2023
Memòria de projectes executats
3.1. Programes estratègics d’abast
Accions al voltant de l’Anuari IEMed de la Mediterrània
Taula rodona “On va Algèria? Expectatives de canvi i continuïtat”
Consell assessor de l’Anuari IEMed de la Mediterrània 2024
Accions al voltant de l’Enquesta Euromed
Euromed Survey Back to the Field Sessions
Col·laboració estratègica amb les administracions consorciades
Seminari “Catalunya a la Mediterrània. Seminari sobre el nou Pla d’Acció de l’Estratègia Mediterrània de la Generalitat de Catalunya”
Tercera edició dels MedCat Days. Seminari “Rellançar conjuntament l’agenda euromediterrània transformadora”
Tercera edició dels MedCat Days. MedCat Partners Forum “Governança i cooperació territorial euromediterrània”
Seminari “Trends and Challenges for Cooperation to Development in the Mediterranean. A New MASAR for 10 More Years of Regional Cooperation”
Presentació de l’Estratègia Euromediterrània de l’Ajuntament de Barcelona
3.2. Polítiques
Xarxa EuroMeSCo – Projecte Connecting the Dots: Research and Policy Making on Economic Development, Security and Migration in the Southern Neighbourhood and Beyond
EuroMeSCo Pairing Consultations 2023-2024
EuroMeSCo Off the Record Policy Talks
EuroMeSCo Policy Debates
EuroMeSCo Workouts
EuroMeSCo Connect and Kick Off Meetings 2023
EuroMeSCo Public Impact Debates
VI Euromed Young Researchers Forum. “Bridging Divides: Exploring Youth Approaches to Conflict Resolution in the Changing Euro-Mediterranean Region”
EuroMeSCo Business Platform 2023. “The Global Gateway, a New Paradigm for Relations between the European Union and its Partners in the Mediterranean and Beyond”
Conferència Anual d’EuroMeSCo 2023. “From the Euro-Mediterranean Partnership to a EuroMediterranean Geostrategic Alliance”
Altres iniciatives
Presentació de l’informe “Prospects of Reinvigorating the Middle East Peace Process: a Possible Joint EU-US Undertaking?”
Conferència “What Does It Take to Define a More Geopolitical and Coherent EU Foreign Policy in the Eastern Mediterranean?”
Presentacions de l’informe “Climate Change and Migration. Understanding Factors, Developing Opportunities in the Sahel Zone, West Africa and the Maghreb”
Barcelona Summer School of the Mediterranean and the Middle East
XXV Forum International de Réalités “La Tunisie face aux mutations géopolitiques à l’ère de la digitalisation”
XIV Fòrum Euromed de la Fundació Campalans i la Friedrich Ebert Stiftung
Reunió del Grup Magrib-Màixriq (MaMa) del Consell de la Unió Europea
3.3. Desenvolupament
Sostenible i Integració
Regional 74
Programa Agenda 2030 a la Mediterrània
Med Dialogues +2030 “A Changing Mediterranean Climate: When Adaptation Becomes a Priority”
Seminari “A Common Green Horizon: Exploiting the Full Potential of the EU-Morocco Green Partnership”
Programa Desenvolupament Humà i Integració Regional
Annual EU Meeting of the Israeli European Policy Network (IEPN) “The European and Mediterranean Youths in Transition(s): Boosting Youth’s Inclusion in the Labour Market of the Digital Age”
Projecte CReative Entrepreneurs ACTing FOR the future MEDiterranean (CREACT4MED)
Projecte Innovative Sustainable Start-Ups for the Mediterranean (INVESTMED)
Conferència anual del Fòrum Euromediterrani d’Instituts de Ciències Econòmiques (FEMISE) “Shifting Paradigms: Opportunities For a Deeper Euro-Mediterranean Integration in a Changing World”
Seminari “Transport and Logistics in the Western Mediterranean: Enhancing Connectivity for a More Prosperous Region”
XX New Africa Business and Development Forum (NABDF). “Boosting Europe Africa Connectivity for Sustainable Developement”
3.4. Cultura, Gènere
i Societat Civil 106
Programa Cooperació Acadèmica i Recerca
Programa interuniversitari Aula Mediterrània. Cicle de conferències
Seminari del Programa interuniversitari Aula Mediterrània 2023
Projecte CONtexts of Extremism iN mEna and BalKans SocieTies (CONNEKT)
XXV Trobada anual del Fòrum d’Investigació sobre el Món Àrab i Musulmà (FIMAM)
Visites universitàries a l’IEMed
Programa Tendències al Món Àrab i Musulmà
Presentacions del llibre “Sáhara, democracia y Marruecos. ¿Es posible una reconciliación?”
Jornades “Líban: crisi i esperança”
Presentació del llibre “Palestina. Cien años de colonialismo y resistencia”
IEMed Breakfast. “El Líban: crisi, resiliència i canvi”
IEMed Breakfast. “Líbia: violència i transformació social”
Debat “La Mediterrània, una oportunitat per a Europa”
Afkar Debates. “Israel and Palestine: Unveiling Global and Regional Ramifications of the Conflict”
Veus de Palestina
Programa d’Igualtat de Gènere i Joventut
Projecte Muslim women and communities Against Gender Islamophobia in soCiety (MAGIC)
II edició dels Reconeixements Azahara. Dones i Diversitat
Taula rodona “Talking about Gender, Resistance and Youth in Palestine”
Seminari “Towards More Inclussive Economies. Advancing Women’s Economic Empowerment in the Mediterranean Region”
Xarxa Fundació de Dones Euromediterrànies (FFEM)
Exposició “Dones trencant barreres. Transformant les ciutats mediterrànies”
Exposició “Drawing 4 Equality. Desafiant els rols de gènere a les dues ribes de la Mediterrània”
Projecte advanCing youth and women sociaL inclUSion in The mEditerRanean (CLUSTER)
Reunió del Consell Directiu de la Biennal de Joves Creadors d’Europa i la Mediterrània (BJCEM)
3rd edition of the Mediterranean Youth Academy
2023 UfM Youth Event “Youth Engagement for a Sustainable and Inclusive Mediterranean”
XVI Concurs internacional de relats i contes Un Mar de Paraules: “Artificial Intelligence and Youths: Ethical Commitment and Critical Thinking”
Programa Diàleg Intercultural i Mediterrània creativa
Visita de representants del Ministeri d’Afers Exteriors de Turquia
Presentacions de Quaderns de la Mediterrània 34. “Las mujeres mediterráneas rompen barreres”
Acte inaugural de les III Jornades Gatzara. “Tot allò que compartim”
XVI Seminar on Populism, Xenophobia, Conflict and Communication. “Radicalization of Democracy in Europe”
XXII Reunió de la Xarxa Espanyola de la Fundació Anna Lindh (REFAL)
Programa “¡Nos movemos! ¡Participamos!”
Iniciativa “Explora, celebra, connecta”
Exposició “La mirada del biblista. Instants d’eternitat. El Pròxim Orient al fons fotogràfic del pare Ubach”
Cicle “Altres mirades. El Pròxim Orient al fons fotogràfic del pare Ubach”
Early Music Morella 2023 “Feminæ”
Cicle de concerts “Juliol a la fresca 2022”
III Festival Internacional Jordi Savall de Música Antiga “A la vida”
Especial Marroc a Kosmopolis 2023
XXIV Mercat de Documentals Euromediterranis
MEDIMED 2023
Concert del Dia de la Mediterrània
4. Xarxes
euromediterrànies i projectes europeus 218
Xarxes euromediterrànies coordinades per l’IEMed
EuroMeSCo
Fundació de Dones Euromediterrànies (FFEM)
Fundació Anna Lindh per al Diàleg entre Cultures (FAL)
MedThink 5+5
MED Confederation
Euro-Mediterranean Guarantee Network (EMGN)
Xarxes euromediterrànies amb participació activa de l’IEMed
Fòrum Euromediterrani d’Instituts de Ciències Econòmiques (FEMISE)
Lliga Europea de Cooperació Econòmica (LECE)
EuroMed MIgration Research Network (EuroMedMig.ReNet)
Euro-Mediterranean Network for Economic Studies (EMNES)
Euro-Mediterranean University (EMUNI)
Radicalisation Awareness Network (RAN) Young Platform
Projectes europeus
Connecting the Dots: Research and Policy Making on Economic Development, Security and Migration in the Southern Neighbourhood and Beyond
CONtexts of Extremism iN mEna and BalKans SocieTies (CONNEKT)
Muslim women and communities Against Gender Islamophobia in soCiety (MAGIC)
CReative Entrepreneurs ACTing FOR the future MEDiterranean (CREACT4MED)
Innovative Sustainable Start-Ups for the Mediterranean (INVESTMED)
advanCing youth and women sociaL inclUSion in The mEditerRanean (CLUSTER)
Contracte marc amb el Parlament Europeu per la realització d’estudis en l’àmbit de les Relacions Exteriors amb el Veïnatge Sud i el Gran Orient Mitjà
Contracte marc amb el Comitè de les Regions per la realització d’estudis en l’àmbit de les Relacions Exteriors
5. Publicacions 226
IEMed Mediterranean Yearbook 2023
XIII Euromed Survey to Experts and Actors: Towards more social justice and inclusiveness in the Mediterranean
Afkar/ideas
Quaderns de la Mediterrània
A Sea of Words 2023. Artificial Intelligence and Youths: Ethical Commitment and Critical Thinking
Climate change and migration. Understanding factors, developing opportunities in the Sahel Zone, West Africa and the Maghreb.
EuroMeSCo Policy Studies
Reports i Policy Papers del projecte CONNEKT
Publicacions del projecte MAGIC
Publicacions del projecte CLUSTER
EuroMeSCo Joint Policy Studies
EuroMeSCo Policy Papers
EuroMeSCo Policy Reports
EuroMeSCo Policy Briefs
EuroMeSCo Spot On
Focus MedDialogues
Articles Aula Mediterrània
6. Premsa, internet i xarxes socials
Llocs web associats
El 2023 en xifres
Evolució del creixement de les comunitats de seguidors de l’IEMed en xarxes socials
7. Equip
1. Òrgans de Govern
Junta de Govern
President
M. Hble. Sr. Pere Aragonès i Garcia, president de la Generalitat de Catalunya
Vicepresident primer
Excm. Sr. José Manuel Albares Bueno, ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació
Vicepresident segon
Excm. Sr. Jaume Collboni Cuadrado, alcalde de l’Ajuntament de Barcelona
Vicepresidenta tercera
Hble. Sra. Meritxell Serret i Aleu, consellera d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya
Vocals designats per la Generalitat de Catalunya
Sr. Miquel Royo i Vidal, secretari d’Acció Exterior
Sra. Anna Dotor Casals, directora general de l’Acció Exterior
Sr. Gerard Vives Fernández, director general d’Afers de la Unió Europea
Sr. Albert Castellanos Maduell, conseller delegat d’ACCIÓ
Vocals designats pel Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació
Sr. Diego Martínez Belío, secretari d’Estat d’Afers Exteriors i Globals
Sr. Alberto Ucelay Urech, director general per al Magrib, Àfrica, Mediterrània i Pròxim Orient
Sra. Carmen Magariños Casal, directora de Cooperació amb Àfrica i Àsia, AECID
Sr. Sergio R. Carranza Förster, vocal assessor per a Afers de la Mediterrània
Vocals designats per l’Ajuntament de Barcelona
Il·lma. Sra. Maria Eugènia Gay Rossell, segona tinenta d’Alcaldia
Sr. Pau Solanilla Franco, comissionat de Relacions Internacionals i Promoció de Ciutat
Sr. David Llistar i Bosch, director de Justícia Global i Cooperació Internacional
Sr. Felip Roca i Blasco, director de Relacions Internacionals
Secretari de la Junta de Govern
Sr. Senén Florensa i Palau, president executiu / director general de l’IEMed
Comissió Delegada
President
Sr. Senén Florensa i Palau, president executiu de l’IEMed
Vocals designats per la Generalitat de Catalunya
Sra. Anna Dotor Casals, directora general de l’Acció Exterior
Sr. Gerard Vives Fernández, director general d’Afers de la Unió Europea
Vocals designats pel Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació
Sr. Alberto José Ucelay Urech, director general per al Magrib, Àfrica, Mediterrània i Pròxim Orient
Sra. Carmen Magariños Casal, directora de Cooperació amb Àfrica i Àsia, AECID
Vocals designats per l’Ajuntament de Barcelona
Sr. Felip Roca i Blasco, director de Relacions Internacionals
Sr. Pau Solanilla Franco, comissionat de Relacions Internacionals i Promoció de Ciutat
Secretària
Sra. Anna Roy Solduga, directora de Serveis i Recursos Humans de l’IEMed
Alt Patronat – Consell Empresarial
Empreses patrocinadores
Institucions col·laboradores
Consell Assessor
Hassan Abouyoub, ambaixador del Marroc a Romania i exambaixador del Marroc a Itàlia
Jaloul Ayed, president d’honor, Med Confederation
Omar Azziman, exambaixador del Marroc a Espanya
Lluís Bassat, president d’honor de Bassat&Ogilvy. Barcelona
Héle Beji, escriptora tunisiana
Shlomo Ben Ami, exministre israelià d’Afers Exteriors
El Hassan Bin Talal, príncep del Regne de Jordània i expresident del Club de Roma
Dolors Bramon, professora emèrita d’Estudis Àrabs i Islàmics, Universitat de Barcelona
Francisco Javier Carrillo, acadèmic i diplomàtic, exambaixador de la UNESCO a Tunísia i Líbia i exvicepresident de l’Acadèmia Europea de Ciències, Arts i Lletres
Youssef Courbage, director de recerca, Institut National d’Études Démographiques. París
Ahmet Evin, degà fundador de la Facultat d’Arts i Ciències Socials de la Universitat Sabanci d’Istanbul i membre de l’Istanbul Policy Centre
Benita Ferrero-Waldner, excomissària europea de Relacions Exteriors i Política Europea de Veïnatge
Jean-Pierre Filiu, professor associat i Càtedra Orient Mitjà i Mediterrani, Institut d’Études Politiques (Sciences Po). París
Manuel Forcano, poeta, traductor i expresident de l’Institut Ramon Llull. Barcelona
Bichara Khader, director, Centre d’Études et de Recherches sur le Monde Arabe Contemporain (CERMAC), Universitat Catòlica de Lovaina
Amin Maalouf, escriptor i periodista libanès
Andreu Mas-Colell, fundador de Barcelona Graduate School of Economics. Barcelona
Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundació Cultura de Pau i exdirector general de la UNESCO. Madrid
Sari Nusseibeh, filòsof i exrector de la Universitat Al-Quds. Jerusalem
Enric Olivé, professor d’Història Contemporània, Universitat Rovira i Virgili. Tarragona
Romano Prodi, expresident del Consell de Ministres d’Itàlia i de la Comissió Europea
Antoni Segura, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i president del CIDOB. Barcelona
Ismail Serageldin, director fundador de la Biblioteca Alexandrina. Alexandria
Abdelkhader Sid Ahmed, escriptor i editor algerià
Taïeb Zahar, president, Forum International de Réalités. Tunísia
2. Presentació
Presentació
Amb aquesta memòria, l’IEMed rendeix compte d’un any ple d’activitat al servei d’una regió que continua essent l’epicentre de diferents crisis que sacsegen un món en plena reconfiguració. Les transformacions que s’estan produint a tots nivells són el signe d’un canvi transcendental dels temps, del final d’una època i de l’adveniment d’un nou ordre, encara incert, però sense precedents en les darreres dècades.
Aquesta és la raó per la qual la tasca en concertació amb les tres administracions consorciades al govern de l’IEMed ha continuat augmentant el 2023, seguint la línia marcada en els dos darrers exercicis. Així, des de l’Àrea de Presidència i Direcció General, l’Institut ha continuat col·laborant amb la Generalitat de Catalunya per fonamentar el nou Pla d’Acció de la seva Estratègia Mediterrània i per donar suport a través de la cooperació regional, on Catalunya ha exercit tradicionalment un paper decisiu, a les prioritats de la Política Europea de Veïnatge cap a la Mediterrània.
També amb l’Ajuntament de Barcelona, esbossant les línies directrius d’un programa anual en matèria de migracions i governança urbana per al 2024, que se suma a la posada en marxa el 2023 de l’Estratègia Mediterrània per a la ciutat, articulada en tres objectius principals: exercir capitalitat mediterrània com a seu de la Secretaria de la Unió per la Mediterrània, construir regió i valors mitjançant el diàleg i la defensa del Mediterrani com a conjunt que transcendeix la mera geografia, i generar polítiques i bones pràctiques inspiradores per a altres ciutats però també per a la col·laboració entre elles.
Pel que fa al Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, l’IEMed ha continuat donant suport a l’enfortiment i l’ampliació del Programa MASAR d’acompanyament als processos de governança democràtica al món àrab, així com al semestre de presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, a través de diverses accions entre juliol i desembre de 2023. Un semestre de particular complexitat ja que es produeix en un moment en què la Unió necessita, malgrat les ostensibles dissonàncies entre els seus estats membres, trobar consensos per poder consolidar la posició europea i la dels seus valors democràtics i de llibertat en un món en convulsa transformació en què al conflicte desencadenat per la invasió russa d’Ucraïna i a la desestabilització d’àmplies zones del Sahel, s’hi ha sumat la guerra entre Israel i Hamàs, el consegüent drama humanitari desencadenat a la franja de Gaza i un greu potencial de contagi a d’altres zones de l’Orient Mitjà.
En aquest sentit, a més del treball colze a colze amb les tres administracions que governen l’IEMed, l’enfortiment dels llaços amb les institucions europees i amb la Unió per la Mediterrània s’ha convertit en una línia d’acció de prioritat absoluta. És per això que l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies ha centrat bona part de la seva activitat en el seguiment
dels dossiers que conformen l’agenda euromediterrània i que constitueixen prioritats crucials per a la política exterior de la Unió Europea i per als àmbits d’acció que corresponen a la Unió per la Mediterrània. D’aquesta manera, a través dels grups de treball d’experts, conferències i publicacions acadèmiques que l’àrea desplega a través del projecte Connecting the Dots finançat per la Comissió Europea i de la coordinació de la xarxa EuroMeSCo, l’IEMed ha aportat claus i recomanacions polítiques als decisors i actors clau del panorama euromediterrani sobre aspectes tan crucials per al nostre futur immediat com el Mecanisme d’Ajustament en Frontera per Carboni (CBAM), les implicacions i els escenaris a què condueixen els greus canvis desestabilitzadors que s’estan succeint al Veïnatge Sud i les zones de contacte, el paper dels megaprojectes –especialment els d’infraestructures i transports– en la promoció d’una regió euromediterrània més integrada i estable social i econòmicament davant els reptes comuns que afronta el planeta, o la percepció des dels països socis del sud de les noves regulacions i processos del sistema Schengen aprovades pels països de la Unió Europea.
Tot aquest treball acadèmic no substitueix el dels anys precedents sinó que l’incrementa. De fet, la xarxa ha continuat desplegant noves activitats i publicacions que donen seguiment a temes recollits en memòries anteriors i entre els quals figuren, per citar-ne només alguns, les polítiques d’expulsió i readmissió dels països de la regió; la necessària legislació i implementació de mesures tangibles per a la protecció del medi ambient; els vincles entre canvi climàtic i moviments humans a l’àrea euromediterrània; les implicacions de la transició digital i la progressiva implantació de les intel·ligències artificials als mercats laborals, sistemes de producció i drets i llibertats de la ciutadania de la regió; o la cooperació regional en matèria de seguretat alimentària i hídrica sostenible tenint en compte el sever impacte que la creixent conflictivitat en els veïnatges meridional i oriental està tenint sobre els sistemes de producció i proveïment de béns de consum essencials.
En qualsevol cas, tots aquests dossiers han incorporat el debat necessari al voltant de la ineludible redimensió de l’associació euromediterrània per conduir-la cap a paradigmes més ambiciosos basats en una integració regional efectiva i en aliances geoestratègiques estables, tenint en compte la ràpida i preocupant transformació de l’escena geopolítica al Sàhara, al Sahel, al Pròxim Orient o a les fronteres orientals de la Unió, on la guerra entre Rússia i Ucraïna ha transformat el Veïnatge Oriental en una nova àrea d’ampliació de la Unió Europea. Aquest canvi en les relacions europees amb els seus socis és el principi rector de la renovació de la Política Europea de Veïnatge, però també d’iniciatives com la Brúixola Estratègica Europea, el Fons Europeu de Defensa o de la Missió Aspides al Mar Roig, desplegada després l’esclat de la crisi amb els rebels hutís del Iemen en connexió amb la guerra entre Hamàs i Israel a Gaza. Així, accions centrals del programa de treball de l’IEMed com la Conferència
Anual d’EuroMeSCo i el VI Fòrum de Joves Investigadors, la conferència anual d’antics ambaixadors europeus o l’Anuari IEMed de la Mediterrània han promogut el debat i la reflexió sobre aquest ineludible procés de reconfiguració de les relacions euromediterrànies.
Però, com apuntava anteriorment, el repte de la seguretat no és, malgrat la seva imminència, l’únic a què s’enfronta el conjunt de societats de la regió. A mitjà i llarg termini, els efectes del canvi climàtic i de la degradació mediambiental constitueixen l’amenaça més crucial per a la nostra existència, però també per a l’empitjorament de la conflictivitat i la desestabilització mundials. La seva intensitat dependrà, sens dubte, de la feina que es faci ara, a curt termini. En aquest sentit, aquesta memòria recull l’intens treball desenvolupat per l’Àrea de Desenvolupament Sostenible i Integració Regional principalment a través dels seus programes per al desplegament a la Mediterrània de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides i per al Desenvolupament Humà i la Integració Regional, que també segueixen les pautes estratègiques de la Unió Europea, la Unió per la Mediterrània i el Fòrum 5+5 per al Diàleg a la Mediterrània Occidental. Per exemple, els projectes CREACT4MED, INVESTMED i CLUSTER han continuat contribuint a aportar formació i finançament per a la creació d’ocupació sostenible i inclusiva, especialment entre dones i joves, en diferents sectors industrials amb gran potencial al sud de la Mediterrània; i iniciatives de provada trajectòria com el New Africa Business and Development Fòrum (NABDF) o el grup de treball amb el Centre d’Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental (CETMO) en el marc de la xarxa MedThink 5+5 han aprofundit en la necessitat d’una interconnectivitat més gran en els sectors productius i logístics entre Europa i Àfrica per contrarestar els greus efectes combinats del canvi climàtic, les crisis sociopolítiques i econòmiques al sud i l’augment sostingut dels fluxos migratoris cap al nord. En relació amb aquest darrer àmbit de treball és molt destacable l’aposta de l’IEMed, iniciada el 2022 i que enguany camina cap a la seva plena consolidació, per potenciar l’acció i els resultats del Fòrum Euromediterrani d’Instituts de Ciències Econòmiques (FEMISE), la conferència anual de la qual, acollida per l’IEMed, ha versat sobre la necessitat d’una integració estratègica euromediterrània més gran en els àmbits econòmics.
Fins aquí m’he referit a la feina desplegada per aquesta casa pel que fa a la cooperació política i la cooperació econòmica. Queda, doncs, la tercera i no menys fonamental àrea d’actuació de la cooperació euromediterrània, la social i cultural. Conscients que el seu reforç és primordial per a l’avenç de les dues anteriors, l’IEMed ha potenciat de manera molt destacable el radi d’acció de l’ Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil amb la creació i estabilització dels programes de Cooperació acadèmica i recerca; Tendències del món àrab i musulmà; Joventut i igualtat de gènere; i Diàleg intercultural i Mediterrània creativa. Les accions que s’incardinen dins d’aquesta àrea no només tenen un component temàtic propi sinó que a més a més inspiren i harmonitzen de forma transversal el treball de tot l’Institut, seguint el pla de treball 2023-2026 de l’IEMed que consagra com a prioritats i criteris trans-
versals la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones; l’emancipació de la societat civil –i molt particularment de la joventut– i la seva implicació en els debats i les accions en pro de la Mediterrània; l’observança de la sostenibilitat en tots els seus vessants; i el diàleg intercultural com a únic mitjà per fonamentar i garantir qualsevol avenç en la construcció d’un espai euromediterrani just, pròsper i estable. A les pàgines relatives a l’àrea es dona un bon i exhaustiu compte de la intensa tasca desplegada pel seu equip, però voldria destacar aquí només algunes d’aquestes iniciatives que resulten de marcat interès. Primerament, el Programa interuniversitari Aula Mediterrània, que continua creixent en la implicació de programes d’educació superior especialitzats en temes mediterranis i fomentant la interrelació entre els seus àmbits d’ensenyament i recerca. A aquest objectiu contribueix també la voluntat de l’IEMed d’augmentar de forma creixent el seu suport al Fòrum de Recerca sobre el Món Àrab i Musulmà (FIMAM). En segon lloc, voldria fer especial esment al Projecte CONNEKT, que entra a la fase final d’implementació i que ha aconseguit reunir un corpus ingent de literatura acadèmica de vital importància per comprendre els factors que propicien i condueixen als patrons i fenòmens de radicalització i extremisme violent, un dels grans temes que preocupa governs i societats de tota la regió. En tercer lloc, la tasca de divulgació i sensibilització que segueixen exercint publicacions insígnia com afkar/ideas o Quaderns de la Mediterrània i els debats i presentacions organitzats al voltant de l’edició dels seus successius números. I, finalment, la tasca incansable de la Xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh (REFAL ) per al foment del diàleg i els intercanvis entre cultures.
L’any que conclou ens deixa un panorama poc encoratjador i dona pas a un 2024 en què amb tota probabilitat serem testimonis d’un agreujament de les dificultats geopolítiques i mediambientals, així com de la transposició dels seus efectes a les diferents realitats nacionals en termes de seguretat, irregularitat en els subministraments, friccions socioeconòmiques i riscos per als drets i llibertats. En un context com aquest, l’IEMed continuarà posant tot el seu afany, igual que aquest 2023, a aportar reflexions útils i propostes estratègiques que segueixin contribuint a trobar solucions basades en el consens entre actors i decisors i les mesures tangibles i efectives capaces de revertir aquest escenari d’incertesa global per tornar la regió euromediterrània a la senda de la cooperació marcada pel Procés de Barcelona la filosofia i finalitats del qual, precisament per les vicissituds a què assistim, es reivindiquen més necessàries que mai.
3. Àrees
3. Àrees
3.1. Programes estratègics d’abast transversal
OBJECTIUS
Des de l’àrea de Presidència Executiva i Direcció General es coordinen diferents programes de caire transversal i estratègic en col·laboració amb les administracions consorciades i altres actors i decisors rellevants que monitoritzen l’evolució de les relacions euromediterrànies en el seu conjunt i des de diverses disciplines.
Accions al voltant de l’Anuari IEMed de la Mediterrània
Taula rodona “On va Algèria? Expectatives de canvi i continuïtat”
Ubicació: Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona
Data: 26 d’octubre
Col·laboració amb: Col·legi de Periodistes de Catalunya
Amb motiu de la presentació a Barcelona de l’Anuari IEMed de la Mediterrània 2023, s’organitza aquesta trobada amb Tin Hinane El Kadi, membre del consell assessor de l’Anuari i investigadora del programa Magreb i Pròxim Orient de la London School of Economics, per debatre sobre la situació sociopolítica i econòmica d’Algèria, amb especial incidència en la situació de la llibertat d’informació al país nord-africà.
Ponents: Tin Hinane El Kadi, investigadora, London School of Economics, Londres. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona.
Consell assessor de l’Anuari IEMed de la Mediterrània 2024
Ubicació: IEMed, Barcelona
Data: 27 d’octubre
De cara a iniciar la preparació de la propera entrega de l’Anuari de la Mediterrània, l’IEMed convoca a un grup de reconeguts experts de les relacions euromediterrànies per a confeccionar els temes i autors que integraran el sumari d’aquesta publicació de referència de l’Institut en el seguiment dels esdeveniments que marquen l’evolució de l’agenda euromediterrània any rere any.
Membres: Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Haizam Amirah Fernandez, analista sènior, Real Instituto Elcano, Madrid. Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Barbara Azaola, professora de l’Àrea d’Estudis Àrabs i Islàmics, Universitat de Castella-La Manxa, Toledo. Julien Barnes-Dacey, director del Programa Orient Mitjà i Nord d’Àfrica, European Council of Foreign Relations. Youssef Cherif, director, Columbia Global Center, Tunis. Emmanuel Cohen-Hadria, director de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies, IEMed, Barcelona. Tin Hinane El Kadi, investigadora en Economia Política, London School of Economics, Londres. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Hugo Gallego Sánchez, redactor, Anuari IEMed de la Mediterrània, IEMed, Barcelona. Giorgia Giovannetti, vicedirectora de Relacions Internacionals, Universitat de Florència. Miguel Hernando de Larramendi, catedràtic d’Estudis Àrabs i Islàmics, Universitat de Castella-La Manxa, Toledo. Bichara Khader, professor emèrit, Universitat Catòlica de Lovaina. Aurèlia Mañé, professora de Sistemes Energètics Internacionals i Política Econòmica, Universitat de Barcelona. John O’Rourke, exambaixador de la Unió Europea a Algèria, Brussel·les. Jordi Padilla, coordinador de l’Anuari IEMed de la Mediterrània, IEMed, Barcelona. Katarzyna W. Sidło, directora del Departament d’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica, Center for Social and Economic Research (CASE), Varsòvia. Eduard Soler, professor de Relacions Internacionals, Universitat Autònoma de Barcelona.
Accions al voltant de l’Enquesta Euromed
Euromed Survey Back to the Field Sessions
Presentació a diverses ciutats durant 2023 del treball de camp i resultats de la XIII Euromed Survey: Towards More Social Justice and Inclusiveness in the Mediterranean, en el marc del projecte europeu EuroMeSCo – Connecting the Dots.
Sessions:
Hotel Le Méridien, Niça, 15 de març “Towards More Social Justice and Inclusiveness in the Mediterranean”
En el marc de la XIV reunió de la Plataforma Regional sobre Ocupació i Treball de la Unió per la Mediterrània “Implementing the Marrakech Declaration in 2023”
Ponent: Xavier Aragall, assessor en migracions i responsable de l’Enquesta Euromed, IEMed, Barcelona.
En línia, 12 de desembre “Towards Sustainable and Mutually-Beneficial Partnerships with the EU: Protecting Those in Need and Support to Host Countries”
Col·laboració amb: Institute for Policy Research, Universitat de Bath
Ponents: Xavier Aragall, assessor en migracions i responsable de l’Enquesta Euromed, IEMed, Barcelona. Ahmed Aref, Institute for Policy Research, Universitat de Bath. Rana Jawad, professora de Política Social Global, Universitat de Birmingham.
Col·laboració
estratègica
amb les administracions consorciades
Seminari “Catalunya a la Mediterrània. Seminari sobre el nou Pla d’Acció de l’Estratègia Mediterrània
de la Generalitat de Catalunya”
Ubicació: IEMed, Barcelona
Data: 28 de febrer
Un dels principis que guia el desplegament de l’acció exterior catalana és afavorir els espais de participació a l’hora de dissenyar polítiques públiques. La governança de l’Estratègia Mediterrània preveu la participació activa de la plataforma d’experts i actors en l’elaboració dels diferents plans d’acció. Són molts els agents culturals, socials i econòmics, juntament amb l’administració pública, vinculats a les relacions mediterrànies a Catalunya. Les seves opinions, experiència i compromís són un dels actius més importants a l’hora de millorar i posar en pràctica actuacions útils i al servei de l’interès de la societat catalana. Aquest seminari pretén ser l’espai de referència per a aquests actors en la definició d’un nou pla d’acció i, per tant, aplega un seguit d’investigadors, representants públics i personalitats de la societat civil amb l’objectiu d’assolir, d’una banda, una certa transversalitat operativa en els nous plantejaments del Pla, i d’altra banda, una major integració dels actors mediterranis en l’acció exterior catalana. La primera sessió inclou unes ponències que presenten les noves tendències de l’agenda mediterrània i les oportunitats per a Catalunya en tres àmbits: geopolítica, governança multinivell i Política Europea de Veïnatge a la regió. Posteriorment, quatre sessions temàtiques paral·leles aborden els principals eixos de l’Estratègia Mediterrània. Aquestes sessions, en què es preveu la participació i aportacions dels assistents, plantegen una sèrie de qüestions identificades a partir de l’avaluació del Pla d’Acció 2019-2022 i de les tendències i perspectives per al proper període. El seu objectiu és identificar quins àmbits d’acció, en opinió dels participants, es veuran afectats per les noves tendències del context internacional a la Mediterrània. I, en segon lloc, es discutirà sobre les oportunitats i els instruments de què disposa Catalunya per vehicular la seva acció exterior en els àmbits temàtics de cada sessió. Com a resultat d’aquest exercici, es concreten les noves línies d’acció i els objectius operatius del Pla d’Acció MedCat en els propers anys i es determinen aquelles actuacions emblemàtiques que puguin suposar una millora en la coordinació dels instruments de l’acció exterior.
Ponents i participants: Javier Albarracín, assessor i consultor mediterrani, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) – UAB. Pol Alberti, tècnic de Comunicació del projecte EuroMeSCo – Connecting the Dots, IEMed. Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Pere Almeda, director, Institut Ramon Llull. Oumaya Amghar, tècnica de gestió del projecte MAGIC, IEMed. Xavier Aragall, responsable de l’Enquesta Euromed i de Migracions, IEMed. Gemma Aubarell, cap del Servei Mediterrània i Xarxes Europees del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, Generalitat de Catalunya. Rym Ayadi, presidenta, Euro-Mediterranean Economists Association. Oriol Barba, director, MedCities. Julien Barnes-Dacey, director del programa MENA, European Council on Foreign Relations. Susanna Barquin, PRODECA. Maria Basora, directora de l’Àrea de Mercats, Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Xavier Bernard Sans, secretari general, Euroregió Pirineus Mediterrània. Marc Bou, cap de l’Àrea d’Aliances Internacionals, Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Ahmed Benallal, delegat de la Generalitat al Nord d’Àfrica, Departament d’Acció Exterior i Unió Europea. Romina Calvet, Direcció General de l’Acció Exterior del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, Generalitat de Catalunya. Josep Canals, secretari general, MedCities. Xavier Casanovas, president, RehabiMed. Helena Castellà, assessora del gabinet de la Consellera d’Igualtat i Feminismes. Elisabetta Ciuccarelli, tècnica de l’Àrea de Món Àrab i Islàmic, IEMed. Cristina Costa, tècnica, Generalitat de Catalunya. Sergi Cot, Gabinet Tècnic del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Blanca Cros Moll, cap de projectes europeus, Departament d’Empresa i Treball, Agència Catalana de Turisme. Anna Cuatrecasas, responsable de premsa i gestora de projectes, Diplocat. Mercè Dalmau, gestora de projectes, Diplocat. Octavi de la Varga, assessor en Projectes Estratègics Internacionals, Diputació de Barcelona. Aïda Díaz, cap de Relacions Internacionals, Departament de Recerca i Universitats. Enrique Doblas, tècnic de Transferència de Tecnologia, CREAF. Lorena Elvira Ayuso, cap de Gabinet Tècnic del Departament d’Educació. Verònica Enríquez, responsable de Coneixement i Estratègia, Direcció General de Turisme. Jaume Erruz Seall, responsable d’Estudis, Departament de Territori. Mercè Escrichs Sáez, cap de l’Àrea de Coneixement, Qualitat i Competitivitat Turística, Departament d’Empresa i Treball. Anna Dotor, directora general de l’Acció Exterior, Generalitat de Catalunya. Laura Feliu, professora de Relacions internacionals, Universitat Autònoma de Barcelona. Giulia Maria Ferraresi, assistent de projectes d’Afers Socials i Civils, UpM. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Laura Foraster, secretària general, Diplocat. Jordi Fornós, responsable de l’Àrea de Consultoria, CIMALSA Logística i Mobilitat. Montserrat Garcia Calvo, responsable de l’Àrea Mediterrani-Àfrica, Direcció de Relacions Internacionals, Ajuntament de Barcelona. Rafael Giménez Capdevila, Direcció General de l’Acció Exterior del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, Generalitat de Catalunya. Mercedes Giovinazzo, directora, Fundació Interarts. Alfons González Bondia, professor, Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Raffaela Grano, Comissió Intermediterrània de la CRPM. Cèsar Grijalvo, tècnic, Gabinet Tècnic del Departament de Presidència. Eric Hauck, delegat de la Generalitat al Sud-est d’Europa, Departament d’Acció Exterior i Unió Europea. Sara Hernández Martín, coordinadora de Mobilitat, Departament de Territori. Minerva Martínez, tècnica de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed. Miquel Iborra, tècnic de Relacions Bilaterals, Direcció General de l’Acció Exterior. Oriol Illa, director de Relacions Internacionals i
Cooperació, Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Jacint Jordana, director, Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). Efrain Larrea, CIMALSA Logística i Mobilitat. João Lobo, analista de Projectes d’Educació Superior i Recerca, UpM. Flora Leroy, CPMR-IMC. Màriam Lutfi, Direcció General de l’Acció Exterior del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, Generalitat de Catalunya. Alessandro Miraglia, cap d’equip de Comunicació i Xarxes, MedWaves – UNEP/MAP Regional Activity Centre for SCP. Toni Mora Núñez, president, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. Elisabet Moragas, gestora de projectes, Diplocat. Andrea Mullerat, coordinadora d’Esdeveniments i Màrqueting, Associació de Cambres de Comerç i Indústria de la Mediterrània (ASCAME). Marlen Niubó Edeler, coordinadora del Comitè per a l’Acollida de Persones Refugiades, Departament d’Igualtat i Feminismes. Andrea Noferini, professor, CEI-International Affairs. Umut Oezkirimli, professor, IBEI; Blanquerna – Universitat Ramon Llull. Patricia Oquendo, tècnica d’Internacional, Departament de Drets Socials. Marín Orriols, director de l’Àrea d’Internacionalització, Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Albert Orta, Departament d’Acció Exterior i Unió Europea. Magali Outters, cap d’equip de Polítiques, MedWaves. Jordi Padilla, responsable de l’Anuari IEMed de la Mediterrània, IEMed. Lluís Pérez Granell, Mossos d’Esquadra, Departament d’Interior. Pere Padrosa Pierre, president, Centre d’Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental (CETMO). Alberto Palacios, director tècnic, CETMO. Gemma Pinyol-Jiménez, directora de Polítiques Migratòries – Instrategies. Sergio Ponsa, director, Centre Tecnològic BETA, Universitat de Vic. Iztok Potokar, responsable de Projectes Estratègics, Direcció General de l’Acció Exterior, Generalitat de Catalunya. Josep Antoni Pujante, director de Relacions Internacionals i Cooperació, Departament de Salut. Arnau Queralt, director, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). Octavi Quintana, director, Fundació PRIMA. Clara Ribera, tècnica de Programes Internacionals, SOC. Mariona Rico, coordinadora dels projectes CONNEKT i MAGIC, IEMed. Susanna Rivero Baughman, assessora d’Afers Exteriors i Cooperació, Genealitat de Catalunya. Felip Roca Blasco, director de Relacions Internacionals, Ajuntament de Barcelona. Eduard Rodes, director, Escola Europea – Intermodal Transport. Ignasi Rodríguez Galindo, responsable de Relacions Exteriors, Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Maria-Àngels Roque, directora, Quaderns de la Mediterrània. Meritxell Rota, analista en Polítiques de Desenvolupament Sostenible, CADS. Rosa Suriñach, regidora de l’Ajuntament de Barcelona. Susana Sainz-Trápaga, assessora, Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Onno Seroo, professor, Blanquerna – Universitat Ramon Llull. Anna Serrano, responsable de Projectes Internacionals, Departament de Justícia. Meritxell Serret, consellera d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya. Carina Soriano, tècnica de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed. Roger Suárez, responsable de Xarxes Internacionals, ACCIÓ. Xavier Tiana, cap de Relacions Internacionals, AMB. Jordi Torrent, cap d’Estratègia, Port de Barcelona. Aida Traidi, tècnica del projecte CONNEKT, IEMed. Cristina Valero, coordinadora dels projectes INVESTMED i CREACT4MED, IEMed. Francesc Vilaró, cap del Gabinet Tècnic, Departament de Cultura. Anwar Zibaoui, coordinador general, ASCAME.
Tercera edició dels MedCat Days. Seminari “Rellançar conjuntament l’agenda euromediterrània transformadora”
Ubicació: Palau de Pedralbes, Barcelona
Data: 12 de juny
La iniciativa MedCat Days, promoguda pel Departament d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya, l’IEMed i MedCoopAlliance, en el marc del rellançament de l’Estratègia Mediterrània de Catalunya, MedCat2030, consta de jornades de reflexió, trobades d’actors i projectes i acollida de reunions institucionals per a contribuir al desplegament de la nova Agenda per la Mediterrània de la UE i a l’impuls de les Transicions Verda i Digital; promoure noves iniciatives i projectes a la mediterrània en el marc de la nova generació de programes Euromed; fomentar acords i intercanvis amb agents dels actors catalans i del sud de la Mediterrània; i promoure una visió integrada, macroregional i multinivell en el marc de les polítiques europees a la Mediterrània. Dins d’aquesta iniciativa, aquest seminari d’agenda política pretén contribuir a un esforç més ampli per repensar i transformar les relacions euromediterrànies, 20 anys després de la creació de la Política Europea de Veïnatge i uns mesos abans de la Cimera Euromediterrània. La invasió russa d’Ucraïna ha tingut importants conseqüències per a les relacions de la UE amb els seus socis. Ha generat noves dinàmiques en les relacions euromediterrànies, que seran més transaccionals. Aquesta tendència hauria de confirmar encara més la necessitat d’una agenda transformadora àmplia a la Mediterrània i el seu compromís amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS). En la mateixa línia, l’ambició legítima de la Unió d’esdevenir més geopolítica no s’ha de veure com a exclusiva de l’exercici del seu soft power i el seu compromís per contribuir a un desenvolupament socioeconòmic inclusiu i sostenible dels seus socis. De fet, la UE continua compromesa amb la implementació de la seva nova Agenda per a la Mediterrània, adoptada un any abans de la crisi d’Ucraïna i l’objectiu general del seu programa indicatiu pluriennal regional per al veïnatge sud (2021-2027) continua sent “donar suport a una recuperació econòmica inclusiva i sostenible, orientada a la creació d’ocupació i a la lluita contra la desigualtat, contribuint així a la resiliència i a la prosperitat de la regió”. La reactivació de l’ambició transformadora de les relacions euromediterrànies per fer front als reptes i recolzar una recuperació econòmica inclusiva i sostenible demana un compromís conjunt i ferm de les agendes compartides. També requereix un esforç renovat per establir mecanismes innovadors de governança multinivell i col·laborativa que impliquin tots els actors com a agents de transformació. En aquest sentit, el compromís de l’Euroregió Pirineus Mediterrània en la mitigació dels efectes del canvi climàtic i, en particular, la lluita contra la sequera és exemplar i requereix una reflexió conjunta sobre com els territoris de la Mediterrània poden trobar solucions conjuntes per afrontar aquests reptes.
Ponents: Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Farah Al Shami, investigadora associada sènior, Arab Reform Initiative (ARI), París. Anna Barnadas, secretària d’Acció Climàtica, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Leo Bejarano, cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Xavier Bernard-Sans, secretari general de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, Perpinyà. Vicenzo Bianco, membre de la Mesa de l’ARLEM i president de la Comissió CIVEX del Comitè de les Regions, Brussel·les. Fatima Zohra El Bakkali Boutaliha, vicepresidenta, Comissió de Cooperació Internacional del Consell de la Regió Tànger – Tetouan-Al Hoceima. Mireia Boya, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Luis Miguel Bueno Padilla, portaveu del Servei Europeu d’Acció Exterior per a la regió de l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica (SEAE), Brussel·les. Curzio Cervelli, cap de servei del Secretariat Conjunt Interreg MED, Marsella. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Joana Maria Garau Muntaner, directora general de Recursos Hídrics, Govern de les Illes Balears, Palma de Mallorca. Maria-Alba Gilabert, secció Internacional, Catalunya Ràdio, Barcelona. Moray Gilland, cap d’Unitat de Macroregions i Cooperació externa transnacional i interregional, Direcció General de Política Regional, Comissió Europea, Brussel·les. Laury Haytayan, MENA senior officer, Natural Resource Governance Institute (NRGI), Brussel·les / Nova York. Nadim Houry, director executiu, Arab Reform Initiative (ARI), París. Mar León, gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua, Barcelona. James Moran, exambaixador de la Unió Europea a Egipte. Stéphane Nguyen, director d’Europa i de l’Acció Internacional, Regió d’Occitània, Toulouse. Meritxell Serret i Aleu, consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Davide Strangis, secretari general adjunt de la Conferència de les Regions Perifèriques Marítimes (CRPM), Barcelona. Jordi Torrent, secretari general de l’Associació MedPorts, Marsella.
Tercera edició dels MedCat Days. MedCat Partners Forum “Governança
i cooperació territorial euromediterrània”
Ubicació: Palau de Pedralbes, Barcelona
Data: 13 de juny
En l’impuls de les relacions euromediterrànies, la dimensió territorial i la creació d’espais favorables a la col·laboració tenen un rol fonamental. L’impacte de les polítiques europees requereix la cooperació multinivell entre els diferents actors i a diferents escales: transnacional, transfronterera i interregional. Actualment, la UE està compromesa a definir noves estructures de governança que afavoreixin i potenciïn aquests espais que en el context euromediterrani han de ser necessàriament oberts i transformadors. La integració de l’objectiu específic de governança, com una prioritat estructural dels programes de cooperació territorial europea i euromediterrània, obre noves oportunitats per definir aliances a la Mediterrània. Aquesta governança col·laborativa aportarà instruments que permetin reforçar la capitalització, les sinergies i els intercanvis entre institucions, programes i comunitats de projectes. L’enfocament obert dels projectes de governança és especialment innovador perquè, d’una banda, pretén donar respostes adequades a les necessitats de la ciutadania i per tant actuar amb voluntat de produir un impacte que sigui transformador. D’altra banda, perquè obre la possibilitat d’impulsar una dinàmica multiactor que inclogui la participació dels agents locals, regionals, socials, públics i privats. El MedCat Partners Forum 2023 aborda què significa parlar de governança i quina contribució té en el marc dels programes de cooperació territorial europea i euromediterranis; què ens aporta aquest nou eix; quines aliances entre actors i quines sinergies entre projectes fomentarà aquest tipus de governança; quines oportunitats s’obren per a les prioritats temàtiques i per als territoris i com es plantegen els nous projectes en el marc de l’objectiu específic de governança.
Ponents: Reem Al Adwan, gestora del projecte CLUSTER al Business Development Center (BDC), Amman. Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Oriol Barba, director, MedCities, Barcelona. Núria Bedós, policy officer, Direcció General de l’Acció Exterior, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Xavier BernardSans, secretari general de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, Perpinyà. Mercè Boy, coordinadora del Grup de Governança per la Sostenibilitat, CT BETA, Universitat de Vic. Annelies Broekman, investigadora, Grup d’Aigua i Canvi Global, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Universitat Autònoma de Barcelona. Maria Calderó, responsable de projectes, Grup de Governança per a la Sostenibilitat, CT BETA, Universitat de Vic. Georgina Calvo, gestora de projectes, Departament de Turisme, Diputació de Barcelona. Libor Chlad, director executiu d’Operacions i Associacions, Secretaria de la Unió per la Mediterrània, Barcelona. Andrea Di Girolamo, project officer, Euroregió Adriàtico-Jònica, Campobasso. Anna Dotor, directora general de l’Acció Exterior, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Roger G. El Ashi, alcalde de Moukhtara i president de la Federació de Municipis del Xuf, Líban. Vincent Ernoux, coordinador de l’Antena ENI CBC Med per a la Mediterrània Occidental, València. Chaimae Essousi, Àrea d’Estratègia Econòmica, Departament d’Economia i Hisenda, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Mahdi Khomsi, coordinador de Relacions Internacionals, BusinessMed, Tunis. Alessandro Miraglia, team leader, Networking and Communication Facility, MedWaves, Barcelona. Bahia Mkhallati, consultora, Unitat d’Impacte, Beyond, Beirut. Elodie Nunes, secretària executiva de la Comissió Intermediterrània de la Conferència de les Regions Perifèriques Marítimes (CRPM), Barcelona. Katarina Pantazi, representant del Ministeri de Transports, Comunicació i Treball de Xipre, Nicòsia. Alícia Pérez-Porro, coordinadora científica, CREAF, Universitat Autònoma de Barcelona. Sergio Ponsà, director del CT BETA, Universitat de Vic. Julià Rebés, secretari del Patronat de la Fundació PRIMA, Barcelona. Miquel Royo, secretari d’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. Manuel Szapiro, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona. Ines Tamourt, vicepresidenta de la riba sud del Mediterranean Youth Council, Alger. Laia Vinyes, project officer, MedCités, Barcelona.
Seminari “Trends and Challenges for Cooperation to Development in the Mediterranean. A New MASAR for 10 More Years of Regional Cooperation”
Ubicació: Casa Árabe, Madrid
Dates: 24 i 25 d’abril
Col·laboració amb: Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), Casa Árabe
MASAR, el programa insígnia de l’AECID a la Mediterrània, es va crear el 2012 per acompanyar l’onada democràtica que va sacsejar els països del nord d’Àfrica. Deu anys després, els canvis significatius que han marcat a ambdues ribes de la Mediterrània plantegen una necessària reavaluació de l’estratègia de l’AECID per adequar-la al nou entorn regional a curt i mitjà termini. Aquesta és la finalitat d’aquest seminari internacional que analitza com s’està preparant la comunitat internacional per fer front a alguns dels reptes globals més urgents, debat els darrers esdeveniments geopolítics i la seva influència en els equilibris de poder de la regió i revisa com els principals socis de l’AECID planegen afrontar-los. El seminari també identifica i estudia algunes de les àrees de cooperació més rellevants sobre la base d’una dècada d’experiència de MASAR a la zona i les capacitats d’Espanya. De manera transversal, i donada la piràmide demogràfica d’àmplia base al sud de la Mediterrània, els joves tenen un lloc preeminent al programa, en especial pel que fa a les sinergies entre joventut, gènere, ocupació i noves economies.
Ponents: Reem Al-Adwan, responsable de projectes, Business Development Center, Amman. Álvaro Albacete, secretari general adjunt d’Ensenyament Superior i Recerca, Unió per la Mediterrània (UpM), Barcelona. José Manuel Albares, ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Madrid. Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Malak Altaeb, investigadora no resident, Middle East Institute (MEI), París. Rym Ayadi, fundadora i presidenta, Associació Euromediterrània d’Economistes (EMEA), Barcelona. Julien Barnes-Dacey, director del Programa d’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica, Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR). Hadhemi Boukadida, membre del Consell Mediterrani de la Joventut, Sussa. Moussa Bourekba, investigador, CIDOB, Barcelona. Zied Boussen, fundador i investigador principal, Pandora Consulting, Tunis. Jihen Boutiba, directora general, Unió de Confederacions Mediterrànies d’Empresas (BusinessMed), Tunis. Amal Chevreau, analista de Polítiques, Centre d’Empreneduria, Pimes, Regions i Ciutats, OCDE, París. Abdelkader El Khissassi, secretari general adjunt de Desenvolupament Econòmic i Ocupació, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Alejandra Fernández, fundadora i presidenta, Junior Female Leaders, Madrid. Josep Ferré, director general, Fundació Anna Lindh, Alexandria. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Mounir Ghribi, director de Cooperació Internacional i Promoció de la Recerca (ICAP), Institut Nacional d’Oceanografia i Geofísica Aplicada, Trieste. John Paul Grech, secretari general adjunt encarregat d’Afers Socials i Civils, Unió per la Mediterrània, Barcelona. David Vincent Henneberger, cap de l’Oficina per a Espanya, Itàlia, Portugal i Diàleg Mediterrani, Fundació Friedrich Naumann per a la Llibertat, Madrid. Cristina Juarranz, adjunta de Direcció i coordinadora de Programes, Casa Árabe, Madrid. Antón Leis, director, AECID, Madrid. Irene Lozano, directora, Casa Árabe, Madrid. Carmen Magariños, directora de Cooperació al Desenvolupament amb Àfrica i Àsia, AECID, Madrid. Concepción Marcuello, coordinadora de la Unitat de Recolzament, Direcció General de l’Aigua, Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Madrid. Andrés Perelló, director, Casa Mediterráneo, Alacant. Pablo Pérez Guerreira, sotsdirector general per al Pròxim Orient, Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Madrid. Octavi Quintana, director, Fundació PRIMA, Barcelona. Ilektra Tsakalidou, Direcció General de Negociacions de Veïnatge i Ampliació, Comissió Europea, Brussel·les. Victoria Tur, cap del Departament de Cooperació amb el Món Àrab i Àsia, AECID, Madrid. Alberto Ucelay, director general per al Magrib, Mediterrània i Orient Mitjà, Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Madrid.
Presentació de l’Estratègia Euromediterrània de l’Ajuntament de Barcelona
Ubicació: Sala Lluís Companys, Ajuntament de Barcelona
Data: 3 d’abril
L’IEMed i MedCities van desenvolupar al llarg de 2022 l’encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona per a dotar-se d’una estratègia euromediterrània capaç de posicionar Barcelona a la regió i establir unes línies d’actuació que ajudin a promoure i mantenir relacions estratègiques amb les seves ciutats i actors principals. Es tracta d’un exercici desenvolupat des d’un enfocament eminentment pràctic que aborda objectius estratègics, àmbits d’actuació i temes prioritaris partint de les potencialitats que ofereix el vast historial de cooperació i obertura que sempre han caracteritzat la ciutat. L’estratègia que ara es presenta s’articula a través de propostes d’acció concretes organitzades al voltant de tres objectius primordials: exercir la capitalitat mediterrània de Barcelona en tant que seu de la Secretaria General de la Unió per la Mediterrània, construir regió i valors euromediterranis, i generar i promoure polítiques tangibles i bones pràctiques.
Ponents: Oriol Barba, director general, MedCities. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Felip Roca, director de Relacions Internacionals, Ajuntament de Barcelona. Pau Solanilla, comissionat de Promoció de Ciutat, Ajuntament de Barcelona.
3. Àrees
3.2. Polítiques Euromediterrànies
OBJECTIUS
Generar reflexió, anàlisi i recomanacions sobre els temes clau relacionats amb les polítiques euromediterrànies i les relacions entre la Unió Europea i els països del sud de la Mediterrània a través de la participació en programes i projectes regionals d’investigació i de desenvolupament, així com la col·laboració estreta amb governs, institucions regionals i europees, instituts de recerca, entitats acadèmiques i xarxes de la societat civil de la regió Euromed, que donen lloc a publicacions i trobades de referència.
Xarxa EuroMeSCo – Projecte Connecting the Dots:
Research and Policy Making on Economic Development, Security and Migration in the Southern Neighbourhood and Beyond
EuroMeSCo Pairing Consultations 2023-2024
Sèrie d’entrevistes telemàtiques amb experts i decisors de les institucions comunitàries per a identificar prioritats institucionals que permetin plantejar la formulació de propostes concretes de recerca de la xarxa EuroMeSCo durant el quart cicle del projecte Connecting the Dots en els àmbits de seguretat, desenvolupament econòmic, migracions, tendències geopolítiques i prioritats de la Unió per la Mediterrània.
Sessions:
Migracions
Alia Fakhry, investigadora associada, German Council on Foreign Relations (DGAP), Berlín.
Seguretat
Chiara Lovotti i Mattia Serra, Institute for International Political Studies (ISPI), Milà.
Desenvolupament econòmic
Oskar Chmiel, Center for Social and Economic Research (CASE), Varsòvia.
Unió per la Mediterrània
Carmen Geha, GRITIM – Universitat Pompeu Fabra, Barcelona; Arab Reform Initiative (ARI), París.
Geopolítica
Chiara Lovotti i Mattia Serra, Institute for International Political Studies (ISPI), Milà.
Egipte
Rabha Allam, Al-Ahram Center for Political and Strategic Studies (ACPSS), El Caire.
Israel
Hila Levi, The Davis Institute for International Relations, Universitat Hebrea de Jerusalem.
EuroMeSCo Off the Record Policy Talks
Aquest format del projecte Connecting the Dots s’adreça exclusivament a responsables polítics amb l’objectiu de mobilitzar experts europeus o del sud de la Mediterrània en temes específics d’interès per a les circumscripcions polítiques de Brussel·les.
Off the Record Policy Talks 2023:
En línia, 21 d’abril
Environmental Crime in the Mediterranean: A Rising Threat
Lorenzo Colantoni, investigador del Programa sobre Energia, Canvi Climàtic i Recursos, Istituto Affari Internazionali (IAI), Roma.
EuroMeSCo Policy Debates
Aquestes presentacions tenen com a objectiu fomentar l’elaboració de polítiques basades en evidències mitjançant la presentació de les principals conclusions i recomanacions dels grups de treball d’EuroMeSCo en el marc del projecte Connecting the Dots: Research and Policy Making on Economic Development, Security and Migration in the Southern Neighbourhood and Beyond, sobre diferents àmbits prioritaris en les relacions euromediterrànies davant de funcionaris de la Unió Europea i representants dels principals agents polítics de la regió.
En línia, 1 de març
Liberty’s Doom? Artificial Intelligence in Middle Eastern Security
Ponents: Morgane Buttiens, responsable de Programes, Polítiques Europees, Cooperació Regional amb el Veïnatge Sud i Pla d’Inversions Econòmiques, DG NEAR, Comissió Europea, Brussel·les. Jenny Gilbert, gestora del projecte EuroMeSCo – Connecting the Dots, IEMed, Barcelona. Kristina Kausch, investigadora associada sènior, German Marshall Fund of the United States (GMFUS) Madrid.
En línia, 15 de març
Climate-induced Internal Displacement in MENA Countries
Ponents: Manale Abou Dagher, gestora de programes, Programa de Canvi Climàtic i Medi Ambient, Institut Issam Fares de Política Pública i Afers Internacionals, Universitat Americana de Beirut. Jenny Gilbert, coordinadora del projecte EuroMeSCo – Connecting the Dots, IEMed, Barcelona.
En línia, 17 de març
A Renewed Euro-Mediterranean Cooperation on Sustainable Aagri-food Systems for Food Security in the Region
Ponents: Filipo Amodeo Gravau, Nord d’Àfrica, Veïnatge Sud i Turquia, Direcció General de Veïnatge i Negociacions d’Ampliació, Comissió Europea, Brussel·les. Jenny Gilbert, coordinadora del projecte EuroMeSCo –Connecting the Dots, IEMed, Barcelona. Jesús González, responsable de Relacions Internacionals, Veïnatge i Assistència de Preadhesió, Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Comissió Europea, Brussel·les. Marko Lovec, professor associat de Relacions Internacionals, Universitat de Ljubljana.
En línia, 21 de març
Cooperation on Readmission in the Euro-Mediterranean Area and Beyond: Lessons Learned and Unlearned
Ponents: Jean-Pierre Cassarino, professor, Col·legi d’Europa, Bruges. Serena di Benedetto, responsable del sector de Readmissions, Migració Irregular i Retorns, Direcció General de Migracions i Afers d’Interior, Comissió Europea, Brussel·les. Lorenzo Gabrielli, investigador sènior, Grup de Recerca Interdisciplinar sobre Immigració (GRITIM), Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Jenny Gilbert, coordinadora del projecte EuroMeSCo – Connecting the Dots, IEMed, Barcelona. Delphine Perrin, investigadora, Institut de Recerca per al Desenvolupament, Universitat d’Aix – Marsella.
En línia, 27 d’abril
The Digital Transition in EU’s Southern Neighbourhood: Progress, Obstacles and Opportunities
Ponents: Jenny Gilbert, coordinadora del projecte EuroMeSCo – Connecting the Dots, IEMed, Barcelona. Manuel Langendorf, investigador independent, Londres. Arnaud Senn, responsable de Relacions Internacionals i Cooperació Multilateral i Econòmica, Direcció General de Xarxes de Comunicacions, Continguts i Tecnologia, Comissió Europea, Brussel·les.
EuroMeSCo Workouts
Cursos pràctics dirigits a investigadors de la xarxa EuroMeSCo que desitgen millorar les seves habilitats en una àrea determinada relacionada amb la recerca. En el marc del projecte Connecting the Dots, cofinançat per la UE i l’IEMed.
Cursos:
En línia, 1, 8, 15 i 22 de juny
Quantitative Methods for Social Science (R, SPSS, POWER BI, EXCEL)
Bernat Salbanyà Rovira, professor associat, Department d’Economia, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona.
En línia, 5, 12, 19 i 26 de juny
EU Funding Opportunities for Research and Think Tanks in the Euro-Mediterranean Region: Where Should I Start?
Jordi Escribà, director de projectes amb finançament europeu, B.Link Strategic Projects, Barcelona.
En línia, 4, 11, 18 i 25 d’octubre
From Research to Reach: Social Media Strategies for Think Tankers
Denica Yotova, responsable de Màrqueting de Xarxes Socials, Innovation in Politics Institute, Viena.
Casa Árabe, Madrid, 9 d’octubre
Think Tank Diplomacy: Conducting Fieldwork in times of Chrisis
En el marc del VI Euromed Young Researchers Forum
Lina Khatib, directora del Middle East Institute (MEI), SOAS, Universitat de Londres.
En línia, 4, 7, 11 i 14 de desembre
The Keys to Effective Field Work in the MENA Region
Abdalhadi Alijla, investigador associat, V-Dem Institute, Göteborg. Amel Boubekeur, sociòloga, École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS), París. Tasnim Chirchi, directora, Jasmine Foundation, Tunis.
EuroMeSCo Connect and Kick Off Meetings 2023
En el marc del projecte Connecting the Dots s’organitzen aquestes reunions que donen inici a la tasca dels diferents grups de recerca conjunts del darrer cicle anual del projecte, definits segons les prioritats identificades a les Pairing Consultations i que mobilitzen prop d’una trentena d’experts.
Connect and Kick off Meetings 2023:
En línia, 28 de juny
Implementing the CBAM: How are the EU’s Southern Neighbours Preparing and What Can the EU Do to Help
Membres del Grup de Recerca: Katja Biedenkopf, Universitat Catòlica de Lovaina. Michael Jakob, Mercator Research Institute, Berlín. Larbi Toumi, Ministeri d’Agricultura, Pesca, Desenvolupament Rural, Aigua i Boscos del Marroc, Rabat. Celine Yazbek, Issam Fares Institute, Beirut.
En línia, 18 d’octubre
The Future of the Southern Neighbourhood Policy: Scenarios and Policy Implications
Membres del Grup de Recerca: Emmanuel Cohen-Hadria, IEMed, Barcelona. Dalia Ghanem, Institut d’Estudis de Seguretat de la Unió Europea (EUISS), París. Kristina Kausch, German Marshall Fund of the US (GMFUS), Madrid. James Moran, Centre d’étude et prospective stratégique (CEPS), París.
En línia, 20 d’octubre
Megaprojects in the MENA Region
Membres del Grup de Recerca: Alexander Martin, South Mediterranean Univeristy, Tunis; Arab Reform Initiative, París. Tristano Sainati, Norwegian Bussiness School, Oslo. Hussein Suleiman, Al-Ahram Institute, El Caire. Michael Tanchum, Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR).
En línia, 23 de novembre
Perceptions of Schengen Visa Regulations and Processes in North African Countries
Membres del Grup de Recerca: Dina Abdel Fattah, professora assistent d’Economia, Universitat Americana del Caire. Tasnim Abderrahim, analista, Global Initiative against Transnational Organized Crime, Ginebra. Zine Labidine Ghebouli, investigador visitant, European Council on Foreign Relations (ECFR). Ali Zoubeidi, consultor sènior en migracions, Salé.
EuroMeSCo Public Impact Debates
A més dels Policy Impact Debates associats als grups d’estudi del projecte Connecting the Dots, s’organitzen diferents debats públics per presentar els EuroMeSCo Policy Studies resultants dels grups de treball del present cicle del projecte davant un públic format per organitzacions de la societat civil, el sector privat, universitats i centres de recerca. L’objectiu d’aquests debats públics és impulsar la difusió de la recerca duta a terme i crear sinergies.
En línia, 19 de setembre
Climate Change and Internal Human Mobility in the MENA Region
Col·laboració amb: Issam Fares Institute, Beirut
Ponents: Joseph Bahout, director, IFI, Beirut. Manale Abou Dagher, responsable del Programa sobre Canvi Climàtic i Medi Ambient, IFI, Beirut. Nadim Farajalla, director del Programa sobre Canvi Climàtic i Medi Ambient, IFI, Beirut. Samir Nassar, investigador, Programa sobre Canvi Climàtic i Medi Ambient, IFI, Beirut.
En línia, 2 de novembre
The Digital Transition in the EU’s Southern Neighbourhood: Progress, Obstacles and Opportunities
Col·laboració amb: Moroccan Institute for Policy Analysis (MIPA), Rabat Ponents: Francesco Colin, doctorand, Institut d’Estudis de Seguretat de la UE (ISS), Brussel·les; investigador sènior, MIPA, Rabat. Nermine el Saadany, vicepresidenta per a la regió MENA, Internet Society, El Caire. Hajar Idrissi, investigador sènior, MIPA, Rabat. Manuel Langendorf, investigador independent, Londres.
VI Euromed Young Researchers Forum. “Bridging Divides: Exploring Youth Approaches to Conflict Resolution in the Changing Euro-Mediterranean Region”
Ubicació: Casa Árabe, Madrid
Data: 9 d’octubre
Col·laboració amb: Ministeri d’Afers Exteriors, UE i Cooperació, Casa Árabe
Les dinàmiques de poder canviants, els conflictes emergents i els actors amb un influx creixent a l’espai mediterrani han tensat les aliances tradicionals donant lloc a una major competència pels recursos i per les àrees d’influència. A diferència dels tradicionals, els conflictes actuals incorporen campanyes de guerra cibernètica i desinformació en les que la tecnologia juga un paper fonamental fins i tot en la configuració de nous mecanismes de resolució de conflictes. En aquest context, el VI Fòrum de Joves Investigadors d’EuroMeSCo convida a una trentena de joves a debatre noves aproximacions i estratègies davant els conflictes que assetgen la Mediterrània, basades en la cooperació euromediterrània, la resolució de conflictes, el suport a la democràcia i el paper de les generacions més joves. En aquest sentit, els participants també tenen l’oportunitat d’explorar i discutir amb responsables polítics europeus estratègies per empoderar els joves perquè siguin actors clau en la construcció d’una regió euromediterrània més pacífica i estable.
Ponents: Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Aya Badr, doctoranda, Universitat del Caire. Jenny Gilbert, coordinadora del projecte EuroMeSCo, IEMed, Barcelona. Karim Hauser, responsable de Cultura i Relacions Internacionals, Casa Árabe, Madrid. Nadim Houry, director executiu, Arab Reform Initiative (ARI), París. Valentina Gruarin, analista júnior, Institut Austríac d’Afers Internacionals (OIIP), Viena. Mehmet Ilhanli, codirector, Young Peacebuilders of Turkey, Esmirna. Reef Itzhaki, coordinador de Relacions Governamentals i Exteriors, Institut Israelià de Polítiques Exteriors Regionals (Mitvim), Ramat Gan, Tel Aviv. Lina Khatib, directora, Middle East Institute (MEI), Escola d’Estudis Orientals i Africans (SOAS), Universitat de Londres. Camille Limon, coordinadora, Diplomeds – Consell de la Diplomàcia Mediterrània, Amsterdam. Mariam Mecky, investigadora independent, El Caire. Liel Maghen, codirector executiu, Israel Palestine Center for Regional Initiatives (IPCRI), Jerusalem. Jusaima Moaid-Azm Peregrina, doctoranda, Universitat de Granada. Sara Nowacka, analista del Programa Orient Mitjà i Àfrica, Institut Polonès d’Afers Internacionals (PISM), Varsòvia. Pablo Pastor, assistent acadèmic, Departament d’Estudis Interdisciplinaris Europeus, Col·legi d’Europa, Varsòvia. Jorge Piñera, tècnic de Recerca d’EuroMeSCo, IEMed, Barcelona. Brahim Ramli, coordinador de projectes, VJW International, Brussel·les. Guillem Riutord, cap de la Divisió de Prevenció de Conflictes i Suport a la Mediació (ISP 2), Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE), Brussel·les. Natalia Sancha, responsable de comunicacions estratègiques, Task Force Sud – MENA i Golf, Comunicacions Estratègiques i Anàlisi de la Informació, (SG STRAT 2), Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE), Brussel·les. Francesco Schiavi, assistent de recerca associat, MENA Centre, Institut d’Estudis de Política Internacional (ISPI), Milà. Abdullatif Sleibi, analista de dades sènior i responsable de projectes, PAX for Peace, Utrecht. Natália Tkáčová, coordinadora de projectes, Institut d’Estudis de Seguretat (PSSI) de Praga.
EuroMeSCo Business Platform 2023.
“The Global Gateway, a New Paradigm for Relations between the European Union and its Partners in the Mediterranean and Beyond”
Ubicació: Casa Árabe, Madrid
Data: 9 d’octubre
Col·laboració amb: Ministeri d’Afers Exteriors, UE i Cooperació, Casa Árabe.
L’estratègia de connectivitat Global Gateway de la Unió Europea s’ha convertit en un dels elements insígnia de l’agenda global comunitària. També és probable que guanyi un pes substancial com a paradigma de cooperació diferenciat en les relacions euromediterrànies. Per aquest motiu, la Plataforma Empresarial d’EuroMeSCo ofereix en aquesta edició una oportunitat única per a aplegar a operadors econòmics, responsables polítics i centres de pensament per debatre diversos aspectes relacionats amb la dimensió mediterrània de l’estratègia Global Gateway.
Ponents: Giorgia Abeltino, directora sènior per a Polítiques Públiques del Sud d’Europa i directora de Relacions Exteriors, Google, Roma. Fannie Agershou-Madsen, experta, Institut Danès d’Afers Internacionals (DIIA), Copenhaguen. Norman Albi, CEO, Estació de Cable Submarí de Barcelona – Sistema de Cable Submarí MEDUSA. Haizam Amirah-Fernández, analista sènior, Real Instituto Elcano, Madrid. Dawud Ansari, investigador associat, Institut Alemany d’Afers Internacionals i de Seguretat (SWP), Berlín. Rym Ayadi, fundadora i presidenta, Associació Euromediterrània d’Economistes (EMEA), Barcelona. Mohammed Baharoon, director, B’huth Public Policy Research Center, Dubai. Joseph Bahout, director, Issam Fares Institute, Universitat Americana de Beirut. Stefania Benaglia, responsable del Programa de Connectivitat Global, Centre d’Estudis Polítics Europeus (CEPS), Brussel·les. Houda Ben Janet, directora general, Observatori Mediterrani de l’Energia (OME), París. Adel Ben-Lassoued, director representant, Societat Tunisiana d’Electricitat i Gas (STEG), Tunis. San Bilal, director associat executiu sènior en funcions, Sustainable African Economies and Climate Action Centre for AfricaEurope relations (ECDPM), Brussel·les. Lorenzo Burgos, director adjunt d’Oficines de Representació, Banca Internacional, CaixaBank, Madrid. Víctor Burguete, investigador sènior, CIDOB, Barcelona. Oskar Chmiel, expert, Center for Social and Economic Research (CASE), Varsòvia. Emmanuel Cohen-Hadria, director de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies, IEMed, Barcelona. María Helena de Felipe, vicepresidenta, Foment del Treball Nacional, Barcelona. Andrea Dessì, assessor científic del Programa Mediterrània, Orient Mitjà i Àfrica; professor adjunt de Relacions Internacionals i Política Global, Istituto Affari Internazionali (IAI), Roma; Universitat Americana de Roma. Angelo Ferrante, secretari general, Associació d’Operadors de Sistemes de Transmissió de la Mediterrània (TSOs) per a l’Electricitat (Med-TSO); responsable d’Afers Europeus, Terna SpA, Roma. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. John Karydas, CEO, Renewables, Copelouzos Group, Atenes. Mark Furness, investigador sènior, Programa Inter and Transnational Cooperation, Institut Alemany de Desenvolupament i Sostenibilitat (IDOS), Bonn. Laury Haytayan, directora per a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, Institut de Governança dels Recursos Naturals, Brussel·les. Kristina Kausch, investigadora associada resident sènior, German Marshall Fund of the United States (GMFUS), Madrid. Mondher Khanfir, assessor sènior i consultor, Centre Africà per a la Transformació Econòmica (ACET), París. Zine Labidine, investigador associat visitant, Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR), París. María Lledó, secretària general per a la UE, Ministeri d’Afers Exteriors, UE i Cooperació, Madrid. Joaquim Llimona, director, CEI International Affairs, Barcelona. Cristina Lobillo, responsable, Energy Platform Task Force (EPTF), Direcció General d’Energia, Comissió Europea, Brussel·les. Irene Lozano, directora general, Casa Árabe, Madrid. Luis Mateos, sotsdirector general de Relacions Econòmiques Bilaterals i Diplomàcia Econòmica, Ministeri d’Afers Exteriors, UE i Cooperació, Madrid. Kim B. Olsen, investigador associat, Consell Alemany de Relacions Exteriors (DGAP), Berlín. Olivia Orozco, coordinadora del Programa Econòmic, Casa Árabe, Madrid. Alberto Palacios, director tècnic, Centre d’Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental (CETMO), Barcelona. Jean-Loup Samaan, investigador associat, Institut Francès de Relacions Internacionals (IFRI), París. Ricardo Sánchez-Blanco, sotsdirector general, Ministeri d’Afers Exteriors, UE i Cooperació, Madrid. Bernard Siman, investigador associat sènior, Egmont Royal Institute for International Relations, Brussel·les. Tarek Tawfik, vicepresident, Federació d’Indústries Egípcies i Centre Egipci d’Estudis Econòmics; president, Cambra de Comerç dels Estats Units a Egipte, El Caire. Andrea Tinagli, representant del Banc Europeu d’Inversions davant la UpM. Jordi Torrent, director d’Estratègia, Port de Barcelona; secretari general, MEDPorts. Henrike Trautmann, directora en funcions per a la Mediterrània Sud i Turquia, Direcció General de Veïnatge i Negociacions d’Adhesió, Comissió Europea, Brussel·les. Ozlem Tur, professor associat, Centre d’Estudis Europeus, Universitat Tècnica de l’Orient Mitjà (METU), Ankara. Harry Tzimitras, director, Peace Research Institute Oslo (PRIO) – Cyprus Centre, Nicòsia.
Conferència Anual d’EuroMeSCo 2023.
“From the
Euro-Mediterranean Partnership to a Euro-Mediterranean Geostrategic Alliance”
En el marc de la Presidència Espanyola del Consell de la Unió Europea
Ubicació: Ministeri d’Afers Exteriors, UE i Cooperació, Madrid
Dates: 10 i 11 d’octubre
Col·laboració amb: Ministeri d’Afers Exteriors, UE i Cooperació.
Com a resultat de la invasió russa d’Ucraïna, la cooperació de la Unió Europea amb els seus veïns del sud s’ha intensificat per tal de mitigar algunes de les seves conseqüències socioeconòmiques més adverses, com per exemple la crisi de subministrament d’alimentas bàsics; però també per abordar conjuntament una sèrie de desafiaments geoestratègics i energètics que, si bé ja existien degut al canvi climàtic, s’han vist intensificats per l’esclat del conflicte ucraïnès. Aquest nou escenari ha obert nous horitzons per a les relacions euromediterrànies i demana reflexionar sobre com els mecanismes i institucions de cooperació euromediterrània existents poden consolidar una adaptació a aquesta nova realitat, oferint condicions propícies per a associacions en peu d’igualtat. En la mateixa línia, la creació de la Comunitat Política Europea amb els veïns orientals de la Unió, amb dues cimeres el 2023, a Bulboaca el mes de juny i a Granada el mes d’octubre, demana esforços renovats i paral·lels per inculcar un nou dinamisme a la dimensió meridional de la Política Europea de Veïnatge, precisament en l’any en què s’acompleix el seu 20è aniversari. Conscient de la magnitud d’aquests reptes, la conferència anual d’EuroMeSCo aplega a Madrid, amb motiu de la presidència semestral espanyola de la UE, a representants dels principals think-tanks en l’àmbit de les relacions euromediterrànies, per aportar claus i estratègies que permetin a la UE consolidar un model de cooperació energètica que fonamenti relacions geoestratègiques renovades i sòlides amb els països socis mediterranis i establir mecanismes de cooperació efectius en matèria de seguretat i resolució de conflictes. Addicionalment, les sessions paral·leles i híbrides de la conferència aborden la diplomàcia dels desastres naturals partint de les catàstrofes patides aquest any principalment per Síria, Turquia, Grècia, el Marroc o Líbia o els incendis que han assolat la regió; les repercussions dels cops militars al Sahel; les conseqüències d’un 2024 marcat per processos electorals a nombrosos països de la regió; o els aspectes que han de consolidar el paper de la UE com actor geoestratègic decisiu: els acords migratoris, les relacions euroturques, la reforma de la narrativa europea al nord d’Àfrica o la competència al propi espai euromediterrani amb potències externes com la Xina, Rússia o l’Índia.
Ponents: Álvaro Albacete, subsecretari general, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Rabha Allam, cap del Programa d’Estudis sobre Terrorisme i Extremisme Violent, Al-Ahram Center for Political and Strategic Studies (ACPSS), El Caire. Başak Alpan, professor associat, Universitat Tècnica de l’Orient Mitjà (METU), Ankara. Haizam Amirah-Fernández, analista sènior, Real Instituto Elcano, Madrid. Joseph Bahout, director, Issam Fares Institute, Universitat Americana de Beirut. Houda Ben Janet, directora general, Observatori Mediterrani de l’Energia (OME), París. Silvia Colombo, investigadora principal i assessora de docència, Col·legi de Defensa de l’OTAN; membre associada, Istituto Affari Internazionali (IAI), Roma. Luis Cuesta, subsecretari d’Estat d’Afers Exteriors, Ministeri d’Afers Exteriors, UE i Cooperació, Madrid. Andrea Dessì, assessor científic del Programa Mediterrània, Orient Mitjà i Àfrica; professor adjunt de Relacions Internacionals i Política Global, Istituto Affari Internazionali (IAI), Roma; Universitat Americana de Roma. Gonzalo Escribano, analista sènior i director del Programa Energia i Canvi Climàtic, Real Instituto Elcano, Madrid. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Dalia Ghanem, analista sènior, Institut d’Estudis de Seguretat de la Unió Europea (EUISS), París. Zine Labidine Ghebouli, investigador associat visitant, Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR), París. Cengiz Günay, director, Institut Austríac d’Afers Internacionals (OIIP), Viena. Laury Haytayan, directora per a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, Institut de Governança dels Recursos Naturals, Brussel·les. Ezgi Irgil, investigador associat, Institut Suec d’Afers Internacionals (UI), Estocolm. Juha Jokela, director del Programa, UE i Competitivitat Estratègica, Institut Finlandès d’Afers Internacionals (FIIA), Helsinki. Kristina Kausch, investigadora associada resident sènior, German Marshall Fund of the United States (GMFUS), Madrid. Salam Kawakibi, director de l’oficina a París de l’Arab Centre for Research and Policy Studies de Doha. Lina Khatib, directora, Middle East Institute (MEI), Escola d’Estudis Orientals i Africans (SOAS), Universitat de Londres. Roee Kibrik, director de Recerca, Institut Israelià de Polítiques Exteriors Regionals (Mitvim), Ramat Gan, Tel Aviv. Antón Leis, director, Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), Madrid. Cristina Lobillo Borrero, responsable, Energy Platform Task Force (EPTF), Direcció General d’Energia, Comissió Europea, Brussel·les. Nickolay E. Mladenov, excoordinador especial de Nacions Unides per al Procés de Pau a l’Orient Mitjà i l’Iraq; exministre d’Afers Exteriors i de Defensa de Bulgària; director general, Acadèmia Diplomàtica Anwar Gargash, Abu Dhabi. Erzsébet N. Rózsa, investigadora associada sènior, Institut d’Economia Mundial (IWE), Budapest. Beatriz Salvador, sotsdirectora de la Divisió d’Afers Regionals MENA 1, Servei Europeu d’Acció Exterior, Brussel·les. JeanLoup Samaan, investigador associat, Institut Francès de Relacions Internacionals (IFRI), París. Dorothée Schmid, directora del Programa Turquia i Orient Mitjà, Institut Francès de Relacions Internacionals (IFRI), París. Johannes Späth, investigador, Institut Austríac de Relacions Internacionals (OIIP), Viena. Harry Tzimitras, director, Peace Research Institute Oslo (PRIO) – Cyprus Centre, Nicòsia. Alberto Ucelay Urech, director general per al Magrib, la Mediterrània i l’Orient Mitjà, Ministeri d’Afers Exteriors, UE i Cooperació, Madrid. Kataryna Wolczuk, titular de la càtedra de Política Europea de Veïnatge, Col·legi d’Europa – Campus de Natolin, Varsòvia.
Altres iniciatives
Presentació de l’informe “Prospects of Reinvigorating the Middle East Peace Process: a Possible Joint EUUS Undertaking?”
Ubicació: Parlament Europeu, Brussel·les
Data: 25 de gener
Col·laboració amb: Center for Social and Economic Research (CASE), Comissió d’Afers Exteriors del Parlament Europeu.
La resolució de la disputa israelianopalestina ha estat tradicionalment un tema d’interès estratègic i comú per a la Unió Europea i els Estats Units. El procés de pau de l’Orient Mitjà es va iniciar a través de la Conferència de Madrid de 1991 copatrocinada per la Unió Soviètica i els Estats Units. Tanmateix, els fets més recents, com els enfrontaments a Gaza i els actes de violència a Cisjordània que van començar l’estiu del 2022, demostren que malgrat les nombroses iniciatives dels actors internacionals, aquests esforços han fracassat. En aquest context, aquest estudi recomana com hauria d’actuar la UE respecte al conflicte israelianopalestí per recuperar la influència sobre el procés de pau de l’Orient Mitjà i recuperar la legitimitat a l’escena global.
Ponents: Emmanuel Cohen-Hadria, director de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies, IEMed, Barcelona. Zaha Hassan, Programa d’Orient Mitjà, Carnegie Endowment for International Peace; Washington. Daniel Levy, president del projecte U.S./Middle East (USMEP), Londres. Željana Zovko, membre del Grup Parlamentari Popular, Parlament Europeu.
Conferència “What Does It Take to Define a More Geopolitical and Coherent EU Foreign Policy in the Eastern Mediterranean?”
Ubicació: Hotel Thon, Brussel·les
Dates: 9 i 10 de març
Col·laboració amb: Konrad Adenauer Stiftung (KAS)
L’anàlisi de les situacions polítiques, econòmiques i socials del Líban, Turquia, Egipte i Jordània ocupa la segona edició d’aquesta trobada d’antics ambaixadors europeus davant diferents països del Veïnatge Sud; un format que l’IEMed i la KAS van crear l’any 2022 per a debatre la coherència de la política exterior europea a la regió a la llum dels nous desenvolupaments i contribuir als debats permanents i urgents en el si de la Unió i dels seus estats membres. Si la primera edició va centrar la seva atenció en el Magrib, la present trobada aborda la situació de la Mediterrània oriental, particularment al voltant del debat sobre com la política exterior de la UE ha d’esdevenir més geopolítica i coherent arran de la invasió russa d’Ucraïna.
Ponents: Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Joseph Bahout, director, Issam Fares Institute, Beirut. Aránzazu Bañón Dávalos, exambaixadora d’Espanya a Jordània. Farah Bdour, directora de Programes, Amman Center for Peace and Development, Amman. Corinne Breuzé, exambaixadora de França a Jordània. Christian Clages, exambaixador d’Alemanya al Líban. Emmanuel Cohen-Hadria, director de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies, IEMed, Barcelona. Berk Esen, professor assistent de Ciència Política, Universitat Sabancı, Istanbul. Luis Felipe Fernández de la Peña, exambaixador d’Espanya a Turquia. José María Ferré de la Peña, exambaixador d’Espanya al Líban. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Massimo Gaiani, exambaixador d’Itàlia a Turquia. Adel Abdel Ghafar, membre associat i director de Programa, Middle East Council on Global Affairs, Doha. Ramón Gil-Casares Satrústegui, exambaixador d’Espanya a Egipte. Carl Hallengard, director general adjunt, Department d’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica, Servei Europeu d’Acció Exterior, Brussel·les. James Moran, exambaixador de la Unió Europea a Egipte i Jordània. Marc Pierini, exambaixador de la Unió Europea a Tunísia, Líbia, Síria, Marroc i Turquia. Eberhard Pohl, exambaixador d’Alemanya a Turquia. Birgitta Siefker-Eberle, exambaixadora d’Alemanya a Jordània i Líban. Thomas Volk, director, Programa Regional de Diàleg Polític a la Mediterrània Sud (PolDiMed), Konrad Adenauer Stiftung (KAS), Tunis. Volkmar Wenzel, exambaixador d’Alemanya a Síria.
Presentacions de l’informe
“Climate
Change and Migration. Understanding Factors, Developing Opportunities in the Sahel Zone, West Africa and the Maghreb”
El canvi climàtic com a causa de desplaçaments humans i com a factor multiplicador del risc en els desplaçaments humans a l’Àfrica Occidental, el Magrib i la regió del Sahel, són els temes centrals abordats per aquesta publicació conjunta de l’IEMed i la Fundació Friedrich Neumann – Madrid.
Presentacions:
Unió per la Mediterrània, Palau de Pedralbes, Barcelona, 4 de maig
Ponents: Roger Albinyana, director general, IEMed, Barcelona. Xavier Aragall, responsable de Migracions i de l’Enquesta Euromed, IEMed, Barcelona. Amal El Ouassif, especialista en Relacions Internacionals, Policy Center for the New South, Rabat. Anna Ferro, responsable de Migració i Desenvolupament, Centro Studi di Politica Internazionale (CeSPI), Milà. Helena Hahn, analista de Polítiques de Migració i Diversitat Europea, European Policy Centre (EPC), Brussel·les. David Henneberger, cap d’oficina d’Espanya, Itàlia, Portugal i Diàleg Mediterrani, Fundació Friedrich Naumann, Madrid. Matías Ibáñez, gestor de projectes, Àrea de Polítiques, MedWaves, Barcelona. Grammenos Mastrojeni, sotsdirector general sènior d’Energia i Acció Climàtica, Unió per la Mediterrània, Barcelona.
Casa Árabe, Madrid, 29 de juny
En el marc del Mediterranean Festival for Freedom – MedFest 2023
Ponents: Xavier Aragall, responsable de Migracions i de l’Enquesta Euromed, IEMed, Barcelona. Anna Ferro, investigadora en Migració i Desenvolupament, Centro Studi di Politica Internazionale (CeSPI), Roma. Rebeca González Camacho, directora de Disseny Participatiu i Seguiment de Polítiques de Drets Humans de la Ciutat de Mèxic. Grammenos Mastrojeni, sotsdirector general d’Energia i Acció Climàtica, Unió per la Mediterrània, Barcelona.
Universitat Mohamed VI, Rabat, 3 de novembre
Col·laboració amb: Policy Centre of the New South (PCNS)
En el marc del workshop “Towards a Better Framework to Address Climate Change Displacement and Emergencies in the Caribbean, North Africa, and Globally” organitzat per la Universitat Mohamed VI de Rabat, la Fundació Friedrich Naumann i l’International Development Research Centre (IDRC) del Canadà.
Ponents: Odilia Abreu, gestora de projectes sènior, Diàleg Mediterrani, Fundació Friedrich Naumann, Madrid. Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Xavier Aragall, responsable de Migracions i de l’Enquesta Euromed, IEMed, Barcelona. Amal El Ouassif, especialista en Relacions Internacionals, Policy Center for the New South, Rabat. Anna Ferro, investigadora en Migració i Desenvolupament, Centro Studi di Politica Internazionale (CeSPI), Roma. David Henneberger, cap d’oficina d’Espanya, Itàlia, Portugal i Diàleg Mediterrani, Fundació Friedrich Naumann, Madrid. Matías Ibáñez, gestor de projectes, Àrea de Polítiques, MedWaves, Barcelona. Grammenos Mastrojeni, sotsdirector general d’Energia i Acció Climàtica, Unió per la Mediterrània, Barcelona.
Universitat Nova de Lisboa, 23 de novembre
Col·laboració amb: Policy Centre of the New South (PCNS)
En el marc de la Jornada Africa XXI
Ponents: Xavier Aragall, responsable de Migracions i de l’Enquesta Euromed, IEMed, Barcelona. Amal El Ouassif, especialista en Relacions Internacionals, Policy Center for the New South, Rabat.
Expo City, Dubai, 3 de desembre
En el marc de la Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic Dubai 2023 (COP28)
Ponents: Amal El Ouassif, especialista en Relacions Internacionals, Policy Center for the New South, Rabat. Matías Ibáñez, gestor de projectes, Àrea de Polítiques, MedWave, Barcelona. Grammenos Mastrojeni, sotsdirector general d’Energia i Acció Climàtica, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Valeria Sinisi García, gestora del projecte Mediterranean Dialogue, Friedrich Naumann Foundation, Madrid.
Barcelona Summer School of the Mediterranean and the Middle East
Ubicacions: Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI), Blanquerna – Universitat Ramon Llull, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
Dates: del 3 al 7 de juliol Col·laboració amb: IBEI, Blanquerna – Universitat Ramon Llull, Diplocat – Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, PRIO Cyprus Centre, PRIO Middle East Centre, Universitat Aga Khan, CCCB.
L’edició 2023 de l’Escola consta d’una sèrie de cursos interactius, impartits per experts de renom internacional, que aborden un ampli ventall de temes com la geopolítica i les relacions internacionals a la Mediterrània i l’Orient Mitjà, la gestió de crisis als països àrabs, la política exterior europea envers els països MENA, la guerra d’Ucraïna, la política energètica a la Mediterrània, l’islam polític, el vincle entre política i cinema a la regió, la geopolítica de l’esport i la cultura o el poder i la perspectiva de gènere als països del sud de la Mediterrània. Aquest programa formatiu, que enguany arrenca amb una conferència inaugural sobre les dinàmiques de revolució i contrarevolució al Món Àrab, es complementa amb tallers i grups de discusió i diverses visites culturals i d’estudi a Barcelona.
Professorat: Jamie Allinson, Universitat d’Edimburg. Elisabet Cabeza, Blanquerna – Universitat Ramon Llull, Barcelona. Katerina Dalacoura, London School of Economics and Political Science, Londres. Aurèlia Mañé, Universitat de Barcelona. Lena Meari, Universitat de Birzeit, Ramallah. Umut Özkırımlı, IBEI; Blanquerna – Universitat Ramon Llull, Barcelona. Yezid Sayigh, Carnegie Endowment for International Peace, Beirut. Eduard Soler Lecha, Universitat Autònoma de Barcelona. Leif Stenberg, Institut per a l’Estudi de les Civilitzacions Musulmanes, Universitat Aga Khan, Londres. Lurdes Vidal, IBEI; Blanquerna – Universitat Ramon Llull, Barcelona. Sarah Wolff, Universitat Queen Mary, Londres.
“La
Tunisie face aux mutations géopolitiques à l’ère de la digitalisation”
Ubicació: Hotel Alhambra Thalasso, Yasmine Hammamet
Dates: 19 i 20 d’octubre
Col·laboració amb: Réalités, Representació de la UE a Tunísia.
La present edició d’aquest fòrum de consolidada trajectòria com a punt de reunió i de referència per als experts en les relacions entre Europa i el Magrib, amb un focus especial en Tunísia, dedica la seva atenció als desafiaments que el país nord-africà afronta i haurà d’afrontar davant el context de creixent conflictivitat geopolítica a l’espai euromediterrani i les seves àrees confrontants i l’avenç de l’era digital. Així, les sessions del fòrum debaten les oportunitats que pot oferir una associació euromediterrània amb bases renovades per a abordar un ampli ventall de reptes com el fenomen migratori en tant que qüestió geoestratègica; la inversió en infraestructures i l’accés a les noves tecnologies per a una transformació digital exitosa i inclusiva en termes financers, industrials, comercials i especialment laborals, camp en el que la fugida de cervells i més recentment la fugida d’start-ups suposen amenaces addicionals per a una economia tunisiana que actualment afronta una severa crisi.
Ponents: Hichem Abdennadher, cap del Projecte Industrie 4.0 en Tunisie, Tunis. Karim Ahres, vicepresident, Conect Digital, Tunis. Rym Akremi Ben Dhief, exdirectora general, Top Net; directora general, Tunisie Telecom, Tunis. Xavier Aragall, responsable de l’Enquesta Euromed i Migracions, IEMed, Barcelona. Ameur Bchir, expresidenta i directora general de la Societat Tunisiana de Gas i Electricitat; cofundadora de la Societat Italotunisiana d’Interconnexió Elèctrica (ELMED), Tunis. Hakim Ben Hammouda, exministre de Finances de Tunísia. Nizar Ben Neji, ministre de Tecnologies de la Comunicació de Tunísia. Adel Ben Youssef, professora, Universitat de la Costa Blava, Niça. Slim Ben Youssef, president, FACE06, Niça. Feriel Chabrak, directora general, Banque de Tunisie et des Emirats, Tunis. Ourida Chalouati, sotsdirector, Ministeri d’Indústria i Petites i Mitjanes Empreses, Tunis. Tarek Chelaifa, director sènior, GSMA, Tunis. Afif Chelbi, exministre d’Indústria de Tunísia i expresident del Consell d’Anàlisi Econòmica, Tunis. Marcus Cornaro, ambaixador de la UE a Tunísia. Lotfi Dabbabi, director general, QNB, Tunis. Mounir Dahmani, professor assistent, Universitat de Gafsa. Maurice E. Dawson, professor assistent, Institut Tecnològic d’Illinois; director del Centre per a al Ciberseguretat i l’Educació dels Estats Units, Chicago. Rafik Feki, director de gestió de Programes de Desenvolupament Industrial i Transformació Digital, ONUDI, Viena. Luis Felipe Fernández de la Peña, exambaixador d’Espanya a Rússia i Turquia; exdirector general al Ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya i al Servei Europeu d’Acció Exterior. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Mourad Fradi, president de la Cambra de Comerç Italotunisiana; Mazars – Tunisie, Tunis. Kaies MejriI, director general, AFI, Tunis. Josephine Frantzen, ambaixadora dels Països Baixos a Tunísia. Nejia Gharbi, directora general CDC, Tunis. Kawther Ghedira, directora, ELESLEK, Tunis. Anis Jaziri, president, Tunisian African Business Council, Tunis. Moundir Lassasi, director, CREAD, Alger. Mohamed Ali Madani, Fundador de la start-up Digital Cultural Expérience, Tunis. Karima Mahmoudi, directora general, Observatori de l’Organisme Nacional de Telecomunicacions, Tunis. Radhi Meddeb, president del Consell del Centre Financer per als Emprenedors, Tunis. Mohamed Miled, responsable del Projecte d’Integració Regional Expertise France a Tunísia, Tunis. Lilia Naas, International Trade Center, Ginebra. Skander Naija, director general, AMI Assurances, Tunis. Salvatore Fabio Nicolosi, professor assistent de Dret Europeu i Internacional, Universitat d’Utrecht. Fatma Raach, professora universitària especialista en migracions, Tunis. Jean-Luc Revèreault, cap de la Representació Regional del BEI a Tunísia. Anas Rochdi, director adjunt de Novation City i de l’Associació Tunisiana de Tecnoparcs, Tunis. Amel Saidane, emprenedora, Tunisia Startups, Tunis. Kaïs Sanchou, director, Jumia, Tunis. Ramzi Sandi, director general, SAIPH, Tunis. Kais Sellami, PDG, Discovery Group; president, Federació Nacional de les TIC, UTICA, Tunis. Ahmed Taktak, fundador, PoSlik-Startup, Tunis. Sepponen Teemu, ambaixador de Finlàndia a Tunísia. Slim Tlatli, exministre d’Ocupació i d’Inserció Juvenil de Tunísia. Taieb Zahar, president, Forum International de Réalités, Tunis.
XIV Fòrum Euromed de la Fundació Campalans i la Friedrich Ebert Stiftung
Ubicació: IEMed, Barcelona
Data: 11 de desembre
Col·laboració amb: Fundació Rafael Campalans, Friedrich Ebert Stiftung
La trobada d’enguany, auspiciada per la Fundació Campalans i l’IEMed per a fomentar el debat sobre la conjuntura en què es troba la regió mediterrània, para atenció al paper que pot jugar la situació de crisi múltiple a la Mediterrània com a catalitzador o bé com a fre per a la transformació regional i els nous paradigmes de desenvolupament sostenible, just i inclusiu que poden propiciar la doble transició verda i digital a una regió altament afectada pel canvi climàtic i canvis dràstics en les piràmides poblacionals.
Ponents: Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Oriol Barba, director, MedCities, Barcelona. Farah Bdour, directora, Seeds of Peace; directora de Programes, Center for Peace and Development (ACPD), Amman; membre, Bosserman Center for Conflict Resolution, Universitat de Salisbury. Mireia Belil, geògrafa especialitzada en Desenvolupament, Barcelona. Emmanuel Cohen-Hadria, director de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies, IEMed, Barcelona. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Mondher Khanfir, assessor de Política de Governabilitat i Innovació, París. José Montilla, president, Fundació Rafael Campalans, Barcelona. Sílvia Paneque, diputada al Parlament de Catalunya, Barcelona. Pau Solanilla, director, Fundació Rafael Campalans, Barcelona. Claire Spencer, investigadora principal visitant, Policy Institute, King’s College, Londres. Lurdes Vidal, professora, Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, Universitat Ramon Llull, Barcelona.
Reunió del Grup Magrib-Màixriq (MaMa) del Consell de la Unió Europea
En el marc de la Presidència Espanyola del Consell de la Unió Europea
Ubicacions: Palau de Pedralbes i Sala Carreras Candi (MUHBA), Barcelona
Dates: 14 i 15 de desembre
Col·laboració amb: Consell de la Unió Europea, Servei Europeu d’Acció Exterior, Unió per la Mediterrània, Ministeri d’Afers Exteriors, UE i Cooperació, Ajuntament de Barcelona.
L’IEMed coorganitza la visita a la Secretaria General de la Unió per la Mediterrània dels delegats nacionals del Grup MagribMàixriq (MaMa) del Consell Europeu per a conèixer la metodologia de treball i els procediments de la UpM així com la tasca que desenvolupa en les àrees d’Energia i Acció Climàtica; Aigua, Medi Ambient i Economia Blava; Afers Socials i Civils; Desenvolupament Econòmic i Ocupació; Transport i Desenvolupament Urbà; i Educació Superior i Recerca. Amb motiu d’aquesta visita, l’Institut també organitza una sessió per donar a conèixer la seva activitat, especialment l’Enquesta Euromed i els seus resultats, i un debat acadèmic sobre la situació actual a l’Orient Mitjà i les possibles contribucions que podria fer la UE.
Participants: Almotaz Abadi, vicesecretari general d’Aigua, Medi Ambient i Economia Blava, UpM. Roger Albinyana, director gerent, IEMed. Krisztina Anda, delegada del Grup MaMa, Hongria. Pablo Barbará Gómez, delegat del Grup MaMa, Espanya. Adrian Bourceanu, delegat del Grup MaMa, Romania. Maria Brylinska, delegada del Grup MaMa, Polònia. Teresa Castillo Campo, responsable de programes, Direcció General de Veïnatge i Negociacions d’Ampliació, Comissió Europea. Emmanuel Cohen-Hadria, director de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies, IEMed. Chrysanthos Constantinou, delegat del Grup MaMa, Xipre. Hamed El Etreby, assessor econòmic sènior, Divisió de Desenvolupament Econòmic i Ocupació, UpM. Abdelkader El Khissassi, vicesecretari general de Desenvolupament Econòmic i Ocupació, UpM. Erdal Sabri Ergen, vicesecretari general de Transports i Desenvolupament Urbà, UpM. Nimrod Goren, president i fundador, Mitvim, Petaj Tikva, Tel Aviv; investigador associat per a Afers Israelians, Middle East Institute, Washington. Sarah Grauls, delegada del Grup MaMa, Bèlgica. John Paul Grech, vicesecretari general d’Afers Socials i Civils, UpM. Nasser Kamel, secretari general, UpM. Birgit Loeser, directora de la Divisió d’Afers Regionals d’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE). Alejandra Luyckx Martínez, delegada del Grup MaMa, Espanya. Mario Mertineć, delegat del Grup MaMa, Croàcia. Grammenos Mastrojeni, vicesecretari general sènior d’Energia i Acció Climàtica; vicesecretari general en funcions d’Educació Superior i Recerca. Vera Mazzara, Secretaria General del Consell Europeu. Kai Müürsepp, delegada del Grup MaMa, Estònia. Ewa Nilsson, presidenta del Grup MaMa, Suècia. André Oliveira, delegat del Grup MaMa, Portugal. Anders Østervang, president del Grup de Treball Orient Mitjà – Golf (MoG), SEAE, Consell Europeu. Tsjebbe Paulussen, delegat del Grup MaMa, Països Baixos. Magdalena Peyrer-Heimstaett, delegada del Grup MaMa, Àustria. Louis Racine, delegat del Grup MaMa, França. Justin Ryan, delegat del Grup MaMa, Irlanda. Abderarhman Salah, ambaixador retirat i exassistent del Ministeri Egipci d’Afers Exteriors, El Caire. Nele Sauer, delegada del Grup MaMa, Alemanya. Rahela Sibal, delegada del Grup MaMa, Eslovènia. Tereza Smejkalova, delegada del Grup MaMa, Txèquia. Marcelle Troisi, delegada del Grup MaMa, Malta. Danielus Turskis, delegat del Grup MaMa, Lituània. Antonella Uneddu, delegada del Grup MaMa, Itàlia. Bruno Vultos, Servei Europeu d’Acció Exterior; membre del Grup MaMa.
3. Àrees
3.3. Desenvolupament Sostenible i Integració Regional
OBJECTIUS
Àrea d’anàlisi i incidència en les polítiques mediterrànies regionals i en la consecució dels objectius d’integració econòmica, desenvolupament humà i desenvolupament sostenible d’ambdues ribes de la Mediterrània. Vinculada a les iniciatives i organitzacions de cooperació regional com la Unió per la Mediterrània i el Fòrum de la Mediterrània Occidental vinculat al Diàleg 5+5, així com als actors econòmics i socials i les seves xarxes de cooperació, l’àrea gestiona les secretaries tècniques de les xarxes MedThink 5+5, MED Confederation i Euro-Mediterranean Guarantee Network (EMGN).
Programa Agenda 2030 a la Mediterrània
Med Dialogues +2030 “A Changing Mediterranean Climate: When Adaptation Becomes a Priority”
Ubicació: CaixaForum Macaya, Barcelona
Dates: del 20 de setembre al 13 de desembre
Col·laboració amb: Fundació La Caixa i Oficina a Barcelona del Club de Roma
El canvi climàtic és una realitat. Malgrat això, mentre que els seus impactes s’acceleren i són cada cop més presents en les nostres vides quotidianes, assolir els objectius climàtics de l’Acord de París sembla més llunyà com mai. En aquest context, conceptes com adaptació, ajust i preparació han esdevingut un imperatiu vital per a la conca mediterrània, considerada un punt calent especialment vulnerable a l’escalfament global. Es necessiten voluntat política, inversions i solucions pràctiques per reduir l’exposició als riscos climàtics, compensar les pèrdues i aprofitar noves oportunitats. La tercera edició dels Med Dialogues +2030 pretén facilitar el debat, compartir coneixement i fomentar solucions innovadores que puguin ajudar els governs i les comunitats a adaptar-se i prosperar davant els reptes climàtics.
Diàlegs:
20 de setembre
Inauguració del cicle
Ponents: Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Jaume Lanaspa, president de l’Oficina de Barcelona, Club de Roma, Barcelona. Bàrbara Pons Giner, comissionada per a l’Agenda 2030, Ajuntament de Barcelona.
Sessió 1. “Are We Ready for the Heat? Exploring Climate Adaptation Needs in the Mediterranean”
Ponents: Judit Alonso, periodista especialitzada en canvi climàtic i medi ambient, Barcelona. Carol Chouchani Cherfane, directora, Centre Àrab per a Polítiques sobre Canvi Climàtic, UN-CESPAO, Beirut. Elen Lemaitre-Curri, directora adjunta, Centre d’Estudis Agronòmics Avançats, Montpeller. Mamphela Ramphele, copresidenta, Club de Roma.
4 d’octubre
Sessió 2. “Adaptation in Coastal Areas: How Are We Bracing for Sea Level Rise?”
Ponents: Agustín Sánchez-Arcilla, professor, Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona. Sònia Sánchez, periodista, diari Ara. Maria Snoussi, professora, Universitat Mohammed V, Rabat.
18 d’octubre
Sessió 3. “Farming in a Hotter Climate: Adaptation Strategies for a Resilient Mediterranean Agriculture”
Ponents: Enrique Doblas-Miranda, investigador i responsable de Transferència, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Universitat Autònoma de Barcelona. Valentina Mereu, investigadora de la Divisió d’Impacte Agrícola, Forestal i en Ecosistemes, Fundació Centre Euromediterrani sobre Canvi Climàtic, Lecce. Ali Rhouma, professor de Recerca Agrícola; gestor de projectes, Fundació PRIMA, Barcelona.
8 de novembre
Sessió 4. “Urban Areas: How Are Mediterranean Cities Innovating to Cope with the Climate Crisis”
Ponents: Oriol Barba, director, MedCities, Barcelona. Mert Türkben, especialista en Relacions Exteriors del municipi d’Esmirna. Bàrbara Pons Giner, comissionada per a l’Agenda 2030, Ajuntament de Barcelona.
22 de novembre
Sessió 5. “Forests Under Stress: Prospects for Nature Protection and Regeneration”
Ponents: Patricia Carbonell, directora de l’oficina de REVOLVE a Barcelona. Magda Bou Dagher-Kharrat, professora i investigadora, Facilitat Mediterrània de l’Institut del Bosc Europeu, Barcelona. Jordi Vayreda Duran, investigador del Projecte Recuperació Forestal, Conservació i Resiliència al CO2, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Universitat Autònoma de Barcelona.
13 de desembre
Sessió 6. “Changing Seas: Adaptation of the Fisheries in the Mediterranean Basin”
Ponents: Jason Hall-Spencer, professor de Biologia Marina; investigador del projecte RELIONMED Life+, Universitat de Plymouth. Nathalie Hilmi, investigadora en Economia Mediambiental, Centre Científic de Mònaco. Alicia Pérez-Porro, sotsdirectora, CREAF – UAB, Barcelona.
Cloenda
Ponents: Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Jaume Lanaspa, president de l’Oficina de Barcelona, Club de Roma, Barcelona. Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.
Seminari “A Common Green Horizon: Exploiting the Full Potential of the EU-Morocco Green Partnership”
En el marc de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea
Ubicació: Centre for European Policy Studies (CEPS), Brussel·les
Data: 27 d’octubre
Col·laboració amb: CEPS, Missió del Marroc davant la Unió Europea i l’OTAN.
L’amenaça existencial que suposa l’emergència climàtica i la degradació del medi ambient fa inevitable un canvi dràstic en els nostres models econòmics per garantir un futur sostenible. La decidida resposta de la Unió Europea per aconseguir la neutralitat climàtica l’any 2050 es materialitza en el Pacte Verd de la UE, en estreta cooperació amb altres zones del món, especialment els països de l’àrea de Veïnatge Sud, a on l’escalfament global avança més ràpidament i on el Marroc ha esdevingut líder regional en acció climàtica i transició verda després de més d’una dècada de trajectòria de l’Estratègia Nacional per al Desenvolupament Sostenible (NSSD) i el Pla Marroc Verd. És en aquest context que el Marroc i la Unió Europea van signar el 18 d’octubre de 2022 la primera associació de la dimensió exterior del Pacte Verd de la UE per accelerar la convergència bilateral en sostenibilitat energètica i mediambiental. Aquest seminari, que compta amb finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional i Desenvolupament (AECID), reuneix decisors d’ambdues parts per a avaluar el potencial d’aquesta cooperació avançada en el desenvolupant d’energies renovables i les possibilitats per a estendre’l a altres països de la regió mediterrània.
Ponents: Diana Acconcia, directora d’Afers Internacionals i Finances Climàtiques, Comissió Europea, Brussel·les. Cinzia Alcidi, directora de Recerca, CEPS, Brussel·les. Antoine Apprioual, responsable de l’Àrea de Desenvolupament Sostenible i Integració Regional, IEMed, Barcelona. Pablo Barbará Gómez, conseller de la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea. Leila Benali, ministra de Transició Energètica i Desenvolupament Sostenible del Marroc, Rabat. Jörg Dux, cap de la Divisió de Gestió d’Aigüa i Residus al Nord d’Àfrica, KfW, Frankfurt del Main. Anna Gumbau, periodista experta en energia i clima, Barcelona. Tarik Hamane, director general delegat, Agència Marroquina d’Energia Sostenible (MASEN), Rabat. Reda Hamedoun, vicepresident, NAREVA Holding, Casablanca. Gert Jan Koopman, director general de Veïnatge i Negociacions d’Ampliació, Comissió Europea, Brussel·les. Lorena Stella Martini, assessora en Política Exterior, ECCO Climate, Roma. Frank Mischler, director, PtX Hub, Brussel·les. Ricardo Mourinho Félix, vicepresident, Banc Europeu d’Inversions, Luxemburg. Allal Ouazzani, ministre plenipotenciari encarregat d’Afers sobre Intel·ligència Artificial, Missió del Marroc davant la Unió Europea i l’OTAN. Lionel Rapaille, director, Departament d’Ampliació i Veïnatge, Banc Europeu d’Inversions, Luxemburg. Kadri Simson, comissària europea d’Energia, Brussel·les. Ignacio Urbasos, analista en Energia, Real Instituto Elcano, Madrid.
Programa Desenvolupament
Humà i Integració Regional
Annual EU Meeting of the Israeli European Policy Network (IEPN) “The European and Mediterranean Youths in Transition(s): Boosting
Youth’s Inclusion in the Labour Market of the Digital Age”
Ubicació: Acadèmia d’Educació, Viena
Dates: 3 i 4 de maig
Col·laboració amb: Israeli European Policy Network (IEPN), Friedrich Ebert Stiftung (FES), Macro Centre for Political Economics, Renner Institut.
Com pot beneficiar la transició digital la inclusió dels joves al mercat laboral? Aquesta és la pregunta que la reunió anual de l’IEPN discuteix a través de tres sessions de presentació de les perspectives israeliana, europea i mediterrània sobre el tema. La primera sessió es dedica a la transició digital en el mercat laboral en termes generals, especialment pel que fa a les noves formes de treball, la qualitat de l’ocupació, el desenvolupament de competències i les desigualtats. Els participants també aborden polítiques i bones pràctiques necessàries per preparar i gestionar bé aquesta transició en benefici dels joves. Durant la segona sessió, els experts analitzen fórmules per millorar l’ocupabilitat dels joves que alhora satisfaguin les necessitats del mercat laboral digital mitjançant programes de formació. Finalment, a l’última sessió del seminari es debat com la transició digital pot afectar la mobilitat dels joves en els mercats laborals de l’àrea euromediterrània i així reforçar la integració regional.
Ponents: Liga Baltina, responsable sènior de Recerca, Fundazione Giacomo Brodolini, Milà. Donatella Di Vozzo, assessora política en Desenvolupament del Capital Humà i enllaç per a Tunísia, Fundació Europea de Formació, Torí. Werner Eichhorst, coordinador de Mercat Laboral i Política Social a Europa, Institute of Labour Economics (IZA), Bonn. Eli Eisenberg, investigador associat sènior, Samuel Neaman Institute for National Policy Research, Haifa. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Daniel Gottlieb, professor associat, Universitat Hebrea de Jerusalem. Maria Maltschnig, directora, Karl-Renner-Institut, Viena. Alexis McLean, responsable del projecte EUROMED Migration V, International Centre for Migration Policy Development (ICMPD), Viena. Emilie Haya Moatti, exdiputada del Parlament israelià pel Partit Laborista, Jerusalem. Jaime Moll de Alba, director de la Divisió d’Oficines Regionals i de Camp, Organització de Nacions Unides per al Desenvolupament (ONUDI). Roby Nathanson, director, Macro Center for Political Economics; coordinador, IEPN, Tel Aviv. Gadi Nissim, Rupin Academic Center; president, Associació per a la Recerca en Estudis Laborals, Emek Efer. Marco Ricceri, secretari general, Istituto di Studi Politici, Economici e Sociali (EURISPES), Roma. Rebbecca Werbner, directora de relacions laborals del Ministeri d’Economia d’Israel, Jerusalem. Tina Zintl, investigadora sènior, German Institute of Development and Sustainability (IDOS), Bonn. Ciyong Zou, sotsdirector general i director gerent, Direcció de Cooperació Tècnica i Desenvolupament Industrial, ONUDI, Viena.
Projecte CReative Entrepreneurs ACTing FOR the future MEDiterranean (CREACT4MED)
Aquest projecte adjudicat el mes d’octubre de 2019 al consorci en el que s’integra l’IEMed, es finança a través del Programa de suport a la joventut i a la cultura de la Direcció General de Veïnatge de la Comissió Europea, que contempla un lot específic per a la cultura com a vehicle de creació d’ocupació a la Mediterrània Sud. Els objectius de CREACT4MED són millorar l’entorn laboral i emprenedor de les indústries culturals i creatives als països del sud de la Mediterrània a través de la promoció d’una major comprensió sobre el seu potencial de creació de valors econòmics i socials, llocs de treball i inclusió social; recolzar noves iniciatives de creació d’ocupació i emprenedoria en el sector cultural especialment per a joves i dones creatives; i fomentar una major sostenibilitat i interconnectivitat artística entre emprenedors, ONGs, start-ups i pimes.
Accions en el marc de CREACT4MED:
Pitch competitions. Egipte i Palestina
Selecció en línia de propostes de negoci per al seu finançament i acompanyament als dos països que encara no havien fet durant 2022: a Egipte el 12 de gener i a Palestina el 29 de gener.
Projectes seleccionats:
Egipte
Almah
Marca de moda sostenible que reutilitza material vintage egipci en peces de moda contemporània d’alta gamma, selecciona articles únics per a la seva revenda i produeix mostres de teixits reciclats per a cases de moda de luxe. Almah és un empresa social de l’ONG egípcia Egyptian Clothing Bank amb un model de negoci que dedica tots els beneficis al subministrament sostenible de roba per a nens necessitats.
Duma Toys
Duma Toys s’especialitza en productes de punt de primera qualitat teixits a mà i joguines per a nens. Amb seu a la capital egípcia, Duma ha empoderat i donat suport a més de 200 dones egípcies i refugiades oferint oportunitats laborals sostenibles en la producció de productes artesanals. Des del llançament el 2018, Duma ha venut més de 9.000 joguines.
Reform Studio
Marca ètica premiada internacionalment que promou la sostenibilitat. Reform produeix tota una gamma de productes ecològics de luxe que van des d’accessoris de moda fins a mobles i complements per a la llar. Cada producte està fet amb Plastex, material de la seva creació que consisteix en un teixit fet a mà i totalment ecològic produït a partir de bosses de plàstic desaprofitades entrellaçades amb fibres de cotó o fils de poliéster.
Teatro Alsaeed for Arts
Teatro Alsaeed és una companyia amb múltiples experiències en l’àmbit de les arts escèniques. Va començar l’any 2014 i es va constituir com a empresa el gener de 2022. Pretén establir una relació entre els artistes i la societat de l’Alt Egipte oferint un espai per a la pràctica i el foment de les arts mitjançant tallers i actuacions. També dóna suport a les companyies teatrals independents bé amb assessorament administratiu i artístic bé aportant tota mena d’elements escènics a preus assequibles.
Palestina
Askadar for Culture and Arts
Centre cultural creatiu a Nablús fundat per un grup de joves artistes i emprenedors que va obrir les seves portes el març de 2017 amb l’objectiu d’educar nens i adolescents d’entre 5 i 15 anys en la música, el dibuix i la dansa i oferir-los un entorn segur i familiar perquè puguin explorar la seva creativitat.
Handmade Palestine
Handmade Palestine vol apropar a consumidors de tot el món la millor artesania palestina. Mostra el treball de 32 artesans, cooperatives i dissenyadors palestins amb talent i els seus propis dissenys originals i els hi proporcionen serveis de consultoria empresarial i un canal de venda. Es comprometen a preservar el patrimoni cultural palestí mitjançant la narració d’històries als mitjans digitals i la formació d’aliances cooperatives.
Meera Adnan
Meera Adnan és una marca palestina de roba i complements contemporanis establerta el 2019 a la ciutat de Gaza. El seu treball se centra en recuperar la narrativa i està influenciat per referències religioses, polítiques i locals que creen un discurs visual romàntic i nostàlgic.
Kick off Meetings
Els projectes seleccionats en el marc del projecte CREACT4MED comencen el seu desenvolupament durant el primer trimestre de 2023. A Tunísia, els dies 22 i 23 de gener, a Egipte del 8 a l’11 de febrer, al Líban els dies 22 i 23 de febrer i a Palestina els dies 24 i 25 de maig.
En línia, 26 i 27 de juny
Med CCI Hub “Building Partnerships in the Cultural and Creative Industries: Connect, Collaborate and Grow”
El MED CCI Hub és un espai de diàleg on experts i professionals, juntament amb altres parts interessades i actors culturals i creatius, discuteixen i identifiquen les millors maneres per crear un entorn productiu i sostenible per al desenvolupament d’emprenedors i indústries culturals i creatives amb l’objectiu de donar suport a la dinamització de la comunitat, la implicació de nous actors i la generació de noves connexions i oportunitats per als membres.
StartUB, 22@, Barcelona, del 4 al 8 de setembre CREACT4MED Summer School
Els cinc dies de formació teòrico-pràctica que proposa l’escola d’estiu del projecte inclouen tallers, sessions d’orientació personalitzada i visites a diferents start-ups i entitats de promoció de l’empreneduria de la ciutat de Barcelona per als 24 projectes d’empresa finançats per CREACT4MED.
Projecte Innovative Sustainable Start-Ups for the Mediterranean (INVESTMED)
INVESTMED és un projecte del qual l’IEMed és soci i que està finançat per la UE en el marc del programa ENI CBC Med per donar suport al desenvolupament de noves iniciatives empresarials per tal de crear noves oportunitats econòmiques i llocs de treball. Així, aquest projecte treballa per crear entorns de suport per a empreses sostenibles dirigides per joves i dones emprenedores mitjançant la creació de capacitats, el coaching i la tutoria i accions que facilitin l’accés al capital de risc. També incideix en la facilitació de l’accés a nous mercats per a les mpimes i empreses emergents i en l’increment de les capacitats de les autoritats públiques per facilitar l’accés i protegir els drets de propietat intel·lectual (DPI) i els contractes comercials de joves i dones emprenedores.
Accions en el marc d’INVESTMED:
Alacant i Elx, del 3 al 7 de juliol
INVESTMED Mobility Study Visits
Els responsables dels projectes empresarials seleccionats per INVESTMED realitzen visites al Viver d’Empreses de la Cambra de Comerç d’Elx i, a Alacant, a la Cambra de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació d’Alacant, al Districte Digital de la Comunitat Valenciana, a l’Oficina Europea de la Propietat Intel·lectual i a Casa Mediterráneo. Aquestes visites serveixen per presentar als participants el funcionament d’aquestes institucions i els serveis que presten a les mpimes.
Recinte Històric de l’Hospital de Sant Pau, Barcelona, 10 i 11 de juliol
Mid-Term Regional Event
Aprendre a abordar els reptes als quals s’enfronten les mpime mediterrànies en termes de competitivitat, innovació, accés al finançament, internacionalització i creixement sostenible, és la finalitat d’aquesta trobada entre els responsables dels diferents projectes seleccionats per a ser subvencionats per INVESTMED a Tunísia, el Líban i Egipte, i diferents experts en aquestes matèries. El seminari exposa recomanacions per contribuir a un entorn propici en termes d’ecosistema empresarial, esquemes de protecció social i esquemes de finançament per a les mpime al sud de la Mediterrània que es dediquen a àmbits estratègics con les economies blava, verda i circular o les indústries creatives. Paralel·lament, aquesta trobada serveix per fer un seguiment del grau d’implementació dels projectes finançats així com per intercanviar lliçons apreses i experiències entre els participants sobre estratègies d’aprofitament i alliberament del potencial emprenedor; desenvolupament de negoci; expansió comercial i de marca; certificació i estratègia d’exportació; incorporació i aprofitament de les noves tecnologies; i economia circular i del reciclatge. El programa de sessions es complementa amb visites d’estudi a CosmoCaixa (economia verda), Xarxa Marítima (economia blava) i CaixaForum (indústries culturals i creatives).
Ponents: Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Tayrn Andersen, CEO i cofundadora, Impulse4Women, Barcelona. Rym Ayadi, fundadora i presidenta, EMEA, Barcelona. Jihene Boutiba, secretària general, BUSINESSMED, Tunis. Sandra Challita, investigadora, Euro-Mediterranean Economists Association (EMEA), Barcelona. Najat El Mekkaoui, investigadora sènior, EMEA, Barcelona. Kirsty Fairhurst, gestora de projectes, EMEA, Barcelona. Yeganeh Forouheshfar, investigadora, EMEA, Barcelona. Rim Maamouri, responsable de Supervisió, Avaluació, Responsabilitat i Aprenentatge, BUSINESSMED, Tunis. Basma Majerbi, professora de Finances, Universitat de Victoria. Natalia Olson-Urtecho, directora d’Associacions Governamentals i Institucionals, Plug and Play Tech Centre, Palo Alto. María Ruiz de Cossío, gestora del projecte INVESTMED, EMEA, Barcelona. Kwame Sarpong Barnieh, soci, KPMG Ghana, Accra. Carlo Sessa, investigador, EMEA, Barcelona. Cristina Valero, gestora del Projecte INVESTMED, IEMed, Barcelona.
Universitat LUMSA, Roma, del 4 al 13 de setembre INVESTMED Summer School
L’IEMed organitza juntament amb EMEA i StartUB aquesta estada formativa que incideix en la creativitat, la sostenibilitat i la resiliència com a aspectes clau per a l’èxit dels nous emprenedors en el sector de les indústries culturals.
Hotel Laico, Tunis, 28 i 29 de novembre
INVESTMED Final Sub-grantee Event
Emprenedors i emprenedores d’Egipte, el Líban i Tunísia presenten a diferents inversors els seus negocis basats en iniciatives compromeses amb la sostenibilitat i el rendiment que han obtingut de l’esquema de subvenció dissenyat i implementat pel projecte INVESTMED.
Ponents: Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Mohamed Ben Ahmed, CEO, AquaDeep, Ariana. Chekib Ben Mustapha, soci, MOND BERATUNG, Tunis. Jihen Boutiba, secretari general, BUSINESSMED, Tunis. Yeganeh Forouheshfar, investigadora sènior, EMEA, Barcelona. Douja Gharbi, CEO i cofundadora, Red Start, Tunis. Maged Ghoneima, director d’Estratègia i Associacions, Innovators Support Fund (ISF), El Caire. Emna Jemmali, fundadora, Incubadora 1Kub, Tunis. Zeineb Kassab, directora de Responsabilitat Social Corporativa i Desenvolupament Sostenible, STB Bank, Tunis. Alessandro Lamanna, consultor, Roma. Roula Majdalani, inversora en empreses socials, Beirut. Mokhles Mechri, CEO, Hackathon Tunisia, Ariana. Antoun Moawad, inversor, IM Fndng, Beirut. Wael Rashidy, director gerent, The Guiders Mentors & Consultants, El Caire. Andrea Ricci, Projecte ADAPT. Constantin Salamleh, assessor d’Inversions, Berytech, Beirut. Daouthi Samiha, directora generent, AgriNat i Sabra Snail, Tunísia. Emna Sohlobji, consultora experta en Dret del Mar i Gènere i Canvi Climàtic, Tunis. Amani Wahabi, experta en suport a start-ups, GIZ, Tunis.
Hotel Laico, Tunis, 30 de novembre
Closing Event INVESTMED
Aquesta conferència marca el final de la implementació dels plans de treball de 37 mpime i tres organitzacions de suport a la creació d’empresa en el marc del projecte INVESTMED. Durant l’últim any, aquestes start-ups innovadores han treballat per enfortir els ecosistemes verds, blaus, culturals i creatius al sud de la Mediterrània. A banda de presentar els resultats obtinguts, l’acte de cloenda del projecte dóna als beneficiaris d’INVESTMED l’oportunitat d’explicar com, a través de l’esquema de subvenció del projecte, han llançat nous productes al mercat i ampliat les seves exportacions.
Ponents: Carmen Ayllón, CCI Spain, Madrid. Fethi Ben Mimoun, ministre d’Economia i Planificació de Tunísia. Jihen Boutiba, secretari general, BUSINESSMED, Tunis. Maria Dalakoura, Institute of Entrepreneurship Development (IED), Larisa. Kirsty Fairhurst, EMEA, Barcelona. Mokhtar Kembi, BUSINESSMED, Tunis. Alejandro Lafarga, Antena per a la Mediterrània Occidental, Programa ENI CBC Med, València. Samir Majoul, president, UTICA, Tunis. Francesca Pugliese, INVESTMED, IEMed, Barcelona. María Ruiz de Cossío, EMEA, Barcelona. Raya Sfeir, Beyond Group, Beirut. Flavia Virgini, Universitat Lumsa, Roma.
Conferència anual del Fòrum Euromediterrani d’Instituts de Ciències Econòmiques (FEMISE)
“Shifting
Paradigms: Opportunities For a Deeper Euro-Mediterranean Integration in a Changing World”
En el marc de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea
Ubicació: IEMed, Barcelona
Dates: del 27 al 29 de setembre
Col·laboració amb: FEMISE, Economic Research Forum (ERF), Ministeri d’Afers Exteriors, UE i Cooperació.
A més de les seves profundes ramificacions polítiques, la guerra a Ucraïna ha suposat importants costos per al desenvolupament econòmic i social en un context global, però molt especialment en les economies en desenvolupament que encara estan patint de forma agreujada l’impacte de la pandèmia de la covid-19. A més, per als països del sud de la Mediterrània (PSM), les conseqüències del canvi climàtic, de la lentitud del creixement econòmic i de l’augment de l’atur juvenil són especialment dures. Amb tot, la regió euromediterrània, enclavada entre tres continents, té un paper rellevant com a centre preponderant del comerç mundial. De fet, tot i que només representa l’1% de les aigües del món, la Mediterrània genera al voltant del 15% del tràfic marítim mundial i el 20% del valor econòmic relacionat. I actualment s’ha tornat encara més central després del descobriment de jaciments gegants de gas natural al llevant mediterrani. Per tant, hi ha un gran potencial perquè els PSM aprofitin els seus avantatges comparatius per afrontar aquests reptes tot desenvolupant una sòlida associació entre ells i la UE. Naturalment, els joves del sud haurien de ser la peça central d’aquesta estratègia i els principals beneficiaris. En aquest context, els objectius de la conferència de FEMISE de 2023, organitzada amb el finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional i Desenvolupament (AECID), són tres: avançar en qüestions que preocupen a la regió euromediterrània; posar en comú estratègies per a una regió euromediterrània millor integrada i resilient a les crisis; i explorar maneres per a que una integració comercial i inversora més profunda entre la UE i els PSM aprofiti el potencial dels joves i els hi doni millors oportunitats, mitjançant la iniciativa Team Europe “Ocupació a través del comerç i la inversió al Veïnatge Sud” com una de les seves peces clau.
Ponents: Hala Abou-Ali, vicepresidenta, Institut de Planificació Nacional; professora d’Economia, Universitat del Caire. Philippe Adair, professor emèrit, Universitat de París-Est Créteil. Sana Afouaiz, fundadora i CEO, Womenpreneur Initiative, Brussel·les. Afef Ajengui, gerent sènior de programes, Fundació Tunis per al Desenvolupament, Tunis. Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Majd Al-Naber, director, Science for Society Centre, Reial Societat Científica de Jordània, Amman. Abdeslam Badre, doctor, Universitat Mohamed V de Rabat. Adel Ben Youssef, professor d’Economia, Universitat de Niça Sophia-Antipolis. Marco Berti Palazzi, Unitat de Relacions Internacionals i Ampliació, Direcció General d’Energia, Comissió Europea, Brussel·les. Karim Chaabouni, professor assistent d’Economia, Escola de Comerç de Sfax. Carlos Conde, director de la Divisió Orient Mitjà i Àfrica, Secretaria de Relacions Globals, OCDE, París. Massimo Deandreis, director general de Gestió de Relacions amb Proveïdors, Grup Intesa Sanpaolo, Torí. Rafael de Arce, professor d’Economia, Universitat Autònoma de Madrid. Samir Djelti, economista dels Estudis de les Migracions i professor, Universitat Mustapha Stambouli, Mascara. Ibrahim el Badawi, president, FEMISE; director gerent, ERF, El Caire. Houssam El Hajj, formador, Direcció General d’Educació Vocacional i Formació, Beirut. Mohamed El Razzaz, cap de sector, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Rawan Elshaarawy, investigador, Autoritat Egípcia de la Competència, El Caire. Anna Ferragina, professora associada, Departament d’Economia i Estadística, Universitat de Salerno. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Isabelle Gaysset, investigadora associada, Institut d’Economia Financera, Universitat Americana de Beirut. Ahmed Ghoneim, professor d’Economia, Universitat del Caire. Majdi Hassen, director executiu, Institut Àrab de Líders Empresarials (IACE), Tunis. Stefano Iandolo, investigador associat, Departament d’Economia i Estadística, Universitat de Salerno. Nasser Kamel, secretari general, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Moundir Lassassi, director de Recerca, Centre de Recerca en Economia Aplicada per al Desenvolupament (CREAD), Alger. Marc Lautier, professor d’Economia, Universitat de Rennes 2. Birgit Loeser, directora de la Divisió d’Afers Regionals d’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE), Brussel·les. Maryse Louis, directora general, FEMISE, Marsella. Bernd Lucke, professor, Departament d’Economia, Universitat d’Hamburg. Carmen Magariños, directora de Cooperació amb Àfrica i Àsia, AECID, Madrid. Samir Makdisi, professor emèrit i director fundador de l’Institut d’Economia Financera, Universitat Americana de Beirut. Jeanne Mawad, responsable del Programa de Gestió i Direcció, Escola de Negocis de la Universitat de l’Esperit
Sant, Kaslik. Ayoub Menzli, doctorand, Departament de Ciència Política, Universitat de Roma 3. Rabeh Morrar, professor assistent, Universitat An-Najah, Nablús. Alia Moubayed, directora gerent d’Estratègia de Renda Fixa, Jefferies, Beirut. Simon Neaime, professor d’Economia i Finances, Institut d’Economia Financera, Universitat Americana de Beirut. Patrick Plane, director de Recerca del CNRS, Centre d’Estudis i de Recerca sobre Desenvolupament Internacional (CERDI), Universitat de Clermont Auvèrnia, Clermont-Ferrand. Stéphane Pouffary, CEO, Energies 2050, Biot. Giuseppe Provenzano, gestor de projectes, Divisió d’Educació Superior i Rereca, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Raed Safadi, economista en cap, Department d’Economia de Dubai. Ingrid Schwaiger, directora adjunta, Unitat de Cooperació Regional amb el Veïnatge Sud i Turquia – Pla d’Inversió Econòmica, Direcció General de Política Europea de Veïnatge i Negociacions d’Ampliació, Comissió Europea, Brussel·les. Meritxell Serret, consellera d’Afers Exteriors i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. Katarzyna Sidło, directora del Departament d’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica, CASE, Varsòvia. Pau Solanilla, comissionat de Relacions Internacionals i Promoció de Ciutat, Ajuntament de Barcelona. Ali Souag, professor associat i investigador, Universitat Mustapha Stambouli, Mascara. Nayef Stetieh, CEO, Business Development Center (BDC), Amman. Stella Tsani, professora associada, Universitat d’Atenes.
Seminari “Transport and Logistics in the Western Mediterranean: Enhancing Connectivity for a More Prosperous Region”
Ubicació: Confederació Italiana d’Armadors (Confitarma), Roma
Data: 19 d’octubre
Col·laboració amb: Istituto di Studi Politici, Economici e Sociali (EURISPES), Centre d’Estudis del Transport a la Mediterrània Occidental (CETMO), Delegació a Itàlia de la Generalitat de Catalunya.
Aquest seminari analitza en profunditat les polítiques per desenvolupar el transport i la logística per al benefici de la Mediterrània occidental tot identificant les perspectives actuals, les principals oportunitats existents i els problemes crítics del sector. La pandèmia de la covid-19 i la guerra a Ucraïna han provocat interrupcions de les cadenes de valor globals i del mercat mundial de l’energia i han donat lloc a un augment de la inflació i de la pressió sobre les economies europees. En aquest context, la internacionalització de l’economia sembla ser un factor clau per fer front a la crisi econòmica mundial i prevenir les seves devastadores conseqüències socials. Aquesta internacionalització s’hauria de basar en dos components principals: la internacionalització per preservar la competitivitat i les infraestructures i connexions, especialment les del transport i la logística, per fer factible aquesta internacionalització. El transport i la logística, a més de ser sectors estratègics, són un motor fonamental per a la cooperació, el desenvolupament socioeconòmic i la integració regional a la Mediterrània occidental, en un context on la regionalització de les cadenes de valor es veu com una manera d’impulsar el desenvolupament econòmic, reduir la petjada de carboni i fer front a l’atur a la Mediterrània. A causa de la revolució digital, les contínues innovacions tecnològiques i un sistema intermodal cada cop més eficient, el transport i la logística han de jugar un paper decisiu en l’anomenat Pacte Verd entre desenvolupament i sostenibilitat mediambiental, en el que les regions juguen un paper clau com a entitats institucionals properes a les empreses i als ciutadans.
Ponents: Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Luca Bellizzi Cerri, delegat de la Generalitat de Catalunya a Itàlia, Roma. Josep Vicent Boira i Maiques, comissionat del Govern per al Corredor Mediterrani, ADIF-Ministeri de Foment, Madrid. Francesc Carbonell, cap del Sector de Transport, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Luca Danese, president, Observatori d’Infrastructures, Logística i Transport, Institut d’Estudis Polítics, Socials i Econòmics (EURISPES), Roma. Marcello Di Caterina, vicepresident, Associació Logística d’Intermodalitat Sostenible (ALIS), Roma. Jordi Espin, secretari general, Associació Espanyola d’Empreses Carregadores (TRANSPRIME); director de Relacions Estratègiques, Consell Europeu de Carregadors (ESC), Brussel·les. Gian Maria Fara, president, EURISPES, Roma. Monika Kiss, analista de Polítiques del Transport, Servei d’Estudis del Parlament Europeu (EPRS), Brussel·les. Mario Mattioli, president, Confederació Italiana d’Armadors (Confitarma), Roma. Luigi Merlo, president, Federació Italiana d’Empreses de Logística (Federlogistica), Roma / Gènova; director de Relacions Exteriors per a Itàlia, Mediterranean Shipping Company (MSC). Marco Muci, director per a Itàlia, Escola Europea Intermodal, Barcelona. Pino Musolino, president, Associació de Ports de la Mediterrània (MedPorts), Marsella; president, Autoritat Portuària de Civitavecchia. Alberto Palacios, director tècnic, CETMO, Barcelona. Alessandro Panaro, cap del Servei Marítim i d’Energia, SRM, Nàpols. Francesco Pitasi, director sènior d’operacions de noliejament, Amoretti Armatori Group, Parma. Enric Pons, coordinator GTMO 5+5, Centre d’Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental (CETMO), Barcelona. Marco Ricceri, secretari general, EURISPES, Roma. Luca Salamone, coordinador de la Missió per a Polítiques Marítimes, Ministeri de Protecció Civil i Polítiques Marítimes d’Itàlia, Roma.
XX New Africa Business and Development Forum (NABDF). “Boosting Europe Africa
Connectivity for Sustainable Developement”
En el marc de la XVII Setmana Mediterrània de Líders Econòmics – MedaWeek 2023
Ubicació: Llotja de Mar, Barcelona
Data: 15 de novembre
Col·laboració amb: Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, ASCAME, UpM, Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Cambra de Comerç d’Espanya, 22@ Network Barcelona.
Els reptes compartits del canvi climàtic, el desenvolupament econòmic, la seguretat i les crisis de salut global exigeixen un enfocament unit i proactiu. La pandèmia de la covid-19 va subratllar la importància de les cadenes de subministrament fiables, el transport eficient de béns essencials i la connectivitat digital per al treball remot, l’educació i l’assistència sanitària. Paral·lelament, la crisi climàtica fa que la transició cap a la descarbonització sigui més urgent que mai. Contribuir a millorar la connectivitat mitjançant el transport, l’energia i la infraestructura digital per aconseguir un progrés crític cap als ODS és, per tant, l’objectiu dels debats de la present edició del NABDF sobre la base de les perspectives que ofereix una Zona de Lliure Comerç Continental d’Àfrica (AfCFTA) i la iniciativa Global Gateway de la UE, que situa Àfrica al centre dels seus esforços per promoure la inversió en enllaços de connectivitat a tot el món amb un paquet de 150.000 milions d’euros per al continent. En aquest context, la regió mediterrània jugarà el paper de pont natural entre Europa i Àfrica.
Ponents: Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Rim Berahab, economista sènior, Policy Center for the New South (PCNS), Rabat. Daniel Chapo, governador de la regió d’Inhambane (Moçambic). María Helena de Felipe Lehtonen, presidenta, Associació d’Organitzacions de Dones Emprenedores de la Mediterrània (AFAEMME); membre del consell assessor d’ASCAME, Barcelona. Amira Kaddour, membre de l’executiva d’African Women in FinTech & Payments (AWFP). Loubna Karroum, experta internacional en Desenvolupament Econòmic, AfricaMED, Londres. Mondher Khanfir, vicepresident, Tunisia Africa Business Council (TABC), Tunis. Pauline Koelbl, fundadora i directora d’AfriProspect i de SHEquity, Zúric. Chigozie Nweke-Eze, CEO, Integrated Africa Power (IAP), Bonn. Ali Tounsi, secretari general, Airports Council International (ACI) Africa, Tunis. Thomas Wagnsonner, president del Comitè de Seguiment Euromed i ponent del Dictamen REX/527 La UE i Àfrica, Comitè Econòmic i Social Europeu, Brussel·les.
3. Àrees
3.4. Cultura, Gènere i Societat Civil
OBJECTIUS
L’àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil té la governança com a primer gran àmbit d’actuació. Per això, impulsa la cooperació acadèmica i la investigació sobre qüestions primordials que afecten les societats mediterrànies i fa un seguiment de les tendències i l’actualitat del món àrab. El seu segon gran àmbit d’actuació és l’acostament i la comprensió entre els pobles mediterranis i la millora de la seva percepció recíproca a través del diàleg intercultural i les accions culturals. Com a àmbits transversals de treball, l’àrea incorpora la promoció de la perspectiva de gènere i els drets de les dones, així com la inclusió i la creació d’oportunitats per a la joventut.
Programa Cooperació Acadèmica i Recerca
Programa interuniversitari Aula Mediterrània. Cicle de conferències
Ubicació: IEMed, Barcelona
Dates: del 19 de gener al 25 de maig i del 25 d’octubre al 14 de desembre
El cicle de conferències del programa anual Aula Mediterrània, organitzat per l’IEMed en col·laboració amb el món universitari, aborda temes diversos i indispensables per comprendre la Mediterrània tant des d’un punt de vista actual com històric. Un cicle de conferències ampli, divers i rellevant que pretén fomentar la col·laboració entre els diversos camps de la recerca sobre la Mediterrània i, alhora, oferir al públic general un programa de conferències de gran qualitat acadèmica de la mà de polítics, acadèmics, periodistes i múltiples actors de la societat civil.
Cicle 2022-2023:
19 de gener
Màster Universitari en Logística i Comerç Internacional, Universitat Abat Oliba CEU
Un nou partenariat per al desenvolupament d’infraestructures energètiques i de transport a la Mediterrània
Carlo Secchi, vicepresident, Institut per als Estudis de Política Internacional (ISPI), professor emèrit d’Economia
Política Europea, Universitat Bocconi, Milà, i coordinador europeu del Corredor Atlàntic, Comissió Europea. Sergio Rodríguez López-Ros, vicerector d’Afers Institucionals, Universitat Abat Oliba CEU.
26 de gener
Màster en Estudis Avançats en Afers Internacionals, Blanquerna – Universitat Ramon Llull
Diplomàcia científica a la Mediterrània: construint confiança a través de la ciència i el coneixement
Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Javier Albarracín, professor del màster, Blanquerna – URL.
2 de febrer
Màster en Migracions Contemporànies, Drets i Cohesió
Social, UB-UAB
Migració irregular a la Mediterrània: polítiques de frontera i espais de gènere
Şebnem Akçapar, catedràtica de Sociologia, Universitat de Ciències Socials d’Ankara. David Moya, professor agregat del Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret, co-coordinador del màster, UB.
9 de febrer
Màster en Migracions Contemporànies, Drets i Cohesió Social, UB-UAB
Matrimoni infantil i drets humans: el cas marroquí
Salma El Ouazzani Chahdi Sendaoui, professora associada a la Facultat de Dret de la Universitat
Mohammed V (Rabat), doctora en Dret per la Universitat de Jaén. Sònia Parella, professora agregada del Departament de Sociologia i co-coordinadora del màster, UAB.
16 de febrer
Màster en Periodisme Internacional, Blanquerna –Universitat Ramon Llull
La llibertat de la premsa àrab entre pressions externes i internes
Daoud Kuttab, periodista i activista, director general de Community Media Network, Amman. Montserrat Arbós, professora i coordinadora del màster, Blanquerna – URL.
23 de febrer
Màster en Diplomàcia i Organitzacions Internacionals, CEI – UB
Sectarisme a l’Orient Mitjà i al Nord d’Àfrica
Morten Valbjørn, professor titular, Departament de Ciències Polítiques, Universitat d’Aarhus. Jordi Quero, professor i coordinador del màster, CEI – UB.
16 de març
Màster en Estudis Internacionals – Organització i Cooperació Internacional, UB
Les relacions de la Unió Europea amb els països de la ribera sud de la Mediterrània: la clàusula de condicionalitat democràtica
María del Carmen Muñoz Rodríguez, professora de Dret Internacional Públic, Universitat de Jaen. Laura Huici, professora titular de la Facultat de Dret i codirectora del màster, UB.
23 de març
Màster en Relacions Internacionals, IBEI
Desenvolupaments energètics a la Mediterrània Oriental en el context de la guerra a Ucraïna
Laury Haytayan, directora per a l’Orient Mitjà i el Nord Àfrica, Natural Resource Governance Institute. Umut Özkırımlı, investigador sènior, IBEI.
13 d’abril
Màster en Relacions Internacionals, IBEI Amenaces i aliances a l’Orient Mitjà post-2011
May Darwish, professora titular de Relacions Internacionals de l’Orient Mitjà, Universitat de Birmingham. Lurdes Vidal Bertran, professora afiliada, IBEI.
20 d’abril
Màster en Diplomàcia i Organitzacions Internacionals, CEI – UB
És el nexe Àfrica-Xina una realitat per als països del Nord d’Àfrica?
Chris Alden, professor de Relacions Internacionals, London School of Economics (LSE), director de LSE IDEAS. Jordi Quero, professor i coordinador del màster, CEI – UB.
4 de maig
Màster en Migracions Contemporànies, Drets i Cohesió Social, UB-UAB
Les devolucions en calent d’immigrants a les fronteres de Ceuta i Melilla amb Marroc
Inmaculada González, professora titular, Departament de Dret Internacional Públic, Penal i Processal, Universitat de Cadis. Diego Boza, professor de Dret Penal, Universitat de Cadis i Universitat Autònoma de Barcelona.
11 de maig
Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament, UAB
Identitat i política exterior a la República Islàmica de l’Iran: les dinàmiques de la conveniència geopolítica
Edward Wastnidge, professor titular, Departament de Política i Estudis Internacionals, The Open University. Olivia Glombitza, professora associada, Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, UAB
18 de maig
Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament, UAB
Conflicte al Iemen: fragmentació, mediació i crisi humanitària
Leyla Hamad, investigadora, Departament d’Estudis Àrabs i Islàmics i Estudis Orientals, Universitat Autònoma de Madrid. Blanca Camps-Febrer, professora associada, Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, UAB.
25 de maig
Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament, UAB
Les paradoxes de les polítiques sudaneses
Abdelwahab El-Affendi, president i rector, Doha Institute for Graduate Studies. Rachid Aarab Aarab, professor associat, Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, UAB.
Cicle 2023-2024:
19 d’octubre
Inauguració del cicle de conferències Aula Mediterrània 2023-2024
Gemma Aubarell, directora de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed.
Master’s Degree in Migrations Studies, GRITIM-UPF
Al llindar de la història: la qüestió mediterrània
Iain Chambers, president de l’Institut d’Estudis Postcolonials i professor de Sociologia dels Processos Culturals, Universitat de Nàpols-L’Orientale. Ricard Zapata, catedràtic, Departament de Ciències Polítiques i Socials i director del màster, GRITIM-UPF.
24 d’octubre
Màster en Estudis Internacionals – Organitzacions i Cooperació Internacionals, UB
La contenció dels fluxos migratoris al Mediterrani: un repte per als drets humans
Eva Maria Díez Peralta, professora titular de Dret Internacional Públic, Universitat d’Almeria. Laura Huici, professora titular, Facultat de Dret i codirectora del màster, UB.
2 de novembre
Màster Universitari en Logística i Comerç Internacional, Universitat Abat Oliba CEU
Caos mediterrani. La conca mediterrània davant la crisi de l’ordre liberal internacional: desafiaments, amenaces, oportunitats.
Vittorio Emanuele Parsi, professor titular de Relacions Internacionals, Universitat Catòlica del Sagrat Cor, Milà. Sergi Rodríguez López-Ros, vicerector d’Afers Institucionals, Universitat Abat Oliba CEU.
9 de novembre
Màster en Història i Identitats a la Mediterrània
Occidental, segles XV-XIX, UB / Universitat d’Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I.
Polítiques de la història. Els cronistes d’Aragó entre lògiques institucionals i dinàmiques imperials (1547-1711).
Héloïse Hermant, professora associada d’Història
Moderna, Universitat de la Costa Blava, Niça. Ida Mauro, professora agregada a la Facultat de Geografia i Història, UB.
23 de novembre
Màsters IBEI
El Líban: un estat en paràlisi política?
Assem Dandashly, professor titular, Departament de Ciència Política, Universitat de Maastricht. Elisabeth Johansson-Nogués, professora agregada, IBEI.
29 de novembre
Màster Universitari en Història del Món, UPF
De la història mediterrània a la història global a l’edat moderna: un recorregut historiogràfic d’anada i tornada
José Miguel Escribano Páez, professor ajudant d’Història Moderna, Departament de Geografia, Història i Filosofia, Universitat Pablo de Olavide, Sevilla. Jorge Luengo, professor d’Història i coordinador del màster, UPF.
14 de desembre
Màster en Història i Identitats a la Mediterrània
Occidental, segles XV-XIX, UB / Universitat d’Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I.
La diversitat en les comunitats morisques (segles XVI-XVII)
Jorge Català, professor titular d’Història Moderna i director del Departament d’Història Moderna, Universitat de València. Àngels Casals Martínez, catedràtica d’Història Moderna, UB.
Seminari del Programa interuniversitari
Aula Mediterrània 2023
Ubicació: Palau de Pedralbes, Barcelona
Dates: 29 i 30 de març
Col·laboració amb: Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament, UAB. Màster en Migracions Contemporànies, Drets i Cohesió Social, UAB i UB. Màster Universitari en Logística i Comerç Internacional, Universitat Abat Oliba CEU. Màsters de l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). Màster en Diplomàcia i Organitzacions Internacionals, CEI International Affairs – UB. Màster en Estudis Internacionals – Organitzacions i Cooperació Internacionals, UB. Màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals, UB. Màster en Periodisme Internacional, Blanquerna –Universitat Ramon Llull. Màster en Història i Identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX), Universitat de Barcelona, Universitat d’Alacant, Universitat de València, Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.
A proposta dels màsters participants en el Programa Aula Mediterrània, el seminari acadèmic d’enguany aborda a les seves sessions paral·leles les interaccions entre poder polític i la cultura popular a l’Orient Mitjà; les polítiques d’acollida i integració local de la població migrant; els marcs jurídics que regulen els diversos desenvolupaments i aplicacions de les intel·ligències artificials a la regió mediterrània; la perspectiva de gènere i la postcolonialitat al Marroc; el paper de Turquia com actor regional; i la imbricació de la Corona d’Aragó a la Monarquia Hispànica entre els segles XVI I XVIII. Aquestes sessions es complementen amb dues plenàries, dedicades a la tradició de l’arabisme peninsular i a la cooperació i la recerca científica i acadèmica a la Mediterrània. Addicionalment, amb motiu del seminari, també es fa entrega dels premis als millors treballs de fi de màster (TFM) de l’edició precedent d’Aula Mediterrània i els alumnes presenten i debaten amb el professorat, a la sessió Open Mic, les seves propostes de TFM per a la present edició.
Ponents: Ana Ballesteros Peiró, investigadora sènior associada, CIDOB, Barcelona. Ignazia Bartholini, professora titular del Departament de Ciències Psicològiques, Pedagògiques, de l’Exercici Físic i de l’Educació, Universitat de Palerm. Teresa Canet Aparisi, professora titular d’Història Moderna, Universitat de València. Carlos Cañete, professor ajudant d’Estudis Àrabs i Islàmics i Estudis Orientals, Universitat Autònoma de Madrid. Elisabetta Ciuccarelli, corresponsable de la revista afkar/ideas; tècnica de l’Àrea de Món Àrab i Islàmic, IEMed, Barcelona. Waldimeiry Correa da Silva, investigadora distingida EMERGIA, Departament de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals, Universitat de Sevilla. Giusella Finocchiaro, catedràtica, Departament de Ciències Jurídiques, Universitat de Bolonya. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Xavier Gil Pujol, catedràtic d’Història Moderna, UB, Barcelona. Olivia Glombitza, professora associada, Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ana González Navarro, investigadora postdoctoral, Grup de Recerca en Ideologies i Expressions Culturals Àrabs, Universitat Autònoma de Madrid. Araceli González Vázquez, científica titular, Consejo Superior de Investigaciones Científicas – Institució Milà i Fontanals, Barcelona. David Hernández, professor ajudant del Departament de Relacions Internacionals i Història Global, Universitat Complutense de Madrid. Anna Herranz-Surrallés, professora titular de Relacions Internacionals, Universitat de Maastricht. Lisel Hintz, professora ajudant de Relacions Internacionals, Universitat John Hopkins, Bolonya. Laura Huici, directora adjunta i professora titular de Dret Internacional Públic, UB, Barcelona. Jacint Jordana, director, Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI); catedràtic de Ciències Polítiques i de l’Administració, Universitat Pompeu Fabra (UPF), Barcelona. Jordi Llaonart, excorresponsal al Pròxim Orient, professor de màster, Blanquerna – Universitat Ramon Llull (URL), Barcelona. Maria del Carmen Llasat, catedràtica de Física de la Terra, Universitat de Barcelona; autora líder coordinadora, First Mediterranean Assessment Report, Mediterranean Experts on Climate and Environmental Change (MedECC). Bernabé López, catedràtic emèrit d’Estudis Àrabs i Islàmics, Universitat Autònoma de Madrid. Rosa Martínez-Cuadros, membre de la Junta del FIMAM; investigadora postdoctoral del Grup d’Investigacions en Sociologia de les Religions (ISOR), UAB, Barcelona. Emmanuelle Mathieu, investigadora sènior, IBEI; professora ajudant, Universitat de Lausana. Alexandre Moreno Urpí, professor visitant, Departament de Dret Internacional Públic, Universitat Rovira i Virgili (URV), Tarragona. Giovanni Muto, catedràtic d’Història Moderna, Universitat Federico II, Nàpols. Umut Özkirimli, investigador sènior associat, CIDOB; professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, URL, Barcelona. Sònia Parella, professora titular del Departament de Sociologia, UAB, Barcelona. Esther Pomares Cintas, vocal de la secció especial de la Comissió General de Codificació sobre Tràfic d’Éssers Humans; professora, Universitat de Jaén. Nicola Pratt, professora de Polítiques Internacionals de l’Orient Mitjà, Universitat de Warwick. Giuseppe Provenzano, responsable de Recerca Científica i Acadèmica, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Jordi Quero, director de màster, CEI International Affairs, Barcelona. Gloria Rendón, exdirectora, Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), Ajuntament de Barcelona; investigadora, CER-Migracions, UAB. Mònica Rius-Piniés,
investigadora, ADHUC-Centre de Recerca Teoria, Gènere i Sexualitat, Universitat de Barcelona. Felip Roca, director de Serveis de Relacions Internacionals, Ajuntament de Barcelona. Leticia Rodríguez, investigadora, Facultat de Ciències Polítiques, Universitat de Granada; investigadora, Center for International Policy Research, Doha. Sergi Rodríguez López-Ros, prorector i vicerector d’Afers Institucionals, Universitat Abat Oliba – CEU, Barcelona. Carmen Ruiz Viñals, professora titular i directora de la Càtedra d’Empresa Familiar i Creació d’Empreses, Universitat Abat Oliva CEU, Barcelona. Ana SánchezCobaleda, investigadora postdoctoral, Facultat de Dret, UB, Barcelona. Enrique Solano Camón, professor titular d’Història Moderna, Universitat de Saragossa. Eduard Soler i Lecha, professor agregat de Relacions Internacionals, UAB, Barcelona. Andrea Stazi, professor titular de Dret Comparat, Sistemes Jurídics Comparats i Dret de les Noves Tecnologies, Universitat Europea de Roma. Lurdes Vidal Bertran, professora, CEI International Affairs, Barcelona. Lara Villalón, periodista freelance a Turquia, Istanbul. Martijn Vlaskamp, professor ajudant i investigador Juan de la Cierva, IBEI, Barcelona. Abderrahim Zebbakh, representant de l’Ajuntament de Tànger. Moneef R. Zou’bi, assessor científic, InterAction Council; cofundador, Fòrum Mundial per la Sostenibilitat (WSF); patró, Acadèmia Mundial d’Art i Ciència (WAAS), Doha.
Projecte CONtexts of Extremism iN mEna and BalKans SocieTies (CONNEKT)
Signat l’octubre de 2019, CONNEKT és un projecte de recerca i d’acció finançat per la Comissió Europea (Horizon 2020). La recerca entra enguany en el seu darrer any d’implementació per a establir una cartografia dels factors que condueixen a l’extremisme violent entre els joves de 12 a 30 anys a Egipte, Jordània, Tunísia, Marroc, Bòsnia i Hercegovina, Kosovo, Macedònia del Nord i Bulgària, des de tres nivells d’anàlisi diferents: un nivell transnacional o estatal (macro), un nivell comunitari (meso) i un nivell individual (micro). Set factors (religió, digitalització, privació econòmica, desigualtats territorials, dinàmiques transnacionals, demandes sociopolítiques i oportunitats educatives, culturals i de lleure) són analitzats segons aquests tres nivells de manera que es puguin apreciar les interrelacions entre diferents variables a l’hora d’empènyer els joves a l’extremisme violent.
Accions en el marc de CONNEKT:
En línia, 3 de maig
CONNEKT Stakeholders’ Seminar
Aquest seminari del projecte CONNEKT encara la segona fase d’anàlisi dels processos de radicalització i extremisme violent a les regions balcànica i MENA en el context de les comunitats que envolten els individus (nivell meso). En aquesta fase s’estudien casos reals, concrets i representatius. La reunió s’inicia amb una sessió de presentació de la selecció de casos pràctics d’estudi feta per cadascun dels socis implementadors del treball de camp, seguida d’una discussió conjunta entre els socis i professionals externs sobre la selecció presentada per a garantir un grau òptim de comparabilitat a nivell regional, però també entre les dues regions objecte d’estudi: els Balcans i el Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà. Finalment, els membres del projecte ratifiquen la selecció de casos pràctics.
Participants: Rawan Adel Maged, investigador, Universitat Americana del Caire. Verónica Anzil, investigadora, Càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural a la Mediterrània, Universitat Rovira i Virgili (URV), Tarragona. Olfa Ben Fraj, coordinadora de Recerca i de CONNEKT a la Jasmine Foundation, Tunis. Tihomir Bezlov, becari sènior, Programa de Seguretat, Centre per a l’Estudi de la Democràcia (CSD), Sofia. Neven Bondokji, directora adjunta, Generations for Peace Institute, Amman. Tasnim Chirchi, directora, Jasmine Foundation, Tunis. Amina Errifaiy, doctoranda, Universitat Moulay Ismaïl, Meknès. Palomo Gauthier, responsable de Programes d’Acció Europea, Xarxa de Ciutats Euromed, Niça. Lidija Georgieva, cap de la Càtedra UNESCO d’Estudis i Recerca Interculturals, Acadèmia de Ciències i Arts de Macedònia del Nord (MASA), Skopje. Muamer Hirkić, assistent de Recerca de CONNEKT, Universitat de Sarajevo. Jasmin Jasarevic, director, Centre PRONI per al Desenvolupament Juvenil, Brčko. Azza Kamel, fundador, Appropriate Communication Techniques for Development (ACT), El Caire. Damir Kapidžić, professor associat de Política Comparada, Universitat de Sarajevo. Hisham Kassem, figura política independent d’Egipte, El Caire. Maye Kassem, professora associada de Ciència Política, Universitat Americana del Caire. Veli Kreci, professor titular, Universitat d’Europa del Sud-est, Tetovo. Nermina Kuloglija, Balkan Investigative Reporting Network (BIRN), Belgrad. Djalil Lounass, professor de Ciències Polítiques, Universitat Al Akhawayn, Ifrane. Semir Mujkić, director general, Balkan Investigative Reporting Network (BIRN), Belgrad. Elena Mujoska, presidenta, Societat Nord-Macedònia de Penologia, Skopje. Khalid Mouna, professor de Sociologia, Universitat Moulay Ismaïl, Meknès. Lulzim Peci, director executiu, Institut Kosovar de Recerca i Desenvolupament de Polítiques (KIPRED), Pristina. Lura Pollozhani, Centre d’Estudis d’Europa del Sud-est, Universitat de Graz. Stefan Ralchev, expert i investigador del Centre per a l’Estudi de la Democràcia (CSD), Sofia. Mariona Rico, coordinadora de CONNEKT, IEMed, Barcelona. Jadranka Stikovac Clark, assessora sènior i directora, Generations For Peace Istitute, Amman. Snezana Trpevska, presidenta, Institut de Recerca sobre Desenvolupament Social (RESIS), Skopje. Lurdes Vidal, coordinadora científica de CONNEKT, IEMed, Barcelona. Selma Zeković, cap nacional P/CVERLT, Missió de l’OSCE a Bòsnia i Hercegovina, Sarajevo.
Presentacions i explotació de resultats del projecte CONNEKT
En el marc de les accions d’explotació de resultats de la recerca del projecte CONNEKT, el consorci liderat per l’IEMed que executa aquest projecte H2020 participa en diversos fòrums internacionals de rellevància per donar a conèixer la seva tasca i propiciar aliances i sinèrgies amb altres iniciatives complementàries en els àmbits de la prevenció de la radicalització i l’extremisme violent.
Budapest, 3 i 4 de maig
Presentació en el marc de la reunió de llançament de la iniciativa de la Comissió Europea Radicalisation Awareness Network (RAN) Young Platform
Col·laboració amb: RAN Young Platform
La Haia, 28 de novembre
Participació de CONNEKT al seminari multidisciplinar “Prevention of Violent Extremism: a Shared Responsability between Mental Health Care and the Security Domain”
Col·laboració amb: RAN Young Platform
Universitat Rovira i Virgili (URV), Tarragona, 5 i 6 de juliol
CONNEKT Cross-Regional Women’s Forum. “Women’s Agency in Prevention”
Malgrat els recents avenços notables, el gènere en els estudis de seguretat continua sent una àrea amb zones fosques inexplorades, com les dinàmiques de gènere en l’extremisme, la violència política i el terrorisme, que no s’han analitzat prou des d’una perspectiva feminista. Des del disseny de la seva metodologia, CONNEKT va adoptar una “lent de gènere” per obtenir un retrat complet i fefaent de la realitat de l’extremisme violent. Aquest fòrum posa de manifest l’estat dels estudis feministes en seguretat global i com fins i tot els enfocaments acadèmics ben intencionats tenen un biaix de gènere. La participació activa de les dones en accions violentes i en l’activisme i la protesta així com l’evidència generalitzada del sexe com a eina de guerra requereixen una mirada nova sobre com es considera el paper de les dones a la Seguretat Internacional; una mirada distanciada de la noció de “masclisme hegemònic” transmesa al llarg del temps que concep una feminitat idealitzada on les dones són mers agents passius de les estructures institucionals patriarcals. Contràriament a la idea que la participació en grups extremistes hauria de ser una oportunitat per a les dones per aconseguir presència pública, sembla que finalment s’ha conformat una imatge dominada del victimisme dins de l’àmbit privat. Tanmateix, les dones han exercit diferents tipus de papers en projectes militants no estatals, desafiant les nocions tradicionals de feminitat. Aquest fòrum s’esforça per extreure els rols de les dones de l’esfera privada i situar-los al centre de l’activitat pública. La complementarietat d’experiències, diversitat de contextos i perfils presents en aquesta trobada vol ser un factor decisivament enriquidor de la comprensió de les estratègies de gènere, les diferències en les motivacions, els greuges, rols, experiències i, en última instància, resultats en la prevenció i la lluita contra la violència extremista.
Ponents: Rawan Adel, investigadora, Universitat Americana del Caire. Sanaa Albanawi, tècnica de Polítiques Educatives, IREX/USAID, Amman. Zineb Benalla, fundadora, Eirene Associates, Rabat. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Maria-Alba Gilabert, periodista, secció d’Internacional, Catalunya Ràdio, Barcelona. Azza Kamel, fundadora, Appropriate Communication Techniques for Development, El Caire. Viola Vanessa Kastrati, investigadora, Institut Kosovar per a la Recerca i el Desenvolupament (KIPRED), Pristina. Maria Koleva, activista LGBTQ, Deystvie, Sofia. Nermina Kuloglija-Zolj, Balkan Investigative Reporting Network, Sarajevo. Víctor Merino Sancho, comissionat d’Igualtat, Diversitat i Benestar URV, Tarragona. Teodora Mileska, investigadora i activista en Igualtat de Gènere, Pau i Reconciliació als Balcans Occidentals, Sofia / Skopje. Elena Mujoska Trpevska, presidenta, Societat Nord-Macedònia de Penologia, Skopje. Sandra Ramos, regidora de Cultura, Ajuntament de Tarragona. Rasha Fityan Saleem, directora executiva, Institut de Polítiques i Societat, Amman. Margarita Spasova, responsable d’Incidència, Acadèmia Ekaterina Karakelova; membre d’Amnistia Internacional Bulgària, Sofia. Aida Traidi, tècnica del projecte CONNEKT, IEMed, Barcelona. Mersiha Turudija, Associació Education Builds BiH – Jovan Divjak, Sarajevo. Nejra Veljan, investigadora, Atlantic Initiative, Sarajevo. Lurdes Vidal Bertran, coordinadora científica de CONNEKT, IEMed, Barcelona. Maya Yamout, vicepresidenta, Rescue Me, Beirut. Nancy Yammout, presidenta, Rescue Me, Beirut.
Generations for Peace Institute, Amman, 14 i 15 de setembre
CONNEKT Prevention Toolkit Methodology Lab
Els membres del projecte participen en el disseny dels materials de prevenció contra la radicalització i l’extremisme violent que són un dels principals components pràctics derivats de la recerca duta a terme per CONNEKT al llarg d’aquests anys.
Ponents: Mohammed Arabiat, president, Generations for Peace (GfP), Amman. Florian Bieber, director, Centre for Southeast European Studies, Universitat de Graz. Neven Bondokji, directora, GfP, Amman. Tasnim Chirchi, directora, Jasmine Foundation, Tunis. Lura Pollozhani, investigadora, Centre for Southeast European Studies, Universitat de Graz. Mariona Rico, coordinadora dels projectes CONNEKT i MAGIC, IEMed, Barcelona. Aida Traidi, tècnica de CONNEKT, IEMed, Barcelona. Lurdes Vidal, coordinadora científica de CONNEKT, IEMed, Barcelona.
CONNEKT Round Tables and Local Community Workshops
A la Universitat de Sarajevo, el 8 de desembre, amb motiu de l’acte de tancament regional als Balcans del projecte CONNEKT. A la seu de Generations for Peace, Amman, el 10 de desembre. A l’Acadèmia de Ciències i Arts de Macedònia del Nord (MASA), Skopje, l’11 de desembre. A la Universitat Moulay Islamil de Meknès, el 16 de desembre. En línia, des de la Jasmine Foundation, Tunis, els dies 20 i 26 de desembre. En línia, des de la Universitat Americana del Caire, El Caire, el 27 de desembre.
Universitat de Sarajevo, 8 de desembre
CONNEKT Regional Closing Event Balkans
Després de tres anys d’implementació a diversos països dels Balcans, aquest seminari d’experts presenta els principals resultats i conclusions de CONNEKT a la regió, especialment pel que fa als motors i patrons de radicalització als Balcans i de l’impacte de les dinàmiques globals en la percepció de l’extremisme concretament a Bulgària, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia del Nord i Kosovo. La trobada presenta també les eines per a la prevenció de la radicalització i l’extremisme violent dissenyades en el marc del projecte.
Ponents: Sarina Bakić, Facultat de Ciències Polítiques, Universitat de Sarajevo. Danae Driessen, Universitat de Sarajevo. Lidija Georgieva, Acadèmia de les Cièncias i las Arts de Macedònia del Nord (MASA), Skopje. Muamer Hirkić, Universitat de Sarajevo. Nermina Kuloglija-Zolj, Balkan Investigative Reporting Network (BIRN), Sarajevo. Pavle Mijović, Facultat Catòlica de Teologia, Universitat de Sarajevo. Amer Osmić, Facultat de Ciències Polítiques, Universitat de Sarajevo. Stefan Ralchev, Center for the Study of Democracy, Sofia. Sanela Šadić, vicedegana de Cooperació Internacional, Facultat de Ciències Polítiques, Universitat de Sarajevo. Aida Traidi, tècnica del projecte CONNEKT, IEMed, Barcelona. Sead Turčalo, degà, Facultat de Ciències Polítiques, Universitat de Sarajevo; coordinador de CONNEKT (UNSA). Nejra Veljan, Atlantic Initiative, Sarajevo. Lurdes Vidal Bertran, coordinadora científica del projecte CONNEKT, IEMed, Barcelona. Olena Yurchenko, Universitat de Sarajevo.
XXV Trobada anual del Fòrum d’Investigació sobre el Món Àrab i Musulmà (FIMAM)
En el marc de la commemoració del 28 de novembre, declarat per la Unió per la Mediterrània Dia Internacional de la Mediterrània
Ubicació: IEMed, Barcelona
Dates: del 15 al 17 de novembre
Col·laboració amb: Fundación Euroárabe, Casa Árabe, AECID
L’IEMed coorganitza la trobada anual del FIMAM, espai informal i durador l’objectiu del qual és, des de la seva creació el 1995, fomentar el contacte interdisciplinari entre investigadors sobre el Món Àrab i Musulmà a Espanya i difondre les investigacions en curs per aprofundir i ampliar els coneixements sobre aquesta regió geogràfica. El Fòrum actua, a més, com a plataforma d’introducció i assistència als investigadors més joves. Partint de la conferència inaugural sobre les relacions euromediterrànies en el context del conflicte israelianopalestí, impartida per la investigadora Anna Khakee, professora titular de Relacions Internacionals de la Universitat de Malta, el Fòrum ofereix un ampli programa de ponències, debats i presentacions de novetats editorials i projectes de recerca. Entre els temes abordats pels diferents debats destaquen les perspectives per a Europa i per a les relacions euromediterrànies del nou panorama geopolític regional davant l’esclat del conflicte entre Israel i Hamàs a Gaza; la situació política i econòmica de Turquia; la guerra a Síria; l’estat de les qüestions de gènere, diversitat religiosa i sexualitat al món musulmà; la construcció d’identitats en un entorn global; el multilateralisme; el llegat del colonialisme al Nord d’Àfrica i el Sahel; el paper dels països del Golf Pèrsic en els afers regionals i internacionals; la situació sociopolítica al Marroc; o el progrés dels nous sistemes autoritaris al món àrab.
Ponents: Mariam Cristina Ait-Chaib Corchero, Universitat Nacional d’Educació a Distància. Víctor Albert Blanco, Universitat Autònoma de Barcelona. Roger Albinyana, IEMed, Barcelona. Ignacio Álvarez Ossorio, Universitat Complutense de Madrid. Gemma Aubarell, IEMed, Barcelona. Bárbara Azaola, Universitat de Castella-La Manxa, Toledo. Janire Azcue Terradillos, Universitat de Deusto, Bilbao. Christian Backenköhler, Universitat Carles III, Madrid. Isaías Barreñada, Universitat Complutense de Madrid. Ana Ballesteros, CIDOB, Barcelona. Antonio Basallote, Universitat de Sevilla. Haifa Bedoui, Universitat Complutense de Madrid. Samantha Leonor Botica Fuentes, Universitat de Salamanca. Moussa Bourekba, CIDOB, Barcelona. Melania Brito Clavijo, Universitat Autònoma de Barcelona. Blanca Camps Febrer, Universitat Autònoma de Barcelona. Sheila Casado Ramírez, Universitat Autónoma de Madrid. Alfonso Casani, Universitat Complutense de Madrid. Francesco Colin, Universitat Erasmus de Rotterdam. Francesco Correale, Centre Nationale de la Recherche Scientifique-Tours. Rosa María Cuadros, Universitat Autònoma de Barcelona. Cristina de Lucio Atonal, Universitat Autònoma de Madrid. Imam Hakki El Haouassi, Universitat Complutense de Madrid. Rabab El Kadiri El Mansouri, Universitat de Màlaga. Airy Domínguez, Universitat de Salamanca. Mohamed Douief Merras, Universitat de Barcelona. María Begoña Etxenagusia Atutxa, investigadora independent. Laura Feliu, Universitat Autònoma de Barcelona. Víctor Fernández Cuervo, Universitat Autònoma de Madrid. Joan-Marc Ferrando Hernández, Universitat de València. Daniel Ahmed Fernández, Universitat Autònoma de Barcelona. Fátima Fernández, Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona. Senén Florensa, IEMed, Barcelona. Danae Fonseca, Universitat Autònoma de Madrid. Laura Galián, Universitat Autònoma de Madrid. Lucía García del Moral, Fundación Euroárabe, Granada. Carmen Garratón, Universitat de Granada. Gabriel Garroum Pla, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Daniel Gil-Benumeya, Universitat Complutense de Madrid. Olivia Glombitza, Universitat Autònoma de Barcelona. Irene González, Universitat de Castella-La Manxa, Toledo. Bosco Govantes, Universitat Pablo de Olavide, Madrid. David Hernández, Universitat Complutense de Madrid. Miguel Hernando de Larramendi, Universitat de Castella-La Manxa, Toledo. Gysella Jessica, investigadora independent. Nesrin Karavar, Universitat de Barcelona. Anna Khakee, Universitat de Malta. Samuel Lagos Aguilar, Universitat Autònoma de Madrid. Francisco Láuzara, Universitat Pablo de Olavide, Madrid; Universitat de Nebrija, Madrid. Paula Lobato, Universitat Autònoma de Madrid. Alberto López Bargados, Universitat de Barcelona. María López Belloso, Universitat de Deusto, Bilbao. J.A. Macías Amoretti, Universitat de Granada. Susana Mangana, Universitat de Deusto, Bilbao. Pedro Manosalvas, Universitat de Nebrija, Madrid. Aurèlia Mañé, Universitat de Barcelona. Rosa Martínez, Universitat Autònoma de Barcelona. Francisco Javier Martínez, Universitat de Saragossa. Josep Lluís Mateo Dieste, Universitat Autònoma de Barcelona. Salomé Meynard, Universitat Autònoma de Madrid. Laura Mijares, Universitat Complutense de Madrid. Víctor Moreno, Universitat de Salamanca. Alicia Olmo, Universitat Autònoma de Madrid. Olivia Orozco, Casa Árabe, Madrid. María Angustias Parejo, Universitat de Granada. Juan Carlos Pastor, Universitat Complutense de Madrid. Pablo Pastor, Col·legi d’Europa a
Natolin, Varsòvia. David Perejil, Universitat Autònoma de Madrid. Mariví Pérez Mateo, Universitat d’Alacant. Joan Bernat Pineda Pérez, Universitat de Saragossa. Ana Planet, Universitat Autònoma de Madrid. Carla Prado, Universitat de Coimbra. Ángeles Ramírez, Universitat Autònoma de Madrid. María Inmaculada Ramos Tapia, Fundación Euroárabe, Granada. Paulo Cesar Rebello de Oliveira, Universitat de Salamanca. Natàlia Ribas Mateos, Universitat Autònoma de Barcelona. Pol Mauri, Universitat Complutense de Madrid. Adrià Rivera, Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). Carmen Rodríguez, Universitat Autònoma de Madrid. Cristina Rodríguez-Reche, Universitat Pompeu Fabra i Universitat Autònoma de Barcelona. Judit Rodríguez, Universitat Autònoma de Madrid. Óscar Salguero Montaño, Universitat Complutense de Madrid. Michele Scarpati, Universitat Autònoma de Madrid. Roser Serra, Universitat de Barcelona. Paloma Serrano Oñate, Universitat Autònoma de Madrid. Pietro Soddu, Universitat de Jaén i Universitat de Cagliari. Eduard Soler Lecha, Universitat Autònoma de Barcelona. Giulia Spadoni, Universitat de Granada. Ángela Suárez, Universitat de Salamanca. Laila Taouati Lamchachti, Universitat Autònoma de Madrid. Aida Traidi, IEMed, Barcelona. Christian Tratzi, Universitat Complutense de Madrid. Alejandra Val Cubero, Universitat Carles III de Madrid. Victoria Veguilla del Moral, Universitat Pablo Olavide, Madrid. Lurdes Vidal, Universitat Ramon Llull, Barcelona. Marcel Didier von der Hundt, Universitat Autònoma de Barcelona.
Visites universitàries a l’IEMed
L’IEMed està obert a acollir visites d’estudiants concertades amb diferents centres d’educació superior per tal de conèixer aspectes determinats de les relacions euromediterrànies així com la tasca que desenvolupa l’Institut al servei de la cooperació entre ambdues ribes de la Mediterrània i del seguiment de la realitat dels països de la regió.
Visites:
10 de novembre
Estudiants de l’assignatura d’Anàlisi de Polítiques Exteriors del grau de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona
17 de novembre
Estudiants del Màster international Erasmus Mundus South European Studies de la Universitat d’Aix-Marsella
Programa Tendències al Món Àrab i Musulmà
Presentacions del llibre “Sáhara, democracia y Marruecos. ¿Es posible una reconciliación?”
Coeditat per Icària Editorial i l’IEMed el 2022, Sáhara, democràcia y Marruecos recull els articles sobre la qüestió del Sàhara
Occidental i el Marroc publicats per l’autor, Bernabé López, entre el 1999 i el 2022 a diaris i revistes d’Espanya i del Marroc, en els que aposta per una reconciliació entre sahrauís i marroquins, només possible amb el diàleg directe entre el Front Polisari i el Regne del Marroc, afirmant que la desdemonització de les parts i un esperit democràtic són condicions imprescindibles. Els articles exploren la que es va anomenar “tercera via” i relaten les vicissituds per les que la qüestió del Sàhara està imbricada a la història de les relacions entre Espanya i el Marroc, actuant com a element separador de governs i pobles.
Presentacions:
IEMed, Barcelona, 9 de febrer
IEMed Breakfast “Sáhara, democracia y Marruecos. ¿Es posible una reconciliación?”
Amb Bernabé López, catedràtic i professor honorari d’Estudis Àrabs i Islàmics, Universitat Autònoma de Madrid; autor del llibre.
Centre Cultural Blanquerna, Madrid, 23 de març “Sáhara, democracia y Marruecos. ¿Es posible una reconciliación?”
Ponents: Isaías Barreñada, professor de Relacions Internacionals, Universitat Complutense de Madrid. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Bernabé López, catedràtic i professor honorari d’Estudis Àrabs i Islàmics, Universitat Autònoma de Madrid; autor del llibre.
Jornades “Líban: crisi i esperança”
Ubicació: IEMed, Barcelona
Dates: 14 i 15 de març
Col·laboració amb: Associació Catalunya-Líban, Associació de Construcció per a la Solidaritat i Atenció Social (ACSAS), Associació Catalana per la Pau, Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Ajuntament de Barcelona.
És possible una alternativa democràtica i laica al Líban? Aquesta pregunta és el títol de la taula rodona que obre aquestes jornades de debat i reflexió conjunta sobre l’estat de la cooperació ciutadana i la solidaritat de Catalunya amb el Líban, en un moment en que el país atravessa una de les pitjors crisis econòmiques a escala mundial des del segle XIX, sumada a les crisis de governança que pateix sistemàticament el seu sistema polític confessionalista. Els debats es complementen amb la presentació de l’informe Sobreviure als camps de refugiades. La població palestina al Líban pateix una manca crònica de drets i la projecció del documental Junts, continua l’esperança: la història de l’Hospital del Socors Popular Libanès a Nabatieh.
Ponents: Mona Abou Zaid, representant del Socors Popular Libanès i directora de l’Hospital del Socors Popular Libanès a Nabatieh. Yana Al Samarani, activista feminista libanesa. Ana Basanta, periodista i autora de l’informe “Sobreviure als camps de refugiades. La població palestina al Líban pateix una manca crònica de drets”. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Firas Hamdan, diputat al Parlament libanès per la Llista de les Forces del Canvi. Hussein Krim, secretari, ACSAS. Mohamad Mohdi, president del consell administratiu de l’Hospital del Socors Popular Libanès a Nabatieh. Marie NassifDebs, presidenta, Associació Mussawat-Wardeh Boutros. Josep A. Pujante, director de l’Àrea de Relacions Internacionals i Cooperació Sanitària del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Ghassan Saliba, president, Associació Catalunya-Líban i Fundació ACSAR.
Presentació del llibre “Palestina. Cien años de colonialismo y resistencia”
Ubicació: IEMed, Barcelona
Data: 17 de maig
Col·laboració amb: Editorial Capitán Swing, Casa Árabe.
L’IEMed acull aquest debat amb un dels principals historiadors nord-americans sobre l’Orient Mitjà, Rashid Khalidi, per a presentar el seu darrer llibre en el qual, des d’una perspectiva explícitament palestina, posa en dubte les interpretacions acceptades del conflicte a partir de material d’arxiu sense explotar. Khalidi traça cent anys de guerra colonial contra els palestins, lliurada primer pel moviment sionista i després per Israel, però recolzada pel Regne Unit i els Estats Units. A la vegada, l’obra s’allunya d’una anàlisi victimista del conflicte, assumeix els errors comesos pels dirigents palestins i accepta l’aparició de moviments nacionals a tots dos bàndols per a oferir una visió nova i aclaridora d’un conflicte que continua fins als nostres dies.
Ponents: Senén Florensa, president executiu, IEMed. Rashid Khalidi, historiador i escriptor. Cristina Mas, periodista, diari Ara.
IEMed Breakfast. “El Líban: crisi, resiliència i canvi”
Ubicació: IEMed, Barcelona
Data: 6 de juliol
Col·laboració amb: CIDOB
El Líban viu avui una situació crítica que posa de manifest desafiaments preexistents, alhora que genera una necessitat urgent de solucions sostenibles. L’explosió al port de la ciutat el 2020 i les tensions polítiques han estat els detonants d’una situació que ha anat derivant cap a una greu crisi política i socioeconòmica. Malgrat les dificultats, una societat vibrant i una cultura resilient mostren tota la potencialitat per promoure un canvi en positiu. Per debatre i reflexionar sobre la situació del país i el paper determinant dels seus actors en un camí de transformació tan necessari, l’IEMed i el CIDOB organitzen un col·loqui amb Michel Moawad, diputat libanès i fundador del Moviment per la Independència.
Ponents: Senén Florensa, president executiu, IEMed. Michel Moawad, diputat libanès i fundador del Moviment per la Independència. Antoni Segura, president, CIDOB.
IEMed Breakfast. “Líbia: violència i transformació social”
Ubicació: IEMed, Barcelona
Data: 26 de juliol
Deu anys després de la guerra, Líbia veu emergir una nova societat. Com l’ha marcat la violència?, què ha passat amb les relacions intercomunitàries i interpersonals, les jerarquies socials i les elits?, quins nous grups, xarxes i identitats tenen pes en les estructures de poder, el capital i la governança? Aquesta sessió dels IEMed Breakfasts vol aportar llum a aquests interrogants amb motiu de la publicació del llibre del Middle East Institute de Washington, Violence and Social Transformation in Libya, editat per Virginie Collombier i Wolfram Lacher.
Ponent: Mary Fitzgerald, investigadora, Middle East Institute (MEI), Washington.
Debat “La Mediterrània, una oportunitat per a Europa”
Ubicació: Campus de Princesa, Universitat Antonio de Nebrija, Madrid
Data: 19 de setembre
Col·laboració amb: Estudios de Política Exterior, Universitat Antonio de Nebrija.
El juliol del 2023, Espanya va assumir la presidència del Consell de la Unió Europea en un context internacional marcat per la guerra a Ucraïna. Però, malgrat aquesta emergència en l’agenda europea i internacional, la Mediterrània ha estat sempre una prioritat per a Espanya i també per a Europa. En un moment d’incertesa global, la transició energètica i el canvi climàtic, la competitivitat, els mercats laborals o la igualtat de gènere i la integració i promoció dels joves són només algunes de les qüestions que exigeixen respostes coordinades entre ambdues ribes. Aquesta és la reflexió de la qual parteix el número 67 de la revista afkar/ideas que es presenta en aquest debat, que s’organitza també en memòria de Josep Piqué (1955-2023), exministre d’Afers Exteriors que va ser codirector d’afkar/ideas i gran impulsor de les relacions euromediterrànies.
Ponents: Sergio R. Carranza Förster, vocal assessor per a Afers Euromediterranis, Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació. Gabriela Castejón, corredactora en cap d’afkar/ideas, Estudios de Política Exterior. Elisabetta Ciuccarelli, corredactora en cap d’afkar/ideas, IEMed. Alfonso de la Osa Escribano, degà de la Facultat de Dret i Relacions Internacionals, Universidad Antonio de Nebrija. Ángeles Espinosa, excorresponsal a l’Orient Mitjà, diari El País. Miguel Hernando de Larramendi, arabista, Grup d’Estudis sobre les Societats Àrabs i Musulmanes (GRESAM), Universitat de Castella-La Manxa. Blanca Moreno-Dodson, consultora en Economia Internacional.
Afkar Debates. “Israel and Palestine: Unveiling Global and Regional Ramifications of the Conflict”
Ubicació: En línia
Dates: 13, 20 i 22 de novembre
Amb l’objectiu de contribuir als debats sobre els esdeveniments emergents a la regió euromediterrània, aquest nou format de webinaris vinculat a la revista afkar/ideas vol aportar informació rellevant per conèixer les claus de l’actualitat de la mà de reconeguts experts internacionals. Es tracta d’un format obert al públic en general però especialment adreçat a experts, decisors i tècnics directament implicats en els afers mediterranis. Aquesta primera edició d’Afkar Debates aborda les conseqüències globals i regionals de l’esclat, el 7 d’octubre, del conflicte entre Israel i Hamàs, des del punt de vista dels actors multilaterals i internacionals, les dinàmiques regionals i l’impacte decisiu en les narratives globals difoses a través dels mitjans digitals
Sessions:
13 de novembre
Global implications of the Israel and Hamas Conflict: A Multilateral Perspective
Ponents: Fonteh Akum, director executiu, Institute for Security Studies, Pretoria. Julien Barnes-Dacey, director del Programa Orient Mitjà i Nord d’Àfrica, European Council of Foreign Relations. Emmanuel Cohen-Hadria, director de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies, IEMed, Barcelona. Ellen Laipson, directora, Center of Security Policy Studies, Universitat George Mason, Fairfax.
20 de novembre
Regional Consequences of the Middle East Conflict
Ponents: Maria Luisa Fantappiè, directora, Programa Mediterrània, Orient Mitjà i Àfrica, Istituto Affari Internazionali (IAI), Roma. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Maha Yahya, directora, Malcom H. Kerr Carnegie Middle East Center, Beirut.
23 de novembre
Shaping Narratives of the conflict and their global effects
Ponents: Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Noureddine Miladi, director, Departament de Comunicació de Masses, Universitat de Qatar, Doha. Abdullatif Sleibi, analista sènior de dades i tècnic de projectes, PAX for Peace, Utrecht.
Veus de Palestina
Ubicació: Centre de Cultura Contemporània (CCCB), Barcelona
Data: 27 de novembre
Col·laboració amb: CCCB, Fundació Tàpies, PEN Català, Institut Català Internacional per la Pau.
Des dels mortífers atacs de Hamàs contra el sud d’Israel el 7 d’octubre, 2,3 milions de palestins que no poden sortir de la Franja de Gaza han estat subjectes per part de l’exèrcit israelià a un dels bombardejos aeris més devastadors des de la Segona Guerra Mundial. Més de dos terços de la població han estat desplaçats i fins a finals de novembre, 17.000 palestins, la majoria dels quals dones i nens, han mort o han desaparegut sota les runes de les seves cases. Aquest acte aplega artistes, periodistes i escriptors palestins per parlar i sensibilitzar sobre aquesta catàstrofe humanitària a Gaza.
Participants: Asmaa al-Ghoul, periodista independent, activista. Samira Badran, artista visual palestina. Mariam Barghouti, periodista palestina resident a Ramallah. Mohamad Bitari, poeta, traductor, escriptor i periodista siri. Ben Ehrenreich, escriptor i periodista nord-americà.
Programa d’Igualtat de Gènere i Joventut
Projecte Muslim women and communities Against Gender Islamophobia in soCiety (MAGIC)
Finançat per la Comissió Europea en el marc del Programa Drets, Igualtat i Ciutadania (REC), en el termini de dos anys MAGIC ha treballat per cartografiar la islamofòbia de gènere als diaris belgues i espanyols amb un doble objectiu: d’una banda, dotar els líders de les comunitats musulmanes, les dones musulmanes i les organitzacions de la societat civil que treballen en l’àmbit de la diversitat d’habilitats i eines per reconèixer i fer front als estereotips contra les dones musulmanes a les narratives públiques; i de l’altra, promoure la inclusió de les veus musulmanes en els mitjans de comunicació.
Accions:
Assajos sobre islamofòbia de gènere
El mes de febrer de 2023 es publiquen al web del projecte MAGIC els textos guanyadors del concurs juvenil d’assajos sobre islamofòbia de gènere. Les autores, joves amb formació en comunicació o periodisme i que escriuen en espanyol, anglès, francès o flamenc, aborden els estereotips contra les dones musulmanes.
Assajos publicats (Espanya): Ginestra Faeta, The TV Franca Ferrari, Fronteras visuales entre Siria y Ucraina: la construcción en imágenes del “buen” y el “mal” refugiado. Aya Jebari, Subalternidad femenina como espacio en que se (re) produce el racismo. Joana Majidová, Islamophobia in Media: Tackling the Question of Gender. Shirley Nkotseng Maleleka, Gendered Islamophobia has no place in our society: perspectives on Belgium and Spain. Majda Moustaid, La voz silenciada. Cristina Rodríguez Rache, Pero ¿para qué lo llevas? Si estamos en España. Ariana Romans, Mujeres libres pese a todo.
Assajos publicats (Bèlgica): Assia Bencer Alaoui, Derrière le voile, la femme. Salma Naji, L’islamophobie genrée dans les médias. Soukeynah Bakkali Tahiri, Un voile d’illusions. Ahmed Abdi, Le féminisme musulman décolonial.
Campanyes de conscienciació sobre islamofòbia de gènere
El concurs de campanyes de conscienciació sobre islamofòbia de gènere en el marc del projecte MAGIC té com a objectiu seleccionar campanyes que abordin la islamofòbia de gènere i els estereotips contra les dones musulmanes elaborades per organitzacions de la societat civil o persones que treballen en l’àmbit del racisme, la inclusió, la diversitat de creences religioses i el gènere.
Campanyes (Espanya):
Amigos de Europa
Organitza: Amigos de Europa
• Lucena, 13 de gener. Emissió especial del programa de ràdio Hoy por Hoy de Cadena Ser Andalusia des de la Biblioteca Rosa de Lima Muñoz Cañete.
Participants: Constanza Aranda, tècnica del programa “No discriminación” de la xarxa Acoge a Lucena. Carmen Gallardo, regidora d’Igualtat i Diversitat, Serveis Socials i Salut de l’Ajuntament de Lucena. Sergio Gracia, director del Centre de Recerca de l’Extrema Dreta (Cinved) i expert a Islamofòbia.
Abdeslam El Hinda, president de la Comunitat islàmica de Lucena. Marcelo Romero, dinamitzador juvenil de la Delegació de Joventut. Juan Ruiz, mediador intercultural de la Delegació de Serveis Socials.
• Del 13 de gener al 23 de febrer: transmissió de 60 micro-slots a la Cadena Ser Andalusia
Obra de teatre Les coses clares i la xocolata espessa Organitza: La Xixa
• Barcelona, 11 de febrer. Al Centre Cívic de les Drassanes Reials.
• Terrassa, 16 de març. Al Teatre Fòrum.
Redireccionando Miradas
Organitza: Asociación de Estudiantes Musulmanes
• Barcelona, del 20 de febrer al 5 de març. Realització d’un curtmetratge que representa la diversitat de les dones musulmanes de Barcelona.
• Barcelona, 4 de març. Presentació del curtmetratge a l’Auditori Cotxeres de Sants.
Dones musulmanes com a agents actius en la construcció d’una nova narrativa
Organitza: Asociación para la inclusión social de la mujer musulmana (GCHIME)
• De l’1 al 31 de gener: contacte amb entitats i preparació de materials i formacions.
• Alacant, 4 de febrer. Acte de presentació de la campanya i recollida de testimonis.
• Elx, 26 de febrer. Formació a periodistes.
• Alacant, 10 de març. Formació a periodistes.
• Alacant, 15 de març. Presentació del curtmetratge Dones musulmanes com a agents actius en la construcció d’una nova narrativa a les xarxes socials.
• València, 16 de març. Formació a periodistes.
• Alacant, 18 de març. Acte final i d’exposició dels resultats de la campanya.
Campanyes (Bèlgica):
Brussel·les, febrer i març
Dones musulmanes: Alceu la veu!
Organitza: KARAMAH EU – Muslim Women for Human Rights
• Del 17 al 19 de març, gravació de sis episodis de podcast amb testimonis de dones musulmanes de diversos orígens i periodistes.
• Del 8 al 18 de març. Campanya de conscienciació en xarxes socials.
• 14 de març. Formació per a periodistes.
Lieja, març Islamofòbia en el dia a dia
Organitza: Frauneliga, vie féminine
• Creació d’un curtmetratge sobre el racisme antimusulmà i les situacions a les que s’enfronten les dones musulmanes en la seva vida quotidiana.
Taules rodones de presentació del projecte MAGIC
Les quatre taules de presentació del projecte serveixen per presentar i difondre els informes nacionals referents a Bèlgica i a Espanya que analitzen la cobertura de la imatge de la dona musulmana a les respectives premses nacionals. Seguint una metodologia creada específicament per a aquest projecte, s’exposen tant dades quantitatives com qualitatives recollides i analitzades durant 15 mesos.
Media Diversity Institute, Brussel·les, 23 de març
Ponents: Fariha Ali, BePax, Brussel·les. Sarah Bekkali, Institute for Human Rights and Business, Londres. Imane Benchaou, Karamah, Brussel·les. Guylaine Germain, Association des Journalistes Professionnels (AJP), Brussel·les. Malika Hamidi, sociòloga, Brussel·les. Shada Islam, comentarista sobre Afers Europeus, Brussel·les. Zorro Maplestone, periodista freelance, París.
Centre Regional pour l’Intégration, Verviers, 24 de març
Ponents: Sarah Bekkali, Institute for Human Rights and Business, Londres. Mouna Belghomari, Vie Féminine, Charleroi. Christine Compère, Essalem asbl, Verviers. Virginie Fyon, La belle diversité, Verviers. Franck Hensch, Complexe Educatif Culturel Islamique de Verviers (CECIV). Zorro Maplestone, periodista, monitor de mitjans del projecte MAGIC, París. Layla Oumourgh, Actions & Citoyenneté, Brussel·les. Françoise Peutat, Centre Régional de Verviers pour l’Intégration (CRVI).
Casa Árabe, Madrid, 13 de març
Ponents: Hajar Brown, actriu i activista. Karim Hauser, coordinador de Cultura i Relacions Internacionals, Casa Árabe. Zeinib Laari, educadora social, Fundación Diagrama. Pedro Rojo, president, Fundación Al Fanar. Nadia Ziani, documentalista, periodista i redactora de l’informe sobre Espanya del projecte.
IEMed, Barcelona, 21 de març
Ponents: Jordi Bertran, responsable de Comunicació i Premsa, IEMed. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Nadia Ziani, documentalista, periodista i redactora de l’informe sobre Espanya del projecte.
Sessions formatives per a associacions de la societat civil i estudiants de periodisme
A partir de l’edició dels reculls de recursos Speak up for diversity! Toolkit on how to stand against gender Islamophobia i Report diversity! Guidelines to train media circles on inclusiveness and preventing gender Islamophobia, aquestes sessions adreçades a universitaris i a representants de la comunitat musulmana i organitzacions de la societat civil s’organitzen per tal proporcionar mecanismes de detecció de l’odi antimusulmà amb un component específic de gènere a les narratives públiques.
Report diversity! Guidelines to traint media circles on inclusiveness and preventing gender Islamophobia
A Madrid, a la Universitat Complutense, el 2 de març, i a la Universitat Carles III, el 28 de març.
Formadora: Lali Sandiumenge, periodista.
Publicació de la Declaració del projecte MAGIC “Why you should join the Coalition of Muslim Women and Communities Against Gendered Islamophobia in Society?”
El mes de febrer, el projecte MAGIC publica la seva Declaració, adoptada el 22 de noviembre de 2022, que destaca la importància d’assumir la responsabilitat tant dins com fora d’Europa de prioritzar qüestions com la islamofòbia, especialment cap a les dones. Subratlla la necessitat que les persones estiguin obertes a la comunicació, el debat i la col·laboració per implementar el canvi de manera eficaç, i anima a les persones a ser visibles i recolzar-se mútuament per assolir els seus objectius.
Col·lectiu per a la inclusió i contra la islamofòbia a Bèlgica (CIIB) i Parlament Europeu, Brussel·les, 19 i 20 de març Conferència final del Projecte MAGIC “Muslim Voices for Diversity”
Els mitjans de comunicació juguen un paper crucial en la formació de les opinions, percepcions i comportaments socials. La manca de cooperació entre les comunitats musulmanes, els líders i la societat civil i els mitjans de comunicació dificulten una acció efectiva per contrarestar els patrons d’odi contra les dones musulmanes. Per aquesta raó, la conferència que clou dos anys de recerca del projecte MAGIC posa l’accent en la necessitat d’augmentar els intercanvis i la cooperació entre aquests actors a partir d’un debat sobre les conclusions de la cartografia, i l’anàlisi, dels mitjans de comunicació a Espanya i Bèlgica realitzada pel projecte i de la presentació dels resultats de les campanyes de sensibilització implementades per MAGIC. Arran d’aquest debat, la conferència aprova i presenta públicament el full de ruta europeu per aturar els estereotips antimusulmans de gènere i promoure la inclusió de les veus musulmanes en les narratives públiques.
Ponents: Oumaya Amghar, tècnica del projecte MAGIC, IEMed, Barcelona. Layla Azzouzi, cofundadora, responsable de projectes, CIIB, Brussel·les. Roxane Biederman, directora de projectes, Media Diversity Institute (MDI), Brussel·les. Mustapha Chairi, director executiu, CIIB, Brussel·les. Tommasso Chiamparino, responsable de Polítiques de Drets Fonamentals, Comissió Europea, Brussel·les. Helena Dalli, comissària europea d’Igualtat, Comissió Europea, Brussel·les. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Malika Hamidi, investigadora postdoctoral, Universitat Saint Louis, Brussel·les. Pierrette Herzberger-Fofana, diputada i copresidenta de l’Intergrup d’Antirracisme i Diversitat del Parlament Europeu (ARDI), Brussel·les. Linda Hyökki, coordinadora, Grup de treball contra el racisme musulmà, Coalició Europea de Ciutats Contra el Racisme (ECCAR), Maglaj (Bòsnia i Hercegovina). Shada Islam, redactora en cap, EUObserver, Brusselles. Marion Lalisse, coordinadora de Lluita contra la Discriminació i l’Odi Antimusulmans, Comissió Europea, Brussel·les. Nourhene Mahmoudi, assessora de Polítiques i Advocacia, Xarxa Europea contra el Racisme (ENAR), Brussel·les. Zorro Maplestone, periodista, monitor de mitjans del projecte MAGIC, París. Isabela Mihalach, tècnica sènior de Polítiques, Xarxa d’Organitzacions Europees d’Arrel Gitana (ERGO), Ixelles. Julie Pascoët, responsable sènior d’Advocacia, ENAR, Brusselles. Milica Pesic, directora executiva, MDI, Brussel·les. Camila Piastro, tècnica d’Acció Interseccional, Una Contribució Jueva a una Europa Inclussiva (CEJI), Brussel·les. Mariona Rico, coordinadora del projecte MAGIC, IEMed, Barcelona. Pedro Rojo, Fundación Al Fanar, Madrid. Sarah Schlitz, secretària d’Estat d’Igualtat de Gènere, Igualtat d’Oportunitats i Diversitat de Bèlgica. Djermana Seta, exassessora de lluita contra la intolerància i la discriminació, Departament de Musulmans, Tolerància i No-Discriminació, OSCE, Sarajevo. Sarah Zouak, cofundadora, Lallab, París.
II edició dels Reconeixements Azahara. Dones i Diversitat
Ubicació: Auditori Josep Irla de la Generalitat de Catalunya, Girona
Data: 14 de març
Col·laboració amb: Associació Azahara, Generalitat de Catalunya, Xarxa Espanyola de la Fundació Anna Lindh.
Amb l’objectiu de donar a conèixer trajectòries vitals i projectes protagonitzats per dones d’origen migrant o filles de la immigració a la província de Girona, s’entreguen aquests sis guardons que reconeixen la capacitat transformadora i de creixement de la diversitat i particularment els exemples de lluita pels drets, la igualtat i l’apoderament de les dones.
Guardonades: Mariam Boulahrouz, llicenciada en història, d’origen marroquí, membre del grup de recerca Greca, vinculat a l’Institut de Recerca Educativa de la Universitat de Girona. Ebelin Cuero, experta en Recursos Humans, d’origen colombià, presidenta de l’Associació Sociocultural de Colombians per la Integració a Girona (ASCOLGI). Dialla Diarra, activista social, d’origen malià, pels drets de les dones a Banyoles. Zohra El Azzouzi, activista social, d’origen marroquí, per les dones al barri de Vila Roja de Girona. Asmaa Coucous Kahil, emprenedora en l’àmbit sanitari, d’origen marroquí; fundadora d’un centre de podologia mèdica a Palafrugell. Kumba Sakoli, politòloga, d’origen gambià, professora associada de la Universitat de Girona i tècnica de projectes pedagògics.
Taula rodona “Talking about Gender, Resistance and Youth in Palestine”
Ubicació: IEMed, Barcelona
Data: 4 de juliol
Col·laboració amb: Grup de Recerca sobre Joventut, Societat i Comunicació (Jovis.com) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Aquesta taula rodona que acull l’IEMed forma part dels Palestinian Study Days organitzats pel grup de recerca Jovis.com de la UPF en el marc d’un intercanvi Erasmus+ amb la Universitat de Betlem. Es tracta d’oferir una mirada contrastada i amb perspectiva sobre el paper de la dona en el conflicte araboisraelià, l’esfera política i social palestina i la resistència a l’ocupació.
Ponents: Ahmed Asaad, sociòleg. Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed. Minerva Jaraysa, Departament de Ciències Socials, Universitat de Betlem. Hala Khalawi, psicòloga, consultora de l’Organització Mundial de la Salut. Mohamed Lafi, professor del Departament Ciències Socials, Universitat de Betlem. Abeer Musleh, professora assistent de Sociologia, Departament de Ciències Socials, Universitat de Betlem. José Sánchez-García, coordinador científic del projecte Horizon 2020 TRANSGANG, Departament de Comunicació, UPF.
Seminari “Towards More Inclussive Economies. Advancing Women’s Economic Empowerment in the Mediterranean Region”
Ubicació: Secretaria de la Unió per la Mediterrània, Palau de Pedralbes, Barcelona
Dates: 20 i 21 de setembre
Col·laboració amb: Lliga Europea de Cooperació Econòmica (LECE), MED Confederation, Unió per la Mediterrània.
La desacceleració del creixement global, els riscos creixents del canvi climàtic, els conflictes i els efectes adversos persistents de la covid-19 sobre l’economia han suposat un gran retrocés en l’apoderament econòmic, laboral i emprenedor de les dones en els darrers anys. L’accés desigual a l’educació, el finançament i les oportunitats laborals, així com obstacles legals i culturals encara impedeixen a les dones desplegar el seu potencial. En el cas de l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, una regió tradicionalment focalitzada cap a l’ocupació pública, hi ha hagut un augment significatiu en l’activitat emprenedora en els darrers anys. Aquest increment esdevé especialment prometedor quan es combina amb una tendència cap a millors nivells d’estudis a certes parts de la regió. No obstant això, les condicions desiguals d’accés entre homes i dones són una debilitat flagrant i substancial: amb la taxa de participació empresarial femenina més baixa del món –19% de mitjana–, a la regió MENA només el 23% de les pimes són propietat de dones, dins un ventall que abasta des del 7% del Iemen fins al 49% de Tunísia. Es tracta d’un problema polièdric que deriva d’una combinació de factors que inclou des de la manca de qualitat en l’educació enfocada a la inserció laboral fins a la discriminació estructural dins l’entorn legal i a amplis biaixos en les actituds socioculturals. Aquesta conferència reuneix experts, responsables polítics i emprenedors per explorar estratègies per superar aquestes barreres i promoure l’apoderament econòmic de les dones a la regió mediterrània.
Ponents: Javier Arias, president, LECE. Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Natalia Bayona, directora executiva, Organització Mundial del Turisme, Madrid. Soukaina Bouraoui, presidenta, Fundació de Dones Euromediterrànies (FFEM); directora executiva, Center of Arab Women for Training and Research (CAWTAR), Tunis. Anna Dorangricchia, gestora de projectes d’Igualtat de Gènere, Divisió d’Afers Socials i Civils, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Noha El-Mikawy, degana, School of Global Affairs and Public Policy (GAPP), Universitat Americana del Caire. Anna Estrada, economista, comitè directiu, LECE, Barcelona. Gaëlle Ferrant, economista i especialista en gènere, Unitat de Relacions Globals i Cooperació amb l’Orient Mitjà i l’Àfrica, OCDE, París. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Yeganeh Forouheshfar, economista i investigadora, Euro-Mediterranean Economists Association (EMEA), Barcelona. Carmen Geha, investigadora coprincipal, projecte Support and Accelerate Women’s Inclusion (SAWI); fundadora de Soltara Consulting, Barcelona. Enrico Giordano, secretari general, LECE Itàlia. Cristina González Viu, directora general, MicroBank, Madrid. John Paul Grech, subsecretari general de la Unió per la Mediterrània, Barcelona. Fairouz Habache, presidenta, Women in Business of Algeria (WIBA), Alger. Carme Hortalà Vallvé, directora, GVCGaesco Valores; membre del comitè econòmic, Futbol Club Barcelona; membre del consell directiu, LECE, Barcelona. Mirian Izquierdo, presidenta, Woman Forward Foundation; membre del comitè directiu de la LECE, Madrid. Leila Belkhiria Jaber, presidenta, Cambra Nacional de Dones Empresàries, Tunis. Raghda Kurdi, membre del comitè directiu, Arab International Women’s Forum, Londres. Petra Mateos, professora d’Economia Financera, Universitat Complutense de Madrid. Giorgio Mosangini, líder d’equip, Associacions Verdes i Societat Civil, MedWaves, Barcelona. Lilia Hachem Naas, directora de l’Oficina per a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, Centre de Comerç Internacional, Ginebra. Maria Teixidor, presidenta, Comitè de Dona i Empresa, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), Barcelona. Andrea Tinagli, representant del Banc Europeu d’Inversions davant la Unió per la Mediterrània. Victoria Tur Gómez, directora, Departament de Cooperació amb el Món Àrab i Àsia, AECID, Madrid. Gerard Vives Fernández, director general per a Afers de la Unió Europea, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Anne-France Wittman, responsable de programa, Cooperació Regional amb el Veïnatge Sud, Direcció General de Política Europea de Veïnatge i Negociacions d’Ampliació, Comissió Europea, Brussel·les.
Xarxa Fundació de Dones Euromediterrànies (FFEM)
L’IEMed gestiona el Secretariat de la Fundació de Dones Euromediterrànies (FFEM), entitat que treballa en xarxa per influir en les polítiques públiques donant a conèixer i promovent l’acció que es porta a terme a nivell local a l’espai euromediterrani en matèria de promoció de la igualtat de gènere per a posar-la a l’abast de les entitats de la societat civil, el món acadèmic, els governs i altres organitzacions actives en aquest àmbit. Mitjançant la mobilització i l’acompanyament d’actors, així com l’anàlisi i difusió d’informació, la FFEM promou societats mediterrànies on dones i homes puguin exercir els seus drets en igualtat de condicions.
Accions:
Plataforma i butlletins de la Fundació Euromediterrània de les Dones
El programa d’Igualtat de Gènere i l’equip de treball de la FFEM gestionen i dinamitzen els continguts del web i dels comptes en xarxes socials i editen dos butlletins mensuals: un dedicat a la difusió de les activitats i iniciatives dels membres de la xarxa, i l’altre centrat en la tasca de la Fundació i els seus socis fundadors, així com en el Centre de Documentació. Els dos butlletins s’envien a 1.201 subscriptors en anglès i a 1.774 subscriptors en francès.
Exposició “Dones trencant barreres. Transformant les ciutats mediterrànies”
Al Centre Cívic l’Espai de les Roquetes de Sant Pere de Ribes, del 27 de febrer al 6 de març. Al Centre Cultural Can Costa de Taradell, del 6 al 20 de març. A l’Escorxador de Vilafranca del Penedès, del 20 de març al 3 d’abril. Al Centre Cívic El Gorg de Sant Vicenç de Montalt, del 17 d’abril al 2 de maig. Al Casal Dalt de la Vila de Sant Adrià de Besòs, del 2 al 16 de maig. A la Biblioteca Can Salvador de Calella, del 16 al 30 de maig. A l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, del 30 de maig al 12 de juny. A la Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet, del 12 al 26 de juny. A la Sala Sant Jordi de Castellcir, del 10 al 27 de juliol. A l’Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola, del 31 de juliol al 16 d’agost. A l’Ajuntament de Figaró-Montmany, del 28 d’agost al 12 de setembre. Al Casal de la Gent Gran de l’Ajuntament de Vacarisses, del 18 al 22 de setembre. A l’Ajuntament de Viladecans, del 26 de setembre al 9 d’octubre. Al Centre Cívic Montseny de Vic, del 9 al 24 d’octubre. Al Centre de Cultura per la Pau Can Jonch de Granollers, del 24 d’octubre al 3 de novembre. Al Casal de Cultura Can Butjosa de Parets del Vallès, del 7 al 17 de novembre. A l’Espai Muriel Casals de Tona, del 21 de novembre a l’1 de desembre.
Col·laboració amb: Diputació de Barcelona
Aquesta exposició és el resultat del concurs fotogràfic “Dones excepcionals: trencant estereotips de gènere a la regió euromediterrània” llançat per la FFEM el 2017, amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. Les deu peces que l’integren mostren dones generalment invisibles i poc conegudes però que s’atreveixen a trencar les regles imposades per estructures patriarcals en àmbits diversos. El punt comú de les obres és ressaltar dones inspiradores que promouen valors no discriminatoris i igualitaris en el seu entorn. Les seves històries individuals són d’abast universal i un reflex de les nostres societats. La itinerància de la mostra per Catalunya es realitza en el marc del projecte “Dones que transformen” de la Diputació de Barcelona.
Exposició “Drawing 4 Equality. Desafiant
els
rols de gènere a les dues ribes de la Mediterrània”
A l’Espai Mataró Connecta de Mataró, del 8 de febrer al 20 de març. Al Vicjove de Vic, del 21 de març al 4 d’abril. A l’Escorxador de Vilafranca del Penedès, del 17 d’abril al 2 de maig. A la Biblioteca Can Salvador de Calella, del 3 al 15 de maig. A l’Espai Muriel Casals de Tona, del 17 al 29 de maig. A l’Espai Jove La Pólvora de Moià, del 30 de maig al 13 de juny. A la Biblioteca del Casino de Manresa, del 13 al 27 de juny. A la Biblioteca Cal Gallifa de Sant Joan de Vilatorrada, de l’11 al 25 de juliol. A la Biblioteca Municipal Joan Fontcuberta i Gel d’Argentona, del 25 de juliol al 8 d’agost. Al carrer de Pere Calders de Molins de Rei, del 18 de setembre al 2 d’octubre. A la Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet, del 4 al 16 d’octubre. A l’Ajuntament de Figaró-Montmany, del 31 d’octubre al 10 de novembre. Al Casal Dalt de la Vila de Sant Adrià de Besòs, del 14 al 24 de novembre. A la Biblioteca Municipal de Tordera, del 28 de novembre al 8 de desembre.
Col·laboració amb: Diputació de Barcelona
Les il·lustracions guanyadores i finalistes del concurs “Drawing 4 Equality”, llançat l’any 2017, s’exhibeixen en aquesta exposició promoguda per l’IEMed i la Fundació de Dones de la Mediterrània. Més de 200 obres d’artistes amateurs i professionals procedents de 30 països van participar a la convocatòria. Aquesta mostra recull les 20 peces millor valorades, que il·lustren la necessitat d’enderrocar les barreres de gènere construïdes per la societat al llarg dels segles i uneixen art i feminisme de manera poderosa i inspiradora. La itinerància de la mostra per Catalunya se realitza en el marc del projecte “Dones que transformen” de la Diputació de Barcelona.
Projecte advanCing youth and women sociaL inclUSion in The mEditerRanean (CLUSTER)
Adjudicat el mes d’abril de 2021, CLUSTER adopta un sistema innovador d’enfocament integrat i multiactor per equipar col·lectius fora dels mercats laborals i formatius, en particular dones d’entre 18 i 30 anys, amb habilitats d’ocupabilitat en els sectors de l’economia blava, l’economia circular, l’economia verda i l’agricultura sostenible.
IEMed, Barcelona, 13 de febrer
CLUSTER Information and Networking Event
Aquest acte de presa de contacte i llançament del programa de capacitació dels joves i les dones en situació precària a Catalunya en el marc del projecte CLUSTER serveix també per presentar el gruix d’informes descriptius i propositius realitzats fins al moment pel projecte i els materials formatius per a formadors, joves i empreses.
Ponents: Roger Albinyana, director gerent, IEMed. Verónica Arcas, cofundadora, Tectum Garden; investigadora postdoctoral, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), Universitat Autònoma de Barcelona. Flavia Cavaliere, consultora sènior en Economia Blava, Oceanogami, Barcelona. Oriol Costa, director, Ecoregió, Barcelona. Itxaso Euba Rementería, gestora del Projecte SIRCLES, Formació i Treball, Sant Adrià del Besòs. Agusti Jorba, gestor d’Acció Social, Projecte HELIOS, Acción contra el Hambre, Barcelona. Loic Le Goueff, CEO, Green in Blue, Vilassar de Mar. Jesús Maestro, gestor del projecte SIRCLES, Agència de Residus de Catalunya, Barcelona. Karina Melkonian, responsable de projecte CLUSTER, IEMed, Barcelona. Joan Rieradevall, investigador col·laborador, Grup de Recerca Sostenibilitat i Prevenció Ambiental (SosteniPrA), Barcelona. Miki Royan, cofundador i líder de projecte AbonoKm0, Barcelona. Marta Vilaginés, cap de l’Àrea d’Intermediació Laboral, Formació i Treball, Sant Adrià del Besòs. Diego Waehner, cofundador i CTO, AbonoKm0, Barcelona.
Mapeigs i informes
Amb l’objectiu de millorar les competències d’ocupabilitat dels joves i les dones a la Mediterrània, CLUSTER desenvolupa plans d’estudis per formar-los en aquaponia (economia blava), hidroponia (economia verda), agricultura ecològica (agricultura sostenible) i processament d’aliments (economia circular) . S’espera que aquests plans d’estudis redueixin el desajust entre la demanda del mercat laboral i les competències dels joves, augmentant les oportunitats laborals, especialment per a les dones. Per tal de crear materials de formació inclusius, durant 2022 CLUSTER va elaborar un mapeig de la situació a cadascun del set països participants –Tunísia, Palestina, Espanya, França, Xipre, Itàlia i Jordània– a través de qüestionaris i grups focals adreçats a joves que ni estudien ni treballen i a representants del mercat laboral, i els informes estratègics conseqüents. El 2023, CLUSTER realitza un exercici similar amb un mapeig de les polítiques reguladores dels mercats laborals i els esquemes públics formatius als set països participants. Fruit d’aquests mapeigs s’elaboren set informes país i quatre informes regionals sobre els quatre sectors d’economia sostenible en els que el projecte vol incidir. Les conclusions d’aquesta tasca permeten enriquir els catàlegs formatius i curriculars realitzats el 2022 amb el mapeig i grups focals sobre joves i mercats laborals i també elaborar, al mes d’abril, vuit plans d’acció, un per a cada país i un altre addicional de caire regional.
Formacions en economia sostenible
Entre els mesos de maig i agost, es duen a terme períodes de formació en línia de cinc dies per a 250 joves de cadascun dels set països participants. Els àmbits formatius són l’economia blava (aquaponia), l’economia circular (processament d’aliments), l’economia verda (hidroponia) i l’agricultura sostenible (agricultura ecològica). Vint d’aquests joves a cada país són seleccionats per realitzar formacions presencials a la seu de l’IEMed i fer visites a diferents empreses d’aquests sectors, del 15 al 19 de maig. Finalment, 10 d’aquests joves de cada país participant realitzen durant l’estiu estades d’un mes com a becaris. A banda d’aquest itinerari formatiu, també durant els mesos d’estiu els responsables de Recursos Humans d’empreses participants a CLUSTER realitzen intercanvis professionals amb els formadors del projecte per tal de millorar la seva comprensió sobre les necessitats, reptes i realitat dels mercats laborals en els sectors d’economia sostenible dels països participants. Aquestes estades pràctiques consisteixen a intercanviar els llocs de treball del formador i el responsable de recursos. Finalment, i com a complement d’aquests cursos, estades i intercanvis, la plataforma d’aprenentatge en línia de CLUSTER ofereix la possibilitat als alumnes d’apuntar-se a cursos sobre habilitats toves que els hi permetrà enfortir les seves habilitats professionals.
IEMed i Fundació Jaume Bofill, Barcelona, 27 i 28 de novembre
Conferència final del projecte CLUSTER “Capitalizing on Cross-border Cooperation for a Better Future for Youth & Women”
En el marc de la commemoració del 28 de novembre, declarat per la Unió per la Mediterrània Dia Internacional de la Mediterrània
Col·laboració amb: ARCES (Itàlia), Petra Patrimonia (França), Cambra de Comerç i Indústria de Xipre, National Agriculture Research Center (Jordània), Business Development Center (Jordània), Business Women Forum (Palestina), Agència General per al Desenvolupament Regional de Tunísia.
Al llarg de dues jornades, l’acte de tancament del projecte CLUSTER ofereix una sèrie d’orientacions estratègiques pel que fa a les polítiques d’impacte que cal demandar i aplicar per afavorir l’ocupabilitat i l’empreneduria entre joves i dones en els sectors de les economies blava, verda i circular a partir de les lliçons apreses durant la implementació del projecte. L’acte també inclou sessions plenàries específiques i grups de treball així com presentacions en línia per a cadascun dels set països participants dels informes finals i dels materials lectius del projecte CLUSTER.
Ponents: Mahmoud Abdelmoula, Agència General per al Desenvolupament Regional (CGDR), Tunis. Reem Al Adwan, Business Development Center, Amman. Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Oumaya Amghar, tècnica del projecte CLUSTER, IEMed, Barcelona. Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Suzanna Barghouti, Business Women Forum (BWF), Ramal·lah. Marina Berhault, responsable de Desenvolupament de Projectes Europeus, Petra Patrimonia, Marsella. Adélie Breil, coordinadora, Mediterranean New Chance Network, Marsella. Joan Colom, Beta Technological Center, Universitat Central de Catalunya, Vic. Oriol Costa, EcoRegió, Barcelona. Aliénor de Moucheron, responsable de Monitoratge en Matèria de Gènere, Fundació PRIMA, Barcelona. Anna Dorangricchia, responsable del Programa d’Igualtat de Gènere, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Abeer Haridi, BWF, Ramal·lah. Maria Koklari, Cambra de Comerç i Indústria de Xipre (CCCI), Nicòsia. Minerva Martínez, tècnica del projecte CLUSTER, IEMed, Barcelona. Celia Murcia, consultora del projecte CLUSTER, Barcelona. Mònica Nadal, directora de Recerca, Fundació Bofill, Barcelona. Joumana Sweiss, tècnica de projectes, antena del Programa ENI CBC Med per a la Mediterrània Occidental, València. Paolo Veneziani, ARCES, Palermo. Ala’a Ahmed Nemer Wahbeh, National Agricultural Research Center (NARC), Amman.
Reunió del Consell Directiu de la Biennal de Joves Creadors d’Europa i la Mediterrània (BJCEM)
Ubicació: IEMed, Barcelona
Data: 19 d’abril
Col·laboració amb: Fundació Interarts
En el marc de la col·laboració amb les entitats membres de la Xarxa Espanyola de la Fundació Anna Lindh, l’IEMed acull la reunió del comitè directiu d’aquesta xarxa internacional fundada a Sarajevo el juliol de 2001 i que té com a objectiu crear oportunitats perquè els joves artistes puguin produir i mostrar les seves obres i donar suport al seu procés de mobilitat i aprenentatge.
Participants: Michelle Bowen, UK New Artists, Leicester. Federica Candelaresi, directora executiva, BJCEM, Brusselles. George Chouliaras, Secretaria General de Formació Professional, Educació, Formació, Educació Contínua i Joventut, Ministeri d’Educació i Afers Religiosos de Grècia, Atenes. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Mercedes Giovinazzo, presidenta honorífica de la BJCEM i de la Fundació Interarts, Barcelona. Mads Hatlevik, Fluks Center for Young Art, Universitat d’Agder, Kristiansand. Stefania Inverso, secretària del Consell d’Administració, BJCEM, Brussel·les. Liana Lytsiou, Secretaria General de Formació Professional, Educació, Formació, Educació Contínua i Joventut, Ministeri d’Educació i Afers Religiosos de Grècia, Atenes. Pedro Marques Mendes, Clube Português de Artes e Ideias, Lisboa. Krista Mikkola, Triennal de Porvoo. Abdo Nawar, Shams Association, Beirut. Jernej Skof, Associació Skuc, Ljubljana. Ibrahim Spahic, Centre Internacional de la Pau, Sarajevo. Inger Margarete Stoveland, Fluks Center for Young Art, Universitat d’Agder, Kristiansand. Lela Tsevekidou, Direcció de Cultura i Turisme, Departament d’Organització d’Esdeveniments, Accions i Festivals Culturals, Municipi de Tessalònica. Yiannos Yiannou, Ministeri de Cultura de Xipre, Nicòsia.
3rd edition of the Mediterranean Youth Academy
Ubicació: Secretaria de la UpM, Palau de Pedralbes, Barcelona
Data: del 6 al 8 de novembre
Col·laboració amb: Mediterranean Youth Foundation (MYF), Unió per la Mediterrània (UpM), Agència Alemanya de Cooperació Internacional (GIZ), Fundació Anna Lindh, Casa Mediterráneo.
Amb motiu de la reunió de la UpM “Youth Engagement for a Sustainable and Inclusive Mediterranean”, prop d’un centenar de joves de la regió euromediterrània assisteixen a una sèrie de tallers d’educació no formal centrats en el canvi climàtic i la justícia climàtica, l’economia verda, la lluita contra la discriminació de gènere i juvenil, la inclusió social i l’ocupació juvenil. L’objectiu d’aquesta trobada és també que els participants puguin realitzar propostes de projectes concrets relacionats amb l’emergència climàtica i social per a la seva posada en marxa a la regió. A més, durant la reunió d’alt nivell del 9 de novembre, es presenta oficialment el Pla d’Acció Juvenil de la UpM.
Formadors: Jesús Díaz, assistent de Projectes i Comunicació, Organització Internacional per a les Migracions, Madrid / Ginebra. Anna Dorangricchia, directora de programes de la Divisió d’Afers Socials i Civils i responsable del Programa d’Igualtat de Gènere, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Rim Filali Meknassi, assessora júnior, Gabinet del secretari general de la Unió per la Mediterrània, Barcelona. Giorgio Mosangini, líder d’equip d’Emprenedoria Verda i Societat Civil, MedWaves, Barcelona. Françeska Muço, directora executiva, Albanian Young Professionals Network, Tirana. Augustin Mussini, expert tècnic, Organització Internacional per a les Migracions, Madrid / Ginebra. Ariadna Romans, màster en Estudis de Desenvolupament Internacional, Universitat d’Amsterdam. Giulia Sostero, coordinadora d’Orient Mitjà i Àfrica, Associació Europea per a la Democràcia Local (ALDA), Vicenza. Youssef Stelate, director d’Operacions, 212 Consulting Agency, Temara.
2023 UfM Youth Event “Youth Engagement for a Sustainable and Inclusive Mediterranean”
En el marc de la III edició de la Mediterranean Youth Academy de la Unió per la Mediterrània
Ubicació: Secretaria de la UpM, Palau de Pedralbes, Barcelona
Data: 9 de novembre
Col·laboració amb: Mediterranean Youth Foundation (MYF), Unió per la Mediterrània (UpM), Agència Alemanya de Cooperació Internacional (GIZ), Fundació Anna Lindh, Casa Mediterráneo.
Aquest fòrum aplega organitzacions internacionals, organitzacions de la societat civil i joves per a debatre i dialogar sobre tres obstacles crítics que afecten la regió euromediterrània: els reptes associats a la transició verda i digital, l’ocupabilitat juvenil i la inclusió social, amb la voluntat d’explorar el paper de les organitzacions de la societat civil en la formació dels joves com a agents empoderats de canvi. La trobada és, alhora, una oportunitat idònia per presentar l’Agenda Jove de la UpM: Crida a l’acció, integrada en l’Estratègia de Joventut de la UpM 2030, i compartir les principals reflexions i conclusions de la Mediterranean Youth Academy.
Ponents: Marwa Ahmed, especialista de Gènere en RSC Global, Schneider Electric, El Caire. Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Ananda Alonso Nácher, gestora de projectes d’Inversió d’Impacte, MedWaves, Barcelona. Bulut Altun, expert, Ministeri de Joventut i Esports de Turquia. Fakhri Altwal, expert en joventut, oficina del ministre de Joventut de Jordània. Youssef Aroog, cofundador i president, Mediterranean Youth Foundation for Development Climate and Energy, Giza. Selma Bichbich, MENA Youth Network, Beirut. Guadaluna Chaer, cofundadora, LUXEED Robotics, Beirut. Anna Dorangricchia, directora de programes de la Divisió d’Afers Socials i Civils i responsable del Programa d’Igualtat de Gènere, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Fayrouz Eldabbagh, investigador, Oficina MENA, Institut Internacional de Gestió de l’Aigua, Giza. Mohammed El Razzaz, cap del sector de Desenvolupament Econòmic i Ocupació, UpM, Barcelona. Yasmeen El Sayed, vicepresidenta, Mediterranean Youth Foundation, El Caire. Josep Ferré, director executiu, Fundació Anna Lindh, Alexandria. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. John Paul Grech, subsecretari general, Divisió d’Afers Socials i Civils, Unió per la Mediterrània, Barcelona. María Jesús Herrera, cap de l’oficina a Espanya de l’Organització Internacional de les Migracions, Madrid. Igor Jesih, expert, Oficina per a la Joventut, Ministeri d’Educació d’Eslovènia, Ljubljana. Nasser Kamel, secretari general de la Unió per la Mediterrània, Barcelona. Frida Krifca, presidenta, Centre d’Estudis Agronòmics Avançats Mediterranis (CIHEAM), París. Amira Soror Labiod, cofundadora, Second Chance Initiative. Johannes Laepple, cap del hub UpM d’Ocupació, Comerç i Inversió, GIZ, Barcelona. Xavier Matheu de Cortada, cap del Departament Hub del Coneixement, Fundació Europea de Formació, Torí. Roberta Metsola, presidenta del Parlament Europeu. Pilar Morales, directora executiva, Centre Nord-Sud del Consell d’Europa, Lisboa. Cristina Navarro, Asociación El Día Después. Andrés Perelló, director general, Casa Mediterráneo, Alacant. Aya Serragui, estudiant del Programa Mediterrània i Orient Mitjà, Sciences Po, París. Samira Shaban Pina, analista de projectes, Divisió d’Aigua, Medi Ambient i Economia Blava, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Ashraf Sobhy, ministre de Joventut i Esports d’Egipte. Ines Tamourt, covicepresidenta, Mediterranean Youth Council, Msida. Miriam Teuma, CEO, Agència Nacional per a la Joventut de Malta, La Valletta. Graziano Tullio, expert extern en Joventut, Unió per la Mediterrània. Saad Uakkas, coordinador regional per al Nord d’Àfrica, Iniciativa Juvenil Africana sobre el Canvi Climàtic, Rabat.
XVI Concurs internacional de relats i contes Un Mar de Paraules: “Artificial Intelligence and Youths: Ethical Commitment and Critical Thinking”
En el marc de la III edició de la Mediterranean Youth Academy de la Unió per la Mediterrània i de la commemoració del 28 de novembre, declarat per la Unió per la Mediterrània Dia Internacional de la Mediterrània
Convocatòria: del 16 de maig al 2 de juliol
Entrega de premis i programa cultural: Barcelona, del 9 a l’11 de novembre
Col·laboració amb: Xarxa Espanyola de la Fundació Anna Lindh, AECID, Generalitat de Catalunya, Sala Beckett, CCCB, Casa Mediterráneo.
Aquesta 16ena edició convida autors i autores de 18 a 30 anys a escriure lliurement sobre les seves vivències o, a partir de la ficció, sobre aspectes relacionats amb l’impacte de les intel·ligències artificials en les nostres societats, especialment en els àmbits de l’ètica, el talent i la creativitat, els mercats laborals i el desenvolupament de noves competències, i la postveritat i la manipulació de la realitat. El relat és una eina que permet fer un exercici d’introspecció, expressant conviccions, vivències i imaginaris profunds. El missatge literari pot aportar visions personals i interioritzades de les societats. Els autors de les obres guanyadores d’aquesta edició, d’entre un total de 250 relats rebuts procedents de 25 països, participen en l’acte d’entrega de premis, que inclou un concert del grup Omβra, i en un programa d’activitats culturals a Barcelona el mes de novembre amb motiu de la Mediterranean Youth Academy organitzada per la Unió per la Mediterrània. Les obres guardonades es publiquen en la seva versió original –qualsevol llengua oficial dels 43 països euromediterranis– i traduïdes a l’anglès, en una antologia en format digital disponible al web de l’IEMed.
Membres del jurat internacional: Elisabetta Bartuli, catedràtica d’Estudis Àrabs, Universitat Ca’ Foscari, Venècia; traductora i editora, Itàlia. Jamila Hassoune, bibliotecària i activista organitzadora de caravanes de lectura a zones rurals, Marroc. Pere-Antoni Pons, escriptor i periodista, col·laborador a la secció cultural de diversos mitjans, Espanya. Asad Gabi Rahji, escriptor, guanyador de l’edició 2022 d’Un Mar de Paraules, Síria.
Guanyadors: Beneath the Píxels, Maroun T. Ayli, Líban (2n premi) What Have We Taught the Machines? Maria Giulia Borg, Malta. Eudamonia, Hadeel Deeb, Libia. Is it Forever? Karen Eid, França (3r premi). I’m Looking for an Idea, Noureldeen Khaled, Egipte. The Fear and Acceptance, Bernard Orłowski, Polònia. The Test, Aymane Sahouri, Marroc. The Void, Sümeyye Ülger, Turquia. The Opposite, Neslihan Sultan Ünver, Turquia. Design of Treason, Nadine Zammit, Malta (1r premi).
Programa cultural:
8 de novembre, Sala Moragas, El Born Centre Cultural Acte de lliurament de diplomes
Parlaments: Elisabetta Bartulli, catedràtica d’Estudis Àrabs, Universitat Ca’ Foscari, Venècia. Josep Ferré, director executiu de la Fundació Anna Lindh, Alexandria. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Nasser Kamel, secretari general de la Unió per la Mediterrània, Barcelona. Andrés Perelló, director general, Casa Mediterráneo, Alacant. Miquel Royo, secretari d’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.
Diàleg “Intel·ligència artificial i joves: compromís ètic i pensament crític”
Participants: Mohamed el-Amrani, comunicador, responsable de la Fundació Azahara, Salt. Edgar Pons, biohacker, cyborg, enginyer i dissenyador, El Masnou. Nadine Zammit, guanyadora del primer premi d’Un Mar de Paraules 2023, Malta.
Concert del Grup Omβra
Intèrprets: Giulia Campana, veu, dança i tamburello. Omar Kattan, percussió. Albert Pintor, oud. Jorge Quesada, piano.
9 de novembre, Sala Beckett
Taller interactiu entre els joves finalistes del concurs
Responsable: Oriol Morales, director artístic, Sala Beckett, Barcelona.
Visita guiada a l’exposició “Intel·ligència Artificial”, al CCCB
10 de novembre
Visita guiada a la Barcelona medieval i modernista
Programa Diàleg Intercultural i Mediterrània creativa
Visita de representants del Ministeri d’Afers Exteriors de Turquia
Ubicació: IEMed, Barcelona
Data: 25 de gener
Col·laboració amb: Fundació Interarts
L’IEMed acull una visita d’estudis a Barcelona de representants del Ministeri d’Afers Exteriors de Turquia. La visita, que es realitza a diferents institucions i organismes de Barcelona, s’emmarca en el programa “Civil Society Dialogue Between Türkiye and the EU”, finançat amb fons europeus i que executa Interarts, i serveix per donar a conèixer a la delegació la tasca i la trajectòria de l’IEMed en l’àmbit del diàleg intercultural i també i en el context de xarxes com la REFAL, AFAEMME i EuroMesCO.
Assistents: Tezcan Eralp Abay, coordinador general, STGM. Roger Albinyana, director gerent, IEMed. Itır Akdoğan, director de Recerca, TESEV. Erhan Arslan, subsecretari general, TURKONFED. Ahmet Hakan Atik, Ministeri d’Afers Exteriors de Turquia. Hande Bardak, responsable de contractació, Ministeri del Tresor i Finances de Turquia. Emire Eda Erdem, WEglobal Consultancy. Beatriz Fernández-Tubau, secretària general, Federació d’Associacions de Dones Empresàries de la Mediterrània (AFAEMME). Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Mercedes Giovinazzo, directora, Fundació Interarts, Barcelona. Muhammet Gökhan Kilit, subsecretari general, İKV. Yıldırım Gündüç, Ministeri d’Afers Exteriors de Turquia. Emre Gür, TAV. Mehmet Ömürbek, Ministeri d’Afers Exteriors de Turquia. Bilge Özer, Ministeri d’Afers Exteriors de Turquia. Serdar Öztürk, Ministeri d’Afers Exteriors de Turquia. Yeşim Seviğ, secretària general, KAGİDER. Duygu Yardımcı, Ministeri d’Afers Exteriors de Turquia. Pınar Alkan Yarıkkaya, WEglobal Consultancy. Yeşim Yıldız, Ministeri d’Afers Exteriors de Turquia.
Presentacions de Quaderns de la Mediterrània 34. “Las mujeres mediterráneas
rompen barreres”
Llançat amb motiu de la celebració de la cimera Women4Mediterranean de la Unió per la Mediterrània d’octubre de 2022, el número 34 de la revista, finançat per l’AECID, aborda les diferents barreres que cal trencar per aconseguir una veritable igualtat de gènere en el context de societats diverses, però alhora més inclusives i cohesionades tant al sud com al nord de la regió.
Centre Social Velten, Marsella, 2 de febrer
“Les femmes méditerranéennes brisent les barrières”
Amb motiu de la Reunió de Coordinadors de Xarxes Nacionals de la Fundació Anna Lindh
Col·laboració amb: Forum Femmes Méditerranée
Ponents: Esther Fouchier, presidenta, Forum Femmes Méditerranée, Marsella. Maria-Àngels Roque, directora de Quaderns de la Mediterrània, Barcelona.
Casa Mediterráneo, Alacant, 8 de març “Las mujeres mediterráneas rompen barreras”
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona Col·laboració amb: Casa Mediterráneo
Ponents: Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Naïma Benaicha, professora de l’Àrea d’Estudis Àrabs i Islàmics, Universitat d’Alacant; coordinadora del Cercle d’Alacant de la Fundació ACM. Hala Bugaighis, cofundadora, Jusoor Center for Studies and Development, Trípoli (Líbia). Anna Dorangricchia, cap de Projectes de la Divisió d’Igualtat de Gènere, Afers Socials i Civils, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Sally Hammoud, Olayan School of Business, Universitat Amerciana de Beirut. Assia Merazi, oficina del director executiu, Organització Mundial del Turisme, Madrid. Nuria Oliver, directora, Fundació ELLIS, Alacant. Andrés Perelló, director general, Casa Mediterráneo, Alacant. Maria-Àngels Roque, antropòloga; directora de Quaderns de la Mediterrània, Barcelona. Paqui Santonja, assesora principal, Casa Mediterráneo, Alacant. Inma Serrano, cantautora. Anastasia Téllez Infante, directora de l’Observatori de les Masculinitats, Grup de Recerca ECULGE, Universitat Miguel Hernández d’Alacant.
Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona, 19 d’abril
“La veu de les periodistes i comunicadores a la Mediterrània”
Col·laboració amb: Col·legi de Periodistes de Catalunya, Xarxa Europea de Dones Periodistes.
Ponents: Anna Dorangricchia, responsable del Programa d’Igualtat de Gènere, Unió per la Mediterrània. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Alícia Oliver, coordinadora, Xarxa Europea de Dones Periodistes. Maria-Àngels Roque, directora de Quaderns de la Mediterrània.
Acte inaugural de les III Jornades Gatzara. “Tot
allò que compartim”
Ubicació: IEMed, Barcelona
Data: 24 d’abril
Col·laboració amb: Fundació Bayt al-Thaqafa
Les Jornades Gatzara són un espai obert a tota la ciutadania per donar a conèixer i posar en comú a través d’un programa d’activitats les pràctiques d’arrel arabomusulmana que, gràcies a les migracions i als intercanvis, actualment sentim i vivim com a nostres. L’IEMed acull la jornada inaugural de les Jornades, que enguany reflexiona al voltant de la manca de divulgació a Occident, derivada d’un enfocament tradicionalment orientalista, de les aportacions al coneixement científic realitzades des del món àrab, en contrast amb el que sí s’ha fet respecte de les aportacions de les civilitzacions grega i romana. També proposa i presenta fórmules per combatre aquesta invisibilització des de projectes comunitaris i de proximitat.
Ponents: Soraya Ares, directora de la Fundació Bayt al-Thaqafa. Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed. Fatima El Bejjaji, llicenciada en filologia àrab, màster en professorat i màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals; Projecte Con(fines) Culturales. Manuela Fernández, Organisme d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació, Generalitat de Catalunya. Theo Loinaz, autor del marc teòric, professor associat a l’Àrea d’Estudis Àrabs i Islàmics de la UB i investigador d’Història de la Ciència Islàmica. Marc Oliveras, tècnic de l’Oficina d’Afers Religiosos, Ajuntament de Barcelona. Mostafa Shaimi, llicenciat en filosofia, coordinador del màster en Diversitat Religiosa: pensament, realitat i gestió, Universitat de Girona; investigador en Processos Comunitaris. Ariadna Solé Arraràs, tècnica de l’Oficina d’Afers Religiosos, Ajuntament de Barcelona.
XVI Seminar on Populism, Xenophobia, Conflict and Communication. “Radicalization of Democracy in Europe”
Ubicació: Blanquerna – Universitat Ramon Llull, Barcelona
Data: 30 d’octubre
Col·laboració amb: Fundació Internacional Olof Palme, Fundació Rafael Campalans, Blanquerna – Universitat Ramon Llull, Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Diputació de Barcelona.
La nova edició d’aquest seminari que, edició rere edició, analitza diferents vessants del populisme i la xenofòbia, se centra en la progressiva radicalització de les democràcies europees en un context altament influenciat per fenòmens com l’augment dels fluxos migratoris cap a Europa i la creixent multiculturalitat, molt condicionats per les derivades de la desestabilització i els conflictes a àmplies zones veïnes de l’espai euromediterrani. Un context utilitzat per les narratives populistes per a extreure rèdits de la polarització.
Ponents: Laura Ballarín, diputada del Parlament Europeu. Anna Balletbò, presidenta, Fundació Internacional Olof Palme (FIOP), Barcelona. Judith Collell, vicedegana, Blanquerna – Universitat Ramon Llull, Barcelona. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Jordi García Petit, doctor en Dret. Joaquim Llimona, professor de Dret Internacional Públic, Universitat de Barcelona. Ángeles Moreno Bau, secretària d’Estat d’Afers Exteriors i Globals, Ministeri d’Afers Exteriors, UE i Cooperació, Madrid. Umut Ozkirimli, investigador, Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI); professor, Universitat Ramon Llull, Barcelona. Pau Solanilla, director, Fundació Campalans, Barcelona. Fernando Vallespín, professor de Ciència Política, Universitat Autònoma de Madrid. Lurdes Vidal, professora de Relacions Internacionals, Universitat Ramon Llull, Barcelona.
XXII Reunió de la Xarxa Espanyola de la Fundació Anna Lindh (REFAL)
Ubicació: Casa Árabe, Madrid
Dates: 23 i 24 de març
La trobada anual de les entitats de la REFAL fa balanç del programa de treball dut a terme durant 2022 i inicis de 2023 i presenta, d’una banda, les convocatòries, programes i principals línies estratègiques de la Fundació Anna Lindh per a 2023 i 2024 i, d’una altra, els objectius de l’actual cooperació espanyola i euromediterrània. També duu a terme sessions de desenvolupament de capacitats per als seus membres: un mercat d’idees i projectes per intercanviar sinèrgies i bones pràctiques dinamitzat per la Fundació Euroàrab d’Alts Estudis de Granada, una sessió formativa sobre captació de fons impartida pel Consell de la Joventut d’Espanya, i un taller sobre noves metodologies i tendències en la innovació social impartida per l’Associació Azahara de Salt. El programa es completa amb una visita guiada a l’exposició “Los colores culturales de Marruecos”, organitzada per Innovarte, l’AECID i Casa Árabe.
Ponents: Mohamed El Amrani, president, Associació Azahara, Girona. Lola Fernández, directora de programes i projectes, Fundación Euroárabe de Altos Estudios, Granada. Josep Ferré, director executiu, Fundació Anna Lindh, Alexandria. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Cristina Juarranz, adjunta de Direcció i coordinadora de Programació, Casa Árabe, Madrid. Irene Lozano, directora general, Casa Árabe, Madrid. Maria-Àngels Roque, coordinadora de Quaderns de la Mediterrània, Barcelona. Carina Soriano, assessora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Victoria Tur, cap del Departament de Cooperació amb el Món Àrab i Àsia, AECID, Madrid. Alberto Ucelay, director general per al Magrib, la Mediterrània i l’Orient Pròxim, Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Madrid.
Programa “¡Nos movemos! ¡Participamos!”
El programa de l’IEMed per al foment dels intercanvis professionals continua promovent la mobilitat i la participació dels membres de la Xarxa Espanyola de la FAL en activitats organitzades per altres entitats de la xarxa. L’objectiu d’aquest programa és fomentar la col·laboració i el coneixement mutu entre els membres de la REFAL, facilitar l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques i promoure la cohesió de la xarxa.
Accions durant 2023 de la V edició (2022-2023):
Escuela Municipal de Música y Danza María Dolores Pradera, Madrid, 23 de febrer
Jornada Europea “Fashion for Inclusion: moda y diseño para la inclusión social”
Seminari per donar a conèixer els principals resultats obtinguts per aquest projecte europeu i promoure un espai de trobada entre organitzacions, col·lectius, institucions educatives i professionals independents que treballen en l’àmbit de la inclusió social, la formació, la moda i el disseny. Les jornades compten amb dues taules rodones sobre inclusió social de persones migrants i refugiades a l’àmbit tèxtil i l’ús de la moda i el disseny com a eina per a la transformació social; també la celebració de tallers d’intercanvi i formació, estructurats seguint la metodologia World Cafè.
Organitza: Solidaridad Sin Fronteras Entitat convidada: Asociación para la Innovación Formación y Empleo para el Desarrollo Sostenible (AIFED), Ojalá Projects.
Universitat de València, 28 de febrer
Tallers de debat per a l’elaboració d’una Guia per a la Inclusió Social
Tallers per a persones refugiades dirigits per experts en inclusió social a partir dels quals s’extrauran les orientacions necessàries per a l’elaboració conjunta d’una guia d’inclusió des de la perspectiva de les persones refugiades, amb un enfocament especial en joventut i infància.
Organitza: Fundació Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes de la Mediterrània (FACM) Entitats convidades: Casal d’Infants del Raval, Horizon for Syrians, CEAR, Jovesòlides.
Biblioteca de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, Barcelona, 10 de març “Women in Research”
Taller amb dones que treballen en l’àmbit universitari per promoure un espai segur de reflexió i debat, generar una xarxa de treball per millorar les condicions i oportunitats de les dones a l’àmbit de la recerca i treballar per la inclusió de la perspectiva de gènere dins l’àmbit científic.
Organitza: Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura Entitat convidada: Grup de Recerca Ágora de la Universitat de Huelva
Accions durant 2023 de la VI edició (2023-2024):
Centre del Carme de Cultura Contemporània, València, 1 de desembre
II Congreso de Islamofobia de la Comunidad Valenciana “Comprende, informa, actúa para frenar la islamofobia”
El segon Congrés contra la Islamofòbia de la Comunitat Valenciana és un fòrum pioner a la regió pensat per visibilitzar la islamofòbia com una de les principals discriminacions racistes que pateixen les persones musulmanes a diverses regions del planeta. Sota el lema “Comprèn, informa i actua per frenar la islamofòbia”, es compta amb analistes de primer nivell per a comprendre el fenomen de la islamofòbia en la seva dimensió internacional. També hi participen els principals responsables dels mitjans de comunicació amb qui Jovesòlides treballa per una informació lliure d’islamofòbia, i es mostren accions innovadores de la societat civil organitzada per frenar la islamofòbia.
Organitza: Jovesòlides
Entitats convidades: Asociación Sobre los Márgenes, Fundación Tres Culturas.
Iniciativa “Explora, celebra, connecta”
La convocatòria durant el mes de novembre de tres grups focals de reflexió sobre aspectes específics de la interculturalitat serveix com a base per dissenyar quatre accions simultànies que es duran a terme a diferents ciutats espanyoles al 2024 en el marc de la iniciativa “Explora, celebra, connecta” i en connexió amb la XXIII Reunió de la Xarxa Espanyola. La iniciativa vol ser un pol mobilitzador i sensibilitzador en el si de la societat civil sobre la necessitat d’avançar en la construcció de canals de diàleg intercultural basats en el respecte mutu.
Grups focals sobre Interculturalitat:
En línia, 22 de novembre
Noves vulnerabilitats
Les noves vulnerabilitats es refereixen a les formes emergents i canviants de riscos i desavantatges que ens afecten en una societat en evolució. Aquest concepte implica reconèixer que les vulnerabilitats no són estàtiques i poden evolucionar amb el temps, especialment en resposta a factors socials, tecnològics i econòmics en procés de canvi. Aquestes noves vulnerabilitats podrien incloure aspectes com ara la dependència tecnològica, la manca d’accés a la informació digital, els efectes adversos de les noves tecnologies o les conseqüències no anticipades dels canvis en els patrons socials i econòmics. També poden abordar qüestions emergents com la ciberseguretat, la privadesa en línia o les desigualtats relacionades amb la digitalització. Reconèixer i comprendre aquestes noves vulnerabilitats és crucial per desenvolupar estratègies i polítiques eficaces que protegeixin i donin suport als individus i grups afectats en un context canviant.
Experts: Salima Abdessamie, Associació Azahara, Salt. Mohamed El Amrani, Associació Azahara, Salt.
En línia, 28 de novembre
Universalitat des de les identitats múltiples
Els esdeveniments que han conduit a l’actual conflicte entre Israel i Hamàs a Gaza serveixen com a punt de partida per conversar sobre la sostenibilitat de les societats amb identitats diverses. Les polítiques públiques que reconeixen la diversitat són el millor camí per prevenir l’exclusió política i social i assegurar el compliment dels drets humans i els drets civils, polítics, econòmics i socials de tots els grups de població. Aquest grup focal aborda temes com la cooperació entre països, la diversitat, els discursos d’odi, el fenomen migratori i la necessitat de posar en valor noves narratives i marcs discursius per reconstruir els espais identitaris amb un enfocament inclusiu, propositiu i positiu.
Experts: Lucía García del Moral, Fundación Euroárabe, Granada. Daniel Pérez García, Fundación Euroárabe, Granada. José Luis Salido Medina, Fundación Euroárabe, Granada.
En línia, 30 de novembre
Ciutadania i participació
Segons el Consell d’Europa, “la participació és un principi bàsic dels drets humans i és també una condició per a la ciutadania democràtica de totes les persones”. A través de la participació, les persones exerceixen una ciutadania que reivindica els seus drets fonamentals i que genera cohesió, permetent el canvi cap a una societat més justa, lliure i solidària. Aquest exercici és el que ens converteix en subjectes de les nostres vides i de la transformació social permetent avançar en conjunt i amb les mateixes oportunitats.
Experts: Javier Poleo, Fundación INCIDE, Madrid. Laura Soto, Fundació Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes de la Mediterrània (FACM), València.
Exposició “La mirada del biblista. Instants d’eternitat. El Pròxim Orient al fons fotogràfic del pare Ubach”
Al Museu de l’Abadia de Montserrat, del 20 de novembre de 2021 al 8 de gener de 2023. Al Seminari – Centre Tarraconense, Tarragona, de l’11 de maig al 27 d’agost. A la Capella de Santa Àgata – MUHBA, Barcelona, del 14 de setembre de 2023 al 7 de gener de 2024.
Col·laboració amb: Abadia de Montserrat, El Seminari – Centre Tarraconense, Museum Biblicum Tarraconense, Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).
La mostra ofereix una selecció de 86 imatges, les millors i més representatives d’entre les més de 6.000 que va realitzar el biblista i orientalista Bonaventura Ubach (1879-1960) durant 40 anys de viatges al Pròxim Orient, especialment a Palestina. Unes imatges amb què Ubach perseguia retratar un món bíblic que ja estava en vies de desaparició a fi de poder il·lustrar la Bíblia de Montserrat, un ambiciós projecte de traducció al català dels evangelis. Les fotografies d’Ubach pertanyen al tipus documental i accentuen l’atemporalitat, prescindint o reduint la presència humana quan mostren indrets o paisatges. Per contra, quan evoquen personatges històrics, ritus o cerimònies ho fan des d’una forta empatia cap a la població local, a la qual presenten amb una atenció gairebé etnogràfica i centrant-se en aquells segments de la societat del Pròxim Orient que resulten útils per a la il·lustració material i cultural del passat bíblic, deixant fora del focus les manifestacions de la modernitat, la lluita anticolonial o els conflictes propis de la creixent emigració jueva. Ofereixen així un testimoni d’excepció de la Palestina de les dècades anteriors a la proclamació de l’Estat d’Israel.
Comissari: Joan Eusebi Garcia Biosca, arqueòleg.
El Seminari – Centre Tarraconense, Tarragona, 11 de maig
Acte inaugural a Tarragona
Ponents: Senén Florensa, president executiu, IEMed. Joan E. Garcia Biosca, arqueòleg i comissari de l’exposició. Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona.
Capella de Santa Àgata, MUHBA, Barcelona, 14 de setembre
Acte inaugural a Barcelona
Ponents: Quim Borràs, sotsdirector general d’Arxius i Gestió Documental, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Manel Gasch, abat de Montserrat. Joan E. Garcia Biosca, arqueòleg i comissari de l’exposició. Joan Roca, director, Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (MUHBA).
Cicle “Altres mirades. El Pròxim Orient al fons fotogràfic del pare Ubach”
Ubicació: Sala Capmany, MUHBA, Barcelona
Dates: 31 d’octubre i 14 i 30 de novembre
Col·laboració amb: Abadia de Montserrat, Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), revista 5W, Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura.
Amb el cicle de debats “Altres mirades”, l’IEMed parteix de la itinerància a Barcelona de l’exposició “La mirada del biblista. Instants d’eternitat. El Pròxim Orient al fons fotogràfic del pare Ubach”, per aprofundir, de la mà de periodistes, fotògrafs, historiadors i altres experts, en la influència de la imatge i la fotografia en la construcció del relat i les percepcions sobre realitats socials, culturals i polítiques del Pròxim Orient.
Sessions:
31 d’octubre
La mirada en el seu context. El Pròxim Orient d’ahir i d’avui.
La perspectiva adoptada per Bonaventura Ubach –fotografiar exclusivament espais bíblics– aborda les imatges d’un món que ja no existeix. Quin era aquest món? Com el viuen els habitants d’aquests països actualment? Quin interès pot tenir per a un observador actual aquesta mirada? Quins seran els fets històrics més rellevants i transformadors de les societats àrabs de principis de segle XX? Quines noves realitats conformen aquests paisatges humans actualment? Quines romanen en l’imaginari que ens arriba fins ara? Quin és el relat contemporani que ens pot ajudar a interpretar els anhels socials i les aspiracions de les societats àrabs actuals? Com s’enriqueix el patrimoni de les societats actuals del Pròxim Orient amb el llegat de Bonaventura Ubach?
Ponents: Tomàs Alcoverro, excorresponsal de La Vanguardia a l’Orient Mitjà, Barcelona. Joan E. Garcia Biosca, arqueòleg i comissari de la mostra, Barcelona. Lourdes Godoy, catedràtica de Llengua Catalana i Literatura, INS Alexandre Deulofeu, Figueres; autora del llibre Bonaventura Ubach al país dels cedres i a la Transjordània Jorge Ramón Ros, doctor en Història Contemporània i investigador postdoctoral, Centre d’Historie Sociale des Mondes Contemporains (CHS), Universitat París I – Panteó-Sorbona.
14 de novembre
El complex mosaic cultural i religiós com a inspiració i font de diàleg
És un lloc comú dir que el diàleg és una pedra angular no només de la resolució de conflictes sinó de la convivència humana. És fonamental entendre que el diàleg genuí consisteix en un procés complex i laboriós: és, abans que res, una finalitat en si mateix. En un món que sovint afavoreix solucions ràpides i simplificacions excessives, és crucial apreciar la riquesa de detalls i matisos presents en cada situació. Això és el que aconsegueix la mirada del pare Ubach: presentar un mosaic com el que és. Cada tradició religiosa o cultural és, en si mateixa, una amalgama de diversitats. Aquesta és, potser, una de les contribucions actuals de l’obra d’Ubach: reconèixer la realitat concreta en la qual s’encarnen i es transformen les tradicions, especialment rellevant en un món que és, paradoxalment, cada vegada més divers i globalitzat.
Ponents: Laurent Cohen, traductor i intèrpret de conferències; copresident, Junts Associació Catalana de Jueus i Palestins, Barcelona. Daniel Esparza, expert en Història de l’Art, Filosofia i Religió; membre de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, Universitat Ramon Llull, Barcelona. Lara Kassab, doctoranda especialista en polarització al món àrab i xarxes socials, Universitat Ramon Llull, Barcelona. Pau Valls, filòsof; monjo del monestir de Montserrat.
30 de novembre
El fotoperiodisme, entre la tradició i la modernitat
Com es representen els conflictes i els moviments socials? Ha evolucionat al llarg dels anys el fotoperiodisme més relacionat amb l’actualitat que ens arriba cada dia a través dels mitjans de comunicació? Quines fotografies poden crear memòria i quines no? L’exhauriment o la fatiga del fotoperiodisme clàssic empenta moltes professionals a buscar noves fronteres i a utilitzar llenguatges més creatius per explicar problemes essencials del món contemporani. El documentalisme guanya terreny. Què està canviant en el món de la imatge? Quins són els nous camins?
Ponents: Ricard Garcia Vilanova, fotògraf especialitzat en zones de conflicte i crisis humanitàries, Barcelona. Agus Morales, director de la revista 5W i excorresponsal de l’Agència Efe a l’Índia i al Pakistan, Barcelona. Anna Surinyach, fotògrafa documental i editora gràfica de la revista 5W, Barcelona.
Early Music Morella 2023 “Feminæ”
Sota el nom Feminæ, Capella de Ministrers, la formació dirigida per Carles Magraner, celebra la XII edició del seu curs i festival internacional de música medieval i renaixentista que compta amb la col·laboració de l’IEMed. En aquesta ocasió, se’ns convida a endinsar-nos en l’univers de les compositores de l’edat mitjana i el Renaixement per tal de promoure la recerca, difusió i recuperació del patrimoni llegat per figures com les cantrix, novícies músiques responsables del repertori musical, dels assajos, del treball dels copistes, de gestionar la biblioteca i de supervisar la litúrgia. També de les trovairitz, trovadores occitanes dels segles XII i XIII, i d’altres dones músiques com Tekla, abadessa d’un convent a Constantinoble al segle IX; Kassia, la primera compositora bizantina; Hildegarda de Bingen –la Sibil·la del Rin–; o Junger Gertrud Bunge qui, juntament amb quatre monges més, va participar al segle XV en la composició d’una col·lecció d’himnes i cants sagrats recollits al Wienhauser Liederbuch
Sala Orfeó Català, Palau de la Música Catalana, Barcelona, 19 de juny
Concert i taula rodona “El so del passat. Danses, folies i romanesques”
Col·laboració amb: Capella de Ministrers, Comes – Centre de Música Antiga i Barroca de la Comunitat Valenciana.
Concert: Carles Magraner, viola da gamba. Robert Cases, guitarra i tiorba.
Ponents: Mariona Carulla, expresidenta del Patronat de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. Senén Florensa, president executiu de l’IEMed. Carles Magraner, musicòleg, músic i director de l’Early Music Morella.
Arxiprestal de Santa Maria, Convent de Sant Francesc, Teatre Municipal, Plaça del Pla dels Estudis, Jardí dels Poetes, Esglèsia de Sant Joan i Saló Gòtic, Morella, del 20 al 27 de juliol.
XII edició del Curs i Festival Internacional Early Music Morella “Feminæ”
Col·laboració amb: Comes – Centre de Música Antiga i Barroca de la Comunitat Valenciana, Ajuntament de Morella, Diputació de Castelló.
Cicle de concerts “Juliol a la fresca 2022”
Ubicació: Jardí de l’Ateneu Barcelonès, Barcelona
Data: 19 de juliol
Col·laboració amb: Ateneu Barcelonès, Ajuntament de Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Obra Social La Caixa.
L’IEMed reprèn la seva aposta pels formats musicals amb una nova col·laboració amb el cicle de concerts d’estiu de l’Ateneu Barcelonès, coorganitzant un dels concerts previstos.
19 de juliol
Omβra. Festejos d’Entre Terres
Les composicions d’Omβra abracen melodies i lletres de caràcter andalusí, sefardí, armeni, àrab, eslau, ladí i flamenc, amanides jazzísticament. Del Sàhara a la Mar Negra, el grup dirigit per Jorge Quesada sap beure de totes les influències musicals mediterrànies, presents i passades, i conjugar-les en propostes musiclas on antics poemes i lletres reviuen i es fonen amb els ritmes de la modernitat.
Músics: Giulia Campana, veu, dança i tamburello. Omar Kattan, percussió. Albert Pintor, oud. Jorge Quesada, piano.
III Festival Internacional Jordi Savall de Música Antiga “A la vida”
Ubicacions: Convent de Sant Francesc, Montblanc, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i Reial Monestir de Santes Creus.
Dates: del 28 de juliol al 15 d’agost Col·laboració amb: Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savall
L’IEMed dóna suport a la tercera edició d’aquest festival que ofereix un programa de concerts dels diversos conjunts musicals dirigits pel mestre Jordi Savall –Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya, Le Concert des Nations i Orpheus 21–, a més de conferències i concerts de joves propostes emergents. El Festival reivindica la importància de la recuperació del patrimoni cultural i musical històric al segle XXI i promou el reconeixement i la difusió del llegat musical creat durant la llarga i prolífica trajectòria del mestre Savall, amb més de cinquanta anys dedicat a la investigació, la pedagogia, la interpretació i la difusió del patrimoni musical i cultural.
Conferències associades:
Convent de Sant Francesc, Montblanc, 28 de juliol
“Manifest inaugural del Festival”
Carolin Emcke, periodista i filòsofa
Reial Monestir de Santes Creus, 11 d’agost
“La revolució de les dones a l’Iran i el feminisme global”
Nazanin Armanian, escriptora i politòloga iraniana exiliada a Espanya
Reial Monestir de Santes Creus, 12 d’agost
“Les creadores musicals de la Mediterrània, una història amb perspectiva”
Mar Medinyà, historiadora de l’Art i de la Música
Reial Monestir de Santes Creus, 15 d’agost
“Dones medievals: llibertat i cura de la vida”
Amb el suport de l’Arxiu de Santes Creus
María del Coral Cuadrada, historiadora i medievalista especialitzada en estudis de la dona i de gènere
Especial Marroc a Kosmopolis 2023
Ubicació: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Barcelona
Dates: 27 i 28 d’octubre
Col·laboració amb: CCCB
Amb aquesta sessió especial dedicada al Marroc, l’IEMed se suma a l’edició 2023 de Kosmopolis, la Festa de la Literatura
Amplificada; una trobada literària biennal que se celebra al CCCB des del 2002.
27 d’octubre
Conversa “El Marroc escrit: una realitat de novel·la”
L’artista i escriptor Mahi Binebine és una de les figures més prestigioses de la literatura marroquina actual, amb obres que de forma crua i a la vegada poètica mostren els problemes socials més greus que afecten la riba sud de la Mediterrània com ara les màfies, l’islamisme violent, la discriminació de les dones, la immigració il·legal o la repressió política i social. El seu traductor al català, Manuel Forcano, l’entrevista per donar a conèixer a aquest gran novel·lista d’una tradició literària que ens és veïna, però malauradament encara, molt desconeguda.
Ponents: Mahi Binebine, escriptor, pintor i escultor marroquí. Manuel Forcano, poeta, traductor i escriptor; exdirector de l’Institut Ramon Llull.
Col·laboració amb: Angle Editorial, Editorial Alfaguara.
27 d’octubre
Concert. Ikram Bouloum DJ set
L’artista Ikram Bouloum ens presenta el seu univers sonor en format de DJ set. D’ascendència marroquina, Ikram concep la música com una eina que ens ajuda a revisitar les nostres identitats. Les seves sessions són un espai de descoberta que posa de relleu el caràcter polifònic de la seva proposta musical. Ha participat en importants festivals musicals de prestigi internacional, com el Primavera Sound o el Sónar, i a Kosmopolis contribueix a amplificar la literatura gràcies a sonoritats que ens connecten a les dues ribes de la Mediterrània.
28 d’octubre
Conversa “Obrint pas a la llibertat”
En aquesta sessió, quatre veus imprescindibles de l’actual panorama literari i cultural del Marroc conversen al voltant del moment que viu el país, dels reptes a què fa front i de la gran eclosió de projectes culturals dels darrers anys. Són les protagonistes d’un canvi que arriba a poc a poc en un país amb reptes pendents encara per a la llibertat d’expressió i al qual Kosmopolis vol donar altaveu.
Ponents: Chadia Arab, geògrafa, investigadora al CNRS i especialista en migracions internacionals. Mireia Estrada, gestora cultural i escriptora. Hicham Houdaifa, periodista. Yasmina Naji, doctora en Ciències Polítiques i en Filosofia Moral i Política; fundadora i directora del Centre d’Art Contemporani de Rabat (KULTE). Kenza Sefrioui, periodista cultural, crítica literària i editora.
Col·laboració amb: Ediciones del Oriente y del Mediterráneo
XXIV Mercat de Documentals
Euromediterranis
MEDIMED 2023
Ubicació: Hotel Calipolis, Sitges
Dates: del 12 al 15 d’octubre
Col·laboració amb: Associació International de Productors Internacionals de la Mediterrània (APIMED), Ministeri de Cultura i Esport, Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Diputació de Barcelona, Ajuntament de Sitges.
L’objectiu principal del MEDIMED és posar en contacte productors audiovisuals independents amb televisions, agents de vendes, distribuïdors i plataformes digitals nacionals i internacionals, per tal de facilitar intercanvis comercials i professionals i, a la vegada, promoure la coproducció audiovisual entre els països de la UE i els del sud de la Mediterrània. MEDIMED promou exclusivament les coproduccions entre productores audiovisuals establertes a la regió euromediterrània i dóna suport a nous projectes en desenvolupament que cerquen finançament i acords de distribució internacional. Un dels seus propòsits és facilitar el desenvolupament de nous continguts documentals per a la televisió, el cinema i les plataformes digitals. El mercat, que en l’edició d’enguany reuneix més de 250 participants de 36 països, és també una oportunitat única per a la promoció de més de 400 produccions documentals produïdes en el període 2022-23 que es poden visionar a la Videoteca digital, així com per a la compra-venda dels mateixos per part de les televisions i plataformes VOD internacionals que hi participen. Durant quatre dies, MEDIMED ha possibilitat més de 1.000 reunions one-on-one, dues presentacions a la secció Industry Talks coorganitzades amb l’Oficina del programa Europa Creativa MEDIA a Catalunya. El Premi Ahmed Attia pel diàleg intercultural 2023 al millor documental recau en la coproducció francobelga Ukraine: To Europe Away From Moscow dirigida per Alain de Halleux. Fins a la data, MEDIMED ha contribuït a la producció del 85% de projectes presentats al seu Pitching Forum en les seves 23 edicions anteriors. Alguns d’aquests títols han resultat guardonats amb prestigiosos premis internacionals com els Emmy, el Prix URTI, el Primed CMCA, el Prix Europa, els Goya o els premis Gaudí i també han estat seleccionats als principals festivals de documentals com IDFA, Sheffield Doc Fest, Hotdocs, CPH Dox, Visions du réel o FIPA Doc, entre d’altres.
Membres del comitè de selecció: Olga Abazoglou, productora, Cyclope Films, Grècia. Agustí Argelich, director de coproduccions documentals a TV3, Espanya. Simon Kilmurry, productor, Estats Units.
Acte inaugural: Aurora Carbonell, alcaldessa de Sitges. Martí Estruch, Diplocat. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Edgar García, director, ICEC. Isona Passola, presidenta, APIMED.
Presentacions (Industry Talks): Kam Jey, CEO, Indigenius, Espanya. Brigid O’Shea, vicepresidenta, Associació de Documentalistes Europeus (DAE), Alemanya.
Concert del Dia de la Mediterrània
En el marc de la commemoració del 28 de novembre, declarat per la Unió per la Mediterrània Dia Internacional de la Mediterrània
Ubicació: Saló del Tinell, MUHBA
Data: 25 de novembre
Col·laboració amb: Unió per la Mediterrània, Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Ministeri d’Afers
Exteriors, Unió Europea i Cooperació, AECID.
Acte central i obert al públic del Dia de la Mediterrània 2023 a Barcelona, la segona edició d’aquest concert impulsat per l’IEMed vol ser, en un moment d’especial aflicció pel conflicte obert a la franja de Gaza, un cant a la pau que convida a un viatge per diverses músiques i cançons de la regió de la mà de Maria del Mar Bonet, Borja Penalba, Clara Montes, Ensemble Mediterrània, Sílvia Bel i Mujeres Mediterráneas. El Dia de la Mediterrània va ser instaurat l’any 2020 pels 42 països de la Unió per la Mediterrània per celebrar el patrimoni comú i apostar pel diàleg entre les cultures i els pobles de la regió. Commemorada cada 28 de novembre, la data té un fort component simbòlic donat que aquell dia de l’any 1995 tots els països membres de la UE i els seus veïns del sud i l’est de la Mediterrània es van reunir per primera vegada i van iniciar l’anomenat Procés de Barcelona, iniciativa conjunta per treballar per un espai de pau i prosperitat compartides fonamentat en el diàleg entre pobles.
Xarxes euromediterrànies coordinades per l’IEMed
EuroMeSCo
Xarxa de think-tanks i centres d’investigació que es dediquen a l’anàlisi d’aspectes de política exterior i a la recerca en matèria de seguretat, migracions i desenvolupament socioeconòmic a la Mediterrània. L’objectiu d’EuroMeSCo és enfortir la confiança i el treball conjunt entre els seus membres i observadors, que a finals de 2023 són 115 de 27 països de la regió euromediterrània. L’IEMed detenta la secretaria general de la xarxa des del 19 de novembre de 2010. www.euromesco.net
Fundació de Dones Euromediterrànies (FFEM)
Amb l’objectiu de promoure l’emancipació, l’autonomia i el reforçament del rol de les dones a la regió euromediterrània, l’IEMed, el Forum Femmes Méditerranée (França), la Fédération de la Ligue Démocratique des Droits des Femmes (Marroc), el Réseau Universitaire et Scientifique Euro-Méditerranéen sur le Genre et les femmes, RUSEMEG (França), el Center of Arab Woman for Training and Research, CAWTAR (Tunísia) i la Delegació Interministerial per a la Mediterrània de França (DIMED) van constituir el 6 de setembre de 2013 a Barcelona aquesta entitat amb seu a l’IEMed que compta amb el segell de la Unió per la Mediterrània. La FFEM compta actualment amb 581 entitats membre. www.euromedwomen.foundation
Fundació Anna Lindh per al Diàleg entre Cultures (FAL) / REFAL
Com a institució participada per tots els països membres de la Unió per la Mediterrània, la FAL ocupa una posició única per treballar pel diàleg entre cultures i a favor de la cooperació i l’intercanvi a la regió. Des de la seva creació l’any 2005 a la Conferència Euromediterrània de València, la FAL ha desenvolupat una xarxa d’abast regional d’organitzacions de la societat civil integrada per múltiples universitats, associacions, institucions públiques i privades, i ONG que treballen per restaurar la confiança mútua a tota la regió. L’IEMed és el coordinador de la xarxa nacional espanyola (REFAL) de la Fundació, que actualment està formada per 165 membres. http://xarxaespanyolafal.iemed.org www.euromedalex.org
MedThink 5+5
Establerta el maig de 2016 amb el suport d’una trentena de centres de reflexió dels deu països de la Mediterrània Occidental –Portugal, Espanya, França, Itàlia, Malta, Marroc, Mauritània, Algèria, Líbia i Tunísia–, MedThink 5+5 aplega 32 institucions acadèmiques i think-tanks que treballen al voltant del Fòrum de la Mediterrània Occidental –el format ministerial del Diàleg 5+5– i els seus grups de treball d’alt nivell. www.medthink5plus5.org
MED Confederation
Des de 2013, nou associacions bancàries, caixes d’estalvis i think-tanks de diversos països euromediterranis lideren aquesta iniciativa que vol impulsar la cooperació socioeconòmica a la Mediterrània. Les institucions fundadores d’aquesta aliança són l’IEMed, la Fundació La Caixa, el World Savings Banks Institute (WSBI), l’Institut de Prospective Économique du Monde Méditerranéen (Ipemed), la Caisse des Dépôts et Consignations de Tunisie (CDC), la Caisse de Dépôt et de Gestion du Maroc (CDG) i l’Al Barid Bank. www.medconfederation.org
Euro-Mediterranean Guarantee Network (EMGN)
L’1 de gener de 2020 va començar a funcionar aquesta nova xarxa d’institucions de garantia de crèdit de diversos països euromediterranis amb l’objectiu de facilitar la formació, l’intercanvi de bones pràctiques institucionals i la recerca sobre la viabilitat de fomentar fons de contragarantia per donar suport a les pimes als països socis mediterranis, així com la promoció d’eines d’investigació i d’anàlisi per crear instruments de garantia. El 15 de juny de 2022, els representants dels 42 Estats membres de la UpM aproven la labelització de la xarxa, que lidera l’IEMed des la seva creació. www.emgn.eu
Xarxes euromediterrànies amb participació activa de l’IEMed
Fòrum Euromediterrani d’Instituts de Ciències Econòmiques (FEMISE)
L’IEMed és membre d’aquest fòrum de caràcter econòmic que reuneix 110 instituts de recerca de 38 països de l’Associació Euromediterrània. www.femise.org
Lliga Europea de Cooperació Econòmica (LECE)
L’IEMed forma part del comitè espanyol d’aquesta organització de la societat civil que contribueix a defensar els valors i principis democràtics propis de les societats europees que han fonamentat la construcció de l’actual UE. www.leceonline.org
EuroMed MIgration Research Network (EuroMedMig.ReNet)
L’IEMed és soci d’aquest grup de recerca integrat per investigadors del nord i el sud de la Mediterrània vinculats a la International Migration Research Network (IMISCOE) i que té com a principal objectiu l’impuls de la recerca en temes com ara les migracions, la gestió de la diversitat, les relacions interculturals i el desenvolupament. www.upf.edu/web/euromedmig
Euro-Mediterranean Network for Economic Studies (EMNES)
Xarxa que aplega 31 institucions de recerca i grups de reflexió d’estudis socioeconòmics i que parteix del treball de recerca de l’Euro-Mediterranean Economists Association (www.euromed-economists.org) i de la Mediterranean Prospects Network (www.medpro-foresight.eu). www.emnes.org
Euro-Mediterranean University (EMUNI)
L’IEMed és membre de l’Assemblea General de la Xarxa d’universitats euromediterrànies fundada l’any 2008. La primera assemblea general de la Universitat Euromediterrània va tenir lloc el novembre de 2008 a la seu de l’IEMed.
www.emuni.si
Radicalisation Awareness Network (RAN) Young Platform
El consorci al qual s’integra l’IEMed per a desenvolupar el projecte CONNEKT és membre de la plataforma de joves d’aquesta iniciativa de la Comissió Europea, llançada a Budapest el 3 de maig de 2023, per a donar veu i influència a joves líders, pensadors i responsables en l’àmbit de la prevenció i la lluita contra l’extremisme violent. www.home-affairs.ec.europa.eu/networks/radicalisation-awareness-network-ran_en
Projectes europeus
Connecting the Dots: Research and Policy Making on Economic Development, Security and Migration in the Southern Neighbourhood and Beyond
Consorci: Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya. Policy Center for the New South (PCNS), Marroc. West Asia-North Africa (WANA) Institute, Jordània. Center for Social and Economic Research (CASE), Polònia. Leonard Davis Institute – Universitat Hebrea de Jerusalem, Israel Al-Ahram Center for Political and Strategic Studies (ACPSS), Egipte Pal-Think Institute, Palestina. Arab Reform Initiative (ARI), França. Centre des études méditerranéennes et internationales (CEMI), Tunísia. Finnish Institute of International Affairs, Finlàndia. Italian Institute for International Political Studies (ISPI), Itàlia European Policy Centre (EPC), Bèlgica Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), Espanya
Aquest projecte, adjudicat al mes de novembre de 2019 al consorci liderat per l’IEMed per a finançar fonamentalment la intensa tasca de la xarxa EuroMeSCo, pren el relleu del projecte “Euro-Mediterranean Political Research and Dialogue for Inclusive Policymaking Processes and Dissemination through Network Participation” que va finalitzar el 2019. Els seus objectius principals són estimular el diàleg entre recerca i política en desenvolupament econòmic, seguretat i migracions mitjançant la cooperació multiactors i la capacitació en recerca i una important tasca de difusió dels resultats obtinguts. www.euromesco.net
CONtexts of Extremism iN mEna and BalKans SocieTies (CONNEKT)
Consorci: Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya. American University Cairo (AUC), Egipte. Generations for Peace (GFP), Jordània. Jasmine Foundation for Research and Communication (JFRC), Tunísia. Universitat Moulay Ismail (UMI), Marroc. Universitat de Sarajevo (UNSA), Bòsnia i Hercegovina. Kosovar Institute for Policy Research and Development (KIPRED), Kosovo. Macedonian Academy of Sciences and Arts (MASA), Macedònia del Nord. Islamic Youth Forum (IYF), Macedònia del Nord. Center for the Study of Democracy (CSD), Bulgària. Universitat Lliure de Brussel·les (ULB), Bèlgica. Centre for Southeast European Studies, Universitat de Graz (UNI-GRAZ), Àustria Universitat Rovira i Virgili (URV), Espanya. Euromed Cities Network (VDN-RVE), França.
Signat l’octubre de 2019, CONNEKT és un projecte de recerca i d’acció finançat per la Comissió Europea (Horizon 2020). La recerca busca establir una cartografia dels factors que condueixen a l’extremisme violent entre els joves de 12 a 30 anys a Egipte, Jordània, Tunísia, Marroc, Bòsnia i Hercegovina, Kosovo, Macedònia del Nord i Bulgària, des de tres nivells d’anàlisi diferents: un nivell transnacional o estatal (macro), un nivell comunitari (meso) i un nivell individual (micro). Set factors (religió, digitalització, privació econòmica, desigualtats territorials, dinàmiques transnacionals, demandes sociopolítiques i oportunitats educatives, culturals i de lleure) seran analitzats segons aquests tres nivells de manera que es podran veure les interrelacions entre diferents variables a l’hora d’empènyer els joves a l’extremisme violent. www.h2020connekt.eu
Muslim
women and communities Against Gender Islamophobia in soCiety (MAGIC)
Consorci: Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya Fundación Al Fanar para el Conocimiento Árabe, Espanya Media Diversity Institute Global, Bèlgica. Collectif contre l’islamophobie en Belgique, Bèlgica
El projecte MAGIC, adjudicat el 2020 al consorci liderat per l’IEMed, té com a objectiu prevenir la islamofòbia de gènere a Espanya i a Bèlgica, en particular als mitjans de comunicació, proveint les comunitats musulmanes i ONG, que des de l’àmbit de la societat civil treballen en la diversitat, el diàleg i la cooperació, de les habilitats i les eines necessàries per reconèixer i oposar-se als estereotips contra les dones musulmanes. MAGIC també s’adreça als mitjans de comunicació, especialment als estudiants de periodisme i comunicació, i preveu accions de formació, campanyes de sensibilització i activitats de diàleg, difusió i divulgació. www.magic.iemed.org
CReative Entrepreneurs ACTing FOR the future MEDiterranean (CREACT4MED)
Consorci: Euro-Mediterranean Economists Association (EMEA), Espanya Union of Mediterranean Confederations of Enterprises (BusinessMED), Tunísia Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya Facultat de Ciències Econòmiques i Polítiques (FEPS) de la Universitat del Caire, Egipte. Institute of Entrepreneurship Development (IED), Grècia.
Aquest projecte adjudicat el mes d’octubre de 2019 al consorci en el que s’integra l’IEMed, es finança a través del Programa de suport a la joventut i a la cultura de la Direcció General de Veïnatge de la Comissió Europea, que contempla un lot específic per a la cultura com a vehicle de creació d’ocupació al Mediterrani Sud. Els objectius de CREACT4MED són millorar l’entorn laboral i emprenedor de les indústries culturals i creatives als països del sud de la Mediterrània a través de la promoció d’una major comprensió sobre el seu potencial de creació de valors econòmics i socials, llocs de treball i inclusió social; recolzar noves iniciatives de creació d’ocupació i emprenedoria en el sector cultural especialment per a joves i dones creatives; i fomentar una major sostenibilitat i interconnectivitat artística entre emprenedors, ONG start-ups i pimes. www.euromed-economists.org/CREACT4MED
Innovative Sustainable Start-Ups for the Mediterranean (INVESTMED)
Consorci: Union of Mediterranean Confederations of Enterprises (Businessmed), Tunísia. Euro-Mediterranean Economists Association (EMEA), Espanya. Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya Beyond Group, Líban Institute of Entrepreneurship Development (IED), Grècia. Libera Università degli Studi Maria Ss. Assunta di Roma (LUMSA), Itàlia. Rumundu, Itàlia. Confederation of Egyptian European Business Associations (Ceeba), Egipte. Cámara de Comercio de España, Espanya. Federation of Egyptian Chambers of Commerce, Egipte. European Federation of Ethical and Alternative Banks and Financers (Febea), Bèlgica. Federation of Business Women Associations (Afaemme), Espanya. MED Confederation, Espanya
INVESTMED és un projecte finançat per la UE en el marc del programa ENI CBC Med per donar suport al desenvolupament de noves iniciatives empresarials per tal de crear noves oportunitats econòmiques i llocs de treball. Així, aquest projecte treballa per a crear entorns de suport per a empreses sostenibles dirigides per joves i dones emprenedores mitjançant la creació de capacitats, el coaching i la tutoria dirigits i accions que facilitin l’accés al capital de risc. També incideix en la facilitació de l’accés a nous mercats per a les mpimes i empreses emergents i en l’increment de les capacitats de les autoritats públiques per facilitar l’accés i protegir els drets de propietat intel·lectual i els contractes comercials de joves i dones emprenedores www.businessmed-umce.org/en/content/projet/INVESTMED
advanCing youth and women sociaL inclUSion in The mEditerRanean (CLUSTER)
Consorci: Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya Associazione ARCES, Itàlia. Petra Patrimonia, França Cambra de Comerç i Indústria, Xipre. National Agriculture Research Center, Jordània Business Development Center, Jordània. Business Women Forum, Palestina. Agència General per al Desenvolupament Regional, Tunísia.
Adjudicat el mes d’abril de 2021 al consorci liderat per l’IEMed, CLUSTER adopta un sistema innovadord’enfocament integrat i multiactor per equipar col·lectius fora dels mercats laborals i formatius, en particular dones d’entre 18 i 30 anys, amb habilitats d’ocupabilitat en els sectors de l’economia blava, l’economia circular, l’economia verda i l’agricultura sostenible. www.enicbcmed.eu/projects/cluster
Contracte marc amb el Parlament Europeu per la realització d’estudis en l’àmbit de les Relacions Exteriors amb el Veïnatge Sud i el Gran Orient Mitjà
Consorci: Center for Social and Economic Research (CASE), Polònia. Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya
L’agost del 2019, el Parlament Europeu va adjudicar al consorci format pel CASE i l’IEMed un contracte marc plurianual per proporcionar al llarg de quatre anys assessorament expert i anàlisis detallades que contribueixin a fonamentar les funcions legislatives del Parlament en matèria de relacions exteriors de la Unió amb la Veïnatge sud i Orient Mitjà.
Contracte marc amb el Comitè de les Regions per la realització d’estudis en l’àmbit de les Relacions Exteriors
Consorci: Center for Social and Economic Research (CASE), Polònia. London School of Economics (LSE), Regne Unit Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya.
El mes de febrer de 2023 el consorci en el que participa l’IEMed resulta novament adjudicatari d’aquest contracte marc per proporcionar al llarg de quatre anys assessorament expert i anàlisis detallades que contribueixin a fonamentar les decisions del Comitè de les Regions en matèria de relacions exteriors de la Unió amb la Veïnatge sud i Orient Mitjà.
5. Publicacions
IEMed Mediterranean
Yearbook 2023
La publicació insígnia de l’IEMed ofereix un retrat dels principals esdeveniments que han marcat la regió euromediterrània durant l’any 2022 i part del 2023 a partir de la col·laboració de més de seixanta autors internacionals i una introducció del secretari general de la UpM, Nasser Kamel. La política exterior i militar xinesa i russa envers la Mediterrània en el marc de l’impacte de la guerra a Ucraïna amb conseqüències en la seguretat alimentària i energètica, les perspectives per a la necessària transició energètica, el seguiment de l’escalada del conflicte araboisraelià, l’ascens del populisme i l’extrema dreta i les campanyes de desinformació a l’espai euromediterrani, els dilemes de la UE per a donar resposta a l’augment dels fluxos migratoris arrel de la desestabilització al Sahel i el canvi climàtic, el retorn de Síria a la Lliga Àrab o la situació a països com Egipte, Algèria o Líbia són alguns dels grans temes que repassa l’Anuari en aquesta entrega. La publicació incorpora a més un ampli desplegament d’indicadors per països, cronologies, gràfics, mapes i taules comparatives sobre una àmplia diversitat d’aspectes que inclouen la cooperació entre ambdues ribes, el comerç internacional, la demografia, la qüestió de gènere, la producció agroalimentària, la despesa militar, l’ocupació i l’atur o el consum d’energia. Els continguts de l’Anuari es troben íntegrament disponibles en versió electrònica al web de l’IEMed.
Autors: Camille Abescat, Centre de Recherches Internationales – Sciences Po, París. Nora Aboushady, German Institute of Development and Sustainability (IDOS), Bonn. Baba Adou, Sahel Research Group, Universitat de Florida, Gainesville. Roger Albinyana, IEMed, Barcelona. Dima Alsajdeya, Collège de France, París. Ignacio Álvarez-Ossorio Alvariño, Universitat Complutense de Madrid. Bárbara Azaola Piazza, Universitat de Castella-La Manxa, Toledo. Shamel Azmeh, Universitat de Manchester. Pierre-Arnaud Barthel, Agence Française de Développement (AFD), París. Adel Ben Youssef, Universitat de la Costa Blava, Niça. Anissa Bertin, Club Demeter, París. Amanda Bisong, ECDPM, Maastricht. Simone Borghesi, Universitat de Siena. Amel Boubekeur, Iremam/CNRS, Aixen-Provence. Amal Bourhrous, Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), Estocolm. Christian Bueger, Universitat de Copenhaguen. Patrick Chamorel, Stanford Center, Washington. Youssef Cherif, Columbia Global Centers, Tunis. Emmanuel Cohen-Hadria, IEMed, Barcelona. Ishac Diwan, Finance for Development Lab (FDL), París. Laura Demurtas, Club Demeter, París. Carlos Echeverría Jesús, Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), Madrid. Ibrahim Elbadawi, Economic Research Forum (ERF), Giza. Tin Hinane El-Kadi, London School of Economics, Londres. Anoushiravan Ehteshami, Universitat de Durham. Alexia Faus Onbargi, German Institute of Development and Sustainability (IDOS), Bonn. Marc-Antoine Eyl-Mazzega, IFRI – Institut français des relations internationales, París. Riccardo Fabiani, International Crisis Group, Brussel·les. Senén Florensa, IEMed, Barcelona. Evrim Gormus, Universitat MEF, Istanbul. Bosco Govantes, Universitat Pablo de Olavide, Sevilla. Manfred Hafner, Sciences Po – Paris School of International Affairs (PSIA), París. Bernard Hourcade, Centre de Recherche sur le Monde Iranien (CeRMI), París. Jana Jabbour, Sciences Po, París. Nasser Kamel, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Ayhan Kaya, Universitat Bilgi, Istanbul. Mark N. Katz, Universitat George Mason, Fairfax. Bichara Khader, Universitat Catòlica de Lovaina. María del Carmen Llasat, Universitat de Barcelona. Mirette F. Mabrouk, The Middle East Institute, Washington. Aurèlia Mañé Estrada, Universitat de Barcelona. Claire de Marignan, Club Demeter, París. Xavier Mas de Xaxàs, La Vanguardia, Barcelona. Matteo
Mazzarano, Universitat de Siena. Zeina Moneer, Universitat de Friburg. John O’Rourke, exambaixador de la UE a Algèria, Brussel·les. Marc Pierini, Carnegie Europe, Brussel·les. Tamer Rawashdeh, Universitat Aldo Moro, Bari. Pier Paolo Raimondi, Istituto Affari Internazionali, Roma. Roberto Roccu, King’s College, Londres. Alessandro Rubino, Universitat Aldo Moro, Bari. Luigi Scazzieri, Centre for European Reform, Londres. Irene Selwaness, Universitat del Caire. Siamak Seyfi, Universitat d’Oulu. Abdullatif Sleibi, PAX for Peace (PAX), Utrecht. Corina Stratulat, European Policy Centre, Brussel·les. Marta Szpala, Centre for Eastern Studies (OSW), Varsòvia. Giuseppe Terranova, Universitat de Tuscia, Viterbo. Laurence Thieux, Universitat Complutense, Madrid. Beatriz Tomé-Alonso, Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), Madrid. Harry Tzimitras, Peace Research Institute Oslo (PRIO) Cyprus Centre, Nicòsia. Erwin van Veen, Clingendael, La Haia.
XIII Euromed Survey to Experts and Actors: Towards more social justice and inclusiveness in the Mediterranean
La pandèmia per covid-19 va revelar el veritable abast de les vulnerabilitats socials i econòmiques preexistents a la regió mediterrània. Amb la Comunicació conjunta sobre una associació renovada amb el països del Veïnatge Sud, la inclusió s’ha convertit en un nou paradigma d’acció per a la UE. La Nova Agenda per a la Mediterrània té com a objectiu construir societats més justes i inclusives fomentant els drets socials i laborals, reduint les desigualtats i aprofitant les oportunitats de la transició verda i digital per posar les persones al centre de les economies. Aquesta nova entrega de l’Enquesta pretén reflexionar sobre la dimensió social de la Nova Agenda i sobre la inclusió als països del sud de la Mediterrània. L’informe analitza els principals resultats del treball de camp realitzat els mesos de setembre i octubre de 2022 entre un univers de 3.100 experts i actors de la cooperació euromediterrània, del que se’n van extreure 369 respostes procedents dels països de la UE (50%), dels països socis mediterranis (47%) i d’altres països com el Regne Unit i Turquia (3%). D’entre els participants, un 58% són homes i un 42% dones. Pel que fa a la tipologia de les institucions representades, els acadèmics representen el 51% de la mostra, els representants de la societat civil el 36% i els actors i decisors polítics el 13%.
Qualitative Reports:
• Mapping the Contemporary Causes of Socio-economic Inequalities in the Southern Mediterranean Countries. Ahmed Aref
• Navigating Turbulent Waters: The Compounding Effects of a Pandemic and a War on the Mediterranean Basin. Farah Al Shami
• Cooperation Priorities in Promoting Job Creation and Inclusive Economies. Zafiris Tzannatos
• Social Economy Enterprises in the Euro-Mediterranean Region: a Pathway for an Economy that Works for People and the Planet. Juan Antonio Pedreño
• Inclusive Green Economy Transition between Constraints and Opportunities. Desirée A.L. Quagliarotti
Towards More Social Justice and Inclusiveness in the Mediterranean
• Rethinking the Digital Transition from an Accessibility to a Capability Approach. Tin Hinane El-Kadi
• Persistent Youth Exclusion: The Deep-Rooted Threat South the MediterraneanTurning the Euro-Moroccan Tide: A Reappraisal of Migration Cooperation beyond Existing Areas of Engagement. Hussein Suleiman
• What Options Exist to Promote Migrant Inclusiveness in Southern Mediterranean Countries? Jamie Slater
• Towards an Inclusive Mediterranean: Understanding and Tackling Gender-Related Paradoxes. Karine Moukaddem
afkar/ideas
Revista en espanyol i francès que aporta les claus polítiques, econòmiques, socials i culturals per entendre les relacions entre Espanya, la Unió Europea i el món àrab. Col·laboració amb: Estudios de Política Exterior
70. Israel-Palestina ¿el día después?
L’actualitat del conflicte entre Israel i Hamàs a la franja de Gaza, iniciat el 7 d’octubre amb els atacs de Hamas i d’altres faccions palestines al sud d’Israel, protagonitza la secció ‘Idees Polítiques’ del darrer número de 2023 d’afkar/ideas amb articles sobre la natura, evolució i perspectives de futur d’un conflicte que compta amb un preocupant potencial de contagi a d’altres països de l’Orient Mitjà. Altres temes que aborda aquest número són el pes de la memòria colonial al Magrib, la situació econòmica d’Egipte, l’islam a Àsia, o l’abandonament internacional de Líbia.
69. Relaciones euromediterráneas. Nuevos retos
Coincidint amb la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea durant el segon semestre de 2023, aquest número de la revista afkar/ideas s’ocupa dels reptes geopolítics, econòmics i socioculturals a què fa front la regió euromediterrània i les polítiques que es podrien impulsar per afavorir la integració regional, especialment en els àmbits de l’educació superior i de la indústria. La regressió democràtica a Tunísia, la victòria d’Erdogan a Turquia, la readmissió de la Síria d’alAssad a la Lliga Àrab i el conflicte militar al Sudan són altres temes abordats a la resta de seccions d’aquest número.
68. Iran. Claves
de la crisis
En aquest número, afkar/ideas s’ocupa de les claus de la crisi que viu l’Iran i les seves repercussions regionals, arran de les protestes contra el règim dels Aiatol·làs impulsades per dones i joves de la generació Z i inspirades per tres generacions de feministes de la història iraní. Dins del context de la mobilització ciutadana, el número també para atenció a les protestes que, malgrat la repressió, es venen produint a l’Iraq des de 2019, i al moviment de contestació contra el nou govern ultraconservador a Israel i la seva polèmica reforma del poder judicial. Altres temes candents que recull aquest número 68 són les traves a la llibertat de premsa al Magrib, l’eficiència de les polítiques fiscals al món àrab i la recerca científica emergent al Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà.
ISRAEL-PALESTINA ¿EL DÍA DESPUÉS?
Quaderns de la Mediterrània
Revista semestral sobre cultures i societats mediterrànies que aprofundeix en la necessitat de promoure el diàleg intercultural a partir de l’estudi de les seves realitats des de diverses disciplines.
35. Las habilitades sociales innovadoras de los jóvenes euromediterráneos
La digitalització, l’era de les xarxes socials i l’Internet de les coses o l’accelerat desenvolupament de la intel·ligència artificial plantegen reptes socials que afecten especialment els joves en termes laborals, socioculturals, psicològics, identitaris o d’empoderament i emancipació. L’anomenada Revolució digital demanda habilitats i adaptacions inusitades fins al moment i a un ritme accelerat que planteja cada cop més reptes formatius, laborals, legislatius i psicològics. Aquest número de Quaderns de la Mediterrània ofereix un ampli recorregut reflexiu articulat al voltant de tres grans eixos: els vincles entre creativitat, valors i autoestima; les noves tecnologies i l’empreneduria social i mediambiental; i la governança multinivell com a clau per a l’empoderament i la inclusió dels joves. A la secció ‘Panorama cultural’, aquest número 35 recull els textos de les tres obres premiades de l’edició 2022 del certamen literari Un Mar de Paraules.
A Sea of Words 2023. Artificial Intelligence and Youths: Ethical Commitment and Critical Thinking
Antologia digital que recull els 10 relats finalistes de l’edició 2023 del certamen literari Un Mar de Paraules en les versió original i traducció a l’anglès. Col·laboració amb: Xarxes nacionals de la Fundació Anna Lindh, AECID
• Beneath the Píxels. Maroun T. Ayli, Líban
• What have we taught the Machines? Maria Giulia Borg, Malta
• Eudamonia. Hadeel Deeb, Líbia
• Humanity: Is it Forever? Karen Eid, França
• I’m looking for an Idea. Noureldeen Khaled, Egipte
• The Fear and Acceptance. Bernard Orłowski, Polònia
• The Test. Aymane Sahouri, Marroc
• The Void. Sümeyye Ülger, Turquia
• The Opposite. Neslihan Sultan Ünver, Turquia
• Design of Betrayal. Nadine Zammit, Malta
Artificial Intelligence and Youths: Ethical Commitment and Critical Thinking
Climate change and migration. Understanding factors, developing opportunities in the Sahel Zone, West Africa and the Maghreb.
Xavier Aragall, Amal El Ouassif, Anna Ferro, Matías Ibáñez
Col·laboració amb: Friedrich Naumann Stiftung – Madrid
Aquest estudi conjunt amb la Friedrich Naumann Foundation analitza com els efectes del canvi climàtic, especialment devastadors a la meitat nord del continent africà, estan modificant i incrementant els patrons migratoris cap a Europa. Concretament, l’informe constata una feble percepció de l’impacte del canvi climàtic sobre els moviments de població, malgrat que els seus efectes ja s’estan fent sentir en sectors interconnectats com l’agricultura, la indústria, l’aigua, el turisme, el sanejament, la salut, l’energia i la biodiversitat. De fet, en els propers anys es preveu un agreujament exponencial en la inestabilitat de tota Àfrica amb un impacte sense precedents en els mitjans de vida de les persones i amb una pèrdua de productivitat agrícola i pesquera en els indrets més exposats. Davant aquest escenari, aquest informe alerta que la major part de la investigació i de les accions polítiques es concentren més a curt termini que en els efectes del canvi climàtic a llarg termini.
IEMed Policy Studies
7. Towards Enhanced Connectivity and Sustainability in the Mediterranean Transport and Logistics Sector
Paul Tourret, Jordi Torrent, Maite Roman, Enric Ticó, Gabino González, Mustapha El Khayat, Ghazi Ben Ahmed
El desenvolupament, l’intercanvi i la connectivitat són els tres factors indissociables que haurien de marcar el sector del transport marítim i la logística a la Mediterrània Occidental en els propers anys. Aquest estudi analitza l’evolució registrada pel transport marítim a la Mediterrània en aquests darrers anys de disrupció marcats pels efectes de la crisi econòmica, la pandèmia per la covid-19 i l’esclat de la guerra a Ucraïna, i en base a aquestes consideracions aporta les claus que expliquen i demostren per què la integració del comerç marítim representa la gran oportunitat de desenvolupament conjunt per a la regió, tenint en compte la sostenibilitat ambiental, els problemes socials associats al sector del transport marítim i l’impacte, especialment en un Magrib més interconnectat, de l’Àrea Continental Africana de Lliure Comerç (AfCFTA).
Col·laboració amb: Centre for Transportation Studies for the Western Mediterranean (CETMO), MedThink 5+5.
Reports i Policy Papers del projecte CONNEKT
• Egypt - Meso-level Drivers of Radicalisation and Violent Extremism. Maye Kassem
• Meso approaches to the study of radicalisation and violent extremism: a view from the Balkans region. Damir Kapidžić, Anida Dudić, Muamer Hirkić, Sarina Bakić
• Regional report on meso approaches to the study of radicalisation and violent extremism in MENA and the Balkans. Florian Bieber, Lura Pollozhani (eds.).
• Meso approaches to the study of radicalisation and violent extremism: a view from the MENA region. Tasnim Chirchi, Khaoula Ghribi.
• CONNEKT Cross-Regional Women’s Forum: Women’s Agency in Prevention. Aida Traidi, Lurdes Vidal.
• CONNEKT Cross-Regional Youth Forum: Youngsters as Actors for Prevention. Islamic Youth Forum (IYF), Skopje.
Publicacions del projecte MAGIC
• European Roadmap to Curb Anti-Muslim Gendered Stereotypes and Promote Inclusiveness of Muslim Women Voices in Public Narratives. MAGIC
• MAGIC Cross-country report. Mapping Muslim Women Voices and Gendered Islamophobia and Stereotypes in Media: Belgium and Spain. Fundación Al Fanar
• MAGIC Report Belgium. Mapping Muslim Women Voices and Gendered Islamophobia and Stereotypes in Belgian Media. Media Diversity Institute
• MAGIC Report Spain. Presencia de voces de mujeres musulmanas e islamofobia de género y estereotipos en los medios de comunicación españoles. Fundación Al Fanar
Publicacions del projecte CLUSTER
• CLUSTER Policy Report. Youth and Women Employment in Sustainable Agriculture in the Mediterranean: Gaps, Prospects and Opportunities. Fátima Fernández
• CLUSTER Policy Report. Youth Employment in the Circular Economy of the Mediterranean: state and near-future prospects. Marta Pallarès Blanch, Edoardo Superchi.
• CLUSTER Policy Report. Blue Economy as an Opportunity for Enhancing Youth and Women Employment in the Mediterranean. Celia Murcia Lorenzo
• CLUSTER Strategic Orientations: Impacting Policies. CLUSTER
• CLUSTER Capitalization Strategy. Patricia Puig, Doaa Hussein, Flavia Cavaliere.
EuroMeSCo Joint Policy Studies
31. The Digital Transition in the EU’s Southern Neighbourhood: Progress, Obstacles and Opportunities
Manuel Langendorf, Zienab Anwar, Francesco Colin, Izabela Marcinkowska.
Els autors d’aquest estudi examinen la transformació digital a l’àrea de Veïnatge Sud i el seu potencial econòmic. La recerca posa de manifest la necessitat d’esforços concertats per part dels governs i els donants per evitar que la transició digital agreugi les desigualtats existents i vulneri els drets de les persones a l’espai digital. L’estudi identifica qüestions clau com el cost de l’accés a Internet i la fiabilitat de les infraestructures per permetre la connectivitat a Internet. Se subratlla també la importància de la coordinació interministerial; les disparitats en l’ús d’Internet, l’accés a dispositius digitals i les habilitats digitals entre diferents regions i grups socioeconòmics; les limitacions de les polítiques governamentals actuals per abordar aquestes disparitats i el risc d’augment de la desigualtat social com a conseqüència d’associacions públicoprivades desiguals; i la necessitat de millores en les capacitats humanes, les infraestructures i els marcs legals.
30. Towards a Renewed Euro-Mediterranean Cooperation on Sustainable Agri-Food Systems for Food Security in the Region
Marko Lovec, Desirée A.L. Quagliarotti, Tommaso Emiliani, Ines Gasmi.
Aquest estudi analitza les vulnerabilitats del sistema agroalimentari mediterrani exposades per les pujades dels preus dels aliments i l’energia causades per la guerra a Ucraïna i les implicacions per a la seguretat humana a la regió. La regió de l’Orient Mitjà i Àfrica del Nord (MENA), com a major importadora d’aliments del món, s’enfronta a reptes tant pel costat de la demanda com de l’oferta, com ara el creixement de la població, la urbanització, els canvis en la dieta, les limitacions macroeconòmiques, l’escassetat de recursos naturals i els impactes del canvi climàtic. Les poblacions rurals i els agricultors sovint pateixen inseguretat alimentària, mentre que els països europeus no són immunes als elevats preus dels aliments i les seves conseqüències socioeconòmiques. Les polítiques existents centrades en el comerç i la producció internacionals no han aconseguit abordar la complexa interacció entre els aliments, el medi ambient i la societat.
29. Climate-Induced Internal Displacement in MENA
Countries
Manale Abou Dagher, Samir Nassar, Carlos García Rivero, Ali Abbas Abdeldjalil Eleftherios Giovanis, Matías Ibáñez Salas, Maria Eleni Pantazi Psatha.
El canvi climàtic s’ha convertit en un problema global crític que ha provocat el desplaçament de persones a tot el món. A la regió MENA, milions de persones corren el risc de ser desplaçades a causa de l’augment del nivell del mar, l’escassetat d’aigua i els esdeveniments meteorològics extrems. Les implicacions socials, econòmiques i ambientals d’aquesta conjuntura són àmplies i requereixen d’una atenció immediata. Aquest estudi examina l’impacte de la migració interna induïda pel clima sobre la inseguretat alimentària, l’atur i els salaris a Egipte i Jordània; les perspectives i els reptes dels programes de cooperació migratòria de la UE amb el Marroc i Tunísia; el desplaçament intern induït pel clima a la regió MENA des d’una
THE DIGITAL TRANSITION IN THE EU’S SOUTHERN NEIGHBOURHOOD: PROGRESS, OBSTACLES AND OPPORTUNITIES
TOWARDS A RENEWED EURO-MEDITERRANEAN COOPERATION ON SUSTAINABLE AGRI-FOOD SYSTEMS FOR FOOD SECURITY IN THE REGION
CLIMATE-INDUCED INTERNAL DISPLACEMENT IN MENA COUNTRIES
perspectiva legal i de política internacional; l’impacte a llarg termini del canvi climàtic al Sahel, regió que es veu afectada pel deteriorament dels ecosistemes, la desertificació, la pobresa i el desplaçament de la població; i una sèrie de recomanacions per a l’elaboració de polítiques públiques centrades en la mitigació del canvi climàtic i l’adaptació i la protecció de les poblacions vulnerables a la regió MENA.
28. Cooperation on Readmission in the EuroMediterranean Area and Beyond: Lessons Learned and Unlearned
Jean-Pierre Cassarino, Lorenzo Gabrielli, Delphine Perrin.
Aquest estudi examina el sistema de readmissió de la UE en el context regional euromediterrani i euroafricà i el seu impacte en la cooperació interestatal, en el compliment dels drets humans i en les condicions a les quals es veuen sotmesos els migrants. Els autors suggereixen repensar com s’aborden aquests problemes destacant que els patrons asimètrics de cooperació en la readmissió no només són el resultat de costos i beneficis desiguals, sinó també de relacions significatives entre actors estatals. L’estudi analitza com la cooperació en matèria de readmissió entre els països europeus i l’Àfrica ha alterat els patrons d’interdependència i interaccions més enllà de la governança de la migració. Explora com la informalització s’ha presentat com una solució a les incerteses, amb alguns països no membres de la UE que expressen les seves pròpies condicionalitats inverses, i revela els límits de la cooperació internacional en matèria de readmissió. L’estudi analitza el cas del Marroc, que s’ha convertit en un actor crucial en el control de la migració entre Europa i Àfrica, i com ha aprofitat la seva cooperació amb la UE per assolir els seus propis objectius. Advoca per un enfocament més equilibrat de la gestió de la migració que tingui en compte els drets humans i la necessitat de vies migratòries formals. Analitza els efectes negatius de les expulsions intraafricanes sobre els drets humans i la seguretat de les persones en moviment i analitza com els obstacles físics a la mobilitat han donat lloc a patrons de violència i inestabilitat social.
EuroMeSCo Policy Papers
64. Urban Farming and Its Socioeconomic and Environmental Benefits for Ensuring Sustainable and Inclusive Growth in Jordan.
KarolinaZubel
Aquest document explora el potencial de l’agricultura urbana a Jordània per abordar els problemes urgents de la seguretat alimentària, els riscos induïts pel clima i la vulnerabilitat socioeconòmica als centres urbans. Amb al voltant del 92% de població urbana i importants quotes de refugiats, Jordània és molt vulnerable a les interrupcions en el subministrament d’aliments, agreujades pel canvi climàtic i els xocs externs com la pandèmia per covid-19 o la guerra a Ucraïna. L’autora destaca l’eficiència de l’agricultura urbana, amb tècniques innovadores que proporcionen una productivitat fins a 15 vegades superior a l’agricultura convencional, i que té un paper cabdal en la millora de la resiliència i les oportunitats d’ocupació de les ciutats des d’un punt de vista sostenible i inclusiu.
COOPERATION ON READMISSION IN THE EURO-MEDITERRANEAN AREA AND BEYOND: LESSONS LEARNED AND UNLEARNED
FARMING AND ITS SOCIOECONOMIC AND ENVIRONMENTAL BENEFITS FOR ENSURING SUSTAINABLE AND INCLUSIVE GROWTH IN JORDAN
63. Green Jobs and Green Entrepreneurs in the MENA Region: Challenges and Opportunities.
Shady El Sherif
Aquest paper neix de la necessitat d’abordar les elevades i creixents taxes d’atur entre els joves de la regió MENA, segons dades de l’Organització Internacional del Treball. La regió s’enfronta a dificultats per oferir oportunitats laborals dignes als joves, empitjorades pels efectes de la pandèmia per covid-19 i la guerra russoucraïnesa. El document posa èmfasi en la importància del creixement econòmic sostenible i la promoció de l’ocupació plena i productiva, alineant-se amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides, en particular l’ODS 8 sobre creixement econòmic i desenvolupament sostenible. L’autor argumenta que confiar únicament en plans de desenvolupament macroeconòmic centrats en el creixement del PIB és insuficient per atendre les necessitats dels joves de la regió. Factors microeconòmics com el desenvolupament del capital humà mitjançant l’educació i la formació, el foment de la innovació i l’emprenedoria i la implementació de polítiques que promoguin la competititvitat, la inversió i la innovació són vitals per al creixement econòmic inclusiu i sostenible.
62. Addressing the Intergenerational Tension in a Rapidly Changing Climate: A Case Study of the MENA Region Young Professionals Group (YPG) and Policy Recommendations.
Shira Kronich, Liel Maghen, Mohammad Al-Azraq.
Els autors analitzen el Young Professionals Group (YPG) a la regió MENA, una xarxa de 40 joves ecologistes que van treballar junts entre el 2018 i el 2021 amb l’objectiu d’abordar els reptes socials, econòmics, ambientals i polítics de les seves comunitats, impulsats per una visió compartida d’igualtat, llibertat i justícia social. El paper destaca la importància de superar les tensions intergeneracionals dins del moviment ecologista per a no dificultar l’eficàcia dels programes climàtics. L’anàlisi d’aquest cas pràctic revela la importància de crear espais per a una comunicació i comprensió intergeneracionals i la importància que els activistes grans entenguin les motivacions i preocupacions dels activistes més joves. Aquest document demana l’establiment de plataformes inclusives que facilitin aquests objectius.
61. Green Recovery and Balancing Between Paradoxes: The Egyptian Holistic Approach to Promote Food Security and Tackle Related Challenges
Aya Badr
Aquest paper analitza els reptes per a la seguretat alimentària a Egipte, com ara el canvi climàtic, l’escassetat d’aigua, la inestabilitat global i les interrupcions de les cadenes de subministrament. El document argumenta que es necessita un enfocament de desenvolupament integral per promoure la seguretat alimentària com a part del desenvolupament humà i la justícia social. Es proposa l’enfocament de la recuperació verda com una manera d’aconseguir un desenvolupament inclusiu i sostenible, protegir el medi ambient i fer front al canvi climàtic. El document també examina la bretxa entre els objectius estratègics i la situació sobre el terreny i proposa solucions alternatives com la promoció de l’autosuficiència, la sobirania alimentària, el desenvolupament rural i les polítiques agrícoles sostenibles sota el paraigua de polítiques, fons i inversions de recuperació verda.
ADDRESSING THE INTERGENERATIONAL TENSION IN A RAPIDLY CHANGING CLIMATE: A CASE STUDY OF THE MENA REGION YOUNG PROFESSIONALS GROUP (YPG) AND POLICY RECOMMENDATIONS
60. Covid-19 Exacerbated Occupational Vulnerabilities in Morocco and Tunisia
Shireen Al Azzawi, Vladimir Hlasny.
Els confinaments i les mesures de distanciament social introduïts com a resposta a l’aparició de la covid-19 han reduït l’activitat econòmica i han afectat la demanda i l’oferta de treball a tot el món. Aquest paper avalua els impactes en els resultats laborals dels treballadors al Marroc i Tunísia des del febrer del 2020 fins al juliol del 2021. Utilitzant dades dels monitors de l’Economic Research Forum sobre la covid-19 a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, els autors analitzen les transicions laborals dels treballadors vulnerables, inclosos els joves i les dones, i confirmen que la rigorositat del règim de la covid-19 va afectar negativament l’ocupació i la participació laboral de la majoria de grups de treballadors, especialment els joves.
59. Rural Vulnerability, Employment and Social Safety Programmes in Egypt: How Far Could State Initiatives Go?
Hussein Mohammed Suleiman
Aquest document avalua la iniciativa Haya Karima, llançada pel govern egipci el 2019, que té com a objectiu les comunitats rurals per aconseguir un desenvolupament inclusiu i eliminar la pobresa. El document examina els objectius, les intervencions i l’escala de la iniciativa, i utilitza dades oficials per proporcionar indicadors de les seves operacions. A més, l’article analitza la vulnerabilitat i la pobresa rural a Egipte, centrant-se en les oportunitats d’ocupació i la seva qualitat. Hussein Suleiman argumenta que, tot i que la iniciativa s’ha ampliat significativament, s’ha planificat de manera inadequada i se centra de manera desproporcionada en intervencions d’infraestructures que és poc probable que eliminin la pobresa.
58. E-Commerce and the Digital Economy in Morocco, a Factor of Social Inclusivity and Employment: Context, Approach and Limits
Youssef Tobi
El mercat laboral marroquí ofereix poques oportunitats per als joves sense estudis. Amb l’auge d’Internet, molts marroquins van buscar noves maneres de generar ingressos i trobar estabilitat financera. Així, durant la pandèmia de la covid-19, es va enregistrar un augment dels emprenedors marroquins en el comerç electrònic i el dropshipping i un augment espectacular de continguts motivacionals i educatius que pretenen animar més persones a buscar aquest tipus de carrera ocupacional. Aquest fenomen no està ben estudiat, i encara menys s’ha explorat el vincle entre l’auge de l’ocupació digital al Marroc i la inclusió social. Per aquesta raó, l’autor entrevista dropshippers i altres professionals del comerç electrònic per establir un vincle entre l’auge de les feines digitals i la inclusió social.
57. Financial Inclusion and Hurdles to Funding Tunisian
Female Entrepreneurs
Philippe Adair, Imène Berguiga.
Les polítiques actuals d’inclusió financera a Tunísia no impedeixen l’autoselecció basada en el gènere, que és un impediment per a l’empoderament socioeconòmic
i el desenvolupament empresarial. Amb tot, les dones emprenedores tunisianes no acostumen a sol·licitar préstecs malgrat que els necessitin i a algunes se’ls denega un préstec malgrat que en condicions anàlogues els seus homòlegs masculins el reben. Aquest article aborda l’autoselecció de gènere entre les dones emprenedores tunisianes en el context de la inclusió financera femenina a l’economia.
56. Scaling up Renewable Energy and Energy Efficiency to maximize the socio-economic impact – The Case of RE and EE applied programs for Households in Jordan Diana Athamneh, Dina El-Heyari.
Quina és la interrelació entre les ambicions d’energia neta de Jordania i els plans de desenvolupament social i econòmic? Quins impactes econòmics i socials tenen els esforços en energia renovable de Jordània sobre les llars de baixos ingressos, les comunitats locals i els grups vulnerables? Com poden les organitzacions de base comunitària donar suport a la implementació d’accions polítiques i programes relacionats cap a la transició energètica i la justícia social? Aquest document ofereix una anàlisi global d’aquestes qüestions, formula recomanacions polítiques i proposa accions cap a la justícia social, l’equitat i la inclusió mitjançant un enfocament de desenvolupament sostenible i transició energètica.
EuroMeSCo Policy Reports
• Bridge over Troubled Water: Perspectives for the Global Gateway in Euro-Mediterranean Cooperation. Arturo Varvelli, Alberto Rizz.
• A Sustainable Blue Economy for the Mediterranean: Challenges, Opportunities and Policy Pathways. Jérémie Fosse, Helena Monill, Daniel Lozano, Roberta Milo.
• EuroMeSCo Annual Conference 2023: From the Euro-Mediterranean Partnership to a Euro-Mediterranean Geostrategic Alliance. EuroMeSCo
• Business Platform 2023: The Global Gateway, a New Paradigm for Relations between the European Union and Its Partners in the Mediterranean and Beyond. EuroMeSCo
• AC22 | Euromesco Multistakeholder Dialogue Platforms: Combatting Corruption and Fostering Accountability. EuroMeSCo
EuroMeSCo ANNUAL CONFERENCE 2023
FROM THE EURO-MEDITERRANEAN
PARTNERSHIP TO A EURO-MEDITERRANEAN
GEOSTRATEGIC ALLIANCE
Madrid, 10-11 October 2023
EuroMeSCo Policy Briefs
134. Investing in Anti-Corruption: A Comparative Analysis of the EU’s Anti-Corruption Approach in the Southern and Eastern Neighbourhoods. Samuel Doveri Vesterbye, Begimai Bekbolotova.
133. The Political Usage of Anti-Corruption in Tunisia. Zied Boussen, Malek Lakhal.
132. Tech for Good: Harnessing Technology to Locally Drive the Fight Against Corruption. Carole Alsharabati, Sarah Zahreddine.
131. Understanding the Politics of Anti-Corruption in Lebanon. Khalil Gebara
130. Youth Deliberation and Participation in the Euro-Mediterranean Region: Recommendations for a Responsible Approach to Enhancing Artificial Intelligence and Frontier Digital Technologies. Alessandro Giovanni Lamonica
129. The Refugee Crisis’ Double Standards: Media Framing and the Proliferation of Positive and Negative Narratives During the Ukrainian and Syrian Crises. Matías Ibáñez
128. Walking the Tightrope: The Ukrainian Crisis Through the Eyes of Africa. Omar Raafat
127. Introducing the New Generation of Social Cohesion Advocates in Egypt. Zienab Anwar
126. Is Climate Diplomacy the Solution for More Resilient Cooperation in the Mediterranean Region? Ariadna Romans
125. On the Need to Carefully Calibrate International Sanctions as an Instrument to Fight Corruption in the MENA Region. Alain Bifani
124. Tackling Disinformation and Inaccuracy: Euro-Med Digital Opportunities in the Context of the Russian Online Invasion. Abdullatif Sleibi
123. Between Hedging and Bandwagoning – Interpreting the Reactions of Middle Eastern and North African States to the Russian-Ukranian War. Máté Szalai
EuroMeSCo Spot On
36. Hamas Attacks on Southern Israel: Reactions from Lebanon. Karim El Mufti
35. Türkiye and the War in Gaza. Özlem Tür
34. Israel’s actions in Gaza and the West Bank pose an Existential Threat to Jordan. Haizam Amirah-Fernández
33. Tunisians’ Positions on Gaza War. Ahmed Driss
32. Egypt: Official and Popular Reactions to the war in Gaza. Rabha Allam
31. Morocco and the War in Gaza: The Dilemma of Principles and Interests. Said Saddiki
30. Algeria and the Israeli-Palestinian Conflict: Reactions and Policies. Zine Labidine Ghebouli
29. Türkiye’s Forthcoming Elections amidst Macroeconomic Obstacles. Gülsüm Akbulut
Focus MedDialogues
19. Bosques mediterráneos en peligro: perspectivas de adaptación. Jordi Vayreda Duran
18. How Are Mediterranean Cities Innovating to Cope with the Climate Crisis? Example from Izmir. Mert Türkben
17. Farming in a Hotter Climate: Adaptation Strategies for a Resilient Mediterranean Agriculture. Valentina Mereu
16. Towards Transformative Adaptation of Agriculture to Climate Change in the Mediterranean Region. Ali Rhouma
15. Adaptation dans les zones côtières : comment nous préparons-nous à l’élévation du niveau de la mer? Maria Snoussi
14. Coastal Adaptation under Climate Change. Agustín Sánchez-Arcilla
13. Displaced and Dispersed: Women and Gender Activists from the Arab Middle East and North Africa. Carmen Geha
12. Euro-Mediterranean Cooperation on Natural Disasters: Civil Protection and Emergency Management. Laurent Alfonso
11. The Geopolitical Aspect of Food Security in the Mediterranean Region. Sebastian Abis, Laura Demurtas.
BOSQUES MEDITERRÁNEOS EN PELIGRO: perspectivas de adaptación Jordi Vayreda1
Articles Aula Mediterrània
151. De la historia mediterránea a la historia global en la edad moderna: un recorrido historiográfico de ida y vuelta. Jose Miguel Escribano Páez
150. At History’s Edge: Listening to the Black Mediterranean. Iain Chambers
149. Políticas de la historia: los cronistas de Aragón entre lógicas institucionales y dinámicas imperiales. Héloïse Hermant
148. La contención de los flujos migratorios en el Mediterráneo: un desafio para los derechos humanos. Eva Díez Peralta
147. Identities and Foreign Policy in the Islamic Republic: The Dynamics of Geopolitical Expediency. Edward Wastnidge
146. Science Diplomacy in the Mediterranean: Building Trust through Science and Knowledge. Alicia Pérez-Porro
145. Las devoluciones en caliente de inmigrantes en las fronteras de Ceuta y Melilla con Marruecos. Inmaculada González
144. Mediterranean Energy Developments amidst the War in Ukraine. Laury Haytayan
143. El matrimonio de menores y derechos humanos: el caso marroquí. Salma El Ouazzani Chahdi
142. Présences chinoises en Afrique du Nord Méditerranéenne. Thierry Pairault
141. New Tools for Environmental Protection in the Mediterranean: Recognition of the Crime of Ecocide. Stefania Negri
140. Approaching Sectarian Identity Politics and Middle East International Relations In The First Post-Arab Uprisings Decade A Stocktaking. Morten Valbjørn
139. Irregular Migration in the Mediterranean: Border Politics and Gendered Spaces. Sebnem Koser Akcapar
138. Arab press freedom between external and internal pressures. Why do Arab Journalists Censor Themselves? With Jordan as an Example. Daoud Kuttab
137. Alliances in the Post-2011 Middle East. May Darwich
136. Yemen: fragmentación, mediación y crisis humanitaria. Leyla Hamad
135. A renewed partnership for developing energy and transport infrastructure across the Mediterranean. Carlo Secchi
134. Fronteras, conflictos y seguridad en el Mediterráneo. El caso de la frontera Hispanomarroquí. Hassan Arabi
133. Los escaparates de la moda. Democratización del lujo y nuevos espacios de consumo en la Valencia preindustrial. Daniel Muñoz Navarro
132. La construcción del embajador en la época moderna. La Diplomacia entre los estados Italianos y la Monarquía Hispánica (siglos XVI-XVII). Paola Volpini
131. Descolonizar la ciudad a través de la poesía y de la traducción. Lamis Saidi
130. Los espacios sonoros de la ciudad en la edad moderna (siglos XV-XVIII). Clara Bejarano Pellicer
6. Premsa, internet i xarxes socials
Premsa, internet i xarxes socials
L’any 2023 s’ha vist marcat per l’esclat de noves crisis que han multiplicat els reptes per a l’estabilitat i el progrés a la Mediterrània. El conflicte al Pròxim Orient situa encara més la regió en el punt de mira i se solapa amb les crisis ja obertes.
Davant la percepció d’urgència i de necessitat de respostes i anàlisis, des de l’IEMed s’ha continuat apostant per oferir espais de diàleg i cooperació que permetin donar a conèixer punts de vista, recomanacions i propostes assentades en el rigor científic i acadèmic de la xarxa d’experts que han col·laborat en una àmplia diversitat d’actes i que han contribuït a les nostres publicacions.
Sobre temes clau de l’agenda euromediterrània, com les migracions, els conflictes regionals, la política exterior europea, l’extremisme violent, la promoció del desenvolupament socioeconòmic i la sostenibilitat o la lluita per la igualtat de gènere a la Mediterrània, des de l’IEMed hem continuat oferint, tant a les institucions com a l’opinió pública, les claus i els anàlisis necessaris per poder interpretar-los.
Conferències, seminaris i trobades presencials i retransmeses en línia es combinen amb la difusió en línia dels continguts de publicacions periòdiques, com l’Anuari de la Mediterrània, afkar/ideas, Quaderns de la Mediterrània, però també de les publicacions de recerca sorgides del treball de xarxes de think-tank coordinades per l’IEMed, com la MedThink 5+5 o EuroMeSCo, la principal xarxa de think-tanks en política i seguretat a la Mediterrània, i de projectes de recerca amb finançament europeu com CONNEKT.
De tot plegat en donem compte i fem partícips a través de campanyes d’e-mailing, difusió en xarxes socials i l’actualització constant tant del web corporatiu com dels llocs web associats a projectes i xarxes coordinats per l’IEMed, que ofereixen en obert tots els continguts d’una manera accessible i visual.
L’aliança amb els mitjans de comunicació, i en especial, amb els periodistes que segueixen la regió mediterrània, es tradueix també en la cobertura d’actes i entrevistes a conferenciants. Enguany, han destacat temàticament l’esclat del conflicte al Pròxim Orient, l’emergència climàtica o les migracions.
Llocs web associats
A banda del web corporatiu, l’IEMed administra i gestiona els continguts dels següents llocs web:
Xarxa EuroMeSCo
www.euromesco.net
El nou web, publicat a finals de 2017, ha impulsat la presència a internet de la principal xarxa de think-tanks sobre política i seguretat a la Mediterrània, l’Euro-Mediterranean Study Commission (EuroMeSCo), coordinada per l’IEMed.
Xarxa MedThink 5+5
http://medthink5plus5.net
Creada a Barcelona el maig de 2016 i amb l’IEMed com a secretariat, la xarxa MedThink 5+5 té com objectiu fomentar el diàleg i la recerca sobre com promoure la integració regional i la cooperació a la Mediterrània occidental.
Xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh
http://redespanolafal.iemed.org
Coordina pàgina a Facebook de la xarxa, així com una comunitat a Facebook i un perfil a Twitter del concurs internacional Un Mar de Paraules.
Fundació de Dones Euromediterrànies
https://www.euromedwomen.foundation/ Desplega una àmplia presència pròpia a Facebook i a Twitter.
CONNEKT. Un projecte Horizon 2020
https://h2020CONNEKT.eu
El projecte estudia els factors potencials de radicalització entre joves de vuit països per millorar la prevenció. Té presència a Facebook, Twitter i Linkedin.
El 2023 en xifres
Més de 456.874 pàgines úniques visitades al lloc web www.iemed.org*
Més de 5.800 subscrits al servei d’avisos, invitacions i butlletins digitals de l’IEMed (es remet en quatre idiomes: anglès, francès, castellà i català).
Més de 19.020 seguidors a Twitter El compte acumula més de 20.000 tuits enviats.
Més de 15.440 seguidors a LinkedIn.
Més de 10.900 seguidors a Facebook
Més de 2.340 seguidors a Instagram.
836 vídeos al canal YouTube de l’IEMed. Amb 32.000 visualitzacions l’any 2023 i 2.300 subscriptors.
Més de 20 citacions a l’IEMed en mitjans de comunicació impresos, tant en articles propis com de columnistes, entrevistes, notícies, reportatges i espais d’agenda.
*Google Analytics
Evolució del creixement de les comunitats de seguidors de l’IEMed en xarxes socials
7. Equip
Direcció
Senén Florensa i Palau, president executiu
Roger Albinyana Saigí, director gerent
Jordi Padilla Rovira, responsable de l’Anuari IEMed de la Mediterrània
Xavier Aragall Flaqué, responsable de l’Enquesta Euromed i de Migracions
Hugo Gallego Sánchez, responsable de Planificació i Gestió
Carmen Medina Carmona, secretària de Direcció i Coordinació
Jordi Bertran Roig, responsable de Comunicació i Premsa
Núria Esparza Caba, responsable d’Imatge Corporativa i Disseny Gràfic
Patricia del Valle Torramilans, assessora de Gestió d’Actes i Protocol
Serveis i Recursos Humans
Anna Roy Solduga, directora de Serveis i Recursos Humans
Carles La-Rosa Hernández, responsable de Gestió Econòmica
Francesca Gómez Mosquera, responsable financera de Projectes i Fons Europeus
Raquel Pons Madrid, tècnica de Gestió Comptable
Alba Mejías Soriano, tècnica de Gestió de Serveis i Recursos Humans
Sabina Bueso Andúgar, tècnica de Gestió de Serveis
Nazario Fernández Blanco, recepció, registre i enviaments
Polítiques Euromediterrànies i EuroMeSCo
Emmanuel Cohen-Hadria, director de Polítiques Euromediterrànies
Jenny Gilbert, responsable del projecte EuroMeSCo
Ana López Vázquez, tècnica de projectes i actes del projecte EuroMeSCo
Jorge Piñera Álvarez, tècnic de gestió de recerca del projecte EuroMeSCo
Desenvolupament Sostenible i Integració Regional
Antoine Apprioual, responsable de Desenvolupament Sostenible i Integració Regional
Sarah Nousseir, tècnica de Gestió i Recerca de Desenvolupament Sostenible i Integració Regional
Francesca Pugliese, tècnica del projecte INVESTMED
Ángela Campos Fernández, tècnica del projecte CREACT4MED
Cultura, Gènere i Societat Civil
Gemma Aubarell Solduga, directora de Cultura, Gènere i Societat Civil
Mariona Rico Santacreu, responsable de projectes de Cultura, Gènere i Societat Civil i del projecte CONNEKT
Carina Soriano Benedicto, assessora de Cultura, Gènere i Societat Civil
Elisabetta Ciuccarelli, responsable de projectes de Cultura, Gènere i Societat Civil
Aida Traidi Oliván, tècnica del projecte CONNEKT
Oumaya Amghar Ait Moussa, tècnica del projecte CONNEKT