11s El terror d'una nació by IES Pere Barnils

11-S: EL TERROR D’UNA NACIÓ

Deanna Hooper

Professora: Antònia Incógnito

2n Batxillerat A IES Pere Barnils Centelles, 2008-09

‘El procés de transformació militar, encara que comporti canvis revolucionaris, serà molt llarg, si no es produeix un esdeveniment catastròfic i catalitzant, com un altre Pearl Harbor.’ - Govern americà, 2000 -

Índex

1. Introducció..............................................................................................................1 2. Versió oficial dels fets segons el govern. ...............................................................3 3. Les Torres Bessones, American Airlines 11 i United Airlines 175........................5 3.1. L’impacte dels avions ....................................................................................6 3.2. Caiguda de les Torres ....................................................................................8 3.3. Manca de seguretat a les Torres...................................................................10 3.4. Edifici 7 del WTC........................................................................................11 4. El Pentàgon, American Airlines 77 ......................................................................13 4.1. La zona d’impacte........................................................................................13 4.2. Manca de restes d’avió ................................................................................17 4.3. Les càmeres de seguretat .............................................................................19 4.4. Els testimonis...............................................................................................21 5. El quart vol, United Airlines 93............................................................................23 5.1. La zona d’impacte; avió i víctimes..............................................................24 5.2. Trucades telefòniques ..................................................................................24 5.3. L’aeroport de Cleveland i el possible aterrament del vol UA 93 ................26 6. Aspectes generals .................................................................................................28 6.1. Caixes negres ...............................................................................................28 6.2. El vídeo de Bin Laden .................................................................................29 6.3. Els terroristes que s’han trobat vius.............................................................31 6.4. La resposta militar als atacs, i la falta de seguretat aèria.............................32 7. Qui podria haver sortit guanyant? ........................................................................35 8. Conclusions ..........................................................................................................37 9. Bibliografia ...........................................................................................................39 10. Annex d’imatges.................................................................................................42

1. Introducció

1. Introducció Hi ha dates que sempre tenim gravades a la ment. Dates de catàstrofes i desastres naturals. Dates d’accidents, ja siguin aeris, terrestres o aquàtics. Dates d’atemptats terroristes. En general, dates que ens fan adonar de la fragilitat de la vida humana. L’onze de setembre del 2001 no n’és excepció. Quan sentim aquesta data, tots recordem les Torres Bessones, els avions implicats i, més que res, les 2974 víctimes d’aquell dia. Tots, poc o molt, ens vam veure afectats per aquesta tragèdia. Un atac terrorista com mai se n’havia vist cap. Però, només recordem aquestes dates per les víctimes? També les recordem pel que simbolitzen, pel que van representar, per les conseqüències que van tenir, i en alguns casos, recordem qui n’era el responsable.

Poc després dels atemptats de l’onze de setembre, ja hi havia acusacions, culpabilitat i, principalment, preguntes. Per què va passar? Qui en té la culpa? Com va succeir? Són preguntes a les quals tots volem les respostes. Potser perquè les respostes ens ajuden a entendre i ens ajuden a preparar-nos pel futur. Immediatament, i com passa amb molts casos, van començar a circular rumors, respostes falses, informació manipulada, informació errònia, i sobretot, xiuxiueigs de conspiracions. Aquests xiuxiueigs van anar pujant de to, fins que era una idea coneguda per gran part dels ciutadans. Una enquesta realitzada l’any 2006 a Estats Units mostra que el 53% dels ciutadans creu que el govern els amaga informació dels fets de l’onze de setembre. El 66% d’aquests creu que el govern americà estava directament implicat en els atacs1. Les teories que han sorgit envers el que creuen que realment va passar van d’absurdes a creïbles. D’impossibles, a probables. De gent que afirma que els atacs els van dur a terme extraterrestres, a altres que creuen que va ser obra del govern. N’hi ha de tot tipus, i poques vegades es posen d’acord. Ara bé, hi ha alguns fets en què coincideixen totes, o quasi totes, les teories. Aquest fets són els que analitzarem en aquest treball.

Font de les dades; http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/magazine/7488159.stm 4 de juliol, 2008.

1. Introducció

L’objectiu d’aquest treball és examinar aquestes preguntes, i veure si hi ha respostes clares, a partir de l’anàlisi de la versió oficial, les teories que han sorgit, i els fets que no encaixen amb cap versió, i que refuten elements de totes les versions. Seguint un ordre cronològic, investigarem els fets i esdeveniments al voltant de les Torres Bessones, el Pentàgon, on també va estavellar-se un avió segrestat, i un quart vol, que mai va arribar al seu destí. També hi ha altres fets que han generat sospites: les caixes negres, els presumptes terroristes, entre altres. Acabarem mirant si hi havia algú que podria haver sortit afavorit, a curt o a llarg termini.

Intentem trobar la veritat, per poder contestar aquestes preguntes. Potser així realment podem prevenir un altre atac com aquell. Busquem la veritat, doncs, sense acusacions i sense paranoia; només fixant-nos en els fets.

2. Versió oficial dels fets, segons el govern

2. Versió oficial dels fets, segons el govern Els atacs de l’onze de setembre, 2001 van ser un seguit d’atacs suïcides coordinats, realitzats per Al-Qaida a Estats Units. Aquell matí, terroristes associats amb Al-Qaida van segrestar quatre avions comercials. Els terroristes van estavellar dos dels avions contra les Torres Bessones, a Nova York, causant Les Torres Bessones, poc després de l’impacte dels avions.

la mort de tothom a bord i molts altres

en els edificis, i causant l’esfondrament dels dos edificis, i altres del voltant. El tercer avió el van estavellar contra el Pentàgon. L’últim avió va xocar en un camp a Shanksville, Pensilvània, després que els passatgers del vol es revoltessin contra els terroristes, que el volien fer estavellar contra la Casa Blanca. No hi ha supervivents de cap dels avions. Al matí de l’onze de setembre, dinou terroristes es van apoderar de quatre avions utilitzant ganivets que havien aconseguit portar a bord i amb l’amenaça de bombes, tot i que no portaven cap explosiu. Es van apoderar dels vols American Airlines 11, United Airlines 175, American Airlines 77 i United Airlines 93.

A part dels dinou terroristes, 2974 persones van morir en els atacs. Unes altres 24 van desaparèixer, i encara no s’han trobat. També han mort persones que es trobaven a prop de les Torres Bessones, i que intentaven ajudar les víctimes, degut a càncer de pulmó produït per partícules petites de ciment suspeses a l’aire després del col·lapse dels edificis. Entre aquestes víctimes, 411 eren gent que havien anat a ajudar; bombers, policies i metges que estaven en la zona, i van anar a assistir en tot el que poguessin.

Se sap que el líder de Al-Qaida, Osama Bin Laden, és el responsable dels atacs. Primer de tot, ell va negar que hi tingués res a veure. El dia setze de setembre de 2001 va dir ‘M’agradaria emfasitzar el fet que jo no he tingut res a veure amb els atacs terroristes de l’onze de setembre, que sembla que ho hagin portat a terme altres individus amb la seva pròpia motivació.’ Aquest missatge va ser transmès per

2. Versió oficial dels fets, segons el govern

les cadenes televisives arreu del món. El novembre del mateix any, militars d’Estats Units van trobar un vídeo en una casa a Afganistan on es veu Bin Laden parlant amb Khaled al-Harbi, un altre membre de Al-Qaida. En aquest vídeo, Bin Laden reconeix que tenia informació dels atacs abans que es produïssin. El 27 de desembre de 2001 un altre vídeo es va publicar en què Bin Laden diu ‘El terrorisme en contra d’Amèrica hauria de ser elogiat, perquè va ser una resposta a una injustícia per part dels americans; aliar-se amb Israel, que mata la nostra gent.’ Poc abans de les eleccions presidencials a Amèrica l’any 2004, Bin Laden va publicar un altre vídeo, en què es fa responsable dels atacs. Va dir que els atacs s’havien produït perquè ‘...nosaltres som lliures... i volem tornar a aconseguir la llibertat per la nostra nació. Com que vosaltres no respecteu la nostra llibertat ni seguretat, nosaltres no respectem la vostra.’ Amb aquest vídeo va quedar clar que havia estat Bin Laden l’autor dels atacs. (Vegeu apartat 6.2. per més detalls dels vídeos esmentats.)

Els Estats Units van respondre als atacs declarant la Guerra contra el Terrorisme, i amb la invasió d’Afganistan. Moltes altres nacions també van enfortir les mesures de seguretat i defensa del país. Els Estats Units també van posar en marxa l’Acta Patriota, que és una acta del govern que els hi dóna permís per implementar més prevencions contra el terrorisme, i que inclou la possibilitat d’escoltar trucades telefòniques, revisar correus electrònics, mirar els informes mèdics de qualsevol que consideressin sospitós... Aquesta acta va ser molt discutida, ja que representava una manca d’intimitat per als ciutadans. (Vegeu apartat 7. per més informació sobre l’Acta Patriota.)

3. Les Torres Bessones, American Airlines 11 i United Airlines 175

3. Les Torres Bessones, American Airlines 11 i United Airlines 175 El matí de l’onze de setembre de 2001 es van segrestar, entre altres, els vols American Airlines 11 (AA 11) i United Airlines 175 (UA 175). Aquests vols, més tard, van xocar contra les Torres Bessones, un avió a cada Torre. Els dos eren del tipus Boeing 767. El primer vol segrestat va ser AA 11. El vol sortia de Boston, amb destinació a Los Angeles. L’avió portava onze membres de tripulació i 81 passatgers, incloent-hi els cinc terroristes. Va sortir a les 07.59 (EST) del matí, i a les 08.14, els terroristes van apoderarse de l’avió, matant a dos tripulants i un passatger en el procés. Amb l’amenaça d’elements explosius, van mantenir la resta

dels

passatgers

tripulants

controlats. Els passatgers desconeixien el fet que no portaven cap explosiu a sobre. A les 08.47 l’avió va xocar contra

Recorregut i terroristes del vol AA 11

la Torre Nord del World Trade Center (WTC 1). Va xocar entre les plantes 93 i 99 de l’edifici, tallant totes les sortides per la gent que es trobava més amunt de la planta 92. A les 08.24 un dels terroristes va utilitzar el micròfon del pilot per dirigir-se als passatgers, dient-los que tenien alguns avions segrestats, i si els passatgers s’estaven quiets i callats, no els passaria res. Aquesta transmissió va ser gravada pels controladors de tràfic aeri. Gràcies a aquesta transmissió, es va saber que el vol havia estat segrestat. El vol UA 175 també sortia de Boston amb destinació Los Angeles. Portava nou membres de tripulació i 56 passatgers, incloent-hi cinc terroristes. El vol va sortir a les 08.14 del matí. A les 08.37 van ser avisats des del terra que el vol AA 11 potser havia estat segrestat, i que alteressin la seva trajectòria una mica, per evitar xocar contra el vol AA 11. Aquella va ser l’última transmissió amb el pilot. A les 08.44 aquest vol també va ser segrestat. Alguns dels passatgers van poder realitzar trucades, i d’aquesta manera es coneixen més detalls del que passava a bord.

3. Les Torres Bessones, American Airlines 11 i United Airlines 175

A les 09.03, setze minuts més tard que l’altre avió, va xocar contra la Torre Sud del World Trade Center (WTC 2), entre les plantes 77 i 85. No va fer malbé totes les sortides, i alguns treballadors de les plantes superiors van poder sortir de l’edifici. El segon impacte va ser gravat per moltes càmeres, ja que tothom estava pendent de les Torres Bessones degut a Recorregut i terroristes del vol UA 175

l’impacte del primer vol, el AA 11.

A les 09.59 la Torre Sud va caure, degut a l’impacte del vol UA 175 i el foc resultant. Fum blanc va tapar tota la Torre i els voltants, fent que la gent es pensés que hi havia hagut una altra explosió o xoc. Quan el fum va esvair-se, tothom va veure que la Torre ja no hi era. A les 10.28 la Torre Nord també va caure, degut al foc. Cap dels treballadors que es trobaven a alguna planta superior a la 92, va poder sortir. Al final, entre les víctimes de les dues Torres i els passatgers dels vols, van morir 2745 persones.

3.1. L’impacte dels avions L’impacte del primer avió només es va gravar amb una càmera, que era d’un ciutadà que estava a prop, i en veure l’avió que volava tan baix, va aixecar la càmera i va enregistrar el xoc. Les imatges són borroses, però són les úniques que es tenen del primer impacte. El segon impacte, però, el van gravar moltes càmeres. No hi ha cap dubte que el que va xocar contra la Torre fos un avió. Ara bé, sí que hi ha dubtes i especulació sobre si era en realitat el vol UA 175. Hi ha gent que diu que era un avió militar. Altres afirmen que no hi pot haver dubte, que està clar que és un Boeing 767. Molta d’aquesta especulació es basa en el fet que en algunes imatges capturades aquell dia sembla que l’avió porti un aparell o extensió a sota que no està present en els Boeings. Les imatges d’aquell dia són bastant borroses, i molta gent diu que el que es veu a sota és un joc d’ombres, i que no demostren res. Per mirar-ho amb més detall, el millor que es pot fer es observar-ho des de diversos angles, ja que més d’una càmera ho va capturar. 6

3. Les Torres Bessones, American Airlines 11 i United Airlines 175

Aquí veiem l’avió poc abans de l’impacte vist des del sud, l’est i el sud-est, respectivament, amb diferent alçada a cada imatge1. Les imatges estan massa borroses per poder treure conclusions reals.

A part de l’especulació sobre l’avió del segon impacte, hi ha més dubtes, relatius als dos vols. Les càmeres que gravaven el segon impacte van enregistrar un esdeveniment estrany. Just abans del moment de l’impacte es va veure un flaix lluminós a la façana de la Torre. Aquest flaix també es pot veure en el primer impacte, que va ser capturat per la càmera del ciutadà. Podria ser que fos un reflex en alguna finestra, però és molt estrany que es vegi en tots dos impactes. A més, si aquest fos el cas, només es veuria des d’un angle concret, però aquest flaix es pot apreciar en totes les imatges del segon incident. La primera col·lisió, com ja hem vist, només es va gravar des d’un angle, per tant sí que podria ser un reflex. Més aviat, sembla una explosió, però, per què hi hauria una explosió abans de l’impacte? Si mirem el vídeo del primer impacte a velocitat reduïda es veu de la manera següent. 1

Aquestes imatges han estat tallades. Les imatges completes es poden trobar a l’annex d’imatges al final de tot, a la pàg. 42.

3. Les Torres Bessones, American Airlines 11 i United Airlines 175

Aquí es veu clarament que primer hi ha el flaix, i després l’impacte.2 El flaix que es veu abans de la segona explosió es va gravar en diverses càmeres.

Les càmeres són de periodistes i ciutadans, tots des d’angles diferents. Els dos de dalt són de dos ciutadans, la Jennyfer Spell i l’Evan Fairbanks. Els de baix són dues càmeres de CNN, des de diferents punts de vista. Mai s’ha donat una explicació oficial d’aquestes llums estranyes.

El vídeo del primer impacte, junt amb els vídeos del segon impacte, es pot trobar a http://es.youtube.com/watch?v=-PCr8CyG1Sg

3. Les Torres Bessones, American Airlines 11 i United Airlines 175

3.2. Caiguda de les Torres Un altre fet que ha causat molta especulació és la caiguda de les Torres. Només hi ha tres gratacels en la història que han caigut degut a un incendi; les Torres Bessones i el WTC 7 (vegeu apartat 3.4. per més informació sobre aquest edifici). Al maig del 1988 l’edifici Interstate Bank a Los Angeles va patir un incendi que va cremar cinc plantes, durant quatre hores. L’edifici té 62 plantes. No es va col·lapsar. Al febrer del 1991 un incendi va destrossar vuit plantes de la One Meridian Plaza, un edifici de 38 plantes a Filadèlfia. Es va cremar durant divuit hores. L’edifici no va caure. A l’octubre del 2004 a Caracas, Veneçuela, un incendi va cremar 26 plantes d’un bloc d’oficines de 56 plantes durant més de disset hores. Dues plantes es can col·lapsar, però l’edifici segueix en peu. Al febrer del 2005 l’edifici Windsor de Madrid, de 32 plantes, va estar cremant durant dos dies. Les flames van recobrir tot l’edifici. Unes quantes plantes superiors van caure, però l’edifici no, va aguantar-se dret.

Edifici Windsor, Madrid, després de l’incendi del febrer de 2005.

També se sap que la Torre Nord va tenir un incendi que recobria set plantes l’any 1975. Va cremar durant tres hores, però l’estructura de l’edifici no va resultar afectada. Recordem que la Torre Sud va caure 56 minuts després de l’impacte, i la Torre Nord una hora i 41 minuts després que l’avió xoqués. En tots dos casos, els incendis ja s’havien apagat, tot i que els edificis seguien traient molt fum.

La manera en què van caure les Torres també ha donat lloc a molts rumors. Les Torres no van caure de la manera que acostumen a caure edificis. Van caure planta per planta, una sobre l’altra, en aproximadament deu segons, quasi a velocitat de caiguda lliure, i de forma simètrica i uniforme. Mentre les Torres queien, es podien observar unes fumeres estranyes, a plantes inferiors de les que s’estaven col·lapsant. Semblen explosions secundàries. Són

3. Les Torres Bessones, American Airlines 11 i United Airlines 175

presents en les dues Torres. Les fotografies de sota mostren la Torre Sud (esquerra) i la Torre Nord (dreta), mentre queien. Les fletxes assenyalen les explosions.

Molts dels testimonis que estaven a les plantes inferiors de les dues Torres afirmen que van sentir explosions múltiples quan l’avió va xocar contra l’edifici. En les transmissions dels bombers que intentaven rescatar la gent de la Torre també diuen que van sentir múltiples explosions dins de l’edifici.

Tot sembla indicar que hi havia explosius a dins dels edificis, per ajudar amb la caiguda de les Torres, ja que l’impacte dels avions no hauria set prou per enderrocar els edificis.

3.3. Manca de seguretat a les Torres La seguretat a les Torres Bessones el matí de l’onze de setembre ha estat molt qüestionada. La companyia de seguretat de les Torres, Securacom3, que també proporcionava la seguretat de United Airlines i al Washington Dulles International Airport, va dir que s’encarregaria de la seguretat a les Torres ‘fins que caiguessin’. El fet que utilitzessin aquestes paraules per descriure el seu contracte amb el WTC ha causat que algunes persones sospitessin. Altra gent, en canvi, defensa que és una expressió prou comuna, i que s’hi està llegint massa significat. El dia sis de setembre els guàrdies de seguretat van reduir les hores i van afluixar la vigilància. El mateix dia es van enretirar dels edificis els gossos que detectaven explosius. Ni els guàrdies, ni els gossos es van tornar a posar. 3

Entre els anys 1993 i 2002 el president d’aquesta companyia va ser Marvin Bush, el germà petit de George Bush.

3. Les Torres Bessones, American Airlines 11 i United Airlines 175

El cap de setmana del vuit i nou de setembre, hi va haver un tall d’electricitat a la Torre Sud a totes les plantes més amunt que la planta 50. Amb aquest tall d’electricitat, que va durar 36 hores, les càmeres de seguretat van deixar de funcionar. Per arreglar la manca d’electricitat molts enginyers anaven entrant i sortint de l’edifici. Si, com he mencionat prèviament, hi haguessin hagut explosius a les Torres, aquesta podria haver set una oportunitat perfecta per instal·lar-los a la Torre Sud, aprofitant la manca de càmeres i tota la gent entrant i sortint.

En la setmana prèvia als atacs, als dos edificis hi van haver diversos simulacres d’incendis i d’evacuació. Els treballadors de les Torres afirmen que això és un fet estrany, i que hi havia moltes més evacuacions de les normals. Alguns afirmen que es sospitava que les Torres podrien ser objectiu d’un atac, i per això hi havia tants simulacres.

3.4. Edifici 7 del WTC A part de les Torres Bessones, hi ha un altre edifici del complex del WTC que també va caure; l’edifici set (WTC 7). Aquest edifici tenia 47 plantes, i s’hi ubicaven principalment moltes companyies d’assegurances, les seus d’alguns bancs, un departament de la CIA, i el Departament de Defensa, entre altres. El WTC 7 es trobava davant de la Torre Nord, a l’altra banda del carrer. Aquest edifici va patir danys greus per culpa de la caiguda del WTC 1. A causa d’això, es van

El WTC 7, mentre queia la Torre Nord.

originar incendis en algunes plantes de l’edifici, que van acabar causant-ne l’esfondrament a les 17.20 de la tarda. Hi ha molts dubtes, però, sobre si l’edifici realment va caure només pels incendis; ja que com hem vist prèviament (secció 3.2.), els gratacels no acostumen a caure només per l’efecte d’un foc. L’incendi es va originar a les plantes onze i dotze. Però hi havia altres incendis més petits en diverses plantes. Els bombers van entrar a l’edifici per intentar apagar

3. Les Torres Bessones, American Airlines 11 i United Airlines 175

el foc, però no van tenir èxit, degut a la mala pressió de l’aigua dins l’edifici. Al voltant de les 14.00 els bombers van començar a sentir grinyolar les parets de l’edifici, la qual cosa els va fer sospitar que no s’aguantaria en peu gaire més. A les 15.30 van evacuar tots els bombers i el personal d’emergència, per por que l’edifici s’ensorrés, cosa que va fer al cap d’aproximadament dues hores, a les 17.20. Els enginyers han afirmat que el col·lapse és degut al fet que l’edifici, que ja estava danyat per la caiguda de les Torres, no va aguantar l’alta temperatura del foc durant les hores que va cremar. Igual que en les Torres, la manera que va caure aquest edifici també ha generat preguntes, ja que va caure quasi a la velocitat de caiguda lliure, de forma simètrica, i en menys de set segons.

Un altre aspecte del WTC 7 que ha generat preguntes és una ordre que va donar el propietari de l’edifici, Larry Silverstein, al cap del departament de bombers de Nova York. (Vegeu secció 7. per més informació sobre Silverstein.) En una trucada telefònica Silverstein va donar una ordre que, en anglès, és molt ambigua; va dir “maybe the smartest thing to do is just pull it” (‘potser la cosa més llesta a fer és “pull it”’). Aquesta expressió pot significar enretirar gent d’un edifici, però en aquest cas, s’acostuma a dir “pull them”. Ara bé, aquesta expressió també s’utilitza quan es dóna l’ordre d’enderrocar per demolició controlada un edifici. En el segon cas, sí que s’utilitza el pronom “it”, i no “them”. Silverstein afirma que ell es referia a evacuar els bombers de l’edifici, ja que podria caure en qualsevol moment, i no volien arriscar més vides, i que va utilitzar el pronom “it” en vers de “them” per un simple error. Altra gent, però, creu que es tracta de més que d’un simple error, i ell estava donant l’ordre de destruir l’edifici, potser per demolició controlada, fet que ells diuen que seria més consistent amb la manera que va caure.

4. El Pentàgon, American Airlines 77

4. El Pentàgon, American Airlines 77 El vol American Airlines 77 (AA 77) va ser el tercer vol segrestat el dia 11 de setembre de 2001, aquest amb destinació al Pentàgon. El Pentàgon és un dels edificis més importants dels EE.UU., ja que és la seu del Departament de Defensa d’aquest país. El vol AA 77 sortia de l’aeroport internacional Dulles, a prop de Washington,

amb

destinació

l’aeroport internacional Los Angeles. El vol va sortir a les 08.10 EST, i al cap de 35 minuts els terroristes es van apoderar de l’avió. Un dels terroristes, Hani Hanjour1, era un pilot entrenat, i va pilotar l’avió fins al Pentàgon, on el va estavellar a les 09.37 hora local. L’avió va xocar amb la cara oest del Pentàgon, que estava en renovació des de l’any 1998, motiu pel qual hi havia menys persones del normal. Tot i això, les 125 persones que estaven en aquella part de l’edifici van morir. L’avió portava 58 passatgers, incloent-hi els cinc terroristes, i sis persones de tripulació: dos pilots i quatre hostesses. Tots van morir en l’impacte, fent que el nombre total de morts en aquest atac fos de 189 persones.

4.1. La zona d’impacte Una de les preguntes que més es fan sobre els incidents d’aquell dia és si realment va ser un avió el que va xocar contra el Pentàgon. Aquesta pregunta pot semblar absurda, però si analitzem amb detall les fotografies d’aquell dia, podrem observar diverses coses curioses. Primer de tot, la mida del forat que va deixar l’avió a la façana del Pentàgon no és consistent amb la mida de l’avió, un Boeing 757. Un Boeing 757 fa 48 metres de llargada, 38 metres d’ala a ala, i tretze metres d’alçada, en el seu punt més alt, amb 1

Hani Hanjour va néixer el 13 d’agost de l’any 1972 a l’Aràbia Saudita, i va morir l’onze de setembre de 2001, en estavellar el vol AA 77 contra el Pentàgon. Es va entrenar per ser pilot a Arizona Aviation, l’any 1998.

4. El Pentàgon, American Airlines 77

un diàmetre de 3,8 metres, al centre de la cabina2. El forat inicial que va deixar l’avió al Pentàgon tenia un diàmetre de 4,8 metres. La següent foto mostra la zona d’impacte, poc després de l’incident, mentre encara s’estava cremant aquella part de l’edifici. El forat està enquadrat amb vermell.

Hi ha gent, però, que diu que aquest forat a la façana de l’edifici sí que és coherent, ja que només la part del davant de l’avió va entrar en contacte amb l’edifici. Si aquest és el cas, on és la resta de l’avió? (Vegeu apartat 4.2. per més detalls sobre la manca de restes d’avió.)

Unes dues hores després de l’impacte el foc resultant va fer que el sostre d’aquella zona s’ensorrés. Tot i que el foc va ser prou potent per ensorrar una part de l’edifici, hi ha certs artefactes que no van resultar danyats per l’incendi. Estan emmarcats en la fotografia següent:

Mides tretes de http://www.boeing.com/commercial/757family/pf/pf_200tech.html, la pàgina oficial de Boeing.

4. El Pentàgon, American Airlines 77

1. Una finestra en perfectes condicions, sense ni una trencadissa, just al costat de l’incendi.

2. Un monitor d’un ordinador, també conservat molt bé, sense ni una cremada, ni cap tipus de marca que indiqués que es trobava al costat d’un incendi.

3. Una cadira de fusta, i al damunt, un llibre obert, sense donar cap indici que estava tan a prop d’un incendi prou potent com per ensorrar un edifici.

4. El Pentàgon, American Airlines 77

Una altra qüestió que fa reflexionar és l’estat de la gespa davant del Pentàgon. Normalment, quan un avió xoca per una superfície de gespa, deixa una marca. Vegeu aquí dues fotografies, d’altres accidents aeris.

La fotografia de l’esquerra són les marques que va deixar el vol Comair 5191, quan va tenir problemes aterrant, el dia 28 d’agost de 2006 a un aeroport de Kentucky. La imatge de la dreta mostra un avió i la marca que va deixar a la gespa quan va xocar a l’aeroport de Heathrow, el dia 17 de gener de 2008. En les dues imatges, s’observa clarament l’impacte que va tenir l’avió sobre la gespa. En canvi, com mostra la següent imatge feta per un dels testimonis ni un minut després de l’impacte, a la gespa davant del Pentàgon no s’observa cap marca.

El que es veu a mà esquerra, és un camí que hi ha. En primer pla, es pot observar una farola caiguda, assenyalada amb una fletxa, que és resultat del pas de l’avió. Utilitzant la farola, es pot veure que en la trajectòria de l’avió, no hi ha cap marca a la gespa.

4. El Pentàgon, American Airlines 77

L’última qüestió és el fet que hi havia tres forats a l’altre costat de l’edifici, suposadament creats per l’avió en passar pel mig de l’edifici, però, perquè en deixaria tres?

En aquesta imatge es veuen clarament marcats els tres forats creats. Aquests també

són

d’una

mida

relativament petita. Mai s’ha donat cap explicació oficial per aquests tres forats.

4.2. Manca de restes d’avió Quan un avió xoca normalment en deixa rastre; hi ha les restes de l’avió. Aquell dia no. En cap de les fotografies fetes aquell dia, ni per davant, ni des de cap dels angles possibles, hi ha restes del vol AA 77. Com ja hem vist a la secció anterior, el forat que va deixar l’avió a l’edifici no correspon amb les mides de l’aparell. Una de les versions oficials defensa que només la part del davant de l’avió va entrar en contacte amb l’edifici, i per tant és coherent. Però si aquest fos el cas, no hauria de quedar la resta de Fotografia feta poc després de l’incident, en la qual no s’aprecien restes de cap avió.

l’avió visible?

L’explicació oficial pel que fa la mancança de restes de l’avió és que la gasolina sobrant que portava l’avió a bord es va incendiar, fent que l’avió bàsicament es desintegrés. Hi ha molts pocs casos documentats en què un avió es desintegrés fins al punt de no ser identificable degut a un incendi. Malgrat les altes temperatures, i els danys causats per l’incendi, es van identificar amb èxit 185 de les 189 víctimes.

4. El Pentàgon, American Airlines 77

Encara que es parli molt de l’absència de peces de l’avió, no és del tot cert afirmar que no se’n van trobar. Es va recuperar una peça del cos central de l’avió, on encara es pot apreciar una part del logotip de American Airlines (vegeu foto de sota). Aquest fragment recuperat només va fer augmentar l’especulació. Alguns diuen que aquesta peça no presenta

cap

indici

d’haver

estat

expulsada a gran pressió de l’avió quan aquest va estavellar-se contra l’edifici. Altres diuen que és molt convenient que una de les poques peces identificables presenti el logotip de la companyia aèria.

Hi ha una fotografia que ha creat molts rumors i especulació. És una fotografia d’uns treballadors enretirant un objecte tapat amb un plàstic blau, que impedeix veure què hi ha a sota. Els treballadors diuen que a sota hi ha restes i peces de l’avió. Potser els treballadors no l’haurien d’haver tapat amb un plàstic, i així veuríem clarament que hi ha el que diuen a sota.

4. El Pentàgon, American Airlines 77

4.3. Les càmeres de seguretat El Pentàgon, sent la seu del Departament de Defensa, és un dels edificis més vigilats del país. Tot i això, només hi ha una càmera de seguretat que enregistrés l’incident. Aquesta càmera feia una fotografia cada dos segons. Per tant, només hi ha cinc imatges del moment de l’impacte. Aquestes cinc imatges es van publicar exactament com les veiem a continuació, sense cap modificació.

Hi ha molts dubtes sobre la seva autenticitat. Un aspecte que s’ha qüestionat molt són les dates i l’hora que hi ha a les imatges. L’hora que marquen aquestes fotografies és de 32 hores després que tinguessin lloc els incidents. Aquesta data, però, no és necessàriament la data en què es van enregistrar aquestes imatges, podria ser la data i l’hora en què es van processar, ja que es veu que la data i l’hora no 19

4. El Pentàgon, American Airlines 77

formen part de la cinta original. Un altre tema que ha ocasionat diverses preguntes és la lluminositat de la segona imatge. La imatge és molt més brillant que les altres. Es diu que això és degut a la gran explosió, que va fer que tot s’il·luminés més. Però, és estrany que tota la imatge s’hagi aclarit per igual, incloent-hi les ombres. Si la lluminositat fos conseqüència de l’explosió, hi hauria d’haver ombres secundàries. Aquest tema ha fet que molta gent decidís que les imatges són falses. En la primera imatge, es pot observar l’avió, a mà dreta. La imatge és molt borrosa, però és l’única que es té en què es vegi el Boeing 757 d’American Airlines. Si ampliem la imatge, la podem comparar més eficaçment amb un avió, però la imatge està massa borrosa per percebre molts detalls. Aquí la imatge ampliada, i al costat la foto d’un Boeing 757, per poder comparar.

Encara que aquesta fos l’única càmera del Pentàgon en veure l’avió, no és l’única càmera de la zona que podria haver enregistrat l’incident. Si resseguim la trajectòria que va seguir l’avió, veiem que de camí cap al Pentàgon, va passar per tres càmeres més. La primera càmera, localitzada al terrat del Sheraton National Hotel, va enregistrar l’incident. Vint minuts després que xoqués l’avió, oficials de la FBI van arribar a l’hotel, i van confiscar totes les cintes. Aquestes cintes mai s’han fet públiques, per tant ningú sap si contenen imatges que podrien ser útils. La segona càmera, a la gasolinera del senyor José Velasquez, apuntava directament cap al Pentàgon. Aquesta cinta també va ser confiscada per agents de la FBI, ni deu minuts després de l’impacte. Velasquez va dir ‘Mai he vist les cintes. La FBI va arribar al cap de pocs minuts. No sé què hi ha a la cinta.’ Aquesta cinta tampoc s’ha publicat mai. 20

4. El Pentàgon, American Airlines 77

L’última càmera que va enregistrar l’incident és una de les càmeres del Departament de Transport de Virgínia, que apuntava a una de les autopistes que va sobrevolar l’avió, just abans de l’impacte. D’aquesta cinta, mai se n’ha sabut res. Aquestes cintes, si es fessin públiques, podrien resoldre molts dubtes.

4.4. Els testimonis Els testimonis3 moltes vegades poden ajudar a descobrir què va passar. Aquest també és el cas del Pentàgon. Sense intenció de posar en dubte l’honradesa dels testimonis, cal dir primer que la majoria eren militars i altres empleats del Pentàgon, sota les ordres del govern americà. Hi ha molts testimonis que afirmen haver vist els incidents d’aquell dia, però abans d’analitzar el que van dir, hem de recordar que tots es trobaven en un estat de xoc emocional, ja que acabaven de presenciar un atac terrorista al seu país. Com era d’esperar amb tants testimonis no es posen del tot d’acord amb el que van veure aquell dia. Alguns diuen que l’avió va estavellar-se contra el terra abans de xocar contra l’edifici. Altres afirmen que no va tenir cap contacte amb el terra. N’hi ha que afirmen haver vist passatgers per les finestres de l’avió. Altres diuen que totes les finestres estaven tapades. Molts dels testimonis, però, afirmen que el soroll que van sentir no era el d’un avió. Molts diuen que van sentir un xiulet molt agut, com el d’un míssil. Altres, però, afirmen que era el soroll d’un avió. Un element en què la majoria està d’acord és el fet que poc després de l’impacte, es va sentir una segona explosió. Un total de 157 testimonis han declarat. D’aquests, només 43 van veure l’avió xocar amb l’edifici. Tots afirmen que era el vol AA 77.

Hi ha un testimoni, però, que cal remarcar. Danielle O’Brien treballa a l’aeroport de Dulles, a la sala radar. Ella estava seguint el vol AA 77 quan aquest va volar per l’espai aeri de Washington. Ella, al no trobar-se a la zona de l’incident, potser no patia tant xoc emocional com altres. Les seves declaracions: ‘La velocitat, els moviments, la manera que va girar, tots ens pensàvem a la sala radar que era un avió militar. Es va acostar a l’edifici, i va girar. Tots vam 3

Una còpia de les declaracions de tots els testimonis, citats paraula per paraula, es pot trobar a la pàgina http://911research.wtc7.net/pentagon/evidence/witnesses/bart.html. Les declaracions estan en anglès.

4. El Pentàgon, American Airlines 77

respirar alleujats. Havia de ser un dels nostres, enviat per protegir el Pentàgon, protegir el president, i la nostra capital. Tots vam respirar tranquils. Però no va durar.’ Mentre la majoria dels testimonies estan convençuts que van veure un Boeing 757, els professionals de control de trànsit aeri asseguren que era un avió militar.

5. El quart vol, United Airlines 93

5. El quart vol, United Airlines 93 El quart i últim vol segrestat el matí de l’onze de setembre va ser el vol United Airlines 93 (UA 93). Aquest avió, també un Boeing 757, sortia de Newark amb destinació San Francisco. Portava a bord set membres de la tripulació i 37 passatgers, incloent-hi els quatre terroristes. Els estavellar

terroristes aquest

no avió

van

poder

contra

cap

edifici, ja que els passatgers van resistir, i van obligar els terroristes a abandonar el pla original i estavellar l’avió en un camp a Shanksville, a vint minuts de Washington. No es coneix amb exactitud l’objectiu final del vol UA 93, però és probable que fos la

Recorregut i terroristes del vol UA 93

Casa Blanca. Havia de sortir a les 08.01 del matí, però va estar retingut a l’aeroport durant 40 minuts per congestió. Va sortir a les 08.42. Al cap de tres quarts d’hora, a les 09.28, els terroristes es van apoderar de l’avió. Alguns dels passatgers van aconseguir realitzar trucades, i van ser informats que dos avions havien xocat contra les Torres Bessones. En aquell moment, els passatgers van decidir que era millor que es revoltessin contra els terroristes. Gràcies a la gravadora auditiva que hi ha dins la cabina es pot saber què va passar a bord del vol UA 93. Les cintes no s’han publicat mai, però la FBI ha fet pública una transcripció de la cinta1. No se sap exactament a quina hora va xocar l’avió, ja que l’últim missatge gravat a la cinta és a les 10.03, però tots els testimonis afirmen que era a les 10.06. També els sismògrafs de la zona col·loquen l’impacte a les 10.06. El govern posa el moment d’impacte a les 10.03.

La transcripció exacte es pot trobar a http://files.findlaw.com/news.findlaw.com/hdocs/docs/terrorism/flight93transcript.pdf Aquest document està en anglès.

5. El quart vol, United Airlines 93

5.1. La zona d’impacte; avió i víctimes Aquí, igual que al Pentàgon, la manca de restes de l’avió ha generat molts rumors i especulació. Tots els testimonis afirmen que l’avio va impactar verticalment, amb un angle de més de 45º. Oficialment, l’angle d’impacte i el fet que el lloc on es va estavellar era una antiga mina, i això implica que el terra era molt tou, van fer que gran part de l’avió s’enfonsés. També es va originar un incendi que, igual que al Pentàgon, va desintegrar la majoria de l’avió.

La zona d‘impacte, amb parts petites de l’avió.

Això no és l’únic que ha fet que molta gent sospités dels incidents relacionats amb el vol UA 93. També hi ha el fet que no es van trobar cossos sencers de les víctimes. Wallace Miller era el metge forense encarregat d’identificar les restes humanes. En una entrevista que li van fer al cap d’uns quants mesos, va declarar el següent: ‘Vaig deixar de ser el metge forense al cap de vint minuts, perquè no hi havia cossos. He vist molts incidents en què els cossos es fragmenten, però el que em sorprèn d’aquest cas és que en cap moment, ni ara; onze mesos més tard, no he vist cap gota de sang. Ni una. L’únic que pot haver passat és que s’han vaporitzat en un incendi. És que no es veia res. El cràter semblava que algú hi hagués deixat tot d’escombraries metàl·liques. Quina sensació més estranya.’ Ell i uns altres metges i voluntaris van escorcollar tota la zona, i van recuperar trossos petits de cossos. Fragments de pell, d’ossos... Wallace Miller va dir més tard que la massa total de les persones a bord de UA 93 seria d’aproximadament 3200 quilograms. Van recuperar uns 1500 fragments, amb un total de 272 quilograms. Això representa un 9% del total. Tot i això, es van identificar positivament totes les víctimes de l’avió.

5.2. Trucades telefòniques La major part del que va passar a bord del vol UA 93 s’ha reconstruït a partir de les trucades que van realitzar passatgers i la gravadora de veu de la cabina. Es van

5. El quart vol, United Airlines 93

realitzar 28 trucades amb èxit, i nou més que no van trobar connexió. Aquestes trucades han generat moltes preguntes. Un avió comercial vola a aproximadament 10000 metres d’altura. A aquesta alçada és molt difícil trobar cobertura. L’any 2003 un grup de científics, liderats per A. K. Dewdney, van realitzar un seguit d’experiments coneguts com a Projecte Achilles. L’experiment consistia en pujar en un avió comercial, i a mida que anessin pujant d’altura anirien provant de realitzar trucades amb diferents mòbils i diferents companyies telefòniques, per veure si tenien èxit. A una alçada de 1200 metres van tenir un èxit de 0’40 (40%). A 2400 van tenir un èxit de 0’10 (10%). Quan van arribar a 10000 metres tenien un èxit de 0’006. Això és un 0’6%. Molta gent es pregunta com pot ser que els 40 passatgers a bord realitzessin 28 trucades2 si els científics només van tenir un èxit de 0’6%. Una altra pregunta que es fa la gent és la manera en què alguns d’ells van començar. En Mark Bingham, per exemple, va trucar a la seva mare per acomiadarse. La seva trucada: ‘Hola mare, sóc en Mark Bingham. Només vull dir-te que t’estimo. Estic a bord un avió, amb destinació San Francisco. Quatre homes han segrestat l’avió. Diuen que porten una bomba. Tu em creus oi, mare?’ La trucada es va tallar. Hi molta gent que es pregunta perquè en Mark es va presentar utilitzant el seu nom complet. Diuen que quan una persona truca a la seva mare, aquesta la reconeix, sense que necessiti dir el seu cognom, però donades les circumstancies, és impossible saber què pensaven i què sentien els passatgers.

L’any 2004 American Airlines va instal·lar un aparell a bord d’un dels seus avions que permetia als passatgers realitzar trucades amb el mòbil. Aquest aparell era un de prova, i s’utilitzaria per veure si es podria instal·lar en altres avions comercials. Si necessiten aquest aparell per realitzar trucades, posa en dubte la probabilitat que un percentatge tan alt de passatgers aconseguissin realitzar trucades el matí de l’onze de setembre, tres anys abans. Cal afegir, però, que hi ha gent que afirma que les trucades es van realitzar amb els telèfons que hi ha a bord d’avions grans, i per això es van poder realitzar amb èxit.

Una llista completa de les trucades, amb el nom de la persona que la va realitzar i la durada de cada trucada es pot trobar a http://wtc7lies.googlepages.com/UA93phonecallscopy.jpg/UA93phonecallscopy-full;init:.jpg

5. El quart vol, United Airlines 93

Aquest no és l’únic avió des del qual es van realitzar trucades aquell matí. A bord dels altres vols també es van fer trucades, però no tantes com al vol UA 93. A bord del vol UA 175 una hostessa va realitzar un trucada poc abans que l’avió impactés la Torre Sud. Ella acaba la trucada: ‘Oh Déu meu, Déu meu, veig edificis...aigua...’ Es talla la trucada, i l’avió xoca contra l’edifici.

5.3. L’aeroport de Cleveland, i el possible aterrament del vol UA 93 Els successos en un aeroport proper, l’aeroport de Cleveland, Ohio, també han causat molta especulació. El vol Delta Airlines 1989 (DA 1989) va generar sospites, ja que era un Boeing 767, que sortia de Boston amb destinació Los Angeles, igual que els dos avions que havien xocat contra les Torres Bessones. Controladors aeris estaven vigilant molt aquest vol, per si de cas presentés alguna activitat sospitosa. Degut a un malentès, i a la mala comunicació entre aeroports, aquest avió va passar a ser una amenaça per la seguretat del país. Resulta que l’aeroport de Boston estava intentant comunicar amb DA 1989, però aquest estava en contacte amb l’aeroport de Cleveland. Més tard, es va sentir una comunicació d’un avió volant per la zona que deia que tenien una bomba a bord. Tothom pensava que la transmissió venia del vol DA 1989, però posteriorment es va identificar com una transmissió del vol UA 93. Van enviar una transmissió a l’avió, ordenant que aterrés a Cleveland, per poder ser escorcollat. Degut a això, l’aeroport de Cleveland va ser evacuat. Tothom va haver de marxar, i van ser informats per la FBI que si tornaven els haurien de disparar. Un cop evacuat l’aeroport, el vol DA 1989 va aterrar sense problemes. Van estar retinguts durant dues hores mentre la FBI els interrogava individualment. Un cop els agents de la FBI s’havien assegurat que tot era un malentès i que el vol DA 1989 era inofensiu, els passatgers van poder marxar sense problemes. Però hi ha gent que afirma que en aquell aeroport van aterrar dos avions. Això s’emfasitza amb el fet que la versió oficial de l’hora de l’aterratge no correspon amb el que van veure els testimonis. Segons la premsa d’Ohio, i els diaris locals, un avió va aterrar a les 10.45 aproximadament. Però Delta Airlines afirma que el seu avió va aterrar a les 10.10.

5. El quart vol, United Airlines 93

Els passatgers afirmen que van estar més de dues hores a l’aeroport, abans que poguessin desembarcar de l’avió, que serien les 12.20, aproximadament. Oficials de seguretat afirmen que van desembarcar a les 11.15. L’alcalde de Cleveland va afirmar que l’avió portava 200 passatgers. A bord del vol DA 1989 només hi havia 70 passatgers. Els passatgers del DA 1989 diuen que van ser transportats a un edifici de la FAA (Federal Aviation Administration). Però els mitjans de comunicació asseguren que els passatgers van ser transportats a un edifici de NASA que hi ha a l’altre punta de l’aeroport i que ja havia estat evacuat. Per tant, si tot això és correcte, se’n pot treure la conclusió que un avió, el DA 1989, va aterrar a les 10.10 i va ser retingut dues hores. A les 12.20 van desembarcar 70 passatgers i van ser transportats a la seu de la FAA a l’aeroport. Un altre avió, d’identitat desconeguda, va aterrar a les 10.45 i a les 11.15 van desembarcar uns 200 passatgers, que van ser transportats a un edifici buit de la NASA. Hi ha rumors que United Airlines va identificar l’avió misteriós com el vol UA 93, i més tard va enretirar aquestes declaracions, però això no s’ha confirmat mai.

6. Aspectes generals

6. Aspectes generals 6.1. Caixes negres Es denomina caixa negra o registrador de vol el dispositiu que, principalment en les aeronaus i cotxes motors, o locomotores de trens, registra l'activitat dels instruments i les converses a la cabina. Aquest dispositiu es divideix en dos aparells; el registrador de vol i la gravadora de veu. Per tant, hi ha dues caixes negre per avió. El primer aparell, el registrador de vol, grava totes les característiques importants; l’alçada a què vola, la velocitat, l’hora, la navegació, etc. N’hi han que fins i tot registren quan s’activa l’autopilot, si es detecta un incendi, quan s’encén el senyal de posar-se el cinturó, i altres coses semblants. Enregistraven un mínim de 29 factors.1 La gravadora de veu enregistra tot el soroll de dins la cabina; qualsevol comunicació entre els pilots i altres membres de la tripulació, transmissions des del control de tràfic aeri, i fins i tot el soroll del motor. Aquests aparells estan fets d’acer inoxidable i titani, i es troben a la part de darrere de l’avió ja que és la zona que pateix menys impactes. Tota la informació s’enregistra en una cinta, que es cargola a dins l’aparell. Tot això fa que les caixes negres siguin pràcticament indestructibles.

Oficialment, les caixes negres dels vols AA 11 i UA 175 no es van trobar. Ted Lopatkiewicz, el portaveu de la NTSB2 va dir: ‘És molt estrany que no es recuperin les caixes negres. No recordo cap altre cas domèstic en què no es recuperessin les caixes.’ Aquestes declaracions van fer que molta gent sospités, i es preguntés si és veritat que no es van trobar. Les sospites sobre les caixes negres van augmentar quan Michael Bellone, un bomber, va publicar un llibre anomenat ‘Zona Zero – Darrere les escenes’, en el qual diu: ‘En un moment em van assignar que portés agents de la FBI per la zona per buscar les caixes negres. En vam trobar tres de les quatre.’ Més tard, però, Bellone va ser detingut i acusat de fer-se passar per un bomber, i robar artefactes pertanyents a un bomber. Diuen que ell va ser un voluntari que va anar a ajudar les víctimes el matí de l’onze de setembre, i va fer aquelles declaracions perquè es vengués més el seu llibre. 1 2

A partir de l’any 2002 han d’enregistrar un mínim de 88. La NTSB (National Transportation Safety Board) és la encarregada d’analitzar accidents aeris.

6. Aspectes generals

Les caixes negres del vol AA 77 es van recuperar, però la gravadora de veu estava massa danyada per poder ser utilitzada. Les caixes negres del vol UA 93 es van recuperar, i les dues es van poder utilitzar amb èxit.

6.2. El vídeo de Bin Laden La culpabilitat dels atacs terroristes s’ha atribuït a Bin Laden i Al-Qaida gràcies, principalment, a un seguit de vídeos que va emetre en què admetia que ell n’era el responsable. Aquests vídeos, però, també han ocasionat moltes preguntes i dubtes. Bin Laden va fer unes declaracions pocs dies després dels atacs, el dia 16 de setembre, en les quals negava cap relació amb els fets. Aquestes declaracions van ser emeses per tots els canals Americans. ‘M’agradaria emfasitzar el fet que jo no he tingut res a veure amb els atacs terroristes de l’onze de setembre, que sembla que ho hagin portat a terme altres individus amb la seva pròpia motivació. Jo ara mateix estic vivint a Afganistan, i segueixo les ordres del líder. L’actual líder no em permet realitzar operacions semblants.’ Tot i que ell va negar que estigués implicat en els atacs al cap de poc, al novembre del mateix any, militars americans van recuperar un vídeo d’una casa destruïda a Jalalabad, Afganistan. En aquest vídeo Bin Laden està parlant amb Khaled al-Harbi3, i admet que ell sabia que els atacs terroristes tindrien lloc. Degut a aquest vídeo es va declarar la Guerra contra el Terrorisme, que va acabar comportant la invasió de l’Afganistan. Aquest vídeo, però, va causar polèmica. Hi ha gent que diu que el vídeo és fals, ja que duien que la persona que hi surt no és Bin Laden. Primer de tot, diuen que l’home del vídeo és algú que se li assembla lleugerament, però que no és ell. Comparem una imatge treta del vídeo amb unes altres imatges de Bin Laden, extretes de diferents vídeos. La imatge central és del vídeo en qüestió.

Khaled al-Harbi és un ciutadà de l’Aràbia Saudita, que te afiliacions amb Al-Qaida. Va néixer al 1983.

6. Aspectes generals

També diuen que és estrany que Bin Laden en aquest vídeo porti un anell daurat (vegeu foto de la dreta), ja que la religió musulmana prohibeix que els homes portin joies de cap tipus. També es va qüestionar que l’home del vídeo fos Bin Laden pel fet que se’l veu escriure una nota amb la mà dreta, quan se sap que Bin Laden és esquerrà4.

A més, el vídeo és de molt mala qualitat en comparació a altres vídeos que ha realitzat Bin Laden. Això també podria ser degut al fet que el vídeo es va trobar en una casa destrossada, i, per tant, podria haver resultat danyat. El 27 de desembre del 2001 es va publicar un altre vídeo en què Bin Laden diu: ‘El terrorisme en contra d’Amèrica hauria de ser elogiat, perquè és una resposta a 4

La FBI diu a la seva pàgina web, sota la secció de terroristes més buscats, que Bin Laden és esquerrà. http://www.fbi.gov/wanted/terrorists/terbinladen.htm

6. Aspectes generals

una injustícia per part dels americans; aliar-se amb Israel, que mata la nostra gent. Imagineu un llop que ataca una ovella petita. La mare d’aquesta ovella sent por pel seu fill. Ella ataca el llop. Al llop no li fa mal, però salta i diu “mireu aquest terrorista” i els lloros comencen a repetir que la ovella és un terrorista. Aquesta és la nostra situació. Ens dieu terroristes, però on éreu quan el llop matava els nostres fills?’ Encara que aquí no admeti que hi tingués res a veure, està clar que ell està a favor del que va passar i creu que el terrorisme és just. No es va publicar cap més vídeo de Bin Laden fins a l’any 2004. Poc abans de les eleccions presidencials americanes, que es duien a terme al novembre, es va fer públic un altre vídeo, en el qual Bin Laden confessa ser el responsable dels fets. ‘Els atacs en contra d’Amèrica es van realitzar perquè nosaltres som lliures... i volem tornar a aconseguir la llibertat per la nostra nació. Com que vosaltres no respecteu la nostra llibertat ni seguretat, nosaltres no respectem la vostra. M’estranya que ara, quan estem entrant al quart any des de l’operació de l’onze de setembre, el vostre president us segueix enganyant sobre les causes dels atacs. Els vertaders motius segueixen presents. La aliança entre Amèrica i Israel ens danya molt. Ells maten els nostres fills, els nostre germans. Les nostres famílies. És per aquest motiu que se’m va ocórrer la idea dels avions.’ Amb aquestes declaracions molta gent va deixar de dubtar sobre la responsabilitat dels actes, però encara hi ha gent que no es va deixar convèncer.

6.3. Els terroristes que s’han trobat vius Encara que els avions i els llocs on van xocar van quedar pràcticament destruïts, els dinou terroristes responsables de segrestar els vols es van poder identificar positivament. Alguns es van identificar pels passaports que es van trobar al lloc dels incidents, altres pels cossos recuperats. A bord el vol AA 11 s’hi trobaven Waleed al Shehri, Wail al Shehri, Mohamed Atta, Abdul Aziz al Omari i Satam al Suqami. A bord UA 175; Falles Banihammad, Mohand al Shehri, Marwan al Shehhi, Hanza al Ghamdi i Ahmed al Ghamdi. Els terroristes del vol AA 77 van ser identificats com a Khalid al Mihdhar, Majed Moqed, Nawaf al Hazmi, Salem al Hazmi i Hani Hanjour. Per últim es van identificar els quatre segrestadors a bord de UA 93 com a Ziad Jarrah, Ahmed al Nami, Saeed al Ghamdi i Ahmad al Haznawi

6. Aspectes generals

Hi ha dubtes, però, sobre la veracitat de la identitat dels terroristes. Poc després dels incidents, alguns diaris, incloent-hi la BBC i The Guardian van publicar un article en què revelaven que alguns d’aquests presumptes terroristes estaven vius, i no tenien res a veure amb els atacs. Ells afirmaven el següent: • Waleed al Shehri s’ha trobat vivint a Casablanca, Marroc. • Wail al Shehri viu a l’Aràbia Saudita. S’està entrenant per ser pilot, i el seu pare treballa a l’ambaixada del país. • Segons el seu pare, Mohamed Atta està viu, i truca la seva família per telèfon sovint. • Abdul Aziz al Omari és un enginyer de l’Aràbia Saudita. Afirma haver perdut el seu passaport mentre estudiava a Denver. Podria ser que algú li agafés, i per això es trobava entre els terroristes. • Mohand al Shehri també viu a l’Aràbia Saudita, i afirma que no va tenir res a veure amb els atacs terroristes de l’onze de setembre. • Khalid al Mihdhar és un programador informàtic a la Meca. • Salem al Hazmi treballa en una planta química de l’Aràbia Saudita. Ell també va perdre el passaport, al Caire, tres anys abans dels incidents. • Ahmed al Nami treballa per una companyia aèria de l’Aràbia Saudita. Diu que mai ha perdut el passaport, i li preocupa molt el fet que un dels terroristes portés la seva identitat. • I per últim, Saeed al Ghamdi viu a Tunísia, on s’està entrenant per ser un pilot.

Més tard, el govern va dir que no tenien cap prova legal per inculpar-los.

6.4. La resposta militar als atacs, i la falta de seguretat aèria La resposta immediata del govern del país als atacs terroristes també ha ocasionat moltes preguntes, principalment pel fet que el propi govern no es posa d’acord sobre com van actuar aquell matí. Primer, el govern va dir que no van enviar cap avió de combat a interceptar els vols segrestats fins que el vol AA 77 va xocar contra el Pentàgon. Uns quants dies més tard, van rectificar aquestes declaracions, afirmant que havien enviat avions de combat, però per culpa de la mala comunicació amb la FAA

6. Aspectes generals

aquests no van arribar a temps per poder interferir. Posteriorment, van afirmar que la FAA no els va avisar del primer vol segrestat amb prou temps per actuar, i no els van avisar dels altres vols segrestats fins que ja havien xocat. Alguns oficials militars diuen que aquell matí la FAA no va executar el pla d’emergència per possibles vols segrestats, tot i que en l’any anterior, s’havia activat unes 196 vegades. Defensen que això va ocórrer per una mala comunicació entre departaments diferents del govern.

Els rumors sobre si es va executar alguna ordre de disparar a avions potencialment perillosos van augmentar quan va sortir a la llum una conversa entre un oficial del Centre de Control d’Emergències Aèries i Dick Cheney, vicepresident Americà. La conversa era la següent: ‘L’avió es troba a 20 quilòmetres. L’avió es troba a deu quilòmetres. Encara segueixen les ordres?’ El vice-president va contestar: ‘És clar que si! Has sentit res que indiqui el contrari?’ Tot i que no està gens clar a quines ordres es refereixen els dos homes, molta gent creu que es refereixen a les ordres de destruir qualsevol vol en el qual es sospités d’un segrest. La NORAD5, o el centre de comandament de defensa aèria nord-americana, també ha ajudat a generar qüestions amb les seves versions dels fets. Van afirmar que no van desplegar avions militars fins a les 09.37, encara que a les 09.25 del matí es van veure avions militars sobrevolant Manhattan. A part d’aquest fet, la versió cronològica dels fets i les seves reaccions, que van publicar poc després dels incidents, van ser molt qüestionats, ja que algunes de les trucades que van realitzar a altres departaments del govern no es van dur a terme a l’hora que afirmava NORAD. Tres anys després dels incident, l’any 2004, van confessar que la seva primera versió dels fets era errònia, i la van corregir.

La confusió sobre la resposta immediata del govern també es podria haver vist influenciada pel fet que la seguretat aèria del país aquell matí era molt baixa. El

North American Aerospace Defense Command.

6. Aspectes generals

govern ha confirmat que aquell matí estava realitzant un seguit d’exercicis militars que només deixaven catorze avions militars per protegir tot el territori. La USAF6 estava realitzant una operació en la qual simulaven un atac per part d’uns avions russos al Canadà, i que els obligava a desplegar més de la meitat dels seus avions a la regió nord del Canadà i Alaska. LA NORAD duia a terme un exercici en què es simulava una amenaça general a tot el país, i que implicava que molts avions estaven en altres llocs del país. La NRO7 s’estava preparant per un exercici en què simulen que un avió s’estavella contra la seu del departament. La FEMA8 estaven realitzant els últims preparatius per una operació que tindria lloc el dia 12 de setembre en què es simulava l’ús d’una arma biològica a la ciutat de Nova York. Molta gent s’ha preguntat si es tracta només d’una coincidència que els terroristes portessin a terme els seus atacs aquest dia, o si tenien coneixements previs sobre la manca de seguretat que hi hauria, i per això l’havien escollit.

United States Air Force, o Força Aèria dels Estats Units. National Reconnaissance Office, encarregada dels satèl·lits del país. 8 Federal Emergency Management Agency, o Agència Federal de Control d’Emergències. 7

7. Qui podria haver sortit guanyant?

7. Qui podria haver sortit guanyant? Encara que les pèrdues d’aquell dia són inimaginables hi ha gent, però, que hi podria haver sortit guanyant, a curt o a llarg termini. La culpabilitat dels atacs terroristes s’ha atribuït principalment a Al-Qaida, entre altres motius, perquè ells eren els qui es beneficiarien molt dels fets. Un dels objectius dels terroristes sempre ha set sembrar el terror, i és un fet que es va realitzar amb molta eficàcia aquell dia. A part d’aquest motiu els terroristes, com anuncia Bin Laden en un dels seus vídeos, van dur a terme aquestes activitats per venjar-se del govern americà per aliar-se amb Israel. (Vegeu apartat 6.2. per més detalls sobre el vídeo en qüestió.) Un avantatge que es va guanyar amb aquests atacs va ser que la guerra contra el terrorisme va fer un gran pas endavant, ja que degut a això, els EE.UU van envair Afganistan, que era un dels principals enemics americans, i on es creia que s’ubicava Bin Laden. Més tard també es va dur a terme la invasió de l’Iraq, que va ser aprovada pels ciutadans per por que Saddam Hussein realitzés alguna acció semblant als atacs terroristes de l’onze de setembre. El descobriment posterior de fonts importants de petroli en aquests països va generar algunes preguntes sobre els autèntics motius que hi havia darrere aquestes invasions. Després d’aquests atacs, el govern americà va posar en marxa l’Acta Patriota, una acta que dóna al govern permís per dur a terme qualsevol acció que ells creuen necessària envers la lluita contra el terrorisme. La implantació d’aquesta llei va rebre moltes crítiques perquè molta gent considerava que representava una violació dels drets i de la intimitat dels ciutadans, ja que dóna permís al govern per escoltar trucades telefòniques, revisar correus, analitzar informes mèdics i l’activitat bancària, i altres coses semblants, amb la mínima sospita, i sense necessitat d’una ordre judicial. A part de guanys polítics, també hi ha gent que es podria haver vist beneficiada econòmicament, com per exemple Larry Silverstein1. Sis setmanes abans de l’onze de setembre Silverstein va comprar les Torres Bessones, per aproximadament 3.5 bilions de dòlars. Després dels atacs, Silverstein va demanar compensació a les companyies que havien assegurat les Torres. Li van acabar pagant 4.6 bilions de dòlars. Encara que això suposés un guany econòmic, es preveu que la reconstrucció 1

Silverstein és un empresari ric, que inverteix diners en grans propietats.

7. Qui podria haver sortit guanyant?

dels edificis enderrocats costarà vuit bilions, i aquesta quantitat l’haurà de pagar Silverstein, ja que encara és el propietari dels anteriors edificis. Sense comptar a Silverstein hi ha altres que potencialment podrien obtenir un guany econòmic. El moviments de borsa durant les dues setmanes anteriors a l’onze de setembre han creat sospita amb alguna gent. Se sap que les opcions de venda de American Airlines, Boeing i Morgan Stanley Dean Witter2, entre altres, van incrementar el seu valor d’una manera molt poc freqüent, fins a un 400% d’increment. Això podria representar un guany de fins a sis milions de dòlars per a la gent implicada. Ara bé, el govern i experts de la borsa afirmen que increments semblants passen molt sovint, i aquesta en concret només ha sortit a la llum per culpa dels atacs contra les Torres. Els possibles guanys, però, no només podrien haver set polítics i econòmics, sinó també militars. Hi ha un document del govern, anomenat la PNAC3 i publicat l’any 2000, que es cita molt sovint com una possible causa dels atacs terroristes. Aquest fragment es considera un dels suports primaris de les conspiracions. El fragment en qüestió diu: ‘El procés de transformació militar, encara que comporti canvis revolucionaris, serà molt llarg, si no es produeix un esdeveniment catastròfic i catalitzant, com un altre Pearl Harbor4.’

Morgan Stanley Dean Witter era un companyia que ocupava 22 plantes de la Torre Sud. La PNAC (Projecte del Nou Centenari Americà) és un document on es recullen algunes idees per millorar la política i les forces militars del país. 4 Pearl Harbor era una base naval americana, ubicada a les illes de Hawaii, i que al desembre del 1941, durant la Segona Guerra Mundial, va ser bombardejada per forces japoneses. Va acabar comportant que EE.UU. s’afegís a la guerra. 3

8. Conclusions

8. Conclusions Doncs ja hem arribat a la fi del treball. Al començament del treball, l’objectiu era veure si les preguntes que van sorgir a partir de l’onze de setembre es podien contestar de forma clara. Ara, després de la investigació feta, la informació recollida, i l’anàlisi de les proves, la conclusió és que no hi ha resposta clara a les qüestions plantejades. Al principi, jo creia que trobaria les respostes. Estava convençuda que podria saber què va passar realment. Ara, ja no ho tinc tant clar. Ara no sé si trobarem mai les respostes. La informació, els fets, les proves, les declaracions... són ambigus. Qualsevol que intenta contestar les preguntes s’adonarà que les respostes estan marcades per la seva opinió. Per aquest motiu, cadascú les ha de respondre per ell mateix, i no deixar-se influenciar per les opinions dels altres. Hi ha fets que refuten totes les teories i versions, inclòs l’oficial. Altres elements les validen. Hi ha proves que al verificar-ne una, en refuten d’altres, i viceversa. Però no hi ha cap teoria, ni versió, que encaixi amb tots els fets. No hi ha cap versió capaç de contestar satisfactòriament totes les preguntes que ens podem fer.

Sembla que totes les versions estan influenciades no només per l’opinió personal, sinó també pels interessos personals. Hi haurà gent que es preguntarà quins possibles interessos tenien el govern i tots els altres que han donat la seva versió dels fets. Aquesta també és una pregunta que no té resposta clara. En aquest treball potser hi ha gent que troba les respostes. Hi haurà gent que després de llegir aquest treball estaran convençuts que va ser obra del govern. Altres creuran que està clar que va succeir com va dir el govern. Però això seran només opinions.

Potser mai coneixerem la veritat. Potser mai podrem contestar les preguntes racionalment, sense deixar-nos influenciar per la nostra opinió. Potser mai sabrem qui n’és el responsable. Ara bé, per trobar les respostes primer ens hem de plantejar les preguntes. Si callem, si creiem tot el que ens diuen, si no busquem la veritat, mai la trobarem. Per molt que desconeixem el que realment va succeir el matí de l’onze de

8. Conclusions

setembre podem afirmar, sense cap dubte, que els fets d’aquell dia van canviar el món. Sempre hi haurà un abans i un després. Abans de l’onze de setembre de 2001 el món era diferent. Aquesta data entrarà a tots els llibres d’història. Aquesta data serà una d’aquelles que no s’obliden. No només la recordarem per totes les repercussions que ha tingut, i que tindrà en el futur, i per les preguntes que queden sense respondre. Principalment, la recordarem per les 2974 víctimes que van morir.

9. Bibliografia

9. Bibliografia Pel·lícules / Documentals •

9/11 – Camí a la Tirania (2002), de Alex Jones

•

Afrontant les Proves (2005), de Jimmy Walter

•

Loose Change (2005), de Dylan Avery

Llibres •

DUNBAR, David; REAGAN, Brad. Desemmascarant els Mites de 9/11. 2006

•

COMISSIÓ 11-S. 9/11 Informe oficial dels fets. 2004

•

GRIFFIN, David Ray. 9/11 Desemmascarant el Desemmascarat. 2007

•

ZWICKER, Barrie. Les Torres de la Decepció. 2006

Webs The Black Vault (La Cambra Negre) (Versió objectiva dels fets, però més a favor de les conspiracions) •

http://www.theblackvault.com/wiki/index.php/9/11_conspiracy_theories

•

http://www.theblackvault.com/wiki/index.php/American_Airlines_Flight_11

•

http://www.theblackvault.com/wiki/index.php/American_Airlines_Flight_77

•

http://www.theblackvault.com/wiki/index.php/Collapse_of_the_World_Trad e_Center

•

http://www.theblackvault.com/wiki/index.php/September_11%2C_2001_attacks

•

http://www.theblackvault.com/wiki/index.php/United_Airlines_Flight_93

Serendipity (Versió en contra del govern) •

http://www.serendipity.li/wot/holmgren_interview.htm

•

http://www.serendipity.li/wot/other_fires/other_fires.htm

•

http://www.serendipity.li/wot/pentagon/spencer05.htm#Introduction

•

http://www.serendipity.li/wtc.htm

•

http://www.serendipity.li/wtc1.htm

•

http://www.serendipity.li/wtc2.htm

•

http://www.serendipity.li/wtc3.htm

•

http://www.serendipity.li/wtc7.htm

9. Bibliografia

Wikipedia / Viquipèdia •

http://en.wikipedia.org/wiki/9/11

•

http://en.wikipedia.org/wiki/9/11_conspiracy_theories

•

http://en.wikipedia.org/wiki/American_Airlines_Flight_77

•

http://en.wikipedia.org/wiki/Conspiracy_theory

•

http://en.wikipedia.org/wiki/Responsibility_for_the_September_11_attacks

•

http://en.wikipedia.org/wiki/September_11%2C_2001_timeline_for_the_day _of_the_attacks

•

http://en.wikipedia.org/wiki/U.S._military_response_during_the_September _11,_2001_attacks

•

http://en.wikipedia.org/wiki/United_Airlines_Flight_93

•

http://en.wikipedia.org/wiki/United_States_military_and_Department_of_Defens e_ongoing_and_scheduled_operations_and_exercises_for_September_11,_2001

•

http://en.wikipedia.org/wiki/USA_PATRIOT_Act

•

http://en.wikipedia.org/wiki/World_Trade_Center

Youtube (Vídeos de l’impacte del segon avió i els vídeos de Bin Laden) •

http://es.youtube.com/watch?v=-PCr8CyG1Sg

•

http://www.youtube.com/watch?v=x0FVeqCX6z8

•

http://www.youtube.com/watch?v=dls5JTD-uG0

•

http://www.youtube.com/watch?v=of3uFj2U03w

Altres •

http://www.gpoaccess.gov/911/index.html

•

http://911research.wtc7.net/essays/pentagon/index.html

•

http://911research.wtc7.net/pentagon/evidence/witnesses/bart.html

•

http://files.findlaw.com/news.findlaw.com/hdocs/docs/terrorism/flight93tran script.pdf

•

http://home.att.net/~south.tower/911Shanksville1.htm

•

http://killtown.911review.org/

•

http://news.bbc.co.uk/1/shared/spl/hi/guides/456900/456983/html/nn4page1.stm

•

http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/magazine/7488159.stm

•

http://whatreallyhappened.com/WRHARTICLES/911security.html 40

9. Bibliografia

•

http://wtc7lies.googlepages.com/flight93page1

•

http://wtc7lies.googlepages.com/UA93phonecallscopy.jpg/UA93phonecallsc opy-full;init:.jpg

•

http://www.boeing.com/commercial/757family/pf/pf_200tech.html

•

http://www.conspiracyplanet.com/

•

http://www.fbi.gov/wanted/terrorists/terbinladen.htm

•

http://www.popularmechanics.com/technology/military_law/1227842.html? page=1

10. Annex d’imatges

El vol UA 175 acostant-se a la Torre Sud.

Primera imatge completa de la pàgina sis.

10. Annex d’imatges

Segona imatge completa de la pàgina sis.

Tercera imatge completa de la pàgina sis.

10. Annex d’imatges

Impacte de UA 175 contra la Torre Sud

Vista aèria del Pentàgon, poc després de l’atac

Façana del Pentàgon, sense marques de l’avió a la gespa.

10. Annex d’imatges

Comparació de les dimensions d’un Boeing 757 i el Pentàgon.

Les Torres, poc després del segon impacte.

10. Annex d’imatges

L’incendi a la Torre Nord, la primera en patir el xoc d’un avió.

Col·lapse de la Torre Sud.

10. Annex d’imatges

La caiguda de la Torre Sud, vist de lluny.

Col·lapse de la Torre Nord.

10. Annex d’imatges

Restes del vol AA 11 dins les ruïnes de la Torre Nord.

L’únic que quedava en peu dels gratacels.

10. Annex d’imatges

Homenatge a les Torres Bessones. Aquestes llums s’han encès cada any el dia onze de setembre des dels atacs, perquè ningú s’oblidi ni de les Torres, ni de les víctimes.