Revista IMO 25 - Catalá

25

REVISTAIMO

HIVERN 2011

Estètica i salut ocular, dues cares d’una mateixa moneda Tractar la part superior de la cara sense riscos per a l’ull ni la visió | Neix la Fundació IMO per promoure la recerca bàsica | “Guanya temps, no perdis visió”, lema de la campanya de l’IMO en la Setmana Mundial del Glaucoma | Descobrim les mirades més fascinants del regne animal | Custo Dalmau, artífex de la firma més internacional de la moda espanyola | Com es pot exercitar la memòria | Coaching, una mètode eficaç per assolir els teus objectius

Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

Núm. 25 | HIVERN 2011 EDITORIAL

La cura integral de l’ull és molt més que el tractament de la visió. Altres aspectes, com l’estètic i el funcional, són també objecte d’interès a l’IMO, on sempre hem apostat per l’alta subespecialització del nostre equip. Per això, comptem amb experts en cirurgia plàstica ocular. Aquesta especialitat és encara poc coneguda però fonamental per tractar la zona que envolta l’ull, sense riscos per a l’òrgan ocular ni la visió. Les patologies i els problemes estètics i funcionals de les òrbites, parpelles i vies lacrimals requereixen un estudi i tractament molt especialitzats que garanteixin la màxima solvència, tant des del punt de vista plàstic com oftalmològic. Això és el que intentem oferir a l’IMO, ja sigui per abordar greus patologies que poden comportar una pèrdua severa de visió, com per corregir petits defectes estètics, sempre mitjançant tècniques no invasives i amb total seguretat per al pacient.

D’altra banda, en aquest número ens aturem a la Setmana Mundial del Glaucoma, a la qual l’IMO s’ha adherit amb la campanya “Guanya temps, no perdis visió”. El nostre objectiu és cridar l’atenció sobre la importància de la detecció i el tractament precoços d’una malaltia que sol avançar de manera silenciosa i que és la segona causa de ceguesa evitable al món. En aquests moments hi ha diversos estudis genètics en marxa sobre el glaucoma que ens permetran, en un futur no gaire llunyà, avançar de manera significativa en la prevenció d’aquesta greu patologia. Precisament la recerca bàsica per conèixer millor l’origen de determinades malalties oculars i impulsar noves actuacions terapèutiques és l’objectiu principal de la Fundació IMO, la qual tenim la satisfacció d’haver constituït recentment. Esperem que els fruits d’aquesta nova Fundació no es facin esperar i que siguin altament eficaços per millorar la visió dels pacients.

Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI

Els especialistes en cirurgia plàstica ocular i orbitària de l’IMO ens expliquen les últimes tècniques per tractar les patologies i els problemes estètics o funcionals de la part superior de la cara, sense riscos per a l’ull ni la visió.

2

El Dr. Josep García-Arumí ens parla de la Fundació IMO, constituïda recentment per promoure la recerca bàsica en oftalmologia i canalitzar la faceta docent de l’Institut.

12

L’IMO s’adhereix a la Setmana Mundial del Glaucoma, amb la campanya “Guanya temps, no perdis visió”, que inclou conferències, una Unitat de Diagnòstic Precoç i unes ulleres molt especials, dissenyades per comprendre millor la malaltia.

14

Descobrim les mirades més fascinants del regne animal, a través de l’objectiu del fotògraf Manel Soria. Amb ell ens aturem en les peculiaritats més cridaneres dels ulls d’insectes, aràcnids, amfibis i rèptils.

32

Parlem amb Custo Dalmau, artífex de la firma més internacional de la moda espanyola. Després de sotmetre’s a una cirurgia refractiva a l’IMO, assegura sentir-se “alliberat”. Per fi pot prescindir de les lents de contacte per miopia de les quals ha depès durant 35 anys.

40

Pistes per gestionar de forma més eficaç la nostra memòria (amb l’alimentació, la mnemotècnia i l’exercici, entre altres coses) i els nostres objectius, a través del coaching, una disciplina cada vegada més estesa.

48

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació: Q&A, Imagen y Contenidos Redacció: Q&A, Imagen y Contenidos i Dept. de Comunicació IMO. Col·laboradors: Manel Soria i Pere Romanillos

Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía Fotografia: Àngel Carbonell Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es/ info@qya-imagen.com Telèfons 93 253 15 00 / 93 240 44 20

LA REVISTA IMO

1

IMO | EN PORTADA

ESTÈTICA I SALUT OCULAR, DUES CARES D’UNA MATEIXA MONEDA

LA REVISTA IMO

2

IMO | EN PORTADA

La cirurgia plàstica ocular i orbitària garanteix el millor tractament de patologies i problemes estètics i funcionals de la zona mitjana i superior de la cara, sense riscos per a l’ull, ni la visió.

LA REVISTA IMO

3

El Dr. Ramón Medel (esquerra) i el Dr. Miguel González-Candial (dreta), especialistes en Cirurgia Plàstica Ocular i Orbitària de l’IMO.

La cirurgia plàstica ocular i orbitària és una subespecia-

ulls), les parpelles i les vies lacrimals, així com, en gene-

litat oftalmològica relativament nova i encara poc cone-

ral, de tota la part mitjana i superior del rostre.

guda a Espanya. No obstant això, és de gran importàn-

En qualsevol dels casos, es tracta d’una zona molt

cia per al tractament quirúrgic de la regió que envolta

delicada, que requereix mans expertes tant en cirurgia

l’ull, ja que pot afectar directament l’òrgan ocular i la visió. L’especialitat s’ocupa de patologies i de de-

plàstica com en oftalmologia, dues

L’especialitat s’ocupa de

fectes estètics, plàstics o funcionals

patologies i defectes es-

relacionats amb les òrbites oculars

tètics o funcionals de les

(cavitats en les quals s’allotgen els

òrbites, les parpelles i les vies lacrimals.

especialitats que tradicionalment han funcionat de forma independent, amb els perjudicis que això pot ocasionar al pacient.

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

4

Tumor a la part anterior de l’òrbita que desplaça la parpella cap avall.

Pacient amb bosses palpebrals en ambdós parpelles inferiors.

Pacient després de la correcció quirúrgica de l’angioma.

Pacient després de la correcció per via trasconjuntival.

Malposicions de les parpelles

que sigui un oftalmòleg especialista en cirurgia plàstica

Els oftalmòlegs especialistes en cirurgia plàstica ocular

problemes postoperatoris, com la retracció de la parpe-

són els més indicats per tractar, per exemple, les fre-

lla inferior. Aquesta complicació, la més comuna, afecta

qüents malposicions palpebrals, com retracció palpe-

prop del 20% dels casos, i fa que la parpella inferior que-

bral, entropi (la parpella es fica cap a dins provocant el

di molt baixa, deixant l’ull molt obert. Això implica, a la

frec de les pestanyes a la còrnia) o ectropi (la parpella es

vegada, que els pacients pateixin ull sec.

ocular qui porti a terme l’operació minimitza el risc de

doblega cap enfora). Els tumors o carcinomes al voltant

Per tractar aquesta retracció després d’una blefaro-

de la parpella són també molt freqüents, encara que poc

plàstia, l’IMO ofereix una cirurgia pionera anomenada

reconeguts per la població i, com passa amb els tumors

lífting mediofacial transconjuntival. Aquesta tècnica

orbitaris, requereixen d’una cirurgia molt experta i pre-

sense incisions visibles (ja que s’accedeix a la parpella

cisa, capaç de mantenir un equilibri entre l’aspecte on-

a través de la conjuntiva) aconsegueix tornar als ulls el

cològic, estètic i funcional.

seu aspecte normal i solucionar els símptomes de l’ull

La cirurgia estètica de parpelles més habitual és la

sec. S’utilitza, a més, en pacients amb tiroides, amb retraccions traumàtiques, amb parà-

blefaroplàstia, una operació per corregir les bosses i l’excés de pell de les parpelles (inferiors i superiors). A la

La cirurgia estètica de

lisi facial i, fins i tot, per elevar els pòmuls. Molts cirurgians plàstics

Unitat de Cirurgia Plàstica Ocular i

parpelles més habitual

realitzen aquesta tècnica a través

Orbitària l’IMO, es realitzen blefaro-

és la blefaroplàstia, una

de la pell, mentre que a l’IMO, en

plàsties inferiors assistides amb là-

operació per corregir les

fer-la des de l’interior ull, s’eviten in-

ser, que eviten talls visibles a la pell,

bosses i l’excés de pell de

cisions que deixen cicatriu, amb un

deixen menys hematoma, redueixen

les parpelles.

la inflamació i permeten una recuperació més ràpida. A més, el fet

percentatge d’èxit del 100%. El fet de treballar prop d’estructures nervioses oculars delicades comporta pos-

IMO | EN PORTADA

La parpella superior dreta d’aquest pacient està en una posició més baixa (ptosi) dificultant el camp visual en aquest ull.

Mateixa pacient després de la correcció quirúrgica.

Pacient després de la correcció quirúrgica.

sibles complicacions si no es realitza per mans expertes.

Per això, el cirurgià oculoplàstic és l’únic especialista

Orbitopatia tiroïdal

que actualment porta a terme aquesta cirurgia que, a

Pel que fa a l’òrbita, la patologia més estesa és l‘orbi-

través de la conjuntiva, accedeix al pòmul, per elevar-lo

topatia tiroïdal, una malaltia inflamatòria relacionada

i fixar-lo al vorell ossi de l’òrbita.

amb la tiroide, que suposa prop del 70% de les patolo-

Altres complicacions derivades de la blefaroplàstia de

gies orbitàries. En els casos lleus, la inflamació provoca

parpella superior poden ser la paràlisi o retracció d’aquesta

retracció palpebral, per la qual cosa una o les dues par-

parpella. En aquest cas, l’IMO disposa de cirurgia específica

pelles superiors es retreuen i deixen al descobert una

per reconstruir anatòmicament i funcionalment la parpella

part important del globus ocular, de manera que donen

superior, encara que la millor manera d’evitar-la és posar-se

a la cara una expressió d’ensurt o sorpresa.

en mans d’un oftalmòleg especialista en cirurgia plàstica ocular.

A l‘orbitopatia moderada es produeix un engrossiment dels músculs extraoculars, que pot provocar estrabisme

L’IMO també és un centre de referència en la cirurgia per

(desviació d’un ull), diplopia (visió doble) i exoftàlmia

corregir la ptosi palpebral o caiguda de parpella per una

(ulls sortits). La malaltia pot arribar a ser molt greu per

disfunció del múscul elevador, per causes degeneratives o congènites.

a la visió, ja que l’òrbita és una cavitat òssia inextensible, en la qual un

Els especialistes de l’Institut realitzen

L’IMO és un centre de

fins a vuit tècniques, alguna d’elles pi-

referència en la cirurgia

onera, que permeten obtenir el millor

per corregir la ptosi

resultat en cada cas, evitant incisions

palpebral o caiguda de

els problemes oculars, estètics i fun-

parpella per una disfun-

cionals, relacionats amb la malaltia,

ció del múscul elevador,

i aconsegueix recuperar la visió, si

visibles. Les tècniques per aixecar les parpelles també poden ser útils per tractar el blefarospasme (contracció involuntària de les parpelles).

per causes degeneratives o congènites.

procés inflamatori com aquest pot comprimir el nervi òptic i causar ceguesa. La cirurgia d’òrbita aborda

s’actua a temps.

5 LA REVISTA IMO

L’orbitopatia tiroïdal mostra edema de parpelles, exoftàlmia (ulls sortits), estrabisme i retracció palpebral.

IMO | EN PORTADA

Obrir els ulls

LA REVISTA IMO

6

Karla Rugel, una adolescent que va perdre la visió dels dos ulls després d’una agressió amb àcid patida

Tumors orbitaris

el 2003 a Martos (Jaén), va recuperar la visió en l’ull

D’altra banda, l’IMO és centre de referència a Espanya

esquerre, després de quatre complexes operacions

en el tractament de tumors orbitaris. Si bé la majoria

dutes a terme a l’IMO, entre el desembre de 2008 i el

són angiomes benignes i evolucionen lentament durant

setembre de 2009.

diversos anys, els especialistes de la Unitat d’Oftalmo-

Dues d’aquestes les cirurgies, realitzades pel Dr. Ra-

logia Plàstica i Orbitària de l’Institut adverteixen de la

mon Medel, van aconseguir separar les parpelles –

importància d’un diagnòstic i un tractament precoços,

enganxades a l’ull des de l’agressió– mitjançant una

ja que el temps pot ser crucial per salvar l’ull, la visió

reconstrucció de fons de sac i restablir, mitjançant

i fins i tot el mateix pacient, en els casos més greus.

triquiasi, la posició normal de les pestanyes (la tra-

Alguns signes d’alarma que pot experimentar el pacient

jectòria de la qual s’havia invertit i provocava un frec

són proptosi o exoftàlmia (desplaçament anterior del

constant amb la còrnia), així com de les parpelles,

globus ocular), dolor, alteracions en la mobilitat ocular,

rotades cap a dins (entropi).

desplaçament del globus ocular o pèrdua de visió, pro-

Les reconstruccions oculars després d’accidents o

duïda per la compressió del nervi òptic que realitza el

agressions són unes de les cirurgies més complica-

tumor. Els tumors malignes poden aparèixer de forma

des en oftalmologia i solen comportar “un abans i

sobtada i experimentar un creixement hiperagut. Són

un després” espectacular, tant des del punt de vista

una urgència que, de vegades, requereix aplicar el trac-

plàstic, com funcional i visual. El cas de Karla Rugel

tament en qüestió d’hores. El tractament consisteix en

va despertar un gran interès mediàtic pel rerefons

una cirurgia de mínima incisió per extreure el tumor

humà del cas, però és només un dels molts que es

que, en certs casos, pot necessitar l’ajuda de quimio-

tracten en la Unitat de Cirurgia Plàstica Ocular de

teràpia o radioteràpia, que s’aplica en coordinació amb

l’IMO.

un oncòleg.

IMO | EN PORTADA

Novetats a quiròfan

cies a la introducció d’avenços tecnològics, com el microscopi frontal que ja és present en els quiròfans de l’IMO, i que el cirurgià porta incorporat durant l’operació. Un dels principals avantatges d’aquest microscopi, que s’utilitza per a les descompressions orbitàries i els tumors oculars, és la seva mobilitat. El seu maneig permet realitzar un cirurgia amb més detall i precisió i reduir-ne les possibles complicacions. A més, el nou microscopi frontal incorpora una càmera connectada a un monitor, la qual cosa fa possible que l’equip quirúrgic vegi en pantalla el mateix que està veient el cirurgià. Això facilita la feina dels ajudants i millora la cirurgia, i és una eina molt útil també per a la docència.

A les vies lacrimals, el principal avenç és la DCR (dacriocistorinostomia) endoscòpica endonasal, un procediment quirúrgic pioner a Espanya, que consisteix a obrir una nova via de la llàgrima cap a la fossa nasal perquè el conducte natural s’ha obstruït. L’IMO aposta per aquesta cirurgia sense talls des de fa 10 anys perquè és poc traumàtica, redueix el postoperatori i ofereix uns resultats excel·lents als pacients amb ull plorós.

7 LA REVISTA IMO

La cirurgia d’òrbita ha avançat en l’últim any grà-

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

8

Estètica de la mirada

producció de col·lagen, cosa que multiplica i perllonga el resultat rejovenidor. Aquest àcid s’injecta a través de

Al costat de les tècniques reconstructives i terapèuti-

la pell i s’integra de forma natural en els teixits, sense

ques, les possibilitats estètiques de la cirurgia plàstica

produir rebuig. Els resultats són transitoris i els efectes

ocular són múltiples i van des de la intervenció per cor-

duren uns mesos.

regir l’excés de greix a les parpelles fins a la correcció

Una tècnica emprada per defectes cutanis superficials és el píling, que consisteix en l’apli-

d’ulleres, arrugues perioculars o de la part mitjana superior del rostre.

Segons els especialistes en cirur-

Entre les principals

cació sobre la pell d’un producte químic que produeix una desca-

gia plàstica ocular de l’IMO, entre

tècniques cosmètiques

mació i eliminació de les capes su-

les principals tècniques cosmèti-

perioculars, destaquen

perficials de la pell, de manera que

ques perioculars, destaquen les in-

les injeccions de substàn-

produeix cèl·lules noves, és a dir, re-

jeccions de substàncies de farcit, com l’àcid hialurònic o el greix.

L’àcid hialurònic és una substància d’origen biològic que, a més d‘allisar els plecs subcutanis, estimula la

cies de farcit, com l’àcid hialurònic.

nova la pell i la textura, tractant les arrugues estàtiques. S’aplica generalment per eliminar les impureses i les cèl·lules mortes.

Per a arrugues de profunditat

IMO | EN PORTADA

Les arrugues que apareixen com a efecte de la contracció dels músculs facials, poden tractar-se amb toxina botulínica, que s’aplica principalment a l’entrecella.

superficial i mitjana, l’IMO utilitza la tècnica del re-

es relaxen temporalment els músculs i s’evita que es

surfacing, que consisteix a eliminar del tot l’epidermis

contreguin, a fi de prevenir la formació d’arrugues i

mitjançant l’aplicació de làser per regenerar i aconse-

suavitzar-ne les existents fins que són gairebé ina-

guir una renovació completa de la pell. Resulta molt

preciables. Els resultats s’obtenen de forma pràctica-

eficaç per eliminar les arrugues de la cara, entre elles,

ment immediata i els efectes duren de 5 a 6 mesos i

les potes de gall, que flanquegen la comissura exter-

desapareixen de manera progressiva.

A la Unitat de Cirurgia Plàstica i Orbitària de l’IMO

na dels ulls.

Des de la Unitat de Cirurgia Plàstica Ocular i Orbi-

es realitzen també cirurgies de petita incisió per a

tària, s’aplica el làser de CO2 o Erbi YAG per eliminar

la correcció de defectes estètics, com la cantoplàstia

les arrugues profundes,”pelant” les capes més exter-

(elevació del cantó exterior de la parpella), la restau-

nes de la pell. L’energia que emeten aquests tipus de

ració de la malposició palpebral, utilitzant empelts

làsers és absorbida per l’aigua intracel·lular, de ma-

dermograssos del pacient per restaurar la manca de

nera que provoca una vaporització i generant una ca-

volum de la parpella inferior (ulleres, ulls enfonsats), o bé cirurgia per tractar la ptosi,

lor que promou la contracció del col·lagen.

amb tècniques molt precises que

Les arrugues dinàmiques o d’ex-

Per arrugues de profun-

permeten

pressió que apareixen a la cara

ditat superficial i mitja,

grau (de fins a menys d’un mil·

com a efecte de contracció dels

l’IMO utilitza la tècnica

límetre).

músculs facials poden tractar-se

del resurfacing mitjançant

amb toxina botulínica, que s’aplica principalment a la meitat superior de la cara, de manera que l’entrecella és una de les zones més habituals. Amb aquesta tècnica

l’aplicació de làser per a regenerar la pell i aconseguir la seva completa renovació.

correccions

de

petit

En casos de distonies facials (tics), principalment blefarospasmes, el tractament habitual consisteix en la protecció ocular amb ulleres de sol, l’aplicació de gotes lubricants i de toxina botulínica.

LA REVISTA IMO

9

IMO | EN PORTADA

Fotografia d’una pacient candidata a cirurgia plàstica ocular, en una consulta rutinària.

LA REVISTA IMO

10

En els casos recalcitrants, es pot recórrer a una cirurgia anomenada miectomia de múscul orbicular i musculatura depressora. L’operació consisteix a extreure parcialment o totalment fibres d’alguns dels músculs de la parpella superior, per evitar que segueixi tancant-se de forma espasmòdica. El 90% dels casos, però, es resolen amb toxina botulínica.

IMO | EN PORTADA

A la Unitat de Cirurgia Plàstica Ocular i Orbitària de l’IMO es realitzen cirurgies de petita incisió per a la correcció de defectes estètics, com la cantoplàstia (elevació del cantó exterior de la parpella).

LA REVISTA IMO

11

IMO | ACTUALITAT

Neix la Fundació IMO per promoure la docència i la recerca científica en oftalmologia

L’IMO acaba de constituir la Fundació IMO, amb l’objectiu de promoure la docència i la recerca científica bàsica en oftalmologia. Segons el seu president, el Dr. Josep García-Arumí, especialista en retina de l’IMO, “l’objectiu principal de la Fundació és apostar per la recerca per millorar l’agudesa visual dels pacients”. Per això, la Fundació complementarà els estudis clínics en els quals

LA REVISTA IMO

12

l’IMO és un centre de referència des de fa més de quinze anys, amb la recerca bàsica per investigar l’origen de determinades patologies oculars i per impulsar possibles actuacions terapèutiques pioneres. “La Fundació ens permetrà investigar els mecanismes cel·lulars que originen certs processos que afecten la visió i aprofundir en el coneixement de diferents dianes terapèutiques per millorar la visió”, explica García-Arumí.

La Fundació té previst iniciar la seva activitat amb la

El Dr. García-Arumí

recerca dels mecanismes moleculars per l’edema macular diabètic, a través del projecte “Factors moleculars i

menada vicepresidenta de la Fundació IMO. Per la seva

clínics com a marcadors per predir la resposta dels an-

banda, el Dr. Borja Corcóstegui, director mèdic de l’IMO,

tiangiogènics en el tractament de l’edema diabètic ma-

n’és el president d’honor.

cular difús”, i els mecanismes inflamatoris i oxidants en la DMAE (“Identificació de nous factors genètics en el

Quinze anys d’estudis clínics

procés oxidatiu en la DMAE”).

La tasca científica de l’IMO ve avalada per una extensa

Per desenvolupar aquesta nova tasca investigadora,

experiència investigadora que arrenca el 1995. Des de

l’IMO disposarà d’un laboratori propi que s’inaugurarà

llavors, l’Institut ha participat en 34 assaigs clínics. En

a la nova seu de l’Institut l’any que ve i en què hi treba-

molts d’aquests assajos, l’Institut ha estat l’únic centre

llarà un equip de personal no mèdic, format per biòlegs,

de referència a Espanya inclòs en recerques internacio-

físics i genetistes, sota la coordinació d’un oftalmòleg.

nals. Alguns dels principals estudis en què ha participat

De moment, la recerca genètica en la qual ja ha comen-

l’Institut s’han centrat en avenços en la teràpia fotodi-

çat a treballar l’IMO des de fa un any es realitza des dels

nàmica i en els fàrmacs antiangiogènics per a la DMAE

laboratoris de la Universitat de Barcelona, gràcies a un

i en altres tractaments que s’han convertit en referència

acord entre l’IMO i la UB. L’equip de recerca actual està

mundial en miopia, tumors intraoculars, edema macu-

dirigit per la genetista Roser González, que ha estat no-

lar en pacients diabètics i en altres patologies relacio-

IMO | ACTUALITAT

nades, principalment, amb la retina. Així mateix, l’IMO ha impulsat el desenvolupament de nous instruments quirúrgics, com pinces, cànules, etc.

A més d’impulsar l’activitat investigadora de l’IMO, la Fundació servirà també per canalitzar altres aspectes no directament relacionats amb l’atenció al pacient, com la docència, una faceta en la qual l’Institut treballa des de fa anys, formant especialistes en diferents àrees oftalmològiques, a través de l’Escola de Postgrau de la UAB i, més recentment, organitzant cursos en col·laboració amb l’ESASO (European School for Advanced Studies in Ophthalmology).

LA REVISTA IMO

13

IMO | ACTUALITAT

L’IMO s’uneix a la Setmana Mundial del Glaucoma amb la campanya “Guanya temps, no perdis visió” Recorda la importància de la detecció precoç d’aquesta malaltia, segona causa de ceguesa evitable al món

LA REVISTA IMO

14

Amb motiu de la Setmana Mundial del Glaucoma (del 6 al 12 de març), l’IMO ha impulsat la campanya “Guanya temps, no perdis visió”, per conscienciar sobre la importància d’avançar-se a aquesta malaltia, que és la segona causa de pèrdua evitable de visió en el món. La campanya ha inclòs les conferències: “Objectiu: diagnosticar el 50% dels pacients que tenen glaucoma i no ho saben” i “Guanya temps, no perdis visió: les claus per entendre el glaucoma”, i ha posat en marxa una Unitat de Diagnòstic Precoç del Glaucoma, amb tres proves bàsiques de screening de la malaltia als pacients: prova d’agudesa visual, presa de la pressió ocular i exploració del nervi òptic.

A més, l’IMO ha dissenyat unes ulleres especials per explicar d’una manera pràctica i senzilla com pot quedar reduït el camp visual a causa del glaucoma.

Fruit d’un acord amb el Col·legi d’Òptics i Optometristes de Catalunya, aquestes “ulleres del glaucoma”, que incorporen un “manual d’ús”, s’han distribuït a totes les òptiques de Catalunya, juntament amb material informatiu sobre la malaltia.

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

15

Les ulleres del glaucoma, dissenyades especialment per l’IMO, s’han distribuït per totes les òptiques de Catalunya, juntament amb informació sobre la malaltia.

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

16

La Setmana Mundial del Glaucoma La Setmana Mundial del Glaucoma és una iniciativa

població no coneix les conseqüències que pot ocasionar

conjunta de l’Associació Mundial de Glaucoma (WGA)

el glaucoma, ni és conscient que amb una detecció pre-

i de l’Associació Mundial de Pacients de Glaucoma

coç se’n podria reduir l’impacte. Es calcula que només

(WGPA) que pretén cridar l’atenció sobre una malaltia

a Espanya prop d’un milió de persones tenen glaucoma

crònica que pot afectar molt greument la visió, i arri-

i la meitat no ho saben, ja que normalment el pacient

bar a causar ceguesa. Durant aquesta setmana arreu del

no n’és conscient fins que ja té afectat prop del 80% del

món es duen a terme diverses iniciatives d’informació i

camp visual. Per això, l’IMO ha volgut sumar-se a aques-

conscienciació, com les que ha impulsat l’IMO, que pre-

ta iniciativa, animant la població a adoptar una actitud

tenen ressaltar la necessitat d’un diagnòstic i un tracta-

més activa en la cura de la seva salut ocular.

ment precoç i adequat de la malaltia. La majoria de la

IMO | ACTUALITAT

10 PUNTS PER NO PERDRE DE VISTA

Visió d’un ull afectat per glaucoma.

1. El glaucoma és una malaltia ocular que va danyant

lar o de ser població de risc (antecedents familiars

lentament el nervi òptic, la part de l’ull que transmet

directes, majors de 60 anys, alta miopia, trauma-

les imatges al cervell.

tismes i raça negra o asiàtica), s’han de sotmetre a controls anuals.

2. És la segona causa de ceguesa evitable al món.

7. La malaltia multiplica per quatre el risc de caigu3. La meitat dels pacients amb glaucoma no saben que

des i suposa un greu perill per a la conducció, atesa

tenen aquesta malaltia, perquè en la majoria dels

la disminució que els pacients tenen del camp vi-

casos no produeix símptomes i el malalt no és cons-

sual.

cient que la pateix fins que ha perdut la major part del camp visual.

8. Afecta un milió de persones a Espanya i uns 60 milions de persones al món; més de la meitat són

4. La pressió ocular elevada és l’únic factor de risc cone-

cegues per la malaltia.

gut que es pot tractar. Hi ha tractaments per reduir la pressió ocular i aturar el progrés de la malaltia, però la visió perduda no es recupera.

9. No té cura, però sí que hi ha tractaments (cirurgia, làser i col·liris) per reduir la pressió ocular i aturar el progrés de la malaltia.

5. Molts casos de glaucoma avançat es podrien evitar mitjançant la detecció primerenca, realitzant una exploració oftalmològica bàsica.

10. La recerca genètica actual permetrà, en un futur a mitjà termini, detectar pacients de risc, fins ara no localitzats.

6. Els majors de 40 anys han de visitar l’oftalmòleg cada 2 anys. En cas de detectar-los hipertensió ocu-

17 LA REVISTA IMO

Visió d’un ull sa.

IMO | ACTUALITAT

El làser arriba, per primera vegada, a la cirurgia de la cataracta El Dr. Josep Lluís Güell, únic espanyol que ha participat en el desenvolupament d’un nou làser de femtosegon per tractar cataractes de forma més senzilla, precisa i segura

La tècnica làser arriba per primera vegada a la cirurgia de la cataracta i ho fa de la mà d’un nou làser de femtosegon, desenvolupat per la companyia OptiMedica Corp. (Califòrnia), que va començar a treballar en el projecte el 2005. La firma ha comptat amb investigadors propis i amb una junta assessora formada per deu especialistes de prestigi, la majoria d’ells nord-americans.

El Dr. Josep Lluís Güell, especialista en còrnia i cirurgia

LA REVISTA IMO

18

refractiva de l’IMO, ha estat l’únic espanyol que ha format part d’aquest reduït grup que ha intervingut en el desenvolupament del nou instrument.

La introducció d’aquest làser, que s’espera que es pugui començar a aplicar a Espanya durant la primera meitat d’aquest any, suposa una revolució en la tècnica de la cirurgia de la cataracta, ja que modifica i aporta alguns avantatges significatius al procediment que s’utilitza des del 1990: la facoemulsificació per ultrasons. Aquesta cirurgia consisteix a realitzar una incisió a l’ull a través de la còrnia i després dur a terme una

retat, rapidesa i precisió de la cirurgia, ja que reprodu-

capsulorrexis (extracció circular de la càpsula anterior del

eix amb una precisió micromètrica les microincisions

cristal·lí). A continuació, es fragmenta l’interior opac del

prèviament dissenyades pel cirurgià a l’ordinador, al

cristal·lí amb una sonda d’ultrasò i es succiona. L’opera-

qual el làser està connectat.

ció culmina amb la col·locació d’una lent intraocular ar-

El nou sistema substitueix la capsulorrexis per una gai-

tificial que substitueix la lent natural. Abans de tancar

rebé perfecta capsulotomia, ja que redueix els cercles

l’ull, el cirurgià pot fer incisions addicionals a la còrnia

en les càpsules de la lent fins a aconseguir que siguin 12

per prevenir o disminuir l’astigmatisme.

vegades més precisos que els obtinguts pel mètode tra-

Encara que aquesta cirurgia ha avançat molt en els

dicional, i dobla el reforç de les vores d’aquesta càpsula,

últims anys, amb incisions cada vegada més petites i

on el cirurgià col·loca la lent artificial que substitueix

alliberament de l’energia més controlada i eficaç, se se-

el cristal·lí. Això permet que la lent artificial quedi més

gueix portant a terme de forma manual, fet que neces-

ben centrada i més ajustada, a fi d’obtenir un millor re-

sita de l’habilitat del cirurgià, especialment en alguns

sultat refractiu, especialment en el cas de les lents mul-

passos del procediment, com la capsulorrexis.

tifocals i de les lents asfèriques, que han d’estar alinea-

El làser de femtosegon permet eliminar la necessitat

des amb major precisió per funcionar bé. Segons el Dr.

de destresa manual, de manera que augmenta la segu-

Güell, “el nou làser permetrà augmentar del 50% actual

IMO | ACTUALITAT

al 80% l’eficàcia de la lents especials per presbiopia im-

L’altra característica és l’extrema precisió sense tall ni

plantades en cirurgia de cataracta”.

transferència de calor a les cèl·lules adjacents, ja que

La cirurgia assistida per làser permet fer d’altres pas-

utilitza la llum infraroja per separar molècules.

sos del procediment, com la incisió i la fractura del nucli

Una de les seves versions s’utilitza des de fa tres anys

opac del cristal·lí. El làser pot travessar la còrnia i arri-

en patologies refractives (miopia, hipermetropia, astig-

bar a la cataracta sense necessitat de tall extern i des-

matisme) i, des de fa uns mesos, en alguns casos de

compondre el cristal·lí amb uns pocs polsos, cosa que

trasplantament penetrant i lamel·lar de còrnia.

facilita la remoció i redueix el temps d’utilització de la sonda d’ultrasò. També perfecciona els talls addicionals a la còrnia que, a vegades, es porten a terme després de la cirurgia de la cataracta per prevenir o disminuir l’astigmatisme.

En resum, el nou mecanisme estova la cataracta, permet realitzar incisions molt més precises, millora la ferida tot reduint el risc d‘endoftalmitis, perfecciona el descans de la lent intraocular i fa més previsible la correcció de l’astigmatisme associada a la cirurgia de la cataracaugmenta la seguretat de la intervenció i estandarditza el procediment. I tot això abans que el pacient entri a quiròfan, cosa que escurça substancialment el temps quirúrgic. Quan el pacient arriba al quiròfan després de l’aplicació del làser de femtosegon, només queda aspirar el cristal·lí i posar al seu lloc la lent intraocular.

Làser de femtosegon El làser de femtosegon és un instrument amb longitud d’ona infraroja de gran precisió, que treballa en milionèsimes de segon. Una de les seves característiques distintives és la seva reversibilitat, ja que no produeix tall dels teixits, sinó que els separa posant mínimes dosis d’energia per produir una disrupció entre les cèl·lules.

19 LA REVISTA IMO

ta. En conseqüència, ofereix millors resultats refractius,

IMO | ACTUALITAT

El Dr. Oscar Gris coordina la reunió anual d’especialistes espanyols en còrnia i superfície ocular

nòstic i tractament de les malalties

reduir l’aparició de neovasos i dis-

immunològiques de la còrnia i la su-

minuir el risc de rebuig en casos de

perfície ocular i, de l’altra, la quera-

trasplantament.

toplàstia (trasplantament) d’alt risc i queratopròtesi (còrnia artificial).

LA REVISTA IMO

20

El Dr. Güell i la Dra. Arrondo

Segons el Dr. Gris, els assumptes

Les pròtesis artificials de còrnia,

que centraran la jornada seran els

que s’empren en alguns casos en els

trasplantaments de còrnia en casos

quals no és possible realitzar cap

complexos, que afecten principal-

tipus de trasplantament, centraran

ment pacients amb herpes, amb al-

també gran part de les discussions.

teracions greus de la superfície ocu-

Precisament, sobre aquest assump-

lar, amb diversos trasplantaments

te parlaran dos doctors de l’IMO: el

previs, amb glaucoma o amb altres

Dr. Josep Lluís Güell, especialista en

El Dr. Oscar Gris, especialista en còr-

malalties que provoquen la prolifera-

còrnia i superfície ocular, que realit-

nia i superfície ocular de l’IMO, coor-

ció de neovasos a la còrnia.

zarà una avaluació retrospectiva so-

dinarà, juntament amb la Dra. Maite

Segons el coordinador de la jorna-

bre la queratopròtesi de Boston (un

Sáinz de la Maza, de l’hospital Clínic

da, a la reunió es constatarà l’aug-

tipus de pròtesi corneal) i parlarà so-

de Barcelona, la IX Reunió Anual del

ment del trasplantament selectiu

bre fàrmacs antiangiogènics i que-

Grup Espanyol de Superfície Ocular

(de només d’una part de la còrnia),

ratoplàstia, i la Dra. Elena Arrondo,

i Còrnia (GESOC), que tindrà lloc l’1

com una alternativa de trasplanta-

especialista en glaucoma, que farà

d’abril a Barcelona. La reunió, a la

ment molts menys agressiva, encara

una exposició sobre la queratoprò-

qual assistiran prop de 500 especia-

que d’ús més restrictiu, ja que no es

tesi de Boston i el glaucoma.

listes de tot Espanya, constarà de

pot realitzar a tots els pacients. A

dos blocs, en els quals s’analitzaran,

més, s’analitzaran els fàrmacs anti-

d’una banda, els avenços en el diag-

angiogènics, la funció dels quals és

IMO | ACTUALITAT

L’IMO organitza un curs dirigit a personal assistencial

LA REVISTA IMO

21

L’IMO està treballant en l’organit-

pacients una millor atenció espe-

paració de les tècniques quirúrgi-

zació del primer Curs de Noves

cialitzada”.

ques, l’instrumental i els aparells

Tecnologies de Suport en Oftalmo-

El curs, que constarà d’una part

logia, que tindrà lloc a la seu de

teòrica i una altra de pràctica,

l’Institut els dies 27 i 28 de maig.

abordarà les àrees d’optometria,

L’objectiu del curs és proporcionar

fonamental per realitzar un bon

al personal assistencial d’oftalmo-

diagnòstic;

logia tots els recursos disponibles

fotogràfica especialitzada en of-

per a l’òptim desenvolupament de

talmologia, una àrea que compta

la seva feina i compartir amb ells

amb moderns sistemes de captu-

els coneixements basats en l’expe-

ra d’imatges digitalitzades i que

riència dels professionals de l’IMO.

resulta imprescindible per a la de-

Segons Alfons Margalef, de la Uni-

tecció de les patologies que afec-

tat de Fotografia de l’IMO i coor-

ten el segment anterior i posterior

dinador del curs, “esperem que

de l’ull, i infermeria quirúrgica i

aquestes jornades siguin útils per

assistència tècnica especialitzada

al personal no mèdic per oferir als

en oftalmologia, incloent-hi la pre-

infermeria

en el tractament de les malalties oculars.

tècnica El curs, que constarà d’una part teòrica i una altra de pràctica, tractarà les àrees d’optometria, infermeria tècnica fotogràfica i infermeria quirúrgica i assistència mèdica.

IMO | ACTUALITAT

L’IMO ACOLLIRÀ DOS GRANS ESDEVENIMENTS A L’ESTIU I LA TARDOR Un congrés internacional de retina i un acte multitudinari amb finalitats benèfiques centraran l’activitat de l’Institut en els pròxims mesos L’IMO acollirà durant els pròxims

la membrana epiretinal, la retinopa-

“Ven y verás”, que organitza anualment

mesos dos grans esdeveniments re-

tia diabètica, etc. També es parla-

Abre sus Ojos, una organització sense

lacionats amb l’oftalmologia. D’una

rà sobre nous tractaments per a la

ànim de lucre que pretén millorar la

banda, prop de 350 especialistes en

DMAE (degeneració macular associa-

qualitat visual de persones amb dis-

retina de tot el món es trobaran al

da a l’edat) i sobre les lents intraocu-

capacitat intel·lectual i col·lectius

congrés Trends in Surgical and Medical

lars, entre altres temes.

desfavorits en general.

Retina, que tindrà lloc el 3 i 4 de juny a l’auditori de l’IMO.

LA REVISTA IMO

22

El Congrés està organitzat per la

Una de les activitats principals que

Unitat de Retina de l’IMO, formada

porta a terme per assolir aquest ob-

La reunió internacional, organitza-

pels doctors Alfredo Adán, Borja Cor-

jectiu és la trobada “Ven y Verás”, on

da per l’Institut en col·laboració amb

cóstegui, Josep García-Arumí, Carlos

es realitzen exàmens gratuïts i es

l’ESASO (European School for Advanced

Mateo i Rafael Navarro, i coordinat

prescriuen i lliuren ulleres a persones

Studies in Ophtalmology), inclourà ci-

pels doctors Corcóstegui i Mateo, per

amb necessitats especials. Aquest

rurgies en directe i diverses taules

part de l’IMO, i Badello i Guarnaccia,

any la trobada es realitzarà per pri-

rodones en què es discutirà sobre les

per part de l’ESASO.

mera vegada a l’IMO, on es preveu

últimes tècniques quirúrgiques per

El segon gran esdeveniment que

que hi assisteixin prop de 700 perso-

a diferents patologies relacionades

acollirà l’IMO aquest any és de signe

nes procedents de centres d’educa-

amb la retina, com el forat macular,

ben diferent. Es tracta de la trobada

ció especial, cases tutelades, centres

IMO | ACTUALITAT

ocupacionals, fundacions i associacions, que treballen en els diferents àmbits de la discapacitat, amb un radi d’actuació en zones pròximes a Barcelona.

Durant la trobada es realitzaran proves visuals i auditives encaminades a l’avaluació de les capacitats fractius, així com el seu tractament i la compensació òptica, en els casos en què sigui necessari.

100 voluntaris A més, es farà entrega als assistents d’un informe global on s’indicarà la valoració del resultat dels exàmens i es recomanarà si s’ha d’anar a fer una revisió amb l’especialista corresponent. Per això, la trobada comptarà amb la participació de 100 professionals de la visió i l’audiometria, tots ells voluntaris d’Abre sus Ojos, que desenvoluparan la seva feina de forma altruista.

Entre els anys 2004 i 2009, Abre sus Ojos ha realitzat prop de 3.000 revisions oculars i ha prescrit i lliurat més de 1.300 ulleres.

23 LA REVISTA IMO

visuals, la detecció de problemes re-

IMO | ACTUALITAT

La Fundació Ulls del món celebra la seva jornada anual de treball i reflexió a l’IMO L’IMO va acollir el 14 de gener passat la jornada anual de treball i reflexió de la Fundació Ulls del món, una iniciativa que té com a objectiu presentar els resultats assolits durant l’any i valorar les activitats que s’han de realitzar en els propers mesos. En la reunió, hi van participar els membres del comitè executiu, el comitè mèdic, l’equip operatiu, els supervisors mèdics dels diferents programes i els responsables dels nuclis territorials.

LA REVISTA IMO

24

LA REVISTA IMO

25

IMO | ACTUALITAT

La Unitat de Fotografia de l’IMO guanya quatre premis atorgats per l’Ophthalmic Photographers Society

1

LA REVISTA IMO

26

2

Un total de quatre fotografies realitzades per la Unitat

Les fotografies de l’IMO guardonades són: Hemangioma

de Fotografia de l’IMO han estat guardonades en els

cistoide, segon premi en la categoria “45 graus de camp

premis de fotografia que atorga anualment l’Ophthalmic

o més” (fotografia 1); Despreniment de retina amb múltiples

Photographers Society, associació americana d’àmbit inter-

ruptures, tercer premi en la mateixa categoria (fotogra-

nacional que promou la formació i el desenvolupament

fia 2); Síndrome de dispersió pigmentària, tercer premi en la

de la fotografia especialitzada en oftalmologia.

categoria “Amb làmpada de fenedura” (fotografia 3), i

Els guardons seran lliurats a finals de març en el con-

Fotocoagulació preretinal en retinopatia diabètica proliferativa,

grés anual de l’American Society of Cataract and Refractive Sur-

tercer premi en la categoria d‘“Angiografia fluoresceínica”

gery, que tindrà lloc a San Diego (Califòrnia) i on s’exhibi-

(fotografia 4).

ran les fotografies premiades en les diferents categories.

La Unitat de Fotografia de l’IMO mostra les fotos guanyadores. D’esq. a dreta: Alfons Margalef, Paulina Hernández, Manuel Montilla i Alfons T. Margalef.

IMO | ACTUALITAT

4

27 LA REVISTA IMO

3

IMO | ACTUALITAT

La nova seu de l’IMO opta al Premi Mies van der Rohe, el guardó d’arquitectura contemporània més prestigiós d’Europa El premi és un reconeixement a l’excel·lència i la innovació conceptual i constructiva

La nova seu de l’IMO, obra de l’arqui-

LA REVISTA IMO

28

tecte Josep Llinàs, ha estat escollida candidata al Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea Mies van der Rohe, el premi arquitectònic més prestigiós d’Europa.

El guardó, de caràcter bianual, està concedit per la Unió Europea i organitzat per la Fundació Mies van der Rohe de Barcelona, el principal propòsit de la qual és reconèixer i recompensar la qualitat de la producció arquitectònica a Europa.

Les candidatures al premi són proposades per un ampli grup d’experts independents procedents de tot Europa, així com pels col·legis d’arquitectes que formen part del Consell Europeu d’Arquitectes i altres associacions nacionals d’arquitectes europees.

Per la seva banda el jurat, format també per prestigioses personalitats del món de l’arquitectura europea, designa entre les candidatures dues obres: una que rep el Premi

IMO | ACTUALITAT

Josep Llinàs ha obtingut una doble nominació al premi, a qual opta pel seu projecte de l’IMO, inaugurat el 2009, i pel Teatre-Auditori Atlàntida de Vic (a la imatge), que passat.

d’Arquitectura Contemporània de la

que persegueix la institució d’aquest

promou l’estudi de l’obra de Mies

Unió Europea en consideració a la

guardó: excel·lència i innovació en

van der Rohe i del Moviment Mo-

seva qualitat conceptual, tècnica i

termes conceptuals i constructius.

dern i organitza activitats, com con-

constructiva, a la qual aspira Josep Llinàs per l’IMO, i una altra que rep

gressos, conferències, exposicions,

La Fundació

la menció especial Arquitecte Emer-

tallers i instal·lacions. Entre totes, destaca l’organització, des del 1988

gent. El jurat també selecciona en-

La Fundació Mies van der Rohe va

i conjuntament amb la Comissió

tre les candidatures obres exemplars

ser creada el 1983 per l’Ajuntament

Europea, del Premi d’Arquitectura

que són objecte d’una publicació i

de Barcelona, amb l’objectiu inicial

Contemporània de la Unió Europea

d’una exposició.

de dur a terme la reconstrucció del

- Premi Mies van der Rohe.

El premi, que està previst que es

Pavelló Alemany, dissenyat per Lud-

lliuri durant la primavera a Barcelo-

wig Mies van der Rohe (1886-1969)

na, consta d’una dotació econòmica

per a l’Exposició Internacional de

i d’una escultura que evoca el Pave-

Barcelona de 1929. A més d’atendre

lló Alemany de Mies van der Rohe,

la conservació i el coneixement de

l’autèntic símbol d’aquest premi.

l’emblemàtic edifici, la Fundació im-

Considerada una de les millors obres

pulsa el debat, la difusió i la sensibi-

arquitectòniques del segle XX, el Pa-

lització sobre temes d’arquitectura

velló encarna els principals objectius

i urbanisme contemporanis. També

29 LA REVISTA IMO

va obrir les portes l’any

IMO | ENS HA VISITAT...

Dr. José Miguel Ried Director de la Fundación Oftalmológica Los Andes (Santiago de Xile)

Procedent de l’altre costat de l’Atlàntic, el Dr. José Miguel Ried ha visitat l’IMO, centre amb què l’uneixen estrets llaços professionals i d’amistat. Durant la seva visita ens ha parlat de la Fundació que dirigeix, una iniciativa solidària i pionera que atén tants pacients privats com persones sense recursos. Es tracta d’un model infreqüent que, en opinió de l’oftalmòleg, “s’hauria de traslladar als països on hi ha una major desigualtat econòmica”.

LA REVISTA IMO

30

Què és la Fundación Oftalmológica

condicions, un altre sense recursos.

Los Andes que vostè dirigeix?

Sí, crec que és un cas original, també a Xile. Penso que aquest model

És una institució dedicada a oferir

Tots els metges hi contribueixen?

s’hauria de traslladar als països on

atenció oftalmològica a persones

Cada metge té el “compromís” de de-

hi ha una major desigualtat econò-

amb pocs recursos econòmics a la

dicar almenys un dia a la setmana

mica.

disposició de les quals posem els

a aquests pacients sense recursos,

millors professionals i les millors

tant en consulta com a quiròfan.

Com és l’accés a la salut ocular

instal·lacions. Disposem d’una seu

De fet, ara tenim prou demanda

al seu país?

de 7.000 m2, equipada amb 7 quirò-

de metges que volen integrar-se en

Encara que l’economia xilena és molt

fans, on operem 7.000 pacients l’any,

aquest sistema. A les escoles de me-

estable i amb unes bases molt fer-

la meitat d’ells sense recursos.

dicina hi inculquen aquesta respon-

mes, la veritat és que hi ha moltes

sabilitat social, que canalitzem molt

desigualtats econòmiques entre la

bé a la nostra institució.

població. Però, afortunadament, la

Com es finança el projecte? És una iniciativa privada que es fi-

Sanitat a Xile ha millorat de manera

nança amb l’activitat dels metges

Com trien els pacients sense

considerable, gràcies a les polítiques

(comptem amb uns 40 oftalmò-

recursos?

públiques impulsades pels diferents

legs). En un primer moment, quan

Estem en contacte amb l’Estat, que

governs. Hi ha una gran preocupa-

vam fundar la institució, vam haver

ens remet pacients sense recursos o

ció per millorar el sistema sanitari.

de demanar a altres organitzacions

amb quadres molt complicats. Des

En els últims anys, s’han impulsat

que ens avalessin per poder dur a

de la Fundació, verifiquem si aquests

uns plans anomenats Auge, que ga-

terme la nostra obra. Actualment,

pacients compleixen amb els requi-

ranteixen l’accés a la salut en igual-

la Fundació s’autofinança, ja que la

sits necessaris per operar-se.

tat de condicions i dins uns terminis

part privada finança la part de bene-

establerts prèviament. Cada pacient

ficència; per cada pacient privat que

És una iniciativa bastant excep-

és tractat segons la urgència del seu

operem, en tractem, en igualtat de

cional...

cas. D’aquesta manera, algú que ha

IMO | ENS HA VISITAT...

“Per cada pacient privat que operem, en tractem un altre sense recursos” “La Sanitat a Xile ha millorat de manera considerable en els darrers anys. Hi ha una gran preocupació per per garantir l’accés a la salut en igualtat de condicions i dins uns terminis establerts prèviament”.

En els anys setanta, vaig venir a Bar-

mèdica. A nosaltres ens interessa

un màxim de sis mesos, mentre que

celona, on vaig exercir com a adjunt

especialment tota la part de forma-

un pacient que ha de ser intervingut

al Servei d’Oftalmologia de l’Hospital

ció de becats o residents que puguin

d’un despreniment de la retina s’es-

de la Vall d’Hebron. Allà vaig conèi-

venir a l’IMO, un centre excepcional,

perarà, com a màxim, una setmana.

xer dos joves oftalmòlegs que venien

amb un gran nivell de desenvolupa-

A més d’aquestes millores d’accés

de Bilbao: Gonzalo i Borja Corcóste-

ment tecnològic i humà, que, a més,

a la Sanitat, també hi ha en marxa

gui. Des de llavors, conservem una

ha fet un salt impressionant amb

moltes polítiques públiques per mi-

relació professional i una amistat

la seva nova seu, incorporant-hi els

llorar la qualitat de l’atenció sanità-

molt sòlides. Encara que estiguem

darrers avenços per garantir la mi-

ria, la qual cosa pot explicar que Xile

a l’altre costat de l’Atlàntic, gràcies

llor atenció al pacient.

tingui un dels índexs de mortalitat

a les noves tecnologies, ens sentim

infantil més baixos.

molt propers. Això ens ha fet signar un conveni amb l’IMO per intercan-

Quina és la seva relació amb l’IMO?

viar sessions clíniques i informació

31 LA REVISTA IMO

d’operar-se una cataracta s’esperarà

CIÈNCIA | MIRADES DEL REGNE ANIMAL

Mirades del regne animal

LA REVISTA IMO

32

CIÈNCIA | MIRADES DEL REGNE ANIMAL

Per Manel Soria

ELS INSECTES Tots els animals tenen els ulls

Què tenen de particular els ulls verds d’aquesta vespa

semblants? En absolut. Hi ha

ens ensenya com són de grans en relació amb l’animal, però si ens hi acostem més, descobrirem quelcom sorprenent: igual que tots els insectes, les vespes no tenen

en el regne animal, i potser els

només dos ulls, sinó, en realitat, centenars... o milers!

més curiosos des del nostre

tan formats per molts de petits. Això podem veure-ho

punt de vista humà siguin els

tàvec, el qual té un núvol de petits ulls, anomenats om-

ulls dels insectes. També ens

O, per ser més exactes, els seus ulls són compostos; esmés clarament en altres insectes, com per exemple el matidis, agrupats de manera que cadascun apunta en una direcció diferent i entre tots cobreixen un angles de

criden molt l’atenció les mira-

visió adequat a les necessitats de l’insecte.

des dels aràcnids, els amfibis i

Visió perifèrica

els rèptils. A través de l’objectiu

Els tàvecs són dípters, un ordre d’insectes que inclou les mosques i els mosquits. Vegem els ulls compostos d’un

del fotògraf Manel Soria, ens

altre insecte molt diferent, un odonat (libèl·lula). Igual

endinsem en aquest fascinant

prenen una superfície enorme en relació amb el cap de

món.

que (presumiblement) la libèl·lula té una bona visió pe-

que en el cas del tàvec, els seus ulls compostos coml’animal i estan orientats a tots els costats, de manera rifèrica i, a més, una excel·lent visió a la zona frontal, que està coberta per ambdós ulls. Això és el que cal esperar d’un depredador, capaç d’atrapar en vol qualsevol altre insecte gairebé sense esforç... però que a la vegada és una presa que ha d’estar molt pendent de les granotes i dels ocells insectívors. Un altre indici ens confirma que la libèl·lula és un animal en el qual el sentit predominant és la visió: les seves antenes són molt petites, en comparació, per exemple, a les de la vespa verda.

De tota manera, la pregunta que inevitablement ens fem en veure aquests ulls compostos és: Si cada un d’aquests petits ulls projecta la seva pròpia imatge a la seva petita retina, formant una imatge separada, llavors, com hi veuen en realitat les mosques, els tàvecs i les libèl·lules? Aquesta pregunta probablement no tingui mai resposta. Segur que a nosaltres el resultat final

Els ulls de tots els insectes són compostos, és a dir, estan formats per milers de petits ulls. Encara que, a vegades, això no sigui evident com en el cas d’aquesta vespa verda.

ens semblaria molt deficient, però el sistema nerviós de l’insecte, d’alguna manera combina aquesta informació i la complementa amb la resta dels seus sentits, per for-

33 LA REVISTA IMO

moltes classes diferents d’ulls

que ens mira sorpresa? Si els mirem de lluny, només

CIÈNCIA | MIRADES DEL REGNE ANIMAL

A més d’ulls compostos, els insectes tenen ocels. A la foto, al cap de la mantis entre els seus dos ulls negres, a sobre de les antenes. La mantis és una excel·lent caçadora, però –a diferència de les libèl·lules– té un gran parell d’antenes, cosa que ens indica que necessita d’altres sentits a més de la visió.

LA REVISTA IMO

34

En el món dels insectes, cal destacar una altra classe d’ulls, ulls que en realitat no ho són i que no serveixen per veure-hi, sinó per ser vistos.

Una papallona pot seguir vivint perfectament després d’haver rebut una picotada a la vora exterior de les seves ales i no és infreqüent trobar exemplars com aquest, que possiblement van salvar la seva vida gràcies als ocels de les seves ales.

CIÈNCIA | MIRADES DEL REGNE ANIMAL

Els ulls compostos del tàvec, fotografiat mentre clava el seu fibló en el que ell creu que és una suculenta pressa, però que en realitat és una bossa d’esports.

Els enormes ulls compostos d’aquesta libèl·lula, combinats amb la petita mida de les seves antenes, ens informen que és un insecte que utilitza essencialment el sentit de la vista.

als seus propòsits.

Ulls al cap El sistema visual dels insectes encara ens guarda una sorpresa. No només tenen ulls compostos sinó que, a més, tenen ocels. Els ocels són uns petits i misteriosos ulls, presents en la majoria dels insectes. El nombre més usual és tres, i estan situats a la part superior del cap, entre els ulls compostos, com es pot veure per exemple en la fotografia de la mantis. Tota la informació captada per les cèl·lules receptores de llum d’un ocel és transmesa al sistema nerviós a través d’una o unes poques neurones, que són insuficients per comunicar una cosa tan complexa com una imatge. De manera que tot sembla indicar que els ocels poden captar la llum, i potser són, fins i tot, més sensibles que els ulls compostos, però no

Les papallones solen tenir falsos ulls en els extrems

poden formar imatges. No se sap amb certesa quina és la seva funció.

de les seves ales, per

Ulls per ser vistos

atreure l’atenció dels seus

En el món dels insectes, cal destacar una altra classe

depredadors cap a d’altres

d’ulls, ulls que en realitat no ho són i que no serveixen

punts que no són vitals de la seva anatomia.

per veure-hi, sinó per ser vistos. Les ales de les papallones tenen uns dibuixos, que curiosament també es denominen ocels, tot i que no tenen res a veure amb

35 LA REVISTA IMO

mar-se una imatge del món que l’envolta adequada per

CIÈNCIA | MIRADES DEL REGNE ANIMAL

els seus òrgans de visió. Segons l’espècie o les circumstàncies, serveixen per amenaçar o confondre els seus depredadors.

La nostra vista tendeix a fixar-se en els ulls i, en general, en tots els objectes que tinguin major contrast de tons i colors. Algunes papallones, com les de les fotos (pàgines 34 i 35), tenen falsos ulls prop de la vora de les seves ales, per atraure l’atenció dels seus depredadors (com per exemple, ocells) cap a punts que no són vitals.

Si una papallona rep una picotada a l’extrem de les seves ales, encara té una certa probabilitat de seguir amb vida i, fins i tot, de poder volar.

ELS ARÀCNIDS Un altre grup d’animals que ens desconcerta amb el seu extraordinari sistema visual són les aranyes. Segurament, en sentir la paraula “aranya”, pensem en un animal que teixeix una tela per caçar. Aquesta classe d’ara-

LA REVISTA IMO

36

Taràntula (Lycosa tarantula), d’enormes ulls blaus i penetrant mirada, observant des del fons del seu cau. Sota dels dos ulls principals hi ha quatre ulls auxiliars i a sobre del seu cap dos més que no es veuen a la foto.

nyes teixidores no necessiten una visió particularment bona; en tenen prou a estar atentes a les vibracions que els insectes, que han caigut presoners, transmeten pels fils de la tela quan tracten d’escapar. Amb una branqueta podem provar d’enganyar-ne una, tocant la tela per veure si creu que hi ha un insecte atrapat. Comprovarem que és molt difícil: l’aranya escolta atenta i sembla, fins i tot, que es dirigeix cap on tenim la branca... però, normalment, molt abans d’arribar, ja s’adona de l’engany i torna al seu lloc al centre de la tela. Tot això ho fa, probablement, sense haver vist la branca.

Però hi ha moltes espècies d’aranyes que no cacen amb una tela, sinó saltant inesperadament sobre les seves preses. Per aconseguir-ho, han de tenir una impressionant visió, que sigui capaç de distingir la presa i, a més, calcular la seva distància amb total precisió. Un exemple espectacular d’aquest tipus d’aranyes és la taràntula. La paraula taràntula solem associar-la a una enorme aranya peluda de la mida d’una mà, i que viu en algun país tropical. No obstant això, a Espanya hi ha taràntules. Són molt més petites que les seves parentes exòtiques, però igualment interessants. No són perilloses, tot i que és con-

Aranya cranc, camuflada a l’espera d’atacar una papallona que vingui d’alimentar-se de la seva flor. Com veure’s, els seus ulls són molt més petits, al no precisar de tanta informació visual com la taràntula.

venient no molestar-les per evitar que ens puguin picar.

Viuen en petites coves que elles mateixes excaven i al vespre surten a caçar. Tenen vuit ulls que, a diferència dels ulls dels insectes, són simples. El fons dels seus dos ulls

CIÈNCIA | MIRADES DEL REGNE ANIMAL

principals reflecteix la llum, com si fos un gat, de manera

rèptils (llangardaixos, sargantanes, camaleons, cocodrils,

que probablement tinguin una excel·lent visió nocturna.

tortugues, serps...) són igualment fascinants, però molt

Altres aranyes estan en un punt mitjà: són caçadores

diferents. No realitzen la metamorfosi pròpia dels amfi-

sense tela, però no tenen una visió tan bona com les ta-

bis i, per tant, poden viure molt allunyats de l’aigua, en

ràntules. Un exemple seria aquesta aranya cranc de co-

ambients fins i tot desèrtics.

lor rosa. La seva estratègia passa per camuflar-se perfec-

Tant rèptils com amfibis són animals bàsicament ca-

tament, adoptant el color de la flor en la qual resideix.

çadors i que, per tant, han d’estar dotats d’una perfecta

Esperarà durant hores o dies si és necessari fins que una

visió tridimensional. Enrere queden els exòtics siste-

papallona arriba a libar la seva flor, per poder-la devorar.

mes de milers d’ulls i ocels dels insectes o les estranyes disposicions oculars de les aranyes: tots els vertebrats

Els ulls d’aquest dragó lleopart (Eublepharis macularius) són d’un bellíssim color gris. Malgrat el seu aspecte ferotge, en realitat és un animal molt mans i tranquil, que els amants dels rèptils solen escollir com a mascota.

Per alguna raó, per als ulls d’aquesta granota (Agalychnis callydrias), l’evolució ha escollit aquest preciós color vermell.

Els ulls d’una granota, enormes en relació amb l’animal, ens indica la gran importància que per a ella té la visió.

ELS AMFIBIS I ELS RÈPTILS Els amfibis (granotes, salamandres, tritons i gripaus) són

tenim un sistema visual basat en dos ulls únics, amb

criatures fascinants que neixen i passen la seva primera

grans diferències, però iguals en molts aspectes. Ara

joventut a l’aigua, respirant amb brànquies com els pei-

bé, ens esperen encara algunes sorpreses. Per exemple,

xos, per sortir a la superfície després d’una metamorfosi,

molts amfibis i rèptils tenen alguna cosa equivalent

ja dotats de pulmons que els permeten respirar aire. Van

a un doble parpella a cada ull. A més de poder tancar

ser els primers animals vertebrats a adaptar-se a la vida

completament els ulls, com fem els humans, tenen una

terrestre. Durant milers d’anys han estat associats amb

membrana nictitant, que és un parpella translúcida que

mites i màgia, normalment des d’una perspectiva nega-

permet humitejar o protegir els seus ulls sense deixar de

tiva a la nostra cultura (encara que en altres se’ls relacio-

veure-hi. Vegem exemples de tots dos usos.

na amb la fertilitat o la bona fortuna). D’altra banda, els

LA REVISTA IMO

37

CIÈNCIA | MIRADES DEL REGNE ANIMAL

El camaleó, a més de la seva impressionant pell que pot canviar de color, destaca d’entre els altres rèptils per la seva capacitat de dirigir cada un dels seus ulls de manera independent.

D’aquesta manera pot gaudir d’una visió estereoscòpica o cobrir un gran camp visual, segons quins siguin els seus interessos en cada moment. En aquestes fotos es mostra una espècie exòtica (Furcifer pardalis), però a la península hi ha una espècie autòctona de camaleons.

LA REVISTA IMO

38

Les dues parpelles de la sargantana li permeten tenir els ulls completament oberts, humitejarlos amb la membrana nictitant (sense deixar de veure-hi per complet), o tancar-los com nosaltres fem per dormir.

En una primera seqüència de fotos mostrem com utilitza la membrana nictitant una sargantana (que està mudant la seva pell), en un estat d’absoluta

relaxació,

simplement

per humitejar els ulls abans de tancar-los per un instant, com per gaudir una mica més del sol d’un dia d’hivern a Tenerife.

En la segona sèrie (pàgina 39), és un amfibi el que utilitza la seva membrana nictitant. És un gripau comú, gran caçador d’insectes que, tristament, cada vegada és menys comú. Quan extreu la seva llengua per caçar, tanca al mateix temps la seva membrana per evitar fer mal accidentalment als seus ulls. Veiem, a més, que la membrana no es mou de dalt a baix, sinó (sorprenentment) en sentit contrari.

CIÈNCIA | MIRADES DEL REGNE ANIMAL

A dalt, un gripau està totalment concentrat mentre comença a treure la llengua per caçar un insecte. A baix: l’insecte ja ha estat caçat i, enganxat a la llengua del gripau, està a punt de ser ingerit.

Entre ambdues fotos han transcorregut aproximadament 300 mil·lèsimes de segon. Un observador humà, si no està especialment atent, simplement hagués vist desaparèixer l’insecte. Però una observació més atenta permet apreciar com el gripau protegeix els seus ulls amb la membrana nictitant, una espècie de parpella transparent per evitar danyar els seus ulls amb el retorn de la llengua.

LA REVISTA IMO

39

MODA | CUSTO DALMAU

LA REVISTA IMO

40

CUSTO

MODA | CUSTO DALMAU

Inquiet i polifacètic, Custo Dalmau destaca per la natu-

Aprofitant una de les seves visites

ralitat amb què s’escapa de qualsevol clixé. Tot i dedi-

de miopia, vam parlar amb aquest

car-se a la moda, diu no seguir-la, i encara que encapça-

a l’IMO, on fa un any es va operar “visionari de la moda”, que a principis dels vuitanta va importar de

la un dels emporis de més èxit i projecció internacional

Califòrnia el concepte llavors trenca-

des dels anys noranta, és pare de cinc fills d’entre 1 i 19

A mitjan anys noranta, emprendria

anys, amb els quals procura estar tot el temps que pot.

dor de les samarretes estampades. un viatge en direcció contrària, exportant els seus particulars dissenys

Potser els adjectius que millor encaixen amb aquest em-

a la costa oest dels Estats Units. Els

prenedor i amb la firma que lidera són visió i llibertat.

ça en sèries de TV i en els armaris

seus estampats van entrar amb forde celebrities de Hollywood, mentre s’alçaven, per primera vegada, a les passarel·les en l’altra costa nordamericana, on van aconseguir un

DALMAU

doble fita: esquitxar de color les desfilades novaiorqueses i competir

LA REVISTA IMO

el visionari de la moda

41

MODA | CUSTO DALMAU

amb l’estil minimalista que imperava en les grans cites de la moda.

Custo Dalmau i el seu germà David havien tornat sense complexos al lloc que als vint anys els havia servit d’inspiració, per instal·lar-hi de forma rotunda i irreversible, l’esperit de la marca: “color, contemporaneïtat i transgressió”.

L’origen del projecte es remunta al 1981. Com van ser els inicis?

L’origen està en una volta al món amb moto de més d’un any que vaig fer amb un amic. Em van canviar els

LA REVISTA IMO

42

esquemes. Als pocs mesos de tornar a Barcelona, vaig tornar a mar-

lladar a Los Angeles i ens vam trans-

o Brad Pitt lluïssin els seus dis-

xar amb el meu germà David a San

formar en Custo Barcelona.

senys...

Diego (Califòrnia) per practicar-hi

Sens dubte. Una de les actrius que

surf. Allà vam conèixer una persona

Quin va ser el següent punt d’in-

va donar major impuls a la marca va

que estampava samarretes, fet que

flexió de la firma?

ser Julia Roberts, que a la primera

llavors era molt exòtic. La línia era

A la línia de dona, que funcionava

etapa de Custo Barcelona va com-

molt surfista, molt californiana... A

des de feia més d’una dècada, s’hi va

prar de forma espontània una de les

partir d’aquí, vam començar a de-

sumar llavors la nova col·lecció d’ho-

nostres samarretes. Probablement,

senvolupar un projecte gràfic, uti-

me, i a les samarretes i vestits de co-

aquella va ser la samarreta que va

litzant les samarretes com a suport.

lors que havien estat en els inicis de

donar més fama a la marca, al seu

la marca, s’hi van afegir altres peces

moment.

Recorda el seu primer disseny?

i complements que van conformar la

Probablement va ser una samarreta

nova Custo Barcelona. Aquest can-

Per què van decidir apostar per

per a home, de color blau elèctric,

vi de posicionament es va traduir a

Estats Units, cosa que després

amb un estampat surfista de color

l’entrada de les nostres col·leccions a

va demostrar ser tot un encert

blanc.

les passarel·les internacionals (Nova

per a l’enlairament definitiu de la

York, París, Milà, Moscou, Sao Paulo,

marca?

Amb el temps, el projecte va

Xangai...), a mitjan i finals dels no-

Recordo que s’apropava l’any 2000 i

anar molt més enllà del disseny

ranta. A més, el 2000, aproximada-

volíem fer la samarreta del nou mil·

de samarretes d’inspiració surfis-

ment, s’introdueix producte nostre

lenni, un concepte molt gràfic, amb

ta...

en sèries nord-americanes, com Fri-

fusió de grafismes... Era una època

Sí, el 1986, el projecte ja tenia enver-

ends o Sexo en Nueva York, la qual cosa

de gran recessió a Espanya i vam

gadura i ens vam aliar amb l’empre-

fa que la popularitat es dispari.

decidir provar sort als Estats Units,

sa tèxtil Meyba, fins que va tancar,

on el vent va bufar a favor. La nostra

el 1995. Llavors, el meu germà i jo

També hi deu haver ajudat el fet

aposta va resultar ser molt universal

vam recuperar la marca, Custo Line,

que estrelles com Julia Roberts,

i va aconseguir connectar amb mol-

i vam començar de 0. Ens vam tras-

Drew Barrymore, Penélope Cruz

ta gent.

MODA | CUSTO DALMAU

COR DE SENSACIONS Una de les celebrities que va donar major impuls a la marca va ser Julia Roberts.

La samarreta que va comprar i va lluir de manera espontània en diverses

Vam demanar a Custo Dalmau que ens dibuixés un ull, a la qual cosa de seguida va accedir-hi generosament. Aquest és el resultat: un disseny gens convencional que, com totes les seves creacions, fuig de convencionalismes... També és peculiar el

fotografies va ser la que

seu concepte de la visió, que defineix com “un cor de

va donar més fama a la

sensacions”. “A més –afegeix–, et dóna molta segure-

marca.

tat per moure’t per la vida... Valoro molt la gent que no en pot gaudir”.

El nostre ADN es manté intacte des del principi: projecte visual que combina fusió de grafismes, materials i colors.

Dissenyador, creatiu, empresari... Amb quin adjectiu s’identifica més?

Com més habilitats tinguis a nivell creatiu, millor, però també cal tenir visió estratègica per desenvolupar un projecte global.

“L’ADN de Custo Barcelona es manté intacte des del principi: projecte visual que combina fusió de grafismes, materials i colors. ”.

43 LA REVISTA IMO

Què queda dels inicis de Custo?

MODA | CUSTO DALMAU

CUSTO BARCELONA: EL QUE NO SABIES DE CUSTO DALMAU...

V Té cinc fills, d’1, 4, 5, 10 i 19 anys.

V Entre els 9 i els 22

anys va formar part de l’equip de competició de gimnàstica rítmica.

Li agrada estar amb V 44 LA REVISTA IMO

la seva família, llegir, practicar esport, sortir amb amics a sopar...

V No segueix la moda.

V Li encanta Llatino-

amèrica, per la seva gent: “És cívica, educada, generosa...”

V Creu que a Europa li

manca una mica d’il·lusió; “als Estats Units estan més entusiasmats”.

La marca ret un homenatge als seus inicis llançant una nova línia, Custoline, presentada el passat gener a la passarel·la The Brandery, a Barcelona.

Custo Dalmau i el seu germà David estan d’aniversari.

Celebren 30 anys de la seva irrupció en el món de la moda. Ha plogut molt des d’aquella primera samarreta masculina, blau elèctric, amb un estampat surfista de color blanc, amb la qual iniciaven el seu camí empresarial. Primer van vendre les seves creacions sota la firma Custo Line, que més tard es transformaria en Custo Barcelona.

Trenta anys després, la marca més internacional de la moda espanyola, ret un homenatge als seus inicis llançant una nova línia: Custoline, presentada aquest gener a la passarel·la de moda urbana The Brandery, a Barcelona.

MODA | CUSTO DALMAU

30 anys, 3.000 punts de venda i un esperit que es manté inquiet

LA REVISTA IMO

45

Aquesta nova col·lecció, que sortirà al mercat la propera

decau, el projecte decau”. Custoline se suma a una altra

temporada tardor-hivern i amb la qual la firma pretén

col·lecció impulsada recentment, Custo Growing, amb

fer-se amb el públic més jove, estarà formada principal-

què la marca entra per primera vegada en la moda in-

ment per peces de cotó i texans a un preu inferior al de

fantil. L’expansió internacional és una altra de les cartes

la resta de peces de la firma. Contràriament als que pen-

amb què segueix jugant l’empresa. El desembre del 2010

sen que els clàssics són els que funcionen en temps de

va obrir la seva primera botiga a Londres i ara projec-

crisi econòmica, Custo Dalmau opina que “precisament,

ta nous mercats, amb la vista posada, principalment, a

en aquest context, cal crear entusiasme perquè la gent

Xangai. En total, més de 80 punts de venda propis i pre-

es decideixi a comprar un producte nou”.

sència en 3.000 establiments multimarca de tot el món

La nova col·lecció Custoline és una de les últimes apostes d’una marca que, malgrat la seva llarga trajectòria i innegable consolidació, manté el seu esperit inquiet i no deixa d’assumir nous reptes. “Si l’entusiasme

avalen l’èxit internacional i imparable dels germans Dalmau.

MODA | CUSTO DALMAU

ALLIBERAT! Si fa 30 anys Custo Dalmau va fer els primers passos per crear la seva actual firma de moda internacional, des de fa alguns més, 35, que el dissenyador i empresari depenia d’unes lents de contacte per desenvolupar qualsevol activitat diària. Fa uns mesos, el Dr. Josep Lluís Güell, especialista en còrnia i segment anterior de l’IMO, li va practicar una cirurgia refractiva per corregir-li la miopia. “Després de tants anys he aconseguit, per fi, treure’m les lents de contacte.

El canvi és total... Em sento alliberat!”, afirma.

LA REVISTA IMO

46

Un descans deliciós

Horari: de dilluns a divendres, de 8 a 20 h

Gaudiu de la comoditat i de les temptadores propostes de la cafeteria restaurant de l’IMO des d’un mirador privilegiat sobre Barcelona Esmorzars i berenars (pastes dolces, gofres, entrepans freds i calents...)

Carta de tapes i aperitius, amanides, carns, pizzes i pasta italiana Menú diari de 13 a 16 h

LA REVISTA IMO

CAFETERIA IMO

47

menta i l a i a l t a i c r Ò EM M

A I R

va te

Ex e

QUALITAT DE VIDA | MEMÒRIA

LA REVISTA IMO

48

És possible mantenir en bona forma la nostra memòria practicant exercicis periòdics d’agilitat mental i seguint una dieta rica en vitamines B12 i àcid fòlic.

Per Pere Romanillos

QUALITAT DE VIDA | MEMÒRIA

Oblidar el nom d’algú que ens acaben de presentar o el lloc on hem aparcat el cotxe són lapsus de memòria bastant habituals que no ens han de preocupar. No obstant això, amb el pas dels anys, poden aparèixer amb més freqüència si no aprenem a exercitar i alimentar degudament la nostra memòria. A partir dels 30 anys, el seu desenvolupament s’atura i a poc a poc anem perdent part de la nostra capacitat de retentiva, tant a curt com a llarg termini. Diversos factors contribueixen a tenir millor o pitjor memòria. La dieta, les hores de son, l’estrès, l’activitat intel·lectual o l’edat poden afectar el desenvolupament de la nostra memòria al llarg de tota la nostra vida.

Exercicis eficaços Si volem que la nostra memòria es mantingui en forma malgrat els anys, és important seguir una sèrie d’hàbits saludables que ens ajudaran a pensar i recordar millor. El cervell és un múscul que convé exercitar i entrenar si volem que rendeixi com cal.

• Practicar senzills exercicis intel·lectuals (fer pàgines de passatemps, muntar puzles, llegir cada dia, memoritzar el que vam menjar el dia anterior ...) ajuda a augmentar el rendiment de les nostres capacitats cognitives (concentració, atenció, memòria...).

S’aconsella practicar aquest tipus d’activitats durant un mínim de 30 minuts al dia.

• Utilitzar estratègies per millorar la nostra capacitat de retentiva i afavorir el record (fer llistes, dur una agenda o calendari...).

• La immensa majoria dels nostres amics i familiars tenen un mòbil. Un exercici efectiu de memòria pot consistir a memoritzar la major quantitat de números possible.

• L’exercici físic moderat també ajuda a mantenir la memòria en forma, especialment en la gent gran.

• Aprendre un idioma nou o tornar a practicar-ne algun que vam aprendre fa temps.

• Hi ha al mercat videojocs específics per exercitar la memòria. Són senzills, divertits i permeten fer un seguiment diari dels nostres resultats.

49 LA REVISTA IMO

Aquestes són algunes recomanacions:

QUALITAT DE VIDA | MEMÒRIA

(6464 88888) (646 488 888) ¿Quin número és més fàcil recordar?

Una ment sana

Practicar la mnemotècnia

Hi ha quatre qualitats bàsiques que caracteritzen una

Qualsevol aliat és bo a l’hora d’entrenar i enfortir la

ment sana:

nostra memòria. La mnemotècnia és un conjunt de

• Coordinació. Es tracta de la facilitat i la rapidesa a connectar diverses idees quan així ho requereix una

utilitzar per retenir tota classe de da-

situació. Per entendre-ho millor, és el do que tenim

des, sèries, xifres, noms o

d’ocupar el nostre pensament en diverses coses alhora.

LA REVISTA IMO

50

tècniques d’associació mental que podem

termes. Per exemple, ens resultarà més senzill re-

• Flexibilitat. És la capacitat de passar ràpidament

cordar un número de

d’un pensament a un altre, per molt diferents que

telèfon si el dividim en

siguin.

• Resistència. Quan som capaços de posar en pràctica els nostres pensaments i idees de forma intensa i sense descoratjar-nos.

• Potència. La capacitat

xifres que tinguin algun impacte visual més acusat o un significat personal (any de naixement, data

històricament

cèlebre ...). Fem la prova: segur que ens resulta molt més fàcil

d’extreure el màxim a la nostra ment

recordar aquest número de telèfon mòbil

en una situació o moment puntual.

(6464 88888) que aquest (646 488 888), tenint en compte que són

La combinació d’aquestes quatre qualitats del cervell humà ens fa ser el que som. No obstant això, és important entrenar-les i estimular-les mitjançant els constants desafiaments del nostre entorn. I si no hi són, és aconsellable forçar una sèrie de reptes quotidians per mantenir el cervell sa i en forma.

exactament iguals.

QUALITAT DE VIDA | MEMÒRIA

Alimentar el cervell En general, les persones que pateixen

Alerta amb…

mala circulació, a la llarga poden patir més trastorns de memòria. D’aquí la importància de cuidar el nostre reg sanguini limitant el consum d’aliments rics en greixos saturats.

Aquests produeixen l’anomenat colesterol dolent que obstrueix les artèries i impedeix que l’oxigen arribi correctament al cervell. Es recomana portar una dieta rica en verdures i fruites fresques (especialment els cítrics), així secs, llegums i aliments amb alt con-

•

El tabac i l’alcohol.

El seu consum habitual afavo-

tingut de magnesi, fòsfor i iode. Pel

reix la proliferació dels radicals

què fa a les vitamines, es recomanen

lliures. Ambdues substàncies

aliments rics en B12 (present en el peix

interfereixen en la síntesi de

blau) i B9 o àcid fòlic (llegums). Altres

neurotransmissors i, en conse-

aliats de la memòria que no poden fal-

qüència, perjudiquen l’activitat

tar a la taula són:

cerebral. D’altra banda, la nicotina afecta seriosament el reg sanguini i fa disminuir la nostra

capacitat d’atenció i retenció.

Espinacs. El seu consum habitual millora la irrigació sanguínia, tan necessària per als processos cognitius del cervell.

-

Nous. Aliment ric en fòsfor i àcid linoleic.

Salmó. El seu alt contingut en Omega3 contribueix a frenar el deteriorament cognitiu.

Llenties. Riques en sucres d’assimilació lenta i excel·

lent font de ferro, les seves propietats faciliten el transport de l’oxigen al cervell.

Carbohidrats. Presents al pa i a la pasta, són elementals per al bon funcionament del cervell, especialment durant les etapes de major esforç mental quan hi ha una major exigència quant a concentració i aprenentatge.

•

La manca de descans.

Tot el que aprenem i assimilem durant les hores diürnes es consolida durant l’etapa del son.

D’aquí la importància de dormir entre sis i vuit hores diàries.

51 LA REVISTA IMO

com augmentar la ingesta de fruits

QUALITAT DE VIDA | COACHING

Coaching DESCOBREIX LES TEVES PRÒPIES RESPOSTES Per Pere Romanillos

El coaching, una tendència que ha anat guanyant terreny en els darrers anys, s’ha consolidat com una disciplina molt vàlida per

LA REVISTA IMO

52

ensenyar-nos a aconseguir els nostres objectius, tants personals com laborals.

QUALITAT DE VIDA | COACHING

La paraula coaching procedeix del verb anglès to coach que significa entrenar. I això és precisament al que es dediquen els professionals d’aquest mètode. Aquests consellers o coachers entrenen les nostres aptituds, els nostres talents i el nostre potencial perquè puguem utilitzar-los millor en les relacions personals, la feina, els estudis, l’esport, etc. Ho fan a base de preguntes i més preguntes, fins a aconseguir que trobem per nosaltres mateixos les respostes. El coach parla poc i mai ens diu què hem de fer, sinó que escolta activament i després ens ajuda a descobrir el que volem, a treure el millor de nosaltres mateixos i, amb això, a assolir els objectius marcats en la vida.

Coaching personal

Les sessions de coaching consisteixen, bàsicament, en

Segons l’Associació Espanyola de Coaching, el coaching per-

xerrades entre el coacher i el seu client. Aquestes con-

sonal es recomana:

verses tenen una durada d’entre 30 i 60 minuts. Durant tot el procés, el coacher estructura la seva feina en les següents àrees: • Reconèixer les nostres competències, habilitats i fortaleses.

• Comprovar els nostres objectius.

• Establir les accions que s’han de dur a terme per la nostra part.

• Fer un seguiment dels nostres avenços.

Així, per exemple, si una persona busca l’assessorament

A qui tingui una meta o un objectiu sense concretar.

A qui estigui obert a la transformació i el creixement personal i professional.

A qui estigui buscant una oportunitat per canviar el seu futur.

A qui estigui frenat en alguna àrea de la seva vida.

A qui vulgui trobar el propòsit en la seva vida i sentit al que fa.

d’un coacher personal per trobar feina, el procés s’inicia-

A qui estigui disposat a apostar per si mateix, a qui vulgui ser

rà valorant els estudis, l’experiència i les capacitats que

més i millor.

té el client. A continuació, es fixaran els objectius reals que es volen aconseguir. Seguidament, s’establiran un seguit d’accions i compromisos que s’han d’acomplir i, finalment, es farà un seguiment dels diferents resultats aconseguits. D’aquesta manera, el client aprendrà a afrontar els diferents casos que se li vagin presentant i, a poc a poc, anirà guanyant energia i confiança en el procés de recerca de feina.

En general, el procés d’ajuda del coaching sol durar entre 6 i 9 mesos, segons els resultats buscats. Pel que fa a aquests objectius, cal distingir entre el coaching personal i el coaching empresarial.

A qui alguna d’aquestes preguntes el faci considerar que on està ara o el que està fent no és suficient en la vida: • Gaudeixes del que fas?

• T’entusiasma el teu futur?

• Aquesta és la vida que triaries?

• Trobes sentit al què fas?

• Ets feliç amb les teves relacions?

• Aprofites el teu temps lliure?

53 LA REVISTA IMO

En què consisteix?

QUALITAT DE VIDA | COACHING

Pel que fa als objectius, el coaching pot ajudar-nos a: Gaudir del que fem.

Trobar la vida que realment volem viure.

Canviar de feina.

Triar estudis que s’han de cursar.

Millorar relacions socials i sentimentals.

Trobar el propòsit en la vida.

Assolir fites i objectius pendents.

Començar un projecte empresarial.

Millorar aspectes de l’empresa.

Millorar en la nostra professió.

LA REVISTA IMO

54

Lluitar per un ascens a la feina.

En resum, el coaching personal ens ensenya a aconseguir els nostres somnis, metes o objectius, fent-nos conscients del que tenim al nostre abast per aconseguir-ho, ja sigui canviar de feina, guanyar més diners o portar millor la família.

QUALITAT DE VIDA | COACHING

El coaching pot ajudar a començar un projecte empresarial o a millorar aspectes de la nostra professió.

Coaching empresarial Aquest tipus de consultoria s’enfoca a ajudar a millorar les habilitats dels directius i els empleats en les seves feines respectives, per tal d’augmentar la seva productivitat i eficiència.

LA REVISTA IMO

55

QUALITAT DE VIDA | COACHING

Quant costa?

No hi ha una tarifa preestablerta per a cada sessió de coaching. Tot depèn del grau de formació i experiència de l’”entrenador”. És important informar-se molt bé abans de decidir-se, no només dels preus, sinó de les garanties de serietat i efectivitat que ens ofereix cada professional. Per aconseguir un bon assessorament, consulta amb alguna dels associacions destacades a Espanya: • Associació Espanyola de Coaching (ASESCO).

Tel. 670 207 952. www.asescoaching.org • International Coach Federation (ICF Espanya).

Tel 917 020 606. www.icf-es.com • Associació Espanyola de Coaching i Consultoria de Processos (AECOP). Especialitzada en directius i organitzacions. Tel 914 475 275. www.aecop.net • Coach in Motion. Associació de Coaches Professionals. www.coachinmotion.es

LA REVISTA IMO

56

Gràcies per fer-nos créixer cada dia!

• 20.000 exemplars (en català i castellà) • Quatre números anuals • Un ampli ventall de lectors: pacients de l’IMO i empreses i institucions públiques i privades de tot Espanya (especialment, de l’àmbit de la salut i l’oftalmologia).

Una bona visibilitat Si voleu informar-vos sobre les condicions per inserir publicitat a la revista IMO, podeu contactar amb el Departament de Comunicació, a través del telèfon 93 253 15 00 o de l’adreça electrònica comunicacion@imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •