la vegetacio que conviu amb nosaltres ...................................
Placa Gaudi Sagrada familia barcelona
Organitza
Patrocina
Col·labora
Cristina Curto Sílvia Estall
Coordinació del projecte cASteLLANo cAtALÀ
connecta ciència
ServeiS
ProjecteS
Qui Som
cLieNtS
il·Lustració portades
Pepa Soler Galí
Media Partners JO IL·LUSTRO LA CIÈNCIA
Cicle de divulgació cíentífica, realitzat a la Biblioteca Sagrada Família.
coNtActe
NewSLetter
AvÍS LeGAL
Participa
Amèlia Estrada Anna Bru Anna Ishtar Bassell Clara Baylina Cristina Curto Guillem Iborra Javier Aguilar Joan Jové Sanchez Jordi Bru Judith Altamirano Maria Alemany Joan Maria José Escuder Lopez Maria Àngela Buil Marta Fabrega Montse Calbet Montse Fando Montse Valls Maqueda Montse Valls Macau Nelisa Barna Núria Domingo Núria Ferrer Pepa Soler Galí Teresa Moyà Teresa Such Rosa Santolaria
El 27 de novembre de 2015, en el marc del conjunt d’activitats del cicle: Jo il·lustro la ciència, organitzat per Il·lustraciència i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y Tecnología (FECYT) a la Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte, i amb la col·laboració de la dibuixant Cristina Curto, va tenir lloc una trobada de dibuixants urbans per il·lustrar la flora i l’entorn de la plaça Gaudí al barri Sagrada Família de Barcelona. L’objectiu d’aquesta activitat era plasmar en paper les diferents espècies que conviuen amb nosaltres i donar a conèixer la diversitat d’espècies existents. En aquest catàleg es poden consultar les obres realitzades per 26 dibuixants. Des d’Il·lustraciència agraïm als participants i a les diferents entitats que han fet possible la trobada.
parc sagrada familia
CRISTINA CURTO
6
il . lustraciencia
7
parc sagrada familia
Anna Ishtar
alzina
És un arbre de talla mitjana i baixa, que pot arribar a aconseguir de 16 a 25 metres d’altura. En estat salvatge, és de copa ovalada al principi i després va eixamplant-se fins a quedar finalment amb forma arrodonida-aixafada; encara que la seva copa sol ser podada amb l’objectiu de millorar la producció de fruit mitjançant la poda, obtenint així una forma semiesfèrica. De jove sol formar mates arbustives que es podrien confondre amb el garric (Quercus coccifera) i, en ocasions, es queda en aquest estat d’arbust per les condicions climàtiques o edàfiques del lloc. 8
il . lustraciencia
Les fulles són perennes i romanen en l’arbre entre dos i quatre anys, amb una mitjana de 2,7 anys. Coriàcies i de color verd fosc pel feix, i més clar pel revés, estan proveïdes de fortes espines en el seu contorn quan la planta és jove i en les branques més baixes quan és adulta, mancant d’elles les fulles de les branques altes. Per això de vegades recorda, quan és arbust, al grèvol.
9
Maria Alemany Joan 10
Clara Ba
aylina
il . lustraciencia
Teresa MoyĂ 11
parc sagrada familia
Guillem Iborra
Jordi Bru 12
il . lustraciencia
13
parc sagrada familia
Mª àngela Buil
Baladre
El baladre, o diva (Nerium oleander L.), que es presenta en forma arbustiva perenne, pot arribar a petit arbre. Pertany a la família de les apocinàcies, la qual és molt nombrosa, amb més de 180 gèneres i 1.300 espècies. És l’única espècie actualment classificada dins el gènere Nerium. 14
il . lustraciencia
És un arbust alt, que sol assolir entre 3 i 4 m d’altura, de tija llenyosa amb escorça llisa de color entre marró i gris. Presenta moltes branques, des de la mateixa base del tronc, gruixudes, rectes i flexibles que treuen un làtex tòxic en trencar-se. 15
parc sagrada familia
Pepa Soler GalĂ
NĂşria Ferrer
16
il . lustraciencia
Margalló
El margalló, bargalló o garballó (a Mallorca) és un vegetal dioic de la família de les palmeres. El seu nom científic és Chamaerops humilis. És una planta poligamodioica (generalment, és dioica). Sovint, fa rebrots a la base a conseqüència de la destrucció del tronc per acció humana o dels incendis, als quals és, però, molt resistent. Té fulles grosses, en forma de ventall (palmatisectes), amb pecíols proveïts d’espines vulnerants, flors grogues en raïms densos i fruits semblants als dàtils.
Atzavara
L’atzavara, pita, pitera, donarda (Mallorca), pitrera (Eivissa) o figuerassa (Agave americana) és una planta pluriannual originària de Mèxic, on es coneix amb el nom de magüey, i cultivada arreu del món. Les seves fulles, de fins a dos metres de llargada, generalment de color verd clar o blavenques, carnoses i dures, creixen des del sòl mateix i formen una roseta que pot arribar a tenir un diàmetre de 4 m. L’atzavara només floreix una vegada al llarg del seu cicle vital (és, doncs, una planta monocàrpica), i, quan ho fa, creix del seu centre una llarga tija de fins a vuit metres coronada per una panícula de grans flors grogues. La planta mor després de la floració.
17
parc sagrada familia
Anna Bru 18
Montse
il . lustraciencia
Calbet
Nelisa Barna 19
parc sagrada familia
Maria Alemany Joan
20
Marta Fabrega
il . lustraciencia
ficus
Ficus és un gènere de plantes amb flor dins la família de les moràcies. És el gènere al qual pertany la figuera i moltes plantes utilitzades com ornamentals anomenades popularment com Ficus. Les plantes d’aquest gènere adopten la forma d’arbres, arbusts i lianes i fan el fruit (una figa normalment comestible) en forma de siconi.
Una de les característiques de les espècies d’aquest gènere és la secreció que segreguen en tallar o ferir qualsevol part de la planta. Però el més característic és el tipus molt particular d’inflorescència que s’assembla més a un fruit que a unes flors habituals.
Montse Valls Macau 21
parc sagrada familia
Pepa Soler GalĂ
22
il . lustraciencia
Judith Altamirano 23
parc sagrada familia
Nuria Domingo
lledoner
El lledoner (Celtis australis) és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d’Europa, oest d’Àsia i nord d’Àfrica. La seva utilització com a arbre ornamental, la principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment a parcs, jardins, places i carrers; pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. 24
il . lustraciencia
És un arbre caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l’escorça llisa i de color gris, pot arribar a fer 25 m d’altura. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l’anvers, són simples, alternes, pubescents i ovades. 25
parc sagrada familia
Malvaviscus arboreus
És un arbust que aconsegueix una grandària d’1.50 a 3 m d’altura. Les fulles són més amples a les base o en forma de cor i la vora té dents suaus o marcats i coberts de pèls estavellats. Les flors brollen en la unió de la fulla amb la tija, són de color vermell, de 3 a 6 cm de llarg i amb els estams molt sortints, sobrepassant la corol·la que gairebé sempre està tancada.
Ara és popular en cultiu com a planta ornamental. Les seves flors no s’obren totalment i ajuden a atreure papallones i colibrís.
És originària de Mèxic i Colòmbia. Present en climes càlids i semicàlids des del nivell del mar fins als 1865 metres, associada a vegetació pertorbada de boscos tropicals i boscos d’alzines i de pi.
26
il . lustraciencia
Mª José Escuder Lopez
Pepa Soler Galí
27
Rosa Santolaria
Javier Aguilar
28
il . lustraciencia
Joan JovĂŠ Sanchez
29
parc sagrada familia
Pi blanc
El pi blanc (Pinus halepensis) o pina, anomenat pi bord a Eivissa i Formentera, i sovint pi carrasco al País Valencià és un arbre del gènere Pinus originari de la regió mediterrània, tant del nord com del sud. El nom científic de l’espècie prové del nom la ciutat siriana d’Alep. És un arbre de fins a 20 metres d’alçada, amb les branques i l’escorça són grisenques (d’aquí li ve el nom de pi blanc). Les fulles tenen de 0,7 a 1 mm
BAssell
30
il . lustraciencia
d’amplada i de 3,5 a 7 cm de longitud i són d’un verd groguenc. Floreix a l’abril o al maig i fa moltes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames amb escudets poc prominents.Es distribueix per gran part de la regió Mediterrània occidental, si bé, a la Península Ibèrica habita el sector oriental principalment. Creix, en general, fins a una cota dels 1.600 msnm.
31
parc sagrada familia
Montse Fando
32
il . lustraciencia
Roser
El roser silvestre (Rosa canina L.) és un arbust de la família de les rosàcies i és conegut vulgarment com a gavarrera, rosa pendulina, roser gavarrer, i d'altres. La seva distribució és bàsicament europea, ja que el trobem en tot el continent excepte a Islàndia.
El nom d’aquesta planta, rosa canina, prové de la semblança entre els seus agullons i els ullals dels gossos. El fruit, anomenat cinoròdon, és etimològicament una transcripció d’una paraula composta d’origen grec (kion + rhodon), que significa ‘roser caní’. Popularment, era coneguda amb aquest nom perquè sembla que s’utilitzava per a guarir la ràbia
Mª àngela Buil
33
parc sagrada familia
Tipuana tipu
Tipuana tipu o Acàcia rosa és un arbre de la família Fabaceae (Papilionàcia).
És originari del Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai. És un arbre semicaducifoli (les fulles cauen molt més tard que en altres caducifolis), corpulent, de 10-15 m d'altura, resistent i de ràpid creixement. Les flors són grogues i els fruits en sàmara. L'època de floració de la Tipuana és l'estiu. És utilitzat com a arbre ornamental.
34
xiprer
El xiprer o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) és una conífera originària de l’orient del Mediterrani; abasta una zona que comprèn des de l’Iran fins a Líbia. Actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona mediterrània, en llocs on les glaçades no superin els -10°C. És un arbre amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Poden arribar a fer 35 m d’alt i tenir 100 anys. Les fulles són imbricades. La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L’emissió de pol·len és al febrer-març. Els fruits en forma de gàlbuls més o menys arrodonits fan uns 40 mm.
il . lustraciencia
Amèlia Estrada
35
parc sagrada familia
Anna Bru 36
il . lustraciencia
37
parc sagrada familia
Teresa Such
yuca
La iuca (Yucca) és un gènere de plantes amb flors molt utilitzat en alimentació i jardineria. El gènere compta amb unes 40-50 espècies de plantes perennes, arbusts i arbres. Són originàries de les parts càlides i àrides d’Amèrica del Nord, Amèrica Central, Amèrica del Sud i les Antilles. Les iuques tenen un sistema de pol·linització molt especialitzat que està a càrrec d’arnes de la família Prodoxidae o arnes de les iuques. L’insecte transfereix el pol·len dels estams d’una planta a l’estigma d’una altra planta i a la vegada pon els seus ous en la flor i la larva s’alimenta d’algunes de les llavors però no pas de totes.
Les parts comestibles d’algunes iuques poden ser fruits, llavors, flors, tiges florides i més rarament les arrels. En tot cas no s’ha de confondre amb la mandioca que malgrat anomenar-se també iuca és de la família euforbiàcia i no està relacionada botànicament amb el gènere Yucca. 38
il . lustraciencia
Joan JovĂŠ Sanchez
39
parc sagrada familia
MONTSE VALLS MAQUEDA
Prunera de fulla vermella
El mirabolà (Prunus cerasifera) és un arbre fruiter de la família de les rosàcies, el fruit del qual també es coneix com a mirabolà. Té varietats amb fulles vermelles que es fan servir molt com a arbre ornamental i es coneixen com a prunera de fulla vermella (Prunus cerasifera var. És un dels primers arbres a florir 40
il . lustraciencia
a l’Europa temperada. Les fulles fan de 4 a 6 cm de llarg. Les flors són blanques amb cinc pètals i fan 1.52 cm. El fruit (mirabolà) és una drupa de 2-3 cm de diàmetre de color groc o vermell. Els mirabolans són comestibles. 41
Participants
Amèlia Estrada
Joan Jové Sánchez
Montse Fando
Anna Bru
Jordi Bru
Montse Valls Macau
Anna Ishtar
Judith Altamirano
Montse Valls Maqueda
Bassell
Mª Alemany Joan
Nelisa Barna
Clara Baylina
Mª José Escuder Lopez
Nuria Domingo
CRISTINA CURTO
Mª àngela Buil
Núria Ferrer
Guillem Iborra
Marta Fabrega
Pepa Soler Galí
Javier Aguilar
Montse Calbet
Teresa Moyà Teresa Such Rosa Santolaria