Plans Gent Gran by Ignasi Sitjar Manresa

Pla de la Gent Gran Barcelona 2014

0 2

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

ÍNDEX

• Presentació (de regidoria) • Introducció (parts del document) • La gent gran a la ciutat (principals indicadors sociodemogràfics) • Nombre i distribució per sexe • Evolució • Taxa d’envelliment • Distribució per barris • Etc • El Pla per a les persones grans • Orientació i abast • Principis rectors • Línies estratègiques • El seguiment i l’avaluació del Pla • Sistema de seguiment • Estructura organitzativa (taules, grups, etc • L’elaboració dels informes • Estat de la qüestió – Resultats dels Pla – Indicadors de la gestió • Indicadors i activitat (introducció al concepte indicador si no s’ha fet a 5a) • Línia estratègica 1 (descripció) • Objectius generals • Resultat dels indicadors (segons aportacions operadors) • Activitat (altre activitats: per exemple petanca) • Dades i indicadors procedents d’estudis i monografies (especialment dels serveis centrals i de l’equip de recerca: per exemple, persones que viuen soles) En aquest punt cal ser curosos en saber ubicar l’indicador d’entorn o la monografia a la línia estratègica que correspon • Valoració final de la línia estratègica (no inclou aspectes metodològics) • Línia estratègica • Conclusions • Síntesi dels aspectes més rellevants • Connexió entre els resultats de les línies estratègiques • Valoracions • Principals tendències • Estat del Pla: (valor o actiu del Pla enfront els resultats i les tendències) • La projecció i la continuïtat del Pla

PRESENTACIÃ&#x201C;

INTRODUCCIÓ

El Pla per a les Persones Grans (PPG) s’aprovà el juny de 2013. Al maig de 2014 es va emetre un primer informe preliminar de seguiment que tenia per principal finalitat donar a conèixer els resultats obtinguts el 2013 pels diversos operadors que formaven part del PPG. La informació proporcionada s’obtingué mitjançant els indicadors previstos pel mateix Pla i, en alguns d’ells, els operadors informaren també dels resultats del 2012. Això permeté fer una primera anàlisi evolutiva dels resultats del PPG. L’informe que teniu a les mans, però, té per objectiu principal donar a conèixer la situació del PPG des d’una visió més global. En primer lloc, incorpora l’anàlisi dels principals indicadors socio-demogràfics de la ciutat. Aquestes dades, permeten fer-nos una aproximació general al context i a l’evolució de la situació de la gent gran en el marc de la ciutat i també de la seva distribució per barris. Al punt 4 es recorden els aspectes que defineixen i guien l’orientació del PPG i de manera específica els principis rectors i les estratègies que donen sentit a les accions previstes. Posteriorment, al punt 5, es fa un repàs a les principals decisions metodològiques i al sistema emprat de seguiment del PPG tant des del punt de vista de la producció de dades com de l’organització de les diverses Taules que han promogut i revisat els resultats que el sistema de seguiment del Pla anava generant. El punt 6, naturalment el més extens, informa dels resultats assolits pel sistema d’informació del PPG. És a dir: incorpora les dades provinents dels indicadors que s’havien assajat a l’informe preliminar i que ara es presenten de manera actualitzada pels diversos operadors. Aquests resultats estan agrupats per cada una de les línies estratègiques que conformen el PPG i que s’exposen, com hem dit, al punt 4. Finalment, al punt 7, dedicat a les conclusions i a les valoracions, es destaquen els aspectes més rellevants dels resultats, es posen en relació les diverses dades proporcionades i s’interpreten els resultats amb l’objectiu final de donar una imatge fidel del que ha estat el desenvolupament del PPG

43 4

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

LA GENT GRAN A LA CIUTAT: PRINCIPALS INDICADORS DEMOGRÀFICS

Aquest capítol del PPG té per principal finalitat informar de les principals dades de l’entorn sociodemogràfic de les persones grans a la ciutat. 3.1 L’estructura d’edats L’estructura d’edats de la ciutat de Barcelona es caracteritza per la forta presència de la població adulta. En efecte, tant pel que fa als homes com a les dones el grup més nombrós se situa entre els 35 i els 39 anys. Per sota d’aquesta edat, l’estructura per edats quinquennals presenta poques diferències fins els 19 anys. A partir d’aquesta edat, el nombre de persones creix fins arribar com hem vist als 39 anys. A partir d’aquesta edat baixa de manera pràcticament continuada. Pel que fa a la gent més gran de 65 anys, en el cas dels homes els descens del nombre de persones per edat quinquennal és constant. Entre les dones s’observa que els grups d’entre 75 i 79 anys i de 80 a 84 són més nombrosos que els de 70 a 74. També s’observa el fenomen ja conegut, especialment entre la gent gran, que a mesura que s’incrementa l’edat augmenta la proporció de dones respecte a la dels homes. En efecte, en el grup de 65 a 69 la proporció és de 100 homes per cada 124 dones, en el de 95 anys i més és de 100 homes per cada 422 dones. Al 2001 la forma de la piràmide és similar i anticipa bastant exactament l’estructura de 12 anys més tard ja que el grup més nombrós estava format per les persones entre 25 i 29 anys i s’observa també com el grup de 60 a 64 és menys nombrós que la generació anterior i posterior.

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

3.2 Evolució del nombre de gent gran L’any 2010 Barcelona tenia empadronades 330.749 persones més grans de 65 anys. L’any 2013 el nombre havia ascendit a 340.719. Això implica un creixement absolut de 9.970 persones en tot el període. En termes percentuals això implica un increment del 0,23% anual.

La taxa d’envelliment representa el pes que la població més gran de 65 anys té sobre el conjunt de la població.

Des de l’any 2000 al 2009 la taxa d’envelliment a la ciutat de Barcelona va anar disminuint paulatinament des del 22,10% fins el 20,40%. A partir del 2010 torna a incrementar-se. Si analitzem l’evolució per grups d’edat observem que l’evolució és diferent segons el grup d’edat.

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

En efecte, en el període 2000- 2010 la població entre 65 i 74 anys tendeix a disminuir per estabilitzar-se entre el 2011 i el 2014. La població entre 75 i 84 anys s’estabilitza a partir del 2008 després d’haver anat incrementant-se en el període 2000-2007. En canvi, els major de 85 anys augmenten en prop de 20.000 persones el seu nombre en el període 2000-2013 3.3 La distribució geogràfica Òbviament la gent gran habita a tota la ciutat i són les zones amb més població aquelles en què hi viuen més persones grans. Tanmateix, si ho expressem en taxes d’envelliment es perceben diferències entre les diverses seccions censals tal i com mostra el gràfic adjunt.

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

3.4 Barcelona i Catalunya La presència de la gent gran a Barcelona és proporcionalment més gran que la de Catalunya.

En efecte, la taxa d’envelliment a Barcelona era al 2013 del 21,15%. A Catalunya era del 17,33%. En conseqüència cal considerar la ciutat de Barcelona com una població comparativament envellida quan respecte al seu entorn. Malgrat tot, en termes relatius, l’increment en el nombre de persones grans és més elevat al conjunt de Catalunya que a la ciutat de Barcelona

En efecte al conjunt de Catalunya la població més gran de 65 anys ha passat del 1.085.759 del 2010 al 1.309.023 del 2013. El gràfic anterior mostra la diferència en l’evolució del nombre de gent gran a Barcelona i a Catalunya. A Barcelona, on la taxa d’envelliment era i continua sent més elevada, el nombre de gent gran només s’incrementa en un 3,01% des de l’any 2000. En canvi a Catalunya, que parteix d’unes taxes d’envelliment més baixes, l’increment del nombre de gent gran per tot el període és del 20,56%

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

EL PLA PER A LES PERSONES GRANS

4.1 Orientació i abast El Pla Municipal per a les Persones Grans continua i aprofundeix els treballs anteriorment desenvolupats per l’Ajuntament amb l’objectiu d’impulsar el reconeixement social a les contribucions que fan les persones grans, a la vegada que vol motivar-les a participar en les polítiques de la ciutat. El Pla Municipal de les Persones Grans es basa en el paradigma de l’envelliment actiu formulat per l’Organització Mundial de la Salut i presentat a la segona Assemblea Mundial de l’Envelliment que se celebrà l’any 2002. Aquest paradigma, d’una banda, postula que per tal que l’envelliment sigui una experiència positiva cal que l’allargament de la vida vagi acompanyat d’oportunitats continuades de salut, participació, seguretat i formació. De l’altra, reconeix valors essencials per als drets humans de les persones grans com ara la autonomia i el respecte. L’impuls a l’envelliment actiu comporta l’adopció d’un enfocament transversal. I el reconeixement dels citats valors o de principis bàsics promulgats per les Nacions Unides, com ara la participació, l’assistència o la realització dels propis desigs, exigeix l’afrontar-se a reptes que reclamen actuacions en diferents sectors d’activitat. Dins l’avanç cap a una ciutat amiga de totes les edats en la planificació estratègica de les ciutats, s’ha donat un marc d’acció-reflexió, que ha propiciat el disseny i desenvolupament de polítiques concretes de benestar per a la Gent Gran. Les polítiques d’envelliment actiu es fonamenten en la diversitat d’interessos, necessitats, valors i aspiracions, de manera que es construeix així una alternativa davant la imatge de les persones grans com un grup homogeni i de l’envelliment com un estat.

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

La decisió de promoure polítiques d’envelliment actiu es tradueix en accions que consideren la varietat de moments i entorns on cal concretar la prevenció i la promoció de l’autonomia, la preservació de la vida independent acompanyada de llaços socials, i la protecció i l’atenció càlida a les persones en situació de vulnerabilitat

En quant a l’abast, el Pla Municipal per les Persones Grans comprèn objectius per a un grup de la població molt divers: les persones grans. Considera des de la promoció, la prevenció i l’orientació, fins al suport i l’atenció. Com ja s’ha anunciat amb anterioritat, en el seu contingut es recull, s’enforteix i s’actualitza el recorregut fet a la ciutat per impulsar polítiques d’envelliment actiu en què ha estat clau l’acció de l’Ajuntament. El Pla està plantejat des de la transversalitat i abasta un ampli conjunt d’àmbits municipals: Serveis Socials, Temps i Qualitat de Vida, Drets Civils, Salut, Habitatge, Prevenció i Seguretat, Mobilitat, Gènere i Igualtat, Parcs i Jardins,

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

Esports, Educació, Cultura, Participació i Immigració. A nivell territorial, l’abast territorial del Pla i el treball de proximitat es garanteixen a través dels òrgans gestors dels deu districtes de la ciutat, un compromís clarament palesat pels membres de la Taula de Coordinació de Serveis Personals. En el procés d’elaboració del Pla cobra especia valor, d’una banda, la implicació i compromís dels Tècnics i tècniques, així com referents municipals dels diferents àmbits i territoris, que han treballat en taules transversals. I de l’altre, la implicació de les persones grans; tant a través dels treballs del Consell Assessor de la Gent Gran, com de les aportacions construïdes en el debat amb les persones grans per mitjà del Grup de Gent Gran del Consell Municipal de Benestar Social. Aquest debat ha estat possible gràcies a la contribució de les entitats de serveis, les organitzacions de voluntaris, els professionals i els investigadors;

4.2 Principis rectors

El Pla Municipal de la Gent Gran conté un total de 12 Principis Rectors que vertebren, de principi a fi, tan la definició dels objectius, com la concreció de les actuacions, així com el seu procés de seguiment i avaluació.

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

ELS 12 PRINCIPIS RECTORS 1 Les persones grans i la longevitat, com una PRIORITAT de les polítiques públiques. 2 L’ABORDATGE INTEGRAL I LA PROMOCIÓ DE L’AUTONOMIA PERSONAL I L’APODERAMENT de la persona gran focalitzat en les seves capacitats, fortaleses i necessitats. La qualitat en l’atenció requereix considerar la persona gran des d’un punt de vista holístic. 3 UNA MIRADA DE PROMOCIÓ I PREVENCIÓ que comporta, d’una banda, una línia d’acció de coneixement i detecció de situacions i contextos, i de l’altra, la posada en marxa de línies d’acció proactives. 4 LA PARTICIPACIÓ de les persones grans com a protagonistes actives en els processos de ciutat i del seu entorn familiar i comunitari. 5 L’EQUITAT per a totes les persones grans, especialment pel que fa a diferències de contextos econòmics, de gènere i procedència davant qualsevol tipus de discriminació. 6 LA FAMÍLIA COM A CAPITAL SOCIAL per la vinculació afectiva, el respecte, la cura i la solidaritat entre els membres de les diferents generacions. 7 UNA VISIÓ DE PLURALITAT DE CONTEXTOS DE PARTICIPACIÓ I DESENVOLUPAMENT PERSONAL que promoguin les relacions socials, el desenvolupament personal i la integració en la vida quotidiana de la ciutat segons les característiques i capacitats individuals. 8 LA TERRITORIALITAT com a principi bàsic per al desenvolupament de les actuacions. Els programes de promoció de l’envelliment actiu de cada districte com a marc que recull la proximitat i la col·laboració en cada comunitat. 9 LA TRANSVERSALITAT com a perspectiva necessària per aplicar les polítiques públiques per a un envelliment actiu. 10 EL TREBALL EN XARXA I COOPERATIU com a base per a la planificació i el desenvolupament de les mesures d’actuació adequades a la varietat de situacions i etapes que configuren el procés d’envelliment. 11 LA RECERCA I EL CONEIXEMENT CONTINUAT de l’envelliment demogràfic, la situació i les experiències de les persones grans a Barcelona i les vies de participació en la planificació com a base per a l’orientació de l’acció. 12 L’AVALUACIÓ DE PROGRAMES, PROJECTES I SERVEIS PER A LA MILLORA CONTÍNUA I LA INNOVACIÓ, incorporant la perspectiva de les persones grans i l’avaluació de l’impacte social de determinats projectes amb l’objectiu de valorar els efectes de determinades accions en la societat.

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

4.3 Línies estratègiques

L’exercici de ciutadania activa que promou el Pla està present des de la seva concepció inicial. La definició de les línies estratègiques s’arrela profundament en les aportacions de les persones grans. Les han fet extensament a través de la valoració sobre les condicions de l’amigabilitat de la ciutat. Com a resultat el pla ofereix un ampli ventall d’idees per estimular que les persones grans creïn vies d’implicació o utilitzin les que ja existeixen: vies individuals o a través de grups, associacions o a través de les xarxes socials, sols o fent conjun-tament amb altres generacions. El Pla s’articula en 4 Línies Estratègiques, que contenen, a la vegada, 16 objectius generals, 43 específics i un total de 218 accions diferenciades. LES 4 LÍNIES ESTRATÈGIQUES

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

EL SEGUIMENT I L’AVALUACIÓ DEL PLA

5.1 Sistema de seguiment El Pla Municipal de Gent Gran 2013-2016 és un pla marc amb una visió global i transversal de la Gent Gran a la ciutat de Barcelona que emmarca les seves polítiques en quatre grans línies estratègiques. Sota aquests grans eixos estratègics del pla s’engloben els objectius i les accions programàtiques. El pla és la garantia de coherència i unitat d’acció de tot el desenvolupament programàtic. El seguiment del pla es farà, per tant, a partir de la programació executiva de cada òrgan de gestió competent, ja sigui sectorial o territorial.

Per a la seva avaluació el pla es dota, per tant, d’un sistema d’indicadors mesurables vinculats a la cadena:

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

El pla present és un marc d’actuació a tres anys que ha de permetre fer-ne una revisió anual així com els ajustos i reprogramació necessaris de cada àmbit, amb el mateix marc estratègic de planificació. El programa és una guia d’actuació concreta i a més curt termini que determina objectius operatius i que es dota d’un conjunt d’indicadors de gestió lligats operativament als objectius marcats per a cada projecte, procés o servei, mitjançant els quals executa les diferents accions que ja estan descrites en el pla. Per a l’avaluació es comptarà amb un sistema d’indicadors del pla que estarà format majoritàriament per indicadors significatius del conjunt d’indicadors de gestió, és a dir, indicadors relacionats amb l’objectiu operatiu de cada acció. Però també es tindran en compte indicadors de procés i indicadors d’entorn en relació amb la valoració de l’impacte global del pla. A finals del 2013 des del Departament de Planificació i Processos de la Direcció d’Estratègia i d’Innovació de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, es va establir, en col·laboració amb professionals, tant de la pròpia Àrea com d’altres àmbit sectorials i territorials de l’Ajuntament de Barcelona, un sistema de seguiment i avaluació que, de forma precisa, va ordenar una sèrie completa d’indicadors de gestió. Cadascun d’ells, s’orientava a l’anàlisi de l’assoliment dels diversos objectius que contenien les 4 línies estratègiques del Pla.

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

5.2 Estructura organitzativa A finals del 2013 des del Departament de Planificació i Processos de la Direcció d’Estratègia i d’Innovació de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona, es convocaren les diverses Taules (Districtes, Àrea i Ciutat) per tal d’informar els diversos operadors que havien de formar part de l’estructura organitzativa del seguiment i avaluació del Pla per a les Persones Grans, sobre els ritmes i les característiques de la informació a processar. En resum, la configuració de l’estructura està formada per: 1) Taula tècnica transversal Funcions: · Seguiment del desenvolupament del pla, a partir del compliment de les accions previstes segons els indicadors. · Anàlisi tècnica dels processos i detecció de temes no previstos. · Recull d’indicadors pertinents per al seguiment i l’avaluació del pla. Els òrgans de gestió implicats són els següents: · Dept. Gent Gran (AQVIE) · Consell Assessor Gent Gran (AQVIE) · Dept. Comunicació (AQVIE) · Plans Comunitaris (AQVIE) · Dir. Programa de Salut (AQVIE) · Dir. Programa temps i Qualitat de Vida (AQVIE) · Programa de la Dona (AQVIE) · Institut Barcelona Esports · Institut Municipal de Serveis Socials · Immigració i Interculturalitat (AQVIE) · Direcció Programa Drets Civils (AQVIE) · Institut Municipal de Persones amb Discapacitats · Programa de Participació i Associacionisme (AQVIE) 2) Taula de districtes Formada pels tècnics/ques referents dels 10 Districtes de la ciutat de Barcelona: · Ciutat Vella · Eixample · Sants-Montjuic · Les Corts · Sarrià-Sant Gervasi · Gràcia · Horta-Guinardó · Nou Barris · Sant Andreu · Sant Martí 3) Taula de ciutat · Els òrgans de gestió implicats són els següents: · Gerència adjunta d’Habitat Urbà · Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans · Prevenció, Seguretat i Mobilitat · Consorci de Serveis Socials de Barcelona · Consorci de Biblioteques · Centres Cívics de Barcelona 4) Comissió de seguiment Té com a funció, entre d’altres, el seguiment integral en el dissent i execució del Pla.

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

Les actuacions tant de les Taules, com de la Comissió de seguiment , es concentren, bàsicament en tres moments:. Aquestes funcions es concreten en l’infome anual de seguiment del Pla.

5.3 L’elaboració dels informes Dins el mapa de processos general del seguiment del Pla, trobem l’elaboració de documents tècnics específics: els informes. La seva naturalesa es categoritza en dues tipologies: a) Informes preliminars o provisionals b) Informes anuals del Pla Els informes preliminars o provisionals són elaborats gràcies a la recollida de dades d’indicadors, als fulls de registre, realitzats per tots els agents de les diferents Taules (Districtes, Àrea i Ciutat). Aquests informes, elaborats pel Departament de Planificació i Processos de la Direcció d’Estratègia i d’Innovació, són contrastats en sessions presencials per part dels propis operadors, realitzant-se les millores metodològiques necessàries. Realitzades aquestes sessions, s’elaborarà l’informe anual d’avaluació del Pla Municipal per a les Persones Grans. Aquest informe incorporarà: · El conjunt d’indicadors per cada línia estratègica i el seu grau de compliment en relació amb l’objectiu operatiu marcat. · Una valoració del procés executiu. · Una valoració del grau de compliment global del Pla. · Nous temes que puguin sorgir. Tots els informes, tant el provisional com l’ anual, es presentaran a: · La Comissió de seguiment politicotècnica Funció: Conèixer i prendre decisions respecte de l’evolució de la construcció del Pla, tant pel que fa als continguts com pel que fa al procés. Transmetre orientació i posicionament polític respecte dels gran temes del Pla. Donar el vist i plau al termini de cada fase significativa d’elaboració del Pla. · Al Grup Motor Tècnic Funció: Impulsar tècnicament la construcció del Pla, garantint una visió plural i transversal i col·laborant en els diversos processos tècnics que se’n derivin. Composició: Departament de Gent Gran, Consell Assessor Gent Gran, Recerca i Coneixement, Gestió de Sistemes d’Informació, IMSS, Coordinació del Pla (DPP). · A la Coordinació del Pla Funció: Articular la construcció del Pla garantint la transversalitat i la coherència tècnica del contingut. Coordinar el Grup Motor tècnic, així com articular les taules tècniques i consultives necessàries.

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

RESULTATS DEL PLA

Aquest capítol informa dels principals resultats que el sistema de seguiment i avaluació aporta en relació a l’aplicació del Pla per a les Persones Grans El resultats s’esposen agregats per línia estratègica. 6.1 Linia estratègica 1: les persones grans el Benestar i la Salut A finals del 2013 des del Departament de Planificació i Processos de la Direcció d’Estratègia i d’Innovació de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, es va establir, en col·laboració amb professionals, tant de la pròpia Àrea com d’altres àmbit sectorials i territorials de l’Ajuntament de Barcelona, un sistema de seguiment i avaluació que, de forma precisa, va ordenar una sèrie completa d’indicadors de gestió. Cadascun d’ells, s’orientava a l’anàlisi de l’assoliment dels diversos objectius que contenien les 4 línies estratègiques del Pla.

6.2 Línia estratègica 2 i. Objectius generals INFÀNCIA I Aquesta línia estratègica té com a finalitat el garantir l’accés universal a uns serRELACIONS veis socials bàsics de qualitat, promoure un abordatge global de l’envelliment FAMILIARS actiu a través de la coordinació i adequació dels serveis i potenciar els recursos per a la promoció de la salut i les xarxes de suport i ajuda mútua tenint particularment en compte la perspectiva de gènere i la diversitat de les persones grans. Com en la resta de línies estratègiques del Pla, s’han definit una sèrie d’objectius generals. Per a la segona línia, s’han fixat 5 objectius generals. Aquest, al mateix temps, contenen un total de 12 objectius específics. En concret, els objectius generals són:

OBJECTIU 1: Garantir l’accés universal a uns serveis socials bàsics de qualitat per tal d’aconseguir el reconeixement dels drets de les persones grans. OBJECTIU 2: Avançar en la qualitat dels serveis promovent l’adequació i l’especificitat per tal d’atendre les persones grans en la seva diversitat.

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

ii. Resultat dels indicadors Els resultats d’aquesta línia s’agrupen en funció dels objectius descrits a l’apartat anterior. Tanmateix, i de forma no sistemàtica, es por agrupar en dos grans blocs. D’una banda es tracta d’assegurar els drets de les persones grans en relació a l’atenció als serveis socials bàsics i l’adequació d’aquests serveis a les necessitats d’atenció. D’altra banda, la promoció d’un abordatge global de l’envelliment actiu que tingui en compte el suport a les famílies cuidadores i l’enfortiment de les xarxes de suport i ajuda mútua. OBJECTIU 1: Garantir l’accés universal a uns serveis socials bàsics de qualitat per tal d’aconseguir el reconeixement dels drets de les persones grans. Resultats 2014 Persones majors de 65 anys ateses en els Centres de Serveis Socials. Persones majors de 65 anys ateses en el Centres de Serveis Socials. Persones majors de 65 anys ateses pel Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). Persones majors de 65 anys ateses en el Servei d’Atenció Domiciliària al llarg del període considerat. Persones majors de 65 anys ateses pel Servei de Teleassistència. Persones majors de 65 anys ateses pel Servei de Teleassistència al llarg del període considerat. Reconeixements de grau de dependència de persones majors de 65 anys. Reconeixements de grau de dependència a persones majors de 65 anys al llarg del període considerat. PIA finalitzats per a persones majors de 65 anys. PIA inicials i modificats finalitzats per a persones majors de 65 anys al llarg del període considerat. % de cobertura de la demanda del SAUV. Casos atesos. Sol·licituds del servei considerades urgents. % Nombre d’estades diàries residencials del SAUV. Estades diàries residencials del Servei d’Atenció a les Urgències per a la Vellesa. Persones majors de 65 anys que reben el servei d’Àpats a domicili. Persones majors de 65 anys que reben el servei d’Àpats a domicili al llarg del període considerat. Persones majors de 65 anys que reben el servei d’Àpats en companyia. Persones majors de 65 anys que reben el servei d’Àpats en companyia al llarg del període considerat.

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

A continuació es presenten resultats relatius a l’objectiu 1er, en base a les aportacions dels diferents operadors. Atenció dels serveis socials bàsics com un dret de les persones grans Pel que fa a l’objectiu de garantir l’accés als serveis socials bàsics els resultat són els següents:

A l’any 2013 es van atendre 28.235 persones majors de 65 anys. Això representa un total de 2.729 persones menys respecte a l’any anterior. D’aquestes, l’any 2012, un 71,30% eren dones, mentre que pel període 2013, la xifra va disminuir fins el 70,94%. La diferencia quantitativa entre les persones totals ateses entre els anys 2012 i 2013, pot estar relacionada amb diferents causes. A títol exemplificatiu enunciarem algunes d’elles. En primer lloc, pel propi procés natural d’envelliment i defunció de les persones grans. En segon lloc, pot ser degut a l’aplicació de la Llei de la dependència, que ha provocat una baixada en el número de persones sol·licitants de la LAPAD. I, per últim, cal ser conscient que les persones grans són beneficiaries de diversos recursos i prestacions i, tot i que inicialment són tramitats i atesos als CSS, després són gestionats externament (SAD indirecte, Teleassistència, LAPAD). I, per tant, poden aparèixer com atesos en el 2012 i no atesos en el 2013 tot i estant reben el servei. D’altra banda, els casos de SAD augmenten un 4,1% i les persones usuàries de teleassistència un 9,6%. En relació a les urgències socials de gent gran s’han atès 749 casos la qual cosa representa un increment del 24,2% respecte a l’any anterior. Aquest increment també es manifesta en el nombre d’estades diàries residencials del Servei d’Atenció a les Urgències per a la Vellesa (SAUV) que s’incrementa un 25,7%. OBJECTIU 2: Avançar en la qualitat dels serveis promovent l’adequació i l’especificitat per tal d’atendre les persones grans en la seva diversitat.

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

Resultats 2014 Places de servei residencial de finançament públic. Places de servei residencial de finançament públic disponibles al final del període considerat. Places de centres de dia amb finançament públic. Places de centre de dia de finançament públic disponibles al final del període considerat. Habitatges amb serveis i habitatges tutelats. Habitatges amb serveis i dels habitatges tutelats en funcionament al final del període considerat.

A continuació es presenten resultats relatius a l’objectiu 2n, en base a les aportacions dels diferents operadors.

Adequació dels serveis a les necessitats d’atenció Pel que fa l’objectiu de promoure l’adequació dels serveis a les diverses necessitats d’atenció de les persones grans els resultats són diversos en funció de l’indicador.

El nombre de places de centre de dia i d’habitatges tutelats es manté igual mentre que el de serveis residencials disminueix un 0,6%.

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

En relació a les persones en llista d’espera no està disponible una dada fiable ja que les persones sol·licitants poden fer més d’una sol·licitud. Tanmateix , s’observa com a partir de setembre de 2013 hi ha un increment del nombre de sol·licituds per a places públiques en residències a causa probablement de la desaparició de la prestació econòmica vinculada per a places privades. En qualsevol cas podem informar sobre el nombre total de persones grans valorades a 31 de desembre i, en aquest cas des del 2011. Valoracions del Servei d’Atenció a la Dependència. Evolució 2011-2013 El nombre absolut de valoracions s’ha incrementat tant en termes generals com en cada una de les categories.

OBJECTIU 3: Promoure un abordatge global de l’envelliment actiu a través de la coordinació dels diferents serveis, basat en l’equitat i la justícia social, promotor de l’equilibri territorial i coherent amb el programa establert a cada districte. Resultats 2014 Persones majors de 65 anys abonades a les instal·lacions esportives municipals. Persones majors de 65 anys abonades a les instal·lacions esportives municipals al final del període considerat. Grau d’assoliment del Pla d’Envelliment Actiu a cada Districte. Mesures totals plantejades (ja siguin no iniciades, iniciades, finalitzades), a cadascun dels Programes d’Envelliment Actiu de cada Districte. Mesures no iniciades: Mesures iniciades/en procés: Mesures finalitzades: Pistes de petanca operatives. Nombre de pistes de petanca en funcionament de cada Districte. Clubs de lectura que ofereixen les Biblioteques de la ciutat per a les Persones Grans Nombre de Clubs de lectura promoguts a les Biblioteques de la ciutat de Barcelona Nombre de clubs i Districte on es donen lloc:

Xerrades sobre hàbits saludables ofertes als Casals de Gent Gran Xerrades sobre hàbits saludables ofertes als Casals de Gent Gran al llarg del període considerat % d’assistents, majors de 65 anys, a les activitats culturals i de difusió de la lectura que es van fer a les Biblioteques de la ciutat de Barcelona Assistents, majors de 65 anys, a les activitats culturals i de difusió de la lectura que es van fer a les Biblioteques de la ciutat de Barcelona Assistents totals a les activitats culturals i de difusió de la lectura que es van fer a les Biblioteques de la ciutat de Barcelona Activitats culturals i de difusió de la lectura que es van fer a les Biblioteques de la ciutat de Barcelona Pla de la Gent Gran Nombre d’activitats culturals i de difusió de la lectura que es van fer a les Biblioteques de la ciutat de Barcelona Ajuntament de Barcelona

Els resultats obtingut en relació a l’objectiu 3r, presenten les següents característiques: L’envelliment actiu com a fórmula saludable que promou l’autonomia personal L’objectiu que mesura l’abordatge global en l’envelliment actiu resulta de difícil valoració tot i que els resultats disponibles apunten també a una millora en aquesta dimensió. L’any 2012 hi va haver 23.195 persones més grans de 65 anys abonades a les instal·lacions esportives municipals. Al 2013 han estat 23.709, això representa un increment del 2,20% Pel que fa al grau de finalització de les mesures plantejades als Programes d’Envelliment Actiu dels Districtes. Estimem el conjunt de mesures plantejades al voltant de 408 pel conjunt dels districtes. Això significa aproximadament un nivell d’execució del 69,93% a finals del 2013. OBJECTIU 4: Potenciar els recursos de suport per a les persones grans i les famílies cuidadores tenint en compte la perspectiva de gènere de manera particular.

Resultats 2014 Famílies cuidadores que estan acollides al programa RESPIR. Famílies cuidadores que estan acollides al programa RESPIR % de cobertura de les demandes del servei RESPIR. Places de centre de dia de finançament públic disponibles al final del període considerat. Demandes ateses pel servei RESPIR + les demandes no ateses al llarg del període considerat. Demandes ateses pel servei RESPIR finalment desestimades per les persones interessades per causes no atribuïbles al servei.

En quant a allò previst en l’objectiu 4t, les dades facilitades han donat com a resultat el següent: Suport a les famílies cuidadores com a reforç de la responsabilitat compartida en la cura de persones grans dependents El quart objectiu fa relació a potenciar els recursos per a persones grans i les famílies cuidadores. El nombre de famílies cuidadores que estan acollides al Programa Respir el 2013 ha estat de 740 la qual cosa significa un increment del 7,6% en relació al 2012. Actualment hi ha 19 entitats que són membres de la Xarxa de suport a famílies cuidadores per 16 que n’hi havia l’any anterior. Aquestes entitats han organitzat 123 projectes de treball fet que representa un increment del 6% respecte l’any anterior. En afegit, es compta amb el Servei de suport a famílies cuidadores, promogut per la Direcció Programa de temps i Qualitat de Vida, que es concreta en activitats setmanals amb una duració de 3 hores. L’objectiu principal d’aquest projecte és el d’oferir temps personal a aquelles persones que tenen algú al seu càrrec, en el seu entorn més immediat, per tal de prevenir situacions d’estrès i claudicació en l’atenció a les persones amb dependència i, millorar així, la seva qualitat de vida.

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

Els districtes que ho implementen són: Sant Martí, Sant Andreu i Eixample. Les dades de l’any 2013 són les següents:

En definitiva, doncs, hi ha hagut un increment en aquest suport a famílies cuidadores. OBJECTIU 5: Promoure i enfortir les xarxes de suport i ajuda mútua a les persones grans en l’entorn de proximitat, vinculant la pluralitat d’agents implicats i en coordinació amb la resta de la ciutat. Resultats 2014 Projectes grupal adreçats a persones cuidadores des de la Direcció de Gent Gran. Projectes grupals organitzats per la Xarxa de famílies cuidadores que tenen conveni. Projectes de treball grupal adreçats a persones cuidadores des de l’Institut Municipal de Serveis Socials. Grups de suport a cuidadors portats des de l’IMSS. Entitats membres de la Xarxa de suport a famílies cuidadores. Entitats que són membres de la Xarxa de suport a famílies cuidadores al final del període considerat.

Per últim, pel que fa a l’objectiu 5è, es pot informar del següent: Promoure i enfortir les xarxes de suport i ajuda mútua a les persones grans en l’entorn de proximitat vinculant la pluralitat d’agents implicats i en coordinació amb la resta de la ciutat Els projectes de treball grupal organitzats per la Xarxa de famílies cuidadores que tenen conveni amb el Departament de Gent Gran s’ha incrementat de 116 l’any 2012 a 123 l’any 2013. Això representa un increment del 6,03%. Pel que fa als CSS també s’impulsen Grups de suport a cuidadors: al 2012 van ser 14 grups i al 2013 s’han incrementat a 18. A través d’aquest projectes es reforça l’empoderament de la persona cuidadora, l’ajuda mútua entre els membres del grup així com la seva inclusió en el territori.

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

Quadre general d’assoliment dels objectius de la Línia 2 OBJECTIU 1: Garantir l’accés universal a uns serveis socials bàsics de qualitat per tal d’acon¬seguir el reconeixement dels drets de les persones grans.

OBJECTIU 2: Avançar en la qualitat dels serveis promovent l’adequació i l’especificitat per tal d’atendre les persones grans en la seva diversitat

iii. Activitat (altre activitats: per exemple petanca) iii. Dades i indicadors procedents d’estudis i monografies (especialment dels serveis centrals i de l’equip de recerca: per exemple, persones que viuen soles) En aquest punt cal ser curosos en saber ubicar l’indicador d’entorn o la monografia a la línia estratègica que correspon v. Valoració final de la línia estratègica (no inclou aspectes metodològics) Aprofundiment en l’atenció a les persones grans de la ciutat. En resum dins aquesta línia estratègica d’atenció a les persones grans els resultats indiquen generalment un increment dels esforços d’atenció (SAD, TAD, SAUV i suport a famílies cuidadores. En alguns casos la dotació es manté pràcticament idèntica (places residencials, habitatges amb serveis o tutelats i places de centre de dia).

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

CONCLUSIONS

Aquest capítol té tres objectius principals: • Sintetitzar els aspectes més rellevants que s’han observat a partir de totes les informacions disponibles • Establir les principals tendències observades • Valorar l’estat i la implementació del PPG en relació als objectius i a les estratègies plantejades 7.1 Els resultats del ppg Increment de l’atenció domiciliària. Tant pel que fa al servei d’ajuda a domicili (increment del 4,06% de persones més grans de 65 anys ateses) com del servei de teleassistència (9,59%) Increment de les situacions d’urgència ateses. Tant pel que fa a les urgències socials ateses (increment del 24,2%) com a les estades residencials (25,7%) 7.2 Tendències observades L’anàlisi de les tendències ha d’incorporar com a mínim tres elements. En primer lloc els indicadors d’entorn que informen sobre els principals canvis en l’evolució de l’estructura social de les persones grans. En segon lloc els aspectes evolutius que tenen a veure amb l’execució de la planificació municipal i en l’activitat dels seus recursos. Els diversos operadors també han informat sobre suggeriments relacionats amb el mateix sistema de disseny i recollida d’informació. • Estabilització del nombre de persones grans a la ciutat de Barcelona. En els darrers 12 anys el nombre de persones més grans de 65 a la ciutat de Barcelona creix a un ritme del 0,23% anual. Aquest increment, però, és inferior al del conjunt de la població la qual cosa fa que el pes de la gent gran sobre el conjunt de totes les edats disminueixi. • Creixement de les persones grans de més edat. Durant el període 2000-2013 el nombre de persones entre 65 i 74 anys ha disminuït. En cavi, les persones entre 75 i 84 i les de 85 i més s’ha incrementat. Això implica doncs un major sobreenvelliment • Barcelona és una ciutat amb una presència relativament elevada de persones grans. En efecte, la taxa d’envelliment a la ciutat (21,15) és superior a la del conjunt de Catalunya (17,33). Tot i això aquest diferencial s’està reduint ja que en els darrers 12 anys l’increment percentual del nombre de persones grans a Catalunya és més elevat que el de Barcelona.

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

• Efectes de la crisi econòmica. La crisi econòmica té sobre la gent gran dos efectes • Un increment de les necessitats d’atenció. Tot i que gran part dels ingressos de la gent gran provenen de les pensions i aquestes han estat menys afectades per la crisi que els ingressos per rendes del treball, la crisi ha reduït la provisió d’ingressos complementaris de la gent gran • Major pressió sobre les famílies. Serveis i funcions, que abans es contractaven fora de la família ara s’han de fer en el marc de l’economia domèstica. Moltes famílies que abans vivien en diverses llars ara han unificat la seva residència i d’altres que havien previst una emancipació o una separació dels seus membres han de continuar vivint conjuntament. • A més, l’entorn de contenció de la despesa provoca en algunes ocasions, per exemple en la disponibilitat de places residencials, que l’increment de la necessitat no es correspongui amb la provisió de recursos. • Inclusió en la societat de la informació. Es detecta un interès de la gent gran en la formació en noves tecnologies que es fa manifest en les aules d’informàtica però també en l’assistència a altres recursos i serveis. L’esforç per disminuir el gap digital entre aquesta generació de gent gran i les més joves es manifesta doblement tant en l’interès pel coneixement de les tecnologies com a l’oferta dels diversos serveis que es promocionen des de diversos sistemes de protecció i promoció social (serveis socials, ensenyament o cultura per citar-ne alguns dels més representatius) • Canvis en l’entorn normatiu. Les modificacions en la LAPD, i en especial la desaparició de la prestació econòmica vinculada a places residencials privades, provoquen dos importants efectes consecutius: en primer lloc una disminució rellevant de les demandes i tramitacions de PIAS i en segon lloc i com a conseqüència un increment de la llista d’espera per a places en residències públiques. En aquest punt es produeix un desajust entre l’increment de la necessitat, derivada de la crisi econòmica, i el manteniment dels recursos disponibles. • Canvis en la consideració social de la gent gran i de la seva funció social. Aquest canvis poden provenir bé de la mateixa gent gran bé de la resta dels grups socials. De manera particular de l’envelliment actiu que afavoreix un major protagonisme social de la gent gran i una més gran disposició al voluntariat. Així, el nombre de gent gran voluntària creix i també ho fan els usos en aspectes tant diversos com l’aprenentatge de noves tecnologies o la pràctica esportiva. 7.3 Implementació i continuïtat del PPG El Pla per a les Persones Grans ordena i dóna significat a l’acció municipal en relació a l’atenció i a la promoció de la gent gran. L’estructura en línies estratègiques i objectius permet seleccionar indicadors que en el seu conjunt s’orienten a donar una imatge fidel de l’oferta i de la demanda de serveis adreçats a la gent gran i de manera més concreta amb el que fa referència a la participació, a l’atenció amb l’envelliment actiu, l’accessibilitat i, finalment amb la detecció i l’abordatge de casos de maltractaments.

Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona

Av. Diagonal, 392 (1r- 1a) 08037 Barcelona tel. 93 457 81 11 fax. 93 457 11 06 www.progess.com progess@progess.com Pla de la Gent Gran Ajuntament de Barcelona