Revista IMO 26 - Catalá

26

REVISTAIMO

PRIMAVERA 2011

Substituir capes de la còrnia davant el trasplantament total Les tècniques selectives s’imposen com a alternativa eficaç davant les lesions de còrnia | Gran èxit de la Setmana Mundial del Glaucoma a l’IMO | Tècnica pionera per al despreniment de retina en alts miops | Daltonisme: quan la vida es veu d’un altre color | Tot sobre les xarxes socials | Jorge Wagensberg explica el nou concepte de museu que triomfa a tot el món | Alimentar la pell i consumir antioxidants, un binomi protector davant l’envelliment cel·lular

Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

Núm. 26 | PRIMAVERA 2011 EDITORIAL

Les tècniques selectives de substitució corneal centren l’interès en aquest número de primavera, en el qual aprofitem, també, per fer balanç de la Setmana Mundial del Glaucoma, celebrada el mes de març, i en què escalfem motors enfront d’un altre esdeveniment important: el congrés de retina, que tindrà lloc el juny. En aquest fòrum, s’abordaran els últims avenços en l’especialitat i s’exposaran resultats de noves estratègies i tècniques, com la indentació macular, que avancem en aquesta revista de la mà del Dr. Carlos Mateo.

A més, ens aturem en un defecte que afecta la retina, concretament les cèl·lules fotoreceptores dels cons: el daltonisme. Si bé no és una malaltia ni és greu, és un problema que pot ser més o menys important per als qui el pateixen, encara que cada vegada hi ha més avenços per mitigar les possibles limitacions que pugui produir patir aquest trastorn.

En tot cas, no hi ha dubte que no distingir certs colors està molt lluny del fet de no veure-hi, cosa contra la qual seguim treballant a l’IMO i que, segons Jorge Wagensberg, a qui entrevistem en aquest número, és una característica evolutiva, i no una malaltia en algunes espècies, com els peixos de l’Amazones. Segons el científic, aquests animals es mouen per camps elèctrics, “una idea interessant perquè en el futur els cecs puguin veure-hi”, afirma. De moment, hi ha en marxa diverses investigacions per a l’estimulació elèctrica de la retina, tot i que es tracta d’un camí lent i difícil que encara trigarà un temps a donar fruits. Mentrestant, la nostra missió és seguir treballant per contribuir i aplicar avenços que ens permeten, per exemple, evitar trasplantaments corneals, mitjançant la substitució només de les capes danyades de la còrnia, mitjançant la implantació de queratopròtesis (anomenades còrnies artificials) o bé trasplantant cèl·lules mare del limbe (zona de transició entre la còrnia i l’esclera), com destaquem en el reportatge que obre aquest número.

Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI Les tècniques selectives de substitució corneal redueixen les complicacions i l’índex de rebuig i s’imposen com a alternativa eficaç al trasplantament total en un grup important de lesions de còrnia.

2

Èxit de la Setmana Mundial del Glaucoma a l’IMO: més de 2.000 òptiques col·laboren en una campanya divulgativa, 300 persones assisteixen a conferències sobre la malaltia i altres 150 se sotmeten a proves especials de cribratge.

12

El Dr. Carlos Mateo, un dels pocs oftalmòlegs europeus en aplicar la indentació macular, una tècnica pionera que aconsegueix reaplicar la retina despresa o desdoblada en pacients amb alta miopia.

18

La radioteràpia selectiva i la teràpia fotodinàmica són dues de les últimes tècniques per al tractament de tumors intraoculars, la prevenció dels quals requereix revisions periòdiques a partir dels 50 anys.

20

Per què veiem els colors? Per què hi ha persones amb dificultats per detectar-los?

Com es viu amb aquest problema? Expliquem tots els detalls sobre el daltonisme

28

Repassem de la mà d’un expert el panorama actual de les xarxes socials i el seu creixent protagonisme a la societat.

34

Parlem amb el científic i divulgador Jorge Wagensberg sobre ciència, filosofia i sobre el concepte de Museologia Total que, a través de la Fundació La Caixa, exporta amb gran èxit arreu del món.

41

Alimentar la pell i consumir antioxidants: hàbits i productes que ens ajuden a estar sans, hidratats i a plantar cara a l’envelliment cel·lular.

50

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació: Q&A, Imagen y Contenidos Redacció: Q&A, Imagen y Contenidos i Dept. de Comunicació IMO. En aquest número han col·laborat: Ismael Nafría i Pere Romanillos

Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía Fotografia: Àngel Carbonell Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es/ info@qya-imagen.com Telèfons 93 253 15 00 / 93 240 44 20

LA REVISTA IMO

1

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

2

IMO | EN PORTADA

Noves tècniques de cirurgia corneal Les capes de la còrnia

LA REVISTA IMO

3

La còrnia és l’estructura hemisfèrica i transparent localitzada al capdavant de l’ull que permet el pas de la llum i protegeix l’iris i el cristal·lí. Té propietats òptiques de refracció significatives, representant prop de 2/3 de la capacitat total d’enfocament de l’ull (44 diòptries, aproximadament).

La còrnia consta de diferents capes: l’epiteli, l’estroma i l’endoteli. L’epiteli és la capa més superficial que recobreix la còrnia i que té un gran poder regeneratiu. L’estroma representa el 90% del gruix corneal i està formada per teixit conectiu. Per últim, l’endoteli és la capa

Qualsevol alteració de la regularitat, transparència o

interna de la còrnia i és extremada-

gruix de la còrnia pot posar en perill el seu paper pro·

ment fina. Entre l’epiteli i l’estroma hi

tector i refractiu i afectar la visió, en ocasions de forma

ha la membrana de Bowman i, entre

severa. En els últims anys s’han fet grans avenços per tractar de manera localitzada problemes en les diferents parts de la còrnia. Tècniques de trasplantament selectiu, cèl·lules mare i còrnia artificial ofereixen solucions que complementen el trasplantament de còrnia tradicional.

l’estroma i l’endoteli, la de Descemet.

IMO | EN PORTADA

Normalment, es trasplanta un cercle d’entre set i nou mil·límetres centrals de la còrnia, la part més important per a la visió.

LA REVISTA IMO

4

Dr. Josep Lluís Güell

Trasplantament de còrnia

bacteris, fongs o protozous) o en traumatismes. En ge· neral, és una cirurgia de bon pronòstic, però comporta

El trasplantament de còrnia és el trasplantament de tei·

un risc de rebuig, així com de fracàs final de l’empelt, en

xit més practicat a tot el món. El procediment consisteix

el qual incideixen el sistema immunològic de cada paci·

a reemplaçar el teixit corneal opac o malalt per teixit sa,

ent, una tècnica quirúrgica inadequada, una mala cura

obtingut d’un donant mort. Normal·

postoperatòria per part del pacient (repòs, medicació), entre altres factors.

ment, es trasplanta un cercle d’entre set i nou mil·límetres centrals de la

El trasplantament de còr-

còrnia, la part més important per a

nia és el trasplantament

la visió. El trasplantament de còrnia pot estar indicat en casos de pato· logia corneal congènita (distròfies

de teixit més practicat a tot el món. El procedi-

Tradicionalment, quan es patia una lesió a qualsevol capa de la còrnia es trasplantava tota la còrnia. Actual· ment, en pacients que tenen afecta· da únicament una capa de la còrnia,

corneals hereditàries), degenerativa

ment consisteix a reem-

els avenços i les noves tècniques per·

(queratocon, queratoglobus, èctasis

plaçar el teixit corneal

meten trasplantar només l’estructura

secundàries), infecciosa (queratitis

opac o malalt per teixit

danyada (cirurgia lamel·lar).

intersticial per virus amb herpes,

sa d’un donant.

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

5

Ull després d’una intervenció de trasplantament de còrnia

Cirurgia lamel·lar

eix per una menor incisió a l’ull, cosa que repercuteix en més comoditat per al pacient, més resistència del

En els últims anys, les tècniques de cirurgia lamel·lar

globus ocular i una reducció important del període de

han evolucionat molt, amb la introducció de noves tec·

recuperació de la visió.

nologies, en especial dels diferents tipus de làser, com

Aquells pacients amb lesions que afecten diverses ca·

el femtosegons aplicat a l’oftalmolo·

pes de la còrnia segueixen necessitant un trasplanta·

gia, un làser sòlid per tallar de for·

ment complet, una tècnica que se· gueix essent molt utilitzada i amb

ma absolutament precisa el teixit

L’avantatge de les tèc-

corneal.

niques cada vegada més

bons resultats.

sofisticades de reempla-

Lesions epitelials

L’avantatge de les tècniques cada vegada més sofisticades de reem· plaçament parcial de còrnia és que

çament parcial de còrnia

l’adaptació del teixit és més fàcil i

és que l’adaptació del

L’epiteli el formen de 5 a 7 capes de

es redueix el risc de rebuig immu·

teixit és més fàcil i es

cèl·lules que recobreixen la còrnia

nitari. A més, es tracta d’una opció

redueix el risc de rebuig

i que s’originen a partir d’unes cèl·

menys agressiva. En alguns casos,

immunitari.

lules mare localitzades en el limbe

el teixit que es trasplanta s’introdu·

esclerocorneal, un anell que rodeja

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

6

la còrnia i és la zona de transició cap a l’esclera.

Si la lesió està únicament a l’epiteli no té cap sentit trasplantar tota la còrnia. El tractament hauria d’anar

aquestes cèl·lules. Hi ha dues opcions: trasplantament de limbe o trasplantament de cèl·lules mare cultivades a laboratori.

encaminat a regenerar l’epiteli, ja sigui amb tracta·

Hi ha una sèrie de factors, congènits o adquirits, que

ments mèdics o mitjançant tècniques quirúrgiques que

poden lesionar greument el limbe i, per tant, aquesta

estimulen el creixement.

població de cèl·lules mare, de manera que provoquen el

El limbe conté les cèl·lules mare de l’epiteli corneal.

que es coneix com a síndrome d’insuficiència límbica.

Després de créixer en el limbe, aquestes cèl·lules van mi·

Entre les causes més freqüents, hi ha algunes malalties

grant sobre la còrnia des de la perifèria fins al centre, en

congènites, un abús de lents de contacte en pacients

un procés de regeneració que es renova cada setmana.

predisposats, múltiples cirurgies en aquesta zona i cre·

Durant aquest procés, cada cèl·lula mare es divideix en

mades oculars per productes químics.

dues cèl·lules: una que madura i desapareix, i una altra cèl·lula mare, que garanteix que la població de cèl·lules

Síndrome d’insuficiència límbica

mare es mantingui i, conseqüentment, el procés rege· neratiu.

La síndrome d’insuficiència límbica suposa que deixa

Quan el que hi ha és una lesió irreversible de les cèl·

d’haver-hi una font cel·lular per a la regeneració de l’epi·

lules mare del limbe, l’única possibilitat és trasplantar

teli corneal i aquest és substituït per l’epiteli conjuntival

IMO | EN PORTADA

L’estroma, la capa central de la còrnia, es composa de fibres de col·lagen que asseguren la transparència corneal. En algunes lesions, l’estroma pot patir aprimament i pèrdua de la transparència.

LA REVISTA IMO

7

que habitualment envolta la còrnia i que, en aquests

per trasplantar cèl·lules mare de l’epiteli corneal con·

casos, s’expandeix i “envaeix territori”, aprofitant que

sisteix a extreure una petita mostra de limbe, ja sigui

el limbe deixa d’actuar com una barrera que inhibeix

del mateix pacient o d’un donant, i cultivar-la al labo·

el creixement cap a la superfície corneal. L’expansió de

ratori perquè les cèl·lules creixin sobre membrana am·

l’epiteli de la conjuntiva sobre la còrnia provoca una

niòtica o un altre suport, i, posteriorment, trasplantar

pèrdua de visió (perquè, a diferència de l’epiteli de la

les cèl·lules mare”. Un dels propers reptes en aquest

còrnia, el de la conjuntiva no és transparent), a més de

àmbit és obtenir regeneradors i estimuladors de les

problemes d’adherència, erosions, úlceres, inflamació

cèl·lules endotelials.

o creixement anòmal de vasos. Quan això passa, l’úni· ca opció és trasplantar aquestes cèl·lules mare de nou.

“Des de fa uns anys, aquesta estratègia es porta a terme

Estroma: queratroplàstia lamel·lar anterior

mitjançant el trasplantament de limbe, ja sigui d’una altra persona (al·lotrasplantament) o de l’ull sa del ma·

L’estroma està format bàsicament per fibres de col·

teix pacient (autotrasplantament). En aquest cas es pot

lagen disposades de tal manera que asseguren la

extreure únicament una part del limbe (la meitat com a

transparència de la còrnia. En algunes lesions, l’estro·

màxim)”, explica el Dr. Òscar Gris, especialista en còrnia

ma pot patir aprimaments focals amb irregularitat i

de l’IMO. Segons l’especialista, “una altra via alternativa

pèrdua de la transparència.

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

8

Els pacients que únicament tenen lesions o cicatrius

aquestes cèl·lules es lesionen, la còrnia acumula aigua

a l’estroma poden recuperar la visió trasplantant només

i s’entolla, augmentant el gruix i perdent la transparèn·

aquestes capes que es troben afectades. Com que l’en·

cia. Es produeix un “edema” de la còrnia, una de les prin·

doteli (la capa que dóna més problemes de rebuig) és sa,

cipals causes de trasplantament

no és necessari trasplantar-lo, cosa que fa que la cirur· gia sigui molt més segura.

A més, les cèl·lules endotelials, que tots anem perdent amb el pas dels anys, no es reprodueixen. De vegades,

Si la lesió afecta les capes més anteriors de l’estroma,

aquesta mort cel·lular s’accelera i la còrnia es torna opa·

es pot realitzar una queratoplàstia lamel·lar anterior su·

ca més aviat (als 30, 40 o 50 anys), com passa en paci·

perficial mitjançant microqueràtom o, de manera més

ents amb distròfia de Fuchs. També hi ha traumatismes

precisa, amb làser de femtosegon.

–generalment cirurgies dins l’ull i, especialment, de ca·

Quan la lesió afecta l’estroma mitjà o profund es re·

taracta– que poden lesionar aquestes cèl·lules.

alitza la queratoplàstia lamel·lar anterior profunda, en

Les lesions que afecten únicament l’endoteli poden

la qual es canvia tot el gruix de l’estroma i es conserva

tractar-se selectivament mitjançant un trasplantament

únicament l’endoteli del receptor.

endotelial tot mantenint l’estroma i l’epiteli del pacient.

Endoteli: queratoplàstia endotelial

Segons el Dr. Josep Lluís Güell, especialista en còrnia de l’IMO, “si el dany corneal es produeix a la capa su· perficial (epiteli) o intermèdia (estroma), podem actuar només sobre aquestes capes i preservar l’endoteli, cosa

L’endoteli és una monocapa de cèl·lules fonamental per

que suposa un avantatge principalment immunològic,

mantenir la transparència de la còrnia. Aquestes cèl·

ja que prop del 90% dels rebuigs es produeixen contra

lules actuen com una bomba que contínuament extreu

l’endoteli trasplantat”.

aigua de l’estroma, evitant que s’hidrati en excés. Si

La tècnica de trasplantament endotelial presenta els

LA REVISTA IMO

9

IMO | EN PORTADA

“Les tècniques de substitució de teixit corneal ofereixen avui suficients garanties com per intervenir pacients que abans mai haguéssim operat precoçment”.

Esquema de trasplantament endotelial

LA REVISTA IMO

10

avantatges associats a qualsevol trasplantament lamel·

citats en la còrnia i resten qualitat de visió, fet que sol

lar (mínima ferida quirúrgica, menor trauma i recupe·

aparèixer a partir dels 40 o 50 anys, quan els pacients

ració visual més ràpida, menor índex de complicacions

es troben en plena activitat professional i personal, així

secundàries i de rebuig i major resistència del globus

com a joves, víctimes de traumatismes.

ocular). Per dur a terme aquesta cirurgia, s’utilitza el

“Les tècniques de substitució de teixit corneal ofe·

microqueratocon, un equipament d’última generació

reixen avui suficients garanties per intervenir pacients

que permet tallar la còrnia en làmines de molt poques

que abans mai haguéssim operat precoçment, ja que

micres de gruix. A això, cal afegir-hi que, des de fa poc

no pateixen lesions que els incapacitin visualment, però

temps, els bancs de teixits poden lliurar aquestes làmi·

tenen, en el trasplantament, l’única opció per mante·

nes ja preparades o semipreparades per al trasplanta·

nir la mateixa qualitat de vida prèvia a la lesió”, expli·

ment, fet que redueix el temps quirúrgic i pot represen·

ca el Dr. Güell. Segons l’especialista, “abans s’esperava

tar una major qualitat del teixit de reemplaçament.

que l’endoteli estigués més deteriorat per trasplantar, mentre que ara recorrem al trasplantament lamel·lar

Millorar la qualitat de vida

abans que el pacient pateixi de manera important les conseqüències de la lesió, com la disminució de la visió

A més de ser una alternativa per a pacients amb un alt

o visió borrosa durant el dia. És una situació similar a

risc de rebuig, els trasplantaments lamel·lars s’estan im·

la que hem superat ja amb la cirurgia de la cataracta, a

posant com una opció per a pacients que, sense estar

la qual fa anys només se sotmetien persones amb greus

visualment incapacitats, busquen millorar la seva qua·

pèrdues de visió”.

litat visual i, en conseqüència, la seva qualitat de vida.

Així, actualment es realitzen trasplantaments selectius a persones amb alteracions congènites que causen opa·

IMO | EN PORTADA

Còrnia artificial En els casos en els quals la superfície ocular es troba greument danyada i en què el trasplantament de còr·

Glossari

nia humana ja ha fracassat o sabem que fracassarà, una alternativa per recuperar la visió és la queratopròtesi o

• Queratoplàstia:

còrnia artificial.

Trasplantament de còrnia

Aquestes “còrnies artificials” estan fabricades amb PMMA (polimetilmetacrilat, el mateix material de què

• Queratoplàstia lamel·lar:

es componen les lents intracorneals) que es van comen·

Trasplantament d’una part de la còrnia

çar a utilitzar fa un parell de dècades i que, a diferència de les còrnia de donants, eviten el risc de rebuig. “Les

• Queratoplàstia penetrant:

queratopròtesis ofereixen cada vegada millors resultats i

Trasplantament de tot el gruix de la còrnia

estan especialment indicades en pacients amb alteraci· ons greus de la superfície ocular, amb diversos trasplan·

• Queratoplàstia endotelial:

taments previs, o amb altres malalties que ens fan pensar

Trasplantament d’endoteli corneal

que el trasplantament de còrnia humana fracasarà”, ex· plica el Dr. Güell. També s’usen en casos en què la còrnia adequada triga molt a arribar.

LA REVISTA IMO

11

IMO | ACTUALITAT

SETMANA MUNDIAL DEL GLAUCOMA

GRAN ÈXIT DE LA SETMANA MUNDIAL DEL GLAUCOMA A L’IMO La campanya “Guanya temps, no perdis visió” que l’IMO va impulsar amb motiu de la Setmana Mundial del Glaucoma (del 6 al 12 de març) es va tancar amb un gran èxit de participació.

LA REVISTA IMO

12

IMO | ACTUALITAT

Totes les òptiques de Catalunya –més de 2.000– van po·

vulgativa, s’hi va sumar la posada en marxa, del 8 a l’11

der oferir als seus clients informació sobre la malaltia

de març, de la Unitat de Diagnòstic Precoç del Glauco·

elaborada per l’IMO i més de 300 persones van assistir

ma, que va permetre que 153 persones se sotmetessin

a les dues conferències sobre glaucoma que van oferir

de forma gratuïta a tres proves bàsiques de cribratge de

les especialistes de l’Institut. A aquesta doble acció di·

la malaltia.

13 LA REVISTA IMO

SETMANA MUNDIAL DEL GLAUCOMA

SETMANA MUNDIAL DEL GLAUCOMA

IMO | ACTUALITAT

La pèrdua gradual i perifèrica de camp visual per glaucoma dispara el risc de caigudes i accidents

Patir ensopegades, caigudes o, fins i tot, acci· dents de trànsit poden ser símptoma d’una

que pot realitzar-se mitjançant controls oculars senzills i indolors, segons van recordar les doc·

disminució del camp visual per glaucoma.

tores Carolina Pallás, Elena Arrondo i Sílvia

Especialistes de l’IMO van advertir durant

Freixes, especialistes en glaucoma de l’IMO,

la Setmana Mundial del Glaucoma que

en les conferències que van oferir a l’Insti·

“la pèrdua gradual i perifèrica de camp

tut amb motiu de la Setmana Mundial

visual que provoca la malaltia multi·

del Glaucoma. En una d’elles, dirigida

plica per quatre el risc de caigudes

a òptics, van afirmar que “el paper

i és una de les causes més comu·

dels òptics i els metges de famí·

nes de fractures del fèmur a la

lia en la detecció primerenca del

vellesa, a més de suposar un

glaucoma pot ser clau, ja que,

perill per a la conducció”.

en ocasions, són els primers

Segons la Unitat de

que poden detectar algun

Glaucoma de l’Institut,

LA REVISTA IMO

14

factor de risc de patir

els pacients no són

glaucoma”. En alguns

conscients que van

casos poden, fins i

perdent camp de

tot, realitzar una

visió perifèric (ja

primera prova de

sigui lateral, inferior

pressió intraocular i

o ambdós), la qual cosa dispara les possibilitats que en·

derivar la persona afectada a l’oftalmòleg, si la pressió és

sopeguin, es colpegin o, fins i tot, provoquin o pateixin

superior a la considerada normal.

accidents de trànsit, ja que no perceben objectes ni perso· nes que es troben en els extrems del seu camp visual. “És

Revisions periòdiques

habitual que pacients amb la malaltia hagin patit diversos

A més del control de la pressió intraocular, l’oftalmòleg

incidents abans de ser diagnosticats, per no veure un es·

pot realitzar un examen del camp visual per localitzar

glaó, el marc d’una porta...”.

possibles “punts cecs” no detectats pel mateix pacient i

La pèrdua de camp visual del glaucoma és lenta i no afec·

una exploració del nervi òptic, per determinar si aquest

ta la visió central, fet que explica que més de la meitat dels

apareix afectat a conseqüència de la malaltia. Des de la

pacients amb la malaltia no sàpiguen que la tenen. En la

Unitat de Glaucoma de l’IMO, es recomana que tota la

majoria dels casos, els afectats perceben el seu problema

població se sotmeti a revisions oculars de forma bianu·

quan el glaucoma ja ha afectat apro· ximadament el 80% del seu camp vi· sual. En aquest punt, la seva capacitat

al a partir dels 40 anys i anualment

Especialistes de l’IMO van

en els casos de risc, com persones amb antecedents familiars directes

de desenvolupar-se es veu greument

afirmar en la SGM que

afectada i la visió perduda ja no pot

“el paper dels òptics i els

amb alta miopia o altres problemes

recuperar-se.

metges de família en la

greus de visió, així com les persones

Per això, és important diagnosti·

detecció primerenca del

de raça negra o asiàtica.

car la malaltia en fases inicials, cosa

glaucoma pot ser clau”.

de glaucoma, majors de 60 anys,

SETMANA MUNDIAL DEL GLAUCOMA

IMO | ACTUALITAT

Un 16% de les persones visitades a la unitat de diagnòstic precoç de glaucoma del 8 a l’11 de març podria tenir la malaltia 25 del 153 pacients explorats van presentar pressió intraocular alta o dany en el nervi òptic

LA REVISTA IMO

15

En total, 153 persones es van sotmetre a les tres proves

avanci la lesió del nervi òptic, mentre que la resta

bàsiques de screening del glaucoma que l’Institut va ofe·

dels casos haurien de sotmetre’s a noves proves per

rir de forma gratuïta amb motiu de la Setmana Mundial

diagnosticar o descartar la malaltia. A més, a tots els

del Glaucoma: prova d’agudesa visual, presa de pressió

pacients sospitosos se’ls recomana que a partir d’ara

intraocular i exploració del nervi òptic.

es realitzin controls periòdics de seguiment.

Un total de 25 casos són sospitosos de patir glau·

La iniciativa de l’IMO, dins la campanya “Guanya

coma, per pressió intraocular ele· vada o per presentar dany en el nervi òptic, mentre que una de les pacients va ser directament diag· nosticada de la malaltia. Aquesta

temps, no perdis visió”, confirma

Els resultats confirmen l’important percentatge de persones que pateixen

l’important percentatge de per· sones que pateixen glaucoma o són candidates a patir-lo i no ho saben, ja que la pèrdua de camp

última hauria d’iniciar de manera

glaucoma o són candi-

immediata un tractament per re·

dates a patir-lo i no ho

afecta la visió central fins a fases

duir la pressió ocular i evitar que

saben.

molt avançades.

visual que provoca és lenta i no

IMO | ACTUALITAT

SETMANA MUNDIAL DEL GLAUCOMA

L’IMO ofereix diagnòstic genètic de casos familiars de glaucoma Anuncia una investigació per localitzar els marcadors moleculars de predisposició genètica a la malaltia en la població espanyola

LA REVISTA IMO

16

El glaucoma compta amb un important component genè·

met identificar els membres de la família que són porta·

tic. Per això, l’IMO realitza estudis familiars per oferir un

dors de la mutació, encara que no la manifestin, i valo·

diagnòstic genètic de la malaltia o bé confirmar-la si ja ha

rar, d’acord amb el perfil genètic de les seves parelles, la

estat clínicament diagnosticada; contribuir al pronòstic

probabilitat de tenir fills afectats per la patologia.

(com evolucionarà), cosa que incideix directament en les

Segons la Dra. Roser González, responsable de la Unitat

expectatives del pacient i en seu tractament, i facilitar un

d’Investigació Genètica de l’IMO, “l’estudi de les bases ge·

consell genètic.

nètiques de la patologia repercuteix en un major i millor

Consell genètic

coneixement de la malaltia, permet realitzar el consell ge· nètic familiar, identificar els factors de risc, oferir un di·

En el cas de les famílies amb nens afectats amb aques·

agnòstic precoç als membres asimptomàtics i posar les

ta patologia, el consell genètic permet identificar les

bases per a una teràpia eficaç “.

alteracions genètiques a la família, tot valorant el risc

Actualment, hi ha 4 gens coneguts d’herència mendeli·

d’aparició de nous casos a la descendència. A més, per·

ana (de transmissió directa de pares a fills) del glaucoma,

SETMANA MUNDIAL DEL GLAUCOMA

IMO | ACTUALITAT

mentre que la resta de casos d’origen posició. Per tant, si bé l’herència di·

Hi ha 4 gens coneguts

els casos de transmissió familiar di· recta, ja que encara no es coneixen

recta està darrere d’alguns casos de

d’herència mendeliana

glaucoma, el percentatge es dispara

(de transmissió directa

de la malaltia i els pocs que es co·

en els casos en què la genètica és un

de pares a fills) del glau-

neixen no són sempre universals. No

factor de predisposició per desenvolu·

coma, mentre que la

obstant això, s’espera que un grup

par la malaltia.

resta de casos d’origen

important de pacients afectats pu·

Per això, l’IMO ha anunciat, en el marc de la Setmana Mundial del Glaucoma, la posada en marxa d’una

genètic responen a factors de predisposició.

els marcadors moleculars prevalents

gui beneficiar-se d’aquest nou pas en l’àmbit de la investigació genètica relacionada amb el glaucoma i pugui

investigació per identificar els marca·

extremar, així, les mesures preventi·

dors de predisposició genètica en la

ves per controlar la malaltia des de la

població espanyola.

seva fase inicial.

17 LA REVISTA IMO

genètic responen a factors de predis·

El procés és més complicat que en

IMO | ACTUALITAT

Un “cinturó” de silicona aconsegueix cenyir el globus ocular i reaplicar la retina despresa o desdoblada en alts miops

Indentador macular

Indentador macular col·locat en un ull de pacient

LA REVISTA IMO

18

Despreniment de retina per forat macular després de la indentació macular

IMO | ACTUALITAT

El Dr. Carlos Mateo és un dels pocs especialistes que aplica aquesta tècnica a Europa

El Dr. Carlos Mateo

El Dr. Carlos Mateo ha tractat amb aquesta tècnica a

un dels pocs especialistes mundials en aplicar la inden·

més de 70 pacients, amb resultats excel·lents. “La col·

tació macular, una tècnica associada a la cirurgia de vi·

locació de la peça de silicona pressiona la part posteri·

trectomia, en casos de despreniment de retina per forat

or del globus ocular, de manera que disminueix l’elon·

macular (manca de teixit a la part central de la retina)

gació excessiva de la seva paret”, explica. Així, la peça

o de retinòsquisi (desdoblament progressiu de les capes

actua com un cinturó que aconsegueix tornar al glo·

de la retina) en alts miops.

bus ocular una longitud més adequada perquè la retina

La indentació macular consisteix en la col·locació

romangui aplicada a la paret interna del globus, a fi

d’una peça de silicona, dotada en el seu interior de fils

d’evitar que es produeixin nous despreniments o la de·

de titani, en la part lateral i posterior del globus ocu·

generació de les capes de la retina per separació, cosa

lar per modificar-ne la curvatura i mantenir-lo estable

que pot ser recurrent en ulls anormalment allargats.

en la nova posició, de manera que la retina (fina capa

En molts casos, la indentació substitueix l’oli de sili·

que entapissa la paret interna del globus ocular), des·

cona, fluid que s’introdueix en el globus ocular després

presa per l’elongació del globus, torna a col·locar-se al

d’algunes vitrectomies per mantenir la retina adheri·

seu lloc. La tècnica s’aplica a persones amb problemes

da a la paret del globus ocular. Segons l’especialista

de retina provocats per alta mio· pia, en les quals el globus ocular és més allargat del normal i produeix un excessiu estirament de la retina, la qual cosa en provoca el despreni·

de l’IMO, els resultats són molt

La tècnica s’aplica a persones amb problemes de retina provocats per

millors amb la indentació, ja que es tracta d’una tècnica definitiva i que evita, en la majoria dels casos, que puguin produir-se problemes a

ment o el desdoblament en capes, i

alta miopia, en les quals

incideix directament en problemes

el globus ocular és més

licona, com el glaucoma o l’atròfia

de visió per al pacient.

allargat del normal.

progressiva del nervi òptic.

llarg termini associats a l’oli de si·

19 LA REVISTA IMO

El Dr. Carlos Mateo, especialista en retina de l’IMO, és

IMO | ACTUALITAT

Revisar el fons de l’ull de forma periòdica a partir dels 50 anys, millor mesura per prevenir tumors intraoculars asimptomàtics La radioteràpia selectiva i la teràpia fotodinàmica, principals avenços en oncologia ocular

LA REVISTA IMO

20

Melanoma que ha travessat la retina i ha envaït la cavitat vítria

Després de la cirurgia, retina lliure del tumor

Els tumors oculars requereixen un tractament especial, ate·

processos comunament associats al melanoma de co·

sa la seva delicada localització. El creixement d’aquests tu·

roides. Els casos asimptomàtics poden diagnosticar-se

mors, que sol ser accelerat, pot comprometre seriosament

amb una exploració rutinària del fons de l’ull, “que tota

la visió, tant en els casos benignes com en els malignes, en

la població hauria de fer-se anualment a partir dels 50

què, a més, està en joc la vida del pacient. Per abordar-los

anys, edat a partir de la qual és més comú que comen·

amb èxit, és necessari un diagnòstic i tractament precoços

cin a aparèixer els tumors oculars”, adverteix el Dr. Josep

i la col·laboració de l’oftalmòleg i l’oncòleg. El desenvolupa·

García-Arumí, especialista en retina i oncologia ocular

ment de tècniques de radioteràpia local i de noves opcions

de l’IMO i Catedràtic d’Oftalmologia de la Universitat

quirúrgiques selectives i de mínima incisió aconsegueixen

Autònoma de Barcelona.

un elevat índex d’èxit, si s’apliquen en fases primerenques i per part de professionals experimentats.

El tumor més freqüent

El tractament més habitual és la braquiteràpia (placa ra· dioactiva de ruteni o iode, que se situa durant uns dies a la zona tumoral). Es tracta d’una radioteràpia local que evita la radiació externa i minimitza possibles efectes secundaris. La

El tumor intraocular maligne més freqüent en l’adult és

seva efectivitat és superior al 90% si s’aplica en les primeres

el melanoma de coroides (capa que és a sota de la retina

fases, ja que existeix un alt risc de metàstasi, bàsicament al

i la nodreix). A Espanya es declaren uns 240 nous ca·

fetge, la mortalitat de la qual és del 90%. En alguns casos,

sos l’any. Pot créixer sense símptomes, si bé, en alguns

la braquiteràpia s’aplica en combinació amb l‘endoresecció,

casos, el pacient pot patir disminució de la visió –si el

cirurgia que consisteix a provocar un despreniment de retina

tumor és a prop de la màcula (part central de la retina)–,

per tractar el tumor mitjançant làser i vitreòtom (instrument

despreniment de retina o hemorràgia intraocular, dos

que tritura i aspira el tumor).

IMO | ACTUALITAT

Hemangioma de coroide Un altre tipus de tumor de la capa subretinal és l’he· mangioma de coroide, un tumor benigne –sense risc de metàstasi– però que es desenvolupa de forma molt rà· pida i agressiva, amb risc per a la visió, ja que amenaça el nervi òptic (transmissor de les imatges de la retina al cervell) i la màcula. Els hemangiomes de coroide es trac· ten amb teràpia fotodinàmica, una tècnica que fins fa pocs anys s’aplicava a la Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE). Un estudi liderat pel Dr. García-Arumí ha demostrat l’eficàcia de la teràpia per tractar aquest tipus de tumor ocular. El tractament, que consisteix en l’aplicació intravenosa d’un fàrmac sobre el qual, poste· riorment, es projecta un làser, actua selectivament so· bre el tumor, danyant mínimament la retina.

Altres tumors oculars són els retinoblastomes, el 50% dels quals es transmeten d’una generació a una altra. maligne més comú en la infància. El tractament sol ser

Els retinoblastomes, el 50% dels quals

una combinació de radioteràpia i quimioteràpia. “Actu·

es transmeten d’una generació a una

alment s’està estudiant un tractament selectiu, introdu·

altra, afecten 1 de cada 15.000 nou-

int quimioteràpia a través de l’artèria oftàlmica”, explica

nats i és el tumor ocular maligne més

el Dr. García-Arumí. “Si dóna bons resultats, disposarem

comú en la infància.

d’un tractament amb menys efectes secundaris”, afe· geix. Aquest tipus de tumors són molt agressius i és important diagnosticar-los i tractar-los a temps per evi· tar haver de recórrer a una enucleació ocular (extracció total de l’ull).

21 LA REVISTA IMO

Afecta 1 de cada 15.000 nounats i és el tumor ocular

IMO | ACTUALITAT

Nou fàrmac antiangiogènic per la Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE) Requereix menys injeccions i escurça el tractament L’IMO ha participat en dos assaigs clínics paral·lels els

fàrmac actual, a 9, amb el nou antiangiogènic, que té

resultats dels quals, presentats a principis del passat

una vida d’uns 100 dies, enfront dels 30 del tractament

mes de març, demostren que la molècula anti-VEGF

anterior. La injecció ocular d’antiangiogènics serveix

del nou fàrmac (batejat com VEGF-Trap-Eye) requereix

per inhibir el creixement de endotelial vascular, res·

menys injeccions intraoculars per mantenir l’agudesa

ponsable de la formació anòmala de vasos sanguinis

visual dels pacients amb Degeneració Macular Asso·

a la retina.

ciada a l’Edat (DMAE). La reducció passa de 24, amb el

LA REVISTA IMO

22

LA REVISTA IMO

23

IMO | ACTUALITAT

El Dr. García-Arumí ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

El Dr. Josep García-Arumí, especialista en retina de l’IMO, va ingressar el passat mes de març a la Reial Aca· dèmia de Medicina de Catalunya (RAMC), de manera que es va convertir en el sisè oftalmòleg distingit amb aquest honor, que comparteix amb altres dos especia· listes de l’Institut: el Dr. Josep Lluís Güell i el Dr. Borja Corcóstegui, membres de la RAMC des del 2009.

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya actua com a òrgan consultiu de les administracions sanitària i de justícia, a més d’impulsar estudis sobre història de la medicina catalana i organitzar congressos i debats.

LA REVISTA IMO

24

Té 60 acadèmics numeraris elegits per votació entre els mateixos membres, 15 acadèmics d’honor, 120 acadè· mics nacionals per elecció o premi i acadèmics corres· ponents sense limitació de nombre, entre els quals els tres especialistes de l’IMO. Sessió extraordinària Amb motiu del seu ingrés a l’Acadèmia, el Dr. GarcíaArumí va llegir el treball “Retinopatia diabètica: el seu

El Dr. García-Arumí durant la sessió extraordinària amb motiu del seu ingrés a l’Acadèmia

tractament i els reptes futurs”, en una sessió extraordi· nària que va tenir lloc el 29 de març a la seu de la Reial

Activitat assistencial, investigadora i docent

Acadèmia a Barcelona. En la seva intervenció, l’especi·

El Dr. Josep García-Arumí és soci fundador de l’IMO i

alista de l’IMO va recordar que “la diabetis es considera

des del passat mes de gener presideix la recent creada

actualment la causa de ceguesa més freqüent en els pa·

Fundació IMO, dedicada a la investigació bàsica en of·

ïsos industrialitzats entre la població activa i que repre·

talmologia.

senta entre el 20% i el 30% del total de cegueses”. A més,

Paral·lelament, l’especialista de l’IMO manté una in·

va exposar els principals avenços en el tractament de la

tensa tasca docent amb alumnes de 4t de medicina i

malaltia, com la fotocoagulació amb làser o les injecci·

amb estudiants de postgrau (residents d’oftalmologia

ons intraoculars de fàrmacs, així com les millores en les

i oftalmòlegs que preparen la seva tesi doctoral) a la

tècniques quirúrgiques i diagnòstiques. L’oftalmòleg va

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la qual és

concloure la seva intervenció afirmant que “els futurs

catedràtic per oposició des del 2007. A més, és professor

reptes en el tractament de la retinopatia diabètica són

i membre fundador de l‘ESASO (European School for Advan-

la detecció genètica dels pacients amb risc de prolifera·

ced Studies in Ophthalmology).

ció i l’ús de molècules protectores”, en la qual cosa “ja estem treballant”.

LA REVISTA IMO

25

IMO | ENS HA VISITAT...

Dr. Camille

Maalouf metge i polític libanès

L’oftalmòleg libanès Camille Maalouf ha visitat recentment l’IMO. Xerrem amb ell sobre sanitat i política, ja que també s’hi dedica, des d’un partit de minoria cristiana. El seu cognom, com el del recent Príncep d’Astúries de les Lletres 2010, Amin Maalouf, anuncia ja la seva procedència cristiana, cosa que, segons ens explica, no li resulta un problema per viure en harmonia amb els seus compatriotes musulmans. Amic i admirador de l’IMO i del seu director

LA REVISTA IMO

26

mèdic, el Dr. Borja Corcóstegui, el Dr. Maalouf aspira a seguir treballant per millorar la salut dels libanesos, tant des del consultori com des del Parlament.

Què el porta per Barcelona?

Quina activitat desenvolupa al

Ministeri de Sanitat. El metge sap

Intento venir almenys cada dos anys

Líban?

quina peça de l’engranatge sanita·

a visitar el Dr. Corcóstegui, amb

Tinc el meu propi consultori mèdic

ri no funciona i el nostre propòsit

qui vaig treballar a la Vall d’Hebron

i treballo en un hospital. A més, em

és millorar-lo. El mateix passa amb

des del 1976 fins al 1980, quan vaig

dedico a la política. Vaig ser diputat

altres professionals parlamentaris.

tornar al Líban, el meu país. A ell li

entre els anys 2005 i 2009. Després

Molts exerceixen altres activitats a

dec tots els meus coneixements en

m’hi vaig presentar de nou, però no

més de la política: hi ha advocats,

oftalmologia, tant en la vessant mè·

vaig tenir la sort de ser triat. Si tot

enginyers...

dica com quirúrgica. És una persona

va bé, em presentaré de nou l’any

formidable: dinàmica, treballadora,

2013 com a diputat del parlament

Com funciona el sistema polític

amb esperit científic i molt huma·

del Líban.

del Líban?

na. Sempre està disposat a curar el

El sistema parlamentari i presidenci·

malalt. Tot això va fer que tingués·

Hi ha algun vincle entre la vida

al del Líban està basat en la jurispru·

sim molta afinitat a l’hora de treba·

política i l’exercici de la medici-

dència de la IV República francesa.

llar. En aquella època, vam arribar a

na?

El nostre Parlament té una sola cà·

fer jornades de 17 hores sense inter·

I tant! El nostre Parlament consta

mera, la funció és proposar, aprovar

rupció, mai oblidaré aquesta etapa

de 128 diputats. Quan vaig formar-

i sancionar les lleis. És l’òrgan més

de la meva vida.

ne part, 24 diputats érem metges

important del país. D’altra banda, no

i presentàvem projectes de llei al

hi ha sistema de partits, la població

IMO | ENS HA VISITAT...

“Els diputats cristians i musulmans del Líban tenim una visió sobre el futur molt similar: ajudar la gent”

pot acudir personalment al diputat

visió sobre el futur molt similar: aju·

pitals estan concentrats a la capital,

per demanar-li la seva ajuda. No vo·

dar la gent.

Beirut, i que no totes les poblacions

tem un partit, sinó una persona, un

disposen de centres equipats. Som Com és el sistema sanitari del

un país del Tercer Món. No ens po·

República, des de l’any 1990, després

Líban?

dem permetre el luxe de disposar de

de la guerra civil, alguns dels seus

És un sistema que té una vessant

tot l’instrumental sanitari necessari

poders van passar al gabinet minis·

pública i una de privada. Algunes

perquè és molt costós. El material

terial. De tota manera, aquesta figu·

professions disposen de privilegis

quirúrgic, per exemple, es reutilitza

ra segueix tenint poders: és el cap

en matèria sanitària, com els mili·

després d’esterilitzar.

de les forces armades i va aprovar la

tars, que tenen totes les despeses

formació del gabinet ministerial. En

hospitalàries cobertes per l’Estat.

Què li sembla el nou IMO?

general, són funcions d’arbitratge i

Disposem també de Seguretat Soci·

Per mi aquest centre és el millor del

de mediació entre els tres poders de

al, però, a diferència de l’espanyola,

món. He tingut ocasió de visitar di·

l’Estat.

la nostra és de copagament. El pa·

versos centres oftalmològics a tot el

cient assumeix el 10% de les despe·

món i no en conec cap amb aques·

El seu partit forma part d’una

ses derivades del tractament mèdic

ta organització humana i científica.

minoria cristiana que viu al Lí-

i de l’estada a l’hospital, sempre que

Tot el personal està molt professio·

ban, té problemes per això?

aquest import no superi les 300.000

nalitzat i motivat. L’antic IMO era

A la zona on visc, hi vivim cristians

lliures libaneses (uns 200 dòlars). La

més petit, però ja era molt “gran”.

i musulmans. Malgrat les nostres di·

resta ho assumeix l’Estat. Per això,

Ara, a més, la nova seu ha guanyat

ferències, sabem que hem d’enten·

actualment, molt pocs pacients fan

en espai i equipament.

dre’ns, cedint part dels nostres drets

ús de la sanitat privada. És un siste·

en benefici de la convivència. Dels

ma sense llistes d’espera, amb bas·

set diputats de la meva zona, cinc

tants facultatius que es dediquen a

són cristians i dos són musulmans

l’exercici de la medicina. L’inconve·

i ens entenem molt bé. Tenim una

nient és que la major part dels hos·

27 LA REVISTA IMO

diputat. Respecte al president de la

OFTALMOLOGIA | DALTONISME

DALTONISME

Dificultats per distingir els

COLORS

El daltonisme –anomenat així pel físic britànic John Dalton, que patia aquest trastorn– és un defecte genètic que consisteix en la dificultat de distingir colors, especialment el vermell i el verd.

L’origen d’aquesta alteració cromàtica es troba en els cons, cèl·lules fotoreceptores de la retina que s’encarreguen de captar el color.

LA REVISTA IMO

28

El color que percebem d’un

els colors per fallada dels gens

objecte és la longitud

encarregats de produir els

d’ona de la llum que

pigments dels cons. Si el

aquest reflecteix. L’ull capta

aquests

pigment defectuós és el

“re·

del vermell, la persona no

bots” amb diferents

distingirà el vermell ni

longituds

a

les seves combinacions.

través dels cons, ca·

També es pot donar el

dascun

daltonisme per manca

d’ona

dels

quals

està connectat amb

d’un tipus de con, de ma·

el centre visual del

nera que en poden tenir

cervell per mitjà del

només dos (dicromàtic) o

nervi òptic. Els cons te·

un (monocromàtic).

nen tres tipus de fotopig·

El defecte genètic dels daltò·

ments: un d’especialment

nics és hereditari i es transmet

sensible a la llum vermella, un

per un al·lel recessiu lligat al cromo·

altre a la llum verda i un tercer, a la

soma X. Si un home hereta un cro·

blava. La combinació d’aquests tres

mosoma X amb aquesta deficiència

colors, vermell, verd i blau, és sufici·

serà daltònic. En canvi, en el cas de

ent per poder veure uns 20 milions de colors diferents. Així, per exemple, el taronja és groc combinat amb el vermell, o el violeta és vermell amb

La combinació del vermell, verd i blau que capten els fotoreceptors

les dones, només seran daltòniques si els seus dos cromosomes X tenen la deficiència. En cas contrari, en seran només portadores, de mane·

una mica de blau. És al cervell on es

de la retina ens permeten

porta a terme aquesta interpretació.

veure uns 20 milions de

descendència. Això produeix un im·

colors diferents.

portant predomini d’homes entre la

Els daltònics no distingeixen bé

ra que poden transmetre’l a la seva

població afectada.

OFTALMOLOGIA | DALTONISME

El test d’Ishihara es basa en targetes amb cercles de diferents colors i mides, al centre de les quals hi ha nombres només identificables per algú amb bona percepció cromàtica.

LA REVISTA IMO

29

Com es diagnostica?

Com que la pertorbació de la visió del daltònic és molt

En el cas dels nens, també podem saber si tenen difi·

petita, la majoria de les persones amb aquest defecte no

cultats per aprendre i distingir els colors observant com

saben que el tenen. Per diagnosticar o avaluar de quin ti·

pinten els dibuixos. El daltonisme en edat escolar pot

pus és i el grau de severitat, hi ha uns tests subjectius, al·

provocar problemes d’aprenentatge, quan, per exem·

guns dels quals s’utilitzen per tenir una resposta ràpida o

ple, s’utilitzen imatges, gràfics i quadres amb finalitats

de screening, com el test d’Ishihara. Aquesta prova es basa

didàctiques, que poden ser difícils de comprendre per

en una sèrie de targetes amb diversos cercles de diferents

nens daltònics. Per tant, és important que els pares es·

mides i colors, al centre de les quals hi ha nombres que

tiguin atents a possibles disfuncions en la visió dels co·

només són identificables per algú amb una bona percep·

lors i que, si existeixen, n’informin al centre educatiu al

ció dels colors. Per fer el test als nens més petits, els nom·

començament de cada any escolar.

bres són substituïts per dissenys o figures geomètriques.

En el cas dels adults, el daltonisme pot plantejar al·

Altres proves requereixen més temps d’exploració, com pot ser el test de Farnsworth-Munsell, en què el paci· ent ha d’ordenar una escala de colors de la mateixa gamma.

gunes limitacions professionals. Els

El daltonisme en edat escolar pot provocar dificultats d’aprenentatge; és important informar al centre escolar d’aquest problema, que pot detectar-se observant com els nostres fills acoloreixen els dibuixos.

daltònics, per exemple, no poden ingressar als cossos de policia o de bombers, no poden ser pilots, capi· tanejar embarcacions...

LA REVISTA IMO

30

OFTALMOLOGIA | DALTONISME

Les claus L’ajuda dels filtres

A la retina hi ha tres tipus de receptors que perceben els colors (vermell, verd, blau).

En els últims anys, s’han desenvolupat uns filtres espe· cials per a daltònics. Aquests filtres, adaptables a ulle· res amb qualsevol graduació, incorporen una capa es· pecial que transforma l’espectre de llum, de manera que

En els daltònics, la sensibilitat d’algun/s d’aquests receptors és menor.

genera a la retina del daltònic un estímul semblant al normal. Gràcies a aquests filtres, la persona daltònica pot captar diferents matisos de color que anteriorment no veia i distingir el vermell i el verd. L’índex d’efectivi· tat supera el 80% dels casos. Per això, encara que no són gaire estètics, els filtres poden ser molt útils per realitzar activitats concretes, com veure una pel·lícula o per desenvolupar una tasca professional determina· da... Carol Camino, òptica optometrista de l’IMO i es·

El daltonisme és un problema hereditari que

d’una fàbrica de begudes, la tasca del qual era destriar

es transmet pel cromosoma X.

taps d’ampolles que no eren totalment blancs (tenien un lleuger to rosat, ataronjat...). El pacient era incapaç de distingir-los i amb els filtres va poder fer-ho.

En els homes (XY) sempre es manifesta.

En les dones (XX) es manifestarà el daltonisme quan els dos cromosomes X en siguin transmissors. Si només un d’ells és defectuós, llavors només en serà portadora.

El 8% dels homes i el 0,5% de les dones pateixen daltonisme.

Hi ha més de 150 professions que els daltònics no poden exercir.

Els nens poden patir desavantatges en els estudis, si no se’n diagnostica el daltonisme o no s’adapten alguns mètodes pedagògics a les seves necessitats específiques.

31 LA REVISTA IMO

pecialista en baixa visió, destaca el cas d’un treballador

OFTALMOLOGIA | DALTONISME

Com viu un daltònic?

Arbres blaus, pantalons verd lloro i dilemes tecnològics

LA REVISTA IMO

32

José María Amich és daltònic per herència familiar.

La seva mare era portadora d’aquesta disfunció que va transmetre a José María i a un altre fill.

A la família materna hi ha més casos de daltònics ho· mes, que són els que majoritàriament pateixen aquest problema. És molt estrany que es doni en dones, encara que són les portadores del trastorn. La probabilitat que la filla d’un daltònic sigui portadora és del 100% i que la pugui transmetre als seus fills en cas que siguin nens és del 50%. En el cas de José María, sí que va heretar el dal· tonisme, un problema visual que no seguirà transme· tent a la seva descendència, ja que té dos nens, que no són daltònics. Si hagués tingut una filla, aquesta hau· ria estat portadora i potser algun dels possibles futurs néts de José María hagués seguit amb aquesta “tradició familiar”. José María Amich ens explica de primera mà com és la vida d’un daltònic i amb quins problemes pot trobar-se a la seva vida quotidiana per aquesta disfun· ció, que, en el seu cas, fa que el verd i el vermell es dilu· eixin com a grisos o marrons i que no distingeixi entre el blau i el lila:

“Encara que segons tots els tests de color sóc “daltònic profund”, no és un problema que visqui amb angoixa.

L’edat i el costum també han ajudat que ho porti amb naturalitat i sense complexos. He tingut només dos o tres problemes a la meva vida per no distingir certs colors. Un va estar relacionat amb la meva activitat professional, com a fabricant tèxtil. Sempre me n’he sortit bé, ja que he fugit de situacions compromeses relacionades amb el color de les peces amb les quals he treballat, però, en una ocasió, un client “em va enganxar” i vaig passar cert compromís... Un altre moment que vaig viure amb angoixa va ser a la meva adolescència, quan vaig aparèixer a l’escola amb uns pantalons nous de color beix... Bé, jo els havia comprat com a beix, però en realitat eren verd lloro... Vaig ser la riota dels meus companys. En arribar a casa, vaig llençar els pantalons a les escombraries...

De més petit, em vaig endur més d’una esbroncada dels professors per pintar els arbres blaus. Jo veia molts dels llapis del mateix color... Els meus pares em van fer proves de color i van avisar a l’escola del meu problema... A partir de llavors no em van renyar més per aquest assumpte.

OFTALMOLOGIA | DALTONISME

de dalt he de parar i quan ho fa el de baix puc arrencar...

La cosa es complica una mica a la nit, quan tinc més dificultats per distingir els llums d’un semàfor en verd dels llums dels fanals. Es tracta de conduir amb molta més cura...

Potser el més molest per a la meva vida quotidiana són els llums d’encesa i apagada dels aparells tecnològics. Sóc incapaç de discernir-los en els carregadors de bateria, els ordinadors, la televisió, els reproductors de DVD... Crec que facilitarien molt la vida als daltònics si canviessin aquests codis de colors per d’altres que no són problemàtics, com el groc, o bé que utilitzessin símbols no cromàtics... És que justament el vermell i el verd són colors que molts daltònics no distingim!”.

33 LA REVISTA IMO

A banda d’això, tinc moltes petites anècdotes, però que no em suposen un problema: aparèixer per casa amb un parell de pijames “blaus” per als meus fills, que en realitat eren liles, fer transbordaments equivocats en les línies del metro que es regeixen per colors... L’oci i el turisme en família és un altre punt “conflictiu”. Quan davant un paisatge primaveral la meva dona o els meus fills diuen “Que bonic!”, em fastigueja una mica no poder apreciar els colors contrastats de la natura, com no poder distingir certs detalls dels quadres quan visitem museus... Però he viscut sempre veient-hi diferent, i ho assumeixo sense massa mals de cap.

Un altre àmbit en què m’afecta és la conducció, ja que no distingeixo entre el vermell i el verd dels semàfors. Però no és un problema real perquè sé que quan s’encén el llum

NOVES TECNOLOGIES

LA REVISTA IMO

34

Els protagonistes del web 2.0 Per Ismael Nafría Periodista i escriptor. Director de continguts digitals de La Vanguardia - Grup Godó. Autor del llibre Web 2.0. L’usuari, el nou rei d’internet

NOVES TECNOLOGIES

Internet celebra aquest any el seu vintè aniversari en plena efervescència de les anomenades xarxes socials.

LA REVISTA IMO

35

Internet comença a fer-se gran, però

tagonista. Bàsicament del que es

Viquipèdia, YouTube, Facebook,

segueix sent un món ple de nove·

tractava era d’anar a consultar el

Flickr, Twitter... totes aquestes em·

tats, imaginació i esperit emprene·

contingut que algú havia publicat

preses tenen un element en comú: els

dor. Aquest any 2011 el web compleix

en una pàgina web. Era un món uni·

continguts són aportats d’una ma·

dues dècades d’existència –la prime·

direccional, només d’anada. L’usuari

nera o altra pels usuaris, no per una

ra pàgina web va veure la llum l’any

hi tenia molt poc a dir.

empresa que els publica. Els articles

1991 de la mà de Tim Berners-Lee –, i

Això es va mantenir així fins als

de la Viquipèdia estan escrits per

celebrarà aquest vintè aniversari en

primers anys del segle XXI. Després

desenes de milers d’usuaris volunta·

plena efervescència de les anomena·

de l’esclat de la bombolla puntcom

ris de tot el món. Els vídeos aparei·

des xarxes socials.

l’any 2000, i després de diversos anys

xen a YouTube perquè algun usuari

Les companyies que estan més de

molt durs per al negoci online, va

els hi ha pujat.

moda a Internet, com Facebook o

començar a sorgir un nou concep·

Facebook no

Twitter, representen l’últim esglaó

te d’empresa d’Internet. Del que es

tindria

de l’anomenat web 2.0, el web en

tractava era d’oferir una plataforma

què l’usuari és el rei. En els seus pri·

sobre la qual els usuaris poguessin

mers anys d’existència, els del web

fer coses: estava naixent la segona

1.0, el contingut va ser el gran pro·

fase d’Internet, l’era del web 2.0.

NOVES TECNOLOGIES

LA REVISTA IMO

36

cap sentit ni interès si no hi hagués

ser-ho a la pràctica. La tecnologia ja

I què vindrà després? Tot apunta

persones –milions d’usuaris– publi·

no és problema, i tot queda en mans

que la següent fase d’internet, la

cant contínuament continguts als

del talent, l’esforç i la capacitat per·

del web 3.0 –que alguns prefereixen

seus murs. Flickr és el lloc on milers

sonal per fer arribar el missatge de

anomenar web semàntic–, estarà

i milers d’usuaris pugen les seves

manera convincent.

protagonitzat per les dades, per la

fotografies per compartir-les amb

La ràpida irrupció i la gran accep·

informació intel·ligent. El web 1.0 va

altres usuaris. I Twitter no seria res

tació popular que tenen aquestes

ser el del contingut, el web 2.0 està

si no hi hagués centenars de milers

tecnologies no són fàcils d’assimilar

essent el de l’usuari i el web 3.0 serà

d’usuaris escrivint-hi contínuament

per la societat. Així, aquests darrers

el de les dades intel·ligents, capaces

breus missatges de no més de 140

anys s’està produint un gran debat

per si soles de relacionar-se entre

caràcters perquè altres usuaris els

sobre les bondats i els problemes

elles per oferir nous i millors serveis

puguin consultar.

que puguin generar. Per exemple, les

a l’usuari...

El fenomen dels blocs és una altra

xarxes socials estan distorsionant –o

mostra clara del poder del web 2.0.

poden distorsionar– la idea que fins

Per primera vegada a la història,

ara havíem tingut de privacitat i res·

milions de persones han tingut a la

pecte a la intimitat.

Aquests són alguns dels principals actors del web 2.0:

seva disposició una plataforma de publicació i distribució mun· dial dels seus continguts fàcil d’utilitzar i molt barata o, fins

www.facebook.com

i tot, totalment gratis (Word·

És la xarxa social per excel·lència.

Press i Blogger són les dues

Va ser fundada l’any 2004 a la

plataformes més utilitzades).

Universitat de Harvard per Mark

I, encara que la major part de

Zuckerberg,

blocs tenen una audiència molt

Dustin Moskovitz i Chris Hu·

limitada, són també molts els

gues. Aquest any ha superat els

casos en què una persona, a

600 milions d’usuaris a tot el

títol individual, ha aconseguit

món. A Facebook els usuaris,

audiències molt elevades i s’ha

que han de ser majors de 13

convertit en una veu escoltada i

anys, es creen un perfil perso·

respectada en un àmbit concret.

nal i hi afegeixen amics amb

El somni de publicar, ser llegit i te·

els quals poden intercanviar-

nir influència a un cost baix –si ex·

se missatges, fotos, vídeos,

ceptuem, evidentment, l’esforç per·

enllaços i tot tipus d’actua·

sonal que això suposa– ha deixat de

litzacions del seu estat. A

Eduardo

Saverin,

NOVES TECNOLOGIES

El web 1.0 va ser el del contingut; el web 2.0 està essent el de l’usuari, i el web 3.0 serà el de les dades intel·ligents, capaces per si soles de relacionar-se entre elles.

seva pàgina de perfil.

www.viquipedia.cat www.wikipedia.org

ok hi ha pàgines d’empreses i grups

Encara que se sol incloure en la

que faciliten que els usuaris puguin

categoria de xarxa social, Twitter és,

Viquipèdia és una enci·

estar al dia sobre aquells assumptes

en paraules de la pròpia companyia,

clopèdia col·laborativa,

que els interessin.

una “xarxa d’informació en temps

de lliure accés, realitza·

La xarxa social, una pel·lícula so·

real”. Twitter va ser creada l’any 2006

da des de l’any 2001 i de

bre la creació de Facebook i la figu·

per Jack Dorsey, Evan Williams i Biz

manera voluntària per

ra del seu conseller delegat, el jove

Stone com un projecte de la compa·

milers d’usuaris de tot

Mark Zuckerberg va ser recentment

nyia de San Francisco Obvious. Amb

el món. Va ser funda·

finalista dels premis Oscar. El nom

només cinc anys de vida, ha aconse·

da als Estats Units per Jimmy Wales i

de la companyia està basat en la

guit arribar a la xifra de 200 milions

Larry Sanger. Actualment té més de 17

manera col·loquial de referir-se al lli·

d’usuaris.

milions d’articles publicats en més de

bre de noms i fotos que es lliura a les

200 idiomes. La Viquipèdia ha acon·

universitats nord-americanes a l’ini·

seguit situar-se entre les deu pàgines

ci de les classes perquè els alumnes

més visitades del món.

puguin conèixer-se més fàcilment.

La Viquipèdia té grans defensors, www.tuenti.com

però també detractors, que posen

com el web més visitat en nombro·

Tuenti és una xarxa social espanyola

en dubte la qualitat i credibilitat

sos països, fins i tot per davant del

que ha triomfat especialment entre

dels continguts que s’hi publiquen

cercador Google.

el públic més jove, escolars i uni·

pel fet d’estar escrits i editats per

versitaris. Impulsada des de Madrid

usuaris. Els defensors de la Viquipè·

pel nord-americà Zaryn Dentzel, va

dia consideren que el seu caràcter

www.twitter.com

ser llançada al mercat l’any 2006 i

obert i col·laboratiu, amb milions

Twitter és un servei

ha aconseguit plantar cara a Face·

d’usuaris que consulten els articles

de microblocs en el

book a Espanya, almenys pel que

i milers d’autors que els editen, és

qual els usuaris poden

fa al nombre d’usuaris, encara que

precisament el seu valor essencial i

Facebook ha aconseguit situar-se

anar publicant breus

durant els últims mesos ha perdut

el que assegura que qualsevol dada

missatges d’un màxim de 140 caràc·

certa força. Des d’agost de 2010 l’ac·

errònia es corregeix ràpidament.

ters (tweets). En aquests missatges

cionista majoritari de la companyia

Impulsada per la Fundació Wiki·

sovint s’inclouen enllaços a altres

és Telefónica. A Tuenti els usuaris

media, aquesta enciclopèdia paga

pàgines d’Internet. A Twitter els

poden crear el seu perfil, pujar fotos

les seves despeses gràcies a les do·

usuaris poden seguir altres usuaris

i vídeos i comunicar-se amb els seus

nacions fetes per usuaris de tot el

i ser seguits per altres internautes.

amics, entre altres opcions.

món.

Les actualitzacions publicades pels usuaris de Twitter es mostren en la

37 LA REVISTA IMO

més dels perfils personals, a Facebo·

NOVES TECNOLOGIES

Linkedin és la xarxa social professional

més

important

del món. Va ser llançada l’any 2003 i des de llavors ha acumulat més de 100 milions d’usuaris registrats.

tir-los amb la resta d’usuaris. A més

ïtament el seu propi bloc sota la di·

dels vídeos pujats pels usuaris, qual·

recció

www.flickr.com

sevol empresa pot aportar-hi con·

A més, la plataforma WordPress pot

Propietat actualment del portal Ya·

tinguts i crear el seu propi canal a

instal·lar-se al servidor que vulgui

hoo, Flickr és un web on els usuaris

YouTube.

l’usuari per publicar el web amb el

poden guardar, organitzar i compar·

nomdelbloc.wordpress.com.

seu propi domini o adreça web.

tir amb altres usuaris les seves fotos www.blogger.com

i vídeos digitals.

LA REVISTA IMO

38

Flickr ofereix als seus usuaris tant

Propietat

serveis gratuïts com comptes de pa·

de

Goo·

gle, és el principal

gament (per a aquells que vulguin

www.linkedin.com

rival de WordPress

disposar de més espai d’emmagat·

És la xarxa social professional més

en l’àmbit de la pu·

zematge). Totes les fotos pujades a

important del món. Va ser llançada

blicació gratuïta de blocs. A Blogger

Flickr es poden etiquetar, cosa que

l’any 2003 i des de llavors ha acu·

prima la simplicitat d’ús.

en facilita la cerca i la localització.

mulat més de 100 milions d’usuaris

La comunitat d’usuaris de Flickr és

registrats en més de 200 països.

importantíssima. El setembre de 2010

Aquests usuaris mantenen i ampli·

www.zynga.com

tenia més de 5.000 milions d’imatges

en els seus contactes professionals a

Aquesta empresa amb seu a San

publicades pels seus usuaris.

través de LinkedIn. El web està dis·

Francisco (els Estats Units) és la

ponible en diversos idiomes, entre

reina en el sector dels jocs socials.

ells l’espanyol.

Entre les seves creacions destaquen els jocs CityVille, Farmville i Fron· tierVille, amb els quals juguen mi· lions d’usuaris cada dia a través de

www.youtube.com

les xarxes socials,

És el portal de vídeos més utilitzat

especialment Fa·

del món. Propietat del cercador Go·

cebook.

ogle des de l’any 2006, moment en

www.wordpress.com

què el va comprar per 1.650 milions

www.wordpress.org

de dòlars, s’ha consolidat com una

WordPress és la plataforma gratuïta

dels webs més visitats del món i un

i oberta de creació i publicació de

dels fenòmens més rellevants del

blocs més utilitzada a Internet. Va

web 2.0.

ser llançada al mercat l’any 2003 per

A YouTube qualsevol usuari pot

Matt Mullenweg. A WordPress.com

veure vídeos, publicar-los i compar·

qualsevol usuari pot publicar gratu·

NOVES TECNOLOGIES

Entre els secrets publicats per Wi·

diversos delictes d’agressió sexual.

Wikileaks és una polèmica organit·

kileaks, de vegades en col·laboració

Wikileaks ha rebut també moltes

zació mediàtica internacional sense

amb importants diaris com The New

crítiques per falta de transparència,

ànim de lucre, fundada entre altres

York Times, The Guardian i El País, hi

procedents fins i tot d’antics col·

activistes pel periodista australià

ha dades sobre la guerra d’Afganis·

laboradors d’aquest grup. Alguns

Julian Assange, que publica des de

tan o els famosos cables d’ambaixa·

han arribat a impulsar alternatives

l’any 2007 a través d’Internet infor·

des nord-americans de tot el món.

a Wikileaks, com OpenLeaks (www.

mació anònima confidencial que ha estat filtrada per fonts diverses.

La justícia sueca persegueix Ju· lian Assange, al qual ha acusat de

openleaks.org).

39 LA REVISTA IMO

www.wikileaks.ch

LA REVISTA IMO

40

CIÈNCIA | JORGE WAGENSBERG

“El màxim goig és compartir coneixement”

Investigador, divulgador, museòleg, escriptor, editor, conferenciant... Jorge Wagensberg (Barcelona, 1948) és un home polifacètic, que es mou en un terreny comú a la ciència, les lletres, la filosofia, la comunicació...

Creador infatigable d’aforis-

JORGE

en frases breus i precises

41

plantejaments o idees que

LA REVISTA IMO

mes, té el do de condensar

fan pensar durant el temps que cadascú vulgui o pugui.

WAGENSBERG

CIÈNCIA | JORGE WAGENSBERG

Les frases que inesgotablement brollen de l’observació i la reflexió d’aquest savi contemporani són només punts de partida que poden acabar conver· tint-se en algunes de les obres de ma· jor extensió de l’edició actual. La seva prolixa bibliografia, en la qual Wa· gensberg va desgranant el seu conei· xement científic i les seves reflexions sobre el món d’una manera amena i accessible, reflecteix la seva constant inquietud intel·lectual i constata que, quan afirma que “compartir el conei· xement és el màxim goig”, no menteix.

Una de les seves especialitats és la filosofia de la ciència, un binomi

LA REVISTA IMO

42

que sovint avança per separat...

Jo m’he dedicat sempre a la recerca,

pallones, el llançament d’una pedra, el

ció, a diferència del costum, que si es

però la recerca m’ha portat a la divul·

moviment de la terra... Tots són casos

preserva, és perquè és bo”.

gació; per a mi el màxim goig és com·

concrets i diferents, però responen a

partir coneixement. Investigar porta a

una mateixa fórmula: força (massa x

Quin costum o quin llegat hauríem

aturar-se, aixecar la mirada i reflexio·

acceleració).

de transmetre a les noves generacions?

nar. Crec que per ser filòsof cal conèi· Això entronca amb la tesi de Las

El goig intel·lectual. Cal donar-hi prio·

raíces triviales de lo fundamental, títol

ritat mitjançant l’estímul, la conversa

Quina nota posa al nivell científic i

del seu darrer llibre?

i la comprensió. En aquests tres pilars

filosòfic de la societat actual?

Sí. Al llibre parlo de la relació entre el

hauria de basar-se un bon sistema

A Barcelona, Madrid i el País Basc la

fonamental i el trivial. La trivialitat no

educatiu. Per contra, en l’actual siste·

producció científica té cada vegada

és dolenta, sinó una garantia. En la

ma trobem poca conversa, poc estímul

més nivell, encara que enmig d’un “de·

quotidianitat hi ha l’arrel de tot conei·

(la realitat no hi és present) i més que

sert”. En filosofia, la meva visió és més

xement transcendent, fonamental. Els

comprensió, simulació de la compren·

negativa: no hi ha costum de debatre

científics ens fixem en el que per a la

sió.

les idees, ni de publicar on hi hagi crí·

gent pot ser trivial i a partir d’aquí po·

tica.

dem extreure’n conclusions.

Com definiria el mètode científic?

Està treballant en algun nou llibre?

Sí. I en aquesta línia, un altre punt pi·

Si el mètode no científic és mirar la

Sí, preparo un llibre d’aforismes recopi·

lar important és la creació, no només

realitat i extreure’n preguntes, la ci·

lats durant els darrers sis anys.

en el terreny educatiu... Cal apostar

xer la ciència i viceversa.

I poc marge per desenvolupar la iniciativa personal...

per la interdisciplinarietat. Tots ens

ència funciona precisament al revés: és veure les respostes i buscar-ne les

Avanci’ns-en algun...

protegim dins una especialització,

preguntes... Dels casos concrets, ex·

“Què és la puresa? Una barreja de re·

però la realitat no té cap culpa dels

treure’n conclusions. Per exemple, la

ferència”. “Compte amb les tradicions

plans d’estudis.

segona llei de Newton: el vol de les pa·

perquè es preserven només per tradi·

CIÈNCIA | JORGE WAGENSBERG

AFORISMES

”Cal donar prioritat al goig intel·lectual mitjançant l’estímul, la conversa i la comprensió. Aquests haurien de ser els tres pilars d’un bon sistema educatiu”.

La propera obra de Wagensberg serà una recopilació d’aforismes dels últims sis anys. Amb el llibre, el científic reprendrà les seves reflexions condensades a partir del punt en què les va deixar, el 2006, amb l’obra A más cómo, menos por qué. En aquell volum, Wagensberg va bolcar fins a 747 aforismes, reunits “amb la intenció de comprendre allò fonamental, el natural i l’actual”. Alguns exemples: “L’improbable sorprèn tothom, el quotidià només el ”Investigar implica aturar-

geni”. “Les veritats es descobreixen, les mentides es

se, aixecar la mirada i

construeixen”. L’antecedent d’A más cómo, me·

reflexionar”.

nos por qué el trobem en l’exitós Si la natura és la resposta, quina era la pregunta?, publicat el 2003.

LA REVISTA IMO

43

CIÈNCIA | JORGE WAGENSBERG

”Cal apostar per la interdisciplinarietat, la realitat no té cap culpa dels plans d’estudis”.

Doni’ns alguns exemples d‘interdisciplinarietat.

Destacaria

científics

com

Schrö·

dinger o artistes com Borges, el qual, a més d’escriptor, va ser un home pre· ocupat per les matemàtiques; Andy Warhol i Salvador Dalí, molt amic de científics i gran escriptor, a més de pintor excepcional.

LA REVISTA IMO

44

Vostè sosté que la crisi és el motor de l’evolució... Estem, doncs, en moment de canvi evolutiu important?

La crisi ens obliga a innovar, activa la competència entre diferents alter· natives. És bo conservar la diversitat com a garantia per quan arremeti la crisi.

Estem aprofitant aquesta oportunitat?

Fins ara, per combatre la crisi ens hem posat regles: premi, càstig, la

Andy Warhol o Salvador Dalí, molt amic de científics i gran escriptor, a més de pintor excepcional, són exemples d’interdisciplinarietat

qual cosa suposa tractar-nos com a nens petits. És millor donar-nos co·

s’ha recuperat l’activitat epistolar.

teoria a la pràctica. Un dofí, encara

neixement, que ofereix convicció. És

Tot depèn de l’ús que en fem... Per sa·

que tingui una idea, no la pot posar

necessari invertir en ciència i recer·

ber si fem servir bé les noves tecnolo·

en pràctica perquè no té mans. Les

ca: invertir en futur i apostar per la

gies, hem de preguntar-nos si estem

mans ens han permès desenvolupar

creativitat humana, per la llibertat,

treballant més idees que abans.

la intel·ligència.

els llocs de conversa, la trobada...

En què hem evolucionat els éssers

Hem involucionat en alguna cosa?

Actualment, molts llocs de con-

humans des que caminem amb

L’edat mitjana va suposar un pas en·

versa i de trobada han “emigrat”

“dues potes”?

rere en el coneixement. Per exemple,

a Internet...

El pas de les quatre a les dues potes,

es va perdre el concepte de perspec·

Internet és una pas previ per a la tro·

un fet que va succeir fa ja 4 milions

tiva, que després va haver de recupe·

bada real. A més, gràcies a Internet,

d’anys ens va permetre passar de la

rar-se de nou... Però, en general, crec

CIÈNCIA | JORGE WAGENSBERG

”En passar de les quatre a les dues potes, passem de la teoria a la pràctica... Les mans ens han permès desenvolupar la intel·ligència”.

LA REVISTA IMO

45

que més aviat hem prosperat: s’ha

enganyar el cervell... En tot cas, hem

abolit l’esclavitud, s’ha estès la de·

de tenir en compte que la visió és un

mocràcia, el paper de la dona és cada

dels sentits i que podem aprendre a

vegada més important...

desenvolupar més altres potències.

Hi ha animals que viuen sense visió,

CosmoCaixa proposa al visitant

com les aranyes o els peixos de l’Ama·

diverses experiències relacionades

zones, que es mouen per camps elèc·

amb la visió... Per què es presta

trics... Per cert, una idea interessant

una especial atenció a aquest

per desenvolupar-la per tal que en un

sentit?

futur els cecs puguin veure-hi.

Bàsicament, els jocs de visió de Cos· moCaixa demostren que és molt fàcil

CIÈNCIA | JORGE WAGENSBERG

Museologia total Jorge Wagensberg és una referència mundial en el camp de la museologia. Fa 20 anys va començar a col·laborar amb la Fundació La Caixa, com a creador i primer director del Museu de la Ciència (actual CosmoCaixa). Actualment, és director científic de la Fundació, des d’on estén la seva concepció museística arreu del món.

LA REVISTA IMO

46

Quin és el “mètode” CosmoCaixa

En quins museus estan treballant

tòria. Els seus estudis i coneixements

que es dedica a “exportar”?

actualment?

en enginyeria tenen molt mèrit, ja que

Es basa en el concepte de Museologia

Al Museu Arquimedes de Siracusa, al

són molt anteriors al Renaixement...

Total, un concepte de museu basat

Museu del Temps de Montevideo, al

Però de tots els projectes, potser el

en la realitat, no només en objectes

del Bosc al Montseny, al de l’Antàrtida

que em fa especial il·lusió és el Museu

ni en peces posades en vitrines, sinó

a Xile, al Politècnic de Moscou...

del Bosc, la inauguració del qual està

en el que entren en joc els cinc sen·

prevista per al 2012. Serà un museu-

tits. Tampoc es tracta d’oferir només

Sent especial predilecció per algun?

observatori molt actual, que posarà al

experiències, una tendència que s’ha

El de Xile és important perquè hem

dia el concepte dels ecomuseus que ja

imposat en l’última dècada... Podríem

inventat un mètode científic nou so·

havia quedat antiquat.

dir que el nostre model combina ob·

bre el futur de la vida a l’Antàrtida.

jectes, metàfores, sensacions... I tot

L’Arquimedes, que dels que tenim en

Com sorgeix la col·laboració amb

això amb un objectiu: que el visitant

marxa és el primer que obrirà les se·

els diferents museus que desenvo-

surti del museu amb més preguntes

ves portes, m’ha ajudat a aprofundir

lupen?

de les que tenia en entrar-hi.

en un personatge fascinant. He tingut

Normalment, vénen a veure el Cos·

l’oportunitat de conèixer millor un

moCaixa a Barcelona i ens demanen

dels matemàtics més grans de la his·

col·laboració per al seu projecte. En

CIÈNCIA | JORGE WAGENSBERG

algun cas hem anat a concurs, com sortit arran d’alguna conferència que he impartit, com és el cas del Museu d’Arquimedes. En altres ocasions, no hi col·laborem directament, però hi influïm d’alguna manera a través del curs de museologia que organitzem, al qual assisteixen més de 150 muse· òlegs de més de quinze països i en el qual exposem la nostra concepció de museologia total.

“El nostre model combina objectes, metàfores i sensacions perquè el visitant surti del museu amb més preguntes de les que tenia en entrar-hi”.

47 LA REVISTA IMO

en el Politècnic de Moscou, i algun ha

CIÈNCIA | JORGE WAGENSBERG

De la termodinàmica i el vi negre

LA REVISTA IMO

48

Jorge Wagensberg és llicenciat i doc·

tafonomia, la filosofia de la ciència

la divulgació científica: “Metabreves”

torat en física per la Universitat de

i la museologia. És autor d’assaigs

(“llibres per comprendre el món”).

Barcelona, on és professor de Teoria

periodístics, una vintena de llibres

Ha rebut els premis VI Reserva

dels processos irreversibles, i diri·

i un centenar de treballs de recerca

Raimat de la Cultura (1995); Premi

geix un grup de recerca en biofísica.

sobre termodinàmica, matemàtica,

de Periodisme Juan Mari Arzak per

Va crear i dirigir entre el 1991 i el 2005

biofísica, microbiologia, paleontolo·

l’article “Aproximació a una copa de

el Museu de la Ciència de Barcelona

gia, museologia científica i filosofia

vi negre” (2003); Premi Nacional de

(actual CosmoCaixa), guardonat el

de la ciència.

Catalunya al Pensament i la Cultura

2006 com a millor museu d’Europa.

El 1983 va fundar la col·lecció “Me·

Científica (2005); Premi Manel Xifra i

En l’actualitat, és el director científic

tatemas” (“llibres per pensar la ci·

Boada a la Transmissió de Coneixe·

de la Fundació La Caixa.

ència”) de l’editorial Tusquets, de la

ment Tècnic i Tecnològic (2006). El

Com a científic, Wagensberg ha fet

qual és editor des d’aquell moment.

2007 va rebre la Creu de Sant Jordi de

aportacions en diferents camps, com

La col·lecció, dedicada al pensament

la Generalitat de Catalunya i el 2010

la termodinàmica del no-equilibri, la

científic, ha publicat més d’un cen·

va ser nomenat Doctor honoris causa

termodinàmica de cultius microbio·

tenar de títols de prestigiosos cientí·

per la Universitat de Lleida.

lògics, la simulació de Montecarlo,

fics. El 2009 funda a la mateixa edi·

la biologia teòrica, l’entomologia, la

torial una nova col·lecció dedicada a

Un descans deliciós

Horari: de dilluns a divendres, de 8 a 20 h

Gaudiu de la comoditat i de les temptadores propostes de la cafeteria restaurant de l’IMO des d’un mirador privilegiat sobre Barcelona Esmorzars i berenars (pastes dolces, gofres, entrepans freds i calents...)

Carta de tapes i aperitius, amanides, carns, pizzes i pasta italiana Menú diari de 13 a 16 h

LA REVISTA IMO

CAFETERIA IMO

49

QUALITAT DE VIDA | ALIMENTA LA TEVA PELL

Alimenta la teva pell

LA REVISTA IMO

50

La pell necessita una aportació diària de vitamines i minerals. Són elements essencials per mantenir-nos en bon estat de salut i enfortir el nostre sistema immunitari. La clau per sentir-nos bé per dins... i per fora.

Per Pere Romanillos

QUALITAT DE VIDA | ALIMENTA LA TEVA PELL

Hidraten la pell, prevenen l’envelliment, eliminen toxines... Els millors cosmètics per a la cura de la pell són a la taula. Ens referim a una sèrie d’aliments rics en vitamines antioxidants, minerals, oligoelements, betacarotens i una llarga llista d’actius capaços de cuidar el nostre cutis des de dins.

Vitamines i minerals Essencials per mantenir la nostra pell en bon estat, abunden en tot tipus de fruites i verdures. Destaca es· pecialment la vitamina C, que intervé en la formació de col·lagen, el component que aporta elasticitat a la ses i ens protegeix de nombroses malalties. Res millor, doncs, que una aportació de vitamina C prenent cada dia un kiwi, una taronja o dues mandarines, un grapat de maduixes o un suc de cítrics acabat d’esprémer. La vitamina C també es troba a la pinya, el mango, el ca· qui, el tomàquet, el pebrot vermell, la col de Brussel·les i els espinacs.

D’altra banda, la vitamina E protegeix i ajuda a millo· rar el teixit cel·lular, contraresta l’envelliment i ajuda a millorar la circulació sanguínia, un factor determinant per preservar la salut de la nostra pell. L’oli d’oliva, les fruites seques, el germen de blat i tots els vegetals de fulla verda són rics en vitamina E. Pel què fa als minerals aliats de la pell, es recomana una bona aportació d’aliments rics en ferro. Aquest ele· ment és indispensable en la producció d’hemoglobina, gràcies a la qual la pell té un bon color. Juntament amb la vitamina A, participa en la regeneració del teixit cu· tani, en la síntesi del col·lagen i l’elastina, components encarregats de proporcionar elasticitat i tonicitat a la pell. Per la seva banda, el magnesi ajuda a combatre els símptomes que provoquen l’estrès i la fatiga, grans enemics de l’equilibri de la nostra pell.

51 LA REVISTA IMO

nostra pell. A més, ens ajuda a mantenir altes les defen·

QUALITAT DE VIDA | ALIMENTA LA TEVA PELL

Polifenols, aliats antienvelliment

Coenzim Q-10 Present en el peix blau (sardines,

Presents en tota classe de fruites i

verat, tonyina), la soja i les fruites

verdures, aquestes substàncies ens

seques, té un potent efecte antien·

protegeixen de nombroses malalties

velliment de la pell. La seva acció an·

(patologies cardiovasculars, osteo·

tioxidant és similar a la de la vitami·

porosi, càncer) i retarden el procés

na E i K, ja que inhibeix la destrucció

d’envelliment. Es recomana prendre

cel·lular provocada pels radicals lliu·

diàriament un mínim de 5 peces de

res. A més, la coenzim Q-10 estimula

fruita, verdura o suc de fruita.

el sistema immune, millora el funci·

Un dels aliments més rics en poli·

onament del cor i augmenta l’ener·

fenols és el raïm. De fet, la cosmè·

gia cel·lular.

tica de tractament, tant facial com corporal, l’ha inclòs dins les seves formulacions envelliment.

LA REVISTA IMO

52

terapèutiques En

els

anti·

tractaments

d’estètica, el raïm s’aplica en forma d’embolcalls corporals on es barre· gen substàncies naturals derivades d’aquesta fruita (fangs, fulles de vinya, extracte de raïm) amb subs· tàncies actives (fangs marins, al· gues...). En general, el raïm estimula la producció de col·lagen, d’elastina i d’àcid hialurònic, vitals per mante· nir la pell en bon estat.

Betacarotens Aquestes substàncies, presents en tot tipus de fruites i hortalisses de color vermell, groc i ataronjat (pas· tanaga, albercoc, tomàquet, carbas· sa...), protegeixen l’organisme de les malalties cròniques provocades pels radicals lliures. D’altra banda, són uns eficients protectors contra els raigs UVA (grans enemics de la pell). Un cop a l’organisme, es trans· formen en vitamina A, per la qual cosa resulten uns eficaços agents antiedat. Els espinacs, el bròquil i el meló també són aliments rics en be· tacarotens.

QUALITAT DE VIDA | ALIMENTA LA TEVA PELL

Molta calma L’estrès i l’ansietat són grans ene· mics de la nostra pell. Per ajudar el nostre sistema nerviós a suportar el

Cuida millor la teva pell amb...

ritme de vida que portem hi ha una sèrie d’aliments clau. Entre ells des· taquen el plàtan, les ametlles, el ger· men de blat (particularment benefi· ciós per al sistema nerviós pel seu elevat contingut en magnesi, coure i potassi), el llevat de cervesa, el brò· quil i les llavors de gira-sol. També és recomanable assegurar-se una bona aportació de vitamina C, sense oblidar els llegums i els cereals.

Una cosa tan simple com beure abundant aigua cada dia és la mi·

Més:

llor fórmula per mantenir la pell en

•

Olis i aliments alts en àcids gras-

bon estat de salut. Un senzill gest

sos Omega-3 (oli d’oliva, oli de

que ajuda a mantenir una pell jove i

llavor de raïm, oli de llinosa...).

lluminosa, a més de contribuir a un

•

Carbohidrats complexos, com pa integral, galetes de civada i

correcte funcionament de l’organis·

salvat rics en fibra.

me. D’altra banda, l’aigua és neces· sària per eliminar toxines i residus.

LA REVISTA IMO

53

Beure aigua

•

Substituts de la carn, com el tofu, el tempeh o el seitan.

Es recomana beure un mínim de 2 litres d’aigua cada dia. Fer-ho és més fàcil del que creiem. Per augmentar

Menys:

el seu consum n’hi ha prou amb te·

•

Aliments amb un elevat contin-

nir una ampolla d’aigua prop de l’or·

gut en greix trans (hidrogenat),

dinador a l’oficina o en aquella zona

com els fregits i la brioixeria en general.

on passem més hores treballant. La idea és que d’aquesta manera po· dem anar prenent petits glops amb regularitat. També podem portar sempre a sobre una petita ampolla (sobretot en èpoques de més calor, quan el nostre organisme necessita una aportació extra de líquids).

• •

Carbohidrats refinats i sucres.

Proteïnes (carn vermella, productes lactis...).

QUALITAT DE VIDA | ANTIOXIDANTS

antioxidants PER VIURE MÉS I MILLOR Produïts pel nostre pro· pi organisme i presents també en nombrosos ali· ments, els antioxidants ens protegeixen enfront

LA REVISTA IMO

54

l’atac dels radicals lliu· res, causants de l’envelli· ment cel·lular.

Els 10 aliments antioxidants • • • • • •

Tomàquet Pastanaga Espinacs Cítrics Raïm Fruites vermelles (mores, nabius, gerds ...)

• • •

Cols llombardes i cols Bròquil Ceba (especialment les de color morat)

•

Alvocats

Per Pere Romanillos

QUALITAT DE VIDA | ANTIOXIDANTS

El pas dels anys no perdona. Però, a més, gran part de

d’origen vegetal (oliva, gira-sol i blat de moro), els frui·

les xacres que patim a mesura que ens anem fent grans

tes seques, les llavors i els cereals.

es deu a l’agressió que pateixen les nostres cèl·lules per

La vitamina C o àcid ascòrbic ajuda el nostre sistema

part dels radicals lliures. Aquests es produeixen com a

immunològic, intervé en la formació de col·lagen i és

resultat de l’oxidació cel·lular, un procés normal en el

un eficient antioxidant que manté a ratlla l’acció nociva

nostre organisme. En nombre limitat i controlat resul·

dels radicals lliures. Es troba en els cítrics, les maduixes

ten beneficiosos pel seu paper en el sistema immuno·

i maduixots, la pinya, el mango, el caqui, el tomàquet,

lògic. Ara bé, el problema apareix quan el seu nombre

el pebrot vermell, la col de Brussel·les, els espinacs i en

augmenta i es desestabilitza, de manera que arriba a

la majoria de fruites i verdures de color verd i vermell.

produir efectes negatius per a la nostra salut. Aquest augment pot ser degut per diversos motius entre els

Oligoelements.

quals destaca el consum de tabac i alcohol, l’alimenta· ció rica en greixos, el sedentarisme, l’excés de radicació solar o una dieta desequilibrada.

Els antioxidants són elements presents en el nostre organisme i en determinats aliments capaços de dismi· nuir el dany produït pels radicals lliures.

En aquest grup, destaquen com a principals substàncies

Tipus d’antioxidants

antioxidants el seleni i el zinc.

A més dels que produeix el nostre organisme de manera

cel·lular i n’evita la degeneració. Aliments rics en aquest

natural, hi ha tres grans grups d’antioxidants presents en diferents aliments:

El seleni és un efectiu antioxidant que manté la salut mineral són els ous, els bolets, els cereals, el marisc, les llavors de gira-sol i l’all.

Per la seva banda, el zinc contribueix a l’adequat funci· onament del sistema immunològic. Aquest antioxidant és present en els cereals, les ostres i els fruites seques.

Polifenols.

Vitamines A, E i C. La vitamina A o retinol afavoreix la resistència de l’orga· nisme a les infeccions, és necessària per al correcte de· senvolupament del sistema nerviós i intervé en el crei· xement dels ossos. Es troba en els següents aliments: pastanaga, carbassa, mandarines, albercoc, préssec, meló, julivert, espinacs, lactis complets i greixos lactis (mantega, nata), rovell d’ou i peixos com la sardina, la tonyina i el peix espasa.

La vitamina E. Per la seva poderosa capacitat antioxi· dant, aquesta vitamina té un important paper preven· tiu contra les malalties degeneratives i cardiovasculars, a més del càncer. Principalment, es troba en els olis

Aquest grup de substàncies antioxidants és present en els cítrics, les fruites vermelles, l’oli, el raïm, les olives i els llegums.

LA REVISTA IMO

55

QUALITAT DE VIDA | ANTIOXIDANTS

Sense abusar S’ha demostrat que una dieta rica en aliments amb alt contingut en antioxidants té efectes beneficiosos con· tra tot tipus de malalties relacionades amb l’envelliment cel·lular, per exemple, en les patologies del cor, diver· sos tipus de càncer o malalties neurodegeneratives.

Però això no vol dir que la ingesta d’una gran quantitat d’antioxidants modifiqui el deteriorament normal que comporta l’envelliment de les cèl·lules. En condicions normals, el consum de suplements vitamínics i antioxi· dants no és necessari. Els requeriments de tots els nutri·

Qui necessita antioxidants?

ents poden aconseguir-se a través d’una dieta equilibra· da sense necessitat de suplement de forma artificial. Cal tenir en compte que el consum excessiu de vitamines

Tots necessitem una aportació correcta d’antioxidants

(especialment la A, la D, la E i la K) pot produir efectes

a través d’una dieta sana i equilibrada. Gràcies a ells

adversos. D’aquí la importància de consultar-ho al nos·

podem plantar cara als radicals lliures, prevenir un bon

tre metge de capçalera abans de consumir aquest tipus

nombre de malalties i envellir d’una manera saludable.

de suplements vitamínics.

LA REVISTA IMO

56

Gràcies per fer-nos créixer cada dia!

• 20.000 exemplars (en català i castellà) • Quatre números anuals • Un ampli ventall de lectors: pacients de l’IMO i empreses i institucions públiques i privades de tot Espanya (especialment, de l’àmbit de la salut i l’oftalmologia).

Una bona visibilitat Si voleu informar-vos sobre les condicions per inserir publicitat a la revista IMO, podeu contactar amb el Departament de Comunicació, a través del telèfon 93 253 15 00 o de l’adreça electrònica comu· nicacion@imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO