TotCETT núm. 14 by Grup CETT

Editorial

BONS PROPÒSITS PER AL NOU CURS omencem un nou curs amb il·lusió i bons propòsits, que després haurem d’anar duent a la pràctica. El món és ple de bones intencions i idees, però el que és important és portar-les a terme. El treball, la constància, el fet de pensar que cada dia és el primer de la resta dels nostres dies ens duu a la conclusió que el més important, avui, és fer el que encara ens resta.

Des de l’any 1985, el Grup CETT, amb la creació de la borsa de treball, les trobades Escola + Universitat + Empresa, i el dia a dia als centres d’aplicació i a les empreses del sector, ha anat augmentant els enllaços amb l’entorn empresarial del món turístic. Per fer un pas més, acabem de constituir el Consell d’Empreses CETT-UB, amb la missió d’enfortir els contactes i de liderar el Fòrum Universitat-Empresa Turística. Fa 30 anys, per ésser competitius en el mercat laboral, n’hi havia prou amb tenir un títol; fa 10 anys s’havia d’haver estudiat un postgrau i anglès; ara tot això no és suficient, ja que el mercat valora altres capacitats, com ara el treball en equip, la comunicació, la negociació, el lideratge i l’orientació del client. En els temps actuals, per ésser un bon professional en qualsevol branca, es demanen competències: • Saber (la formació tècnica, teòrica, els idiomes, les noves tecnologies) • Saber fer (la metodologia; saber aplicar els coneixements als casos pràctics) • Saber estar (participar en l’activitat professional, la capacitat per relacionarse i participar amb companys en accions d’equip) • Saber ser (ser persona; actuar a la vida segons valors com ara la fidelitat, la responsabilitat, l’honradesa... a l’hora de resoldre problemes)

En aquest context, les empreses del sector tenen una funció important, completant la posada en pràctica dels coneixements adquirits i facilitant el desenvolupament de les competències. El lligam entre l’empresa i la universitat ens permet, com a Grup CETT, combinar el rigor universitari amb la realitat pràctica del dia a dia; alhora, també permet reflexionar permanentment sobre els canvis pel que fa a l’enfocament i el contingut dels programes educatius i d’investigació, a fi que la formació sigui més congruent amb els nous requeriments de responsabilitat i desenvolupament sostenible. La formació en el CETT, tant a l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme-UB com a l’Escola d’Hoteleria i Turisme, ens permet combinar i complementar la millor formació teòrica amb unes excel·lents pràctiques en el mercat real dels centres d’aplicació, tutelats per magnífics professionals competents i molt compromesos en la formació dels equips.

Miquel Alsius i Juriol. President del Grup CETT

TOT SUMARI Editorial 1

Bons propòsits per al nou curs

Notícies turisme residencial,

El model de

Rothiermurchus,

Els resorts de super luxe

L’ACAV opina

Marenostrum Restaurant,

en ple creixement

un espai per al turisme al cor d’Escòcia ja són una realitat a Espanya

sobre l’assignació de la terminal Sud de l’aeroport del Prat l’alta cuina a la Xina

Notícies del CETT carrera a l’empresa turística: una lliçó exemplar per iniciar el curs

Com fer

Neix el

E3, el nou Espai Estudiant Empresa CETT-UB

L’Hotel Alimara es reintegra a la junta directiva del

Consell d’Empreses CETT-UB

Club EMAS

Fundació 13

La recerca en turisme i hoteleria de batxillerat, guardonada

Premis, beques i acords de la

Àgora BCN

Formació i món laboral:

Fundació Gaspar Espuña-CETT

inicia el curs acadèmic

grans moments, grans canvis

Tema 18

El sector turístic, preparat per a la

comercialització on line

Entrevista Jordi Hereu,

alcalde de Barcelona

Opinió 24

L’economia del coneixement, el nou paradigma de les societats

CETT Formació 25

I Trobada Gastronòmica

Taller de disseny i cuina:

per a futurs professionals de la restauració

el CETT i l’Escola Massana sumen experiències

Recepta • Coneguem Catalunya 27

Descobrint les

torres de guaita

del Solsonès

AAA CETT Associació d'Antics Alumnes del CETT 28

Els exalumnes i antics alumnes emprenedors

Cuina i química 30

Truita al salfumant (Primera part: sistemes dispersos)

Internacional 32

Nous destins

Antics alumnes del CETT

per realitzar una estada a l’estranger

arreu del món

Estudis i investigacions 35

“Sabor e saber”,

Le patrimoine gastronomique marocain,

un proyecto pionero de máster hecho realidad

gage du développement de son tourisme culturel

Tot Flaix

Recursos turístics

Notícies

El model de TURISME RESIDENCIAL, en ple creixement Paral·lelament al creixement del tradicional turisme hoteler, motor econòmic d’Espanya durant dècades, també s’ha desenvolupat de forma considerable un sector que en els últims anys ha pres entitat pròpia per la seva importància: el turisme residencial. El model turístic basat en la segona residència presenta grans avantatges respecte al turisme tradicional. Un d’ells consisteix en l’augment de la fidelitat envers el destí en haver realitzat una important inversió en lleure que cal amortitzar. Una altra característica interessant és que aquest model contribueix significativament a la tan necessària desestacionalització de les nostres destinacions turístiques tradicionals situades a la costa, fet de gran rellevància donada la forta competència existent en el segment de sol i platja. Però aquests complexos urbanístics poden presentar una riquesa purament immobiliària si no van units a una estratègia de planificació. La necessitat de planificar els desenvolupaments turístics i residencials conjuntament amb l’administració hauria de preveure la creació d’infraestructures, equipaments i serveis públics capaços d’atendre les necessitats del turisme residencial. En cas contrari, un cop finalitzat el procés d’edificació, poden aflorar una sèrie de conseqüències negatives, resultat del consum i l’ús indegut del sòl, de l’impacte mediambiental i de la manca d’infraestructures i serveis turístics.

Afortunadament, la variable ambiental s’ha convertit en un factor de competitivitat i de desenvolupament equilibrat dels complexos residencials. Els turistes són més selectius i exigents pel que fa als requeriments mediambientals, i això fa que els productes turístics relacionats amb el medi ambient tinguin una major probabilitat d’èxit. En aquest sentit, algunes companyies promotores de complexos residencials estan implantant models de desenvolupament turístic sostenible compatibilitzant l’activitat turística amb el medi ambient. Un exemple el constitueix el projecte de creació, per part d’una promotora de Múrcia, d’una planta dessaladora d’aigua i de sistemes de depuració de l’aigua consumida pels residents, per utilitzar-la en zones verdes i camps de golf.

DADES D’INTERÈS

MedGroup, una empresa pionera

• Quan fem referència al turisme residencial podem constatar que el mercat espanyol, amb més de 3,6 milions d’immobles turístics, suposa el 16% del mercat europeu, i ja és el segon més gran del vell continent. A més, les previsions per a l’any 2010 assenyalen que la demanda de segona residència serà de 150.000 immobles. Malgrat que l’inversor estranger ha estat el més actiu els últims anys, amb el 53% de les adquisicions, la demanda interna comença a guanyar importància.

Entre les empreses promotores especialitzades en turisme residencial, la catalana MedGroup esdevé una de les empreses líders i pioneres a l’Estat espanyol tant pel que fa al desenvolupament immobiliari com a la gestió de comunitats residencials que inclouen un camp de golf com a valor afegit fonamental per captar un tipus de turista d’alt nivell adquisitiu i, sovint, estranger. Fundada l’any 2000, compta amb projectes que s’ubiquen al llarg de la costa mediterrània espanyola, en àrees de gran potencial de creixement. Després de sis anys d’intensa activitat, MedGroup està duent a terme 11 projectes de comunitats residencials, en diferents fases de desenvolupament, i 15 hotels especialitzats.

• A l’hora de desenvolupar complexos residencials, les empreses promotores, constructores i entitats financeres defineixen productes diferents segons si el client és nacional o estranger, i estrableixen diferents canals de comercialització i màrqueting per apropar l’oferta al comprador.

L’estratègia de la divisió hotelera de MedGroup es dirigeix a una activitat d’inversió i es recolza en l’establiment d’aliances estratègiques amb grans operadors internacionals, desenvolupant tres tipologies diferents d’hotel en funció del públic objectiu: Westin, Sheraton i Hyatt per als hotelsResort de luxe; Dolce per als de reunions i conferències; i Holiday Inn per als express. D’altra banda, l’increment de l’oferta hotelera tradicional en municipis costaners ha provocat que aquest negoci no sigui tan rendible. Aquest factor, juntament amb l’increment de la demanda d’habitatge de vacances, ha incentivat que algunes cadenes facin ús de noves fórmules immobiliàries com ara els hotels en condomini o condohotels. En aquest sentit, MedGroup i altres grups empresarials com ara Sol Melià, Pierre&Vacances, Kempinski o Hyatt són exemples de companyies que han utilitzat l’enginy per treure el màxim profit als seus establiments.

Els hotels en condomini La nova fórmula, que té un llarg i profitós recorregut en d’altres llocs com ara els Estats Units i Sud-amèrica, consisteix en la possibilitat d’adquirir un apartament situat en un complex hoteler i gaudir-ne durant un mes a l’any, distribuint el temps segons les necessitats. La resta de l’any l’habitatge es lloga mitjançant la gestió de la cadena i els ingressos es reparteixen entre el propietari i el gestor. Així, i mitjançant un contracte a llarg termini (20 anys), el propietari obté una rendibilitat aproximada del 5% sobre el preu de compra durant els primers cinc anys i una renda variable al 40% de la facturació, obtenint un 5% o un 6% de rendibilitat fins el final del contracte, i amortitza la inversió en 20 anys. D’aquesta forma el condohotel es constitueix com l’alternativa perfecta, ja que permet combinar el fet de gaudir d’una segona residència (podent utilitzar tots els serveis del complex hoteler) amb la rendibilitat que genera en llogar-la a tercers. No obstant això, aquest producte turístic requereix d’un alt nivell de flexibilitat en els hàbits de lleure, ja que els mesos de més demanda es destinen a l’hotel per obtenir-ne la màxima rendibilitat. n David Canela. CETT Consultors

ROTHIEMURCHUS, un espai per al turisme al COR D’ESCÒCIA En un moment de replantejament dels models de desenvolupament territorial vinculats al turisme, sobretot en espais amb un elevat valor ecològic, resulta interessant observar propostes que fa temps que funcionen en altres indrets del planeta i que mostren les seves virtuts pel que fa a un model de desenvolupament turístic harmonitzat amb l’entorn natural. Rothiemurchus, una propietat privada vinculada a la mateixa família des del segle XVI i situada al bell mig del Parc Nacional de Cairngorms, a Escòcia, se’ns presenta com un interessant exemple de planificació i gestió d’una finca de gran extensió per a usos diversos, entre els quals es troba l’acollida de visitants, amb un ampli programa d’activitats turístiques. Tot, fruit del treball conjunt i coordinat amb les agències públiques i autoritats. Sota un lideratge familiar, disposa d’un pla de gestió que es revisa periòdicament on destaquen com a valors i objectius clau potenciar els recursos culturals, naturals, històrics i recreatius, crear un entorn agradable per viure, realitzar un ús viable i curós de la terra i encoratjar els visitants a gaudir de l’espai i sentir-lo seu. A partir d’aquests principis, Rothiemurchus treballa i potencia clarament la imatge de marca enfront de la d’un producte concret. En la línia de les tendències més actuals, presenta accions de màrqueting destinades, no només a parlar dels espais físics o de les activitats a realitzar, sinó sobretot a remarcar la idea del territori com a espai de vivència, amb valors culturals i naturals destacables on les experiències es viuen d’una manera singular. Rothiemurchus presenta propostes lúdiques per a tot tipus de públic disposat a gaudir d’un entorn natural privilegiat sense malmetre’n els valors socioculturals i naturals, tot obtenint-ne una rendibilitat econòmica i social, tant per als seus propietaris com per a les persones que hi resideixen. Oberts a tothom, els centres d’acollida ofereixen, a més d’informació, tota mena de serveis al visitant. El turista, a part d’allotjaments de diferent tipologia, pot triar activitats de durada diversa com ara el senderisme, la caça i la pesca, el tir al plat, l’observació d’espècies o les rutes en quatre per quatre o quads, tot sota la supervisió d’un equip de professionals formats per a aquestes tasques. També s’ofereix la possibilitat de fer-hi celebracions o esdeveniments especials, tant particulars com per a empresa, amb activitats i propostes d’entreteniment adaptades a cada necessitat, així com l’ús dels diversos enclavaments patrimonials i paisatgístics com a espais per a filmacions, presentacions o altra mena d’actes. En definitiva, es tracta d’una mostra i un bon exemple d’explotació comercial d’un espai natural protegit però que, gràcies a un treball conjunt dels actors implicats, tant públics com privats, i a una correcta planificació, s’ha convertit en un producte turístic de qualitat i amb projecció de futur. n Ramón Serrat. CETT Consultors

Notícies

ELS RESORTS DE SUPER LUXE ja són una realitat a Espanya La fórmula dels complexos turístics de superluxe serà present a Espanya el proper any amb l’obertura del Evason Latitude & Six Senses Spa at Jafre, establiment propietat de la cadena catalana Prestige ubicat a Jafre (Girona), que serà gestionat pel grup Six Senses. L’Evason Latitude & Six Senses Spa a Jafre es convertirà, a mitjan 2008, en la primera experiència hotelera en el territori europeu del grup tailandès Six Senses, companyia amb àmplia experiència en la gestió de grans complexos hotelers, balnearis i centres de repòs de luxe a tot el món (avui en dia gestiona l’spa de l’hotel Arts de Barcelona). El nou resort comptarà amb luxoses instal·lacions, nous equipaments i tot tipus de serveis de superluxe en un complex hoteler i termal que s’ha creat basant-se en la filosofia oriental del Feng-Shui i que comptarà amb l’entorn característic de l’Empordà. Propietat de la cadena hotelera Prestige, tindrà una extensió de 15.700 m2 en una parcel·la de 122.392 m2 de característiques excepcionals, de la qual 30.000 m2 corresponen a un bosc de pi mediterrani. Adreçat a un públic majoritàriament estranger, a mercats com l’alemany i l’anglès, i amb un preu mitjà aproximat de 700 € per habitació, l’Hotel Evason Jafre posarà a disposició dels clients 97 habitacions, de les quals 45 tindran piscina privada d’aigua termal i jardí. El complex també comptarà amb el balneari d’aigua termal més gran d’Europa, una instal·lació d’aproximadament uns 3.000 m2.

Les claus de l’èxit en el mercat del luxe Productes com ara l’Hotel Evason Jafre s’adrecen a un segment de gran luxe, amb un ampli potencial de creixement. Segons Michael Frese, responsable de Detour (operador turístic líder en viatges exòtics fora d’Europa), la demanda d’aquest tipus de serveis creix a un ritme del 15% i es preveu que avanci fins a un 20% els propers anys. Segons indica un estudi independent anomenat 21st Centurion Living, encarregat per American Express, i que ha tingut com a objectiu explorar el futur del luxe, les actituds del públic vers aquest estan canviant. La identificació del producte de luxe com allò que és ostentós i car s’està reduint enfront de la valoració d’allò excepcional, potenciant el ca-

ràcter de vivència de les vacances. Així doncs, l’estudi identifica que les claus de l’èxit en el mercat del luxe són l’experiència (les emocions), el coneixement (l’estimulació intel·lectual), el valor (la distinció, l’exclusivitat) i la consciència (l’ètica, la responsabilitat social i ambiental). Actualment l’oferta d’establiments adreçats a aquest públic es troba en un mercat no saturat i al nostre país és mínima. De fet, el sector hoteler espanyol encara no ha explotat aquesta veta de mercat i tan sols determinats hotels de 5*GL de Barcelona i Madrid, així com d’altres molt concrets de les Illes Balears i les Canàries, es beneficien d’una clientela amb una despesa mitjana de 4.500 € per viatge. L’evolució demogràfica i l’envelliment de la població estan contribuint a augmentar el nombre de persones amb un elevat poder adquisitiu que cerquen aquests productes exclusius, que volen arribar on altres no arriben, viure experiències inigualables i sentir allò que d’altres no poden. Actualment, per exemple, hi ha 8 milions de persones al món amb més d’un milió de dòlars; 2,4 milions són a Europa i 80.000 milionaris resideixen a Espanya.

La gestió de productes d’extrema qualitat Companyies internacionals com ara Six Senses ofereixen assessorament i serveis de desenvolupament i gestió de projectes sobre resorts i spas de luxe. Els guien des de la seva concepció, a fi que operin sota les seves marques, fortament posicionades com a producte d’extrema qualitat. Six Senses, companyia que opera des de l’any 1988, disposa de dues línies de negoci diferenciades: els hotels de propietat (Soneva Gili i Soneva Fushi) i aquells dels quals es fa càrrec de la gestió, que esdevenen la part de negoci més gran. La clau de l’èxit dels serveis del luxe més extrem és el fet que oferten una combinació harmònica entre l’actitud dels empleats, les olors, els sons, les textures i agradables vistes..., un equilibri de sensacions i una experiència d’allò més relaxant i inoblidable que comercialitzen sota quatre marques diferenciades: Soneva (“luxe intel·ligent”), Evason Hideaways (“estil innovador”), Evason (“redefinició d’experiències”) i Six Senses Destination Spas (“enriquint la vida”). n Glòria Sanmartin. CETT Consultors

Notícies

L’ACAV opina sobre l’assignació de la terminal Sud de L’AEROPORT del Prat Amb relació a l’assignació dels espais de la terminal Sud de l’aeroport del Prat del passat mes d’octubre, l’Associació Catalana d’Agències de Viatges (ACAV) es va pronunciar públicament expressant el seu desacord amb AENA i els responsables de la gestió. L’ACAV considera que la decisió de concedir els espais de la nova terminal és la resposta a una voluntat política de satisfer totes les parts afectades, més que una aposta real per al desenvolupament del Prat com a nexe de connexió internacional i transcontinental. L’ACAV retreu a AENA que l’assignació de la T-Sud s’hagi fet sense preveure el futur; l’entitat considera que això perjudicarà el creixement de la infraestructura, ja que sense noves rutes ni conexions serà difícil arribar a l’objectiu pel que fa al volum de passatgers l’any, que es valorava en 55 milions. El president de l’associació majoritària del sector a Catalunya, Francesc Carnerero, també va expressar la seva crítica a la transparència d’AENA respecte als criteris d’assignació, en acceptar companyies -com ara Iberia i Lufthansa- que fins ara no han mostrat interès per fer un hub al Prat. Segons Carnerero, acceptar aquesta decisió suposa acceptar que l’aeroport del Prat assumeixi el paper d’un aeroport secundari, mentre que el fet que el Prat no esdevingui un aeroport intercontinental fa que perilli el volum de negoci que implica el turisme d’oci i de negocis, amb la possible repercussió en l’organització de fires, salons i congressos; en definitiva, de grans esdevenimensts d’aquest tipus. D’altra banda, l’ACAV valora positivament la decisió d’apostar per la fórmula d’una “assignació” d’espais en lloc de les tradicionals “concessions”, ja que el nou mecanisme permet la possibilitat de revocació en cas que la companyia no compleixi amb les condicions que s’han pactat. No obstant això, l’Associació es mostra prudent davant aquest nou recurs, ja que el seu bon funcionament ve determinat pel fet que la

decisió de revocar no es concentri només en unes mans, sinó en totes les parts implicades: AENA, Govern, Generalitat i sector. Finalment, l’ACAV espera que el nou vot de confiança del Govern a Iberia es tradueixi en un canvi en la política de l’aerolínia a l’aeroport del Prat. n

En la mort del Sr. Daniel Resines Recentment ens ha deixat Daniel Resines, enginyer industrial especialitzat en mecànica, que va dedicar gran part de la seva vida a la formació professional. Resines va impulsar la creació de la Fundació Barcelona Formació Professional i, a través de l'Associació XARXA FP, va promoure la mobilitat de més de 800 joves per 22 ciutats europees. Durant la seva trajectòria professional va ocupar càrrecs de gestió com a coordinador de la FP dels centres públics de titularitat de l’Ajuntament de Barcelona i de diferents programes educatius europeus. A més de gerent de la Fundació Barcelona Formació Professional, era membre de l’equip directiu de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i secretari del Consell de Formació Professional de Barcelona, entre d’altres càrrecs. Bon amic del CETT, Daniel Resines és recordat pels nombrosos i assenyats consells en l'àmbit de la formació professional i com a membre de la comissió paritària de beques del CETT, de la qual formava part. n

Notícies

MARENOSTRUM RESTAURANT, una proposta d’alta cuina a la Xina Després de cinc anys d’èxit a Barcelona, Xavier Franco, propietari del Saüc Restaurant i professor col·laborador del CETT, es proposa mostrar a la població xinesa els secrets que li han valgut el reconeixement a nivell mundial, i que li han suposat una estrella Michelin, entre altres distincions. Amb aquest propòsit, el MareNostrum Restaurant ha obert les portes recentment a Beijing, on combina la modernitat dels plats que ofereix amb la tradició dels ingredients. El passat 12 de setembre, al districte de Chaoyang, a Beijing, el MareNostrum Restaurant iniciava la trajectòria oferint als clients una cuina d’autor, senzilla i directa. L’establiment defensa un model gastronòmic basat en la cuina espanyola on els plats se serveixen generalment en tres actes, on cadascun dels títols de la carta requereix la seva tècnica i on tots els ingredients s’elaboren acuradament. El MareNostrum Restaurant es presenta com un restaurant cosmopolita en què s’espera que el client valori el bon menjar i una cuina sofisticada però no artificiosa. En una atmosfera lluminosa, on cada element té el seu color, s’ofereix un ambient relaxant i acollidor, i un servei personalitzat i agradable. Xavier Franco ens explica que “el MareNostrum és un restaurant de cuina catalana en un 80% i de cuina de la resta de l'Estat en un 20%. Hem dissenyat una oferta on es barregen plats d'autor del Saüc amb plats de tall més tradicional, per dur a la Xina la nostra manera de concebre la cuina i la restauració, amb la premissa bàsica de ser el més autèntics possible i exportar la nostra cultura”. Segons Franco, “Beijing, a diferència de Shangai, és una ciutat encara per explotar pel que fa a l’oferta d'alta cuina i de referents occidentals”. Jordi Vallès (cap de cuina), Laia Pons (segona cap de cuina), Jordi Brau (cap de sala) i Guim Valls (director comercial) formen l’equip de Xavier Franco que duu el dia a dia al restaurant. Com succeeix al Saüc Res-

taurant, bona part d’aquest equip està constituït per antics alumnes del CETT. “Com que la nostra premissa passa per ser el més fidedignes possible a la feina que fem a Barcelona, tenim bons professionals a càrrec del projecte. Ja que jo no hi puc ser present, necessitava gent de molta confiança i que a més a més, sobretot a la cuina, s'hagués format amb mi, ja fos al CETT o al Saüc. En aquest cas, el Jordi Vallès i la Laia Pons complien el perfil exacte. En el cas de la sala, vaig contactar amb l'Elisenda Farràs i l'Esther Obiols, del SOPCP, perquè fessin una crida als antics alumnes del CETT. Amb una rapidesa i eficàcia lloables, van aconseguir dos candidats molt motivats per anar a la Xina: en Jordi Brau per a maître i en Guim Valls, el qual, amb estudis en diplomatura de turisme, també s'adaptava al perfil que necessitava com a suport per al Jordi i per a la feina comercial i de RRPP. Ara tot l’equip funciona a la perfecció assumint el control del projecte; són la meva prolongació a 8.000 km i me'n sento molt orgullós i satisfet.” “A més -afegeix Franco- en la formació del personal xinès també hi han col·laborat uns mesos l'Albert Ferrer, en Ferran Maicas, i en Ferran Soler, treballadors del Saüc i antics alumnes del CETT, així com en Pablo Javier Rodríguez, també treballador del Saüc.” Pel que fa als reptes de futur, “passen perquè els ciutadans xinesos provin la nostra cuina. Per això cal que ens coneguin i reconeguin la nostra tasca a Beijing. Necessitem entrar en un segment de la població que dóna molta importància a la imatge i al prestigi, i tot i tenir-lo a Barcelona, a la Xina desconeixen la Guia Michelin i les virtuts que han fet de la cuina catalana i espanyola un referent de la cuina mundial. Així que gairebé partim de zero i això vol dir que tenim una tasca de difusió molt engrescadora per davant.” Més informació: www.marenostrum.com.cn

Notícies del CETT

Com fer CARRERA a l’empresa turística: una lliçó exemplar per iniciar el CURS Al Saló Catalunya de l’Hotel Alimara, el director general d’Hoteles Hesperia, Ramón Aragonés, va pronunciar la conferència inaugural “Com fer carrera professional a l’empresa turística”, incidint en la importància de la vocació, l’ambició i la constant formació com a mitjans per aconseguir els objectius i els somnis en l’àmbit laboral. Màrius Rubiralta, rector de la Universitat de Barcelona, va ser l’encarregat de presentar, el passat 19 d’octubre, l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2007-08 del CETT. El primer torn de paraula va ser per a José Antonio Pérez Aranda, el director de l’EUHT-UB, el qual va explicar que entre els reptes de l’Escola hi ha seguir aportant al sector nous professionals formats amb les competències necessàries que siguin atractius per a les empreses turístiques, la raó de ser del Grup CETT. Va demanar a l’alumnat una actitud activa, exigent, emprenedora, creativa i plena de confiança; i a les empreses, que segueixin donant suport al projecte docent del Grup. Nan Farreres, directora de l’EHT CETT, va destacar el ferm compromís que l’Escola té amb el sector per tal d’oferir formació d’alt nivell, que es tradueix en un esforç per disposar de les eines necessàries -com ara les pràctiques a empreses o les estades a l’estranger- perquè l’alumnat pugui realitzar una carrera professional exitosa. També va animar els estudiants a iniciar el curs amb compromís i il·lusió. A continuació, el director general d’Hoteles Hesperia, Ramón Aragonés, va pronunciar la conferència inaugural “Com fer carrera professional a l’empresa turística”, analitzant la situació del sector. Aragonés va parlar de les agències de viatges i de l’hosteleria com a dues grans sortides professionals. En el primer cas va explicar que, amb Internet, les noves tecnologies i els canvis pel que fa a la interacció amb el client a les agències on i off line, caldria tornar al concepte d’agència interdisciplinar, i va demanar als nous professionals que, a l’hora de plantejar-se el futur, tinguin en compte les noves tecnologies, l’autoformació i l’especialització en destins específics. Amb referència al món de l’hosteleria, Aragonés va inicidir en la seva importància i en les perspectives de creixement pensant en el futur a tot l’Estat espanyol. Va explicar que aquesta professió, “meravellosa”, exigeix una gran vocació, ja que s’hi ha de donar tot, i per tant, cal gaudir-ne mentre es treballa. A més, Aragonés va parlar de l’ambició, i va demanar a l’alumnat que decideixi què vol

arribar a ser, i que esbrini quina és la formació necessària per aconseguir aquesta fita. Entre els factors indispensables per fer una carrera exitosa en el món laboral va destacar els idiomes (sobretot l’anglès, recomanant fer una estada d’uns dos anys a Anglaterra o als Estats Units), el fet de fer una carrera sòlida impregnant-se de coneixements i començant des de la base (va aconsellar que, per complementar els coneixements i adquirir experiència, alhora que per guanyar-se el respecte professional dels companys de feina i conèixer-ne els codis interns, és vital passar per tots els departaments d’una empresa, en aquest cas, l’hotel). També va parlar de la importància de les habilitats socials o de la capacitat d’aprendre constantment, cada dia. Mencionant la fantàstica col·laboració que hi ha entre el CETT i Hoteles Hesperia (8 antics alumnes del CETT en són directors d’hotel i molts d’altres hi treballen), Aragonés va desitjar als presents molta sort, convidant-los a perseguir els somnis. A continuació, Miquel Alsius, president del Grup CETT, va fer incís en els vincles del Grup amb el sector. Dirigint-se a l’alumnat, va destacar quatre grans competències per esdevenir un bon professional: les tècniques (el saber), les metodològiques (el saber fer), les participatives (el saber estar) i les personals (el saber ser). Va comentar la importància de la funció que fan les empreses turístiques i els centres d’aplicació del CETT, ja que permeten complementar la formació teòrica amb la pràctica; i del lligam existent entre aquestes empreses i la universitat, per donar coherència al vincle entre formació i realitat. Alsius va concloure el parlament explicant el paper formatiu del CETT, que contribueix a la societat mitjançant la creació i transmissió de coneixement, la transferència d’aquest coneixement al sector, i el servei a la col·lectivitat i a les empreses turístiques. Màrius Rubiralta, rector de la UB, va cloure l’acte fent referència al valor afegit que suposarà per a la formació i per al sector la recent creació del Consell d’Empreses CETT-UB, i va declarar inaugurat el curs acadèmic 2007-08 del CETT. n

4 10

Notícies del CETT

Neix el CONSELL D’EMPRESES CETT-UB El CETT, la Fundació Gaspar Espuña CETT, juntament amb la Universitat de Barcelona, han creat recentment el Consell d’Empreses CETT-UB, per tal que les empreses i institucions turístiques s’apropin encara més a la vida diària del centre, tant des de la vessant de la formació com de la investigació. Amb la finalitat de crear més llaços entre el CETT, la UB i el seu entorn empresarial, el Consell vol liderar el primer Fòrum Universitat-Empresa Turística a Catalunya i l’Estat espanyol, perquè esdevingui un marc per a la reflexió i el debat, i contribueixi a millorar la formació, el desenvolupament professional de les persones que treballen en el sector, la transferència de coneixement i el seu impacte en la indústria turística. El passat 19 d’octubre, i després de promoure la creació del Consell d’Empreses CETT-UB, el CETT, la Fundació Gaspar Espuña CETT i la Universitat de Barcelona van signar, amb un total de 10 empreses, l’acord de col·laboració pel qual aquestes passaven a formar part del Consell en qualitat de membres fundadors. Aquesta iniciativa respon a la necessitat de formalitzar acords i concertar compromisos concrets donada l’evolució de les trajectòries de les entitats participants, els esdeveniments externs i l’actualització necessària de la realitat turística i empresarial, i té com a objectiu l’estipulació de fórmules de col·laboració mútua en l’àmbit dels recursos humans i la gestió de les persones, en l’àmbit de formació i recerca, i en l’àmbit de difusió d’activitats comercials i pedagògiques, entre altres. Per exemple, el Consell d’Empreses contempla, com a prioritats de futur, establir una comunicació i diàleg permanents sobre els canvis del mercat a fi de poder adequar els estudis a les necessitats reals; donar suport i ser present en les activitats vinculades a l’Espai Estudiant Empresa CETT-UB (E3 CETT-UB) i a l’Associació d’Antics Alumnes CETT, i reconèixer i difondre les activitats de recerca i investigació que realitza el CETT o les empreses del Grup. D’altres objectius destacats del Consell són facilitar la convergència entre la responsabilitat formadora i els perfils actuals i futurs que demanen els sectors socials i productius;

participar en avaluacions periòdiques sobre les titulacions del CETT, copsant-ne la demanda i l’ocupació; potenciar la imatge d’aquestes titulacions i participar activament en el projecte pedagògic del Grup. També es fomentarà la participació a la Trobada Escola+Universitat+Empresa i als actes i activitats acadèmiques d’interès. A més, el Consell tindrà un paper destacat en la reflexió i posterior avaluació de les competències clau que es desenvoluparan dins el model pedagògic del CETT-UB, fent especial atenció a la convergència europea i al nou títol de grau, i en l’establiment d’a-

AMB EL SECTOR, CAP AL FUTUR Fa prop de 40 anys que el Grup CETT fa camí en el sector turístic i amb el suport del sector turístic, amb una missió: la formació excel·lent en turisme i hoteleria, mitjançant un model pedagògic propi recolzat en les empreses d’aplicació que integren el Grup (Viatges Century, Hotel Alimara, CETT Consultors, Àgora BCN, Residència Universitària Internacional...) com a part essencial del projecte formatiu, ja que participen directament en el dia a dia del sector. La presència del CETT en el món del turisme i l’hoteleria han convertit el Grup en un referent internacional en formació, innovació, recerca i transferència de coneixement. Des de la creació de la borsa de treball, l’any 1985, fins a l’actual E3 CETT-UB (Espai Estudiant Empresa CETT-UB), una de les prioritats del CETT ha estat l’orientació de l’alumnat, l’organització de trobades Escola+Universitat+empresa, els workshop d’empreses... per fomentar la mobilitat d’alumnes i professors, i alhora facilitar l’accés dels millors professionals a les més de 900 empreses col·laboradores. Amb la creació del Consell d’Empreses CETT-UB, es convida les empreses del sector més compromeses amb la formació i el desenvolupament de les persones en les empreses turístiques a participar amb un paper destacat en aquest nou repte de futur, en el marc del gran repte de la convergència europea (el grau en turisme, el model propi de competències, la mobilitat internacional i els àmbits de coneixement expert i de recerca aplicada).

115

LES 10 EMPRESES FUNDADORES Les 10 primeres empreses del sector que mitjançant l’acord de col·laboració han passat a integrar el Consell d’Empreses CETTUB com a membres fundadors, mantenien prèviament una estreta relació amb el Grup CETT: • ALICIA. Destaquen les col·laboracions del director d’Alicia, Toni Massanés, en formació; el científic Pere Castells i el cuiner Jaume Biarnés, a la I Trobada Gastronòmica; del CAGEC, amb una ponència de ciència i cuina i la presentació del lèxic culinari, etc. • RITZ-CARLTON HOTEL ARTS. L’empresa, que ha assistit 5 anys al Workshop i és una de les millor valorades per part de l’alumnat, participa a taules rodones organitzades pel Grup CETT, i als màsters, aportant-hi professorat. També fa formació abans de començar-hi les pràctiques, i durant l’any passat va comptar amb 5 incorporacions laborals d’alumnes del CETT. A més, la cadena envia mensualment les vacants laborals perquè es publiquin al campus, mentre que el director de recursos humans, el Sr. Jordi Sala, és antic alumne del CETT. • VUELING. A més de participar en la taula rodona, i als sopars col·loqui de l’Associació d’Antics Alumnes CETT, l’empresa ha incorporat 9 alumnes del CETT com a treballadors en els darrers dos anys. • GRUP SOTERAS. Entre els vincles amb l’empresa de restauració (el Sr. Soteras és antic alumne del CETT), aquesta ha assistit 6 anys al Workshop, és una de les millor valorades per part de l’alumnat, i col·labora amb alumnes de TSR en la realització de pràctiques a la cuina del Restaurant Dom i al departament comercial.

• HOTELS HESPERIA. A més de rebre el Premi a la millor empresa col·laboradora del curs 05/06, Hotels Hesperia ha assistit a totes les edicions de la Trobada Escola+Universitat+Empresa, a les taules rodones, i manté una estreta col·laboració amb la formació pràctica de l’alumnat del CETT, que ha valorat com a “excel·lents” les pràctiques realitzades a l’empresa. Professionals de la cadena participen als màsters com a professors. • PARADIS GROUP. Cada any l’empresa -una de les més actives i participatives a les activitats que es duen a terme al Grup CETT- ha assistit a la Trobada Escola+Universitat+Empresa i a les taules rodones. Col·labora amb alumnes de totes les formacions (des dels cicles fins als màsters), i aporta professorat als màsters. • TURISME DE BARCELONA. Premiada com a millor empresa col·laboradora del curs 02/03, Turisme de Barcelona assisteix cada any a la Trobada Escola+Universitat+Empresa, ha incorporat 94 alumnes en pràctiques els últims 5 cursos, desenvolupa projectes de recerca, i ha estat una de les empreses millor valorades pels alumnes del curs 06/07. • GRUP HUSA-HOTEL REY JUAN CARLOS I. L’empresa ha assistit 5 anys al Workshop, ha estat una de les empreses millor valorades pels alumnes del curs 06/07 i la que ha incorporat el major nombre d’alumnes en pràctiques (21) el curs 06/07. A més, l’any passat 5 alumnes del CETT van realitzar estades pràctiques a hotels de la cadena (a França i Bèlgica) amb excel·lents resultats. El Grup Husa envia mensualment les vacants laborals de la cadena per poder publicar-les al campus de l’Associació d’Antics Alumnes, i aporta professorat per als màsters. • CARLSON WAGONLIT TRAVEL. Fa molts anys que hi ha una estreta col·laboració entre el CETT i l’empresa, però l’any passat aquesta va escollir el CETT per dur a terme un programa de pràctiques fet a mida per a l’alumnat: el Passport to Business Travel, que han realitzat 5 alumnes, dos dels quals s’han incorporat a l’empresa, una de les empreses millor valorades pels alumnes del curs 06/07. • SODEXHO. L’empresa, que ha assistit 5 anys al Workshop, també ha participat al MasterEvents (curs 06/07), a les taules rodones organitzades pel Grup CETT, i al màster de restauració, aportant-hi professorat. A més, col·labora amb alumnes de segon de TSR en pràctiques.

liances estratègiques concretes d’interès mutu per a les empreses i institucions turístiques. La materialització d’aquests propòsits es durà a terme mitjançant dues reunions anuals del Consell, coincidint amb la inauguració del curs acadèmic i amb la Trobada Escola+Universitat+Empresa del CETT.

• MÉS COL·LABORACIÓ AMB LES EMPRESES Qualsevol àmbit relacionat amb els recursos humans que

pugui afavorir la relació entre l’alumnat de l’escola i les empreses del sector, des de la comunicació i difusió de les ofertes i demandes laborals a estudiants i a antics alumnes, fins a la col·laboració pel que fa a les pràctiques, serà preferent per al nou Consell Assessor d’Empreses CETT-UB. També ho seran la formació i la recerca, ja que aquest organisme promourà, per exemple, l’organització de seminaris o altres participacions lectives per a l’alumnat del CETT. n

Acord entre la Fundació BCN Formació Professional i l’EHT CETT El passat 5 de juliol, l’Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher, alcalde president de l’Ajuntament de Barcelona i president honorífic de la Fundació Privada BCN Formació Professional; el Sr. Josep Arcas i Romeu, president executiu d’aquesta entitat; i Maria Abellanet, com a representant de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT, van signar un conveni pel qual l’EHT CETT passa a formar part de la Fundació com a col·laboradora tant a nivell institucional com acadèmic. n Més informació: http://w3.bcn.es/fitxers/home/noticies/dossierfundaciofp.434.pdf

4 12

Notícies del CETT

E3, el nou Espai Estudiant Empresa CETT-UB Enguany el CETT disposa d’un nou espai obert i de relació. És l’E3, un punt de contacte entre el CETT-UB, els estudiants i l’empresa, que ofereix tot tipus de serveis a aquests col·lectius, des de l’orientació professional a la gestió de la borsa de treball, passant per l’organització d’esdeveniments per apropar el món de l’empresa al formatiu.

Emplaçat a l’abast de tothom -al costat del vestíbul del CETT-, l’E3, que substitueix el Servei d’Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques (SOPCP), esdevé un espai de servei dinàmic i competent, de relació i assessorament per als estudiants del CETT, els antics alumnes, l’AAA CETT, el Grup CETT i les empreses i institucions turístiques. Entre les funcions que exerceixen les 5 persones que formen l’Espai 3, trobem la gestió de la borsa de treball, pràctiques i estades, l’orientació professional, el vincle amb els antics alumnes, el Consell d’Empreses CETT-UB o l’organització de la Trobada EscolaUniversitat-Empresa, el Mou-te, presentacions, jornades... n

L’Hotel Alimara es reintegra a LA JUNTA DIRECTIVA DEL CLUB EMAS El Club EMAS és una associació privada, sense ànim de lucre, formada per empreses i altres organitzacions de diferents sectors i dimensions que tenen en comú la voluntat de millora ambiental, materialitzada amb la participació en el sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals (EMAS), l’abast del qual inclou, com a mínim, un centre ubicat a Catalunya. L'Hotel Alimara és membre fundador del Club Emas des de la seva creació el mes de juny del 2006, any en què va ocupar una de les vicepresidències de la junta directiva. A partir del mes de setembre d’enguany, l’Alimara s’ha tornat a integrar a la junta directiva com a empresa certificada amb l’EMAS des de l'any 2002. Més informació: www.clubemas.cat

Més informació: e3@cett.es

L’Alimara presenta el Pla d'acció del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat Agenda 21 Barcelona Després de la signatura del compromís ciutadà per la sostenibilitat i adhesió a l’Agenda 21, realitzada el 24 d'octubre de l’any 2005, el passat 3 d’agost l’Hotel Alimara va presentar el Pla d'acció que certifica aquesta adhesió. Tots aquells que vulguin conèixer el contingut íntegre d’aquest pla, poden consultar la pàgina web d'Agenda 21: http://www.bcn.es/agenda21/ Per a la realització d'aquest projecte s’ha comptat amb la col·laboració de l'alumne del màster en direcció d’empreses hoteleres del CETT, Manolis Damanakis, que ha aprofitat aquest motiu per desenvolupar el projecte del màster. n

135

Fundació

La RECERCA en turisme i hoteleria de batxillerat, GUARDONADA La Fundació Gaspar Espuña-CETT ha premiat quatre alumnes en el primer certamen convocat per guardonar els millors treballs de recerca en turisme i hoteleria realitzats per l’alumnat de batxillerat de tot Catalunya. “Les torres de guaita del Solsonès” han estat les protagonistes de la primera convocatòria dels Premis als treballs de recerca en turisme de batxillerat. Amb aquest projecte d’investigació (vegeu pàgina 27 d’aquesta edició del Tot CETT), Pol Riu, de l’IES Francesc Ribalta, de Solsona, ha resultat guanyador del primer premi del concurs, creat per la Fundació Gaspar Espuña-CETT. La convocatòria ha nascut amb la finalitat de donar a conèixer als estudiants d’aquest nivell el sector turístic, com a plataforma de futur tant acadèmic com professional, atès l’impacte territorial que aquest sector té arreu del país com a font generadora de desenvolupament i d’interculturalitat.

EL GUANYADOR DEL CERTAMEN ENS DIU... Pol Riu Bonvehí té 18 anys i ha estat estudiant d’ESO i batxillerat a l’IES Francesc Ribalta, de Solsona. Assegura que el fet que el seu treball de recerca sobre les torres de guaita del Solsonès hagi rebut el primer premi suposa “una satisfacció molt gran, així com un reconeixement a tota la tasca realitzada durant l’any passat, que ha valgut la pena, i al suport rebut dels meus pares”. En Pol, que ha decidit realitzar els estudis d’economia a la Universitat Pompeu Fabra amb la beca que ha rebut de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, recomana a l’alumnat de batxillerat que es presenti al proper certamen: “els aconsello que s’esforcin a l’hora de fer els seus treballs de recerca, ja que aquest esforç els serà recompensat”. També opina que “aquest tipus de premis motiven el jovent a l’hora de fer treballs sobre turisme i hoteleria, ja que són premis importants promocionats per fundacions de renom”. Pel que fa a la recerca sobre les torres de guaita que es troben a la comarca del Solsonès, assegura que “el principal objectiu del treball era divulgar-les turísticament, ja que a la comarca hi ha una gran desconeixença sobre aquestes construccions i la seva història”.

Durant l’acte oficial celebrat el 18 d’octubre, s’han lliurat els diplomes i premis als treballs finalistes i guardonats, respectivament. L’elecció dels guanyadors, però, es va fer el passat 4 de juliol. Dels 18 treballs procedents dels diferents instituts i escoles de batxillerat de la geografia catalana que s’havien presentat a aquesta primera convocatòria -una xifra de participació especialment elevada i que fa evident l’elevat interès que suscita aquesta temàtica entre els joves i la societat en general-, un equip de tècnics especialitzats va fer una primera selecció d’un total de 8 treballs finalistes. Després de la deliberació, el jurat va acordar, per unanimitat, atorgar els dos premis més importants a dos projectes que “posen en valor recursos patrimonials emblemàtics i propis de la identitat de la societat i el territori del nostre país”. Així, a més del guardó adjudicat a Pol Riu, el segon premi ha estat per a Maria Griñó i Albert Boneta, de l’IES Hug Roger III, de Sort, pel seu treball sobre “Les moles hidràuliques al Pallars Sobirà”. Finalment, el tercer premi s’ha concedit a Anna Moriano, de l’IES Thos i Codina, de Mataró, per “Un model de turisme: Lloret de Mar”, centrat en l’anàlisi d’una destinació madura que pateix els efectes heretats del creixement descontrolat del turisme en les seves primeres etapes, tot fent front a la necessària adaptació al nou paradigma actual, amb una aplicació concreta al cas de Lloret de Mar. Els Premis als treballs de recerca en turisme de batxillerat són els més ben dotats d’aquestes característiques a Catalunya, ja que premien no només l’autor -que pot costejar-se els estudis universitaris que decideixi cursar-, sinó també al professor-tutor i l’escola. El certamen ha estat patrocinat per l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT, adscrita a la UB, i per Àgora Bcn, Residència Universitària Internacional, i compta amb el suport del vicerectorat d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, el departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i el d’Educació, de la Generalitat de Catalunya, de l’Agència Catalana de Joventut, de la Generalitat de Catalunya, i amb la col·laboració de l’empresa MT, Noves Comunicacions. n Més informació sobre la propera convocatòria dels Premis als millors treballs de recerca sobre turisme i/o hoteleria en el curs 2007-08: www.cett.cat/cat/fundacio.html

4 14

Fundació

COMUNICACIÓ + TECNOLOGIA: un projecte emprenedor de primera El III Concurs de projectes emprenedors en el sector turístic, convocat per la Fundació Gaspar Espuña-CETT, ha atorgat el primer premi a la proposta Ta with you, un traductor automàtic personal a través del telèfon mòbil que permet la comunicació amb qualsevol persona de qualsevol país del món de forma instantània. “Ta with you es dedica a complir un somni: possibilitar la comunicació instantània entre persones de diversos llocs del món, gràcies a les tecnologies més avançades de traducció automàtica, processament d’imatge i reconeixement i síntesi de veu, que donen lloc a un servei de traductor automàtic personal a través del mòbil.” Aquesta és la síntesi de la proposta guardonada amb el primer premi -dotat amb 3.600 euros- del III Concurs de projectes emprenedors en el sector turístic, convocat per la Fundació Gaspar Espuña-CETT i presentat per Diego Bartolomé Calvo i Montserrat Fornés; actualment aquesta iniciativa ja funciona, oferint la traducció de missatges SMS o fotografies en set idiomes europeus. Diego Bartolomé, de 30 anys, doctorat en enginyeria de telecomunicacions a la UPC, i llicenciat en administració i direcció d’empreses a la UAB, ens explica que “rebre el primer premi del certamen m’ha suposat el reconeixement per un projecte tecnològic d’alt valor afegit dirigit principalment al sector turístic (hotels, agències de viatges, línies aèries, lloguers de cotxes, sector públic, etc.) i un impuls a les activitats dins el sector. Considero que és absolutament necessari que des d’institucions de prestigi com ara la Fundació es potencïin les iniciatives per tal que, especialment els més joves, vegin la creació d’empreses com una opció de vida que pot ser molt gratificant. Aquest esperit emprenedor s’ha de combinar amb noves idees de futur, ja que la innovació és un element clau per posicionar el nostre país dins l’avantguarda internacional”. “Ara cal fer créixer i evolucionar Ta with you (www.tauyou.com) segons hem previst amb la meva sòcia Montse Fornés, ja que hi creiem fermament. Per això m’imagino el meu futur professional dirigint el projecte, convertit en el referent internacional que volem ser, amb desenes de persones treballant unides amb un objectiu comú molt ambiciós.” n Més informació sobre el IV Concurs de projectes emprenedors en el sector turístic:

www.cett.cat/cat/fundacio.html

0EL LLIURAMENT DE PREMIS El lliurament dels premis del III Concurs de projectes emprenedors va tenir lloc el passat mes de juny al Paranimf de la Universitat de Barcelona, coincidint amb l’acte de finalització d’estudis del CETT. Els premis, que compten amb el valuós patrocini de l’Obra Social de Caixa Sabadell des dels seus inicis i que es convoquen anualment, van ser creats per la Fundació Gaspar Espuña–CETT per estimular la iniciativa emprenedora i sensibilitzar un creixement sostenible del turisme, incentivant els joves perquè desenvolupin les seves idees i ajudant-los a convertir els seus projectes en realitat. Dels 14 projectes presentats a concurs el jurat va acordar atorgar, a més del primer premi (veure notícia adjunta): • El primer accèssit (dotat amb 2.400 euros) a “La Casona de Calderón”, un hotel de 3 estrelles de caire rural situat a Osuna (Sevilla). Les promotores de la idea són les germanes Helena i Aurora M. Calderón, que compten amb l’únic hotel d’aquest tipus a la zona, basat en la “museïtzació” de la casa de finals del s. XIX amb els objectes que han anat passant de generació en generació. • El segon accèssit (dotat amb 1.800 euros) a “Globus Mundi”, iniciativa presentada per Francesc Canals, director de l’agència de viatges Jet Comunity i consultor. Es tracta d’una plataforma de promoció de viatges en globus, recentment constituïda com a agència de viatges en globus, que posa en contacte el client que vol viatjarhi amb les persones del medi rural que proporcionen aquest servei. • Gaspar Espuña, president de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, va atorgar, fora de concurs, el Premi honorífic a l’emprenedor pioner al Sr. Ramón Bagó i Agulló, persona clau en el món del turisme i l’hoteleria i en el seu desenvolupament a Catalunya; “un home compromès amb el sector i amb el país”, que ocupa els càrrecs de president del Grup SERHS i del Saló de Turisme de Catalunya. L’acte fou presidit per Gaspar Coll, adjunt al vicerectorat de Política Acadèmica de la UB, per delegació del rector; Joan Carles Vilalta, director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya; Josep Francí, director general de Formació Professional i Educació Permanent de la Generalitat de Catalunya; Miquel Alsius, president del Grup CETT; Maria Abellanet, directora general del Grup CETT; José Antonio Pérez-Aranda, director de l’EUHT CETT i Nan Ferreres, directora de l’EHT CETT. Entre els assistents, a més d’estudiants del CETT, familiars i guardonats, també hi van ser presents representants institucionals de l’Obra Social de Caixa Sabadell, com Miquel Sacristán, director de Zona, i professionals rellevants del sector turístic català.

155

Fundació

La Fundació concedeix els Premis al millor CRÈDIT DE SÍNTESI I PROJECTE FINAL DE CARRERA El passat 12 de juliol es va reunir a Barcelona el jurat de la III edició dels Premis als millors crèdits de síntesi per donar el veredicte sobre aquests guardons que, convocats per la Fundació Gaspar Espuña-CETT, pretenen incentivar els estudiants de l’EHT CETT perquè desenvolupin els crèdits de síntesi i premiar-los amb l’ampliació dels estudis. Entre els 7 treballs proposats pels diferents tutors, el jurat acordà per unanimitat concedir el Premi al millor crèdit de síntesi dels cicles formatius TSAL, TSAV i TSCIT, al treball “Ecotur”, realitzat per Meritxell Sánchez i Kelly Assís Pontes, de TSAV, sobre la creació d’una agència consultora de turisme sostenible. El Premi al millor crèdit de síntesi de TSR l’ha merescut el treball “Aero Aliment”, realitzat per Camille Plassat, Elisabet Ponti, Albert Sánchez i Roger Xiberta, de TSR, que consisteix en la creació d’una empresa de càtering aeri. El premi consisteix en l’import total del primer curs de la diplomatura en turisme (excepte les taxes de la UB) o del primer curs d’un altre cicle formatiu impartits al CETT l’any acadèmic següent. El mateix dia també es va reunir el jurat de la tercera convocatòria dels Premis als millors projectes final de carrera de diplomatura de turisme, als quals podien optar els estudiants de l’EUHT CETT que haguessin obtingut la qualificació d’excel·lent o matrícula d’honor i manifestat a la Fundació la voluntat de participar en el certamen. La guanyadora de la convocatòria d’enguany ha estat la Sra. Paquita Hernández Ventura, que va fer una presentació oral del seu treball sobre “El turisme a judici. 10 anys de turisprudència arrel de l’aprovació de la Llei del viatge combinat”. El Premi consisteix en l’import total d’un màster (excepte les taxes de la UB) impartit al CETT l’any acadèmic següent. n

Les beques CETT 2006-07 Seguint la filosofia de la Fundació Gaspar Espuña–CETT i del Grup CETT, en relació amb l’assumpció de responsabilitats socials a través de diferents línies d’actuació, essent-ne una de les principals l’atorgament de beques, el darrer curs 2006-07 se n’han distribuït 88, amb un import global d’uns 115.000 €. Un total de 88 estudiants del CETT s’han beneficiat d’una de les beques d’estudis o de mobilitat. Pel que fa als estudis universitaris, 53 alumnes de la diplomatura en turisme han obtingut beques per un import global de 70.212 €. En relació amb els màsters, 11 alumnes els cursen amb el suport de beques, l’import global de les quals arriba als 24.043 €. I pel que fa als estudiants de cicles formatius al CETT, 18 en veuen alleugerida la quota, gràcies a l’aportació econòmica de les beques per un import de 14.000 €. Aquestes contribucions a la formació han estat finançades per la Fundació Gaspar Espuña–CETT i el Grup CETT, amb l’ajut i el concurs de l’Obra Social de Caixa Sabadell i de la Fundació Caixa Laietana, els quals, fruit dels convenis signats amb la Fundació Gaspar Espuña–CETT, han aportat 9.015 € i 9.600 €, respectivament. En relació amb les beques de mobilitat, 6 estudiants de segon de diplomatura en turisme han estat mereixedors de la beca de la Fundació Gaspar Espuña-CETT a la mobilitat per un import total de 5.900 €. En el marc d’Erasmus, l’han rebut Mireia Carné, que és a la HochSchule de Bremen (Alemanya); Òscar Brusca, a la Haaga University for applied Sciences, d’Hèlsinki (Finlàndia); Ignasi Arauz i Marina Bardají, a la Universitat de Savoie, a Chambéry (França), i Pablo Mena, que cursa els estudis a la Norwegian School of Hotel Management, a Stavanger (Noruega). En el marc del conveni bilateral entre l’UQAM i l’EUHT CETT, s’ha lliurat la beca a Miriam Antín, que és a la Universitat del Quebec, a Montreal (Canadà). n

Signatura d’acord entre la Fundació Gaspar Espuña-CETT i el CIRE La Fundació Gaspar Espuña-CETT, com a entitat de referència en el sector de la formació turística i hotelera, i el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), l’empresa pública del Departament de Justícia dedicada a la reinserció sociolaboral de les persones sota mesura judicial mitjançant la formació professional ocupacional i el treball productiu, han signat un acord de col·laboració en matèria de formació. A través d’aquest conveni, el CIRE i la Fundació treballaran conjuntament en la creació d’un programa integral d’assessorament i desenvolupament de formació especialitzada en hostaleria, un dels sectors amb més demanda en el mercat de treball. En el marc de l’acord signat entre el gerent del CIRE, Adolf Cabruja, i el director de la Fundació Gaspar Espunya-CETT, Manel Bassols, aquesta institució assessorarà el Departament de Formació del CIRE sobre els continguts i l’estratègia docent en restauració i hostaleria, a més de fer formació de formadors. La col·laboració amb la Fundació Gaspar Espuña-CETT s’inscriu en la iniciativa que ha pres el CIRE, mitjançant el seu consell assessor, d’implicar els agents socials en la seva tasca de reinserció de les persones sotmeses a mesures judicials. n

4 16

Fundació

ÀGORA BCN inicia el curs acadèmic El passat 12 de setembre es va iniciar el curs acadèmic 2007-08 a l’Àgora BCN, amb més de 250 estudiants d’una vintena de nacionalitats que cursen prop de 80 carreres diferents a les diverses universitats de Barcelona. A continuació us oferim altres dades d’interès sobre el perfil dels residents. • Fent una primera aproximació a les característiques dels residents de l’Àgora BCN trobem que, pel que fa a l’edat, la mitjana se situa en els 19 anys, per bé que una gran part en té 18, dada que corrobora l’accés majoritari d’aquests alumnes a primer curs de carrera (quasi el 90%). Pel que fa al sexe, el 56% dels residents són dones, mentre que el 44% són homes, cosa que indica una distribució bastant equilibrada. • Un 37,4% dels col·legials provenen de Catalunya, un 18% de les Illes, un 6,6% del País Valencià i un altre 6,6% d’Andorra. L’alumnat que arriba de la resta de l’Estat espanyol en representa un 19,3%, destacant com a orígens Aragó i Andalusia, mentre que un 12% ho fa des de d’altres països. Cal tenir present, però, que en aquestes dades no s’ha inclòs un grup molt específic procedent de Panamà que, amb un total de 44 estudiants, cursarà els cicles formatius de grau superior en turisme i màsters al CETT. • En relació amb els estudis que emprenen o continuen cursant els residents, el ventall és tremendament ampli. No obstant això, destaquen les carreres d’ADE (administració i direcció d’empreses) i d’arquitectura, amb el 9,5% i el 9%, respectivament. A continuació, i també de manera destacada, hi figura la psicologia, amb el 7,9%, seguida de la diplomatura en turisme al CETT, amb un 3,9%.

En un segon nivell, però amb percentatges prou importants, hi trobem disseny, amb un 5,6%, i les diverses enginyeries, també amb un 5,6%. El dret apareix a continuació, amb el 3,4%, i amb un 3% ho fa la medicina (inclosa l’odontologia), els màsters i els cicles formatius. Seguidament trobem la biologia, farmàcia i magisteri amb un 2,3%. A continuació apareixen moltes carreres amb percentatges inferiors al 2%, des d’econòmiques fins a la filologia, la comunicació àudiovisual, la criminologia, les ciències polítiques, la física, la química, el periodisme o treballs socials, per citar-ne algunes. • Pel que fa a la universitat on cursen els estudis, un 39% dels residents de l’Àgora BCN estudien a la Universitat de Barcelona (un 7% ho fa a CETT). En segon lloc apareix la Universitat Ramon Llull (inclosa la Blanquerna, ESADE i IQS), amb un 20%. La Pompeu Fabra representa el 7,9%, i a certa distància hi ha la Universitat Politècnica de Catalunya (3,9%), la Universitat Internacional de Catalunya (3,4%), la Universitat Autònoma de Barcelona (2,8%) i l’Abat Oliva (0,6%). Des de la direcció de l’Àgora BCN desitgem a tots els residents una molt bona estada i l’assoliment de l’èxit acadèmic que, de ben segur, ha estat un dels propòsits per al nou curs. n

5 17

Fundació

Formació i món laboral: GRANS MOMENTS, GRANS CANVIS La taula rodona “De l’Escola a la Universitat; de la Universitat a l’Empresa. Grans moments, grans canvis” va centrar l’acte d’inauguració del curs 2007-08 al Col·legi Major. La participació de destacades personalitats de l’àmbit de la docència i l’empresa van convertir la sessió en una lliçó magistral plagada de bons consells per als alumnes i futurs professionals del sector.

Els assistents a l’acte acadèmic que va donar el tret de sortida al nou curs 2007-08 a l’Àgora BCN van poder fruir d’una taula rodona centrada en les particularitats de les diverses etapes que es donen durant la trajectòria de l’alumnat pel món formatiu (sobretot en el canvi que suposa el pas del batxillerat a la universitat), i d’aquest al món laboral. L’exposició va anar a càrrec de tres destacats participants: Montserrat Casas, directora general d’Educació Bàsica i Batxillerat, del Departament d’Educació; Gaspar Coll, adjunt al vicerectorat de Política Acadèmica de la UB; i Joan Carles Vilalta, director general de Turisme, del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa. L’encarregada de moderar la taula rodona va ser Maria Abellanet, directora general del Grup CETT. En primer lloc va prendre la paraula Montserrat Casas, que va definir el pas del batxillerat a la universitat com a fonamental, assegurant que en aquest moment l’alumne ja ha d’haver assolit una sèrie de competències imprescindibles per tenir èxit en la nova etapa educativa, com ara l’autonomia en la forma d’actuar, la responsabilitat, el saber raonar i dialogar, comunicar, tenir iniciativa, saber conviure, tenir respecte pels altres..., és a dir, competències de creixement personal, que es podrien resumir en el saber estar, fer i escoltar. Segons Casas, és en l’entrada al món universitari on cal treballar altres competències, tant de tipus comunicatiu (saber-se informar bé, triar la informació adequada, tenir opinió pròpia i saber-la argumentar...), de convivència, i competències digitals (per saber-se moure en el món d’Internet, seleccionant-ne la informació). Pel que fa al coneixement, la directora general d’Educació Bàsica i Batxillerat va destacar que, atès que aquest canvia constantment, més enllà d’acumular dades, el més important és “tenir el cap clar”. La segona intervenció, a càrrec de Gaspar Coll, va tenir com a eix central el paper que ocupa la universitat en la vida de

la persona. Així, l’adjunt al vicerectorat de Política Acadèmica de la UB va explicar que la universitat no pot ni s’ha de desentendre de la formació integral de l’individu, de la formació de la ciutadania, ja que es tracta d’una institució que deixa empremta per sempre perquè ofereix un nivell d’educació superior. Coll va dir que les universitats s’han de renovar constantment per reactualitzar les competències en funció dels graus i nivells, i que cal treballar per evitar l’abandó d’alumnes a partir del segon curs. Alhora va recomanar als alumnes que, atès que l’objectiu de la universitat és formar per a la professió, un cop acabats els estudis, passin pel món laboral abans de realitzar un màster o un doctorat, ja que l’experiència pràctica és essencial, mentre que la universitat sempre restarà oberta per poder-hi realitzar futurs estudis. Del pas de la universitat al món laboral en va parlar Joan Carles Vilalta, director general de Turisme, en nom del departament d’Innovació, Universitat i Empresa. Vilalta va aconsellar als estudiants que, després de la formació, i per tal de fer el salt al mercat laboral, es plantegin on és la demanda, quines són les necessitats reals del sector pel qual estan interessats; que aprofitin les pràctiques a l’empresa, on realitzaran la veritable carrera laboral i professional, i participin en les trobades escola-empresa. Donada la demanda de professionals ben qualificats, va comentar que un dels reptes de la formació és la constant adaptabilitat. Vilalta va dir que la universitat ha d’ensenyar l’alumne a ser atractiu per al món laboral, mentre que és una obligació de les empreses implicar-se per oferir al futur professional la capacitat de creixement. També va mencionar que la formació no acaba mai, i per tant ha de ser continuada, en un món laboral cada cop més competitiu i exigent, de manera que l’alumne ha de treballar permanentment capacitats com l’aprenentage, la imaginació i la iniciativa. Per finalitzar, Vilalta es va referir al turisme comentant que cal que l’alumnat el tingui en compte com una sortida laboral i una professió de qualitat, ja que aquest sector dinamitzador és una de les principals indústries del país. En el torn de debat, tots els participants en la taula rodona van emfatitzar en la importància que tenen les pràctiques per a la formació de l’estudiant, i dels tutors d’aquestes pràctiques, tant al centre formatiu com a l’empresa, com a orientadors amb vista que l’alumne les aprofiti amb eficiència, que més tard es tradueixi en una experiència professional exitosa. Finalment, Gaspar Espuña, president de la Fundació, va dirigir unes paraules als assistents. Després de felicitar els residents de l’Àgora BCN per la seva elecció i de destacar el valor de l’estudi i la convivència, va donar per inauguat el curs al Col·legi Major. n

4 18

Tema

El sector turístic, preparat per a LA COMERCIALITZACIÓ ON LINE En el sector turístic, un dels àmbits que més ha evolucionat en els últims anys, conjuntament amb la gestió de les persones, ha estat la comercialització. No només ho ha fet en les seves estructures tradicionals, sinó també, i de forma especialment significativa, en la comercialització on line.

Internet s’ha consolidat com una eina d’informació clau quan algú vol organitzar un viatge, molt més que les agències de viatges tradicionals o els amics i familiars(1), aconseguint, com a canal, elevades taxes de reserva. La llibertat, comoditat, rapidesa i fiabilitat que aporta Internet fa que la seva importància en els comptes d’explotació de les empreses no deixi de créixer. El sector turístic ja és conscient d’aquesta realitat i, des de fa temps, no ha deixat d’invertir en aquest canal de comercialització. En concret, a Catalunya, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, Josep Huguet, va indicar, en presentar l’estudi “L’empresa turística del segle XXI: conèixer per a créixer”, que “quasi el 100% de les empreses turístiques catalanes han invertit en informàtica, internet i sistemes d’informació en els darrers anys”(2), fet que referma la idea de l’aposta decidida i clara que el sector turístic està fent en aquesta via de comercialització. És evident, doncs, que tots els actors del sector turístic han incorporat les utilitats on line de què disposen. Des del sector públic fins al privat, des del sector hoteler fins a l’aeri, passant per les escoles universitàries, aquestes eines s’hi han incorporat amb una clara finalitat: millorar la comercialització, intentant alhora incrementar la rendibilitat, sempre a través de la millora dels serveis als clients. Els agents turístics han fomentat així la proximitat amb els clients, per tal de conèixer encara més el seu públic. En definitiva, ara és el client qui està més en contacte amb els proveïdors d’allotjament i transport, utilitzant Internet per contractar-ne els serveis.

comportament del client i el desenvolupament de la percepció i projecció de la marca de l’empresa. Sota aquests paràmetres, el sector turístic ha anat construint una realitat on line que potser ningú imaginava al començament, fins al punt que una gran majoria dels actes de compra que es fan per Internet tenen relació amb el transport aeri, l’allotjament i el lleure en general, com demostra el següent quadre: Figura 1: Compres a través de la pàgina web

Les claus de l’èxit

Altres: 33,6%

El bagatge de la comercialització on line en el sector turístic fins a l’actualitat ja permet definir una sèrie de factors crítics d’èxits, entre els quals es troben la comprensió del “nou”

Lloguer de cotxes: 2,3%

SECTOR TURÍSTIC: 66,4% Venda de paquets turístics: 3,6% Reserves hoteleres: 11,1% Oci i espectacles: 17,7% (1) Estudi de Synovate per a NH Hotels. IDG.es, 21 de setembre de 2007. (2) “Casi el 100% de les empresas turísticas catalanas invierte en internet”. Hosteltur, 17 d’abril de 2007.

Venda de bitllets: 31,7%

Font: Hosteltur - AECEM, febrer de 2007

195

Figura 2: Model multi canal de comercialització Font: Tirso Maldonado. Màster en e-Tourism, EUHT CETT–UB, 2006-07

d’inversió, de paraules, de rendiment, de conversió, etc. ).

Aquesta realitat no ha passat pas desapercebuda per al sector turístic, que ja ha implementat totes i cadascuna de les eines que la tecnologia ha posat al seu abast des de la irrupció d’Internet. L’adopció d’aquestes mesures li permet aprofitar la situació amb total garantia d’èxit; això sí, exigint una alta preparació tècnica i estratègica als professionals que la gestionen, ja que el grau de complexitat de la comercialització, sens dubte, ara és més elevat (vegeu figura 2). Alhora, la situació ajuda el sector a apostar per la creació de departaments de comercialització directa que integrin la nova filosofia comercial (sense oblidar l’anterior i la seva realitat, com ara la intermediació, per posar un exemple), que tota empresa del sector turístic hauria de seguir, on s’integrin les concepcions del reveneu management amb el suport d’un call center i del portal de la companyia. Aquesta combinació permetrà controlar l’inventari i una major eficiència en les relacions amb els clients i el branding de l’empresa. Així doncs, la pàgina web s’ha de transformar en una veritable eina de comercialització per a les empreses del sector turístic (figura 3), on el triangle “atreure-convertirmesurar”(3) regni en les estratègies de màrqueting:

És de vital importància recordar que no és suficient ser a Internet, sinó que cal preocupar-se (i ocupar-se) d’aparèixer entre els primers resultats de cerca que proporcionen Google, Yahoo, Windows Live o altres cercadors especialitzats. Conscients d’aquest fet, les empreses del sector turístic estan invertint molts recursos en activitats de posicionament, ja sigui natural (el que els cercadors proporcionen segons els seus propis criteris -SEO-); de posicionament “pagat” (que permet aparèixer en els primers llocs dels resultats -els famosos “enlaces patrocinados” de Google, per exemple-, però pagant per cada clic que l’usuari fa al nostre enllaç -SEM(4)-); i el que es pot tenir a les xarxes socials (SMM: Social Media Marketing), creant continguts als blocs, per exemple, perquè augmenti el nombre d’enllaços a la web i aquesta sigui visible als cercadors. Les accions de SEM requereixen, sens dubte, professionals molt preparats, ja que són inversions que es fan considerant la licitació per la compra de paraules clau que situaran l’empresa en els primers llocs dels resultats de la cerca, en què un sistema de subhasta fixa el preu, i obliga l’empresa a monitoritzar els costos d’aquests clics perquè aporti la ràtio de conversió(5) esperada.

• Atreure: a través del posicionament natural als cercadors, de campanyes “pay per clic” (SEM), de newsletter, de campanyes de comunicació on line (banners, enllaços, etc.) i off line (premsa, relacions públiques, etc.), de presència al món “2.0” (blocs, podcast, etc.), de campanyes d’e-mailing i de programes d’afiliats.

La web 2.0: les tecnologies socials en la comercialització on line

• Convertir: mitjançant la correcta aplicació a la pàgina web dels criteris d’usabilitat vigents (disseny clar, fàcil navegació, entorn intuïtiu, etc.) i el seu pilotatge amb tècniques d’investigació com ara l’eyetracking, per exemple. • Mesurar (“i-marketing”): a través de l’aplicació de sistemes i tècniques d’analítica web (Google Analytics: estudi de visites, de fidelització, paraules més cercades, evolució de trànsit, etc.; www.alexa.com: anàlisi de visites, comparativa amb la competència, webs enllaçats, etc.; http://adwords.google.com: estadístiques

Un cop la gran majoria de les empreses del sector turístic ja disposa de la seva pàgina web i se n’ha adonat de la importància en la comercialització dels productes i serveis, arribant a assolir un gran nivell d’efectivitat, es comencen a adop-

(3) Model presentat per Atrazcion. Màster de l’EUHT CETT–UB, 2006-07. (4) Els sistemes més populars són Google Adwords, Yahoo! Search Marketing, Espotting. (5) La ràtio de conversió és el tant per cent d’usuaris que, arribats a la pàgina web a través de clics pagats, hi acaben fent alguna compra.

4 20

tar el que s’han anomenat les tecnologies socials o, encara més breument, la web 2.0, després d’una etapa on els agregadors d’informació, com Orbitz, Travelocity i Expedia, per exemple, han desenvolupat la missió d’esdevenir el pont natural entre ambdues fases. Aquestes tecnologies fan que l’usuari tingui una gran rellevància, ja sigui com a creador de continguts, blocs, per exemple (www.technorati.com permet la cerca entre quasi 50 milions de blocs), com a recomanador o no de productes turístics (és el cas de portals d’avaluació com el www.tripadvisor.com), o per compartir fotografies (www.flickr.com, www.panoramio.com) o vídeos turístics (www.youtube.com). Són, per tant, noves eines per a una nova etapa i per a un nou consumidor (figura 4). La idea clau de totes aquestes tecnologies socials rau en l’oportunitat que donen a l’usuari per compartir les seves experiències i emocions, abans, durant i després del viatge, creant un vincle emotiu més fort que la simple informació que fins ara apareixia a les pàgines web (figura 5). Per aquest tipus de client no és suficient aquesta informació, o la que proporciona l’agència de viatges, sinó que prefereix contrastar la seva decisió amb altres usuaris que ja n’han viscut l’experiència. L’expert en “2.0”, Tirso Maldonado, no té cap dubte sobre el futur del turisme a Internet: “aquest fet forçarà els

portals turístics, les centrals turístiques, les cadenes hoteleres, etc., a integrar les tecnologies socials en les seves pàgines web per ajudar el client en el procés de decisió de compra. Hauran de fer-ho... o els clients marxaran”. Sense cap mena de dubte, actualment el sector turístic no només vol realitzar transaccions, sinó que també té com a prioritat relacionar-se amb una idea, amb una marca, amb una experiència, amb una comunitat..., i aquestes tecnologies, i la filosofia que hi ha al darrere, permeten que el sector estableixi aquests nexes d’unió, forts i rendibles. www.myspace.com és un exemple més de la utilitat de les social networking, no només en la vessant del “2.0”, sinó també per les campanyes de màrqueting que pot implementar, doncs permet que les marques creïn un perfil propi (on es poden incorporar fotografies, vídeos, música, etc.), convertint-se en un membre més de la comunitat i establint directament converses amb la resta de perfils (més de 150 milions d’usuaris al món i, en el cas d’Espanya, quasi mig milió d’usuaris d’entre 18 i 24 anys). D’altra banda, i com a complement a les tecnologies socials, han aparegut eines com ara el Google Earth o el Google Maps, que permeten georefenciar els hotels (com ja han fet Paradores o Iberostar) i que els usuaris incorporin aquestes dades als navegadors per dirigir-los sense pèrdua (figura 6).

Figura 3: Exemple d’ús correcte de la pàgina web

Figura 4: Projecte Alicia: incorporació de vídeo “you tube”

Font: www.hesperia.es

Font: www.alimentacioiciencia.org

215

Figura 5: Incorporació de comentaris de clients

Figura 6: Incorporació del Google Earth: EUHT CETT

Font: www.grup-soteras.com

Font: Google Earth

Els nous perfils professionals per a la comercialització on line en el sector turístic L’EUHT CETT ha apostat de manera decidida per formar professionals que combinin un gran coneixement del sector turístic amb el domini de les noves tecnologies i la contribució a la comercialització on line. El Màster oficial en gestió estratègica d’empreses turístiques, en la seva especialització en “E-Tourism: estratègies de màrqueting i comercialització”, dóna resposta a aquesta necessitat, cada cop més creixent, de nous perfils professionals. De forma resumida, i gràcies a les opinions d’alguns dels experts docents(6) que participen en el màster, es proposen unes pautes clau del perfil professional “comercialitzador on line” en el sector turístic. Lògicament, aquesta relació es pot incrementar amb altres habilitats i coneixements adquirits en la pràctica diària: • Actituds: proactivitat, implicació, capacitat de recerca i anticipació a les necessitats de la demanda. • Formació turística. • Especialització en màrqueting, comerç electrònic i revenue management.

• Coneixements d’internet: buscadors (SEO i SEM i SMM), màrqueting i comunicació on line, CRM, web 2.0, gestió de campanyes de comunicació. • Coneixements d’internet aplicats al sector turístic: PMS, motors de reserves, IDS, portals. És evident, doncs, que la tecnologia existeix; només cal incorporar-la al nostre pla de negocis, a la nostra comercialització i comptar amb professionals que sàpiguen utilitzar-la i integrarla en l’estratègia de l’empresa. n

Eugeni Osàcar Enric López Professors de màsters de l’EUHT CETT-UB

(6) Voldríem mostrar el nostre agraïment a tot l’equip docent del Màster oficial en gestió estratègica d’empreses turístiques, en la seva especialització en “E-Tourism: estratègies de màrqueting i comercialització”, per la seva contribució en la definició d’aquest perfil professional, i en especial a Toni Mascaró, director general d’eMascaró, Crossmedia Consulting; a Elisa Valero, responsable d’usabilitat i arquitectura d’Informació d’OgilvyInteractive; a Joan Gou, director general de l’agència de viatges receptiva Viatges Marítim; i a Carles Sanabre, de Sanabre Comunica.

4 22

Entrevista

JORDI HEREU, alcalde de Barcelona “Barcelona té una posició internacional envejable. La personalitat i qualitats com a ciutat la situen molt bé en els nous corrents econòmics del món globalitzat, que s’equilibren entre la indústria del coneixement, la investigació tecnològica i els serveis avançats, entre els quals trobem el turisme de qualitat.”

• Des de l’àmbit turístic, quins són els reptes de futur per a la ciutat de Barcelona tenint en compte que es tracta d’un sector de vital importància per a l’economia? Barcelona té una posició internacional envejable. Som una “marca” molt atractiva, tant per als visitants com per a les empreses, i amb el mèrit afegit que som la ciutat que no és capital d’Estat més ben situada en aquests paràmetres, cosa que vol dir que la ciutat té una personalitat molt definida i unes qualitats que la fan apta per als negocis, el turisme, la inversió, la investigació d’excel·lència, etc. En aquest sentit, som una ciutat que s’està situant molt bé en els nous corrents econòmics del món globalitzat, que s’equilibren entre la indústria del coneixement, la investigació tecnològica i els serveis avançats, entre els quals podem posar el turisme. El turisme és, parlant clar, una indústria, amb múltiples agents i activitats relacionades, però una indústria de primer nivell. Ara bé, no podem convertir aquesta indústria en monopoli i, de fet, no conec cap ciutat europea que pretengui viure només del turisme; però tampoc cap ciutat que li tanqui les portes. El repte és adequar el turisme a les característiques de la ciutat, fer-ne un vector de riquesa i d’internacionalització, però en equilibri amb les condicions de vida i de convivència que volem per a la ciutat. Cal recordar que el turisme representa el 14% del PIB de Barcelona. Dit això, els reptes de futur quedaran

reflectits en el Pla estratègic del sector que estem dissenyant. Té tres eixos vertebradors: serveis turístics de qualitat, amb alt valor afegit; extensió de l’oferta a tot l’any per trencar l’estacionalització; i estendre l’oferta als barris de Barcelona per descongestionar zones com ara Ciutat Vella i l’Eixample. I no cal dir que una de les meves prioritats és fer que els beneficis derivats del turisme, com de qualsevol altra font de riquesa, reverteixin de manera directa en el benestar de la ciutadania. La riquesa ha de traduir-se en oportunitats, i el benestar, en cohesió social. • Quins són els punts forts i febles de l’oferta turística de Barcelona? L’èxit turístic de Barcelona demostra que la ciutat té molts punts forts, i molt variats. Però hem de treballar més en els aspectes que he assenyalat abans, en especial en l’aposta dedicida per la qualitat, que implica millorar la formació dels professionals, per exemple, o l’especialització en alguns serveis. I vull destacar la competència i el molt bon nivell dels empresaris del sector hoteler i la seva capacitat emprenedora. Crec que hem de potenciar el turisme arreu de la ciutat, i no només en el centre, i que la cultura pot ser un factor per aconseguir-ho, a través de la xarxa d’equipaments culturals que estem creant. Barcelona és una ciutat única –com són úniques totes les ciutats, és clar!— pel seu caràcter i per la seva cultura, i hem de reforçar aquests trets com a atractiu

turístic. Quan dic cultura no dic només patrimoni cultural, sinó també creativitat. Crec que la creativitat de Barcelona és un factor a promocionar, perquè es manifesta en l’art, però també en l’arquitectura, la gastronomia, la moda... Això fa de Barcelona una ciutat important. • La fórmula més exitosa del model de gestió del turisme de qualitat és el basat en la col·laboració entre el sector públic i el privat? En general, sóc partidari de models de gestió mixtos amb fortes sinergies, per tal de crear valor afegit. Turisme de Barcelona és un model d’aquesta manera d’entendre la gestió, ja que en el consorci hi són representades les administracions i els empresaris i les associacions del sector. És un model basat en la col·laboració, l’entesa i el diàleg entre les parts. I on hi ha diàleg, hi ha intel·ligència i voluntat de trobar respostes davant dels reptes nous, voluntat de formar part de la solució i no del problema. Cadascuna de les parts, segons els seus interessos i experiència, aporta una visió del tema, de les demandes socials que hi bateguen, i això ens dóna una perspectiva global d’un aspecte tan complex com és el turisme. • Què diria als barcelonins que asseguren que el turisme els provoca més molèsties que beneficis? Per on passa la gestió de l’impacte del turisme que tingui en compte els drets i deures tant

5 23

dels residents com dels usuaris de la ciutat i en millori el benestar? Tornem a ser davant la necessitat de conciliar drets de diversa mena a l’hora de compartir l’espai públic de la ciutat. L’espai públic és limitat i per això cal diversificar-ne els usos, conciliar els interessos particulars i mantenir i conservar aquest espai comú que és l’escenari de la convivència. A Barcelona ens interessa un turisme de qualitat, respectuós i endreçat, i això comporta establir una certa autoritat sobre l’espai públic (el carrer, per entendre’ns), perquè altrament s’hi instal·la una falsa idea de llibertat que tendeix a l’abús. Això, no ho volem. I no ho admetem. L’Ordenança per la Convivència ens dóna legitimitat per establir aquestes regles de joc. És veritat, també, que el turisme es concentra sobretot en el centre de la ciutat, però aquesta pressió és inevitable perquè és on també es concentra el patrimoni històric més valuós. Hem d’aprendre a conviure amb això, com ho fan tantes altres ciutats a Europa i al món; però ha de ser una convivència pacífica, ordenada i equilibrada. • Per on passen les polítiques amb vista a millorar la projecció internacional de Barcelona? Per un turisme de qualitat lligat a la cultura? Les polítiques de projecció internacional estan del tot consolidades, però lògicament hem de continuar defensant la nostra posició. Insisteixo molt en l’oferta cultural, perquè és això el que mou una gran part del turisme urbà actual; això, i l’ambient de la ciutat, vull dir la qualitat que fa agradable el passeig, seure en una terrassa, observar, conversar. El turisme té pocs secrets: s’ha d’oferir qualitat i una relació de preus coherent. Això atreu un tipus de visitant que a Barcelona se sent com a casa i que respecta la ciutat. M’és igual si aquest visitant arriba en un creuer de luxe o en un vol “low-cost”: el que vull és el respecte per la ciutat i per l’entorn, la curiositat, la convivència. Al turisme de borratxera se’l combat potenciant la qualitat i marcant unes normes que impedeixin l’abús en l’espai públic. • Vostè ha dit que una de les prioritats per als propers anys és enfortir la capacitat creativa de la ciutat com a motor de la nova economia, mentre se segueix apostant per la diversificació de la base econòmica, amb el turisme, el comerç i els serveis com a pilars. Ens pot explicar aquest punt?

Volem que Barcelona sigui una ciutat inclusiva, cohesionada i segura, és a dir, amb una convivència real, des de la complexitat i la solidaritat. La qualitat de vida també es basa en això: convivència, oportunitats i serveis de qualitat. Per garantir-ho, necessitem que l’economia funcioni i que Barcelona tingui un cert lideratge en el sud de l’Europa mediterrània, perquè la competència entre ciutats és avui molt intensa. Això ens obliga a tenir un model econòmic molt diversificat, el motor del qual és l’economia del coneixement: tecnologia, investigació, universitat, creativitat, valor afegit i internacionalització. Des d’aquest cim de qualitat i exigència, ens obrim a tots els altres camps de l’economia, perquè hem de satisfer un mercat de treball amb nivells molt diferents de qualificació. Aquest model integral també abasta el turisme: el nostre turisme de congressos i convencions està basat en el coneixement, el “know how” d’organitzar grans congressos amb èxit com el 3GSM, o els encontres científics de primer nivell. • Defineixi el “model Barcelona” de fer ciutat en el nou context de la globalització... El “model Barcelona” és la Barcelona que es veu al carrer. Una ciutat densa, barrejada, diversa, activa, creativa, i tot això relligat per una bona convivència. Barcelona és una ciutat de tots i per a tots. Els barris en són, potser, l’essència: espais d’identitat, que sumen en el conjunt, on la gent aprèn a relacionar-se, on troba els serveis bàsics, on participa a través de les entitats... Històricament s’ha entès el “model Barcelona” com un model de creixement basat en la col·laboració públic-privat, però jo vull anar més enllà. Vull que Barcelona sigui un model de convivència i de serveis de qualitat, perquè aquest és el repte que avui mateix tenen plantejat les grans ciutats arreu del món desenvolupat. • Si una part essencial per assolir la dimensió i competitivitat que Barcelona vol com a ciutat passa per millorar-ne les infraestructures de capitalitat, ja siguin de base econòmica (com ara l’aeroport), social o cultural, quina postura s’adoptarà en relació amb les altres administracions? Sóc sempre partidari de la cooperar i de compartir i no pas de plantejar greuges, que no vol dir que no reclami per a Barcelona unes infraestructures de connexió que tinguin el nivell que en requereix

l’economia. Puc dir que la relació amb la resta d’administracions implicades és d’entesa i de cooperació, i que l’actitud de l’Ajuntament de Barcelona és d’exigència i de “serena” vigilància. Per això, com a alcalde de Barcelona, vull que el consistori tingui capacitat decisòria en els principals òrgans que es creïn per gestionar els serveis. Tal i com mana la Carta Municipal, l’Ajuntament de Barcelona ha de tenir veu i vot en tots els òrgans decisioris estratègics en matèria d’infraestructures. Ara bé, per primera vegada, després de molts anys, les inversions de l’Estat comencen a materialitzar-se, així que és moment de mirar endavant i intentar recuperar el temps perdut. Que no vol dir que la ciutat no hagi passat per una etapa d’especial duresa pel que fa a la fallida d’infraestructures bàsiques i que algú haurà de respondre per això. • Què suposarà per a Barcelona i les seves infraestructures l’arribada de l’AVE i el seu traçat de pas per la ciutat? És vital per ala ciutat i per a Catalunya. Quan estigui feta la connexió amb França, importantíssima, d’alguna manera començarà a saldar un deute històric. Ara bé, més enllà del trànsit de passatgers i mercaderies, l’AVE tindrà repercussió en la vida dels ciutadans, perquè l’alta velocitat permetrà doblar la capacitat de la xarxa de rodalies, així que millorarà la mobilitat metropolitana. I tant Sants com la Sagrera, les dues estacions intermodals, guanyaran centralitat i en milloraran els entorns, en especial la zona de la Sagrera, on el cobriment de vies permetrà crear-hi equipaments, zones verdes i pisos de protecció. Sóc conscient que el traçat de l’AVE pel centre de la ciutat és polèmic i desperta una legítima inquietud –sovint alimentada amb demagògia— però malament aniríem si no fóssim capaços de fer aquesta obra, que altres ciutats han dut a terme, amb totes les garanties de seguretat i eficàcia. No hi ha un altre traçat possible per lligar en línia recta –la que demanen els trens— les dues estacions. Paral·lelament, la Generalitat està planificant la millora de la xarxa ferroviària arreu de Catalunya. I l’ampliació del Port i la inauguració de la terminal sud de l’aeroport ha de revertir positivament en l’economia global del país i en la consolidació de Barcelona com a ciutat capdavantera a l’Europa mediterrània. Així que tenim motius per ser optimistes, per posar-nos a treballar amb plena confiança en el futur. n

4 24

Opinió

L’ECONOMIA DEL CONEIXEMENT, el nou paradigma de les societats En l'últim decenni els països desenvolupats hem entrat, amb més o menys intensitat, en la societat del coneixement. A hores d’ara, totes les teories sobre el desenvolupament econòmic estan d’acord amb el fet que l'increment dels coneixements i els canvis tecnològics, i no l'acumulació pura i simple de capitals, són el motor d'un creixement durador. Això ha portat a les societats actuals cap a un nou paradigma conegut com a “economia del coneixement”, on aquest és l’essència de la competitivitat i el motor del desenvolupament a llarg termini. A la nostra societat, el desenvolupament econòmic i social i el manteniment de l’Estat del benestar es basen, essencialment, en el coneixement, en tots els seus aspectes: creació, emmagatzematge, transmissió i aplicació; o, en d’altres paraules, recerca, desenvolupament, disseny i innovació. Dins l’anomenada economia del coneixement, la informació i el coneixement han desplaçat en importància al capital en la creació de riquesa. La diferència en el nivell de desenvolupament de les societats contemporànies s’ha deixat d’explicar a través de la possessió de recursos naturals o de la capacitat de la seva infraestructura física. Com a sistema, aquesta economia comporta una nova definició dels factors de la producció. Als països més desenvolupats els factors motor de la riquesa són ara la recerca científica i, particularment, el desenvolupament tecnològic. Com va dir l’any 1990 el premi Nobel de Física, Jerome Friedman, “la innovació és la clau del futur, però la recerca és la clau de la innovació”. Des de la II Guerra Mundial, el resultat de l’activitat econòmica d’alguns països ja va començar a dependre menys de la transformació de la base física de la producció, és a dir, dels objectes (matèria i energia transformades en productes manufacturats), per passar a fer-ho més de la transformació de la base intel·lectual de la producció, és a dir, dels processos i les representacions dels objectes. Avui, més del 80% del PIB d’alguns països el generen activitats basades en el coneixement. El capital humà és clau en el creixement del PIB i la producció eficient descansa sobre la informació i el know-how. Més del 60% de treballadors de les economies més desenvolupades són treballadors del coneixement, que manipulen i interpreten informació en lloc de manipular màquines. L’economia del coneixement no es limita a la revolució en les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), ni al comerç elec-

trònic o la possibilitat de transmetre informació a qualsevol part del món en qüestió de segons. El procés de mundialització de l’activitat econòmica s’ha retroalimentat amb l’aparició d’una revolució tecnològica de primera magnitud liderada per les TIC, que si bé són les principals eines que han promogut el canvi, per si mateixes no han transformat la societat: han facilitat la difusió del coneixement i a crear-ne de nou, atès que són eines que permeten alliberar el potencial creatiu i el coneixement que posseeix la gent. La confluència d’aquests fenòmens ha determinat el procés de globalització, entès com la generalització de les capacitats de treball en xarxa d’una economia que funciona a temps real i a escala planetària, la qual cosa implica una important mobilitat dels factors productius i de les mercaderies (béns i serveis). A més, aquestes importants transformacions de l’oferta es combinen amb importants canvis en la demanda, que progressivament s’orienta cap a la despesa en mercaderies de caràcter intangible. El creixement sostingut del PIB no passa només per fer inversions en la tecnologia, sinó que cal tenir suficient capital humà, és a dir, saber, educació i formació de la població activa. El coneixement i l’educació han de ser tractats com a productes empresarials, mentre que els productes i serveis intel·lectuals innovadors i d’educació poden ser exportats amb un elevat valor de retorn, i també com un recurs productiu. Hi ha d’haver una transició cap a una producció basada en la ciència i la tecnologia avançada, fonamentada en la recerca i l’educació superior. En aquest context, si es vol que Catalunya entri plenament en la societat del coneixement i que es trobi entre els països més competitius del món, hem d’exigir al Govern que lideri un canvi de paradigma. Les empreses que utilitzen mà d'obra poc qualificada abandonen els països on l'Estat del benestar és elevat i els costos laborals són alts per anar a cercar països amb mà d'obra barata. L’economia del coneixement ens demana noves competències vinculades amb les necessitats de la societat i involucra la capacitat d’aprenentatge de les institucions, el sector productiu i acadèmic, la generació de xarxes interinstitucionals per a la solució de problemes i l’ús intensiu del coneixement a nivell social. n

Enric Canela President del Cercle del Coneixement

5 25

CETT Formació

I TROBADA GASTRONÒMICA per a futurs professionals de la restauració Entre els dies 14 i 18 de maig va tenir lloc, a l’Escola d’Hoteleria i Turisme del CETT, la I Trobada Gastronòmica, un esdeveniment amb vocació de continuïtat pensat especialment per a l’alumnat que cursa cicles formatius de cuina, serveis de restaurant i restauració, i concebut com un banc de proves gastronòmic en l’entorn pedagògic. Carles Gaig va ser l’encarregat d’inaugurar oficialment la primera edició de la Trobada Gastronòmica celebrada el passat mes de maig a l’Escola d’Hoteleria del CETT, en què cada jornada es va desenvolupar sota un especial leitmotiv. El dilluns 14 es va iniciar el torn d’activitats d’aquest encontre, amb la investigació culinària com a eix central. Hi va haver xerrades a càrrec de Jordi Herrera (Restaurant Manairó), Oriol Castro (elBullirestaurant), Pere Castells (Alícia. Centre d’Investigació en Alimentació i Ciència) i Xavier Mestres (IRC Investigació i Recerca culinària), així com diferents tallers sobre els ingredients per a la restauració (C.A. SOSA), l’ànec (Collverd) o el bacallà (Bacallaneries Ràfols). El dimarts 15 va estar dedicat a la restauració, amb demostracions de tall de pernil ibèric (Estirpe Negra) o de pa (Triticum), i xerrades a càrrec de Ramon Freixa (El Racó d’en Freixa), Paco Guzmán (Restaurant Santamaría), o Alfred Romagosa (Restaurant Drolma). Però el punt fort de la jornada va ser la celebració de la final del XII Concurs de Cuina i Restaurant CETT: els guanyadors en sala van ser la parella for-

mada per Sergi Garcia i Carla Banon, i en cuina, l’equip compost per Víctor Dellago, Sergi Puig i Jaume González. El jurat l’integraven diferents personalitats del món de la gastronomia i el disseny, com ara Roser Torras (GSR), Josep M. Vidal (Escola Massana), Ramon Freixa (El Racó d’en Freixa), Alfred Romagosa (Drolma) i Jordi Butrón (Espai Sucre). Els antics alumnes de l’Escola d’Hoteleria que actualment ocupen llocs de rellevància en el sector van protagonitzar la tercera jornada de la Trobada. Hi van intervenir Ferran Centelles (sommelier d’elBullirestaurant), Josep Armenteros (cap de pastisseria del Restaurant Gaig), Marc Fibla (cap de cuina del Dom), Anna Doñate i Sergi Sevillano (Restaurant Saüc), Silvia Rojas (cap de cuina d’Orígen 99’9%) i Roger Viñas (segon cap de cuina del Restaurant Manairó). El 17 de maig es va dedicar al món de la cocteleria, l’enologia i els productes propis del servei de sala, amb les intervencions d’Agustí Torelló (cava), Vichy Catalán (aigües), César Cànoves (el coneixement del tast), Carpier (fumats), Estirpe Negra i Bodegues Torres (maridatge de vins i pernil ibèric), i Cacao Barry (xocolata). Finalment, i per cloure la I Trobada Gastronòmica, a la tarda va tenir lloc la final del I Concurs de Mojito Bacardí CETT, de la qual va resultar guanyador Sergi Garcia, gràcies a la presentació que va realitzar del Mojito Tradicional i Mojito Innovació. Així doncs, durant el certamen l’Escola es va convertir en seu d’un petit congrés de restauració contemporània adreçat als futurs professionals del sector, que va comptar amb tots els ingredients que s’apleguen en les grans cites de la gastronomia. Una fita que possiblement assolirà encara més èxit en la propera cita: la II edició de la Setmana Gastronòmica al CETT, del 19 al 22 de maig de 2008. n

4 26

CETT Formació

ELS M STERS DEL CETT responen a l’especialització Taller de DISSENY I CUINA: el CETT del sector

i l’Escola Massana sumen experiències

Com ja anunciàvem en l’anterior edició del Tot CETT, durant els mesos de març i abril de 2007, alumnes del graduat universitari en arts i disseny de l’Escola Massana i alumnes de primer curs de CF de grau superior de restauració de l’Escola d’Hoteleria del CETT van compartir coneixements i intercanviar experiències al voltant del món del disseny i la cuina. El resultat: un tast gastronòmic ple de creativitat i enginy. La primera experiència conjunta entre l’EH CETT i l’Escola Massana, el taller “Què, qui, com, quan?”, es va desenvolupar en dues fases: en primer lloc, els alumnes del CETT van

rebre una classe sobre tècniques de disseny a l’Escola Massana, mentre que els alumnes de l’Escola Massana assistien a una demostració de pastisseria al CETT. El fil conductor de la sessió va ser la creativitat i la manera de traspassar-la a una elaboració dolça. Després d’aquesta primera immersió en l’altra disciplina es van formar setze grups integrats per quatre alumnes -dos de cada escola-, que van haver de treballar en equip per dur a terme una sèrie de treballs al llarg de diverses sessions. Per exemple, cada grup va desenvolupar una recepta de manera interdisciplinària, millorant-la amb l’aplicació de les tècniques de disseny, i fent una reflexió, tant al voltant de la realització culinària com dels continguts estètics i la seva capacitat de comunicació i transmissió de missatges. El resultat d’aquesta feina en equip sobre la creativitat, la cuina i el disseny es va presentar el dia 11 d’abril al saló Catalunya de l’Hotel Alimara. Entre els treballs més impactants van destacar campanyes publicitàries on el menjar es presentava de forma eròtica, com a reclam d’un producte turístic; jocs amb pigments comestibles fets a base de verdures, amb la finalitat d’introduir aliments poc acceptats en la dieta dels nens; o cartes de restaurant que jugaven amb el sentit de l’olfacte. n

La ponència de dos professors del CETT, finalista al Seminari Internacional d’Innovació i Turisme L’exposició dels professors del CETT Eugeni Osácar i Enric López va ser escollida com a finalista entre les ponències que es van presentar en el “Seminari Internacional d’Innovació i Turisme. Turisme i Branding: la clau per al desenvolupament turístic”, que va tenir lloc del 26 al 28 de setembre, al Parc Bit de Palma de Mallorca. La ponència es va basar en el Projecte de Transferència de Coneixements entre l’EUHT CETT-UB i Turisme de Barcelona (Tourism Destination Placement), que està donant lloc al web especialitzat en cinema, “Barcelona i cultura: Barcelona de pel·lícula”, que molt aviat serà operatiu. n

5 27

La Recepta Xocolata amb llet, formatge de Maó curat i taronja

Recepta per a 4 persones

Cremós dur d’avellanes i formatge: 110 g de pasta de Gianduja avellana CACAO BARRY (30% de xocolata amb llet, 70% de pasta d’avellana), 35 g de pasta d’avellana, 50 g de formatge de Maó ratllat, 40 g de xocolata amb llet. Pa de pessic de xocolata amb llet: 75 g de xocolata amb llet CACAO BARRY, 75 g de mantega, 30 g de rovells, 40 g de sucre, 75 g de clares, 25 g de farina. Salsa de taronja: 60 g de suc de taronja natural, quantitat suficient de sucre. Placa de xocolata i formatge: 150 g de xocolata amb llet, 30 g de pols de formatge de Maó. Altres: 9 grills de taronja.

Elaboració Cremós dur d’avellanes i formatge: Desfem la xocolata al microones, barregem les pastes i hi afegim el formatge. N’omplim un tuper quadrat de plàstic prèviament folrat amb paper film i ho reservem a la nevera. Pa de pessic de xocolata amb llet: Desfem la xocolata i la mantega al microones. A continuació barregem els rovells d’ou i 10 g de sucre. Muntem les clares a punt de neu amb el sucre restant, hi afegim les dues elaboracions prèvies i, finalment, la

Ingredients

farina. Omplim el motlle sense superar un gruix d’1,5 cm i ho deixem coure a 180ºC durant uns 12 minuts. Ho retirem del forn i ho guardem a la nevera. Salsa de taronja: Fem el suc de taronja, hi afegim el sucre, l’escalfem i el deixem reduir a la meitat. El colem i el deixem refredar a la nevera. El posem dins d’un biberó de cuina. Placa de xocolata i formatge: Desfem la xocolata i l’estirem per poder fer-ne plaques molt fines. Abans que la xocolata qualli, en ratllem el formatge per damunt, perquè el formatge hi quedi enganxat quan qualli. La tallem amb la forma desitjada.

Muntatge Col·loquem una porció de pa de pessic a la base del plat. A sobre posem un rectangle de placa de xocolata i formatge i, per finalitzar, posem el cremós al damunt de la xocolata i decorem el plat amb la salsa de taronja i uns grills. n

Coneguem Catalunya

Descobrint les TORRES DE GUAITA del Solsonès Les torres de guaita del Solsonès són un element patrimonial, històric i cultural molt important en la història d’aquesta comarca, tot i que són força desconegudes pels solsonins. Per donar-les a conèixer, Pol Riu, de 18 anys, n’ha analitzat la història en un treball de recerca que ha resultat guanyador del primer premi als treballs de recerca i turisme de batxillerat convocats per la Fundació Gaspar Espuña-CETT. “Com que el principal objectiu era divulgar turísticament aquests monuments, vaig iniciar una recerca sobre la seva història. En no trobar informació als arxius històrics de Solsona, únicament sobre

el context històric de l’època, i en constatar que en general es disposa de poca documentació, vaig emprar una altra metodologia: preguntar, entrevistar i visitar veïns propers a les torres o experts en la matèria -història o arqueologia- perquè m’oferissin una informació fiable. Llavors vaig pensar que seria molt interessant i útil, un cop feta la recerca històrica, editar uns fulletons propagandístics; constarien d’un breu resum dels estudis monogràfics del treball, que estarien complementats amb recorreguts a peu o en bicicleta entre les torres, i recorreguts des de Solsona a qualsevol torre per carretera.” Aquesta és l’essència del projecte de recerca que ha elaborat en Pol, que creu que “potser la causa principal de la gran desconeixença de les torres per part de la població de la comarca es deu a la poca importància que les administracions públiques donen a les torres tot i ser-ne les propietàries (Sallent i Riner en són les úniques de propietat privada).” Tot i que la iniciativa d’aquest alumne de batxilletat és només una proposta, explica que elaborant el treball ha après molt sobre la història de la comarca i ha conegut espais on mai havia estat, tot gaudint-ne a l’hora de fer el recorregut en bici. Per això convida tothom a visitar el Solsonès per descobrir les torres de guaita. n

4 28

AAA CETT

Associació d’Antics Alumnes del CETT

Els EXALUMNES DEL CETT

AVUI

Anna ALBUIXECH

Lara_ZABALLA

Amb només 33 anys, i des de l’agost de 2006, l’Anna Albuixech és directora del Neri Hotel & Restaurant, un hotel de 4 estrelles superior del grup Habitat Hotels. Ja fa onze anys que l’Anna va acabar els estudis de TEAT al CETT (1992–1995), que li van “aportar una base teòrica de coneixements del sector que em va permetre poder accedir a l’àmbit laboral més preparada. Del CETT en tinc molts bons records: companys, anècdotes, una relació molt bona amb el professorat, amb una gran experiència com a professionals del sector i com a docents que va ser molt enriquidora...”. Avui en dia, com a directora del Neri Hotel & Restaurant, l’Anna s’encarrega de gestionar el pressupost (ingressos i despeses), de la contractació del personal, la supervisió de les diferents tasques de l’hotel, l’atenció als clients “i tot allò que calgui perquè l’hotel no només funcioni sinó que ho faci amb un alt nivell de qualitat i amb diferenciació”. Assegura que està entusiasmada amb la feina actual: “L’establiment és fantàstic, la localització immillorable i l’equip humà, molt professional. És un producte del qual em sento orgullosa de formar-ne part.” De fet, el somni de l’Anna sempre ha estat ser directora d’hotel: “Una vegada assolida aquesta fita, el meu objectiu és aconseguir més experiència i coneixements que em permetin millorar dia a dia en l’execució del meu càrrec. També m’he plantejat l’ensenyament en un futur. Penso que ha de ser fascinant poder transmetre la teva experiència als futurs professionals del sector”. La trajectòria laboral de l’Anna, que també ha cursat la llicenciatura de ciències polítiques i sociologia a la UNED, i que actualment estudia la llicenciatura de publicitat i relacions públiques a la UOC, sempre ha estat molt vinculada al sector de l’hoteleria i el turisme: “Des dels 16 anys compatibilitzo els estudis amb la feina. Vaig començar molt jove perquè volia conèixer els hotels des de la base per poder després ser una directora amb experiència en tots els departaments i poder comprovar per mi mateixa la importància que cada càrrec de l’hotel té en el funcionament global de l’establiment”. L’Anna, que ja havia treballat com a cambrera, cuinera i recepcionista a l’Hotel Carlos de Canet de Mar (1989-1992) i com a recepcionista i al departament d’atenció al client en el Restaurant Café Polo de l’Hotel Rei Joan Carles I de Barcelona (1993-2005), va utilitzar la borsa de treball del CETT quan acabava els estudis de TEAT a l’Escola: “Era l’últim dia de classe i vaig anar-hi per veure què em podien oferir. Em van adreçar a Aqualeón Park (el Vendrell) i després d’una entrevista em van donar la feina com a comercial. Va ser una experiència molt bona”. Des d’aleshores, ha treballat com a professora de relacions públiques d’un curs de formació ocupacional de la Generalitat de Catalunya, a Calella (1996–1997), com a responsable del departament de banquets de l’Hotel Alimara (1996-1997) i com a executiva de vendes a Derby Hotels Collection (1998-2001), a Barcelona . També ho ha fet com a directora comercial i directora de qualitat de l’Hotel Roger de Flor, de Lloret de Mar (2001-2002), i com a directora de l’Hotel Coral Platja de Prestige Hotels, de Roses (20022004) i de l’Hotel-Balneari Colón, de Caldes d’Estrac (2004-2006). n

“Em vaig llicenciar en filosofia a la Universitat de Barcelona l’any 2003. Al CETT vaig fer el curs de tècnic en cuina i serveis de restaurant i bar (2003-2006) i ara estic estudiant un postgrau de processos editorials a la UOC.” Ens ho explica la Lara Zaballa, de 27 anys, que actualment i des de fa poc més d’un any treballa a Montagud Editores, a la redacció del quadern d’alta gastronomia Apicius. “Mai m’havia plantejat la possibilitat de treballar en una editorial gastronòmica, però era al lloc adequat en el moment adequat. Va sorgir la possibilitat i em va semblar un somni...” Efectivament, es podria dir que l’actual feina de la Lara li va com anell al dit: “Mentre estudiava al CETT era consumidora compulsiva dels llibres de Montagud Editores. I una fan total d’Apicius, ja que hi estava subscrita des del primer número. Sempre m’ha apassionat el món dels llibres i les revistes i la meva família sempre ha estat vinculada al periodisme escrit. Si a més la temàtica és la gastronomia... millor impossible. És perfecte. No puc estar més satisfeta. A vegades ni m’ho crec...”. La tasca que desenvolupa la Lara li permet compaginar a la perfecció la carrera universitària amb la tècnica: “Amb en Javi Antoja, director del quadern, pensem els possibles continguts de cada número. Ens posem en contacte amb els cuiners, visitem els restaurants i fem les sessions (fotografies, converses…). Quan tenim tot el material comença el treball de redacció, disseny, maquetació, revisió... i tornem a començar. A més també dono un cop de mà en la correcció d’alguns llibres a nivell tècnic (control de receptes, proporcions, vocabulari específic…)”. Amb il·lusió, la Lara diu que li agradaria poder desenvolupar el futur professional en aquesta branca. “De fet, estic estudiant un postgrau sobre processos editorials per ampliar els meus coneixements.” Quan li preguntem sobre quan i com es va començar a interessar pel sector turístic i hoteler, ens assegura que “la cuina m’ha apassionat des de sempre. Sóc una autèntica boja de la cuina però mai m’havia plantejat estudiar-la. A la meva família no hi ha cap relació professional amb el sector, però sí una passió brutal. Suposo que si a això hi sumem un futur incert tot just acabada la universitat i l’alineació dels astres del 13 de juliol del 2003, van fer que em decidís a buscar una escola. Al cap de dos mesos ja estava estudiant al CETT. L’Escola em va proporcionar la base necessària per poder-me desenvolupar en el món de la restauració, tant a nivell pràctic com teòric. Fins i tot ara, pel fet de seguir vinculada al món de la gastronomia, mantinc el contacte amb alguns professors, amb qui en general vaig tenir molt bona relació”. Si durant la carrera la Lara va compaginar els estudis amb feines a l’estiu de monitora de natació, socorrista i en hotels dels Estats Units, les Canàries i Holanda (“era la millor forma de viatjar i la més econòmica”), al primer any al CETT va fer ús del servei de borsa de treball de l’Escola: “Vaig trobar feina de cuinera a l’Hotel Barcelona, una experiència que em va anar molt bé per finançar-me els estudis i per aplicar els coneixements adquirits al CETT”. n

5 29

AAA CETT

Els exalumnes EMPRENEDORS Lluís_SÁNCHEZ “Quasi es podria dir que vaig néixer en un hotel. Els meus pares el van comprar quan jo tenia 6 anys i sempre hi he viscut. De jove treballava els estius i vacances a la cuina i al menjador”, ens comenta el nostre protagonista quan li demanem quin és l’origen del l’interès pel món del turisme i l’hoteleria. Tècnic en empreses i activitats turístiques, formació que va cursar al CETT entre els anys 1988-89 i el 1990-91, de seguida que va acabar els estudis va començar a treballar al departament de recepció de dos hotels de la cadena Sol-Melià, a Menorca. Després de 3 mesos va incorporar-se al negoci familiar, l’Hotel Avenida de La Seu d’Urgell, fent tasques de cap de recepció, administració i comercialització, i més endavant va ocupar el càrrec de sotsdirector, feina que realitza fins a l’actualitat. Als 36 anys, en Lluís Sánchez combina aquesta tasca amb la gestió del Restaurant Miscela i la del portal turístic spainmountains.com, del qual és director general. “Durant l’estiu del 1999, després de parlar amb els professionals turístics de la zona, vam veure que la majoria no tenien ni idea del que significava Internet i les possibilitats que oferia la xarxa per promocionar i comercialitzar negocis. Ens vam començar a plantejar la idea de crear un portal turístic a la xarxa, que estigués especialitzat en turisme d’interior i muntanya, ja que hi havia una manca total d’oferta d’aquest tipus de turisme. Així va néixer www.spainmountains.com. En un principi ens voliem centrar únicament en els Pirineus, però finalment vam decidir abraçar totes les zones de muntanya i l’interior d’Espanya, i d’aquí ve el nom del portal.” Constituïda per un grup de socis vinculats al món del turisme i les noves tecnologies, l’empresa ofereix, des de la Seu d'Urgell (Lleida), un producte de qualitat basat en l’atenció específica i personalitzada per a cada client, buscant un equilibri entre les exigències, necessitats i demanda d’un mercat global cada vegada més ampli i exigent, i els interessos empresarials dels associats. “Oferim solucions integrals. Amb l’ús de les tecnologies més innovadores, millorem i optimitzem la relació qualitatpreu i el valor afegit d’una gran

diversitat de serveis i productes, facilitant la realització de reserves directes a temps real a través de la pròpia central de reserves, l’adquisició de productes o la compra d’un paquet turístic complet. D’una banda, i pensant en els milers de petites infraestructures turístiques que existeixen en les zones de muntanya del territori nacional, generalment de caire familiar, els oferim la possibilitat d’utilitzar un espai en el nostre portal per vendre globalment les seves ofertes de serveis, a través de la gran finestra mundial d’internet i mitjançant un login i una clau d’accés, per tal d’actualitzar les ofertes en temps real les vegades que ho considerin oportú. De l’altra, facilitem als turistes nacionals i estrangers una completa informació sobre les muntanyes: allotjaments, restaurants, esports i activitats a l’aire lliure, oci i entreteniment, artesania i productes típics, mapes, creació de rutes, central de reserves on line... El nostre és l’únic portal d’Internet d’aquestes característiques i la nostra vocació és la de convertir-nos en el punt de referència per al turisme i l’oci en totes les zones de muntanya de la geografia espanyola. Per això, a curt termini, els meus objectius professionals passen per posicionar www.spainmountains.com a la xarxa i aconseguir comercialitzar i rendibilitzar al màxim les línies de negoci.” Amb referència a l’hotel i el restaurant, en Lluís diu que s’ha fet “una reforma integral que ens permetrà augmentar la categoria de l’establiment i donar un millor servei adaptat a les noves necessitats i preferències dels clients”, mentre que en un futur més llunyà es planteja “obrir una xarxa d’oficines-agència arreu d’Espanya per comercialitzar i gestionar la informació de les diferents àrees geogràfiques i donar millor servei en cada zona.” L’exalumne del CETT (fins avui segueix amb interès, a través de la revista i d’Internet, l’evolució de l’Escola) compta, entre l’hotel, el restaurant i el portal, amb una plantilla de 23 persones. Recomana “treballar una temporada a un altre país. És molt enriquidor, practiques idiomes i tens una visió diferent de com es treballa fora i de la manera de pensar que tenen els turistes que ens visiten. També seria interessant cursar estudis relacionats amb el món del turisme i les noves tecnologies, ja que en un futur inmediat seran imprescindibles. En darrer lloc, crec que l’especialització, la vocació i la pràctica són essencials per aprendre i millorar tot treballant.” n

4 30

Cuina i Química

TRUITA AL SALFUMANT

(Primera part: sistemes dispersos)* Sovint imparteixo conferències amb demostracions sobre ciència i tecnologia de la vida quotidiana, i especialment sobre cuina i alimentació a col·lectius diversos. Els meus objectius bàsics són ajudar a comprendre el mètode científic; contribuir a introduir una mica de racionalitat en les opinions i creences; i presentar l'activitat industrial i la tecnologia com una cosa natural, racional i convenient.

La meva xerrada se sol dir "La cuina, la química complicada" o un nom similar. No es tracta de grans novetats ni realitzo experiments sofisticats. Es tracta d'il·lustrar un discurs amb senzilles manipulacions de productes quotidians, amb l'objectiu d'habituar els assistents a observar la realitat amb una mirada més científica. Inicialment presento a l'auditori la visió científica com una activitat mental que consta de quatre etapes: la primera, la constatació que existeixen objectes, substàncies, organismes. La segona, la constatació que evolucionen o es modifiquen per interacció mútua, o en presència de l’energia; és a dir, hi ha fenòmens. La tercera etapa, un intent d'explica-

ció del per què es donen aquests fenòmens, que ens duu a entendre que, per tant, hem de tenir una explicació general del món o, dit en altres paraules, hem de tenir les nocions de ciència que permetin aclarir el fenomen concret. Finalment, la conclusió que una visió prou completa del món permetrà predir fenòmens nous amb un cert grau de versemblança.

El primer experiment Abans de començar la xerrada faig un primer experiment o, millor dit, la meitat d'un experiment. El meu experiment número 1 es diu "Glaçons contradictoris". Tinc un got llarg transparent ple fins a la meitat amb un líquid transparent, a temperatura ambient. Hi afegeixo dos glaçons i van a pararne al fons. Normalment algú de l'auditori sol expressar sorpresa pel fet que els glaçons no surin. Si ningú reacciona, jo mateix provoco l'observació. No explico el perquè d’aquest comportament poc habitual. Reservo el vas amb els glaçons en un racó de la taula ja que, en acabar el discurs, en tornarem a parlar. La meva explicació sol començar per plantejar-me i plantejar a l'auditori la següent pregunta: "Per què els ànecs suren més que els humans?" Una primera explicació basada en la menor densitat de l'ànec és qualitativament un bon intent, però quantitativament no funciona. La densitat de l'ànec no és tan baixa com això. Un segon intent d'explicació podria basar-se en l'aire atrapat per les plomes untades del greix de la glàndula uropígia situada a la cua: els ocells es freguen aquest greix per les plomes, que les fa en certa manera impermeables. Però amb l'aire atrapat per les plomes tampoc n'hi ha prou. S'ha de recórrer a una tercera explicació addicional, que sembla que és la correcta: la causa principal és que la cober-

315

tura de plomes greixades no es mulla amb l'aigua, i això genera una força de flotació que compensa el pes de l'animal. Cada barba de cada ploma simplement es troba dipositada a l'aigua, que es deforma una mica sota seu. Cadascuna d'aquestes deformacions genera una força microscòpica dirigida cap amunt que sustenta una mica l'ànec, i la suma de totes les forces és capaç d'aguantar l'animal quasi fora de l'aigua. Si més o menys s'entén l'explicació anterior, a continuació faig una nova pregunta: "Per què les truites s'enganxen en certes paelles però no en altres?”. Seguint l'argument anterior, el fenomen de la no mullabilitat que explica la flotabilitat dels ànecs, explica també per què les truites no s'enganxen a les paelles de tefló –no el mullen, però sí que s'enganxen a les de ferro o de ferro esmaltat.

La segona demostració Això ho il·lustro a la xerrada fent una truita. És el meu experiment núm. 2: "Truita que no s'enganxa". Bato primer la clara de l'ou fins a punt de neu i després hi barrejo el rovell. Escalfo una mica d'oli en una paella amb recobriment antiadherent i destaco el fet que l'oli no s'enganxa en absolut a la superfície, perquè rellisca per sobre sense mullar-la. Finalment preparo la truita que, en una paella nova, no s'enganxa en absolut i, sense forquilla, salta netament de la paella al plat, sense deixar cap resta a la paella... Un cop posats en el tema de l'ou, faig una pregunta addicional: "Què és una truita, des del punt de vista fisicoquímic?"; les respostes són molt variades: un sòlid groc, calent, flexible, gustós... Una barreja de proteïnes, greixos, colorants... Però, quin tipus de barreja? Una dissolució? Com estan disposades aquestes proteïnes i aquests greixos? Separades totalment? Els greixos hi són disposats com a boletes? I l'aigua de la clara i del rovell? La clara està formada principalment per aigua i albúmina, que són proteïnes globul·lars. Per la seva banda el rovell té aigua i proteïnes, però també greixos, que apareixen com gotetes disperses entre l'aigua, amb les proteïnes. Un ou batut és, doncs, un sistema dispers amb una fase aquosa externa que té disperses les proteïnes globulars i les gotetes de greix del rovell. En coure l'ou les proteïnes globulars es despleguen -coagulen- per l'increment de la temperatura i es tornen a enredar formant el gel proteínic hidrofílic, que reté en el seu interior l'aigua i els greixos. És com si fos una esponja de gel que retingués l'aigua i els greixos. També són gels similars un iogurt o un flam. Un gel és un sistema dispers, és a dir, una barreja de dues

fases immiscibles, una de sòlida que forma l'estructura i una altra de líquida, retinguda en el sòlid. Es genera un sistema dispers quan es juxtaposen íntimament dues o més matèries immiscibles. Les propietats que té són diferents de les dels components individuals, i no depenen només de la composició sinó també de la mida i el nombre de partícules del sistema. Una maionesa, per exemple, és un sistema dispers, una emulsió d'oli en aigua, amb proteïnes i colorants del rovell de l'ou. L'oli hi és en forma de gotetes, mentre que l'aigua de la clara de l'ou és la matriu contínua on hi ha disperses aquestes gotetes d'oli. La viscositat d'una maionesa és més gran com més gotetes hi hagi i més petites siguin.

Les barreges culinàries Es veu a simple vista que el pa és un sistema dispers, amb les seves bombolles de gas. Però l'interior de la massa del pa també ho és, perquè és un sistema dispers d'aigua, greix, midó i proteïna. I la llet, tot i que el sistema dispers que és -una emulsió- ja no es veu a ull nu. Malgrat això, el fet que sigui blanca ens ho permet sospitar: vol dir que hi ha petites partícules disperses en un líquid. Efectivament, la llet és un complex sistema dispers format per una dissolució d'aigua i lactosa que té disperses les gotetes de greix i els sòlids de la llet. En un gelat de llet típic hi ha una certa quantitat de líquid, que és aigua amb sucres i colorants dissolts; dins d’aquest líquid hi ha dispersos els sòlids de la llet, les bombolles d'aire, els cristalls d'aigua gelada, les gotetes de greix líquides, els cristallets de greix sòlids i, a més, cristalls de lactosa, colorants i altres substàncies en menys quantitats. Per això la cuina és complicada: les barreges culinàries són molt complexes. Encara ho són més les peces culinàries derivades de la biologia, com ara una cuixa de be o una col, o els objectes artificialment preparats, com ara un caneló o una croqueta, líquida o no. (Continuarà) n Claudi Mans i Teixidó. Departament d'Enginyeria Química i Metal·lúrgia de la Universitat de Barcelona. cmans@ub.edu *Resum de l'article Truita al salfumant, pendent de publicació a la revista Notícies per a Químics.

4 32

Internacional

NOUS DESTINS per a les estades en pràctiques A L’ESTRANGER A més d’Irlanda, França, Bèlgica, el Regne Unit, Portugal o Itàlia, els alumnes del CETT que decideixen fer una estada a l’estranger per complementar els estudis amb les pràctiques ja poden triar nous destins, com ara la Xina, la República Dominicana o els Estats Units. “Magnífic, meravellós, espectacular, únic, bestial, increïble, immillorable, gratificant, dur, extraordinari, útil, divertit, professional, inoblidable, crea addicció...” Amb adjectius com aquests descriuen l’experiència els alumnes de la dipomatura de turisme del CETT, d’entre 20 i 24 anys, que han realitzat una estada a l’estranger. Enguany, als destins tradicionals que el CETT posa a disposició per a fer l’stage se n’hi han sumat de nous: els Estats Units, la República Dominicana o la Xina, per exemple. Tres països que els estudiants no han dubtat a descobrir, mentre ampliaven la trajectòria professional amb les pràctiques. Tot i que per a la majoria era el primer cop que viatjaven a l’estranger per fer una estada d’aquest tipus, hi ha qui ja ho havia provat anteriorment, com l’Ana Domingo, que havia estudiat durant quatre mesos a Finlàndia amb el programa Erasmus de la Universitat de Barcelona, o en Jordi Figols Gagliardi, que va néixer i es va criar a Roma, “on vaig treballar com a cambrer en un parell de restaurants, i a Vascello Tour, una agència de viatges. A finals de l’any 2005 em vaig traslladar a Dublín, a Irlanda, per estudiar anglès. Vaig treballar a Fallon & Byrne, un food hall, durant 4 mesos”. Un altre cas curiós és el de la Yi Yang, xinesa. Estudia al CETT, de manera que va aprofitar l’estada a la Xina per tornar al seu país, retrobar-se amb la familia i amics, i gaudir de les vacances, mentre realitzava les pràctiques. Ha estat treballant com a recepcionista a l’Hotel Guomai, de Qiqihar, assu-

mint tasques d’informació, de facturació i de caixa; i com a recepcionista i cambrera al Marenostrum Restaurant de Beijing, una experiència “molt valuosa, perquè crec que gràcies a ella ja disposo de capacitat per treballar en un restaurant de nivell”. “El meu objectiu era acostumar-me a la jornada laboral de la Xina, ja que vull treballar-hi quan acabi la carrera, però si pogués repetir i fer una nova estada, triaria els Estats Units o altres països on es parli anglès, per millorar i practicar l’idioma”. I precisament als Estats Units, un dels nous destins que ofereix el CETT per realitzar-hi les estades, és on han viatjat en Vicenç Alcalde i l’Ana Domingo. Ambdós van ser durant un mes i mig a Nova York, treballant com a monitors d’estudiants a la Columbia University. El Vicenç va decidir fer l’estada perquè altres companys que les havien fet li van recomanar l’experiència, i hi havia l’atractiu del destí. “A més del fet de treballar a Nova York i de reforçar l’idioma, podia conèixer bé la ciutat i gaudir d’un entorn 100% real i autèntic. El resultat ha superat les meves expectatives: ha estat molt gratificant i he conegut molta gent -érem 80 monitors de països diferents-”, ens diu. Pel que fa a l’Ana, explica que “a mi em va captivar la presentació que en va fer la companyia al CETT. Vaig pensar que era una oportunitat única i que calia aprofitar-la per posar a prova les meves habilitats en la vida laboral. A la Columbia University hem treballat amb 1.000 estudiants, 600 dels quals estaven allotjats al campus. L’organització era perfecta; sabíem exactament què haviem de fer en tot moment. I la ciutat és espectacular, així com la gent que hi hem conegut”. Bèlgica, França, Itàlia o Irlanda han estat altres destins escollits per realitzar-hi treballs de tot tipus relacionats amb el món del turisme i l’hoteleria. L’Esther Garrido ha treballat durant dos mesos a l’alberg Killarney Youth Hostel, d’Irlanda. Comenta que les tasques variaven en funció del nivell d’anglès: “Jo he fet pràctiques no remunerades com a housekeeping, i després al bufet d’esmorzars, atenent els clients ...”. La

5 33

Nerea Zamorano va practicar i millorar el nivell de francès a París, com a recepcionista d’un hotel Husa situat a Montmartre: “Aquesta oportunitat m’ha permès sortir fora per aprendre molt i de debò; a més, hem rebut força ajuda econòmica i la situació de l’hotel era impressionant”. La Zuzana Kuljaceková i la Irene Maldonado han compartit estada, remunerada amb 250 euros, a Brusel·les, a l’hotel Husa President Park, de 4 estrelles. Durant tres mesos hi han treballat com a housekeeping i al departament de recepció i reserves. Per a la Zuzana els objectius han estat més que assolits: “He après molt i he millorat considerablement el nivell de francès, en una ciutat amb molta història. Jo volia conèixer gent i costums nous, millorar l’idioma, i al mateix temps superar el repte que suposa ser en un país on no coneixes ningú i on hi ha la barrera lingüística. I crec que me n’he sortit molt bé durant aquests tres mesos”. La Irene Maldonado diu que ha ampliat amb escreix els seus coneixements i experiència als departaments on ha treballat: “He après moltíssim sobre les diverses formes de treballar i d’organitzar-se, sobre la pràctica del dia a dia als departaments, i ho he fet en un altre idioma. He aprofitat al màxim aquesta oportunitat. De fet, m’agradaria tornar a Brusel·les per passar-hi una temporada i perfeccionar el francès, així com aprendre el flamenc.” A Roma, el Jordi Figols ha realitzat les pràctiques a Il Romitello, una “casa per ferie” transformada en estructura d’allotjament gestionada per la seva família, i propietat de la Congregación de las Hermanas de la Inmaculada Concepción de Castres. “Les pràctiques es van centrar en la direcció d’una

estructura hotelera de 32 habitacions. Hi vaig fer tot tipus de tasques (d’administració, al restaurant, a la recepció...), amb un sol objectiu: aprendre, aprendre i aprendre, i incrementar l’experiència laboral. Tot i que no es poden comparar les pràctiques a Roma amb les que vaig fer al restaurant de l’Hotel Alimara del CETT, he pogut veure quins són els hàbits de treball a ambdós països. Treballar en una estructura més petita m’ha permès treballar in situ a tots els departaments de l’hotel. A més, des que vaig arribar em van donar molta confiança, ja que des del primer dia vaig supervisar les operacions al restaurant. Allà he tret gran profit del meu pràcticum a l’Alimara”. Tots els stagières repetirien l’experiència, a llocs com Àustria, Alemanya, Austràlia, els Estats Units, a països de l’Àfrica o d’Àsia, al Carib... Com diu l’Esther Garrido, “al mateix lloc o en qualsevol altre. La qüestió és provar coses noves perquè quan ets allà, sol, t’espaviles”. Coincideixen a dir que és una experiència molt interessant i positiva que els estudiants del sector del turisme i l’hoteleria han de viure, perquè és perfecta per experimentar noves sensacions, aprendre bé l’idioma, conèixer un altre país, nova gent, nous costums, per aprendre de debò i fer-te més fort com a persona, madurar i conèixer gent nova. Com diu la Zuzana Kuljaceková, “jo ho recomano a tothom, perquè es tracta d’una gran oportunitat professional i perquè pots passar un dels millors estius de la teva vida, tot i que estiguis treballant”. I en Jordi Figols conclou: “cal aprofitar aquesta oportunitat per al desenvolupament personal i professional. Per això jo sempre recomano que es provi.” n

Gran èxit dels programes formatius més internacionals de l’EUHT CETT Durant el recent mes de juliol, l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT ha desenvolupat el curs d’estiu “Barcelona: modelo de destino turístico urbano y sostenibilidad” per a una vintena d’alumnes de l’entitat SENAC i de l’Instituto de Cooperación e Desarrollo Ambiente Total, importants institucions del Brasil. Tant professors de l’EUHT com de l’EHT del CETT han col·laborat en aquesta formació, que s’ha dut a terme a les instal·lacions de la Residència Àgora BCN, on també s’han allotjat els participants. Donat l’èxit del curs, l’Escola ja es planteja la possibilitat d’ampliar la col·laboració amb les dues entitats brasileres de cara al futur. D’altra banda i per segon any consecutiu, l’EUHT CETT ha impartit a alumnes de la Universidad de Monterrey, de Mèxic, el programa formatiu compost pels mòduls de “Mercadotècnia de Serveis” i de “Retail Marketing”, en què han col·laborat professors de l’Escola. Com en el cas anterior, la formació i l’allotjament també han tingut lloc a Àgora BCN. n

4 34

Internacional

Antics alumnes del CETT ARREU DEL MÓN... En Jaume Valldaura és director de RRHH del Penha Longa Hotel, Spa&Golf Resort Managet Ritz Carlton, de la companyia Hotel Arts, a Lisboa (Portugal). Diu que el seu pas pel CETT li va proporcionar la base de formació que li ha permès desenvolupar les competències professionals amb garanties de creixement. Avui, es planteja una nova fita a assolir: “Arribar a ser director general d’un gran hotel”. Només té 37 anys però ja en porta 24 vinculat al sector del turisme i l’hoteleria. I és que en Jaume Valldaura duu la vocació professional a la sang; per això va decidir estudiar TEAT al CETT, i va fer un programa de relacions laborals a EADA. “Durant el meu últim any de carrera vaig treballar a l’Hotel Arts compaginant els estudis amb la feina. La meva principal responsabilitat era oferir la màxima i més personalitzada atenció als organitzadors d’esdeveniments de l’hotel (Meeting Planners), amb el repte afegit que la posició de Conference Concierge encara era totalment desconeguda. Va ser una experiència molt enriquidora que em va possibilitar, després del que havia après a la diplomatura, entendre millor l’operativa d’un gran hotel i desenvolupar el talent de l’hospitalitat, en fer sentir els hostes com a casa i fer-los la vida molt més fàcil”. L’esperit de motivació per fer sempre les coses el millor possible i una actitud positiva van permetre que en Jaume promocionés dins l’hotel com a agent de con-

Traspassant fronteres • El CETT, a Turiciencia 2007 (Buenos Aires) Al congrés internacional Turiciencia 2007, que va tenir lloc del 13 al 15 de setembre a Buenos Aires, Argentina, la professora Alícia Nuzzolese va presentar, representant al CETT, la ponència “Metodologia de diagnosi d’implementació i monitorització de la competitivitat dels destins turístics”. • Estudiants de Panamà, al CETT Provinents d’un programa becat pel govern de Panamà, 33 alumnes d’aquest país cursen al CETT els estudis de grau superior en informació i comercialització turística i el d’agències de viatge, amb vista que un cop finalitzin el cicle accedeixin a la diplomatura en turisme. Tanmateix, també existeix un acord pel qual 12 llicenciats de Panamà realitzen durant aquest curs diferents programes de màster al CETT. El grup d’estudiants s'allotja a Àgora. n

vencions i banquets, una feina on la capacitat de negociació i atenció al client són essencials. “Després em van oferir la posició de cap de vendes de l’hotel Meliá Gran Sitges, un repte important per a mi perquè va suposar una experiència totalment nova. Per primer cop liderava un grup de persones i vaig haver de fer un gran esforç per aprendre les estratègies de venda individuals i de grups, i ser capaç d’elaborar un pla de màrqueting i pressupost per a un hotel de 307 habitacions amb molt potencial de convencions. Al cap d’un any i mig vaig passar a treballar en un hotel de la cadena Tryp Apolo. El fet de poder entendre millor el concepte de «Revenue Management» em va ser molt útil amb vista al següent destí professional: la docència. Volia provar l’experiència d’ensenyar el que havia après fins aleshores. Fruit de la casualitat, vaig enviar el meu currículum al Grup CETT, i vaig rebre l’oferta de treballar-hi com a responsable de l’àrea d’hoteleria, fent classes de TSAL, diplomatura i màsters; recerca i formació a CETT Consultors. A més, en seguir actiu a l’Hotel Alimara com a responsable de Qualitat i Medi Ambient mai vaig deixar d’estar prop de les persones -empleats, alumnes en pràctiques o clients-. Finalment, després de passar un any lectiu al CETT, vaig retornar a l’Hotel Arts com a assistent del director de RRHH. He passat tres anys fantàstics en què he après molt d’un bon cap i amic per arribar avui a ser director de RRHH d’un hotel de la mateixa companyia a Portugal. Actualment faig el que m’agrada: seleccionar persones que estimin i sentin aquesta feina; aconseguir que les persones que hi treballen ho facin de gust; que cada dia tots fem les coses millor, amb qualitat, respecte i compromís; i sobretot desenvolupant, motivant i reconeixent les persones que donen el millor de si en el sector, que és el més important del país”. En Jaume valora en els treballadors la formació, però també la presència i el nivell d’idiomes, i sobretot, l’actitud i les ganes d’aprendre a fer les coses bé. Fruit de la seva experiència, no dubta a recomanar a l’alumnat del CETT “que aprofitin els coneixements i l’experiència dels docents de l’Escola, i que quan facin pràctiques a qualsevol empresa s’esforcin a oferir el millor de si perquè és molt probable que aquesta sigui la via per quedar-s’hi”. També afegeix que “els idiomes són bàsics i l’única manera d’aprendre’ls bé és desplaçar-se al país. De fet, crec que obligatòriament s’hauria de fer una de les pràctiques a l’estranger”. Pel que fa a les competències diu que “les empreses turístiques, com a tals, ofereixen servei, de manera que tot el que es relaciona amb la manera com es fan i es diuen les coses és important”. n

5 35

Estudis i investigacions

“SABOR E SABER”, un proyecto

pionero de máster hecho realidad “Sabor e Saber”, un proyecto pionero de intercambio cultural entre Catalunya y Minas Gerais con la gastronomía como protagonista principal, se hizo realidad el pasado mes de agosto. Durante unos días, ocho aclamados chefs de cocina de Catalunya movilizaron al público del X Festival Internacional de Cultura y Gastronomía de Tiradentes, con cenas y charlas sobre la culinaria catalana. Esta iniciativa, que logró una gran repercusión en todo Brasil, era el resultado final del máster en turismo y mediación didáctica del patrimonio cursado en la EUHT CETT, destinado al desarrollo de proyectos turístico-culturales. Ahora que el proyecto “Sabor e Saber” ya se ha hecho realidad, para mi es muy gratificante recordar el nacimiento, los primeros momentos de esta iniciativa. Fue hace aproximadamente dos años, cuando la que sería una gran aventura eran simples ideas e ilusiones de una “chica brasilera” afincada en Barcelona. Mi deseo inicial era unir dos regiones muy presentes e importantes en mi vida: Minas Gerais, que me vio nacer y crecer, y Catalunya, que me ha ofrecido oportunidades profesionales y personales. Mis ideas y motivación personal iban en aumento, pero sentía que me faltaba una formación más específica en el campo turístico y cultural. Desde el primer día que estuve en la EUHT CETT-UB supe que allí podría encontrar lo que estaba buscando: un máster sobre turismo y patrimonio, centrado en el desarrollo de proyectos turístico-culturales, dónde ámbitos como el mar-

Juliana Velloso, con los chefs y camareros de “Sabor e Saber”, en Tiradentes.

keting turístico y cultural, la creación de productos turístico-culturales y el empleo de herramientas didácticas para la mediación cultural son aspectos básicos para su viabilidad.

Un máster con mucho gusto Los primeros meses del máster me aportaron nuevos conocimientos sobre el turismo y el patrimonio pero, sobre todo, me permitieron definir mucho mejor el proyecto, tanto desde el punto de vista académico como científico. Decidimos que la gastronomía debía ser el elemento clave de mediación y unión entre Catalunya y Minas Gerais. A partir de este concepto básico iniciamos las diferentes fases del proyecto, desde el análisis de la situación hasta la concreción del producto a ofrecer, pasando, por ejemplo, por la creación de la marca o el plan de comercialización y comunicación. Los distintos meses de esfuerzos y nervios, sumados a la ayuda inestimable de la dirección del máster y el apoyo de muchas personas, entre ellas los compañeros/as del máster, dieron como resultado “Sabor e Saber”, un proyecto pionero de intercambio cultural. Partiendo de la idea básica de nuestra iniciativa, consideramos que lo más oportuno era que distintos profesionales de la cocina catalana viajaran a Brasil, para que pudieran presentar la gastronomía catalana y conocer la culinaria mineira. Mientras buscábamos la mejor vía para conseguir este propósito, tanto económicamente como a nivel de repercusión mediática entre la población brasilera, hallamos una gran oportunidad estratégica en el hecho de enmarcar “Sabor e Saber” dentro de un evento gastronómico ya consolidado en Brasil y realizado en Minas Gerais: el Festival de Cultura e Gastronomia de Tiradentes.

4 36

De izquierda a derecha, la ponencia Cocina Catalana: técnicas, fundamentos y bases culturales, a cargo de los chefs Òscar Teixidó y Sergi Ferrer; el equipo de camareros; y el equipo de “Sabor e Saber”, degustando la típica cocina de Minas Gerais.

Brasil saborea la cocina catalana

Satisfacción y consolidación futura

Gracias a la solidez del proyecto y al patrocinio y colaboración de diversas empresas e instituciones, “Sabor e Saber” se hizo realidad el pasado mes de agosto. Del 17 al 25 de agosto, ocho aclamados chefs de cocina de Catalunya movilizaron al público del X Festival Internacional de Cultura y Gastronomía de Tridentes, en Minas Gerais, con sus cenas y charlas sobre la culinaria catalana. Cerca de mil personas, entre profesionales del sector, visitantes y comunidad local, pudieron conferir los “sabores e saberes” de Montse Estruch, Jordi Llobet, Alex Garès, Ismael Alonso, Oscar Teixidó y Sergi Ferrer, así como del minero André de Melo y del argentino Lucas Neri, ambos residentes en Barcelona. La primera edición del “Sabor e Saber” generó repercusión en todo Brasil. Además de visitantes de varias regiones, los principales medios de comunicación del país, ubicados en Sao Paulo y en Rio de Janeiro, también invadieron Tiradentes para entender las razones por las que la cocina catalana causa tanto furor en todo el mundo. Con las invitaciones agotadas, 150 comensales disfrutaron de cada una de las cuatro cenas. El resultado no podría haber sido mejor. La innovación y la creatividad, aliadas a la refinada técnica de los chefs catalanes, sorprendieron gratamente a los paladares de los participantes a los diferentes actos. La Escola d’Hoteleria CETT estuvo representada en Brasil con la participación destacada de Òscar Teixidó y Sergi Ferrer. Estos reconocidos cocineros y profesores presentaron la ponencia “Cocina Catalana: Técnicas, fundamentos y bases culturales”. Además de conocimientos teóricos, ofrecieron a los asistentes un conjunto de recetas sobre cocina catalana que fueron muy bien recibidas y valoradas por el público.

La valoración de la primera edición de “Sabor e Saber” es plenamente satisfactoria. El intercambio cultural gastronómico ha sido positivo para Minas Gerais y Catalunya; ahora existe un mayor conocimiento e interés entre ambas regiones. Además, se ha conseguido poner en valor el concepto básico del proyecto: situar en el eje central a la gastronomía, como patrimonio intangible a proteger y difundir. La repercusión del evento en los medios de comunicación brasileños y catalanes refuerza la idea del turismo vinculado a la gastronomía, favoreciendo el mayor conocimiento turístico de ambas regiones. Para el año 2008, el objetivo de “Sabor e Saber” es consolidar la marca e intentar introducir el proyecto en el calendario anual de eventos de Minas Gerais como una iniciativa que lleve a Brasil la cultura de otros países o zonas con identidad propia, a la vez que promocione Minas Gerais en el exterior. La relación con Catalunya sigue vigente, a fin de reforzar el intercambio cultural y gastronómico ya iniciado. Por ejemplo, el evento se realizará en Barcelona en dos periodos diferentes del año, incorporando como novedad la música. En Brasil tendrán lugar tres eventos, siendo el más importante el que se celebrará en agosto, cuando se pretende que esté representada toda la cultura catalana. En definitiva, y gracias a la formación académica y profesional que me aportó el máster de la EUHT CETT y a la experiencia del primer evento, estoy convencida que, durante el año 2008, “Sabor e Saber” en Barcelona será aún mejor. n Juliana Velloso. Alumna del Màster en turisme i mediació didàctica del patrimoni 06-07 Més informació: www.saboresaber.com

L’EUHT CETT-UB i l’Institut Europeu de la Mediterrània preparen el cicle de conferències “Mediterrani: les cuines de la convivència” L’EUHT CETT-UB i l’Institut Europeu de la Mediterrània estan dissenyant conjuntament el cicle de conferències “Mediterrani: les cuines de la convivència”, que s’hauria de realitzar durant el primer trimestre del 2008. La finalitat principal d’aquest cicle és aportar reflexions interdisciplinàries i diferents propostes que permetin valorar l’existència d’una base alimentària comuna dins l’àrea mediterrània, com a instrument de comunicació, complicitat, convivència i diàleg. Aquest cicle comptarà amb la participació de diferents i reconeguts especialistes internacionals relacionats amb el món de l’alimentació, la cultura i la convivència al Mediterrani, i es preveu que es pugui acreditar l’assistència com a crèdits de lliure elecció. n

5 37

Estudis i investigacions

LE PATRIMOINE GASTRONOMIQUE MAROCAIN, gage du développement de son tourisme culturel Si le Royaume du Maroc offre une mosaïque de plats riches et savoureux, ce n’est pas un pur hasard mais bien évidemment grâce à sa situation privilégiée, à la croisée des cultures et des civilisations, depuis la haute Antiquité. Le Maroc est gourmand de son authenticité, de ses recettes qui sont à cent pour cent le reflet de la longue histoire riche en traditions, ainsi que des particularités régionales. Le Royaume recèle des secrets gourmands profonds issus d’un savoir-faire ancestral, miroir du patrimoine du terroir. La cuisine est l’art qui témoigne du degré de civilisation dans un pays car les habitudes alimentaires d’un peuple sont toujours intimement liées à la géographie de sa localité. Une alternance d’austérité et de majesté, de rudesse et de douceur, de mesure et de démesure qu’offrent les montagnes, les plaines, les mers et les lacs, se retrouve dans sa cuisine marocaine, tout à la fois rustique et opulente. C’est dire que le patrimoine culinaire marocain se définit comme étant le miroir d’un passé séculaire et ancestral riche. La gastronomie marocaine, t’émoigne d’un brassage de cultures et de civilisations qu’a vécu cette terre, reconnue comme étant un carrefour de rencontres et de vie pacifique. Enfin cette gastronomie est le fruit d’un mixage de savoirs et de savoirs faire multiples, venus de plusieurs horizons. • La gastronomie est l’une des Composantes essentielles de l’offre touristique Etant donné que l’on ne peut pas concevoir une hôtellerie et, en l’occurrence, un tourisme sans une restauration, sans un hébergement, entre autre, nous considérons que le patrimoine culturel est l’une des composantes importantes et essentielles de cette industrie des loisirs. Dés lors, il n’est pas concevable de s’en passer car c’est le moyen le plus efficace pour divulguer un savoir faire des citoyens en la matière, ce qui contribue à la promotion de la culture locale ancestrale. La cuisine n’est pas seulement faire à manger, mais aussi et surtout faire appel à une culture, à une cérémonie, à des traditions, selon chaque région, chaque tribu. Le patrimoine marocain détient donc une grande place dans la promotion du tourisme et contribue, efficacement, si elle est bien faite,

au développement du secteur. Une bonne cuisine savoureuse, délicieuse, riche et variée, comme la marocaine, ne peut que rehausser la qualité du produit touristique. Par conséquent, il est de notre devoir à tous de mieux l’enseigner, la sauvegarder... • Ce patrimoine gastronomique est une véritable ressource économique dans le cadre de la politique touristique que mène le pays Au moment où le fast food a tenté de conquérir toute la planète, par l’implantation des entreprises de la restauration rapide et de repas à emporter (drive in, drogue store, Mac Donald’s… ), et où les Etats Unis ont voulu imposer cette tradition alimentaire, on constate aujourd’hui, que les fins Gourmets ont une nostalgie de la bonne table. Les personnes aux grandes traditions culinaires veulent alors retrouver les bonnes habitudes. C’est ce qui a donné naissance à ce qu’on appelle le Slow Food, né en Italie. Le slow food prône un retour aux plaisirs de la bonne chère. Ceci induit de prendre le temps d’apprécier un bon repas, de privilégier les produits du terroir et de saison et, si l’on va au restaurant, de choisir un établissement dont le chef de cuisine manipule ces produits avec goût et passion. Le slow food est un véritable mouvement lancé par une association qui porte son nom et qui comporte plus de quatre-vingt mille adhérents à travers le monde. Cette association encourage les gens à se réjouir des repas servis et de mieux savourer les préparations du terroir qu’un chef artiste présente avec doigté. Cette Association mène également des actions concrètes pour sauvegarder la diversité des gastronomies régionales, seul gage de notre identité et de notre culture. A la lumière de ces mouvements, nous confirmons la cuisine traditionnelle comme étant une vraie ressource économique, moyen important pour la création des économies de niches dans les régions de grand tourisme, là où la cuisine a fait sa renommée, telle que Fès, Marrakech, Essaouira... Les touristes deviennent de plus en plus amateurs de la bonne cuisine, de la cuisine du terroir, une cuisine faite bio. Notre responsabilité est alors grande dans le sens que nous devons encourager la création d’une restauration traditionnelle raffinée dans toutes les villes cibles d’un tourisme culturel, haut et de moyenne gamme. La gastronomie nationale

4 38

marocaine est, au même titre que l’artisanat, le folklore..., le gage de notre tourisme local de niche. • Nécessité de créer une Académie Nationale de Gastronomie Etant donné que le Maroc est un pays de grande cuisine, d’un patrimoine culinaire très varié et riche, la création d’une Académie Nationale de Gastronomie est nécessaire pour permettre la conservation et la mise en valeur de cette culture ancestrale. Ce conservatoire de la Gastronomie Nationale aura comme objectifs essentiels la revalorisation des cuisines et des produits en voie de disparition de même que la sauvegarde et la promotion du caractère honnête et sincère des cuisines régionales et nationales. Ce qui va prévenir le fait de dénaturer cet art ou de le conduire à la médiocrité. Une fois mise sur pied, cette Académie de Gastronomie Nationale, aura à entreprendre, comme tâche noble, une action permanente en faveur d’une cuisine de qualité élaborée à partir de produits naturels et authentiques, tant au plan gustatif que nutritif. D’ailleurs, l’implantation du centre de qualification hôtelière et touristique, dans l’enceinte de Touarga, à Rabat exprime pleinement cette volonté d’assurer la pérennité de cette facette de la richesse culturelle marocaine. Ce centre a la tâche de participer à la sauvegarde du patrimoine civilisationnel, culturel et humain. L’art culinaire marocain traditionnel, inlassablement transmis de mère en fille, est aujourd’hui la noble mission assignée au centre de qualification de Touarga. • A une époque marquée, à la fois, par un culte voué au patrimoine sous toutes ses formes et toutes ses expressions, et par les craintes liées à la mondialisation, le Maroc doit réorganiser son patrimoine gastronomique A cette époque où la mondialisation est le phénomène qui inquiète tout le monde, la sauvegarde du patrimoine culturel devient nécessaire pour que les nations maintiennent leur authenticité et identité culturelle. C’est pourquoi la sauvegarde du patrimoine gastronomique dans toutes ses formes s’impose dans le temps et dans l’espace. Et donc, l’art culinaire doit être vrai, sans maquillage ni falsification; en cuisine la vérité c’est la vérité. La cuisine doit être vraie parce qu’elle est l’expression d’une éthique issue des profondeurs de notre civilisation. C’est un art de vivre humain, une pratique qui, autour d’une table, permet d’améliorer et de conserver les rapports entre les membres d’une famille, d’un groupe d’amis, de collègues... La cuisine est un ensemble, un tout, une entêté, sans oublier que toute préparation destinée à nourrir l’être humain peut être et doit être de la cuisine. La gastronomie est une expression artistique qui implique une relation avec la pensée dont elle s’inspire de la même manière que la musique, la peinture, le tapis, et un art populaire quelconque. Si l’on dit que le peintre dispose de sept couleurs, le musicien de sept sons, le cuisinier lui aussi dispose de sept saveurs; c’est dire que l’art de la cuisine ne réside pas uniquement dans la confection des plats employant

des produits de luxe (truffe, foie gras homard...) ; toutefois, une simple purée de pommes de terre faite dans les règles de l’art doit être de la vraie cuisine. Enfin, la cuisine est une culture qui fait partie intégrante de notre vie quotidienne, c’est le principal moyen de réparation de l’organisme, et c’est la bonne cuisine qui fait le maintien de la santé en bon état. C’est aussi l’un des principaux témoins de la civilisation et des traditions d’une nation. Alors, sauvegardons notre cuisine, par la création d’un conservatoire national de la gastronomie, à l’instar des pays des grandes de renommée culinaire. • La gastronomie marocaine aujourd’hui tant à l’étranger que dans le pays revêt une importance capitale Car la cuisine est le signe d’une civilisation, d’une culture, sa sauvegarde devient un phénomène incontournable. Cette cuisine jouit d’une bonne image, au niveau national qu’à l’étranger. Le mode de vie ou l’art de vivre d’une nation se traduit par sa façon de se tenir à table et par sa tradition alimentaire. La cuisine marocaine, variée et riche, est le symbole d’une haute civilisation, car elle recèle un savoir faire très fin et très savant. C’est une cuisine riche en saveurs, en goûts, grâce à l’utilisation des condiments et des épices extraits d’un espace sain et pur (les montagnes et les plaines qui sont très fertiles et qui abritent cette variété d’épices et de condiments). La cuisine de nos arrières grands-mères constitue donc un art culinaire du terroir car faite avec finesse et avec goût dans des ustensiles fabriqués avec des matériaux purement naturels (argile, métal...) à base de produits naturels. C’est pourquoi on peut dire que la cuisine est l’âme d’un peuple car elle est le miroir de ses traditions ancestrales. La cuisine marocaine est le résultat d’un mélange des savoirs et du savoir- faire, grâce aux différentes civilisations et cultures qui se sont installées dans le pays au fil des siècles (berbères, juives, chrétiennes...). C’est ce qui a fait de cette cuisine une mosaïque de cultures et un tableau artistique de valeur. n Salah Chakor. Directeur ITHT de Tanger Més informació: www.salahchakor.com chakor52@gmail.com

5 39

TOT FLAIX Viatges Century participa en un workshop a Nord-amèrica. Del passat 29 d’abril al 4 de maig, Viatges Century, l’agència de viatges del Grup CETT, va participar amb 27 empreses turístiques més de Catalunya en un workshop organitzat per Turisme de Catalunya i Turisme de Barcelona a les ciutats de Nova York, Montreal i Toronto, tot coincidint amb l'exposició "Barcelona Modernity" en el museu Metropolitan de Nova York. Aquesta acció correspon a una iniciativa per tal d’incentivar que Catalunya i Barcelona siguin destinacions turístiques d’aquests països. Amb aquesta participació, Viatges Century va aconseguir promocionar els seus productes com a agència receptiva de turisme acadèmic i de turisme gastronòmic a més de 200 operadors turístics nord-americans i canadencs.

La directora general del Grup CETT, a la nova junta del Cercle per al Coneixement. El passat 19 de juliol van tenir lloc les eleccions per tal d’escollir una nova junta directiva que lideri l'associació Cercle per al Coneixement, amb la integració del Barcelona Breakfast, fins l'any 2010. La candidatura encapçalada per Enric Canela va aconseguir el suport dels associats i va poder formar la nova junta directiva composta per Enric I. Canela Campos, com a president; Joan Brunet Mauri, com a vicepresident primer; Antoni Brey Rodríguez i Ricard Ruiz de Querol com a vicepresidents; Remo Suppi Boldrito, com a secretari general, i Maria Abellanet Meya (directora general del Grup CETT) com a tresorera.

Alumnes de batxillerat de l’Escola Betània-Patmos, al CETT. Des del 25 de juny i fins al 13 de juliol, alumnes de primer curs de batxillerat de l’Escola Betània-Patmos van realitzar una estada de pràctiques als diferents departaments del CETT. Aquesta iniciativa permet a l’alumnat d’ensenyaments secundaris realitzar pràctiques en centres de treball i prendre contacte amb el món del treball i el seu sistema de relacions socials i laborals.

L'EHT CETT, seu de la cinquena semifinal de la II edició del concurs Cocinero del Año. El xef Sergio Ruiz, del restaurant de l'Hotel Neri, de Barcelona, es va imposar davant Víctor Ibáñez (restaurant El Mirador de la Venda, de Barcelona) i Oriol Margalef (restaurant La Venda, de Barcelona) en la cinquena semifinal del concurs Cuiner de l'Any (CCA, 27 i 28 de juny), que pertany a les comunitats de Catalunya, Aragó i les Balears. El cèlebre restaurador Martín Berasategui (3 estrelles Michelin i president del jurat) va lliurar el màxim guardó en una brillant gala celebrada a les instal·lacions del CETT, on la festa social va posar el fermall d'or a un esdeveniment que durant dos dies va reunir nombrosos professionals del sector de la restauració.

El CETT acull el Curs de maridatge del formatge Mahón Menorca amb la cuina catalana. Xefs catalans de renom com ara Carles Gaig, Montse Estruch, Xavier Franco, Jordi Herrera i Òscar Teixidó, responsable i professor de cuina del CETT, així com el sommelier Adolfo Gómez, han estat els mestres de cerimònia del Curs de maridatge del formatge Mahón Menorca, que s’ha dut a terme els dies 1 i 8 d'octubre, a l’Aula Demostració de l'Escola d'Hoteleria del CETT. Organitzat pel Consell Regulador del Formatge Mahón Menorca, el curs s’adreça al sector professional. No obstant això, alumnes de 3r curs de tècnic en cuina i serveis de restaurant i bar del CETT van poder gaudir de les sessions.

4 40

Recursos turístics • Amich-Galí, J. Los elementos científicos de las gastronomía. Barcelona: Eopro, 2006.

the hospitality and tourism industries. Amsterdam: Elsevier, 2007.

• Andreu Alabarta, E.; Martínez-Vilanova Martínez, R. Cómo gestionar una PYME mediante el cuadro de mando. Madrid: ESIC Editorial, 2007.

• García Villanueva, R.; Pérez López, C.; Piñas Azpitarte, M. J. Gestión financiera en el sector turístico. Inversión y financiación a largo plazo. Madrid: Pirámide, 2007.

• Báez y Pérez de Tudela, J. Investigación cualitativa. Madrid: Esic, 2007.

• Golombek, D.; Schwarzbaum, P. El cocinero científico. Cuando la ciencia se mete en la cocina. Barcelona: RBA, 2007.

• Blanco Prieto, A. Atención al cliente. 3a ed. Madrid: Pirámide, 2007. • Carlsen, J.; Charters, S. Global wine tourism. Research, management & marketing. Oxford: Cabi Head, 2006. • Cerrillo Martínez, A. (coordinador); Gil Casión, I.; Roca Fernández-Castanys, M. L. Casos prácticos de derecho de las actividades turísticas. Barcelona: UOC, 2006. • Cabarcos Novás, N. Promoción y venta de servicios turísticos. Comercialización de servicios turísticos. Vigo: Ideas propias, 2006. • De Jaime Eslava, J. Pricing: Nuevas estrategias de precios. Madrid: ESIC Editorial, 2007. • Esteve Secall, R.; Fuentes García, R.; Martín Rojo, M. del M. Estructura de mercados turísticos. Barcelona: UOC, 2006. • Fickson, D. Human resource management for

• Harris, M. Bueno para comer. Madrid: Alianza, 2007. • Institut Català de la Cuina. Corpus de la cuina catalana. Barcelona: Columna, 2006. • Kühnhanss, Ch. El arte de saber venderse. Barcelona: Robinbook, 2007. • López Bonilla, J. M. Perfiles de personalidad en la adopción de innovaciones turísticas: El billete electrónico como autoservicio tecnológico. Sevilla: Junta de Andalucía. • Luís Aduriz, A.; Gauthier, F-L. Diccionario botánico para cocineros. Donostia: Gourmandia, 2006.

Ministerio de Medio Ambiente, 2006. • Murray, R. Cómo escribir para publicar en revistas académicas. Barcelona: Deusto, 2006. • Pardo, M.; Luna, R. Recursos humanos para turismo. Madrid: Pearson Educación, 2007. • Petrini, C. Bueno, limpio y justo. Principios de una nueva gastronomía. Madrid: Polifemo, 2007. • Rodríguez Ardura, I. (coordinadora). Principios y estrategias de marketing. Barcelona: UOC, 2006. • Rodríguez González, P. Los andaluces y el turismo. La percepción social del turismo. Sevilla: Junta de Andalucía, 2007. • Salinas, G. Valoración de marcas: revisión de enfoques, metodologías y proveedores. Barcelona: Deusto, 2007. • Tapscott, D.; D. Williams, A. Wikinomics. La nueva economía de las multitudes inteligentes. Barcelona: Paidós, 2007.

• Martínez Giokolea, E.; Sebastià, L. Formació i orientació laboral. Madrid: McMillan, 2007.

• Tudela Aranda, J. El derecho del turismo en el Estado autonómico. Una visión desde la Ley del Turismo de la Comunidad Autónoma de Aragón. Zaragoza: Cortes de Aragón, 2006.

• Ministerio de Medio Ambiente. Buenas prácticas ambientales en los hoteles. Madrid:

• Tudurí, C. Turismo responsable, 30 propuestas de viaje. Barcelona: Alhena media, 2007.

Gestión del ocio en el ámbito turístico

Manual de Food Service

Xavier Puertas Editorial Síntesis

Mario Cañizal, amb la col·laboració d’Isabel Acevedo. Editorial Artyplan

El valor del present llibre resideix en la seva decisiva aportació a la construcció d’una metodologia estable per a la gestió d’un tipus de temps i d’activitats que denominem genèricament “d’oci”. Articulat en dues parts ben clares i definides, a la primera s’analitzen els conceptes d’oci i de temps lliure com a productes turístics en què el consumidor té un paper preferent. A la segona s’examinen les principals formes d’oci que es gestionen en l’àmbit turístic, la seva evolució històrica i l’estat actual. Per tot això, som davant d’una obra que interessa tant als professionals del turisme com a d’altres especialistes, ja que constitueix una base metodològica útil sobre la qual edificar futurs treballs d’investigació.

Aquest llibre suposa la culminació d’una trilogia de manuals que s’han creat amb la finalitat de donar resposta a tothom que vulgui millorar els coneixements sobre l’evolució del sector de la restauració fora de la llar a Espanya, tant des de la vessant econòmica com comercial. Cadascun dels manuals es correspon amb una fase evolutiva en particular del sector de la restauració i a cada llibre en figura una anàlisi estructural. En aquest cas, el llibre, que inclou gràfiques, fotografies i fitxes amb exemples reals, lectures recomanades... descriu conceptes, doctrines i mostra les tendències del sector a les economies occidentals i a Espanya.

Pàgines web d’interès Destinacions turístiques www.walkit.com www.portalturismoaccesible.org www.tripconnect.com Administració pública www.turismo2020.es

Allotjament www.galacticsuite.com Blogs www.turismo20.com www.diariodelviajero.com www.travelblog.org

Agències de viatge ww.aedave.es/publico/premios/ 1a_convocatoria_premios.htm www.tripology.com Serveis complementaris www.firstluggage.com

Recerca turística www.waksberg.com Portals www.expreso.info www.ithotelero.com

5 ESCOLA DE FORMACIÓ CONTÍNUA CETT CALENDARI DE CURSOS 2008 ÀREA DE TURISME

PRIMERA EDICIÓ

SEGONA EDICIÓ

28 i 29 de gener 28 i 29 de gener 4 i 5 de febrer 11 i 12 de febrer 11 i 12 de febrer 18 i 19 de febrer 25 i 26 de febrer 3 i 4 de març 7 i 8 d’abril 14 i 15 d’abril 20 i 21 d'octubre

10 i 11 de novembre 5 i 6 de maig 19 i 20 de maig 5 i 6 de maig 28 i 29 d’abril 2 i 3 de juny 6 i 7 d’octubre 13 i 14 d’octubre 3 i 4 de novembre 27 i 28 d’octubre 15 i 16 de desembre

PRIMERA EDICIÓ

SEGONA EDICIÓ

28 i 29 de gener 21 i 22 de gener 4 i 5 de febrer 11 i 12 de febrer 18 i 19 de febrer 18 i 19 de febrer 25 i 26 de febrer 25 i 26 de febrer 7 i 8 d’abril 31 de març i 1 d’abril 31 de març i 1 d’abril 7 i 8 d’abril 7 i 8 d’abril 14 i 15 d’abril 5 i 6 de maig 5 i 6 de maig 26 i 27 de maig 2 i 3 de juny

9 i 10 de juny 9 i 10 de juny 26 i 27 de maig 15 i 16 de setembre 30 de juny i 1 de juliol 29 i 30 de setembre 9 i 10 de juny 29 i 30 de setembre 15 i 16 de setembre 16 i 17 de juny 6 i 7 d’octubre 10 i 11 de novembre 27 i 28 d’octubre 13 i 14 d’octubre 17 i 18 de novembre 17 i 18 de novembre 24 i 25 de novembre 1 i 2 de desembre

Gestió del municipi turístic sostenible, enfocament, Agenda Local 21 Gestió d’eines i canals electrònics en la comercialització de les destinacions turístiques Creació i comercialització de projectes de turisme cultural La innovació com a resposta a les noves tendències en el turisme mundial La gestió del patrimoni cultural i el seu ús turístic Estar al mercat, estratègies de comunicació i comercialització Gestió eficaç d’oficines de turisme i centres d’informació Gestió de vendes: la comunicació i persuasió com a eines de la venda en el sector turístic Planificació estratègica per al desenvolupament turístic local Finançament de municipis, creació i gestió de productes turístics Direcció estratègica del màrqueting turístic

ÀREA D'HOTELERIA Finances per a no financers a l’hoteleria La venda i comercialització hotelera en els canals electrònics Gestió econòmica per a responsables del manteniment hoteler Gestió del F&B. Optimització de recursos Bones pràctiques ambientals en els hotels L'atenció al client: una oportunitat de venda Management Global Revenue Management I Tècniques de venda i comercialització en el sector hoteler Gestió d’equips interculturals Gestió de banquets i congressos d'un hotel. Optimització de recursos Implantació de sistemes de qualitat en empreses hoteleres: un cas pràctic Revenue Management II Gestió de l'allotjament en establiments hotelers. Optimització de recursos Anàlisis de costos en el sector hoteler Gestió del manteniment hoteler Posicionament i optimització de webs d'establiments hotelers Gestió hotelera: Direcció d'equips

ÀREA D'IDIOMES

ÚNICA EDICIÓ

Francès per a comercials d’establiments hotelers (nivell mitjà) Anglès per al personal de sala (nivell bàsic) Anglès per al personal de recepció i allotjament d’establiments hotelers (nivell mitjà) Anglès per al personal de sala (nivell mitjà) Francès per al personal de recepció i allotjament d’establiments hotelers (nivell mitjà) Anglès per a comercials d’establiments hotelers (nivell mitjà)

ÀREA DE RESTAURACIÓ I CUINA

Del 4 de febrer al 5 de març Del 5 de febrer al 6 de març Del 31 de març al 30 d'abril De l’1 d’abril al 6 de maig Del 7 d’octubre al 6 de novembre Del 13 d’octubre al 12 de novembre PRIMERA EDICIÓ

SEGONA EDICIÓ

Tècniques de servei de restaurant Del 28 de gener al 13 de febrer Creativitat, la intuïció al plat 4 i 5 de febrer Disseny i elaboració de pa per a la restauració 11 de febrer Taller de pastisseria d’avantguarda en restauració 18 i 19 de febrer Aplicacions del buit a la cuina 25 i 26 de febrer Iniciació a sommeliers De l’1 al 30 d’abril Perfeccionament de tècniques de servei de restaurant i iniciació a la direcció de sala Del 7 al 22 d’abril Gelats i postres fredes 7 d’abril Planificació de menús i dietes especials 14 i 15 d’abril La gestió del capital humà a la restauració 21 i 22 d’abril Tècniques i tecnologies innovadores a la cuina 21 i 22 d’abril Gestió de restauració en grans esdeveniments 28 i 29 d’abril Revenue Management en Restauració 5 i 6 de maig Tècniques de servei de cafeteria i bar (barman) Del 2 al 12 de juny

Del 29 de setembre al 15 d’octubre 29 i 30 de setembre 27 d’octubre 20 i 21 d'octubre 13 i 14 d'octubre Del 14 d'octubre al 12 de novembre Del 3 al 19 de novembre 3 de novembre 13 i 14 d'octubre 3 i 4 de novembre 17 i 18 de novembre 17 i 18 de novembre 29 i 30 de setembre Del 17 al 27 de novembre

www.cett.cat/formacio_continua

Publicació del Grup CETT President: Miquel Alsius Consell de redacció: Maria Abellanet, Carme Cassà, Marta Cusó, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, Pilar Matamala, José A. Pérez-Aranda, David Peguero, Helena Puig, Enrique Portales Han col·laborat en aquest número: Manel Bassols, David Canela, Vinyet Capdet, Àlex Climent, Assumpta Domènech, Ricard Edo, Elisenda Farràs, Enric López, Isabel Lugo, Kenia Mármol, Maite Martínez, Roser Martínez, Esther Obiols, Eugeni Osàcar, Ramón Rodrigo, Monique Rous, Glòria Sanmartín, Ramón Serrat, Xavier Torres TOT CETT: Agraïments: publicació Centre d’Estudis d’Hosteleria Turisme Enric Canela, Núria Carmona, ACAV, Annadel Albuixech, Vicenç Alcalde, Diego iBartolomé, Salah Chakor, Anna Domingo, Glòria Deulofeu, Jordi Fígols, Francisco CETT, i deCarnerero, l’Escola Universitària d’Hosteleria i Turisme Xavier Franco, Esther Garrido, Jordi Hereu, Zuzana Kuljacekova, Irene Maldonado, CETT, centre adscrit a la Universitat de Barcelona. Ainhoa Medrano, Claudi Mans, Òscar Martínez, Marian Muro, Pol Riu, Lluís Sánchez, Jaume Valldaura, Juliana Velloso, Yi Yang, Lara Zaballa, Nerea Zamorano PRESIDENT: Gaspar Espuña. Edició Mar de Paraules CAP DE REDACCIÓ: Joan Massanés.

Redacció HANPrat COL.LABORAT EN EL PRESENT NÚMERO: Olga Maria Abellanet, Margarita Arasa, Carme Cassà, Dipòsit legal: Vinyet Capdet, Elisenda Farràs, Nan Ferreres, Ramon B-52.226/2001 Iglesias, Pepe Macías, Jordi Oller, Xavier Puertas, Grup CETT Josep Av. CanMaria Marcet,Rabanal, 36-38 Damià Serrano, Delfí Torns, 08035 Barcelona Llorenç Torrado, Juan Tugores, Mireia Vila i Andreu Tel.: 93 428 07 77 – Fax: 93 428 67 77 Vilaginés. www.cett.cat – cett@cett.es REDACCIÓ: Av. Can Marcet, 36-38 08035 BCN.