Operació món: Valencià: Llengua i literatura 3º ESO (demo)

INCLOU

IC

ÈN

S

LL

PROJECTE DIGITAL C IA 1 2 ME

SO

3

Trimestre 1

ESO

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA A. Berenguer; H. Garcia; V. Gómez; G. López-Pampló; M. Monar; P. Santacreu

r e p

ió c a

n ó O m

Índex Els continguts del curs

Som artistes ......................................................................................................... 10

Coneixes el lloc on vius? ............................................................................ 88

1 Ciència i societat

4 (In)comunicació?

. . ......................................................... 12

1. Comunica’t Lectura: La balena blanca. ................................................................................. 14 Vocabulari: La navegació a vela i la pesca ................................ 18 Expressió oral i escrita: Els textos divulgatius. ................. 20 2. Coneix la llengua Lèxic: La derivació i la composició ...................................................... 24 Gramàtica: Paraules, sintagmes i funcions ............................. 28 Ortografia: Els signes de puntuació .................................................. 32 3. Coneix la literatura Educació literària: Introducció a la literatura medieval. ................................................................................................................................... 34 Comprén i aplica. Reflexiona i valora.

Posa a prova les teues competències .................................................... 37

2 Poesia

.................................................................................................... 38

1. Comunica’t Lectura: Tres poemes ............................................................................................ 40 Vocabulari: Les plantes ....................................................................................... 43 Expressió oral i escrita: Els textos expositius. ................... 44 2. Coneix la llengua Lèxic: Família lèxica, camp semàntic i camp associatiu .......................................................................................................... 46 Gramàtica: El sintagma nominal ........................................................... 48 Ortografia: L’accentuació i la dièresi .............................................. 54 3. Coneix la literatura Educació literària: La poesia trobadoresca i la lírica medieval ........................................................................................................ 58 Comprén i aplica. Reflexiona i valora.

Posa a prova les teues competències .................................................. 63

...........................................................

90

4. Comunica’t Lectura: L’obertura del cas............................................................................. 92 Vocabulari: El teatre. ................................................................................................ 96 Expressió oral i escrita: Els textos instructius .................... 98 5. Coneix la llengua Història de la llengua: L’origen de la llengua ..................... 102 Gramàtica: El predicat verbal (I).

El complement directe. ................................................................................... 104 Ortografia: La esse sonora .......................................................................... 106 6. Coneix la literatura Educació literària: El teatre medieval. ......................................... 108 Comprén i aplica. Reflexiona i valora.

Posa a prova les teues competències ..................................................... 111

5 Vida

........................................................................................................... 112

1. Comunica’t Lectura: Un monstre a pedaços ............................................................ 114 Vocabulari: El cos humà .................................................................................... 118 Expressió oral i escrita: Els textos descriptius .................... 120 2. Coneix la llengua Història de la llengua: L’època d’esplendor ........................ 124 Gramàtica: El predicat verbal (II).

Altres complements verbals ..................................................................... 126 Ortografia: La esse sorda ............................................................................... 130 3. Coneix la literatura Educació literària: El segle d’or ................................................................ 132 Comprén i aplica. Reflexiona i valora.

Posa a prova les teues competències ................................................. 137

6 Polseres solidàries

.................................................. 138

1. Comunica’t Lectura: Pols oposats ............................................................................................ 66 Vocabulari: Sentiments i emocions .................................................. 70 Expressió oral i escrita: L’exposició oral. .................................... 72 2. Coneix la llengua Lèxic: Els neologismes .......................................................................................... 74 Gramàtica: El subjecte. El predicat nominal ......................... 76 Ortografia: El vocalisme .................................................................................... 80 3. Coneix la literatura Educació literària: La prosa medieval i les cròniques. ................................................................................................................... 82 Comprén i aplica. Reflexiona i valora.

Posa a prova les teues competències .................................................. 85

1. Comunica’t Lectura: Segon descobriment: «No existeix la paraula dolor» ........................................................................................................ 140 Vocabulari: Malalties i salut ......................................................................... 143 Expressió oral i escrita: Els textos periodístics.

La notícia ............................................................................................................................... 144 2. Coneix la llengua Història de la llengua: La llengua en els segles xvi, xvii i xvii ......................................................................................... 148 Gramàtica: Combinació de pronoms. Perífrasis verbals .......................................................................................................................................... 150 Ortografia: X, tx, ig ................................................................................................... 154 3. Coneix la literatura Educació literària: Ausiàs Marc .............................................................. 156 Comprén i aplica. Reflexiona i valora.

Posa a prova les teues competències ................................................ 159

Dossier d’aprenentatge .............................................................................. 86

Dossier d’aprenentatge .. ................................................................... 160

3 Em passa que…

................................................................. 64

Centres sostenibles: t’hi apuntes?

................................................... 162

7 Rebutgem la violència

..................................... 164

4. Comunica’t Lectura: Soc la Xènia i aquest és el meu blogt .............. 166 Vocabulari: Mitjans de transport. La moto ........................... 170 Expressió oral i escrita: El reportatge i la crònica ........ 172 5. Coneix la llengua Llengua i societat: Les llengües en contacte .....................176 Gramàtica: Les preposicions i els connectors ................ 178 Ortografia: G, j, tg i tj ............................................................................................ 182 6. Coneix la literatura Educació literària: Joanot Martorell i Tirant lo Blanc ............................................................................................................. 184 Comprén i aplica. Reflexiona i valora.

Posa a prova les teues competències ..................................................187

8 Estem sols a l’univers?

................................. 188

1. Comunica’t Lectura: L’informe .................................................................................................... 190 Vocabulari: Tradicions i festes ................................................................ 194 Expressió oral i escrita: Gèneres periodístics d’opinió ....................................................................................................................................... 196 2. Coneix la llengua Llengua i societat: Les llengües constitucionals ............ 198 Gramàtica: L’oració composta (I) ................................................... 200 Ortografia: Les oclusives finals.

Les consonants vibrants i les nasals ........................................... 204 3. Coneix la literatura Educació literària: La literatura del segle xvi ..................... 208 Comprén i aplica. Reflexiona i valora.

Posa a prova les teues competències .................................................. 211

9 Pluralitat

....................................................................................

212

1. Comunica’t Lectura: Entrevista a Francesc Queixalós ............................ 214 Vocabulari: L’aigua i els rius ....................................................................... 218 Expressió oral i escrita: L’entrevista ............................................. 220 2. Coneix la llengua Llengua i societat: Els registres .......................................................... 224 Gramàtica: L’oració composta (II) ................................................... 226 Ortografia: L, ll, l·l, tl, tll. Aplecs consonàntics .............. 230 3. Coneix la literatura Educació literària: La literatura dels segles xvii i xviii .............................................................................................. 232 Comprén i aplica. Reflexiona i valora.

Posa a prova les teues competències ............................................... 235 Dossier d’aprenentatge .. ................................................................... 236

Apèndix CONJUGACIONS VERBALS

Així és el teu llibre DESAFIAMENTS QUE MARQUEN TRIMESTRE 2

11

4 Educació de qualitat

5

Educació de qualitat

PRODUCCIÓ RESPONSABLE

En aquest treball et serà molt útil consultar el Nomenclator Toponímic Valencià, que et mostrarà en un mapa els diversos espais del teu municipi (barris, partides, camins, séquies, fonts, polígons, tossals, rius, etc. ) També et vindrà bé tindre a mà un mapa físic de la població, disposar de fullets turístics, i conéixer la pàgina web de l’ajuntament, d’alguna oficina de turisme i d’alguna entitat cultural local.

13

12

A més a més, en aquest trimestre continuareu incorporant termes al glossari digital.

PRODUCCIÓ RESPONSABLE

PRODUCCIÓ RESPONSABLE

CONEIXES EL LLOC ON VIUS? Com és l’entorn on vius? Es tracta d’una ciutat envoltada d’edificis d’altura considerable, monuments, carrers i avingudes grans? O potser vius en un poblet de cases baixes, cercat per valls, muntanyes i fonts? Quins carrers històrics coneixes? Per què es diuen així? Sabries indicar com anar als llocs més emblemàtics d’aquesta localitat? Quin és l’origen del nom del teu municipi?

DURANT LA REALITZACIÓ D’AQUEST DESAFIAMENT APRENDRÀS A…

EL DESAFIAMENT

• Tractar la resta amb respecte i igualtat.

Situació d’aprenentatge, una per a cada trimestre, que et farà aplicar els coneixements, les destreses i les actituds que hi treballaràs. Al mateix temps contribuirà a l’adquisició i el desenvolupament de les teues competències.

• Expressar propostes i conclusions de forma oral i escrita amb coherència.

• Posar les nostres pràctiques educatives al servei de la convivència i igualtat.

Et proposem un repte que farà que conegues millor el lloc on vius, la seua història, el nom dels diferents espais urbans i el de les diferents formes de relleu que l’envolten. Així, doncs, el nostre desafiament és que, després de fer un treball de recerca i d’investigació, elabores una guia turística amb informació sobre els indrets més rellevants de la localitat i la manera d’arribar-hi.

• Treballar en grup mitjançant projectes col·laboratius.

• Buscar informació en internet de forma segura.

• Utilitzar eines tecnològiques virtuals.

• Realitzar autoavaluacions del procés d’aprenentatge.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

Poble o ciutat?

El meu carrer

Formem grups de treball i reflexió

Unitat 4

Busquem informació sobre els espais triats

Visitem els llocs

Compartim dades i redactem

Unitat 5

Elegim l’eina TIC

Elaborem el fullet

Presentem el fullet

Augmentem el vocabulari

Unitat 6

88

89

Seqüència d’aprenentatge de la situació proposada.

OBERTURA DE LA UNITAT Passos de la seqüència d’aprenentatge corresponents a la unitat amb un resum explicatiu del desenvolupament.

Què estudiaràs?

1 Comunica’t

Lectura Soc la Xènia i aquest és el meu blog

Vocabulari Mitjans de transport. Les motos

Expressió oral i escrita Els textos periodístics El reportatge i la crònica Els titulars

2 Coneix la Llengua

7

Llengua i societat Les llengües en contacte Plurilingüisme i bilingüisme Bilingüisme i diglòssia

Rebutgem la violència

Interferències lingüístiques

Gramàtica Les preposicions i els connectors

Cada any, milions de persones són víctimes d’algun tipus de violència: física, psicològica, verbal... Assetjament, abandonament, explotació, abusos sexuals… són algunes formes de violència que es poden donar: a casa, a l’escola, al carrer... Independentment de les conseqüències, físiques o psíquiques, i de la forma que puga adoptar, en cap cas és acceptable.

En els últims anys ha augmentat la preocupació social pels actes de violència entre iguals a l’entorn escolar, que en alguns casos ha dut estudiants al suïcidi.

Per a conéixer aquesta realitat, l’organització Save the Children ha redactat l’informe Jo no jugue a això on afirma que, a Espanya, al voltant de 2 00 000 infants han patit assetjament durant l’educació primària i més de 1 00 000 joves, durant l’educació secundària.

Preposicions i locucions prepositives Contraccions Observacions sobre l’ús de les preposicions Canvi i caiguda de preposicions Connectors

Ortografia G, j, tg i tj

SEGUIX AQUESTA SEQÜENCIA DEL DESAFIAMENT EN LA UNITAT COMUNICA’T LA SOSTENIBILITAT 1.1. Investiguem i definim el concepte de sostenibilitat i els tipus que hi ha.

1.2. Anotem avantatges i inconvenients del desenvolupament sostenible. ÉS SOSTENIBLE EL NOSTRE CENTRE? 2.1. Expliquem què és per a nosaltres un centre sostenible.

2.2. Parlem sobre els beneficis d’habitar un centre sostenible.

2.3. Repassem els espais del centre que analitzarem per comprovar-ne la sostenibilitat: l’aula, la cuina, el menjador, els espais comuns, l’edifici i l’equipament, el recinte i els espais exteriors.

CONEIX LA LLENGUA FORMEM GRUPS DE TREBALL 3.1. Busquem informació i establim els criteris que aplicarem per avaluar la sostenibilitat del nostre centre.

3.2. Ens dividim en grups de treball i assignem rols en cada un.

3 Coneix la Literatura

Educació literària

Reflexiona i respon

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

ASSETJAMENT

Estructura i argument

Quins tipus de maltractaments en la infantesa i l’adolescència coneixes?

Coneixes algun cas de maltractament al teu entorn escolar?

Què és el ciberassetjament?

Has exercit o patit alguna forma de violència?

Què es pot fer per a evitar-lo?

Creus que insultar algú per les xarxes socials és ciberassetjament?

➜

Obri la ment. Mira el vídeo inicial de la unitat

+ orientacions en anayaeducacion.es

en anayaeducacion.es.

165

164

Continguts i recursos digitals de la unitat.

Reflexiona i respon, amb un text que introduïx el tema de la lectura o bé algun dels continguts de la unitat. S’acompanya d’unes preguntes que et permetran reflexionar i descobrir el que saps sobre aquest tema i formular hipòtesis sobre alguns aspectes que s’hi relacionen.

Recursos relacionats amb LES CLAUS del projecte

Compromís ODS

Pla lingüístic

Desenvolupament del pensament

Aprenentatge cooperatiu

SABERS BÀSICS I ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES Treballa la lectura 10 Està d’acord el protagonista amb la visió que ofe-

Aprén paraules

rixen les pel·lícules sobre la malaltia? Raona la resposta.

1 Als hospitals treballa molt de personal sanitari.

Escriu el gènere que falta en cada professió. metge

anestesista

auxiliar

odontòleg

↔ ↔ ↔ ↔ ↔ ↔ ↔

U2 ACTIVITATS

11 Tu creus que els protagonistes de la història són valents? Per què?

1 Copia la graella següent

infermera

12 En quina persona està contada la història?

13 Quan conta el narrador la història, en el moment en què succeïx o temps després? Posa exemples que justifiquen la resposta.

pediatra

i classifica-hi aqueste s paraules. embús tòtem acròbata aurícula carro excés pedagog capítol matís càries tesi fullam bolígraf edén magazín líder agost demòcrata escrivà xilòfon ningú

màniga gimnàs anàlisi verdós dièresi tennis antílop

Descobrix-ne la forma i l’estructura oncòloga

Agudes Acaben en vocal, vocal + s, en, in

Escriu

Comenta el text 2 Qui són els pelones? Qui els anomena així i per què?

14

orgull cactus làser cérvol àtom pingüí fusta Planes

Tenen altres acabaments

Acaben en vocal, vocal + s, en, in

Esdrúixoles Tenen altres acabaments

Tauler d’històries. Escriu un relat a partir d’una experiència, dolorosa o no, que hages viscut.

S’accentuen gràficament totes

2 Accentua gràficament

3 Què és el llindar del dolor?

4 Quin crit omplia el grup d’orgull? Per quin motiu?

5 Des de quina edat estava malalt el pelón més savi?

les paraules que calga d’aquestes oracions.

– En la proxima excursio visitaran el crater apagat d’un volca.

– Havieu inclos en el contracte unes clausule s il·legals.

– Us passejareu per Venecia amb gondola ? Pero si resultava carissim – Escoltavem per la ! radio l’actuacio d’un grup de musica classica – La ciencia esta a punt . de descobrir els origens de l’univers.

3 Posa accent en les paraules que cal. Ves alerta amb la posició síl·laba tònica. de la Olimpiada, correr, aureola, policiac, coneixer, dioptria atmosfera, ocea, missil, , esperit, futbol, pneumonia, reptil, creixer, naixer, xiclet, timpa, textil, medul·la.

Busca informació 15

6 Per què la infermera va necessitar punxar-lo dotze vegades per a trobar-li la vena?

El món groc és el llibre en el qual es basa la sèrie de televisió Polseres vermelles, estrenada l’any 2011. Busca informació sobre aquesta sèrie referida a les qüestions següents.

– Direcció, actors i actrius.

7 Durant quants anys va estar malalt el protagonista?

– Cadenes, països i llengües en què s’ha emés.

8 Segons el protagonista, què cal fer per a evitar el

16 La cadena de televisió americana ABC va com-

dolor?

prar els drets per a produir una adaptació de la sèrie als Estats Units. Busca informació i explica la diferència entre doblar i adaptar una sèrie. Coneixes cap altre cas?

9 A què es referix el narrador quan diu «una carícia entre el ferro i la carn»?

17

4 Classifica les paraules de l’activitat anterior segons que siguen des, planes o esdrúixo agules i llig-les en veu alta.

5 Copia les oracions i posa accent en les paraules que cal. Ves amb els accents diacrític alerta s.

– A mon pare, no li ix

Crea la fitxa tècnica d’una sèrie que t’agrade.

Hi has de fer constar títol, (títol original si s’ha traduït), gènere, director, intèrprets, país i any de producció, durada (temporades i capítols), sinopsi i valoració personal.

quasi pel a la barba.

– No se quin es el deu d’aquesta religio.

– David te deu anys mes que jo.

– L’hipopotam es un mamifer de grandar ia considerable.

– Aquest sol te un us industrial.

– Els deus grecs vivien a l’Olimp.

– Que vols? Posa’m un paquet de cafe i un pot de te.

– Tot el mon ha eixit ja? Sempre soc l’ultim!

– Si el sol us pega de cara, protegiu-vos amb la ma.

6 Accentua gràficament aquestes paraules.

Calvicie, index, cuscus, vencer, besnet, autogra f, Berlin, eriço, pel-roig badminton, facilmen , t, subsol, datil, metode , rinxol, xerif, video, arab, linier, bulgar.

Parleu a classe 18

Els pelones tenien una consigna: «EI dolor no existix». Segons ells, el dolor podia desaparéixer si es posava en dubte. Creieu que això és possible?

Raoneu les vostres opinions.

142

Treballa la lectura et permetrà desenvolupar la comprensió lectora, augmentar el vocabulari i conéixer l’estructura i les característiques de diversos tipus de text. Així mateix conté activitats que fomenten l’expressió oral i escrita i la creació literària.

Diversos recursos per a presentar els continguts i facilitar-ne la comprensió.

Gran quantitat d’activitats i exemples que afavorixen l’assimilació dels continguts a través de la pràctica.

Icones incloses en algunes activitats que suggerixen la clau del projecte que es pot aplicar en cada cas.

55

TANCAMENT DE LA UNITAT U8

3 Coneix la Literatura Educació Literària

En anayaeducacion.es tens més activitats interactives per a practicar.

Pots escoltar el poema de l’ activitat 2 en el banc de recursos de la unitat que trobaràs en anayaeducacion.es.

2

10 Llig aquest fragment d’un poema de Joan Timone-

COMPRÉN I APLICA

ACTIVITATS

1 Explica què són els gèneres periodístics d’opinió.

Ací tens una cançó de Flor d’enamorats de Joan Timoneda. Després de llegir-la i escoltar-la atentament, respon les qüestions.

2 Per parelles, elaboreu un reportatge sobre les accions que du a terme la Generalitat Valenciana per a promoure l’ús del valencià.

Bella, de vós só enamorós.

Ja fósseu mia!

La nit i el jorn, quan pens en vós, mon cor sospira.

Tot mon tresor done, i persona, a vós, garrida.

Puix no us vol mal qui el tot vos dona, dau-me la vida; dau-me-la, doncs, hajau socors, ànima mia!

La nit i el jorn, quan pens en vós, mon cor sospira.

Lo jorn sencer tostemps sospir, podeu ben creure; i a on vos he vist sovint me gir si us poré veure; i quan no us veig, creixen dolors, ànima mia.

La nit i el jorn, quan pens en vós, mon cor sospira.

Tota la nit que en vós estic, he somiat; i quan record sol, sens abric, trobe’m burlat.

No em burleu més: durmam los dos, ànima mia.

La nit i el jorn, quan pens en vós, mon cor sospira.

3 Quines d’aquestes poblacions són de predomini lingüístic valencià i quines de predomini castellà?

Consulta la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.

Xàtiva, Aiora, Begís, Villena, Benimarfull, Utiel, Montcada, Macastre, Llíria, Xèrica, Ontinyent, Ademús, Sant Mateu, Vinaròs, Albaida, Énguera.

4 Destria les oracions compostes coordinades de les subordinades.

– Volia passejar, però ara no tinc gens de ganes.

– Hi anirà Pep a esperar-te o ho farà Bernat?

– No anà a la festa perquè no sabia com vestir-se.

– Si no endreces l’habitació, no eixiràs.

– No m’agrada gens la truita francesa; en canvi m’encanta la truita de creïlles.

– Toni s’ha adormit i per això ha arribat tard a l’institut.

– Aina em va telefonar tan bon punt va arribar a l’estació.

5 Identifica el tipus de relació que presenten les oracions coordinades de l’activitat anterior.

6 Afig una clàusula a cada una de les següents. Fixa’t en el tipus de coordinació que s’indica en cada cas.

– No he regat les plantes del jardí… (copulativa) – L’un ha arribat massa prompte… (distributiva) – He telefonat a l’hotel… (adversativa) – Apunta el telèfon de Martí… (disjuntiva)

7 Completa les paraules amb p, b, t, d, c o g.

a) Quin és el tema del poema? b) Quins d’aquests altres temes s’hi tracten? Assenyala’n el vers: la diferència d’edat, la gelosia, el dolor provocat per l’absència, el trencament amorós, el desig de possessió, la indiferència.

o…tús

a…stra…te

recor…

a…jacent

àra…

antílo…

ado…tar

dissa…te

a…nòstic

cartíla…

arra…

ò…tica

8 Posa r o rr en els buits.

c) Amb quines expressions s’adreça a la dama?

abeu…ador

co…eografia

pre…omà

aca…onar

co…osiu

e…adicar

oto…inolaringòleg

auto…etrat

e…osió

9 Escriu mf, nf, n o m com correspon.

d) Creus que es tracta d’un amor correspost?

Circu…erència, à…ora, co…iança, pre…sa, circu…vallació, ca…vi, si…onia, fla…, tra…via, co…itura, i…madur.

e) Quines demandes fa el poeta a la dama?

da i respon les qüestions.

Qui té anguila per la cua i la dona per la fe, bé pot dir que res no té.

Qui escriu en l’aigua corrent, i en fortuna ha confiat, i pren fe d’un renegat i de l’aire el fonament, del que és orat document, d’alguna dona la fe, bé pot dir que res no té.

Qui pren de l’irós paciència, també el trastejar dels rems, i lo fruit de tots extrems, i del lleó la clemència, de la cabra l’abstinència, de la dona la mercé, bé pot dir que res no té. a) Quin aspecte de l’amor tracta el poema? b) Amb quants elements contradictoris és comparat l’amor de dona? c) Assenyala la mètrica i la rima del poema.

REFLEXIONA I VALORA En les activitats 4, 5 i 6 del desafiament hem avaluat l’espai del centre assignat, hem analitzat i compartit la informació i elaborat un informe sobre la sostenibilitat del centre a partir de les conclusions.

Reflexiona sobre el teu treball i emplena la graella. Després compartix-la en grup.

Aspectes

Totalment aconseguit

Bastant aconseguit

Aconseguit

Quasi aconseguit

He participat en l’avaluació de l’espai del centre assignat al meu grup.

M’he implicat a l’hora de traure conclusions de l’anàlisi realitzada.

He col·laborat en la redacció de l’informe sobre la sostenibilitat del centre.

POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES Realitza l’autoavaluació anayaeducacion.es.

competencial

inclosa

en

211

210

Educació emocional

TIC

Orientació acadèmica i professional

Comprén i aplica, amb diverses activitats sobre el que has aprés en la unitat.

Reflexió sobre els progressos realitzats en la situació d’aprenentatge corresponent a la unitat.

Proposta d’accés a recursos en el web per a visualitzar els continguts gramaticals, repassar el que has aprés i avaluar les teues competències.

Avaluació

Així és el teu projecte digital

Un projecte que t’oferix tots els continguts del curs a través del llibre digital, juntament amb una gran diversitat de recursos.

Descobrix una altra forma d’aprendre senzilla, intuïtiva i compatible amb qualsevol plataforma i dispositiu.

1

Comunica’t

Vocabulari

Sentiments i emocions ACTIVITATS

1 El text de la lectura és un fragment de la novel·la Orgull i prejudici.

Tracta de recordar una situació en què hages experimentat un prejudici cap algú o alguna qüestió i explica-ho.

7 Relaciona les paraules antònimes.

2 Per a començar la seua declaració, Darcy diu: «He lluitat en va i no puc reprimir més els meus sentiments». Explica què vol dir.

3 Elizabeth està molt enutjada. Troba en la sopa de lletres huit verbs

admiració

ingr

serenitat

tranq

furor

men

gratitud

mod

supèrbia

ca

sinònims d’enutjar.

E C

I

R R

N Q U

S

T A R N E Z C P N Y H N

F A S

T

I

U R I

G U E

L A N D R

R M A T

Com hi accedixes?

T

J

A R

P G A

A F

T

qual no has sabut posar nom. Llig les definicions d’aquest recordar si mai n’has sentit cap.

C P M A F V B

E

S

I Pesar

➧

Disgust que se sent per alguna cosa, ment per haver actuat malament.

Enyorança

➧

Sentiment de tristor o dolor per l’abs pèrdua d’alguna cosa o persona.

T A R

F D H N T

I

C M

R E N F A D A R

F

B

L

T U N A R

P

I M P O R

i

8 És possible que en alguna ocasió hages experimentat una

B M D L A Y H A

M A G M O L

Tens totes les indicacions necessàries per accedir-hi al costat de la primera pàgina del teu llibre.

F

A U F O R X D B Ç

S R

desassossec

I

Enveja

➧

Tristesa o odi que sent una persona c altra que té coses que ella no té.

4 Inventa una oració amb cada un dels verbs que has trobat en la sopa

Ressentiment

➧

Disgust o irritació que se sent per una una burla o un engany.

5 Per parelles, trieu les paraules que podrien representar alguna emoció

Satisfacció

➧

Sentiment positiu acompanyat de tra provocat per l’acompliment d’un desig zació d’una tasca, etc.

de lletres anterior.

dels personatges de la lectura i completeu la graella en la llibreta. compassió – sorpresa – amor – remordiment felicitat – serenitat – ira – confusió – decepció – irritació tensió – gratitud – frustració – aversió – orgull Elizabeth

9 Inventa una oració amb cada frase feta.

Darcy

Fer més por que una tronada.

La vergonya cria ronya.

6 Digues de quina paraula són sinònimes les de cada parella. entusiasme – eufòria

70

desil·lusió – frustració

llàstima – pietat

10

Joc de paraules i frases. En grups de quatre, penseu raules relacionades amb els sentiments i les emocions i inv oracions. Consulteu la descripció de la tècnica proposada del projecte que trobareu en el banc recursos.

Com és?

Una resposta global per a un entorn educatiu divers Intuïtiu Fàcil d’utilitzar.

Multidispositiu Podràs utilitzar-lo amb qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, telèfon mòbil...).

Descarregable Pots treballar sense connexió a internet i descarregar-lo en més d’un dispositiu.

Sincronitzable

U3

Què t’oferix?

Conté diversitat de recursos, és molt més que una reproducció del llibre en paper.

ratitud

Els canvis que faces se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en què treballes.

quil·litat

Amb aquests recursos podràs:

nyspreu

dèstia

alma

Exercitar activitats interactives

ira

a emoció a la tes i tracta de

especial-

Estudiar resums interactius, esquemes...

sència o la

contra una

a ofensa,

Aprendre àudios, vídeos...

anquil·litat g, la realit-

Avaluar autoavaluació, dossier d’aprenentatge...

u quatre paventeu dues en Les claus

71

Universal Compatible amb tots els sistemes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres escolars.

Abans de començar Coneix els teus desafiaments COM SÓN?

Són tres propostes de situacions d’aprenentatge, una per a cada trimestre: • Pensades per a mobilitzar coneixements, actituds i destreses i fomentar

l’intercanvi de sabers i el desenvolupament de les teues competències.

• Compromeses amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030.

• Pròximes i respectuoses amb el teu món real i les teues experiències.

• Amb una estructura clara i senzilla de les tasques i activitats que hauràs de

dur a terme.

COM ELS TREBALLARÀS?

A L’INICI DE CADA TRIMESTRE TROBARÀS: TRIMESTRE 3

7

3 SALUD Y BIENESTAR

4 Educació de qualitat

tigueu i reflexioneu per a fer propostes de canvi, si cal, i millorar la sostenibilitat d’aquest espai i d’altres entorns socials.

12 11

Energia asequible i no contaminant

PRODUCCIÓ RESPONSABLE

(Ciutats i comunitats sostenibles

A L’INICI DE CADA UNITAT TROBARÀS:

Posteriorment, després d’analitzar la informació recopilada, podràs dissenyar una campanya de conscienciació dirigida a la comunitat educativa i a la societat, en general, per tal d’adoptar mesures que afavorisquen la sostenibilitat (proposta d’activitats per a tallers mediambientals, fullets o murals amb consells i idees sostenibles relatives a l’equipament, la compra de menjar i l’elaboració de menús diaris, l’ús de bombetes LED, la instal·lació de plaques solars, aplicar la regla de les 4R etc.).

13 Acció pel clima

Què estudiaràs?

1 Comunica’t

Lectura

Recorda que tot el vocabulari que aprengues durant la realització del desafiament l’hauràs d’incorporar al glossari digital. En acabar el curs fareu un joc per posar en pràctica el vocabulari aprés.

Soc la Xènia i aquest és el meu blog

Vocabulari Mitjans de transport. Les motos

Expressió oral i escrita Els textos periodístics El reportatge i la crònica

CENTRES SOSTENIBLES. T’HI APUNTES?

Els titulars

DURANT LA REALITZACIÓ D’AQUEST DESAFIAMENT APRENDRÀS A… De segur que has escoltat la paraula sostenibilitat en diversos contextos, però saps què és? Per què és tan important la sostenibilitat per al planeta? De quina manera hi podem contribuïm les persones en cada un dels àmbits en què ens movem? Creus que el teu centre d’estudis és sostenible?

• Tractar la resta amb respecte i igualtat.

7

• Expressar propostes i conclusions de forma oral i escrita amb coherència.

• Posar les nostres pràctiques educatives al servei de la convivència i igualtat.

Quins avantatges i quins inconvenients té el desenvolupament sostenible?

• Treballar en grup mitjançant projectes col·laboratius.

EL DESAFIAMENT

• Desenvolupar l’esperit emprenedor i la capacitat per a planificar, prendre deci-

Et proposem que realitzes, amb els teus companys i les teues companyes, una anàlisi per descobrir com de sostenible és el teu centre. Després, caldrà que inves-

• Utilitzar eines tecnològiques virtuals.

2 Coneix la Llengua

Llengua i societat Les llengües en contacte Plurilingüisme i bilingüisme Bilingüisme i diglòssia

Rebutgem la violència

sions i assumir responsabilitats.

Interferències lingüístiques

Gramàtica Les preposicions i els connectors

Cada any, milions de persones són víctimes d’algun tipus de violència: física, psicològica, verbal... Assetjament, abandonament, explotació, abusos sexuals… són algunes formes de violència que es poden donar: a casa, a l’escola, al carrer... Independentment de les conseqüències, físiques o psíquiques, i de la forma que puga adoptar, en cap cas és acceptable.

En els últims anys ha augmentat la preocupació social pels actes de violència entre iguals a l’entorn escolar, que en alguns casos ha dut estudiants al suïcidi.

Per a conéixer aquesta realitat, l’organització Save the Children ha redactat l’informe Jo no jugue a això on afirma que, a Espanya, al voltant de 2 00 000 infants han patit assetjament durant l’educació primària i més de 1 00 000 joves, durant l’educació secundària.

• Realitzar autoavaluacions del procés d’aprenentatge.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

Preposicions i locucions prepositives Contraccions Observacions sobre l’ús de les preposicions Canvi i caiguda de preposicions Connectors

Ortografia G, j, tg i tj

És sostenible el nostre centre?

Formem grups de treball

Avaluem els espais

Unitat 2

Analitzem la informació i traiem conclusions

Elaborem un informe sobre la sostenibilitat del centre

Proposem mesures per al nostre centre

Presentem l’informe i les mesures

Enviem propostes de sostenibilitat

Afegim paraules al glossari digital

Unitat 3

164

162

1.2. Anotem avantatges i inconvenients del desenvolupament sostenible. ÉS SOSTENIBLE EL NOSTRE CENTRE? 2.1. Expliquem què és per a nosaltres un centre sostenible.

2.2. Parlem sobre els beneficis d’habitar un centre sostenible.

2.3. Repassem els espais del centre que analitzarem per comprovar-ne la sostenibilitat: l’aula, la cuina, el menjador, els espais comuns, l’edifici i l’equipament, el recinte i els espais exteriors.

CONEIX LA LLENGUA FORMEM GRUPS DE TREBALL 3.1. Busquem informació i establim els criteris que aplicarem per avaluar la sostenibilitat del nostre centre.

3.2. Ens dividim en grups de treball i assignem rols en cada un.

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc Estructura i argument

Quins tipus de maltractaments en la infantesa i l’adolescència coneixes?

Coneixes algun cas de maltractament al teu entorn escolar?

Què és el ciberassetjament?

Has exercit o patit alguna forma de violència?

Què es pot fer per a evitar-lo?

Creus que insultar algú per les xarxes socials és ciberassetjament?

➜

Obri la ment. Mira el vídeo inicial de la unitat

+ orientacions en anayaeducacion.es

en anayaeducacion.es.

165

163

• Un text motivador que et descobrirà un marc

de desafiaments relacionats amb les unitats del trimestre.

• Un plantejament del desafiament en el qual es

concreta la situació d’aprenentatge.

• L’enumeració de coneixements necessaris.

• La seqüència d’aprenentatge de la situació

proposada.

LA SOSTENIBILITAT 1.1. Investiguem i definim el concepte de sostenibilitat i els tipus que hi ha.

3 Coneix la Literatura

ASSETJAMENT

La sostenibilitat

COMUNICA’T

Educació literària

Reflexiona i respon

Unitat 1

SEGUIX AQUESTA SEQÜENCIA DEL DESAFIAMENT EN LA UNITAT

• Els passos de la seqüència d’aprenentatge que

corresponen a la unitat, amb una síntesi de les explicacions necessàries per al seu desenvolupament.

QUINS SÓN?

• Som artistes • Coneixes el lloc on vius?

• Centres sostenibles: t’hi apuntes?

EN LES PÀGINES FINALS DE CADA UNITAT TROBARÀS:

EN ACABAR EL TRIMESTRE TROBARÀS: U5

3 Coneix la Literatura Educació Literària

TRIMESTRE 1 En anayaeducacion.es tens més activitats interactives per a practicar.

ACTIVITATS

1 Descriu el paisatge —urbà o rural— que veus en

3 Llig en horitzontal aquests versos d’un fragment de l’Espill de Jaume Roig digues quina visió de les dones té l’autor.

Doncs dic que totes de qualsevol estat, llei, nació, grans i majors, joves i velles, malaltes, sanes, jueves, mores, roges i blanques, les geperudes, franques, captives, qualssevol siguen, ésser ver creuen. procés de pensa ni part oir, sols pronuncien que cert no saben. sempre varien;

4 De quina manera contrasta la visió de les dones de Jaume Roig amb la de Bernat Metge segons els textos que has llegit?

5

aquest moment des d’una finestra de ta casa.

2 Redacta el text descriptiu adequat per a cada situació.

– La teua gosseta s’ha perdut.

color, edat, condició, xiques, menors, lletges i belles, les cristianes, negres i morenes, dretes i manques, parleres, mudes, quantes són vives, tot quant somien Del que no veuen, fan sens defensa per pressumir: ver sentencien Mentint es lloen, jamai es riuen.

Per parelles, consulteu en anayaeducacion.es les metes corresponents a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 5 i redacteu un text per rebatre les idees sobre les dones que Jaume Roig exposa en l’Espill.

– Vols vendre la teua bicicleta.

– Ta mare ha d’anar a parlar amb el professor d’anglés i no sap qui és.

3 Completa els enunciats en la llibreta. a) Jaume I va fundar els regnes de … i … . b) Els successors de Jaume I (…, … i …) van conquerir Sardenya, …, … el regne de Nàpols i els ducats d’… i Neopàtria.

4 Explica què era la Cancelleria Reial i el paper que va

a representar la esse sorda. pla…a, ta…a, venjan…a, tapi…os, lla…os, gro…os, riquí…im, an…ià, pu…es, a...ut, for…ut, …uec.

Competència

8 Copia el text en la llibreta i completa’l amb les gra-

Comunicació lingüistica

fies que representen la esse sorda i la sonora.

Avan…aven amb una …ola e…peran…a: arre…erar…e en aquell ca…alot al ve…ant nord del to…al, envoltat d’al…ine… . Aquella primera quin…ena de de…embre l’atzar el… havia fet ben bé la guitza. Ningú no havia go…at ajudar-lo…; algun…, fin… i tot, el… havien e…crida…at …en…e temen…a. Re… ja no …emblava tan …en…ill com aban… .

DOSSIER D’APRENENTATGE SOM ARTISTES

E que els justícies e jutges escriguen o facen escriure literalment e en llenguatge pla la querella del demandant e la refutació del defensor, e totes les altres coses que hagen volgut dir les parts; que tot això siga posat e escrit en romanç en el llibre de la cúria, e que, així, d’ara endavant e per sempre totes les actes e les sentències es facen en romanç.

Privilegi LXV. Jaume I (1 264).

a) A quina llengua creus que es referix Jaume I? b) Quina llengua s’usava abans en l’àmbit de la justícia? c) Quina importància té, doncs, aquest document per a la nostra llengua?

Al llarg d’aquest trimestre has participat amb el teu grup en l’organització d’una exposició a partir de les obres artístiques que heu realitzat individualment. Després heu convidat la comunitat educativa i les famílies a visitar l’exposició.

6 Identifica els complements d’aquestes oracions i substituïx-los per un pronom.

– Intervenia en tots els embolics.

– Han tornat de l’Índia.

– Hem accedit a la petició dels amics.

– Ens vam oblidar de l’hora.

– Pere paga a les carnisseres i se’n va.

– Col·laborem amb els companys d’associació.

9 Explica la importància de l’humanisme en la nostra

Ara podeu difondre el vostre art a través dels mitjans de comunicació locals o municipals, si n’hi ha, o de la pàgina web del centre. A més, cada participant de la mostra pot pujar la seua obra (únicament la seua) a les xarxes socials.

literatura.

10 Per què el segle xv és conegut com el segle d’or de

Amplia el treball

les lletres valencianes?

• Art per a la consciència. Tria alguna causa que vulgues reivindicar (la protecció de la vida marina, la importància del reciclatge, la igualtat de gènere, l’erradicació de la pobresa i la fam, la reducció de les desigualtats, etc.) i crea una obra que interpel·le qui l’observa i li faça prendre consciència.

11 Quina diferència d’estil hi ha entre els escrits de la «valenciana prosa» i els de l’escola satírica valenciana?

REFLEXIONA I VALORA

• Dia Mundial / Internacional de. Crear una obra artística per celebrar algun dels dies mundials i internacionals instaurats per l’Organització de les Nacions Unides. Ací en tens alguns, però n’hi ha molts més que pots trobar en la pàgina web de l’ONU.

En les activitats 4, 5 i 6 del desafiament hem buscat informació sobre els llocs que hem elegit per a fer el fullet turístic, hem organitzat una ruta per a visitar-los i hem posat en comú les imatges i les notes preses.

Reflexiona sobre el teu treball i emplena la graella.

Després compartix-la en grup.

Aspectes

Totalment aconseguit

Bastant aconseguit

Aconseguit

Descriptor

Nivell 2

M’expresse amb molta claredat, amb total correcció, de manera respectuosa i adequada al context.

La meua manera d’expressarme és bastant correcta, clara, respectuosa i adequada al context.

La meua manera d’expressa-me és respectuosa i adequada al context, però hauria de ser una mica més clara i correcta.

La meua manera d’expressarme és molt millorable, ja que no és correcta, clara ni adequada al context.

Coneix, selecciona i utilitza diversos mitjans i tècniques plàstiques fonamentals per a crear productes artístics. identificant-hi les oportunitats de desenvolupament personal que li oferixen i protegint la seua creativitat i respectant la dels altres.

Conec les possibilitats materials i tècniques plàstiques i en trie la més adequada per a crear la meua obra.

Conec algunes possibilitats materials i tècniques plàstiques i en trie una per a crear la meua obra.

Trie la possibilitat plàstica que conec per fer la meua obra, sense saber bén bé si és o no adeaquada per al que vull representar.

Cree la meua obra sense tindre en compte les possibilitats tècniques ni materials.

4 febrer: Dia Mundial contra el Càncer (OMS)

Descarrega d’anayaeducacion.es la llista de confrontació sobre la planificació de tasques, i emplena-la per a autoavaluar la teua planificació del projecte.

Llista de confrontació: anàlisi del meu treball dins del grup Descriptors

Percentatge

Abans de començar el projecte, he reflexionat sobre el tema que m’agradaria tractar en la meua obra i he observat el meu entorn.

20%

He analitzat les possibilitats materials i tècniques de la disciplina artítica escollida.

20%

He realitzat la meua obra artística.

20%

He elaborat un text per complementar la meua obra d’acord amb els criteris donats.

10%

He presentat la meua obra i he explicat el procés creatiu a classe.

28 febrer: Dia Mundial de les Malalties Minoritàries 3 març: Dia Mundial de la Vida Silvestre

He participat en l’elaboració d’una ruta per a visitar els llocs elegits.

Reflexiona sobre els passos més importants d’aquest projecte, la teua tasca i la de la resta del grup. Hauràs de valorar el treball en equip, el procés de difusió d’aquest. És important que planteges solucions als problemes que es detecten i que faces propostes de millora.

He aportat notes i fotografies al grup.

Realitza l’autoavaluació anayaeducacion.es

competencial

inclosa

No

10%

He col·laborat en l’organització i el muntatge de l’exposició.

10%

He participat en la difusió de l’exposició.

10%

Puntuació

REVISA EL TREBALL EN EQUIP Descarrega d’anayaeducacion.es l’escala de coavaluació del treball en equip i avalua els diferents passos del procés que heu realitzat en grup. Cada component respondrà aquestes qüestions i el resultat serà la vostra coavaluació.

8 març: Dia Internacional de les Dones 21 març: Dia Mundial de la Síndrome de Down, Dia Internacional dels Boscos, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, Dia Internacional de la Poesia

He fet fotografies dels llocs triats i prenc notes sobre les característiques.

POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES

Sí

11 febrer: Dia Internacional de les Dones i les Xiquetes en la Ciència 21 febrer: Dia Internacional de la Llengua Materna

He buscat informació en diverses fonts.

– Es queixava del soroll de les obres.

Nivell 1

REVISA LA TEUA PLANIFICACIÓ DEL TREBALL

24 gener: Dia Internacional de l’Educació

Quasi aconseguit

– Elisa telefona a Remei.

Nivell 4

30 gener: Dia Escolar de la No-violència i la Pau*

– Passejaven amb els visitants.

– Escrivim a les companyes de classe.

Consciència i expressió culturals

Nivell 3

S’expressa de manera oral o escrita de forma correcta, coherent i adequada als diferents contextos.

Reflexiona i difon

Fin… que aquella xicota ro…a el… havia fet la prome…a de rebre’l… a …a ca…a.

tindre len la difusió de l’humanisme a les nostres terres.

5 Llig el text següent i respon les qüestions.

REVISA LES TEUES COMPETÈNCIES Descarrega d’anayaeducacion.es la rúbrica de competències corresponent a aquest projecte. Indica-hi el nivell amb què creus que has acomplit cada destresa i arxiva-la en el teu dossier d’aprenentatge.

7 Completa cada paraula amb la grafia adequada per

COMPRÉN I APLICA

Aspectes

Totalment aconseguit

Bastant aconseguit

Aconseguit

Quasi aconseguit

La comunicació ha sigut fluïda; hem compartit les idees de manera clara i respectuosa.

Hem col·laborat per a assolir el desafiament proposat i construir el producte final (l’exposició).

Hem fet una difusió adequada de l’exposició i hem aconseguit molta participació de la comunitat educativa i les famílies.

Ha hagut una bona reflexió sobre els resultats de l’exposició.

en 86

87

137

136

• Activitats per a aplicar el que has aprés i prac-

ticar l’ortografia.

• Una reflexió sobre els progressos realitzats en

la situació d’aprenentatge al llarg de la unitat.

• Una proposta d’avaluació de les teues com-

petències que podràs descarregar-te del web d’anayaeducacion.es.

El teu dossier d’aprenentatge del desafiament, amb: • Tasques de reflexió i difusió.

• Tres propostes per a descarregar del web

d’anayaeducacion.es:

– Una rúbrica per a avaluar les competències.

– Una escala per a la planificació de tasques i la seua autoavaluació.

– Una escala de coavaluació del treball en equip.

TRIMESTRE 1

4 3

5 Educació de qualitat

SALUt i BENESTAR

12 PRODUCCIÓ i consum RESPONSABLE

Igualtat de gènere

SOM ARTISTES Generalment tendim a pensar que l’art és aquell conjunt d’obres pictòriques, escultòriques o arquitèctoniques que podem contemplar als museus o en edificis imponents, obra de grans mestres del passat o del present... Ens oblidem sovint que l’art és universal, a l’abast de totes les persones, que nosaltres també podem crear obres artístiques, amb materials i formes diverses. L’art permet a l’ésser humà expressar-se, comunicar-se amb si mateix i establir vincles amb els altres, a més, d’oferir una visió particular de la realitat.

EL DESAFIAMENT Et proposem que desvetles la teua creativitat i participes en una exposició d’obres artístiques que organitzareu entre tota la classe. Així, doncs, podràs realitzar i presentar la teua obra en alguna modalitat de les següents:

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

Triem el tema

Unitat 1

10

Observem

Escollim la disciplina artística

Realitzem l’obra plàstica

Creem el text que acompanya l’obra

Unitat 2

• Fotografia • Dibuix • Pintura

Per a totes tres oferim uns temes generals perquè tries allò que vols expressar, representar, comunicar o reivindicar.

• Protecció i conservació de la flora o la fauna autòctona • Objectes del passat envers objectes del present • Les teues emocions o sentiments

A més de l’art visual, podràs posar en pràctica l’art de la creació literària. Així, hauràs d’acompanyar la teua obra o bé d’un poema d’entre dos i quatre versos, o bé d’un sintagma o oració.

A més, en aquest primer trimestre, iniciarem un glossari digital on, de manera col·laborativa, anirem recollint el vocabulari nou associat a cada situació d’aprenentatge. A més d’aprendre lèxic, podreu compartir el recull amb tota la comunitat educativa o fins i tot podreu participar en projectes europeus amb alumnat d’altres centres.

DURANT LA REALITZACIÓ D’AQUEST DESAFIAMENT APRENDRÀS A… • Expressar-te oralment i per escrit amb correcció i coherència.

• Posar les teues pràctiques educatives al servei de la convivència i la igualtat.

• Comprendre els altres de manera respectuosa i igualitària.

• Enfortir les capacitats afectives i rebutjar la violència i els prejudicis de qualsevol

tipus.

• Comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques, utilitzant

diversos mitjans d’expresssió i de representació.

• Treballar l’autoestima, la responsabilitat i la col·laboració.

• Utilitzar eines tecnològiques virtuals.

• Realitzar autoavaluacions.

Presentem l’obra a classe

Muntem l’exposició

Obrim l’exposició al públic

Creem un glossari digital

Unitat 3

11

1 Ciència i societat De segur que saps algunes curiositats sobre les balenes, com ara que són els animals més grans que hi ha hagut mai a la Terra, que alguns cetacis, com les belugues, són capaces d’imitar el so de la veu humana; i que d’altres poden viure fins a 200 anys.

Probablement coneixes el comportament d’alguna classe de dinosaures, les condicions ambientals d’un determinat planeta o alguns aspectes de la vida a l’edat mitjana.

Coneixem aquestes i altres dades gràcies a la divulgació del coneixement científic per tal de fer-lo comprensible a la societat en general i, alhora, per al seu progrés.

T’has plantejat com hauria canviat la vida dels teus besavis si hagueren conegut algunes coses que ha descobert la ciència recentment?

Reflexiona i respon SABER CIENTÍFIC

12

Quines disciplines científiques coneixes?

Per què és important la investigació científica?

Quins coneixements tens gràcies a la divulgació científica?

Quina et resulta més atractiva?

Recordes alguna descoberta científica recent?

Com creus que es pot divulgar la ciència actualment?

Què estudiaràs?

1

Comunica’t

Lectura La balena blanca

Vocabulari La navegació a vela i la pesca

Expressió oral i escrita Els textos divulgatius Característiques dels textos divulgatius

2

SEGUIX AQUESTA SEQÜÈNCIA DEL DESAFIAMENT EN LA UNITAT COMUNICA’T TRIEM EL TEMA 1.1. Pensem i decidim quin dels temes presentats voldríem tractar en la nostra obra:

La descripció científica

– l a protecció i la conservació de la flora o la fauna autòctona;

Coneix la Llengua

–o bjectes del passat envers objectes del present amb característiques o funcions comunes;

Lèxic La derivació La composició L’escriptura de mots compostos

Gramàtica lParaules, sintagmes i funcions Les classes de paraules Els sintagmes Les funcions

–e mocions i sentiments (por, angoixa, alegria, inquietud, calma, amor, odi, enveja, gratitud, etc.).

CONEIX LA LLENGUA OBSERVEM 2.1. Observem l’entorn –o el nostre interior– per tal de descobrir allò que representarem en l’obra.

Ortografia Els signes de puntuació

3

Coneix la Literatura

Educació literària Introducció a la literatura medieval L’edat mitjana La societat medieval La cultura medieval

EDUCACIÓ LITERÀRIA ESCOLLIM LA DISCIPLINA ARTÍSTICA 3.1. Decidim la via d’expressió fotografia, dibuix, pintura plàstica en què realitzarem la nostra obra.

3.2. Ens informem sobre les diverses possibilitats materials i tècniques de realització que oferix la disciplina escollida.

L’art medieval

➜

Obri la ment. Mira el vídeo inicial de la unitat

+ orientacions en anayaeducacion.es

en anayaeducacion.es.

13

1

Comunica’t Lectura

La balena blanca Aquella nit, jo feia guàrdia quan Ahab va avançar la cara amb un moviment brusc i va olorar l’aire marí, com un gos de caça.

—Oloreu el que el vent ens porta? —em va preguntar.

Jo també ho notava.

—Fa olor de terra! —vaig dir.

Pots escoltar aquesta lectura en el banc de recursos de la unitat en anayaeducacion.es.

Què llegiràs?

Tot i que podem trobar balenes en qualsevol dels cinc oceans, el nombre d’exemplars ha disminuït considerablement a causa de les caceres a què han estat sotmeses per l’ésser humà.

Tot seguit llegiràs un fragment de la novel·la Moby Dick on es narra la persecució d’una balena blanca, per part del capità Ahab, a qui el cetaci, en un encontre anterior, ha arrancat una cama.

—Sí, la balena deu ser a prop. La mateixa Moby Dick és una illa: un escull de corall, algues, petxines, fragments de tots els oceans que ha solcat i que ara formen part d’ella mateixa, com els meus arpons.

Després d’inspeccionar la brúixola i confirmar amb la màxima exactitud possible d’on procedia l’olor, va ordenar que el rumb del vaixell es canviara i que es reduïra el velam.

Així que es va fer clar, van cridar els guaites, que es van enfilar a les cofes.

—Què veieu? —va cridar Ahab, mirant cap amunt.

—Res, senyor!

—Un moment! —va exclamar un.

I, de sobte, tots tres van cridar alhora: —Esbufega allà! Esbufega allà! És la balena blanca! És Moby Dick!

Impulsats per la cridòria, els mariners de coberta es van abocar de seguida per a contemplar la famosa balena que durant tant de temps havien perseguit. A la llunyania, Moby Dick mostrava el seu alt i rutilant gep i projectava regularment el seu doll silenciós.

—Esbufega allà! Esbufega allà! —repetia Ahab— Està a punt de submergir-se! Prepareu les tres llanxes! Senyor Starbuck, quedeu-vos a bord i guardeu el vaixell. Allà hi ha la cua! No, no, només és aigua negra! Estan a punt totes les llanxes? Estigueu alerta! Baixeu-me, senyor Starbuck. De pressa, de pressa! No us entretingueu!

—Es dirigix a sotavent, capità! —va cridar Stubb— S’està allunyant de nosaltres!

Aviat es van arriar totes les llanxes menys la de l’Starbuck, i la de Ahab es va situar al capdavant. Fedallah tenia els ulls enfonsats i feia un gest horrible amb la boca.

14

U 1

Les proes de les llanxes van lliscar veloces pel mar encalmat i només van reduir la velocitat quan es van acostar a la balena, que no semblava haver-se adonat de la seua proximitat. Aleshores van veure que als vells arpons de Ahab s’hi havia afegit l’asta d’una llança destrossada recentment, damunt la qual les aus marines intentaven posar de vegades.

De sobte, es va alçar lentament i es va enfonsar.

—Estigueu atents! —va cridar el capità Ahab— Les aus indiquen on és.

I era cert que les aus, sorpreses per l’enfonsament, semblaven fer guàrdia mentre grallaven i voletejaven. La seua visió era més aguda que la de qualsevol home. Al principi, Ahab no percebia cap senyal en les profunditats del mar. De sobte, però, quan va mirar cap avall, va veure una taca blanca, que ascendia amb prodigiosa velocitat i s’engrandia.

Com si badallara, la balena va obrir la boca sota la llanxa del capità Ahab.

Aquest va canviar de lloc amb Fedallah, es va acostar a la proa i va agafar el seu arpó. Jaient obliquament sobre el seu llom, com un tauró disposat a mossegar, Moby Dick es va introduir part de la proa a la boca. La blancor de l’interior de la seua mandíbula era a molt poca distància del cap del capità Ahab, però aquest no podia arponar-la des de la seua posició.

Les dues mandíbules van lliscar com unes enormes tisores i van partir la llanxa. La tripulació va caure al mar i es va aferrar a les restes de fusta que suraven. Després, durant una llarga estona, Moby Dick va jugar a submergir-se i a traure verticalment el cap entre les ones. Quan se’n va cansar, va tornar a la posició horitzontal i va nadar amb rapidesa al voltant de la tripulació naufragada, movent l’aigua com si es fuetejara, per a animar-se a emprendre un altre assalt. La visió de la llanxa feta miques semblava embogir-la.

Mentrestant, Ahab, mig ofegat en l’escuma i massa invàlid per a nadar, surava com podia. Els altres nàufrags no podien ajudar-lo; ja feien prou tenint cura d’ells mateixos. I, encara que les altres llanxes estaven intactes i rondaven a prop, no s’atrevien a intervindre-hi, per por que aquella acció provocara la destrucció de tots.

Des del principi, havien seguit les vicissituds de la caça amb atenció des de les cofes del vaixell, que havia optat per acostar-s’hi.

—Navegueu contra la balena! Feu-la fora d’ací! —va cridar Ahab des de l’aigua.

La proa del Pequod va apuntar cap a ells i, trencant el cercle encantat, va apartar la balena blanca de les seues víctimes. Les llanxes van córrer a rescatar-los i van recollir Ahab, que va anar a parar a la llanxa de Stubb, amb els ulls injectats de sang i encegats per la sal.

—El meu arpó —va dir Ahab, mig incorporat—, està bé?

—Sí, senyor. És ací —va respondre Stubb, alhora que li l’ensenyava.

—Poseu-lo davant meu... Hi ha cap mariner desaparegut?

—De moment, no.

—D’acord. Ajudeu-me a alçar-me —va escodrinyar l’horitzó—. És allà! Ja la veig! Encara va a sotavent! Com salta el doll! Traieu-me les mans de damunt!

La sang em corre de nou per les artèries i em rega els ossos! Hisseu la vela!

Fora els rems!

Vocabulari Escull: roca que sobreïx de l’aigua o a molt poca distància de la superfície.

Solcar: navegar.

Guaita: en un vaixell, persona que vigila i observa la mar des de dalt del pal.

Cofa: en les embarcacions de vela, plataforma situada en la part alta dels pals per a efectuar maniobres de les veles altes o guaitar a llarga distància.

Doll: raig d’aigua que brolla amb força d’un orifici o obertura.

Sotavent: costat oposat a aquell d’on ve el vent.

Arriar: abaixar la vela d’una embarcació o una bandera que està hissada.

Asta: pal d’una bandera o una llança.

Grallar: cridar algunes aus, com els corbs o les gralles.

Fuetejar: pegar amb un fuet.

Vicissitud: alternança de circumstàncies i d’esdeveniments bons i dolents.

Hissar: fer pujar alguna cosa estirant la corda de la qual penja.

15

1

Comunica’t Lectura Prompte, però, van veure que la balena anava molt de pressa i que amb les llanxes no podrien atrapar-la mai. Era evident que el vaixell era el mitjà més prometedor per a continuar la cacera. Així doncs, van hissar les llanxes i el Pequod va seguir el deixant de Moby Dick.

Ahab es va passar el dia caminant d’un costat a l’altre i anotant el temps que tardava a tornar a aparéixer el doll rutilant de la balena. De tant en tant, passava pel costat de la seua llanxa destrossada, que també havia estat hissada i jeia a l’alcàsser com un recordatori dels seus malsons.

Al final del dia, els guaites continuaven sense baixar.

—Ja no puc veure el doll, senyor! —va cridar una veu des de l’aire—. És massa fosc.

—Quin rumb portava l’última vegada que la vau veure?

—Igual que abans, senyor. Anava directament a sotavent.

Vocabulari Alcàsser: part elevada de la coberta d’una nau.

Dobló: moneda de valor doble del de la seua unitat.

—Bé! Viatjarà més a poc a poc aquesta nit. No hem d’atrapar-la abans de demà. Pilot, vent en popa! Els de dalt, baixeu! Senyor Stubb, envieu un relleu a la cofa del pal major i que vagen fent torns fins a l’alba —després, va avançar cap al dobló del pal major i va afegir—: Mariners, entregaré un d’aquests a tots els que enfonseu el vostre arpó en Moby Dick.

Aquella nit, el capità Ahab, com si sabera que seria l’última, no va baixar a descansar a la seua cabina, sinó que va romandre allà fins a l’alba.

Herman Melville. Moby Dick.

Ha escrit el text...

Pots llegir...

Herman Melville

Moby Dick

Va nàixer a Nova York l’any 1819. Va créixer en una família benestant que li va proporcionar una bona educació. A causa del suïcidi de son pare provocat per la fallida del negoci, Herman va deixar els estudis als 12 anys i va començar a treballar en un banc local.

El jove Ismael s’enrola en el Pequod, un vaixell que navega pels mars del sud caçant cetacis. La tripulació està formada per homes de diferents nacionalitats. El capità, Ahab, és un vell mariner a qui una balena blanca gegantina, Moby Dick, va arrancar una cama, substituïda ara per una de postissa feta de mandíbula de catxalot.

Als díhuit anys es va embarcar en un vaixell que feia la ruta Nova York-Liverpool i, després, en un balener. Va caure presoner d’una tribu caníbal de les illes Marqueses, els Taïpi, que el van vendre a un altre vaixell balener. Va continuar navegant durant alguns anys en diferents embarcacions fent de mariner i caçant balenes.

Aquestes experiències van quedar reflectides en les novel·les Taïpi (1846) i Moby Dick (1851), que ha esdevingut un clàssic de la literatura universal.

També va escriure relats curts, com Bartleby l’escrivent o Benito Cereno, i poemes.

16

Obsessionat per la venjança, Ahab navega per tot l’oceà Pacífic perseguint Moby Dick.

Aquesta novel·la, a més de reflectir algunes de les experiències viscudes per Melville, està basada en alguns fets reals, com ara l’enfonsament del balener Essex el 1820 per un catxalot, i el cas d’un altre gran cetaci albí que durant quaranta anys va vagarejar prop de l’illa de Mocha (Xile) atacant i destruint nombroses embarcacions que pretenien caçar-lo.

U 1

Treballa la lectura Aprén paraules 1 Anota quatre paraules del camp semàntic de les embarcacions que apareguen en el text.

2 Quina d’aquestes paraules del text designa un utensili emprat per a determinar el rumb de la navegació? arpó – velam – brúixola – llanxa

3 La balena és un cetaci. Quins altres animals marins conformen aquest grup?

Comenta el text 4 De quina manera s’adona el capità Ahab de la proximitat de la balena?

5 Per què diu el capità que la mateixa Moby Dick és una illa?

6 Amb quines armes vol Ahab caçar la balena?

7 Com saben els mariners on està la balena quan se submergix?

8 Per què el capità Ahab té dificultats per a nadar?

9 Com reacciona la balena a l’atac dels mariners?

10 «Aquella nit, el capità Ahab, com si sabera que seria l’última, no va baixar a descansar a la seua cabina, sinó que va romandre allà fins a l’alba». Per què creus que el capità pensava que seria l’última nit?

Sabies que…

Escriu 11

Imagina què podia pensar Ahab durant la nit que va passar despert i escriu un text d’unes huit línies.

la ciència que estudia el comportament dels cetacis es diu cetologia?

Descobrix-ne la forma i l’estructura 12 En quines parts podries dividir el text? Indica on comença i acaba cada una.

13 Resumix el text.

Busca informació 14 Durant els segles

i xx es va generalitzar la caça de les balenes. Per parelles, investigueu quin era l’objectiu de la caça i el profit que se’n treia. xix

15 Actualment, totes les espècies de balenes estan protegides. Alguns països, però, incomplixen els tractats internacionals i continuen caçant-ne. Busca informació i descobrix de quins països es tracta i quins arguments donen per a defendre aquesta activitat.

Parleu a classe 16

Investigueu i parleu a classe sobre la situació actual de les balenes: habitat, espècies, amenaces i protecció, etc.

Consulta les dades sobre la Meta 14.2 en l’apartat Objectius de Desenvolupament Sostenible que trobaràs en el banc de recursos d’anayaeducacion.es.

17

1

Comunica’t

Vocabulari

La navegació a vela i la pesca ACTIVITATS

1 El capità Ahab i la seua tripulació naveguen a bord del Pequod, un vaixell balener que navega a vela, és a dir, impulsat pel vent i no per motors. Troba en la sopa de lletres el nom de cinc embarcacions de vela.

A L

B U F

E

R

E N C

D A S

C V M P O H A

J T

R

L

S Q F

B A L A N D R

L Q T E

P A

P M T

F M

H M A T

R

G A U F

Ç R X A B A

D R

T

B N D

B A G R J B

E

L

J

L N Y R R

L

R G A N T

V A I

F

2 Consulta el diccionari per a descobrir com es cada una de les embarcacions que has trobat en l’activitat 1 i relaciona-les amb la imatge corresponent.

C

A B

D

18

E

U 1

3 Copia la rosa dels vents del marge i escriu cada nom on correspon. tramuntana

migjorn

llevant

ponent

xaloc

gregal

mestral

llebeig / garbí

4 Les paraules següents són polisèmiques. Busca el significat que tenen relacionat amb les veles d’una embarcació. antena – arbre – cap – floc

5 Relaciona els verbs de significat contrari. emergir •

• encallar

hissar •

• enfonsar

salpar •

• submergir

solcar •

• arriar

surar •

• atracar

6 A quina paraula correspon cada definició?

Costat d’on ve el vent.

➧

■ sobrevent ■ sotavent

Part davantera d’un vaixell.

➧

■ proa ■ popa

Peça que dirigix la nau.

➧

■ quilla ■ timó

Conjunt d’elements que formen un utensili de pesca.

➧

■ ormeig ■ àncora

7 Busca en el diccionari el significat de la paraula de cada parella que no apareix definida en l’activitat anterior.

8 Si et trobares a bord d’una embarcació, quines paraules hauries d’usar per a referir-te a l’esquerra i a la dreta?

9 El capità Ahab volia caçar Moby Dick amb un arpó. Identifica entre els noms següents els d’altres sis ormejos de pesca. hèlice espinàquer

ham

bauprés palangre

xarxa

brúixola

nansa

amarrador

gamber

fitora

19

1

Comunica’t

Expressió oral i escrita

Els textos divulgatius Els textos divulgatius tenen com a objectiu transmetre, de manera senzilla, dades i coneixements científics, tècnics o especialitzats complexos.

Trobem textos divulgatius sobre tota classe de disciplines (art, enginyeria, informàtica, història, medicina, filologia, biologia, etc.) i en àmbits molt diversos, com ara llibres, exposicions, anuncis, fullets informatius, etc.; i, sobretot, en els mitjans de comunicació.

Característiques dels textos divulgatius Aquest tipus de textos estan escrits per periodistes especialistes en ciència o per científics que adopten un estil més planer. S’adrecen a sectors amplis de població i no requerixen un coneixement profund de la matèria de la qual es parla. Es caracteritzen per:

• L’ús de diversos tipus de textos: – expositius, en les definicions i els raonaments; –d escriptius, en la caracterització dels elements i dels fenòmens estudiats; – narratius, en l’explicació dels processos històrics; – instructius, en l’enunciació dels procediments que cal seguir.

• L’ús

d’un registre formal del llenguatge, amb recursos lingüístics compartits amb els textos pròpiament científics i amb els periodístics. Així, entre els recursos compartits amb els textos científics trobem: –L ’ús de la tercera persona del present d’indicatiu o de la impersonalitat: Les balenes són animals marins. Hi va haver un temps en què les balenes van ser molt nombroses.

– L’ús de paraules monosèmiques: clorofil·la, metabolisme, cetaci.

–L ’ús d’adjectius especificatius per a evitar confusions: fotosintètic, aquàtic.

–E l predomini d’oracions enunciatives: Les plantes aquàtiques també fan la fotosíntesi.

– L’ús de tecnicismes, fórmules i símbols: desoxidació.

Entre els recursos lingüístics comuns amb els textos periodístics hi ha: –L ’ús de la primera persona en l’expressió d’opinions o a l’hora de matisar o de fer més accessibles algunes dades: Intentaré fer entendre…

–L a utilització de dades poc precises: Sabem que al llarg de milions d’anys n’hi va haver moltes, potser milers, que…

– L’ús de diversos tipus d’oracions, a més de l’enunciativa: Qui ho diria?

–L ’interés per anècdotes i fets concrets, que acosten el lector a allò que se li exposa.

–L ’ús de suport gràfic, esquemes i dibuixos, per a contribuir a la comprensió del lector.

20

U 1

La descripció científica Els textos divulgatius solen contindre descripcions científiques, tècniques o especialitzades que expliquen de manera objectiva les característiques d’un ésser o d’un procés (quina funció fa, quines qualitats té, quines parts l’integren, etc.).

Cal diferenciar la descripció científica objectiva de les descripcions subjectives que trobem, sobretot, en la literatura.

Organitze les idees CARACTERÍSTIQUES DELS TEXTOS DIVULGATIUS

Registre formal

Ús de diversos tipus de text Expositius Descriptius Narratius

Recursos propis de textos científics Oracions enunciatives Verbs 3a persona present indicatiu

Recursos propis de textos periodístics

Diferents tipus d’oracions Verbs 1a persona en opinions

Instructius Verbs impersonals

Dades poc precises

Paraules monosèmiques

Anècdotes i fets concrets

Adjectius especificatius

Gràfics Esquemes Dibuixos

Tecnicismes Fórmules Símbols

21

1

Comunica’t Expressió oral i escrita ACTIVITATS

1 Llig els textos següents i fes les activitats.

A

Elx i les seues palmeres han suscitat molta literatura. Aquells camins ombrejats, la terra blanquinosa, les palmes melancòliques, les cases de terrat pla, les pites i les figueres de pala dels ribassos, el sol implacable, recorden l’Orient. «No es passeja impunement sota les palmeres», afirmava Goethe.

Sota les palmeres, sí, el passeig pot encomanar indolència o languidesa. A Elx, en canvi, la palmera té un no sé què de figura incitant, de dispar cap amunt, viu, de vol esgrimit. O m’ho sembla a mi.

Adaptat de Viatge pel País Valencià. Joan Fuster.

B

Viure entre palmeres no és, a Elx, un somni imposible. No s’entén la ciutat, ni s’entendrien a si mateixos els seus ciutadans, sense un palmerar històric que configura un paisatge urbà únic des de fa més de mil anys, declarat en l’any 2000 Patrimoni de la Humanitat.

Amb més de 200 000 exemplars i uns 50 000 en els vivers municipals disposats per a ser plantats, el palmerar il·licità és el major d’Europa. Encara que contemplat des de certa distància pot semblar un bosc, en realitat és una plantació realitzada amb finalitats agràries, per aquest motiu a les parcel·les o a les seues agrupacions se’ls denomina horts. Cadascuna de les parcel·les està flanquejada per alineacions de palmeres, de tal forma que, mirades des de l’aire, formen quadrícules. Els bancals creats al seu interior s’han dedicat tradicionalment a cultius agrícoles.

Encara que s’ha constatat l’existència de palmeres en tot el sud europeu des d’abans de la presència humana, el descens de les temperatures i les glaciacions van acabar amb la major part, a excepció d’algunes zones més càlides protegides dels corrents freds, com Elx. La profusió de dibuixos de palmes i palmeres en ceràmiques iberes de l’Alcúdia (segle iii a l’i a. de C.) demostra la rellevància de les datileres ja en aquella època.

L’expansió del palmerar es va produir arran de la fundació pels àrabs de la nova ciutat en el seu emplaçament actual (segles viii i ix), on es va establir una extensa xarxa de reg que, en la seua majoria, persisteix fins a hui. La pervivència durant segles d’aquest sistema d’agricultura d’oasi va ser un dels aspectes que va valorar la declaració de la Unesco.

Extret de <www.visitelche.com>.

a) Explica què tenen en comú els dos textos i què els diferencia. b) Indica en quin dels àmbits següents podria aparéixer cada text.

22

– En una publicació especialitzada.

➝

Text A

Text B

– En un diccionari enciclopèdic.

➝

Text A

Text B

– En un llibre de text.

➝

Text A

Text B

– En un reportatge sobre Elx.

➝

Text A

Text B

U 1

c) Quin text dona cada una d’aquestes informacions?

– Descripció

– Usos

– Nombre d’exemplars

– Extensió

– Situació

– Conservació

d) I dentifica els adjectius dels dos textos i digues en quin descriuen qualitats objectives. e) Raona quin dels dos textos és divulgatiu.

2 Assenyala en la definició següent les característiques pròpies del registre científic.

Els primats són un ordre de mamífers placentaris d’extremitats pentadàctiles llargues, amb polze oposable, hemisferis cerebrals ben desenvolupats i ulls en posició davantera.

3 Tot seguit tens el text anterior convertit en un text divulgatiu. Completa’l amb els fragments següents.

El seu cervell

això els permet agafar coses i manipular objectes

és a dir, animals que alleten les cries després de mantindre-les en l’úter durant l’embaràs

mans de cinc dits

Els primats són un ordre de mamífers placentaris (…).

Es caracteritzen per tindre uns braços llargs que acaben en…, que tenen el polze oposable (…) i per tindre els ulls en posició davantera. … té un desenvolupament que els permet dur a terme accions complexes.

4

Tria un dels temes següents i escriu un text divulgatiu.

– La teoria de l’evolució.

– La història de la teua localitat.

23

2

La derivació i la composició

Coneix la Llengua Lèxic

La derivació La derivació és un procés de formació de paraules que consistix a afegir un prefix, un sufix o els dos a un lexema.

Verbalitzadors Convertixen noms, adjectius o adverbis en verbs de la 1a i de la 3a conjugació.

Amb prefixos

Prefix a-

De lluny ➝ allunyar

De barat ➝ abaratir

Prefix en-

De sucre ➝ ensucrar

De vell ➝ envellir

Prefix es-

De pols ➝ espolsar

De groc ➝ esgrogueir

adv.

nom

nom

adj.

adj.

adj.

Negació o oposició: atípic, irreal, antibel·licisme, desfer, impossible.

Aspectuals Modifiquen el significat del lexema però no en canvien la categoria gramatical. Poden aportar diversos significats.

Quantitat o mesura: semicercle, microcosmos, pluriempleat.

Localització espacial: entrecella, extraterrestre, circumval·lació.

Temporalitat: prehistòrica, antediluvià.

Repetició: besavi, bipolar, reconstruir.

Falsedat: pseudocientífic, parapsicologia.

En comú: convivència, col·laborar, corrompre.

DERIVACIÓ

Canvis de gènere i nombre en els noms i adjectius: xiquet, xiqueta, xiquets, xiquetes.

Gramaticals Canvis de persona, nombre, temps i mode en els verbs: cante, cantàvem, cantaren, cantaria.

Mida: caseta, peuot, cotxàs.

Amb sufixos Aporten significats

Origen geogràfic: deniera, borrianenc, alcoià, benicarlanda, alacantí.

Ofici: electricista, dependenta, cantant.

Col·lectiu: arbreda, tarongerar, gossada.

Lèxics Modifiquen el significat del lexema

A un verb: actualitzar, telefonar, florir, tossir.

Canvien categoria gramatical

A un nom: pobresa, quietud, proximitat, ciutadania.

A un adjectiu: grogenc, graciós, combatiu, agradable; A un adverbi: còmodament, ràpidament.

24

U 1

La composició La composició és el procés de formació de paraules mitjançant la unió de dues paraules independents.

Les paraules compostes poden presentar estructures diverses, com ara: nom nom adv.

+ + +

nom

➝

aiguaneu

verb

adj.

➝

cellajunt

adj.

verb

➝

benestar

det.

+ + +

nom

➝

trencanous

adj.

➝

cientificotècnic

nom

➝

pocavergonya

L’escriptura dels mots compostos Els mots compostos s’escriuen amb els elements junts (parallamps, malparlar, agredolç), però hi ha casos en què apareixen units amb guionet:

• quan el primer element acaba en vocal i el segon comença per r, s i x: mata-rates, penya-segat, para-xocs; • quan la primera paraula manté l’accent gràfic: mà-llarg; • quan la lectura és dificultosa: pit-roig, Bell-lloc; • quan el primer element és un punt cardinal: sud-est, nord-americà; • els compostos onomatopeics, repetitius o expressius: xino-xano, tic-tac.

Sabies que… la lexicologia és la ciència que estudia el conjunt de paraules d’una llengua?

Organitze les idees CREACIÓ DE PARAULES Derivació

Composició

Lexema

+

Prefixos

Verbalitzadors

}

anom en- + adjectiu ➞ verb esadverbi

Aspectuals

negació o oposició quantitat o mesura situació o localització temporalitat repetició falsedat en comú

Unió de paraules

Sufixos

Gramaticals

Lèxics

Noms i adjectius

Verbs

Canvi de significat

Canvi de categoria gramatical

Canvi de gènere i nombre

Canvi de persona nombre temps mode

mida origen ofici col·lectiu …

a un verb a un nom a un adjectiu a un adverbi

25

2 Coneix la Llengua Lèxic ACTIVITATS

1 Aquestes paraules derivades estan extretes de la lectura inicial. Identifica’n el lexema i subratlla’n els prefixos i els sufixos. velam

enfonsats

marines

recentment

grallaven

rapidesa

encalmat

caminant

2 Per parelles, formeu verbs derivats d’aquestes paraules.

Temor, barca, dolç, moble, estiu, pedal, àgil, cert, curt, darrere, clar, fil, branca, vocal, coix.  Temor ➝ atemorir.

3

Taula redona. A quina paraula amb prefix correspon cada definició? a) Període posterior a la guerra. b) Interval de descans entre dos actes. c) Que no sap llegir o escriure les lletres de l’alfabet. d) Mudar un teixit o un òrgan d’un individu a un altre. e) Parent anterior a un mateix en la successió genealògica. f) Nom fals emprat per un autor en lloc del seu. g) Tornar a vendre.

• Encercla els prefixos de les paraules anteriors i indica què significa cada un.

4 Completa la graella en la llibreta amb paraules derivades que reunisquen els requisits indicats.

Primitiva

Significat del sufix

café

màquina per a…

ric

qualitat de…

blau

femení de…

groc

semblant al…

Castelló

originària de…

abric

verb

blat

camp de…

Derivada

Quin canvi ortogràfic presenta? addicció al fonema t

5 Escriu un nom, un verb i un adjectiu derivat de cada paraula.

Verd, terra, lleu, fondre, suau.  Verd ➝ verdor (nom), enverdir (verb), verdós (adjectiu).

26

U 1

6 Substituïx cada expressió subratllada per una paraula derivada.

– És una coneguda meua natural d’Escòcia.

– Va pintar amb vernís les portes i les finestres.

– Ens va deixar un record que no es pot esborrar mai.

– És el millor home que cria coloms del poble.

7 Forma paraules compostes unint els verbs i els noms que et donem i explica què signifiquen.

Verbs: talla, trenca, escura, llança, munta, porta, llava, guarda, pinta.

Noms: butxaques, llavis, càrregues, míssils, costes, equipatge, foc, caps, plats.

8 Relaciona cada paraula composta amb el significat corresponent. panxacontent •

• gandula

esquenadreta •

• escrupolós

bocamoll •

• sabut

pelacanyes •

• despreocupat

setciències •

• sorpresa

primmirat •

• indiscret

bocabadada •

• pobre

9 Analitza l’estructura de cada paraula composta de l’activitat anterior.  Panxacontent ➝ panxa (nom) + content (adj.)

10

Escriu la paraula composta que correspon a cada definició. Ves alerta amb l’ús del guionet.

– Lloc on es guarda la roba en un lloc públic (teatre, discoteca, etc.).

– Estri que s’usa per a resguardar-se del sol.

– So d’un violí mal tocat.

– Moment del dia en què el sol està més amunt en el cel.

– Dona que té els cabells rojos.

– Peça que protegix un vehicle dels colps de poca importància.

– Línia trencada en forma de Z. – Utensili per a obrir llandes de conserva.

– Persona que té per ofici escurar les xemeneies.

– Rovelló, bolet.

– Del sud d’Àfrica.

– So que fa el grill.

11

Tauler d’històries. En grups de quatre, creeu una història de deu línies que incloga el major nombre possible de paraules compostes que han aparegut en les activitats anteriors. Llegiu-les a classe i trieune la més original.

En anayaeducacion.es en el banc de recursos trobareu Les claus del projecte on hi ha desenvolupades, entre altres claus, les tècniques de pensament.

27

2 Coneix la Llengua

Gramàtica

Paraules, sintagmes i funcions Les classes de paraules Com ja saps, les paraules es classifiquen per classes o categories gramaticals segons la forma i el significat que tenen.

Variables Canvien de forma

Nom

Adjectiu

Determinant

CLASSES DE PARAULES Pronom

Invariables No poden canviar de forma

•D esigna persones, animals, objectes, llocs, idees, etc. (mariner, balena, venjança, Carib…).

•P ot tindre flexió de nombre (singular i plural) i de gènere (masculí i femení).

•A ssenyala les característiques i les qualitats del nom (blanca, alt, antics…).

•P resenta flexió de nombre i de gènere.

• Indica el gènere i el nombre del nom (el, uns).

• Indica possessió (la seua).

• Indica quantitat (molts, quatre).

• Indica situació respecte del parlant, etc. (aquelles).

• Son determinants l’article, els desmostratius, els possessius, els numerals, els quantitatius, els indefinits i els interrogatius.

•E s referix a les persones de la comunicació (jo, tu, nosaltres…).

•T ambé servix per a evitar repeticions: Pep i Pau vindran demà. Ells duran fruita. (Ells = Pep i Pau). He amagat el llapis i ara no el trobe. (El = el llapis).

Verb

• Indica accions, estats o processos.

•T é flexió de nombre, persona, temps i mode (Et contaré una història. El capità caminava lentament.).

Connectors

• L a preposició enllaça paraules dins l’oració. N’hi ha de simples (a, amb, contra, de, entre, fins, per…) i de compostes (des de, fins a, com a…).

Unixen els elements de l’oració.

Adverbi

Interjecció

• Les conjuncions unixen oracions o elements d’una oració (però, i, perquè…).

• Pot modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi.

• Expressa circumstàncies de lloc, temps, manera, quantitat, ordre, dubte, afirmació, negació, etc.

• Expressen emocions (alegria, dolor, ràbia…).

Els sintagmes Un sintagma és un grup de paraules que desenvolupa una funció sintàctica en una oració: subjecte, predicat, complement del nom, etc.

28

U 1

El nucli és la paraula més important del sintagma i pot anar acompanyada d’unes altres. Segons la categoria gramatical del nucli es distingixen diversos tipus de sintagmes.

• Sintagma

nominal (sn). El nucli és un nom i pot anar acompanyat de determinants o de complements del nom (adjectius o sintagmes preposicionals).

Marina

la balena blanca

nom

det.

nom

un cel sense núvols

(cn) adj.

det. nom

(cn)

• Sintagma

adjectival (SAdj.). El nucli és un adjectiu i pot anar acompanyat d’un altre adjectiu, d’un adverbi o d’un sintagma preposicional. verd

blau marí

adj.

adj.

gens interessant

adj.

adv.

ple d’aigua

adj.

adj.

sp

• Sintagma preposicional (sp). Conté una preposició. a

sense

Muro

prep. nom

amb el meu cotxe

tu

prep. pronom

prep.

sn

• Sintagma verbal (sv). El nucli és un verb i pot dur diversos complements. corres

parleu molts idiomes

verb

verb

juguen al futbol verb

sn

sp

• Sintagma adverbial (SAdv.). El nucli és un adverbi i pot contindre un altre adverbi o un sintagma preposicional. sobtadament

molt ràpidament

adv.

adv.

lluny de casa

adv.

adv.

sp

Com has vist, un sintagma pot contindre’n d’altres. Comprova-ho també en aquests exemples. una botella d’aigua det.

nom

el teu jersei blau marí de llana det.

sp

nom

SAdj

sn

sp

sn

Ahir vaig veure la teua amiga molt contenta a l’aeroport.

SAdv

verb

SAdj

sn

sp

sv

Les funcions Les paraules i els sintagmes no fan sempre la mateixa funció dins de l’oració.

M’agrada el color blau.

El blau és el meu color preferit.

En la primera oració, la paraula blau és un adjectiu que complementa el nom color. En la segona, és un nom que fa de nucli del sintagma nominal subjecte.

Dona’m el llibre que jo el tornaré a la biblioteca.

La paraula el és un determinant que acompanya el nom llibre; en la segona part de l’oració, és un pronom que substituïx aquest mateix nom.

El cotxe verd anava molt lent.

Hem avançat el cotxe verd.

El sintagma nominal el cotxe verd fa la funció de subjecte de la primera oració i de complement del verb en la segona oració.

29

2 Coneix la Llengua Gramàtica ACTIVITATS

1

Anota de quina categoria és cada una de les paraules d’aquestes oracions.

–L a meua neboda Mireia va nàixer fa dos dies i ja ha eixit de l’hospital.

– Elles van canviar el sistema operatiu de l’ordinador que tenien.

– He llegit el llibre que dius, però no m’ha agradat gens.

2 Escriu dos exemples més de cada categoria de paraules.

Nom Adjectiu Determinant Pronom

Verb

escriure, llegir…

Adverbi

allà, fàcilment…

taula, bellesa… lent, alta… algun, aquells…

Preposició

sobre, per…

nosaltres, li…

Conjunció

però, o…

3 Identifica els sintagmes nominals d’aquestes oracions.

– El sistema solar inclou huit planetes.

– Quatre matisacions són suficients.

– Aquesta setmana han estrenat algunes pel·lícules fantàstiques.

– No trobe les claus de casa.

4 Quins sintagmes adjectivals hi ha en aquestes oracions?

– Agafa les peces més amples.

– Ha arribat un paquet molt gran.

– En aquestes bosses noves no cap res.

– Es va posar roig d’indignació.

5 Copia els sintagmes preposicionals d’aquestes oracions.

– A l’estiu es fa fosc molt tard.

– L’helicòpter volava sobre la platja.

– Els oncles no arribaran a ta casa fins demà.

– Durant la ploguda ens vam arrecerar sota aquell arbre.

6 Diferencia els sintagmes que inclou cada un d’aquests predicats. Indica de quina classe és cada un.

– Cada nit ajude la mare a preparar el sopar.

– L’estiu passat van tornar del viatge molt morenos.

– Han enviat des de l’Argentina un paquet grandíssim per a Cristina.

– De vesprada sempre acaba els deures abans de les sis.

– Hi ha hagut un accident molt greu prop del meu institut.

30

U 1

7 Llig aquestes parelles d’oracions i digues de quina categoria gramatical és la paraula subratllada en cada una.

– No puc menjar més. / El menjar s’ha fet roín.

– On has deixat el bolígraf roig? / El roig és el meu color preferit.

– M’he tallat amb el ganivet. / Aquest home, no el conec de res!

– No he trobat cap amic al parc. / Em fa mal el cap.

– Estic molt cansada. / Teníem molta fam.

8

Construïm. Escriu sintagmes amb les estructures que et donem.

Sintagma nominal (sn)

Sintagma adjectival (SAdj)

Sintagma verbal (sv)

Sintagma preposicional (sp)

det. + nom det. + det. + nom + adj. det. + nom + sp

adj. adj. + adj. adv. + adj.

verb + sn verb + sn + sp

prep. + nom prep. + sn

La conjugació verbal Present d’indicatiu i de subjuntiu de la 3a conjugació Alguns verbs irregulars de la 3a conjugació pura presenten les vocals i, u quan el lexema és tònic (frig, cus), mentre que tenen e, o quan és àton (fregim, cosim).

En anayaeducacion.es trobaràs la conjugació de tots els verbs.

9 Completa la graella en el quadern.

Engolir

Llegir

Afegir

Tossir

Bullir

Eixir

Present Present Present Present Present Present Present Present Present Present Present Present Indicatiu Subjuntiu Indicatiu Subjuntiu Indicatiu Subjuntiu Indicatiu Subjuntiu Indicatiu Subjuntiu Indicatiu Subjuntiu llig

tus

lliges

tusses

engul

bull

engolim

bollim

afegiu

eixiu

afigen

isquen

• Els tres primers verbs dels anteriors també poden ser incoatius.

Conjuga’ls.

31

2 Coneix la Llengua

Ortografia

Els signes de puntuació Les cometes « » Van unides al text que emmarquen sense espais en blanc i s’usen en aquests casos:

• Per a indicar una citació textual: Un espectador afirma que «l’espectacle és immillorable».

• Quan

escrivim a mà, destaquen una paraula incorrecta, usada en sentit irònic o una d’estrangera que no està adaptada. Fixa’t que aquests casos, en un processador de textos, els escriuríem amb lletra cursiva: Torna-li, que no es diu «crompar». És molt «simpàtica», ella; a la mínima que et descuides malparla de tu.

Han canviat l’aparador de la «boutique» del meu carrer.

Els dos punts : S’escriuen sense espai davant i tenen aquestes funcions:

• Introduir una enumeració: Va carregar massa coses a la maleta: jaquetes, camisetes, sabatilles, pantalons, mudes de roba interior, l’eixugacabells, etc.

• Introduir una citació textual en estil directe: Aleshores Carme va dir: «Ja n’hi ha prou! Vine ací de seguida!».

Els punts suspensius …

Són tres punts que s’escriuen sense espai davant i indiquen l’omissió d’una part del text. S’usen:

• Per a deixar un final obert o inacabat: I això va ser el començament d’una llarga amistat…

Sempre diuen que sí, però a l’hora de la veritat…

• Per a evitar enumeracions llargues.

Vindran tots els nostres amics: Maria, Enric, Joan…

Els punts suspensius no s’ajunten mai amb l’expressió etc., ja que tenen la mateixa funció.

Correcció ortotipogràfica La correcció ortotipogràfica és la correcció lingüística que s’aplica a un text. Servix tant per a esmenar els errors ortogràfics, sintàctics i gramaticals com per a unificar els recursos tipogràfics (majúscules, cursives, cometes, negretes).

•Q uina formació i aptitud creus que deu tindre la persona que es dedica a aquesta tasca?

32

Els parèntesis ( ) Van units sense espais en blanc al text que emmarquen. Tenen aquests usos:

• Introduir un incís, un comentari o dades numèriques (anys, nombre d’habitants, altitud, etc.).

El Calderón (1 839 m) és el cim més alt de la Comunitat Valenciana.

• Indicar les acotacions teatrals dins del parlament dels personatges. Tin en compte que el text de les acotacions apareix en lletra cursiva.

Jaume: Però com vols que faça això? (Encarant-se amb Sandra.)

U 1

ACTIVITATS

1 Reescriu aquestes oracions posant cometes on cal.

–S í que deus estar cansat, si només has anat fins al cantó!

– Al juliol faran un festival de hip-hop a la platja.

–J aume I de sobrenom el Conqueridor va ampliar els dominis de la corona d’Aragó i va conquistar Mallorca 1 229, Eivissa 1 235 i València 1 238.

5 Copia aquest text teatral i posa-hi els parèntesis que falten.

–C ada vegada que torna d’un viatge llarg patix jet-lag.

–E l country m’avorrix, en canvi ho passe molt bé mirant els breakdancers.

•A ra, escriu les oracions amb un processador de textos fent servir la lletra cursiva.

2 Llig les oracions i posa dos punts on calga. En algun cas hauràs de posar també cometes.

–A l casament vindran el meu cosí Pere i la seua filla, Lluïsa i Antoni, la tia Catalina i la cosina Teresa, els oncles de Puçol…

–P er a fer pa es necessita farina, rent, aigua i un poc de sal.

– Aina va preguntar què us agradaria fer?

–N o sé què vull ser periodista, veterinària, pintora o cirurgiana.

3 Quina funció fan els punts suspensius en cada oració?

Marqués Cridant.: Miss Bàrbara! Miss Bàrbara! Per a ell. Ja ve la nurse, tan despistada com sempre.

S’amaga darrere d’un arbre.

Entra Miss Bàrbara amb un got i una botella en una safata.

Miss Bàrbara Amb accent anglés.: Hello! Hello! Qui cridar mi?

Marqués: Mentre ix de darrere de l’arbre.

Mans enlaire.

Miss Bàrbara alça els braços i tira la safata per terra.

Miss Bàrbara: Help! Help!

Marqués Rient.: Calle, dona! Soc jo!

Adaptat de Mans enlaire.

Ramon Folch i Camarasa.

– Van trobar monedes, espases, cascs…

– Al cap de molts anys es van retrobar i…

– La veritat, no sé…

–L es llengües romàniques són francés, romanés, sard…

4 Col·loca els signes de puntuació que calguen per a destacar els incisos d’aquestes oracions.

–A usiàs Marc 1397-1459 va compondre molts poemes sobre l’amor, sis sobre la mort possiblement escrits arran de la mort de la segona esposa Joana Escorna i el Cant espiritual.

–E ls trobadors eren músics i poetes alhora i tenien una condició social molt diversa des de nobles poderosos a personatges de baixa naixença tot i que es professaven un tracte familiar i respecte mutu.

33

3

Coneix la Literatura Educació Literària

Introducció a la literatura medieval La literatura és un reflex de la societat en què es desenvolupa; per tant, a l’hora d’estudiar els textos literaris, cal inserir-los en el context social. Abans d’endinsar-nos en la literatura medieval coneixerem alguns aspectes del món en què va sorgir.

L’edat mitjana Aquest període comença amb la caiguda de l’Imperi romà el segle v i abasta, més o menys, fins al 1450, any en què Gutenberg inventa la impremta. Amb l’expressió «edat mitjana» els humanistes de final del segle xv designaren, de manera despectiva, l’època fosca i bàrbara compresa entre dos moments històrics d’esplendor, l’edat antiga i el Renaixement que ells representaven.

La societat medieval La societat medieval es caracteritzava per la gran desigualtat entre les classes socials: la noblesa, el clergat i la població camperola.

El sentit religiós, o teocentrisme, impregnava aquesta societat on el rei era el senyor més important i tenia poder sobre tots els habitants del regne.

• La

noblesa vivia de rendes que aportaven els vassalls i gaudia de molts privilegis amb l’única obligació de defensar el regne en cas de conflicte.

• L’estament religiós era l’altre grup privilegiat. Els monestirs estaven envoltats de terres pròpies, conreades pels camperols i els serfs. A més de les funcions religioses, els clergues tenien un paper transcendental, ja que havien rebut una educació superior que els capacitava per a dirigir la societat.

• Els camperols eren la base i el grup més nombrós. Entre aquests, cal distingir les persones lliures i les esclaves, o serfs i serves de la gleva, vinculats a la terra i que es podien vendre amb aquesta. Tant els uns com els altres treballaven per a la noblesa i el clergat, als quals pagaven rendes i devien fidelitat i vassallatge, no podien vendre ni comprar els productes de la terra que treballaven sense l’autorització del senyor, ni collir el blat, trepitjar el raïm o coure pa en un forn que no fora del senyor.

Cap al segle xiii, els camperols començaren a tindre llibertat de moviments.

Es començà a fer negocis i aparegué la burgesia urbana, que arribà a tindre un gran poder a les ciutats i aspirà a governar-les. Els artesans també s’hi instal·laren. Va sorgir, així, un incipient proletariat artesà. Paral·lelament, l’Església s’adaptà als nous temps i va construir convents a les urbs.

La cultura medieval Durant els primers segles de l’edat mitjana, la cultura residia als monestirs, autèntics centres de cultura. Les seues biblioteques i scriptoria eren els nuclis d’aquesta producció cultural on s’estudiava llatí clàssic, història i literatura antigues, gramàtica, retòrica i dialèctica, aritmètica, astronomia, geometria i música, i es copiaven textos antics.

La població era majoritàriament analfabeta. Per això els eclesiàstics solien llegir en veu alta la Bíblia i altres textos religiosos. A més, mitjançant les representacions teatrals religioses i els relats de vides de sants, donaven mostres de virtut i popularitzaven la devoció a la Mare de Déu.

Trobaràs un quadre cronològic amb els autors més representatius de la nostra literatura en anayaeducacion.es.

34

Actualment, encara es fan algunes d’aquestes representacions, com el Misteri d’Elx o el Cant de la Sibil·la.

U 1

Els joglars també contribuïren a la difusió oral de la literatura amb jocs, cants i recitacions.

La lírica culta conreada en les corts feudals estava representada per la poesia trobadoresca (Cerverí de Girona, Guillem de Berguedà, Beatriu de Dia, Jordi de Sant Jordi…).

La història i els fets quotidians es redactaven en prosa i, sovint, tenien una finalitat didàctica. Com a exemple, podem esmentar les diverses cròniques dels reis de la Corona d’Aragó i l’obra de sant Vicent Ferrer i de Francesc Eiximenis.

A partir del segle xii es crearen les universitats i es feren les primeres traduccions dels autors clàssics grecs. L’ensenyament es feia en llatí, però paral·lelament, les llengües romàniques començaren a assumir també els usos lingüístics formals i, amb Ramon Llull (1 232–1 315), els usos literaris.

El pas al segle xiv comportà la secularització de la cultura amb una mentalitat burgesa cortesana, que en l’expressió literària va substituir els temes religiosos pels profans (amorosos, de cavalleries, etc.).

L’art medieval Les formes artístiques medievals més conreades foren l’arquitectura i la pintura.

Al segle xi apareix l’art romànic en les construccions religioses. Es caracteritza pels sostres baixos i les parets molt gruixudes, l’ús de l’arc de mig punt i la decoració dels capitells de les columnes amb escenes bíbliques.

La pintura amb què es decoraven les esglésies romàniques tenia una clara funció docent i un caràcter simbòlic i estètic.

Al segle xiii es deixa pas al gòtic, propi de les catedrals i dels edificis públics de les ciutats. Són construccions molt més altes, amb més elements decoratius que les romàniques. Les pintures són molt més realistes i, sovint, reflectixen també l’arquitectura i la manera de vestir de l’època.

35

3 Coneix la Literatura Educació Literària

ACTIVITATS

1 En la novel·la de Joan Agut El mestre de Taüll, Marc de Tolosa recorda les aventures que va viure la primavera de 1 123, quan, amb el mestre Arnau de Bèrgam, i l’oficial Bernat de Cremona, van acudir a la vall de Boí per a pintar els frescos d’unes esglésies.

Llig-ne el fragment següent i respon les preguntes.

La fortalesa estava formada per la torre central i tot de construccions que havien anat creixent al seu voltant com un tot fortificat. […] Quan estava a punt de fer-se fosc ens van venir a veure mossèn Joanot, que es va presentar com a prevere del castell, confessor del senyor d’Erill, lletrat i notari, conseller de missenyora Elionor, l’esposa en segones núpcies de monsenyor Ramon, senyor d’Erill, de Saidí i de Monesma. Mossèn Joanot va llegir la carta contracte del batlle i es va mostrar molt content per l’arribada dels pintors. Fent ús de la seva autoritat, va manar que encenguessin foc i ens va prometre que ell mateix ens duria un poal de sopa. Del que no va dir res va ser del lloc que ens havia assignat, una estança per a persones i animals, perquè els pintors eren considerats gent basta, simples treballadors manuals, un grau per sobre els pagesos i els traginers, però molt per sota del ferrer, a l’altura dels basters, fusters i picapedrers.

La senyora Elionor ens va convidar a sopar a la seva cambra i a la vetllada, mossèn Joanot va fer de mestre de cerimònies. Va anunciar l’aparició del joglar, un jovenot de no més de vint anys, que lluïa unes calces ratllades i una brusa lligada amb un cinyell i que es cofava amb una gorra veneciana. El joglar va recitar una llarga cançó de gesta, protagonitzada per un cavaller solitari i malamat per la seva estimada que guerreja en terra d’infidels per tornar vencedor i guanyar-se el cor de l’enamorada. Després va cantar, acompanyant-se del saltiri, que picava amb els dits, diverses tonades amoroses, algunes pujades de to, que van encantar les dones i que van provocar grans rialles entre els cavallers. Entretant, dues criades repartien aiguamel entre els assistents i

36

uns recipients plens d’avellanes i figues seques passaven de mà en mà.

Al pic de la mitjanit ens vam anar a colgar a les màrfegues de palla, a redós de les darreres brases del foc de la nostra estança. Mentre mestre Arnau feia les seves oracions nocturnes i en Bernat queia adormit com un soc, vaig tenir ocasió de contemplar el meu cor exaltat per les emocions del dia i em vaig sentir feliç i content de ser a Erillcastell, encara que el castlà Bartomeu de Tor ens hagués mirat per sobre l’espatlla i que, si no hagués estat per la invitació de la senyora d’Erill, la nostra presència no hauria arribat ni a la sola de la sandàlia de la consideració que els mereixia qualsevol mercader vingut de terres llunyanes. a) On arriben els personatges? b) Amb quin objectiu? c) Qui els rep i els acomoda? d) Com passen la vetlada? e) C om es reflectix en el text la classificació social medieval? f) Segon el text, quines funcions tenien els joglars? g) Q uins noms d’oficis i de treballs apareixen en el text?

2 Observa aquesta imatge de l’església de Santa Maria de Taüll i raona si és romànica o gòtica.

U 1

En anayaeducacion.es tens més activitats interactives per a practicar.

COMPRÉN I APLICA 1 Documenta’t sobre els conceptes següents i, després, escriu un text divulgatiu sobre la fotosíntesi.

Cloroplast, energia lumínica, energia química, diòxid de carboni, oxigen.

2 Agrupa les paraules segons el significat del prefix que contenen.

Semidesnatada, asimptomàtic, preromànic, microcrèdit, avanttítol, besneta, reafirmant, minigolf, supermercat, antihigiènic, hemicicle, hipervincle.  semidesnatada ➝ hemicicle

3 Forma verbs derivats de les paraules següents.

Mòbil, blanc, legal, betum, sucre, lleuger, pols, color, magatzem.

4 Escriu la paraula primitiva de cada una d’aquestes i anota el significat que aporta el sufix en cada cas.

Albereda, groguenc, veuarra, dolçor, tarongeta, alacantí, taxista, històricament, conillada.

5 Quines paraules compostes resulten d’unir les de les columnes següents? Escriu-les en el quadern. llava • • sol eixuga • • cabells obri • • plats compta • • closques trenca • • gotes para • • llandes

6 Anota la categoria gramatical de les paraules d’aquestes oracions.

–L a xica anglesa de què em parlares ahir és amiga del meu cunyat.

–N o sé per què t’enfades tant cada volta que veus aquest programa.

–T é un caràcter introvertit, encara que s’esforça molt per connectar amb els altres.

–A nirem ràpidament a comprar les flors per a la teua germana major.

7 Assenyala els sintagmes nominals i els sintagmes preposicionals de les oracions anteriors.

8 Identifica la categoria gramatical de les paraules subratllades de les oracions següents.

9 Escriu els signes de puntuació que falten en cada cas.

– Maria entrà corrents a la sala de professors i cridà Auxili per favor Rosa ha caigut per l’escala i pareix que s’ha fet molt de mal – L’actriu s’acostà al micro i digué Vull agrair aquest premi al públic a la meua família als que han intervingut en la pel·lícula actors directora fotògraf script a la gent de vestuari maquillatge perruqueria – Ada Lovelace Londres 1815 – 1852 va ser la primera programadora informàtica de la història – Xavi amb cara de pomes agres. Encara no entenc com heu convidat Marina Josep Arnau quasi tota la classe excepte a mi. Agafant la motxilla. Me’n vaig. Passe de vosaltres. Ix de l’escena.

10 Respon aquestes qüestions. a) Com estava estructurada la societat medieval? b) Q uina importància tenien els monestirs per a la difusió de la cultura? c) Q uins canvis importants es van produir en la societat i la cultura entre els segles xii i xiv?

REFLEXIONA I VALORA En les activitats 1, 2 i 3 del desafiament hem triat un tema per a dur a terme una representació artística, hem observat l’entorn o el nostre interior per a descobrir allò que volem representar i hem escollit la disciplina i els materials i tècniques disponibles per realitzar l’obra.

Reflexiona-hi i emplena la graella. Després compartix-la en grup.

Aspectes

Totalment aconseguit

Bastant aconseguit

Aconseguit

Quasi aconseguit

He reflexionat sobre el tema que vull tractar en l’obra.

He observat i analitzat el meu entorn per seleccionar allò que vull representar.

M’he informat sobre les diferents possibilitats materials i tècniques que oferix la disciplina artística escollida.

– Si no et prepares el sopar, no podràs sopar.

–U n estudiant passa moltes hores estudiant.

– Ha preparat massa massa per a fer pastissos.

– Has de saber que el saber no ocupa lloc.

POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES Realitza l’autoavaluació anayaeducacion.es.

competencial

inclosa

en

37

Valencià: llengua i literatura 3 ESO Operació món - Código 8440051 - ET043754 © Del text: Alexandre-Valentí Berenguer i Carbonell, Hilari Manuel García Gázquez, Voro Gómez i Roselló, Gonçal López-Pampló Rius; Mª Teresa Monar Van Vliet, Pura Santacreu Berenguer, 2022. © Del conjunt d’aquesta edició: GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid ISBN: 978-84-143-0500-3 - Dipòsit Legal: M-6844-2022 - Printed in Spain.

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.