La petita lectora

Recordes a quina edat vares començar a llegir? Al principi paraules de poques síl.labes, després oracions curtes i, a poc a poc, textos més llargs fins arribar als llibres! Ara coneixeràs la història de Matilda, una nina sensible i intel.ligent que als tres anys va aprendre a llegir.

Als quatre anys Matilda va començar a delir-se pels llibres. Però l’únic que hi havia a ca seva era un titulat Cuinar és fàcil ; quan se’l va haver llegit, va decidir que volia alguna cosa més interessant.

—Pare –va dir–, que em podries comprar un llibre?

—Un llibre? –va dir ell– I per què el vols, un llibrot, tu?

—Per llegir, pare.

—Tenim una tele amb una pantalla enorme, i ara em vens amb això d’un llibre! T’estàs aviciant, filla meva.

Gairebé cada tarda Matilda es quedava sola a casa. El seu germà, cinc anys més gran, se n’anava a col·legi. El pare i la mare, a treballar. La tarda del dia que el pare s’havia negat a comprar-li un llibre, Matilda se’n va anar tota sola a la biblioteca pública del poble. Es va presentar a la bibliotecària, la senyora Phelps, i li va preguntar si podia seure i llegir un llibre. La senyora Phelps, una mica descol·locada per l’arribada d’una nena tan petitona i sense que l’acompanyés ningú, li va dir, que era molt benvinguda.

—On són els llibres per a nens, per favor? –va preguntar Matilda.

—Quina mena de llibre t’agradaria llegir, ara? –va preguntar.

—En voldria un de bo de veritat, dels que llegeixen els grans. Un de famós. No em sé noms.

La senyora Phelps es va preguntar com es feia per triar un llibre famós de gent gran per a una nena de quatre anys.

—Comença amb aquest –va dir al final–. És molt famós i molt bo. Si t’és massa llarg digues-m’ho i te’n trobaré un de més curt i fàcil.

Grans esperances –va llegir Matilda– de Charles Dickens.

Durant les tardes següents, la senyora Phelps amb prou feines podia treure els ulls de la neneta asseguda hora rere hora a la gran butaca a l’altre cap de la sala, amb el llibre a la falda, amb les cames baldim-baldom i els peus prop de terra, absorbida en les meravelloses aventures i la màgia que Dickens, el gran narrador de contes, havia fabricat amb paraules. La senyora Phelps s’entristia quan havia de travessar la sala i dir:

—Falten deu minuts per a les cinc, Matilda.

La primera setmana de les visites, la senyora Phelps li havia preguntat:

—Et duu i et ve a buscar cada dia, la mare?

—No! No ho sap, que vinc aquí.

—Això no està gens ben fet –va dir la senyora Phelps–. Em sembla que li ho hauries de dir.

—No –va dir Matilda–. No m’empeny a llegir llibres. Ni el pare tampoc.

—Doncs, què esperen que facis, cada tarda, a casa sense ningú?

—Doncs, arrossegar-m’hi i mirar la tele. A ella li és igual, el que faig o deixo de fer –va dir Matilda, amb un pensament de tristesa.

La senyora Phelps estava preocupada per la nena, que havia de caminar per tot el transitat carrer Gran del poble i després travessar-lo, però va decidir de no ficar-s’hi.

Al cap d’una setmana Matilda havia acabat Grans esperance s, que tenia quatre-centes onze pàgines.

—Ho sabies –li va dir la senyora Pheps–, que les biblioteques públiques, et deixen llibres en préstec i que te’ls enduguis a casa?

—No ho sabia –va dir Matilda–. A mi també?

—És clar que sí –va dir la senyora Phelps–. Quan hagis triat el llibre que vulguis, porta-me’l per omplir la fitxa i llavors el pots tenir durant quinze dies. I si ho vols te’n pots endur més d’un.

Des d’aleshores, Matilda anava a la biblioteca només un cop a la setmana per endur-se més llibres i tornar-hi els que s’havia endut.

La seva cambreta es va convertir en la seva sala de lectura i allà s’estava llegint gran part de les tardes, sovint amb una tassa de xocolata calenta al costat o una tassa de brou.

Els llibres la transportaven a mons nous i li presentaven gent impressionant que vivia vides excitants. Va navegar en vells vaixells de vela amb Joseph Conrad. Va anar a l’Àfrica amb Ernest Hemingway i a l’Índia amb Rudyard Kipling. Va viatjar arreu del món estant asseguda a la seva cambreta d’un poble anglès.

Comprensió lectora

Coneixem les narracions

1 Quins personatges apareixen en la lectura? Quin n’és el principal?

2 En quins espais es desenvolupa la història?

3 En quina època se situa la narració?

4 Llínia del temps Assenyala en el text les tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

5 Qui és l’autor d’aquesta història?

a) Charles Dickens b) Roald Dahl

6 A quin llibre pertany aquesta narració?

7 T’ha agradat aquesta història? Per què?

Comentam el text

8 Qui era la Matilda?

9 A quina edat va començar a llegir?

10 Com i de quina manera va aprendre a llegir la Matilda?

11 Quina relació tens tu amb la lectura?

a) No m’agrada gens ni mica llegir.

b) Ho passe molt bé llegint.

c) Sols llegesc el que manen a l’escola.

12 El pare i la mare de la Matilda volien que… a) llegís llibres; b) miràs la televisió; c) anàs a la biblioteca.

13 Què et sembla l’actitud dels pares? Raona la resposta.

14 Per què la Matilda va començar a anar sola a la biblioteca del poble?

15 Què et sembla que Matilda no demanàs permís als pares per anar a la biblioteca? Raona la resposta.

16 Quin va ser el primer llibre de grans que va començar a llegir la Matilda a la biblioteca?

17 Sabies que les biblioteques fan préstec de llibres? Tu treus llibres de la biblioteca?

Jo també escric

18 Escriu com hauria de ser per a tu una cambreta de lectura. Després dibuixa aquest espai.

Grans històries

1 Cerca informació sobre cada autor o autora següent i relaci ona’l amb la seva obra. Després afegeix el títol d’algun altre llibre que hagin escrit.

Maria Antònia Salvà •

Rudyard Kipling •

Roald Dahl •

Joseph Conrad •

Mary W. Shelley •

Charles Dickens •

• El llibre de la selva

• El cor de les tenebres

• Frankenstein

• Llepolies i joguines

• Conte de Nadal

• Les bruixes

2 Has vist la pel·lícula Matilda basada en la història de Roald Dahl que has llegit? I Grans esperances , creada a partir d’aquesta obra de Dickens? Hi ha moltes pel·lícules basades en grans històries de la literatura universal. Quines en coneixes?

Aprenc paraules: els llibres. El diccionari

La coberta d’un llibre ens dona molta informació. Hi trobam el títol, el nom de qui l’ha escrit, una imatge suggeridora... Darrere, en la contracoberta, sol aparèixer la sinopsi o el resum de l’obra. Sols fixar-te en aquestes parts?

1 Observa les cobertes i identifica de quina classe de llibre es tracta en cada cas.

1. Llibre de contes

2. Llibre de text

3. Guia de viatge

4. Llibre de cuina

5. Llibre de poesia

6. Llibre de divulgació científica a) llibre – llibreter – llibrot – llibreria b) paràgraf – línia – pàgina - capítol c) lectura – lector – llegir – literatura a b) Hi ha diccionaris en línia? Poseu-ne exemples. c) Com hi apareixen els verbs? d) Com s’hi distingeix l’entrada i la definició d’una paraula?

2 Dissenya una coberta per a un llibre de contes. Pensa que hi has de posar el títol i el nom de qui l’ha escrit.

En la biblioteca els llibres s’agrupen per seccions (novel·la, teatre, poesia, història, ciència, art, etc.) i ordenats alfabèticament pel cognom de l’autor o l’autora.

3 Resol els mots encreuats a partir de les definicions.

1. Senyora que regenta o fa feina en una botiga on venen llibres.

2. Lloc que conté llibres, publicacions i altres documents per a ésser consultats.

3. Gravació sonora de la lectura d’una obra literària.

4. Botiga especialitzada en la venda de llibres.

5. P ersona que llegeix llibres.

4 Ordena alfabèticament aquests autors i autores. Fixa’t en el cognom.

5 D’aquestes parelles de paraules quina trobaries primer al diccionari?

En el diccionari les paraules apareixen ordenades alfabèticament. Si dues paraules comencen per la mateixa lletra, hem de tenir en compte les lletres següents de cada una. Hi ha altres tipus de diccionaris: els de sinònims i antònims, el bilingüe, etc.

6 Ordena les paraules de cada grup segons les trobaries al diccionari.

7 Per parelles, cercau informació sobre els diccionaris i responeu les preguntes.

) Quines classes de diccionaris hi ha?

A l’hora de crear la biblioteca mòbil pensau a dur un registre dels títols i els autors dels llibres que oferiu i la persona a qui els prestau.

Escolt i parl: exprès preferències

Ja saps que hi ha moltes classes de llibres: per aprendre, per cuinar, per descobrir llocs, per entretenir, per ensenyar… Quins són els que més t’agraden?

1 Quin és el teu llibre preferit? Explica-ho a classe donant les raons que fan que sigui el que més t’agrada.

2 Escolta la conversa i respon les preguntes.

• Què nom la nina? I el nin?

• Quina és la data de naixement de la nina?

• Quin és el número del mes en què vares néixer?

• Per què el nin ha triat el cinc?

• Quants d’anys sumen entre tots dos cans?

3 Tria tres nombres i explica al company o la companya per què els has triat. Aquí tens unes raons a mode d’exemple.

• L’11, perquè és el meu número de l’equip de voleibol.

• El 14, perquè es la porta on visc.

• El 160, perquè són els centímetres que faig d’alçada.