La festa de Nadal i
els Pessebres Ignasi Carbonell
Nadal 2002 1
Diorama: l’Adoració dels Reis Mags (1955) Obra: Josep M. Meneses - Figures: Martí Castells Martí
Portada: Diorama: l’Adoració dels Pastors (1956) Obra: Josep Civit - Figures: Martí Castells Martí
© Ignasi Carbonell i Gomis, desembre de 2002 Fotografies: col·leció de l'Associació de Pessebristes de Barcelona Diposit Legal: B-50.660-2002
EXEMPLAR: 2
La festa de Nadal i els Pessebres. El fet de celebrar la festa de Nadal amb un pessebre és una tradició universal segons la regió. Les famílies cristianes solen muntar una reproducció artística de la Natividat del Nen Jesús, segons els seus sentiments i costums. El pessebre popular Aquesta expressió té dues interpretacions o lectures: com a exposició de figures en un àmbit rural en miniatura o com a figures regionals, també anomenades SANTONS. És veritablement important, que si es parla d’un pessebre, sempre es pensi que és una representació de la vida de l’Infant Nen Jesús i el més probable és que sigui una escena de la Natividat o de l’Adoració dels Pastors amb les set figures típiques de l’arc mediterrani (dit arc està format per les regions marítimes des de Sicília passant per Nàpols, Gènova, Provença, Llenguadoc, Rosselló, Catalunya, Múrcia i les Illes Balears). Les set figures són les següents: l’Ángel anunciador, la Verge, el Nen Jesús, Sant Josep, el pastor que adora, el bou i l’ase. En el cas que s’escenifiqui l’Adoració dels Reis Mags ha d’haver-hi a més les seves figures. En aquest conjunt bàsic se li poden afegir totes les restants figures que es desitgi, com ara les figures de pessebre amb pastors i pastores amb els seus animals i els Reis amb el seu seguici i la caravana de camells. En el cas dels SANTONS s’afegiran les clàssiques figures gremials de la regió o del poble. En tota Espanya es munta l’anomenat pessebre popular i es desconeix on i qui l’inicià. Bé, Don Angelo Stefanucci va usar un llenguatge acceptat per la majoria dels pessebristes o afeccionats, per a definir-ne l’origen. És un fet que els orígens del pessebre i tota la seva història pre-franciscana són foscs. Els investigadors que han decidit afrontar el seu estudi històric van ensopegar sempre amb dificultats insuperables i han acabat per 3
donar a cadascun una interpretació personal, que intenten després donar suport sobre bases científiques, que com a cristià no sempre es poden acceptar. Joan Amades en el seu llibre “El pessebre” en referir-se a l’origen del pessebre i a la procedència de les seves primeres figures, diu: “Per dogma de fe, devem admetre que els pessebres són d’origen italià”. Segons el pessebrista i historiador italià Mariani, el pessebre prové de les capelles o fornícules del pati de les cases romanes on exposaven, es veneraven, es resava i es recordava els seus avantpassats mitjançant els lares (déus de la casa). No sabem on va començar a fer-se tal acoblament entre figures i paisatge, però en alguna de les regions d’Europa es van crear les primeres escenes de la Natividat amb figures estàtiques soltes, que van ser anomenades amb l’apel·latiu genèric de pessebres. Nosaltres de moment solament sabem que el primer pessebre popular documentat va fer-se en una església dels pares Jesuïtes de Praga (Txèquia) l’any 1562, i el primer pessebre popular familiar documentat data de l’any 1567 (Itàlia). Les característiques predominants d’aquests pessebres són vigents avui com a pessebre popular. A Espanya, i especialment a Catalunya, és el que es construeix actualment, en grandària més reduïda en la majoria de les nostres esglésies i residències familiars. El primer pessebre napolità a Espanya, segons sembla, va ser el que va portar amb el parament de casa a Madrid don Carlos III de Sicília l’any 1759, i el de més renom el qual va encarregar l’any 1770, de dotze metres de llargària per deu metres d’ample i per quatre metres d’altura, al dominic fra Gregorio María Rocco de Nàpols (Itàlia). Avui, amb uns habitatges familiars tan minsos, cal reduir el pessebre popular abans monumental i així se’ns va gravar en la memòria per recordar i mostrar als nostres néts i besnéts en documentació de dibuixos i en fotografies aquests fets històrics. 4
Dibuix: d’un pessebre popular. Publicat en el diari català “La Llumanera de Nova York” EE.UU. nº3, del gener de 1875.
Els diorames de pessebre Des dels inicis del segle XX existeix un nou sistema, és tant o més artístic i de major treball, l’anomenat diorama de pessebre o diorama nadalenc. Ja s’ha estès per tota la geografia espanyola i també italiana, és conegut a l’estranger com a diorama de l’Escola de Barcelona i especialment en les tècniques de presentació en els museus d’història. És una forma tridimensional de representar qualsevol escena, ja sigui de la infància de Jesús o un costum de la festa de Nadal regional. Per això es construeix una caixa tancada i il·luminada, que té una finestra per la qual es pot veure una escena en un ambient o paisatge amb figures que donen una visió tridimensional gairebé real en miniatura. El mètode de construir les muntanyes és fa en guix. Fou una troballa del comerciant Antoni Moliné en 1912, fa ja noranta anys. Ell va voler millorar les muntanyes de l’horitzó dels seus pessebres populars i va provar la construcció de muntanyes en guix pintat la qual cosa li donà un excel·lent resultat. 5
Tant en els pessebres populars com en els diorames de pessebre, el pessebrista sol escollir els paisatges i els interiors que més li atreuen que solen ser indrets de la seva regió. És molt freqüent que es facin còpies en miniatura d’algun claustre d’un monestir, un racó de poble, una església, o els patis i les sales d’un castell, les piràmides o restes arqueològiques d’Egipte, etc. Algunes vegades se sol inventar dit ambient. Els diorames de pessebre són escenes de la infància de Jesús del Nou Testament Antoni Moliné preescollit en diferents diorames, com: - L'Anunciació de Maria. - El Somni de Josep. - La visitació de Maria a la seva cosina Elisabet. - De camí a Betlem. - Buscant Posada. - El Naixement. - L’Anunciació dels Pastors. - L’Adoració dels Pastors. - L’Epifania, etc.
Diorama: l’Adoració dels Pastors (1990) Obra: Josep Civit - Figures: Martí Castells Martí
6
El diorama costumista i nadalenc és el que reflecteix una escena típica local de la festivitat del Nadal; és a dir, el pessebrista escull un tema que li recordi una escena d’un costum de la seva localitat o regió. És evident que hi ha costums generals o similars entre localitats, que solen ser records d’alguna escena del Nadal de la seva joventut. Dintre dels diorames de costums nadalencs sempre hi sol haver un pessebre popular o diorama en superminiatura. A Catalunya, les famílies, pares, fills i néts (avui podríem afegir besnéts) se solen reunir tots en la casa paterna per al dinar del dia de Nadal i a l’endemà, dia de Sant Esteve, es reuneixen en la casa paterna de l’esposa. A continuació es descriuen alguns d’aquests diorames costumistes. - Per Nadal cada ovella al seu corral. - Aquesta escena se sol presentar en el pati d’una masia on els pares, al costat de l’hereu, reben els fills i germans que vénen de diversos pobles. Cada germà realitza diferents oficis: un és metge, l’altre capellà, l’altre jutge, una germana monja, .... I cada germà arriba a la casa paterna amb diferents carrosses segons la categoria del seu ofici.
Diorama: Per Nadal cada ovella al seu corral (1989) Obra: Ramon Folch - Figures: Martí Castells Martí
7
- El “tió” en una masia. - Dintre de la festa de Nadal hi ha aquest joc típic i nadalenc en una de les estances de la masia. És un joc per distreure els néts i besnéts de la casa, així les mares lliurement poden preparar el banquet de Nadal per a la família. L’avi juga en la sala amb tots els néts i besnéts presents aquest dia, és abans del banquet nadalenc. El tronc està una mica calcinat pel foc, l’anomenat “tió”. És un tronc gros o grossíssim que es veu en el centre de la estança. Ell ha esta nodrit pels nens de la casa, durant diversos dies amb fruites i verdures fins al dia de Nadal. L’avi canviava cada nit el tió per un altre de més gros, i el dia de Nadal, mentre els nens ballen al voltant el tió , l’avi els dóna graciosament els seus fruits de torrons, dolços, pastes i regals. El tió pot rebre algun cop de garrot del nen que no rep els dolços desitjats per ell. Alguns regals són per a acompanyar el banquet nadalenc. Aparentment aquests objectes els dóna el tió. Hem vist altres diorames del “tió” del pessebrista Joan M. Rius i Caulus de Barcelona, i les figures són elaborades pel mestre artesà
Diorama: El "tió" en una masia (1995) Obra: Lluís Gubert - Figures: Lluís Carratalà
8
Lluis Carratalà i Vila (1895-1991), també amb figures de la mestra escultora Montserrat Ribes de Castellar de la Vallès (Barcelona) i un altre del mestre figurista Martí Castells Martí i del pessebrista Lluís Gubert de Palafrugell (Girona), i les figures són elaborades per l’escultora Esther Font d’Olot (Girona). - La classe de catequesi de l’avi i l’àvia. - En aquest diorama se sol veure l’avi assegut prop d’un pessebre popular i els nens muntant el pessebre segons les instruccions de l’avi. L’àvia entreté els entremaliats, són els nens de la família. Ella els explica la història del Nen Jesús, mentre les joves, filles i nores, preparen el solemne banquet nadalenc. El diorama va ser realitzat per la pessebrista María Teresa Clanxet de Barcelona i les figures són del mestre Lluís Carratalà i la seva filla Montserrat Carratalà.
Diorama: La classe de catequesi de l'avi i l'àvia (1999) Obra: Maria Teresa Clanxet - Figures: Lluís i Montserrat Carratalà
- L’exposició de pessebres d’una associació. - És una ambientació bastant actual, ja que representa l’interior d’una sala d’exposicions de pessebres d’alguna associació, en la qual s’exhibeixen diversos diorames i en el centre un pessebre popular. Es poden apreciar els següents diorames: l’Adoració dels Mags, Fugida a Egipte, Nativitat, l’Anunciació als Pastors i l’Adoració dels Pastors. Tots són diorames de la grandària de 10 x 20 cm i es construeixen amb grans dificultats, cada minidiorama té el seu propi punt de fuga des d’un 9
sol punt de mira. En aquest conjunt es van utilitzar més de vuitanta figuretes de grandària diminuta (des de 1 a 4 cm); la majoria d’elles procedeixen del desaparegut taller de Manuel Ortigues de Múrcia. Pel que fa a les figures principals, són d’Olot (Girona). Són obra de l’escultora Esther Font; el diorama va ser construït pel pessebrista Lluís Gubert de Palafrugell (Girona).
Diorama: L'exposició de pessebres d'una associació (1997) Obra: Lluís Gubert - Figures: Esther Font i Manuel Ortigas
- El nen munta el pessebre popular a la fàbrica on treballa el seu pare. - En aquest cas es tracta d’una indústria de taps de suro. Encara que algunes de les propietats del suro es coneixen des de l’antiguitat, no és fins finals del segle XVIII quan comença a desenvolupar-se aquesta indústria. La seva finalitat principal és la de produir taps de suro. El naixement d’aquests artesants tapers va produir un model específic de desenvolupament industrial que ha deixat una important petjada en les comarques gironines i especialment a l’Empordà. Si es mira el diorama, el primer que s’observa és un treballador llegint el diari quan els altres compleixen amb la seva tasca. La nau industrial és una reproducció en miniatura d’una fàbrica de les indústries del suro de Palafrugell. Cada treballador fa un dels 10
processos emprats en l’elaboració de taps de suro, se’ls anomena tapers, mentre que un company llegeix el diari. Mirant cap a l’esquerra del diorama, s’hi veu un nen admirant o muntant un pessebre popular per a la fàbrica. És una escena gairebé verídica de fa cinquanta anys. El lector del diari és un dels artesans, a qui aquell dia li vat tocar de fer la lectura. Era un personatge molt freqüent en aquest estil de taller artesanal d’època. Així recordo aquesta mateixa escena, amb un obrador de modistetes a les quals cada dia una modista diferent llegia el diari mentre les altres treballaven. Només recordo que, en aquest temps, sí que havia silenci al taller. Bé, en algun moment es revoltaven per replicar alguna notícia confusa. El diorama és obra del pessebrista Lluís Gubert de Palafrugell, i les figures són elaborades expressament per a aquest diorama pel pessebrista Pere Freixes i Cabanes de Vic (Barcelona-Espanya). Les figures van ser creades a partir de diferents fotografies de l’època.
Diorama: El pessebre popular en la fàbrica de tapers (1997) Obra: Lluís Gubert - Figures: Pere Freixes i Cabanes
- La benedicció d’un pessebre. - És l’escena que té el costum de celebrarse en les associacions de pessebristes (per descomptat) per a l’inauguració 11
de la seva exposició i, ¡com no!, a les parròquies. Aquest diorama costumista representa la inauguració del pessebre popular dintre del claustre. És una reproducció del monestir de Vallbona de les Monges (Lleida). El autor és el pessebrista Agustí Termens i les figures especials són del mestre Martí Castells Martí. També és un dels diorames que s’ha fet amb més freqüència, pels pessebristes.
Diorama: La benedicció d'un pessebre (2000) Obra: Agustí Termens - Figures: Martí Castells Martí
- La festa de Nadal que l’any 1223 Sant Francesc va celebrar a Greccio. - Sant Francesc d’Assís va voler celebrar la Natividat de Jesús amb la Missa del Gall tot fent una escenificació molt nova i original. Va sol·licitar el permís del pontífex Honori III (1216-1227) per a aquesta celebració, el papa va accedir gustosamente segons l’exposició que li va fer. Es va celebrar en una de les coves de les muntanyes de Greccio, propietat del castellà Juan Vellita i de la seva esposa Alticama. Es va muntar l’altar damunt del pessebre ple de farratge i flanquejat per un bou i un ase vius. Es repicà alegrement la campana de l’espadanya d’una ermita propera a la cova per anunciar la Missa del Gall. Van venir veïns i pastors amb gran nombre de torxes , guiant així els seus ramats fins la cova. Va ser una veritable festa nocturna. ¡Espectacle deliciós i absolutament original que només la rica imaginació de Francesc podia haver concebut! No va ser una funció de moixiganga, sinó només una escenificació. El diorama i les figures estan elaborades pel pessebrista Enric Benavent de Vilanova i la Geltrú (Barcelona). 12
Diorama: L'any 1223 Sant Francesc celebrà el Nadal a Greccio Obra: Enric Benavent - Figures: Enric Benavent
- La capelleta del pessebre a la plaça del poble. - És molt tradicional, en alguns pobles d’alta muntanya, com als Pirineus, el fet de muntar per Nadal un pessebre prop de la font de l’aigua o abeurador per a les vaques o prop de l’església parroquial. És una capelleta de fusta o una gran cova de suro amb les figures del pessebre. Aquesta capelleta recorda les que es troben en els camins alpins d’Àustria, Suïssa, Alemanya o Itàlia. És obra del pessebrista Joan M. Rius de Barcelona i les figures són del mestre figurista Martí Castells Martí.
Diorama: La capella del pessebre a la plaça del poble Obra: Joan M. Rius - Figures: Martí Castells Martí
13
Diorama: La Capella del Pessebre a la Plaça Major Obra: Josep M. Rius - Figures: Martí Castells Martí
- La festa de Reis al poble. - A Espanya la festa de Reis és la gran festa dels regals a les famílies i especialment per als nens. El dia 5 de gener, vigília de la festa de reis, en la nostra regió, cada poble organitza la seva cavalcada o altres activitats en les quals els nens poden participar. Sol ser una representació d’aquest dia. Es pot veure la plaça d’un poble de nit i en el centre està concentrada la cavalcada dels Reis Mags amb els cavalls i camells carregats a vessar de regals infantils (nines, trens, tambors, cases de nines, trompetes, cuinetes, etc.). En les balconades hi ha alguna sabata o mitjó i algun patge està pujant les escales carregat de joguines per a deixar-les en la balconada i algun Rei, enfilat a la teulada, tira joguines per la xemeneia. Aquestes escenes estan decorades fantasiosamente segons l’artista pessebrista. Tots aquests diorames, quadres o escenes necessiten les seves pròpies figures, que solen ser úniques, de gran valor artístic. Existeix un veritable joc complet de figures “ninots” del mestre Lluís Carratalà. 14
- La Fira de Santa Llúcia a la plaça de la Catedral de Barcelona. - És on se celebra encara avui el mercat de figures de pessebres més conegut en el món pessebrístic. El mercat, com ho descriu el baró de Maldà en el seu dietari, és la fira que ja se celebrava a la fi del segle XVIII. És probable que la seva existència es remunti a tres-cents anys endarrere. En el diorama es representa un mercat amb els tenderols plens de figures de pessebres, i aquests tenderets són amb figures de gran miniatura. Al fons es veu la façana de la Catedral. Ara tambe hi ha fira a la façana de la Sagrada Família. És obra del pessebrista Vicenç Ferragut i les figures són del mestre escultor Manuel Muns i Ferreres.
Diorama: 2a Fira de Santa Llúcia en la plaça de la Sagrada Família de Barcelona Obra: Vicenç Ferragut - Figuries: Manuel Muns
- L’àpat de Nadal. - Reflecteix una escena típica local de la festivitat de Nadal. Se sol reunir tota la família -pares, fills, néts i besnéts- a la casa paterna per al dinar del dia de Nadal i l’endemà, dia de Sant Esteve, es reuneixen a la casa paterna de l’esposa. Es pot observar que és una família benestant que es reuneix per celebrar l’àpat de Nadal. Es pot també veure que, a la sala, hi ha un Pessebre Popular. El diorama és obra del pessebrista Joan M. Rius i Caulus de Barcelona, i les figures són elaborades per a aquest diorama pel mestre artesà Lluís Carratalà i Vila. 15
Diorama: L'àpat de Nadal (1997) Obra: Joan M. Rius - Figures: Lluís Carratalà
Bibliografia AMADES, JOAN - EL PESSEBRE, tradició popular y art pessebrista - Edi. Aedos 1959 BARRUTI, MILA - VINYOLES, LAURA - Les figures del pessebre popular - Imprès a OBOL-Barcelona 1980. CABALLÈ y CLOS, TOMÀS - El Belen Catalan espejo del Belen Mundial - Edit. FREIXINET - Barcelona 1951. GARRUT, JOSEP M. - Viatge a l’entorn del meu Pessebre - Edi. Ariel S.L. 1957. MARZAL ORTIZ, MIQUEL - Els Diorames de Nadal y la Passió a Sitges. - Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans nº 95 - Sitges novembre 2000. MICHEL, VINCENT - Krippana La MAIGE DE LA CRECHE - Krippana 2000. STEFANUCCI, ANGELO - Conferencia dada en español por el ilustre pesebrista italiano, don Angelo Stefanucci, con motivo del Congreso Universal Pesebrista de Barcelona, en la Sala Municipal del Archivo Histórico de la Ciudad, el día 31 de mayo de 1952.Boletín de la Associasió de Pessebristes de Barcelona números 5, 6 y 7. (1954/1955). Enciclopedia El Belén - Edi. 2000. 16