Revista IMO 21 - Catalá

21

REVISTAIMO

TARDOR 2009

NOVA ETAPA L’IMO es tresllada a la seva nova seu | Acord de recerca biomèdica amb la UB | Estudi pioner per al tractament de tumors oculars | El professor Ian Bailey parla sobre la baixa visió | Neix l’ESASO: primer centre europeu de formació avançada en oftalmologia | Dos segles amb Darwin | Víctor Amela, 12 anys “a la contra” | Viatjar a la gran muralla xinesa | Afrontar els canvis amb salut

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

Núm. 21 | TARDOR 2009 EDITORIAL Benvinguts!

Des d’aquesta revista volem donar-vos la benvinguda a les noves instal·lacions de l’IMO i, també, a la nova etapa que s’obre amb el trasllat de seu, una nova etapa que recull el millor de l’anterior, com una atenció medicoquirúrgica de qualitat i un tracte proper al pacient, però que pretén fer un pas endavant en altres aspectes. En aquest sentit, hem apostat per construir un centre ampli, còmode, actual i ben situat, que faciliti l’accés i l’estada dels pacients i acompanyants. Per això, disposem de nous serveis, com aparcament, cafeteria i zones enjardinades, així com d’un major nombre de despatxos de consultes i de quiròfans, a més d’unes sales d’espera espaioses i lluminoses. També hem apostat per oferir una imatge renovada, amb un canvi d’identitat corporativa i amb la posada en marxa d’una nova pàgina web i d’una nova revista –el primer número de la qual és ara a les vostres mans–, que incorpora més seccions, dobla el nombre de pàgines i s’obre definitivament a la societat. Esperem que gaudiu de totes aquestes novetats però que, al mateix temps, hi reconegueu el centre “de sempre”, la vostra clínica de confiança, que treballa amb els millors professionals per oferir-vos un tracte personal i una assistència de la màxima qualitat en qualsevol patologia relacionada amb la visió, des de la més lleu fins a la més complicada.

Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI 2

Un acord de recerca biomèdica amb la UB potenciarà els estudis bàsics a l’IMO

10

Els resultats d’un estudi impulsat pel Dr. Josep García-Arumí converteixen la teràpia fotodinàmica en el tractament d’elecció per a l’hemangioma coroïdal

11

Reconeixements nacionals i internacionals avalen el prestigi i la projecció dels doctors de l’IMO

13

El professor Ian Bailey, eminència mundial en baixa visió, visita l’IMO i anuncia novetats importants en aquesta especialitat

22

El Dr. Corcóstegui impulsa l’ESASO, el primer centre europeu de formació avançada en oftalmologia, amb seu a Suïssa

29

Qui va ser Darwin? Repàs d’aquesta figura històrica en el bicentenari del seu naixement

32

Víctor Amela explica la seva experiència de 12 anys entrevistant a “la contra” de La Vanguardia

38

La gran muralla xinesa, un viatge fascinant a un país en plena efervescència

44

Claus per afrontar els canvis en bona forma física i mental

51

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació: Q&A, Imagen y Contenidos.

Redacció: Q&A, Imagen y Contenidos i Dt. de Comunicació de l’IMO. En aquest número han col·laborat: Gabi Martínez, Cristian Segura i Pere Romanillos.

Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía Fotografia: Àngel Carbonell Imprimeix: Creacions Gràfiques Canigó Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es/info@qya-imagen.com Telèfons. 93 252 15 00/ 93 240 44 20

1 LA REVISTA IMO

L’IMO inaugura una nova etapa amb el trasllat a la seva nova seu

LA REVISTA IMO

2

© Duccio Malagamba

IMO | EN PORTADA

La nova seu, de 22.000 metres quadrats, és un dels centres més grans i més avançats d’Europa

L’IMO acaba d’iniciar una nova etapa amb la inaugura-

per a qui “el més important és oferir una millor atenció

ció de la seva nova seu, que va entrar en funcionament el

als nostres pacients, fent un salt en qualitat i oferint

passat mes de juny i que va culminar el setembre amb el

unes instal·lacions més àmplies i modernes”.

trasllat de l’activitat quirúrgica. Les noves instal·lacions,

En aquest sentit, cal destacar la projecció de sales

obra del prestigiós arquitecte Josep Llinàs, ocupen una

d’espera més còmodes i espaioses, un aparcament amb

superfície de més de 22.000 metres quadrats i estan si-

200 places i una cafeteria-restaurant, entre d’altres es-

tuades en una de les ubicacions més privilegiades de

pais i serveis, així com la situació excepcional del nou

Barcelona.

centre (a la sortida 7 de la Ronda de Dalt), de fàcil accés,

La capacitat de l’Institut s’ha vist àmpliament aug-

amb espais verds i espectaculars vistes sobre la ciutat.

mentada amb les noves instal·lacions, que dupliquen el

Pel que fa a l’àmbit professional, l’IMO aspira també,

nombre de quiròfans (en passar de 4 a 8) i tripliquen el

amb la nova seu, a assumir un paper actiu en l’organit-

de consultes (de 20 a 60 despatxos per a la visita de pa-

zació de reunions oftalmològiques de primer ordre na-

cients). Tot això, permetrà, fins i tot, triplicar el nombre

cional i internacional. Per a això, disposa d’un auditori

anual de visites, encara que “aquest no és un objectiu a

amb capacitat per a 300 persones, a més de tres sales de

curt ni a mitjà termini”, segons el Dr. Borja Corcóstegui,

reunions, amb una capacitat d’entre 40 i 70 persones.

3 LA REVISTA IMO

L’IMO SE SITUA A LA PRIMERA LÍNIA DE L‘OFTALMOLOGIA INTERNACIONAL

IMO | EN PORTADA

Amb la projecció quantitativa i qualitativa de les no-

aules i sales expositives), i un altre per a metges: acces-

ves instal·lacions, l’IMO entra en una nova etapa en la

sos privats a consultes i quiròfans, despatxos, laboratori

qual reforçarà el seu posicionament com a centre de re-

i biblioteca. A cada nucli, s’hi pot accedir des del pàr-

ferència nacional i internacional, així com el seu desta-

quing de forma independent, a través dels 5 ascensors

cat paper en l’àmbit de la docència i la recerca.

de l’edifici. A la planta 0, on hi ha els quiròfans, s’ha dissenyat un jardí arbrat que permet sortir a passejar, i

Arquitectura d’avantguarda El projecte arquitectònic del nou IMO, obra de l’ar-

gaudir d’una espera a l’aire lliure, en un espai envoltat de vegetació i amb vistes sobre Barcelona.

quitecte Josep Llinàs, es basa en l’excepcional situació de l’edifici, envoltat de natura i amb unes espectaculars

Aposta per la recerca

vistes. Per això, s’ha atorgat tot el protagonisme a la

En la seva nova etapa, l’IMO inaugura una Unitat

façana orientada al sud, des d’on es divisa tota la ciutat

de Recerca, que donarà més cobertura als estudis ci-

fins al mar.

entífics, potenciant projectes de recerca clínica propis

A l’interior, l’edifici s’organitza en tres nuclis de comu-

i apostant, per primera vegada, per la recerca bàsica.

nicació vertical: un per a pacients (sala d’espera, consul-

La unió de la recerca clínica i la bàsica, una combinació

tes i quiròfans), un altre d’espais per a usuaris, però no

poc freqüent en l’oftalmologia espanyola, permetrà al

estrictament pacients (cafeteria-restaurant, sala d’actes,

centre multiplicar les opcions d’avançar de forma pio-

LA REVISTA IMO

4

© Duccio Malagamba

IMO | EN PORTADA

© Duccio Malagamba

nera en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de

logia pediàtrica i estrabisme, entre d’altres, i continua

determinades patologies oculars.

apostant per àrees no assistencials, com la docència.

El nou projecte de recerca, que ja s’ha materialitzat

Anualment, l’IMO realitza al voltant de 7.000 cirurgies

amb un acord amb la Universitat de Barcelona per a l’es-

i atén més de 50.000 pacients, procedents de Catalu-

tudi genètic de les bases moleculars de les principals pa-

nya (50%), d’altres punts d’Espanya (46%) i de l’estranger

tologies visuals, especialment de la retina, inclou a més

(4%).

la posada en marxa d’un laboratori propi, que entrarà en funcionament el 2010. Mentrestant, el nou equip de recerca de l’IMO, encapçalat per la catedràtica de genètica Roser González, començarà a desenvolupar els primers estudis moleculars a partir de les principals patologies tractades a l’Institut.

A més del nou vessant investigador, des de la seva nova seu, l’IMO continua desenvolupant una intensa tasca assistencial i quirúrgica, atenent pacients de totes les subespecialitats oftalmològiques, com retina, còrnia, glaucoma, cataractes, oculoplàstica i oftalmo-

LA REVISTA IMO

5

IMO | EN PORTADA

Un projecte de tres anys

LA REVISTA IMO

6

El projecte arquitectònic del nou IMO, obra de l’arquitecte Josep Llinàs, es basa en l’excepcional situació de l’edifici, envoltat de natura i amb unes espectaculars vistes.

LA REVISTA IMO

7

IMO | EN PORTADA

1 • PLANTA CONSULTES

LA REVISTA IMO

8

1 Entrada principal 2 Recepció 3 Sala d’espera 4 Consultes 5 Cafeteria

6 Sala d’espera nens 7 Ascensors 8 Urgències 9 Informació quiròfan

Inici obra:

Febrer 2006

Inici funcionament:

Juny 2009

Arquitecte:

Josep Llinàs

Superfície solar:

8.465m²

Ocupació del solar:

7.000m²

Superfície construïda total:

22.000m²

Nombre de plantes:

6

Planta -2 (3.929 m²):

Aparcament (100 places)

Planta -1 (4.435 m²):

Aparcament (100 places)

Planta 0 (3.945 m²):

Quiròfans (8) Sala de espera Laboratori Sala d’actes (350 places) Aules (2 de 40 i una de 70 places)

Planta 1 (4.073 m²):

Accés Consultes (60) Sala d’espera Cafeteria-restaurant

Planta 2 (1.660 m²):

Administració Despatxos mèdics (30)

Planta 3 (471 m²):

Biblioteca

0 • PLANTA QUIRÒFANS

*Espais de serveis i instal·lacions repartits entre les diferents plantes (3.487 m²)

1 Quiròfans àrea A 2 Quiròfans àrea B 3 Laboratoris 4 Informació 5 Vestidors pacients 6 Sala d’esterilització

7 Ascensors 8 Vestidors personal 9 Recepció pacients 10 Auditori 11 Sala d’espera 12 Sala descans personal

IMO | EN PORTADA

A peu d’obra Tot i que el nou IMO ha estat un projecte col·lectiu que ha pogut veure la llum gràcies a l’esforç de moltes persones, cal destacar el paper de Francisca Rodríguez, gerent de l’IMO. La seva implicació en el projecte arrenca des de la seva gestació i no s’ha aturat des d’aleshores: recerca del terreny, gestions per aconseguir la millor ubicació, contractació i negociació amb proveïdors, gestió de la inversió, control pressupostari, seguiment de les obres, coordinació del trasllat..., una infinitat de tasques que ha afrontat sempre amb il·lusió, ja hagi estat des dels despatxos o enfundada en unes botes de muntanya a peu d’obra.

La seva tenacitat i capacitat de treball han estat fonamentals per superar alguns esculls, com el moment en què la constructora, afectada per la crisi, va haver de cessar els seus treballs. Lluny de desanimar-se, la gerent de l’IMO va contribuir de manera decisiva a desbloquejar la situació i va assumir la coordinació directa dels

Peça clau Els tres últims anys han estat els més intensos de la seva carrera professional, però, al mateix temps, els que l’han fet mereixedora d’un gran reconeixement per part

Francisca Rodríguez va néixer el 1952 a

dels diferents professionals amb els quals ha treballat.

A Mezquita (Ourense). Està vinculada a

Poc amiga de protagonismes, Francisca Rodríguez ha

l’IMO des del 1989, quan va començar la

aconseguit, amb el seu treball discret i constant, reafir-

seva col·laboració amb el centre com a

mar-se com una peça clau de l’IMO i un dels puntals del nou centre.

infermera. És diplomada en Infermeria

La tasca continua, ja que el trasllat a la nova seu no és

per la Universitat de Barcelona, postgrau

només un projecte logístic, sinó que comporta un nou

en Coordinació i Supervisió d’Infermeria

desenvolupament corporatiu en què la gerent de l’IMO ha participat i participa en primera línia, impulsant mi-

per l’Escola d’Alta Direcció i Administra-

llores en la gestió del centre, coordinant la nova imatge

ció de Barcelona (EADA), llicenciada en

corporativa, liderant el creixement quantitatiu i quali-

Direcció i Administració d’Empreses per

tatiu de l’equip, etc. Tot això, amb un gran compromís

la Universitat Internacional de Catalu-

professional i un particular estil de fermesa i cordialitat que fan de l’IMO una organització competitiva, però

nya, i Màster en Gestió Hospitalària per

també propera i honesta amb el pacient. La nova seu ja

EADA, estudis que va cursar de forma si-

és una realitat. Francisca Rodríguez no tornarà a estar a

multània a la seva tasca a l’IMO, del qual

peu d’obra, però no hi ha dubte que seguirà, com sempre, al peu del canó.

és gerent des del 1997.

LA REVISTA IMO

9

proveïdors.

IMO | ACTUALITAT

La UB i l’IMO s’uneixen per potenciar la recerca biomèdica en patologies de la visió Potenciar la recerca i la transferència de coneixements en investigació biomèdica sobre patologies de la visió i impulsar les col·laboracions de caràcter científic i professional són els objectius principals del conveni marc de col·laboració que la Universitat de Barcelona (UB) i l’IMO van signar el mes de juliol passat.

Fruit d’aquesta col·laboració, la UB i l’IMO potenciaran les iniciatives de col·laboració en recerca biomèdica i les sinergies entre les vessants genètica i clínica de les patologies de la visió. L’objectiu és

Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona, i el Dr. Borja Corcostégui, en la signatura de l’acord de col·laboració, el mes de juliol.

ampliar els coneixements de les bases moleculars de les malalties oculars i aplicar aquests avenços en benefici del pacient.

LA REVISTA IMO

10

Distròfies de la retina En aquest marc de col·laboració, s’impulsaran noves línies d’estudi per identificar les causes genètiques i moleculars de les distròfies de la retina, així com per identificar nous gens i obrir noves vies terapèutiques.

La signatura del conveni va estar presidida pel rector de la UB, Dídac Ramírez, i el director mèdic de l’IMO, el Dr. Borja Corcóstegui. A l’acte també va assistir-hi la Dra. Roser González, catedràtica del Departament de Genètica de la UB i directora del Grup d’Investigació de Genètica Molecular 1. Entre altres línies de recerca, aquest grup abraça l’estudi de les bases genètiques i moleculars de les malalties oculars, especialment, el diagnòstic molecular de les distròfies de la retina. També investiga altres patologies oculars amb base genètica, com la retinitis pigmentària, una malaltia heterogènia des del punt de vista genètic i clínic, que és la causa més freqüent de ceguesa progressiva hereditària en l’adult.

La Dra. Roser González, responsable de la nova Unitat de Recerca de l’IMO, en un moment de l’acte.

IMO | ACTUALITAT

La teràpia fotodinàmica demostra la seva eficàcia contra un tumor ocular nervi òptic o la màcula (part central de la retina) i, per tant, per a la visió.

L’eficàcia de la teràpia fotodinàmica per a aquest tipus de tumor s’ha demostrat en un assaig clínic multicèntric coordinat per l’IMO, sota la direcció del Dr. Josep García-Arumí i publicat aquest any per la revista Ophthalmology, referent mundial d’aquest sector. Arran de la publicació d’aquests resultats, la teràpia s’ha convertit en el tractament electiu per a aquest tumor vascular a tot el món.

L’estudi, realitzat entre el 2005 i el 2007 a 10 centres espanyols amb una trentena de pacients amb una mitjana d’edat de 48 anys (17 homes i 12 dones), ha demostrat la seva eficàcia en la reducció del tumor i en el restabliment de gran part de la visió perduda, minimitzant, a

El director de l’assaig clínic que ha donat com a

més, efectes secundaris, com la lesió macular i el des-

resultat l’estandardització de la teràpia fotodinà-

preniment de retina.

mica per al tractament de l’hemangioma coroïdal

En la darrera revisió, després de 12 mesos de seguiment,

circumscrit és el Dr. Josep García-Arumí, oftalmò-

el 93% dels pacients no mostraven exsudació (pèrdua de

leg especialista en cirurgia vitreoretiniana i onco-

líquid a través de la retina) i l’agudesa visual va passar

logia oftàlmica de l’IMO. Catedràtic d’oftalmologia

d’un 20/60 (33,3% de visió) a un 20/35 (57% de visió).

per la Universitat Autònoma de Barcelona, fa més

L’ús de la teràpia fotodinàmica en el tractament de l’he-

de 15 anys que es dedica a la recerca clínica en el

mangioma (concretament, de l’hemangioma coroïdal

tractament de tumors intraoculars.

circumscrit) es basa en estudis experimentals en animals. Posteriorment, diversos autors van descriure resultats positius en petits grups de pacients utilitzant

• El tractament per a l’hemangioma coroïdal, un

diferents protocols. Però mai abans s’havia dut a terme un estudi amb validesa científica i estadística.

tumor benigne però agressiu, s’estandarditza arran d’un estudi multicèntric coordinat per l’IMO

Hemangioma coroïdal

i avalat per la prestigiosa revista Ophthalmology

L’hemangioma coroïdal és un tumor vascular benigne

• Els pacients recuperen més d’un 20% de visió

que es localitza darrere de la retina a prop de la màcula.

L’exsudació que provoca (fuga de fluid) crea uns dipòsits

sense patir danys a la retina, com passava amb

que poden provocar despreniment de retina. Pot presen-

opcions terapèutiques anteriors

tar-se en dues formes: circumscrita, una lesió aïllada, que és la més comuna, o com una forma més difusa, as-

La teràpia fotodinàmica, fins fa un temps el tractament

sociada a la síndrome d‘Sturge-Weber, menys freqüent.

electiu per a la Degeneració Macular Associada a l’Edat

En alguns pacients no dóna símptomes i en altres pro-

(DMAE), ha resultat ser eficaç contra un tipus de tumor

voca una pèrdua greu de visió.

ocular –l’hemangioma de coroide– que, tot i ser benig-

En els casos asimptomàtics, l’oftalmòleg el detecta en

ne, pot ser molt destructiu. La seva localització sota de

explorar la retina (fons d’ull). Després d’haver estat di-

la retina, a la capa mitjana del globus ocular anomena-

agnosticat, cal iniciar el tractament si l’agudesa visual

da coroide, el converteix en una seriosa amenaça per al

disminueix.

11 LA REVISTA IMO

Dr. Josep García-Arumí

IMO | ACTUALITAT

“El gran avantatge de la teràpia fotodinàmica davant d’altres tractaments és que actua de forma més selectiva sobre el tumor, danyant mínimament la retina”.

LA REVISTA IMO

12

Teràpia fotodinàmica

Tractaments anteriors

La teràpia fotodinàmica consisteix en l’administració

La teràpia fotodinàmica millora tractaments anteriors,

per via intravenosa d’un fàrmac, el verteporfin, que es

com la fotocoagulació amb làser, que no aconsegueix

dirigeix al teixit vascular, sobretot a l’anòmal, com el

eliminar el tumor ni impedeix pèrdues de líquid amb

dels tumors o el de les membranes neovasculares de la

disminució progressiva de visió; la radiació externa per

DMAE.

raigs x de protons combinada amb braquiteràpia, que

Aquest fàrmac es fixa en els vasos sanguinis del tumor,

permet la reaplicació de la retina i la regressió del tu-

sobre els quals, posteriorment, s’aplica una llum que,

mor, però que requereix dues intervencions i no elimina

durant 83 segons, actua sobre el verteporfin i produeix

el risc de complicacions, o la termoteràpia transpupil·

l’alliberament dels radicals lliures que obstrueixen els

lar, tècnica desenvolupada també pel Dr. García-Arumí,

vasos. D’aquesta manera, els vasos queden segellats i

menys destructiva, però que causa alteracions en les ca-

s’evita que segueixin exsudant.

pes fotoreceptores i l’epiteli pigmentari.

Premi internacional per a una fotografia ocular de l’IMO

Foto de fons d’ull guanyadora del premi Best in Show. A la dreta, Manuel Montilla, Paula Hernández i Alfons Margalef, de l’IMO.

La fotografia de l’interior de l’ull, a més de ser una

passat mes d’abril, una imatge de fons d’ull captada per

eina bàsica per al diagnòstic, avaluació i seguiment de

Alfons Margalef, Paula Hernández i Manuel Montilla, del

la visió i de diferents patologies oculars, ha estat ele-

Departament de Fotografia de l’IMO, va obtenir el segon

vada, des de fa anys, a categoria d’art. Prova d’això és

premi Best in Show.

l’existència de l’Ophthalmic Photographers Society Exhibit,

El títol de la fotografia guardonada és Best Disease, que

que realitza exposicions i atorga premis a aquest tipus

va participar en la categoria de Fundus Photography, wide,

d’imatges en trobades internacionals d’oftalmologia. En

45+º. Van recollir el premi Manuel Montilla i Isaac Bel-

un d’aquests, el Congrés de l’ASCRS (American Society of

sunces, en representació del Departament de Fotografia

Cornea and Refractive Surgery), celebrat a San Francisco el

de l’IMO.

IMO | ACTUALITAT

Els especialistes de l’IMO destaquen pel seu prestigi i projecció internacional Els oftalmòlegs de l’IMO són professionals de reconegut prestigi que fan que l’equip mèdic sigui un dels principals segells distintius de l’Institut. Gran part dels seus membres ocupen càrrecs rellevants en l’àmbit oftalmològic nacional i internacional. Els dos últims anys han estat especialment destacables en aquest sentit, amb nomenaments i distincions de gran importància.

Societat Americana de la Retina El Dr. Borja Corcóstegui va ingressar el gener de 2009

Junta d’aquesta prestigiosa societat, fundada el 1982. La

a la Junta Directiva de l’American Society of Retina Specia-

Junta, que es renova cada quatre anys, es reuneix dos

lists, com a membre de la Representació Internacional

cops l’any, a l’abril i al setembre, amb l’objectiu de mar-

d’aquesta societat, la més important de la subespeci-

car estratègies per als propers anys. A Espanya, el Dr.

alitat oftalmològica. És la primera vegada que un of-

Corcóstegui presideix la Societat Espanyola de Retina i

talmòleg espanyol es troba entre els 20 membres de la

Vitri des de 2003.

Societat Europea de Cataracta i Cirurgia Refractiva Consell de Direcció de la Societat el setembre de 2008

deix la Societat Europea de Cataracta i Cirurgia Refrac-

a Berlín. Un any més tard, el passat mes de setembre,

tiva (ESCRS, en les seves sigles en anglès), la societat

l’ESCRS va celebrar a Barcelona el congrés oftalmològic

oftalmològica més important d’Europa, que persegueix

més important d’Europa, amb la participació de prop de

difondre i entrenar als seus oftalmòlegs europeus mit-

8.000 oftalmòlegs d’arreu del món. El Dr. Güell ha acon-

jançant dos grans congressos anuals i múltiples activi-

seguit, amb l’èxit d’aquest congrés, un pas important

tats organitzades amb les societats nacionals europees.

per l’oftalmologia europea, un any després d’assumir la

L’especialista, que ja va ser secretari d’aquesta Socie-

presidència de l’ESCRS.

tat entre 2003 i 2007, va ser escollit per unanimitat pel

Així mateix, els col·legues del Regne Unit i Irlanda van retre també un reconeixement a l’especialista de l’IMO, en lliurar-li, el 2008, la Medalla Rayner a la Trobada anual de la Societat de Cataracta i Cirurgia Refractiva del Regne Unit i Irlanda, fundada el 1976 i de la qual formen part 400 especialistes. Amb el guardó, el Dr. Güell se suma a un grup d’il·lustres professionals que van aconseguir la medalla Rayner des del 1979.

A l’altra banda de l’Atlàntic, la contribució de l’especialista de l’IMO al desenvolupament de la cirurgia refractiva també va obtenir una distinció el novembre de 2008, quan l’Acadèmia Americana d’Oftalmologia, a través de la Societat Internacional de Cirurgia Refractiva, li va lliurar un dels nou reconeixements atorgats a diferents especialistes de tot el món “per les seves especials contribucions a la societat, així com per la seva dedicació a l’oftalmologia”.

13 LA REVISTA IMO

El Dr. Josep Lluís Güell és el primer espanyol que presi-

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

14

Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

dels 16 amb aquest títol a Espanya. A més, l’any pas-

Els doctors Güell i Corcóstegui han ingressat aquest any

sat, l’especialista va ser renovat com a Secretari del De-

a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. El Dr.

partament d’Oftalmologia de la Universitat Autònoma

Güell hi va ingressar el mes de juliol passat, de mane-

de Barcelona (UAB), i és Secretari de la Unitat d’Oftal-

ra que es va convertir en el quart oftalmòleg distingit

mologia de l’Hospital Vall d’Hebron, on acaba de posar

amb aquest honor, mentre que el Dr. Corcóstegui ho va

en marxa una important Unitat de Recerca. Des de fa

fer al setembre (a la imatge), com a cinquè especialista

anys, el Dr. García-Arumí manté una intensa tasca do-

que passa a formar part d’aquesta Acadèmia. L’entitat

cent amb alumnes de 4t de Medicina i amb estudiants

compta amb 60 acadèmics numeraris elegits per vota-

de postgrau (residents d’oftalmologia i oftalmòlegs que

ció entre els mateixos membres, 15 acadèmics d’honor,

preparen la seva tesi doctoral).

120 acadèmics nacionals per elecció o premi i acadèmics corresponents sense limitació de nombre, entre els

Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Ocular i

quals hi ha els dos especialistes de l’IMO.

Orbitària

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya consta de

El El Dr. Ramon Medel és el President de la Societat

sis seccions -Ciències Fonamentals, Medicina, Cirurgia,

Espanyola de Cirurgia Plàstica Ocular i Orbitària (SEC-

Higiene i Medicina Social, Farmacologia i Terapèutica,

POO), després de rebre la majoria dels vots dels mem-

Medicina legal, Psiquiatria i Història de la Medicina- i

bres de la societat, en el congrés nacional d’aquesta

actua com a òrgan consultiu de les administracions sa-

subespecialitat, celebrat el 2008 a València.

nitària i de justícia, a més d’impulsar estudis sobre his-

Amb aquest càrrec, de quatre anys de durada, l’oftal-

tòria de la medicina catalana i organitzar congressos i

mòleg de l’IMO es converteix en el màxim responsable

debats.

del principal òrgan aglutinador dels subespecialistes en parpella, òrbita i via lacrimal.

UAB i Hospital Vall d’Hebron

La Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Ocular i Or-

El Dr. Josep García-Arumí va ser habilitat el 2008, des-

bitària compta actualment amb 150 socis i és una de

prés d’un concurs opositor a Madrid, com a catedràtic

les més recents dins de les subespecialitats oftalmolò-

d’Oftalmologia. D’aquesta manera, l’oftalmòleg de l’IMO

giques, ja que va ser fundada el 1992. Entre les seves

es converteix en l’únic catedràtic d’aquesta especiali-

principals funcions, es troba la de divulgar i potenciar

tat en actiu que hi ha actualment a Catalunya i en un

l’especialitat. En aquest sentit, el Dr. Medel ha iniciat un

IMO | ACTUALITAT

projecte que pretén potenciar la formació d’especialistes “encara incipient a l’Estat Espanyol, on la càtedra de l’IMO, adscrita a la UAB, és l’única existent que expedeix una titulació màster en Cirurgia Oculoplàstica”. A més, pretén potenciar el coneixement d’aquesta especialitat per part dels pacients, “informant sobre els problemes comuns que solem trobar-nos, explicar perquè l’oftalmòleg especialitzat pot solucionar aquests problemes o bé on pot l’afectat trobar ajuda per al seu problema”, explica el Dr. Medel (a la foto).

LA REVISTA IMO

15

IMO | ACTUALITAT

Líders internacionals en la recerca de les distròfies de la retina visiten l’IMO

LA REVISTA IMO

16

La jornada internacional sobre recerca de les distròfies de la retina, celebrada a la Universitat de Barcelona el 10 de setembre, va acabar amb una recepció a l’IMO.

La Facultat de Biologia de la Universitat de Bar-

Eppendorf (Alemanya). Així mateix, van intervenir tres

celona (UB) va acollir el 10 de setembre el workshop

dels màxims especialistes mundials en teràpia gènica:

internacional Avenços en el Diagnòstic Molecular i la

els professors Rando Allikmets, de la Universitat de Co-

Teràpia de les Distròfies de la Retina, organitzat pel

lúmbia (Estats Units), la professora Muna I. Naash, de

Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades

la Universitat d’Oklahoma (Estats Units), i Raymond

Raras (CIBERER), amb la col·laboració de la UB i de

Lund, de la Universitat de Salut i Ciència d’Oregon (Es-

l’IMO.

tats Units).

Aquest workshop va estar coordinat per la doctora Roser Gonzàlez (catedràtica de Genètica de la UB, cap

Retinosi pigmentària

de grup del CIBERER i responsable de la nova Unitat

La professora Nass introdueix ADN modificat en les re-

de Recerca de l’IMO), amb l’objectiu de comunicar i

tines patològiques per recuperar la funció normal de les

discutir els resultats recents, generar nous projectes

cèl·lules amb mètodes nous i més eficaços que es basen

de recerca i estimular la relació entre investigadors

en la utilització de nanopartícules. El professor Lund,

genetistes, biòlegs moleculars i clínics per poder pro-

d’altra banda, és especialista en la modificació de cèl·

moure avenços qualitatius en l’estudi de les distròfies

lules per a la seva utilització com a agents terapèutics.

de la retina. La reunió va comptar amb la presència

Introdueix les cèl·lules modificades perquè es relacionin

de tres líders mundials en l’estudi genètic de les dis-

amb les seves cèl·lules properes, s’implantin correcta-

tròfies de la retina: el professor Bernhard H. F. Weber,

ment i comencin a funcionar.

de la Universitat de Regensburg (Alemanya), el pro-

Les distròfies de la retina són patologies molt comple-

fessor Frans Cremers, del Centre Mèdic Nijmegen de

xes. Els bons diagnòstics genètics, que tenen una gran

la Universitat de Radboud (Holanda), i el professor

complexitat, són essencials per establir les seves causes.

Andreas Gal, del Centre Mèdic Universitari Hamburg-

En aquest sentit, són molt importants els investigadors

IMO | ACTUALITAT

Els científics es van reunir en una jornada de treball a la Universitat de Barcelona, promoguda per la Dra. Roser González (IMO) cidència dins les malalties rares. El grup de la doctora

En el workshop, també van participar tres dels estu-

González té línies de recerca obertes amb resultats molt

diosos més importants de les bases genètiques d’aquest

positius sobre la identificació de nous gens vinculats a

grup de patologies: el professor Robert E. Anderson, de

la retinosi pigmentària.

la Universitat d’Oklahoma (Estats Units), el professor Joe

El seu equip ha dissenyat un xip de diagnòstic indi-

G. Hollyfield, de la Fundació Clínica de Cleveland (Ohio,

recte de les formes recessives i dominants d’aquesta

EUA), i el professor Sandro Banfi, de l’Institut Telethon

patologia i ha construït un modela partir de rates de

de Genètica i Medicina (Nàpols, Itàlia).

laboratori per l’estudi de la teràpia gènica en la retinosis

El grup de recerca que encapçala la doctora Roser

pigmentaria recessiva.

González estudia la retinosi pigmentària des de fa més

La reunió d’investigadors va acabar a l’IMO, amb una

de 15 anys. Aquesta malaltia, que afecta una de cada

visita guiada per les instal·lacions i una recepció al jardí

4.000 persones, és una de les patologies amb més in-

de la planta 0.

17 LA REVISTA IMO

que identifiquen els gens que causen les distròfies.

IMO | ACTUALITAT

Alcon premia els doctors Corcóstegui i Garcia-Arumí per la seva contribució al desenvolupament de Constellation El doctor Borja Corcóstegui va presentar Constellation, l’última tecnologia en cirurgia de la retina, en el marc del XIII Congrés de la Societat Espanyola de Retina i Víitria, celebrat el 20 i 21 de març a Madrid. La nova tecnologia introduïda per Alcon, la companyia medicofarmacèutica líder en oftalmologia, representa un gran salt en cirurgia de la retina.

El director mèdic de l’IMO respon algunes preguntes sobre aquest nou instrument i sobre altres assumptes relacionats amb la seva especialitat.

LA REVISTA IMO

18

Alcon va atorgar un premi als doctors Borja Corcóstegui i José García-Arumí per la seva contribució al desenvolupament de Constellation per a la cirurgia de la retina.

En quina mesura la tecnologia Constellation repre-

la pressió, el fet de disposar d’un làser integrat en el

senta un avanç en cirurgia de la retina?

mateix instrument o el sistema de tall. Constellation

El Constellation no és nou, sinó que ja hi ha un ins-

suposa un avanç molt significatiu en tots els aspectes

trument, l’Accurus d’Alcon, per desenvolupar aquesta

respecte a Accurus.

cirurgia. Constellation millora tots els aspectes d’aquest aparell, la qual cosa anomenem el cicle de treball. Ha

L’IMO aplica Constellation com a model de cirurgia

introduït nous elements per a les màquines que treba-

de la retina?

llen dins l’ull i que ens facilita la feina als metges en els

A l’IMO estem treballant amb Constellation des del

casos més complicats, com és el cas de la retinopatia

setembre de 2008. Durant aquest any canviarem els

diabètica. Constellation permet que puguem treballar

quatre aparells Accurus que tenim per aparells Conste-

sobre les membranes directament. També ens ajuda

llation.

amb el despreniment de retina, ja que aquesta tecnologia ens permet apropar-nos a la retina amb molta més

La nova tecnologia es va presentar al XIII Congrés

seguretat i precisió que abans.

de la Societat Espanyola de Retina i Vítria. Quines van ser les principals conclusions de la trobada?

Quines característiques fan que aquesta tecnolo-

Es va parlar, per exemple, de les distròfies de la retina,

gia, en el desenvolupament de la qual vostè ha

en les quals la genètica influeix enormement i que enca-

participat, sigui més útil que les altres?

ra no es coneixen molt a fons; sobre les noves tècniques

La tecnologia Constellation és el resultat de molts anys

quirúrgiques, entre les quals destaca la nova tecnologia

de feina dedicats a millorar tots els aspectes de la mà-

Constellation i sobre les patologies de la màcula, un as-

quina anterior. Les característiques que fan que Cons-

sumpte important per la pèrdua de visió que genera i el

tellation sigui millor són la il·luminació, el control de

tractament està en constant evolució.

LA REVISTA IMO

19

IMO | ACTUALITAT

Quina posició ocupa Espanya en cirurgia de la reti-

gairebé 20 anys i ara cada vegada hi ha més equips que

na comparat amb altres països?

es dediquen a la investigació.

Els pioners en tecnologia de la retina són els americans.

Sobre els estudis actuals, potser el més cridaner, des

També algunes companyies europees són líders en cirur-

d’un punt de vista tecnològic, és l’estimulació elèctrica

gia de la retina. Des d’un punt de vista pràctic i tècnic,

de la retina o microxip que, mitjançant uns dispositius

diria que Espanya té un nivell més que acceptable. No

complexos que es col·loquen a l’interior de l’ull, fa pos-

som els primers a Europa, però, probablement, estem

sible que certs pacients sense visió puguin recuperar-ne

entre els quatre millors.

una mica. En tot cas, es tracta d’un projecte a llarg termini, l’aplicació del qual no es farà efectiva fins d’aquí

En què es treballa actualment en el camp de la

a uns anys.

recerca oftalmològica a Espanya?

A l’IMO tenim diverses línies de recerca: productes, genètica, instruments o assaigs clínics. Hi ha moltes àrees en les quals estem treballant. A Espanya, tradicionalment, no hi ha hagut gaire tradició de participar en assaigs clínics. Nosaltres vam començar a fer-ho fa

LA REVISTA IMO

20 CONSTELLATION VISION SYSTEM El sistema Constellation és un nou sistema multifunció que aporta novetats en totes les funcions necessàries per a intervencions de retina. L’experiència i les recomanacions d’un gran nombre de cirurgians de retina de tot el món amb els anys de recerca de l’equip d’enginyeria de Alcon (*) han servit per desenvolupar innovacions en cada un dels aspectes claus de la cirurgia de la retina i poder establir un nou estàndard de control i precisió en la pràctica quirúrgica diària.

El resultat, Constellation Vision System, representa un gran salt en la cirurgia de la retina. Cada pas de la cirurgia requereix disposar d’unes funcions determinades que el cirurgià pugui controlar i adequar-les a la situació quirúrgica que tingui davant. Constellation proporciona nivells de seguretat i eficiència fins ara no assolits.

La sonda pneumàtica UltraVit d’alt rendiment i amb una freqüència de tall de fins a 5000cpm permet reduir la tracció vitreoretiniana durant la cirurgia i treballar amb precisió a prop de la retina; el control del cicle de treball amb la possibilitat de modificar el temps d’obertura de la sonda de vitrectomia de forma independent al tall i buit, ofereix un nou sistema de control de la fluídica durant la intervenció; el sistema innovador de manteniment de la pressió intraocular durant la cirurgia respon a les fluctuacions del fluid, mentre que la incorporació d’una llum de xenó avançada i del làser PurePoint 532nm integrat acaben de configurar les principals innovacions del Constellation Vision System. (*) Alcon és una multinacional suïssa líder en el sector de l’oftalmologia, l’activitat de la qual comprèn recerca, desenvolupament, producció i comercialització de productes destinats a la millora de la visió.

IMO | ACTUALITAT

Prestigi, llum, vida...

Coincidint amb el seu trasllat a les noves instal·

d’un sistema visual de formes i colors. Així, a més del

lacions, l’IMO ha redefinit la seva imatge corporativa, a

logotip, que amb la seva tipografia i composició clàs-

partir dels conceptes de prestigi, tradició, proximitat,

sica reflecteix la tradició, el prestigi, el rigor i la pro-

llum i vida. La nova imatge pretén reflectir els valors

fessionalitat del centre, s’ha creat una retícula de color

de prestigi i tradició de l’Institut, així com altres valors

complementària, que acompanya el logotip en totes

associats a la seva nova seu: proximitat al pacient i

les seves aplicacions. Aquest element corporatiu crea,

avantguarda en serveis, recursos, tecnologia i instal·

al voltant de la marca, un ambient de color, modern,

lacions.

orgànic i amable, amb connotacions tecnològiques i amb una relació directa amb els conceptes de llum i vida.

21 LA REVISTA IMO

Per a això s’ha dissenyat un model integral d’identitat corporativa, que es compon d’un nou logotip i

IMO | ENS HA VISITAT…

Ian Bailey,

eminència mundial en baixa visió El professor Ian L. Bailey és optometrista i professor de ciències de la visió a la Universitat de Berkeley, Califòrnia. Conegut mundialment pel seu test ETDRS (Early Treatment Diabetic Retinopathy Study), està a punt de llançar dos nous testos que faran un gir al mesurament de la baixa visió en tot el món.

En una visita a l’IMO, ens va dedicar uns minuts per parlar-nos de la seva especialitat.

LA REVISTA IMO

22

Per a què serveix el test ETDRS?

desenvolupament, ja que no requereixen

El test ETDRS serveix per mesurar l’agu-

una gran experiència clínica, ni tecnolo-

desa visual d’una forma més fiable, estan-

gia sofisticada. Un d’aquests testos ava-

darditzada i reproduïble. És una extensió

lua l’agudesa visual i l’altre la sensibilitat

del test original de Snellen, que s’aplicava

al contrast.

des del 1862. Jan Lovie-Kitchin i jo mateix

El primer està indicat per a persones

vam dissenyar característiques noves i

amb una visió extremadament baixa. La

vam introduir una nova manera de mesu-

majoria d’optometristes i oftalmòlegs es

rar l’agudesa visual, el 1976. Actualment,

rendeixen a l’hora de mesurar l’agudesa

és el test estàndard mundial per mesurar

visual d’una persona quan aquesta arri-

la baixa visió.

ba a 0.05 o mesuren la baixa visió d’un pacient en funció de quants dits veu, o si

Quina és l’aportació d’aquest test?

percep el moviment d’una mà o la llum,

La nostra aportació va ser que vam fer el

un mètode força imprecís. El nou test per-

test de manera que, en cada fila, hi ha-

met mesurar amb rapidesa i precisió una

gués el mateix nombre de lletres, concre-

agudesa visual tan baixa com 0.00125.

tament, cinc. A més, l’espai entre elles és proporcional a la mida de les lletres i la

Què el va portar a desenvolupar

separació entre files, també.

aquests testos?

Un primer motiu va ser la petició del

En què consisteixen els dos nous tes-

World Blind Criquet Council, una organitza-

tos en què està treballant ara?

ció esportiva, perquè revisés l’estàndard

Ambdós testos, que estan a punt de do-

per al mesurament de la visió. Aquesta

nar-se a conèixer a tot el món, tenen en

associació organitza competicions de

comú que són molt senzills i que podri-

criquet per a persones invidents o amb

en fer-se servir fàcilment en països en

molt baixa visió. El problema que tenien

IMO | ENS HA VISITAT…

Em segueixo fent preguntes sobre la meva ignorància.

important el fet que es puguin usar

perquè participaven amb jugadors la visió

aquests testos en països en desenvo-

dels quals era millor de la requerida. Per

lupament...

descomptat, els equips perdedors sempre

Sí, en aquests països hi ha molta gent

protestaven... Aquest va ser un primer

amb visió molt baixa i l’oftalmòleg neces-

motiu per crear aquest estàndard.

sita saber si aquestes persones milloren

Un altre motiu va ser avaluar l’eficàcia

o empitjoren la seva visió després d’una

dels implants que s’usen per estimular

intervenció. M’interessa també, a nivell

la retina. Aquests dispositius, instal·lats

epidemiològic, identificar les necessitats

tant davant com darrere de la retina, re-

de cada població. En certs països hi ha

ben senyals enviats d’una videocàmera i

un nombre de persones “legalment ce-

creen neuroactivitat a la retina, que fa

gues” que tenen tot i això una visió rela-

arribar senyals al cervell a través del nervi

tivament bona; mentre que en altres pa-

òptic i proporcionen al pacient certa per-

ïsos pot haver molta gent amb malalties

cepció de llum.

serioses de la visió i limitacions visuals

Vaig assistir a una trobada d’experts als

més grans que necessiten ser reconegu-

Estats Units que discutien la manera de

des. Aquesta estandardització dels mesu-

mesurar l’èxit d’aquests implants. La gent

raments contribuirà a aquesta causa.

seguia parlant de comptar dits o reconèixer mans en moviment. Aquella nit, en

Com és el nou test de sensibilitat al

tornar a casa, vaig estar fent voltes a la

contrast que prepara?

forma de fer-ho i vaig crear un prototip

El primer que va existir va ser el de Polli

del test, que el feia més simple, més fàcil

Robson, que es va crear els anys 80 i que

i que estandarditza els resultats.

consisteix en un panell en el qual les lletres de dalt són molt fàcils de veure per-

A més d’aquestes aplicacions, és molt

què tenen un alt contrast i les que estan

23 LA REVISTA IMO

és que tots els equips trencaven les regles

IMO | ENS HA VISITAT…

més avall en tenen cada vegada menys.

discapacitat visual i es resignaven sense

En aquest test, totes les lletres tenen la

esperar cap millora. Quan l’oftalmòleg ja

mateixa mida. Realitzar aquest test por-

no hi podia fer més, mèdicament parlant,

ta una mica de temps i cal que el pacient

es donava una acceptació general. A més,

conegui un alfabet per poder efectuar-ho.

com gran part de la baixa visió està as-

El test que nosaltres proposem ara consis-

sociada al fet d’envellir, moltes persones

teix en tres cartes impreses per ambdós

grans ja no es qüestionaven si hi havia

costats, és a dir, amb 6 cares. Cada cara

remei. Assumien que era una xacra més.

consta de 6 quadrats de 75 mm cadascun

A partir dels anys 50 va començar a estu-

i en tres d’aquests quadrats hi ha dibuixat

diar-se la baixa visió, encara que tampoc

un cercle de 40 mm. A la primera carta, el

no se li va prestar massa atenció i va tri-

cercle és negre; en la segona és gris fosc

gar un temps a ser considerada una part

i en la següent, és d’un gris molt clar. En

important de la salut visual.

realitat, al pacient només cal ensenyar-li

LA REVISTA IMO

24

El nou test de visió del professor

tres cares. Li preguntem quin és el disc

Com contribueixen l’optometria i la

més clar que és capaç de veure. Si només

baixa visió a l’oftalmologia?

en veu dos, per l’altre costat de la carta,

L’oftalmòleg està acostumat a treballar

hi ha nivells intermedis de contrast que

amb ulls malalts i amb processos actius.

ens permeten afinar el mesurament de

Però sempre hi ha gent que acaba aquest

la seva sensibilitat al contrast. El més bo

procés amb una visió baixa o molt baixa.

d’aquest test és que es pot usar en perso-

I aquí intervé l’especialista en baixa visió,

nes analfabetes, i és molt ràpid i fàcil.

que vetlla perquè aquestes persones puguin desenvolupar una vida tan plena i

Quant fa que es dedica al món de la

normal com sigui possible, malgrat les

Bailey és ràpid i

visió?

limitacions visuals.

senzill i, en ometre

dels que m’agrada admetre, des del 1962.

Com és als Estats Units o a Austràlia

Però he estat directament implicat en la

–el seu país de procedència– la relació

baixa visió des del 1972. Quatre anys més

entre els metges i els optometristes?

tard, vaig començar a impartir classes a

Avui dia, les grans institucions oftalmo-

la Universitat de Berkeley.

lògiques, tant a Austràlia com als Estats

lletres i nombres, pot ser utilitzat per persones analfabetes.

He estat optometrista durant més anys

Units, compten amb optometristes com Com van ser els inicis de la recerca en

una part important del seu equip. La ma-

el seu camp?

joria de la població que no té problemes

En realitat, jo vaig ser afortunat, perquè

de visió específics, ja es revisa en l’opto-

en el camp de la baixa visió s’havia fet

metrista. L’oftalmòleg entra en joc quan

molt poca recerca. Així que vaig tenir èxit

cal un tractament per a una malaltia. Així

perquè vaig escollir temes “fàcils” perquè

que la col·laboració entre optometristes i

ningú els havia fet abans.

oftalmòlegs és fonamental.

La baixa visió havia estat molt igno-

Què li depara a la baixa visió en els

rada...

propers anys?

Sí. Sovint, els pacients acceptaven la seva

No ho sé. Em segueixo fent preguntes so-

IMO | ENS HA VISITAT…

bre la meva pròpia ignorància. Una de les

Cada vegada vivim més anys i hi ha més

coses més interessants de la baixa visió

persones d’edat avançada que desenvo-

és que no pot aplicar els seus procedi-

lupen malalties de la visió relacionades

ments de forma uniforme a tots els paci-

amb l’edat. La majoria de les malalties

ents: a alguns els funcionen i a uns altres

que tracta la baixa visió estan relaciona-

no. I no sabem per què. Estem sempre

des amb l’envelliment, encara que no to-

cercant millors procediments i intentem

tes. En definitiva, és un camp molt ampli

ser més analítics al respecte, però encara

i ple d’incògnites per investigar.

ens falta molt per comprendre... Encara hi ha moltes coses per fer. A més, la recer-

El misteri el manté treballant...

ca anirà canviant a mesura que els trac-

Sí. En efecte.

taments per a diferents malalties evolucionin, com ha passat ja, per exemple, en el cas de la cataracta o la DMAE. A això, cal sumar-hi l’envelliment de la població.

LA REVISTA IMO

25

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

Un domador de cavalls menorquins

salva la seva visió a l’IMO després de rebre una coça d’un dels seus exemplars aconseguir recol·locar-la, de manera que el pacient va abandonar l’IMO amb visió. Un any i mig després, tenia lloc una segona intervenció: un trasplantament de còrnia que li va practicar el Dr. Josep Lluís Güell i el resultat del qual va ser, també, satisfactori.

Lent intraocular Actualment, el pacient té un grau acceptable de visió –el seu problema és que “hi veu borrós”, segons explica– i està pendent d’una possible tercera intervenció: la im-

LA REVISTA IMO

26

Francesc Marquès Taltavull va rebre una coça ines-

plantació d’una lent intraocular. En l’accident, el cristal·

perada d’un dels seus cavalls l’abril de 2003. Propietari

lí va quedar molt afectat i va haver de ser extret. Una

d’una Escola de Doma Menorquina a Ciutadella, Mar-

lent li solucionaria aquest dèficit, però perquè la seva

quès viu de i per als cavalls. Són la seva passió, el seu

implantació sigui viable, l’ull ha de recuperar pressió,

ofici i a ells ha dedicat tota la seva vida. Kaley, l’exem-

una cosa que només pot produir-se de forma natural.

plar que li va assestar una coça a la cara, era, a més,

Arribi o no aquest moment, Marquès es sent molt agra-

un cavall nascut i criat per Marquès. Mai abans havia

ït a l’IMO, especialment als doctors Mateo i Güell, per

donat mostres d’agressivitat, ni havia patit canvis d’ac-

haver-li salvat un ull que, segons un primer diagnòstic,

titud sobtats, com el d’aquell dia del mes d’abril de 2003,

semblava destinat a perdre’s.

en què quelcom va fer que colpegés el seu amo. L’expert

Gràcies a això, Francesc Marquès segueix amb la seva

eqüestre, que anava darrere del cavall amb les regnes

vida normal, entrenant cavalls, practicant amb ells la

llargues, va rebre un fort impacte a la cara que li va afec-

doma menorquina, realitzant espectacles eqüestres i

tar l’ull dret.

ensenyant a muntar. Entre els seus 40 exemplars, en-

Malgrat tot, va tenir sort, ja que “si m’arriba a col-

cara s’hi troba Kaley, actualment un cavall de 15 anys, al

pejar mig centímetre més amunt, a la zona del front,

qual el seu propietari no guarda cap rancor i que mai no

el desenllaç podria haver estat fatal”, explica Marquès,

ha tornat a comportar-se de l’estranya manera en què

qui va perdre la visió de l’ull a l’instant. Va ingressar en

ho va fer l’abril de 2003.

un centre de Palma de Mallorca i allà li van donar 15 dies per prendre una terrible decisió: accedir que li extraguessin l’ull i li implantaren un de vidre.

Quan tot semblava perdut, algú li va recomanar demanar una segona opinió a l’IMO. El menorquí no va dubtar a viatjar a Barcelona, on el Dr. Carlos Mateo el va animar a operar-s’hi per no perdre definitivament la visió. Al cap d’una setmana, passava pel quiròfan. La retina havia quedat desplaçada i replegada i el doctor va

“Estic molt agraït als doctors Mateo i Güell per haver-me salvat l’ull, després que a Mallorca em diguessin que estava condemnat a perdre’l”.

Tanmateix,

durant

els

dies següents a l’accident, l’animal sí que va tenir un comportament

especial:

“va ser una reacció molt cridanera; es posava a un racó i no aixecava la vista.

Semblava avergonyit pel que havia fet o temorós

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

va arribar”. Marquès va reprendre de seguida la seva activitat, sense cap temor.

“Suposo que em passa com als toreros, que malgrat rebre una banyada, segueixen torejant sense por”.

Francesc Marquès es dedica als cavalls des de petit. Es tracta d’una tradició familiar que ja es remunta al seu avi, que va continuar el seu pare i en què ja estan involucrats també els seus fills. Tota la

“Després de ferme la coça, el cavall va estar uns dies en un racó, sense aixecar la vista.

Semblava avergonyit pel que havia fet o temorós de rebre una reprimenda”.

família està bolcada en l’Escola Eqüestre Menorquina, l’única existent a Ciutadella i una de les tres que hi ha a l’illa. La doma menorquina sorgeix com una tradició de les festes populars insulars. A partir de moviments propis dels cavalls menorquins (raça autòctona), s’ha anat establint una doma específica, que destaca pel gir invertit i els passejos sobre les dues potes del darrere que realitzen aquests exemplars.

27 LA REVISTA IMO

de rebre una reprimenda que mai no li

Busca uniformitzar les pràctiques oftalmològiques, aglutinant docents de tot el món, i potenciar valors mèdics com la humanitat, la solidaritat i l’escolta al pacient.

LA REVISTA IMO

28

El Dr. Borja Corcóstegui crea el primer centre europeu de formació avançada en oftalmologia La European School for Advanced Studies in Ophthalmology (ESASO), amb seu a la Università della Svizzera italiana (Lugano), va començar a impartir cursos el juny.

OFTALMOLOGIA

El Dr. Corcóstegui, director de

ques oftalmològiques de països

l’IMO, ha impulsat la creació de

diversos, gràcies a la presència

l’European School for Advanced Stu-

de docents de tot el món. En

dies in Ophthalmology (ESASO), el

aquest sentit, el centre treballa-

primer centre europeu de for-

rà per crear vincles estrets entre

mació avançada en oftalmologia

oftalmòlegs de renom i els qui

que, amb seu a la Università della

aspiren a convertir-se en els mi-

Svizzera italiana, a Lugano (Suïs-

llors, per difondre les pràctiques

sa), va iniciar la seva activitat el

oftalmològique òptimes també

mes de juny passat.

als països en vies de desenvolu-

Segons el Dr. Corcóstegui, que

pament, facilitant l’assistència a

presideix el Scintific Council del

l’escola als seus metges.

L’activitat del nou centre euro-

crear una escola europea d’estu-

peu, l’idioma vehicular del qual

dis avançats en oftalmologia que

és l’anglès, s’articula a través de

permeti a joves metges aconse-

quatre elements fonamentals:

guir un perfeccionament postu-

una faculty d’indiscutible fama

niversitari en les diferents àrees

internacional; la selecció de jo-

d’interès de l’oftalmologia, amb

ves metges motivats i promete-

la idea de contribuir al progrés mèdic, científic i social”.

Davant la dificultat de transmetre coneixement i ex-

dors, l’ocupació d’avançats simuladors tecnològics i una estreta connexió amb hospitals i centres d’excel·lència.

periència en l’àmbit de la cirurgia ocular, el director de

El cos docent està format per oftalmòlegs de primera

l’IMO, juntament amb diversos col·legues de reconegut

línia, no només per les seves qualitats científiques i do-

prestigi, va decidir donar vida a un centre de formació

cents, sinó també per la seva talla moral i la seva capa-

especialitzada on els millors cirurgians poguessin con-

citat de comprensió i empatia amb el pacient.

tinuar aprenent.

Entre els docents, a més del mateix Corcóstegui, tam-

L’ESASO té com a objectiu estimular aquests joves

bé hi ha els espanyols Josep García-Arumí, catedràtic

oftalmòlegs i permetre’ls un creixement professional i

d’oftalmologia de la Universitat Autònoma de Barcelo-

humà, mitjançant cursos atractius, eficaços i amb un

na (UAB) i especialista en tumors endoculars i retina

alt grau de participació. Segons el Dr. Corcóstegui, el

quirúrgica de l’IMO, i Carlos Mateo, especialista en vi-

nou centre pretén, a més, “reinventar la formació oftal-

treoretina de l’IMO.

mològica, aprofitant les oportunitats del mercat i amb

El pla docent de l’ESASO s’estableix en 4 mòduls anuals,

l’objectiu de potenciar la humanitat del metge, la seva

d’entre una i dues setmanes de durada cadascun i amb

capacitat d’escolta i la seva solidaritat”.

capacitat per a entre 25 i 50 participants. Les matèries

L’Escola no s’orienta únicament a formar joves cirur-

que s’imparteixen són patologia de segment anterior,

gians que realitzin cirurgies del més alt nivell, sinó que

posterior i patologies associades, patologia pediàtrica i

busca fomentar un procés que els permeti, a més, trans-

neuroftalmologia, noves patologies, tècniques de diag-

metre a altres especialistes les habilitats adquirides.

nòstic i gerència organitzacional i econòmicofinancera

Així mateix, l’ESASO es proposa uniformitzar les pràcti-

de centres oftalmològics.

29 LA REVISTA IMO

centre, “l’ESASO neix del desig de

Història de la cirurgia refractiva 1

2

Ull normal

Ull miop

Els orígens de la cirurgia refractiva, una de les intervencions quirúrgiques més comunes en l’oftalmologia actual, es remunten a finals del s. XIX, quan es pensa

Finals

Es pensa per primera vegada a solucionar de

s. XIX

forma quirúrgica els problemes refractius.

1896

Leendert Jans Lans porta a terme els primers estudis experimentals sobre incisions

per primera vegada a solucionar els pro-

corneals penetrants per a la correcció de

blemes refractius. Després de diversos es-

l’astigmatisme.

tudis, en els anys 30 del s. XX, es realitzen

LA REVISTA IMO

30

els primers intents d’aplanar la còrnia.

1930

El professor Sato, del Japó, realitza els pri-

A partir de llavors, diferents tècniques

mers intents per aplanar la còrnia i corregir

es van succeint i van aconseguint cada

la miopia. Per això realitzava incisions radi-

vegada millors resultats, fins a arribar als

als de la còrnia.

nostres dies, quan l’índex d’èxit d’aquesta cirurgia és molt elevat, sempre que la realitzin professionals experts i honestos amb el pacient.

1949

Sorgeix la queratomileusi, una nova tècnica que permet tractar no només de la miopia, sinó també la hipermetropia. Les primeres experiències consistien en extirpar una làmina corneal, congelar-la, remodelar-la i reimplantar-la novament (queratomileusi per congelació). Aquesta tècnica es va millorar amb la queratomileusi sense congelació, introduïda pel Dr. Swinger (1986). La recuperació del pacient era més ràpida, però seguia sent una tècnica imprecisa.

OFTALMOLOGIA

L’origen d’aquesta pràctica quirúrgica es remunta a finals del segle XIX

3

4

Ull astigmàtic

1975

Townes i Arthur Schawlow, dels laboratoris

1991

on Eye de Creta dissenyen, desenvolupen i

sió estimulada funcionaria amb longituds

presenten el LASIK, que suposava una con-

d’ona més curtes, incloses les de la llum

siderable millora respecte al PRK. Aquesta

visible, de manera que donava lloc al terme

tècnica consistia a tallar una fina lentícula,

làser, per a l’amplificació de llum per mitjà

després aplicar el làser per tallar dins la

d’emissió de radiació estimulada.

còrnia i, finalment, tornar a posar la len-

Es crea el làser Excimer, un tipus de làser

tícula de manera que queda perfectament

31

integrat a la superfície de la còrnia. La qual

que utilitza barreja de gasos d’Argó i Fluor.

1980

cosa permetia una bona cicatrització i sense

Un científic d’IBM, R. Srinivasan, utilitzant el làser Excimer per gravar circuits microscòpics en xips d’equips informàtics, va desco-

molèsties.

1995

La FDA aprova el làser Excimer per a la cirurgia refractiva (PRK) per corregir la miopia

brir que també es podia utilitzar per tallar

amb o sense astigmatisme.

i extreure teixits amb extrema precisió i el

1983

La Universitat de Creta i el Vardinoyanni-

Bell, publiquen la seva teoria de com l’emis-

LA REVISTA IMO

1958

Ull hipermetrop

més important és que no es produien danys

1999

Primers lasers Excimer aprovats per LASIK.

tèrmics importants.

2000

La FDA aprova l’ús de làser Excimer per LA-

Stephen Trokel, del Centre Mèdic de la Universitat de Colúmbia (EUA), va treballar amb Srinivasan, i van crear la queratomileusi in situ o PRK. Aquesta tècnica consistia bàsicament a tallar directament sobre la còrnia sense necessitat d’haver de tallar la làmina corneal escindida.

SIK per corregir la hipermetropia.

2002

Wavefront-guided LASIK aprovat per a la correcció a mida.

Intralase rep l’aprovació de la Food and Drug Administration (FDA) per a la creació del flap corneal assistit per làser.

LA REVISTA IMO

32

La teoria de Charles Darwin sobre l’origen i l’evolució de les espècies, també coneguda com a darwinisme, es basa, fonamentalment, en la selecció natural i en la lluita per l’existència, encara que comprèn molts altres aspectes. El procés de selecció natural és la base del mecanisme de l’evolució, segons la qual, les cries nascudes de qualsevol espècie competeixen intensament per la supervivència.

Les que sobreviuen i que donaran origen a la propera generació tendeixen a incorporar variacions naturals favorables. El procés de selecció natural i aquestes variacions es transmeten per herència, de manera que provoquen que cada generació millori la seva adaptabilitat respecte a les generacions precedents. La selecció natural és només una part del vast esquema conceptual de Darwin; també va presentar el concepte de que tots els organismes relacionats són descendents d’ancestres comuns. Aquesta última teoria, que fa referència directa als orígens de l’home, és la que ha aixecat més polèmica en els 150 anys que han transcorregut entre la seva proclamació i els nostres dies.

Dos segles amb

Darwin Per GABI MARTÍNEZ

Nét d’un metge, botànic i poeta

Pinsà de Darwin és el nom amb què es coneix a les 13 ó 14 espècies diferents però estretament relacionades que Charles Darwin va descobrir a les illes Galápagos durant el seu viatge amb el Beagle.

ingressar a la universitat.

que va fer fortuna venent ceràmica.

Va conèixer interessants investi-

Fill de metge rural. Cinquè de sis

gadors a les reunions de la Plinian i

germans. Estimava als gossos, pas-

la Royal Medical Society, per bé que a

sejava pels boscos, però el millor és

classe s’avorria “increïblement”. Va

que “tenia aficions sòlides i diversi-

aconseguir que “un negre” l’ensenyés

ficades, fervor pel que m’interessava

a dissecar aus i, gràcies a un profes-

i plaer per comprendre el més com-

sor ornitòleg, va anar empatitzant

plex”. Això ho va escriure ell mateix a

amb la mateixa zoologia que tan

la seva Autobiografía (Belacqva).

malament acceptava a l’aula. A part

De nen, va llegir obres històriques

d’això, “jo era llavors més ignorant

de Shakespeare, poesia de Byron i

que un porc en temes com la histò-

Walter Scott. Ajudava al seu germà

ria, la política i la filosofia ètica”.

amb els experiments químics en un

En detectar que Charles no se-

laboratori guanyat al cobert, fins al

ria metge, el 1828 el seu pare el va

punt que el van anomenar Gas.

traslladar al Christ’s College de Cam-

El 1825 va viatjar a Edimburg per

bridge, on va continuar al seu aire.

33 LA REVISTA IMO

“No t’importa una altra cosa que no sigui la caça, els gossos i matar rates, i seràs una desgràcia per a tu i per a tota la teva família”, li va dir un dia el seu pare, a qui en la vellesa Charles va continuar considerant “l’home més savi que he conegut”. El doctor Robert va intentar que el seu noi aprengués medicina.

Després, teologia. Anava per a clergue.

Després de cinc anys de travessia científica, noves opinions van variar el seu rumb, i el de la humanitat. Aquest any se celebra el 200 aniversari del naixement a l’anglesa Shrewsbury de l’home que va donar forma a la teoria de l’evolució de les espècies. S’anomenava Darwin.

CIÈNCIA | DOS SEGLES AMB DARWIN

Editorial Belacqva ha llançat l’Autobiografía de Charles Darwin amb motiu de la celebració del bicentenari del científic.

Down House, ara convertida en museu, va ser la residència de Charles Darwin.

John Stevens Henslow, professor de botànica i un dels que va estimular l’interès de Darwin per la història natural i el va convèncer per estudiar geologia.

Henslow, “coneixedor de totes les

bre de 1831 van salpar de Plymouth

branques de la ciència”, i va llegir

cap al que seria “l’esdeveniment més

Humboldt i Herschel, “que van des-

important de la meva vida”. Darwin

de 1831 Darwin va

pertar en mi un ardent desig d’apor-

portava una Bíblia, el Paradís perdut

tar, per humil que fos, una contri-

de Milton, diverses obres de ciències

emprendre a bord

bució a la noble estructura de la

naturals, els Principis de geologia de

Ciència Natural”.

Charles Lyell, que tant el van influ-

LA REVISTA IMO

34

El 27 de desembre

del Beagle un llarg viatge que marcaria

ir... Entre l’instrumental destacava El viatge del Beagle

el microscopi, el martell de geòleg,

Gràcies a Henslow, va contactar

la carrabina, aparells de dissecció i

la seva trajectòria

amb el capità del Beagle, Robert

taxidèrmia i una gran quantitat de

Fitz-Roy, el qual, tement embogir

recipients i reactius.

personal i científica.

en l’aventura de cinc anys que esta-

Fins al 2 d’octubre de 1836, va ca-

va a punt d’afrontar –la seva família

valcar el desert amb gautxos pata-

comptava amb diversos suïcides–,

gònics, va navegar en tempestes, va

cercava compartir cabina amb algú

viure un terratrèmol, va travessar

de la seva classe social.

jungles..., mentre recol·lectava ani-

Fitz-Roy titubaria a l’hora d’obser-

mals vius, fòssils, plantes. Les restes

Sortia a tirar, a caçar, bevia jugant

var el nas de Darwin. El capità era un

de gliptodonts i uns altres edentats

a cartes amb companys i gaudia de

fervent “deixeble de Lavater. Estava

a Amèrica del Sud el van fer sospitar

la música, de Mozart i Beethoven,

convençut que podia jutjar el caràc-

que les teories de Lyell sobre l’evo-

de manera que va arribar a pagar els

ter d’un home per les seves faccions

lució biològica estaven equivocades,

nois del cor perquè cantessin a les

i dubtava que algú amb un nas com

per bé que va ser en analitzar la fau-

seves cambres.

el meu posseís l’energia i la determi-

na –i especialment els pinsàs– de les

En aquesta època va entaular una

nació necessària per al viatge”. Però

illes Galápagos quan va començar a

decisiva amistat amb el professor

Fitz-Roy va cedir, i el 27 de desem-

forjar la seva pròpia teoria.

CIÈNCIA | DOS SEGLES AMB DARWIN

Robert Fitz-Roy, capità del Beagle i autèntic cavaller de modals molt curosos.

Darwin només tenia vint-i-dos anys quan es van conèixer.

Durant aquell període, Darwin va

cardíacs i gastrointestinals que mai

que va prosseguir elaborant la seva

escriure un exhaustiu diari de les

35

no el va abandonar i que encara nin-

teoria de l’evolució.

seves troballes i percepcions, a més

gú ha identificat, tot i que s’especu-

d’enviar cartes informatives a Hens-

li amb la malaltia de Chagas.

LA REVISTA IMO

El viatge del Beagle ha estat amb diferència el succés més important de la meva vida i ha determinat tota la meva carrera.

Sense encara decidir-se a publicarla, el jove biòleg Alfred R. Wallace li

low, que les va anar llegint a la Phi-

Des de llavors, va alternar la seva

va enviar El manuscrit de Ternate, pre-

losophical Society de Cambridge. Quan

estricta rutina laboral amb obligats

gant-li opinió. En El manuscrit, Wa-

Darwin va tornar a Londres, gaudia

reposos. El mateix any es va mudar

llace plantejava una teoria gairebé

d’una majúscula reputació.

amb Emma a la seva residència defi-

calcada a la seva que havia elaborat

nitiva a Down, que va captivar Dar-

durant un llarg treball de camp en

win perquè presentava “la vegetació

les illes de Lombock i Bali. El que

pròpia d’una regió cretàcica”.

va poder ser un greu conflicte es va

Ordenant Mentre ordenava el material del viatge, va llegir l’Assaig sobre la població

El seu Diari del Beagle va ser defi-

resoldre amb senzillesa: Wallace va

de Malthus i, “com que estava prepa-

nit per l’editor, John Murray, com un

acceptar la prioritat de Darwin per

rat per valorar la lluita per l’existèn-

dels millors llibres de viatges i aven-

divulgar les seves conclusions. No-

cia que es produeix a tot arreu (...)

tures, i va tenir èxit, encara que al

més va demanar que li presentés El

vaig caure de seguida en el compte

final de la seva vida declararia orgu-

manuscrit en societat, a la qual cosa

que sota aquestes circumstàncies

llós no haver-s’hi apartat mai “ni una

Darwin va accedir.

les variacions favorables tendirien

polzada del meu camí per recollir la

a preservar-se i les no favorables a

fama”.

destruir-se. El resultat d’això seria la formació de noves espècies”.

“Crec que és el millor exemple de la història de la ciència de cavallero-

Va escriure un impecable estu-

sitat entre persones que van pensar

di sobre corals i va continuar ex-

en el bé de la ciència abans que en

El 1842, quan va esbossar per pri-

perimentant amb percebes, cucs,

el personal”, ha dit l’arqueòleg i na-

mera vegada la seva teoria, Darwin

plantes, donant sempre regna a la

turalista Jordi Serrallonga.

en portava tres casat amb Emma

fantasia –”crec fermament que sen-

Darwin va dedicar els següents

Wedgwood i ja arrossegava la tor-

se especulació no hi ha observació

tretze mesos i deu dies a culminar

tuosa malaltia basada en problemes

original i de qualitat”– a la vegada

l’Origen de les espècies, “l’obra capital

CIÈNCIA | DOS SEGLES AMB DARWIN

sempre va situar molt per damunt

tocar el piano, sense participar gai-

de qualsevol obra artística. No obs-

rebé mai de les converses nocturnes,

tant això, reconeixeria que “la pèr-

que l’esgotaven físicament.

dua d’aquestes aficions suposa una pèrdua de felicitat”.

“Sempre m’ha resultat curiós” –observaria el seu fill Francis– “que qui

Tornant a la seva revolucionària

va alterar la cara de la ciència biolò-

teoria, alguns investigadors i ana-

gica escrivís i treballés amb un espe-

listes d’avantguarda van afirmar que

rit i una manera tan poc moderns”.

“el tema estava en l’ambient”. Però el cert és que anteriors aproximaci-

LA REVISTA IMO

36

“Els experiments del boig”

ons de Darwin al “tema” havien pa-

Per documentar el seu llibre Ex-

tit contundents i públics rebutjos.

pressió de les emocions en els animals i en

Seria barroer pretendre disminuir la

l’home (1872), Darwin va anar anotant

grandesa de la seva pionera propos-

les expressions que des de bebè feia

ta o la magnitud dels riscos que va

el primer dels seus fills. En va tenir

córrer en difondre-la.

deu, encara que Annie va morir sent

De seguida va deduir que si les

nena. Francis assegura que els seus

de la meva vida”, publicada el 1859.

espècies eren mutables, l’home ha-

germans i ell van gaudir d’un pare

Estructurar una teoria científica

via de regir-s’hi per la mateixa llei, i

fantàstic, inventor “d’històries que,

que apuntava a l’origen de la vida

va treballar en L’origen de l’home, que

en part a causa de la seva raresa,

va sacsejar els fonaments morals,

es llançaria el 1871, mentre seguia

consideràvem especialment delicio-

religiosos, del món. Els atacs contra

investigant en la selecció sexual; la

ses”.

Darwin es van succeir, sobretot per

variació dels exemplars domèstics;

La seva vigorosa fantasia el va

part dels creients. En aquest mo-

les causes i les lleis de la variació,

portar a formular teories insoste-

ment, Darwin estava en ple procés

l’herència; i l’entrecreuament de les

nibles, que ell mateix va descartar.

de “sospitar del cristianisme com a

plantes. “Els únics temes dels què he

Sovint practicava el que denomina-

revelació divina (...) la incredulitat

estat capaç d’escriure en profundi-

va “els experiments del boig” a la veu

va anar a poc a poc apoderant-se de

tat”.

de “no estaré tranquil fins que l’hagi

mi, fins a ser total. I el procés va ser

Malgrat considerar-se mandrós,

provat”, “impel·lit pel ferotge desig

tan lent, que no em va provocar cap

va publicar i va descobrir constant-

d’obligar a la veritat a manifestar-se

tipus d’ansietat”.

ment, gràcies a unes jornades que

per si mateixa”, convençut que un

Les recerques l’havien anat apar-

s’enlairaven amb un passeig breu

no pot ser un bon observador sense

tant de Déu igual que el seu sistema

pel camp, abans d’esmorzar. Escrivia

convertir-se en un teòric actiu.

de treball i, per extensió, de pensa-

sobretot al matí, esnifant rapè, amb

No perdre de vista un detall, inte-

ment, l’aniria allunyant de gaudir de

un xal sobre les espatlles, interrom-

grar en la seva anàlisi els presumptes

la música i unes altres arts fins al

pent-se regladament per fer la lectu-

fracassos, valorar, en fi, fins al més

punt que, a la vellesa, va preguntar-

ra d’un llibre.

diminut, va ser una virtut capital

se com havia atrofiat el seu cervell

A la tarda, dedicava una estona als

de Darwin com a investigador, però

perquè ja només trobés verdader

seus experiments senzills, una altre

també com a home. Així, en una

plaer intel·lectual en la lectura de

a escriure cartes, i escrivia un diari

carta dirigida a un apologeta dels

novel·les, llibres d’assaig i viatges...,

personal. En vesprejar, jugava amb

grans homes i del Déu creador, Dar-

a més, és clar, en els inigualables co-

Emma al backgamon, feia lectures

win assenyala que “podria presentar

lors i formes de la natura, a la què

científiques i escoltava la seva dona

arguments en contra de l’enorme

CIÈNCIA | DOS SEGLES AMB DARWIN

importància que vostè atribueix als nostres més grans homes. M’he

Sobre l’origen i l’evolució de les espècies

acostumat a considerar com a persones de gran importància homes

L’obra culminant del darwinisme, L’origen de les espècies, es publica

de segona, tercera i quarta catego-

el 1859 i es converteix en el llibre que va revolucionar el món. El

ria, almenys en el cas de la Ciència”.

primer dia es van esgotar tots els exemplars i, amb el temps, va ser traduït a 30 idiomes. Darwin va rebre honors i distincions fins a la

Com aquesta, la majoria de “veri-

seva mort, el 1882, quan va ser enterrat a l’Abadia de Westminster, al costat d’Isaac Newton, màxim honor que pot rebre un anglès

tats” de Darwin continuen vigents:

després de la seva mort. L’admiració a la base assentada pel cientí-

“L’home té mal criteri, és capritxós,

fic es manté fins a l’actualitat, encara que ja des del S. XX, avenços

i no desitja, ell o els seus descen-

en paleontologia i genètica complementen la teoria original, i

dents, seleccionar per a la mateixa

donen lloc a la Teoria Neodarwinista o Sintètica de l’Evolució.

fi durant centenars de generacions.

En l’altra cara de la moneda, el pensament de Darwin ha estat

Selecciona el que li és útil, no el que

també objecte de polèmica en el si de la comunitat científica, i

és millor per a les condicions del lloc

sobretot, en la comunitat creient que, tradicionalment, s’ha oposat

on col·loca cada varietat”. Però, si

més frontalment a les teories del científic, a través del conegut

cal, un dels grans tresors que ens ha

debat creacionisme vs. evolucionisme, especialment agitat aquest

llegat és la seva mirada optimista en

any als Estats Units, amb motiu del bicentenari del naixement

encarar l’existència en aquest món

de Darwin. Tanmateix, la “veu oficial” de l’Església ha defensat

on, “en la meva opinió, s’imposa de-

en diverses ocasions que no existeix contraposició entre la fe i la

cididament la felicitat (...) aquesta

teoria de l’evolució de Charles Darwin i ha recordat que el naturis-

conclusió harmonitzaria bé amb els

ta britànic mai no va ser condemnat per l’Església catòlica, com

efectes que es podria esperar de la

sí, en canvi, va passar amb Galileu. L’última vegada que el Vaticà

selecció natural. Si tots els individus

s’ha pronunciat al respecte va ser el passat mes de març, quan va

de qualsevol espècie patissin habi-

organitzar un congrés especial per commemorar, precisament el

tualment en grau extrem, acabarien

150è aniversari de la publicació de L’origen de les espècies. Durant 5

desatenent la propagació de la seva

dies, científics, filòsofs i teòlegs de tot el món van debatre a Roma

espècie.

al respecte, mentre un comunicat vaticà concloïa que “un cristià

No obstant això, no tenim motius

pot creure en el disseny providencial de Déu en la Creació, sense

per creure que això hagi succeït mai,

transformar aquesta creença en una teoria científica que competeix

o que hagi succeït sovint. A més,

amb una altra: aquests són definitivament nivells diferents d’inter-

unes altres consideracions porten

pretació”.

a la creença que tots els éssers vius han estat creats per a, com a norma general, gaudir i ser feliços” (Charles Darwin).

37 LA REVISTA IMO

La felicitat

L’ENTREVISTA | VÍCTOR AMELA

“TRANSPORTISTA D’IDEES”

Tot el que sé, ho sé gràcies a “la contra”

LA REVISTA IMO

38

L’ENTREVISTA | VÍCTOR AMELA

Començar a llegir La Vanguardia per la contraportada és una pràctica habitual des de fa més d’una dècada. Un dels responsables n’és Víctor Amela, artífex, juntament amb Imma Sanchís i Lluís Amiguet, de l’espai d’entrevistes “la contra”, que el gener compleix 12 anys.

El pas del temps no ha aconseguit A gust al món. Diu Víctor Amela, nascut a Barcelona el 1960,

desgastar “la contra”, que segueix

que li agrada entrevistar gent que està a gust al món, amb

sorpresa del lector, a través d’histò-

una actitud estimulant i constructiva. Aquesta podria ser una

ries i reflexions de personatges, en

bona definició d’aquest periodista, que gaudeix fent el que fa,

reptant la curiositat i les ànsies de

la seva majoria, desconeguts per al gran públic... Pot ser sigui aquesta, precisament, una de les claus

criu i diverteix-te”, el van animar quan va recaure sobre ell,

de l’èxit d’aquest espai arxipremiat,

llavors encara estudiant de cinquè de periodisme, la respon-

que no només ha aconseguit in-

39

vertir l’ordre habitual de lectura del

LA REVISTA IMO

manté viva la curiositat i vibra recordant els seus inicis. “Es-

sabilitat d’escriure una columna diària durant les vacances

diari, sinó que, sovint, aconsegueix

d’estiu del redactor veterà. Divertir-se és, exactament, el que,

capgirar alguns convencionalismes,

25 anys després, segueix fent, i ja no només escrivint, sinó

a través de visions heterodoxes de la societat i del món. Hem robat

també a través de les seves intervencions a la ràdio i la televi-

uns minuts a aquest “transportista

sió. També diu que li agrada provocar i fer enfadar tothom...

d’idees”, com ell mateix es defineix, i

Encara que sap atresorar reflexions polèmiques i ell mateix pot bolcar-les a les tertúlies en les quals participa, és difícil enfadar-s’hi: és afable i transmet una il·lusió genuïna envejable per a algú que ha fet més de 1.000 entrevistes per a “la contra” i moltes altres durant la seva carrera. El nen curiós i amb capacitat de sorpresa –sagaç i simpàtic – s’escapa a

li hem proposat canviar les preguntes per respostes... Posar-se a l’altra banda del bloc de notes –mai utilitza gravadora– no se li dóna, tampoc, gens malament.

Com va començar tot?

Si ens remuntem als meus inicis professionals, tot va començar un 2 de

través dels seus ulls i surt entre les seves paraules. Mirada de

maig de 1984, quan vaig entrar a tre-

nen i ofici de veterà: així és aquest periodista que contagia la

ballar a La Vanguardia com a estudiant

seva apassionada forma de veure, explicar i viure la vida.

en pràctiques. No sé com, però vaig tenir el privilegi de poder escollir el mitjà en què volia fer pràctiques; El País, el gran diari per als estudiants de periodisme de llavors, em va intimidar; això unit als consells del meu pare –”La Vanguardia està a prop de

L’ENTREVISTA | VÍCTOR AMELA

teix estiu, Baget, el cap de la secció,

diferents i temes tan diferents al

em va dir: “Jo m’agafo uns dies de

mateix temps?

vacances, escriu tu la columna”. No

Encara que faci moltes coses dife-

m’ho podia creure!, però el sotsdirec-

rents, en realitat, és tot el mateix,

tor em va dir: “És clar que sí, escriu

perquè el que importa és la mirada

i diverteix-te”. I ho vaig fer. Quan la

que un té sobre les coses. La meva

gent va començar a dir-me “m’agra-

mirada la puc aplicar en un llibre,

da el que escrius”, m’hi vaig quedar

en un programa de televisió, en una

definitivament enganxat.

pel·lícula, un espectacle... Són coses que formen part de mi: he vist la

LA REVISTA IMO

40

Ara, a més de crítiques televisi-

tele des que tenia 4 o 5 anys, he lle-

ves, realitza entrevistes per a “la

git des de molt petit, feia campanes

contra”, participa en programes

a COU per anar al Zurich a xerrar de

de ràdio i TV... De què gaudeix

tot amb amics... Per això, discutir de

més?

coses de la vida o parlar de llibres o

Quan em trobo més a gust és quan

de tele, per a mi és tan natural com

casa i, a més, és un mitjà de tota la

estic sol, davant de l’ordinador escri-

caminar.

vida...“– va fer que em decantés pel

vint una crítica o, sobretot, muntant

diari en què segueixo treballant un

una entrevista, preparant aquest

Com és la seva mirada sobre el

quart de segle després.

“trencaclosques secret” a partir del

món?

regal que m’ha fet la persona amb

No dogmàtica, no sectària, amb ga-

Felicitats! Ja ha celebrat les seves

què he compartit 45 minuts de la

nes que em sorprenguin; m’agrada

“noces de plata”!

seva vida. La feina d’embastar-ho

que em provoquin, que em moguin

Gràcies...! Ha estat un plaer. De se-

i presentar-ho de la millor manera

les certeses... Quan m’arriba un lli-

guida vaig saber que no podria fer

possible és un moment únic.

bre, un suggeriment d’alguna perso-

cap altra cosa... tot el que per a mi

na que trobo que va a contracorrent

era important a la vida era allà i la

Per tant, malgrat la seva incursió

o que és escandalosa, m’estimula i

resta del món era a fora pendent de

en tele i ràdio, el seu hàbitat na-

m’hi interesso. Penso que és el que

nosaltres. Per sort, després de les

tural segueix essent el dels seus

fa germinar coses... Si tots seguim

pràctiques, m’hi vaig anar reengan-

inicis: la premsa escrita.

un mateix discurs, tot és molt cor-

xant fins que, al cap de tres anys,

Bé, també m’ho passo molt bé quan

recte, però molt avorrit. M’agrada

em van fer un contracte fix... i fins

vaig a una tertúlia a la ràdio o a la

anar per lliure i poder fer enfadar

avui!!

tele perquè el retorn és immediat.

tothom.

Jo feia 20 anys que escrivia, i, d’alVa començar escrivint sobre tele-

guna manera, estàs tancat al teu

A hores d’ara... encara hi ha coses

visió, una cosa que segueix fent,

petit món. Ara és diferent. Des que

o persones que el sorprenguin?

entre moltes altres coses...

col·laboro en tertúlies en la tele, fa

Sí! M’interessen molt, per exemple,

Sí, picava les programacions de la

uns quatre anys, vaig pel carrer i la

els científics; com els monjos me-

tele i em sentia superimportant, so-

gent em saluda, comenta les meves

dievals, dediquen tota la seva vida

bretot al moment d’escollir els pro-

intervencions... I he descobert que

a l’àmbit del coneixement, amb la

grames del dia. El fet de posar-hi un

m’agrada! Em sento estimat!

qual cosa saben molt de la matè-

adjectiu, alguna cosa meva, feia que em sentís molt orgullós. Aquell ma-

ria que els ocupa... i a mi interessa Com ho fa per abastar mitjans

estalviar-me 50 anys d’esforços! Per

L’ENTREVISTA | VÍCTOR AMELA

això, els pregunto: “Expliqui’m tot el que sap de...” És un gran privilegi!

Algú més li crida l’atenció?

M’interessa aquella gent que està bé a la seva feina, que està a gust al món perquè adopta una actitud estimulant, constructiva... que sempre està fent coses i pensant que encara en pot fer moltes més. Al contrari, no m’interessen els que es queixen de tot, els que diuen que tot està molt malament. No m’enriqueixen.

Tampoc interessen al lector... És clar, ell és el destinatari final. Jo sóc un “transportista d’idees” (no de sí d’idees. Jo vaig amb meu camionet, parlo amb una persona que sap molt d’una cosa, o que ha fet alguna cosa interessant, curiosa o diferent o que viu d’una manera atractiva, intento quedar-me amb l’essència i portar-la a un lloc on hi ha molta gent esperant, que són els lectors, els espectadors... Crec que he nascut per fer aquesta feina... M’encanta!

Quin és el perfil d’un personatge “entrevistable” per a “la contra”?

El 90% és gent anònima o coneguda només en determinats cercles...

El criteri és cercar persones que tinguin alguna cosa interessant a dir,

La primera contra és del 13 de gener de 1998, encara que Víctor Amela va estrenar espai al dia següent. La nova secció s’inaugurava després d’un “assaig” estival, Abierto en verano, i en substitució de l’espai En carne y hueso, també d’entrevistes, realitzat per la periodista Margarita Rivière.

encara que només sigui una cosa.

Cada personatge, des del moment que l’escullo –cosa que faig amb uns 120 a l’any–, és perquè em desperta la curiositat, no tant pel què fa, sinó pel com. Al cap i a la fi, tots compartim el patiment, el plaer, el sol que surt i que es pon... Per tant, no es tracta tant del que et passa, sinó

41 LA REVISTA IMO

mobles, ni de pianos de cua...), però

L’ENTREVISTA | VÍCTOR AMELA

de com ho vius... Aquest “com” és el

minuts d’estar amb ell em vaig sentir

algun alè que ens fa ser aquí. Victor

que fa que les coses siguin especials,

absolutament petit; tenia una intel·

Frankl, un supervivent dels camps

diferents, que tinguin un sentit... La

ligència desbordant, poderosíssima;

de concentració que, després del seu

màxima expressió d’això és l’art: els

havia llegit molt més que jo i era un

alliberament, va escriure El hombre

artistes ens aporten una visió de co-

savi... Va ser una persona d’aquestes

en busca de sentido, en què descriu

ses que estan a l’abast de tot el món,

que et canvien els esquemes.

la vida d’un presoner d’un camp de

però ens fascinen perquè han sabut

LA REVISTA IMO

42

concentració des de l’òptica d’un

fer visible el que fins llavors era in-

Sovint ens equivoquem jutjant els

psiquiatre, exposa que, fins i tot en

visible per a la resta i fent-ho, enri-

altres...

les condicions més extremes de des-

queixen el món.

Sí, i adoptem actituds equivocades...

humanització i patiment, l’home ha

Recordo que em va dir: “Prefereixo

de trobar una raó per viure, basada

Els seus entrevistats sovint són

mil vegades que em menyspreïn que

en la seva dimensió espiritual. Des-

desconeguts, però no exactament

s’apiadin de mi. El pitjor que pot

prés de la seva dura experiència, va

“gent corrent”...

sentir algú és que aixeca compassió,

tornar a Àustria i va continuar exer-

És veritat. Moltes vegades són per-

perquè és com aixafar-la, com dir-li:

cint. Davant un pacient deprimit,

sonatges que es troben a prop dels

no vals res... És millor que et donin

sempre començava la teràpia amb

extrems i que a la majoria de gent,

mil cops; almenys et fan sentir viu i

la següent pregunta: “Digui’m per

que estem en el mitjà, ens criden

amb ganes de tornar-t’hi o de llui-

què no se suïcida”. En la resposta a

l’atenció i, fins i tot, ens fan por. En

tar”. Em va dir moltes coses més que

aquesta qüestió és on trobem la raó

tot cas, crec que tots som valuosos,

em van impactar i que van fer que

que ens fa estar vius, el motor de la

perquè som singulars, únics i aques-

sortís de l’entrevista més savi. Gràci-

nostra vida.

ta és la gràcia: posar una història al

es Alexandre!

Tècnica que aplica el coaching...

costat de l’altra acaba conformant un mosaic realment colorista, deli-

Escoltar reflexions d’uns altres és

Exacte!, encara que és una cosa que

rant, surrealista.

una forma d’aprendre constant-

ja feia Sòcrates amb la dialèctica...

ment...

cercant respostes a les preguntes del

Destacaria alguna de les més de

Ho tinc clar: Tot el que sé, ho sé grà-

filòsof, els seus seguidors trobaven

1.000 entrevistes que ha fet?

cies a “la contra”.

el camí. Al final, el camí el troba ca-

En diria moltes, però podria desta-

dascú fent-se certes preguntes.

car-ne una d’especialment original,

Amb tantes converses a la seva

que li vaig fer a Pepe Carballo, un

esquena, què creu que mou la

Per acabar, s’atreviria a fer algu-

personatge de ficció, “encarnat” en

majoria d’éssers humans?

na reflexió sobre la visió?

el seu autor, Vázquez Montalbán.

Com ja va dir l’Arxipreste d’Hita, a l’és-

Em sembla que l’ésser humà és un

Una altra entrevista totalment dife-

ser humà el mouen tres coses: “el buen

animal visual i l’home, com a gène-

rent, però que em va marcar especi-

comer, el dinero y folgar con hembra placen-

re, més encara que la dona... Crec

alment, és la que li vaig fer a Alexan-

tera..”. Si ja ho han dit els clàssics, jo

que la visió ocupa prop del 70% de

dre Jollien, un noi suís amb paràlisi

no ho desmentiré.

l’activitat de l’escorça cerebral, o si-

cerebral, que havia escrit el llibre Elo-

gui que vivim en la visió. Potser es-

gio de la debilidad. Vaig anar a entre-

Tampoc no ho desmenteix la

taria bé fer l’esforç de prescindir-ne

vistar-lo amb una actitud una mica

quantitat de testimonis que ha

de tant en tant per “veure-hi” de ve-

paternalista i pensant: “bé, aquest

recollit en “la contra”?

ritat; depenem molt de la visió amb

noi, pobret, amb paràlisi cerebral,

Potser a aquestes tres coses n’hi cal-

minúscules i deixem de VEURE-hi,

em costarà trobar-li un fil..”. Als cinc

dria afegir una altra: algun impuls,

amb majúscules.

L’ENTREVISTA | VÍCTOR AMELA

Depenem molt de la visió amb minúscules i deixem de VEURE-hi, amb majúscules.

L’home orquestra.

La major part del treball de Víctor Amela es produeix des d’un “búnquer” que el periodista ha muntat a casa seva i que li permet estar immers en un bucle d’activitat, estimulat de forma simultània per dife-

la ràdio sonant. La tele sempre està encesa sense so, i tinc al costat el comandament per anar canviant

43

de canal. Simultàniament, vaig escrivint a l’ordinador i escoltant la ràdio... Quan hi ha alguna cosa a

LA REVISTA IMO

rents fonts de les quals beu constantment: “M’assec davant l’ordinador, amb el televisor a tres pams i

la tele que m’interessa, apujo el volum, apago la ràdio, prenc notes i després, una altra vegada em poso en aquest bucle, que acostuma a prolongar-se des de les cinc de la tarda fins a les dotze de la nit. A més, tinc el terra ple de llibres que em fan arribar i, de tant en tant, em paro i dic: A veure..., aquest és interessant, i prenc notes. Entre una cosa i una altra, encara puc treure el nas i saludar la família (està casat i té dos fills adolescents), cosa que abans, quan treballava a la redacció, era complicat”.

OCI | VIATGES

LA REVISTA IMO

44

OCI | VIATGES

Vida i oblit a la Gran Muralla El futur queda lluny

A la província de Shanxi, a la Xina Central, la Gran Muralla té poc

dels paisatges i de

a veure amb la presència imponent de les imatges de postal que

la gent de la Gran

ofereix al seu pas per Pequín. La Muralla a Shanxi és únicament

Muralla, malgrat que només a partir d’aquesta s’entén la

una barrera de tova que avui serveix per demarcar la frontera amb la Regió Autònoma de Mongòlia Interior.

història de la Xina i Text i fotografies: CRISTIAN SEGURA

Seguint el seu recorregut s’hi tro-

La construcció de la Gran Muralla

ben torres de guaita, algunes de més

va començar al segle III abans de

de 2.000 anys d’antiguitat, temples i

Crist per ordre del primer emperador

pobles enclaustrats entre els murs

d’una Xina més o menys homogènia,

d’antigues fortaleses. A la capital

Qin Shi Huang. L’obra va ser conti-

xinesa, la Muralla ha estat renova-

nuada durant segles per dinasties

da en repetides ocasions des que la

posteriors per defensar-se al nord de

dinastia Ming assumís el poder al

les invasions dels pobles nòmades.

segle XIV. A la resta del país, el patri-

La dinastia Ming (1368-1644) va ser

moni cultural de la Gran Muralla cau

la més activa reforçant les antigues

en el desconeixement i en l’oblit.

construccions i erigint nous trams.

Mentre les grans metròpolis de

La seva por davant el poder mon-

l’Est de la Xina llueixen els més alts

gol era lògica perquè l’era Ming es

índexs de desenvolupament, la vida

va iniciar derrotant a l’imperi mon-

al nord i l’oest de la Xina –els territo-

gol que va fundar un segle abans

ris marcats històricament per la pre-

Genghis Khan. Els Ming van fer de

sència de la Muralla i de la Ruta de la

la Gran Muralla “l’estructura militar

Seda– queden al marge de l’atenció

més gran del món”, segons la UNES-

mundial. Els Jocs Olímpics de Pequín

CO, que la va acreditar el 1987 com a

2008 es van celebrar a la capital i en

Patrimoni de la Humanitat. S’estima

altres sis seus olímpiques, totes ciu-

que té més de 6.500 quilòmetres de

tats de la costa i del sud del país. El

longitud tot i que encara no se n’ha

futur queda lluny dels paisatges i de

establert amb exactitud l’extensió.

la gent de la Gran Muralla, malgrat

Peter Hessler, escriptor i expert a la

que només a partir d’aquesta s’entén

Xina del setmanari The New Yorker,

la història de la Xina i d’Àsia.

assegura que a tot el món només

45 LA REVISTA IMO

d’Àsia.

OCI | VIATGES

El guia Liu Shu Ming coneix per experiència pròpia la degradació que pateix el major símbol de la Xina: “Als murs de LA REVISTA IMO

46

Houshachen ja no que-

existeix una càtedra dedicada a l’es-

els veïns se’ls han anat emportant

den totxos de la construc-

tudi de la Gran Muralla, als Estats

en carretons. La fortalesa es creu

Units. El principal inconvenient per

que pertany a l’era de la dinastia

determinar-ne la longitud és que

Han (206 aC – 220 dC) però a la gent

la Muralla té múltiples recorreguts

tant li és, no tenen respecte per les

que freqüentment no estan ni con-

antigalles. Recordo que de petit tro-

nectats.

baven monedes antigues i ens les

ció original, només tova, perquè els veïns se’ls han anat emportant en carretons”.

Liu Shu Ming treballa de guia cul-

donaven per jugar”.

tural a Datong, al nord de Shanxi.

Liu és un dels pocs que s’entes-

Liu és originari d’un poble del sud de

ta a portar turistes a la Muralla de

la província ubicat al costat del que

Shanxi, fora dels circuits turístics

anomenen la “Muralla interior”, un

habituals que només fan parada en

tram de la Gran Muralla separat per

les impressionants grutes budistes

més de 200 quilòmetres de la fron-

de Yongang i el temple penjant de

tera Nord. El seu municipi porta el

Hengshan. En una de les seccions

nom de la fortificació en la qual està

que ocasionalment li demanen vi-

emmarcat, Houshachen. Liu coneix per experiència pròpia la degradació que pateix el major símbol de la Xina: “Als murs de Houshachen ja no

sitar hi ha el poble

El principal inconvenient per determinar-ne la longitud és que la Muralla té múltiples recorreguts.

de Hujiayao. El seu nom

va

aparèixer

a la premsa fa dos anys perquè va protagonitzar

un

dels

habituals casos de

queden totxos de la

destrucció i pillatge

construcció original,

que investiguen les

només tova, perquè

autoritats locals. En

aquella ocasió, una companyia mi-

una central elèctrica de carbó instal·

cia mil·lenària. Només es conserva

nera –Shanxi és el centre d’extracció

47

lada a l’altra banda de la Muralla, a

un monticle de tova d’uns 6 metres

de carbó més important de la Xina–

un quilòmetre del poble.

d’altura. Zhu Faming lamenta que

LA REVISTA IMO

OCI | VIATGES

va ser denunciada per haver foradat part de la Muralla per fer una carre-

els increments de controls no han Protecció del patrimoni

fet efecte i els robatoris d’actius

tera que donés pas als seus camions,

A Hujiayao i a la veïna Ershiyi-

culturals no cessen. Zhu actua com

de manera que s’evitessin pagar els

qiang, l’última localitat de Shanxi

a representant improvisat de Des-

peatges d’una autopista pròxima. El

abans de travessar la Muralla i entrar

hengbu, una fortalesa de 2.000 ha-

govern de Shanxi també investigava

a Mongòlia Interior, han col·locat pi-

bitants construïda al segle XVI que

la sostracció de totxos centenaris del

vots en els camins per evitar el pas

va tenir importància com a mercat

monument per part dels habitants

dels camions de la central elèctrica.

entre xinesos i mongols. Veient la

de la zona. Els veïns de Hujiayao, no

Gao, un habitant d’Ershiyiqiang que

misèria de casa seva, la primera del

obstant això, asseguren que ja no es

treballa a la planta de carbó, assegu-

poble, costa creure’l quan explica

poden trobar més pedres a la muralla

ra que aquests camins fa molts anys

que és descendent d’una branca fa-

perquè pràcticament no en queden.

que es van construir. Gao explica

miliar del fundador dels Ming, Zhu

Hujiayao és una amalgama de cases

que la zona és molt pobre i que la

Yuanzhang, que van romandre a la

i barraques pobres sense carrers as-

seva gent és insensible respecte al

regió on van construir les defenses

faltats ni aigua corrent. Al principal

monument. Posa com a exemple el

militars. El seu pare va ser oficial

encreuament de camins de Hujiayao

cas recent d’unes barraques que uns

encarregat de la vigilància de les

es reuneixen els pocs pobletans que

companys de feina van aixecar en-

relíquies. Als murs del seu pati, on

encara no han emigrat a ciutats. Re-

castades en la muralla. L’administra-

crema escombraries, té el pou d’ai-

ben els visitants forans amb suspi-

ció regional de protecció del patri-

gua i hi guarda les eines de fusta per

càcia i per indicar la ubicació de la

moni les va descobrir i en va ordenar

treballar al camp, estan formats per

Gran Muralla assenyalen amb la mà

el desmantellament.

pedres de la fortalesa. “Els va pren-

qualsevol de les pistes de terra que

A l’àrea de la planta elèctrica hi

arrenquen cap al nord, marcades per

ha les restes d’una torre de vigilàn-

dre el meu pare el 1949, acabada la guerra”, justifica Zhu.

OCI | VIATGES

Les cases de Deshengbu tenen

el van destruir. La Revolució cultu-

dues plantes. Des de les finestres su-

ral (1966-1976) va fer molt de mal,

periors es veu el pla de l’estepa mon-

però el mal encara continua perquè

gola més enllà dels murs de la for-

a partir de la dècada dels vuitanta

tificació. Un ramat d’ovelles recorre

van arribar els robatoris. Fins i tot

el carrer principal i el pastor es deté

algunes coses se les ha emportades

en l’única botiga de queviures del

el govern sense dir res. Després ho

poble per proveir-se de fruits secs.

col·loquen en llocs més turístics”, as-

Als patis i coberts, la sorra enterra

segura Zhu.

el que troba al seu pas. En diverses entrades de cases es poden veure re-

LA REVISTA IMO

48

Diego Azubel, fotògraf argentí que entre els anys 2000 i 2001 va recórrer a peu 4.000 quilòmetres de la Gran Muralla, evoca les múltiples trobades amigables amb els pastors que encara avui continuen vivint prop del que queda de l’estructura de la Gran Muralla.

Torres de guaita

líquies i esteles inscrites en antic xi-

Diego Azubel, fotògraf argentí que

nès mig enterrades sota la terra. Zhu

entre els anys 2000 i 2001 va recórrer

explica que el 2007 uns desconeguts

a peu 4.000 quilòmetres de la Gran

van robar a la nit uns lleons impe-

Muralla, evoca les múltiples troba-

rials de pedra de 250 quilos cadas-

des amigables amb els pastors que

cuna, que escortaven l’arc del triomf

encara avui continuen vivint prop

de Deshengbu. Segons la policia, les

del que queda de l’estructura de la

escultures van ser esculpides fa 600

Gran Muralla. La majoria del recor-

anys. “Els Guàrdies Vermells ens van

regut ha desaparegut per l’erosió de

ordenar que la fortalesa havia de de-

la sorra i seguir un itinerari fix se-

saparèixer. El temple taoista sí que

ria missió impossible si no fos per

OCI | VIATGES

la ruta que marquen les torres de

comercials. Avui és un centre indus-

guaita.

trial estratègic per al sector de l’acer i petroquímic.

La Gran Muralla comença al mig

travessar la majoria dels deserts del

del desert, en un dels enclavaments

país, uns espais vastos i amb grans

més llunyans del mar que existeixen

diferències estètiques entre ells. La

en la Terra, i finalitza a la costa de

generositat dels seus habitants és

la província d’Hebei. A la ciutat por-

un costum arrelat des de temps im-

tuària de Qinhuangdao, al golf de

memorials,

sobretot

en els itineraris pròxims al pas de la Ruta de la Seda i als camins freqüentats per peregrins budistes. Virginia Stabbs Anami, es-

Les regions de Ningxia i Gansu són les etapes més espectaculars gràcies a la bellesa del desert.

Bohai, la gran obra de

defensa

xinesa

es troba amb l’oceà en el pas congost de Shanghaiguan,

un

dels atractius turístics

més

apreciats

tudiosa de la cultura

pels xinesos. A 300

xinesa, descriu en el

quilòmetres

que-

seu llibre Encuentros con el viejo Pekín

da Pequín. Va ser elegida capital el

algunes de les tradicions que durant

1421 per Yongle, el tercer emperador

segles han mantingut la gent que

Ming. El nord de Pequín ofereix les

ha ocupat els centres urbans en la

millors panoràmiques de la Muralla,

trajectòria de la Gran Muralla. Tra-

les més icòniques, reproduïdes en

dicions com un plat habitual que

samarretes, llibres de fotografia o

s’ofereix al viatger, les farinetes amb

logos de bancs i restaurants. Els dos

arròs, un aliment senzill en zones

trams més visitats pels turistes són

rurals pobres.

Badaling i Mutianyu. Tots dos te-

De Shanxi fins als confins occiden-

nen accessos i rampes en perfectes

tals de la Gran Muralla hi ha milers

condicions però la multitud arriba a

de quilòmetres de planes àrides i

aclaparar l’agost o durant les setma-

despoblades. Les regions autonò-

nes festives xineses –les de l’any nou

miques musulmanes de Ningxia i

xinès, la primera setmana de maig i

Gansu són les etapes més especta-

la primera d’octubre.

culars gràcies a la bellesa del desert.

Una alternativa per evitar la multi-

A Gansu s’arriba el límit de la Mu-

tud és participar en una de les sorti-

ralla, en la fortalesa de Jiayuguan,

des de cap de setmana que organit-

perfectament conservada gràcies als

zen diversos grups d’excursionistes

reforços que li va aplicar la dinastia

estrangers i xinesos de Pequín a

Ming. Des de la talaia d’aquest bas-

itineraris poc freqüentats de la Mu-

tió es contempla la serralada nevada

ralla. Per als qui tinguin poques ga-

de Qilian i als seus peus la nova ciu-

nes de caminar emulant les llargues

tat de Jiauguan, antany un oasi on

patrulles dels soldats imperials, una

es proveïen les caravanes militars i

altra opció és traslladar-s’hi en cot-

49 LA REVISTA IMO

La Muralla ofereix a l’oest de la Xina unes travessies de somni en

OCI | VIATGES

GUIA BÀSICA DEL VIATGER Vols a la Xina: No hi ha vols directes entre Barcelona i Pequín. Madrid i Pequín estan unides per Air Xina. Les principals línies aèries xineses i europees (excepte Iberia) sí volen diàriament a la capital xinesa, per preus a partir de 600 euros.

Transport interior a la Xina: Qualsevol hotel té una agència de viatges que reservarà bitllets d’avió i tren. Des de Pequín hi ha vols diaris a gairebé qualsevol aeroport de la Xina. Vols diaris a Datong i Jiayuguan a preus assequibles.

Una altra opció per anar a Datong i Qinhuangdao és un viatge de 5 hores en tren.

Consultes i reserves d’avió i hotel es pot fer online a través del portal: xe fins a l’hotel de cinc estrelles

www.elong.net.

Commune by the Great Wall, de

LA REVISTA IMO

50

la cadena Kempinski. A la sortida

Excursions a Pequín:

Shuiguan de l’autopista a Hebei,

Múltiples opcions que es poden consultar en les tres revistes d’oci en

una sortida prèvia a Badaling ve-

anglès de Pequín:

nint de Pequín, es va construir fa

www.cityweekend.com.cn/beijing

dos anys aquest complex de dotze

www.timeout.com/cn/en/beijing

viles dissenyades cadascuna per

www.thebeijinger.com

diferents arquitectes de prestigi.

Les suites de luxe del Commune by the Great Wall estan ocul-

Servei de xofer de Pequín a la Gran Muralla: www.beijingcardriver.com

tes entre el bosc i protegides per la Muralla. L’hotel té un excel·

Menjar a la Gran Muralla de Pequín:

lent restaurant de gastronomia

www.Communebythegreatwall.com

occidental que farà les delícies d’aquells que hagin pujat a pas-

Datong:

sejar a la Gran Muralla des d’una

Hotels 4 estrelles: Garden Hotel Datong i Jiulong Holiday Hotel

entrada pública oberta a escassos

A l’aeroport i als hotels s’ofereixen serveis de transport a les atracci-

200 metres de l’hotel.

ons turístiques de la ciutat i els seus entorns.

Jiayuguan: Hotel Hua Yuan A l’hotel o a l’estació de trens hi ha serveis d’autobús o xofer a la fortalesa de Jiayuguan.

Afrontar els canvis Per Pere Romanillos

Aliments que reactiven causa de la reducció d’hores de llum i l’arribada del fred. Una situació que ens afecta tant a nivell físic com emocional. Ha arribat el moment de marcar un nou ritme al nostre organisme

aranges), excel·lents fonts de vitaAmb l’arribada dels primers freds també arriben les grips i refredats.

Per combatre’ls es recomana consumir tot tipus de cítrics, així com tomàquet i kiwis, que, el contin-

i res millor que començar

gut en vitamina C dels

amb una alimentació sana

quals eleva les defenses

i equilibrada.

naturals de l’organisme.

Entrem en una època de reserva orgànica per estar llestos quan arribi el cru hi-

Una alimentació rica en minerals com el ferro, el zinc i el magnesi enfor-

vern. Per això convé augmentar

teix l’organisme i aixeca

el consum de proteïnes i greixos

l’ànim. Per això també

per compensar la gran despesa ca-

és important el consum ha-

lòrica i les necessitats dels mesos

bitual de llegums, verdures,

de fred. És hora d’incloure en el

fruites, carn vermella i fruita

menú plats de cullera, plats cuits

seca.

rics en verdures, tubercles i lle-

51

mina C.

LA REVISTA IMO

Amb el canvi d’estació, solen modificar-se els ritmes vitals a

Un altre aliment perfecte per

gums, alternant-los amb plats

a aquesta època és la mel que,

a base de carn i peix, junta-

a més d’aportar calories d’uti-

ment amb una bona aportació de

lització ràpida pel seu elevat

fruites de temporada. És el moment

contingut en hidrats de carboni, és

dels cítrics (taronges, mandarines,

rica en gelea reial i pròpolis, tot un

Alguns aliments aporten a l’organisme una important dosi d’energia i són excel·lents aliats per afrontar el canvi estacional i horari amb vitalitat.

QUALITAT DE VIDA

El canvi d’estació és sempre un moment d’inflexió per al qual cos i ment necessiten un cert procés d’adaptació. En el cas de la tardor, a més, convergeixen dos factors que aguditzen la sensació de canvi: la davallada de les temperatures i la tornada a la rutina després d’un període més o menys llarg de vacances, segons l’edat i circumstàncies de cadascú. Per això, proposem una sèrie de consells per ajudar a afrontar la nova estació de la millor forma possible. A més, algunes idees que poden servir també per afrontar, en general, qualsevol mena de canvi, en un moment en què la conjuntura econòmica ha trastocat, en més major o menor mesura, els esquemes de la major part de la població.

LA REVISTA IMO

52

antibiòtic natural. I parlant d’hi-

del dia. La seva omissió repercuteix

aportació de vitamines (verdures) i

drats de carboni, aquests aporten

en falta d’energia i de concentració

proteïnes (carn o peix).

també grans dosis d’energia a l’or-

durant la resta del matí. A més,

I si volem mantenir un bon nivell

ganisme. Per això és aconsellable

l’organisme està en

d’energia i vitalitat diària, és im-

incloure en la nostra dieta tar-

dejú des de la nit an-

portant donar a l’organisme un son

dorenca aliments rics

terior i necessita una

reparador. Per a això, el sopar ha de

en aquests nutrients,

dosi extra de nutrients.

ser més aviat lleuger i prendre’l com

com fruites fresques,

Un bon esmorzar ha

a mínim un parell d’hores abans

pa, galetes, cereals…

d’incloure una peça de

d’anar a dormir. Una amanida

Tan important és el què com el quan i el com. El ritme de vida en aquesta època sol ser força mogut.

fruita sencera o en suc,

completa i algun tipus d’aportació

a més d’aliments rics

proteica (formatge fresc, pernil,

en hidrats de carboni

ou, tonyina…) seran suficients per

com pa, torrades o cere-

aportar a l’organisme tots els nutri-

La feina, l’escola dels

als. Si a mig matí tenim

nens, totes aquelles

gana o ens sentim amb

tasques pendents que

poca energia, menjar

deixem per “després de

un plàtan ens ajudarà a

les vacances”, s’acu-

revitalitzar l’organisme

mulen i posen a prova

i aportar-hi una bona

la nostra resistència.

D’aquí la importància de començar el dia amb un bon esmorzar que ens aporti l’energia necessària. Una

dosi de vitamina A, C, B i magnesi.

A l’hora de dinar, un menú energètic ha de comptar amb aliments com

vegada més, cal recordar que l’es-

pasta, arròs, llegums, patates o pa.

morzar és el menjar més important

A això, hi hem d’afegir una bona

ents que necessita sense obligar-lo a fer una digestió massa pesada.

QUALITAT DE VIDA

Nous, energia pura

A l’hora de mantenir una dieta sana i equilibrada que ens ajudi a afrontar el canvi d’estació és important seguir una sèrie de consells:

Escollir aliments frescos i amb garantia de qualitat.

Distribuir l’aportació energètica i de nutrients en cinc menjars diaris: esmorzar, a mig matí, menjar, berenar i sopar.

Mastegar bé, almenys 10 vegades per cada mos.

No abusar de les carns greixoses, ni d’embotits o carns fredes.

resulta ideal per a aquelles èpoques en què necessitem una aportació extra d’energia.

Menjar molta fruita i verdura. Incloure 5 porcions

Gran aliat d’esportistes i estudiants, aquest

al dia. Aporten fibra, vitamines i minerals en gran

fruit sec conté fins a un 18 per cent de prote-

quantitat. La tardor és el moment de les cols de

ïnes i és una excel·lent font de vitamines del

Brussel·les, la carxofa, la coliflor, la carbassa, el

grup B. Pel que fa a minerals, destaca el seu

carbassó i l’albergínia. Pel que fa a la fruita, el

contingut en fòsfor, potassi i magnesi. Igual

raïm és especialment recomanable per la seva

que altres fruits secs, són una de les millors

aportació de calories, ferro i acció antioxidant.

fonts d’oligoelements, com el zinc, el coure i el manganès. El seu contingut en greix repre-

Moderar el consum d’alcohol.

senta més de les 3/5 parts del seu pes. En la seva composició, hi ha abundants àcids gras-

Practicar exercici habitualment.

sos poliinsaturats, a més de lecitina. Entre els àcids grassos de la nou destaca el linoleic, àcid essencial per a l’organisme per la seva capacitat de reduir el nivell de colesterol.

Controlar el sobrepès.

53 LA REVISTA IMO

L’aportació calòrica i nutritiva de les nous

QUALITAT DE VIDA

IOGA

5

La tardor és una estació de trànsit per l’organisme; podem ajudar-lo a reactivar-se amb uns senzills exercicis de ioga que es poden practicar a casa.

exercicis per reactivar el cos i la ment Flexibilitat, coordinació, resistència i potència. Són les quatre qualitats bàsiques que caracteritzen un cos (i una ment) sans. Aquestes capacitats requereixen un entrenament i la pràctica del ioga resulta ideal per aconseguir-ho de forma equilibrada i sense grans esforços.

Un senzill mètode d’exercicis de ioga ens ajudaran la reincorporació a la rutina i al canvi d’estació. Coneguts com els Cinc Ritus Tibetans, la pràctica habitual d’aquests exercicis alleuja les tensions musculars, millora la respiració i la digestió, i beneficia el sistema cardiovascular.

Per practicar-los només es necessita una mica de temps i esforç diari.

LA REVISTA IMO

54

Primer exercici

vertical.

1. A peu dret, esteneu els braços en

3. Baixeu lentament el cap i les

forma de creu. Manteniu els dits

cames (seguiu sense doblegar els

Quart exercici

junts i els palmells de les mans

genolls) fins a tocar el terra. Repe-

1. Seieu a terra amb les cames

paral·lels al sòl.

tiu l’exercici 21 vegades.

estirades cap endavant i la columna

2. Gireu amb tot el cos mantenint

4. Aixequeu-vos, recolzeu les mans

recta. Col·loqueu els palmells de les

els braços ben estesos.

a la cintura, inspireu profundament

mans sobre el terra, a un costat i a

3. Pareu de girar quan comenceu a

i expireu per la boca.

l’altre del maluc.

parell de respiracions profundes.

2. Inclineu el cap enrere. Inspireu,

marejar-vos. Han de fer-se 21 girs, però de moment n’hi haurà prou

Tercer exercici

aixequeu el maluc i doblegueu els

amb realitzar-ne cinc o sis.

1. De genolls i amb la columna ben

genolls. Intenteu que els peus esti-

4. Col·loqueu les mans als malucs,

recta, col·loqueu les mans sobre les

guin sempre ben recolzats sobre el

inspireu profundament pel nas i

cuixes, just per sota dels glutis.

terra. El tors ha de quedar en línia

expireu per la boca.

2. Inclineu lleugerament el cap i

recta amb les cuixes formant un pla

el coll cap endavant estrenyent

horitzontal amb el terra.

Segon exercici

la barbeta contra el pit. Inspireu

3. Expireu mentre torneu a la pos-

1. Tombeu-vos panxa amunt amb

i lentament deixeu caure el cap

tura inicial. Repetiu tot l’exercici 21

les cames esteses i juntes. Estireu

enrere, al mateix temps que arque-

vegades.

els braços a un costat i a l’altre

geu l’esquena. Manteniu les mans

4. Aixequeu-vos, col·loqueu les

del cos, amb els palmells recolzats

recolzades en la part posterior de

mans als malucs, inspireu profun-

sobre el terra i els dits junts.

les cuixes.

dament i expireu.

2. Aixequeu el cap i estrenyeu

3. Expireu mentre torneu a la

la barbeta contra el pit. Seguiu

posició inicial. Repetiu l’exercici 21

Cinquè exercici

aixecant les cames sense flexionar

vegades.

1. Tombeu-vos bocaterrosa, recol-

els genolls (al principi costa una

4. Poseu-vos drets, col·loqueu les

zeu-vos sobre els palmells de les

mica…) fins a assolir la posició

mans a la cintura i acabeu fent un

mans i sobre els dits dels peus.

QUALITAT DE VIDA

Menys… és més?

Comenceu amb els braços perpendiculars al terra i la columna arquejada de manera que el cos quedi flexionat.

2. Inspireu, aixequeu el maluc i, mentrestant, baixeu el cap tocant el pit amb la barbeta. El cos ha d’adoptar la forma d’una “v” invertida.

3. Expireu i torneu a la posició original. Repetiu l’exercici 21 vegades.

4. Aixequeu-vos, col·loqueu les mans sobre els malucs, inspireu profundament i expireu.

Ment i cos estan estretament re-

més la cerca de solucions. Ser posi-

55 LA REVISTA IMO

Per a una bona pràctica lacionats. Podem menjar bé, prac-

tius és fonamental, ja que una per-

Concentració. Cal oblidar els

ticar exercici, portar una vida sana,

sona optimista segurament tindrà

problemes i les preocupacions

però… sentir-nos malament. L’estrès,

una capacitat més gran de controlar

durant la pràctica del ioga.

l’ansietat, els pensaments negatius,

les seves emocions sense permetre

les preocupacions patològiques aca-

que li afectin negativament, a ella i

No practicar els exercicis just

ben passant factura si no aprenem a

al seu entorn.

després de menjar.

controlar-los, o com a mínim a gestionar-los millor.

Escullir un moment del dia en

Estem vivint una situació excepcional a escala mundial i, com a tal,

La crisi econòmica està canviant

requereix també plantejaments poc

què es puguin practicar amb

moltes coses. I a l’ésser humà no

habituals. I un és aprendre a aixecar

tranquil·litat i sense interrup-

li agraden els canvis, i molt menys

el peu de l’accelerador.

cions.

aquells que no pot controlar. Però

És possible viure amb menys? Hem

precisament en aquesta adaptació

de plantejar-nos seriosament aques-

Realitzar els exercicis de mane-

als canvis està el secret per superar

ta pregunta. Ja els antics filòsofs es-

ra progressiva.

situacions d’incertesa. És el moment

toics i epicuris van apostar per una

d’aprendre a viure amb menys, de

reducció en les expectatives materi-

Cuidar la respiració: una correc-

marcar-nos uns objectius menys am-

als. Ells mantenien que la riquesa no

ta respiració, profunda i rítmi-

biciosos i de remar contracorrent.

consisteix a tenir molt sinó a desit-

ca, ajuda a relaxar el cos i la ment més ràpidament.

El millor és mantenir la calma i

jar poc. A més, segons es desprèn de

no deixar-se endur per pensaments

les opinions dels experts, part de la

negatius. Alarmar-nos només porta-

situació actual es deu, precisament,

rà al descontrol i dificultarà encara

a aquest anhel per tenir més i més;

QUALITAT DE VIDA

Tenir cura de la salut i rebaixar les expectatives materials, claus per adaptar-se als canvis amb optimisme.

LA REVISTA IMO

56

a apostar per un estil de vida insos-

Tenir cura de la salut En temps de crisi la salut també es veu afectada. L’ansietat i preocupació que genera fa que els problemes de salut augmentin. Aquest és un motiu més

tenible, tant des del punt de vista

Parar de voler més. Segurament, fa

personal com social. Ajustar l’estil

temps que tenim el que necessitem,

de vida a un nivell menys exigent és

però seguim anhelant més... Estalvi-

possible si ens ho proposem. Aquí

em aquest esforç i comencem a gau-

oferim algunes pistes de com co-

dir del que ja tenim.

mençar, ja, a simplificar la vida: En definitiva, eliminem falses ne-

per afrontar aquests temps de recessió amb més optimisme, cuidant la

Determinar el més essencial i elimi-

nostra salut, practicant esport sovint

nar la resta. Fer una llista amb les 5

i mantenint una alimentació sana i

ó 6 coses essencials a la vida i dedi-

equilibrada. Necessitem estar sans i

car-nos-hi en cos i ànima.

en forma i impedir que el clima general o el nostre cas particular ens des-

Centrar-nos en el que som, no en el

bordi i ens faci perdre els hàbits més

que tenim. Omplir la vida de coses

saludables.

que estimem. Hi ha mil i un plaers gratuïts (jugar amb els fills, sopar amb els amics, fer esport a l’aire lliure, cuinar per als teus…).

cessitats i aprenguem a VIURE AMB MENYS.

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO