TotCETT núm. 13 by Grup CETT

Publicació del Grup CETT President: Miquel Alsius Consell de redacció: Maria Abellanet, Carme Cassà, Marta Cusó, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, Pilar Matamala, José A. Pérez-Aranda, David Peguero, Helena Puig, Enrique Portales Han col·laborat en aquest número: Manel Bassols, Vinyet Capdet, Àlex Climent, Xavier Climent, Assumpta Domènech, Elisenda Farràs, Enric López, Isabel Lugo, Kenia Mármol, Maite Martínez, Roser Martínez, Eugeni Osácar, Monique Rous, Ramón Serrat, Xavier Torres, Eva Viciano, Susana Vidal Agraïments: TOT CETT: Alba Arco, Salvador Artigas, Cristina Cagiga, Montserrat Despradel, Bárbara Fisa, publicació del Centre d’Estudis d’Hosteleria Turisme Bernard-André Genest, Anna Font, Joaquim Franco, Xavier Franco, FXi Interactive, Victor Mª Teresa Güell, Josep Huguet, iAlicia Huidobro, Ana Loro, Claudi Mans, CETT, Goitia, i de l’Escola Universitària d’Hosteleria Turisme Jaume Marimón, Esther Màrquez, Sara Martín, Jordi Martinell, Manuel Moreno, CETT,Navarré, centre adscrit a la Universitat de Pla, Barcelona. Maria Maria Segarra, Victòria Silberstein, Roser Josep de la Pezuela, Miriam Simarro, Marc Soy, Xavier Soy, Toni Tirado, José Luis Zoreda PRESIDENT: Gaspar Espuña. Edició CAP DE REDACCIÓ: Joan Massanés. Mar de paraules, SL HAN COL.LABORAT EN EL PRESENT NÚMERO: Redacció Olga Prat Maria Abellanet, Margarita Arasa, Carme Cassà, Vinyet Capdet, legal: Elisenda Farràs, Nan Ferreres, Ramon Dipòsit B-52.226/2001 Iglesias, Pepe Macías, Jordi Oller, Xavier Puertas, JosepCETT Maria Rabanal, Damià Serrano, Delfí Torns, Grup Av. Can Marcet, Llorenç Torrado,36-38 Juan Tugores, Mireia Vila i Andreu 08035 Barcelona Vilaginés. Tel.: 93 428 07 77 – Fax: 93 428 67 77 www.cett.cat – cett@cett.es REDACCIÓ: Av. Can Marcet, 36-38 08035 BCN.

Editorial

EL CETT, COMPROMÈS AMB EL PAÍS

l CETT ha volgut i vol fer costat a quasi tot el món empresarial català en la iniciativa d’empènyer conjuntament un objectiu que considerem estratègic per al nostre país: fer de l’aeroport del Prat el millor aeroport possible.

L’univers empresarial català, amb molt poques excepcions i com un sol home, va assistir, el passat mes de març, a l’acte reivindicatiu celebrat a la seu de l’IESE i promogut per la Cambra de Comerç, Foment del Treball i el RACC. Com a part d’aquest univers, el Grup CETT hem anunciat la nostra adhesió expressa a l’acte; ho hem fet perquè som un grup d’empreses amb seu a Catalunya, amb vocació i dedicació a la formació dels professionals, d’avui i del demà, del sector turístic en totes les seves branques. Els nostres valors i la nostra visió social es tradueix en una dedicació a totes i cadascuna de les persones que es formen, treballen o treballaran en el sector, o que com a clients, utilitzen els serveis de l’oferta turística i hotelera del nostre país. Alhora, aquesta raó de ser, centrada en els valors en l’ésser humà, i en la societat en general, es complementa amb un compromís amb el país i aquest és el fet pel qual considerem que no només no ens podem quedar al marge del debat sobre l’aeroport del Prat, sinó que volem mostrar-hi una expressa adhesió. Si bé l’acte de l’IESE es podria considerar tan sols una manifestació d’inquietuds i voluntats, la seva transcendència ve donada per la importància i futures repercussions que pot tenir per a la llibertat d’un país i, en conseqüència, per a la llibertat de tota la ciutadania en un entorn democràtic. Des del Grup CETT seguirem treballant per fer avançar el nostre país en el camí del desenvolupament econòmic i social, a la recerca de l’excel·lència en formació, tan teòrica com pràctica, de totes les persones que es dediquen intensament al sector turístic o que s’hi volen dedicar en el futur. Miquel Alsius i Juriol. President del Grup CETT

TOT SUMARI Editorial 1

El CETT, compromès amb el país

Notícies agències de viatges, en el VIII Fòrum de l’ACAV

El futur de les

PIMEC Turisme,

l’agrupació sectorial de l’hoteleria i el turisme

El factor humà

en el turisme

El Grup CETT,

a favor d’un gran

aeroport a Barcelona

Notícies del CETT 9

XXIII

Enrique Portales,

Aliments, cuina i ciència al CETT

Conveni

Escola + universitat + empresa =

Jornada sobre la gestió en el sector turístic

edició dels

Premis Alimara nou director de l’Hotel Alimara

Marc de col·laboració

entre Turisme de Barcelona i el CETT

VII Trobada

amb rècord de participants

de les persones

Fundació 14

Premis

Àgora BCN,

als treballs de

recerca en turisme de batxillerat

residència de primera i punt de trobada acadèmic

Opinió 18

La gestión del talento, motor del crecimiento turístico sostenible

Tema 19

El model pedagògic del Grup CETT: formar professionals competents per a un sector competitiu

Entrevista 22

Josep Huguet,

conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya

CETT Formació 24

Edutainment i e-learning, o el negoci de l’educació virtual

L’oferta de

formació de postgrau es consolida amb nous màsters

Entrevistem Xavier Franco, professor col·laborador del CETT amb estrella Michelin

Trobada gastronòmica

a l’Escola d’Hoteleria

Recepta 29

La nova cuina catalana

del CETT, premiada

AAA CETT Associació d'Antics Alumnes del CETT Els exalumnes i antics alumnes emprenedors

Cuina i química 32

L’efecte tia flor

i el futur de les ciències de l’alimentació

Internacional a la UQAM

El turisme i l’hoteleria,

Antics alumnes del CETT

arreu del món

Estudis i investigacions del SICTED

La implantació

Turisme i cinema,

El turisme

a Catalunya

un àmbit de recerca amb futur

de la natura 39

Tot Flaix

Recursos turístics

Notícies

El futur de les AGÈNCIES de viatges, en el VIII FÒRUM DE L’ACAV Les agències de viatges es troben avui dia en un context de globalització i amb un món cada cop més petit on s’obren noves perspectives de mercat i negoci. Al mateix temps, però, s’enfronten a nous reptes i amenaces que replantegen el seu paper en el negoci dels viatges. El VIIIè Fòrum de l’ACAV analitza aquestes qüestions i debat si el model tradicional de negoci de les agències de viatges ha de variar en un món global de canvis constants. El Fòrum de l’ACAV, que el present 26 d’abril celebra la vuitena edició a l’Hotel Alimara, és un espai de debat adreçat als professionals del sector turístic on es tracten temes d’interès per a les agències de viatges. Aquesta iniciativa s’ha consolidat any rere any com un referent sectorial per l’actualitat dels temes seleccionats, la rellevància dels seus ponents i la professionalitat dels participants. El director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Joan Carles Vilalta, i l’Il.lma. Sra. Amparo Fernández González, secretària general de Turisme, seran els encarregats, respectivament, dels actes d’inauguració i cloenda oficials d’aquest Fòrum, que també comptarà amb la

presència del president de l’ACAV, el Sr. Francisco Carnerero, i la Sra. Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT, per presentar la jornada i donar la benvinguda als participants i assistents. La ponència de l’economista, catedràtic d’economia i professor de la Universitat de Columbia (Nova York), Xavier Sala-i-Martín, és un dels principals atractius de l’edició d’enguany. Coneixedor de la realitat canviant del món actual, Sala-i-Martín analitzarà com s’han d’adaptar les agències de viatges als canvis i tendències en un entorn de globalització. Per altra banda, Miquel Fluxà, president d’Iberostar, i José Antonio Tazón, president i CEO d’Amadeus, debatran sobre la “Perspectiva de creixement del sector turístic”. Així mateix, se celebrarà una taula rodona sobre “Reptes i amenaces per les agències de viatges” on participaran Susan Parsons, Trade Relations d’ABTA (associació britànica d’agents de viatges), Cheryl Hudak, president i consellera delegada d’ASTA (societat americana d’agents de viatges), Otto Schweisgut, membre de la junta directiva de la DRV (Deutscher Reiseverband e. V.), i Olga M. Ramudo, presidenta i consellera delegada d’Express Travel (Florida). n Més informació: ACAV Tel.: 93 321 97 29 acav@acav.net

Vueling, l’aerolínia de nova generació amb més de 7 milions de passatgers Vueling, l’aerolínia espanyola amb seu a Barcelona, celebrarà el proper dia 1 de juliol el seu tercer aniversari. L’empresa encapçala a Europa un nou concepte de companyia aèria basat en oferir el millor servei de qualitat al client amb preus competitius i des del 2004 ja ha transportat més de 7 milions de passatgers. Vueling compta amb una flota de 18 avions nous Airbus A-320 (la més jove d’Europa amb una mitjana d’edat d’un any i mig) i opera a aeroports principals com El Prat (Barcelona), Barajas (Madrid), Charles de Gaulle (París), Fiumicino (Roma), Malpensa (Milà) o Schiphol (Amsterdam). És l’única aerolínia espanyola que no fa overbooking, i durant els dos primers anys d’operativitat ha aconseguit una puntualitat acumulada del 77%, 3 punts per sobre de la mitjana dels aeroports de Madrid i Barcelona, segons dades de l’AEA (Association of European Airlines). Entre d’altres serveis, la companyia ofereix l’assignació de seients i el check-in online, l’emissió de billets flexibles (que permeten canvis de data, ruta i fins i tot de titular) i el Programa Punto de fidelització de clients 100% online, que ja té més de 100.000 usuaris registrats. n

Notícies

PIMEC TURISME, l’agrupació sectorial de l’hoteleria i el turisme PIMEC Turisme, conscient de les problemàtiques que afecten la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya i dins del seu pla estratègic de desenvolupament, s’ofereix per liderar i coordinar d’una manera oberta, seriosa i forta l’agrupació sectorial d’hostaleria i turisme que reforci les actuacions de cadascuna de les entitats membres i n’aprofiti les sinergies. La missió principal de PIMEC, com a organització empresarial més representativa de Catalunya, és la “d’esdevenir la veu i la defensa dels interessos i valors de les PIMES i els autònoms, davant les administracions, la resta dels agents socials i del conjunt de la societat en general, així com contribuir-hi activament en el creixement i la competitivitat”. Com a part d’aquesta raó de ser i d’acord amb els Estatuts, el setembre de l’any passat es constitueix la sectorial PIMEC Turisme, per tal d’assolir d’una manera més específica i eficient aquests objectius per a les empreses afins al sector turístic. Representant totes les empreses del sector, la comissió executiva està formada pels representants de l’Associació d’Em-

LES DADES DEL SECTOR Segons l’Anuari PIMEC 2005, el sector del turisme i l’hostaleria a Catalunya es componia, a finals de 2003, de 31.790 micro, petites i mitjanes empreses, que ocupaven 111.828 persones. Aquestes xifres representen el 99,9% de les empreses del sector, signifiquen el 88,9% de l’ocupació i generen el 87,8% del VAB (Valor Afegit Brut). Entre el 2000-2003 la pèrdua de competitivitat del treball va ser del 2,5% i la pèrdua de rendibilitat del 3,9%, fonamentalment degut a la davallada dels marges d’explotació i l’estancament de la rotació. Les dades, doncs, indiquen que ens trobem davant un sector fonamental per al creixement del país, que per una banda necessita fer valer la seva veu per recuperar la representativitat, rendibilitat i projecció, però, per l’altra, està molt atomitzat.

presaris d’Hostaleria Província Tarragona (AEH), la Federació d’Hostaleria de Lleida, la Federació Intercomarcal d’Hostaleria i Restauració (FIHR), la Federació Provincial d’Hostaleria de Girona i l’Associació Hotelera Cambrils -Salou-La Pineda. La representativitat directa de les associacions i federacions vinculades és d’11.190 empreses i 39.165 treballadors, aproximadament el 31,7% del sector.

Sr. Jaume Marimón, president de la Sectorial Pimec Turisme

Objectius • Constituir una taula de treball oberta a tots els sectors i subsectors que participen en l’activitat turística. • Agrupar interessos d’empreses del sector per dur a terme accions de representació, tant en l’àmbit institucional com de mitjans de comunicació. • Elaborar propostes per millorar la competitivitat, desenvolupament, eficiència i rendibilitat del sector turístic. • Observar les polítiques del sector turístic català, espanyol i europeu per buscar oportunitats de millora. • Intervenir i influir amb caràcter previ a l’elaboració dels projectes normatius, especialment els que fan referència a: - Mesures fiscals i laborals - Noves regulacions en certificacions, verificacions i aspectes mediambientals • Elaborar estudis i informes d’àmbit sectorial. • Recollir problemàtiques locals per fer-ne l’anàlisi i estructurar una defensa comuna i coordinada. • Crear comissions tècniques de treball per estudiar temàtiques concretes. • Fer un seguiment específic de l’evolució de la Llei 3/98 d’intervenció integral de l’administració ambiental. n Més informació: PIMEC Petita i Mitjana Empresa de Catalunya Tel.: 93 496 45 00 pimecturisme@pimec.es http://www.pimec.es

Notícies

EL FACTOR HUMÀ en el turisme Dos anys després del darrer Congrés de Turisme de Catalunya (2004), i a dos anys de la propera edició que es celebrarà a Lleida, la necessitat de donar resposta a les demandes laborals del sector turístic continua sent una qüestió pendent que, tot i haver estat objecte de reunions, debats i publicacions, segueix tenint un gran repte: la decisió i l’impuls d’accions concretes, prioritàries, fruit del consens i de la col·laboració entre els agents empresarials, públics, acadèmics i socials.

El passat 11 de desembre va tenir lloc a la Casa Llotja de Mar de Barcelona la Convenció sobre el Congrés de Turisme de Catalunya. Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT va participar-hi, en representació de L’EUHT CETT-UB, amb la ponència El factor humà en el turisme. En aquesta sessió i a partir de les conclusions de diagnosi del darrer Congrés, encara vigents avui en dia (veure requadre adjunt), es va destacar la importància que el sector empresarial i els seus representants adquireixin un ferm compromís per tal de respondre a les necessitats laborals del sector. És vital, doncs, trobar respostes als principals reptes a què s’enfronta la generalitat del sector turístic -la mancança de personal, per una banda, i la formació dels professionals que s’hi dediquen, per l’altra-, ja que el capital humà és el que ha de marcar la diferència a Catalunya. En aquest article us oferim les conclusions de la ponència.

Valorant el pla d’acció acordat al CTC-04 Un cop contrastada la vigència de les conclusions de la ponència “Com respondre a les necessitats laborals del sector turístic?” del Congrés de Turisme del 2004, i després de recollir la veu del sector empresarial, amb el suport del seu representant, Jaume Marimón, s’ha arribat a la conclusió que el pla d’acció que va proposar al Congrés de Turisme (i que es detalla a continuació) segueix sent necessari i urgent en l’actualitat, tot i que fins avui dia, les cinc línies d’actuació acordades no s’han desenvolupat prou, llevat d’alguna iniciativa puntual, pública o privada, que les situa en fase d’anàlisi i debat. 1. La creació de l’Observatori del mercat laboral turístic català

CONCLUSIONS DE DIAGNOSI DEL CTC-04 • L’aposta per la qualitat i la competitivitat del turisme a Catalunya és una aposta per a les persones que hi treballen. • La manca de personal degudament preparat amenaça la capacitat de creixement i la competitivitat de moltes empreses del sector, sobretot a l’hoteleria i la restauració. • Les empreses turístiques sovint tenen dificultats per consolidar una plantilla estable. • El turisme necessita avui, a Catalunya, l’aportació de treball de persones immigrades. • En el sector, es donen situacions de tracte laboral diferencial envers la dona. • La percepció social de la professió -negativa- no es correspon amb la dimensió econòmica i social del turisme a Catalunya, molt important. • Hi ha un desequilibri entre l’oferta i la demanda laboral, i entre els perfils dels candidats i els llocs de treball oferts, i la dificultat per cobrir llocs de treball afecta, cada vegada més, els llocs de més responsabilitat. • La formació és un element clau per a la competitivitat de les empreses i de les persones que hi treballen.

Considerant la creixent importància social i econòmica del sector HRT (hoteleria, restauració, turisme) resulta fonamental conèixerne les dimensions econòmiques, laborals, socials, culturals, etc. La manca d’informació i de dades sectorials oficials prou detallades i suficients sobre l’oferta i la demanda laboral dificulta que es pugui efectuar un diagnòstic correcte de la situació real del mercat de treball i de les necessitats de personal, les previsions corresponents i una adequada planificació de recursos. El govern de la Generalitat, a través de l’Observatori del turisme i amb la participació d’investigadors de les diferents universitats, podria canalitzar la realització d’estudis periòdics i puntuals sobre el mercat de treball (característiques de l’oferta i la demanda, informació sobre el desenvolupament de la carrera professional en el sector...) que haurien d’aportar informació fiable i segregada origen, sexe, distribució territorial...-, per permetre el disseny i la implementació de plans d’actuació concrets.

2. Constituir un fòrum permanent de les professions i la formació turística A causa de la transversalitat de l’activitat turística és imprescindible promoure polítiques i criteris comuns entre les diferents administracions i els agents socials i sectorials (associacions, empreses, centres de formació, etc.) per impulsar programes d’actuació conjunts que afavoreixin un tractament més coordinat i coherent de les diferents actuacions en formació i turisme. Les diferents accions s’haurien d’orientar a la formació, la integració de la immigració, l’obtenció de dades i promoure la difusió de la imatge del sector

turístic. El fòrum hauria de ser un nucli estable, amb òrgans propis de gestió. A Catalunya, la Taula del mercat de treball, un dels grups de treball que es deriven de l’Observatori de Turisme, creada per la DGTC amb posterioritat al Congrés, constata la rellevància que l’administració dóna als aspectes esmentats. Aquest espai per al debat i l’elaboració de propostes en matèria laboral i de formació turística, integrada per uns 30 membres, podria ser un instrument molt vàlid per al debat coordinat i conjunt i per definir estratègies d’actuació. Potser, caldria reactivar la Taula i desenvolupar un model més dinàmic amb la creació de comissions de treball actives per dur a terme projectes concrets i prioritaris, als quals caldria assignar recursos per a la seva correcta execució.

3. Crear un pla d’actuació permanent de sensibilització respecte a les professions turístiques a Catalunya És necessari realitzar actuacions adreçades a la millora i al prestigi de les professions turístiques, i a una percepció positiva del sector, d’acord amb el pes que l’activitat turística té en la societat i en el conjunt de l’economia del país. Es va proposar la creació d’un pla d’actuació permanent de sensibilització respecte a les professions turístiques a Catalunya. Hauria d’incloure una campanya d’imatge i de sensibilització de les professions turístiques, amb accions de comunicació que incorporin missatges positius respecte a la importància social i econòmica del turisme, de les professions turístiques i de la formació, amb enfocaments diferenciats en funció dels col·lectius a qui s’adrecin (professionals en actiu, alumnes potencials, noves incorporacions al sector), i que en suposi un reconeixement per àmbits d’activitat i nivells professionals a l’hora de projectar la imatge del sector i la creació d’un estat d’opinió positiu. Caldria, alhora, que hi hagués una gran coherència d’actuació pràctica per difondre una imatge atractiva i no distorsionada.

5. Crear una comissió de gestió conjunta de la immigració en el turisme La immigració constitueix, avui, per al turisme, una aportació imprescindible de treball que cal gestionar adequadament. Probablement i donada la complexitat del tema, la proposta de creació de la comissió no és prou pràctica tal i com es va plantejar. No obstant això, aquest fet no invalida els punts principals que cal abordar per a una correcta gestió de la immigració en turisme i que es poden desenvolupar a través de l’Observatori del turisme, la taula del mercat de treball i el codi de fidelització, amb actuacions específiques: plans d’acollida, definició de polítiques i pràctiques d’integració empresarial, social i cultural, de reclutament, formació i reciclatge de les persones immigrades que s’incorporen al sector turístic, acords amb empreses i sindicats per evitar la discriminació en la contractació d’immigrants, serveis d’assessorament i suport a les empreses sobre legislació i tràmits de documentació per a la correcta contractació de persones immigrants, etc.

Nous factors del pla d’acció En l’actual escenari turístic apareixen elements que, gestionats amb el compromís i lideratge dels agents implicats -govern de Catalunya, institucions educatives i món empresarial-, haurien d’aportar solucions als problemes del mercat laboral que s’han plantejat: • El Pla estratègic del turisme a Catalunya 2005-2010, que desenvolupa un programa sobre formació i recursos humans en turisme i un programa sobre recerca aplicada, tecnologia i innovació. • El desenvolupament de l’Espai Europeu d’Educació Superior, que ofereix l’oportunitat de repensar la formació universitària en turisme i definir el currículum del nou títol de grau, i dels màsters i postgraus homologats i de títol propi.

4. Crear un codi de fidelització dels col·laboradors de les empreses

• El proper Congrés de Turisme de Catalunya, el 2009, a iniciativa del món empresarial a través del Consell General de Cambres de Catalunya, on caldriar arribar “amb els deures fets”.

Les empreses turístiques han de definir i aplicar accions i compromisos per a una millor gestió de les persones que hi treballen. En l’aplicació d’aquestes polítiques els col·laboradors han de tenir una implicació més directa en el projecte empresarial, fet que permetrà millorar-ne la motivació i fidelització, i el compromís amb l’empresa. L’administració podria tenir un rol important, incentivant la implementació de protocols de noves i millors pràctiques de gestió de les persones, adaptats a cada empresa, i donant el reconeixement a les empreses que assumissin compromisos en aquesta línia. La definició i acceptació conjunta d’aquest codi i l’aplicació particular a cada empresa facilitaria fer extensives determinades polítiques en empreses de dimensió reduïdes -amb més dificultats de desenvolupar pel seu compte determinats models de gestió-. El llibre blanc d’Exceltur presenta alguns exemples de les millors pràctiques internacionals de grans empreses que poden ser útils en la reflexió per a la creació de polítiques adaptades a empreses petites i mitjanes. L’experiència d’altres models propers, com el d’Hesperia, ens podria ser també molt valuosa. Les propostes es centrarien, entre d’altres, en la millora de l’adequació dels temps de treball que permetessin conciliar la vida laboral i familiar, la igualtat d’oportunitats i d’integració laboral per a les dones, tant en el desenvolupament del treball com en la promoció a llocs de responsabilitat, el disseny de programes de formació per als diferents nivells a l’empresa, de programes de fidelització i de promoció professional, o la creació de protocols per als processos operatius bàsics.

L’escenari en què es desenvolupa el sector turístic català pràcticament no ha canviat des de l’anterior Congrés. Els problemes són gairebé els mateixos malgrat els èxits quantitatius i, amb relació a l’ocupació, són comuns a la major part de països desenvolupats. Per donar resposta als reptes del turisme del s. XXI calen millores en la qualitat del treball, en les relacions entre els diferents agents, cal elevar el coneixement i la qualificació de les persones a tots els nivells, i són necessàries empreses competitives. Si l’aposta per la qualitat del turisme a Catalunya és una aposta per les persones que hi treballen, s’ha d’entendre la formació turística com a factor de competitivitat que ha de formar part de l’estratègia de les empreses. Aquestes, a més d’obtenir resultats, necessiten desenvolupar el talent i les capacitats de les persones que hi treballen, elaborant estratègies de desenvolupament dels recursos humans per elevar el nivell de professionalitat de la indústria i, en conseqüència, millorar el creixement econòmic del sector i la seva competitivitat internacional. Cal, en definitiva, crear valor a través de les persones, per la qual cosa hem d’assegurar que disposem de directius competents per treballar amb les persones individuals i amb els equips i, per tant, treballar en el nou paradigma de gestió empresarial. Finalment, és imprescindible que tots els agents del sector turístic realitzin un esforç addicional per acomplir els compromisos necessaris, amb una visió realista i una responsabilitat compartida entre el govern, les institucions educatives i les empreses, a l’alçada de la dimensió econòmica i social del sector turístic català. n

Notícies

EL GRUP CETT, a favor d’un gran aeroport a Barcelona Convocats per la Cambra de Comerç, Foment del Treball, el RACC i 136 associacions, la seu de l’escola de negocis IESE va reunir, el passat 22 de març, un miler d’empresaris i directius en un acte acadèmic a favor d’un gran aeroport a Barcelona, “el millor aeroport possible per a la ciutat i per a Catalunya”. Els assistents van donar suport als tres ponents, que van defensar la gestió individualitzada i descentralitzada de l’aeroport del Prat com a mitjà perquè afavoreixi la millora del futur econòmic del país. El Grup CETT, a través de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB, hi va ser present i es va adherir al missatge de la societat civil en aquest debat. L’elit econòmica de Catalunya recordarà per molts anys el 22 de març de 2007. A la seu de l’IESE, un miler d’empresaris i directius -entre els quals hi era representat el Grup CETT, a través de l’EUHT CETT-UB- van seguir les intervencions de Germà Bel, catedràtic d’economia aplicada de la Universitat de Barcelona; Andreu Mas-Colell, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra; i Pedro Nueno, professor de la mateixa escola amfitriona, que van parlar de la necessitat d’una gestió descentralitzada de l’aeroport del Prat per millorar-ne l’eficàcia. Amb la finalitat de donar a conèixer l’opinió del món econòmic i empresarial català sobre el debat dels darrers mesos pel que fa al futur de l’aeroport del Prat, l’acte va evidenciar el consens d’aquest sector en la defensa d’un gran aeroport de Barcelona. La convocatòria, en què va destacar l’absència de polítics en actiu, exclosos per l’organització, es va convertir en una trobada simbòlica i reivindicativa que pretenia no només exposar les inquietuds de la societat civil i del sector econòmic amb referència a l’aeroport barceloní i a la gestió d’AENA,

sinó que també va suposar un toc d’atenció a les autoritats responsables perquè uneixin esforços i contribueixin -mitjançant la negociació eficaç amb el govern espanyol i l’autoritat aeroportuària- que el Prat esdevingui un element estratègic i clau que aporti valor afegit a l’economia del país. Els discursos dels tres acadèmics van girar entorn de la gestió de l’aeroport i com s’hauria d’estructurar. Germà Bel va assegurar que la gestió individualitzada i descentralitzada de l’aeroport afavoriria la transparència en el finançament i afavoriria la competència entre infraestructures. Va defensar el model del Prat -en constant creixement, amb més de 30 milions de passatgers a l’any i una previsió de millora de la capacitat del 400% amb vista al 2009- com a plataforma de vols intercontinentals, ja que, segons va dir, hi ha prou demanda perquè això sigui una realitat viable. Andreu Mas-Colell va mostrar-se a favor del control de la gestió, la propietat, els actius i passius de l’aeroport, mentre que Pedro Nueno va defensar una "gestió independent, professionalitzada i eficient” com a element essencial perquè el Prat esdevingui una infraestructura de primer nivell, conjuntment amb “una negociació creativa i contínua, contribuir a vendre bé el destí i oferir un bon servei al passatger”. A l’hora del tancament de la present edició del Tot CETT els ens promotors de la sessió, el Cercle d’Economia i el Grup de Treball d'Infraestructures (GTI 4) havien acordat la creació d’una oficina permanent per observar el desenvolupament de l’ampliació de l’aeroport, mentre que el govern de la Generalitat s’hauria pronunciat a favor d’adherir-se al treball de la comissió de seguiment i hauria assumit el repte de dirigir el moviment generat per la societat civil. Alhora, un grup de representants empresarials, en nom del Grup de Treball d'Infraestructures, va exposar les conclusions de l’acte celebrat a l’IESE al president de la Generalitat, José Montilla, que va comunicar que el Govern negociaria el model de gestió de l’aeroport del Prat durant la present legislatura. També era previst que a principis d’estiu s’establissin les bases del concurs convocat per AENA per dur a terme l’adjudicació de la terminal sud del Prat. n

XXVII Trobada de professionals de la pastoral del turisme de Girona Santa Susanna va acollir, a finals del passat mes de març, la XXVII edició de la Trobada de professionals, que celebra la delegació de la pastoral del turisme de Girona. El CETT va ser present a la cita, amb la xerrada de Maria Abellanet, consellera delegada del Grup, sobre la “Relació humana i social en el turisme, tenint en compte l’entorn multicultural que presenta avui l’activitat turística”. n

Notícies del CETT

XXIII edició dels PREMIS ALIMARA Un any més, els Alimara suposen un reconeixement públic a l’esforç del sector turístic i hoteler en la divulgació dels seus recursos. Creats pel CETT i organitzats amb el Saló Internacional de Turisme de Catalunya, aquests guardons arriben a la XXIII edició amb una festa commemorativa, el 19 d’abril, que coincideix amb la inauguració del SITC. A la XXIII Nit dels Alimara, que se celebra als salons de l’Hotel Alimara de Barcelona, hi han assistit autoritats de Catalunya, consellers i directors generals de Turisme de diverses comunitats autònomes, així com representants de les institucions catalanes i professionals dels sectors acadèmic, turístic i hoteler. Com cada any, hi ha dues exposicions prèvies a la celebració dels Premis: la primera, al CETT, mostra tot el material presentat a concurs per tal que els membres del jurat i els estudiants del CETT l’avaluïn. La segona es realitza al recinte del Saló Internacional de Turisme i permet veure part del material presentat a concurs, entre el qual hi ha el finalista que ha estat seleccionat pels membres del jurat. Pel que fa a les categories, la present edició dels Premis Alimara té com a novetat el fet que les webs s’han integrat com a material promocional dins de cada categoria o àmbit. Els membres del jurat de la present edició dels Alimara han estat Gaspar Espuña, president d’honor del Grup CETT; Miquel Alsius, president del Grup CETT i, per ordre alfabètic, Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT; Paco Ararà, vicepresident de l’Associació de Fotògrafs Professionals d’Espanya; Josefina Díez, responsable de Qualitat i de Formació a la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, per delegació de Joan Carles Vilalta, director general de Turisme; Enric Domingo, adjunt a l’editor a EDITUR; Maria Marina Amat, directora de l’Oficina de Turisme del Principat d’Andorra; Joan Miquel Gomis, professor del programa de turisme a la UOC; Francesc Ibars, director de l’Escola de Formació Antoni Algueró i membre del Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona; Enric Sagrera, vicepresident de l’Associació Empresarial Catalana de Publicitat i Xema Vidal, director de l’Escola Massana. Arran de la visualització del material virtual i del material gràfic, el jurat, en la reunió del passat 20 de març, va deixar constància de l’esforç que Catalunya i el sector turístic català ha fet i està fent per divulgar nous recursos turístics. Enguany la mesa ha volgut reconèixer i certificar expressa-

ment els resultats d’aquest esforç, després de les recomanacions que any rere any s’han fet al sector perquè es treballi en propostes més innovadores. n

ELS GUARDONATS (EN EL MOMENT DEL TANCAMENT DE LA PRESENT EDICIÓ DEL TOT CETT) • Àmbit territorial estatal: L’espai web www.spain.info • Àmbit territorial comunitats autònomes, províncies i regions turístiques: El conjunt de material promocional presentat per Turisme de Catalunya • Àmbit territorial local: El conjunt de material produït per Turisme de Barcelona amb motiu de l’Any de la Gastronomia • Àmbit d’empreses d’allotjament turístic: L’espai web www.derbyhotels.com i el conjunt de material promocional d’Hoteles Hesperia • Àmbit d’empreses de restauració i de càtering: El concepte de la campanya promocional de la Cuina de la Mel presentada pel Consorci del Montsec i realitzada amb la col·laboració de 20 restaurants del Montsec • Àmbit d’empreses de viatges i transport: L’espai web www.pepetravel.es • Àmbit d’empreses d’oci: El conjunt del material promocional del Poble Espanyol • Àmbit d’empreses/institucions de serveis turístics: El conjunt de publicacions vinculades amb la gastronomia de Montagud Editores • Alimara especial: L’Abadia de Montserrat • Premi Alimara que ha recollit la majoria dels vots dels estudiants del CETT: El sistema d’informació turística Andalucía en Vivo, de la Junta de Andalucía En el moment de tancament de la present edició del Tot CETT manca conèixer el Premi Alimara que ha rebut la majoria dels vots dels professionals que han visitat el SITC’07.

4 10

Notícies del CETT

ENRIQUE PORTALES, nou director de l’Hotel Alimara “Formar part d’un Grup on la principal vocació és la formació dels futurs professionals del sector turístic” va ser un dels motius principals que va dur Enrique Portales Raigón a acceptar, amb il·lusió, el càrrec de director de l’Hotel Alimara. Portales, de 36 anys, destaca del CETT la seva particularitat com a entitat, “amb una Escola capdavantera que compta amb una àmplia gamma de productes, i amb empreses pròpies on l’alumnat pot experimentar el primer contacte amb el món professional, gràcies a un ambiciós programa de pràctiques”. La formació, trajectòria professional i experiència d’Enrique Portales en el món de l’hoteleria i el turisme té les seves arrels a l’Escuela de Turismo de Jerez (Cadis), on va cursar els estudis de TEAT. “Gràcies a les pràctiques que vaig realitzar durant el segon any en el departament de recepció d’un hotel, vaig tenir el meu primer contacte professional amb el sector. Tot i que el meu primer treball va ser en un alberg turístic, de seguida vaig tornar a l’establiment que em va acollir en règim de pràctiques. Vaig començar treballant a l’hotel d’ajudant de recepció, i al cap de poc més de tres anys era segon cap de recepció, havent estat en tres establiments de Sol Meliá de la costa andalusa.” “L’any 1994 vaig tenir l’oportunitat de participar en la primera promoció del Programa de Dirección Interno de Sol Meliá, un programa de formació que tenia com a finalitat posicionar el personal de la companyia, en un termini de 18 mesos, com a subdirectors o directors d’establiments urbans, de vacances i a la mateixa seu corporativa. Em van destinar a l’Hotel Meliá Barcelona com a subdirector durant dos anys i després vaig ocupar el mateix càrrec a l’Hotel Meliá Tropical Caribe, a la República Dominicana, i al Meliá White House de Londres. Vaig tornar a Barcelona per formar part de l’equip d’obertura del Tryp Barcelona Aeropuerto, en qualitat de director, i al cap de dos anys vaig acceptar un nou repte: incorporar-me a una nova companyia hotelera amb un ambiciós programa d’expansió -l’obertura de 7 hotels en poc més de dos anys-. Ha estat allà on hi he dirigit l’Hotel Sevilla Center i posteriorment l’Hotel Barcelona Center. Finalment, el passat mes de gener vaig aceptar la proposta que em va oferir el Grup

• Director: Enrique Portales • Sotsdirectora: Eva Viciano • Directora comercial: Pilar Noguera • Governanta: Pepa Olmo • Cap de cuina: Nicolau Torra • Maître: Josep Maria Arcos • Cap de manteniment: Jesús Pérez • Responsable d’administració: Ana Ortega • Resp. de qualitat i medi ambient: Ramón Rodrigo

CETT al capdavant de l’Hotel Alimara, en la tasca de director”. La incorporació d’Enrique Portales com a director de l’Hotel Alimara suposa un nou impuls a la gestió de l’establiment, donada la seva experiència en la gestió hotelera. Per dur a terme la seva tasca i objectius compta amb un equip directiu excel·lent (requadre adjunt). “Gran part dels responsables de departament de l’Hotel van realitzar els estudis al CETT. Si a aquest fet sumem que han desenvolupat la seva experiència en diversos establiments del sector, veiem que podem parlar d’un equip molt ben preparat i coneixedor del nostre entorn, punts fonamentals per competir en el sector hoteler de la Barcelona del segle XXI.” Pel que fa a la situació del sector hoteler a Barcelona, Portales considera que “el creixement de l’oferta ha estat espectacular els darrers anys, amb un resultat clau: l’oferta hotelera de la ciutat és moderna i suficient per acollir l’organització de grans esdeveniments. Així, la configuració i característiques dels hotels de Barcelona ha impulsat en gran mesura que aquest destí sigui un dels més importants a nivell mundial pel que fa a l’organització de reunions, un segment que des de fa anys ha impulsat el nivell d’ocupació hoteler a la ciutat. Al mateix temps, la competència generada ha facilitat que cada any arribin més visitants que busquen gaudir del destí Barcelona”. Pel que fa al futur del sector a la ciutat, opina que “l’oferta hotelera seguirà creixent de manera significativa i seguirà sent un sector clau en l’economia de la zona, aportant el valor que necessita el destí Barcelona”. n

115

Notícies del CETT

ALIMENTS, CUINA I CIÈNCIA, al CETT El 2007 s’està desenvolupant com un any ple d’activitats de divulgació científica emmarcades en programes que pretenen acostar la ciència i la tecnologia a la ciutadania. Precisament la interacció entre ciència i cuina és el tema central del curs d’estiu que, en el marc de la programació d’Els Juliols de la UB, organitza l’EUHT CETT-UB, amb col·laboració de la Universitat.

Enguany, Barcelona Ciència 2007 commemora el centenari de la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans i la concessió del premi Nobel a Santiago Ramon i Cajal a finals del 1906, recordant que va ser a la càtedra d’Histologia de la Universitat de Barcelona on l’eminent científic va començar la investigació que el conduiria a importants descobriments. Però a més, l’any 2007 ha estat declarat també Any de la Ciència a nivell estatal per iniciativa del govern espanyol, a fi de commemorar el centenari de la Junta de Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, creada al gener de 1907 i considerada el germen de la modernització científica i tecnològica a Espanya a començaments del segle XX. Diverses disciplines científiques com la química, la física o la biologia han estat fonamentals històricament en les conquestes de l’alimentació humana i en el desenvolupament de l’activitat culinària. En les últimes dècades, la interacció entre ciència i cuina s’ha fet conscient i visible, perquè els processos que es desencadenen amb les transformacions culinàries esdevenen objecte d’estudi dels científics i, alhora, els professionals de la cuina incorporen el coneixement de les reaccions fisicoquímiques implicades en el procés culinari per fer avançar la gastronomia. Amb aquests dos referents, l’Escola Universitària torna a col·laborar amb la Universitat de Barcelona en l’organització d’un curs d’estiu que aborda les relacions entre ciència i cuina, en el marc de

la programació d’Els Juliols de la UB*. “Aliments, cuina i ciència”, s’impartirà a les instal·lacions del CETT del 16 al 20 de juliol, amb l’objectiu d’oferir als assistents una panoràmica del diàleg que mantenen en l’actualitat l’activitat científica i l’activitat culinària. Comptarà amb la participació de químics o biòlegs procedents de l’àmbit universitari, experts en nutrició, tècnics de la industria agroalimentària, professionals de la pastisseria o la cuina i responsables de les institucions que es dediquen específicament a vincular els dos àmbits, com és el cas d’elBullitaller i especialment d’Alícia, el Centre d'Investigació en Alimentació i Ciència. * Els Juliols, nom genèric de la programació de cursos d’estiu de la UB, són activitats de formació multidisciplinàries, obertes al públic en general i susceptibles de ser reconegudes com a crèdits de lliure elecció. Més informació: www.ub.edu/juliols

Programa del curs 1. Processos culinaris i transformacions químiques Claudi Mans (Facultat de Química, UB) 2. El suport científic a la cuina d’avantguarda Pere Castells (Alícia, Centre d’Investigació en Alimentació i Ciència) 3. Pastisseria: la transformació més exacta Jordi Butrón (Escola-Restaurant Espaisucre) 4. Ciència i cuina: una llarga història en comú Isabel Lugo (EHT CETT) 5. Bolets: la química del bosc Enric Gràcia (Facultat de Biologia, UB) 6. Sabors, aromes i perfums: capturar les essències Francesc Sosa (Comercial Artesana Sosa) 7. Investigació i cuina en la indústria agroalimentària Jaime Drudis (Unilever España) 8. Els laboratoris de la cuina Jaume Biarnés (Alícia, Centre d’Investigació en Alimentació i Ciència) 9. Alimentació, dietètica i cuina Rosaura Farré (Fundació CESNID) 10. La cuina domèstica: un petit laboratori al nostre abast Meritxell Cuní (EHT CETT) n

Signatura del Conveni Marc de col·laboració entre Turisme de Barcelona i el CETT Joan Gaspar Solves, president de Turisme de Barcelona, i Miquel Alsius, president del Grup CETT, van signar el passat 26 de febrer un conveni per tal d’establir un marc global de col·laboració entre ambdues institucions que generi la creació conjunta d’activitats en temes de recerca, estudis de mercat, seminaris i jornades sobre els diferents àmbits d’expertesa d’interès per al turisme en general i per a la ciutat de Barcelona en concret. n

4 12

Notícies del CETT

Escola + universitat + empresa = VII TROBADA + rècord de participants L'edició d'enguany de la Trobada EscolaUniversitat-Empresa que organitza el CETT s’ha plantejat un repte més ambiciós que mai: paral·lelament a les activitats habituals s’han celebrat activitats complementàries que han contribuït de forma aclaparadora a assolir l’objectiu de les jornades: apropar les empreses als professionals i futurs professionals del sector turístic i consolidar els vincles entre ambdues parts per obtenir resultats exitosos. La Trobada, a la qual han assistit més empreses que mai, també ha aconseguit un rècord de participació. L’Hotel Alimara va acollir els dies 13 i 14 de març la VII edició de la Trobada Escola-Universitat-Empresa que, cada any, organitza el CETT. A més dels actes habituals que es duen a terme durant els dos dies -presentacions corporatives, workshop...- l’edició del 2007 ha volgut caracteritzar-se per la innovació, incorporant noves activitats -com ara els MasterEvents, la proposta Orienta’t, destinada a explicar com s’ha d’elaborar un curriculum vitae, o la Jornada sobre la gestió de les persones en el sector turístic-que han permès posar en contacte alumnes i empreses capdavanteres del sector, amb vista a possibles col·laboracions professionals. La Trobada, com a punt de convergència entre el món empresarial i els professionals i futurs professionals, ha comptat en aquesta ocasió amb 45 empreses participants, fet que

suposa un nou rècord de participació. Es calcula que han estat prop de 700 els alumnes i antics alumnes que han passat per l’Hotel Alimara per visitar o assistir a les presentacions de les empreses, i que s’han presentat més de 150 propostes laborals i de pràctiques. A les jornades, les empreses tenen l’ocasió de donar-se a conèixer i descobrir de primera mà les inquietuds dels futurs professionals, poden presentar les seves propostes laborals i explicar els valors i coneixements que cerquen a l’hora de cobrir les vacants. Pels alumnes, suposa un espai d’interrelació on poder apropar-se al món laboral, presentar-se i buscar oportunitats per desenvolupar les capacitats i l’experiència professional.

• Guardó a la millor empresa col·laboradora A més de les diverses presentacions corporatives per part de les empreses i workshop, el programa de la Trobada inclou altres propostes destinades a analitzar l’estat actual del mercat laboral turístic i fomentar un major apropament entre l’escola i l’empresa, el món formatiu i el laboral. Així, cada any el CETT atorga el premi a la millor empresa col·laboradora del curs anterior, que en aquesta ocasió ha estat lliurat a Hoteles Hesperia. La vicerectora de Política Acadèmica de la

MASTEREVENTS "EL SECTOR BUSCA TALENT. ET BUSCA A TU!” La segona trobada de MasterEvents celebrada el 27 de febrer a l’Hotel Alimara va tenir com a eix central els recursos humans en el sector turístic i va comptar amb la participació de representants d’importants empreses i organitzacions. La inauguració de la jornada la van dur a terme José Antonio Pérez-Aranda i Damià Serrano, director i coordinador de postgrau de l’EUHT CETT-UB, respectivament. El primer acte destacat va ser la taula rodona Necessitats laborals actuals i futures en el sector turístic. Hi van participar Josep M. Torres, director de l’àrea de Qualitat i Assessoria Tècnica del Gremi de Restauració de Barcelona; Silvia Iglesias, directora de TUI.com i TUI España; Jordi Sala, director de RRHH de l’Hotel Arts; i Carina Cabezas, directora de RRHH de Sodexho; amb Jesús Molina, director del màster Recursos humans en turisme de l’EUHT CETT-UB, com a moderador. A continuació, Santiago García, soci de Jakobsland Partners (i exdirector de RRHH d’AC Hotels i d’e-Dreams) va presentar la conferència “Preparats per a competir en el mercat d’ocupació?”, i finalment va tancar la jornada una nova taula rodona, amb el títol Com treballen les empreses de reclutament i selecció de personal en el sector turístic: què busquen, què valoren?. Els convidats a la taula van ser Christian Palau, director de màrqueting d’Infojobs; Fernando Matrichuk, director de zona d’ADECCO/HORECA; Abel Jaria, director de la delegació de People Star; i Luis A. Tejada, director de Synersis. En aquest cas, també va actuar com a moderador Jesús Molina.

135

Jornada sobre la gestió de les persones en el sector turístic: “Dirigir equips, liderar emocions” L’EUHT CETT-UB i la Fundació Gaspar Espuña-CETT, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona i Turisme de Barcelona, van organitzar el dia 14 de març, a l’Hotel Alimara, la Jornada sobre la gestió de les persones en el sector turístic. Coincidint amb el darrer dia de la Trobada Escola-Universitat-Empresa, i amb el lema Dirigir equips, liderar emocions, la raó de ser dels actes programats consistia a reflexionar sobre el concepte de la competència directiva, la identificació de les competències més importants aplicades a la gestió de les persones, així com els condicionants per al seu desenvolupament. La Jornada, dirigida als professionals del sector turístic i a alumnes de tercer grau de programes turístics -per tal de millorar els seus coneixements i criteris sobre aquesta temàtica- va incloure una conferència, presentacions i una taula rodona que va comptar amb la participació de directors de RRHH d’empreses capdavanteres en l’àmbit turístic. Joan Carles Vilalta, director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya i José Antonio Pérez-Aranda, director de l’Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT-UB van ser els encarregats de presentar la Jornada, en un acte que també va comptar amb la presència de Pere Duran, director general de Turisme de Barcelona. Joan Carles Vilalta, que va començar el parlament felicitant la iniciativa de dur a terme una jornada d’aquest tipus i destacant la tasca formativa del CETT, va mencionar la importància de la gestió del factor humà en el turisme, primera indústria del país. Va fer especial incís en el fet que cal personal qualificat en el sector perquè és aquest qui tracta directament amb el mercat, amb el client, per la qual cosa és necessari donar la mateixa importància al factor humà que als serveis i les infraestructures. Va demanar la implicació, també emocional, dels equips, les persones, en els projectes turístics. Vilalta també va explicar que per tenir un mercat de treball ben articulat i sòlid cal potenciar la formació de qualitat. Precisament en aquest sentit va remarcar la feina que es duu a terme des del departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, i la tasca que es realitzarà des de la Mesa del mercat de treball, un espai de debat perquè sorgeixin iniciatives en aquest context. José Antonio Pérez-Aranda va parlar de la importància per al sector turístic que té la millora en la gestió de les persones, com a clau per millorar-ne la competitivitat, i va apuntar l’aportació que fa el Grup CETT amb aquest fi, mitjançant una àmplia oferta formativa i l’únic màster en tot l’Estat espanyol sobre la gestió de les persones al sector. Després dels parlaments, Assumpta Aneas, professora de la Facultat de Psicologia Social de la UB, va presentar la conferència “La competència directiva i el seu context”. Aneas va explicar que, en l’actual societat de la informació i la tecnologia, en què tot està relacionat en xarxa, cal presentar un model organitzatiu obert, ja que l’entorn és complex, canviant i caòtic. Va dir que les noves competències directives han de tenir presents aquestes realitats, i que les empreses i organitzacions han de ser permeables, hi ha d’haver possibilitats d’interconnexió. Per a una evolució exitosa, “les estratègies adaptadores s’han de dur a terme des de la direcció empresarial, que ha d’establir un equilibri entre les normes i la flexibilitat”.

UB, Rosa M. Nonell, i J. Lluís Espinó, sotsdirector general de Planificació i Organització de la FP van lliurar el guardó a Joan Carles Casanovas, director d’Operacions, i a Eva Marco, directora de RRHH de la cadena.

• Mou-te amb el SOPCP Paral·lelament a la Trobada Escola-Universitat-Empresa també té lloc el Mou-te, destinat a promoure la mobilitat acadèmica i geogràfica dels estudiants del CETT dins

A continuació va tenir lloc la presentació “CQRHT (Conseil Québécois des Ressources Humaines en Tourisme), un model de fòrum sectorial amb 10 anys d’experiència", a càrrec d’Adèle Girard, directora general. Aquest organisme sense ànim de lucre, té per objectiu incrementar el nivell de professionalitat de la indústria turística al Quebec, coordinant els esforços de tots els actors del sector. La seva missió és contribuir a l’elaboració d’estratègies de desenvolupament dels recursos humans per tal d’elevar el nivell de professionalitat de la indústria turística i, en conseqüència, millorar el creixement econòmic del sector al Quebec, així com la seva competitivitat a escala internacional. Tal com va explicar Adèle Girard, el CQRHT proposa tallers de perfeccionament, publicacions i un programa de sensibilització en els estudis de turisme, i cada any organitza una Jornada anual de recursos humans en el turisme. “L’ens ha aconseguit, després de 10 anys de treball, establir un marc formal i efectiu de relacions entre actors de la indústria turística, que han après, amb el temps, a comunicar-se i abordar temes que no tenien costum de compartir, com ara el factor humà en el turisme i la seva gestió”. Per tancar la Jornada, va tenir lloc la taula rodona sobre oportunitats i reptes actuals en la direcció de les persones en el sector turístic, amb el lema Dirigir equips, liderar emocions. Els participants van ser Josefina Diez, responsable de Formació i Qualitat de la Direcció General de Turisme; Francisco Carnerero, president de l’ACAV, José Luis Zoreda, vicepresident executiu d’Exceltur; Adèle Girard, directora general del CQRHT; Ignacio Jiménez, director de RH de Barceló Corporació Empresarial; Consuelo de Pablos, directora de RH del Grup Paradís; i José Manuel Toledano, director de RH de Vueling. Jesús Molina, director del màster de gestió de recursos humans en Turisme de l’EUHT CETT-UB va actuar com a moderador d’aquesta taula, en la qual es va parlar que les persones amb càrrecs directius -i especialment els que treballen en recursos humans- han de tenir la formació, competències i habilitats adequades al seu nivell dins de l’empresa. Han de saber potenciar les fortaleses de la gent -” ja que fem millor allò que sabem fer bé”- i han de ser capaços d’atraure els talents, formar i gestionar correctament, perquè encaixin les necessitats de la persona i de l’empresa. Es va recordar que els alts càrrecs haurien de saber gestionar emocions, les pròpies i les dels altres, les dels treballadors i les dels clients, ja que es treballa amb persones, aplicant en el treball diari la suma de raó i emocions. L’Il.lm. Jordi Portabella, segon tinent d'alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT van fer la cloenda de la Jornada. Jordi Portabella va dir que el CETT és una institució important en el sector perquè té inquietud per fer un pas més endavant, i en aquest aspecte “la formació de l’individu és essencial per a l’activitat turística”, i va destacar el paper de Barcelona com a destí turístic de primera “gràcies a la suma de moltes petites coses, i amb el valor afegit de les persones”. Maria Abellanet va incidir en el fet que per triunfar en el turisme no n’hi ha prou amb bons destins, sinó que calen persones apassionades i amb ofici, així com equips de lideratge que sàpiguen gestionar les persones. n

l’àmbit nacional i internacional -programes Sòcrates, Erasmus, Sèneca-Sicue, entre d’altres...-. En el marc d’aquesta iniciativa, es van exposar a l’alumnat els diversos procediments i requisits de les estades a l’estranger i se’l va animar a participar en una experiència docent d’aquest tipus. També té lloc la presentació d’empreses i projectes d’àmbit internacional, que aprofiten la jornada per fer una selecció de personal per treballar fora del país. És el cas de la Maison de la Catalogne a París o de l’Hotel Roger Smith a Nova York. n

4 14

Fundació

Premis als TREBALLS de RECERCA EN TURISME de batxillerat La Fundació Gaspar Espuña-CETT convoca els Premis, els més ben dotats d’aquestes característiques a Catalunya, destinats a distingir els millors treballs de recerca en matèria de turisme i hoteleria realitzats per alumnes de batxillerat. Els guardons premien l’autor -que pot costejar-se els estudis universitaris que decideixi cursar-, el professor-tutor i l’escola. Qualsevol alumne de batxillerat de Catalunya que presenti el seu treball de recerca sobre turisme i/o hoteleria en el curs acadèmic 2006-07 pot optar als premis que atorga la Fundació Gaspar Espuña-CETT. La convocatòria té com a finalitat donar a conèixer el sector com a plataforma de futur acadèmic i professional, incentivant l’alumnat perquè desenvolupi aquest tipus d’investigació i potenciant el coneixement del turisme i l’hoteleria. • 1r premi: El cost dels estudis universitaris que decideixi cursar l’alumne amb un màxim de 4.000 euros, un PC portàtil per al professor-tutor del treball, i un val de 1.000 euros per a l’escola per a material educatiu. • 2n premi: El cost dels estudis universitaris que decideixi cursar l’alumne amb un màxim de 2.000 euros, una PDA per al professortutor del treball, i un val de 500 euros per a l’escola per a material educatiu. • 3r premi: El cost dels estudis universitaris que decideixi cursar l’alumne amb un màxim de 1.000 euros, una càmara digital per al professor-tutor del treball, i un val de 300 euros per a l’escola per a

material educatiu. A més, si algun dels premiats resideix a més de 50 km de Barcelona i té intenció d’estudiar en una universitat de Barcelona, obtindrà un descompte del 50% de l’import de l’estada durant el primer curs universitari al Col·legi Major Àgora BCN, Residència Universitària Internacional. Si l’estudiant opta per iniciar estudis de turisme podrà cursar de forma becada la totalitat de la diplomatura de Turisme a l’EUHT CETT-UB o bé qualsevol altre cicle formatiu de grau superior de la família de l’hoteleria i turisme que imparteixi l’EUHT CETT (la beca es revisarà anualment condicionada per la superació del curs). En cas que el treball de recerca sigui realitzat per més d’una persona, aquestes es repartiran equitativament el premi.

El jurat, format per representants de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, de l’EUHT CETT, d’institucions turístiques i d’ensenyament, dels patrocinadors i per professors de centres de batxillerat, seleccionarà els millors treballs considerant-ne la innovació, originalitat, creativitat, l’ús d’una metodologia d’investigació rigorosa, el contingut, l’estructura acadèmica, una presentació acurada, l’aportació de coneixement i la qualitat. Els Premis compten amb el suport del vicerectorat d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, el departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, i de Turisme Juvenil de Catalunya, SA, de la Generalitat de Catalunya, i amb la col·laboració de l’empresa MT, Noves Comunicacions. Els guanyadors es donaran a conèixer a finals de juliol. n Més informació sobre la resta de condicions i material a presentar: www.cett.cat/cat/fundacio.html

La Fundació, al “Social Tourism in the UE: Youths and Senior Citizens” El passat 6 de febrer va tenir lloc a Brussel·les aquesta conferència, que va aplegar representants dels 27 Estats membres de la UE, més alguns països veïns. Organitzada per la Unitat de Turisme de la Direcció General d’Empresa i Indústria de la Comissió Europea, amb el suport del Bureau International du Tourisme Social (BITS), tenia per objecte debatre sobre diferents aspectes del turisme social relacionat amb el segment juvenil i el de la gent gran. La sessió destinada a aprofundir sobre els reptes del turisme juvenil a nivell europeu, va abordar aspectes com ara la classificació dels allotjaments per a joves, els intercanvis i les activitats en els camps cultural i medioambiental, i el futur del turisme juvenil a la UE, i va esdevenir un exercici per identificar les problemàtiques en aquest camp i incrementar la conscienciació sobre les bones pràctiques. En la sessió enfocada al turisme de la gent gran es van examinar diferents models, entre ells l’adoptat a l’Estat espanyol per l’IMSERSO. Es va analitzar la possibilitat d’exportar aquest model a Europa, i que permetés, en temporada baixa, intercanvis en matèria de turisme social entre diferents Estats membres. La Fundació Gaspar Espuña–CETT va ser representada en la conferència pel seu director, Manel Bassols. n

155

Fundació

III edició dels premis al millor PROJECTE FINAL DE CARRERA I CRÈDIT DE SÍNTESI

En marxa el III Concurs de PROJECTES EMPRENEDORS EN EL SECTOR TURÍSTIC

Per incentivar l’alumnat del CETT en els seus estudis, la Fundació Gaspar Espuña–CETT convoca, per tercer any consecutiu, dos premis:

Des de fa tres anys i amb l’objectiu d’impulsar l’esperit emprenedor, la innovació i la creació d’empreses en el sector turístic, la Fundació Gaspar Espuña–CETT ha posat en marxa el Concurs de Projectes Emprenedors al Sector Turístic. Els treballs que s’han presentat al certamen han hagut de passar per una primera fase de selecció: per delegació del jurat, un equip tècnic especialitzat ha seleccionat aquelles idees que s’han considerat més innovadores i econòmicament viables.

• El primer està destinat a l’alumnat de diplomatura en turisme del CETT i té com a objectiu reconèixer el millor projecte final de carrera que, havent-se presentat a la convocatòria de setembre de 2006, febrer de 2007 o juny de 2007, hagi obtingut la qualificació d’excel·lent o matrícula d’honor. El Premi consisteix en l’import total d’un màster (excepte les taxes de la UB) impartit al CETT l’any acadèmic següent. • El segon s’adreça a alumnes de tècnic superior en agències de viatges, tècnic superior en informació i comercialització turística, tècnic superior en allotjament i tècnic superior en restauració, en relació als treballs que es presentin el mes de juny d’enguany. El Premi consisteix en l’import total del primer curs de la diplomatura en turisme (excepte les taxes de la UB) o del primer curs d’un altre cicle formatiu impartits al CETT l’any acadèmic següent. En ambdós casos l’alumnat interessat a participar haurà de formalitzar la sol·licitud abans del 30 de juny. Els guanyadors es donaran a conèixer a finals de juliol. n

• Els títols i emprenedors dels projectes que han passat la selecció són 10: Ta with you SL, de Diego Bartolomé Calvo i companyia; La Casona de Calderón, d’Elena Calderón García i cia.; Globus Mundi, de Francesc Canals i Carreras i cia.; La Cupp SCCL, de Marta Fontaniol Passolas i cia.; Complex turístic la Tinença, de Néstor PLanchadell Boix i cia.; CulTOURa, de Jordi Rovira Simon i cia.; AV ONLINE de serveis entorn a la Pesca Esportiva a la província del Neuquén (Argentina), de Maria Laura Sapag; Vasaris Balta SL Plataforma Multiidioma de continguts turístics, de Tomeu Simó Mesqueda; “escápate”, de Yeudith Velásquez Aguilar; i l’Hotel Rural Mas de Macià, de Marc Prades Fonollosa. Un cop superada aquesta fase, els participants han dut a terme el Pla d’Empresa del projecte i, a partir d’aquí, el jurat farà la selecció definitiva dels guanyadors. El lliurament dels premis tindrà lloc durant el mes de juny. Paral·lelament es donarà el tret de sortida de la propera convocatòria del concurs. n

PROGRAMA JOVENTUT EN ACCIÓ. 2007-2013 La mobilitat juvenil és una eina clau per al creixement personal dels joves, per a la construcció d’Europa i per a la convivència entre pobles i entre cultures. En aquest context, ja fa temps que la Comissió de la Unió Europea té diversos programes de mobilitat juvenil, entre ells, el Programa Joventut, que a Catalunya gestiona la Secretaria de Joventut, i que va ser presentat el passat 16 de febrer. Amb un pressupost de 885 milions d’euros, el programa serà aplicat per la Comissió Europea i té per objectius: • Promoure la ciutadania activa dels joves en general i la ciutadania europea en particular. • Potenciar la solidaritat i promoure la tolerància dels joves, amb la finalitat de reforçar la cohesió social de la UE. • Afavorir l’enteniment mutu entre els joves de països diferents.

• Contribuir a millorar la qualitat dels sistemes de suport a les activitats dels joves i reforçar les capacitats de les organitzacions de la societat civil en l’àmbit de la joventut. • Afavorir la cooperació europea en l’àmbit de la joventut.

Els objectius s’estructuren en 5 accions: la joventut amb Europa, on destaca la mobilitat dels joves; el servei de voluntari europeu; la joventut al món, on destaquen també els intercanvis de joves; els sistemes de suport a la joventut i el suport a la cooperació europea en aquest àmbit. Per a més informació:

• Departament d’Acció Social i Ciutadania – Secretaria de Joventut: http://www20.gencat.cat/portal/site/Joventut • Injuve – Agència Nacional Espanyola: http://www.mtas.es/injuve • Comissió Europea. Direcció General d’Educació i Cultura: http://www.ec.europa.eu/youth/index_en.html • Infokit Youth in Action: http://eacea.ec.europa.eu/static/en/youth/documents/info_kit_EN.pdf • Agència executiva en l’àmbit educatiu, audiovisual i cultura: http://eacea.cec.eu.int n

4 16

Fundació

Una RESIDÈNCIA de primera Des del passat mes de setembre, l’Àgora BCN ha passat a ser el domicili habitual d’un grup d’estudiants que han triat la Residència Universitària Internacional per la seva particularitat com a col·legi major. La Míriam Simarro ens parla de la seva experiència. Té 20 anys i estudia primer curs de psicologia a la Universitat de Barcelona. Ho fa a la facultat situada al Campus Mundet, pràcticament al costat de l’Àgora BCN, on resideix des del setembre. La Míriam va triar l’Àgora per molts motius, entre d’altres, la proximitat de la Residència amb la facultat. “Com que sóc de Lleida i volia estudiar psicologia, ho havia de fer a Barcelona. Vaig començar a buscar per internet les diferents opcions que tenia per residir a la ciutat. En el meu cas -la Míriam té espina bífida, amb una discapacitat del 66,6%havia de ser molt exigent pel que fa a les característiques de les instal·lacions. Per exemple, i com que tinc una sèrie de dificultats motrius, aquest fet feia imprescindible viure en una residència, per facilitar-me una sèrie de serveis. Quan vaig informar-me de les diferents residències i col·legis majors a Barcelona em vaig fixar en les condicions d’accessibilitat i mobilitat. La nova Àgora BCN era la millor opció.” La Míriam es considera una persona molt lluitadora i emprenedora. Diu que “obre camí” allà on va, ja que no dubta en donar a conèixer les necessitats i dificultats de les persones amb discapacitats, tant de mobilitat com d’aprenentatge, per sensibilitzar la gent*. A l’Àgora BCN, per exemple, li faci-

liten l’estada (disposa d’una habitació adaptada), tot i que ella ha anat suggerint canvis, com ara modificar l’alçada del llit, de les prestatgeries, més serveis, etc., que s’han anat realitzant. Recomana la Residència per l’amplitud de les zones comunes, la proximitat amb el campus d’humanitats de la UB i de l’EUHT CETT-UB, la comoditat, la higiene, la tranquil·litat de l’entorn... i la gent. “Tinc molt bona relació amb els companys, i em sento totalment integrada, part del grup.” Precisament per la sensibilitat i capacitat de sociabilitzar de la Míriam explica que hagi triat estudiar psicologia: “ja des de molt petita, volia dedicar-me professionalment a ajudar i relacionar-me amb altres persones, perquè el fet de necessitar-les implica que hi hagi una relació bidireccional. A més volia treballar en alguna cosa que em permetés disfrutar. Per això m’agradaria treballar amb nens (per exemple en un centre d’acollida de menors) o amb gent gran”. Amb la seva iniciativa i actitud, estem segurs que aconseguirà tot el que es proposi. n *Cal destacar el treball de recerca de batxillerat de la Míriam, “Som tots iguals?”, un recull sobre la seva experiència personal i alhora un estudi d’accessibilitat material i educativa i de sensibilització a l’IES Guindàvols, de Lleida, el qual ha aconseguit diversos premis.

INSTITUCIONS I ENTITATS públiques i privades donen suport a L’ÀGORA BCN En el procés d’obertura i posada en marxa d’Àgora BCN, s’ha rebut el suport de moltes institucions i entitats, que s’han materialitzat amb la signatura d’un conveni o un acord, com ara el Conveni Marc de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i la Fundació Gaspar Espuña–CETT, mitjançant el qual Àgora BCN passava a ser un col·legi major adscrit a la UB. A continuació s’ofereix una mostra d’altres suports importants: • Conveni amb la Universitat Pompeu Fabra. Signat per l’Excel·lentíssim i Magnífic Sr. Josep Joan Moreso, rector de la UPF i el Sr. Gaspar Espuña, president de la Fund. Gaspar Espuña–CETT, estableix llaços de col·laboració entre ambdues institucions, en matèria d’allotjament d’estudiants, professors i investigadors de la Pompeu Fabra. • Conveni amb la Vila Universitària de la Universitat Autònoma de Barcelona. Fruit d’aquest conveni, Àgora BCN passa a ser la residència-col·legi major recomanat per la Vila Universitària de la UAB, per als estudiants de l’Autònoma que vulguin residir a Barcelona ciutat. • Conveni amb la Fundació Ulls del Món. La Fundació, que presideix el Sr. Rafael Ribó (actual Síndic de Greuges de Catalunya), té com a objectius sensibilitzar la societat i canalitzar recursos materials i humans amb la finalitat d’atendre necessitats sanitàries, molt especialment les relacionades amb l’oftalmologia dels països anomenats del tercer món. Per a tal fi, i entre d’altres actuacions, financia la formació a Barcelona en cirurgia oftalmològica a metges d’aquests països. De resultes d’aquest conveni, Àgora BCN col·labora amb Ulls del Món, acollint aquests metges en formació durant la seva estada a Barcelona, tot subvencionant-ne una part del cost. • Acord amb l’Escola Judicial de Barcelona. Àgora BCN facilita allotjament als alumnes estrangers de l’Escola Judicial. Aquests alumnes, jutges procedents de països iberoamericans i de l’Àfrica, vénen a rebre cursos de capacitació a l’Escola Judicial, de resultes dels projectes de col·laboració que el Govern Espanyol té amb alguns d’aquests països. n

5 17

Fundació

ÀGORA BCN, punt de trobada Molts grups acadèmics ja s’han allotjat a l’Àgora BCN des que ha obert les portes. D’entre tots ells, i com a mostra, en citem alguns. • En els últims mesos, l’ONG internacional WWF (World Wide Fund for Nature) ha organitzat a l’Àgora dos importants cursos de formació: El passat mes de novembre va tenir lloc l’ITACA 2006 “Development of Sustainable Tourism in the Mediterranean”, que va comptar amb quinze participants del Marroc, Tunísia, Algèria, Mauritània, el Líban i Turquia, la WWF Mediterranean i la WWF-França. Durant cinc dies els participants van compartir coneixements i experiències sobre turisme i la conservació del medi ambient, amb l’objectiu d’entendre millor la relació entre turisme sostenible, la protecció de la natura i el desenvolupament local. L’experiència demostra que l’educació i la capacitació són eines molt importants a tenir en compte si es volen crear alternatives turístiques de bona qualitat. El curs ITACA forma part del programa d’Across The Waters, la unitat de capacitació de WWF Mediterranean Programme i està subvencionat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona.

un grup d’universitaris californians, arribats a Barcelona amb l’objectiu d’aprofundir en la llengua castellana i visitar la ciutat. Amb un programa molt complet, classes de castellà al matí en una sala de la Residència i diverses activitats i visites cada tarda, el grup va assegurar que les prop de quatre setmanes al Col·legi Major “van passar volant”. • Arran de l’acord entre Àgora BCN i ICall Spain (organització amb seu a Barcelona especialitzada en gestionar programes transnacionals de pràctiques, viatges d’estudis, intercanvis, etc.), la Residència ha passat a ser el soci proveïdor d’allotjament de l’entitat, per a la recepció dels participants del programa Leonardo amb destinació a Barcelona, gestionats per ICall Spain. El programa Leonardo Da Vinci, patrocinat per la Comissió Europea, promou l’intercanvi entre països d’estudiants que volen perfeccionar la seva formació professional, procedents tant de països membres de la UE com de països candidats. Fins a finals de març, Àgora BCN havia rebut cinc grups, és a dir, prop d’un centenar d’estudiants dels 400 que preveu acollir aquest any, procedents de Bulgària, Polònia i Turquia, amb una estada mitjana de tres setmanes.

• També ha estat allotjat a l’Àgora un grup de 15 estudiants i alhora esportistes procedents de Txèquia, que eren a Barcelona amb motiu del training i la posterior competició de vela que es va celebrar al port del Fòrum. n

Editat el nou catàleg Del 5 al 9 de març es va donar el tret de sortida, també a Àgora BCN, al WWF College Leadership Programme, un curs de 14 mesos en què membres de WWF treballen per millorar el desenvolupament personal i les capacitats de lideratge. Durant el taller d’introducció, els 30 participants van poder conèixer la resta del grup que seguirà el curs de formació i també els tutors que els guiaran durant tot el programa. Després d’aquest encontre, els participants treballen en diferents mòduls per Internet, i tindran l’oportunitat de trobarse de nou amb tot el grup a la meitat i al final del programa. • De la mà del professor Jim Hardison, de la Universitat de San Diego, el mes de gener va residir a l’Àgora BCN

Per donar a conèixer les seves instal·lacions i serveis, l’Àgora BCN, Residència Universitària Internacional, de la Fundació Gaspar Espunya-CETT, ha editat un nou catàleg, que es distribuirà a les principals universitats, escoles de negoci, escoles d’idiomes, oficines d’inscripció universitària, punts d’informació juvenil i fires (com ara la Fira de l’Ensenyament, Estudia 2007, celebrada el passat mes de març), entre d’altres. n

4 18

Opinió

ELS STERS DEL CETT a l’especialització LA MGESTIÓN DELresponen TALENTO, motor del sector

del crecimiento turístico sostenible

En cuanto a la gestión de su talento, el sector turístico español ha proyectado en términos generales una imagen menos atractiva de la deseable. Sin embargo, quizá sea este sector el que actualmente más deba cuidar sus recursos humanos como pieza clave para asumir estrategias de diferenciación que, en un entorno cada vez más competitivo, aporten el mayor valor añadido para satisfacer a un cliente cada día más exigente y con más alternativas donde elegir. De hecho, el turismo no manufactura ningún producto tangible y de alta tecnología que requiera de las más modernas máquinas ni tampoco admite hoy en día procesos industrializados de fabricación automática en cadena. El nuevo turista pide satisfacer experiencias que cumplan sus sueños y superen sus expectativas, con unas motivaciones cada vez más personalizadas e individualizadas. En la cadena de valor de los diversos prestadores de servicios públicos y privados que se ponen en marcha cada vez que un turista -sea extranjero o de la comunidad autónoma vecina- llega a su destino y se mueve por él, intervienen más de 1,5 millones de empleados que, en toda España, trabajan y tienen contacto directo con el cliente final. Es entonces y sobre la marcha cuando se “fabrica” la experiencia turística, con la sonrisa con la que se recibe al huésped en un establecimiento cualquiera, con la diligencia en el servicio o la amabilidad al atender una duda. En suma, un cúmulo de actitudes positivas que hay que saber integrar y transmitir. Sin embargo, algunos factores como la complejidad horaria, la falta de autoestima en algunas profesiones, o en ocasiones esquemas salariales con menores incentivos de los deseables, determinan buena parte de la baja percepción social que en general se tiene del turismo en términos de capacidad de empleo y oportunidades de desarrollo personal. A diferencia de sus orígenes, la carencia actual de profesionales altamente cualificados y motivados por su profesión es una dificultad y una demanda generalizada del sector turístico español, que la llegada masiva de mano de obra inmigrante, más económica, motivada, pero poco cualificada, no termina de solventar. Sobre todo porque son todavía contadas las experiencias donde la contratación de este tipo de personal ha llevado aparejado programas para formarlo e integrarlo en un nuevo entorno socio-empresarial, retroalimentando el empobrecimiento del servicio y el estancamiento de la percepción social del turismo.

Progresivamente las administraciones y empresas del sector turístico español se van percatando que el capital humano es un activo clave para la creación de valor, para diferenciar el producto turístico y superar una competitividad basada exclusivamente en el precio, frente a otros países cuyo marco regulador y condiciones socioeconómicas son sustancialmente distintas a las de un país europeo como el nuestro. Este replanteamiento estratégico exige superar algunos mitos arraigados en un sector muy endogámico, que hasta hace poco minimizaba el valor de la formación académica y otorgaba mucho mayor peso a la experiencia práctica. Es cierto que en el origen de muchos de los grandes grupos turísticos españoles existe un gran emprendedor con grandes dosis de autodidacta. Pero la rapidez en el cambio de los escenarios competitivos exige atraer hacia nuestro sector nuevos perfiles profesionales del mayor talento, capaces de diseñar y convivir con diferentes modelos de gestión del negocio, que requieren desde un alto conocimiento de las tendencias de la demanda, a una alta especialización para rediseñar la gestión del marketing y los nuevos estándares de producto y de servicio. Para lograrlo es necesario que las empresas del sector potencien, entre otros, lo que se podría denominar “marca de empleador”. Es decir, integrar a cualquier nivel y de forma atractiva y comprensible la misión, cultura y valores de las compañías turísticas, con sus estrategias de recursos humanos, de comunicación internas y externas, desarrollo de carrera profesional y estilo de liderazgo, para atraer y retener al equipo humano más preparado que en ella trabaja. A su vez, se deberían revisar los programas de formación turística para hacerlos más rigurosos, novedosos y adaptados a las necesidades actuales de un sector que precisa de un mayor dominio de idiomas y de las nuevas tecnologías. Por todo ello es fundamental que los líderes públicos y los empresarios del sector se hagan eco de estos nuevos retos y asuman la mayor prioridad estratégica sobre la importancia de gestionar adecuadamente el capital humano, impregnando de arriba a bajo a toda la organización de una nueva visión y cultura de gestión, que pueda trasladarse a la cadena de valor que integran los destinos. n

José Luis Zoreda. Vicepresidente Ejecutivo de EXCELTUR, Alianza para la Excelencia Turística

195

Tema

EL MODEL PEDAGÒGIC del Grup CETT: formar professionals competents per a un sector competitiu El model pedagògic del Grup CETT té com a eix vertebrador el desenvolupament i l’adquisició, per part de l’alumnat, de les competències requerides pel sector turístic i la formació de professionals competents, amb capacitat de solucionar problemes de manera eficaç i eficient, i d’utilitzar el coneixement en entorns complexos i autèntics. Mitjançant una estreta vinculació amb les empreses i el sector, la formació els ofereix un servei de qualitat, així com a la societat en general.

L’essència del model pedagògic del Grup CETT, sempre tenint en compte i cooperant amb el sector turístic, és l’aprenentatge de l’alumnat, orientat a la realització professional exitosa, i té com a eix vertebrador la formació basada en el desenvolupament i adquisició de les competències que el sector necessita per a un desenvolupament econòmic i social constant i en evolució. En aquest procés, s’exploten els mitjans i les possibilitats úniques de què disposa el Grup CETT (vegeu requadre adjunt), per garantir un desenvolupament professional òptim i la consecució d’un tret diferencial de gran valor, basat en la convergència formació-sector turístic. Amb aquesta finalitat, es treballa perquè l’alumnat compti amb les competències necessàries, que contribueixin a l’execució exitosa en l’àmbit laboral. I és que l’òptim desenvolupament d’aquestes capacitats es pot identificar en les persones que desenvolupen una tasca professional excel·lent. La formació per competències -que com s’ha dit es poden entrenar i transferir al món professional, ja que es manifesten quan es realitza un treball- dóna lloc a un aprenentatge centrat en problemes reals del sector, en casos pràctics, en el desenvolupament de projectes, etc., mitjançant una formació individualitzada i un treball personalitzat.

ELS VALORS DIFERENCIALS DEL GRUP CETT La principal missió del Grup CETT és la de proporcionar una formació excel·lent i en constant renovació als professionals actuals i futurs del turisme i l’hoteleria, mitjançant un model pedagògic propi i diferencial que es recolza en la gestió eficaç de les empreses d’aplicació que integren el Grup CETT (com ara l’Hotel Alimara, l’Àgora BCN, Residència Universitària Internacional, CETT Consultors o Viatges Century) i en una estreta vinculació amb el sector i les empreses turístiques, com a part essencial del projecte formatiu. Aquesta realitat permet que hi hagi un vincle real entre el món acadèmic i el de l’empresa, i ofereix a l’alumnat la possibilitat de vincular els estudis teòrics a les pràctiques en un entorn de treball real. El model pedagògic que s’aplica als centres de formació del Grup CETT, està orientat a aconseguir que el Grup esdevingui un referent internacional de formació en turisme i hoteleria, de recerca i innovació amb transferència de coneixements, tot donant servei de qualitat al sector turístic en concret, i a la societat en general. Amb una responsabilitat social clara i mantenint una estreta i constant vinculació amb el sector, el model formatiu vol aconseguir la satisfacció total dels clients, disposar de serveis de suport a la formació, investigar i fomentar la recerca, fer país i fer escola. Pel que fa als recursos humans, el Grup CETT educa en valors i forma professionals amb vocació de servei i qualitat humana, que tinguin respecte envers els companys i el seu treball, una actitud positiva davant els esdeveniments i realitats, i iniciativa. Així, mitjançant un model pedagògic propi, l’oferta formativa es basa en els valors diferencials del Grup CETT, que en garanteixen el lideratge social i sectorial: una oferta formativa integral i reconeguda oficialment; el propi model pedagògic centrat en el desenvolupament de competències, les empreses d’aplicació i la cooperació amb el sector; l’especialització i els àmbits de coneixement expert en què es duu a terme la investigació; l’experiència en la gestió d’empreses turístiques; les aliances amb el món empresarial i institucions, nacionals i internacionals; l’adscripció a la Universitat de Barcelona; el Servei d’Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques, en constant contacte amb les empreses turístiques, que gestiona la borsa de treball i afavoreix la inserció laboral de l’alumnat, l’Associació d’Antics Alumnes del CETT, etc. El CETT compta amb 1.600 estudiants en actiu i 7.500 antics alumnes, 103 estudiants estrangers de 31 nacionalitats, 1.575 ofertes laborals i 995 ofertes de pràctiques rebudes en un curs, i més de 900 empreses col·laboradores.

4 20

junt d’activitats professionals complexes realitzades en una gran varietat de contextos que requereixen conjugar variables de tipus tècnic, científic, econòmic o organitzatiu per planificar accions, definir o desenvolupar projectes, processos, productes o serveis. • NIVELL 5 (màsters): Competència en un ampli conjunt d’activitats professionals de gran complexitat realitzades en contextos diversos, sovint impredictibles, que implica planificar accions o idear productes, processos o serveis. Gran autonomia personal. Responsabilitat freqüent en l’assignació de recursos, en l’anàlisi, diagnosi, disseny, planificació, execució i avaluació.

Partint d’aquesta classificació inicial, es determinen les competències comunes (genèriques) i les específiques del turisme i l’hoteleria que es pretén que adquireixi l’alumnat, per producte formatiu, àmbit i nivell professional, i dins del sector. Es divideixen en tres categories:

Els productes formatius Per desenvolupar i avaluar les competències que requereix cada perfil professional -segons les responsabilitats, funcions, especialització, etc.- el model pedagògic del CETT disposa de diferents productes formatius orientats als nivells professionals de sortida (veure gràfic adjunt). A continuació s’exposen les competències exigides en cada nivell (segons l’Institut Català de les Qualificacions de la Generalitat de Catalunya): • NIVELL 1 (formació no reglada i ocupacional): Competència en un conjunt reduït d’activitats de treball relativament senzilles corresponents a processos normalitzats. Els coneixements teòrics i les capacitats pràctiques a aplicar són limitats. • NIVELL 2 (cicles formatius de grau mitjà): Competència en un conjunt d’activitats professionals ben determinades amb la capacitat d’utilitzar els instruments i tècniques pròpies (el treball d’execució pot arribar a ser autònom). Requereix conèixer els fonaments tècnics i científics de l’activitat i la capacitat de comprensió i aplicació del procés. • NIVELL 3 (cicles formatius de grau superior): Competència en un conjunt d’activitats professionals que requereixen el domini de diverses tècniques i que pot ser executat de forma autònoma. Comporta responsabilitat de coordinació i supervisió de treball tècnic especialitzat. Exigeix la comprensió dels fonaments tècnics i científics de les activitats i l’avaluació dels factors del procés i de les seves repercussions econòmiques. • NIVELL 4 (diplomatura en turisme): Competència en un ampli con-

• Amb una funció instrumental: són les capacitats de comprensió i ús d’idees i pensaments, d’organització, planificació i presa de decisions relacionades amb l’àmbit turístic i hoteler, de gestió de la informació i capacitats tecnològiques, entre d’altres. • Interpersonals: de caràcter individual o social, permeten a les persones assolir una bona interacció i cooperació amb la resta, un tret d’especial importància en un sector en què el factor humà és la clau de la competitivitat. Entre les individuals trobem la gestió de l’estrès, la integritat, la capacitat de crítica i autocrítica, l’automotivació... i entre les socials el carisma, la capacitat per expressar els propis sentiments i entendre els de la resta, la de delegar, de treballar en equip, negociar, el compromís social i ètic, l’apreci per la diversitat i multiculturalitat, etc. • Sistèmiques o integradores: Són les destreses i habilitats que es refereixen als sistemes com a totalitat, que requereixen com a base l’adquisició prèvia de competències instrumentals i interpersonals. Combinen aspectes de la comprensió, la sensibilitat i el coneixement que permeten a la persona veure com les parts d’un tot es relacionen i s’agrupen. Aquestes capacitats inclouen l’habilitat de planificar els canvis per introduir millores en els sistemes i dissenyar-ne de nous, habilitat essencial en un sector en contínua evolució, de progrés i que aposta per la qualitat. Per exemple, i dins l’àmbit turístic i hoteler, n’hi ha de negoci (per reconèixer perills i aprofitar les oportunitats), d’organització (per comprendre les interrelacions internes i externes), d’integració dels coneixements, de capacitat (per aprendre, investigar, generar noves idees, treballar de forma autònoma), de lideratge, d’iniciativa i esperit emprenedor, entre d’altres.

A més de les competències també es tenen en compte els fonaments, metodologies, processos i tècniques necessàries per al seu desenvolupament (entorn i característiques del sector, context, mercat laboral, tècniques, operatives...). RELACIÓ DELS NIVELLS AMB ELS PRODUCTES FORMATIUS DEL GRUP CETT

215

L’aprenentatge pràctic El principal objectiu del model d’aprenentatge pràctic del Grup CETT, vinculat a les necessitats del sector turístic i hoteler, és desenvolupar i anticipar en les persones les competències professionals i l’experiència. Orientat a integrar l’alumne en un context formatiu ubicat en situacions i marcs simulats i reals relacionats amb la pràctica del rol professional a desenvolupar, l’aprenentatge li facilita l’adquisició d’informació, coneixements, habilitats i competències necessàries per a l’exercici d’un perfil i nivell professional en un determinat àmbit del mercat hoteler o turístic. Així, i sempre treballant directament en cooperació amb el sector, s’intenta que l’alumne es familiaritzi amb les funcions i tasques concretes d’una àrea o context professional, es fomenta l’observació i l’anàlisi crítica, es posen en pràctica activitats de col·laboració i de treball en equip amb altres professionals... També s’impulsen activitats d’autoavaluació per millorar-ne els punts forts i febles i s’organitzen marcs de referència que li serveixin per entendre els continguts i competències treballades prèviament. En aquest procés de formació i adquisició de competències professionals perquè l’alumne assoleixi graus de coneixement expert, participen diversos agents: els vinculats a la formació a l’aula (el professor, com a acadèmic, consultor i gestor), els professionals dels centres d’aplicació (tutor d’escola, tutor d’empresa, tutor d’aprenentatge) i els professionals de les empreses del sector. Per desenvolupar aquestes tasques es busquen persones amb diverses capacitats, segons l’àmbit on desenvolupin la tasca formativa: per exemple, amb mèrits acadèmics, experiència i coneixements del sector turístic i hoteler en els diferents àmbits d’especialització, gran motivació i capacitat per formar, experiència en el desenvolupament de projectes d’investigació aplicada, recerca i anàlisi de dades, domini de les estratègies de negoci, capacitat de mostrar als alumnes les experiències i models empresarials, d’establir estàndards elevats, realistes i progressius, amb empatia, capacitat de lideratge... Aquests experts acostumen a esdevenir un model professional i de comportament per als alumnes i tenen, evidentment, una gran capacitat d’integrar, guiar i assessorar l’alumne en l’adquisició de nous coneixements i competències requerides durant l’aprenentatge pràctic i segons els diferents perfils formatius. Un altre agent és el SOPCP (Servei d’Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques), que lidera l’acompliment de la política de formació de pràctiques del Grup CETT i facilita la futura inserció laboral de l’alumnat, fa un seguiment dels sistemes establerts i fomenta la cultura del centre, garantint l’assoliment dels diferents objectius formatius a desenvolupar durant la formació pràctica,

EL MODEL D’APRENENTATGE DE L’ESCOLA DE FORMACIÓ CONTINUA L’objectiu principal del model educatiu que proposa l’escola de formació contínua del Grup CETT va destinat a millorar la pràctica dels professionals del sector turístic, substituïnt la idea de l’alumne per la del participant, és a dir, un professional en actiu que vulgui reflexionar, perfeccionar, millorar el seu coneixement i les seves competències per aplicar-los posteriorment a l’àmbit laboral. Així doncs, el desenvolupament d’aquests professionals hauria de conduir el desenvolupament de les empreses, ja que aquestes són el destinatari de l’aprenentatge adquirit durant els cursos. L’àmbit de la formació teòrica va estretament lligat al context i a l’experiència. D’aquesta manera, teoria i pràctica s’integren -la pràctica il·lustra la teoria i la teoria sempre serà aclaridora i haurà de poder-se aplicar-, per tal de potenciar el procés de reflexió conjunta que es desencadena després d’un procés formatiu en dues direccions. El professor, expert en el sector turístic i hoteler i amb una actitud dinamitzadora, complementa l’aprenentatge fonamental amb la conferència, la simulació i la tecnologia aplicada. Aquest mètode permet d’adquirir nous coneixements, contrastar i augmentar els diversos punts de vista i desenvolupar capacitats i actituds imprescindibles en les organitzacions. La formació es converteix en un procés interactiu, ja que l’aplicació dels coneixements fa que la teoria s’apliqui en el context de la pràctica. Professionals i professors (alhora consultors) treballen en el disseny i en el procés d’aprenentatge. Passen de l’aprenentatge basat en conceptes al basat en experiències, reflexionant col·lectivament en sessions i mòduls. L’objectiu és aprendre utilitzant la reflexió experièncial.

coordinant els esforços de tots els actors que hi intervenen i vetllant per a la millora del procés d’integració, seguiment i avaluació. El SOPCP fomenta el vincle entre l’alumnat i les empreses turístiques, organitzant actes tan importants com la Trobada EscolaEmpresa.

L’escenari: de l’aula a les empreses d’aplicació Dins del model formatiu del Grup CETT, les competències es desenvolupen en tres escenaris interrelacionats: la formació conceptual -el saber- té lloc a l’aula (Escola d’Hoteleria i Turisme CETT, Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB, Escola de Formació Contínua i Escola d’Idiomes). La formació pràctica -el saber fertambé s’hi desenvolupa, així com als dos altres espais: a les empreses d’aplicació pràctica del Grup (que compten amb un equip amb un alt grau de professionalització i compromís per la formació, que guia l’alumnat al llarg del seu aprenentatge pràctic, amb la col·laboració dels tutors de l’escola) i a les empreses del sector, on s’empren els coneixements adquirits. Gràcies a les empreses d’aplicació, mitjançant l’ampliació d’estudis o la realització de pràctiques a l’estranger que impulsa el Grup CETT amb beques o ajuts, els mecanismes d’innovació i retroalimentació del sistema (programes de recerca, de transferència tecnològica, trobades d’excel·lència empresarial) i, sobretot, gràcies al constant apropament al sector turístic i a l’estreta col·laboració amb les empreses, l’experiència didàctica evoluciona des de la simulació a la realitat, on les competències entrenades a l’aula s’activen i avaluen. Aquesta experiència única permetrà a l’alumne iniciar-se en l’experiència professional amb un major domini del saber fer. n

4 22

Entrevista

JOSEP HUGUET, conseller d’Innovació, Universitats i Empresa “El talent és el patrimoni humà de l’empresa. En el sector serveis, i especialment en les empreses vinculades al món turístic, encara és més estratègic, perquè el talent del personal és un dels principals valors afegits que podem aportar, juntament amb la innovació i l’avançament tecnològic.”

• Per primer cop s’han agrupat en un únic departament de la Generalitat les àrees d’universitats i empresa. Com es poden crear nous vincles entre ambdós mons? Quines són les claus de transferència de tecnologia des de la universitat al teixit empresarial? Indubtablement, cal buscar més pols de fusió entre la universitat i el món empresarial. Catalunya ha d’avançar cada cop més cap a l’economia del coneixement, per això cal impulsar els processos de transferència tecnològica des del nucli de la seva creació -en els centres tecnològics, les universitats i altres institucions de recerca- cap a les empreses, perquè només així es pot crear un “feed-back” que doni resposta a les seves necessitats tecnològiques. • El Govern preveu dur a terme un pacte sobre l’educació superior, la política científica i tecnològica i la investigació. Quin paper tindran les universitats en aquest pacte? I la resta d’actors, com ara les empreses? Qualsevol política de millora de la competitivitat mitjançant la recerca i la innovació ha d’incorporar el sistema universitari de recerca. És essencial incrementar la recerca en àmbits sectorials específics, millorar i ampliar el capital humà vinculat al sistema de recerca i desenvolupament, donar suport a les institucions i organismes que les tenen com a objectiu i, finalment, potenciar-ne el nivell d’infraestructures i equipaments, mitjançant l’elaboració i aprovació del Pla d’Infraestructures

de Recerca (PIR). Pel que fa al paper de les empreses, cal posar especial èmfasi en adequar els programes de suport empresarial i dotar-los de més recursos per arrossegar una major inversió en la recerca i el desenvolupament. Cal afavorir l’accés de les empreses catalanes als incentius a la R+D+I estatals i europeus, i l’aprofitament dels incentius fiscals a la innovació. • Pel que fa a la investigació i innovació, vostè ha dit que el Govern vol aconseguir que la inversió en aquesta matèria arribi a assolir la mitjana europea al 2010, és a dir, el 3% del PIB. Quines són les principals iniciatives que es duran a terme per aconseguir-ho? Durant la passada legislatura es va iniciar un important canvi estratègic que va situar la recerca i la innovació tecnològica en el centre de la política industrial, fet que es concreta en l’Acord Estratègic i el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008. Amb el Pla es va iniciar el camí que, a mitjà termini, ha de situar Catalunya a l'avantguarda científica i tecnològica d'Europa. Tenim encara, però, un llarg camí per recórrer. La despesa en R+D a Catalunya amb relació al PIB se situa en l’1,35%, en front de l’1,13% del conjunt de l’Estat, però lluny de l’1,86% de la UE-25 i, sobretot, molt lluny dels països més dinàmics de la UE com Finlàndia, que se situa en el 3,46% el 2005. • A Catalunya ha crescut el nombre de carreres i universitats però la xifra d’alumnes

que cursen ensenyament superior s’ha estabilitzat. A més, enguany s’han matriculat menys alumnes a les universitats públiques, i hi ha 31 titulacions amb menys de 15 alumnes inscrits. Com es preveu el futur del teixit universitari català? Estem a les portes que es defineixi la nova estructura d'estudis universitaris en el marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior, la qual, si s'estableix com esperem, donarà més flexibilitat i més autonomia a les nostres universitats per organitzar l’oferta formativa. En aquest escenari menys rígid, el nombre de títols no serà tan determinant com ara, i, en canvi, sí que ho serà més l'organització dels recursos disponibles d'acord amb les potencialitats i les fortaleses de cada institució universitària. D'altra banda, l'estabilització del nombre d'estudiants ha de facilitar a les universitats la transformació que comporta l'adopció de les metodologies centrades en l'aprenentatge dels estudiants i que requereixen un increment de l'atenció personalitzada, la supervisió directa d'activitats i treballs personals o col·lectius dels estudiants, etc. Des de la Generalitat de Catalunya ens correspon vetllar perquè les propostes de les universitats, en el marc de la Programació Universitària de Catalunya, donin resposta a les necessitats de la societat, essent conscients que en els propers tres anys estarem posant les bases del futur de les nostres universitats, un futur que compta amb excel·lents perspectives.

5 23

• Com valora el nivell de formació a les universitats i als centres docents de Catalunya? Creu que l’alumnat surt prou preparat i motivat per incorporar-se amb èxit al mercat laboral? Globalment, el nivell de qualitat de la formació de les nostres universitats és elevat. Si ho vinculem amb la inserció en el mercat laboral, Catalunya té la taxa d'atur més baixa entre graduats universitaris. De fet, segons dades de la darrera enquesta d'inserció professional dels graduats universitaris feta per AQU Catalunya, el 71,3% afirma que repetiria els estudis si hagués de tornar a triar una carrera universitària. També es mostra que les feines dels graduats són pròpies d'universitaris, atès que al 75% dels enquestats se'ls va exigir una titulació universitària per accedir a la feina actual. Crec, per tant, que la satisfacció expressada pels nostres graduats és un indici manifest de la qualitat de la formació universitària a casa nostra. • Si volem una Catalunya de futur amb un teixit empresarial sòlid i innovador, quines són les accions que s’han de dur a terme per promocionar les iniciatives emprenedores pel que fa a la creació de nous projectes empresarials? La realitat del teixit productiu català ens exigeix, sobretot, cooperació. I el principal instrument de cooperació és potenciar el paper de les polítiques sectorials i de clústers per desenvolupar les polítiques de suport a l’empresa. Cal continuar fent diagnosi, però també cal perfeccionar els mecanismes d’execució de polítiques i interlocució de l’administració amb l’empresa, per tal que tots entenguem que no podrem competir globalment si no cooperem. Avançarem, doncs, cap a una política sectorial que sigui capaç de gestionar conjuntament les polítiques que cada clúster requereix, ja siguin d’augment de la productivitat, de suport a la innovació o de suport a la internacionalització. • Recentment, s’ha donat el vistiplau al Projecte de Llei per a la creació de l’Agència Catalana de Turisme (ACT), que tindrà com a principal objectiu promoure Catalunya a nivell turístic, aprofitant la sinergia entre el sector públic i el privat. L’Agència estarà adscrita a la seva conselleria (vostè ja va impulsar aquest text en el seu anterior càrrec de conseller de Comerç, Consum i Turisme). Quines seran les principals línies d’actuació d’aquest organisme, emmarcat dins el Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 20052010? L’Agència Catalana de Turisme, que subs-

tituirà l’actual Consorci, disposa ja d’unes bases i d’un projecte de llei de creació que ja ha entrat al Parlament de Catalunya. Es tracta d’un nou instrument que suposa un pas decisiu cap a la corresponsabilització i el finançament públic i privat de la promoció turística. Volem racionalitzar i optimitzar la política de promoció turística del país sota els criteris de marques territorials i especialització de producte, per tal d’atendre la segmentació de la demanda. La creació de l’Agència Catalana de Turisme implica la participació dels agents socials i la iniciativa privada en la promoció de Catalunya com a destinació turística. En matèria de promoció, ens plantegem dos grans objectius: primer, millorar la promoció interior i exterior dels productes turístics del país tenint en compte una política d’especialització, diferenciació, segmentació de producte i promoció territorial sota el paraigua de la marca Catalunya. És vital que Catalunya es posicioni turísticament a partir d’una marca de país, i és a partir d’aquesta que podrem englobar i projectar la nostra universalitat i fer-nos més seductors al visitant potencial. Com a segon gran objectiu, és absolutament necessari modernitzar i millorar la informació turística d’acord amb les diferents administracions i agents implicats (PTOP, Consells Comarcals, Ministerio de Fomento, concessionàries d’autopistes i operadors de transports) per cohesionar i racionalitzar la senyalització de carreteres, la d’animació i la rural. Paral·lelament, cal millorar la presència de Catalunya a la xarxa, amb un portal turístic d’ús flexible i personalitzat. • Amb relació a l’esmentat Pla Estratègic del Turisme a Catalunya i les possibles solucions als diferents problemes del mercat laboral turístic, què ens pot dir del programa sobre formació i recursos humans en turisme? El Pla Estratègic de Turisme 2005-2010 és un projecte que ordena conceptes i que suposa un veritable full de ruta tant per als agents públics com per als privats. En total, són 48 accions agrupades en una desena de programes que hem començat a aplicar. En aquest sentit, i si dibuixem el pla a seguir en el futur més immediat, les línies estratègiques del Govern en matèria turística poden ser agrupades en quatre blocs: creació del producte, promoció,formació i investigació, i millora de la pròpia administració. Pel que fa a la creació del producte, cal incrementar la diversificació de l’oferta

turística, aprofitant el potencial de trets intangibles artístics, històrics, culturals, gastronòmics o paisatgístics, a través de la creació de les infraestructures necessàries o de l’adequació de les ja existents. També cal crear nous productes emergents que singularitzin l’oferta turística catalana, així com modernitzar i augmentar la qualitat dels establiments del sector i dels seus espais i infraestructures públiques. En referència a la formació i la investigació, podrem millorar-les a través de la millora dels mecanismes de preparació del personal del sector, mitjançant escoles de turisme i restauració i de centres de Formació Professional i Superior, i amb polítiques d’innovació i desenvolupament, que afavoreixen organismes com l’Observatori del Turisme de Catalunya i el Programa Nacional d’Investigació Aplicada i Tecnologia Turística. • Com creu que haurien de ser les organitzacions del turisme per atraure i retenir persones amb talent? El talent és el patrimoni humà de l’empresa. Crec que en el cas del sector serveis, i especialment les vinculades al món turístic, encara és més estratègic, perquè el talent del personal és un dels principals valors afegits que podem aportar juntament amb la innovació i l’avançament tecnològic. L’empresariat n’és conscient i està fent esforços per retenir i incentivar més aquest capital humà. Vivim l’etapa de la innovació i el talent, i aquests factors són fonamentals perquè les organitzacions esdevinguin competitives en l’actual context de globalització. • Finalment, què destacaria de la proposta formativa del CETT? Les propostes formatives de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT han sabut combinar les diferents branques de formació que necessita el sector turístic, des dels cicles formatius a la diplomatura, als màsters i especialitzacions. Per tant, d’una banda, dóna una àmplia cobertura a les necessitats formatives i perfils que requereix un dels principals sectors econòmics del país. I, de l’altra, una de les més importants, fa una excel·lent aposta per fomentar la formació continuada en aquest sector, i aquesta és una dels principals línies estratègiques que impulsem des del Departament: la potenciació i optimització de la formació i el reciclatge dels treballadors mitjançant les escoles de turisme i restauració, juntament amb els centres de formació professionals. n

4 24

CETT Formació

EDUTAINMENT i E-LEARNING, o el negoci de l’educació virtual El negoci en l’educació virtual gira entorn de l’edutainment, és a dir, la conjunció de l’educació i l’entreteniment. Gràcies a aquest nou concepte, l’aprenentatge i la diversió es combinen i fan de l‘e-learning una experiència dinàmica i entretinguda, i possibiliten un aprenentatge més efectiu.

xements mínims de programació, crear comportaments interactius més o menys complexos mitjançant scripts3. Qui no recorda els cursos d’anglès o francès que donaven els principals diaris en CD-ROM? Potser el problema de l’EAO va ser que es va aplicar a tot, sense pensar si era el medi més adient4. Aquest fet i la incursió d’Internet va fer que anés perdent protagonisme, i es “morphegés”5 amb el que ara coneixem com l’e-learning.

Els videojocs Poc es devia pensar Michael Milken, mentre mirava els barrots de la seva cel·la a la presó, que la idea que li anava pul·lulant pel cap (una xarxa d’educació virtual Knowledge Universe) li aportaria tants beneficis: 1,79 bilions de dòlars. I és que el negoci de l’educació virtual als Estats Units mou cada any, aproximadament, uns 665 bilions de dòlars. Dos productes estrella destaquen sobre la resta: l’e-learning i, darrerament, l’edutainment.

Què és l’edutainment? En el sentit purament etimològic edutainment és la conjunció de les paraules, en anglès education (edu) i entertainment (tainment), és a dir, educació+entreteniment. En l’edutainment, l’aprenentatge i la diversió es combinen i fan de l‘e-learning una experiència dinàmica i entretinguda, i possibiliten un aprenentatge més efectiu. L’edutainment ha heredat un pilar molt important de l’antic EAO1 (Ensenyament Assistit per Ordinador -CBT en anglès-), paraula molt de moda als anys 90 amb la proliferació de l’entorn multimèdia. Tal va ser el boom de l’EAO que van existir i existeixen programes exclusius per crear-los: ens referim al famós Toolbook2 o el Macromedia Director, programes que permetien a l’usuari amb conei-

L’altre pilar important d’on parteix l’edutainment el trobem en el fenomen dels videojocs, una evolució lògica de les antigues màquines recreatives Arcade, ara al saló de casa. I és que des dels primitius jocs d’Spectrum fins als actuals jocs de Next-Gen (consoles d’última generació com la XBOX 360, Playstation 3 i Nintendo Wii), hi ha hagut una evolució abismal tant pel que fa a les despeses de producció6, com en els beneficis, que ja superen els de la indústria del cinema. Si analitzem més a fons aquesta indústria veurem que el públic a qui va dirigida comprèn edats des dels 6 als 25 anys, fet que explica que en l’actualitat s’estigui apostant tant pel nou concepte d’edutainment. I és que les noves generacions han nascut amb el ratolí i el gamepad sota el braç, i estan acostumades a moure’s en aquest entorn; així doncs... no és hora d’educar i formar aprofitant aquest medi?

Una evolució necessària En un món que avança tan ràpidament i que està plenament immers en el sector quinari7, és necessari evolucionar de (1) El CETT va ser una de les primeres universitats que va apostar per l’EAO, sobretot en l’apartat d’idiomes. Avui en dia encara s’utilitzen. (2) La versió catalana és el Clic, utilitzat en els cursos d’idiomes del CETT. (3) Rutines de programació simples que automatitzen certes tasques senzilles. En el programa Macromedia Director reben el nom de LINGO. (4) Qui escriu aquest article va haver de fer un EAO destinat als empleats d’un banc per tal que aprenguessin els nous fons d’inversió existents. L’autor es pregunta: Com es pot fer jugable i amè un tema com aquest? (5) Terme tecnològic derivat de la paraula anglesa morph (canvi de forma). (6) L’últim videojoc Lost Planet ha costat 40 milions de dòlars: 20 millions destinats al desenvolupament i 20 a la promoció. (7) S’entén per sector quinari les activitats que tenen a veure amb el coneixement, les indústries culturals i d’entreteniment, els serveis professionals, sanitaris, socials, educatius i de recerca. (Definició extreta del reportatge “Barcelona: territori quinari”, una producció de Mercuri SGP).

manera ràpida i concisa. És per això que l’edutainment, una realitat molt coneguda als Estats Units però molt poc aquí, es veu forçat a anar un pas endavant. Si fins ara el medi on s’ha mogut l’edutainment és el PC, potser és l’hora d’utilitzar les consoles o els mòbils. L’ús de nous medis és necessari i ha de donar pas a l’edugainment, on hi ha dos objectius principals: que l’usuari gaudeixi jugant i que aprengui. Mitjançant el producte del videojoc com a “esquer” podem transmetre els conceptes i coneixements clau que es van fixar en el seu moment. Es tracta de dur al límit les idees de Marshall Mc Luhan, defensades per Neil Postman al llibre Divertim-nos fins a morir (Barcelona, Llibres de l’Índex, 1990). La principal dificultat és trobar l’equilibri entre aquests dos conceptes; per això és essencial el treball en conjunt del pedagog i el game designer, ja que un desequilibri repercutiria en el fet que l’usuari s’avorrís o no aprengués res.

L’edugainment Ja fa temps que s’utilitza el concepte d’edugainment i, com gairebé sempre passa en aquest entorn, el camp pioner en va ser el militar. En trobem un exemple en el videojoc Full Spectrum Warrior, basat en el programa d’entrenament per a terreny urbà que l’US Army utilitza per entrenar els seus soldats (a la guerra de l’Afganistan lluitant contra els talibans, per a la guerra de l’Iraq, etc.). Un altre exemple és un simulador virtual de pilotatge de carros de combat, amb un look de videojoc, amb la particularitat que sona la cançó “Finish him”, i que correspon a la que escoltaven els pilots dels carros de combat mentre envaïen l’Iraq. Aquesta és una mostra de la força de l’edugainment: en aquest cas, a més d’ensenyar els soldats a pilotar un carro de combat, un dels principals objectius era aconseguir que no distingissin la realitat de la ficció, per tal que disminuís la por. D’altra banda, s’ha comprovat que els jocs i el que veiem de petits ens poden influir quan som més grans. De fet, no és casual que, tradicionalment, les joguines “de les nenes” fossin la cuineta, cuidar bebès o la tricotosa, i “les dels nens”, la pilota, el camió i el kit de bricolatge, per posar alguns exemples. Això responia al fet d’inculcar uns principis (la dona havia de fer les tasques de la casa i l’home, veure el futbol i treballar per dur els diners a casa) que, per sort, cada dia estan més diluïts. Aquesta lectura, tot i que molt simplista, denota la importància que pot tenir aquest tipus de formació, fet que darrerament ha estat aprofitat per les empreses de videojocs, a fi de desenvolupar títols que permetin familiaritzar-se amb diferents professions de la vida real (i que casualment anaven de baixa): bomber, metge i advocat (Phoenix Wright: Ace Attorney, per la consola Nintendo DS). Els jocs també s’han emprat en l’àmbit polític: als Estats Units, en les respectives webs de campanya, hi havia jocs en flash bastant divertits, on el missatge maniqueista era constant: “mira, jo sóc el bo i els altres els dolents”. Però no es pot dir que tots aquests jocs formin part de l’edugainment pròpiament dit, ja que o bé són més educatius o més jugables. Així, el videojoc que potser s’apropa més a

5 25

aquest model ideal el trobem en el títol de FX Interactive, Imperivm Civitas, guardonat per l’Ajuntament de Roma amb el premi Marc Aureli, una prestigiosa distinció que s’atorga a aquelles personalitats, empreses o institucions que promouen activament la difusió de la cultura romana. Es tracta d’un joc d’estratègia en temps real (RTS) que, sense tenir el mateix pressupost de jocs de temàtica similar com ara la saga Ages Of Empires, de Microsoft, ha tingut un gran èxit de crítica i vendes, amb més d’un milió d’unitats venudes.

El futur de l’edugainment en el camp del turisme i hoteleria El turisme és un dels camps on pot funcionar molt bé l’edugainment. Ja existeixen empreses especialitzades en el que es denominen miradors digitals panoràmics que permeten, per exemple, veure el circ de Tarragona tal com és en l’actualitat i com era abans, i a més s’ofereix al visitant informació superposada en pantalla. En el camp de l’hoteleria també s’intueix un bon futur. Per exemple, al mercat nipó hi ha jocs per la consola DS (Menu Collection o Cooking Navy), on el protagonista és un cuiner, i la missió, preparar receptes cada cop més difícils. Així doncs, les possibilitats són enormes i l’únic límit és la nostra imaginació. n Àlex Climent. Tècnic d’e-marketing del CETT

Enllaços d’interès Filials de Knowledge http://www.k12.com/ http://espanol.leapfrog.com/view/site.page.home/home Articles d’edutaiment http://en.wikipedia.org/wiki/Edutainment (en anglès) http://edutainment-game.qarchive.org/ (en anglès) http://portal.educar.org/multimediamachine/blog/ multimediaeducativoyelconceptodeedutainment http://www.sociedad20.com/20061101-que-es-el-edutaiment.html Referències Revista Fortune Meristation http://www.meristation.com Web competir http://www.competir.com

4 26

CETT Formació

ELS M STERS DEL CETT responen de a l’especialització L’oferta de FORMACIÓ postgrau del sector

es consolida amb nous màsters L’especialització turística i el reconeixement internacional de l’oferta de postgrau de l’EUHT CETT-UB es consolida. Enguany l’Escola n’ha incrementat l’oferta amb nous màsters oficials amb especialitzacions requerides pel sector turístic.

El programa de màsters de l’EUHT CETT-UB es caracteritza per la qualitat del seu model d'aprenentatge, garantit gràcies a la participació en els màsters d'empresaris i professionals actius en empreses turístiques que aporten les millors solucions als reptes actuals del sector i les pràctiques més eficaces. Amb les seves aportacions s’equilibra la formació teòrica i es dota l'alumne de diferents punts de vista, processos de treball i models de gestió reals en els diferents camps d’especialització. El quadre docent es complementa amb un equip de professors experts en gestió turística, que actualitzen els coneixements a través de la participació en projectes d'investigació aplicada i de consultoria turística en la pròpia consultoria CETT Consultors. Partint del fet que el model de formació propi del CETT gira entorn de l'adquisició de competències clau, valorades pel sector i necessàries per a una carrera directiva d’èxit, el participant en els programes de màster compta en tot moment amb una orientació personalitzada que li permet millorar les seves competències professionals -per arribar a un major reconeixement dins de l'entorn laboral- i dissenyar estratègies adequades per a la seva promoció professional. L'ús de noves metodologies en garanteix el correcte aprenentatge. Destaquen l’Outdoor Training (activitats a l'aire lliure per a la preparació de competències i habilitats directives), el Business Game (jocs de simulació empresarial) i el desenvolupament de casos pràctics, d'elaboració pròpia (Turistópolis 2.0) i procedents de les principals escoles de negocis especialitzades en el sector turístic d’arreu del món. En la segona part del curs els participants realitzen un Projecte Final de Màster, que garanteix l’assimilació dels coneixements i competències adquirides durant el programa. El Projecte Final de Màster té un enfocament primordialment pràctic i la seva tutorització es realitza a través d'un col·laborador professional en cada especialització. Amb aquesta finalitat, es pot signar un conveni de col·laboració alumne-universitat-empresa amb empreses i organit-

zacions del sector per a la realització del mencionat projecte. Aquest projecte es podrà realitzar a les instal·lacions de l’empresa si l’alumne i l’empresa arriben a un acord de col·laboració. Els directors dels màsters orienten i ajuden el participant a triar l’enfocament i temàtica del projecte i faciliten a l’alumne els contactes adients per a la signatura del conveni. El Servei d'Orientació Professional de l’Escola té relació amb les empreses i organitzacions turístiques més importants, tant a nivell nacional com internacional. n José Antonio Pérez-Aranda Director de l'EUHT CETT-UB

ELS MÀSTERS OFICIALS DE L’EUHT CETT-UB • Màster oficial en direcció hotelera i de restauració en: • Direcció d’empreses hoteleres • Direcció de la restauració comercial i per a col·lectivitats • Màster oficial en gestió estratègica d’empreses turístiques en: • E-tourism: estratègies de màrqueting i comercialització • Direcció dels recursos humans en turisme • Direcció de la qualitat i el medi ambient • Màsters especialitzats amb títol propi de la UB: Màster en gestió turística local • Màster en gestió turística del patrimoni cultural i natural •

Cursar un màster oficial és participar en uns estudis reglats pel ministeri d'Educació i Ciència d'Espanya, plenament adaptats al nou Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), amb la possibilitat de realitzar un itinerari formatiu per a l'obtenció del doctorat en la matèria i gaudir del reconeixement internacional que aquest esment comporta. La presència de màsters oficials en el programa de màsters de l’EUHT CETT-UB és un reconeixement a la qualitat de la formació especialitzada de l’Escola, que ja és el centre de formació turística amb més titulacions de màster oficial de tot el país, i suposa un pas més cap a la internacionalització d'aquests estudis. La projecció internacional es reflecteix bàsicament en tres punts fonamentals: participants i docents de procedència internacional, activitats i mètodes d'aprenentatge amb aplicació en els principals escenaris turístics internacionals, i mobilitat de grups docents i participants entre diferents universitats i empreses europees col·laboradores.

5 27

CETT Formació

XAVIER FRANCO, professor col·laborador del CETT amb estrella Michelin “La tècnica és allò que caracteritza més la meva forma de treballar, per damunt d’idees més conceptuals com ara ser molt brillant o creatiu. Només amb una bona tècnica assolida en els anys de formació, pot arribar el moment en què la teva cuina i feina comença a ser més personal i interior, evolucionant cada any de manera natural. Jo cuino de cor i amb rigor. Intento posar el millor de mi mateix, cuinant amb el record i la memòria. Intento convèncer més que sorprendre. La selecció de la matèria primera, la tècnica i l’honestedat són les claus d’una feina ben feta.” Així és com es defineix professionalment Xavier Franco, professor col·laborador del CETT i propietari del Saüc Restaurant, que ha estat guardonat amb una estrella Michelin. “Ser distingit amb una estrella Michelin és un reconeixement internacional fabulós pel que comporta ser reconegut dins del sector i pels horitzons que s’obren, ja que pots posar en marxa els teus projectes amb major solidesa. Però nosaltres, amb o sense estrella, ens seguim debent al client que entra cada dia per la porta. Rodejar-te d’un equip que estigui implicat en el projecte és molt important, així com saber els teus límits, virtuts i defectes, no estirant mai el braç més que la màniga. S’ha de caminar poc a poc i amb humilitat.” Però a més de l’estrella Michelín en Xavier Franco també compta amb altres premis en la seva trajectòria: “Em sento molt orgullós de les altres dues distincions que hem rebut durant el nostre trajecte al Saüc: el Premi Nadal al Restaurant Revelació 2003 i el guardó de Millor Cuiner Jove de Catalunya del 2005, atorgat per l’Acadèmia Catalana de Gastronomia”. En Xavier, de 36 anys -als 7 va dir per primer cop que volia ser cuiner, després d’ajudar a preparar un sopar familiar-, es va formar com a tècnic especialista en hostaleria i cuina i va fer un postgrau universitari en alimentació mediterrània. Mentre estudiava, “vaig aprendre que s’havia de cuinar amb rigor, ètica i seriositat. Amb Joan Roca, del Celler de Can Roca, vaig aprendre l’amor per l’ofici. Després vaig tenir la sort d’entrar a treballar al Racó de Can Fabes, la meva segona escola. Amb en Santi, vaig aprendre a apreciar el producte, a respectar-lo i a donar el millor de mi mateix. Allò era cuina amb majúscules”. Posteriorment va treballar al Racó d’en Freixa, de nou va tornar a Can Fabes -amb 3 estrelles Michelin- i amb Xavier Pellicer com a cap de cuina, “tot tècnica, cor i rauxa”... Però tot i els grans noms, en Xavier assegura que ha “après de tothom i d’arreu on he treballat (una vintena de restaurants). També dels alumnes que vaig tenir durant 4 anys a l’Escola d’Hoteleria CETT, just abans de començar l’aventura del Saüc Restaurant amb l’Anna”. Precisament després de passar pel CETT, va arribar “la maduresa personal i professional, l’oportunitat i el moment més escaient de fer allò que més ens agrada, i vam obrir el restaurant. La feina diaria al Saüc és

constant, però rodejar-nos de gent que entén el projecte i que transmet bon rotllo i gaudeix amb el que fa, ho converteix en una rutina envejable. Ara mateix som 12 persones i ben avingudes, que és fonamental perquè això es transmet al client. L’atmosfera positiva és la clau de l’èxit col·lectiu”. “L’oferta del restaurant consta de 19 plats i 7 postres, més els dos menús degustació. Els plats canvien de manera constant segons l’entrada del producte de temporada al mercat, però n’hi ha 4 o 5 que són més intemporals i s’han convertit en plats de referència del Saüc, com ara la cansalada amb calamars, carxofes i suc del rostit, el que més anomenada ha tingut en els darrers anys. Tot i així tinc clients que sol·liciten el garrí confitat o el colomí de sang perquè els han dit que els fem amb un resultat excel·lent. Jo intento que tots els plats siguin estrella; no m’agrada omplir per omplir la carta”. Amb vista al futur, en Xavier assegura que la consolidació del Saüc Restaurant n’és el principal objectiu. “En breu ampliarem les zones de treball i els magatzems, per aportar comoditat a la feina. D’altra banda, des de l’any passat estem immersos en un projecte molt engrescador: obrir i assessorar un restaurant de cuina catalana a Pequín, que tenim previst inaugurar a principis d’estiu”. Professor en el curs d’extensió universitari Curs de cuina d’alta gastronomia executiva i creativa a l’EH CETT, col·labora amb l’Escola en altres esdeveniments. “El CETT és una escola de formació de 1ª línia, que considero part de casa meva i de la meva vida. La relació professor-alumne ha estat tan enriquidora, que gràcies a això el meu grau d’eficiència en la tasca de portar un equip humà ha millorat un 200%. No sempre és fácil teoritzar i posar mètode en els teus coneixements d’anys d’ofici, i la docència m’ha donat les eines per fer-ho. Pel que fa a les col·laboracions, un dels avantatges més grans que hem tingut al Saüc ha estat poder comptar amb exalumnes del CETT. Un 90% dels que han treballat a casa ho són, com el cas del Sergi o del Jaime, els nostres segons de sala i cuina respectivament, que van venir a fer pràctiques i després s’han quedat a la plantilla. També les persones que duran a terme el nou projecte de Pequín són exalumnes del CETT. Confio molt en ells i tenen per davant una gran aventura”. En Xavier és un exemple a seguir per a molts estudiants. Els recomana “que valorin en la seva justa mesura el fenomen mediàtic de l’hostaleria, tant en boga darrerament. El que val és l’amor per l’ofici, l’aprenentatge arreu per on passin -i no només les grans cases-, la paciència , la humilitat i l’honestedat. Que no vulguin córrer, ja que corren el perill de saltar-se passes importantíssimes en la seva formació com a persones i professionals. Les coses arriben quan un fa les coses com cal i en el seu moment, ni abans ni després. Jo els diria que gaudeixin cada dia del que fan, que és el tresor més preuat”. n

Taller de disseny i cuina per a alumnes de l’EH del CETT i de l’Escola Massana Alumnes de tècnic superior en restauració de l’Escola d’Hoteleria del CETT i alumnes de graduat universitari en arts i disseny de l’Escola Massana van participar, els dies 5, 12, 19 i 26 de març i 11 d’abril, en el taller de disseny i cuina “Què, qui, com, quan?”, organitzat conjuntament pels dos centres formatius. Les classes -com ara les de “Disseny i comunicació” o la demostració “La creativitat al món culinari”- van tenir lloc a les seus d’ambdues escoles, intercanviant els grups dels alumnes, mentre que el treball amb equips interdisciplinaris es va realitzar a les instal·lacions del CETT. L’objectiu final era desenvolupar una nova recepta de cuina de manera interdisciplinària, respectant les millors tècniques culinàries en cada pas d’execució de l’elaboració, i enriquint-la amb la tècnica i creativitat del disseny. Alhora, s’havia d’argumentar cada pas de la recepta, des dels dos punts de vista, producció i presentació versus espectador. Els professors del curs van ser Meritxell Cuní i Òscar Teixidó, de l’Escola d’Hoteleria del CETT , i Xavi Capmany i Carles Albert Brell, de l’Escola Massana. n

4 28

CETT Formació

TROBADA GASTRÒNÒMICA

a l’Escola d’Hoteleria L’Escola d’Hoteleria del CETT es convertirà durant una setmana -del 14 al 18 de maig- en un espai on l’alumnat podrà gaudir de demostracions dels grans professionals de la cuina i el servei, una gran varietat de presentacions i tasts dels millors aliments que actualment s’utilitzen en l’alta restauració. Els objectius prioritaris de la trobada gastronòmica són tres: difondre d’una manera presencial els diferents àmbits culinaris i gastronòmics entre l’alumnat, amb la participació de professionals de renom en un àmbit pedagògic; relacionar els alumnes amb xerrades i demostracions dels antics alumnes ben posicionats en el sector; i, finalment, la mateixa trobada d’antics alumnes, que inclourà una conferència tècnica a càrrec d’elBullirestaurant. • DILLUNS 14: Jornada dedicada als cuiners, ciència i cuina, al tast de producte culinari, i als antics alumnes. Carles Gaig (Restaurant Gaig) serà l’encarregat de la inauguració, mentre que participaran en diferents tallers i conferències Paco Guzmán (Restaurant Santamaria), Jordi Herrera (Restaurant Manairó), Pere Castells (Alicia) i Xavier Mestres (IRC, Investigació i Recerca Culinària). El tast de producte culinari tindrà com a protagonistes el foie (Collverd) i el bacallà (Ràfols). A la tarda hi haurà una demostració a càrrec d’Oriol Castro, cap de cuina d’elBullirestaurant, dedicada als antics alumnes.

• DIMARTS 15: Jornada dedicada al “XII Concurs de Cuina i Restaurant CETT”, amanida amb xerrades i demostracions de membres del jurat, i de conferències i tallers com els de tast d’aromes (Comercial Artesana SOSA), tall de pernil ibèric (Estirpe negra), tast de pa (Triticum), o les xerrades de Ramon Freixa (El Racó d’en Freixa), Alfred Romagosa (Restaurant Drolma), Xavier Franco (Restaurant Saüc), entre d’altres. El concurs es retransmetrà en directe a l’aula bar, i hi haurà una exposició dels plats elaborats i dels diferents paraments a taula a l’aula restaurant. • DIMECRES 16: Jornada dedicada als antics alumnes rellevants, amb conferències i demostracions a càrrec de Ferran Centelles (sumiller d’elBullirestaurant), Josep Armenteros (cap de pastisseria del Restaurant Gaig), Marc Fibla (cap de cuina del Restaurant Dom), Anna Doñate (copropietària i maître del Restaurant Saüc), Sílvia Rojas (cap de cuina d’Origen 99’9%), Marc Soy (propietari del Restaurant Cal Marc), Roger Viñas (2n cap de cuina del Restaurant Manairó) i Enric Rosich (pastisser). • DIJOUS 17: Jornada “I Concurs de Mojito Bacardí CETT”. Al matí es farà el tast de begudes i productes selectes: tast de caves (Agustí Torelló), d’aigües (Vichy Catalán), de vins (César Cànoves), de fumats (Carpier), maridatge de vins i pernil ibèric (Estirpe Negra i Bodegas Torres) i tast de xocolata (Cacao Barry). A les 17.30 hores tindrà lloc, a l’Hotel Alimara, el “I Concurs de Mojito Bacardí”. Els 8 finalistes hauran d’elaborar un mojito tradicional i un mojito innovació. • DIVENDRES 18: Recull del coneixement mitjançant treballs a l’aula amb cadascun dels grups, amb fitxes d’activitat per a cada sessió, taller i conferència als quals s’hagi assistit. n

MONTAGUD EDITORES celebra els 100 anys d’història El passat 24 d’octubre, Montagud Editores, empresa dedicada a l’edició de llibres professionals per al sector gastronòmic, va celebrar el centenari (1906-2006), i ho va fer amb una gran festa al Palau Robert de Barcelona. Des de les 10 del matí i durant dotze hores, més de dues mil persones van participar en aquest acte commemoratiu, que va aplegar a tots els protagonistes i personalitats del sector. A més, també es va presentar Cómeme, un recorregut pels 100 anys d’història de l’entitat en forma de llibre, que mostra el pas dels anys mitjançant un recull de les fotografies més exquisides. L’octubre de 1906, la família Montagud, actualment desvinculada de l’empresa, iniciava la seva trajectòria amb la publicació de Molinería y Panadería. Posteriorment s’hi van afegir altres títols, com ara La Confitería Española o Vida Apícola, i més recentment, el Cuaderno de Alta Gastronomía Apicius. Actualment, l’editorial compta amb més de dos-cents llibres professionals, amb obres tan conegudes al sector com Arroces Contemporáneos, Bras, La Cocina de los postres o Fusión Chocolate. Precisament la xocolata és la protagonista de la darrera novetat de Montagud Editores, Todos los sabores del chocolate. n

5 29

Coneguem Catalunya • La Recepta

La nova cuina catalana del CETT, premiada al certamen MODEST FUREST I ROCA Josep de la Pezuela, professor de cuina de l’Escola d’Hoteleria del CETT, ha estat el guanyador de dues de les categories de la IV edició del premi Modest Furest i Roca, que va tenir lloc en el marc del Fòrum Gastronòmic de Girona, el passat 21 de febrer. Les receptes guardonades van ser el “Verat per impregnació de Vichy Catalan” i la “Sopa de ceba torrada amb botifarra negra” -que es descriu a continuació-, en les categories de millor tècnica de cuina al buit i plat de cuina tradicional, respectivament. El premi Modest Furest i Roca està recolzat per Vichy Catalan, que proposa la utilització de les aigües minerals en les elaboracions culinàries. Les receptes guanyadores del concurs passen a formar part d´una edició del llibre Nueva Cocina Catalana, que també agrupa receptes de prestigiosos restaurants.

Sopa de ceba torrada amb botifarra negra

Recepta per a 4 persones

Ingredients Sopa de ceba: 800 g de ceba, 200 ml de vi ranci, 100 g de sucre moreno, 300 g de pa sec torrat, 2 l d’aigua Font d’Or, 300 ml d’oli d´oliva, 3 g de sal, 1 g de pebre blanc, 2 g de xantana. Ou amb botifarra negra: 6 ous frescos, 5 g d’albúmina en pols, 250 g de botifarra d’arròs (morcilla), 150 g d’aigua Font d’Or, 50 ml d’oli oliva. Ceba confitada amb vi negre: 800 g de ceba juliana, 10 g de sal, 5 g de pebre negre en gra, 50 g de mantega, 10 g de farigola, 100 ml d’oli d’oliva, 50 g de mel, 1 l de vi negre. Teula de formatge parmesà: 100 g de formatge emmental ratllat, 100 g de formatge parmesà, 1 g de sal Maldon. Galetes elèctriques: 600 g de llet, 1/2 u. de fulla de gelatina, 4 u. de flor de Setchuan.

Elaboració Sopa de ceba: Tallem la ceba a juliana i l’ofeguem amb l’oli d’oliva a foc molt suau, fins que estigui ben cuita. En aquest moment hi afegim el sucre i el vi ranci, i deixem que es caramelitzi a foc molt suau. Quan s’hagi evaporat tot el líquid i la ceba tingui color, hi afegim el pa sec torrat i ho mullem amb l’aigua. Ho deixem coure a foc molt suau durant dues hores. Sense triturar-ho, ja que volem una sopa fosca però el més transparent possible, ho colem pel sedàs i rectifiquem de sal i pebre. Afegim la xantana, ho removem i tornem a passar-ho pel sedàs. Ou amb botifarra negra: Barregem láigua amb lálbúmina en pols i la sal. Hi afegim la botifarra d’arròs i ho triturem amb el Thermomix, fins que quedi un puré ben fi. Tot seguit, a sobre dún paper film pintat amb oli, hi col·loquem una porció de morcilla i un rovell dóu a sobre.

Ho tanquem com si es tractés d’un ou potxat, i ho reservem. Ceba confitada amb vi negre: Potxem la ceba tallada a juliana amb l’oli d’oliva, la sal i les espècies. Una vegada la ceba estigui ben cuita i enrossida, la mullem amb el vi i la deixem coure a foc suau. Quan s’hagi begut tot el vi hi afegim la mel i deixem que s’acabi de coure. Teula de formatge parmesà: Estenem els formatges barrejats en una safata de forn amb paper sulfuritzat i els deixem coure 3 minuts a160ºC perquè el formatge quedi fos. Abans que es refredi, el tallem amb un tallapastes rodó i hi afegim la sal Maldon. Ho reservem fins al moment de l’emplatat. Galetes elèctriques: Reduïm la llet fins que ens quedin uns 200 g de líquid. Hi mesclem la fulla de gelatina i ho deixem reposar a la nevera 12 hores. Ho muntem amb la batedora, omplim la mànega pastissera i fem formes de botons sobre uns silpats. Hi espolsem la flor de Setchuan a sobre i ho deixem coure a 140ºC uns 15 minuts. Ho deixem refredar i ho reservem amb gel de sílice.

Muntatge Posem a coure l’ou potxat durant 4 minuts, i el traiem del paper film. Agafem el plat i hi posem una cullerada de ceba al vi negre al centre amb l’ajut d’un motlle, la teula i al damunt l’ou potxat. Disposem les galetes elèctriques pel plat i finalitzem la presentació amb sal Maldon i oli d’oliva verge extra. Un cop servit a taula, hi posarem la sopa pel damunt. n

4 30

AAA CETT

Associació d’Antics Alumnes del CETT

Els EXALUMNES DEL CETT

AVUI

Sara MARTÍN

Ana_LORO

La Sara Martín, de 30 anys, treballa al departament de Desarrollo Nacional d'Hotusa, primer consorci hoteler a nivell mundial. “Estem creant una nova marca d'hotels. Trobo que és un projecte professional prou interessant, que em permet veure com es treballa en una empresa gran on hi ha possibilitats de fer moltes coses.” Fins fa poc, la Sara era directora de l’àrea de reserves de Barcelona On Line, agència on line on va treballar durant set anys i mig. “Necessitava un canvi professional ja que havia tocat sostre. Volia aprendre coses noves i plantejar-me nous reptes, conèixer altres visions i maneres de fer en aquest sector, així com aplicar els coneixements que he anat adquirint durant la meva trajectòria professional. A Barcelona On Line vaig participar en un projecte innovador hi vaig ser des dels inicis del projecte- que em va permetre conèixer el sector turístic, així com el de les noves tecnologies, però era una empresa petita i volia canviar.” La Sara va entrar a formar part de l’equip de l’esmentada agència tot just acabar la diplomatura de turisme a l’EUHT CETT-UB (1996-1999), on diu que va aprendre “els coneixements teòrics per desenvolupar amb professionalitat la meva feina”. Als inicis s’hi va incorporar com a agent de reserves però després de gairebé un any va passar a dirigir el departament de reserves individuals. Entre les tasques principals que hi va desenvolupar destaquen, entre d’altres, la fixació i seguiment d’objectius; la definició i desenvolupament d’accions per aconseguir els objectius i el pla d’acció anual; la gestió d’un equip de 12 persones; la política de selecció, retribució, motivació...; la creació i actualització de procediments, comunicació i seguiment; la col·laboració amb altres departaments de l’empresa; i el contacte directe amb proveïdors per la contractació dels serveis. Ara, la Sara, que cursa un Programa de Direcció General (PDG) de postgrau a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), es mostra molt satisfeta i il·lusionada amb la seva nova fita laboral perquè li permet “adquirir un coneixement profund del sector, així com desenvolupar altres habilitats”. n

Ha estudiat la diplomatura de nutrición humana y dietética a la Universidad Autónoma de Madrid, i el màster en direcció de la restauració comercial i per a col·lectivitats a l’EUHT CETT-UB. L’Ana Loro Polo, de 25 anys, treballa per a l’empresa Sodexho, a la Ciudad Financiera del Banco Santander, com a encarregada (en formació) d’un dels 8 restaurants que hi ha. Es tracta d’un restaurant d’estil minimalista, amb un menú de novelle cuissine. Allà, l’Ana es dedica a la coordinació del personal i de tot el que fa referència als recursos humans (organització de torns, horaris i vacances, tràmits de baixes i/o noves contractacions, motivació del personal...), la coordinació i direcció del servei, les comandes diàries a magatzem i l’inventari mensual del restaurant. Va aconseguir aquesta feina gràcies al CETT: “vaig fer el meu stage del màster al centre sanitari Fòrum Hospital del Mar, a càrrec de Sodexho. Després vaig tornar a Madrid i va ser aleshores quan l’empresa va contactar amb mi per oferir-me aquest lloc de treball, que crec que s’adapta a la perfecció als coneixements que vaig adquirir durant el màster. A més, és un lloc amb moltes possibilitats de promoció i on puc aprendre molt, de manera que estic molt satisfeta.” L’Ana reconeix que el CETT li ha obert un ventall de possibilitats per promocionar-se. “També m’ha posat en contacte amb el món de l’hostaleria i m’ha aportat la manera d’integrar-hi els coneixements que ja tenia en nutrició. Per mi, estudiar al CETT va ser més que una experiència. Tot el que n’he tret ha estat positiu: he conegut molt bona gent, m’he sentit mot acollida i he après molt, de veritables experts en cada matèria que s’implicaven a les classes i ens convidaven a participar-hi. Per això, repetiria l’experiència sense pensar-ho dos cops.” Conèixer a fons el terreny de les col·lectivitats és, ara com ara, el principal objectiu de l’Ana, que assegura que potser més endavant derivi la seva trajectòria professional cap al sector hoteler o a l’organització d’esdeveniments.” n

315

AAA CETT

Els exalumnes EMPRENEDORS Marc_SOY Can Marc és el nom del restaurant que, des de fa tres anys, regenta en Marc Soy Ros, de 28 anys, a Girona. Aquest exalumne del CETT va formar-se com a tècnic superior en restauració durant els anys 1999-2001 i va decidir dur a terme el seu propi projecte després d’un viatge a França motivat pel seu interès per ampliar els coneixements i l’experiència laboral. “Un cop acabats els estudis vaig decidir, amb un company del CETT, marxar un any a l’estranger -concretament a París-, on vaig començar a treballar en un restaurant guardonat amb una estrella Michelin. Des de l’Escola em van ajudar molt a l’hora de fer aquest viatge. De fet, sempre que puc recomano a tothom a marxar un temps, ja que és una experiència molt enriquidora i vam aprendre-hi molt. Després de treballar a La cuina de Can Pipes, restaurant de Girona amb una estrella Michelin, i a d’altres restaurants, em va passar pel cap la idea d’engegar un negoci propi. I així va ser. Vaig trobar un local a Girona...

i allà va néixer Can Marc.” Gràcies a la formació que va cursar al CETT en Marc va aprendre “moltíssim sobre com es gestionava una empresa de restauració. Un cop fet realitat el meu somni hi he pogut aplicar tot el que em van ensenyar a l’Escola. Ara mantinc una molt bona relació amb alguns del professors, que m’han visitat al restaurant i hi han menjat. Això fa molta il·lusió”. En Marc és un apassionat del món de la restauració: “Des de petit ja tenia clar que volia ser cambrer, i sempre ho deia als meus pares. Ara veig com el meu somni s’ha materialitzat. Puc treballar en el que sempre havia desitjat fer i tinc el meu propi negoci. Ara bé, també penso que has de dur al cor aquesta vocació pel món de la restauració, ja que es tracta d’una feina molt sacrificada, que requereix molta dedicació i esforç! Iniciar aquest camí ha estat díficil i hi he dedicat moltes hores -com en tot negoci els primers anys són complicats!- però el resultat ha pagat la pena! Estic molt content de tenir el meu restaurant i em fa molta il·lusió que Can Marc dugui el meu nom. Per això, el meu principal objectiu professional segueix sent consolidar el negoci i a la llarga obrir altres restaurants, però penso que no cal córrer. És important fer la feina ben feta i gestionar bé Can Marc perquè no és gens fàcil, ho ben asseguro, i calen moltes hores de dedicació. n

El desè sopar d’antics alumnes del CETT, una cita molt especial “El 2 de març a les 21.00 h tenia una cita especial a l’Hotel Alimara: m’havia de retrobar amb els antics companys d’estudis. Unes setmanes abans havia rebut una carta convocant-me a aquest sopar organitzat per l’Associació d’Antics Alumnes del CETT. Haig de reconèixer que inicialment em va envair una certa reticència, escepticisme, mandra..., però quan amb gran sorpresa vaig rebre una trucada d’un antic company quasi oblidat, alguna cosa es va remoure dins meu, una mena d’il·lusionada nostàlgia. I de cop, vaig recordar els meus 20 anys, quan era estudiant, i els moments viscuts al CETT. “On seran els meus companys? Què hauran fet durant aquest temps? Els reconeixeré? Em coneixeran?” De cop, tenia clar que havia d’assistir al sopar i retrobar-me amb ells. Amb molta il·lusió i una mica de nervis, vaig arribar a l’Hotel Alimara. Vaig intentar reconèixer algú o que algú em reconegués però com que ningú tenia semblant d’estudiant (ni que fos “antic”) vaig arribar a pensar que m’havia equivocat de lloc... però no! Allà hi havia els meus companys! Després d’un somriure nerviós mentre intentava recordar algun nom, va ser el torn de cares de sorpresa, abraçades i il·lusió, molta il·lusió. Fins i tot algun professor va compartir amb nosaltres l’entranyable sopar, així com el Sr. Espuña, tota una institució en aquests records retrobats i a qui cal agrair la presència. També m’agradaria mostrar un sincer agraïment a l’Associació d’Antics Alumnes del CETT per haver-me permès recuperar velles amistats que, amb els anys, han guanyat en maduresa i experiència. Velles amistats que, des d’ara, gaudiré d’una forma diferent, nova. n Exalumne del CETT

4 32

Cuina i Química

L'EFECTE TIA FLOR i el futur de les ciències de l'alimentació* L'efecte tia Flor és el nom que vaig donar ara fa uns anys (Mans, 2001)1 al fet que una tecnologia que representa un clar avenç comparada amb una tecnologia anterior, no es pugui implantar completament perquè un segment de la població no està preparada per assumir-la, ja sigui per raons tècniques, psicològiques o sociològiques.

Trobem exemples de l'efecte tia Flor en tota mena de camps. En l’àmbit dels productes de consum i dels serveis han de coexistir tantes tecnologies –i tants tipus d'alimentació, de diversió, de cultura- com grups diferenciats, com ètnies conviuen en un territori, si se'm permet l'ús abusiu del terme ètnia. D'allò que és tecnològicament possible, només serà viable allò que sigui assumit per un grup de població, sempre que els altres grups no ho considerin totalment inacceptable. El canvi o novetat haurà de ser vist com una millora, com un avantatge, que vagi en la línia de les expectatives del ciutadà, expectatives que prèviament se li han creat per part dels sistemes de comunicació socials o de les empreses. Novetats com el pa sense crosta, o el kiwi, o el iogurt batut, o un hipotètic gelat de guacamole al cumquat no presenten cap problema, no són tabú per a ningú i hi ha grups de població que en prenen. En canvi, per més que sigui d'ús comú en determinats llocs, difícilment s'implantarà als nostres mercats municipals una parada de carn de gos, com no es podria implantar a una carnisseria de Califòrnia una parada de venda de carn de conill.

Diàries Recomanades) d'alguns components, o la quantitat d'àcids grassos trans. En les afirmacions publicitàries, es troben els exemples que es vulguin. • Desconfiança envers la tecnociència. Un exemple n’és l'exigència que s'etiqueti si algun ingredient prové d'organismes modificats genèticament, o si els productes han estat irradiats. • Exigència de seguretat a ultrança i risc zero. Les dates de caducitat, d'envasat, de consum preferent... o les informacions de traçabilitat en són alguns exemples. • Respecte al medi. Veiem aquest valor en tota la informació referida a la gestió dels envasos, o en la informació a les llaunes de tonyina que en la captura del peix no s'han malmès dofins.

Innovació i valors socials Les línies de les futures novetats en alimentació, cuina i nutrició en el nostre entorn seguiran, probablement, els eixos dels valors socials de la societat occidental avançada, matisats pels canvis conjunturals que en modifiquen circumstancialment la prioritat. Jo crec que, pel que fa a aquests valors, els principals són: • Cerca de la salut a través de la nutrició. L'auge dels aliments funcionals no ha fet més que començar. En trobem exemples en l'etiquetatge: la informació nutricional, cada cop més extensa, amb dades sobre les CRD (les Quantitats (1) Mans, C. (2001). “L’efecte Tia Flor”. Notícies per a Químics, nº 405, 24-28.

• Cerca d'aliments naturals, equilibrats, complets. Són paraules gairebé buides de contingut científic real, però gravades a foc en la llista d'expectatives de molts consumidors. En trobem exemples en qualsevol dels innombrables aliments envasats que tenen la paraula "natural" a l'etiqueta, des d'aigües minerals al pernil dolç, llets o la Nocilla. O la demanda d'aliments sense E. • Cerca d'allò tradicional, ètnic o exòtic. Alguns exemples en són la publicitat de l'espetec, o la moda japonesa del sushi, la tempura i el pollastre teriyaki. O, d'una altra ètnia, el pollastre tikka masala.

5 33

• Cerca de la novetat i la varietat, per tal de superar l'avorriment "d'allò de sempre". Una mostra en són els arrossos congelats precuinats més o menys exòtics, que es refereixen a l'arròs tres delícies amb truita com a l'arròs tradicional, quan no té més de deu anys. • Cerca de la facilitat i la simplificació. Com ara la demanda de plats preparats o congelats totalment elaborats. • Voluntat de fer-ho tot a casa "com abans". En són alguns exemples les màquines de pa, els horts de balcó, les màquines de fer pasta fresca... tot i que a casa no fèiem res d'això (només teníem un galliner a fora, i no crec que això torni). • Demanda de disponibilitat absoluta. Es vol poder tenir sempre de tot, independentment del moment, de l'estació i del lloc geogràfic. Un exemple en són els gerds congelats. • Personalització. En l'etiquetatge trobem informacions referides a grups de pacients celíacs, amb intolerància a la lactosa, amb el colesterol alt, amb problemes amb la fenilcetonúria, o al·lèrgics als fruits secs. • Sofisticació. Per exemple, la trobem a les descripcions dels gelats preparats de les cartes dels restaurants. Molts d'aquests valors són objectivament contradictoris entre si, però molts consumidors els viuen simultàniament sense conflicte aparent, perquè se’ls troben en productes diferents, en entorns diferents o en moments diferents. És evident que la desconfiança en la tecnociència no se supera amb l'exigència d'un millor etiquetatge. És evident, també, que novetat i tradició casen malament. Però els publicistes de les empreses són capaços de gestionar aquests conflictes sense problemes, i els consumidors comprem el que ens ofereixen, sense ser conscients de la nostra contradicció interna. Deu ser el que en diuen pensament dèbil.

Una qüestió de confiança i educació La ciència i la tecnologia alimentàries poden subministrar quasi de tot, sempre que el consumidor pugui pagar-ne el cost, proporcional a les exigències demandades. L’única condició és que hi hagi la confiança. Confiança per part del con-

sumidor que els subministradors li ofereixen aliments sans i adequats, que el sistema sanitari i de vigilància satisfà les exigències de vigilància i seguretat. I confiança del consumidor en els consells sobre nutrició i higiene per tal que la dieta pròpia sigui l'adequada. D’altra banda, les vies de creació i manteniment de la confiança són la credibilitat que dóna la transparència i l'educació del consumidor. En aquest sentit, l’interès per les qüestions referides a la cuina, la nutrició i la gastronomia suposa per als educadors una oportunitat per educar en ciències, i també en hàbits de salut i valors. Cal saber aprofitar la motivació inicial i vincular-la, amb imaginació i treball, als programes docents. El tema permet ser treballat amb perspectiva teòrica i experimental, no requereix grans equipaments i bona part de la feina es pot desenvolupar a casa. El coneixement de com funciona el cos, de l'origen de malalties com ara l'obesitat, l'anorèxia i la bulímia és de vital importància per a la salut personal i col·lectiva, i l’única manera d’afrontar-les és l'assumpció d'hàbits correctes, que només es poden mantenir amb el convenciment. El mateix es podria dir per a la població en general. El problema, al meu entendre, es circumscriu a com fer arribar els missatges correctes i com neutralitzar els incorrectes. Esoterismes, certes teràpies nefastes, papanatismes diversos... tenen canals d'expressió propis, reforçats per la complicitat inconscient de molts periodistes, i reforçats per la llibertat que el sistema permet a tot allò que no s'ha prohibit amb prou èmfasi. En canvi, les bones pràctiques nutricionals no arriben prou clarament a tothom, i es barregen entre els mil estímuls publicitaris per menjar de tot i a tota hora. Els objectius són, doncs, saber com es poden modificar prejudicis i crear bons hàbits: problemes de sempre, problemes d'arreu. Però segur que el coneixement pot ajudar a resoldre'ls. Així doncs, generem coneixement i difonguem el coneixement generat, per veure si la nostra societat, grans i petits, arribem a tenir prou coneixement. n Claudi Mans i Teixidó. Departament d'Enginyeria Química i Metal·lúrgia de la Universitat de Barcelona. cmans@ub.edu

*Fragment final de la conferència “L’efecte dels raigs gamma sobre les pastanagues: Nutrició i cuina al segle XXI", conferència inaugural de la Setmana de la Ciència'06, Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Palau Robert, Barcelona (10 de novembre de 2006). El text complet pot trobar-se a la revista Notícies per a Químics, núm. 433 (2006), 5-13.

4 34

Internacional

El turisme i l’hoteleria a la UQAM Des del 2002, un total de 23 estudiants s’han beneficiat del programa d’intercanvi existent entre l’EUHT CETT i la Université du Québec a Montreal. Fundada el 1969, la UQAM és el més important dels sis centres docents que constitueixen la Universitat del Quebec, que compta amb més de 40.000 estudiants, i ofereix formació de primer i segon cicle en turisme i hoteleria. Els 11 estudiants del CETT que fins ara han estudiat a la UQAM (l’intercanvi també ha permès a 12 alumnes de la universitat canadenca formar-se al CETT) han quedat gratament sorpresos. I és que Montreal no només és una ciutat agradable i segura, amb temperatures màximes que van des dels -25ºC fins als +30ºC, sinó que, a més, els catalans i la gent del Quebec comparteixen afinitats: idiomes propers, històries semblants, estils de vida i valors analògics. Pel que fa a la universitat, de les sis facultats amb què compta la UQAM, l‘Ecole des Sciences de la Gestion (ÉSG) n’és la més important, amb 10.000 estudiants en el primer cicle i sis divisions: estudis urbans i turístics, management i tecnologia, organització i recursos humans, ciències econòmiques, ciències comptables i estratègia dels negocis. L’ÉSG ofereix programes en turisme i hoteleria de primer cicle -amb més de 500 estudiants- i de segon cicle -al voltant de 70-. El programa de diplomatura compta amb 14 assignatures de gestió (en la divisió corresponent) i 16 de turisme, hoteleria o restauració. Cada estudiant escull la seva via respectant les condicions prèvies establertes. Per a algunes matèries, pot triar entre múltiples franges d’horaris diferents. Els grups tenen entre 30 i 60 estudiants per assignatura, tot i que també se’n poden cursar algunes en línia. Les assignatures s’imparteixen en classes de 3 hores consecutives per setmana, la qual cosa requereix, a més, una mitjana de 6 hores setmanals de treball individual o en equip. Es fomenta el treball en equip (fins al 50% de la nota) i, en aquest, la diversitat.

* Bernard-André Genest, format com a enginyer, va passar la primera part de

la seva vida professional en la indústria del transport. És professor a la UQAM des de fa 25 anys i imparteix la gestió de projectes, la gestió d’esdeveniments i els sistemes d’informació.

Pel que fa a l’idioma, a la UQAM tota la formació s’imparteix en francès, però per a qui vol viatjar (Montreal és a 8 h d’autocar de Nova York; a 12 h de Washington i 7 h de Toronto) és convenient saber anglès. Bernard-André Genest*, director del programa de diplomatura en gestió del turisme i de l’hoteleria, ha visitat recentment les instal·lacions del CETT. Ens explica que “el CETT suscita una taxa de satisfacció molt elevada en els estudiants de la UQAM que s’hi formen gràcies al programa d’intercanvis. Per això ens esforcem perquè l’opinió dels alumnes del CETT sobre la UQAM sigui recíproca, i desitgem que tornin amb records excel·lents de la seva experiència nord-americana. Els esperem amb molt de gust”. Efectivament, la proposta de la UQAM també és altament satisfactòria per als alumnes del CETT. Ho confirmen tres estudiants de la diplomatura en turisme que acaben de passar un semestre a la UQAM: en Víctor Goitia, de 20 anys; en Salvador Artigas, de 21 anys; i l’Alba Arco, de 20 anys, que agraeixen a l’Escola l’oportunitat de desplaçar-se a estudiar a l’estranger. Després de tenir coneixement del programa d’intercanvis del CETT -alguns gràcies a la iniciativa “Moute”- tots tres es van presentar a la convocatòria perquè els atreia el destí i la mateixa UQAM: “m’havien arribat moltes veus que em comentaven que la universitat de la UQAM, era una de les millors d’entre les que s’ofertaven”, diu en Víctor. Quasi no donen importància als tràmits (documents, selecció d’assignatures, reserva d’allotjament...) i en canvi, parlen de l’arribada a Montreal. “Fins al cap d’un més no t’hi trobes completament adaptat. Tot i així la universitat fa grans esforços per posar en contacte els estudiants internacionals, entre els quals es creen grans vincles d’amistat”, segueix en Víctor, que assegura que “l’aprenentatge ha sigut enorme, i és ara quan me’n començo a adonar. No només he après nous conceptes teòrics i pràctics relacionats amb el turisme i amb la llengua francesa, sinó que m’he conegut més profundament com a persona i he après en molts altres aspectes de la vida que no estan relacionats amb els estudis, però que de ben segur em seran útils en el futur. També he conegut gent excel·lent i he tingut sensacions que fins aleshores mai havia sentit. Ha estat increïble. Hi ha hagut moments

5 35

Internacional

Antics alumnes del CETT ARREU DEL MÓN... Amb el pas del temps cada cop hi ha més antics alumnes del CETT que fan ús dels coneixements adquirits per assegurar-se una exitosa carrera profesional arreu del món, i la Montserrat Despradel, de 43 anys, n’és una. Exigent, perfeccionista i molt organitzada -com es descriu a si mateixa-, la Montserrat ocupa actualment el càrrec de directora del Departamento de Congresos e Incentivos del Ministerio de Turismo de la República Dominicana, d’on és originària. difícils, però han valgut la pena”. L’Alba Arco coincideix amb en Víctor: “l’experiència resulta molt enriquidora, i crec que l’he aprofitat al màxim. Els estudis cursats m’han format no només professionalment sinó també com a persona. Les diferències entre centres docents i universitats de renom com el CETT i la UQAM m’han permès complementar conceptes i tenir una visió més àmplia quant a coneixements, amb nous i interessants punts de vista sobre l’àmbit del turisme, de la mà d’un professorat amb gran experiència i coneixements sobre el sector”. El Salvador Artigas explica que “es realitzen molts treballs fora d’hores de classe. El nivell de feina és similar però es fa en québéquois, que ve a ser un francès del segle disset”, i el Víctor afegeix que “el sistema formatiu de la universitat és molt novedós i es basa principalment en la pràctica. La UQAM dóna importància a la teoria, però des d’una visió pràctica, és a dir, a través de la realització de casos pràctics els professors inculquen als alumnes els coneixements teòrics necessaris per esdevenir bons gestors turístics. Aquest sistema aconsegueix motivar-nos molt i ens permet retenir més fàcilment conceptes teòrics que semblaven feixucs i complexos”. El Salvador conclou: “els estudis són una petita part d’una experiència que recomano a tothom perquè et permet conèixer mètodes d’estudi i de vida diferents, sobretot quan has de viure amb -31ºC de sensació de fred. Tot això, combinat amb els viatges a Nova York, Boston, Toronto, Québec City, Vancouver, Ottawa… converteix l’experiència en única”. L’Alba també s’adreça a qui tingui l’oportunitat d’anar a la UQAM i recomana “que no la deixi escapar, perquè val la pena”. n

El vagatge professional de la Montserrat Despradel en el sector del turisme ha seguit una trajectòria ascendent, des que va acabar els estudis de tècnic en empreses i activitats turístiques al CETT. ”La formació que vaig rebre a l’Escola ha constituït la base fonamental del meu desenvolupament professional. Els coneixements que vaig adquirir durant els anys d’estudi m’han posicionat i m’han permès arribar on sóc ara”. L’any 1998, la Montserrat va començar a treballar com a assistent de gerent general a l’Hotel Talanquera. Més tard va ser sotsdirectora de Viajes Bohío (1989-1990), professora a la Universidad Católica de Santo Domingo (1990-1992) i gerent general d’Hecmon Tours (1990-1998). El 1998 va començar a treballar al departament de Promoción Turística del Ministerio de Turismo de la República Dominicana com a sotsdirectora, i el mateix any i fins al 2001 va ocupar-hi el càrrec de directora. Del 2005 al 2006 va assumir les tasques d’assessora del secretari i va actuar com a coordinadora d’OPT de l’Exterior al mateix Ministerio de Turismo. En aquest organisme oficial, la Montserrat és, des de l’any passat, directora del Departamento de Congresos e Incentivos. Quan li demanem què recomana als alumnes del CETT, torna a incidir en la importància d’adquirir una bona base formativa, com la que va cursar a l’Escola, a més d’assolir coneixements en altres àmbits, com ara els idiomes (en el seu cas, l’anglès i el francès): “jo aconsellaria als actuals alumnes del CETT que aprofitin al màxim aquests anys, que investiguin, facin pràctiques a les diferents àrees, en agències de viatges, hotels... L’experiència professional que assoleixes aleshores es converteix en una plataforma de seguretat per a la posterior presa de decisions, direccions laborals, etc.”. Al nou departament de Congresos e Incentivos del Ministerio de Turismo de la República Dominicana, i des del maig de l’any passat, els objectius de la Montserrat són, entre d’altres, “consolidar aquest sector de mercat que és molt important per al nostre país, ja que ens permet diversificar el producte de sol i platja, que és el que més ens identifica; la construcció del Palacio de Congresos per part de l’Estat associat amb el sector privat, la formació del Convention Bureau, la creació a nivell públic de normatives reguladores del sector, i la formació de professionals per mitjà de jornades educatives, que reben el suport de l’Estat i del sector privat. n

4 36

Estudis i investigacions

Parlem amb MARIA SEGARRA, directora de Comerç, Turisme i Serveis de la Cambra de Comerç de Barcelona Per garantir l’aplicació del Sistema Turístic en destinacions, el 21 de novembre de 2005 es va signar el conveni entre la Secretaria General de Turisme, la Federación Española de Municipios y Provincias i la delegació de Turisme de la Diputació de Barcelona, per dur a terme la difusió i implantació del SICTED (distintiu global que implica totes les activitats turístiques de la zona que es certifica) a la província de Barcelona; i l’acord entre la delegació de Turisme de la Diputació de Barcelona i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, amb l’objectiu d’implantar el SICTED en diferents destinacions de la província de Barcelona. En aquest cas, ambdues institucions van decidir sumar sinergies i treballar en un projecte comú per poder assolir millor els objectius en qualitat. • Quins són els objectius de l’aplicació d’aquest sistema de qualitat en destinacions? Potenciar les destinacions turístiques a partir de la necessària interrelació de sector públic i sector privat. Com a Cambra de Comerç de Barcelona i tenint en compte la transversalitat pròpia del turisme, un projecte com aquest ens permet treballar directament amb tots els sectors econòmics que hi intervenen, a partir de l’assessorament, la formació i la contribució a la millora de la seva competitivitat. • Quin és, a grans trets, el procés per obtenir el SICTED? Per obtenir el distintiu, les entitats o empreses han d’adherir-s’hi. Després el procés passa per tres etapes: 1. S’assisteix a jornades formatives intersectorials de sensibilització de destinació turística i es treballen eines de gestió de qualitat. 2. Es desenvolupen els manuals de bones pràctiques, mitjançant sessions formatives sectorials i assistència tècnica individualitzada. 3. Si s’ha participat en les actuacions es realitza una avaluació de comprovació de compliment del manual de bones pràctiques in situ a les entitats o empreses participants, i se n’emet un informe. La taula de qualitat on són representats els diferents agents del territori decideix com a ens atorgar o no el distintiu als participants que han treballat en el SICTED en la seva demarcació, considerant l’informe d’avaluació i el seguiment de la implantació en cada cas.

• S’aplica el mateix sistema que a l’Estat espanyol? La metodologia és la mateixa, però hi hagut adaptacions a les particularitats del territori (cultura i llengua) i al fet que per primera vegada es gestiona i coordina un territori amb

diferents destinacions implantant el SICTED. Per exemple, es treballa en la implantació de l’enquesta de destinació i en una metodologia pròpia de recollida d’informació. Per la millor gestió i coordinació s’elaboren manuals per ajudar els agents i entitats que intervenen en la implantació: els ens gestors (que s’encarreguen de coordinar i gestionar la implantació a la seva demarcació) i les consultores contractades per cada destinació (responsables de dur a terme la implantació en l’etapa de desenvolupament). • Es poden extreure les primeres conclusions sobre l’acollida que està tenint el sistema de certificacions? Tant la Diputació de Barcelona com la Cambra estem molt satisfets per la resposta obtinguda en aquest primer any d’implantació del SICTED, tot reconeixent que hem rebut millor acollida en les destinacions d’interior que en les de costa. També per part dels participants hi ha un grau elevat de satisfacció, segons es desprèn dels resultats obtinguts de les enquestes. Pel que fa a la possible aplicació del sistema a d’altres destinacions catalanes, òbviament crec que el binomi Diputació de Barcelona -representant territorial-, i la Cambra de Comerç -representant empresarial-, serà un referent perquè treballin en qualitat. • A més del SICTED quines accions duu a terme la Cambra de Comerç en matèria de turisme? • Realitzem plans de desenvolupament turístic (i econòmic) als territoris de la demarcació, donant suport a les iniciatives empresarials o recolzant iniciatives públiques que no tenen la necessària participació i implicació dels empresaris (alguns exemples en són el pla de màrqueting turístic del Berguedà i el pla estratègic pel turisme de les rutes del vi i del cava del Penedès). • Actuem com a gabinet tècnic de turisme i donem suport a l’esforç que la implantació de sistemes de gestió i qualitat suposa per a les empreses i els seus equips, tot facilitant l’assessorament tècnic individualitzat a cada empresa sol·licitant del servei (mitjançant l’aplicació modular i adaptable a cada realitat empresarial). • Generem informació per a la presa de decisions, mitjançant jornades de debat i reflexió sobre temes d’actualitat, com ara “El posicionament de les empreses del sector turístic a través de la marca”. • Realitzem estudis específics per al sector, més enllà de la informació que s’obté de l’enquesta de conjuntura de la Cambra. n

5 37

Estudis i investigacions

TURISME I CINEMA,

un àmbit de recerca amb futur La indústria de l’audiovisual, i els llargmetratges en particular, estan adquirint major protagonisme entre els gestors de la promoció turística. En aquesta evident relació entre turisme i cinema s’inscriu el projecte que l’EUHT CETT-UB desenvolupa en el marc de la recerca des de l’any 2004. La fi de l’anomenat “Tourism Destination Placement” (TDP) és dotar les destinacions turístiques d‘eines de màrqueting vinculades a les pel·lícules per al seu ús estratègic i operatiu.

Les imatges filmades arriben a milions de persones de tot el món, i utilitzades adequadament poden convertir-se en una eina important en l’àmbit del màrqueting i la promoció turística. Per aquest motiu la col·laboració entre els organismes de promoció turística i cinematogràfica serà cada cop més habitual, compartint interessos, objectius i accions. Ja existeixen iniciatives d’aquest tipus amb èxit, com a la Gran Bretanya o a Andalusia, on Turismo de Andalucía i Andalucía Film Commission promocionen conjuntament rutes temàtiques basades en pel·lícules rodades en territori andalús. En el cas de l’EUHT CETT-UB i durant tres anys, el projecte “Tourism Destination Placement” (TDP) ha passat per diverses situacions: des d’un inici amb un cert èxit de notorietat, passant per una aturada l’any 2005 per modificar les prioritats de la direcció de Recerca de l’EUHT CETT-UB, fins a un rellançament el 2006 i una consolidació en aquest any 2007.

Llums, càmera i... difusió! L’any 2004, després de diversos mesos de treball intern, es van presentar els primers resultats de la recerca a la confe-

rència “Creando estructuras para la política turística y gestión de destinos”, organitzada per la Organización Mundial de Turismo (OMT) a Madrid, els dies 2 i 3 de juny. El mes següent, al Fòrum Barcelona 2004 es va presentar una versió ampliada i millorada del “Cas Barcelona” al Diàleg sobre Turisme, Diversitat cultural i desenvolupament sostenible. La presentació es pot trobar a la web oficial de l’esdeveniment (www.biospherehotels.org/tourism2004). L’any passat, l’EUHT CETT i la Universitat de Barcelona van realitzar la primera convocatòria per a projectes de recerca en turisme. Un dels projectes aprovats va ser precisament el del TDP, fet que va donar un nou impuls a la recerca. El juny del 2006 es van presentar els darrers resultats de la recerca a “OcioGune 2006, Foro sobre Ocio”, organitzat per la Cátedra Ocio y Conocimiento del Instituto de Estudios de Ocio de la Universidad de Deusto, de Bilbao. Les presentacions han estat publicades per aquesta entitat a la col·lecció Cuadernos de Estudios de Ocio, sota el títol de “El Ocio en las disciplinas y áreas de conocimiento”.

“Barcelona de pel·lícula” El projecte de recerca es troba en aquests moments en una segona fase destinada a transferir el coneixement creat a les empreses, com a pas fonamental per posar en valor la recerca. Com a resultat de la col·laboració entre l’EUHT CETT-UB i Turisme de Barcelona, des del present mes d’abril l’organisme de promoció turística de Barcelona disposa d’un espai promocional a la web (www.barcelonaturisme.com) dedicat al turisme i el cinema, anomenat “Barcelona de pel·lícula”, on es pretén aplicar i desenvolupar els coneixements del “Tourism Destination Placement” (TDP). n Enric López i Eugeni Osácar. Professors de l’EUHT CETT-UB Investigadors principals del projecte de recerca TDP Més informació: enric.lopez@cett.es e.osacar@cett.es

CETT Consultors, responsable de la implantació del SICTED al Berguedà Amb l’objectiu d’afavorir la implantació de la cultura de la qualitat en el sector turístic, la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona col·laboren en la implantació del SICTED (vegeu pàgina anterior) a la província de Barcelona. El 2006 va començar el procés de certificació del SICTED en quatre destinacions turístiques: la ciutat de Vic, la comarca del Garraf, l’espai turístic de Portes del Montseny i la comarca del Berguedà. Aquesta darrera ha estat assignada a Cett Consultors, que assessora els diversos actors locals en un procés iniciat el passat mes de novembre amb l’objectiu que puguin obtenir la certificació abans de l’inici de la present temporada estival. n

4 38

Estudis i investigacions

El turisme de la NATURA Cada cop són més els projectes destinats a promoure el geoturisme -o ecoturisme-. Aquesta activitat, que comprèn la idea del medi com a objectiu del turista i es defineix com a sostenible, ha de proporcionar nous destins turístics per a un públic que hi està cada vegada més interessat, crear llocs de treball i noves expectatives a zones sense altres recursos, preservant el medi. La dinamització d’aquest model planteja, però, un repte formatiu: la necessitat de noves formulacions en les carreres de turisme que permetin als estudiants rebre educació per part de professionals de la natura. Els darrers anys han vist aparèixer termes nous en el món del turisme: ecoturisme, etnoturisme, geoturisme, bioturisme, agroturisme, turisme alternatiu o turisme d’aventura en són exemples. No es tracta pas de nous conceptes, sinó més aviat de la constatació que el turista habitual o l’esporàdic cerquen nous objectius per als seus viatges, ja sigui la gran aventura milers de quilòmetres lluny de casa, ja sigui un cap de setmana fora de la ciutat. Les definicions dels conceptes citats no són les mateixes per a tothom. Una de les més discutides és la de geoturisme. Hi ha qui la defineix com una activitat encaminada a descobrir els trets geològics d’una contrada; hi ha qui ho fa com el turisme que dóna suport i valora el mapa geogràfic d’un lloc -medi ambient, cultura, estètica, patrimoni, i benestar dels habitants- (Carta del Geoturisme de National Geographic, juny del 2006). En qualsevol cas, el concepte comprèn la idea del medi com a objectiu del turista, i això implica tant la geologia com la botànica o la zoologia. Si bé és cert que habitualment són els aspectes paisatgístics els que atrauen

més l’atenció del públic (volcans, geleres, fiords, deserts), no cal oblidar els reclams biològics (balenes, óssos polars, rens, aus rapinyaires...). L’ecoturisme seria un altre nom per a aquesta activitat, que pot anar o no lligada a l’agroturisme o al turisme d’aventura. El turisme alternatiu potser és més turisme “per lliure”, però també requereix de certs serveis per tal d’assolir els objectius. Arreu del món s’han desenvolupat projectes per potenciar aquesta mena de turisme, amb l’objectiu de proporcionar nous destins turístics, i crear llocs de treball i noves expectatives a zones sense altres recursos, sense malmetre el medi. És a dir, el geoturisme ha d’ajudar a mantenir en bones condicions les àrees de visita. Les opcions són innombrables, des de parcs naturals ja constituïts (n’hi ha per tot el món, i no tots són d’entrada anual restringida), fins a illes, mars amb esculls coral·lins, zones volcàniques, llacs, geleres, serrelades, àrees d’interès paleontològic, medi rural, etc. Països en vies de desenvolupament com ara Hondures, o d’altres més avançats com Xile, al continent americà, estan posant en marxa projectes dinamitzadors en aquest sentit. Alhora han vist la necessitat de formar tècnics integrals en geoturisme o turisme alternatiu. El professional no solament ha de ser capaç de vendre un viatge d’aquestes característiques, sinó que ha de saber planejar-lo per al turista independent o formular noves propostes per a grups més amplis. Per a això, no només li cal formació en gestió turística, sinó també en ciències naturals. Uns coneixements bàsics de geologia, zoologia, botànica, ecologia i gestió medioambiental li han de permetre orientar els clients i bastir una oferta intel·ligent i rigurosa. Així doncs, cal començar a plantejar la necessitat de noves formulacions en les carreres de turisme, durant les quals els estudiants haurien de rebre educació per part de professionals de la natura. Això els donaria eines fiables en l’exercici de la professió i capacitat per treballar interdisciplinàriament amb especialistes concrets. El turista del segle XXI, cada vegada més, serà algú interessat i amoïnat per aspectes com ara el canvi climàtic i les energies alternatives. Cal oferir-li la possibilitat de conèixer amb garanties el patrimoni natural que l’envolta, la cura i manteniment del qual és responsabilitat compartida. La tendència ha de ser oferir la implementació d’un model de turisme sostenible basat en el coneixement i la valorització del patrimoni natural. I per això cal disposar de tècnics preparats per a fer-ho. n Jordi Martinell Catedràtic de paleontologia de la Universitat de Barcelona Col·laborador de l’EUHT CETT-UB

5 39

TOT FLAIX Èxit de l'Escola d'Hoteleria als Eurotrophées d’UTEC. Els alumnes de 3r curs de cicle formatiu de grau mitjà en cuina, Antoni Viñuales i Marc Fajarí, i del servei de restaurant, Carla-Merab Banon i Sergi Garcia, van guanyar els premis a la creativitat i a la millor Mise en place de cuina, i a la millor presentació i millor servei de taula en servei de restaurant, en el concurs celebrat del 21 al 24 de març a l’escola UTEC Hôtellerie-Restauration-Tourisme d’Emerainville (França). El certamen va tenir lloc amb motiu de la trobada d’escoles de diferents països organitzada per la UTEC amb la finalitat d’acollir i presentar als centres de formació col·laboradors els programes transnacionals d’intercanvi i formació d’alumnes d’hoteleria i turisme.

Els alumnes del CETT gaudeixen del sistema WiFi. El CETT ha posat en funcionament el nou servei WiFi, que permet als alumnes connectar-se a Internet, per exemple, des d’un ordinador portàtil, amb la comoditat de no haver d’utilitzar cap tipus de cable i d’una manera totalment gratuïta. El sistema WiFi proporciona un accés a internet a alta velocitat -és cinc vegades més ràpid que una connexió convencional-, sense necessitat de software addicional ni de modificar la configuració del portàtil, permetent la mobilitat total de l’usuari dins dels espais de l'Escola amb cobertura, és a dir, tota la 1a i 2a planta, així com l’aula Bar-Cafeteria.

L'EH, al Fòrum Gastronòmic de Girona 2007.

El Fòrum Gastronòmic de Girona, celebrat del 19 al 21 de febrer, va comptar amb la presència de l’Escola d’Hoteleria del CETT en dos dels estands: un d’ells va ser el de Mise en place, mentre que en l’altre, i en col·laboració amb un grup d’empreses d’alimentació del sector (Agustí Torelló Mata, Collverd, Pablo Garrigós Ibáñez SL, Grupo Delgado, Investigació i recerca culinària, Bacallaneries Ràfols, AT Boga SL, Oleum Flumen, Heretat Oller del Mas), l’Escola va oferir suport gastronòmic, amb la participació d’alumnes i professors.

Àmplia representació del CETT en certàmens i concursos. El CETT, mitjançant l’Escola d’Hoteleria, participa en múltiples concursos de prestigi: el passat 25 de gener, en el Concurs de Cocteleria de l’EHT Sant Pol van ser presents Sergi Garcia i Carla Banon, que va obtenir el Premi a la millor destresa. En els Premis Dr. Furest de Vichy Catalán (20 de febrer, a Girona), Josep M. de la Pezuela, professor del CETT, va obtenir el guardó al Millor plat tradicional i Millor tècnica del buit. En el Salón Internacional del Gourmet de Madrid, el 17 d’abril, Antoni Viñuales i Alícia Ruiz-Ruano van ser a la final del I Concurs de Sandwich Rodilla, mentre que Ferran López Sancho participa, l’1 de juny, en el Concurs Maestro Expresso Junior, a la seu de Foment de les Arts Decoratives.

El CETT presenta dos projectes d’investigació en el V Col·loqui Doctoral Internacional de Turisme i Oci ESADE. Es tracta del projecte Diagnosis-Implementation-Monitor Methodology for the Development of Sustainable Competitiveness in Tourism Destination, presentat pel grup d’investigació format pels professors Jesús Álvarez, Alicia Nuzzolese, Marta Oliva i Mireia Ros, i els alumnes de diplomatura en turisme Diana Wolf i Ruben Hernando. L’altre projecte que es presentarà a la seu d'Esade el 23 de maig és el que presenta el grup d’investigació constituït per Enric López i Eugeni Osàcar, amb el títol Internet com a eina de transmissió de la identitat dels destins turístics.

4 40

Recursos turístics • A. Vegas, A. Manual de finanzas para empresas turísticas. Madrid: Síntesis, 2006. • Alonso, M.; Barcos, L.; Martín, J-I. Gestión de la calidad de los procesos turísticos. Madrid: Síntesis, 2006. • Arcarons, R.; Casanovas, O.; Giménez, A. Derecho laboral turístico. Madrid: Síntesis, 2006. • Becerra, E. La gran aventura de montar un restaurante. Manual práctico y de consejos. Córdoba: Almuzara, 2006. • Berastain, L. Aprender a crear una empresa turística. Barcelona: Paidós, 2006. • Borrueco, M. La especialización lingüística en el ámbito del turismo. Sevilla: Consejería de turismo, comercio y deporte, 2006. • Bouazza, O. Ordenación del territorio y turismo. Barcelona: Atelier, 2006. • Ceinos, A. El trabajo de los extranjeros en España. Madrid: La Ley, 2006. • Claver, E.; Molina Azorín, J.F.; Pereira Moliner, J. Grupos estratégicos y su influencia sobre el desempeño en el sector hotelero. Madrid: Ramón Areces, 2006. • Código turismo. Madrid: La Ley, 2006. • Corral, F. Manual de recepción hotelera: principios y técnicas. Oviedo: Septem, 2006. • Crespi, M.; Planells, M. Productos y destinos turísticos nacionales e internacionales. Madrid:

Síntesis, 2006. • Eaude, M. Barcelona: The City That Re-invented It self. Notthingham: Five Leaves Public., 2006. • García de la Roja, C. El contrato de trabajo en la hostelería: encuadramiento y peculiaridades. Madrid: Laborum, 2006. • Guía del turismo del vino en España 2007. Madrid: Anaya, 2006. • Gutiérrez, J. La investigación social en turismo. Perspectivas y aplicaciones. Madrid: Paraninfo, 2007.

gico. El yacimiento como recurso turístico. Barcelona: Ariel, 2006. • Pla estratègic litoral de la regió metropolitana de Barcelona. Barcelona: Ajuntament, 2006. • Pujolar, J. Lengua, cultura y turismo. Perspectivas en Barcelona y en Catalunya. Barcelona: Turisme de Barcelona, 2006. • Rosado Cobián, C.; Querol Fernández, P. Cine y turismo. Una nueva estrategia de promoción. 2ª ed. Sevilla: Junta de Andalucía, 2006.

• Manual de gestión de producción de alojamiento y restauración. Madrid: Síntesis, 2006.

• Sáez, A.; Martín, P.; Ignacio Pulido, J. Estructura económica del turismo. Madrid: Síntesis, 2006.

• Maranges, I. La cuina catalana medieval, un festí per als sentits. Barcelona: Dalmau, 2006.

• Simó, I-C. Ciutadanes. Ruta de les dones: Barcelona, l'Hospitalet, Sant Adrià. Barcelona: Ajuntament, 2006.

• Martínez, V. Ocio y turismo en la sociedad actual. Los viajes, el tiempo libre y el entretenimiento en el mundo globalizado. Madrid: McGraw-Hill, 2006. • Ménez, G.; Aguado, J.C. La gestión financiera de las empresas turísticas. Madrid: Thomson, 2006. • Montanari, M. La comida como cultura. Gijón: Trea, 2006. • Pérez, J.; Capel, J. C. Fashion food. Diccionario gastronómico del siglo XXI. Madrid: PaísAguilar, 2006. • Pérez-Juez, A. Gestión del patrimonio arqueoló-

• Such Devesa, M. J. La financiación de las multinacionales hotelereras en España. Madrid: Delta, 2007. • Triviño, Y. Gestión de eventos feriales. Diseño y organización. Madrid: Sínesis, 2006. • Turitec 2006. VI Congreso Nacional Turismo y Tecnologías de la Información y las Comunicaciones. Málaga: Universidad, 2006. • Walder, B.; Weiermair, K.; Sancho Pérez, A. Innovation and product development in tourism. Berlín: Erich Schmidt Verlag, 2006.

Manual de Derecho Laboral Turístico

Ocio y turismo en la sociedad actual

Ramon Arcarons, Òscar Casanovas, Adrià Giménez. Editorial Síntesis

Violante Martínez Quintana Editorial McGraw Hill

Com a instrument d'utilitat per als estudiants i professionals que vulguin conèixer i comprendre millor el funcionament del sistema del mercat laboral turístic, aquest llibre presenta, amb un plantejament molt pràctic, casos i sentències d’allò que els autors anomenen "Turisprudència laboral", i aporta llum a un tema força complex.

Els viatges, el temps lliure i l’entreteniment en el món globalitzat s’organitzen segons les tradicions i costums que cada poble construeix per la seva vida en societat. Aquest llibre recull els motius que han originat i originen els viatges, des de l’origen de les societats fins a l’actualitat.

Àmbit estatal www.spain.info www.rumaniatour.com www.franceguide.com Àmbit comunitats autònomes, províncies i regions turístiques www.murciaturistica.es

www.andalucia.org www.turismo.navarra.es Àmbit local www.grancanaria.com/ patronato_turismo www.barcelonaturisme.com www.lorcaturismo.es

Sector privat

Sector públic

Pàgines web finalistes de la XXIII edició dels Premis Alimara Restauració i càtering www.racocanfabes.com www.cuinadelempordanet.net www.lacuinadelamel.com

Agències de viatge www.viajeseci.es www.pepetravel.es www.africatravel.es

Oci www.globuskontiki.com www.rutasyvinos.com www.itineraplus.com

Allotjament www.derbyhotels.com www.hoteldoncandido.com www.hoteles-catalonia.com

Transports www.clickair.com www.alsa.es www.costacruceros.es

Portals www.turismoruraldecuenca.com www.booking.com www.piedrasobrepiedra.com