltres no ho sabeu, però darrera del Doctor Flo, un dels jutges del conegut concurs televisiu de Popstars, s'amaga en Jorge Flores, un exalumne del CETT de la primera promoció de Tècnic en Animació Turística. La seva passió per l'animació va aparèixer de ben jove: "Abans de començar els estudis, ja havia treballat com a relacions públiques de discoteques i muntatges especials i festius, presentacions de productes, lliurament de premis,… i m'agradava molt". En Jorge, tenia dues grans afeccions, l'animació i l'esport. Dues activitats que es conjugaven perfecta ment en la feina d'un animador turístics. Tot i així, en Jorge Flores, no es defineix com animador: "Jo sempre he fugit d'aquest terme, a mi m'agrada més el mot entertainment o showman". I és que, com ell diu, en Doctor Flo és un artista global. El seu extens currículum es desenvolupa pel món de l'especta cle: model, actor, mestre de cerimònies, performer, músic i disjokey, i en totes aquestes funcions intenta afegir el plus de l'entreteniment. "Per exemple, el meu personatge de Dj no és el típic que posa música i ja està. Jo intento jugar amb l'expressió corporal i utilitzar el micro per connectar amb el públic". Precisament, les vessant més musicals són les que el van llençar a la fama mediàtica. Amb el grup Tzaboo va arribar a ocupar en diferents ocasions alguna de les vint primeres posicions del Top40 de les llistes espanyoles; també va estar de fita mundial els anys 1998/99 amb la Fura dels Baus, realitzant més de 250 gires amb l'espectacle "Fausto-Versión 3.0". L'any passat li van proposar formar part del programa Popstars com a jutge. "El meu paper dins del programa, era força seriós, moderat, amb rigor professional i no he pogut expressar-me com artista en la gran amplitud". En Jorge viu el present "m'arriben diferents ofertes i agafo les que em ve de gust". n

• Informació • Borsa de treball • Formació • Activitats • Altres serveis...

L'Associació d'Antics Alumnes del CETT presenta el seu directori El CETT ha editat, aquest any, per primera vegada un directori amb tots els membres que composen l'Associació d'Antics Alumnes del CETT. Una eina de consulta que, a més de facilitar la ràpida localització del seus membres, ajuda a reforçar les relacions personals i professionals, de tots aquells antics alumnes que han compartit el mateix centre d'ensenyament. El document, que ha estat finançat per la Fundació Gaspar Espuña-CETT, inclou les dades laborals dels diferents alumnes: càrrec que ocupen en l'actualitat, adreça, telèfon, estudis que va cursar al CETT i la promoció a la que va pertànyer. El directori es mantindrà permanentment actualitzat. L'Associació d'Antics Alumnes del CETT anima tots aquells professionals que van realitzar alguna part de la seva formació en les instal·lacions del CETT a que incorporin les seves dades al directori. I si ja en formeu part però heu de modificar qualsevol dada ho podeu fer directament des de www.cett.es a l'apartat AAACETT, on hi trobareu la Butlleta de Modificació. Per a més informació: Tel. 93 428 07 77 (extensió 331, de 15 a 19 hores)

E-mail: aaacett@cett.es Tel.: 934 280 777 Horari: De dilluns a divendres de 15 a 19 hores

Opinió

La importància de la gestió municipal

PER A UN TURISME SOSTENIBLE de la naturalesa. Les activitats turístiques definirien, de forma clara, la necessitat que la promoció i la conservació es converteixin en elements clau per a qualsevol desenvolupament turístic.

Quants més transports, allotjaments, menjars, activitats i compres siguin gestionades des de i en el territori, majors seran els beneficis econòmics Als inicis del segle XXI, resulta evident que quan es formulen tot tipus de polítiques turístiques des de diferents àmbits, tant públics com privats, aquestes haurien de partir de l'escala local i d'una forta responsabilitat municipal. En l'escala local és on poden conjugar-se amb una major credibilitat els principis de sostenibilitat i de negoci privat, buscant, en qualsevol dels casos, el desenvolupament. El turisme es configura com el conjunt d'activitats que millor poden conjugar, dins de les estratègies de desenvolupament, la dicotomia existent entre promoció i conservació

Les polítiques turístiques municipals hauran de concebre el medi ambient com a un capital fix per a qualsevol d'aquests desenvolupaments. Per a què les esmentades polítiques siguin possibles resulta imprescindible entendre la conservació de la naturalesa no com a un cost per als ciutadans residents en el municipi sinó com a un avantatge. Perquè el turisme del segle XXI pugui tenir futurs desenvolupaments es fa necessari concentrar tots aquests esforços en la protecció i foment del medi ambient, ja que es tracta d'una fórmula d'atracció. Les bones pràctiques, la protecció, l'administració i foment sostenible del medi ambient han de convertir-se en un factor no tan sols ètic, sinó essencialment econòmic i polític de les dinàmiques de promoció i desenvolupament turístic. En qualsevol cas, els gestors públics haurien de considerar la sostenibilitat del medi natural no com a una càrrega, o una limitació, sinó com a una gran oportunitat, entesa aquesta com a un avantatge competitiu en l'oferta.

Quina ha de ser l'actuació dels municipis? El municipi ha d'assumir de forma clara, contant amb el finançament necessari, les actuacions següents: planificació, gestió, formació, promoció, sensibilització i negociació. Tot això comportarà una major dinàmica turística, configurant-se aquesta en benefici dels residents i de la sostenibilitat ambiental i cultural.

Aquestes actuacions s'hauran de concretar en: a) L'ordenació del territori per a diferents usos: espais naturals, escenari urbà i arquitectònic. b) La promoció i informació municipal dels recursos turístics. c) La gestió i selecció d'inversions turístiques empresarials. d) La formació i sensibilització professional sobre la importància i les habilitats necessàries per al desenvolupament d'un turisme sostenible. Les preguntes que haurà de resoldre un municipi turístic són: Com arriben els turistes? On s'allotgen i mengen? Quines activitats fan i quins articles compren? A més a més... qui rep els beneficis econòmics i qui suporta els costos? Cada territori turístic haurà d'organitzar una política clara de participació dels residents locals en els beneficis. Quins costos i beneficis incidiran en el producte econòmic? De quin benestar social i individual gaudiran els residents en el municipi?... Cal pensar que, si aquests factors no es tenen en consideració, pot donar-se un creixement on els efectes multiplicadors per a la localitat de destinació siguin nuls o escadussers. Cal que la base de tota política turística es fonamenti en la necessitat que la despesa del turista es realitzi en el major percentatge possible en el municipi. Quants més transports, allotjaments, menjars, activitats i compres siguin gestionades des de i en el territori, majors seran els beneficis econòmics. La planificació haurà de començar amb inversions en transport, allotjaments, restaurants, activitats i comerç generant ocupació. El turisme haurà de fer us del major nombre possible de productes i serveis d'origen local (agències de transport, provisió d'aliments, materials de construcció, decoració i mobles, etc.) i tot això haurà d'estimular-se i defensar-se des de les administracions locals.

La planificació de les activitats turístiques Totes les activitats turístiques cal que siguin planificades, des del respecte a la cultura de la comunitat d'acollida i, d'altra banda, des de la cura del medi ambient, el paisatge tradicional, la integració arquitectònica dels establiments turístics i residencials, l'administració adequada dels ecosistemes…, en resum, la sostenibilitat ambiental.

La necessitat de donar solucions per al bon funcionament de les activitats turístiques municipals ens porta a què els sectors i subsectors turístics afectats, tant públics com privats, condueixen al paradigma "C". Per a la consecució d'aquest paradigma és imprescindible la posada en marxa i desenvolupament dels següents objectius i/o polítiques:

Perquè el turisme del segle XXI pugui tenir futurs desenvolupaments es fa necessari concentrar tots aquests esforços en la protecció i foment del medi ambient, ja que es tracta d'una fórmula d'atracció • Cooperació amb les diferents administracions, internacionals, nacionals i locals, perquè tots són responsables del funcionament de les activitats turístiques. • Coordinació dins de les mateixes administracions perquè totes les actuacions que es produeixin amb incidència turística en el si de les mateixes administracions siguin coherents i racionals. • Col·laboració amb la indústria i els professionals que desenvolupen les seves activitats i aquestes tenen d'una o altra forma incidència turística. • Conscienciació. És responsabilitat de les administracions transmetre als ciutadans, en tots els seus àmbits, la idea que la renda i el treball que el turisme genera depenen d'ells. Els visitants que es reben, en la seva majoria residents en ciutats -per conseqüent exigents i amb gran preocupació per la relació qualitat/preu-, volen un canvi d'ambient que pugui materialitzar-se en gustos que puguin ser: sol i platja, sol i piscina, turisme rural, ecoturisme, turisme esportiu, nàutic, de congressos, de salut, ... Una localitat és més competitiva quan ofereix una qualitat ambiental i cultural per sobre de la disposició de pagar per això. Aquesta situació permet que els marges comercials que s'obtinguin de la demanda turística siguin millors, donat que es paga, habitualment major preu per a un espai qualificat des del punt de vista cultural i ambiental. La consecució d'aquest nou paradigma, per part de tots, és, avui, imprescindible, i decisiu perquè determinats ambients i patrimonis que no es poden imitar es perdin definitivament per a generacions futures. n

Ramon Arcarons Doctor en Dret Turístic i Política Turística Professor Titular de Dret Turístic i Política Turística del CETT

Coneguem Catalunya

Del Vendrell a Coma-ruga: entre la mar, la vinya i l’olivera

SEGON TRAM: De Sant Vicenç de Calders a Coma-ruga Sant Vicenç de Calders En l'anterior TOTCETT, havíem acabat la nostra ruta tot visitant la premsa de lliura de Mas Borràs. Amb regust a vi continuarem la nostra ruta cap a mar per poder degustar altres plaers que aquest savi món encara ens permet gaudir. Seguirem la nova senyalització que ha realitzat el Pla d'Excel·lència del Vendrell, aquesta ens condueix a la part més baixa de Sant Vicenç. Una vegada aquí, i seguint les indicacions, ens dirigirem cap a Mar. El paisatge que ens envolta és de vinyes, que al llarg de l'any ens ofereixen uns paisatges molt canviants i interessants de conèixer. Un cop arribats a Coma-ruga (45 minuts), ens dirigirem a mar. Set quilòmetres de platges de sorra fina ideals per fer un bany. Un dels atractius que no ens podem deixar és la visita a la Vila Casals, la casa on Pau Casals va passar molts dels estius i gran font d'inspiració. Acabarem la nostra visita a El Vendrell, fent un bon àpat en un restaurant del col·lectiu de Les Cuines del Vendrell: mar, vinya i olivera. Deixeu-vos recomanar pels propis restauradors, però no oblideu demanar les postres del col·lectiu: el pastís de garrofa i prendre un bon vi del Baix Penedès. n

Mireia Vila Per a més informació: Patronat Municipal de Turisme Tel.: 977 680 019 www.vendrellturistic.com

Coneguem Catalunya

La ruta de la fruita seca,

nova exposició al Palau Robert

La Recepta

Mongetes amb bròquil Ingredients • 500 grams de mongetes de ganxet, posades en remull el dia abans • 1 Kg de bròquil • 3 talls de cansalada viada • farina • sal

Elaboració El Palau Robert ha començat a fer exposicions temàtiques sobre el menjar a la nostra terra i la primera mostra ha estat dedicada a la fruita seca. La comissària de l'exposició ha estat Núria Bàguena, professora del CETT. Les fruites seques formen part de la cultura culinària catalana. Des de la prehistòria s'han consumit avellanes i altres i el seu cultiu i comerç ha estat i és força important. Per aquest motiu, el Palau Robert ha preparat una sèrie d'exposicions temàtiques sobre el menjar a Catalunya, entre les quals, hi ha una dedicada a la fruita seca, i que ha estat la que precisament ha obert la mostra. La comissària d'aquesta mostra, és la Núria Bàguena, professora del CETT. La fruita seca són fruits comestibles que procedeixen de diferents plantes i arbres, i que tenen en comú que no posseeixen polpa carnosa, ni sucosa. En tenir poca humitat és un producte que es conserva molt bé. En la cuina les fruites seques tenen un paper destacat: • És mengen soles: seques, tendres, salades, garapinyades… • Marquen el gust al cuinats catalans: la picada • A una gran zona de Catalunya Nova, cuinen amb romesco, que són tres maneres de fer: - Romesco d'amanir: Xatò (ha traspassat el seu territori i a més existeix ruta gastronòmica) - Romesco de sucar: Calçots (ha traspassat el seu territori i s'ha fet molt popular anar a menjar calçots) - Romesco de cuina: és una manera de cuinar amb la picada del romesco que fa de fondo de cocció • Les fruites seques formen part de la pastisseria i llaminadures catalanes. n

Remulleu les mongetes del vespre al matí següent. Es deixen escórrer bé i les posem a coure amb aigua freda (que quedin ben cobertes). Les coem a foc ben baix i quan arrenqui el bull hem d'anar afegint aigua freda, ja que això fa parar el bull i les fa coure millor. S'ha d'anar afegint una mica d'aigua freda tantes vegades com sigui necessari, d'aquesta manera les mongetes couen millor i més ràpid. Triguen, més o menys, una hora i mitja en estar cuites. Una vegada ha passat el temps i són cuites hi tirem la sal, just a l'últim moment, sinó podrien quedar amb la pell dura. A part, bullim el bròquil tallat -hem de vigilar que no es desfaci-. Un cop cuit s'ha d'escórrer bé. En un paella amb oli calent es fregeix el bròquil enfarinat. Talleu la cansalada a daus petits i fregiu-los amb oli, quan siguin ben rossos afegiu-hi les mongetes i saltegeu-les. Per últim, poseu-hi el bròquil fregit.

Comentari El bròquil enfarinat i fregit transmet un gust diferent. Aquest és un plat de cuina de cada dia, la cansalada fregida reforça el seu gust, però també és una manera d'incorporar proteïnes al plat. És un dels passats per la paella més habituals. La manera de coure que hem fet servir no serveix per coure cigrons ni mongetes vermelles.

Una mica d'història Els plats de verdures han estat l'àpat de cada dia durant segles. La mongeta va venir d'Amèrica i va substituir les varietats autòctones de fesols, el nom de fesol ha quedat en el llenguatge en certes comarques com a nom de les mongetes.

Internacional

ELS ALUMNES DEL CETT:

a banda i banda del món

Vint-i-cinc dels alumnes del CETT van decidir passar un estiu diferent. Deixar les comoditats de casa per posar en pràctica els coneixements apresos durant el curs, en un país amb uns costums i una llengua diferents als nostres. Van presentar el seu currículum en el SOPCP, i després d'un procés de selecció entre el CETT i l'empresa -basat en la maduresa de l'alumne i un mínim coneixement idiomàtic-, van poder fer pràctiques a l'estranger. Tot i tenir moments millors i pitjors, tres mesos després, tots ells han tornat amb la seguretat que van fer ben fet realitzant aquesta experiència irrepetible. Si voleu conèixer què van fer la Maria, la Miren, la Glòria o en Patricio… seguiu-nos.

L'experiència europea Escollir Europa com a destí d'un stage és una de les millors opcions per aquelles persones que decideixen, per primera vegada, passar una temporada llarga fora de casa. Finlàndia, va ser el país escollit per la Maria Oliveres i la Míriam Pirado per realitzar la seva primera estada a l'estranger. La principal motivació que els va moure a inscriure's en el programa dels stage va ser la de posar en pràctica el seu anglès i per feccionar-lo. Tot i així, com comenten, "a Finlàndia poca gent parlava anglès; tots parlaven finès i aquest idioma és molt difícil". A més, afegeixen, "quan ens parlaven en finès i nosaltres dèiem que només parlàvem anglès s'estranyaven bastant. Vam tenir la sort, que la gent que treballava al recinte sí que s'expressaven en anglès". La Maria i la Míriam van estar treballant en un gran recinte que incloïa un balneari, quatre hotels, diferents establiments

per dinar i una botiga. "La primera setmana va ser molt dura no coneixíem ningú, no ens enteníem i com no podíem estar de cara al públic vam estar a la cuina" explica la Míriam. Totes dues, però, tenien moltes ganes de fer coses, i, de mica en mica, van començar a fer tasques més de cara al públic. Malgrat els impediments inicials totes dues consideren que és una experiència molt enriquidora, ja han conegut un nou país i una nova forma de viure.

A l'altre costat dels Pirineus No és el primer any que la Miren Apesteguia i la Montse Juves, estudiants de 1r. curs de Diplomatura de Turisme, van omplir el full de sol·licitud al SOPCP i van sol·licitar un stage a l'estranger. L'any passat ja ho van fer a Anglaterra i com l'experiència els va resultar molt positiva van decidir aquest estiu, un dia, de bones a primeres, provar sort al país veí: França. I és que "a banda de practicar i perfeccionar l'idioma, aprens a dependre de tu mateix, a conviure amb la gent, a compartir i sobretot, t'arribes a conèixer molt millor". La Miren i la Montse han estat fent pràctiques al petit poble de Najac (al sud de França, a 55 km d'Albi i 110 de Toulouse) en la recepció d'una ciutat de vacances. Tot i les seves relatives experiències, asseguren que van passar un primer mes molt dur. "Pensava que sabia molt francès i vaig veure que no en tenia ni idea. Després comences a conèixer gent i les coses van canviant", comenta Miren. Tot i així, la imatge que tenen dels francesos (tancats i una mica estranys) no ha canviat gaire després de la seva estada, però suposen que el mateix deuen pensar dels espanyols. "Ells diuen de nosaltres que cridem molt i fem molt soroll…, no sé si deu ser veritat, però sí que som més efusius". La Miren encara

no s'ha plantejat si el proper estiu tornarà a repetir l'experiència, (ja que és moment de buscar feina), però no descarta la idea d'anar a Sudamèrica… un nou repte.

La indefugible Anglaterra De tots els països de parla anglesa, Gran Bretanya és la destinació ineludible per practicar l'idioma. Evitant el típic Londres (poc recomanable per perfeccionar el nivell d'anglès), l'Eva Calalan va optar aquest any per visitar Stratford, una ciutat de "conte de fades", que va veure néixer al dramaturg William Shakespeare. Com la Miren, l'Eva comptava amb l'avantatge i la seguretat que li dóna haver fet un altre stage prèviament (l'estiu anterior va anar al nord del país). A Stratford, va estar treballant en un hotel. Com altres stageres, va anar amb una altra companya del CETT, la Cristina Ramírez. Van tenir la sort -entre cometes-, que les van instal·lar en hotels diferents, cosa que les va fer espavilar-se. "Jo no volia anar amb espanyols, perquè ja se sap, sinó no practiques anglès, però és inevitable". Tot i així, l'Eva va estar treballant en un restaurant amb tot d'anglesos i sudamericans, per la qual cosa, l'única forma de comunicació possible era l'anglès. "Jo vaig aprendre molt, vaig practicar molt l'idioma i repetiré, estic segura".

Aires del sud: Tanzània "Habari asubuhi" és el primer que li deia la gent a Patricio Rascón només llevar-se al matí. Significa "bon dia" en suahili, idioma dels habitants -entre d'altres països- de Tanzània. I és que

en Patricio i en Jordi, van decidir presentar la seva sol·licitud i el seu currículum per optar a l'stage sudafricà. El programa de pràctiques era molt interessant, ja que se cercava un alumne per realitzar funcions de coordinador en parla hispana per a una agència de viatges receptiva que treballa amb altres agències d'aventura. Segons en Patricio "era l'últim dia per presentar el currículum per poder accedir a l'stage, i a mi això dels parcs naturals sempre m'ha atret. Tot i així, pensava que no m'escollirien". Doncs sí. Els van escollir, i en Patricio i en Jordi van aterrar el 14 de juny a Tanzània. La primera setmana va ser una mica d'adaptació. "Vivia a la mateixa casa del director de l'agència i convivia amb ells i la seva cultura", comenta en Patricio. "Quan la gent va a Tanzània, no sap el que es trobarà. Precisament, aquesta és la tasca dels guies, la de donar les recomanacions correctes". Durant els tres mesos, que Patricio va passar a Tanzània (a Arusha) va dur a terme quatre safaris pel Parc Natural del Serengueti fins al cràter de N'gorongoro. "Aprens molt,

pensa que anem en un camió entre 17 i 20 persones i et fas molt amb la gent", ens explica. Patricio recorda la primera nit que va viure de safari. Fins llavors, jo no havia sortit d'Europa. "Acampes amb mig del camp, intentes dormir, però sents tots els sorolls. Són els animals, lleons, hienes… que van a buscar beure o que busquen el teu calor corporal per dormir. Ho passes fatal, però no passa res. Mentre hi hagi zebres per caçar, no fan res". És impossible relatar tot el que es pot viure en un espai lliure com aquest. Però Patricio és mostra segur en afirmar que "tornaria allà. A més de fer currículum, sempre m'ha agradat estar en un medi natural i conèixer nova gent. És un món apassionant".

Les rocalloses… a Canadà Com no podia ser d'altra manera, la Glòria també va passar els primers dies en el seu stage al Canadà "una mica malament". La Glòria Cabello va passar el seu estiu d'stage a Vancouver, en una agència de viatges que organitzava diferents visites per la ciutat i per les muntanyes rocoses. Vivia amb una família, que "la van tractar com una filla", i a la feina va relacionar-se, principalment, amb latinoamericans, "però malgrat tot, m'anava tres mesos i jo sóc molt d'estar a casa. Anava convençuda, però em va costar molt marxar". Durant els primers mesos va estar a l'oficina fent reserves i transfers, més endavant, ja va fer de miniguia (anava de suport de la guia oficial en grups d'unes 50 persones).

Tot i així, la Glòria no és partidària de repetir unes pràctiques al Canadà. "Tornaria de visita o faria més stages per Europa… És que la cultura allà és molt diferent". D'entre les diferències culturals que va trobar, una de les que més li va sorprendre va ser el tracte que tenen amb el tabac: a banda de tenir pocs espais on es pot fumar, el tabac és molt car. "Jo fumo i anava un dia pel carrer i un noi d'allà em va demanar un cigarro. Jo li vaig donar i me'l va pagar. Jo em vaig quedar al·lucinada…", comenta la Glòria. Malgrat tot, la Glòria Cabello ha tornat contenta del seu stage, una experiència que recomana. Va aprendre a estar allunyada de casa i a valer-se per si mateixa… "tot i que en com a casa enlloc". Tot just ara, comença a trobar a faltar els seus companys de Canadà. n

ITÀLIA I NORUEGA: noves destinacions Erasmus Per al curs 2002/03, l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT incrementa l'oferta de places per mobilitat acadèmica Erasmus amb dues noves destinacions: Itàlia amb la Universitat de Bologna a Rimini- i Noruega -amb el Stavanger University College-. Amb aquests dos països

ja són set les destinacions europeus que els estudiants de la Diplomatura en turisme del CETT poden escollir per fer un Erasmus (França, Alemanya, Holanda, Finlàndia i Lituània), a més de la possibilitat de realitzar un semestre lectiu al Canadà.

NOVES BEQUES per fomentar la mobilitat La Fundació Gaspar Espuña-CETT ha convocat per al proper any uns ajuts per a fomentar la mobilitat dels estudiants i dels membres de l'associació d'antics alumnes del CETT. La nova beca sorgeix amb la finalitat de potenciar l'interculturalitat, el perfeccionament lingüístic, el coneixement d'altres maneres d'ensenyar i la participació en diferents sistemes de gestió que comporten l'aproximació professional a models turístics diferents de l'entorn d'origen. Aquests són alguns dels objectius de la Fundació Gaspar Espuña-CETT. La mobilitat es realitzarà a centres de formació o pràctiques en empreses de països amb què el CETT tingui signat un conveni de col·laboració. Les sol·licituds s'hauran de presentar abans del dia 30 de maig del 2003 i la concessió o denegació de la beca es donarà a conèixer a finals del mes de juny. Per a més informació: www.cett.es/lafundacio

Estudis i investigacions

La formació dels gestors del turisme:

I CONGRÉS DE GERENTS DE PLANS D'EXCEL·LÈNCIA La formació dels gestors del turisme és, avui en dia, un debat inacabat. Capacitació, experiència, espais compartits d'aprenentatge i reflexió i diverses fórmules d'associació dels diferents actors poden ajudar a desenvolupar les competències necessàries perquè la gestió del turisme es converteixi, amb garanties, en una activitat plenament competitiva. Per aconseguir-ho, és imprescindible que les necessitats de formació estiguin correctament identificades, així com les respostes a aquestes necessitats, algunes de les quals estan perfectament articulades des de la incorporació de la formació turística a la Universitat, a partir de l'any 1997. És imprescindible que, des del sector, puguem validar la formació turística avui plenament universitària -tant la diplomatura en turisme com diverses opcions de tercer cicle-, únic objecte del qual ha de ser aprofundir en el coneixement del turisme i les seves particularitats, donant resposta a les necessitats anomenades. Interessos de diferents tarannàs -públics (administració, comunitats autònomes i les pròpies universitats) i privats (centres de formació, consultores i empreses del sector)poden arribar a desvirtuar tant l'oferta com la demanda de formació turística en un moment clau i de profund canvi per a l'activitat turística. El debat, inacabat, sobre la formació dels gestors del turisme, s'hauria de realitzar amb rigor i profunditat entre els actors implicats i caldria respondre al seu profund compromís amb el sector. De moment és el mercat el que va imposant el seu ordre. Administració, universitats i sector no haurien d'eludir la seva responsabilitat. El turisme és una activitat extraordinàriament sensible als canvis que alteren els mecanismes econòmics, polítics i socials coneguts fins ara, cosa que comportarà, sens dubte, un nou concepte de turisme. Els destins turístics han de garantir la seva competitivitat, un dels grans reptes del turisme del nostre país per al qual constitueix una alternativa socioeconòmica de primer nivell.

Diferenciar-se de la competència Administracions públiques i empreses es troben amb l'obligació de revisar i renovar el model turístic aplicant, també, nous models de gestió, que tenen en compte els elements diferenciadors que defineixen la identitat dels destins i en són, territorialment i ambientalment, responsables. Aquest valor diferenciador ha d'anar associat a una prestació de qualitat i de tracte personalitzat que doni resposta als interessos i les necessitats dels clients i que contribueixi a la seva satisfacció. Qualitat que s'ha de fer extensiva a les infrastructures, patrimoni, oferta cultural i oci i a aquells elements que configuren els destins turístics i que no poden desvincular-se dels negocis turístics. La qualitat com a voluntat constant de millora en la solució de les necessitats i desitjos del públic objectiu i que comporta nous models de gestió. Qualitat per fidelitzar al client i contrarrestar noves destinacions competidores -especialment altres països mediterranis que ofereixen millors preus-. És necessari, a més, assumir el repte de la innovació per tal d'oferir productes i serveis més adaptats als mercats, i que comporti flexibilitat, anticipació i adaptació als canvis. És evident que, en ambdós casos, innovació i qualitat, sempre hi haurà al darrere persones -professionals del turismecapacitades per assumir el repte de la competitivitat. Persones amb una formació i amb una mentalitat adequada, amb un desig profund de satisfer al client, amb un esperit innovador i un compromís clar amb la qualitat.

El paper de les universitats Les universitats, a través de les escoles universitàries de turisme i els centres homologats per impartir els cicles formatius de formació professional, són, en primera instància, els que han d'aportar al sector professionals degudament capacitats. El seu reconeixement és fonamental per al desenvolupament del sector. En aquest sentit, l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT, adscrita a la Universitat de Barcelona, ofereix als diplomats en turisme la possibilitat de realitzar un itinerari curricular orientat a la gestió estratègica del turisme, del patrimoni cultural i natural i de les activitats i productes de les destinacions turístiques. La Diplomatura en turisme que s'imparteix en el CETT és, a més, la primera titulació de l'Estat Espanyol que s'adapta al marc europeu.

La ràpida evolució del sector genera, a més, la necessitat d'accions de formació contínua en tot l'espectre de professions turístiques, i, fonamentalment en els àmbits de gestió del turisme. Només personal qualificat i una correcta estructuració i planificació de l'activitat turística aportarà plenes garanties perquè el sector turístic esdevingui plenament competitiu.

El debat sobre la formació dels gestors del turisme s'hauria de realitzar amb rigor i profunditat entre els actors implicats i caldria respondre al seu profund compromís amb el sector El Ministeri d'Economia, a través de la Secretaria general de turisme i mitjançant els convenis de col·laboració amb les comunitats autònomes i les corporacions locals està portant a terme un programa de potenciació i desenvolupament turístic que es concreta en els plans d'excel·lència i dinamització turístiques. Els professionals que gestionen aquesta realitat requereixen una preparació adient per respondre, amb garanties d'èxit, les noves necessitats d'un sector cada vegada més competitiu -especialment en referència a les destinacions turístiques espanyoles-. La formació dels gerents ha d'ajudar, a la vegada, a establir uns criteris homogenis d'actuació i a conèixer i compartir, de manera pràctica, els múltiples i variats problemes amb els quals s'hauran d'afrontar en la seva gestió diària. La prepara-

ció ha d'incorporar coneixements d'àmbit local i regional, en totes les seves vessants, i instruments de gestió estratègica i territorial del turisme, entre d'altres. La EUHT CETT i la Universitat de Barcelona Virtual, ofereixen conjuntament aquesta completa formació a través del “Màster en gestió turística per al desenvolupament local i regional”, un curs de tercer cicle per a llicenciats i diplomats universitaris i per a tècnics i gestors d'empreses o institucions turístiques amb un mínim d'experiència professional en el sector. És una clara evidència de la resposta del CETT i de la Universitat de Barcelona a les necessitats d'un sector que encara mostra algunes dificultats a l'hora de valorar la professió turística i de reconeixement de l'esforç realitzat per alguns dels centres universitaris de formació, tant en docència com en investigació. És important destacar el rol dels gestors turístics com a dinamitzadors de la formació que es realitza en les destinacions ja que l'encert en la capacitació dels professionals influirà directament en la qualitat de les destinacions turístiques. Per als perfils més tècnics haurien de tenir en compte també l'aportació dels cicles formatius, que estan consolidant la seva posició. És positiu que en el debat sobre la formació dels gestors del turisme, participin, amb el sector de la formació, les administracions i el sector privat. El sector públic, en el seu paper d'agent de desenvolupament de les polítiques turístiques, i el sector privat com un agent creador de riquesa en les destinacions turístiques. La coordinació d'esforços i recursos, públics i privats, té una extraordinària incidència en benefici del progrés del sector i dels seus professionals.n Maria Abellanet Consellera delegada del Grup CETT

I CONGRÉS NACIONAL DE PLANS D'EXCEL·LÈNCIA i Dinamització Turística a El Vendrell La Secretaria General de Turisme, la Direcció General de Turisme de la Generalitat i el Pla d'Excel·lència Turística del Vendrell van organitzar el 16 i 17 d'octubre el I Congrés Nacional de Plans d'Excel·lència i de Dinamització, per debatre la gestió estratègica dels destins turístics. Els plans apareixen com una fórmula per garantir l'oferta de qualitat del conjunt de l'oferta turística de l'estat espanyol. D'entre els diferents ponents que van participar al Congrés, i que va tenir lloc a El Vendrell, podem destacar la participació de la Secretaria General de Turisme, especialistes en política turística, els gerents de Plans de Lloret, Laredo, Valle de Cidacos, Sóller, del mateix Vendrell; el gerent de Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, el gerent de Costa Brava Centre Hotels, entre d'altres. Entre les conclusions del congrés destaquen la necessitat

d'establir criteris de sostenibilitat i viabilitat de les actuacions proposades en els Plans i en totes les destinacions que aposten cap a l'excel·lència turística; el reconeixement de la professió de les gerències dels Plans com a professionals, planificadors de les destinacions i donar un major suport als Plans, per part de la Secretaria General de Turisme i de les administracions autonòmiques. Mireia Vila Gerent del PET del Vendrell

Estudis i investigacions

Internet es consolida en el sector de les

AGÈNCIES DE VIATGES com a eina indispensable per a la consecució del seus objectius comercials Amb l'objectiu de conèixer quin ús en fan d'Internet les agències de viatges, CETT Consultors i AECE (Asociación Española de Comercio Electrónico) -amb el recolzament de la Secretaría General de Turismo (Ministerio de Economía)- han realitzat l'estudi "Ús d'Internet en el Sector Agències de Viatges a Espanya 2002". Continuant amb les activitats de recerca que el CETT desenvolupa en diferents àmbits del sector turístic, durant el primer semestre del 2002, i amb la col·laboració de la Secretaría General de Turismo (Ministerio de Economia) i AECE (Asociación Española de Comercio Electrónico), CETT Consultors -consultoria del grup-, va portar a terme la investigació "Ús d'Internet en el Sector Agències de Viatges a Espanya 2002". L'objectiu principal de la investigació ha estat el de conèixer l'ús que les agències de viatges fan d'Internet i totes les seves possibilitats, buscant el per què d'aquests usos i la seva influència en la rendibilitat i gestió dels seus clients, estudiant també quines són les eines habituals que utilitzen.

Internet: un canal de comercialització en alça per al sector Des de ja fa uns anys, Internet s'està convertint en un dels canals de comercialització i comunicació més importants per a les empreses del sector turístic, especialment com a complement als canals tradicionals. En paral·lel a la creixent aplicació al sector, s'han anat desenvolupant diferents estudis i investigacions, que intenten posar de relleu els condicionants, les característiques, les potencialitats, els frens,… de l'ús de les noves tecnologies i, especialment d'Internet, en la gestió i comercialització de les empreses del sector. Tots aquests estudis indiquen que el sector que més ràpid ha avançat respecte a la venda per Internet, ha estat el de l'oci, en el seu sentit més ampli, destacant, de forma especial, el sector viatges. En aquest sentit, aquests estudis, especialment, s'han dedicat a crear el marc conceptual per a, posteriorment, anar aprofundint en algun dels seus aspectes.

Aspectes a tenir en compte en la gestió diària de l'agència de viatges per Internet Aquesta investigació es troba en la línia de conèixer la progressiva aplicació dels elements que envolten el concepte d'E-business -que inclou gestió, comercialització, formaAspectes que han motivat la posada en marxa del web a les diferents agències de viatges consultades (la resposta era múltiple

ció, seguretat i anàlisi, entre d'altres-, i que, sens dubte, han de marcar la pauta de la veritable adaptació de l'empresa a l'entorn virtual. En aquest sentit, i per la importància que representen dins del sector turístic, les agències de viatge es configuren com a un bon component turístic per a utilitzar-lo com a "termòmetre" de la progressiva utilització d'aquestes eines en la seva gestió i comercialització de productes i serveis turístics. D'altra banda, la importància dins del complex sistema de la indústria turística, ja sigui en la vessant receptiva com emissora, fa que les agències de viatges es configurin com a un dels sectors que haurien d'adaptar-se ràpidament a la utilització d'aquest tipus d'eines. Per aquest estudi s'ha considerat com a univers les agències de viatges espanyoles, la facturació de les quals suposa el 32,4% de la facturació total del sector segons dades de l'any 2000. Una xifra que inclou també totes les grans agències existents al sector tradicional amb presència a la xarxa Internet.

Conclusions de l'estudi La principal conclusió que es desprèn de l'estudi, és que Internet s'ha consolidat en el sector com un element més del conjunt d'eines que tenen les agències de viatges per

aconseguir els seus objectius comercials i empresarials. Dels resultats es desprèn també que les agències de viatges amb major facturació són les que utilitzen d'una forma intensiva les potencialitats que Internet facilita a les empreses. Entre aquestes, destaquen la creixent importància de la utilització d'Internet per a la millora dels serveis al client i dels processos empresarials, enfortint els objectius, fins ara, "tradicionals", com són "vendre", "publicitat" i "ampliar el mercat". Respecte a la facturació, en general, es comprova que, de mica en mica, s'estan aconseguint xifres significatives. Las agències declaren que cada cop més, tot el procés de venda que es realitza a través d'Internet es tanca també a través d'aquest sistema, el que demostra el progressiu augment de la confiança del client en el sistema i l'adaptació d'aquest vers el mercat. En conseqüència, el client, tot i està cada cop més segur en el procés de compra dels serveis, encara creu necessària el component de presencialitat que aporta el telèfon i la pròpia oficina de l'agència de viatges. Internet es configura, per tant, com una eina més que utilitza l'empresa per a la seva gestió comercial integral. La importància d'aquesta investigació va permetre fer dues presentacions de les seves conclusions: una a Madrid i una altra a Barcelona (a l'Hotel Alimara), durant el passat mes de juliol. D'igual manera, diferents mitjans de comunicació, tant estatals com locals, també han cregut adient fer esment d'aquesta investigació. Entre ells podem citar, per exemple, els següents: Barcelona Televisió, RAC 1, Onda Rambla, Avui, així com la majoria de les pàgines webs turístiques més importants del sector. n Enric López CETT Consultors Per a més informació: www.cett.es (a la secció de CETT Consultors)

Material sobre el qual s'ha fet l'estudi 1. Univers: agències de viatges espanyoles que suposen el 32,43 % de la facturació total del sector en l'any 2000 2. Àmbit: Espanya 3. Tipus d'estudi: censal (100% de l'univers) 4. Eina de recollida d'informació: qüestionari telefònic, personal i per correu electrònic 5. Base de dades: pròpia 6. Treball de camp: CETT Consultors/AECE-maig/juny 2002 7. Anàlisi de la Informació: CETT Consultors/AECE-juny 2002 Fuente: Nexotur / AEDAVE.

FLASH El CETT reuneix les universitats espanyoles que imparteixen estudis en turisme. El passat 18

d'octubre, organitzat per l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT i la Universitat de Barcelona, va tenir lloc a l'Hotel Alimara una jornada amb totes les escoles universitàries de les universitats espanyoles per tractar els aspectes del marc europeu de l'educació superior i les repercussions en l'àrea dels estudis en turisme. L' EUHT CETT, adscrita a la UB, és la coordinadora del grup de treball que es va formar dins la conferència de rectors d'universitats espanyoles (CRUE), per tal d'anar desenvolupant tots els aspectes que fan referència a la declaració de Bolònia.

La Fundació Caixa de Sabadell novament amb els futurs professionals del turisme. El dia 9 d'abril va tenir lloc l'acte de lliurament de les beques de la Fundació Caixa de Sabadell als alumnes de l'Escola d'Hoteleria i Turisme CETT, de Barcelona. L'acte va comptar amb l'assistència de Gaspar Espuña, president de la Fundació Gaspar Espuña-CETT; Manuel Grau, president de la Fundació Caixa de Sabadell; Pere Rifà, Director General, Eduard Imbernol, Sotsdirector i Joaquim Urgell, Director de l'Oficina de la Vall d'Hebron.

Lliurament de beques de La Caixa Laietana als alumnes del CETT. Un any més, els alumnes del CETT han

pogut beneficiar-se de les beques que Caixa Laietana lliura desinteressadament. L'acte va tenir lloc el dia 3 de maig a les mateixes instal·lacions del CETT, i va ser presidit pel president del Grup CETT, Gaspar Espuña; pel sots director general de Caixa Laietana, Josep Ibern i Gallart; la gerent del Grup CETT, Maria Abellanet i pel cap de zona de Barcelona de Caixa Laietana, Josep Cusà.

EUConference a Suwon (Corea del Sud).

En el marc de l'EUConference de Suwon, el passat mes d'octubre, el president del CETT, Gaspar Espuña va intervenir amb el tema "Turisme i Destinació Turística". Entre altres temes, la importància de l'euro, el rol de les regions, la inversió coreana a Europa i la inversió europea a Corea, el procés d'integració europea, la globalització i la societat internacional després de l'11 de setembre i la cooperació científica i l’intercanvi cultural. Intervingueren l'expresident del Parlament Europeu, Enrique Barón; l'alcalde de Venècia, Paolo Costa i l'exprimer ministre, Narcís Serra, entre altres personalitats.

Signatura de col·laboració amb Hotels Catalonia. El passat mes de juliol el CETT va signar un conveni

de col·laboració amb la cadena hotelera Hotels Catalonia. Aquest acord pretén afavorir el desenvolupament de la indústria hotelera i dels seus professionals mitjançant l'intercanvi de coneixement i experiència.

FLASH Alumnes del CETT guanyadors dels Concursos Cuiner Jove i Gran Prix Bacardi Martini.

Al mes de maig va tenir lloc el concurs de Cuiner Jove organitzat per l'Escola d'Hoteleria de Sant Pol de Mar. El guanyador del primer premi ha estat Xavier Gruber, alumne de 3r de TCR amb "llom de conill amb cervesa i orellanes". El premi li va ser atorgat com a millor plat i la millor presentació. Per la seva banda, també va guanyar la XXXIIna Edició del Gran Prix Bacardi Martini un alumne del CETT. Va ser José Maria Alpuente, de 3r de TCR, en la categoria Junior Prix, passant així a la final nacional que va tenir lloc a Màlaga el 15 de maig.

Tast de Moët Hennessy España.

El dia 23 de maig es va celebrar un tast de l'empresa Moët Hennessy España, adreçada als alumnes finalitzadors de TCR i TSR. El Tast va estar dirigit per Christofe Marquet, Product Manager de Moët. Es provaren quatre dels Champagnes més representatius de la marca: Brut Impérial, Brut Premier Cru, Brut Impérial Millésimé i Brut Rosé Millésimé. Al tast hi assistiren professionals del sector així com el director General de Moët D. Ramiro Otaño. És la primera vegada que es realitza un tast d'aquestes característiques en una Escola.

Col·laboracions amb l'Escola DEINA. Durant el mes de

juny i part de juliol l'associació d'exalumnes de DEINA (Escola de disseny i art) va organitzar una xerrades titulades " Ets el que menges, la interacció de les arts i la gastronomia", després de la xerrada tenia lloc un aperitiu que va ser servit pels alumnes de l'Escola d'Hoteleria. El passat 7 d'octubre es va fer el sopar de cloenda amb un total de 300 assistents a l'acte i que també va ser servit pels alumnes del CETT.

Càtering de la Festa del Comerç.

El dia 6 de maig, el grup CETT va elaborar i servir el catering de la Festa del Comerç, organitzat pel departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya. Amb 1.008 comensals, aquest és el primer càtering de grans dimensions que el Grup CETT realitza i en el que van contribuir 90 alumnes de sala, 19 alumnes de cuina, tots els professors de l'escola i gran part dels professionals de cuina i restauració de l'Alimara.

"Cuina al Mercat".

Els 40 mercats municipals de producte fresc de la ciutat iniciaren el mes d'octubre una campanya promocional que mostra als ciutadans de Barcelona els mercats com a centres de proveïment del millor producte fresc i de l'atenció personalitzada, amb d'altres valors afegits. Forma part de la campanya un seguit de classes de cuina en directe i unes degustacions mensuals. L'Escola d'Hoteleria del CETT hi col·laborarà i es responsabilitzarà de l'assessorament i coordinació dels diferents serveis de càtering programats.

Bibliografia • Alimentación en España 2000. Madrid: Ministerio de Agricultura, 2001. • Atlas ambiental de la Mediterrània. Barcelona: ICM, 1999. • Cooperación entre los sectores público y privado, OMT. Madrid: OMT, 2001. • Dirección hotelera: operaciones y procesos, Lydia González, Pilar Talón. Madrid: Síntesis, 2002. • Enciclopedia del turismo, Jafar Jafari. Madrid: Síntesis, 2002. • Gestión de calidad aplicada a hostelería y restauración, Marco Juliá [et al.]. Madrid: 2002. • Gestión de hoteles: una nueva visión, Jesús Felipe Gallego. Madrid: Paraninfo, 2002. • Gestión del desarrollo sostenible en turismo. Barcelona: Golima, 2001.

• Governments and tourism, David Jeffries. Oxford: Butterworth, 2001. • Hotelería técnicas y calidad de servicio, José Mª Pérez Pascual. Madrid: Ed. Hotel, 2001. • Internet, comercio electrónico y plan de negocios. Bilbao: Deusto, 2002. • La ciudad histórica como destino turístico, Manuel de la Calle Vaquero. Barcelona: Ariel, 2002. • La regulación del comercio electrónico y su utilización en los sectores del turismo de Madrid. Madrid: Comunidad de Madrid, 2002. • Las empresas turísticas en la sociedad de la información, Ramón Rufín Moreno. Madrid: Editorial Centro de Estudios Ramón Areces, 2002. • Los canales de distribución en el

• •

sector turístico, Benjamín del Alcázar Martínez. Madrid: ESIC, 2002. Marketing turístico, Josep Cerveró, Oriol Iglesias, Olga Villacampa. Barcelona: EUB, 2002. Recursos humanos en empresas de Turismo y Hostelería, Alberto Jorge Acosta, Nuria Fernández, Marta Mollón. Madrid: Pearson Educación, 2002. Turisme sostenible, Pere Fullana, Sílvia Ayuso. Barcelona: Rubes, 2001. Turismo cultural y desarrollo sostenible: Análisis de áreas patrimoniales, Aurelio Cebrián Abellán. Murcia: Universidad, 2001. Turismo del silencio. Barcelona: Salvat, 2001. Turismo y religión. Rafael Esteve Secall. Málaga: Universidad, 2002.

Juegos y actividades deportivas para la animación turística Sílvia Font i Xavier Puertas. Madrid: Síntesis, 2002. Tenint en compte el valor d'entreteniment i dinamització dels jocs i esports en l'àmbit turístic, els professors del CETT Xavier Puerta i Sílvia Font han intentat amb aquest llibre plantejar uns objectius generals de desenvolupament d'aquest tipus d'activitats, basant-se en la seva experiència i treballs professionals. Més que un llistat de jocs i esports, és una guia d'orientació per utilitzar-los en l'àmbit de l'animació turística. "Juegos y actividades deportivas para la animación turística" es dirigeix a animadors turístics en actiu, professors d'animació turística, estudiants del cicle de Tècnic Superior en Animació Turística, futurs animadors turístics i a totes aquelles persones que volen aprofundir en el tema i les possibilitats que ofereix l'animació turística des de la vessant dels jocs i els esports.

Ready to Order Anne Marie Baude, Montserrat Iglesias i Anna Iñiesta. Essex: Pearson education limited, 2002. A partir de la seva experiència, Anne Marie Baude, Montserrat Iglesias i Anna Iñiesta, totes tres professores del CETT, han establert un mètode innovador d'aprenentatge de l'anglès en l'àmbit de l'hoteleria i la restauració. Es dirigeix a grups heterogenis d'estudiants i professionals del sector amb uns nivells de principiant a intermig baix i es composa d'un llibre de classe acompanyat d'un cassette/CD, un llibre d'exercicis i un llibre pel professor. “Ready to Order” té com a principis pedagògics un enfocament molt comunicatiu basat en situacions laborals reals i entre els seus objectius es troba el treballar tant aspectes pròpiament lingüístics (vocabulari específic, estructures gramaticals, habilitats orals i escrites, fonètica, etc.) com aspectes socioculturals i estratègies

Pàgines web d’interès www.gaudi2002.bcn.es/ www.comunitat-valenciana.com www.viajarsano.com www.andalucia.org www.arsvirtual.com www.comoviajar.com www.spain.info

www.Visitbalears.com www.notodohoteles.com www.opodo.com/ www.turismo-cultural.org/ www.parillusion.com www.elquijote.org (amb rutes gastronomia) www.filewine.es

www.enologo.com www.e-nologia.com http://elvino.paginasamarillas.es www.vinosnet.com www.baconia.com www.riojawine.com www.oiv.int/index.html