03a Mags CAT 2006 by ignasi carbonell

La festa de Nadal ii

els Pessebres Ignasi Carbonell

Els Reis Mags Estudi dels seus orĂgens a travĂŠs de dades fefaents

Nadal 20061

Diorama del «Descans de la caravana de Reis». Figures del mestre Martí Castells Martí

Portada: Fragment d’un diorama de l’«Epifania». Figures del mestre Martí Castells Martí. Col·lecció particular © Ignasi Carbonell i Gomis, setembre de 2006 Fotografies, dibuixos i col·leccions Ignasi Carbonell Diposit legal: B-52.321-2006

EXEMPLAR:

Pròleg Aquí tenim un text singular, d’abast nacional i de molt més enllà, d’interès general però específic d’aquest particular món que és el món nadalenc i dels que gaudeixen d’aquest Nadal que coneixem com a Sarcòfag romà de marbre (312 - 320) procedent de Layos pessebristes, constructors de (Toledo). Es conserva en el Museu Frederic Marès de fantasies amb abasts de Barcelona somiadors, amb base cristiana, és cert, i amb raons mil·lenàries que ens van arribar a nosaltres, última generació creadora, encara que sigui per a una situació mitjana, entre passat i futur. És curiós que un autor, Ignasi Carbonell, gosi ficar-se en aquest món de difícil visió, obscur, inconcret i compromès, en el qual l’historiador es troba ficat en zones temporals de difícil veracitat encara que el tema sigui temptador per la seva poesia que va arribar de ple als nostres dies i que malgrat els seus opositors, no ens atrevim a anomenar-los enemics, continua amb la devoció de tot un poble. L’empresa en què s’interessa Carbonell, expresident de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, associació fundada l’any 1862 que és la més antiga del món -en podríem comptar alguns milers distribuïdes en els cinc continents-, és sens dubte atrevida i audaç, i és deguda a un desig de descobrir de molts autors, i d’assolir la veritat de molts capítols de la història, i la història és una ciència d’aproximació. Parlar dels Reis Mags, passatge poètic preciós i fins i tot espectacular, és un dels passatges de la història, concretament de la història sagrada, el final del qual, cert i feliç, és preferible no concretar-lo. Cal felicitar l’autor per aquest esforç per a una de les tradicions avui gairebé mig universal, més meravellosa que ens va arribar amb els dies i les hores en ple segle XXI. Paga la pena llegir aquest treball, meditar-hi i mantenir la història i la tradició, com a fet històric amb un punt d’inconcreció i les llegendes que l’envolten. Cal també felicitar l’autor per atrevir-se a emprendre un tema temptador des d’on a molta gent ha faltat el coratge de fer-ho. Josep M. Garrut i Roma Doctor i Professor de la Facultat de Belles Arts de Barcelona

Adoració dels Mags. Obra del mestre Arnolf di Cambio, en marbre de l’any 1291. El maig de 2006, va ser traslladada per a la seva conservació al Museu de la Basílica de Santa Maria la Major, Roma.

Adoració dels Mags d’Orient. Obra del mestre Simone dei Crocefissi en fusta policromada, de l’any 1370. Conservada en la Basílica de S. Stefano, Bolonya, Itàlia

La festa dels Tres Reis Mags Els cristians –i especialment els ibèrics– després d’una setmana d’haver celebrat el dia de Nadal, celebrem el dia de Cap d’Any, en record de la circumcisió del nen Jesús, i al cap d’una setmana –el 6 de gener– se celebra a tota la península ibèrica l’Epifania o «l’Adoració dels Reis Mags». És el dia de la gran festa Fragment de la cavalcada infantil dels Reis Mags. Obra del mestre figurista Lluís Carratalà infantil, amb regals per als nens de tot Espanya, és la festa familiar de més ambient nacional, regional i local: la festa dels Reis Mags d’Orient1 . La nit del dia 5 de gener, la vigília, és la nit màgica; és la nit en què tots els infants d’Espanya estan nerviosíssims esperant rebre algun regal durant aquesta gran i llarga «Nit de Reis». La sorpresa més insignificant pot causar la més gran alegria; el valor sorpresa serà el gran regal. El 6 de gener, per tant, és com la clausura del cicle de les festes de Nadal. Segur que tothom recorda dels temps de la seva tendra infantesa els nervis d’estar davant el pessebre popular de sobretaula, a casa, i moure d’amagat les figures dels Reis i dels seus camells i apropar-les al màxim a la Santa Cova. Tots ho teníem clar: si els Reis arribaven a la Santa Cova, ja seria el dia de Reis i ja tindríem les noves joguines. Quin calvari! Quin patiment per als més petits d’una casa! … I els germans grans volien explicar, amb la intenció de molestar, que això no era així. En aquells moments, els germans grans eren com un malson; com si ataquessin l’ovella perduda –i les ovelles eren els petits de casa–. Que bé que s’ho passaven! Tanmateix, quan apareixien els pares, tot es calmava i tornava la tranquil·litat. En gran part del món cristià, la nit màgica infantil és la vigília del dia de Nadal, o el mateix dia de Nadal. Per als infants del continent europeu l’Àngel de la Guarda porta els presents, per ordre del nen Jesús, o els porta el mateix Nen Jesús. Actualment, amb la influència d’altres religions no europees i dels ateus –que també volen celebrar aquesta festa– es vol imposar la figura del Pare Noel, invenció que ve d’Amèrica del Nord en imitació de Santa Klaus o de Sant Nicolau, festa que se celebra el 6 de desembre a l’Europa central i septentrional. A Catalunya, també se celebra aquesta festa des del segle XIV2 però pràcticament ha desaparegut. No obstant això, encara en queden reminiscències 5

i es conserva la Festa del bisbetó viva en l’escolania del Monestir de Montserrat i, fins fa alguns anys, en el cor infantil de la Catedral de Barcelona. Ens podríem estendre molt en aquests records però ara, que ja som grans, veurem què va passar en la història dels Mags d’Orient, fent una recerca en objectes i texts escrits.

Orígens dels Reis Mags a través de dades fefaents Les pedres i els murs conserven imatges dels mags, des de fa més de 1800 anys, com en les catacumbes de Roma o en els sarcòfags romans. Qui són els tres Mags Savis? La resposta ve a partir dels estudis, de les Fragment d’ un sarcòfag de la Basílica de Sant Pau - darrers Extramurs a Roma. Representa Eva i els tres Mags Savis amb investigacions que ens presenla Verge i el Nen ten els orígens dels Mags Savis i els regals que varen presentar a Betlem al nen Jesús. Tindrem en compte també les últimes notícies respecte a la famosa Estrella de Betlem, com un fet casual i científicament probable en les fonts astrològiques. Segons la tradició, les restes dels tres Mags Savis es conserven en la Catedral de Colònia a Alemanya. Serà difícil saber amb certesa qui eren els mags a què ens referim; si van ser tres personatges o més, si realment procedien d’Orient, i si els regals que van portar per obsequi al Nen Jesús eren de gran qualitat i adequats. De totes maneres, estirarem el fil per veure si podem donar major fiabilitat a la procedència d’aquests fets. 6

Vidriera de la Catedral de Colònia, Alemanya

Els tres Mags, Savis d’Orient, pertanyen a la religiositat popular cristiana; són inqüestionables com a fet històric i són l’origen d’una de les festivitats del temps nadalenc. En algunes comunitats o regions de la península ibèrica són les últimes hores de les festes de Nadal –en altres, tanmateix, la festa de la Candelera (el 2 de febrer) marca el final dins el calendari pessebrístic–. Cal repassar la història escrita dels tres Savis, esmicolar els textos per verificar si finalment se’n pot conèixer el veritable origen i destí, així com el de tots els elements que els envolten: Fragment del frontal de l’altar anomenat «de Mosoll» , de segle XIII. El rei Baltasar es al centre i assenyala l’Estrella de Betlem, la mitjan l’estrella de Betlem. procedència dels obsequis, l’edat del Nen Jesús quan va rebre la visita dels Mags Savis, el nombre de Mags Savis d’Orient i algun altre punt que sempre ens atrau conèixer. No tot està resolt en aquest escrit, però probablement quedaran poques coses confuses. Seguint la història escrita L’Adoració dels tres Mags Savis d’Orient al Nen Jesús, el fill de Maria, està relatada en els evangelis però únicament en el de l’evangelista Sant Mateu, que la descriu d’aquesta manera: “Nascut Jesús a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, uns mags que venien d’Orient es van presentar a Jerusalem i van preguntar: on és el Rei dels jueus, que ha nascut? Hem vist la seva estrella a l’Orient i hem vingut a adorar-lo” (Mt. 2, 1-2). Aquest és l’únic escrit i el més antic –de l’any 40 dC– que informa del tema. La paraula mag procedeix del text evangèlic en grec, màgoi L’origen dels regals Si prenem en consideració l’origen dels regals amb què els Reis Mags van obsequiar el Nen Jesús, dos productes són autòctons del sud d’Aràbia. Tots tres són productes de gran valor en aquell temps: l’or3 , l’encens4 i la mirra5 . En temps de l’inici de l’era cristiana qualsevol dels tres objectes era molt valuós. 7

La mirra costava set vegades més que l’or o l’encens. Els tres obsequis, en conjunt, són presents per a una personalitat superior del regne. L’or sempre recorda el diner, el tribut per a un Rei. L’or es troba en molts indrets de la terra, però l’encens i la mirra només en el Golf Pèrsic i en el sud d’Àfrica. L’encens s’emprava com a aroma i ambientador de la sala on es Mapa d’Àsia Menor trobava present el jerarca del regne o la mateixa divinitat, Déu. La mirra, d’altra banda, s’usava, o s’usa, per amortallar els difunts dels rangs superiors del regne. Era un veritable privilegi per a la casta superior del poble rebre algun d’aquests regals. Per als cristians també tenen significat i qualitat. Per a alguns investigadors del passat, els Mags procedien del mateix lloc que l’encens i la mirra; això és, la Baixa Pèrsia o el sud-est d’Àfrica. Els investigadors no van tenir mai en compte els escrits de l’Evangeli de Sant Mateu i, atès que els productes procedien del regne de Saba, van atribuir un fals origen als Mags. Els tres regals Ja hem esmentat els regals, el seu objecte i procedència. El significat religiós de l’or és de tributació, per ser el veritable Rei de Reis; el de l’encens, aroma i s’emprava per ambientar els voltants del vertader Déu; i la mirra servia per amortallar, com un veritable Home de casta superior. Origen dels Mags Segons l’evangeli de Sant Mateu, els Mags procedien de l’est de Jerusalem, de ciutats com Sippar o Babilònia, i no del sud de Jerusalem, on hi havia el regne de Saba i on es produeix o es produïa l’encens i la mirra. Qui eren els “màgoi ap’anatolòu” de Sant Mateu? En la literatura grega els 8

Màgoi són mags, vidents, savis, astrònoms o bruixots. Els astròlegs eren els que predeien la història a través dels astres. Tots els astròlegs acostumaven a ser denominats mags, savis o vidents i freqüentment feien de consellers del rei. Com diu Herodot6: els mags (astrònoms) són una casta superior i són religiosos. Segons molts historiadors, els astròlegs de Babilònia i Sippar estaven interessats en l’estudi de l’espera messiànica jueva; ells no deixaven de mirar el firmament. En temps de Dibuix de la ciutat de Babilònia Nabucodonosor7, alguns astrònoms jueus es van veure forçats a emigrar com a esclaus. Després van ser alliberats i molts van quedar lliures a Babilònia. Sempre van tractar d’aplicar les seves teories astrològiques a una història de la vida terrenal. Actualment en el museu Britànic de Londres i en el museu de Berlín hi ha unes taules de fang amb escriptura cuneïforme anomenades Almanac de Sippar. Estan en escriptura aramea i contenen informació dels astrònoms de Sippar dels segles XVII o XVI aC i d’un altre de l’any 6 aC. Aquestes taules van ser trobades durant una de les excavacions a Sippar, ciutat propera a Babilònia. Totes dues són taules de fang amb escriptura «cuneïforme». Això també confirma l’existència d’astrònoms en les ciutats esmentades. Mapa del Regne de Babilònia

La taula de fang del museu de Berlín està en escriptura cuneïforme en arameu i conté també un Almanac astronòmic trobat a Sippar. En ella es fa referència a les conjuncions de Júpiter i Saturn en temps de l’any 6 aC, és a dir, abans de l’era cristiana. El document de l’evangeli escrit en grec ens diu: «uns mags que venien d’Orient es van presentar a Jerusalem» (Mt. 2,1). Això confirma que era gent sàvia, 9

Taula de fang extreta a Sippar (Babilònia)

culta i probablement astrònoms que van venir d’Orient de Jerusalem, i no pel mar Mediterrani, ni del sud de terres d’Egipte o del Regne de Saba, ni del nord de terres de Grècia. El text també narra que van anar a Jerusalem: “Hem vist la seva estrella a l’Orient i hem vingut a adorarlo” (Mt. 2,2). Ells ja van fer l’estudi en observar una variació en el cel i en direcció a ponent. Com a deixebles dels astròlegs jueus, també coneixien la Bíblia en profunditat i feien estudis relacionats amb els astres. Filosofant sobre la relació terrenal dels astres van compondre un significat del fet. Per a ells, la conjunció no era només un fet astral sinó que tenia també un significat terrenal.

Els mags posseïen un coneixement profund de la Bíblia, d’astrologia, geografia i de l’orientació. Probablement eren uns astrònoms familiars dels exiliats a Babilònia els dies de Nabucodonosor. Cal no oblidar les paraules d’Herodot, que diu: “els mags són uns savis d’una casta superior i regularment molt religiosa”.

La procedència dels Savis Mags Ja no cal dubtar de la procedència dels Savis Mags: eren de la zona de Babilònia; el més probable és que fossin de la ciutat de Babilònia o de Sippar. Diem això perquè no s’ha trobat cap altra informació de taules amb un Almanac Astronòmic tan descriptiu.

Diorama «Centre d’estudi astrològic de Babilònia». Obra de Maria Teresa Clanxet i figures dels Germans Colomer

Quins trets tenen els Savis Mags? Des dels primers dies del cristianisme (segle II), els Mags ja tenen presència en pintures i escultures; en les pintures des del segle II en les Catacumbes de Roma, i en l’escultura de sarcòfags, des del segle IV. Són típics de tota la terra cristianitzada i romanitzada. 10

En el segle IV, Sant Paulí de Nola ja no tenia cap dubte sobre qui eren els “màgoi” que descriu Mateu en el seu evangeli escrit en grec. Era el terme que s’emprava genèricament per als astròlegs, savis, bruixots o vidents, i no en el sentit dels “nadius de Caldea” (Chaldaei)8. En temps de Teodosi abat (segle V), va augmentar molt l’atenció envers la descripció dels Mags9. Hi ha una gran varietat d’escrits que parlen del tema i en especial entre els segles VI i IX dC a Síria, Armènia i Caldea, sempre relacionant-ho amb la vida cristiana d’aquella època. En la coneguda terra de Jordània, regió descrita en la Bíblia, era on es practicaven més els cultes astrals. Un Àngel va ser el protagonista que va fer l’anunciació a Maria, i als pastors, i també, en somnis, a sant Josep i als Mags. Els Mags van ser conduïts per l’estrella i els pastors per un Arcàngel. Per a certs historiadors, existia un cert paral·lelisme –i fins i tot una confusió– entre l’Arcàngel i l’Estrella de Betlem, ja que es preguntaven si les dues fonts eren el mateix element anunciador. No realitzarem un estudi comparatiu, amb diferents escrits, de les religions o esglésies cristianes que usen la narració de la Nativitat de Jesús i que descriuen el tema dels Savis Mags d’Orient, però sí de les seves referències en els escrits més antics, atès que han donat els noms dels objectes de regal. Així doncs, tenim el llibre Excerptiones Patrum, Llibre de la Caverna dels Tresors, Evangeli armeni de la Infància, Evangeli àrab/siri, Evangeli del Pseudo Mateu, Evangelis Apòcrifs, Protoevangeli, Excerpta latina barbari, Liber pontificalis Ecclesiae Ravennatis, la Apo-

Fragment de la vidriera que representa San Paulí de Nola. Està en el primer finestral de la façana de la Catedral de la Santa Creu de Barcelona

Pintura mural. Fragment de l’«Anunciació als Pastors», pintura romànica del segle XII de l’Esglèsia de Sant Salvador de Polinyà (Barcelona), conservat en el Museu Diocesà de Barcelona.

calipsis10 i molts d’altres que també són importants. Segons el text anomenat Excerptiones Patrum, els mags eren els símbols i, en cert sentit els representants, de tota la humanitat, repartida en els tres Adoració dels Mags. Fragment del mosaic del segle llinatges descendents dels fills de Noé, IV de la Basílica de Sta. Maria la Major de Roma. Es als quals va ser concedit el privilegi pot observar que els mags continuen portant roba de poblar tres continents: a Sem, Àsia; persa i barret frigi (símbol de mags) a Japhet, Europa i a Cam, Àfrica11. Cal recordar que en aquella època es desconeixia el continent americà i Oceania. Tornarem a aquest tema quan es publiqui un opuscle amb la descripció de les miniatures, pintures o escultures dels Mags Savis d’Orient.

Mosaic dels Mags d’Orient, en l’Església de Sant Apolinar Nuovo de Ravenna

Els tres Mags Savis. El figurista és el mestre escultor Manuel Muns. Col·lecció de l’Associació de Pessebristes de Barcelona

En el segle IX i en la ciutat de Ravenna, on el culte als mags va tenir molta força i eren notables les seves representacions icòniques, Agnello va escriure en el Liber pontificalis Ecclesiae Ravennatis, la manera d’anomenar els tres savis mags: Melchior, Caspar i Balthasar, acceptant també el comentari a l’Evangeli de Mateu escrit per Sedulio Escoto. En descriure les pintures del seu temps, que es poden admirar en l’església de Sant Martino de Ravenna, va fer una descripció de la vestimenta de cada personatge. La descripció diu: “Gaspar ofereix l’or i porta un hàbit de color jacint (blau violat), símbol de l’estat conjugal; Baltasar ofereix l’encens i porta un vestit groc, símbol de virginitat; i Melcior regala la mirra i vesteix roba pintada de coloraines (diversos colors mal combinats) símbol de la penitència12.

Rei Obsequi segons Ravenna

Vestits/símbols

Correspondència a Espanya

Gaspar

Hàbit color jacint (blau violat) Símbol de l’estat conjugal

Melcior

Baltasar Encens

Vestit groc Símbol de virginitat

Gaspar

Melcior Mirra

Roba pintada de coloraines (diversos colors Baltasar mal combinants) Símbol de la penitència

Segons la descripció anterior hi ha algunes variacions en la denominació dels Mags, és a dir, depèn del lloc del planeta on es viu. Races

Espanya

França

Suïssa/Alemanya

Blanc Ros Fuscus

Melcior Gaspar Baltasar

Melcior Gaspar o Baltasar Baltasar o Gaspar

Melcior Baltasar Gaspar

El venerable Beda (673-735), monjo i polígraf irlandès fa una altra exposició o variació en el tema, exclusivament per a Irlanda. Proposa els noms de Melcisar, Belcisar i Hiespar. Proposa solucions adequades per un pintor organitzat sobre com han d’anar vestits els Mags. Melcior és el vell i canós, amb barba i cabells deixats anar i llargs, túnica de color jacint, capa taronja i calçat barreja de jacint i blanc, regala l’or, present adequat per al Senyor, en tant que és el rei. Gaspar, un jove imberbe i de bella cara, amb una túnica taronja, capa vermella i sabates jacint, porta l’encens, present que s’ofereix a Déu. Baltasar, de rostre ombrívol o fosc (fuscus) com els camites13, amb una túnica vermella, una capa blanca jaspiada i sabates de color taronja, ofereix la mirra, regal adequat per a un mortal14. Rei

Aspecte, vestit i regal

Correspondència a Espanya

Melcisar

Vell i canós, amb barba i cabells deixats anar i llargs. Túnica de color jacint, capa taronja i calçat color jacint i blanc. Regala or

Melcior

Belcisar

Jove imberbe i de bell rostre Túnica taronja, capa vermella i sabates de color jacint. Regala encens

Gaspar

Hiespar

Rostre ombrívol i fosc (fuscus) Túnica vermella, capa blanca jaspiada i sabates de color taronja. Regala mirra

Baltasar

segons Beda

Té importància la referència que es fa del Mag Savi de color fuscus, ja que apareix en un període molt més tardà i en aquesta època se’l relacionava amb el continent d’Àfrica i amb la raça camita. Amb el temps, això ha donat peu a la transformació en negre intens15 . Què van veure els Mags Savis? L’evangeli de Sant Mateu diu: “Vàrem veure la seva estrella a Orient i...”. Avui ens preguntem: Quina estrella van veure? Aquest és el tema que trillarem amb l’astronomia i les famoses taules de la regió de Babilònia que es conserven a Berlín (Alemanya) i a Londres (Anglaterra). L’astronomia dels jueus Abans de continuar, hem de conèixer algunes normes de l’astronomia dels jueus en l’astrologia. L’Estrella de Betlem, vista per l’humorista barceloní Cesc. És una felicitació de Nadal dedicada al Club IBM de Barcelona 1990

Actualment es parla molt sobre fets succeïts en el món segons els codis clau de la Bíblia; són fets que es troben escrits en la Bíblia en format clau, però també abans i després del temps de Jesús existien unes normes per a l’astronomia i, segons les notes dels astròlegs d’aquell temps, es considerava que certs fenòmens astrològics eren senyals per als humans. Així, teníem els següents signes: - Una nova estrella simbolitzava una nova vida: “la creació d’una vida”. - El planeta Saturn simbolitzava l’ésser superior (el Rei o Déu). En la tradició hebrea és el protector del poble palestí. - El planeta Júpiter simbolitzava el poble jueu. - La constel·lació de Piscis representava les terres orientals del Mediterrani (Palestina). - Si hi ha un eclipsi de Saturn i s’amaga darrere la Lluna, es produirà una notícia política positiva (bona) de primer ordre. Aquest fet va succeir el 17 d’abril de l’any 5 aC. - Els cometes eren senyal de males notícies.

Júpiter- És el major dels vuit planetes del sistema solar. En l’antiguitat, en les cultures dels déus itàlics, grecs i egipcis era el principal dels déus. En temps dels romans els cònsuls juraven davant la seva efígie i els generals victoriosos li lliuraven els millors trofeus conquerits. Saturn – És el sisè planeta del sistema solar. També és un dels planetes conegut des de l’antiguitat. La massa del planeta és 95,22 vegades la de la Terra; així doncs és, després de Júpiter, el planeta més gran del sistema solar. En l’antiguitat, Saturn va ser un dels déus itàlics, grecs i egipcis més apreciat. A Roma va ser qui va ensenyar als llatins el conreu de les terres i altres arts. En honor seu se celebren les festes saturnals en temps d’Any Nou; és el període de la nova creació de la vida (el nou any) atès que es va allargant el dia, i ells festejaven la nova vida16. Les taules de Babilònia Actualment es conserven unes taules de fang en el museu Britànic de Londres i una en el museu de Berlín. Són de temps anteriors o propers al naixement de Jesús i estan en escriptura cuneïforme en llengua aramea, l’idioma que parlava Jesús. S’anomenen Almanac de Sippar de Babilònia. Contenen informació detectada pels astrònoms de l’època. Aquestes taules van ser traduïdes per astrònoms, que van verificar les seves observacions astrals i van estar-hi conforme. Els astrònoms de Sippar van veure aquests fenòmens astronòmics de la conjunció de Saturn amb Júpiter dins la constel·lació de Piscis.

Taula de fang de les excavacions de Sippar, Babilònia. Conté escriptura cuneïforme en arameu

Això confirma que els astròlegs de Sippar eren persones cultes, sabien llegir i escriure en arameu, fer càlculs astrològics i que coneixien l’idioma que feia servir Jesús. Els astrònoms eren a més matemàtics, vidents, estudiosos, ... entre altres coses. En les taules de fang van anotar en tres ocasions el tema de les observacions 15

en la constel·lació de Piscis i com es va formar una conjunció entre els planetes Júpiter i Saturn. Aquesta unió dels dos planetes va formar una nova llum, molt gran, lluminosa i sense cua, que a simple vista es podia observar en el firmament17. Segons la taula conservada en el museu de Berlín, uns Mags Savis descriuen que van veure una nova llum. Van veure la conjunció de dos planetes, Saturn i Júpiter, i es van adonar que un procedia de la constel·lació de Piscis i l’altre de la d’Aquari. Ells van iniciar l’estudi i van filosofar per localitzar l’esTaula de fang, format barril. Extreta de les excavacions de Sippar, mentat fenomen lluminós. Babilònia. Conté escriptura cuneïforme en arameu Van cercar raons astrològiques i terrenals, era el mateix estudi dels astrònoms. Actualment es desconeix si es van reunir amb altres centres d’astrologia de la seva zona com les ciutats de Sippar i Babilònia. Sens dubte, ells van arribar a una conclusió: havia nascut el rei dels jueus en terra de Palestina i van decidir verificar-ho i marxar des d’un mateix lloc o des de punts diferents cap a Jerusalem, capital jurídica i religiosa del poble jueu i el major centre astrofísic del moment. La descripció de la visualització d’una nova llum apareix descrita en la taula de fang de l’any 6 aC en tres períodes diferents. En diversos articles apareix que en 1603, el famós astrònom i matemàtic Joan (Johannes) Kepler (1571-1630), d’origen alemany i que pertanyia a la cort de l’emperador Rodolf II de Habsburg assegut en el seu jardí a Hradschin a Praga, va veure, en plena nit i sobre el riu Moldava, una nova llum. Segons el seu diari va ser el dia 17 de desembre de 1603. Va observar la conjunció dels dos planetes, Júpiter i Saturn. Immediatament es va posar a estudiar el tema. Kepler va fer càlculs i els va repetir diverses vegades. De sobte, un relat del rabí Abarbanel18 que dóna detalls de l’extraordinària influència que els astròlegs jueus atribuïen a la mateixa conjunció dels planetes Saturn i Júpiter en la constel·lació de Piscis, va confirmar les seves conclusions. 16

El resultat dels seus càlculs va donar el resultat de dues conjuncions ocultes, més tres conjuncions visibles, dins un mateix any. Les tres visibles tenen la mateixa data que la que apareix en les taules de Sippar de Babilònia. Kepler va deixar les notes amagades per por d’una represàlia dels inquisidors i es va passar a la mística. L’any 1925, un erudit alemany, P. Schnabel, va desxifrar uns traços cuneïformes procedents d’un cèlebre institut tècnic de l’antiga escola d’Astrologia de Sippar19, proper a Babilònia. Entre milers de dades, hi ha tres notícies de la conjunció de dos planetes: Júpiter i Saturn, situats en la constel·lació de Piscis. Això va succeir en un període variable durant el sisè any abans de Crist, en les mateixes dates que Kepler va calcular. En l’actualitat en un planetari és possible ajustar les estrelles a miler d’anys, en un dia i hora determinats. Kepler va fer aquests càlculs diverses vegades i sempre va obtenir el mateix resultat. Hi va haver cinc conjuncions durant l’any 6 aC, dues de diürnes, que no es van poder veure perquè hi havia la llum del dia i tres de nocturnes. Les dues diürnes van ser a finals de febrer i el 12 d’abril20. La primera conjunció nocturna i visible a la Terra va ser el 29 de maig, la segona va ser visible el 3 d’octubre, i la tercera, el 4 de desembre21. A finals de gener, Júpiter va passar de la constel·lació de Piscis a la d’Àries. Tot això són dades del mateix Joan Kepler i amb la reafirmació de l’erudit alemany P. Schnabel (la clau és FAMOD - febrer, abril, maig, octubre i desembre). Aquesta conjunció passa cada vuit-cents (i dos o tres o quatre) anys, però sembla que mai no tornarà a succeir una triple conjunció nocturna.

L’Epifania. Figures del mestre artesà Manuel Muns i firmades per Vicente Muns (1925). Col·lecció Pere de Paco

Visibilitat de l’estrella de Betlem durant l’any 6 aC Constel·lacions

Els planetes

Dates de les conjuncions

Dates segons Dawlin

Aquari

Júpiter

Any 6 aC

Piscis

Saturn

Piscis

Júpiter i Saturn

Finals febrer (diürn)

Un mes i mig més tard Piscis

Júpiter i Saturn

12 d’abril (diürn)

Un mes i mig després Piscis

Júpiter i Saturn

29 de maig (nocturn)

Del 29 de maig al 8 de juny

Quatre mesos i dies després Piscis

Júpiter i Saturn

3 d’octubre (nocturn)

Del 26 de setembre al 6 d’octubre

Dos mesos després Piscis

Júpiter i Saturn

4 de desembre (nocturn)

Del 5 al 15 de desembre

Després, Júpiter continua el seu camí

Encara avui continua viva la pregunta: Per què els Savis astròlegs van anar des de Babilònia o d’altres centres perses a la capital de Judea, Jerusalem? Textualment, Werner Keller escriu22 : “els observadors del cel a Orient atribuïen a cada estrella un significat especial. Segons l’opinió predominant a Caldea, la constel·lació de Piscis era el signe de la Terra d’Occident, de les terres del Mediterrani; segons la tradició jueva, era el signe de Palestina, i símbol del Messies. El planeta Júpiter era considerat per tots els pobles i en tots els temps l’estrella de la fortuna i de la reialesa. El planeta Saturn, en l’antiga tradició jueva, protegia Palestina. Tàcit posa el planeta Saturn al mateix nivell que el Déu dels jueus. Els astrònoms babilònics el consideraven el planeta de l’anell l’estrella especial dels països veïns, Síria i Palestina”. El símbol del Peix prové de la constel·lació de Piscis, que entre els estudiosos astròlegs jueus sempre recorda Palestina, la terra promesa. Per als cristians, simbolitza i recorda la terra que va veure néixer Jesús i la religió cristiana. El peix, el crismó, l’anyell i la creu recorden Jesús. El crismó és un monograma 18

del nom de Jesucrist format per les dues inicials X P de la veu grega d’Istos, de les lletres gregues X (ji) i P (ro)23. La conjunció és gairebé una superposició dels dos planetes, Júpiter i Saturn, en la zona de la constel·lació de Piscis (no va ser un eclipsi). És un fet que va provocar que els estudiosos astròlegs i teòlegs del seu temps desenvolupessin elucubracions entre l’astrologia i la simbologia. Això va Crismó. Sarcòfag del cementiri Vaticà, del succeir fa més de 2000 anys; va ser un fet El segle IV insòlit i ells hi van buscar una explicació. No seria estrany que els estudiosos astròlegs i teòlegs, com a homes savis, componguessin una frase significativa per al privilegiat fet astrològic. “El Messies està amb la seva fortuna i reialesa per a protegir als israelites” (Saturn) (Júpiter) (Piscis) “Déu és a la terra entre el poble jueu” Saturn Piscis Júpiter Aquestes frases són de lliure interpretació de l’autor

Aquestes conclusions o frases similars van motivar els savis astròlegs a posarse en marxa i verificar la seva sospita24. Van decidir retre homenatge al Rei dels Jueus, segons la seva lectura en les estrelles i la seva saviesa bíblica. Si eren joves, savis o ancians o van enviar algú altre en representació seva, no se sap. L’Evangeli de Sant Mateu només diu que es van presentar a Jerusalem i van preguntar al Rei Herodes: “On és el Rei dels jueus, que ha nascut?”. Així es testifica amb mosaics, pintures i relleus aquesta frase de l’evangeli en les esglésies i sarcòfags des de temps immemorial. Si des del fet històric els Mags fossin personatges ancians, Adoració dels tres Mags, vestits a l’estil persa. probablement sempre els hauríem Sarcòfag del segle IV 19

representat com a ancians. La història els ha anat donant noves faccions, segons el moment: primer, la imatge de joves i després més envellits fins a formar una família (avi, pare i fill).

Monument als tres Reis Mags a la ciutat de Natal (Brasil)

És comprensible que el primer destí dels savis fos Jerusalem, ja que probablement van pensar que el millor era anar a la capital religiosa i política del poble palestí,

atès que allà sabrien on era el seu nou Rei. Per als Mags d’Orient (Sippar) la primera aparició nocturna de l’estrella va ser el maig de l’any 6 aC quan van iniciar l’estudi del fenomen. Probablement van marxar cap a Jerusalem després de la segona aparició, i van arribar a Betlem en la tercera conjunció. Ells es van informar d’on era el nen que havia nascut –el rei de Palestina– i se’ls va dir que, segons la Bíblia, a Betlem. Allà els devien notificar que havia tornat a Natzaret, i van anar a trobar-lo. La conjunció de Júpiter i Saturn a Piscis era la veritable estrella de Betlem? Disposem d’uns escrits d’aquell temps –l’Almanac de Sippar– en el museu de Berlín i dels càlculs transcrits per Joan Kepler, ambdós verificats per P. Schnabel l’any 1925, que donen fe de la que podríem anomenar Estrella de Betlem. Hi va haver errors en el càlcul de l’inici de l’era cristiana Si el rei Herodes el Gran va morir el març o abril de l’any 4 aC i els Mags van arribar a Jerusalem abans de la tercera conjunció, de l’any 6 aC, el 4 de desembre per visitar el rei Herodes el Gran, l’era cristiana va haver d’iniciar-se abans de la tercera conjugació, del 4 de desembre de l’any 6 aC. No hi ha cap dubte que la reunió dels Mags amb el rei Herodes el Gran va ser abans del 4 de desembre de l’any 6 aC, i Jesús ja havia nascut. Quan s’inicia l’era cristiana? Som conscients que hi va haver un error en el càlcul de l’inici de l’era o del calendari cristià. Se sap que són sis anys més per a l’inici de l’era; això és, que 20

es va iniciar l’any 6 aC i que l’any zero no existeix, només és un punt en el temps, a finals de l’any 7 aC25 i inici de l’any 6 aC. Si Herodes el Gran governava quan va néixer Jesús a Betlem, i estava present quan van arribar els Mags a Jerusalem per a la consulta: on és el Rei dels jueus? Vol dir que Herodes estava present l’any 6 aC, i va morir el març o l’abril de l’any 4 aC26. L’era cristiana va ser calculada pel monjo Dionís el Petit, que va viure la primera meitat del segle VI. En aquella època els europeus desconeixien el valor zero (0). Ell va calcular l’inici del calendari cristià, avui usat per tot el món de cultura cristiana. Aquest càlcul és erroni ja que falta tenir en compte errors de les variacions romanes i dels dies dels anys de traspàs. Aquest tema seria per a un altre opuscle especial. Afirmem que hi va haver un error en el càlcul de l’inici de l’era cristiana, que es va iniciar l’any 6 aC, és a dir, el mateix any de les cinc conjuncions de Júpiter i Saturn en la constel·lació de Piscis segons els càlculs de J. Kepler, ratificats per P. Schnabel. Aquestes conjuncions es repeteixen, en part, cada vuit segles, però mai amb la intensitat de les tres conjuncions visibles el mateix any. La paraula «Pessebre» en una nebulosa Jesús va dormir la seva primera nit en un pessebre de la ciutat de Betlem. Avui diem que va ser el 25 de desembre i cada any tenim la presència de la constel·lació del Cranc o Càncer en el centre de la nostra esfera nocturna. Dins aquesta constel·lació hi ha Les sis constel·lacions que apareixen en el firmament la nit de Nadal, el 25 de desembre una nebulosa anomenada «Pessebre», composta per més de cinc-centes estrelles27. Amb aquesta afirmació no es pretén dir que Jesús nasqués el desembre, opinem que probablement va ser el febrer o maig, durant la primera conjunció (diürna o nocturna). Presentem el fet curiós de com es relaciona la nebulosa del pessebre i la seva presència en temps de Nadal. 21

Quina és l’edat del Nen Jesús a l’arribada dels Savis d’Orient? La Sagrada Família va anar a Egipte quan el Nen Jesús devia tenir una mica més d’un any. Si Herodes el Gran va morir el març o l’abril de l’any 4 aC això ens permet dir que Jesús no hauria complert dos anys, ja que Herodes va tenir l’entrevista amb els Mags i va donar l’ordre de la matança dels innocents abans de la seva mort.

Entrevista del tres Mags amb el rei Herodes el Gran. És un fragment del mosaic del segle IV de la Basílica de Santa Maria la Major de Roma. Es pot observar que els mags van amb roba persa, com estrangers, i amb un barret frigi (símbol de mags)

Segons els càlculs de Kepler se suposa que el 29 de maig hi va haver la primera visió de l’“Estrella de Betlem” quan va néixer el fill de Maria. Els astròlegs van tenir quatre mesos d’estudi per interpretar el fenomen astral i construir la frase explicativa del fet terrenal. El 3 d’octubre va ser la segona conjunció visible. En aquelles dates els Mags devien iniciar el viatge, prenent la ruta de les caravanes de la seda cap a Jerusalem. Van trigar una mica més d’un mes, van estar diversos dies de consulta en el Palau del rei Herodes el Gran i, després, van continuar el viatge cap a Betlem. El 4 de desembre van tornar a veure la seva estrella en el recorregut entre Jerusalem i Betlem, que només estan a 8 km de distància. Diu el relat de Sant Mateu (2, 9-11): “Ells, després d’escoltar el rei, es van posar en camí, i heus ací que l’estrella que havien vist a Orient anava davant d’ells, fins que va arribar i es va parar sobre el lloc on era el nen. En veure l’estrella van tenir una immensa alegria. Van entrar a la casa, van veure el nen amb Maria la seva mare i, postrant-se, el van adorar”. On va rebre la Sagrada Família els Mags?

Diorama de l’«Epifania». Obra i figures modelades per Francisco Periu. Col·lecció de l’Associació Barcelonina de Pessebristes

Personalment dubto que el lloc on la Sagrada Família va rebre els Reis Mags fos Betlem. Josep va anar a Betlem només per a l’empadronament i a causa del naixement del fill de Maria va haver d’esperar el temps prudencial de quaranta dies perquè Maria es

recuperés. Després, van tornar a Natzaret. Pel camí i en passar per Jerusalem, la Verge va complir el precepte de purificació i també es va celebrar el precepte jueu de la presentació del baró primogènit al temple. Des de Jerusalem van continuar cap a Natzaret, atès que era el lloc on vivien i on treballaven. També diu el relat de Sant Mateu (2, 11): “Van entrar a la casa, van veure el nen amb Maria la seva mare i, prostrant-se, l’adoraren; van obrir després els cofres i li van oferir dons d’or, encens i mirra”. Si aquesta casa era a Betlem o en un altre lloc no s’especifica en el text.

«Adoració dels Mags». Pintura mural de la catacumba romana de Domitila, segle II

Els tres Mags tenen la mateixa edat? Des del segle II es representen els tres Savis Mags amb un rostre juvenil; porten uns mantons (abrics) d’estil persa, i barret frigi, barret que simbolitza que són mags, vidents i savis. Així els podem veure en les pintures de les catacumbes de Roma i en les escultures des del segle IV i en els mosaics de la basílica de Santa Maria la Major. No hi ha diferència entre les seves edats: la majoria de vegades semblen joves i germans bessons. Aquest estil de representació és continu durant alguns segles.

Papa Lleó I el Gran Retrat del papa Sant Lleó I el Gran en la Basílica de San Pau Extramurs

Tant Sant Paulí de Nola com el papa Sant Lleó I el Gran van definir que eren tres Savis Mags. Tanmateix hi ha pintures on es representen dos, tres, dotze o trenta Savis Mags d’Orient. El papa Lleó I, en una de les seves homilies va decretar 23

que els Savis d’Orient eren tres, ja que tres eren els presents que van oferir al Nen Jesús: or, encens i mirra. Així es va marcar un nombre definitiu a l’església cristiana d’occident: només tres Savis Mags d’Orient. El papa Lleó I el Gran (440-461), igual que el seu antecessor, el papa Sixte III (432-440) va ser un gran defensor del pessebre. En aquest punt acaba l’exposició dels fets i realitats dels Savis Mags d’Orient. Així, doncs, podem afirmar que els Mags eren de les terres de Babilònia, que van ser alertats per una nova llum –la conjunció de Júpiter i Saturn en la constel·lació de Piscis– i que l’era cristiana s’inicia sis anys abans del que s’ha cregut durant molt de temps; és a dir, l’era cristiana s’inicia l’any 6 aC. A partir del segle XI, la història comença a introduir i a modificar molts conceptes, com les edats dels tres Mags, l’origen de cada un d’ells, la transformació en Reis, etc. Això ho veurem reflectit en un segon estudi que serà sobre les miniatures, pintures i escultures d’Espanya i de l’estranger, que representen diferents fotografies de les obres en pintures, escultures i dibuixos dels Mags Savis.

«Adoració dels Mags». Retaule de l’Altar Major de la Catedral de Girona, segle XIV. Baltasar mostra l’Estrella de Betlem

«Adoració dels Mags d’Orient». Retaule de l’Altar Major de la Catedral de Vic, 1427

Símbols Reials per als Savis Mags d’Orient

Els tres camells dels Mags d’Oriente. Figures del mestre Salvador Masdeu

Des de l’any 2000, quan es va iniciar l’inventari de les figures de l’Associació Pessebristes de Barcelona, i havent observat unes variacions entre les figures dels camells, s’ha investigat el tema dels símbols que porten els Reis Mags com a ornament del cadiratge dels seus camells, símbols moltes vegades mal aplicats per pessebristes i artistes figuristes.

Lino Félix, Josep Masdeu, Lluís Carratalà, Daniel José, Manuel i Andreu Muns i altres escultors mestres figuristes van aplicar aquests símbols amb un mateix criteri, i es poden admirar en el cadiratge dels camells en les seves escultures per als Reis Mags. Quan Fidel Claramunt, figurista i mestre escultor llicenciat en Belles Arts per la Llotja de Barcelona l’any 1950 va veure els camells i els patges (obra d’Andreu Muns, de l’any 2000) va preguntar si sabia el significat dels símbols en el cadiratge dels Reis, atès que –va comentar– que ja se sabia l’ús d’aquests símbols en pintures de Ravenna, Itàlia. Segons ell, el cap d’un ancià o d’un

Melcior. Cap de lleó o d’un avi

Gaspar. Animal aquàtic o peix

Baltasar. Urpes d’animal salvatge o puny de mà

Figures de Salvador Masdeu

lleó és del cadiratge del rei Melcior (el blanc), les borles o el peix o qualsevol animal d’aigua són del rei Gaspar (el ros) i unes mans en puny o les urpes d’una fera són del rei Baltasar (el negre); i sembla ser que també hi poden haver altres símbols dalt de tot del respatller del cadiratge: un àliga per a Melcior, una granota per a Gaspar i el sol per a Baltasar. El que queda dubtós és si aquesta simbologia s’aplica només a Catalunya o també en altres regions del món. A continuació es mostren algunes figures amb els símbols esmentats:

Figura de Lluís Carratalà (Col·lecció particular)

Figura de Salvador Masdeu (Col·lecció de l’Associació de Pessebristes de Barcelona)

Figures de Daniel José (Associació de Roma) Rei Gaspar

Figures d’Andreu Muns (Col·lecció particular)

Rei Melcior

Rei Baltasar Figures de Manuel Muns (Associació de Roma)

Patge del Rei Baltasar. Obra del mestre Lino Félix

En el llom del caball hi ha el cap d’un lleó

Els símbols que porta el patge del Rey Baltasar són: com a barret, el cap d’una lleona i com a sivella, les seves urpes

NOTES 1

També se celebra la festa de Reis en els països d’Amèrica del Sud i Amèrica Central.

Segons els Dietaris de la Generalitat de Catalunya.

L’or –el Velló d’Or– era un valuós obsequi. Freqüentment servia per a confirmar un pacte d’amistat, de tribut, de poder i sempre era una franquícia de pau. El velló –tan apreciat en la Bíblia– s’obté de xollar o rapar un animal que tingui llana, en una sola peça si és possible. La peça està enfeltrada i com més es mulla, més espessa és. Aquesta és la peça anomenada velló o toisó que té la forma de la pell d’un animal llanut i molta gent la confon en els dibuixos amb la pell d’un animal. Fa més de 2700 anys que s’utilitza el velló per filtrar les aigües i en especial per tamisar les aigües auríferes. Quan s’utilitza un velló per tamisar aigües auríferes es converteix en un Velló Auri. En el llibre Connections de James Burke, aquest escriu: “[en l’interior de les terres turques, no gaire lluny del mar Egeu, hi ha una muntanya anomenada antigament “Tmolus”, avui Mont Boz Dagi, on neixen els rius Menderes i Gediz. En arribar al pla, aquests dos rius es tornen amples i lents; van carregats de llavors d’or. Amb el velló es recollien les pelletes auríferes del riu. Quan estava ben carregat s’assecava i s’obtenia l’anomenat Velló Auri. En l’antiguitat el Velló Auri tenia un gran valor i es va emprar com a ofrena als déus, com a obsequi per als reis o caps de tribu, com a present en firmar un tractat de pau, ... Un cop sec, el velló es cremava i com que és totalment combustible, ja que està compost de pèls de llana, això és, pur carbó, el velló es consumia amb el foc i l’or es liquava amb l’escalfor del foc. L’or quedava doncs en forma d’una bola d’or pur”.

L’encens és una goma-resina de color groguenc o vermellós, de sabor aspre i olor aromàtica quan crema, que procedeix de diverses espècies de la planta anomenada Boswelia, arbust o arbret del sud-est d’Àfrica, Aràbia i l’Índia. Per a la seva obtenció es fan incisions en els troncs d’aquestes plantes durant la temporada seca, i es recull l’exsudació en forma de llàgrimes endurides. L’encens va ser un dels articles més importants del comerç entre el Pròxim i l’Extrem Orient. Els egipcis l’usaven per fumigar i embalsamar. Es crema com a perfum en les cerimònies religioses.

La mirra és una goma-resina exsudada per diversos arbres de la família de les Burseràcies, propis del sud-est d’Àfrica i d’Aràbia. Per a obtenir-la es fan incisions en l’escorça de la planta; d’aquestes ferides flueix la mirra en forma de llàgrimes, que quan s’assequen es tornen vermelloses. La mirra va ser un dels articles més importants del comerç entre el Pròxim i l’Extrem Orient. Els egipcis l’empraven per embalsamar els seus éssers de casta superior.

Herodot (Historiador de 448 aC al 420 aC). Va estar molt temps a Egipte escoltant la gent d’allà i recollint tota la informació possible, sobretot dels sacerdots dels temples, que van ser la seva principal font. Ell va ser la font més important d’informació sobre la civilització del Nil.

Nabucodonosor II (Rei de Babilònia del 605 aC al 562 aC). Durant el regnat del seu pare va vèncer els egipcis a Karkemis (605 aC), i es va apropiar de Síria. Quan va pujar al tron va continuar la restauració de Babilònia, i la va convertir en una de les merevelles del món antic (palaus, temples, muralles, canalització de l’Èufrates). Va prendre Jerusalem el 587 aC i Tiro. Després d’un aïllament de tretze anys va vèncer el faraó egipci Amasis en una expedició a Egipte l’any 568 aC).

Caldea: Nom amb què es va conèixer antigament la regió situada a la Baixa Mesopotàmia, en establir-se en ella els caldeus. Posteriorment aquesta denominació es va estendre a tota la regió de Babilònia.

El llibre “Los Reyes Magos – Historia y leyendas”, Franco Cardini.

Uns i altres parlen del tema dels tres Savis. És interessant l’estudi realitzat per Franco Cardini en el seu llibre “Los Reyes Magos – Historia y leyendas”.

El llibre “Los Reyes Magos – Historia y leyendas”, Franco Cardini, pàg. 40.

Camita: Descendent de Cam; poble que viu al nord i nord-est d’Àfrica. Els camites són d’estatura baixa (1,65 cm), cabells castanys, curts gairebé negres i arrissats, i de pell morena. Tenen la cara allargada, amb els llavis prims, barba punxeguda i nas sortit.

El llibre “Los Reyes Magos – Historia y leyendas”, Franco Cardini, pàg. 40

L’agost de 2006 es va anunciar que s’havien trobat tres nous planetes. Encara està en discussió si són planetes o altres objectes del firmament.

Segons Dawlin A. Ureña (web de CRS (Creation Research Society)): “En una taula de fang, que es conserva en el museu de Berlín. Entre nombroses dades d’observació astronòmica sobre els dos planetes, P. Schnabel troba en la taula una dada sorprenent: la conjunció entre Júpiter i Saturn en la constel·lació de Piscis té lloc l’any 6 aC, en tres ocasions, durant onze dies: del 29 de maig al 8 de juny; una altra del 26 de setembre al 6 d’octubre; i una altra del 5 al 15 de desembre. A més, segons els càlculs matemàtics, aquesta triple conjunció es va veure amb gran claredat en totes les regions del Mediterrani.

Rabí i escriptor Isaac Abarbanel (1437-1508): Mentre s’afanyava per calcular les seves posicions, Kepler va trobar un escrit del rabí Abarbanel en el qual s’afirmava que el naixement del Messies s’havia de produir precisament en aquestes circumstàncies còsmiques de la conjunció de Saturn i Júpiter en la constel·lació de Piscis. Atès que era cristià, aquesta dada va cridar l’atenció de Kepler, que no va poder deixar de preguntar-se si el naixement de Jesús havia tingut lloc en una data en què s’hagués produït un fenomen similar. Text de César Vidal (web).

Sippar és una antiga ciutat entre la confluència dels rius Tigris i Èufrates, uns 100 km al nord de la ciutat de Babilònia.

Júpiter de la constel·lació d’Aquari va passar a trobar-se (conjunció) amb Saturn en la constel·lació de Piscis. Sens dubte, ningú no va poder veure les dues primeres conjuncions: hi havia llum, ja que lluïa el sol i la constel·lació de Piscis estava il·luminada pel Sol. El sol amagava aquesta conjunció i totes les estrelles diürnes.

Aquestes dates varien lleugerament segons qui ho escrigui. És molt comprensible que aquestes conjuncions duressin onze dies, com es pot observar en l’escrit de Dawlin A. Ureña. 29

En el llibre “Y la Biblia tenía razón”, Werner Keller, pàg. 246.

El crismó es va començar a utilitzar en temps de l’emperador Constantí, després de l’edicte de Milà l’any 313 dC, era el símbol en els estendards i en les monedes romanes.

Segons explica el prestigiós catedràtic de fenomenologia de la religió de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, Giovanni Magnani, autor del llibre Jesús, constructor i mestre (Gesú costruttore e maestro, Cittadella, Assís, 1997), “en l’antiga astrologia, Júpiter era considerat l’estrella del Princep del món i la constel·lació de Piscis el signe del final dels temps. El planeta Saturn era considerat a Orient l’estrella de Palestina. Quan Júpiter es troba amb Saturn en la constel·lació de Piscis, significa que el Senyor del final dels temps s’apareixerà aquest any a Palestina. Amb aquesta expectativa arriben els Mags a Jerusalem, segons l’Evangeli de Mateu 2,2”. “On és el Rei dels jueus que ha nascut? Hem vist la seva estrella a l’Orient i hem vingut a adorar-lo” pregunten els mags als habitants de Jerusalem i després a Herodes.

L’any zero seria al final de l’any 7 aC. L’any zero és el punt final d’un període i l’inici d’un altre. Mai pot ser un període. Si en matemàtiques tenim els valors més (+) i menys (-) i els representem en una línia, la separació entre uns i altres és el punt zero (0). Aquest punt no serà mai un període (temps) sinó només un instant (valor) de referència. Dir que l’any zero és el 7 aC provoca molta confusió. Les tres conjuncions visibles van ser en un mateix any, això és, en l’any 6 aC. La forma de calibrar un període varia segons la mesura. Per exemple, el primer segle després de Crist el segle comprèn 100 anys; això és des de l’1 de gener de l’any 1 (u) dC fins al 31 de desembre de l’any 100 dC; el segon segle serà des de l’1 de gener de l’any 101 dC fins al 31 de desembre de l’any 200 dC. Vegem els períodes abans de Crist: el primer segle va del 31 de desembre de l’any 1 aC fins a l’1 de gener del 100 a C; el segon segle serà des del 31 de desembre de l’any 101 aC fins a l’1 de gener del 200 aC.

Març o abril de l’any 4 aC. Actualment molta gent afirma que la mort d’Herodes el Gran va ser el 4 de març de l’any 4 aC.

Nebulosa anomenada “Pessebre”: Segons D. Joan Genebriera Climente, actualment destacat astròleg de Canàries, des d’on fa les seves investigacions d’astrologia, el 12 de novembre de 2005 va informar de l’existència de la nebulosa del Pessebre, coneguda des de l’antiguetat i que Hiparc (130 aC) ja la va descriure com una petita nebulosa. En aquest temps no es coneixia la seva veritable naturalesa; com ja es va comentar, era una sèrie de petites estrelles. El nom actual de Pessebre és un nom popular. No tenim informació fidedigna per afirmar des de quan se li dóna aquest nom.

Adoració dels Reis en fusta policromada. Segle XVII

Bibliografia Alcolea i Gil, Santiago Ramon Amadeu (1745-1821) – Llibres de Batet – Olot (Girona) 1998 Arbeteta Mira, Leticia Oro, Incienso y Mirra (Los belenes en España) – Fundación Germán Sanchez Ruipérez 2000 Cardini, Franco Los Reyes Magos – Historia y leyenda – Editorial Península SA - 2001 Garrut i Roma, Josep M. Viatge a l’entorn del meu Pessebre - Ariel, S.L. Barcelona 1957 Hildesheim, Johan de El Libro de los Reyes Magos – Ediciones Encuentro SA – Madrid 2002 Keller, Werner Y la Biblia tenía razón – Ediciones OMEGA, S.A. – Barcelona 1955 Mancinelli, Fabricio Catacumbas de Roma – Printed in Italy by Stampa Nazionale Calenzano (Firenze) 2000 Perez-Cuadrado, Pbro. Juan El Mundo del Belén – Asociación Belenista de Guipúzcoa – San Sebastián 1986 Vicchi, Roberta Las Basílicas Mayores de Roma – Poligrafiche Bolis – Bergamo 1999 Vincent, Michel La Magie de la Creche – Krippana 1999 31

Retaula-TrĂptic de la Verge de lâ&#x20AC;&#x2122;Estrella Altar Major de la Catedral de Tortosa, 1351