SESSIÓ 29 NOVEMBRE 2011
LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL AL SEGLE XXI
MIRADOR 19.00h Benvinguda: Enric R. Bartlett, degà de la Facultat de Dret d’ESADE, Josep Ramoneda, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) 19.15 h. Conferència: Agnès Lucas-Schloetter, investigadora a l’Institut für Informations- und Wirtschaftsrecht (Zentrum für Angewandte Rechtswissenschaft, ZAR), Universität Karlsruhe. 20.00h. Taula rodona: Abel Garriga, advocat especialitzat en propietat intel·lectual, col·laborador de Creative Commons. Julián Altuna, productor de la Fundació Quepo. Agnès Lucas-Schloetter. Mercè Vallverdú, cap dels Serveis jurídics de la SGAE a Catalunya. Modera: Carmenchu Buganza, codirectora i professora del Master in Intellectual Property and the Information Technologies(IP&IT) de la Facultat de Dret d’ESADE. Advocada
El naixement i l’evolució del dret de la propietat intel·lectual han anat de la mà de l’evolució tecnològica. Al segle XX va assolir un desenvolupament exponencial amb la signatura de convenis internacionals, el reconeixement dels drets connexos i la implementació dels sistemes de remuneració compensatoris, però el segle passat també va marcar l’inici de l’era digital, a l’entorn de la qual encara no s’ha adaptat. A quins reptes i objectius s’enfronta la propietat intel·lectual al segle XXI?
PARTICIPA A: Blog www.cccb.org/icionline/ Delicious http://delicious.com/icionline/propiedadintelectual Twitter @CCCBLab @ESADE_Derecho Hashtag Twitter #pi21 Internet Mirador Mirador (Consultar els cartells de la sala)
Organitza:
Declaració de Washington sobre Propietat Intel·lectual i Interès Públic El Congrés Global sobre Propietat Intel·lectual i Interès Públic, (25-27 d’agost de 2011) va convocar 180 experts de 32 països i sis continents per ajudar a rearticular la dimensió de l’interès públic en les normatives referents a la llei de propietat intel·lectual. Aquest document conté la conclusió del Congrès. Preàmbul El temps és l’essència. En els darrers 25 anys s’ha vist una expansió sense precedents de l’autoritat legal pels titulars dels drets de propietat intel·lectual. Aquesta expansió ha estat impulsada pels governs del món desenvolupat i per organitzacions internacionals que han adoptat la maximització de control de la propietat intel·lectual com un principi polític fonamental. Aquesta visió cada cop s’està exportant més a la resta del món. En el mateix període, han sorgit coalicions de grups de la societat civil i governs de països en desenvolupament per promocionar visions més equilibrades per a la protecció de la propietat intel·lectual. Aquestes coalicions han donat suport a noves iniciatives per promoure la innovació i la creativitat, i han aprofitat les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies. Fins ara, tanmateix, ni els ciutadans ni els polítics han comprès del tot els riscos substancials del maximalisme en la propietat intel·lectual, ni els beneficis d’aquestes visions més obertes. Això ha de canviar si el que es vol és que es mantingui la noció d’interès públic diferent al dels interessos privats dominats. La propera dècada sera probablement determinant. Un quart de segle de canvis adversos en el sistema de propietat intel·lectual internacional estan a punt d’esdevenir irreversibles en la pràctica, si més no, pel que fa a les generacions presents. La propietat intel·lectual pot promoure innovació, creativitat i desenvolupament cultural. Però