Alla on viuen els monstres by Goodmoment

GUIA DIDÀCTICA del programa “Allà on viuen els monstres” Per als Cicles Mitjà i Superior de Primària

FILMOTECA A LES ESCOLES 2012-2013 GUIA DIDÀCTICA del programa “Allà on viuen els monstres” CICLE MITJÀ I SUPERIOR DE PRIMÀRIA

ÍNDEX DE CONTINGUTS 0. Presentació 1. Fitxa Tècnica 2. L’origen d’una adaptació 3. Anàlisi dels personatges 3.1. Recepta per a la creació de monstres 3.2. Una família monstruosa 4. Anàlisi del guió i model narratiu 4.1. Glossari bàsic 4.2. L'estructura del guió 4.3. El model narratiu: El viatge de l’heroi 5. La imaginació, l’actuació i la música 6. Sobre Maurice Sendak 7. Activitats per realitzar a l’aula 7.1. Activitat transversal 7.2. Activitats d’ Educació Primària: Cicle Mitjà 7.3. Activitats d’ Educació Primària: Cicle Superior 8. Text original del llibre 9. Bibliografia i enllaços 10. Coordinadors de la sessió

Presentació

Aquesta guia didàctica acompanya la sessió de cinema “Allà on viuen els monstres” que forma part del programa Filmoteca per a les escoles (20122013). Amb el visionat d’aquest film es treballaran sobretot tres objectius: • La identificació i anàlisi del guió en una pel·lícula • L’adaptació d’un model narratiu literari al cinema • Actituds per a madurar i obrir-se al món La guia inclou una primera part d’anàlisi teòrica per treballar un model narratiu (“el viatge de l’heroi”) aplicat sovint en la literatura universal i molt vigent actualment en moltes pel·lícules i sèries de TV i una segona part d’exercicis on es podran aplicar els continguts. 1.

Fitxa Tècnica

Títol original: Where the Wild Things Are Títol català: Allà on viuen els monstres. Gènere: fantasia d’aventures. Drama. Direcció: Spike Jonze Guió: Dave Eggers, Spike Jonze (Sobre el llibre de Maurice Sendak) Interpretació: Max Records, Catherine Keener, Mark Ruffalo, PepitaEmmerichs, Max Pfeifer, Madeleine Greaves, Joshua Jay, Ryan Corr Producció: EUA Any: 2009 Idioma original: anglès Versió: Versió catalana Durada: 101' Catalogació: Apta per a tots els públics Sinopsi En Max és un nen amb una imaginació desbordant, que a vegades pateix petits atacs d’ira. En un d’aquests atacs, enfadat amb la seva mare, s’escapa de casa i arriba a una illa habitada per monstres.

L’origen d’una adaptació.

Les adaptacions cinematogràfiques acostumen a amagar al seu darrera històries fascinants on intervenen diferents persones durant la seva concepció i creació. Moltes vegades són el resultat d’una barreja de gustos, necessitats de producció i l’evolució de superar els reptes entre diferents creadors, fins aconseguir una versió final. El creador de la història original és Maurice Sendak(1928-2012), un il·lustrador nord-americà, autor de literatura infantil. El 1963 va publicar el seu llibre més conegut: "Allà on viuen els monstres", una obra composta d’unes tres-centes paraules, on s'endinsa en el territori de les pors, la llibertat, i els malsons d'un nen narrat des de la seva pròpia perspectiva. L'obra és un clàssic de la literatura infantil mundial i la seva adaptació a la gran pantalla era molt esperada.

Els productors es van decidir pel director Spike Jonze, considerat com un dels renovadors de l'art del videoclip amb els seus treballs per REM o Björk, i que ja havia demostrat posseir un univers propi i intransferible amb les pel·lícules "Com ser John Malkovich" i "Adaptation: El lladre d'orquídies" .Es va buscar un guionista sensible que pogués comprendre el rerefons dels personatges i crearne d’altres que no eren al llibre mantenint l'esperit original. Es va sumar al projecte el novel·lista Dave Eggers per escriure el guió, i així va començar el procés creatiu conjunt. El primer repte que van tenir el director i guionista va ser aconseguir una durada adequada per a la pel·lícula, més o menys d’una hora i mitja. El conte original és massa curt i no desenvolupa cada un dels personatges ni tampoc la vida del protagonista més enllà del viatge de Max. En l'original la història comença in media res (amb la vida dels personatges ja en plena aventura), per 4

tant, unes de les tècniques per a l'adaptació d'una història al cinema és donar profunditat als personatges i crear nous conflictes que puguin mostrar l’evolució de les relacions. D'una banda, van crear la família de Max, i per altra, una personalitat molt diferenciada per a cada monstre tenint en compte que la pel·lícula hauria de ser una combinació d'acció real i animació per ordinador en la qual el protagonista entraria directament en contacte amb uns ninots de gairebé tres metres d'alt, peluts i amb ullals, que havien de ser ferotges i alhora simpàtics. Després de dies de tancament i de pluges d'idees va sorgir un gran concepte: els monstres serien el reflex fosc de la família real del Max. Un mapa de les emocions d'un nen amb problemes. El treball en equip amb el director implica flexibilitat. Gairebé com a la pel·lícula quan Max li diu a Carol: Max: Has somrigut. No pots negar que això va ser una bona idea. Carol: No ho vaig negar. Crec que part d'aquesta idea va ser meva. Max: Quina part? Carol: La part on vaig dir: "Sí, bona idea".

Anàlisi dels personatges

3.1.

Recepta per a la creació de monstres

Entre les tasques del guionista hi ha la de crear personatges profunds i interessants i poder organitzar-los en una narració coherent. Spike Jonze i Dave Eggers es van posar a treballar i varen crear la família de Max, el protagonista, de manera que aquesta pogués plantejar problemes de relació al nen que motivessin un clar conflicte. A la dramatúrgia, el conflicte intern del protagonista és fonamental per donar inici a l'aventura. Max és un nen solitari d'uns nou anys, de pares separats, que viu amb la seva mare Connie i la seva germana adolescent en els suburbis de Connecticut, una ciutat dels Estats Units. La seva mare, pendent de la feina, pressionada per la manutenció de la casa i a la recerca d'una nova oportunitat amorosa, li presta poca atenció al nen mentre realitza altres tasques. La seva germana Claire, una adolescent amb nous interessos i amics, ja no juga amb en Max. Del pare del Max només sabem que ja no viu amb ells, però sí que estan presents els seus regals, un globus terraqüi amb una xapa que anuncia a Max com el rei d'aquest món i fixa en metall l'amor paternal.

Un cop configurada la família, serà la pròpia personalitat del nen la que posarà en problemes el precari equilibri d'emocions entre els seus membres. Max és un nen temperamental que, des del seu punt de vista, creix en un món adult indiferent i hostil. Max té una gran imaginació però quan els adults no estan per ell o el deixen aïllat, se sent marginat i la seva personalitat esclata, entrant en còlera. "La nit en què Max es va posar el seu vestit de llop i va començar a fer entremaliadures seva mare li va dir: ets un monstre. I ell li va contestar: et vaig a menjar. " Com al llibre original. Un cop creat l'univers familiar del Max, que no està en el llibre, el nen protagonista està preparat emocionalment per afrontar el viatge de l'heroi i l'aventura que el transformarà. Després del viatge cap al món dels monstres, que veurem en detall més endavant, Max es troba amb una nova família substituta. El seu alter ego, Carol, un pare, una mare i una germana. Carol, el líder de grup, és un clar reflex del Max, un immens nen monstre que es nega a créixer, abandonar la seva innocència i madurar les seves emocions, i que no dubta d’agafar unes bones rebequeries com a mètode per reclamar atenció i mantenir els seus privilegis. No se sent còmode a casa seva, així que va construint cases i les destrueix. Quan Max i Carol es coneixen, les seves pors i valenties es reconeixen. En el món dels monstres tot s'arregla molt fàcilment: qui no t'agrada, te’l menges. Com al conte, Max supera la por mirant els monstres fixament als ulls, és a dir, és pura valentia. Serà coronat rei. Max deixa de ser un nen súbdit de l'humor dels altres. A partir d’aquest moment, la connexió entre els dos mons queda segellada. L'anàlisi dels diversos elements a l'illa habitada pels monstres mostra diferents aspectes del dilema del nen: per una banda, un desig de poder absolut i, de l'altra, els seus impulsos destructius que intenten posar fi allò que li sembla inacceptable, que les coses a la vida no estiguin unides per sempre.

El fet que aquelles criatures monstruoses el reconeguin com un d'ells, vil i ple d'ira, mostra que el nen està creixent i que és capaç de distingir la seva pròpia violència. Ha començat així el procés de reconeixement del seu costat fosc i l’inici de la seva transformació quan, més endavant, trobi a faltar a les seves relacions al món real i hi vulgui tornar. 3.2.

Una família monstruosa

És interessant que el grup de monstres se senti trist i infeliç perquè representa l'estat emocional de Max a la perfecció. La ira, la còlera, les rebequeries, només demanen atenció i amor. L'obra ens parla de com el protagonista reprodueix en la seva ficció el món real. Com diu un personatge. "La felicitat no sempre és la millor manera de ser feliç". La família monstruosa és formada amb KW, (alter ego de Claire, la germana de Max) independent, malenconiosa i solitària, una adolescent en plena tensió entre la recerca del seu destí i l’allunyament del grup de monstres. Els seus nous amics, els mussols Bob i Terry, la posaran en tensió amb els seus vells amics. Max comprendrà les seves raons. Judith, sarcàstica, deliciosament negativa i dominant, és l'esposa d'Ira (alter ego de Connie, la mare de Max). De vegades s'enfada amb en Max. El seu pacient marit és IRA, un modest monstre a qui li encanta foradar totes les coses. És dolç, una mica maldestre i és la representació del pare de Max, al qual només coneixem pels objectes que li ha deixat, però que és present al món emocional del nen. Douglas, amb el seu aspecte de gall, és un enèrgic treballador. L'au és la més fiable i raonable del grup. Alexander, hiperactiu i immadur, llueix banyes de cabra, però només fa dos metres i mig, i es queixa que sovint no li prenen seriosament i se sent rebutjat. El Toro. Fort i silenciós, usa la seva força per destruir tot el que troba. El guionista i el director han treballat les creacions dels seus personatges amb la cura d'un orfebre que busca els matisos per poder enriquir la personalitat de cada personatge. Els personatges que no es corresponen de manera directa amb la família real il·luminen aspectes de l'ànim del Max. Els monstres poden passar de ser divertits i afectuosos a ser salvatges, de ser sensibles i reflexius a causar autèntic terror. Després de tot, no som més que al món dels éssers monstruosos, on tots poden menjar-se els uns als altres si els ve de gust. Com diu un personatge "Ja saps, si tens un problema, menja-te'l”. No és corrent descriure la personalitat d'un nen en circumstàncies tan atrevides

i realistes. Evitant els clixés, la pel·lícula planteja una lúcida radiografia dels secrets mentals del Max, i aconsegueix que l'espectador comparteixi la seva ràbia, dolor i fragilitat. Un cop creat el cor de dels personatges, els varen haver de posar dins d'una narració temporal. Tots havien de funcionar de forma harmoniosa i coherent dins d'un guió fresc però ben estructurat 4.

Anàlisi del guió i model narratiu 4.1.

Glossari bàsic

Abans d’iniciar l’anàlisi del guió pròpiament us proposem un glossari bàsic de conceptes que us ajudaran a familiaritzar-vos en aquest. Plantejament: Primer acte dins de l'estructura clàssica, que presenta l'entorn i trets principals del protagonista. Introdueix el detonant o incident clau que s'iniciarà a la història, i establirà la meta dramàtica, alhora que presenta les forces antagonistes. Te una durada d'un 25% de la història aproximadament. Nus: Segon acte de l'estructura clàssica que presenta les complicacions progressives del camí del protagonista cap a la seva meta dramàtica. El seu desenvolupament culmina amb un punt de crisi que dóna pas al tercer acte. Té una durada al voltant d’un 50% del temps de la història. Desenllaç: Acte tercer on tots els caps és lliguen, els enigmes es resolen i les preguntes plantejades al llarg de la pel·lícula han de quedar contestades (tret que a la pel·lícula es proposi deliberadament un final obert). El desenllaç conté el clímax i la resolució que sol donar resposta a la qüestió dramàtica. Te una durada d'un quart de la història. Argument: Descripció del que ocorre a la història amb les seves característiques de lloc, accions i personatges. Estructura subjacent: Estructura profunda, per sota de l'argument que desvetlla les bastides de la història, possibilitant trobar similituds i recurrències dramàtiques. 4.2.

L'estructura del guió

El cinema es nodreix de molts relats pre-cinematogràfics per proveir-se d'arguments, estructures i filiacions variades, però buscant sempre una eficàcia en la seva transformació perquè la pel·lícula contingui tots els elements d'atracció, d'identificació i de reclam del públic que tenen els antics relats. Les grans històries, epopeies, rondalles, contenen elements i patrons que estan subjacents al contingut dèrmic de la història. Fades, princeses, madrastres, ogres, bruixes… El món de la fantasia ens llança a aventures increïbles però 8

sempre hi ha darrera una disputa de valors reals que ens descobreixen sentiments com la gelosia en el cas de Ventafocs, l'enveja en la Blancaneus o l'abandó a Hansel i Gretel. El cinema i l'evolució del seu propi llenguatge, recrea aquests valors i moltes vegades proposa lectures més paròdiques, més distanciades, però mai totalment despullades de la llavor inicial que la sustenta. Els models engloben un corpus narratiu de relats integrat per diferents relats, contes i pel·lícules que s’estableix en un solc comú de sentit. Dins d'ells l'experiència narrativa es proposa com la quimera d'un relat perfecte que pugui expressar tota la potencialitat dels seus elements. Sempre hi ha alguna cosa que no s'ha explicat, sempre hi ha alguna cosa nova per explicar, per tant, pot “reviure-les” novament al relat. 4.3.

El model narratiu: El viatge de l’heroi

En el desenvolupament d'un guió es quan es prenen la gran majoria de les decisions clau per al desenvolupament reeixit d'una pel·lícula. Entre les més importants, a més de l'elecció de la història i el món dramàtic, està la manera d'estructurar el relat i la creació dels personatges. Pel que fa a l'estructura (l'ordre causal de les accions d'un argument) una de les seves funcions és donar-li coherència i intel·ligibilitat a la història, així com dotar d'elements que permetin mostrar l'evolució emocional dels personatges. A “Allà on viuen els monstres”, el director Spike Jonze i el guionista Dave Eggers utilitzen l'estructura narrativa subjacent d'una faula clàssica per organitzar la seva narració. Una de les formes més provades o eficaces d'explicar una faula és la que utilitza l'estructura subjacent del viatge de l'heroi. L'home (en aquest cas un nen) que s'eleva per sobre els seus iguals i és capaç de desafiar els perills que li posen els déus, els enemics del seu poble i / o la naturalesa, arribant, si cal, a oferir la seva vida per la causa que defensa. Com apunta el guionista Christopher Vogler en el seu llibre "El Viatge de l'escriptor", on s'aplica al guió de manera pràctica els estudis sobre el mite de Joseph Campbell, l'heroi simbolitza l'habilitat humana de controlar l'animal irracional que resta dins nostre. L'heroi és un arquetip universal que està present en totes les cultures sota l’aparença de diferents cares. Expressa, per una banda, un viatge extern on l'heroi supera els obstacles per aconseguir el seu objectiu, i per l'altra, un viatge intern que el transformarà emocionalment al final del camí. Aquesta capacitat organitzativa de l'estructura del viatge de l'heroi és un “esquelet” que pot (i ha de) enriquir els personatges, amb sorpreses i detalls adaptats a cada història. Les etapes poden suprimir i alterar el seu ordre sense 9

perdre l’efecte per articular els valors de superació de les dificultats i l'arc de transformació del seu protagonista.

El viatge de l'heroi a la pel·lícula Vegem en detall la forma especial i l’estructura subjacent del viatge de l'heroi a “Allà on viuen els monstres”. Podeu explicar aquesta estructura als vostres alumnes i demanar-los que la observin i la identifiquin a la pel·lícula que veuran (o han vist). PLANTEJAMENT 1. Món Ordinari: El món normal de l'heroi abans que la història comenci. Es presenta de manera que l'audiència simpatitzi amb la situació o dilema. Sorgeix algun tipus de polaritat a la vida de l'heroi que l'empeny a direccions oposades, ocasionant-li estrès. A la pel·lícula: Max és un nen solitari i rebel que és víctima de les bromes d’altres nens adolescents, a qui la seva germana i la seva mare no li presten molta atenció. El seu pare ja no viu amb ells. És interessant com aquest precari equilibri inicial de la història es presenta com un món negatiu per al nen que, en definitiva, el posarà en situació de recepció i preparació adequada per a l'aventura. 2. La crida a l’aventura: A l'heroi li és presentat un problema, desafiament o aventura. Forces exteriors o interiors el condueixen al canvi. A la pel·lícula: La seva mare està amb un amic i Max es rebel·la. La mare el castiga i el nen s'escapa de la casa enfadat. Disfressat de llop, s'interna en un parc que aviat es convertirà en un bosc que, alhora, oculta el mar. 3. Rebuig de la crida: reticència de l'heroi o rebuig de la crida. A la pel·lícula: El nen dubte sobre si afrontar l'aventura o quedar-se a casa. La barca està amb el seu nom. Després de pensar-s’ho s’endinsa als perills de la mar per anar cap a un altre món. NUS 4.Creuament del primer llindar: L'heroi abandona el món ordinari per entrar al món especial o màgic amb regles i valors desconeguts. A la pel·lícula: El nen entra en un món desconegut, habitat per estranys éssers d'aspecte monstruós però que estan sols i tristos.

5. Proves, aliats i enemics: L'heroi enfronta proves, troba aliats i confronta enemics, de manera que aprèn les regles del món especial. A la pel·lícula: Max coneix a Carol i a cadascun dels habitants del món estrany. El coronen rei després d'un desafiament dialèctic, comença a integrar-se al nou grup d'amics amb l'objectiu de fer-los feliços. Destrueixen cases, en construeixen d’altres, tenen aventures i juguen a una guerra, mentre coneix els seus nous amics. 6. Trobada amb el mentor: L'heroi accepta la crida i és troba amb el mentor que l'entrena per a la seva aventura. Alternativament, l'heroi pot trobar la força del coratge i la saviesa al seu interior. A la pel·lícula: Carol, el seu amic, es converteix en la persona que el guia, el seu millor amic, el seu mentor. És el que li ensenyarà com s'ha de moure en un món de lleis noves, on es construirà la seva relació d'amistat. 7. Acostament al lloc més perillós: L'heroi i els seus nous aliats s'aproximen al lloc de màxim perill mentre és preparen pel gran desafiament. A la pel·lícula: Els monstres s'avorreixen d’en Max i el deixen sol. Pot ser que se’l mengin si descobreixen que és un nen normal i no aconsegueix fer-los feliços. 8. L'odissea (el calvari): La prova final, la crisi més difícil i traumàtica: la lluita a vida o mort. A la pel·lícula: Carol descobreix que en Max no és un rei sinó tan sols un nen que simula ser un llop i que, alhora, simula ser un rei. Llavors el mentor, l'alter ego de Max al món dels monstres, es converteix en el seu enemic. KW l'amaga en la seva boca i el protegeix.

DESENLLAÇ 9. Recompensa: L'heroi s'ha d’enfrontar a la mort, supera la seva por i guanya una recompensa. A la pel·lícula: Max descobreix que vol retornar a casa seva.

10. El camí del retorn: L'heroi ha de tornar al món ordinari amb la recompensa. Una escena de persecucions exposa la urgència i el perill de la missió.

A la pel·lícula: Aquí els monstres no el segueixen (ja ho ha fet Carol en part), però els seus udols li recorden el dolor de la separació i del creixement. El nen s'allunya del món fosc per tornar a casa. 11. Resurrecció: Al clímax, just al llindar del món ordinari, l'heroi s'enfronta novament a la mort i ha d'utilitzar tot el que ha après. És purificat per un últim sacrifici, o mor i ressuscita, a un nivell més elevat i complet. A la pel·lícula: Max canvia, és un nen nou. Ha vist la fúria i el dolor de Carol. Ha après que créixer és també poder controlar el seu dolor i la seva ràbia. 12. Retorn amb la recompensa: L'heroi torna a casa amb la recompensa que l'ajudarà a transformar el món ordinari, tal com ell ha estat transformat. A la pel·lícula: La recompensa del nen és l'atenció plena de la seva mare, la seva mirada sobre ell. Ha aconseguit fer-li veure que és el més important per a ella. És important esmentar que el viatge de Max passa en una mateixa nit, encara que a ell li sembli que hagin passat dies. Un joc de matriosques temporals, avui molt usual, per reforçar la ficció dins de la ficció.

El viatge de l'heroi sempre és una estructura que, després de passar per diversos desafiaments, laberints, boscos, dificultats i tot allò que pugui portar a l'heroi al màxim esforç, implica una transformació del protagonista i el seu entorn. Encara que podria pensar-se que la pel·lícula està massa estructurada, la flexibilitat del model narratiu assegura poder innovar no només en l'ordre, sinó també en la supressió de passos. Quan sembla previsible o mancat de vigència el viatge de l'heroi s'obre camí. Altres pel·lícules utilitzen també el viatge de l'heroi. "Matrix", "Star Wars", "Retorn al futur" i "Indiana Jones" són pel·lícules que utilitzen aquesta estructures subjacents, aportant sempre modificacions. 5.

La imaginació, l’actuació i la música

Spike Jonze ha tractat de capturar la realitat emocional d'un nen en una illa emocional, envoltat d'uns monstres, el comportament dels quals "no entens, però el sents", segons ell mateix explica. D'aquí la importància del disseny d'uns monstres que havien de mostrar el seu aspecte salvatge, combinat amb unes reaccions típicament humanes, que es va aconseguir a través d'una tècnica molt depurada que combina ninots gegants, creats artesanalment, amb 12

efectes digitals d'última generació que van millorar l’expressió dels seus rostres. Està feta pel mateix equip del film “Dins el Laberint”, amb ajuda digital. El desbordament visual d'aquest creador polifacètic arriba a altes cotes en certs paratges de la pel·lícula, creant fins i tot certa hipnosi d’aquest món fantàstic de Jonze / Sendak. La meravellosa banda sonora que Karen O, del grup indie Yeah Yeah Yeah, ha creat especialment per a la pel·lícula té molt a veure en la creació d’aquesta atmosfera. Una fotografia que camina per la paleta de llums i ombres, mantenint però un to marronós predominant, amb uns plans generals que inunden la vista de bellesa i uns plànols curts plens de tendresa, poden seguir els estats d'ànim de cada personatge. El nen, Max Record, apareix genuí en les seves expressions i enuigs, de goig quan està amb els seus amics peluts i alats. Igual que la seva mare, Catherine Keener, amb pocs però profunds moments. En el repartiment de la versió original podem trobar-nos amb noms tan coneguts com Forest Whitaker o James Gandolfini prestant la seva veu als monstres. És curiós que primer s'han realitzat els diàlegs entre els actors i després l'animació, amb tractament digital. En definitiva, una producció que busca en tot els aspectes artístics trobar l'excel·lència i la subversió visual que exigeix el seu director. El resultat és una pel·lícula amb una gran força visual, de personatges ben definits encara que siguin foscos, que tot i alguna dificultat narrativa compleix el seu objectiu d'oferir una metàfora i representació de les necessitats dels nens en l'aventura del creixement. Algunes curiositats El treball amb titelles era tan complex que, entre presa i presa, es tardava més de 45 minuts a preparar-ho tot. Moltes de les algues i dels arbres de la pel·lícula eren artificials. Això feia que cada dia s'hagués de retocar tot el decorat. En les pel·lícules d'animació, se sol adaptar la veu als moviments dels ninots. El cas d'aquesta pel·lícula és diferent: primer es van gravar les veus i després es va adaptar l'animació en 3D a aquestes veus. 6.

Sobre Maurice Sendak

Sendak; l’autor del llibre “Allà on viuen els monstres”, va néixer a Brooklyn, Nova York, el 1928 en el si d'una família d'immigrants polonesos d'origen jueu. Va treballar com a il·lustrador de llibres infantils, i al 1963 va arribar el seu èxit més conegut: 'Allà on viuen els monstres' ('Where the Wild Things Are'). El primer títol del conte va ser 'On habiten els cavalls salvatges'-que Sendak va modificar després d'afirmar que no sabia dibuixar cavalls- i va ser elegit per The New York Times Book Review com un dels millors llibres il·lustrats del moment, 13

i el 1964 va rebre la medalla Caldecott atorgada pels bibliotecaris. Traduït a diversos idiomes, es calcula que, ara per ara, hi ha uns 19 milions d'exemplars circulant per tot el món. Però la veritat és que l'arrencada d'aquest clàssic no va ser fàcil i, de fet, va crear certa polèmica. L'aparició d'Allà on viuen els monstres' va suposar un trencament del model tradicional del llibre infantil que es publicava en aquells dies als Estats Units: molt més càndid, innocent i amb un prototip gairebé idíl·lic dels personatges. La història narrada i il·lustrada per Sendak presentava a Max, un nen entremaliat i desafiant que, durant un càstig, emprenia un viatge imaginari a un món habitat per "monstres salvatges". La representació tan evident dels monstres -dels quals Max s'erigeix com a rei- va escandalitzar els pares i pedagogs que van posar el crit al cel tement per la seguretat dels seus infants. Fins llavors, el monstre era un ésser temut i ocult, no alguna cosa "física" amb la que jugar. Però com el mateix autor va poder comprovar: "Els nens, em consta, desgasten els exemplars a les biblioteques i els rellegeixen constantment a casa. Alguns m'han enviat dibuixos dels seus propis monstres, que fan que els meus semblin ossets de peluix. Encara no he tingut notícia de cap nen a qui li hagi espantat el llibre. " Sendak pensava que els adults tendeixen a "sentimentalizar la infància", sobreprotegint els nens i intentant acomodar les seves ments a uns models absoluts amb la finalitat d'obtenir "nens sans, virtuosos, savis i feliços". Gràcies a la imaginació, a la seva pròpia i instantània capacitat d'evasió, el nen pot enfrontar situacions emocionals de la seva realitat. Com anècdota, l'escriptor comenta que l'origen del conte va néixer del seu propi entorn i del terror que sentia de nen per alguns parents. Això, unit a l'escassa destresa culinària de la seva mare i les llargues hores d'espera, el portaven a imaginar que en qualsevol moment aquests "monstres" farien un mos d’ell o d’algun dels seus germans. 'Allà on viuen els monstres' és el primer llibre d'una trilogia completada per 'La cuina de nit' -que també va crear certa problemàtica -i 'Outside Over There'. Maurice Sendak va morir el maig del 2012. Més de quaranta anys després és evident que el panorama de la literatura infantil i juvenil ha canviat, adaptant-se als nous temps i substituint els models d'abans per altres més acords a la nostra realitat. Ja entrats al segle XXI, pot sorprendre el caràcter revolucionari amb el qual es va donar a conèixer 'Allà on viuen els monstres', però és indubtable que continua sent un conte que ajuda els nens a enfrontar les seves pors.

Activitats per realitzar a l’aula

7.1.

Activitat transversal: taller d’anàlisi i reflexió de la situació

Aquesta és una activitat que plantegem per a qualsevol dels nivells de cicle mitjà o superior, un cop vista la pel·lícula. En grups de 5 a 6 persones, es tracta de reflexionar sobre el contingut d’aquesta, i que després un portaveu de cada grup exposi les conclusions tot obrint un debat amb la resta de la classe. Guia de preguntes i temes per a cada grup. • Quan ens portem malament quin tipus de càstig ens imposen a casa? penseu que és eficaç? • És la ràbia la millor resposta davant la frustració? Quines altres estratègies podem utilitzar? Pel que fa a Max quan discuteix amb la seva mare. • Creus que és correcta l'actitud de Max cap a la seva mare? • Per què penses que estava en Max tan enfadat amb la seva mare? • Per què el castiga? Pel que fa a en Max quan va en barca enmig del mar. • Què creus que pensava Max mentre viatjava a la barca? Descriu les seves emocions quan va cap a l'illa i quan torna, al final, a casa. Hi ha una escena en la qual Carol dibuixa al tronc d’un arbre un cor amb la inicial de Max al centre i l'abraça. • Què va demostrar Carol amb aquesta acció? Què són els sentiments? A la ciutat, Max es troba afectuosament amb la seva mare. • Com t'imagines que serà el comportament de Max, després de la seva aventura? ¿Què va sentir la seva mare quan Max va tornar a casa? • Com demostren els pares i les mares l'amor als seus fills? • Si fossis Max què li diries a la mare en tornar?

7.2.

Activitats per alumnes de Cicle Mitjà

CONSTRUIM MONSTRES Es reparteixen diferents tipus de revistes als / les nens/ es per construir un monstre que estarà composat, a manera de collage, per el cap, els peus, les mans, el cos..., etc que cadascú vagi triant de les revistes. Cada nen/a dissenyarà i construirà el seu propi monstre que ha de ser "el més horrorós i terrorífic", aquell que faci més por. S'exposen tots els monstres i, per votació, es tria "el més monstruós". Una altra opció és realitzar un únic monstre entre tots. Un monstre amic prou gran per penjar de la porta. Serà un monstre bo i amistós que combatrà els monstres dolents i les pors dels alumnes.

LECTURA DEL LLIBRE I DRAMATITZACIÓ D’ESCENES • El docent llegeix el llibre analitzant cadascuna de les il·lustracions. Després es pot dramatitzar la pel·lícula a classe, per exemple, quan el monstre Carol s'enutja perquè Max no és un veritable rei. Com actua Max? Què pensa? • Una altra escena es pot dramatitzar per parelles. Cal que es mirin fixament i sense parpellejar. Un fa de monstre que representa una por, per exemple, el "Monstre de la nit", i l'altre fa de Max.

7. 3. Activitats per alumnes de Cicle Superior PEL·LÍCULES AMB VIATGE DE L’HEROI Tal i com passa a “La Guerra de les Galàxies”, “Retorn al futur” o “Avatar”, la pel·lícula “Allà on viuen els monstres” utilitza en la seva estructura subjacent l’arquetip del viatge de l’heroi. Feu pensar als alumnes en altres pel·lícules que també segueixin aquest estructura, i compartiu a classe els perquès. ESCRIU EL TEU PROPI VIATGE Proposeu als i a les alumnes escriure una història breu, seguint els passos del model narratiu del Viatge de l’heroi, on ells/elles siguin els protagonistes del conte i també hagin de superar alguna situació molt difícil. Tingueu en compte que per a la creació d’aquest relat necessitareu com a mínim: un/una protagonista, un/una antagonista (enemic) i un altre personatge principal que ajudi l’heroi/heroïna (mentor). 16

LES MOTIVACIONS DELS PERSONATGES En un bon guió els personatges tenen motivacions (el perquè fan les coses) i objectius (quines coses desitgen) ben definits. Proposeu als vostres alumnes fer una descripció individual dels motius i objectius dels personatges d“Allà on viuen els monstres”. Poseu després en comú i compareu les respostes: Carol:

KW:

Judith:

Ira:

* El Toro

Alexander:

* Bon i Terry

Douglas:

8. Text Original del llibre Allà On Viuen Els Monstres

La nit que Max es va posar un vestit de llop i va començar a fer una entremaliadura rere l'altra la seva mare li va dir: "ETS UN MONSTRE!" I Max li va contestar: "ET VAIG A MENJAR!" I el van enviar al llit sense sopar. Aquella nit, a l'habitació de Max, va néixer un bosc i el bosc va créixer i va créixer fins que el sostre es va cobrir de enfiladisses i les parets es van transformar en el món al seu voltant... ...i de sobte va aparèixer un oceà i Max navegant en el seu bot, va navegar dia i nit durant diverses setmanes i gairebé més d'un any cap a on viuen els monstres. I quan va arribar al lloc on viuen els monstres, aquests van emetre uns horribles rugits, van cruixir les seves esmolades dents i el van mirar amb ulls centellejant. Li van mostrar les seves terribles urpes fins que Max va dir: "QUIETS!" I els va domar amb el truc màgic de mirar-los fixament als ulls sense parpellejar i es van espantar tant que van dir que ell era el monstre més monstre de tots i el van nomenar rei de tots els monstres. "I ara", va cridar Max, "que comencin les festes!"

"JA N'HI HA PROU!" Va cridar Max i va ordenar als monstres que s'anessin al llit sense sopar. I Max, el rei de tots els monstres, es va sentir sol i va desitjar estar en un lloc on hi hagués algú que el volgués més que ningú. Tot d'una des de l'altre costat del món li va arribar una molt bona olor de menjar i va renunciar a ser rei del lloc on viuen els monstres. Però els monstres cridaren: "Si us plau, no te’n vagis, no et menjarem, de veritat que t’estimem." A la qual cosa Max va respondre: "NO!" Els monstres van emetre uns horribles rugits, varen cruixir les seves esmolades dents i el van mirar amb ulls centellejants. Li van mostrar les seves terribles urpes però en Max va pujar al seu bot i es va acomiadar d'ells. Va navegar de tornada gairebé més d'un any, diverses setmanes i durant tot un dia, fins arribar a la nit a la seva pròpia habitació, on va trobar el seu sopar que encara estava calent.

9. Bibliografia i enllaços ALLÀ ON VIUEN ELS MONSTRES, Maurice Sendak, Ed. Kalandraka, 2009. LA LLAVOR IMMORTAL, Jordi Balló i Xavier Pérez, Ed. Anagrama, 1995. GRAMÁTICA DE LA FANTASÍA. GianniRodari, Ed. Colihue, 1973. EL HEROI DE LES MIL CARES, Joseph Campbell, Ed. Fons de Cultura, 2000. EL VIATGE DE L'ESCRIPTOR, Christopher Vogler, Ed. Ma non troppo, 2002.

Lloc oficial de la pel·lícula http://wwws.warnerbros.es/wherethewildthingsare/ Menció d’ “Allà on viuen els monstres” a la sèrie d’animació Els Simpsons https://vimeo.com/16338150# Pàgina oficial de Facebook http://www.facebook.com/pages/Donde-Viven-LosMonstruos/140530148258?ref=ts Spike Jonze http://es.wikipedia.org/wiki/Spike_Jonze Maurice Sendak http://cultura.elpais.com/cultura/2012/05/08/actualidad/1336482503_829374.ht ml Allà on viuen els monstres (servirà de guía en algunes activitats) http://es.scribd.com/doc/43432208/Donde-Viven-Los-Monstruos

DaveEggers (El guionista) http://es.wikipedia.org/wiki/Dave_Eggers http://www.elmundo.es/laluna/2004/265/1081955010.html Què es el què, http://es.wikipedia.org/wiki/Qu%C3%A9_es_el_qu%C3%A9 http://youtu.be/eSOkn3Up1dk Alguns reportatges i making off http://peliculas.labutaca.net/videos-de-donde-viven-los-monstruos Recursos de llengua i literatura: http://www.xtec.cat/lic/centre/profe_llengua.htm El viatge de l'heroi: http://youtu.be/MKgu -h02eNk Christopher Vogler: http://youtu.be/g_SuA8zEWAs

10. Coordinadors de la sessió Aquesta sessió forma part del catàleg d’activitats del programa “FILMOTECA A LES ESCOLES”. Filmoteca de Catalunya Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) Plaça Salvador Seguí s/n. 08001 Barcelona - Tel. 93 556 51 98 Persona de contacte: Noemí Sas Castilleja filmoteca.escoles@gencat.cat

La guia didàctica i la coordinació de la sessió ha estat dissenyada amb el suport de MODIband i El Guionista. MODIband és una entitat cultural creada al 2001 que va néixer amb l'objectiu de promoure la cultura entre la ciutadania. Es dedica avui a dos projectes cinematogràfics de creació pròpia, Sala Montjuïc i El Meu Primer Festival, així com a oferir serveis de programació i producció cultural per tercers. Sempre des del rigor i l'amor per les coses ben fetes, i amb l'objectiu de contribuir a una escena cultural més rica, crítica i plural al nostre país. MODIband Barcelona Tel: (+34) 93 302 35 53 modiband@modiband.com www.modiband.com

EL GUIONISTA: Daniel Resnich, guionista i professor de cine. Productor de continguts i guionista argentí, radicat a Barcelona. És docent del Màster de Producció Audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona, Estudio de Cine i El Plató de Cinema. Proporciona tallers a la Filmoteca de Catalunya i és el fundador del grup de creació de continguts “El Guionista”. Va treballar en guions com “Juan X Inés”, assessorant pel·lícules com “La Manada” i “Sentits Ocults”. En l'actualitat es dedica a projectes audiovisuals transmèdia com analista, guionista, i productor. EL GUIONISTA Barcelona info@elguionista.cat www.elguionista.cat