Operació món: Llengua catalana i literatura 3º ESO (demo) by Grupo Anaya, S.A.

Índex Els continguts del curs

Som artistes ......................................................................................................... 10

Coneixes el lloc on vius? ........................................................................... 90

1 Ciència i societat

4 (In)comunicació?

. . ......................................................... 12

1. Comunica’t Lectura: La balena blanca. ................................................................................. 14 Vocabulari: La navegació a vela i la pesca ................................ 18 Expressió oral i escrita: Els textos divulgatius. ................. 20 2. Coneix la llengua Lèxic: La derivació i la composició ...................................................... 24 Gramàtica: Paraules, sintagmes i funcions ............................. 28 Ortografia: Els signes de puntuació .................................................. 32 3. Coneix la literatura Educació literària: Introducció a la literatura medieval. ................................................................................................................................... 34 Comprèn i aplica. Reflexiona i valora. Posa a prova les teves competències ..................................................... 37

2 Poesia

.................................................................................................... 38

1. Comunica’t Lectura: Tres poemes ............................................................................................ 40 Vocabulari: Les plantes ....................................................................................... 43 Expressió oral i escrita: Els textos expositius. ................... 44 2. Coneix la llengua Lèxic: Família lèxica, camp semàntic i camp associatiu .......................................................................................................... 46 Gramàtica: El sintagma nominal ........................................................... 48 Ortografia: El vocalisme .................................................................................... 54 3. Coneix la literatura Educació literària: La poesia trobadoresca i la lírica medieval ........................................................................................................ 58 Comprèn i aplica. Reflexiona i valora. Posa a prova les teves competències ................................................... 63

3 Em passa que…

............................................................ 92

4. Comunica’t Lectura: L’afer.................................................................................................................... 94 Vocabulari: El teatre ................................................................................................. 98 Expressió oral i escrita: Els textos instructius ................. 100 5. Coneix la llengua Història de la llengua: L’origen de la llengua .....................104 Gramàtica: El predicat verbal (I). El complement directe. ................................................................................... 106 Ortografia: La essa sonora ........................................................................... 108 6. Coneix la literatura Educació literària: La prosa medieval. Ramon Llull ........... 110 Comprèn i aplica. Reflexiona i valora. Posa a prova les teves competències .................................................... 113

5 Vida

.......................................................................................................... 114

1. Comunica’t Lectura: Un monstre a pedaços ............................................................ 116 Vocabulari: El cos humà .................................................................................. 120 Expressió oral i escrita: Els textos descriptius ..................... 122 2. Coneix la llengua Història de la llengua: L’època d’expansió i d’esplendor de la llengua catalana .............................................. 126 Gramàtica: El predicat verbal (II). Altres complements verbals ..................................................................... 128 Ortografia: La essa sorda ............................................................................... 132 3. Coneix la literatura Educació literària: L’Humanisme. El segle d’or ................... 134 Comprèn i aplica. Reflexiona i valora. Posa a prova les teves competències ................................................. 139

6 Polseres solidàries

.................................................

140

1. Comunica’t Lectura: Pols oposats ............................................................................................ 66 Vocabulari: Sentiments i emocions .................................................. 70 Expressió oral i escrita: L’exposició oral. .................................... 72 2. Coneix la llengua Lèxic: Els neologismes .......................................................................................... 74 Gramàtica: El subjecte. El predicat nominal ......................... 76 Ortografia: L’accentuació i la dièresi .............................................. 80 3. Coneix la literatura Educació literària: La prosa i el teatre medieval .................................................................................................................................... 84 Comprèn i aplica. Reflexiona i valora. Posa a prova les teves competències .................................................... 87

1. Comunica’t Lectura: Segon descobriment: «No existeix la paraula dolor» ......................................................................................................... 142 Vocabulari: Malalties i salut ......................................................................... 145 Expressió oral i escrita: Els textos periodístics. La notícia ............................................................................................................................... 146 2. Coneix la llengua Història de la llengua: La llengua en els segles xvi, xvii i xvii ......................................................................................... 150 Gramàtica: Pronoms febles. Perífrasis verbals ................ 152 Ortografia: X, ix, tx, ig .......................................................................................... 156 3. Coneix la literatura Educació literària: Ausiàs Marc .............................................................. 158 Comprèn i aplica. Reflexiona i valora. Posa a prova les teves competències ................................................... 161

Dossier d’aprenentatge .............................................................................. 88

Dossier d’aprenentatge .. .................................................................... 162

................................................................. 64

Centres sostenibles: t’hi apuntes?

................................................... 164

7 Rebutgem la violència

..................................... 166

4. Comunica’t Lectura: Cap a la llibertat ............................................................................... 168 Vocabulari: Mitjans de transport ........................................................... 172 Expressió oral i escrita: El reportatge i la crònica ........ 174 5. Coneix la llengua Llengua i societat: Les llengües en contacte .....................178 Gramàtica: Les preposicions i els connectors ................ 180 Ortografia: G, j, tg i tj ............................................................................................ 184 6. Coneix la literatura Educació literària: Joanot Martorell i Tirant lo Blanc ............................................................................................................. 186 Comprèn i aplica. Reflexiona i valora. Posa a prova les teves competències .................................................. 189

8 Estem sols a l’univers?

................................

190

1. Comunica’t Lectura: L’informe ..................................................................................................... 192 Vocabulari: Tradicions i festes ................................................................ 196 Expressió oral i escrita: Gèneres periodístics d’opinió ....................................................................................................................................... 198 2. Coneix la llengua Llengua i societat: Normativització i normalització ............................................................................................................. 200 Gramàtica: L’oració composta (I) .................................................... 202 Ortografia: Les oclusives finals. Les consonants vibrants i les nasals ........................................... 206 3. Coneix la literatura Educació literària: La literatura dels segles xvi i xvii .......... 210 Comprèn i aplica. Reflexiona i valora. Posa a prova les teves competències ................................................. 213

9 Pluralitat

.................................................................................... 214

1. Comunica’t Lectura: Entrevista a Francesc Queixalós ............................ 216 Vocabulari: L’aigua i els rius ..................................................................... 220 Expressió oral i escrita: L’entrevista .............................................. 222 2. Coneix la llengua Llengua i societat: Els registres .......................................................... 226 Gramàtica: L’oració composta (II) ................................................... 228 Ortografia: L, ll, l·l, tl, tll. Aplecs consonàntics ............... 232 3. Coneix la literatura Educació literària: La Il·lustració a Menorca ..................... 234 Comprèn i aplica. Reflexiona i valora. Posa a prova les teves competències ................................................ 237 Dossier d’aprenentatge .. ................................................................... 238

Apèndix CONJUGACIONS VERBALS

Així és el teu llibre DESAFIAMENTS QUE MARQUEN TRIMESTRE 2

4 Educació de qualitat

CIUTATS I COMUNITATS SOSTENIBLES

IGUALTAT DE GÈNERE

En aquest treball et serà molt útil consultar el Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears, que et mostrarà en un mapa els diversos espais del teu municipi (barris, partides, camins, fonts, polígons, tossals, rius, etc.) També et vendrà bé tenir a mà un mapa físic de la població, disposar de fullets turístics, i conèixer la pàgina web de l’ajuntament, d’alguna oficina de turisme i d’alguna entitat cultural local.

A més a més, en aquest trimestre continuareu incorporant termes al glossari digital. ACCIÓ PEL CLIMA

PRODUCCIÓ I CONSUM RESPONSABLE

CONEIXES EL LLOC ON VIUS? Com és l’entorn on vius? Es tracta d’una ciutat envoltada d’edificis d’altura considerable, monuments, carrers i avingudes grans? O potser vius en un poblet de cases baixes, cercat per valls, muntanyes i fonts? Quins carrers històrics coneixes? Per què es diuen així? Sabries indicar com anar als llocs més emblemàtics d’aquesta localitat? Quin és l’origen del nom del teu municipi?

DURANT LA REALITZACIÓ D’AQUEST DESAFIAMENT APRENDRÀS A…

EL DESAFIAMENT

• Tractar la resta amb respecte i igualtat.

Situació d’aprenentatge, una per a cada trimestre, que et farà aplicar els coneixements, les destreses i les actituds que hi treballaràs. Al mateix temps contribuirà a l’adquisició i el desenvolupament de les teves competències.

• Expressar propostes i conclusions de forma oral i escrita amb coherència. • Posar les nostres pràctiques educatives al servei de la convivència i igualtat.

Et proposam un repte que farà que coneguis millor el lloc on vius, la seva història, el nom dels diferents espais urbans i el de les diferents formes de relleu que l’envolten. Així, doncs, el nostre desafiament és que, després de fer un treball de recerca i d’investigació, elaboris una guia turística amb informació sobre els indrets més rellevants de la localitat i la manera d’arribar-hi.

• Treballar en grup mitjançant projectes col·laboratius. • Cercar informació en internet de forma segura. • Utilitzar eines tecnològiques virtuals. • Realitzar autoavaluacions del procés d’aprenentatge.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

Poble o ciutat?

El meu carrer

Formam grups de treball i reflexió

Unitat 4

Cercam informació sobre els espais triats

Visitam els llocs

Compartim dades i redactam

Unitat 5

Elegim l’eina TIC

Elaboram el fullet

Presentam el fullet

Augmentam el vocabulari

Unitat 6

Seqüència d’aprenentatge de la situació proposada.

OBERTURA DE LA UNITAT

Què estudiaràs? 1 Comunica’t

Lectura Cap a la llibertat

Vocabulari Mitjans de transport

Expressió oral i escrita El reportatge La crònica Els titulars

2 Coneix la Llengua

Llengua i societat Les llengües en contacte Plurilingüisme i bilingüisme Bilingüisme i diglòssia

Rebutgem la violència

Interferències lingüístiques

Gramàtica Les preposicions i els connectors

Cada any, milions de persones són víctimes d’algun tipus de violència: física, psicològica, verbal... Assetjament, abandonament, explotació, abusos sexuals… són algunes formes de violència que es poden donar a casa, a l’escola, al carrer... Independentment de les conseqüències, físiques o psíquiques, i de la forma que pugui adoptar, en cap cas és acceptable. En els últims anys ha augmentat la preocupació social pels actes de violència entre iguals a l’entorn escolar, que en alguns casos ha dut estudiants fins i tot al suïcidi. Per conèixer aquesta realitat, l’organització Save the Children ha redactat l’informe Jo no jug a això on afirma que, a Espanya, al voltant de 2 00 000 infants han patit assetjament durant d’educació primària i més de 1 00 000 joves, durant l’educació secundària.

Preposicions i locucions prepositives Contraccions Observacions sobre l’ús de les preposicions Canvi i caiguda de preposicions Connectors

Ortografia G, j, tg i tj

SEGUEIX AQUESTA SEQÜÈNCIA DEL DESAFIAMENT EN LA UNITAT COMUNICA’T LA SOSTENIBILITAT 1.1. Investigam i definim el concepte de sostenibilitat i els tipus que n’hi ha. 1.2. Anotam avantatges i inconvenients del desenvolupament sostenible. ÉS SOSTENIBLE EL NOSTRE CENTRE? 2.1. Explicam què és per a nosaltres un centre sostenible. 2.2. Parlam sobre els beneficis d’habitar un centre sostenible. 2.3. Repassam els espais del centre que analitzarem per comprovar-ne la sostenibilitat: l’aula, la cuina, el menjador, els espais comuns, l’edifici i l’equipament, el recinte i els espais exteriors. CONEIX LA LLENGUA FORMAM GRUPS DE TREBALL 3.1. Cercam informació i establim els criteris que aplicarem per avaluar la sostenibilitat del nostre centre. 3.2. Ens dividim en grups de treball i assignam rols en cada un.

3 Coneix la Literatura

Educació literària

Reflexiona i respon

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

ASSETJAMENT

Estructura i argument

Quins tipus de maltractaments en la infantesa i l’adolescència coneixes?

Coneixes algun cas de maltractament al teu entorn escolar?

Què és el ciberassetjament?

Has exercit o patit alguna forma de violència?

Què es pot fer per evitar-lo?

Creus que insultar algú per les xarxes socials és ciberassetjament?

➜

Obre la ment. Mira el vídeo inicial de la uni-

+ orientacions en anayaeducacion.es

tat en anayaeducacion.es.

167

166

Passos de la seqüència d’aprenentatge corresponents a la unitat amb un resum explicatiu del desenvolupament. Continguts i recursos digitals de la unitat. Reflexiona i respon, amb un text que introdueix el tema de la lectura o bé algun dels continguts de la unitat. S’acompanya d’unes preguntes que et permetran reflexionar i descobrir el que saps sobre aquest tema i formular hipòtesis sobre alguns aspectes que s’hi relacionen.

Recursos relacionats amb LES CLAUS del projecte

Compromís ODS

Pla lingüístic

Desenvolupament del pensament

Aprenentatge cooperatiu

SABERS BÀSICS I ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES Treballa la lectura 10 Està d’acord el protagonista amb la visió que ofe-

Aprèn paraules Escriu el gènere que falta en cada professió. metge

anestesista

auxiliar

odontòleg

↔ ↔ ↔ ↔ ↔ ↔ ↔

reixen les pel·lícules sobre la malaltia? Raona la resposta.

1 Als hospitals treballa molt de personal sanitari.

ACTIVITATS

11 Tu creus que els protagonistes de la història són

1 Copia la graella següent

valents? Per què?

infermera

màniga gimnàs anàlisi verdós dièresi tennis antílop

Descobreix-ne la forma i l’estructura oncòloga

12 En quina persona està contada la història? 13 Quan conta el narrador la història, en el moment

pediatra

en què succeeix o temps després? Posa exemples que justifiquin la resposta.

Agudes Acaben en vocal, vocal + s, en, in

Escriu

Comenta el text 2 Qui són els pelones? Qui els anomena així i per què?

Tauler d’històries. Escriu un relat a partir d’una experiència, dolorosa o no, que hagis viscut.

Cerca informació

5 Des de quina edat estava malalt el pelón més savi?

6 Per què la infermera va necessitar punxar-lo dotze vegades per trobar-li la vena?

8 Segons el protagonista, què cal fer per evitar el dolor?

b) Cadenes, països i llengües en què s’ha emès.

16 La cadena de televisió americana ABC va comprar els drets per produir una adaptació de la sèrie als Estats Units. Cerca informació i explica la diferència entre doblar i adaptar una sèrie. Coneixes cap altre cas?

9 A què es refereix el narrador quan diu «una carícia entre el ferro i la carn»?

144

S’accentuen gràficament totes

4 Classifica les paraules planes o esdrúixoles

de l’activitat anterior segons que siguin agudes, i llegeix-les en veu alta.

– A mon pare, no li surt quasi pel a la barba. – No se quin es el deu d’aquesta religio. – En David te deu anys mes que jo. – L’hipopotam es un mamifer de grandar ia considerable. – Aquest sol te un us industrial. – Els deus grecs vivien a l’Olimp. – Que vols? Posa’m un paquet de cafe i un pot de te. – Tot el mon ha sortit ja? Sempre soc l’ultim! – Si el sol us pega de cara, protegiu-vos amb la ma.

Crea la fitxa tècnica d’una sèrie que t’agradi. Hi has de fer constar títol, (títol original si s’ha traduït), gènere, director, intèrprets, país i any de producció, durada (temporades i capítols), sinopsi i valoració personal.

Els pelones tenien una consigna: «EI dolor no existeix». Segons ells, el dolor podia desaparèixer si es posa en dubte. Creis que això és possible? Raonau les vostres opinions.

Esdrúixoles Tenen altres acabaments

5 Copia les oracions i posa accent en les paraules que cal. Ves amb els accents diacrític alerta s.

Parlau a classe 18

Planes Acaben en vocal, vocal + s, en, in

les paraules que calgui d’aquestes oracions. – En la proxima excursio visitaran el crater apagat d’un volca. – Havieu inclos en el contracte unes clausule s il·legals. – Us passejareu per Venecia amb gondola ? Pero si resultava carissim – Escoltavem per la ! radio l’actuacio d’un grup de musica classica. – La ciencia esta punt de descobrir els origens de l’univers. 3 Posa accent en les paraules que cal. Ves alerta amb la posició síl·laba tònica. de la Olimpiada, correr, aureola, policiac, coneixer, dioptria atmosfera, ocea, missil, , esperit, futbol, pneumonia, reptil, creixer, neixer, xiclet, timpa, textil, medul·la.

El món groc és el llibre en el qual es basa la sèrie de televisió Polseres vermelles, estrenada l’any 2011. Cerca informació sobre aquesta sèrie referida a les qüestions següents. a) Direcció, actors i actrius.

7 Durant quants d’anys va estar malalt el protagonista?

Tenen altres acabaments

orgull cactus làser cérvol àtom pingüí fusta

2 Accentua gràficament

3 Què és el llindar del dolor? 4 Quin crit omplia el grup d’orgull? Per quin motiu?

i classifica-hi aqueste s paraules. embús tòtem acròbata aurícula carro excés pedagog capítol matís càries tesi fullam bolígraf edén magazín líder agost demòcrata escrivà xilòfon ningú

Accentua gràficament aquestes paraules. Calvicie, index, cuscus, vencer, autograf, Berlin, eriço, pel-roig, badminton, facilment, subsol, datil, metode, rinxol, xerif, video, arab, linier, bulgar.

Treballa la lectura et permetrà desenvolupar la comprensió lectora, augmentar el vocabulari i conèixer l’estructura i les característiques de diversos tipus de text. Així mateix conté activitats que fomenten l’expressió oral i escrita i la creació literària. Diversos recursos per presentar els continguts i facilitar-ne la comprensió. Gran quantitat d’activitats i exemples que afavoreixen l’assimilació dels continguts a través de la pràctica. Icones incloses en algunes activitats que suggereixen la clau del projecte que es pot aplicar en cada cas.

TANCAMENT DE LA UNITAT U4

3 Coneix la Literatura Educació Literària ACTIVITATS

En anayaeducacion.es tens més activitats interactives per a practicar.

COMPRÈN I APLICA

3 Llegeix aquest fragment del Llibre de les bèsties, obra que conta l’elecció del lleó com a rei dels animals. El bou, que proposa com a alternativa el cavall, s’hi oposa. Es formen dos grups, però un parlament de na Renard (la guineu) convenç els animals més suspicaços. El rei tria consellers i no hi inclou na Renard, que ordeix una traïció.

1 Tria una d’aquestes opcions i redacta un text instructiu. – Com s’elabora el teu plat preferit. – Cinc consells per estalviar energia a casa.

2 Revisa el text que has redactat en l’activitat 1. • • • •

Molt contrarià a la guineu i als seus companyons no ésser del consell del rei, i des d’aquell moment en el seu interior, va concebre la traïció i desitjà la mort del rei. Digué a l’elefant: —D’ara endavant hi haurà gran enemistat entre les bèsties carnívores i les herbívores, car el rei i els seus consellers mengen carn i vosaltres no teniu en el consell cap bèstia que sigui de la vostra naturalesa que mantengui el vostre dret.

Quina forma verbal hi predomina? Quines perífrasis d’obligació hi has usat? Has numerat les parts del procés? Hi has usat nexes? Quins?

ma…over

trape…i

cri…i

quin…ena

fa…e

cator…e

o…ó

pre…ó

tre…or

…oològic

de…olat

…ona

corti…ona

ama…ona

brun…it

ca…ualitat

8 Completa la graella en el quadern. Masculí singular

a) La romanització és el procés pel qual els pobles conquerits per l’Imperi romà en van adoptar la llengua, les lleis i els costums.

L’elefant va respondre que tenia l’esperança que la serp i el gall defensarien els seus drets en la cort del rei ja que no eren animals carnívors. Va respondre la guineu i digué que en una terra hi havia un sarraí del qual es fiava molt i a qui donava molts de plaers; però el sarraí, que per llei li era contrari, no li podia tenir afecte sinó que pensava tots els dies com el podria matar.

b) Les classes populars romanes que s’establiren als pobles conquistats parlaven llatí clàssic.

—I per això, senyor elefant —digué la guineu—, la serp i el gall són de llinatge tan estrany al vostre i al dels vostres companys que, encara que no mengin carn, no us en fieu i tingueu com a cosa segura que consentiran tot el que perjudiqui a vós i als vostres companyons.

4 Classifica les oracions segons que siguin de predi-

c) Les llengües romàniques són les que parlaven els habitants de Roma. d) La base de la nostra llengua és el llatí i no hi ha cap altra llengua que hi hagi influït. cat nominal o verbal. – N’Alícia semblava avorrida. – Cada dia els meus pares i jo menjam fruita. – El rellotge està aturat. – Na Joana és dentista.

a) Aquests animals representen alguns vicis i virtuts humanes. Digues què representa cada animal que apareix en el text.

5 A partir de la segona oració, substitueix els complements directes d’aquest text per pronoms febles.

b) Quina funció té l’exemple o historieta que la guineu conta a l’elefant?

Van descobrir molts d’arbres. Hi havia arbres de tot tipus. Van fotografiar els arbres des de totes les posicions possibles. Quan van tenir tots els arbres identificats i classificats, van tenir clar que no trobarien arbres com aquells mai més.

c) Què vol dir la guineu a l’elefant mitjançant l’exemple? Assemblea d’idees. Per parelles, cercau en una enciclopèdia o en Internet altres aspectes curiosos de la vida de Ramon Llull i posau-los en comú amb la resta de la classe.

6 Substitueix el

cd de les oracions pel pronom feble corresponent. Fes concordar el participi, si cal.

– Havia resolt l’endevinalla. – Na Laia es raspalla les dents.

Femení singular

Masculí plural

Femení plural

gris portuguesa

3 Esmena les afirmacions incorrectes.

– Posau la roba dins la rentadora.

7 Completa les paraules següents amb s o z.

exclosos difoses comprès

9 Ordena les lletres i escriu noms de formes vegetals. LAORESL

ORAS

SEB

ZALES

AZRER

MSAMOI

ILANA

10 Explica la importància de Ramon Llull per a la nostra llengua.

REFLEXIONA I VALORA En les activitats 1, 2 i 3 del desafiament hem analitzat els avantatges i els inconvenients de viure en un poble o en una ciutat, hem descrit el nostre carrer i hem seleccionat els espais més destacables de la nostra localitat. Reflexiona sobre el teu treball i emplena la graella. Després comparteix-la en grup. Aspectes

Totalment aconseguit

Bastant aconseguit

Aconseguit

Gairebé aconseguit

He aportat el meu punt de vista sobre els avantatges o els inconvenients de viure en un poble o una ciutat. Conec el meu carrer. He reflexionat sobre els llocs destacats del meu poble o ciutat. He aportat la meva reflexió i la meva tria al grup.

– Ja hem trobat les entrades. – Heu recuperat tots els punts?

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES

– Explicau com fareu el projecte!

Realitza l’autoavaluació anayaeducacion.es.

– Els padrins de na Lluïsa crien conills.

Educació emocional

competencial

inclosa

113

112

TIC

Comprèn i aplica, amb diverses activitats sobre el que has après en la unitat.

Orientació acadèmica i professional

Reflexió sobre els progressos realitzats en la situació d’aprenentatge corresponent a la unitat. Proposta d’accés a recursos en la pàgina web per visualitzar els continguts gramaticals, repassar el que has après i avaluar les teves competències.

Avaluació

Així és el teu projecte digital

Un projecte que t’ofereix tots els continguts del curs a través del llibre digital, juntament amb una gran diversitat de recursos. Descobreix una altra forma d’aprendre senzilla, intuïtiva i compatible amb qualsevol plataforma i dispositiu.

Comunica’t

Vocabulari

Sentiments i emocions ACTIVITATS

1 El text de la lectura és un fragment de la novel·la Orgull i prejudici. Tracta de recordar una situació en què hagis experimentat un prejudici cap algú o alguna qüestió i explica-ho.

7 Relaciona les paraules antònimes.

2 Per començar la seva declaració, en Darcy diu: «He lluitat en va i no puc reprimir més els meus sentiments». Explica què vol dir.

3 N’Elizabeth està molt enutjada. Troba en la sopa de lletres vuit verbs sinònims d’enutjar.

E C

R R

N Q D S F A S

L A N D R

R M A T I

G U E

A R

P G A

A F

C M

R E N F A D A R

T U N A R

4 Inventa una oració amb cada un dels verbs que has trobat en la sopa de lletres anterior.

5 Per parelles, triau les paraules que podrien representar alguna emoció dels personatges de la lectura i completau la graella en la llibreta. compassió – sorpresa – amor – remordiment felicitat – serenitat – ira – confusió – decepció – irritació tensió – gratitud – frustració – aversió – orgull Elizabeth

mod

Pesar

➧

Disgust que se sent per alguna cosa, ment per haver actuat malament.

Enyorança

➧

Sentiment de tristor o dolor per l’abs pèrdua d’alguna cosa o persona.

Enveja

T A R

F D H N T

I M P O R

men

gratitud supèrbia

qual no has sabut posar nom. Llegeix les definicions d’aqu de recordar si mai n’has sentit cap.

B M D L A Y H A E

tranq

furor

8 És possible que en alguna ocasió hagis experimentat una

C P M A F V B

A U F O R X D B Ç

S R

M A G M O L

Tens totes les indicacions necessàries per accedir-hi al costat de la primera pàgina del teu llibre.

ingr

serenitat

desassossec

T A R N E Z C P N Y H N

U R

Com hi accedeixes?

admiració

➧

Tristesa o odi que sent una persona c altra que té coses que ella no té.

Ressentiment

➧

Disgust o irritació que se sent per una una burla o un engany.

Satisfacció

➧

Sentiment positiu acompanyat de tra provocat per l’acompliment d’un desig zació d’una tasca, etc.

9 Inventa una oració amb cada frase feta.

Darcy

Fer més por que una tronada. La vergonya cria ronya.

6 Digues de quina paraula són sinònimes les de cada parella. entusiasme – eufòria

desil·lusió – frustració

llàstima – pietat

Joc de paraules i frases. En grups de quatre, pensau raules relacionades amb els sentiments i les emocions i inv oracions. Consultau la descripció de la tècnica proposada del projecte que trobareu en el banc recursos.

Com és?

Una resposta global per a un entorn educatiu divers Intuïtiu Fàcil d’utilitzar.

Multidispositiu Podràs utilitzar-lo amb qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, telèfon mòbil...).

Descarregable Pots treballar sense connexió a internet i descarregar-lo en més d’un dispositiu.

Sincronitzable

Què t’ofereix? Conté diversitat de recursos, és molt més que una reproducció del llibre en paper.

ratitud

quil·litat

Els canvis que facis se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en què treballes.

Amb aquests recursos podràs:

nyspreu

dèstia

alma

Exercitar activitats interactives

ira

a emoció a la uestes i tracta

especial-

Estudiar resums interactius, esquemes...

sència o la

contra una

a ofensa,

Aprendre àudios, vídeos...

anquil·litat g, la realit-

Avaluar autoavaluació, dossier d’aprenentatge...

u quatre paventau dues en Les claus

Universal Compatible amb tots els sistemes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres escolars.

Abans de començar Coneix els teus desafiaments COM SÓN?

Són tres propostes de situacions d’aprenentatge, una per a cada trimestre: • Pensades per mobilitzar coneixements, actituds i destreses i fomentar

l’intercanvi de sabers i el desenvolupament de les teves competències.

• Compromeses amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030. • Pròximes i respectuoses amb el teu món real i les teves experiències. • Amb una estructura clara i senzilla de les tasques i activitats que hauràs de

dur a terme.

COM ELS TREBALLARÀS?

A L’INICI DE CADA TRIMESTRE TROBARÀS: TRIMESTRE 3

3 SALUT I BENESTAR

4 Educació de qualitat

i reflexionau per fer propostes de canvi, si cal, i millorar la sostenibilitat d’aquest espai i d’altres entorns socials.

12 11

Energia asequible i no contaminant

Posteriorment, després d’analitzar la informació recopilada, podràs dissenyar una campanya de conscienciació dirigida a la comunitat educativa i a la societat, en general, per tal d’adoptar mesures que afavoresquin la sostenibilitat (proposta d’activitats per a tallers mediambientals, fullets o murals amb consells i idees sostenibles relatives a l’equipament, la compra de menjar i l’elaboració de menús diaris, l’ús de bombetes LED, la instal·lació de plaques solars, aplicar la regla de les 4R etc.).

PRODUCCIÓ I CONSUM RESPONSABLE

Ciutats i comunitats sostenibles

A L’INICI DE CADA UNITAT TROBARÀS:

Acció pel clima

Què estudiaràs? 1 Comunica’t

Lectura

Recorda que tot el vocabulari que aprenguis durant la realització del desafiament l’hauràs d’incorporar al glossari digital. En acabar el curs fareu un joc per posar en pràctica el vocabulari après.

L’informe

Vocabulari Tradicions i festes

Expressió oral i escrita Gèneres periodístics d’opinió

CENTRES SOSTENIBLES. T’HI APUNTES?

2 Coneix la Llengua

DURANT LA REALITZACIÓ D’AQUEST DESAFIAMENT APRENDRÀS A…

Llengua i societat

De segur que has sentit la paraula sostenibilitat en diversos contextos, però saps què és? Per què és tan important la sostenibilitat per al planeta? De quina manera hi podem contribuir les persones en cada un dels àmbits en què ens movem? Creus que el teu centre d’estudis és sostenible?

• Tractar la resta amb respecte i igualtat.

• Posar les pràctiques educatives al servei de la convivència i igualtat.

Quins avantatges i quins inconvenients té el desenvolupament sostenible?

La llengua en els segles xviii i xix

• Expressar propostes i conclusions de forma oral i escrita amb coherència.

La normativització i la normalització

Gramàtica L’oració composta (I) Classes d’oracions compostes

• Treballar en grup mitjançant projectes col·laboratius.

EL DESAFIAMENT

• Desenvolupar l’esperit emprenedor i la capacitat per planificar, prendre deci-

Et proposam que realitzis, amb els teus companys i les teves companyes, una anàlisi per descobrir com de sostenible és el teu centre. Després, caldrà que investigau

• Utilitzar eines tecnològiques virtuals.

Estem sols a l’univers?

sions i assumir responsabilitats.

La coordinació La juxtaposició

Ortografia

La literatura, el cinema o la ciència han parlat a bastament sobre l’existència d’alienígenes i, en concret, de formes de vida intel·ligent extraterrestres. Tanmateix, i malgrat les especulacions o les teories més o menys fonamentades, el que és ben cert és que aquests éssers encara no s’han deixat veure. D’altra banda, si realment existíssin els alienígenes, com ens comunicaríem amb ells: amb notes musicals, amb signes, en anglès, potser en llatí o en la nostra llengua? No obstant això, la humanitat investiga l’existència de formes de vida més enllà del nostre planeta i la ciència cada vegada té més eines per dur a terme aquest descobriment.

• Realitzar autoavaluacions del procés d’aprenentatge.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

Les consonants oclusives finals

SEGUEIX AQUESTA SEQÜÈNCIA DEL DESAFIAMENT EN LA UNITAT COMUNICA’T AVALUAM ELS ESPAIS 4.1. Avaluam els espais assignats a cada equip d’acord amb els criteris de sostenibilitat establits. 4.2. Prenem nota dels actius de sostenibilitat i de les mancances que presenten els espais. ANALITZAM LA INFORMACIÓ RECOPILADA I TREIM CONCLUSIONS 5.1. Repassam la informació que ens proporciona l’anàlisi de cada espai d’acord amb els criteris que hem establit. 5.2. Treim conclusions sobre la sostenibilitat o no de l’espai analitzat. 5.2. Posam en comú amb altres grups les nostres conclusions.

Les consonants vibrants Les consonants nasals

3 Coneix la Literatura

Educació literària

CONEIX LA LLENGUA ELABORAM UN INFORME 6.1. A partir dels resultats de l’anàlisi i les conclusions que hem tret elaboram un informe sobre la sostenibilitat del centre.

La literatura del segle xvi: el Renaixement La literatura en el segle xvii: el barroc

Reflexiona i respon HI HA ALTRES MONS?

Què és la sostenibilitat?

És sostenible el nostre centre?

Formam grups de treball

Unitat 1

Avaluam els espais

Unitat 2

Analitzam la informació i treim conclusions

Elaboram un informe sobre la sostenibilitat del centre

Proposam mesures per al nostre centre

Presentam l’informe i les mesures

Enviam propostes de sostenibilitat

Afegim paraules al glossari digital

Unitat 3

190

164

Si hi ha altres mons habitats, per què no es posen en contacte amb nosaltres?

Saps què és el turisme espacial?

Creus que hi ha cap tipus de vida en algun altre planeta?

Coneixes cap pel·lícula en què es tracte la comunicació amb extraterrestres?

Què opines d’aquests tipus de viatges?

➜

Obre la ment. Mira el vídeo inicial de la uni-

+ orientacions en anayaeducacion.es

tat en anayaeducacion.es.

191

165

• Un text motivador que et descobrirà un marc

de desafiaments relacionats amb les unitats del trimestre.

• Un plantejament del desafiament en el qual es

concreta la situació d’aprenentatge.

• L’enumeració de coneixements necessaris. • La seqüència d’aprenentatge de la situació

proposada.

Què entens per vida intel·ligent?

• Els passos de la seqüència d’aprenentatge que

corresponen a la unitat, amb una síntesi de les explicacions necessàries per al seu desenvolupament.

QUINS SÓN?

• Som artistes • Coneixes el lloc on vius? • Centres sostenibles: t’hi apuntes?

EN LES PÀGINES FINALS DE CADA UNITAT TROBARÀS: 3

EN ACABAR EL TRIMESTRE TROBARÀS: U5

Coneix la Literatura Educació Literària

TRIMESTRE 1 En anayaeducacion.es tens més activitats interactives per a practicar.

COMPRÈN I APLICA

ACTIVITATS

1 Descriu el paisatge —urbà o rural— que veus en

4 Després de llegir aquest fragment de l’Espill de Jaume Roig digues quina visió de les dones té l’autor.

aquest moment des d’una finestra de ca teva.

2 Redacta el text descriptiu adequat per a cada situació. – La teva cusseta s’ha perdut.

Doncs dic que totes de qualsevol estat, llei, nació, grans i majors, joves i velles, malaltes, sanes, jueves, mores, roges i blanques, les geperudes, franques, captives, qualssevol siguen, ésser ver creuen. procés de pensa ni part oir, sols pronuncien que cert no saben. sempre varien;

– Vols vendre la teva bicicleta.

color, edat, condició, xiques, menors, lletges i belles, les cristianes, negres i morenes, dretes i manques, parleres, mudes, quantes són vives, tot quant somien Del que no veuen, fan sens defensa per pressumir: ver sentencien Mentint es lloen, jamai es riuen.

5 De quina manera contrasta la visió de les dones de Jaume Roig amb la de Bernat Metge segons els textos que has llegit?

Per parelles, consultau en anayaeducacion.es les metes corresponents a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 5 i redactau un text per rebatre les idees sobre les dones que Jaume Roig exposa en l’Espill.

– La teva mare ha d’anar a parlar amb el professor d’anglès i no sap qui és.

3 Completa els enunciats en la llibreta. a) Jaume I va conquerir …, …, … i … . b) Menorca va ser conquerida per … . c) Un cop expulsada la població musulmana, Mallorca i Eivissa van ser repoblades per gent procedent de …, mentre que València ho fou per gent que venia de … . d) Els successors de Jaume I (…, … i …) van conquerir Sardenya, …, … el regne de Nàpols i els ducats d’… i Neopàtria.

4 Explica què era la Cancelleria Reial i el paper va tenir en la difusió de l’humanisme a les nostres terres.

5 Llegeix el text següent i respon les qüestions. E que els justícies e jutges escriguen o facen escriure literalment e en llenguatge pla la querella del demandant e la refutació del defensor, e totes les altres coses que hagen volgut dir les parts; que tot això sigui posat e escrit en romanç en el llibre de la cúria, e que, així, d’ara endavant e per sempre totes les actes e les sentències es facen en romanç. Privilegi LXV de Jaume I (1 264).

a) A quina llengua creus que es refereix Jaume I?

– Escrivim a les companyes de classe.

7 Completa cada una d’aquestes paraules amb la graPla…a, ta…a, venjan…a, pu…es, cla…es, tapi…os, lla… os, gro…os, riquí…im, an…ià, a...ut, for…ut, …uec.

– Ens vam oblidar de l’hora. – En Pere paga a les carnisseres i se’n va. – Col·laborem amb l’associació. – N’Elisa telefona a na Remei.

SOM ARTISTES

Descriptor S’expressa de manera oral o escrita de forma correcta, coherent i adequada als diferents contextos.

Ara podeu difondre el vostre art a través dels mitjans de comunicació locals o municipals, si n’hi ha, o de la pàgina web del centre. A més, cada participant de la mostra pot pujar la seva obra (únicament la seva) a les xarxes socials.

tura catalana.

Amplia el treball

10 Per què el segle xv és conegut com el segle d’or de

• Art per a la consciència. Tria alguna causa que vulguis reivindicar (la protecció de la vida marina, la importància del reciclatge, la igualtat de gènere, l’erradicació de la pobresa i la fam, la reducció de les desigualtats, etc.) i crea una obra que interpel·li qui l’observa i li faci prendre consciència.

les lletres catalanes? Anota el nom dels escriptors més destacats d’aquesta època.

REFLEXIONA I VALORA

• Dia Mundial / Internacional de. Crea una obra artística per celebrar algun dels dies mundials i internacionals instaurats per l’Organització de les Nacions Unides. Aquí en tens alguns, però n’hi ha molts més que pots trobar en la pàgina web de l’ONU.

En les activitats 4, 5 i 6 del desafiament hem cercat informació sobre els llocs triats per fer el fullet turístic, hem organitzat una ruta per visitar-los i hem posat en comú les imatges i les notes preses. Reflexiona sobre el teu treball i emplena la graella. Després comparteix-la en grup. Aspectes

Totalment aconseguit

Bastant aconseguit

Aconseguit

Coneix, selecciona i utilitza Conec les diversos mitjans i tècniques possibilitats plàstiques fonamentals per materials i crear productes artístics. tècniques identificant-hi les oportunitats plàstiques i en triï de desenvolupament la més adequada personal que li ofereixen i per a crear la protegint la seva creativitat i meu obra. respectant la dels altres.

4 febrer: Dia Mundial contra el Càncer (OMS)

La meva manera d’expressarme és molt millorable, ja que no és correcta, clara ni adequada al context.

Nivell 1

Conec algunes possibilitats materials i tècniques plàstiques i en triï una per a crear la meva obra.

Triï la possibilitat plàstica que conec per fer la meva obra, sense saber ben bé si és o no adequada per al que vull representar.

Crei la meva obra sense tenir en compte les possibilitats tècniques ni materials.

REVISA LA TEVA PLANIFICACIÓ DEL TREBALL Descarrega d’anayaeducacion.es la llista de confrontació sobre la planificació de tasques, i emplena-la per autoavaluar la teva planificació del projecte. Llista de confrontació: anàlisi del meu treball dins del grup Descriptors

Percentatge

Abans de començar el projecte, he reflexionat sobre el tema que m’agradaria tractar en la meva obra i he observat el meu entorn.

20%

He analitzat les possibilitats materials i tècniques de la disciplina artítica escollida.

20%

He realitzat la meva obra artística.

20%

He elaborat un text per complementar la meva obra d’acord amb els criteris donats.

10%

He presentat la meva obra i he explicat el procés creatiu a classe.

Sí

10%

He col·laborat en l’organització i el muntatge de l’exposició.

10%

He participat en la difusió de l’exposició.

10%

Puntuació

REVISA EL TREBALL EN EQUIP

11 febrer: Dia Internacional de la Dona i la Nina en la Ciència 28 febrer: Dia Mundial de les Malalties Minoritàries 3 març: Dia Mundial de la Vida Silvestre

Descarrega d’anayaeducacion.es l’escala de coavaluació del treball en equip i avalua els diferents passos del procés que heu realitzat en grup. Cada component respondrà aquestes qüestions i el resultat serà la vostra coavaluació.

8 març: Dia Internacional de les Dones 21 març: Dia Mundial de la Síndrome de Down, Dia Internacional dels Boscos, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, Dia Internacional de la Poesia

He aportat notes i fotografies al grup.

Reflexiona sobre els passos més importants d’aquest projecte, la teva tasca i la de la resta del grup. Hauràs de valorar el treball en equip i el procés de difusió d’aquest. És important que plantegis solucions als problemes que es detectin i que facis propostes de millora.

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES inclosa

Nivell 2 La meva manera d’expressa-me és respectuosa i adequada al context, però hauria de ser una mica més clara i correcta.

24 gener: Dia Internacional de l’Educació

21 febrer: Dia Internacional de la Llengua Materna

competencial

Nivell 3 La meva manera d’expressarme és bastant correcta, clara, respectuosa i adequada al context.

30 gener: Dia Escolar de la No-violència i la Pau

Gairebé aconseguit

He fet fotografies dels llocs triats i he pres notes sobre les característiques.

Realitza l’autoavaluació anayaeducacion.es

Consciència i expressió culturals

Nivell 4 M’exprès amb molta claredat, amb total correcció, de manera respectuosa i adequada al context.

Reflexiona i difon Al llarg d’aquest trimestre has participat amb el teu grup en l’organització d’una exposició a partir de les obres artístiques que heu realitzat individualment. Després heu convidat la comunitat educativa i les famílies a visitar l’exposició.

9 Explica la importància de l’humanisme en la litera-

He participat en l’elaboració d’una ruta per visitar els llocs elegits.

– Intervenia en tots els embolics.

DOSSIER D’APRENENTATGE

Avan…aven amb una …ola e…peran…a: arre… erar-…e en aquell ca…alot al ve…ant nord del to… al, envoltat d’al…ine… . Aquella primera quin…ena de de…embre l’atzar el… havia fet ben bé la guitza. Cap pagè… havia go…at ajudar-lo…; algun…, fin… i tot, el… havien e…crida…at …en…e temen…a. Re… ja no …emblava tan …en…ill com aban… . Fin… que aquella al·lota ro…a el… havia fet la prome…a de rebre’l… a ca…a …eva.

He cercat informació en diverses fonts.

– Hem accedit a la petició dels amics.

Comunicació lingüistica

fies que representen la essa sorda i la sonora.

c) Quina importància té, doncs, aquest document per al català? oracions.

Competència

fia adequada per representar la essa sorda.

8 Copia el text en la llibreta i completa’l amb les gra-

b) Quina llengua es feia servir abans en l’àmbit de la justícia?

6 Substitueix per un pronom els complements de les

REVISA LES TEVES COMPETÈNCIES Descarrega d’anayaeducacion.es la rúbrica de competències corresponent a aquest projecte. Indica-hi el nivell amb què creus que has acomplit cada destresa i arxiva-la en el teu dossier d’aprenentatge.

– Es queixava del renou de les obres.

Aspectes

Totalment aconseguit

Bastant aconseguit

Aconseguit

Gairebé aconseguit

La comunicació ha estat fluïda; hem compartit les idees de manera clara i respectuosa. Hem col·laborat per assolir el desafiament proposat i construir el producte final (l’exposició). Hem fet una difusió adequada de l’exposició i hem aconseguit molta participació de la comunitat educativa i les famílies. Hi ha hagut una bona reflexió sobre els resultats de l’exposició.

139

138

• Activitats per aplicar el que has après i practi-

car l’ortografia.

• Una reflexió sobre els progressos realitzats en

la situació d’aprenentatge al llarg de la unitat.

• Una proposta d’avaluació de les teves com-

petències que podràs descarregar-te del web d’anayaeducacion.es.

El teu dossier d’aprenentatge del desafiament, amb: • Tasques de reflexió i difusió. • Tres propostes per a descarregar del web

d’anayaeducacion.es:

– Una rúbrica per avaluar les competències. – Una escala per la planificació de tasques i la seva autoavaluació. – Una escala de coavaluació del treball en equip.

TRIMESTRE 1

4 3

5 Educació de qualitat

SALUt i BENESTAR

12 PRODUCCIÓ i consum RESPONSABLE

Igualtat de gènere

SOM ARTISTES Generalment tendim a pensar que l’art és aquell conjunt d’obres pictòriques, escultòriques o arquitèctoniques que podem contemplar als museus o en edificis imponents, obra de grans mestres del passat o del present... Ens oblidam sovint que l’art és universal, a l’abast de totes les persones, que nosaltres també podem crear obres artístiques, amb materials i formes diverses. L’art permet a l’ésser humà expressar-se, comunicar-se amb si mateix i establir vincles amb els altres, a més, d’oferir una visió particular de la realitat.

EL DESAFIAMENT Et proposam que desvetlis la teva creativitat i participis en una exposició d’obres artístiques que organitzareu entre tota la classe. Així, doncs, podràs realitzar i presentar la teva obra en alguna modalitat de les següents:

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

Triam el tema

Unitat 1

Observam

Escollim la disciplina artística

Realitzam l’obra plàstica

Cream el text que acompanya l’obra

Unitat 2

• Fotografia • Dibuix • Pintura

Per a totes tres oferim uns temes generals perquè triïs allò que vols expressar, representar, comunicar o reivindicar. • Protecció i conservació de la flora o la fauna autòctona • Objectes del passat envers objectes del present • Les teves emocions o sentiments

A més de l’art visual, podràs posar en pràctica l’art de la creació literària. Així, hauràs d’acompanyar la teva obra o bé d’un poema d’entre dos i quatre versos, o bé d’un sintagma o oració. A més, en aquest primer trimestre, iniciarem un glossari digital on, de manera col·laborativa, anirem recollint el vocabulari nou associat a cada situació d’aprenentatge. A més d’aprendre lèxic, podreu compartir el recull amb tota la comunitat educativa o fins i tot podreu participar en projectes europeus amb alumnat d’altres centres.

DURANT LA REALITZACIÓ D’AQUEST DESAFIAMENT APRENDRÀS A… • Expressar-te oralment i per escrit amb correcció i coherència. • Posar les teves pràctiques educatives al servei de la convivència i la igualtat. • Comprendre els altres de manera respectuosa i igualitària. • Enfortir les capacitats afectives i rebutjar la violència i els prejudicis de qualsevol

tipus.

• Comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques, utilitzant

diversos mitjans d’expresssió i de representació.

• Treballar l’autoestima, la responsabilitat i la col·laboració. • Utilitzar eines tecnològiques virtuals. • Realitzar autoavaluacions.

Presentam l’obra a classe

Muntam l’exposició

Obrim l’exposició al públic

Cream un glossari digital

Unitat 3

1 Ciència i societat De segur que saps algunes curiositats sobre les balenes, com ara que són els animals més grans que hi ha hagut mai a la Terra, que alguns cetacis, com les belugues, són capaces d’imitar el so de la veu humana; i que d’altres poden viure fins a 200 anys. Probablement coneixes el comportament d’alguna classe de dinosaures, les condicions ambientals d’un determinat planeta o alguns aspectes de la vida a l’edat mitjana. Coneixem aquestes i altres dades gràcies a la divulgació del coneixement científic per tal de fer-lo comprensible a la societat en general i, alhora, per al seu progrés. T’has plantejat com hauria canviat la vida dels teus besavis si haguessin conegut algunes coses que ha descobert la ciència recentment?

Reflexiona i respon SABER CIENTÍFIC

Quines disciplines científiques coneixes?

Per què és important la investigació científica?

Quins coneixements tens gràcies a la divulgació científica?

Quina et resulta més atractiva?

Recordes alguna descoberta científica recent?

Com creus que es pot divulgar la ciència actualment?

Què estudiaràs? 1

Comunica’t

Lectura La balena blanca

Vocabulari La navegació a vela i la pesca

Expressió oral i escrita Els textos divulgatius Característiques dels textos divulgatius

SEGUEIX AQUESTA SEQÜÈNCIA DEL DESAFIAMENT EN LA UNITAT COMUNICA’T TRIAM EL TEMA 1.1. Pensam i decidim quin dels temes presentats voldríem tractar en la nostra obra:

La descripció científica

– l a protecció i la conservació de la flora o la fauna autòctona;

Coneix la Llengua

–o bjectes del passat envers objectes del present amb característiques o funcions comunes;

Lèxic La derivació La composició L’escriptura de mots compostos

Gramàtica Paraules, sintagmes i funcions Les classes de paraules Els sintagmes Les funcions

–e mocions i sentiments (por, angoixa, alegria, inquietud, calma, amor, odi, enveja, gratitud, etc.). CONEIX LA LLENGUA OBSERVAM 2.1. Observam l’entorn –o el nostre interior– per tal de descobrir allò que representarem en l’obra.

Ortografia Els signes de puntuació

Coneix la Literatura

Educació literària Introducció a la literatura medieval L’edat mitjana La societat medieval La cultura medieval

EDUCACIÓ LITERÀRIA ESCOLLIM LA DISCIPLINA ARTÍSTICA 3.1. Decidim la via d’expressió fotografia, dibuix, pintura plàstica en què realitzarem la nostra obra. 3.2. Ens informam sobre les diverses possibilitats materials i tècniques de realització que ofereix la disciplina escollida.

L’art medieval

➜

Obre la ment. Mira el vídeo inicial de la unitat

+ orientacions en anayaeducacion.es

en anayaeducacion.es.

Comunica’t Lectura

La balena blanca Aquella nit, jo feia guàrdia quan l’Ahab va avançar la cara amb un moviment brusc i va olorar l’aire marí, com un gos de caça. —Oloreu, noi, el que el vent ens porta? —em va preguntar. Jo també ho notava. —Fa olor de terra! —vaig dir.

Pots escoltar aquesta lectura en el banc de recursos de la unitat en anayaeducacion.es.

Què llegiràs? Tot i que podem trobar balenes a qualsevol dels cinc oceans, el nombre d’exemplars ha disminuït considerablement a causa de les caceres a què han estat sotmeses per l’ésser humà. Tot seguit llegiràs un fragment de la novel·la Moby Dick on es narra la persecució d’una balena blanca, per part del capità Ahab, a qui el cetaci, en un encontre anterior, ha arrancat una cama.

—Sí, la balena deu ser a prop. La mateixa Moby Dick és una illa: un escull de corall, algues, petxines, fragments de tots els oceans que ha solcat i que ara formen part d’ella mateixa, com els meus arpons. Després d’inspeccionar la brúixola i confirmar amb la màxima exactitud possible d’on procedia l’olor, va ordenar que el rumb del vaixell es canviés i que es reduís el velam. Així que es va fer clar, van cridar els guaites, que es van enfilar a les cofes. —Què veieu? —va cridar l’Ahab, mirant cap amunt. —Res, senyor! —Un moment! —va exclamar un. I, de sobte, tots tres van cridar alhora: —Esbufega allà! Esbufega allà! És la balena blanca! És Moby Dick! Impulsats per la cridòria, els mariners de coberta es van abocar de seguida per contemplar la famosa balena que durant tant temps havien perseguit. A la llunyania, Moby Dick mostrava el seu alt i rutilant gep i projectava regularment el seu doll silenciós. —Esbufega allà! Esbufega allà! —repetia l’Ahab— Està a punt de submergir-se! Prepareu les tres llanxes! Senyor Starbuck, quedeu-vos a bord i guardeu el vaixell. Allà hi ha la cua! No, no, només és aigua negra! Estan a punt totes les llanxes? Estigueu alerta! Baixeu-me, senyor Starbuck. De pressa, de pressa! No us entretingueu! —Es dirigeix a sotavent, capità! —va cridar l’Stubb— S’està allunyant de nosaltres! Aviat es van arriar totes les llanxes menys la de l’Starbuck, i la de l’Ahab es va situar al capdavant. En Fedallah tenia els ulls enfonsats i feia un gest horrible amb la boca.

U 1

Les proes de les llanxes van lliscar veloces pel mar encalmat i només van reduir la velocitat quan es van acostar a la balena, que no semblava haver-se adonat de la seva proximitat. Aleshores van veure que als vells arpons de l’Ahab s’hi havia afegit l’asta d’una llança destrossada recentment, damunt la qual les aus marines intentaven posar de vegades. De sobte, es va alçar lentament i es va enfonsar. —Estigueu atents! —va cridar el capità Ahab— Les aus indiquen on és. I era cert que les aus, sorpreses per l’enfonsament, semblaven fer guàrdia mentre grallaven i voletejaven. La seva visió era més aguda que la de qualsevol home. Al principi, l’Ahab no percebia cap senyal en les profunditats del mar. De sobte, però, quan va mirar cap avall, va veure una taca blanca, que ascendia amb prodigiosa velocitat i s’engrandia. Com si badallés, la balena va obrir la boca sota la llanxa del capità Ahab. Aquest va canviar de lloc amb en Fedallah, es va acostar a la proa i va agafar el seu arpó. Jaient obliquament sobre el seu llom, com un tauró disposat a mossegar, Moby Dick es va introduir part de la proa a la boca. La blancor de l’interior de la seva mandíbula era a molt poca distància del cap del capità Ahab, però aquest no podia arponar-la des de la seva posició. Les dues mandíbules van lliscar com unes enormes tisores i van partir la llanxa. La tripulació va caure al mar i es va aferrar a les restes de fusta que suraven. Després, durant una llarga estona, Moby Dick va jugar a submergir-se i a treure verticalment el cap entre les ones. Quan se’n va cansar, va tornar a la posició horitzontal i va nedar amb rapidesa al voltant de la tripulació naufragada, movent l’aigua com si es fuetegés, per animar-se a emprendre un altre assalt. La visió de la llanxa feta miques semblava embogir-la. Mentrestant, l’Ahab, mig ofegat en l’escuma i massa invàlid per nedar, surava com podia. Els altres nàufrags no podien ajudar-lo; ja feien prou tenint cura d’ells mateixos. I, encara que les altres llanxes estaven intactes i rondaven a prop, no s’atrevien a intervenir-hi, per por que aquella acció provoqués la destrucció de tots. Des del principi, havien seguit les vicissituds de la caça amb atenció des de les cofes del vaixell, que havia optat per acostar-s’hi. —Navegueu contra la balena! Feu-la fora d’aquí! —va cridar l’Ahab des de l’aigua. La proa del Pequod va apuntar cap a ells i, trencant el cercle encantat, va apartar la balena blanca de les seves víctimes. Les llanxes van córrer a rescatar-los i van recollir l’Ahab, que va anar a parar a la llanxa de l’Stubb, amb els ulls injectats de sang i encegats per la sal. —El meu arpó —va dir l’Ahab, mig incorporat—, està bé? —Sí, senyor. És aquí —va respondre l’Stubb, alhora que l’hi ensenyava. —Poseu-lo davant meu... Hi ha cap mariner desaparegut? —De moment, no. —D’acord. Ajudeu-me a alçar-me. —Va escodrinyar l’horitzó—. És allà! Ja la veig! Encara va a sotavent! Com salta el doll! Traieu-me les mans de sobre! La sang em corre de nou per les artèries i em rega els ossos! Hisseu la vela! Fora els rems!

Vocabulari Escull: roca que sobresurt de l’aigua o a molt poca distància de la superfície. Solcar: navegar. Guaita: en un vaixell, persona que vigila i observa la mar des de dalt del pal. Cofa: en les embarcacions de vela, plataforma situada en la part alta dels pals per efectuar maniobres de les veles altes o guaitar a llarga distància. Sotavent: costat oposat a aquell d’on ve el vent. Arriar: abaixar la vela d’una embarcació o una bandera que està hissada. Asta: pal d’una bandera o una llança. Grallar: cridar algunes aus, com els corbs o les gralles. Fuetejar: pegar amb un fuet. Vicissitud: alternança de circumstàncies i d’esdeveniments bons i dolents. Hissar: fer pujar alguna cosa estirant la corda de la qual penja.

Comunica’t Lectura Aviat, però, van veure que la balena anava molt de pressa i que amb les llanxes no podrien atrapar-la mai. Era evident que el vaixell era el mitjà més prometedor per continuar la cacera. Així doncs, van hissar les llanxes i el Pequod va seguir el deixant de Moby Dick. L’Ahab es va passar el dia caminant d’un costat a l’altre i anotant el temps que trigava a tornar a aparèixer el doll rutilant de la balena. De tant en tant, passava pel costat de la seva llanxa destrossada, que també havia estat hissada i jeia a l’alcàsser com un recordatori dels seus malsons. Al final del dia, els guaites continuaven sense baixar. —Ja no puc veure el doll, senyor! —va cridar una veu des de l’aire—. És massa fosc. —Quin rumb portava l’última vegada que la vau veure? —Igual que abans, senyor. Anava directament a sotavent.

Alcàsser: part elevada de la coberta d’una nau.

—Bé! Viatjarà més a poc a poc aquesta nit. No hem d’atrapar-la abans de demà. Pilot, vent en popa! Els de dalt, baixeu! Senyor Stubb, envieu un relleu a la cofa del pal major i que vagin fent torns fins a l’alba. —Després, va avançar cap al dobló del pal major i va afegir—: Mariners, entregaré un d’aquests a tots els que enfonseu el vostre arpó en Moby Dick.

Dobló: moneda de valor doble al de la seva unitat.

Aquella nit, el capità Ahab, com si sabés que seria l’última, no va baixar a descansar a la seva cabina, sinó que va romandre allà fins a l’alba.

Vocabulari

Herman Melville. Moby Dick.

Ha escrit el text...

Pots llegir...

Herman Melville

Moby Dick

Va néixer a Nova York l’any 1819. Va créixer en una família benestant que li va proporcionar una bona educació. A causa del suïcidi de son pare provocat per la fallida del negoci, Herman va deixar els estudis als 12 anys i va començar a treballar en un banc local.

El jove Ismael s’enrola en el Pequod, un vaixell que navega pels mars del sud caçant cetacis. La tripulació està formada per homes de diferents nacionalitats. El capità, Ahab, és un vell mariner a qui una balena blanca gegantina, Moby Dick, va arrancar una cama, substituïda ara per una de postissa feta de mandíbula de catxalot.

Als devuit anys es va embarcar en un vaixell que feia la ruta Nova York-Liverpool i, després, en un balener. Va caure presoner d’una tribu caníbal de les illes Marqueses, els Taïpi, que el van vendre a un altre vaixell balener. Va continuar navegant durant alguns anys en diferents embarcacions fent de mariner i caçant balenes. Aquestes experiències van quedar reflectides en les novel·les Taïpi (1846) i Moby Dick (1851), que ha esdevingut un clàssic de la literatura universal. També va escriure relats curts, com Bartleby l’escrivent o Benito Cereno, i poemes.

Obsessionat per la venjança, Ahab navega per tot l’oceà Pacífic perseguint Moby Dick. Aquesta novel·la, a més de reflectir algunes de les experiències viscudes per Melville, està basada en alguns fets reals, com ara l’enfonsament del balener Essex el 1820 per un catxalot, i el cas d’un altre gran cetaci albí que durant quaranta anys va vagarejar prop de l’illa de Mocha (Xile) atacant i destruint nombroses embarcacions que pretenien caçar-lo.

U 1

Treballa la lectura Aprèn paraules 1 Anota quatre paraules del camp semàntic de les embarcacions que apareixen en el text.

2 Quina d’aquestes paraules del text designa un estri emprat per determinar el rumb de la navegació? arpó – velam – brúixola – llanxa

3 La balena és un cetaci. Quins altres animals marins conformen aquest grup?

Comenta el text 4 De quina manera s’adona el capità Ahab de la proximitat de la balena? 5 Per què diu el capità que la mateixa Moby Dick és una illa? 6 Amb quines armes vol n’Ahab caçar la balena? 7 Com saben els mariners on és la balena quan se submergeix? 8 Per què el capità Ahab tenia dificultats per nedar? 9 Com reacciona la balena a l’atac dels mariners? 10 «Aquella nit, el capità Ahab, com si sabés que seria l’última, no va baixar a descansar a la seva cabina, sinó que va romandre allà fins a l’alba». Per què creus que el capità pensava que seria la darrera nit? Sabies que…

Escriu 11

Imagina què podia pensar n’Ahab durant la nit que va passar despert i escriu un text d’unes vuit línies.

la ciència que estudia el comportament dels cetacis es diu cetologia?

Descobreix-ne la forma i l’estructura 12 En quines parts podries dividir el text? Indica on comença i acaba cada una.

13 Resumeix el text. Cerca informació 14 Durant els segles

i xx es va generalitzar la caça de les balenes. Per parelles, investigau quin era l’objectiu de la caça i el profit que se’n treia. xix

15 Actualment, totes les espècies de balenes estan protegides. Alguns països, però, incompleixen els tractats internacionals i continuen caçant-ne. Cerca informació i descobreix de quins països es tracta i quins arguments donen per defensar aquesta activitat.

Parlau a classe 16

Investigau i parlau a classe sobre la situació actual de les balenes: habitat, espècies, amenaces i protecció, etc.

Consulta les dades sobre la Meta 14.2 en l’apartat Objectius de Desenvolupament Sostenible que trobaràs en el banc de recursos d’anayaeducacion.es.

Comunica’t

Vocabulari

La navegació a vela i la pesca ACTIVITATS

1 El capità Ahab i la seva tripulació naveguen a bord del Pequod, un vaixell balener que navega a vela, és a dir, impulsat pel vent i no per motors. Troba en la sopa de lletres el nom de cinc embarcacions de vela. V C U N E

L G Ç

D A S

C V M P O H

J T

S Q F

B A L A N D R

L Q E

P M T

H M A T

G A U F

Ç R X A B

D R

B N D

B A G R J B

L N Y R

R G A N T

2 Consulta el diccionari per descobrir com es cada una de les embarcacions que has trobat en l’activitat 1 i relaciona-les amb la imatge corresponent.

A B

U 1

3 Copia la rosa dels vents del marge i escriu cada nom on correspon. tramuntana

migjorn

llevant

ponent

xaloc

gregal

mestral

llebeig

4 Les paraules següents són polisèmiques. Cerca el significat que tenen relacionat amb les veles d’una embarcació. antena – arbre – cap – floc

5 Relaciona els verbs de significat contrari. emergir •

• encallar

hissar •

• enfonsar

salpar •

• submergir

solcar •

• arriar

surar •

• atracar

6 A quina paraula correspon cada definició? Costat d’on ve el vent.

➧

■ sobrevent ■ sotavent

Part davantera d’un vaixell.

➧

■ proa ■ popa

Òrgan que dirigeix la nau.

➧

■ quilla ■ timó

Peça de fusta que reforça la popa en la part interior del buc.

➧

■ jou ■ àncora

7 Cerca en el diccionari el significat de la paraula de cada parella que no apareix definida en l’activitat anterior.

8 Si et trobassis a bord d’una embarcació, quines paraules hauries de fer servir per referir-te a l’esquerra i a la dreta?

9 El capità Ahab volia caçar Moby Dick amb un arpó. Identifica entre els noms següents els d’altres sis ormejos de pesca. hèlice espinàquer

ham

bauprès palangre

xarxa amarrador

brúixola

nansa

gambaner

fitora

Comunica’t

Expressió oral i escrita

Els textos divulgatius Els textos divulgatius tenen com a objectiu transmetre, de manera senzilla, dades i coneixements científics, tècnics o especialitzats complexos.

Trobam textos divulgatius sobre tota classe de disciplines (art, enginyeria, informàtica, història, medicina, filologia, biologia, etc.) i en àmbits molt diversos, com ara llibres, exposicions, anuncis, fullets informatius, etc.; i, sobretot, en els mitjans de comunicació.

Característiques dels textos divulgatius Aquest tipus de textos estan escrits per periodistes especialitzats en ciència o per científics que adopten un estil més planer. S’adrecen a sectors amplis de població i no requereixen un coneixement profund de la matèria de la qual es parla. Es caracteritzen per:

• L’ús de diversos tipus de textos: – expositius, en les definicions i els raonaments; –d escriptius, en la caracterització dels elements i dels fenòmens estudiats; – narratius, en l’explicació dels processos històrics; – instructius, en l’enunciació dels procediments que cal seguir.

• L’ús

d’un registre formal del llenguatge, amb recursos lingüístics compartits amb els textos pròpiament científics i amb els periodístics. Així, entre els recursos compartits amb els textos científics trobam: –L ’ús de la tercera persona del present d’indicatiu o de la impersonalitat: Les balenes són animals marins. Hi va haver un temps en què les balenes van ser molt nombroses. – L’ús de paraules monosèmiques: clorofil·la, metabolisme, cetaci. –L ’ús d’adjectius especificatius per a evitar confusions: fotosintètic, aquàtic. –E l predomini d’oracions enunciatives: Les plantes aquàtiques també fan la fotosíntesi. – L’ús de tecnicismes, fórmules i símbols: desoxidació.

Entre els recursos lingüístics comuns amb els textos periodístics hi ha: –L ’ús de la primera persona en l’expressió d’opinions o a l’hora de matisar o de fer més accessibles algunes dades: Intentaré fer entendre… –L a utilització de dades poc precises: Sabem que al llarg de milions d’anys n’hi va haver moltes, potser milers, que… – L’ús de diversos tipus d’oracions, a més de l’enunciativa: Qui ho diria? –L ’interès per anècdotes i fets concrets, que acosten el lector a allò que se li exposa. –L ’ús de suport gràfic, esquemes i dibuixos, per contribuir a la comprensió del lector.

U 1

La descripció científica Els textos divulgatius solen contenir descripcions científiques, tècniques o especialitzades que expliquen de manera objectiva les característiques d’un ésser o d’un procés (quina funció fa, quines qualitats té, quines parts l’integren, etc.). Cal diferenciar la descripció científica objectiva de les descripcions subjectives que trobam, sobretot, en la literatura.

Organitz les idees CARACTERÍSTIQUES DELS TEXTOS DIVULGATIUS Registre formal

Ús de diversos tipus de text Expositius Descriptius Narratius

Recursos propis de textos científics Oracions enunciatives Verbs 3a persona present indicatiu

Recursos propis de textos periodístics

Diferents tipus d’oracions Verbs 1a persona en opinions

Instructius Verbs impersonals

Dades poc precises

Paraules monosèmiques

Anècdotes i fets concrets

Adjectius especificatius

Gràfics Esquemes Dibuixos

Tecnicismes Fórmules Símbols

Comunica’t Expressió oral i escrita ACTIVITATS

1 Llegeix els textos següents i fes les activitats. A

La savina és un arbre que té les fulles amb forma d’escata que se superposen unes a sobre de les altres, generalment disposades en quatre files. Els fruits o gàlbuls tenen forma esfèrica, i una coberta una mica carnosa. La forma del gàlbul, a més de la mida general de la planta i la seva forma, permet de diferenciar la savina del xiprer. Aquesta subespècie viu sobre substrats arenosos on poden formar savinars compactes amb exemplars de gran mida, sovint convivint amb pins. Es diferencia de l’altra subespècie per la mida dels gàlbuls. També en podem trobar sobre substrats rocosos, en llocs amb poca terra. Adaptat de <http://herbarivirtual.uib.es>.

La singular bellesa de les savines centenàries és un element més dels meravellosos paisatges de Formentera. És l’arbre més abundant de l’illa i històricament ha estat de gran utilitat per als seus habitants. La savina (Juniperus phoenicea) va aparèixer fa 270 milions d’anys. És un arbre petit i de creixement lent però que pot arribar a mesurar fins a 8 metres. Creix en sòls secs i rocosos, floreix entre el febrer i el març i és un gran productor de fusta de qualitat i resina. En el passat, l’illa de Formentera era un lloc agrest, al qual arribaven pocs materials d’altres illes o de la Península, i és per això que els seus primers pobladors van trobar en la savina la matèria primera per a fabricar tot tipus d’objectes decoratius i mobles.

Els formenterers van utilitzar la savina per a construir bigues, portes, marcs de finestres, així com altres materials tradicionals de l’arquitectura de cases i molins aprofitant les seves propietats: és una fusta molt dura, no es podreix i els insectes no l’ataquen a causa de la seva resina. A més, amb aquesta fusta es van crear, i encara es creen, multitud d’eines per a treballs agrícoles, ramaders i, sobretot, de pesca. Aquesta activitat marítima utilitza la savina per a fer els escars i les seves casetes, les guies per on pujaven les barques fins a aquests; d’altra banda, també s’aprofitava la curvatura que a causa del vent tenien els troncs per a fabricar les rodes i altres parts dels llaüts, tradicionals vaixells de pesca i esbarjo de Balears. <www.illesbalears.es>.

a) Explica què tenen en comú els dos textos i què els diferencia. b) Indica en quin dels àmbits següents podria aparèixer cada text.

– En una publicació especialitzada.

➝

Text A

Text B

– En un diccionari enciclopèdic.

➝

Text A

Text B

– En un llibre de text.

➝

Text A

Text B

– En un reportatge sobre Formentera. ➝

Text A

Text B

U 1

c) A nota totes les paraules pròpies del llenguatge científic que trobes en el primer text. d) Digues quin text presenta exemples. e) Raona quin dels dos textos és divulgatiu.

2 Assenyala en la definició següent les característiques pròpies del registre científic.

Els primats són un ordre de mamífers placentaris d’extremitats pentadàctiles llargues, amb polze oposable, hemisferis cerebrals ben desenvolupats i ulls en posició davantera.

3 Tot seguit tens el text anterior convertit en un text divulgatiu. Completa’l amb els fragments següents. El seu cervell

això els permet agafar coses i manipular objectes

és a dir, animals que alleten les cries després de mantenir-les en l’úter durant l’embaràs

mans de cinc dits

Els primats són un ordre de mamífers placentaris (…). Es caracteritzen per tenir uns braços llargs que acaben en…, que tenen el polze oposable (…) i per tenir els ulls en posició davantera. … té un desenvolupament que els permet dur a terme accions complexes.

Tria un dels temes següents i escriu un text divulgatiu. – La teoria de l’evolució. – L’ús d’Internet entre les persones de més de 65 anys. – La història de la teva localitat.

La derivació i la composició

Coneix la Llengua Lèxic

La derivació La derivació és un procés de formació de paraules que consisteix a afegir un prefix, un sufix, o tots dos, a un lexema.

Verbalitzadors Converteixen noms, adjectius o adverbis en verbs de la 1a i de la 3a conjugació. Amb prefixos

Prefix a-

De lluny ➝ allunyar

De barat ➝ abaratir

Prefix en-

De sucre ➝ ensucrar

De vell ➝ envellir

Prefix es-

De pols ➝ espolsar

De groc ➝ esgrogueir

adv.

nom

adj.

Negació o oposició: atípic, irreal, antibel·licisme, desfer, impossible. Aspectuals Modifiquen el significat del lexema però no en canvien la categoria gramatical. Poden aportar diversos significats.

Quantitat o mesura: semicercle, microcosmos, pluriempleat. Localització espacial: entrecella, extraterrestre, circumval·lació. Temporalitat: prehistòrica, antediluvià. Repetició: besavi, bipolar, reconstruir. Falsedat: pseudocientífic, parapsicologia. En comú: convivència, col·laborar, corrompre.

DERIVACIÓ

Canvis de gènere i nombre en els noms i adjectius: nin, nina, nins, nines. Gramaticals Canvis de persona, nombre, temps i mode en els verbs: cant, cantàvem, cantassin, cantaria.

Mida: caseta, peuot, cotxàs. Amb sufixos Aporten significats

Origen geogràfic: andritxol, binissalemer, maonés. Ofici: electricista, dependenta, cantant. Col·lectiu: arbreda, tarongerar, gossada.

Lèxics Modifiquen el significat del lexema

A un verb: actualitzar, telefonar, florir, tossir.

Canvien categoria gramatical

A un nom: pobresa, quietud, proximitat, ciutadania. A un adjectiu: grogenc, graciós, combatiu, agradable; A un adverbi: còmodament, ràpidament.

U 1

La composició La composició és el procés de formació de paraules mitjançant la unió de dues paraules independents. Les paraules compostes poden presentar estructures diverses, com ara: nom nom adv.

+ + +

nom

➝

aiguaneu

verb

adj.

➝

cellajunt

adj.

verb

➝

benestar

det.

+ + +

nom

➝

trencanous

adj.

➝

cientificotècnic

nom

➝

pocavergonya

L’escriptura dels mots compostos Els mots compostos s’escriuen amb els elements junts (parallamps, malparlar, agredolç), però hi ha casos en què apareixen units amb guionet:

• quan el primer element acaba en vocal i el segon comença per r, s i x: mata-rates, penya-segat, para-xocs;

• quan la primera paraula manté l’accent gràfic: mà-llarg; • quan la lectura és dificultosa: pit-roig, Bell-lloc; • quan el primer element és un punt cardinal: sud-est, nord-americà; • els compostos onomatopeics, repetitius o expressius: xino-xano, tic-tac.

Sabies que… la lexicologia és la ciència que estudia el conjunt de paraules d’una llengua?

Organitz les idees CREACIÓ DE PARAULES Derivació

Composició

Lexema

Prefixos

Verbalitzadors

}

anom en- + adjectiu ➞ verb esadverbi

Aspectuals

negació o oposició quantitat o mesura situació o localització temporalitat repetició falsedat en comú

Unió de paraules

Sufixos

Gramaticals

Lèxics

Noms i adjectius

Verbs

Canvi de significat

Canvi de categoria gramatical

Canvi de gènere i nombre

Canvi de persona nombre temps mode

mida origen ofici col·lectiu …

a un verb a un nom a un adjectiu a un adverbi

2 Coneix la Llengua Lèxic ACTIVITATS

1 Aquestes paraules derivades estan extretes de la lectura inicial. Identifica’n el lexema i subratlla’n els prefixos i els sufixos. velam

enfonsats

marines

recentment

grallaven

rapidesa

encalmat

caminant

2 Per parelles, formau verbs derivats d’aquestes paraules. Temor, barca, dolç, moble, estiu, pedal, àgil, cert, curt, darrere, clar, fil, branca, vocal, coix.  Temor ➝ atemorir.

Taula rodona. A quina paraula amb prefix correspon cada definició? a) Període posterior a la guerra. b) Interval de descans entre dos actes. c) Que no sap llegir o escriure les lletres de l’alfabet. d) Mudar un teixit o un òrgan d’un individu a un altre. e) Parent anterior a un mateix en la successió genealògica. f) Nom fals emprat per un autor en lloc del seu. g) Tornar a vendre. • Encercla els prefixos de les paraules anteriors i indica què significa cada un.

4 Completa la graella en la llibreta amb paraules derivades que reunesquin els requisits indicats. Primitiva

Significat del sufix

cafè

recipient per al…

ric

qualitat de…

blau

femení de…

groc

semblant al…

Menorca

originària de…

abric

verb

blat

camp de…

Derivada

Quin canvi ortogràfic presenta? addicció al fonema t

5 Escriu un nom, un verb i un adjectiu derivat de cada paraula. Verd, terra, lleu, fondre, suau.  Verd ➝ verdor (nom), enverdir (verb), verdós (adjectiu).

U 1

6 Substitueix cada expressió subratllada per una paraula derivada. – És una coneguda meva natural d’Escòcia. – Va pintar amb vernís les portes i les finestres. – Ens va deixar un record que no es pot esborrar mai. – És el millor home que cria coloms del poble.

7 Forma paraules compostes unint els verbs i els noms que et donam i explica què signifiquen. Verbs: talla, trenca, escura, llança, munta, porta, renta, guarda, pinta. Noms: butxaques, llavis, càrregues, míssils, costes, equipatge, foc, closques, plats.

8 Relaciona cada paraula composta amb el significat corresponent. panxacontent •

• gandula

esquenadreta •

• escrupolós

bocamoll •

• saberut

pelacanyes •

• despreocupat

setciències •

• sorpresa

primmirat •

• indiscret

bocabadada •

• pobre

9 Analitza l’estructura de cada paraula composta de l’activitat anterior.  Panxacontent ➝ panxa (nom) + content (adj.)

Escriu la paraula composta que correspon a cada definició. Ves alerta amb l’ús del guionet. – Lloc on es guarda la roba en un lloc públic (teatre, discoteca, etc.). – Estri que s’usa per cobrir-se dels raigs del sol. – So d’un violí mal tocat. – Moment del dia en què el sol està més amunt en el cel. – Dona que té els cabells vermells. – Peça que protegeix un vehicle dels cops de poca importància. – Línia trencada en forma de Z. – Estri per obrir llaunes de conserva. – Persona que té per ofici escurar les xemeneies. – Rovelló, bolet. – Del sud d’Àfrica. – So que fa el grill.

Tauler d’històries. En grups de quatre, creau una història de deu línies que inclogui el major nombre possible de paraules compostes que han aparegut en les activitats anteriors. Llegiu-les a classe i triaune la més original.

En anayaeducacion.es en el banc de recursos trobareu Les claus del projecte on hi ha desenvolupades, entre altres claus, les tècniques de pensament.

2 Coneix la Llengua

Gramàtica

Paraules, sintagmes i funcions Les classes de paraules Com ja saps, les paraules es classifiquen per classes o categories gramaticals segons la forma i el significat que tenen.

Variables Canvien de forma

Nom

Adjectiu

Determinant

CLASSES DE PARAULES

Invariables No poden canviar de forma

•D esigna persones, animals, objectes, llocs, idees, etc. (mariner, balena, venjança, Carib…). •P ot tenir flexió de nombre (singular i plural) i de gènere (masculí i femení). •A ssenyala les característiques i les qualitats del nom (blanca, alt, antics…). •P resenta flexió de nombre i de gènere. • Indica el gènere i el nombre del nom (el, uns). • Indica possessió (la seva). • Indica quantitat (molts, quatre). • Indica situació respecte del parlant, etc. (aquelles). • Son determinants l’article, els demostratius, els possessius, els numerals, els quantitatius, els indefinits i els interrogatius.

Pronom

•E s refereix a les persones de la comunicació (jo, tu, nosaltres…). •T ambé serveix per a evitar repeticions: En Pep i en Pau vendran demà. Ells duran fruita. (Ells = en Pep i en Pau). He amagat el llapis i ara no el trob. (El = el llapis.).

Verb

• Indica accions, estats o processos. •T é flexió de nombre, persona, temps i mode (Et contaré una història. El capità caminava lentament.).

Connectors

• L a preposició enllaça paraules dins l’oració. N’hi ha de simples (a, amb, contra, de, entre, fins, per…) i de compostes (des de, fins a, com a…).

Uneixen els elements de l’oració.

Adverbi

Interjecció

• Les conjuncions uneixen oracions o elements d’una oració (però, i, perquè…). • Pot modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi. • Expressa circumstàncies de lloc, temps, manera, quantitat, ordre, dubte, afirmació, negació, etc. • Expressen emocions (alegria, dolor, ràbia…).

Els sintagmes Un sintagma és un grup de paraules que desenvolupa una funció sintàctica en una oració: subjecte, predicat, complement del nom, etc.

U 1

El nucli és la paraula més important del sintagma i pot anar acompanyada d’unes altres. Segons la categoria gramatical del nucli es distingeixen diversos tipus de sintagmes.

• Sintagma

nominal (sn). El nucli és un nom i pot anar acompanyat de determinants o de complements del nom (adjectius o sintagmes preposicionals). Marina

la balena blanca

nom

det.

nom

un cel sense núvols

(cn) adj.

det. nom

(cn)

• Sintagma

adjectival (SAdj.). El nucli és un adjectiu i pot anar acompanyat d’un altre adjectiu, d’un adverbi o d’un sintagma preposicional. verd

blau marí

adj.

gens interessant

adj.

adv.

ple d’aigua

adj.

• Sintagma preposicional (sp). Conté una preposició. a

sense

Muro

prep. nom

amb el meu cotxe

prep. pronom

prep.

• Sintagma verbal (sv). El nucli és un verb i pot dur diversos complements. corres

parlau molts idiomes

verb

juguen al futbol verb

• Sintagma adverbial (SAdv.). El nucli és un adverbi i pot contenir un altre adverbi o un sintagma preposicional. sobtadament

molt ràpidament

adv.

adv

lluny de casa

adv.

Com has vist, un sintagma pot contenir-ne d’altres. Comprova-ho també en aquests exemples. una botella d’aigua det.

nom

el teu jersei blau marí de llana det.

nom

SAdj

Ahir vaig veure la teva amiga molt contenta a l’aeroport. SAdv

verb

SAdj

Les funcions Les paraules i els sintagmes no fan sempre la mateixa funció dins de l’oració. M’agrada el color blau.

El blau és el meu color preferit.

En la primera oració, la paraula blau és un adjectiu que complementa el nom color. En la segona, és un nom que fa de nucli del sintagma nominal subjecte. Dona’m el llibre que jo el tornaré a la biblioteca. La paraula el és un determinant que acompanya el nom llibre; en la segona part de l’oració, és un pronom que substitueix aquest mateix nom. El cotxe verd anava molt lent.

Hem avançat el cotxe verd.

El sintagma nominal el cotxe verd fa la funció de subjecte de la primera oració i de complement del verb en la segona oració.

2 Coneix la Llengua Gramàtica ACTIVITATS

Anota de quina categoria és cada una de les paraules d’aquestes oracions. –L a meva neboda Mireia va néixer fa dos dies i ja ha sortit de l’hospital. – Elles van canviar el sistema operatiu de l’ordinador que tenien. – He llegit el llibre que dius, però no m’ha agradat gens.

2 Escriu dos exemples més de cada categoria de paraules. Nom Adjectiu Determinant Pronom

taula, bellesa… lenta, adult…

Verb

escriure, llegir…

Adverbi

allà, fàcilment…

algun, aquells…

Preposició

sobre, per…

nosaltres, li…

Conjunció

però, o…

3 Identifica els sintagmes nominals d’aquestes oracions. – El sistema solar inclou vuit planetes. – Quatre matisacions són suficients. – Aquesta setmana han estrenat algunes pel·lícules fantàstiques. – No trob les claus de casa.

4 Quins sintagmes adjectivals hi ha en aquestes oracions? – Agafa les peces més amples. – Ha arribat un paquet molt gran. – En aquestes bosses noves no cap res. – Es va posar vermell d’indignació.

5 Copia els sintagmes preposicionals d’aquestes oracions. – A l’estiu es fa fosc molt tard. – L’helicòpter volava sobre la platja. – Els oncles no arribaran a casa teva fins demà. – Durant la ploguda ens vam arrecerar sota aquell arbre.

6 Diferencia els sintagmes que inclou cada un d’aquests predicats. Indica de quina classe és cada un. – Cada nit ajud la mare a preparar el sopar. – L’estiu passat van tornar del viatge molt morenos. – Han enviat des de l’Argentina un paquet grandíssim per a na Cristina. – L’horabaixa sempre acaba els deures abans de les sis. – Hi ha hagut un accident molt greu prop del meu institut.

U 1

7 Llegeix aquestes parelles d’oracions i digues de quina categoria gramatical és la paraula subratllada en cada una. – No puc menjar més. / El menjar ha tornat ranci. –O n has deixat el bolígraf vermell? / El vermell és el meu color preferit. – M’he tallat amb el ganivet. / Aquest home, no el conec de res! – No he trobat cap amic al parc. / Em fa mal el cap. – Estic molt cansada. / Teníem molta gana.

Construïm. Escriu sintagmes amb les estructures que et donam. Sintagma nominal (sn)

Sintagma adjectival (SAdj)

Sintagma verbal (sv)

Sintagma preposicional (sp)

det. + nom det. + det. + nom + adj. det. + nom + sp

adj. adj. + adj. adv. + adj.

verb + sn verb + sn + sp

prep. + nom prep. + sn

La conjugació verbal Present d’indicatiu i de subjuntiu de la 3a conjugació Els verbs incoatius són verbs de la 3a conjugació que afegeixen després de l’arrel l’increment -eix, -esc en la 1a, 2a, 3a persona del singular i la 3a del plural del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. I també en l’imperatiu.

Trobaràs la conjugació de tots els verbs en anayaeducacion.es.

9 Completa la graella en el quadern. Llegir

Engolir

Afegir

Tossir

Bullir

Sortir

Present Present Present Present Present Present Present Present Present Present Present Present Indicatiu Subjuntiu Indicatiu Subjuntiu Indicatiu Subjuntiu Indicatiu Subjuntiu Indicatiu Subjuntiu Indicatiu Subjuntiu llegesc, llegeixo

tus, tusso llegesquis, llegeixis

tussis

engoleix

bull

engolim

bullim

afegiu

sortiu afegesquin, afegeixin

surtin

2 Coneix la Llengua

Ortografia

Els signes de puntuació Les cometes « » Van unides al text que emmarquen sense espais en blanc i s’usen en aquests casos:

• Per a indicar una citació textual: Un espectador afirma que «l’espectacle és immillorable».

• Quan

escrivim a mà, destaquen una paraula incorrecta, usada en sentit irònic o una d’estrangera que no està adaptada. Fixa’t que aquests casos, en un processador de textos, els escriuríem amb lletra cursiva: La padrina mirava embaladida aquell «pograma». És molt «simpàtica», ella; a la mínima que et descuides malparla de tu. Han canviat l’aparador de la «boutique» del meu carrer.

Els dos punts : S’escriuen sense espai davant i tenen aquestes funcions:

• Introduir una enumeració: Va carregar massa coses a la maleta: jaquetes, camisetes, sabatilles, calçons, mudes de roba interior, l’eixugacabells, etc.

• Introduir una citació textual en estil directe: Aleshores na Carme va dir: «Ja n’hi ha prou! Vine aquí de seguida!».

Els punts suspensius … Són tres punts que s’escriuen sense espai davant i indiquen l’omissió d’una part del text. S’usen:

• Per a deixar un final obert o inacabat: I això va ser el començament d’una llarga amistat… Sempre diuen que sí, però a l’hora de la veritat…

• Per a evitar enumeracions llargues. Vendran tots els nostres amics: na Maria, n’Enric, en Joan… Els punts suspensius no s’ajunten mai amb l’expressió etc., ja que tenen la mateixa funció. Correcció ortotipogràfica La correcció ortotipogràfica és la correcció lingüística que s’aplica a un text. Serveix tant per esmenar els errors ortogràfics, sintàctics i gramaticals com per unificar els recursos tipogràfics (majúscules, cursives, cometes, negretes). •Q uina formació i aptitud creus que deu tenir la persona que es dedica a aquesta tasca?

Els parèntesis ( ) Van units sense espais en blanc al text que emmarquen. Tenen aquests usos:

• Introduir un incís, un comentari o dades numèriques (anys, nombre d’habitants, altitud, etc.). El Puig Major (1 445 m) és el cim més alt de les illes Balears.

• Indicar les acotacions teatrals dins el parlament dels personatges. Tingues en compte que el text de les acotacions apareix en lletra cursiva. Jaume: Però com vols que faci això? (Encarant-se amb Sandra.)

U 1

ACTIVITATS

1 Reescriu aquestes oracions posant cometes on cal. –S í que deus estar cansat, si només has anat fins al cantó! – Al juliol faran un festival de hip-hop a la platja.

–J aume I de sobrenom el Conqueridor va ampliar els dominis de la corona d’Aragó i va conquistar Mallorca 1 229, Eivissa 1 235 i València 1 238.

5 Copia aquest text teatral i posa-hi els parèntesis que falten.

–C ada vegada que torna d’un viatge llarg pateix jet-lag. –E l country m’avorreix, però ho pas molt bé mirant els breakdancers. •A ra, escriu les oracions amb un processador de textos fent servir la lletra cursiva.

2 Llegeix les oracions i posa dos punts on calgui. En algun cas hauràs de posar també cometes. –A l casament vendran el meu cosí Pere i la seva filla, na Lluïsa i n’Antoni, la tia Catalina i la padrina Teresa, els oncles de Ferreries… –P er fer pa es necessita farina, llevat, aigua i un poc de sal.

Marquès Cridant.: Miss Bàrbara! Miss Bàrbara! Per a ell. Ja ve la nurse, tan despistada com sempre. S’amaga darrere d’un arbre. Entra Miss Bàrbara amb un tassó i una botella en una palangana. Miss Bàrbara Amb accent anglès.: Hello! Hello! Qui cridar mi? Marquès: Mentre surt de darrere de l’arbre. Mans enlaire. Miss Bàrbara aixeca els braços i tira la palangana per terra.

– N’Aina va preguntar què us agradaria fer?

Miss Bàrbara: Help! Help!

–N o sé què vull ser periodista, veterinària, pintora o cirurgiana.

Marquès Rient.: Calli, dona! Soc jo!

3 Quina funció fan els punts suspensius en cada

Adaptat de Mans enlaire. Ramon Folch i Camarasa.

oració? – Van trobar monedes, espases, cascs… – Al cap de molts anys es van retrobar i… – La veritat, no sé… –L es llengües romàniques són francès, romanès, sard…

4 Col·loca els signes de puntuació que calguin per destacar els incisos d’aquestes oracions. –A usiàs Marc 1397-1459 va compondre molts de poemes sobre l’amor, sis sobre la mort possiblement escrits arran de la mort de la segona esposa Joana Escorna i el Cant espiritual. –E ls trobadors eren músics i poetes alhora i tenien una condició social molt diversa des de nobles poderosos a personatges de baixa naixença tot i que es professaven un tracte familiar i respecte mutu.

Coneix la Literatura Educació Literària

Introducció a la literatura medieval La literatura és un reflex de la societat en què es desenvolupa; per tant, a l’hora d’estudiar els textos literaris, cal inserir-los en el context social. Abans d’endinsar-nos en la literatura medieval coneixerem alguns aspectes del món en què va sorgir.

L’edat mitjana Aquest període comença amb la caiguda de l’Imperi romà el segle v i abasta, més o menys, fins al 1450, any en què Gutenberg inventa la impremta. Amb l’expressió «edat mitjana» els humanistes de final del segle xv designaren, de manera despectiva, l’època fosca i bàrbara compresa entre dos moments històrics d’esplendor, l’edat antiga i el Renaixement que ells representaven.

La societat medieval Trobaràs un quadre cronològic amb els autors més representatius de la nostra literatura en anayaeducacion.es.

La societat medieval es caracteritzava per la gran desigualtat entre les classes socials: la noblesa, el clergat i la població pagesa. El sentit religiós, o teocentrisme, impregnava aquesta societat on el rei era el senyor més important i tenia poder sobre tots els habitants del regne.

• La

noblesa vivia de rendes que aportaven els vassalls i gaudia de molts privilegis amb l’única obligació de defensar el regne en cas de conflicte.

• L’estament religiós era l’altre grup privilegiat. Els monestirs estaven envoltats de terres pròpies, conreades per la pagesia i els serfs. A més de les funcions religioses, els clergues tenien un paper transcendental, ja que havien rebut una educació superior que els capacitava per dirigir la societat.

• La pagesia era la base i el grup més nombrós. Entre aquesta, cal distingir les persones lliures i les esclaves, o serfs i serves de la gleva, vinculats a la terra i que es podien vendre amb aquesta. Tant els uns com els altres treballaven per a la noblesa i el clergat, als quals pagaven rendes i devien fidelitat i vassallatge, no podien vendre ni comprar els productes de la terra que treballaven sense l’autorització del senyor, ni collir-ne el blat, trepitjar el raïm ni coure pa en un forn que no fos del senyor. Cap al segle xiii, els pagesos començaren a tenir llibertat de moviments. Es començà a fer negocis i aparegué la burgesia urbana, que arribà a tenir un gran poder a les ciutats i aspirà a governar-les. Els artesans també s’hi instal·laren. Va sorgir, així, un incipient proletariat artesà. Paral·lelament, l’Església s’adaptà als nous temps i va construir convents a les urbs.

La cultura medieval Durant els primers segles de l’edat mitjana, la cultura residia als monestirs, autèntics centres de cultura. Les seves biblioteques i scriptoria eren els nuclis d’aquesta producció cultural on s’estudiava llatí clàssic, història i literatura antigues, gramàtica, retòrica i dialèctica, aritmètica, astronomia, geometria i música, i es copiaven textos antics. La població era majoritàriament analfabeta. Per això els eclesiàstics solien llegir en veu alta la Bíblia i altres textos religiosos. A més, mitjançant les representacions teatrals religioses i els relats de vides de sants, donaven mostres de virtut i popularitzaven la devoció a la Mare de Déu. Actualment, encara es fan algunes d’aquestes representacions com el Misteri d’Elx o el Cant de la Sibil·la.

U 1

Els joglars també contribuïren a la difusió oral de la literatura amb jocs, cants i recitacions. La lírica culta conreada a les corts feudals estava representada per la poesia trobadoresca (Cerverí de Girona, Guillem de Berguedà, Beatriu de Dia, Jordi de Sant Jordi…). La història i els fets quotidians es redactaven en prosa i, sovint, tenien una finalitat didàctica. Com a exemple, podem esmentar les diverses cròniques dels reis de la Corona d’Aragó i l’obra de sant Vicent Ferrer i de Francesc Eiximenis. A partir del segle xii es crearen les universitats i es feren les primeres traduccions dels autors clàssics grecs. L’ensenyament es feia en llatí, però paral·lelament, les llengües romàniques començaren a assumir també els usos lingüístics formals. Amb Ramon Llull (1 232–1 315), el català serà també llengua literària. El pas al segle xiv comportà la secularització de la cultura amb una mentalitat burgesa cortesana, que en l’expressió literària va substituir els temes religiosos pels profans (amorosos, de cavalleries, etc.).

L’art medieval Les formes artístiques medievals més conreades foren l’arquitectura i la pintura. Al segle xi apareix l’art romànic en les construccions religioses. Es caracteritza pels sostres baixos i les parets molt gruixudes, l’ús de l’arc de mig punt i la decoració dels capitells de les columnes amb escenes bíbliques. La pintura amb què es decoraven les esglésies romàniques tenia una clara funció docent i un caràcter simbòlic i estètic. Al segle xiii es deixa pas al gòtic, propi de les catedrals i dels edificis públics de les ciutats. Són construccions molt més altes, amb més elements decoratius que les romàniques. Les pintures són molt més realistes i, sovint, reflecteixen també l’arquitectura i la manera de vestir de l’època.

3 Coneix la Literatura Educació Literària

ACTIVITATS

1 En la novel·la de Joan Agut El mestre de Taüll, Marc de Tolosa recorda les aventures que va viure la primavera de 1 123, quan, amb Arnau de Bèrgam, i Bernat de Cremona, van anar a la vall de Boí per pintar els frescos d’unes esglésies. Llegeix-ne el fragment següent i respon les preguntes.

La fortalesa estava formada per la torre central i tot de construccions que havien anat creixent al seu voltant com un tot fortificat. […] Quan estava a punt de fer-se fosc ens van venir a veure mossèn Joanot, que es va presentar com a prevere del castell, confessor del senyor d’Erill, lletrat i notari, conseller de missenyora Elionor, l’esposa en segones núpcies de monsenyor Ramon, senyor d’Erill, de Saidí i de Monesma. Mossèn Joanot va llegir la carta contracte del batlle i es va mostrar molt content per l’arribada dels pintors. Fent ús de la seva autoritat, va manar que encenguessin foc i ens va prometre que ell mateix ens duria un poal de sopa. Del que no va dir res va ser del lloc que ens havia assignat, una estança per a persones i animals, perquè els pintors eren considerats gent basta, simples treballadors manuals, un grau per sobre els pagesos i els traginers, però molt per sota del ferrer, a l’altura dels basters, fusters i picapedrers. La senyora Elionor ens va convidar a sopar a la seva cambra i a la vetllada, mossèn Joanot va fer de mestre de cerimònies. Va anunciar l’aparició del joglar, un jovenot de no més de vint anys, que lluïa unes calces ratllades i una brusa lligada amb un cinyell i que es cofava amb una gorra veneciana. El joglar va recitar una llarga cançó de gesta, protagonitzada per un cavaller solitari i malamat per la seva estimada que guerreja en terra d’infidels per tornar vencedor i guanyar-se el cor de l’enamorada. Després va cantar, acompanyant-se del saltiri, que picava amb els dits, diverses tonades amoroses, algunes pujades de to, que van encantar les dones i que van provocar grans rialles entre els cavallers. Entretant, dues criades repartien aiguamel entre els assistents i

uns recipients plens d’avellanes i figues seques passaven de mà en mà. Al pic de la mitjanit ens vam anar a colgar a les màrfegues de palla, a redós de les darreres brases del foc de la nostra estança. Mentre mestre Arnau feia les seves oracions nocturnes i en Bernat queia adormit com un soc, vaig tenir ocasió de contemplar el meu cor exaltat per les emocions del dia i em vaig sentir feliç i content de ser a Erillcastell, encara que el castlà Bartomeu de Tor ens hagués mirat per sobre l’espatlla i que, si no hagués estat per la invitació de la senyora d’Erill, la nostra presència no hauria arribat ni a la sola de la sandàlia de la consideració que els mereixia qualsevol mercader vingut de terres llunyanes. a) On arriben els personatges? b) Amb quin objectiu? c) Qui els rep i els acomoda? d) Com passen la vetllada? e) C om es reflecteix en el text la classificació social medieval? f) Segon el text, quines funcions tenien els joglars? g) Q uins noms d’oficis i de treballs apareixen en el text?

2 Observa aquesta imatge de l’església de Santa Maria de Taüll i raona si és romànica o gòtica.

U 1

En anayaeducacion.es tens més activitats interactives per a practicar.

COMPRÈN I APLICA 1 Documenta’t sobre els conceptes següents i, després, escriu un text divulgatiu sobre la fotosíntesi. Cloroplast, energia lumínica, energia química, diòxid de carboni, oxigen.

2 Agrupa les paraules segons el significat del prefix que contenen. Semidesnatada, asimptomàtic, preromànic, microcrèdit, avanttítol, besneta, reafirmant, minigolf, supermercat, antihigiènic, hemicicle, hipervincle.  semidesnatada ➝ hemicicle

3 Forma verbs derivats de cada una de les paraules següents: mòbil, blanc, legal, betum, sucre, lleuger, pols, color, magatzem.

4 Escriu la paraula primitiva de cada una d’aquestes i anota el significat que aporta el sufix en cada cas. Albereda, groguenc, veuarra, dolçor, tarongeta, manacorí, taxista, històricament, conillada.

5 Quines paraules compostes resulten d’unir les de les columnes següents? Escriu-les en el quadern. renta • • gotes eixuga • • llaunes obre • • plats compta • • closques para• • sol trenca• • cabells

6 Anota la categoria gramatical de les paraules d’aquestes oracions. –L ’al·lota anglesa de què em parlares ahir és amiga del meu cunyat. –N o sé per què t’enfades tant cada cop que veus aquest programa. –T é un caràcter introvertit, encara que s’esforça molt per connectar amb els altres. –A nirem ràpidament a comprar les flors per a la teva germana major.

7 Assenyala els sintagmes nominals i els preposicionals de les oracions anteriors.

8 Identifica la categoria gramatical de les paraules subratllades de les oracions següents.

9 Escriu els signes de puntuació que falten en cada cas. –N a Maria entrà corrents a la sala de professors i cridà Auxili per favor na Rosa ha caigut per l’escala i sembla que s’ha fet molt de mal – L’actriu s’acostà al micro i digué Vull agrair el premi al públic a la meva família als que han intervengut en la pel·lícula actors directora fotògraf script a la gent de vestuari maquillatge perruqueria –A da Lovelace Londres 1815 – 1852 va ser la primera programadora informàtica de la història – Xavi Amb cara de pomes agres.: Encara no entenc com heu convidat na Marina en Josep n’Arnau quasi tota la classe excepte a mi. Agafant la motxilla. Me’n vaig. Pas de vosaltres. Surt de l’escena.

10 Respon aquestes qüestions. a) Com estava estructurada la societat medieval? b) Quina importància tenien els monestirs per a la difusió de la cultura? c) Quins canvis importants es van produir en la societat i la cultura entre els segles xii i xiv?

REFLEXIONA I VALORA En les activitats 1, 2 i 3 del desafiament hem triat un tema per dur a terme una representació artística, hem observat l’entorn o el nostre interior per descobrir allò que volem representar i hem escollit la disciplina i els materials i tècniques disponibles per realitzar l’obra. Reflexiona-hi i emplena la graella. Després comparteix-la en grup. Aspectes

Totalment aconseguit

Bastant aconseguit

Aconseguit

Gairebé aconseguit

He reflexionat sobre el tema que vull tractar en l’obra. He observat i analitzat el meu entorn per seleccionar allò que vull representar. M’he informat sobre les diferents possibilitats materials i tècniques que ofereix la disciplina artística escollida.

– Si no et prepares el sopar, no podràs sopar. – Un estudiant passa moltes hores estudiant. – He preparat massa massa de pastissos. – Has de saber que el saber no ocupa lloc.

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES Realitza l’autoavaluació anayaeducacion.es.

competencial

inclosa

Llengua catalana 3 ESO Balears Operació món - Código 8440065 - ET043766 © Del text: Catalina Barceló Antúnez, Alexandre-Valentí Berenguer i Carbonell, Mª Isabel Cerdó Capella, Hilari Manuel García Gázquez, Voro Gómez i Roselló, Gonçal López-Pampló Rius, Mª Teresa Monar Van Vliet, Pura Santacreu Berenguer, Benita Serra Garau, 2022. © Del conjunt d’aquesta edició: GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid ISBN: 978-84-143-0508-9 - Dipòsit Legal: M-6846-2022 - Printed in Spain. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells qui reproduïssin, plagiassin, distribuïssin o comunicassin públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.

Operació món: Llengua catalana i literatura 3º ESO (demo)

Articles inside

Vocabulari: La navegació a vela i la pesca

2 Poesia

Lectura: La balena blanca

Ortografia: Els signes de puntuació

medieval