Introducció > Un llibre nascut de la ignorància

UN LLI DE LA Introducció

BRE NASCUT IGN ORÀNCIA

«El dubte és el principi de la saviesa»

Aristòtil (384-322 aC) FILÒSOF GREC

Aquest llibre és el resultat d’una interpel·lació —«Pare, què hi fas a l’Ajuntament?»— i de l’intent de contestar-la. D’aquesta primera pregunta, i de manera encadenada, en vaig fer sorgir una altra, i una altra, i una altra... fins a redactar un llibre com el que teniu a les mans, amb respostes concretes a tota aquesta bateria de qüestions.

Us confesso que és un llibre que feia temps que tenia ganes de llegir, i deu ser probablement per això que m’he animat a escriure’l. Com va dir una vegada l’escriptor francès Anatole France (1844-1924), és possible que no hi hagi motiu per a lamentar la nostra ignorància: si ho sabéssim tot, no ens atreviríem a res. I, precisament, gràcies als dubtes que vaig tenir en intentar contestar aquella primera pregunta de les meves filles –en definitiva, què vol dir fer de representant públic?–, i als dubtes que han anat venint després, ha pogut sortir un llibre com aquest. Senzillament, de l’atreviment que neix de la pròpia ignorància.

El dubte, doncs, ha estat com sempre un excel·lent començament, una bona entrada al coneixement. Els filòsofs antics –que eren persones que s’havien especialitzat en el pensar– deien que admirar-se de tot allò que ens envolta i fer-se’n preguntes és l’origen del saber. Sovint acabem ensenyant allò que necessitem aprendre i, per tant, no us vull pas amagar que escriure aquest llibre m’ha ajudat a ordenar i clarificar les meves idees i m’agradaria, ara, que també us fos útil a vosaltres.

Lectors i lectores, en paraules de Michel de Montaigne, aquest és un llibre «escrit de bona fe». L’he anat produint a poc a poc durant una colla d’anys, escamotejant hores a la família, als amics, al son, a la televisió… i dedicant-hi molts moments del meu temps lliure; per tant, esmerçant-hi una part important del meu patrimoni. L’he redactat de manera planera perquè el puguin entendre les meves filles, que és com dir que sigui útil a tots els joves i les joves com elles. I, malgrat que probablement no els diré gaire res de nou, també podria ser que interessés als pares i a les mares, als mestres i educadors, als dinamitzadors dels Consell d’Infants, als representants municipals i, en definitiva, a qualsevol ciutadà que se senti captivat pel joc democràtic. Que hagi pretès fer un llibre clar i senzill, amb intencionalitat didàctica –«escrit de manera lleugera», per fer servir les paraules del pedagog brasiler Paulo Freire–, d’entrada no deu pas ser cap desmèrit, suposo.

I un últim avís: aquest treball reflecteix, és clar, els meus pensaments sobre tot allò que s’hi explica. Recull les idees que he anat treballant mentre el preparava. Però, tal com ens va fer notar el filòsof Josep-Maria Terricabras en un llibre sobre el fet de pensar, l’expressió «els ‘meus’ pensaments» de vegades es refereix a «pensaments que ‘he fet’ meus» però que són originats per d’altres, i de vegades a

«pensaments ‘originals’ meus», que ha produït directament el meu cap. Com us podeu imaginar, en aquestes pàgines n’hi ha molts més dels primers que dels segons perquè dir coses noves és molt difícil i perquè, en definitiva, tots ens hem anat fent a partir d’allò que hem après.

En fi, sense més preàmbuls, doncs, passeu pàgina i comencem.