Estudi Servei Gestió Conflictes

ACCIÓ SOCIAL

PROGESS

ACCIÓ SOCIAL

RECERCA APLICADA EN EL MARC DEL PROJECTE DEL SERVEI DE GESTIÓ DE CONFLICTES L’activitat del SGC en el seu entorn social i organitzatiu Gener 2014

1

ACCIÓ SOCIAL

Índex

2

• Presentació

3

• Metodologia i fonts per a l’anàlisi

4

• L’evolució de l’activitat del SGC

6

• L’entorn socioeconòmic:

9

• Les atencions als centres de serveis socials

19

• Les atencions d’urgència i emergència social

25

• Les atencions en l’àmbit de la prevenció i la seguretat

32

• Conclusions: les actuacions de l’SGC en el seu entorn

43

• Valoracions

52

ACCIÓ SOCIAL

1. Presentació La finalitat d’aquest informe és proporcionar un primer material per a la reflexió i debat entorn a les propostes de millora del Servei de Gestió de Conflictes de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona (SGC) Tal com establia el compromís de Progess en resposta a la interpretació del Plec de Condicions que regula la gestió del SGC, es fa necessari la realització d’un estudi que recomani noves orientacions del servei per tal d’adequar-lo a una realitat que canvia constantment.

Aquest primer document forma part de l’estudi i té per principal finalitat analitzar la relació del SGC amb dos dels seus principals entorns: • Social i econòmic mitjançant la relació del servei amb indicadors rellevants d’aquest àmbit a la ciutat de Barcelona • Organitzatiu i funcional tenint en compte les atencions que en el marc dels serveis socials i de la prevenció es donen a la ciutat de Barcelona per part d’altres serveis municipals.

• En primer lloc l’informe tracta de l’evolució en l’activitat del SGC des del 2006 fins el 2011. Després d’aquest capítol, i prenent per unitat de referència els 73 barris de la ciutat s’analitzen de manera consecutiva • Indicadors socials i econòmics • Atencions als centres de serveis socials • Atencions d’urgència i emergència social • Atencions en l’àmbit de la prevenció i la seguretat Posteriorment, a l’apartat de conclusions s’analitzen les relacions entre aquests factors i de manera especial la relació que l’SGC manté amb cada un d’ells.

3

ACCIÓ SOCIAL

2. Metodologia i fonts per a l’anàlisi La metodologia per a la redacció d’aquest informe ha seguit el següent procés: •

Formulació de la hipòtesi de partida. Els conflictes en els que intervé el SGC no poden desvincular-se del seu entorn. D’aquesta manera, existeix una relació entre la freqüència i la ubicació dels conflictes i les característiques poblacionals, socials i econòmiques de seu entorn.

•

Confecció de la matriu de dades. Prenent com a base la llista dels 73 barris de la ciutat s’ha anat completant amb informació disponible per aquestes agrupacions geogràfiques i de manera particular: • Indicadors socials i econòmics • Indicadors d’atenció als centres de serveis socials • Urgències i emergències socials • Incidents policials

•

Anàlisi distributiva de les diverses variables. S’han elaborat mapes de la distribució territorial dels indicadors seleccionats i s’han comentat de manera individual

•

Anàlisi de correlacions entre les diverses variables. S’han elaborat gràfics de dispersió i s’han dibuixat les línies de tendència que permeten deduir relacions entre variables

•

Redacció de l’informe integrant la distribució de l’activitat del SGC amb les dades dels seus entorns.

Les fonts de dades que s’han utilitzat per a la confecció d’aquest informe són les següents:

4

•

Base de dades del SGC. Aquesta base de dades està en funcionament des del 2006 i, tot i que ha sofert diverses actualitzacions manté un nucli d’informacions que permeten analitzar de manera evolutiva els principals indicadors de la gestió del SGC. Les dades són codificades i entrades a la base de dades a partir de les informacions registrades pels professionals del servei en l’aplicatiu específic dissenyat pel Departament de Sistemes d’Informació de Progess. Les principals dades tenen a veure amb el tipus de problemàtica detectada, la seva localització, l’origen de la demanda o els recursos emprats.

•

Web de l’Ajuntament de Barcelona http://www.bcn.cat/catala/laciutat/.

Hi consten dades socials i econòmiques dels barris de la ciutat. Les dades fan referència a l’any 2012 i permeten dur a terme anàlisi sobre la distribució de diverses magnituds i variables socials, entre elles, renda per capita, nivell d’estudis, preu dels habitatges de segona mà.

•

Base de dades SIAS de l’Àrea de Qualitat de Vida Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta base de dades gestionada pel Departament de Gestió de Sistemes d’Informació emmagatzema informació referent a l’activitat dels centres de serveis socials.

Així, s’ha pogut obtenir explotacions específiques per barris en relació a persones ateses, ajudes econòmiques realitzades i altres indicadors d’atenció social. També s’ha utilitzat aquesta base de dades per a una explotació específica de les atencions en el marc del

ACCIÓ SOCIAL

5

Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) •

Base de dades de l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. S’han utilitzat dades que provenen dels incidents policials, això són tant demandes de la ciutadania com intervencions d’ofici de les patrulles policials. En concret s’han registrat dades per barris referents a activitats indegudes i molestes a l’espai públic, incidents en la convivència veïnal i incidents en la degradació de l’espai públic.

ACCIÓ SOCIAL

3. L’evolució de l’activitat del SGC Aquest capítol tracta de l’evolució de l’activitat del SGC els darrers anys. En primer lloc es fa una anàlisi de les localitzacions dels conflictes en què hi ha intervingut el servei. Posteriorment es detalla el tipus de conflicte que ha ocasionat la intervenció i finalment el canal d’entrada o origen de la petició d’intervenció.

3.1 LOCALITZACIONS PER DISTRICTES Districte. Nº d’espais

2011

2010

2009

2008

1 - Ciutat Vella 2 - Eixample 3 - Sants- Montjuïc 4 - Les Corts 5 - Sarrià- Sant Gervasi 6 - Gràcia 7 - Horta- Guinardó 8 - Nou Barris 9 - Sant Andreu 10- Sant Martí

4 0 8 4 2 3 6 2 4 3

• Àmbit Ciutat Total

9 45

2007

2006

4 1 8 0 2 2 6 3 3 5

4 4 6 2 8 5 5 5 2 13

12 1 13 2 2 7 5 5 7 11

1 7 4 1 7 9 1 7 4 9

0 2 2 4 3 2 4 3 1 11

1 35

5 59

1 66

1 51

32

Un primer recompte de l’evolució del nombre d’espais i de la seva localització permet establir algunes recurrències. En primer lloc trobarem el districte de Sant Martí que, tot i que darrerament el nombre d’espais on s’han localitzat els conflictes ha disminuït, si analitzem tot el període de gestió, és el districte on s’ha localitzat més intervencions del SGC. El segueix el districte de Sants – Montjuic que a més, és el districte que més localitzacions aporta els darrers anys. Un grup de 6 districtes se situarien a la zona intermitja i finalment els districtes de l’Eixample i les Corts són els districtes amb menys localitzacions.

Si sumem el conjunt de les intervencions en aquests anys obtenim:

Districte

Nº espais 2006-2011

% sobre total intervencions

1 - Ciutat Vella 25 2 - Eixample 15 3 - Sants- Montjuïc 41 4 - Les Corts 13 5 - Sarrià- Sant Gervasi 24 6 - Gràcia 28 7 - Horta- Guinardó 27 8 - Nou Barris 25 9 - Sant Andreu 21 10- Sant Martí 53 Total

6

Impacte poblacional (intervencions*10.000 habs)

9,2 5,5 15,1 4,8 8,8 10,3 9,9 9,2 7,7 19,5

272 100,0

2,39 0,56 2,23 1,58 1,65 2,30 1,60 1,49 1,42 2,28 1,68

Els Districtes de Ciutat Vella, Gràcia, Sant Martí i Sants Montjuïc estan per sobre la mitjana de l’impacte de la ciutat. El districte de l’Eixample és l’únic que està, en termes d’impacte manifestament per sota.

ACCIÓ SOCIAL

3.2 PROBLEMÀTIQUES DETECTADES La taula que segueix descriu sintèticament el tipus de problemàtica sobre la que intervé el SGC.

Problemàtiques

Descripció

Ús massiu i/o intensiu Exclusió social Persones en risc social Activitats inadequades: Vandalisme Juguesques Serveis sexuals Venda ambulant Tòxics i/o alcohol Furts i robatoris Convivència: Xoc cultural/ intergener.

Soroll Amb locals o zones d’oci Percepcions negatives

Ocupació massiva de l’espai públic que dificulti la convivència.

Presència de persones en situació d’extrema precarietat Persones en risc social La detecció de persones i/o col·lectius en situació de dificultat / vulnerabilitat.

Presència de dinàmiques d’utilització impròpia de l’espai públic segons la normativa.

L’oferiment que comportin apostes amb diners o béns, llevat d’autoritzacions.

L’oferiment o sol·licitud de serveis sexuals al carrer.

Venda de productes i/o serveis no autoritzats a l’espai públic, llevat d’autoritzacions.

Consum abusiu de substàncies tòxiques en espais públics que puguin causar molèsties.

Habitualment porten implícit queixes veïnals.

Dificultats en la convivència derivades de la manca d’enteniment donada les diferències.

Discursos negatius en relació a les dinàmiques de l’espai per i/o a la convivència.

L’evolució dels darrers anys és la següent:

Nº localitzacions Problemàtica Ús massiu i/o intensiu Exclusió social Persones en risc social Activitats inadequades Convivència Percepcions negatives

2011

2010

2009

18 15 4 30 23 32

20 14 3 26 20 23

31 17 5 51 43 34

2008

2007

48 13 6 27 37 17

31 20 8 38 29 16

2006 15 15 6 28 24 10

Les activitats inadequades a l’espai públic són, pel conjunt del període les més freqüents en les que hi ha hagut d’intervenir el SGC. Les qüestions relacionades amb la convivència i l’ús massiu o intenssiu de l’espai públic conformen el segon grup de problemàtiques més habituals.

Les percepcions negatives sobre determinats col·lectius o usos va adquirint una presència relativament creixent i passa de ser una de les menys habituals l’any 2006 a la primera l’any 2012.

Finalment, els conflictes derivats de la presència de persones en situació manifesta d’exclusió social o de pobresa, són els menys freqüents dins la tipologia de problemàtiques existents.

3.3 ORIGEN DE LA DEMANDA Per acabar aquest capítol donem a conèixer la distribució de les intervencions segons origen de la demanda

Any 2006 2007 2008 2009 2010 2011

7

Total programes

Districte

Direcció Servei

P.E.E.P. (Taula espai públic)

32 26 6 51 40 11 66 42 22 59 36 11 35 25 5 45 35 0

0 0 2 12 5 10

Els districtes constitueixen el principal iniciador o comunicador de la demanda d’intervenció del SGC. Als darrers 6 anys el 70,1% dels programes han estat comunicats o sol·licitats pels districtes.

ACCIÓ SOCIAL

4. L’Entorn socioeconòmic Aquest capítol té per principal objectiu exposar de manera comparativa la distribució d’una petita selecció dels principals indicadors socio-econòmics disponibles per barris a la ciutat de Barcelona. Les dades s’han extret de la web municipal i fan referència al darrer any disponible (2011) en el moment d’iniciar aquest informe. Es tracten quatre qüestions:

• Població amb estudis universitaris

• Renda familiar disponible

• Preu de venda dels habitatges de segona mà

• Presència de població estrangera La finalitat d’aquesta anàlisi és disposar d’informació ordenada que permeti posteriorment dilucidar si la intervenció del SGC, tant pel que fa al nombre de casos com a la seva tipologia, està relacionada amb la composició social del territori i per tant, si les intervencions del SGC es produeixen més en un tipus de barris o en uns altres.

4.1 LA POBLACIÓ ESTRANGERA

El districte de Ciutat Vella conté els barris amb més població estrangera destacant entre ells el Raval que amb un 56,31% és l’únic barri de la ciutat on la població estrangera és majoritària. Fora de Ciutat Vella, a la franja Besòs hi ha altres barris amb percentatges superiors al 30%. Destaquen entre ells Ciutat Meridiana, la Trinitat Vella i el Besòs Maresme. Més allunyat de la franja Besòs però també amb una presència de població estrangera elevada hi ha el Turó de la Peira i, ja tocant a Ciutat Vella, el Poble Sec.

4.2 ELS ESTUDIS UNIVERSITARIS

Els districtes de Sarrià- Sant Gervasi, de les Corts, de l’Eixample i de Gràcia són els que tenen un percentatge més elevat de persones més grans de 16 anys amb estudis universitaris. A la banda contrària els districtes de Nou Barris, de Sant Andreu i Sant Martí obtenen els percentatges més baixos.

A nivell de barri , la Marina del Prat Vermell amb un 2,49% és el barri amb un percentatge més baix. A continuació segueixen pràcticament tots els barris de la franja Besòs a més de Can Peguera amb valors que superen amb prou feines el 7,1%.

4.3 LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE

Els districtes amb una renda familiar disponible més gran són Sarrià, Sant Gervasi, l’Eixample i Les Corts. Les rendes més baixes se situen als districtes de la franja Besòs. Per barris, Can Peguera té l’index més baix (34) per una mitjana de 100 de la ciutat.

4.4 EL PREU DE VENDA DELS HABITATGES DE SEGONA MÀ

Els districtes de Sarrià – Sant Gervasi , Les Corts i l’Eixample són els que els pisos de segona mà tenen un preu mitjà més elevat. En canvi, els districtes de la franja Besòs els resultats són els més baixos. Per barris Ciutat Meridiana amb 35€m2 té el preu més baix i el segueixen la Trinitat Nova amb 37,6€m2. i Baró de Viver amb 40,7€m2.

8

9

ACCIÓ SOCIAL

10 ACCIÓ SOCIAL

ACCIÓ SOCIAL

4.5 LES RELACIONS ENTRE ELS INDICADORS SOCIOECONÒMICS En una primera observació conjunta dels gràfics anteriors s’intueix una distribució similar en la posició o ranking dels barris en tres variables: la proporció de persones més grans de 16 anys amb estudis universitaris, la Renda Familiar Disponible per Càpita i el preu dels habitatges de segona mà.

El gràfic mostra una clara relació entre ambdues variables de manera que a mesura que la proporció de persones més grans de 16 anys amb estudis universitaris s’incrementa, augmenta també la renda disponible. Fins el 30% de titulats universitaris la relació és lineal però a partir d’aquest percentatge l’increment té caràcter exponencial. Els barris de la franja Besòs se situen a la banda baixa de la renda però també a la banda dels estudis.

11

ACCIÓ SOCIAL

De manera similar al que succeeix amb la renda existeix una relació entre el percentatge de població amb estudis universitaris i el preu dels habitatges de segona mà. Tots els barris de la franja Besòs se situen unívocament al marge inferior esquerra de la distribució, on coincideixen les baixes taxes d’estudis universitaris i els preus més assequibles. Semblant però amb una distribució més lineal es mostra l’associació entre la renda i els preus dels habitatges.

En definitiva totes tres variables varien conjuntament de manera que el baix percentatge de població major de 16 anys amb estudis universitaris, la poca renda i el preu més assequible dels habitatge de segona ma són habituals en un determinat i constant grup de barris. En altres paraules, aquestes recurrències associatives en indicadors socials confirmen la pluralitat de factors i de causes i la complexitat de relacions que intervenen de manera més o menys activa en establir les diferències socials entre barris.

12

ACCIÓ SOCIAL

5. Les atencions als centres de serveis socials Aquest capítol té per principal funció donar a conèixer les principals dades d’activitat dels centres de serveis socials. Els indicadors utilitzats seran el nombre d’atencions obertes, el nombre de persones ateses i l’import de les ajudes econòmiques. Com en capítols anteriors les dades estan ordenades per barris amb l’objectiu de dilucidar al capítol de conclusions si existeix alguna relació entre aquesta distribució i altres dimensions analitzades i, de manera particular, amb l’activitat del SGC.

5.3 LES ATENCIONS OBERTES

El barri amb més atencions obertes és el Raval (8.851) seguit de Sant Antoni(6.761), el Poble Sec (6.397) i la Sagrada Família (6.205). A la banda contrària, la Clota (92) és el barri amb menys atencions obertes.

Si posem en relació les atencions amb la població empadronada al barri observem que el principal impacte es produeix a la marina del Prat Vermell (161,06%) la qual cosa implica que hi ha hagut més d’una intervenció per habitant i any. Segueixen Can Peguera (33,14%), Vallbona (26,08%) i La Trinitat Nova (22,91) A la banda contrària hi trobem La Vila Olímpica i el Poble Nou (3,76%), les Tres Torres (3,94%) i Pedralbes (4,95%),

5.2 LES PERSONES ATESES

Pel que fa a persones ateses el Raval obte el primer lloc (3.734) seguit del Poble Sec (2.261), la Sagrada Família (2.229) i la Vila de Gràcia (2.219). A la banda contraria hi trobem la Clota (34) i la Marina del Prat Vermell (91) ambdues amb menys de 100 persones ateses durant el 2012.

En termes d’impacte poblacional Can Peguera (134) i Vallbona (111) són els barris amb una proporció més gran de persones ateses en funció de la població. A la banda contrària Pedralbes (12), les Tres Torres (14) i la Vila Olímpica del Poble Nou (15) tenen les taxes més baixes.

5.3 AJUDES ECONÒMIQUES

El barri on els seus habitants han rebut més ajudes econòmiques per part dels centres de serveis socials és el Carmel (170.548,33€) seguit del Raval (169.854,80€) i de la Marina del Port (108.237,13€). A la banda contrària hi trobem la Vila Olímpica del Poblenou (322,20€) i la Clota (790,00€).

Si analitzem però les ajudes econòmiques per habitant tenim en primer lloc Can Peguera (7,70€), el Coll (7,36€) i Vallbona (6,10€).

A la banda contrària la Vila Olímpica del Poblenou (0,03€) i les Tres Torres (0,15€).

5.4 MAPES DE DISTRIBUCIÓ I GRÀFIC DE DISPERSIÓ PER BARRIS

A continuació mostrem els tres mapes de la distribució per barris de les tres variables analitzades. A continuació el gràfic de dispersió de dues variables: el nombre de persones ateses per 1000 habitants i els ajust econòmics per habitant.

En ell s’observa una associació elevada entre les dues variables que fa que els barris on hi ha més persones ateses també són, per norma, les que hi ha més ajudes econòmiques per habitant.

13

14 ACCIÓ SOCIAL

15 ACCIÓ SOCIAL

ACCIÓ SOCIAL

6. LES ATENCIONS D’URGÈNCIA I EMERGÈNCIA El CUESB té entre els seus objectius proporcionar a les organitzacions amb les que manté relacions de cooperació i de coordinació dades que els puguin ser d’utilitat per a la revisió i millora dels serveis que presten. De manera similar, el CUESB incorpora aquestes dades a la seva planificació promovent accions de millora.

En aquest marc, el CUESB intervé en casos que estan en seguiment o en pla de treball dels serveis socials bàsics de l’Ajuntament de Barcelona. No tota l’activitat del CUESB es limita, ni en la gestió de les urgències ni especialment en les emergències, a intervencions específiques amb persones que tenen expedient obert per un centre de serveis socials de la ciutat. Tanmateix una part molt important de l’activitat del CUESB, especialment en el cas de les urgències socials, es dirigeix a persones usuàries dels serveis socials bàsics.

Aquest capítol és la conseqüència de l’anàlisi de les dades introduïdes al SIAS per part dels professionals del CUESB. El fitxer corresponent a tot l’any 2012 el ha estat elaborat pel Departament de Gestió Sistemes d’informació de la Direcció d’Estratègia i Innovació Les variables principals que contemplen els informes tenen a veure amb:

• Variables d’identificació social de l’individu

• Edat

• Sexe

• Nacionalitat

• Tipus d’intervenció

• Dona

• Gent gran

• Serveis socials bàsics

• Turistes robats

• Emergències ordinàries

• Zona de residència

• Barri

6.1 TIPUS D’INTERVENCIÓ

L’any 2012 es registraren al SIAS 6212 intervencions d’urgència i emergència social. Aquestes corresponen a 4486 persones diferents la qual cosa implica una mitjana de 1,38 intervencions per persona.

Intervencions Vulnerables 13%

Dona 2%

Turistes robats 0%

Serveis socials bàsics 18%

Emergències 4%

16

Gent gran 62%

ACCIÓ SOCIAL

6.2 RESIDÈNCIA Impacte poblacional de la població atesa amb expedient obert al SIAS - CUESB 2012 Districte

Persones ateses

Població 2012

Impacte (intervencions* 1000 habs)

1 - Ciutat Vella 854 104.442 2 - Eixample 1.188 265.828 3 - Sants- Montjuïc 770 184.072 4 - Les Corts 197 82.420 5 - Sarrià- Sant Gervasi 309 145.391 6 - Gràcia 404 121.926 7 - Horta- Guinardó 448 169.107 8 - Nou Barris 522 167.419 9 - Sant Andreu 455 147.453 10- Sant Martí 995 232.885 No consta 70 Barcelona 6.212 1.620.943

8,18 4,47 4,18 2,39 2,12 3,31 2,65 3,12 3,09 4,27 3,83

De mitjana, durant el 2012 a la ciutat de Barcelona 3,83 persones de cada 1000 han estat ateses pel CUESB i tenen expedient obert al SIAS. El districte amb persones ateses és l’Eixample però si ens fixem en termes relatius és Ciutat Vella, amb més de 8 persones per cada 1000 habitants la que té un impacte més gran. A la banda contrària, les Corts i Sarrià – Sant Gervasi tenen les xifres més baixes, tant en números absoluts com en impacte poblacional.

Per barris, el Raval amb 433 usuaris, és de manera destacada el barri amb més usuaris atesos. El segueixen Sant Antoni amb 292, l’Antiga Esquerra de l’Eixample amb 234, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera amb 232 i el Poble Sec amb 224. A nivell d’impacte poblacional, és a dir, posant en relació els usuaris atesos amb la població del barri, destaca el cas de la Marina del Prat Vermell amb 41,6 usuaris per cada 1000. Habitants. El segueixen Baró de Viver amb 15,3 i la Clota amb 11,1. En zones més poblades, hi trobem Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera amb 10,2, el Parc i la Llacuna del Poblenou (9,5) i el Raval 8,8.

17

ACCIÓ SOCIAL

6.3 SEXE I EDAT

La presència de dones (55,7%) és una mica més elevada que la d’homes (44,3%) La mitjana d’edat de les persones ateses és de 66 anys. La distribució per edat és la següent:

18

El gràfic mostra prou clarament la preponderància de la gent gran entre la població atesa al CUESB que està registrada al SIAS. En gran part, les intervencions relacionades amb l’aixecament de caigudes i les tasques relacionades amb les valoracions els ingressos a residència explicarien aquesta distribució.

ACCIÓ SOCIAL

6.4 NACIONALITAT

La distribució per nacionalitat és la següent:

Grup de nacionalitats Resta d’Europa 1% Unió Europea 5% Amèrica del Nord i Central 1% Àsia 2%

Amèrica del Sud 3%

Àfrica 5%

Espanya 83%

El CUESB ha atès persones de 90 països diferents. Després de la població espanyola, la nacionalitat més nombrosa és la marroquí (138 persones que representen un 3,1% sobre el total de la població atesa) i la romanesa amb 70 (un 1,6% del total).

19

ACCIÓ SOCIAL

7. Les atencions en l’àmbit de la prevenció i la seguretat Les dades d’aquest capítol ha estat aportades per l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. S’han utilitzat informacions que provenen dels incidents policials, això són tant demandes de la ciutadania com intervencions d’ofici de les patrulles policials. En concret s’han registrat dades per barris referents a activitats indegudes i molestes a l’espai públic, incidents en la convivència veïnal i incidents en la degradació de l’espai públic. Tots elles han estat mapificades seguint criteris d’impacte, és a dir, calculant el nombre d’incidents en funció dels habitants.

7.1 ACTIVITATS MOLESTES A L’ESPAI PÚBLIC

Els barris amb un major impacte d’activitats molestes a l’espai públic se situen de manera preferent a la franja marítima central. En concret, el Barri Gòtic amb 1699 incidents d’aquest tipus per 10.000 habitants resulta el més recurrent. El segueix a molta distància la Marina del Prat Vermell (1020) i el Raval (824) i posteriorment la Vila Olímpica del Poblenou (613), la Barceloneta (534) i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (517)

7.2 ACTIVITATS INDEGUDES A L’ESPAI PÚBLIC

De manera similar al punt anterior el Barri Gòtic (701) i la Marina del Prat Vermell pateixen l’impacte poblacional més gran en activitats indegudes a l’espai públic. S’incorporen però en aquest punt els barris de la Salut (236), i la Sagrada Família (170) a més del Raval (206) i La Barceloneta (164)

7.3 INCIDENTS PER DEGRADACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC

La Marina del Prat Vermell, (163), La Clota (110) i Baró de Viver (84) són els barris amb més impacte poblacional en incidents per degradació de l’espai públic. El segueixen el Barri Gòtic amb 66, Torre Baró amb 51 i el Bon Pastor amb 48. En aquest indicador doncs dos barris escassament poblats tenen les taxes més altes però posteriorment barris de la franja Besòs assoleixen nivells d’impacte similars i fins i tot superiors als de la zona marítima central.

7.4 INCIDENTS EN LA CONVIVÈNCIA VEÏNAL

En aquest indicador els 4 barris de Ciutat vella ocupen les primeres posicions en impacte: el Barri Gòtic (1175) Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (807) , el Raval (520) i Barceloneta (478).

7.5 MAPES I GRÀFICS DE DISPERSIÓ

La majoria de barris se situen en el grup d’entre 400 incidències en la convivència veïnal i 100 activitats indegudes a l’espai públic per cada 10.000 habitants. Els barris singulars són el Barri Gòtic on ambdós variables obtenen resultats molt elevats i la marina del Prat Vermell on l’elevat nombre d’activitats indegudes a l’espai públic no té resposta en incidents en la convivència veïnal.

20

21 ACCIÓ SOCIAL

22 ACCIÓ SOCIAL

ACCIÓ SOCIAL

El gràfic anterior mostra com la gran majoria de barris de situen en el conjunt de 400 incidències en la convivència veïnal i les 400 activitats molestes a l’espai públic per cada 10.000 habitants. Al Raval les dues variables augmenten proporcionalment però el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera té, proporcionalment més incidències en la convivència veïnal que les activitats molestes en l’espai públic. En canvi els barris de Vila Olímpica i especialment de la marina del Prat Vermell tenen més activitats molestes que incidències en la convivència veïnal.

23

ACCIÓ SOCIAL

En questa relació la majoria de barris se situen entre les 300 incidències en la convivència veïnal per cada 30 incidents per degradació de l’espai públic per cada 10.000 habitants. Els barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i especialment el barri Gòtic ambdues magnituds augmenten tot i que amb major proporció les incidències en la convivència veïnal. En canvi a Baró de Viver, La Clota i especialment la Marina del Prat Vermell les incidències en la convivència veïnal són baixes en relació a molt elevat nombre d’incidents per degradació de l’espai públic.

24

ACCIÓ SOCIAL

8. Conclusions

A l’inici d’aquest estudi en formular les principals hipòtesis, advertíem de la necessitat de relacionar l’activitat del SGC amb la resta de variables intervinents.

Als capítols anteriors hem analitzat detingudament la distribució als barris de la ciutat de les variables seleccionades. Ara resta posar en relació aquestes variables i dilucidar en quina mesura aquesta hipòtesi es compleix.

En un primer moment recordarem els principals aspectes a retenir en cada dimensió analitzada i posteriorment els posarem en relació entre ells.

8.1 LA DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL

En aquest apartat recordarem els aspectes distributius més rellevants detectats en cada una de les dimensions treballades.

8.1.1 L’activitat del SGC

Com hem vist al capítol 3 els districtes de Ciutat Vella, Gràcia, Sant Martí i Sants Montjuïc estan per sobre la mitjana en la freqüència de les intervencions del SGC. El districte de l’Eixample és l’únic que està, en termes d’impacte manifestament per sota.

25

ACCIÓ SOCIAL

8.1.2 L’entorn socioeconòmic

S’ha comprovat una elevada associació entre les variables d’entorn socioeconòmic i en especial, entre la renda, els preu dels habitatges de segona mà i el percentatge de població amb estudis universitaris. Si prenem per indicador representatiu la renda observem els districtes amb una renda familiar disponible més gran són Sarrià, Sant Gervasi, l’Eixample i Les Corts. Les rendes més baixes se situen als districtes de la franja Besòs. Per barris, Can Peguera té l’index més baix (34) per una mitjana de 100 de la ciutat, el segueixen Baró de Viver (38,1), Trinitat Nova (46,9), Ciutat Meridiana (50,5) i el Besòs i el Maresme (51,8)

8.1.3 Urgències i emergències

En relació a les urgències i a les emergències socials el districte amb persones ateses és l’Eixample. Tanmateix, en termes relatius és Ciutat Vella, amb més de 8 persones per cada 1000 habitants la que té un impacte més gran.

Per barris, el Raval amb 433 usuaris, és de manera destacada el barri amb més usuaris atesos. El segueixen barris de l’eixample com Sant Antoni amb 292, i l’Antiga Esquerra de l’Eixample amb 234. A continuació barris de Ciutat Vella com Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera amb 232 i i de Sants Montjuïc amb el Poble Sec amb 224. A nivell d’impacte poblacional, és a dir, posant en relació els usuaris atesos amb la població del barri, destaca el cas de la Marina del Prat Vermell, al Districte de Sants Montjuïc amb 41,6 usuaris per cada 1000. Habitants.

8.1.4. Atencions socials

Les Variables d’atenció social presenten ordenacions similars entre barris. En termes d’ipacte la Marina del Prat Vermell amb molta diferpencia i els barris de Can Peguera Vallbona i la Trinitat Nova són els barris amb més atencions obertes. La distribució per persones ateses és molt similar. En el cas de les ajudes econòmiques per habitant s’afegeix el barri del Coll entre els que més ajudes econòmiques per habitant rep.

8.1.5 Prevenció i seguretat

Les dades referents a prevenció i seguretat presenten dades recurrents en certs barris tot i que existeixen algunes variacions entre els indicadors. En termes d’impacte Ciutat Vella (i de manera particular el barri gòtic), el barri de la Marina del Prat Vermell, la Clota i Baró de Viver són on els incidents són més habituals.

8.2 la influència de l’entorn socioeconòmic

Aquest apartat analitza la relació entre l’entorn socioecòmic i la resta de dimensions analitzades.

8.2.1 entorn i prevenció

Estadísticament no es troba una relació significativa entre la renda i els indicadors de prevenció. Tot i això, l’anàlisi ha permès detectar alguns barris amb unes taxes d’impacte en indicadors de prevenció especialment elevades si ho comparem amb la totalitat dels barris.

Es funció de l’indicador aquests barris de presència significativa són: • Per degradació de l’espai públic: La Marina del Prat Vermell, La Clota i Baró de Viver • Per activitats molestes a l’espai públic: Barri Gòtic, La Marina del Prat Vermell, El Raval i Vila Olímpica • Per incidents en la convivència veïnal: Barri Gòtic i barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.

26

La ubicació de tots aquests barris significatius és variada. Alguns se situen ben al centre històric de la ciutat, d’altres a les zones més allunyades del centre. Al nostre entendre, l’excepcionalitat d’aquests barris podria venir donada per tres possibles factors: • La densitat poblacional dels barris de Ciutat Vella replicaria amb més ressò qualsevol incidència relacionada amb el civisme • L’atractiu turístic i de comunicació del centre de la ciutat atrau un nombre

ACCIÓ SOCIAL

•

molt elevat de persones i per tant, en termes quantitatius, la probabilitat d’incidents és més gran.

La presència d’una activitat comercial més manifesta contribuiria a activar els ressorts de reacció social davant eventuals incidències d’incivisme. Així, per exemple, els barris de Ciutat Vella s’hi donen, proporcionalment moltes més incidències per incivisme que a la resta de barris.

Aquests tres factors explicarien en part, perquè barris com La Marina del Prat Vermell, i la Clota, amb molt poca població, tenen proporcionalment molt incidents per degradació de l’espai públic però en canvi, la reacció veïnal a través de l’indicador de conflictes de convivència és, proporcionalment, menor.

8.2.3 ENTORN I URGÈNCIES SOCIALS

La gent gran va esdevenir el 2012 el principal col·lectiu poblacional en rebre les atencions del CUESB. En conseqüència les zones amb més nombre de persones grans han estat les més ateses pel CUESB. A més l’efecte de l’atenció a caigudes que no podien ser ateses pel servei de teleassistència fa que, en certa mesura una part de l’activitat de CUESB reflecteixi la dels usuaris de la teleassistència.

En aquesta situació hi ha un barri que destaca molt per sobre de la resta sobre l’impacte de l’atenció a les urgències i emergències: la marina del Prat Vermell que, com hem vist, és un dels barris amb renda més baixa de Barcelona.

8.2.4 ENTORN I ATENCIÓ SOCIAL

27

L’associació entre aquests os factors és prou elevada. A mesura que s’incrementa la renda disminueix el nombre de persones ateses. O el que és el mateix, els barris amb menys renda són els que tenen més població atesa.

ACCIÓ SOCIAL

9. Valoracions finals

En termes generals existeix una relació entre la situació econòmica i social dels barris de la ciutat, les atencions socials i les intervencions de prevenció i seguretat. Únicament les intervencions d’urgència i emergència social, molt mediatitzades per la presència de gent gran, es mantenen al marge d’aquesta relació.

Les intervencions de l’SGC, en la seva dimensió territorial segueixen també la norma que a major necessitat social més nivells d’atenció i més presència d’incidents en la convivència. Tanmateix existeixen algunes particularitats que modulen en major o menor grau aquesta norma.

Hem agrupat aquests factors en tres àmbits diferents: • En relació a les característiques sociodemogràfiques del barri • Presència de turisme. El turisme implica activitat econòmica i això que fa conductes que en indrets més allunyats del centre puguin ser més tolerats en les zones turístiques provoquin una reacció social més evident. Això explicaria el nombre d’incidents més elevat de Ciutat Vella en relació a altres barris de renda similar.

• Alarma social o la reacció mediàtica al conflicte. Molt estretament lligada a la rellevància de l’activitat econòmica però no necessàriament coincident. El mateix tipus de conflicte pot tenir respostes diferents segons l’entorn social en què es produeix.

• Densitat poblacional. La reacció social també és més probable en barris amb més densitat poblacional que en indrets on la població viu més aïllada.

• La disponibilitat d’espai per part de col·lectius específics que realitzen un massiu de l’espai en zones àmplies que permeten l’acumulació de persones per a diferents activitats (per exemple pràctica esportiva, lúdica o festiva). Les intervencions del SGC al barri de la Clota, per exemple, en són un exemple.

• La presència d’assentaments o de grups de persones en habitatge precari vivint a la zona.

• Entitats amb interessos diversos. En les zones amb una presència rellevant del teixit associatiu es poden produir competència en diversos nivells, des de mirar d’influir legítimament en les polítiques municipals fins la competència pels recursos disponibles. Quan això es produeix la intervenció del SGC es complica i fa que el conflicte sigui de més difícil resolució. Aquesta situació encara és més complexa quan hi ha un històric d’intervencions publiques orientades a l’empoderament de les entitats.

• Heterogeneïtat social. De la mateixa manera que succeeix amb les entitats, hi ha barris on la heterogeneïtat social (en relació a la cultura d’origen, als ingressos o a altres característiques socials) és més elevada. La presència d’una pluralitat més gran d’interessos també dificulta la resolució del conflicte.

28

ACCIÓ SOCIAL

• En relació a l’organització i a la presència de serveis públics • La ubicació de recursos i equipaments singulars que generen resistència per una part de la població resident • La utilització inadequada, a vegades amb intencionalitat d’”apropiar-se’n” l’ús per part de determinats col·lectius poblacionals • Canvis en els referents tècnics. Hi ha barris on els tècnics municipals han experimentat una gran rotació. En aquests casos, ha estat més difícil mantenir er part del SGC una continuïtat efectiva de la intervenció sobre el terreny.

• En relació a la demanda o al tipus d’intervenció • Probabilitat de repetició. Tot i que la demanda d’intervenció per part del DGC està tancada i fins i tot amb èxit, els factors que l’originaren no han desaparegut. Des del servei només es pot intervenir sobre la part més visible del conflicte, sobre el símptoma però no sobre les causes que el provoquen. Així. Existeix una probabilitat que el conflicte es torni a repetir i aquest convenciment això dificulta la intervenció. En aquest sentit, la pluralitat de factors intervinents i l’orígen multicausal del conflicte • Dificultat per establir o concretar els límits del conflicte. En moltes ocasions el conflicte és visible i se’n poden fixar els límits. En d’altres però és difícil establir-ne els contorns ja que, tot i que es percep una situació més o menys latent d’enfrontament aquest no s’acaba de manifestar obertament. En aquest context és complicat transmetre l’encàrrec al SGC i, en conseqüència, és difícil orientar, ni que sigui amb efectes preventius, el conflicte.

• Població reàcia o hostil. Tot i la funció mediadora del SGC en algunes ocasions la població que rep els serveis identifica l’SGC amb l’administració municipal o fins i tot amb qualsevol tipus d’administració pública. Aquesta identificació, evidentment amb base objectiva, va associada a la concepció de l’administració com causant o col·laboradora de la mala situació que estan passant. En aquest context, la intervenció dels serveis públics en general i del SGC de manera particular, s’hi veu dificultada.

L’equip de mediadors ha analitzat la presència d’aquests factors en cada un dels barris. L’assignació del factor al barri es basa en l’experiència i en l’opinió dels professionals.

9.1 Característiques sociodemogràfiques del barri.

Dins aquest apartat la distribució és diferent segons el factor de complexitat que es tracti. Les zones on es detecta la presència de turisme coincideixen amb els principals centres històrics i turístics de la ciutat a més, si cal, de l’estació de Sants.

En canvi, la presència d’alarma social o reacció mediàtica davant d’un conflicte està present en barris de molt diversa composició social, per exemple el districtes de Les Corts i de Sarrià – Sant Gervasi d’una banda i la zona Nord de Nou Barris per l’altra.

La densitat poblacional està més present a Ciutat Vella i l’Eixample i algunes zones de la resta de districtes a excepció de Les Corts i de Sarrià – Sant Gervasi La manca de disponibilitat és el factor que dificulta la intervenció més recurrent. Els assentaments però se situen en barris molt concrets, fora del centre històric i turístic de la ciutat.

La coexistència d’entitats amb interessos diversos és un altre factor força estès i que està present, en diversa mesura, en tots els districtes a excepció del de Les Corts.

Finalment, la heterogeneïtat social està més present a tota la façana marítima, a la franja Besòs i en alguns barris dels Districtes de Sants, Gràcia i Horta – Guinardó.

29

30 ACCIÓ SOCIAL

31 ACCIÓ SOCIAL

32 ACCIÓ SOCIAL

ACCIÓ SOCIAL

9.2 En relació i a l’organització i a la presència de serveis públics

La singularitat d’un recurs queda conformada per les seves particularitats i per l’entorn on està ubicat. És doncs la relació entre ambdós elements el que dota de singularitat a un recurs. El mapa de distribució territorial constata la presència d’aquests tipus de recursos en tots els districtes.

La utilització inadequada de l’espai públic està present, com a factor que dificulta la intervenció en la gran majoria de barris de la ciutat.

Finalment, hi ha hagut barris en què hi ha hagut canvis de referents tècnics i això ha dificultat la intervenció: és el cas dels districtes de Ciutat Vella, Sarrià- Sant Gervasi i part del de Sant Martí i de Sant Andreu.

33

34 ACCIÓ SOCIAL

ACCIÓ SOCIAL

9.3 En relació a la demanda o al tipus d’intervenció

En molts dels casos la probabilitat de repetició del conflicte una vegada ha intervingut el servei és elevada. A excepció de l’Eixample, en pràcticament tots els barris existeix aquesta possibilitat.

Pel que fa a les dificultats per establir o concretar els límits del conflicte les zones de Ciutat Vella, part de la zona marítima de Sant Martí, i part també de la franja Besòs existeix aquest factor de complexitat. Tanmateix, és al districte de Gràcia on les dificultats per acotar el conflicte són més presents.

Finalment, els barris on la població és més reàcia o hostil a la intervenció de l’equip són El Raval, el Barri Gòtic, El Besòs i el Maresme, el Bon Pastor, la Trinitat Vella, Can Baró, la Salut, la Vila de Gràcia, Sant Gervasi-Galvany, Sarrià i Sants-Badal.

35

36 ACCIÓ SOCIAL

ACCIÓ SOCIAL

9.4 Els barris amb intervenció més complexa.

Si integrem tots els factors en una sola variable obtindrem els barris en què la intervenció és més complexa. El alguns barris la intervenció no ha permès establir la presència o d’un o més factors. Aquests barris consten al mapa adjunt com que no està disponible alguna dada.

Els barris però en que intervenen més factors que dificulten la intervenció són El barri Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, la Barceloneta, el Poblenou, El Besòs i el maresme, la Trinitat vella, la Vila de Gràcia, Sarrià i Sants – Badal.

37

38 ACCIÓ SOCIAL

ACCIÓ SOCIAL

Av. Diagonal, 392 (1r- 1a) • 08037 Barcelona tel. 93 457 81 11 • fax. 93 457 11 06 www.progess.com • progess@progess.com

39