Juan Ramos

MUNTEM UNA EMISSORA MUNICIPAL Juan Ramos

2n BAT A IES PERE BARNILS Tutora del treball: Neus Hidalgo

1. INTRODUCCIÓ

Aquest treball de recerca està orientat als mitjans de comunicació ja que tinc un gran interès en aquest camp i hi dedico el meu temps lliure, tot i que la modalitat de batxillerat que estic cursant no és la que millor s’adapta a aquest treball.

L’objectiu d’aquest treball és voler muntar una emissora municipal. Donat que en el meu municipi ja n’hi ha una, Ràdio Pista, hem partit del supòsit que la volem muntar a Centelles ja que com es pot comprovar en un dels annexos, Ràdio Centelles no hi figura a la llista.

No es tractaran temes molt detallats com la programació musical d’una emissora, ni la publicitat, ni tampoc la formació d’una junta directiva, sinó que es parlarà dels passos a seguir.

Començarem parlant dels requisits, tant tècnics com legals. També parlarem del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) com a organisme regulador dels mitjans de comunicació.

També farem un anàlisi a les emissores municipals; el nombre total d’emissores, les diferents associacions que existeixen, una entrevista a Josep Maria Puigdomènech de Ràdio Pista i una altra a Vicky Gómez de COMRàdio.

Conseqüentment, hem realitzat un sondeig d’audiència on hem passat enquestes i les hem analitzades per tal de saber si els ciutadans de Centelles estan interessats en una emissora municipal.

Finalment, acabarem el treball parlant de la ràdio digital, un tema encarat al futur.

Penso que és interessant tractar un treball d’aquest gènere perquè és important reflectir la realitat de les emissores municipals. Molta gent que posseeix una emissora local al seu municipi no l’escolta perquè diuen que es fa una mala programació però mai es té present les dificultats que té una emissora amb l’Ajuntament ja que són ells els propietaris de l’emissora.

2. REQUISITS MÍNIMS

En aquest apartat hem exposat les lleis bàsiques que s’han de seguir per obtenir la llicència. Qüestions tècniques i legals són les que es tracten en aquest apartat, destacant sempre els principals articles de cada llei.

2.1. REQUISITS TÈCNICS

Començarem el treball de recerca parlant sobre qüestions tècniques i les lleis que regulen les emissores de ràdio a nivell tècnic.

Abans, però, definirem les bandes de freqüències dels mitjans de comunicació a Espanya, ja que ens servirà de molt per poder avançar aquest treball.

Ona llarga Ona mitja local Ona curta Telèfons sense fils Televisió Banda I Freqüència modulada Aviació civil Satèl·lits meteorològics Televisió Banda III (actual)

AM AM AM --TV FM ----TV

Entre els 144 KHz i els 353 KHz. Entre els 522 KHz i els 1629 KHz. Entre els 1630 KHz i els 30 MHz Entre els 40 MHz i els 50 MHz. Entre els 54 MHz i els 87,5 MHz. Entre els 87,5 MHz i els 108 MHz. Entre els 108 MHz i els 136,975 MHz. Els 137 MHz. Entre els 174 MHz i els 216 MHz.

Un cop dit això i aclarides les bandes de freqüències de comunicació, hem de dir que la Direcció General de Telecomunicacions només atorga, en principi, freqüències analògiques dins de la banda de la FM als sistemes de radiodifusió.

En conseqüència, les lleis que regulen l’atorgament de llicències de servei públic i l’assignació de freqüències determinant les normes generals per l’assignació, l’aprovació dels projectes tècnics i les inspeccions de les instal·lacions de les emissores per les corporacions locals és el Reial Decret 1273/1992, del 23 d’octubre (BOE 01.12.1992) (vegeu-ne l’annex 1); juntament amb la llei 22/2005, del 29 de desembre de la Comunicació Audiovisual de Catalunya (DOGC 03.01.2006) (vegeune l’annex 2).

Basant-nos en el Reial Decret, concretarem els passos a seguir d’aquest Decret complementant amb els articles referents a l’atorgament de la llicència a través de la llei 22/2005, del 29 de desembre.

Els passos a seguir per aconseguir completament la llicència es divideixen en tres fases: 1. Reserva provisional i l’assignació de la freqüència.

2. Aprovació del projecte tècnic.

3. Inspecció de les instal·lacions.

1. Reserva provisional i l’assignació de la freqüència:

Tots els municipis tenen el dret de tenir una emissora municipal. Per tant, el ciutadà interessat en un mitjà de comunicació local podrà anar a l’Ajuntament i demanar-la.

L’article 51.2 esmenta que la persona sol·licitant, ha d’ésser natural o jurídica privada legalment constituïda, espanyola o d’un altre estat membre de la Unió Europea o estrangera.

Si l’Ajuntament està d’acord amb la proposta del ciutadà en disposar d’un servei de radiodifusió

local,

aquest

haurà

de

presentar

a

la

Direcció

General

de

Telecomunicacions els següents documents: a) Certificat de l’acta del Ple en què s’hagi acordat la sol·licitud. b) Certificat acreditatiu de la població censada. c) Plànol on s’indiqui clarament la ubicació prevista per el centre emissor, amb indicació de les coordenades geogràfiques i la cota. S’ha de tenir present que la zona de servei de l’emissora és el propi municipi. d) Memòria explicativa en què figuri la programació, les previsions de finançament, així com la forma de gestió del servei, que haurà de ser segons el previst a l’article 85.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

Un cop rebuts els documents esmentats en els punts anteriors, la Direcció General de Telecomunicacions farà el trasllat dels documents al Ministeri d’Indústria amb petició de reserva de freqüència. Si els documents són rebuts entre el dia 1 de gener i el 30 de juny, es realitzarà la resolució en el mes d’octubre d’aquell any. En canvi, si són rebuts entre el dia 1 de juliol i el 31 de desembre, la resolució es realitzarà en el mes d’abril de l’any següent, i en ambdós casos es notificarà a l’Ajuntament o al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) el resultat de la resolució, és a dir, s’informarà si s’ha aprovat o s’ha denegat la reserva de freqüència, la potència i els altres paràmetres tècnics als quals haurà d’ajustar-se la instal·lació de l’emissora. Si per impossibilitat

tècnica, conforme el que esmenta l’article 5 del Reial Decret 169/1989, del 10 de febrer (vegeu-ne l’annex 3) no fos possible la reserva de freqüència, s’informarà dels motius de la denegació.

L’article 5 reflecteix quines són les característiques tècniques per les emissores locals, que són els següents criteris:

1.1.

La potència d’emissió es classifica en tres grups en funció de la població censada: 1.1.1. Potències amb 500 W. Aquestes seran concedides per municipis de més de 50.000 habitants.

1.1.2. Potències amb 150 W. Aquestes seran concedides per municipis entre 10.000 i 50.000 habitants.

1.1.3. Potències amb 50 W. Aquestes seran concedides per municipis de menys de 10.000 habitants.

1.2. […] La ubicació de l’emissora haurà de realitzar-se, sempre que es pugui, dins del casc urbà de la població on prestaran el servei, evitant la interferència a altres serveis de radiocomunicacions.

1.3.

La limitació de l’altura de l’antena serà de 37,5 metres.

1.4.

Les freqüències de les emissores municipals estaran compreses entre els 107,0 i els 107,9 MHz, però mai al 108; perquè com hem vist en el quadre anterior, els 108 MHz suposa l’última freqüència de la FM i principi de la freqüència d’aviació civil, per tant, aquesta és una freqüència morta. Si per impossibilitat de l’espectre radioelèctric, l’emissora pogués ocasionar interferències entre els 107,0 i els 107,9 MHz, la Direcció atorgaria una freqüència entre el 87,5 i els 106,9 MHz (freqüències per emissores comercials). […]

En situacions especials, la Direcció General de Telecomunicacions podrà modificar els punts 1.1. i 1.3. (lletres a i d de l’article 5 d’aquest Decret) amb la finalitat de donar millor cobertura a la població del municipi, tal com esmenta l’article 21 de la llei de l’Audiovisual.

Referent al punt 1.4. anterior, com que les emissores municipals estan predisposades a emetre entre els 107,0 i els 107,9 MHz, no sempre serà possible aquesta norma quan hi hagi impossibilitat de l’espectre radioelèctric. Per això, ocasionalment atorgarien altres freqüències. Com podem observar en la gràfica següent, la Direcció General de Telecomunicacions intenta atorgar freqüències entre aquestes bandes reservades per les emissores municipals i podem veure que la gràfica es dispara i que un percentatge molt petit estan fora d’aquestes bandes. Fixem-nos doncs en el gràfic:

Font: Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.

Contràriament, si comparem el que s’ha esmentat anteriorment, podem observar en la gràfica següent que les emissores privades queden prohibides d’emetre entre els 107 i els 107,9 MHz:

Font: Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.

Pel que fa a les emissores públiques, tenen la mateixa prohibició que les privades, per això no adjuntem la gràfica de l’espectre radioelèctric.

2. Aprovació del projecte tècnic:

Tornem a agafar el fil de l’atorgament de la llicència. Si s’ha aprovat la reserva de freqüència, el CAC haurà d’enviar a la Direcció General de Telecomunicacions el projecte tècnic de la instal·lació de l’emissora –tal com diu l’art.18.1-, indicant la ubicació del centre emissor i dels estudis de l’emissora dins del casc urbà de la població a la qual donarà servei, indicant la longitud, latitud i cota del centre emissor i dels estudis. El termini per enviar el projecte tècnic és de quatre mesos des que s’ha aprovat la reserva de la freqüència. Si no es presenta el projecte tècnic, es cancel·larà la reserva provisional de freqüència.

Segons Javier Martínez, enginyer de telecomunicacions del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, normalment qui realitza i signa el projecte tècnic és un enginyer de telecomunicacions a sou.

Quan la Direcció General de Telecomunicacions rebi el projecte tècnic, dictarà resolució en un termini de sis mesos, aprovant o denegant la seva aprovació. La Direcció indicarà, en primer cas, les característiques tècniques a les quals haurà d’ajustar-se la instal·lació. Si, per diversos motius, la resolució no fos favorable, la Direcció ho comunicaria a l’Ajuntament o al CAC, indicant els motius de la denegació.

La Direcció donaria una pròrroga de dos mesos més perquè es presenti un nou projecte tècnic. Si passats dos mesos d’aquesta pròrroga no s’envia el nou projecte, el/la sol·licitant perdria la reserva de freqüència.

Un cop s’hagi aprovat el projecte tècnic, la Direcció ho notificarà a l’Ajuntament o al CAC de l’assignació de freqüència, on ja es podrà realitzar la instal·lació de l’emissora.

La Direcció enviarà la proposta de concessió de servei radiofònic al Ministre d’Obres Públiques i aquest, al Govern perquè ho aprovi.

3. Inspecció de les instal·lacions:

Quan s’hagi realitzat la instal·lació de l’emissora, l’Ajuntament ho haurà de comunicar al CAC. Llavors, la persona qualificada realitzarà la inspecció de les instal·lacions.

Un cop s’ha efectuat la inspecció comprovant en tot moment que les instal·lacions reuneixen les característiques que corresponen al projecte tècnic aprovat, la Direcció autoritzarà el funcionament de l’emissora.

Si en trenta mesos des que es va notificar la reserva de freqüència o en divuit mesos des de la notificació de l’assignació de la freqüència no s’han iniciat les emissions, el Govern cancel·larà la reserva, l’assignació de la freqüència o, en tot cas, la concessió1 un cop obtinguda.

Les concessions atorgades seran inscrites al Registre d’Empreses Radiofòniques i en el de Prestadors de Serveis de Comunicació Audiovisual de la Direcció General de Telecomunicacions del Ministeri d’Obres Públiques i Transports. Es pot iniciar la prestació del servei si en el termini d’un mes, l’autoritat audiovisual no s’hi pronuncia en contra (art.61.2.).

Cada llicència té una durada de deu anys, que pot ser prorrogada per períodes iguals, sol·licitant-lo tres mesos abans de la caducitat de la llicència. Pel que fa a la renovació, s’haurà de presentar per Internet o a la Prefectura Provincial de Telecomunicacions el model de sol·licitud (vegeu-ne l’annex 4). A més a més, la llicència és intransmissible (art.56).

1

Concessió : entregar la llicència. Com que es tracta d’una emissora municipal el propietari en tot cas serà l’Ajuntament, i mai el director de l’emissora o el ciutadà sol·licitant.

2.2. REQUISITS LEGALS

Després d’haver vist els requeriments tècnics per una emissora i un cop obtinguda la llicència gràcies als passos a seguir del Reial Decret, passarem a analitzar les lleis que regulen les emissores de ràdio destacant els articles més importants.

Actualment, la normativa bàsica que regula els mitjans de comunicació és la llei 22/2005 del 29 de desembre de la Comunicació Audiovisual de Catalunya (DOGC 03.01.2006) i que va entrar en vigor fa tres anys. Abans d’aquesta llei, no hi havia cap que regulés les emissores locals, per això, calia uns estatuts que poguessin garantir el funcionament legal de l’emissora. Com a exemple d’estatuts, hem aconseguit els de Ràdio Pista (vegeu-ne l’annex 5). Ara, amb la llei 22/2005, ja no es requereixen uns estatuts. Aquesta llei és regulada pel Consell Audiovisual de Catalunya.

El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), és l’autoritat independent on regula el bon funcionament dels mitjans de comunicació i que s’encarrega de vetllar pels continguts de tots els mitjans audiovisuals que operen a Catalunya. També elabora les sancions pertinents. Per tant, podem dir que el CAC regeix sobre:

-

Ràdios i televisions de la Generalitat.

Televisions privades d’àmbit català.

Televisions d’àmbit local, tant públiques com privades.

Ràdios en FM, tant públiques com privades.

Prestadors de nous serveis de comunicació audiovisual establerts a Catalunya.

La regulació que aplica el CAC és absoluta i les seves funcions són les següents: -

-

Atorgar els títols que habiliten per prestar el servei de comunicació audiovisual i garantir-ne el compliment de la llicència.

Vetllar pel compliment de la normativa reguladora de l’audiovisual, sobretot la llibertat d’expressió, el pluralisme lingüístic i el foment de la cultura i la llengua catalana, el respecte de “l’horari infantil”, el compliment de la legislació sobre publicitat i garantir que els mitjans públics actuïn com a servei públic.

Emetre informes previs anualment sobre l’actuació del CAC i la situació del sistema audiovisual a Catalunya.

Prendre les mesures necessàries pel compliment de la llei, ja sigui reglamentària, sancionadora o inspectora.

Procedirem, doncs, a destacar els principals articles d’aquesta llei:

Art.4.1. Tots els ciutadans tenen dret a rebre informació veraç i a escollir lliurement els serveis audiovisuals que volen rebre sense que els interessos privats i els poders públics puguin substituir llurs obligacions. […]

Art.7. La informació difosa pels prestadors de serveis de comunicació audiovisual ha d’ésser veraç. S’entén per informació veraç la que es fomenta en fets que es poden sotmetre a una comprovació diligent, professional i fidedigna.

Art.12. Qualsevol persona física o jurídica pot adreçar-se al Consell de l’Audiovisual de Catalunya amb relació al compliment dels principis i de les obligacions que estableixen aquesta llei i les normes que la desenvolupen, per a sol·licitar que s’adoptin mesures que estableix la llei.

Art.25. Els prestadors públics de serveis de comunicació audiovisual resten obligats a complir totes les missions de servei públic que determini el contracte programa, d’acord amb el que estableix aquesta llei. En tots els casos, llurs obligacions són: a) Prestar el servei de comunicació audiovisual en les freqüències assignades i amb la potencia autoritzada amb continuïtat i amb la qualitat adequada. […] d) Comparèixer davant el Consell de l’Audiovisual de Catalunya a petició d’aquest. […] f) Tenir a disposició del Consell de l’Audiovisual de Catalunya totes les emissions i les dades relatives a aquestes, i conservar-les enregistrades durant sis mesos perquè el Consell pugui comprovar si compleixen llurs obligacions. g) Facilitar les comprovacions i les inspeccions a qualsevol òrgan qualificat. […]

Art.26.3. Són missions específiques del servei públic de comunicació audiovisual de competència de la Generalitat: […] b) La transmissió d’una informació veraç, objectiva i equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural, i també amb l’equilibri territorial. c) La difusió de l’activitat del Parlament, dels grups parlamentaris, de les organitzacions polítiques socials de Catalunya. […] e) La garantia que les persones amb discapacitat puguin accedir d’una manera efectiva a tots els continguts emesos. f) La promoció, el coneixement i la difusió de la llengua i la cultura catalanes, dins el marc general de la política lingüística i cultural de la Generalitat, i també l’aranès en els termes establerts per la legislació vigent. […] h) La promoció activa de la igualtat entre dones i homes, que inclou la igualtat de tracte i d’oportunitats, el respecte a la diversitat i a la diferència, la integració de la perspectiva de gènere, el foment d’accions positives i l’ús d’un llenguatge no sexista.[…] j) El subministrament de continguts i serveis audiovisuals dirigits als sectors més amplis i diversos de l’audiència, amb una atenció especial als col·lectius més vulnerables, tot promovent el coneixement, la influència i el prestigi del servei públic dins el marc general de l’espai català de comunicació audiovisual. […] l) L’afavoriment de l’accés dels ciutadans de Catalunya a la informació, la difusió, el coneixement i la divulgació màxims dels principals esdeveniments polítics, socials, econòmics, científics i esportius de la societat de Catalunya i les seves arrels històriques, preservant d’una manera especial la memòria històrica i el patrimoni dels seus testimonis, i la promoció de les expressions i manifestacions culturals més diverses, particularment de les vinculades a l’ús dels mitjans audiovisuals. […]

Art.52.1. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha d’avaluar les ofertes presentades d’acord amb els criteris següents: a) El temps d’emissió dedicat a continguts informatius i d’actualitat relacionats amb l’àrea de cobertura de la llicència; el compromís de contribuir al desenvolupament de la indústria audiovisual catalana i especialment de l’àmbit de cobertura de la llicència; l’oferta de programes d’interès social, i el temps d’emissió de programació infantil i de caràcter formatiu. […] b) El grau d’ús del català i el foment i difusió de la cultura catalana, i, si escau, de l’aranès. […]

Art.53.1. La llicència per a prestar serveis de comunicació audiovisual ha de definir: a) Les freqüències atorgades, la potència autoritzada i l’àmbit de cobertura corresponent. b) Les característiques generals del servei i dels continguts, amb referència especial a l’obligació d’emprar la millor tecnologia disponible al mercat. c) El temps mínim d’emissió diària i setmanal. […] l) El desenvolupament de tecnologies adaptades a les persones amb discapacitat. […]

Art.55.4. Són causes de denegació de la renovació de la llicència: a) La modificació de l’objecte de la llicència per nova planificació de l’espectre radioelèctric per part de l’autoritat competent. […] b) El fet d’haver estat sancionat més de dues vegades per dues infraccions greus o una molt greu, d’acord amb el que estableix aquesta llei.

Art.58. Són causes d’extinció de la llicència per a prestar serveis de comunicació audiovisual: a) El termini de vigència de la llicència o, si escau, de les pròrrogues. b) La renúncia del titular. c) L’incompliment reiterat del contingut de la llicència. […] e) La imposició d’una sanció que comporti aquest resultat quan ho estableixi la llei.

Art.65.3. […] Si el Consell de l’Audiovisual de Catalunya ordena la suspensió d’un determinat canal o programa, pot ordenar al distribuïdor de suspendre la transmissió. […]

Art.74. L’accés a la informació continguda en els arxius i registres del Consell de l’Audiovisual de Catalunya és gratuït. Excepcionalment es poden determinar, si escau, els supòsits en què es pot exigir una contraprestació ha d’ésser raonable i se n’ha de fer publicitat.

Art.80. En el marc de l’exercici legítim dels drets fonamentals de llibertat d’expressió i d’informació, la realització d’activitats de comunicació audiovisual se sotmet als límits següents: a) Respectar la dignitat, com a tret essencial de la personalitat humana. b) No incitar a l’odi per motius de raça, sexe, religió o nacionalitat. c) Respectar el dret de tota persona a no ésser discriminada per raó de naixement, raça, sexe, religió, nacionalitat o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. d) Respectar els drets de les persones reconeguts per la Constitució espanyola, d’una manera particular els drets fonamentals a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge. e) No incitar al maltractament i a la crueltat envers els animals, ni a causar danys al medi ambient o als béns històrics, patrimonials i culturals. […] h) Respectar el deure de protecció a la infància i la joventut. i) Respectar els codis deontològics aprovats pels col·legis professionals.

Art.86.1. La llengua normalment emprada pels prestadors de serveis de comunicació audiovisual públics ha d’ésser la catalana, i a la Val d’Aran ha d’ésser l’aranesa.

Excepcionalment, es poden tenir en compte les característiques de l’audiència a la qual s’adreça el mitjà, d’acord amb els criteris que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya estableixi mitjançant instrucció en el marc de les disposicions de la normativa lingüística. […]

Art.97.1. La difusió de publicitat i televenda s’ha de fer en blocs, encara que excepcionalment es poden admetre publicitat i anuncis de televenda aïllats, sempre que es donin condicions d’escassetat d’oferta o demanda pel que fa al temps disponible o sol·licitat per a publicitat o televenda.

Art.97.2. S’entén per publicitat o televenda aïllada les insercions d’una durada inferior a noranta segons. Si, pels motius a què es refereix aquest article, es fa publicitat o televenda aïllades, s’ha d’indicar la durada de la inserció.

Art.99.3. […] Durant cadascuna de les hores naturals en què es divideix el dia, el temps d’emissió dedicat a la publicitat en totes les seves formes no pot esser superior a disset minuts. Durant el mateix període, i respectant el límit anterior, el temps dedicat a anuncis publicitaris i de televenda, exclosa l’autopromoció, no pot ésser superior a dotze minuts.

Art.127.2. […] Correspon a l’òrgan competent dins l’Administració de la Generalitat, d’ofici o instància del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, l’exercici d’activitats d’inspecció dels aspectes tècnics de la prestació de serveis de comunicació audiovisual, en particular, pel que fa a les característiques i l’estat de les instal·lacions i els equips emprats i a les condicions d’uns de l’espectre radioelèctric. Les dades obtingudes com a conseqüència de la realització d’aquestes activitats d’inspecció han d’esser trameses al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, perquè pugui exercir les potestats de sanció establertes per aquest títol, sens perjudici de les potestats sancionadores que corresponen a l’òrgan competent de l’Administració en matèria de comunicacions electròniques.

Art.128.2. […] L’accés a les dependències, les instal·lacions i els dispositius tècnics, i també a les dades, els registres o els documents continguts en suport de caràcter físic o electrònic, si es necessari d’acord amb el que estableix l’apartat 1, l’han de dur a terme funcionaris públics als quals es reconeix la condició d’autoritat.

Art.128.3. Els prestadors de serveis de comunicació audiovisual estan obligats a facilitar, en tot allò que sigui necessari, les actuacions inspectores establertes per aquest precepte. Aquesta obligació afecta les persones físiques que en tinguin la condició, els corresponents representants legals en el cas que es tracti d’una persona jurídica i, si escau, els responsables de la realització de les activitats en el moment de dur-se a terme les dites actuacions.

Art.130.1. Han d’ésser sancionades com a responsables de les infraccions tipificades per aquesta llei les persones físiques o jurídiques, de naturalesa pública o privada, a qui se’n pugui atribuir la comissió, encara que sigui per inobservança.

Art.131.2. […] Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Art.132. Són infraccions molt greus: a) La prestació de serveis de comunicació audiovisual en els termes establerts per aquesta llei sense disposar de la llicència corresponent o sense haver dut a terme la comunicació prèvia perceptiva, segons que correspongui, a l’efecte de la determinació del subjecte responsable de la comissió d’aquesta infracció, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha d’identificar la persona física o jurídica a qui es pugui atorgar la condició de responsable editorial dels continguts que es difonen. […] c) L’incompliment de qualsevol dels deures imposats d’acord amb aquesta llei amb relació a la protecció de la infància i la joventut, tant per part dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual com dels distribuïdors de serveis de comunicació audiovisual, per a la distribució de programes de radio i televisió. d) La difusió de publicitat subliminar i l’incompliment dels límits generals a la realització d’activitats publicitàries establerts per aquesta llei. […]

Art.133. Són infraccions greus: c) […] La no-adopció de les mesures necessàries per a garantir l’accés de les persones amb discapacitat als continguts audiovisuals en els termes establerts pel consell de l’Audiovisual de Catalunya d’acord amb aquesta llei. […] f) L’omissió de qualsevol dels deures en relació amb la presència del català i la cultura catalanes i de l’aranès en la comunicació audiovisual, d’acord amb les disposicions d’aquesta llei. […]

Art.134. Són infraccions lleus: a) La presència de deficiències en matèria de continuïtat i de qualitat tècnica en la prestació de serveis de comunicació audiovisual, en els casos en què aquestes no constitueixin un incompliment clar de les obligacions establertes o imposades en el regim de la llicència o de la comunicació prèvia.

b) L’incompliment del deure de presentació anual de la declaració responsable del compliment de les obligacions derivades de la llei o del règim de llicència o de la comunicació prèvia, o la presentació d’aquesta amb mancances o omissions greus. c) L’omissió del deure de respondre als requeriments d’informació i tramesa de material audiovisual efectuats pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya en exercici de les seves funcions, llevat dels casos en què aquests requeriments s’efectuïn en el marc de l’exercici d’actuacions inspectores.

Art.135. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; les greus, al cap de dos anys i les lleus, al cap d’un any.

Art.136.1. Les infraccions són sancionades de la manera següent: a) Les molt greus, amb una multa des de 90.001 euros fins a 300.000 euros i la suspensió de l’activitat per un termini màxim de tres mesos. En el cas dels prestadors de serveis de televisió, per a complir aquesta suspensió, el prestador ha de difondre una imatge permanent en negre que ocupi el 100% de la pantalla, amb un text en blanc que indiqui que el canal ha estat suspès en la seva activitat, sense emetre cap so. b) Les greus, amb una multa des de 12.001 euros fins a 90.000 euros c) Les lleus, amb una multa de 600 euros fins a 12.00 euros.

Art.136.2. En el supòsit de comissió reiterada en el termini d’un any de dues infraccions molt greus, declarades així per resolucions fermes, o d’una infracció molt greu i dues o més de greus, o de tres o més infraccions greus, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya pot acordar, en el marc del procediment sancionador corresponent, el cessament definitiu de la prestació de serveis audiovisuals per part del responsable. Si el responsable presta els seus serveis, totalment o en part, per mitjà d’una xarxa de comunicacions electròniques per a la distribució de programes de ràdio i televisió, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha de posar en coneixement de l’operador l’ordre de cessament, a fi i efecte d’obtenir-ne la col·laboració en l’execució de la sanció. Això també es aplicable en els supòsits referits per la lletra a de l’apartat 1. […]

Art.137. Per a establir el grau de la sanció s’han de tenir en compte les circumstàncies següents: a) La gravetat de l’incompliment, entesa en termes d’afectació als béns i valors jurídics protegits en l’establiment de la infracció corresponent. […] f) La reincidència, per haver comès més d’una infracció de la mateixa naturalesa en el termini d’un any, sempre que ho hagi declarat una resolució ferma.

Art.138. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; les imposades per infraccions greus, al cap de dos anys, i les imposades per faltes lleus, al cap d’un any.

3. EVOLUCIÓ DE LES EMISSORES MUNICIPALS

En aquest apartat es tractaran qüestions sobre la realitat de les emissores, sobre el nombre total de ràdios, els tipus d’associacions que hi ha i com podríem adherir-nos nosaltres. A més a més, aquest apartat inclou dues entrevistes amb persones vinculades al món de la ràdio i que ens aportaran dades rellevants sobre la visió real de les emissores municipals, una amb Josep Maria Puigdomènech, fundador de Ràdio Pista i una altra amb Vicky Gómez, cap d’acció local de COMRàdio.

3.1. ENTREVISTA A JOSEP MARIA PUIGDOMÈNECH

La següent entrevista es va realitzar el dia 16 de desembre amb en Josep Maria Puigdomènech, fundador de Ràdio Pista. Ell ens ajudarà a esbrinar la realitat de les emissores municipals. Procedirem amb l’entrevista transcrita íntegrament.

J: Bona tarda Josep Maria.

JM: Molt bona tarda.

J: Avui som dia 16 de desembre del 2008. Procedirem a l’entrevista amb Josep Maria Puigdomènech, fundador de Ràdio Pista. Les qüestions de l’entrevista són sobre l’evolució de Ràdio Pista en la història. Començarem amb la primera pregunta; on va sorgir la idea o la iniciativa de muntar una emissora municipal aquí a Hostalets?

JM: Aquí els Hostalets, hem de dir que anteriorment a l’emissora municipal havien hagut dues d’emissores. Una va ser després de la Guerra Civil, amb en Francisco Señé. Va muntar una emissora d’ona mitja com a radioaficionat i la va muntar al Barnic. I aquesta emissora arribava molt lluny. No va durar molt, perquè es clar, això no era legal ni res. Desprès hi va haver una altra que era portada pel capellà, mossèn Jaume Tamal. Aquesta era parroquial, i emetia a dies puntuals quan era una cosa important i feia unes emissions de tant en tant. Vol dir que aquest poble, tenim tradició amb això de la ràdio. Desprès, la ràdio actual, la ràdio municipal, va sortir a conseqüència que jo anava a fer programa a ràdio Vic –m’agradava el tema de fer ràdio-, estàvem amb el mític senyor Bellafont –potser molta gent el coneixerà-. I llavors va començar a sorgir les primeres municipals; a Cardedeu, a Taradell ja se’n parlava, i llavors jo vaig pensar: “Carai, perquè no podem fer al meu poble això?”. I a partir d’aquí, doncs em vaig començar a bellugar, vaig anar a veure a l’alcalde –era en Pere Fabré-. I sí, al cap d’uns dies em va arribar una revista de la Diputació, que feia un resum d’aquest boom de les emissores municipals que havien sorgit. La principal era Cardedeu, hi havia bastants que ja funcionaven; d’això estic parlant de vint-i-cinc anys enrere. Llavors, aquella revista em va acabar d’animar perquè veies fotos d’emissores municipals, gent que començava a funcionar, i això ho hem de tirar endavant. A partir d’aquí em vaig posar en contacte amb gent que pensava que els hi podria interessar;

ara mateix me’n recordo de Josep Carbonell, de Joan Muntal, els primers potser van ser aquests, no sé si hi havia algun altre... I ho vam començar a treballar. A partir d’aquí vam buscar un pressupost que en total no arribava a les tres-centes mil pessetes entre l’emissor, una taula de mescles i dos o tres micròfons; no hi havia gran cosa. Però resulta que el vam donar a l’Ajuntament, l’Ajuntament ens va buscar un local que va ser a la Pista, l’antiga Pista; aquell edifici quadrat que hi havia un cinema a baix, un bar al mig i a dalt les habitacions que hi vivia la gent. Doncs ens van donar dues habitacions per fer-hi l’emissora. I a partir d’aquí vam anar muntant i vam anar fent, amb una il·lusió que va espantar. Però d’aquestes tres-centes mil pessetes es va acabar a realitzant-se en set-centes mil. Però la qüestió es que aquell estiu (no me’n recordo quin any era això, fa vint-i-cinc anys)... A l’estiu vam fer emissions de prova, amb una il·lusió bestial; vam buscar més gent i es va fer una junta directiva, es van fer uns estatuts provisionals, que encara ara hi són. I sí, es va fer el primer programa a la inauguració el dia 8 de desembre d’aquell any. I un èxit, i la gent escoltant, trucant... Jo pel meu cantó, vam organitzar amb Carles Capdevila, un programa que es deia el ‘Guirigall’, el fèiem el diumenge al matí. I hi havia força programes i la junta va ser bastant àmplia. El primer director va ser en Josep Capdevila; que no va durar molt, aproximadament un any. Desprès el vaig substituir jo. A partir d’aquí, van haver uns anys que el vaig fer funcionar jo. Llavors va haver una petita època amb en Josep Espejo, que va durar molt poquet. Desprès vaig tornar-ho a agafar, desprès en unes eleccions ho va agafar en Vicenç Bigas, que ho va portar molts anys. Fins que hi va haver un problema polític i el van expulsar. I llavors el vaig tornar a agafar que ja feia uns anys que ho havia deixat.

J: Com vostè ha dit, va anar a parlar amb l’alcalde a suggerir aquest projecte, com s’ho va agafar?

JM: Pere Fabré, com tot alcalde, tenia ganes de fer coses que agradessin al poble, i realment això va il·lusionar molt al poble. El que passa es que va ser un boom al principi, l’Ajuntament ens va deixar fer i desprès l’Ajuntament no s’ha preocupat gaire de l’emissora. Però al principi sí que va ser una cosa que escoltava molta gent i que hi va haver una il·lusió molt gran.

J: Per part dels oients, va ser bona aquesta inauguració?

JM: Sí, al principi segur que sí. I va durar potser uns anys que va haver molta audiència. Va ser una iniciativa que va agradar molt al poble i que tothom estava molt pendent del que es feia a la ràdio, inclús com anècdotes, per exemple, puc explicar-te que es feia un programa esportiu. Aquell programa esportiu era gent que era força crítics i resulta que un any, me’n recordo que van anar a jugar l’atlètic Balenyà a Borgonyà i, tot i que va guanyar el Balenyà, l’equip anava malament, que aquest equip estava tocat i que hi hauria problemes. I el pròxim diumenge no volien deixar entrar Ràdio Pista allà perquè havien dit això. Però es que resulta que van endevinar al cent per cent, perquè a partir de llavors, va caure en picat l’atlètic Balenyà en resultats.

J: Llavors, l’evolució al llarg dels anys, de la ràdio, va ser constant, va ser bona, negativa, què en pensa?

JM: Va ser aquest boom tan gran al principi i llavors ha anat decreixent. I llavors hi ha hagut pauses perquè també hem de dir que l’emissora va començar a la Pista, l’antic edifici de la Pista, per això es diu Ràdio Pista. Però llavors, quan es va enderrocar la Pista, va haver de canviar de local. Llavors, vam estar potser un any sense emetre perquè va haver de venir a aquests estudis que estem actualment i no es van arreglar... També suposo que estaven una mica baix d’ànims, ja no hi havia tanta gent... I la cosa costava més de rotllar com totes les entitats.

J: Personalment, vostè creu que va ser rigorosa la feina que van fer la directiva al llarg dels anys i l’Ajuntament, o no? Es va fer amb bones intencions però no es va dur a terme tot això?

JM: El tema que potser no es va portar amb tot rigor va ser el tema legal. Perquè és clar, el tema legal no era qüestió de la gent que portava la ràdio, era més qüestió oficial. Els diferents Ajuntaments que hi ha hagut mai s’han interessat gaire a la ràdio.

J: Tinc entès que durant uns anys, l’audiència va baixar moderadament i ha costat molt tornar-la engegar. Quin creu que van ser els motius d’aquesta davallada d’audiència?

JM: Clar, és molt. El temps és un factor que a mesura que passa, la gent es va desanimant, hi ha algun problema pel mig; això està clar. El que passa és que potser també es va agafar una visió que semblava que una temporada la ràdio fos professional o semi professional. I llavors es va anar deixant molt de banda tota la gent que volia col·laborar i es va arribar a un punt molt baix, arribant només a tenir un parell de programes o tres. Desprès de tornar-ho a engegar ha costat perquè estava baix perquè sembla que hi havia unes altres idees que eren difícils de portar-les a terme, però que semblava que s’havia de mig professionalitzar, però és clar, aquest tema és molt complicat perquè portar una emissora amb la gent cobrant i en tant poc terreny que podem cobrir és difícil.

J: Segons la seva experiència, quina és la seva opinió sobre les emissores municipals?

JM: Jo ho veig perfecte perquè l’emissora municipal, les revistes a nivell local, això és important tant per la gent que ho rep, que pot tenir una informació molt propera. El que passa és que si es dóna una informació des d’aquí, la rep una persona que l’està veient com tu gairebé; de proximitat. Llavors has de ser molt rigorós i dir-ho molt bé. Si et donen una notícia d’en Bush per exemple, encara que t’equivoquis una mica, no hi ha ningú que estigués allà, però aquí la gent ho sap i llavors sembla que no però s’han de dir les coses ben dites. S’han de contestar molt bé i s’han d’explicar molt bé i llavors si es fa bé la gent també s’interessa. Però, a més a més, hi ha una segona part en una emissora municipal; hi ha una revista i amb el que sigui de temes periodístics. Hi ha gent que pot aprendre i aquí a Ràdio Pista hi ha vàries persones que són periodistes i que funcionen i que van començar aquí; inclús d’altres que han arribat a altres camps.

Degut a la ràdio s’ha professionalitzat en coses que van començar a la ràdio. Vull dir, que és una bona aula d’aprenentatge.

J: Actualment, si alguna persona estigués interessat a muntar una emissora municipal, que li recomanaria a aquesta persona?

JM: És que hi ha coses que anys enrere es podien fer i ara és molt més complicat; perquè les normatives... Abans hi havia coses que podies fer: “Va, som-hi!”, i amb una mica d’empenta i ganes ho feies. Ara ja es necessita ja un recolzament legal, una sèrie de coses que fan que una cosa que encara que sigui popular i tingui una sèrie de gent i ganes és pot fer. Ara han canviat molt els temps d’anys enrere a ara.

J: Però personalment, a una persona que per exemple, jo vull muntar-la sense importar els temes legals, quin consell li donaria?

JM: Primer estudiar a veure a qui es vol dirigir i a quina audiència pot tenir, veure quins programes es poden fer i intentar oferir el que reclama aquella audiència, que els

programes tinguin una certa qualitat i no caure com veiem a la televisió ara en molts programes.

J: I una pregunta referent al futur, quina creu que serà l’evolució de les emissores municipals?

JM: Jo crec que les emissores municipals, per un cantó, ja hem parlat; és difícil fer-les funcionar i com aficionats i cada vegada està mal vist fer les coses per afició. Perquè quan dius: “Jo vaig a fer un programa a Ràdio Pista” i et diuen: “I què et donen?”. I com abans era una cosa reconeguda quan feies una cosa de voluntarisme, ara la gent sembla que se’n riu. I clar, l’han tirat molt per terra el tema de voluntarisme i aquestes coses. Per altra banda són les lleis que també han abusat molt i fan que coses populars i coses que podria fer la gent, doncs no es poden fer. I a més a més, penso que també per altra banda també està fet amb una mica de punyeteria això. Perquè els politics no els hi agrada les coses populars i llavors les emissores municipals doncs sovint són emissores que els hi són incòmodes. Llavors, no els interessa massa per aquestes coses; potser perquè s’han abocat poc ells també. Si els polítics s’aboquessin més i la cuidessin més i mimessin més l’emissora municipal també els cuidaria més bé. Això de vegades és una contraprestació una amb l’altra. Però les emissores municipals, degut al moviment que hi ha, segur que s’hauran de tornar a oficialitzar i llavors segurament s’hauran de semi professionalitzar o fer alguna altra cosa perquè aquest voluntarisme que hi ha, que és l’essència de les emissores municipals, per totes bandes sembla que s’estigui acabant. No sé si haurà una altra època i tornarà a funcionar tot això.

J: I de la ràdio en digital, què en pensa?

JM: No sé com anirà això, jo la veritat és que no ho sé, si serà més positiu... Potser serà aquí on toparem les emissores municipals. Pot ser que aquest pas no el podrem fer al passar en digital, i llavors serà on caurem les municipals i poder s’acabaran.

J: Bé, aquestes eres les preguntes. Moltes gràcies, Josep Maria.

JM: Molt bé, si hi ha alguna cosa més m’ho dius, cap problema.

3.2. RELACIÓ D’EMISSORES MUNICIPALS ACTUALS A CATALUNYA

En aquest apartat farem una anàlisi de les emissores municipals actuals a Catalunya, examinant el seu funcionament i veure què podríem aplicar nosaltres gràcies a aquest anàlisi per tenir ajut i suport a l’emissora municipal que volem muntar.

Ens hem fixat que hi ha un nombre important d’emissores municipals que estan consorciades amb COMRàdio. Altres connecten amb els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i d’altres no depenen de cap emissora pública.

Per una banda, podem dir que actualment existeixen 330 emissores legalitzades de freqüència modulada arreu de Catalunya (vegeu-ne l’annex 6).

Si parlem de xifres significatives, podem dir que 229 emissores són municipals; 8 són públiques i 93 són privades, fent un total de 101 emissores públiques i privades.

Per altra banda, si especifiquem més encara, d’aquestes 229 emissores municipals, 120 estan consorciades amb COMRàdio i 109 no tenen cap tracte amb la COM. De totes maneres, ens adonem que d’aquestes 109, hi ha algunes que connecten amb Catalunya Ràdio, i hi ha altres que no.

Per tant podem classificar les emissores municipals en tres categories: -

Connecten amb els butlletins informatius de Catalunya Ràdio (85).

Consorciades amb COMRàdio (120).

Federades (186).

Per tant, aprofundirem aquest tema:

COMRàdio

COMRàdio es va construir l’any 1995 gràcies a la Diputació de Barcelona, convençuda que els mitjans de comunicació locals són una peça fonamental per desenvolupar una programació de proximitat a l’oient, ja que són els millors coneixedors de la realitat del territori on actuen.

En aquest context, COMRàdio és una emissora que dóna servei a 120 emissores municipals i que cada vegada s’estan adherint més ràdios locals, com per exemple Ràdio Cervelló que seran futurs membres.

Amb això podem dir que la COM ofereix una programació de qualitat a les 120 emissores perquè aquestes puguin complementar les seves graelles gràcies a les connexions via satèl·lit de la COM.

Paral·lelament, l’any 1995, a part de néixer COMRàdio, també va aparèixer el Consorci de Comunicació Local (CCL), amb l’ajuda de La Diputació, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Associació d’Emissores Municipals de Catalunya (EMUC), van ser els fundadors d’aquest consorci, facilitant així l’adhesió de les ràdios locals.

Un cop assabentats d’això, ens plantegem dues preguntes:

•

Quins serveis dóna la COM a les emissores municipals consorciades?

COMRàdio el que pretén es que les emissores municipals no siguin únicament receptors de notícies sinó que a més a més tinguin la iniciativa de crear els seus informatius propis pel foment de la comunicació local; d’aquesta manera s’aconsegueix una comunicació de proximitat tant per l’emissora consorciada com per COMRàdio.

Els eixos definitoris bàsics de la programació diària de la COM es sintetitzen en: proximitat, pluralitat, participació.

Podem dir que qualsevol emissora municipal consorciada amb la COM tindrà a la seva disposició:

a) b) c) d)

Assessoria jurídica per facilitar el funcionament de l’emissora municipal.

Assessoria tècnica i publicitària.

Formació de professionals.

Col·laboració per enviar les cròniques a COMRàdio sobre els fets que succeeixin al municipi.

•

Com puc adherir-me a aquest Consorci?

És un procés molt senzill. Si a qualsevol emissora l’interessa formar part d’aquesta associació, el que ha de fer és posar-se en contacte amb el CCL demanant aquesta incorporació. Llavors, la incorporació al consorci es realitza aprovant-lo per ple de l’Ajuntament de l’emissora municipal interessada. Un cop això, el CCL aprova inicialment la incorporació temporal de 30 dies. Si no es presenta cap suggeriment o al·legació, es realitzarà l’admissió de manera definitiva.

Per pertànyer al CCL no cal pagar una quota anual.

Federació de ràdios

També hi ha un altre consorci com el CCL però que no fan ràdio. En aquesta associació hi ha 186 emissores municipals, per tant, 43 de les 229 emissores municipals, no estan federades; que són les següents:

Antena de Cassà

Caldetes Ràdio

COM Ràdio Cardona

El Papiol

Emissora Municipal

Emissora Municipal

E.M. de la Pobla de Segur La Veu de la Conca

La Veu de Navàs Mataró Ràdio Ràdio 010 Ràdio Artés Ràdio Collbató Ràdio L’Altell Ràdio Ona Ràdio Sant Quirze Ràdio Torredembarra

de Berga La Veu Ràdio Montbuí Ràdio Ràdio Albesa Ràdio Berga Ràdio Floix Ràdio Litoral Ràdio Pinós Ràdio Sant Vicenç de Montalt Ràdio Torregrossa

de Puigcerdà Llagostera Ràdio Montcada Ràdio Ràdio Alcoletge Ràdio Berga - Ona Centre Ràdio FM Ràdio Mar d’Amunt Ràdio Pista Ràdio Santa Coloma

Matadepera Ràdio Punt 6 Camp Ràdio ALP Ràdio Cambrils Ràdio l’Alt Empordà Ràdio Nou Barris Ràdio Ponent Ràdio SCV

Ràdio Vilablareix

També es basa amb la política de COMRàdio. Intenta promoure la informació de proximitat i representar totes les emissores locals de Catalunya.

Aquí també tornem a qüestionar-nos dues preguntes: •

Quins serveis dóna la Federació de ràdios locals a les emissores municipals consorciades?

a) Assessoria jurídica per facilitar el funcionament de l’emissora municipal. b) Assessoria tècnica i descomptes de material. c) Formació de professionals (tècnics de so, tècnics de manteniment, vocalització i digitalització). d) Accés gratuït al servei de missatges curts SMS. e) Programació de suport (connexions amb Catalunya Ràdio, Catalunya Cultura i programes cedits per emissores locals federades). f) Servei d’emetre a través d’Internet. g) Ajuda a agilitar els tràmits per a la legalització definitiva de les emissores. h) Borsa d’atur. i) Gestió de publicitat de circuit no local i institucional. j) Estudis d’audiència real.

El punt ‘e’ ja ens justifica el perquè hi ha ràdios locals que connecten amb Catalunya Ràdio, perquè aquestes emissores estan federades. No és obligatori emetre els butlletins de Catalunya Ràdio, aquí es simplement per necessitat de l’emissora municipal que no gaudeix d’uns informatius propis, professionals i amb rigor.

Cal recalcar que hi ha ràdios locals que estan Consorciades amb la COM i a la vegada són federades. Però també cal recalcar que segons la Secretaria de Direcció de Catalunya Ràdio, aquesta no permet una associació com el CCL, simplement autoritza aquestes connexions (que són per aire).

•

Com puc federar-me?

L’emissora municipal interessada en federar-se només ha de posar-se en contacte al telèfon 934.881.008 o accedir a la pàgina web www.radiolocal.cat i demanar més informació.

Un cop això, s’enviarà a l’emissora les sol·licituds corresponents via correu electrònic (vegeu-ne l’annex 7) per realitzar el tràmits. Com que la llicència d’una emissora municipal és de l’Ajuntament és aquest l’encarregat d’omplir la sol·licitud i no el director de l’emissora.

Per gaudir dels serveis de la Federació, cal pagar anualment 180,00€ (inclòs IVA).

3.3. ENTREVISTA A VICKY GÓMEZ

Procedirem, doncs, a l’entrevista realitzada el 8 de setembre de 2008 amb Vicky Gómez, cap d’acció local de COMRàdio; persona encarregada que controla i gestiona l’associació de les emissores municipals al CCL i que ens aclarirà més d’algun dubte sobre les emissores consorciades.

J: Bona tarda Vicky.

V: Hola bona tarda.

J: Començarem l’entrevista amb la cap d’acció local Vicky Gómez. El motiu de l’entrevista és senzillament que m’he fixat que moltes emissores municipals (en total, 120) estan associades amb COMRàdio, llavors la pregunta seria: per què aquesta associació?

V: Fa molts anys ja, més de pràcticament trenta, un element de llibertat d’expressió i que va ser fonamental per configurar els primers ajuntaments democràtics van ser les emissores municipals que s’anaven muntant a molts municipis de Catalunya; aquestes emissores eren una manera incipient i nova, d’utilitzar l’expressió en els pobles que en aquell moment no havien tingut canals ni possibilitats. Llavors es va encendre per tot Catalunya ja ràpidament hi havia emissores en molts municipis... Aquest tipus de naixement fa que comencin a passar els anys i que la precarietat inicial amb la que es muntaven –que era amb molt bona intenció- però amb molt pocs recursos en la majoria dels casos, no es millori perquè escolta molt... (li sona el mòbil). Deia que van començar a passar els anys, les emissores continuaven funcionant, però el que requereix una emissora és un projecte, la professionalització, la constància, el marcar uns objectius i possibilitar des dels responsables que l’han muntat –en aquests casos són els ajuntaments- que el funcionament sigui factible pel tema del finançament i es va veure que necessitaven molt suport les emissores. Llavors l’EMUC (associació d’Emissores Municipals de Catalunya) lluitava per aconseguir subvencions, suports de tot tipus... I en un moment donat, es va veure que la xarxa d’emissores locals constituïa un poder respecte de la informació de ràdio i de la informació de ràdio en el territori que no tenia ningú, i es va començar a pensar perquè no s’aglutinaven les emissores a més amb l’EMUC, amb un organisme que podia ser aquest consorci (com després va ser) que els hi donés força perquè darrere hi havia administracions com la Diputació de Barcelona que apostaven molt per prestar suport a les emissores locals. I així va néixer el Consorci de Comunicació Local i la COM, que és la realització de 24 hores de producte, o sigui, de programes fets pels municipis.

J: I llavors en aquell moment per fer aquesta associació amb l’EMUC, com es va fer?

V: No, hi havia la voluntat de les emissores constituïdes en el EMUC, hi havia la voluntat política en administracions supramunicipals com es la Diputació de Barcelona i, sobretot, la petició unànime de les emissores que necessitaven suport. Llavors, es van ajuntar aquestes voluntats, la Diputació, l’àrea metropolitana i l’Ajuntament de Barcelona van donar fons perquè fos possible i es va posar en marxa el projecte COMRàdio.

J: Actualment, si jo vull formar part d’aquest consorci, com ho podria fer?

V: Molt fàcil. Per muntar una emissora hi ha una llei que diu que tots els municipis poden tenir la seva emissora, per tant és demanar-la segons com està estipulat a la llei. Un cop la tens muntada, hi ha un consorci que m’interessa perquè presta una sèrie de serveis i de recursos que m’interessen. Llavors, entres en contacte amb el Consorci de Comunicació Local (que som nosaltres) i la incorporació al Consorci es fa via acord de ple. És a dir, l’Ajuntament que ha demanat incorporar-se ha de fer un ple, aprovant aquesta adhesió al consorci. I nomena a un representant; per tant, cada vegada que a l’any es passa reunió de pressupostos, reunió de balanç, objectius... Els representants dels Ajuntaments que estan en el consorci, es reuneixen i aproven la gestió.

J: Llavors el representant, aquesta persona que podria ser, el regidor?

V: És normalment l’alcalde però delega amb un regidor de comunicació, o d’informació...

J: Si jo m’associo, quins avantatges puc tenir?

V: En el cas dels Ajuntaments que estan en el Consorci, els avantatges són de diferents tipologies. Hi ha avantatges d’assessoria tècnica, per muntar; hi ha avantatges d’assessoria jurídica, sobre qüestions de tot tipus que es poden presentar de recursos de temes de personal, de temes del que es pot presentar a la dinàmica diària de les emissores i hi ha el servei de projectar la realitat dels municipis via COMRàdio, és a dir, com que les emissores ens fan com una mena de corresponsalia passant-nos cròniques del que passa en els seus municipis, resulta que estàs introduint en els teus informatius realitats que normalment no apareixen als mitjans generals, i per tant, nosaltres diem que és molt municipalista la nostra vocació perquè és on troben els municipis un vehicle d’expressió molt propi.

J: És a dir, aquestes cròniques són com una mena d’ajuda per vosaltres en els vostres informatius.

V: Més que ajuda és que nosaltres ens podem assabentar del que passa a Blanes o a Camprodon o a Falset... Per la premsa local i comarcal, per les agències de totes les fonts d’informació que tenen normalment els mitjans, però nosaltres ens interessa tenir una emissora allà, associada al Consorci que està tocant notícies i tocant la realitat tot el dia sigui aquesta veu que sap el que passa com ningú, la que ens faci a nosaltres la informació. Llavors, si passa a tot arreu tots els dies, els nostres informatius, és a dir, els nostres butlletins, seran molt diferents de la resta, perquè tenim aquesta riquesa que no la té ningú.

J: Però llavors hi ha emissores, en aquest cas municipals, que no tenen informatius propis...

V: Això és un problema. Que una emissora municipal no tingui informatius hauria de ser imperdonable. Perquè jo sé la realitat dels municipis que no tenen recursos, que són col·laboradors... Però la llei de l’Audiovisual que aviat farà tres anys que està divulgada, parla de la ràdio local com un servei públic, amb uns objectius, i un d’aquests objectius és la informació municipal. I si l’emissora no fa informació municipal, està restant o no està donant un element dels més importants per la vida ciutadana que és conèixer què passa en la seva proximitat, en el seu entorn. I per tant,

tothom que sigui responsable polític d’emissores, hauria de pensar què és el que està oferint i perquè la vol l’emissora local.

J: Ja passant a l’altra pregunta que era els avantatges, els inconvenients?

Perquè l’inconvenient per vosaltres és no tenir informatius, per la municipal podria ser un avantatge...

V: Vosaltres, normalment el que es pretén es que l’emissora tingui una programació pròpia en funció de les seves necessitats. No és el mateix un poble de tres mil habitants que un de noranta mil ni que un de vint-i-cinc mil. Cadascú ha de definir quines són les seves necessitats però sempre responent a la informació, a que ha d’aglutinar totes les capacitats que tingui el municipi; esportives, culturals... Ha de permetre la participació de tothom, ha de ser un punt de trobada de tot el que es dóna al municipi; però això es pot fer en dues hores, o en cinc o en tota la programació. Qui arribi a dues hores és perquè les seves necessitats estan cobertes en dues hores, és una tontada que desprès facin música tot el dia o facin repetició d’aquelles dues hores o faci virgeries mil com es fa ara. O sigui, tenint un suport fet i creat per complementar aquestes hores que no s’han fet de producció pròpia. Perquè abans es connectava -en l’inici que us he parlat abans de l’EMUC-, es connectava per aire amb Catalunya Ràdio o amb Ràdio 4 o amb qui sigui... Allò no era una programació feta per les emissores ni pensant en els municipis. Allò era la seva programació que des de les emissores agafaven aquell programa per necessitat, però no era responent a cap projecte ni a cap idea d’aquest tipus.

J: Llavors, l’emissora municipal Consorciada està obligada a retransmetre els vostres informatius?

V: Obligats no. Ara, no té cap sentit pertànyer a un Consorci en el que estàs generant informació, estàs passant cròniques... Que tu tampoc escoltaràs perquè no connectes els butlletins ni els informatius i que no escoltaran tampoc els oients que no connectin; per tant, queda com coix. Aquest projecte està pensat perquè les emissores s’impliquin a fons i entre tots articulem un producte molt especial per cada municipi però un paraigües per tots, és a dir, quan algú vulgui escoltar què passa als municipis de Catalunya pensarà: “Doncs posaré la COM perquè és a on s’escolta als municipis de Catalunya”. I si això els municipis no juguen, poc podran escoltar el que passa als municipis de Catalunya. Llavors és un cercle tancat que es va omplint i que cada vegada, per sort, tenim més participació de les emissores i tenim més compromís en aquest sentit. Però que costa molt perquè tenen aquestes realitats tan difícils moltes d’elles.

J: Ja per finalitzar, hi ha alguna emissora com la COM que tingui també aquesta associació, per exemple, Catalunya Ràdio?

V: Si hi ha algun altre organisme que també tingui una emissora central com a nucli d’activitats d’emissores locals? No. Hi ha la Federació d’emissores locals i un altre consorci però no fan ràdio. No hi ha cap xarxa d’emissores que des de uns estudis com COMRàdio facin una programació i que totes elles entren o surtin... No. El que hi ha són petites agrupacions d’emissores, per exemple en el Baix Llobregat fan un informatiu conjunt de comarca... Fan primer el local, desprès un de comarca i desprès el nostre. O sigui, ho fan perfecte. És la informació: proximitat, entorn i universal.

Desprès hi ha altres llocs que sumen recursos i que des d’uns estudis doncs els altres Ajuntaments els hi passen la informació i cobreixen en la zona una mica més gran.

Però tot això són sortides de les emissores per cobrir una mica més, o per tenir una mica més de suport econòmic, perquè a vegades l’Ajuntament sol no pot, però sí que tres poden fer que hi hagi un professional com a mínim.

J: Doncs aquestes eren les preguntes que volia formular. Gràcies Vicky.

V: Molt bé. No sé si us ha sigut aclaridor però aquest és el tema. Gràcies a vosaltres.

4. SONDEIG DE POBLACIÓ

Aquest apartat és el decisiu per saber l’opinió de la gent i els seus hàbits d’escoltar la ràdio per demostrar si és factible o no muntar una emissora municipal. Nosaltres, abans de sortir al carrer i passar enquestes, les hem passades a una sèrie de persones per saber si calia alguna modificació del model inicial d’enquesta d’elaboració pròpia (vegeu-ne l’annex 8). Han sortit dubtes com: “En el cas que normalment no escolto la ràdio?” o “Ho escolto tot el dia” o si calia la pregunta “Li interessaria que hi hagués un mitjà […] del poble?”. En qualsevol cas, totes aquestes preguntes han estat contestades. Com podreu comprovar, demanem la data de naixement. Com que la programació d’una emissora municipal ha d’ésser generalista, hem enquestat a gent de totes les edats i hem dividit aquestes edats en quatre grups: Fins a 17 anys (1), entre 18 i 35 anys (2), entre 36 i 60 anys (3) i més de 60 anys (4).

L’altre pregunta destacable és quin tipus d’emissores escolta normalment; si municipals, públiques o privades (cada cas amb exemples que puguin ajudar a l’enquestat a triar l’opció correcte). Conseqüentment, una de les altres destacables és el temps que la gent dedica a escoltar-la. Vam veure que hi havia gent que escoltava la ràdio tot el dia, per tant vàrem modificar l’opció d’“entre 3-4 hores” a “entre 3-5 hores” i així, l’opció d’”entre 4 hores o més”, va passar a “entre 5 hores o més”. Pel que fa a la resta del model d’enquesta, no va requerir cap modificació més.

Així, un cop s’ha rebut les opinions d’aquestes persones per saber si calia introduir/modificar/eliminar alguna opció més, l’enquesta va passar a ser definitiva i vam sortir al carrer a enquestar a la gent. Per tal que les dades fossin més significatives, el nostre objectiu era fer 200 enquestes en lloc de 100. Per tant, la gent total enquestada varen ser 203 persones residents a Centelles (vegeu-ne l’annex 9).

Procedirem, doncs, a analitzar els resultats. De tota la gent enquestada, 104 foren homes i 99 foren dones.

De tots aquests, 13 enquestats escolten emissores municipals, 124 privades i 66 públiques.

Si concretem mĂŠs, 6 dones escolten municipals i tambĂŠ 7 homes. En canvi, 59 homes i 65 dones escolten privades i 28 dones i 38 homes escolten emissores pĂşbliques. Per tant, podem veure que hi ha un gran nombre de gent que escolta, principalment, emissores privades.

Si especifiquem més encara, cap jove menor de 18 anys escolta emissores municipals; en canvi, 5 persones entre 18-35 anys sí que ho fan (4 homes i 1 dona).

Del grup d’edat (3), només 2 dones l’escolten i del grup (4) només 6 també sintonitzen emissores municipals (3 dones i 3 homes).

Contràriament, 49 del grup (1) escolten privades (29 dones i 20 homes). Pel que fa al grup (2), 37 enquestats escolten privades (19 dones i 18 homes). En el grup (3), el número va baixant fins a 25 (13 dones i 12 homes). I pel que fa al grup (4), segueix baixant més encara, on són només 13 persones (4 dones i 9 homes).

Per altre cantó, els números giren, passant de 49 joves del grup (1) que escolten privades a 8 que escolten públiques (2 dones i 6 homes). En el grup (2) la situació és semblant on només 10 persones escolten emissores públiques (5 dones i 5 homes).

Pel que fa als grups (3) i (4) la situació canvia; on 18 persones del grup (3) escolten públiques (8 dones i 10 homes). I el grup (4) el resultat és el següent: 30 persones d’aquest grup escolten emissores públiques (13 dones i 17 homes).

Passant ja a una altra pregunta clau és si la gent està interessada en escoltar el que succeeix al seu municipi. Curiosament 172 persones estan interessades en tenir informació, en canvi 31 persones no ho estan.

És curiós que molta tota la gent escolti emissores públiques/privades i, en canvi, volen saber que passa al seu municipi. El grup (1), només són 8 persones que no estan interessades en informatius locals, en canvi 49 sí. El grup (2), són 11 persones que no estan interessades però 41 sí. El grup (3) succeeix el mateix que els altres grups; 39 sí que hi estan interessats però en canvi 6 no. I finalment, l’últim grup (4) pensa el mateix que la resta; 6 persones no estan interessades però 43 sí que ho estan.

Arribat a aquest punt, volem esbrinar quant temps dedica la gent a escoltar la ràdio.

Aquí ja no especificarem els grups d’edat, perquè és una dada molt variable. Per tant, procedirem a analitzar els resultats.

Significativament, 77 persones són les que dediquen menys d’una hora a escoltar la ràdio, tant homes com dones. Pel que fa a la següent opció, els resultats no varien gaire, aquí són 76 persones que l’escolten entre 1-3 hores. Destaquem que el temps va baixant i ara només 30 persones escolten la ràdio entre 3-5 hores. Pel que fa al grup més minoritari, només 20 persones dediquen a escoltar la ràdio més de 5 hores.

Finalment, acabarem l’anàlisi esbrinant quina és la franja horària que la gent dedica a escoltar la ràdio. Tampoc especificarem per grups d’edat, ja que és una variable molt gran. Per tant, hem obtingut que 29 persones escolten la ràdio de 6.00h a 10.00h. Els enquestats que escolten la ràdio de 10.00h a 15.00h són 23 persones. Pel que fa entre les 15.00h i les 18.00h també són 23 persones. Entre les 18.00h i les 22.00h, 32 enquestats escolten la ràdio en aquesta franja horària. En aquest cas, el grup més minoritari són les persones que escolten la ràdio entre les 22.00h i les 6.00h, amb només 16 persones. Finalment, el grup més destacable és aquest, on 80 persones escolta la ràdio quan pot. Per tant, observem el següent gràfic.

5. RÀDIO DIGITAL

Després dels apartats anteriors, ja podem decidir si finalment muntem una emissora municipal o no amb les dades estudiades. Però abans de tot, encara ens queda aquest últim apartat de futur, la ràdio digital. Tots coneixem la televisió digital terrestre i la renovació que això comporta de l’analògic al digital, però no tenim informació sobre aquest tema en la vida quotidiana, per tant, hem cregut convenient examinar aquest tema. Abans d’entrar en matèria, primerament definirem què és la ràdio digital.

La ràdio digital és el resultat de l’aplicació de la tecnologia digital al senyal radiofònic transmesa per les ones hertzianes amb un comportament del sistema binari; és a dir, o hi ha senyal, o no hi ha.

Ho veurem més clar en el següent apartat: 5.1. ASPECTES TÈCNICS •

Què ofereix la ràdio en digital?

Pels oients -

Proporciona gran qualitat d’àudio, equivalent a un CD. Ofereix una recepció del senyal pràcticament invulnerable a les interferències, cosa que pateixen les senyals analògiques.

Més informació a enviar (textos, multimèdia, informació addicional...) ja que els receptors tenen una pantalla de cristall líquid on apareix la informació textual en el receptor de l’oient.

Per les emissores

-

-

Quan una emissora té una cobertura en un territori gran ha d’instal·lar repetidors però amb diferents freqüències. L’avantatge d’això és que l’oient no ha de sintonitzar de nou l’emissora quan aquesta es perd pels límits de cobertura comarcal/provincial.

Amb 9 dB ja és un nivell de senyal suficient per oferir una gran qualitat. En canvi, en FM es necessita uns 50 dB. Simplifica l’espectre radioelèctric arribant a llocs de difícil accés. Això permet un nombre d’emissores radiofòniques més gran.

Més serveis per enviar: o o o o •

Informació sobre el programa.

Informació independent/complementària.

Imatges, mapes...

Altres serveis relacionats amb multimèdia.

Quins sistemes existeixen actualment?

Actualment tres: IBOC (In-band On-Channel), DAB (Digital Audio Broadcasting), DRM (Digital Radio Mondiale).

-

IBOC (In-band On-Channel)

La principal característica del IBOC es que és un sistema híbrid. És a dir, pot emetre tant en analògic com en digital a la vegada.

Per exemple, la banda de la FM és a partir de 87,5 MHz fins a 108 MHz (recordem que mai sense emetre als extrems). Aquest sistema aconsegueix que el senyal tingui una part analògica i una altra part digitalitzada a la vegada. Per això, no caldrà emetre a una altra freqüència més elevada (com és el cas de la DAB) ja que manté la freqüència de l’emissora dins de la banda de la FM. Com a conseqüència, no caldrà uns receptors específics per rebre el senyal de l’IBOC ja que aquest sistema només millora la qualitat.

Aquest sistema funciona en les bandes de la AM (inferiors a 30 MHz) i FM; presentant una bona relació qualitat - eficiència.

Però l’IBOC presenta un inconvenient. Aquest sistema només s’utilitza als EUA perquè l’ample de banda és de 16 KHz mentre que a Europa és de 8 KHz. És per aquest motiu que l’IBOC funciona tant en analògic com en digital, per l’amplada de banda a enviar.

-

DAB (Digital Audio Broadcasting)

La DAB és el millor sistema i el que s’està implantant a Europa per emetre en digital a emissores amb modulació de freqüència, a més que és la que presenta més qualitat d’àudio que la resta.

D’una manera molt resumida, la DAB el que fa és comprimir l’àudio, amb el mateix sistema que un MP3; eliminant així els sons no audibles per l’oïda humana (-20 Hz i +20 KHz). Un cop això, es modula el senyal, de manera que la recepció sigui positiva i no tingui cap mena d’interferències. Destaca sobretot per la possibilitat d’enviar senyal addicional per l’oient, capaç de visualitzar-la per el pantalla de cristall líquid del seu receptor.

També cal destacar que emetre en DAB només és possible única i exclusivament en digital, no com el sistema IBOC. Per conseqüència, al ser compresa el senyal a transmetre en l’espai, on només cabia una única freqüència, ara es pot oferir un total de sis freqüències. Per això, no és correcte parlar de freqüències; aquí s’utilitzen blocs, permetent l’emissió de varis programes alhora (les sis freqüències). Aquí a Espanya li corresponen els canals 8 fins al 11 de la VHF, com podem comprovar a l’annex 10 i a la següent gràfica.

Font: Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.

-

DRM (Digital Radio Mondiale)

És el sistema que té menys informació tècnica. Només funciona en les bandes de la AM. Les seves freqüències no es veuen alterades, és a dir, les emissores que emeten en la banda de la AM (inferiors a 30 MHz) seguiran emeten en aquesta banda de freqüència; només es millorarà la qualitat de l’àudio.

Aquest sistema aconsegueix un senyal digital molt nítid en comparació amb l’analògic.

No té interferències, ni soroll ni esvaniment i, a més a més, els transmissors poden ser de potència més baixa que els transmissors analògics actuals.

5.2. ASPECTES LEGALS

Partim de la següent idea: existeixen actualment tres sistemes d’emissió d’àudio en digital, dos dels quals no es poden dur a terme en una emissora municipal convencional de freqüència modulada perquè l’IBOC només es pot emetre als EUA i, la DRM només es pot emetre en les bandes de la AM. Llavors, arribem a la conclusió que tenim que descartar dos dels tres sistemes existents, on només es pot dur a terme la ràdio digital en l’últim sistema de radiodifusió; la DAB.

Com a lleis que tracta l’emissió sonora digital terrestre tenim el Reial Decret 1287/1999, de 23 de juliol (vegeu-ne l’annex 11) i l’Ordre de 15 d’octubre de 2001 (vegeu-ne l’annex 12). Si ens fixem en l’annex d’aquest Reial Decret, observem que les freqüències establertes pel sistema DAB són entre els 195 MHz i els 233 MHz.

Amb això podem comprovar que, les emissores de ràdio digitals envaeixen la banda de freqüència de la televisió (quadre de l’apartat ‘aspectes tècnics’) i, per tant, les úniques emissores que poden emetre en digital són les que posseeixen un bloc de freqüències en televisió. Mentre que per al canvi d’analògic a digital de les cadenes de televisió, es mantenen en la seva banda de freqüències.

En canvi, segons Javier Martínez i Javier Riesgo, enginyers de telecomunicacions del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, actualment cap emissora municipal està autoritzada a emetre en digital. L’Administració de la Direcció General de Telecomunicacions només atorga freqüències analògiques.

Llavors, quan parlem de l’apagada analògica, només ens basem en la televisió (apagada definitiva el 3 d’abril del 2010). Pel que fa a les emissores de ràdio, encara no s’ha establert una data límit per passar-se d’analògic a digital fins que hi hagi un sistema definitiu semblant a l’IBOC on permeti mantenir les freqüències de les emissores de ràdio (DRM+2, sistema en proves).

2 DRM+ : és la digitalització de les freqüències més altes dels 30 MHz, en canvi, el DRM és la digitalització per sota dels 30 MHz.

6. CONCLUSIONS

L’objectiu inicial d’aquest treball és voler muntar una emissora municipal a Centelles i estudiar les repercussions que comporta. Hem vist que els requisits mínims, tant tècnics com legals, tenen una rellevància més important que no pas fa vint-i-cinc anys endarrere. Això no ha de suposar una impossibilitat per muntar-la, el tema legal l’ha de dur a terme l’Ajuntament i no pas el director, però penso que és important haver fet esment de la normativa bàsica perquè com bé ha dit Josep Maria Puigdomènech, pràcticament tots els Ajuntaments que han passat per Ràdio Pista no s’han preocupat gaire per aquest tema. Per tant, és primordial que algú ajudi a legalitzar l’emissora. Per altra banda, conèixer les lleis ens pot ajudar també a identificar quina emissora és legal i quina no i què hauríem de fer al respecte com a propis ciutadans.

D’altra banda, hem vist que predominen les emissores municipals quantitativament, però no d’audiència. No és un problema muntar-ne una altra, ja que degut a les limitacions de cobertura –teòricament cobrir el propi municipi- poden assignar una freqüència fàcilment. Tot i que hi ha un gran nombre d’emissores municipals arreu de Catalunya aquestes no estan reconegudes actualment, les enquestes ho reflecteixen.

Tot i que és curiós veure que pràcticament tots els enquestats de totes les edats estan interessats en saber què succeeix al seu municipi quan aquests escolten bàsicament emissores públiques o privades. Per tant, per aconseguir audiència i mantenir-la s’ha d’oferir una programació generalista per tots els públics i oferir en tot moment informació sobre el municipi en gran part de la seva programació, bàsicament com diu la llei de l’Audiovisual. Amb això podem comptar amb ajuts com el Consorci de Comunicació Local de COMRàdio i/o també la Federació de Ràdios Locals.

Com a últim tret característic d’aquest treball, s’ha destacat la ràdio digital. No pensava en cap moment que no es podia emetre en digital per qüestions tècniques. Tenia entès que la Direcció General de Telecomunicacions no ha portat a terme aquesta funció pel possible tancament de moltes emissores de ràdio, però un cop esmentada la ràdio digital s’ha pogut comprovar que no és per això. Per tant, encara hi ha llarga vida per l’emissió analògica per una emissora municipal, fins que no s’inventi un altre sistema d’emissió digitalitzada definitiva.

Pel que fa a l’experiència obtinguda en aquest treball, puc dir que no només ha set un simple recull d’informació, sinó que a més a més, ha sigut molt útil per acabar de descobrir tot referent a les ràdios municipals i aprofundir certs temes, com per exemple, les lleis. Hi ha hagut certes dificultats per aconseguir certs documents; per exemple les normatives, que no hauria set possible sense el Director General de Comunicació i Serveis de Difusió Audiovisuals, Adolf Casado. També les dificultats per contactar amb certes persones per qüestions d’horaris com per exemple la Secretaria de Direcció de Catalunya Ràdio i alguns directors de totes les emissores locals no consorciades amb la COM. Però la dificultat d’aquest treball ha set les enquestes.

Cal recalcar també que inicialment el contingut d’aquest treball era més ampli que aquest, perquè a més es volia fer un seguiment històric de dues emissores municipals, una era Ràdio Pista i una altra era Ràdio Taradell i veure quines repercussions han tingut aquestes emissores. S’ha volgut fer una recerca anant a l’hemeroteca del diari “El 9 Nou”, però només oferien l’accés a l’hemeroteca impresa i no la digitalitzada, per la qual cosa la recerca de notícies publicades en aquest diari era molt costós i requeria un temps que no disposàvem.

Finalment dir que espero que aquest treball us hagi agradat tant com a mi a l’hora de fer-lo i que també hagi servit per ampliar coneixements sobre el tema de les emissores municipals.

7. AGRAÏMENTS

Aquest treball de recerca no hauria set possible gràcies a l’ajuda desinteressada de tota la gent que ha aportat informació. Per això vull fer un esment per dedicar aquest apartat a totes aquelles persones.

Vull agrair, primer de tot, a Adolf Casado, Director General de Comunicació i Serveis de Difusió Audiovisuals per proporcionar la documentació necessària sol·licitada de les lleis que regulen les emissores municipals, i també a la Generalitat de Catalunya per la rapidesa de la petició.

També vull agrair a Xevi Casacuberta per l’ajuda desinteressada de l’elaboració del model d’enquesta. Igualment a la Neus Hidalgo per aportar idees i suggeriments per modelar el treball de recerca.

Cal anomenar també a Vicky Gómez, cap d’acció local de COMRàdio, per donar la possibilitat d’oferir una entrevista en persona, de notificar immediatament la impossibilitat de realitzar l’entrevista per motius personals i aplaçant-la i, també, per ensenyar els estudis centrals de COMRàdio. Per altra banda, l’atenció i l’ajuda de Catalunya Ràdio no ha set gaire positiva.

Seguidament, vull agrair també a dos enginyers de telecomunicacions del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç; concretament a Javier Riesgo i a Javier Fernández Martínez per respondre totes aquelles qüestions referents a la ràdio digital i dels requeriments tècnics que han anat sorgint a mesura que s’avançava el treball.

Cal recalcar, també, la poca ajuda que ha ofert (tot i les bones intencions) el diari comarcal “El 9 Nou”, i també d’Agustí Danés i Joan Serra per no facilitar l’accés a l’hemeroteca digitalitzada, comportant així la supressió d’alguns temes que es volien tractar al principi d’aquest treball de recerca i que no s’ha pogut dur a terme.

Finalment, vull donar un fort agraïment molt especial a Joan Iglesias i a Josep Maria Puigdomènech, de Ràdio Pista, per donar-me ajut i suport per acabar de concloure aquest treball.

8. BIBLIOGRAFIA Boletín Oficial del Estado: www.boe.es - BOE consultats: • 01.12.1992 Consell de l’Audiovisual de Catalunya: www.cac.cat Consorci de Comunicació Local: www.comemissores.com - Mapa de les més de 100 emissores que estan consorciades.

Federació de ràdios locals: www.radiolocal.cat Generalitat de Catalunya: www.gencat.cat - Emissores de Catalunya: Adolf Casado.

- DOGC consultats: • 03.01.2006 Ministerio de Indústria, Turismo y Comercio: www.mityc.es - Gràfiques del Ministeri: • Secció de Telecomunicaciones Espectro Radioeléctrico Radio y Televisión Radiodifusión sonora en frecuencia modulada.

• Secció de Telecomunicaciones Espectro Radioeléctrico Radio y Televisión Radiodifusión sonora Digital Redes de radio digital territorial de [Comunidad Autónoma].

- Recerca de lleis: • Reial Decret 169/1989, del 10 de febrer.

• Reial Decret 1287/1999, del 23 de juliol.

• Ordre de 15 d’octubre de 2001.

- Solicitud de renovación red radio eléctrica: Secció de Telecomunicaciones Espectro Radioeléctrico Renovaciones de redes radioeléctricas Wikipedia: es.wikipedia.org • Quadre de freqüències: vàries pàgines • Radio digital: http://es.wikipedia.org/wiki/Radio_digital • IBOC: http://es.wikipedia.org/wiki/IBOC • DAB: http://es.wikipedia.org/wiki/DAB • DRM: http://es.wikipedia.org/wiki/Digital_Radio_Mondiale

9. ANNEXOS

Annex 1: Reial Decret 1273/1992, de 23 d’octubre...........................................

pàg. 40

Annex 2: Llei 22/2005, de 29 de desembre.......................................................

pàg. 43

Annex 3: Reial Decret 169/1989, de 10 de febrer.............................................. pàg. 66 Annex 4: Document sol·licitud de renovació de xarxa radioelèctrica................

pàg. 73

Annex 5: Estatuts de Ràdio Pista......................................................................

pàg. 74

Annex 6: Emissores de Catalunya.....................................................................

pàg. 80

Annex 7: Sol·licituds de la Federació de Ràdios Local......................................

pàg. 88

Annex 8: Model d’enquesta inicial.....................................................................

pàg. 90

Annex 9: Enquestes...........................................................................................

pàg. 93

Annex 10: Blocs de freqüències de les xarxes de ràdio digital a Catalunya.....

pàg. 195

Annex 11: Reial Decret 1287/1999, de 23 de juliol............................................

pàg. 196

Annex 12: Ordre de 15 d’octubre del 2001........................................................

pàg. 202