En blanc núm 3 maig 17

EN B L A N C

revista digital

Número 3. Maig de 2017

Institut Pere Barnils, Centelles

LA PRIMAVERA,

L'INSTITUT ALTERA! SUMARI Crònica: Sant Jordi / Tot aprenent a fer reportatges / Alumnes que vénen, alumnes que se’n van / L’estiu és viu Entrevistes / Entreteniment: Racons de l’insti / La cara que em va quedar quan… / Sidoku / Altres portades

EN B L A N C

revista digital

Número 3. Maig de 2017

Institut Pere Barnils, Centelles

P R E S E N T A C I Ó

Una altra vegada torna a sortir En Blanc, la revista digital de l'institut Pere Barnils, i com que som en temps de primavera en aquest número ens centrem en activitats pròpies d'aquesta època tan exuberant. Explicarem com l'institut va celebrar Sant Jordi, els reportatges que amb molta il·lusió va elaborar l'alumnat de 2n d'ESO d'aquesta optativa (i que es poden trobar al web del centre). Igualment, hem recollit la impressió de diferents alumnes ja de cara a final de curs, una proposta d'activitats per a l'estiu que se'ns apropa. També en aquesta ocasió comptem amb la col·laboració d'alumnes de 1r d'ESO a través d'unes entrevistes. La part final de la publicació és més dedicada a l'entreteniment.

Com podreu comprovar, en aquesta nova edició d'En blanc hi ha varietat de temes i continguts; deu ser que, com diu una popular dita, la primavera, l'institut altera. Esperem que la trobeu interessant i que us agradi i també que, ja de cara al curs vinent, un nou grup d'alumnes puguin prendre el relleu d'editar una publicació que nosaltres amb esforç i il·lusió hem portat.

A reveure!

Consell de redacció Format per Carlota Casablancas, Pol Garriga, Iris Monleón, Martí Pla, Jana Portabella, Carla Reinon, Maria Umbría, Meritxell Veliz. Coordinat per Quim Pratsobreroca.

EN B L A N C

revista digital

Número 3. Maig de 2017

Institut Pere Barnils, Centelles

C R Ò N I C A SANT JORDI

per Meritxell Veliz i Maria Umbría

Cada 23 d'abril i per reivindicar la seva cultura, se celebra a Catalunya la diada de Sant Jordi juntament amb el dia del Llibre i la fira de les Roses. També és el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una rosa vermella «com la sang» a les persones més estimades i, per altra banda, a partir de la dècada de 1930 s'hi afegeix el costum de regalar un llibre.

Segons la tradició, la festa de Sant Jordi se celebra el dia en què es va morir el cavaller Jordi l'any 303 i des de l’any 1456 és el patró oficial de Catalunya. Sembla ser que al segle XV ja es feia a Barcelona una fira de roses amb motiu de Sant Jordi on hi acudien sobretot promesos i matrimonis joves, i això fa pensar que el costum de regalar una rosa té l'origen en aquesta festa, celebrada al Palau de la Generalitat de Catalunya.

A l'institut i ja des dels seus orígens, és una diada molt celebrada amb tot un seguit d'actes de diferent contingut. Setmanes abans ja havien estat convocats els diferents concursos, grups d'alumnes amb el suport de professorat preparaven les seves actuacions… tot per tenir-ho a punt el divendres 21.

EN B L A N C

revista digital

Número 3. Maig de 2017

Institut Pere Barnils, Centelles

Arribada la data assenyadala, els actes es van distribuir en dues franges diferents. De les 9 fins a les 10:45h: al centre es portaren a terme activitats triades pel propi alumnat: 

a 1r ESO i CAFEMN: Jocs d'orientació organitzats pels alumnes del Cicle Formatiu. (que s' s'allargaren fins a l'hora d'anar al Casal).



a 2n ESO: Salut i esport. Xerrada a càrrec de professionals del CAP i caminada per l'entorn.



a 3r ESO: Projecte solidari Polseres Candela, destinat a la investigació del càncer infantil.



a 4t ESO: Concurs de disseny del logo del viatge a Munic.



a 1r Batxillerat: Xerrada sobre els camps de refugiats a càrrec de Gerard Tomàs, professor en pràctiques.



a 2n Batxillerat: Taula rodona sobre els estudis universitaris i professionals, amb participació d' exalumnes del centre.

Després d'un esbarjo més prolongat del que és habitual, els diferents grups ens vam anar dirigint al Casal on des de les 12 a vora les 2 del migia vam celebrar l'acte central.

Un grup d'alumnes de batxillerat s'encarregà de presentar les diferents parts: actuacions teatrals i musicals de grups d'alumnes, mostra de fotografia i de curts i el lliurament dels concursos: FotoMates, Enigmes, Curtmetratges i Microrelats. També es llegiren algunes "cartes d'amor" presentades a la convocatòria de La Celestina.

Destaquem que en conjunt tot va estar força ben organitzat, les actuacions entretingudes, els curts divertits, els veredictes com sempre emocionants i tant alumnes com professors ens ho vam passar molt bé.

Com una petita mostra, a continuació teniu els primers premis del Concurs literari. Cal tenir present que els textos havien de ser breus (microrelats de 150 mots com a molt) i hi havia d'aparèixer la locució i palíndrom A la babalà).

EN B L A N C

revista digital

Número 3. Maig de 2017

Institut Pere Barnils, Centelles

XXVI CONCURS LITERARI “SANT JORDI 2017” Apartat de 1r cicle (1r i 2n d'ESO), 1r premi

OBRES PREMIADES Joana Boleda, 1r ESO A

Ho tenia clar, aquell era el moment. Vaig pujar les escales que anaven a parar a les golfes i vaig obrir la petita porteta.

Estava tot ple de pols, andròmines estranyes que no havia vist mai i tot de caixes col·locades a la babalà. Però hi va haver una cosa que em va cridar molt l’atenció, un rellotge molt peculiar amb una cadena daurada.

El vaig agafar i vaig palpar-ne tot el relleu amb molt de compte. Vaig fer rodar una rodeta i... pum! Em vaig teletransportar a un lloc molt estrany.

Em trobava en una sala circular molt gran, plena d’una mena de cables de tots colors i d‘engranatges de totes mides on lletres, frases, colors i sentiments hi anaven a parar.

Era el meu cap. ___________________________________________________________ Apartat de 2n cicle (3r i 4t d'ESO), 1r premi

Aina Soriano, 3r ESO C

Read Ride Wrotten L'Evan era un noi solitari que no tenia amics. Un dia plujós caminava sense rumb pels foscos carrers de la ciutat. Al cap d'una estona va aixecar el cap i es va trobar davant de la biblioteca. Va entrar. Un cop dins es va meravellar al veure aquell desconegut indret, lluminós, silenciós i buit. Va agafar un llibre a la babalà, es va asseure en una cadira i es va posar a llegir. Va estar-se allà assegut llegint fins que el van fer fora. Al sortir es va sentir acompanyat. Va saber que eren els personatges dels llibres que l'acompanyaven.

Es va sentir feliç. A partir d'aquell dia anava sempre que podia a la biblioteca a riure, plorar, celebrar, lluitar, consolar... amb els seus amics. Els personatges dels llibres. _______________________________________________________ Apartat de batxillerat, 1r premi.

David Martín, 2n batx. A

Louis Peterson Em presento, el meu nom és Louis Peterson.

Vaig néixer el 3 de gener del 1925 i sóc una persona que li encanta vestir a la babalà 360 dies a l'any i els 5 restants són els únics que m’arreglo més; 5 dies en els quals se celebra algun dia especial.

Efectivament, avui era un d'aquells dies. Era un fred dia d'hivern, i una gran tempesta regnava en l'ambient. Jo vestia amb les millors gales: la corbata, les sabates... Sí, tot indicava que aquella era la meva festa en què jo era el protagonista. Sempre havia dit a tothom que el dia de la celebració d'aquesta festa volia que la gent no es preocupés i rigués. No va ser així i això em va decebre. L'ambient era l’oposat, trist i melancòlic.

Louis Peterson 21 de febrer del 2014, el meu funeral.

EN B L A N C

revista digital

Número 3. Maig de 2017

Institut Pere Barnils, Centelles

TOT APRENENT A FER REPORTATGES

per Maria Umbría

Com tots sabem, el periodisme a part de ser escrit i gràfic moltes vegades és audiovisual.

L'alumnat de "Fem de periodistes" ho hem ben pogut comprovar, gràcies a l'inestimable col·laboració de Joan Puig, periodista i professor en practiques durant un període a l’institut Barnils.

Durant unes setmanes de febrer i març, vam aprofitat l'oportunitat que pogués venir de voluntari a les nostres classes ja que com que compta amb una llarga experiència de reporter, ens va ajudar a fer dos reportatges, cada un fet per dos grupets diferents d'alumnes.

Primer ens va explicar una mica la part tècnica del reportatges, després ens vam separar amb els dos grups que érem i vam fer pluja d'idees sobre el tema que podria anar encaminat el nostre reportatge, les idees resultants foren la base del guió d'«Un dia a l'insti» i la de «La taquilla 267». El primer, com és d'imaginar, a través d'una trama senzilla pretén ensenyar com és l'institut per dins. El segon potser és més imaginatiu i fins i tot fantàctic i terrorífic, va d'una "taquilla" que misteriosament resta tancada durant molts cursos, tot i ser una ficció fa servir elements del reportatge periodístic ja que es basa en un seguit de declaracions d'uns suposats testimonis.

Aleshores ens vam estar unes quantes classes concretant el guió i llegint-lo perquè durant la gravació no ens quedéssim en blanc. També vam buscar altres voluntaris i alguns recursos per crear efectes especials. Una vegada fet tot aquest procés vam passar a gravar-ho amb una càmera professional, però no ho vam gravar amb l'ordre que volíem que tingués el nostre reportatge, sinó que primer vam gravar, per exemple, totes les escenes de l'aula, llavors totes les escenes del pati, i així anar fent fins a gravar-ho tot.

El que passava era que l'escena no sortia bé a la primera i havíem de gravar força vegades la mateixa escena.

EN B L A N C

revista digital

Número 3. Maig de 2017

Institut Pere Barnils, Centelles

Després, potser teníem mitja hora de reportatge i en Joan ens va dir que això no interessava perquè el públic s'avorriria i vam haver de fer una tria de les escenes bones, és a dir, que podrien sortir al nostre reportatge i a part les escenes que ens feien més gràcia per després muntar un «making off» potser més per nosaltres.

Un cop fer aquest pas en Joan ja tenia les escenes que volíem que sortissin al nostre reportatge i ell a casa seva les va anar ajuntant i ho va editar ell, perquè vam pensar que era massa difícil perquè ho féssim nosaltres i quan ho va tenir acabat, ens ho va ensenyar, òbviament, i ens va demanar la nostra opinió sobre el reportatge i l'edició.

Nosaltres ja vam fer la nostra particular "estrena" però no va ser fins al dia de sant Jordi que es van estrenar els nostres reportatges i en general van agradar força a la gent de l'institut.

No cal dir que ens ha agradat molt fer aquests reportatges perquè ningú de grup no havia viscut mai una experiència com aquesta, i amb l'ajuda d'en Joan ens ha sigut molt més fàcil i hem après molt. Si us interessa veure els nostres treballs, podeu entreu al web de l'institut i ho trobareu fàcilment. També esperem que a vosaltres us agradi!

Aquí teniu algunes imatges extretes de "267" i d'"Un dia a l'insti".

EN B L A N C

revista digital

NĂşmero 3. Maig de 2017

Institut Pere Barnils, Centelles

EN B L A N C

revista digital

Número 3. Maig de 2017

Institut Pere Barnils, Centelles

ALUMNES QUE VÉNEN, ALUMNES QUE SE'N VAN per Iris Monleón, Carla Reinon, Martí Pla i Pol Garriga Cada curs, quan s'acosta el seu final, és especial per a tiots però molt especialment per aquells que és l'últim curs. Per això s'organitzen viatges i actes de comiat i, a més, nosaltres hem decidit demanar-los la seva opinió. Hem volgut començar pels que han cursat 1r d'ESO, és a dir el seu primer any al curs i tot seguit, els de 4t d'ESO i 2n de batx., els autèntics protagonsites ja que per ells l'institut aviat sja serà història.

Les preguntes que hem decidit fer a tots són: 1- Quina és la vostra impressió sobre aquest curs?

2- Donaries algun consell als alumnes que faran aquest curs l'any que ve?

3- Alguna anècdota a destacar?

I les respostes obtingudes són: 1r ESO- Marta Fortuny - Pensava que seria mes fàcil.

- Que no es confiïn que aprovaran sense estudiar.

- A la majoria dels companys ja els coneixia.

1r ESO – Iker Anguita - Igual - Que estudiïn - Em van ficar un avís per caure de la cadira 1r ESO – Biel Morell - Tothom va venir amb por - Que no s'espantin - Un avís per llençar sense voler un boli a un professor 4t ESO – Martí Roma - És fàcil - Que s'ho passin bé - Avís per rascar-se la cella 4t ESO – Anna Herms - És guai - Que estudiïn - Tot en general 2n BATX – Moha el Khamlichi i Sira Garriga - Molt difícil - Que es preparin bé - Queixes dels professors

EN B L A N C

revista digital

Número 3. Maig de 2017

Institut Pere Barnils, Centelles

L' ESTIU ÉS VIU, L'ESTIU ES VIU

per Martí Pla i Pol Garriga

Tots estem esperant que s’acabi el curs i arribi l'estiu per descansar i poder jugar amb els amics, anar a la piscina, o la platja. Però a part de desconnectar també pot ser una bona època per aprofitar el temps i fer altres activitats que durant el curs no podem fer.

Les propostes que ens proposen els Punts Jove i altres entitats juvenils són nombroses i, a més, nosaltres mateixos en podem planificar moltes més Hi han molts tipus de campus, casals, esports, sortides... per no quedar-nos tot el dia a casa, sense saber gaire què fer. Podeu fer el que us vingui de gust i que us aprofiti, tot menys avorrir-vos! Tot seguit en teniu una petita mostra.  Esports: proves, tornejos, campus, entrenaments i altres tipus (en grup, aqüàtics, d’aventura...)  Casals: diferents casals d’estiu per aprendre, estudiar, també fer manualitats, jocs en grup i passar-s’ho bé.  Estades a l'estranger: a més de practicar idiomes, conviure amb altres joves i espavilar-se sol...  Sortides: tot tipus d’excursions i viatges, familiars o en grup, organitzades o improvisades, a la muntanya o a la platja, per pobles o ciutats, més a prop o ben lluny, d'un dia o de diversos dies, a peu o amb cotxe, autocar o tren..., de càmping, apartament, alberg o hotel...  Festes de tota mena, de colles d'amics, familiars, privades o populars, de dia o de nit, Festes Majors, a trobades de carrer o de barri, a concerts, a discos, a àpats al carrer, a les atraccions..., al teu poble o al del costat, amb la family o amb els amics...

Ah, i si us ha quedat alguna signatura suspesa penseu que haureu de preparar la seva recuperació, però això ja serà el setembre...

EN B L A N C

revista digital

Número 3. Maig de 2017

Institut Pere Barnils, Centelles

E N T R E V I S T E S En aquesta secció recollim les entrevistes que un grup d'alumnes de 1r d'ESO han elaborat dins de l'optativa de llengua catalana. Des de la redacció els volem agrair el seu interès i col·laboració.

Entrevista a Joan Sallent: “Les coses ben fetes no tenen fronteres” per Eloi Sallent PERFIL Joan Sallent és un home d’uns 47 anys. Viu a Centelles des que era petit; ara s’allotja en una casa als afores del poble i viu amb la seva dona i els seus 3 fills.

Com vas començar a fer cervesa?

Vam començar amb un quid per fer cervesa a casa.

2.

Per què té el nom de “Terra”?

Perquè és un nom molt català que combina amb qualsevol altra paraula: Terra de tòfona , Terra de foc, Terra de llúpol, ...

3. És artesana?

Sí.

4.

Quina diferència hi ha entre cervesa artesana i una cervesa industrial?

La diferència és que la cervesa artesana no és ni filtrada ni pasteuritzada.

5.

La cervesa es pot fer a totes les estacions?

Actualment sí, gràcies als sistemes de refrigeració.

6.

Vius de fer cervesa?

No, és un projecte altruista.

7.

Quants tipus de cerveses has elaborat ?

5 tipus: rossa, foc, pólvora, tòfona i llúpol.

8.

Quants anys fa que fas cervesa ?

Fa 7 anys.

9.

Un consell per començar a fer cervesa.

Vigilar molt amb la higiene, i ser amant de la cervesa.

10.

Tens algun projecte de cara el futur ?

Fer una cervesa imperial stout de 13 graus.

1.

EN B L A N C

revista digital

Número 3. Maig de 2017

Institut Pere Barnils, Centelles

Entrevista a Joan Vila, alcalde d'Aiguafreda

per Jan Pubill i Martí Solà

PERFIL Tècnic superior de màrqueting i administració d’empreses, i propietari d'una petita empresa de distribució de productes tèxtils per a la llar. És besnét de l’alcalde d'Aiguafreda Bonaventura Bassas*. Entre 1987 i 1991 fou regidor de sanitat de l'Ajuntament d'Aiguafreda i s'ocupà de la reorganització del sistema sanitari al municipi i d’establir un servei de vigilància i emergències per atendre durant 24 hores cada dia tots els vilatans. Va deixar l’Ajuntament per tornar-hi l’any 1995 com a primer tinent d’alcalde i regidor d’Obres i Urbanisme, i s'ocupà de la urbanització dels molts carrers que encara eren de terra. L'any 1999 va encapçalar com a independent la candidatura de CiU, que va ésser la més votada, i fou elegit alcalde. Immediatament va establir pactes per aconseguir una majoria suficient que portés un govern estable a l’Ajuntament.

1-Per què es va presentar per alcalde?

Primer em vaig presentar com a regidor. Després l’antic alcalde va plegar i em vaig oferir voluntari per ser alcalde perquè estimo el meu poble.

2-Quant temps fa que s’hi dedica?

Fa catorze anys que sóc alcalde. I porto trenta anys treballant a l’Ajuntament.

3-Vostè ha set alcalde d’algun altre poble?

No, perquè he viscut tota la vida a Aiguafreda.

4-Està satisfet amb la seva feina?

La feina d’alcalde és com qualsevol altra feina, i un mateix sempre pot pensar que ho està fent malament.

EN B L A N C

revista digital

Número 3. Maig de 2017

Institut Pere Barnils, Centelles

5-Ha treballat d’alguna altra feina més a part d’alcalde?

Sí, jo tinc una empresa de màrqueting on fem cortines.

6-Quanta gent treballa a l’Ajuntament?

Bé, a l’Ajuntament hi treballa força gent. Entre els regidors i els ajudants que té l’Ajuntament som unes quaranta-dues persones.

7-Té temps per estar amb la família?

Entre les reunions i les visites que tinc no tinc gaire temps per estar amb la família però la sort que tinc jo i altres famílies és que ho entenen.

8-Pensa continuar alguns anys més?

La veritat és que no penso treballar més anys com alcalde perquè ja en porto trenta-set anys.

9-Durant la seva vida ha tingut una bona feina?

Sí, abans de ser alcalde vaig ser regidor de l’Ajuntament, i quan el vell alcalde va plegar jo m’hi vaig presentar, i la gent del poble em va votar.

10-Aquesta feina posa nerviós?

Bé, aquesta feina és com qualsevol altra però a vegades sí que posa nerviós.

EN B L A N C

revista digital

Número 3. Maig de 2017

Institut Pere Barnils, Centelles

Entrevista a Margo Pujol, directora del Penkamusca per Laura Correa i Claudia De Los Santos

PERFIL La Margo Pujol és la directora d’un centre que ajuda nens i joves en els seus estudis escolars, tant en reforç de deures com aspectes psicològics. El local està situat a Centelles. La Margo havia sigut professora i va fundar el “Penkamuska “.

1.

Quants anys tens?

El 14 de gener en vaig fer 60.

2.

Per què li vas posar al teu negoci “Penkamusca”?

Fa uns anys treballava en una escola i als meus alumnes els agradava molt que els expliqués contes. Un dels que més els agradava era el conte anomenat Massagran, sobre una tribu de l’Àfrica. El “jefe” de la tribu es deia “Penkamusca”; quan vam voler triar el nom del negoci, per votació, vam decidir que es diria “Penkamuska”.

3.

Quants anys portes treballant al “Penka”?

Hi porto treballant 9 anys.

4.

Quants alumnes hi ha aproximadament?

Hi ha uns 200 alumnes.

5.

Quan eres petita, volies ser mestra?

Sí, quan era petita jugava amb els meus germans a mestres.

6.

Penses en la jubilació?

Sí, però em fa pena deixar-ho tot.

7.

Havies treballat mai en un altre lloc?

Sí, vaig treballar durant 24 anys a l’escola Sagrats Cors.

EN B L A N C

revista digital

Número 3. Maig de 2017

Institut Pere Barnils, Centelles

E N T R E T E N I M E N T RACONS D'INSTI

per Jana Portabella i Carlota Casablancas

Et proposem un repte: si estàs segur de saber i conèixer tots els racons de l'institut..., intenta trobar aquets llocs. Et donem algunes pistes.

És a la zona de l’entrada.

Zona del fons del pati.

On la gent creua amb silenci per no molestar.

On la majoria d'alumnes hi passen la major part de temps.

EN B L A N C

revista digital

Número 3. Maig de 2017

Institut Pere Barnils, Centelles

Provetes, comptagotes..., en aquesta sala n’està ple.

Entrada per anar a fer els deures a última hora.

Eines per construir i fer robots..., aquí ho pots trobar.

El sostre és molt peculiar.

EN B L A N C

revista digital

Número 3. Maig de 2017

Institut Pere Barnils, Centelles

LA CARA QUE EM VA QUEDAR QUAN... per Jana Portabella i Carlota Casablancas Sobtadament, la vida ens depara la més inesperada de les sorpreses i així la rutina i monotonia s'alteren per moments. I aquestes situacions, l'institut no és cap excepció.

Aquestes són algunes imatges que les nostres intrèpides reporteres han pogut copsar quan...

La cara que em va quedar quan em van fer la foto de la classe.

La cara que em va quedar quan vaig treure un 4,9 en un examen.

EN B L A N C

revista digital

NĂşmero 3. Maig de 2017

Institut Pere Barnils, Centelles

La cara que em va quedar quan vaig treure la millor nota de la classe.

La cara que em va quedar quan es van acabar les vacances de Setmana Santa.

La cara que em va quedar quan el professor em va demanar una cosa i jo no estava escoltant.

EN B L A N C

revista digital

Número 3. Maig de 2017

Institut Pere Barnils, Centelles

La cara que em va quedar quan vaig demanar al profe que canviés la data d'un examen perquè no havia estudiat…

La cara que em va quedar quan em van dir que el profe no havia vingut…

EN B L A N C

revista digital

Número 3. Maig de 2017

Institut Pere Barnils, Centelles SIDOKU

Es tracta d'un sudoku però amb notes de música. Igual que en el sudoku no es poden repetir els números tant en una línia com en un quadrat, en un sidoku no es poden repetir les notes ni en una fila ni en un quadrat (remarcat amb negreta).

Un cop acabat, les notes que us hagin quedat en els requadres pintats una mica més foscos, si les toqueu amb un instrument ha de sonar l'Himne de l'alegria, si no sona prou bé és que alguna nota està mal col·locada.

Serà una manera original i divertida d’acomiadar-nos.

Que tingueu tots un bon final de curs i… a reveure!

EN B L A N C

revista digital

NĂşmero 3. Maig de 2017

Institut Pere Barnils, Centelles

Altres imatges primaverals preses per les nostres fotògrafes. Totes ens resulten familiars i haurien pogut ser motiu de portada . Trieu la que mÊs us agradi.