Emotiva't 5 - 2011

Revista interna del Col·lectiu de la Fundació Politècnica de Catalunya. Juliol 2011. Número 5

La consolidació del Pla Estratègic de la Fundació Serveis Generals: un equip imprescindible!

Catedràtic del Departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació de la UPC

Parlem de l’FPC amb Pere Botella

01.indd 1

19/07/11 16:50

sumari Emotiva’t, la revista dels treballadors del Col·lectiu de la Fundació Politècnica de Catalunya Direcció Ignasi del Río Coordinació FPC Erika López Han col·laborat Marta Sagristà, Mariel Koerhuis, Juan Montoya, Pere Botella, Annabel Tarancon, Sandra Pérez i Joan Pérez Pastor

03 Editorial

Comunicació i treball en equip, per Joaquim Olivé, Director de la Fundació

04 Coses que passen L’actualitat de la Fundació

06 Comunitat

Serveis Generals: un equip essencial per al bon funcionament de l’FPC

11 Altaveu

Agenda d’activitats de Barcelona i Terrassa

12 En clau tecnològica Disseny i realització: BPMO Edigrup Guitard 43, 1a planta 08014 Barcelona Tel.: 93 363 78 40 Fax: 93 410 84 15 www.bpmoedigrup.com Coordinació editorial Toni Ponce Direcció creativa Paula Mastrángelo Direcció d’art Rosa Baldrich Maquetació Bernat Majoral Coordinació lingüística Raúl Pelegrín Coordinació de fotografia Carlota Prats Producció Cristina Prats

Geoposicionament

14 Entre nosaltres

El Pla Estratègic es materialitza en la realitat del dia a dia

16 De tu a tu

Pere Botella, Catedràtic del Departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació de la UPC

20 Cara a cara

Annabel Tarancon, Tècnica de Formació a Solucions Individuals, enfront de Sandra Pérez, Tècnica de Formació a Solucions Corporatives

23 Naturalment Diversió i sostenibilitat

24 Ens apropem a...

Joan Pérez Pastor, Gerent de Comptes de l’FPC

16 02-03.indd 2

19/07/11 18:23

Comunicació i treball en equip Sentir-se part d’un projecte és una tasca molt encoratjadora. Quan es va presentar per primera vegada el Pla Estratègic de l’FPC, el col·lectiu de treballadors de la Fundació vam entrar en contacte amb un projecte de futur complet i complex, però amb moltes possibilitats i que demanava la col·laboració de tots. Ara, a poc a poc, anem coneixent els avantatges que suposa tenir aquest full de ruta gràcies a la comunicació que es fa a través de reunions formatives, sessions divulgatives amb torn de preguntes o difusió dels valors a la intranet, per citar-ne alguns exemples. Amb aquesta campanya de difusió, podem interioritzar-lo i fer-lo nostre.

Joaquim Olivé Director de l’FPC

Un dels punts forts en què el Pla Estratègic posa l’accent és en el de la comunicació.

Però no la comunicació entesa tan sols com a difusió de les accions del Pla, com hem comentat abans, sinó la comunicació com una eina del dia a dia dels treballadors: per conèixer el talent de les persones, per incrementar la cohesió del grup, per materialitzar la transversalitat del coneixement i potenciar les sinergies entre diferents visions i departaments. En definitiva, es vol aconseguir una fluïdesa en les relacions entre els treballadors que faci del nostre un autèntic col·lectiu. La comunicació és, en tots els seus vessants, la base del treball en equip que el Pla Estratègic necessita per materialitzar-se.

I com la comunicació i el treball en equip són també qualitats d’aquesta revista, en aquest número podreu conèixer la feina del Departament de Serveis Generals, imprescindible per al bon funcionament de la Fundació. També parlarem amb Pere Botella, Catedràtic del Departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació de la UPC, que va estar present als orígens de l’FPC. També ens aproparem als perfils de Joan Pérez Pastor, Gerent de Comptes de l’FPC, Annabel Tarancon, Tècnica de Formació a Solucions Individuals, i Sandra Pérez, Tècnica de Formació de Solucions Corporatives.

Us desitgem que passeu un bon estiu!

20

02-03.indd 3

24

19/07/11 18:24

04 Coses que passen

CITM

D’esquerra a dreta: Antoni Giró, Marisol Marqués, Montserrat Gatell, Belén Alomar, Anna Llanes, Concepción García, Ariadna Bartra, Joaquim Olivé i Mª Cinta Pastor

Talent femení als premis Dona Tech XXI El passat 16 de juny de 2011 es van lliurar els premis Dona Tech XXI i Futura Dona Tech XXI, dos guardons de la UPC School que reconeixen la tasca d’aquelles dones que destaquen tant per la seva trajectòria i excel·lència com per les perspectives de construir-se una carrera d’èxit en els àmbits politècnics.

Antoni Giró, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, va presidir la vetllada en la qual es van entregar els guardons a les dones premiades i va incidir en la idea que Dona Tech és “un projecte necessari, perquè cal fer visibles les dones que desenvolupen feines científiques i tecnològiques”. L’acte també va comptar amb la presència dels membres del jurat del guardó, com Joaquim Olivé, director de la UPC School of Professional & Executive Development, i Marisol Marqués, vicerectora de Relacions Institucionals de la UPC, que va anunciar: “Crearem una oficina, la Unitat d’Igualtat, perquè des del Consell de Direcció volem fomentar la temàtica de gènere”. I assegurava: “La universitat necessita el talent femení, i hem de tractar de no perdre’l”.

Per la seva banda, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell, va oferir dades estadístiques de Catalunya que mostren que l’any 2009 les dones suposaven el 61% de les persones llicenciades en estudis universitaris però que, malgrat això, no arribaven al 30% de les matrícules dels estudis de batxillerat científic o tecnològic.

A l’IS&T/SPIE Electronic Imaging Congress de San Francisco El treball de recerca LCD displays performance comparison by MTF measurement using the white noise stimulus method, desenvolupat per Carles Mitjà, del Laboratori de Qualitat de la Imatge del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la UPC, i Jaume Escofet, del Departament d’Òptica i Optometria de la UPC, va ser presentat el passat gener al prestigiós IS&T/SPIE Electronic Imaging Congress de San Francisco. El treball aplica mètodes i mesures estandarditzades per avaluar la qualitat d’imatge proporcionada per pantalles de tecnologia LCD.

Reinventar-se, no recuperar-se La UPC School va allotjar una xerrada de Joan Majó en el marc de l’Executive MBI (Master in Business Innovation) on el tema central va ser el diagnòstic i les solucions creatives per a l’actual crisi econòmica. La conferència va analitzar de forma exhaustiva les causes, l’estat actual i les possibles vies de sortida de la recessió econòmica

04-05.indd 4

espanyola. L’exministre d’Indústria i Energia durant el govern de Felipe González va destacar que la fi de la crisi no passa únicament per adoptar “mesures de reactivació”, sinó per “reinventar-nos” creativament: “Un dels reptes principals és saber buscar filons d’ocupació, detectar demandes reals no cobertes”, va comentar.

19/07/11 16:57

Coses que passen

05

Kathryn Best i les claus del disseny creatiu a l’empresa La conferència de Kathryn Best, experta en gestió del disseny, que va tenir lloc el passat gener, va ser tot un èxit d’assistència.

Sota el nom “Creativity and Innovation Driving Business”, dintre del marc del postgrau en Design Management, el programa que ofereix la UPC School en col·laboració amb el Barcelona Centre de Disseny (BCD), la ponent va recalcar que el design thinking és una eina per estimular la innovació i crear valor a les organitzacions que l’utilitzen en els seus processos.

Casos d’èxit Best va parlar sobre la relació entre el disseny i la millora de l’eficiència de les empreses, i de quina manera aquestes utilitzen estratègicament la innovació i la creativitat.

“D’una banda, usen el design thinking en el desenvolupament de productes i serveis, però també en processos de gestió diària i, a més a més, en el desenvolupament creatiu de les companyies”.

L’experta va citar empreses com General Electric, Philips Design, Sony, Procter & Gamble o Quicksilver com a exemple d’organitzacions que potencien la creativitat dels seus empleats i opten per introduir la innovació en els seus processos. La guru del disseny també va diferenciar entre pensament analític i pensament creatiu i va explicar les característiques de cadascun d’ells.

Kaoru Mende, a l’Open Talent amb Lighting Design Al centre Foment de les Arts i del Disseny de Barcelona (FAD), el prestigiós Lighting Planner Karou Mende va impartir la conferència magistral Light & Shadow within Urban Landscape com a acte de cloenda del postgrau en Lighting Design que ofereix la UPC School of Professional & Executive Development, amb la col·laboració de

04-05.indd 5

Artemide. El propi Mende afirma que el seu objectiu és crear un elogi a l’ombra i la foscor.

Va explicar que el seu treball se centra en les ombres i la foscor perquè són els elements que realment perceben els nostres ulls.

“Nosaltres no veiem llum, veiem intensitats diferents d’ombres”, matisa el dissenyador.

19/07/11 16:57

06 Comunitat

Serveis Generals

Un equip essencial per al bon funcionament de l’FPC La manera d’atendre les persones diu molt d’una organització.

Per aquest motiu, l’equip del Departament de Serveis Generals sap que amb una bona organització i harmonia en l’equip pot garantir magnífics resultats a la Fundació.

06-11.indd 6

19/07/11 18:24

Comunitat

A la Fundació Politècnica de Catalunya, com a altres institucions, que tot funcioni a la perfecció forma part de la normalitat, però qui o quines són les persones que fan que tot estigui a punt? Doncs bé, aquest és el treball d’un departament que està al final del procés de l’Organització, un equip acostumat a treballar cara a cara amb el client, ja sigui intern o extern, i que sap que la seva feina sol ser una obvietat en moltes ocasions. Aquesta és la realitat quotidiana del Departament de Serveis Generals de l’FPC. Sempre estan al peu del canó, al servei del seu client quan aquest necessita qualsevol cosa, sigui del tipus que sigui. A més a més, com són al final de la majoria dels processos, tenen menys marge de maniobra per solucionar els problemes;

06-11.indd 7

07

per aquest motiu, és molt important que l’equip s’organitzi a la perfecció.

ORGANITZACIÓ Però, com es planifica el departament?

Doncs bé, l’estructura del seu organigrama es basa en una regla bàsica: tots fan de tot. Com és evident, hi ha gent més especialitzada en l’atenció a la gestió, altres en la compra, d’altres en l’organització d’espais, en serveis, etc., però cada persona que forma l’equip, independentment del que faci normalment, ha de poder oferir qualsevol servei.

Actualment, s’ha incorporat l’equip de recepció al Departament de Serveis Generals.

La jornada de Serveis Generals comença amb l’obertura de l’edifici, a les set del matí, fins al seu tancament, a dos quarts d’onze

19/07/11 18:24

08 Comunitat

Javier Morales Barea Barcelona

“El que més m’agrada és el bon ambient que hi ha en general amb els companys, l’alumnat i els professors”.

el que+ Juan montoya • “Coordinar serveis que representen una font d’informació valuosa per a l’Organització” • “Gestionar disciplines que són noves per a mi”

el queJuan montoya • “Els nervis d’última hora quan succeeixen coses no planificades”

06-11.indd 8

Manolo García Gordillo

Vanessa Esteve Jiménez

“M’agrada oferir assistència tècnica al plató, a classe o fora d’hores, i tot el relacionat amb l’equipament de fotografia, vídeo i àudio. Del meu equip destacaria la comunicació”.

“M’agrada treballar a la recepció, ja que em permet realitzar tasques diverses i, sobretot, tenir un tracte directe amb l’alumnat i el personal docent. Som un equip sempre disposat: can I help you?”.

Terrassa

de la nit, i també fan la cobertura dels dissabtes. Juan Montoya, Cap del Departament de Serveis Generals afirma: “La recepció és un punt de trobada de primeres impressions, en molts casos és la targeta de presentació de la institució. Per aquest impacte que té sobre el client, hem de parar especial atenció en com actuar en aquesta presa de contacte”, comenta.

Una bona organització davant el client sempre dóna una bona imatge de la institució, la qual cosa ha influït en la importància d’aquest departament dins de la Fundació, que s’ha incrementat cada cop més.

I, al seu temps, aquest “aporta de manera oportuna i eficient els serveis i tot tipus de material que necessita l’Organització”, afegeix Juan Montoya. El que fa que l’equip obtingui resultats tan eficients és la gran varietat de serveis que constitueixen el departament i la manera de treballar dels seus

Barcelona

membres, que neix de la idea que tots han de ser especialistes en moltes coses alhora.

UN EQUIP COMPLET L’equip està format per nou persones encarregades de realitzar tots els serveis que aporta el departament: sis treballen a la seu de Barcelona i dues a la de Terrassa, més el Cap de Departament, que està a cavall de les dues seus. Paral·lelament, hi ha més gent treballant per a l’Organització que es coordina des del departament, com pot ser el personal de neteja, de manteniment, etcètera. Hi ha un gran nombre de persones que treballen per millorar el dia a dia dels centres i que, segons Juan Montoya, el Cap del Departament, “són persones que també formen part de l’Organització, intentem que se sentin així, ja que la seva feina també és indispensable”. Per poder complir amb els objectius marcats i

19/07/11 18:24

Comunitat

Juli Sàenz Muñoz Barcelona

“Valoro la compenetració i la predisposició de tots els meus companys per fer les nostres tasques, així com el bon ambient al departament”.

Ton Pagan Reimat Barcelona

“En general m’agrada el bon ambient del departament. També em satisfà quan et demanen per una incidència en alguna aula i pots resoldre-la correctament”.

09

JUAN MONTOYA Cap del Departament de Serveis Generals

Quan vas arribar al departament?

Fa més de nou anys aproximadament que vaig arribar al departament, gràcies a una oferta de treball per Internet que anava dirigida a la reestructuració i la recerca de processos i mecanismes per organitzar el Departament de Serveis Generals.

Com és el teu dia a dia?

Les necessitats dels meus clients són les que marquen el meu dia a dia. Sempre arribo molt d’hora al centre, ja que això em permet organitzar-me, encara que molts cops la meva planificació no té res a veure amb el que finalment acabo realitzant.

Què destacaries de la teva relació amb l’equip?

L’amistat i la col·laboració fan que el meu treball de gestió sigui molt més fàcil. Són gent molt jove, polivalents, amb molts valors i tots ells utilitzen el lema hoy por ti, mañana por mí en la seva vida laboral.

Estic molt content amb ells.

la filosofia de la institució, el departament busca les sinergies a l’equip, és a dir, que es puguin fer diferents tasques alhora.

L’entorn laboral és molt important quan es marquen uns objectius i es volen complir, i és aquí on s’accentua la importància del treball en equip. Els treballadors que el formen es podrien dividir en dos grups: els que porten molt de temps treballant a l’Organització i els que integren la recepció, que és un col·lectiu nou, una nova

06-11.indd 9

Quines són les teves aficions?

Una cosa que m’apassiona és la muntanya, el camp i l’aire lliure. Per això vaig estudiar Enginyeria Agrícola. Durant el meu temps d’esbarjo faig moltes activitats de muntanya com el tresc, la recol·lecció o la pesca, totes elles aficions que he heretat del meu pare.

19/07/11 18:25

10 Comunitat

Andreu García Sánchez Terrassa

“El que més valoro és saber que formo part d’un equip de persones competents i involucrades en la seva feina i la comunicació, l’enteniment i la participació que ha fomentat el seu responsable”.

generació de poc més de tres anys, ja que abans els funcionaris de la Universitat Politècnica de Catalunya gestionaven el servei de recepció de la Fundació quan encara la seu estava integrada al Campus Nord de la UPC. Quan es busca un nou integrant per a l’equip no es mira un perfil específic, excepte que sigui a recepció, on sí és determinant

Jordi Arnáiz Velázquez

Mireia Ferro Dubrul

“És una feina molt activa i dinàmica, no estic tota l’estona assegut davant d’una pantalla fent el mateix. Vaig d’un costat a l’altre, fent coses diferents, fins al punt que sembla que estigui en diferents punts alhora. A banda d’això, per les tardes dono suport a Sistemes d’Informació”.

“El que més m’agrada de la meva feina és poder desenvolupar les meves tasques diàries en un ambient jove i creatiu. Del meu equip m’agrada l’ambient de col·laboració dels uns amb els altres”.

Barcelona

com ha de ser l’empleat. El requisit més important que es demana és que per treballar a Serveis Generals es tingui una actitud favorable a l’hora d’aprendre coses noves.

ACTIVITATS ESTACIONALS Com a equip són independents en relació amb altres departaments, encara que formen part de la mateixa àrea d’organit-

Terrassa

gar-se d’aspectes més interns. Aquestes tasques internes estan relacionades amb el manteniment preventiu de l’edifici, el condicionament d’espais, la neteja genèrica, la planificació dels horaris per al proper curs, etcètera. Amb aquesta distribució de tasques segons el volum d’activitat de la Fundació poden aprofitar sempre els recursos al 100%.

Una bona organització davant el client sempre dóna una bona imatge de la institució, la qual cosa ha influït en la importància dEL departament dins de l’fpc zació de l’empresa amb els departaments de Recursos Humans, Sistemes, Administració i Assessoria Jurídica. Si parlem del seu calendari en relació amb el funcionament de l’empresa, les seves activitats són estacionals i no lineals: hi ha mesos en què l’activitat acadèmica és més gran i el pes dels seus serveis de suport també i, al contrari, hi ha mesos en què l’activitat acadèmica baixa i aprofiten per encarre-

06-11.indd 10

La feina del Departament de Serveis Generals implica moltes hores d’esforç i d’organització durant la jornada. Com destaca Montoya: “Si no arribes a estar content i a gust amb la teva tasca, és impossible afrontar el dia a dia”. Però l’equip de Serveis Generals s’implica, es motiva i ho donen tot per la seva feina, que acaba convertint-se en uns magnífics resultats i un tracte exemplar cap al client.

19/07/11 18:25

altaveu

11

Agenda Festival

Exposició

Teatre

GREC FESTIVAL DE BARCELONA

‘L’aigua’

‘Mago Manu Show’

Som davant d’una selecció de les millors fotografies que diversos fotògrafs de prestigi internacional han fet sobre l’aigua. L’exposició ens endinsa en aquest fascinant i fonamental element de la natura i descobreix detalls que aprofundeixen en el seu valor estètic i la seva relació amb les persones.

Mago Manu Show és un espectacle màgic i simpàtic on el públic participa constantment en la funció i es converteix en el protagonista de més d’un truc del mag. El millor de l’espectacle és la combinació perfecta de màgia i humor que fa que el públic assistent gaudeixi i que quedi bocabadat gràcies a la gran qualitat dels trucs de màgia.

+ info: Aquesta 35a edició, amb teatre, dansa, música i circ de la ciutat, es presenta enguany com el principal productor d’espectacles a Catalunya i tota una referència a nivell europeu. Més de 60 propostes pensades per a un públic divers i d’una alta qualitat escènica per gaudir d’unes jornades d’estiu d’allò més culturals i entretingudes.

On: Centre Cultural Unnim Obra Social Adreça: Rambla Egara, 340 Tel.: 937 804 122 Quan: del 22/09/2011 al 13/11/2011 Preu: entrada gratuïta

FIRA DE JOVES CREADORS

On: Barcelona (consultar ubicació de cada espectacle) Adreça web: grec.bcn.cat Quan: del 17/06/2011 al 31/07/2011 Preu: descomptes, abonaments i espectacles gratuïts (consultar a la pàgina web)

Cada dilluns els dissenyadors joves de la ciutat exposen i donen a conèixer les seves creacions d’una manera oberta al públic.

Tothom que estigui interessat es pot apropar fins als Jardins Clara Campoamor, al barri de les Corts, i aconseguir algun dels originals articles de roba, bijuteria, pintura, escultures, fotografies i artesania.

Passejades

Passejades històrico-literàries per conèixer millor el passat del barri i amb referències literàries que ajuden a entendre aquesta part de Barcelona. Amb una durada de 3 hores, seran conduïdes per l’historiador Joan Carles Luque (Arxiu Històric del Poblenou).

06-11.indd 11

On: societat coral Els Amics Adreça: c/ del Pantà, 57 Tel.: 937 881 135 Quan: 07/10/2011 a les 23.00 h Preu: 3,50 euros o 2,50 euros (socis); inclou cafè o infusió

Fira

+ info:

LES FÀBRIQUES DE POBLENOU

+ info:

+ info: On: Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz Adreça: c/ Joncar, 35 Tel.: 934 856 622 Quan: 22/10/2011 a les 10.00 h Preu: gratuït

+ info: On: Jardins Clara Campoamor Adreça: av. Diagonal, 615 Quan: tots els dilluns de l’1/09/2011 al 30/11/2011 Preu: gratuït

19/07/11 18:25

12 EN CLAU TECNOLÒGICA

CITA 41.3947/2.1335 19.30 h

Geoposicionament

“Wherever you go... ...whatever you do, I will be right here waiting for you...” cantava Richard Marx (no Bryan Adams) el 1989. La lletra de Right here waiting no podria ser més profètica: amb el geoposicionament, els serveis i les empreses t’acompanyen “a qualsevol lloc on vagis, en qualsevol cosa que facis...”.

Fa temps que aquesta tecnologia existeix, però no ha estat fins a l’auge de les xarxes socials que ha penetrat amb tanta força a la nostra quotidianitat. El geoposicionament fa referència als sistemes d’informació geogràfica que, gràcies a diferents eines, determinen la posició física on es realitza una acció o on es troba una persona, indret o cosa. El més conegut de tots és el GPS (sigles de Global Positioning System, sistema de posicionament global), que des de fa anys ens acompanya als nostres vehicles per guiar-nos fins a la nostra destinació mitjançant els navegadors assistits. Desenvolupat originalment per l’exercit nord-americà, el seu ús s’ha popularitzat entre la resta de la població i a diferents serveis i empreses fins a arribar als mòbils, que, amb aquesta i altres tecnologies, han passat a anomenar-se smartphones. Precisament, és a la nova generació de telèfons mòbils

12-13.indd 12

i a les xarxes socials on han esclatat les possibilitats que ofereix el geoposicionament: l’iPhone o Foursquare en són culpables del seu èxit, però quina utilitat té saber on es troben els seus usuaris?

BANC 39.002/1.998 19.00 h

€

SUPERMERCAT 38.902/2.928 18.00 h

Geomàrqueting Connectar amb la gent, etiquetar continguts i mapes, compartir comentaris i recomanacions, trobar indrets i moltes coses més són possibles gràcies a Internet i al geoposicionament. La part més tècnica es recolza en un conjunt de satèl·lits interconnectats que determinen les nostres coordenades, però són els usuaris els que posen l’accent humà i social als serveis de localització. Només cal un smartphone amb servei GPS (o un altre sistema, com el GSM) i Internet perquè detecti la nostra posició per després compartir-la amb altres internautes amb un gadget similar. Foursquare és la xarxa social de moda: si Facebook ens convida a contactar amb els amics i Twitter a informar del que estem fent, aquesta plataforma està interessada a saber des d’on ho fem. D’aquesta manera, podem interactuar amb altres amics que estiguin a la vora, saber on van, a quins comerços entren, etc., però també podem rebre informació d’empreses que estan en el nostre radi més immediat i que ens ofereixen descomptes, ofertes especials o altres avantatges de fidelització.

Ja sigui gran o petita, qualsevol empresa pot fer accions de geomàrqueting des de Foursquare. Un exemple de multinacional és Starbucks, que als EUA fidelitza els clients que fan check-in (quan el sistema els detecta a la seva xarxa) als seus locals i que acumulen punts o reben regals per cada visita. L’exemple d’empresa petita seria Taxioviedo, que va engegar una campanya de descomptes des de Foursquare per als usuaris que demanaven taxis a Astúries i feien un comentari a la xarxa: els bons resultats els van portar a tenir més de 3.000 contactes en poc temps i a rebre propostes de col·laboració per engegar iniciatives similars d’empreses d’arreu del món.

sobre viatges i amor Un altre ús del geoposicionament és el d’etiquetar i personalitzar mapes i guies turístiques en línia. Sempre és d’agrair

21/07/11 13:07

EN CLAU TECNOLÒGICA

€

Ets AQuÍ 37.882/1.008 17.45 h

12-13.indd 13

ADRECES D’INTERÈS

La part positiva

AMICS 39.112/1.778 21.45 h

trobar consells d’altres viatgers que han estat al mateix indret i en la mateixa situació: als mapes de Google Maps o webs com Trip Advisor milers de persones poden trobar indicacions d’altres usuaris per descobrir els racons més autèntics d’una destinació exòtica, on comprar artesania a bon preu, conèixer costums locals amb els quals no estan habituats o llegir qualificacions d’establiments hotelers i de restauració a les ciutats més cosmopolites. El geoposicionament també permet etiquetar fotografies amb les coordenades dels llocs exactes des d’on s’han pres per poder indexar-les automàticament i completar l’àlbum amb una informació exacta a plataformes com Picassa o Flickr.

Si parlem del vessant més humà i social, el geoposicionament també permet connectar amb persones amb interessos similars o disposades a mantenir una relació d’amor, amistat o de plaer. Streetmatching.com és l’aplicació que ajuda a posar en contacte persones anònimes que s’han creuat al carrer o han compartit petits moments quotidians i que no s’han atrevit a dir la primera paraula.

Amb el geoposicionament, qui no troba què fer és perquè no vol!

13

El geoposicionament pot ser una eina que salva vides. En cas de necessitat, es poden monitorar els desplaçaments i la localització de persones que requereixen una atenció especial, com persones grans o amb problemes de dependència o memòria, dones maltractades, treballadors en situació de risc, esportistes a l’aire lliure, infants, etc.

Només cal que els vigilats duguin a sobre un mòbil o altre gadget especial connectat amb els seus supervisors perquè siguin localitzats.

www.foursquare.com www.apple.com/es/ iphone www.tripadvisor.es www.streetmatching.com www.taxioviedo.com www.maps.google.es

La part negativa El passat maig, Apple es va veure envoltada per l’escàndol quan es va fer públic que l’iPhone guardava dades de geoposicionament dels usuaris a la memòria del telèfon sense el seu permís.

L’empresa nord-americana va aclarir que es tractava d’un simple error, que no rebien feedback d’aquesta informació ni en feien ús comercial ni el distribuïen a tercers, i seguidament va distribuir una actualització per solucionar-ho. Malgrat aquesta rectificació, l’empresa de la poma va aixecar moltes sospites sobre les seves intencions.

Una altra part negativa del geoposicionament és la facilitat amb què la nostra intimitat i privacitat pot ser alterada o violada, no només per part d’empreses que facin accions de màrqueting molt agressives, sinó per l’ús delictiu que es pot dur a terme per persones no desitjables o delinqüents.

21/07/11 13:07

14 entre nosaltres

El Pla Estratègic es materialitza

En la realitat del dia a dia Ara fa dos anys, al primer número d’Emotiva’t, vam presentar les línies de treball del Pla Estratègic de l’FPC de la mà de Mariël Koerhuis. Ara el pla està desplegant les seves ales amb accions concretes que afecten tots els col·laboradors. Descobreix com avança i com, gràcies a ell, també participes en la construcció de la Fundació del futur!

Campanya de valors

Traçar el camí de la Fundació. Amb aquesta senzilla frase es podria resumir la intenció del Pla Estratègic que, a mitjans del 2009, va començar a orientar l’FPC. Però darrere d’aquest pla s’amagava una realitat més complexa, plena d’anàlisis, propostes i reptes que permetrien dirigir-se amb èxit cap al futur. Ara, dos anys després, aquest pla no només és una realitat, sinó que ja afecta la quotidianitat de les nostres accions. Ara podem dir que estem fent drecera.

Però com s’està fent camí? El Pla Estratègic desenvolupa una doble tasca alhora: posa en marxa les seves iniciatives però també les comunica a tots els col·laboradors de la Fundació perquè

14-15.indd 14

coneguin de prop les seves mecàniques i les sentin com a seves. La comunicació es fa mitjançant: • Sessions plenàries: els passats 14 d’octubre de 2010 i 15 de febrer de 2011 es van fer unes sessions amb tots els col·laboradors on es va presentar un balanç dels 2 anys anteriors i es van compartir els reptes de futur presents al pla.

• Sessions de grup reduïdes: totes les persones que hi van assistir van conèixer, de la mà de la responsable de la Unitat Estratègica, Mariël Koerhuis, el contingut del pla en petits grups on es podien resoldre dubtes concrets. Es van fer cinc sessions entre el març i el maig.

• Consultori del Pla Estratègic: tots els dimarts de 10.30 a 11.30, la Unitat d’Estratègia habilita un espai de consulta directa.

Una altra acció comunicativa molt valorada és el desenvolupament de campanyes amb els valors de l’FPC: les accions dutes a terme amb aquestes campanyes han aconseguit arribar al dia a dia de totes les persones que fan possible la Fundació.

• Personalització de la intranet: amb els colors i logos que representen les imatges que identifiquen els 4 valors de l’FPC, que són l’eficàcia, la innovació, l’eficiència i la satisfacció.

• Mailings: dissenyats amb plantilles pròpies per a cadascun dels valors anteriors, amb continguts que expliquen

Els 4 valors de l’FPC –l’eficàcia, la innovació, l’eficiència i la satisfacció– són els protagonistes de la campanya de difusió entre els col·laboradors de l’FPC. S’ha comunicat a través de mailing, personalitzant la intranet i amb làmines col·locades al menjador per als treballadors. Amb un color i un logotip propi, cadascun d’aquests valors s’ha exemplificat amb casos d’èxit com els de Facebook o Cirque du Soleil i s’ha aprofundit en conceptes tan positius com el de capacitat, responsabilitat, automotivació, autogestió o sort, entre altres.

19/07/11 18:28

Equip Docent

entre nosaltres

‘Stakeholders’

Amb tot un futur per endavant per treballar és normal que l’FPC tingui entre mans l’execució de molts projectes ambiciosos.

14-15.indd 15

• Objectiu estratègic: optimitzar el Model d’Equip Docent de la UPC School.

• Objectiu del projecte: disseny del Model d’Equip Docent d’un programa de la UPC School, per identificar les funcions i la relació dels seus membres amb l’FPC. • Gestors: Sole Garcia, Àngels Tejada i Elisabet Prieto, DOP; Ivan Chica, Pilar Mateu i Elisabet Rotllant, Dept. de Desenvolupament del Negoci; i Mariël Koerhuis, de la Unitat d’Estratègia.

• Metodologia: aquest projecte va ser reorientat al març del 2011 per centrar-lo en la definició de les funcions i perfils acadèmics necessaris. A partir d’aquí s’ha de treballar a fons la relació dels membres de l’equip docent amb les diferents persones i departaments de la UPC School, i s’ha de decidir en quin moment, mitjançant quins canals i amb quins interlocutors de la institució es comuniquen. Aquestes decisions es prendran en el marc de la reflexió entorn del model de gestió de les solucions.

I com avança el pla?

A l’última revisió semestral del pla per part de la direcció, que va tenir lloc al gener d’aquest any, hi ha 31 projectes estratègics definits, dels quals: • 15 projectes estan en marxa i evolucionen de manera satisfactòria.

• 8 projectes han finalitzat al mes de juliol de 2011.

• 3 projectes han estat replanificats per més endavant.

• 4 projectes estan congelats provisionalment.

• 1 projecte s’ha avançat.

Entre alguns dels 8 projectes que han estat conclosos al mes de juliol podem destacar el de FPC Improvement Contest, el Model d’Equip Docent d’un Programa per l’UPC School o el Mapa d’Satkeholders de l’FPC, per citar-ne alguns. En descobrim les seves claus!

Repte 3: Vincular proveïdors de coneixement de referència

• Desenvolupament: entre octubre del 2010 i abril del 2011 es van dur a terme les següents fases: Fase 1: pluja d’idees per compartir les primeres impressions i definir la dimensió del projecte.

Fase 2: breu anàlisi de models de claustres existents.

Fase 3: reflexió sobre possibles models.

Fase 4: definició de funcions acadèmiques.

Fase 5: descripció de perfils acadèmics requerits, segons els perfils definits.

el seu significat, amb casos d’èxit que poden ser exemples per seguir, guies de comportament...

• Làmines al menjador: l’espai del menjador dels treballadors del Tech Talent Center ha estat decorat amb 4 làmines que representen els 4 valors.

El Pla Estratègic posa en marxa les seves iniciatives però també les comunica

15

Repte 6: Oferir Valor • Objectiu estratègic: desenvolupar una proposta de valor per als stakeholders (grups d’interès) de l’FPC. • Objectiu del projecte: visualitzar els grups d’interès de l’FPC i establir una priorització entre ells per crear un pla d’actuació.

• Gestors: Mariël Koerhuis, de la Unitat d’Estratègia, amb la col·laboració de Meritxell Carrera i Elena Soler, de Secretaria de Direcció, i Ismael Castiella, Dept. de Desenvolupament del Negoci.

• Desenvolupament: Fase 1: fer inventari d’stakeholders.

Fase 2: catalogar i prioritzar segons les variables.

Fase 3: visualització del mapa d’stakeholders.

• Metodologia: calia dissenyar una proposta de valor rellevant per als grups d’influència de l’FPC, per la qual cosa era important identificar-los, coneixe’n la importància, definir la relació que s’hi manté i la que seria desitjable tenir. En aquest repte entren en joc els valors de la Fundació, els principis d’actuació que es volen mantenir en el desenvolupament de l’actuació i la seva reputació. Per complir la visió és necessari desenvolupar de manera favorable la reputació per facilitar l’activitat de l’FPC. Es va realitzar entre octubre del 2010 i maig del 2011.

19/07/11 18:28

16 DE TU A TU

16-19 DE TU.indd 16

19/07/11 18:29

16-19 DE TU.indd 17

Una relació de tota la vida. Pere Botella va estudiar Enginyeria Industrial a la UPC; per tant, la seva vinculació amb la universitat i amb la nostra Fundació comença fa molts anys. En acabar la carrera, va estar treballant un temps en l’àmbit de l’Administració pública, però després es va posar en marxa el Centre de Càlcul de la UPC, que llavors es deia UPB (Universitat Politècnica de Barcelona), on es va incorporar com a analista informàtic. Des que es va crear la Facultat d’Informàtica ha estat treballant com a professor, va obtenir el doctorat en informàtica, fins a arribar, finalment, a la càtedra actual.

Pere Botella és Professor i Catedràtic del Departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació de la UPC. Present als orígens del que actualment és l’FPC, conversem sobre la seva evolució i sobre els reptes que ha d’afrontar la Fundació de cara al futur.

Un referent de formació

UPC School

DE TU A TU 17

19/07/11 18:29

16-19 DE TU.indd 18

Jo diria que hem de fer fora la burocràcia. Als Estats Units pots muntar una empresa en mitja hora i aquí és demencial la burocràcia que tenim.

A Catalunya sembla que hi un antiamericanisme arrelat, però segurament és perquè no hem anat allà i no els coneixem. A Silicon Valley hi ha una gran facilitat per crear empreses, una enorme vinculació entre la universitat i l’empresa i, sobretot, molts diners per importar talent, i diners és el que ens falta aquí, talent en tenim i molt.

Què li falta a Barcelona per ser un punt de referència si no mundial, sí a l’estat espanyol?

Gràcies a la seva experiència, com valora la trajectòria de l’FPC? La trajectòria ha estat bona, però amb alts i baixos. Jo vaig ser Vicepresident de l’FPC des del 1998 fins al 2002, era Vicerector de la UPC i una de las meves funcions va ser l’àmbit de la Formació

dels professors que creu que, a part de la feina normal de docència i recerca, és molt important la tasca de fer formació contínua de cara als professionals. Sempre ho he cregut i sempre ho he fet: he estat vinculat a aquest àmbit i he portat aquest màster des de l’any 89, durant dues dècades. Quan recentment es va crear la UPC School també es va crear la figura del Director Acadèmic d’Àrea. Em van proposar per ser Director Acadèmic de l’Àrea de Tecnologies de la Informació i això és el que estic fent aquí. Però aquesta és una activitat addicional a la que faig normalment. Jo no tinc despatx aquí (al Tech Talent Center), el meu està a l’altra punta de Barcelona, al Campus Nord, però intento compaginar las dues tasques de la millor manera possible.

“Les crisis també Generen situacions creatives i la gent les aprofita per formar-se, per preparar-se, és un factor positiu per a l’FPC”

Quina és la seva relació amb l’FPC-UPC School?

Quan va començar i com?

Doncs des que es va crear. L’any 1989 vaig arrencar un màster en Enginyeria en Software a l’ICT. Llavors s’hi feien sis màsters i ens van demanar als professors directors si estaríem d’acord a portar-los a la Fundació en el moment de la seva creació. Va ser així com el màster en Enginyeria en Software va ser un dels primers que es van implantar a la Fundació. Aquest màster ha durat 20 anys, i ara té continuïtat amb el màster IT Project Management, més orientat a formació executiva. Sóc, i sempre he estat, un

Des del món de l’empresa, creus que s’està donant suport a la innovació a la universitat?

Jo crec que l’empresa valora molt la formació que donem. Els empresaris ens diuen que estan molt satisfets, el feedback és molt positiu en aquest sentit, tot i que no som el Silicon Valley. Més o menys aquí es va avançant i cada vegada més, però quan estic a Califòrnia veig com funciona i ja m’agradaria que això funcionés com allà. Allà la frontera entre universitat i empresa està absolutament diluïda, no se sap quan comença una i quan acaba l’altra. Ara aquí es comença a donar un model d’empreses innovado-

Què destacaria de la relació amb el món de l’empresa?

Quan es planteja la qüestió de les relacions entre la universitat i l’empresa com una cosa difícil, nosaltres riem, perquè, de fet, el 25% del pressupost de la UPC prové de les relacions i projectes d’empresa, el que constata una relació molt natural en el món de l’enginyeria.

Aquesta disciplina intenta resoldre els problemes de la societat en matèria d’equipaments i tecnologia i duu a terme projectes per avançar cap a una societat millor; per tant, la vocació global de la UPC està clarament orientada cap a les empreses. Això no vol dir que tots els professors estiguin d’acord, però jo sí que sóc dels que així ho creu. He intentat mantenir al llarg de tota la meva trajectòria a la UPC un vincle molt estret amb el món de l’empresa.

Coneix el Pla Estratègic de l’FPC? Quina és la seva opinió?

El conec força bé i espero que la línia que ha adquirit aquesta escola permeti que, amb els anys, per als enginyers i arquitectes el seu referent de formació postgraduada, professional i executiva sigui aquesta casa.

vegades també generen situacions molt creatives i la gent les aprofita per formar-se, per preparar-se, i em sembla que aquest és un factor positiu per a l’FPC.

18 DE TU A TU

19/07/11 18:29

L’APUNT

16-19 DE TU.indd 19

“Sempre m’han tractat molt bé en aquesta casa, hi ha gent molt maca. Intentem fer una feina de parlar amb les empreses i, a partir d’aquí, intentar dissenyar continguts, entenent la UPC en un sentit ampli, perquè no és només els que hi treballem, sinó també tota la gent que hem format, els que van ser alumnes. Potser no som Cambridge, però marquem el nostre propi estil. Per exemple, en el màster que dirigeixo, la majoria dels professors no són de la UPC, són gent d’empreses titulada a la UPC, i tenir aquesta forta vinculació amb el sector empresarial és un valor afegit que cal destacar”.

Establir el vincle

Permanent. Per estatut, el Vicerector que s’ocupava de la Formació Permanent era també el Vicepresident de la Fundació. Llavors la presidència l’ocupava Mercè Sala, malauradament desapareguda. Em va agradar molt treballar amb ella. Després, per diferents factors, la Fundació va passar per moments més baixos. Ara jo crec que és una època bona i, des del punt de vista del plantejament, molt bona, per definir la UPC School com una escola de formació executiva i professional.

Crec que la distància de la nova seu de l’FPC amb el nucli de la universitat, que està a l’altra banda de Barcelona, fa que el personal de la UPC la vegi com una entitat una mica al marge, però els estudiants estan contents i valoren el fet d’estar aquí, al 22@. La part menys positiva és la de la crisi en la qual estem immersos, perquè, és clar, aquesta no només afecta la UPC School, sinó que ens afecta a tots. No obstant això, les crisis de Quins reptes de futur ha d’afrontar l’FPC? Hi ha reptes que afecten tant la imatge externa com la imatge interna. Per una banda, ha de ser un referent extern, és a dir, les empreses que tenen enginyers han de veure la UPC School com el seu centre de referència de formació executiva i professional. Però també ha de ser un referent a nivell intern, perquè la gent mateixa de la UPC veu de vegades la UPC School com si esti­ gués al marge i s’ha de treballar perquè hi hagi més visibilitat. L’altre repte és aconseguir que el sector de les tecnologies de la informació sigui més innovador encara, que la relació entre universitat i empresa sigui més fluida, fins i tot que hi hagi una comunicació que faci que gent de la universitat estigui també en empreses.

res, centres de recerca, com les d’allà.

Intentem anar en aquesta línia.

DE TU A TU 19

19/07/11 18:30

20 CARA A CARA

Individual o corporatiu?

Annabel Tarancon és Tècnica de Formació a Solucions Individuals, una feina relacionada amb la gestió de cursos oberts al públic en general. D’altra banda, Sandra Pérez és Tècnica de Formació a Solucions Corporatives i es dedica a gestionar cursos ja venuts i dissenyats expressament per a empreses. Ens van explicar les seves experiències i van trobar que, malgrat les diferències inicials, els seus mètodes de treball no són tan diferents!

Des de quan treballeu en els vostres departaments?

S. P.: He anat canviant de departament, però en l’àmbit corporatiu porto quatre anys.

A. T.: Jo porto vuit a la Fundació, però en el Departament d’Operacions, que abans era Departament de Programes, cinc.

Creieu que el vostre perfil és el més adequat per a la tasca que feu o us heu anat formant a poc a poc?

S. P.: Sóc pedagoga i sí que, en principi, seria el perfil adequat, però jo crec que en realitat vas aprenent dia a dia, perquè, com hi ha hagut tants canvis, t’has d’anar adaptant.

A. T.: Jo vinc d’una altra branca que no té res a veure amb la pedagogia, però m’agradava molt el tema i vaig anar aprenent a poc a poc. És una feina que implica aprendre del dia a dia, de cada tipus de curs.

Intercanviaríeu els papers?

A. T: En principi les tasques que fem són més o menys les mateixes, el que canvia és que els seus clients són diferents dels meus, perquè

20-24.indd 20

ella treballa amb empreses, llavors el paquet és tancat.

S. P.: En corporatiu has de tenir un tracte més concret amb l’empresa, el seguiment de l’alumnat és més específic, depèn de cada empresa… No és un programa que es fa i al qual la gent s’apunta, sinó que nosaltres ho fem per a treballadors concrets d’una empresa.

Aquí pot haver-hi una mica de variabilitat, però en les

primer es dissenya el curs i després es ven.

Però les necessitats de cada client són diferents en els dos casos?

S. P.: En corporatiu es fan formacions molt adreçades a les necessitats de l’empresa: potser una empresa vol potenciar un punt clau dels seus treballadors i ho fa amb una formació. Aquesta pot ser en part una formació

“les tasques que fem són més o menys les mateixes, el que canvia és que els seus clients són diferents als meus” tasques diàries la nostra feina és molt similar.

Ens podríeu dir més diferències?

A. T.: En el meu cas, els grups que participen ja vénen predeterminats, en canvi al seu els alumnes es van apuntant individualment. En corporatiu hi ha un Gerent de Comptes que va a l’empresa, parla amb ells i arriba a un acord, i a partir d’aquí es dissenya el curs. És a dir, no hi ha una programació.

S. P.: En el nostre cas sí que hi ha programació:

que es fa en obert, i després una altra part pot implicar habilitats o altres temes que li puguin interessar a l’empresa, llavors no té per què ser un programa complet. Ens adaptem a les seves necessitats, incorporem professorat que són treballadors de la mateixa empresa, perquè s’ajusti a la realitat de la pròpia companyia. Hi ha alumnes d’empreses que han fet cursos en obert aquí i després formació pròpia de l’empresa que també l’han fet amb nosaltres. Ens adaptem al

19/07/11 18:42

CARA A CARA

client quant a grups, horaris, etcètera, mentre que en el cas de l’Annabel, tenen programes marcats, amb uns horaris fixos.

EN POSITIU I EN NEGATIU

Es podrien diluir les barreres entre tots dos departaments i que no hi hagués necessitat de fer programes per separat?

S. P.: No, jo crec que sempre hi haurà una diferència.

Una empresa sempre mira abans la formació per als seus empleats. La realitat de cada empresa és molt concreta i la majoria dels seus treballadors ja tenen

Sandra Pérez

20-24.indd 21

una formació prèvia i només volen potenciar una habilitat o aspecte determinat. Segurament ja han fet un màster o un postgrau; per tant, la formació és molt més específica.

d’un grup molt variat a cada curs/classe, sempre estan els “caps” del grup que, si veuen que alguna cosa no els interessa al programa, poden posar a tota la classe en contra (riu).

Què pesa més a l’hora de triar un programa: les aspiracions personals o el que es demana a l’entorn laboral?

A. T.: L’entorn laboral.

Quines estratègies seguiu durant el curs?

A. T.: Anem passant enquestes de valoració de professors o d’assignatures i, si hi ha alguna queixa, es donen solucions.

S. P.: Sí, fem enquestes i si cal fer algun canvi es fa sobre la marxa. L’estratègia està molt acotada a les necessitats del client, però si cal modificar alguna cosa es fa, és la base perquè el programa funcioni. Hem de satisfer les necessitats de l’empresa.

I quin client és més exigent?

A. T.: Els dos per igual. En el nostre cas, com es tracta

A. T.: Jo destaco el contacte amb els professors i els alumnes. El que no m’agrada és quan tens algun alumne enfadat i no depèn de tu.

S. P.: En el nostre cas és el client, l’empresa, el que té més força en aquest aspecte per queixar-se, i clar que és dur. No obstant això, el tracte amb l’alumnat és en general

21

molt agraït, la gent és molt amable i no tens problemes, però pot sorgir algú que vulgui crear debat.

Si algun alumne té alguna dificultat, li facilitem la informació, s’intenta que tinguin el màxim de facilitats. Però si no vénen, no podem fer la classe individual per a ell solament.

Annabel Tarancon

19/07/11 18:42

22 CARA A CARA

“EN CERTES COSES PODEM INTERCANVIAR PAPERS FÀCiLMENT”

Quins reptes heu superat aquests anys?

S. P.: Suposo que l’adaptació a l’Espai Europeu és el que més ens ha afectat.

A nivell de formació, cada curs ha d’estar adaptat, però si fem seminaris o cursos més curts no fa falta que ho estiguin.

A. T.: En el nostre cas també, en temes de metodologia, hores de classe, canvis de calendari…

Quins són els vostres reptes a curt termini?

S. P: Cada vegada hi ha més reptes. La feina és la mateixa, però hem de ser més exigents per donar més qualitat als alumnes. És un treball continu, et vas adaptant i vas millorant a mida que treballes. Més o menys tendim cap a una formació en línia, que abans no es feia. De vegades és un suport més, perquè sempre hi ha una base presencial, però en funció de la temàtica es necessitarà una part online­perquè facilita el no haver de desplaçar-se. En el nostre cas ens podem adaptar: si estan lluny i no volen venir aquí, és més fàcil que nosaltres enviem professors i materials. Per contra, uns altres prefereixen venir aquí, perquè surten de l’entorn laboral.

A. T.: Nosaltres a individual el tema online està una mica apartat, només hi ha una assignatura que es fa així.

20-24.indd 22

El client s’adapta i, encara que es tenen en compte les seves necessitats, les expectatives dels alumnes has d’agafar-les en conjunt i si això ho adaptes al mètode online triga un temps. Si no hi ha una base darrere de gestió d’alumnes no donarà resultat, i tampoc tenim la plataforma adequada.

Tenim un campus virtual on pengem el material, però no està condicionat perquè l’alumne segueixi un curs, unes classes. Però podria ser una alternativa de futur.

Malgrat les diferències laborals, personalment sembla que no n’hi hagi!

S. P.: És que vam estar temps en el mateix departament, però ara ja no. Hem treballat molt de temps juntes i ens coneixem de sempre, hi ha bona relació entre tots i si necessitem ajuda sempre acudim als altres. Jo crec que en certes coses podem intercanviar papers fàcilment. La base és la mateixa, el que ens diferencia només són matisos!

19/07/11 18:42

NATURALMENT

23

La nova tendència en turisme és organitzar-se en harmonia amb les regions i paisatges, amb les seves peculiaritats i tradicions i, sobretot, respectant el medi ambient, per reduir la contaminació sobre els ecosistemes. Et suggerim tres destins per a l’estiu amb els quals podràs passar-t’ho bé mentre tens cura de la natura. Apunta’t al turisme sostenible!

Dos dels aspectes bàsics que s’han de tenir en compte a l’hora d’organitzar unes vacances sostenibles són la proximitat i el transport. No cal anar-se’n a l’altra punta del món per gaudir del temps lliure, hi ha un munt de llocs propers on fruir i relaxar-se de la mateixa manera. A més a més, s’ha de parar atenció al transport, ja que depenent del mitjà s’emetran més o menys gasos d’efecte hivernacle.

EL DELTA DE L’EBRE

ENLLAÇOS D’INTERÈS

Si vols gaudir de la Costa Daurada, de les seves platges i paisatges, passejar pel Parc Natural del Delta de l’Ebre o pel Parc Natural dels Ports de Tortosa-Besseit, entre altres atractius, una opció sostenible és instal·lar-se a l’Hotel Flamingo.

Aquest allotjament de quatre estrelles és el primer a Espanya que funciona amb una instal·lació mixta d’energia solar i biomassa per eliminar les emissions de gasos nocius al fràgil medi natural que l’envolta. Situat a la població d’Ampolla (Tarragona), l’hotel proposa múltiples activitats que es poden fer tant a la muntanya com al mar, sempre respectant la bellesa natural de la qual és part.

20-24.indd 23

SES ILLES Si el que vols és visitar les Illes Balears pots reservar allotjament en qualsevol hotel que la Xarxa d’Hotels Sostenibles de Balears t’ofereix. Aquesta és una organització sense afany de lucre, integrada per empreses del sector hoteler compromeses amb la protecció del medi ambient i que volen contribuir al desen-

Dos aspectes D’unes vacances sostenibles són la proximitat i el transport volupament sostenible del turisme de la zona. D’aquesta manera pots gaudir d’un viatge a Mallorca, Eivissa, Menorca i Formentera i saber que la teva estada no és (tan) nociva per al medi ambient.

ARENA BLANCA Una altra opció que garanteix la diversió de tota la família en equilibri amb la natura és el càmping Arena Blanca.

Situat a Benidorm (Alacant), és pioner en l’ús d’energies netes, no contaminants i respectuoses amb el medi ambient: per proveir tots el seus serveis utilitza l’energia renovable de la biomassa, que permet un balanç de 0 en l’aportació de CO2 a l’atmosfera.

Transport www.ceroco2.org El delta de l’Ebre i Ampolla www.hotelflamingo.cat http://ebre.info/delta/index2.htm www.ampolla.org

Les Illes Balears www.xarxahotelsostenibles.com www.illesbalears.es www.e-propuestas.com Arena Blanca www.camping-arenablanca.es www.comunitatvalenciana.com

19/07/11 18:43

ens apropem a...

Joan Pérez Pastor “En el món de la tecnologia és imprescindible estar al dia” Nascut: a Sant Quirze del Vallès, i visc a Sant Cugat, ja veus, del Vallès fins la medul·la.

Fora de la feina em trobaràs: escoltant música a una Jazz Cava amb la dona i els amics.

Una pel·lícula i un llibre: Fargo (dirigida per Joel Cohen el 1996) i Menys que un gos (l’autobiografia del músic Charles Mingus).

M’apassiona: tocar el saxo soprano (tot i que m’agradaria aprendre’n molt més). Visc la música en tots els sentits.

“Faig feina de despatx però també surto fora, que és el que més m’agrada, quan em sento més realitzat, perquè la part més emotiva de la meva feina és el contacte amb la gent i no la part administrativa que es fa a l‘oficina”, declara Joan Pérez, Gerent de Comptes de l’FPC, dins de Solucions Corporatives. La seva tasca és crear sinergies, com els recents convenis de col·laboració amb Wacom i la Fundació Joan Miró, per citar alguns exemples. “Parlo amb els alumnes, sóc el seu pont cap al món laboral, i també parlo amb les empreses”, assegura sobre el seu dia a dia.

Abans de vincular-se amb l’FPC va treballar a El Periódico de Catalunya, però aquest periodista de formació mai ha perdut l’esperit curiós típic de la seva professió. Des de Terrassa desenvolupa determinades tasques de comunicació i el seu càrrec l’obliga a mantenir-se atent a l’actualitat tecnològica: s’informa, parla amb els professors sobre les darreres novetats, però també és autodidacta i segueix molt de prop els cursos d’innovació del Col·legi de Periodistes. “He de ser àgil mentalment per estar al dia”, conclou.

Si ha d’escollir un record de la seva etapa al CITM rescata els moments emotius. L’últim exemple va ser al darrer Saló de l’Ensenyament, durant una activitat de postproducció de vídeo amb els alumnes en col· laboració amb la banda musical Els Amics de les Arts: “Es va crear un ambient màgic amb el grup i amb la gent, una sinergia a nivell humà i tecnològic. Costava molt marxar d’aquell espai. És un fet que només passa quan la gent encaixa”, destaca.

20-24.indd 24

19/07/11 18:43