E2-Inka Diaz

TALLER DE CREACIÓ I (ESCULTURA) Introducció a la tècnica de fabricació digital

Alumnes Grup E2: Luna Rodríguez Sara Urrea Francesc Cabanach Inka Devi Díaz Facultad de Belles Arts, Universitat de Barcelona

ÍNDEX pág.

I. Idees preliminars-referents...................................................................................................3

II. Presentació de la proposta: conceptualització, anàlisi formal, justificació.........................4

III. Procés de treball: desenvolupament de la idea (text, gràfics, fotografies).........................5

VI. Desenvolupament constructiu (esbossos, fotografies).......................................................9

V. Resultats de la peça acabada (fotografies de la instal·lació i fitxa tècnica)......................11

VI. Conclusions....................................................................................................................15

2

I. IDEES PRELIMINARS Aquest projecte neix a conseqüència de la proposta de treball realitzada a la materia d’escultura. L’objectiu és dur a terme la construcció d’una obra escultòrica afrontant tots els processos de creació. Des del disseny de la peça amb el programa Rhinoceros, passant per la fabricació fins arribar al seu muntatge.

En base a la proposta, que consistia en realitzar una sèrie de mòduls amb un sistema d’acoblament, vàrem pensar en el disseny d’una única peça de muntatge que es repetís i que permetés un muntatge aleatori, sempre tenint en compte l’estabilitat total de la peça.

L’arquitecte i dissenyador Arne Jacobsen, entre d’altres, ja va fer servir la reproducció de mòduls per a la creació d’una escultura d’il·luminació. Una de les peces per sí mateixa no tindria sentit, sino que necessita de la resta de mòduls per a completar el joc geomètric.

MÓDULOS STARBRICK, Arne Jacobsen.

En un principi varem pensar en fer unes peces amb la qual es pogués construir una columna vertebral. Altra proposta que varem pensar era fer mòduls senzills, per tal de crear una escultura minimalista amb el mínim d’ ornamentació.

D’altra banda, tots els membres del grup varem coincidir en treballar envers a la forma de l’espiral. És sabut que des de temps remots, l’ús de l’espiral ha estat present en multitud de representacions i ha tingut una càrrega simbòlica molt important. De fet, per a les cultures més antigues, la forma d’espiral va ser símbol del viatge cap a la vida eterna. Podríem dir doncs, que és la forma natural del moviment i desenvolupament. No hem d’oblidar, a més, que és una de les formes primàries de la natura, per tant, l’exclusivitat no li pertany només a la humanitat. L’espiral constitueix el patró geomètric que més abunda al regne vegetal i ens evoca l’evolució d’un estat i fins i tot d’una forma. És continuïtat, creixement, progrés, 3

canvi, etc. I tots aquests adjectius ens suggereixen la fertilitat amb totes les connotacions que això comporta. De fet, per a moltes cultures la forma d’espiral ha estat directament relacionada amb la reproducció, i per tant, amb la dona.

Són molts els artistes que han treballat en base a l’espiral. Un d’ells és en Martín Chirino, cofundador del grup El Paso i que va trobar en aquesta forma una de les representacions més recurrents en les seves obres. Per a Chirino, aquesta figura representa un procés introspectiu de recerca d’un mateix i de tornada a les pròpies arrels. Un altre exemple, n’ és Louis Bourgeois, qui va fer una sèrie de gravats amb aquest mateix motiu.

II. PRESENTACIÓ DE LA PROPOSTA Després de la pluja d’idees, varem arribar a la conclusió de que allò que ens interessava des d’un principi era crear una escultura amb una forma molt orgànica, com la de l’espiral esmentada en pàgines anteriors.

Aquest interès també va ser el que ens va portar a dificultats escultòriques, ja que el material del qual partíem era un taulell de fusta, és a dir, una superfície plana,la qual havíem de transformar per tal d’arribar a la forma orgànica que desitjàvem. Malgrat les dificultats, ho varem resoldre creant, prèviament, una maqueta amb cartró ploma formada a partir de cinc mòduls diferents: uns tenen una aresta, altres en tenen dos i la resta tres.

Alguns dels mòduls de dos i tres arestes, també tenen un forat semblant a la forma dels mateixos. La raó per la qual vàrem decidir fer-ne mòduls amb diferents arestes va ser per que varem pensar que donaria més ritme a la composició total.

El motiu de les arestes es deu al fet de que era un dels requisits principals alhora de la realització de la peça, era que els mòduls que la composessin encaixessin entre ells. De tal manera que no es notés a la vista, però que al mateix temps permetés la construcció i deconstrucció de l’escultura tantes vegades com es volgués.

Es això mateix, lo que ens va permetre crear volum a partir de peces totalment planes.

Finalment, en tenir tots els mòduls tallats, els vam encaixar els uns amb els altres, arribant a aconseguir la forma d’espiral que volíem. I per tant, l’hem volgut anomenar Coral, en referència al món orgànic.

4

Foto Coral de mar.

III. PROCÉS DE TREBALL A partir de la posada en comú, en el grup de treball, del mòdul constructiu pertinent a cadascú, varem destil·lar cada una de les idees i en vam treure una conclusió que tenía aspectes de cada un.

Tot seguit varem desenvolupar una maqueta d’aquesta conclusió per tenir una perspectiva més visual i volumètrica del que teníem en ment. El resultat va ser el següent:

5

Aquesta maqueta està formada per l’encaix invertit de peces com les que tenim a la imatge inferior a la dreta.

Amb aquesta maqueta varem percebre el joc de corbes que ens donava; per un costat era interessant, però la peça sencera ens donava poc joc volumètric, ja que era totalment plana per un dels costats. Així doncs, varem decidir realitzar dos canvis a la peça. Per una banda, varem exagerar les corbes de les peces perquè és una de les coses que ens va interessar de la maqueta inicial, doncs creiem que s’havia de potenciar. Podem veure la prova en la imatge inferior:

Per altra banda, per solucionar el problema que la idea inicial ens donava amb la manca de volumetria, es va decidir que podíem fusionar dies peces en una, essent el resultat el següent: 6

Aquest va ser el primer prototip de la peça que utilitzaríem com a mòdul de construcció de la peça. Calia, però, repensar els encaixos de les peces. Podíem utilitzar el mateix sistema però calia pensar quina havia de ser la situació i direcció d’aquests.

Ens va semblar interessant perquè ens donava moltes possibilitats de posicions i encaix.

Finalment es va decidir les posicions aleatòriament, i la direcció dels encaixos es va acordar que serien sempre encarats cap al centre de la peça, ja que així al encaixar-los ens donaria una certa harmonia, i ens ajudaria a trobar el punt d’equilibri en l’obra un cop muntada.

També es va decidir que, com que teníem la possibilitat d’utilitzar diferents mòduls diferents, faríem peces d’un, dos i tres encaixos per proporcionar diversitat, com podem veure a les imatges següents. I que en algunes hi introduiríem buits, en forma de forat, per donar, aire i transparències a la peça, així com també ens podia ser interessant en els jocs de llum al presentar la peça.

7

Amb aquests, últims prototips de peces es van reproduir diferents vegades cada una d’elles i es va procedir al muntatge de la maqueta per veure’n el resultat final. A l’hora de fer les reproduccions es va tenir en compte, el càlcul d’encaixos que teníem i quantes peces havíem d’utilitzar de dos i tres arestes per tal que no ens quedés cap encaix visible. El resultat de la maqueta és el que tenim a la dreta.

8

Ens va semblar interessant per la forma de coral que obtenia, una forma orgànica a partir de peces planes, que és el que buscàvem des de l’inici del projecte. També ens semblava interessant no marcar la posició de les peces, establint així que fos una peça de formes múltiples, tenint com a única condició que cap de les arestes d’encaix quedés visible.

Finalment i amb la maqueta enllestida i la idea madurada varem procedir a la següent fase del projecte. Fer el disseny de les peces amb el programa Rhinoceros.

IV.DESENVOLUPAMENT CONSTRUCTIU Amb la maqueta acabada es va procedir al disseny digital de cada una de les peces amb el programa informàtic Rhinoceros. Varem preferir utilitzar la part més intuïtiva del programa, i jugar una mica amb la forma a partir del prototip de peça que teníem en cartró ploma, en comptes de fer la peça tal qual la teníem en cartró. Així que l’essència de la peça es va mantenir, però varem canviar-la a la nostra conveniència.

D’aquesta manera vam dissenyar: 11 peces de tres encaixos, 10 peces de dos encaixos, 11 peces d’un encaix, 11 peces de dos encaixos amb forat i 11 peces d’un encaix amb forat; com podem veure a la imatge inferior. En vàrem fer de sobres sabent que ens en sobrarien si no volíem que cap encaix quedés al descobert, però ja ho vàrem fer en previsió per si alguna peça es malmetia o passava qualsevol altre imprevist.

9

Amb el disseny del tauler acabat, es va fer la visita al taller, on ens vàrem tallar les peces a partir del disseny que varem fer. Hi va haver un petit inconvenient;les mides del tauler que havíem establert es van reduir a última hora, i com a conseqüència, es va haver de reduir el número de peces que havíem de treure’n del tauler. Tot i així no ens ha resultat un problema, perquè amb les peces que teníem ja podíem crear la forma que preteníem, i en cas d’haver tingut més peces, l’hauríem fet més gran però el resultat no hagués variat en excés. La renderització de la feina realitzada per la màquina del taller és la que veiem en la imatge inferior:

En aquesta imatge renderitzada es pot observar les peces que finalment va tallar la màquina, i la línia vermella que ens va marcar la direcció que va seguir la broca a l’hora de tallar. La nova disposició del taulell ens proporcionava com podem veure: 8 peces de tres encaixos, 4 peces de dos encaixos, 3 peces d’un encaix, 4 peces de dos encaixos amb forat, 3 peces d’un encaix amb forat; és a dir, un total de 22 peces.

A continuació es presenten diferents imatges de la màquina en procés de tall:

10

Amb les peces tallades al taller, es va fer el muntatge a la Facultat de Barcelona, sobrant quatre peces de tres encaixos, per tant, utilitzant-ne un total de 18 peces. El muntatge de la peça considerem que pot ser aleatori amb la única premissa que no quedi cap encaix al descobert. Considerem que així donem més joc i possibilitats a la peça.

VII. RESULTATS DE LA PEÇA ACABADA

11

12

13

14

Fitxa tècnica Nom : Coral Data: 2012 Lloc de realització: Barcelona Dimensions: 100 x 70 x 80 Tècnica: Tall en control binari

VI. CONCLUSIONS El fet de que es plantegés la idea de crear una escultura a partir de la fabricació digital mitjançant la fabricació de mòduls, probablement ens va sobtar a tots. La veritat és que semblava més complicat del que ha resultat ser. Segurament, la majoria de la gent no havia passat per aquesta experiència anteriorment. Però nosaltres som la proba de que, processos innovadors i estimulants com aquests es poden dur a terme. L’ únic que cal és paciència, comunicació, practicitat i entusiasme, i aquest funcionament és el que el nostre grup ha anat adquirint al llarg de tot el procés.

Afortunadament, vam treballar molt bé junts des del principi, respectant les preferències i personalitats de cadascú, és clar amb les seves dificultats i inconvenients pertinents dels treballs en grup. Però el més important és que vam saber posar-nos d’ acord a l’hora de realitzar la peça. Vam escollir elements de cada peça individual i els vam fusionar. Però en general estem orgullosos del treball realitzat, ja que ha sigut intens, doncs requeria una gran capacitat de concentració i atenció. Un punt que també vam tenir molt en compte va ser el de adequar la proposta a la temporització que ens donaven.

Considerem aquest treball com una manera interessant i engrescadora per els alumnes d' obrir noves vies de coneixement que permetin explorar àmbits en el terreny de les últimes tecnologies. I també veiem aquest treball com un repte personal, que ens obre també, la porta a possibles descobriments o incorporacions d’ altres territoris dins del món de la creació. Doncs, els resultats de la producció d’ escultures modulars mitjançant la fabricació digital, ha sigut, sens dubte sorprenent, ja que garanteix un acabat impecable gràcies al previ disseny informàtic que és el que crea la precisió. Indubtablement, un procés manual no aconseguiria aquest acabat amb aquest temps estimat de fabricació.

Així doncs, creiem fermament que és necessari crear aquest tipus d’oportunitat i estímuls constantment, en un intent de regeneració vital, i neteja d’energies negatives que puguin

15

ajudar a gaudir, aprendre i treballar a tots aquells que ho desitgin. Hem pogut comprovar aquests fets amb algunes mirades aspectants davant del “ Coralâ€? feta amb fabricaciĂł digital.

16

17