Revista IMO 27 - Catalá

27

REVISTAIMO

ESTIU 2011

Congrés internacional de retina Uns 350 oftalmòlegs analitzen a l’IMO els avenços en retina | Èxit de la campanya de prevenció de la DMAE | Un centenar de professionals assisteixen al curs d’ajudants a l’oftalmòleg | Stanley Chang, pare de la cirurgia retinal moderna, explica la seva experiència i pròxims reptes | La visió estereoscòpica | Johan Cruyff parla sobre esport i superació personal | Comunicar amb eficàcia | Falsos mites sobre les dietes

Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

Núm. 27 | ESTIU 2011 EDITORIAL El congrés internacional de retina que hem organitzat conjuntament l’IMO l’ESASO (European School for Advanced Studies in Ophthalmology) centra el contingut d’aquest número de la revista, en el qual volem celebrar l’èxit d’una cita que va aconseguir reunir prop de 350 oftalmòlegs de tot el món i abordar els assumptes més nous d’aquesta subespecialitat. El congrés, no només va comptar amb una àmplia assistència, sinó també amb una gran qualitat de participants, entre els quals es trobaven els oftalmòlegs més prestigiosos del món, com Bill Aylward, director del Moorphils Eye Hospital (Londres); Kirk Packo, director del Departament d’Oftalmologia del Rush University Medical Center (Chicago) o el Dr. Stanley Chang, considerat el pare de la vitrectomia moderna, i a qui entrevistem també en aquestes pàgines.

Gràcies a les nostres noves instal·lacions, podem impulsar esdeveniments rellevants, com el congrés de retina, però també altres que han tingut lloc recentment a l’IMO. Així, al maig, vam organitzar dues conferències sobre DMAE emmarcades en una campanya de prevenció de la malaltia impulsada per l’Institut, i un curs d’ajudants a l’oftalmòleg, dirigit a optometristes, infermers, auxiliars i tècnics de quiròfan. Ara ens preparem per acollir un acte altruista organitzat per la fundació Abre sus Ojos en col·laboració amb l’IMO, i que reunirà un miler de persones el proper mes d’octubre.

La nova seu, a la qual ens traslladàvem ara fa dos anys, ens permet també anar ampliant el nostre equip d’oftalmòlegs amb la incorporació de nous especialistes que ens ajuden a treballar per l’excel·lència humana i professional que perseguim. Aprofito, doncs, per donar la benvinguda a les doctores Anniken Burés i Luma Vásquez, i també per felicitar la Dra. Carolina Pallás pel seu recent ingrés a la Societat Europea de Glaucoma.

Només em resta desitjar-los un bon estiu, tot esperant retrobar-los el proper curs amb el ferm propòsit d’”intentar aconseguir el nostres somnis”, com diu el nostre pacient i amic Johan Cruyff, en una entrevista que recollim en aquest número. Que gaudeixin de les seves vacances i fins a la tornada.

Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI Uns 350 oftalmòlegs de tot el món van analitzar els últims avenços en retina en un congrés internacional organitzat per l’IMO i l’ESASO (European School for Advanced Studies in Ophthalmology).

2

Èxit de la campanya “No perdis detall. Anticipa’t a la DMAE”, que del 16 al 20 de maig va incloure conferències i revisions gratuïtes que van permetre diagnosticar nou casos de la malaltia, entre les 92 persones examinades.

14

Un centenar de professionals, entre optometristes, infermers, auxiliars i tècnics de quiròfan, assisteixen al Curs de Noves Tecnologies de Suport en Oftalmologia, celebrat el 27 i 28 de maig a l’IMO.

18

El Dr. Stanley Chang, de l’Edward S. Harkness Eye Institute de la Universitat de Colúmbia (Nova York), un dels oftalmòlegs més destacats des de la segona meitat del segle XX, explica la importància dels avenços en el tractament dels problemes de retina, ja que alguns d’ells “et canvien la vida”.

26

Què és la visió estereoscòpica? Com funciona el mecanisme pel qual hi veiem en 3D? És aconsellable que els nens vegin pel·lícules amb aquesta tecnologia? Responem a aquestes i altres preguntes relacionades amb la visió tridimensional.

30

Johan Cruyff, llegenda viva del futbol mundial, opina sobre el Barça actual i defensa la importància de l’esport com a base per gaudir d’una bona salut i per exercitar valors com el treball en equip o la superació personal.

34

Un expert en comunicació ens ofereix algunes claus per reflexionar sobre les nostres capacitats per comunicar-nos. Com ho fem? Quines habilitats tenim? Com podem fer que els nostres missatges arribin adequadament als nostres interlocutors? Com hem de desxifrar els que ens arriben?

40

Sotmetre’s a tractaments hidratants i fer dieta són dues bones formes de posar-se a punt per les vacances estivals. Donem algunes idees sobre tractaments que tenen l’aigua com a protagonista i desmuntem alguns falsos mites associats a les dietes.

50

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació: Q&A, Imagen y Contenidos Redacció: Q&A, Imagen y Contenidos i Dept. de Comunicació IMO. En aquest número han col·laborat: Joan Francesc Cánovas i Pere Romanillos

Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía Fotografia: Àngel Carbonell Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es/ info@qya-imagen.com Telèfons 93 253 15 00 / 93 240 44 20

LA REVISTA IMO

1

EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA

LA REVISTA IMO

2

CONGRÉS DE

RETINA

EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA

PROP DE 350 OFTALMÒLEGS DE TOT EL MÓN ANALITZEN A L’IMO ELS ÚLTIMS AVENÇOS EN RETINA

LA REVISTA IMO

3

EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA

LA REVISTA IMO

4

Uns 350 oftalmòlegs de tot el món es van reunir el 3 i 4 de juny a l’IMO, per compartir les últimes novetats en el camp de la retina. La reunió internacional, amb el títol Trends in Surgical and

Entre les principals conclusions del congrés hi desta-

Medical Retina (Novetats mèdiques i quirúrgiques

ca la importància de seguir una dieta equilibrada, rica

en retina), va estar organitzada per l’Institut

en antioxidants i vitamina A (retinol), evitar el tabac i

en col·laboració amb l’ESASO (European School

l’alcohol i fer exercici, un conjunt de mesures que pot

for Advanced Studies in Ophthalmology) i va comp-

ajudar a evitar patologies de la retina o retardar la seva

tar amb els principals especialistes en retina del

aparició i millorar-ne el seu pronòstic, segons els oftal-

món, entre els quals destaca el professor Stan-

mòlegs reunits al congrés.

ley Chang (Nova York), considerat el pare de la

Segons van explicar els experts, portar una vida sana

cirurgia retinal moderna. El Congrés va oferir

ajuda a prevenir malalties generals, com la diabetis, la

deu operacions quirúrgiques en directe i diver-

hipertensió o les cardiopaties, patologies que, en tots

ses taules rodones en les quals es va discutir

els casos, “acaben afectant la retina”. Per això, els es-

sobre les últimes tècniques quirúrgiques per a

pecialistes també van destacar la necessitat de sotme-

diferents patologies relacionades amb la retina.

tre’s a revisions oculars anuals a partir dels 40 anys, o bé si es tenen factors de risc importants, com antece-

EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA

LA REVISTA IMO

5

dents familiars, alta miopia o malalties cròniques del sistema central. “La detecció precoç és fonamental per evitar l’evolució de les patologies retinals i per millorar el pronòstic funcional final”, segons el Dr. Borja Corcóstegui, director de l’IMO i coordinador de la reunió internacional.

Portar una vida sana ajuda a prevenir malalties generals, com diabetis, hipertensió o cardiopaties, que acaben afectant la retina.

EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA

El perfeccionament de les tècniques i la introducció d’instruments més petits ha donat com a resultat una cirurgia de mínima incisió que permet millorar els resultats visuals i una LA REVISTA IMO

6

recuperació més ràpida dels pacients.

Cirurgia en directe Durant el congrés, els oftalmòlegs van poder seguir en directe deu operacions, que “van posar de manifest els grans avenços que s’han produït en els últims anys en la cirurgia de la retina, amb el perfeccionament de les tècniques i la introducció d’instruments més petits”, segons el Dr. Carlos Mateo, especialista en retina de l’IMO i coordinador del congrés, juntament amb el Dr. Corcóstegui. “Tot això ha donat com a resultat una cirurgia de mínima incisió que permet millorar els resultats visuals i una recuperació més ràpida dels pacients”, explica.

Injeccions intravítries Els experts reunits a l’IMO també van analitzar la creixent importància dels fàrmacs d’injecció intravítria, fàrmacs injectats directament a l’interior de l’ull, que estan oferint uns bons resultats en el tractament d’algu-

EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA

LA REVISTA IMO

7

nes patologies de retina. Segons algunes intervencions

lar Associada a l’Edat (DMAE). Es tracta del VEGF-Trap-

que van tenir lloc durant el congrés, des de mitjans de

Eye, en els assaigs clínics del qual ha participat l’IMO

la passada dècada, les injeccions intravítries s’han con-

i els resultats dels quals, presentats el passat mes de

vertit en una important alternativa a la cirurgia i el seu

març, demostren que la molècula anti-VEGF d’allibera-

imparable desenvolupament “constituirà el gran salt en

ment lent que conté requereix menys injeccions intrao-

el tractament de les malalties de la retina en la propera

culars per mantenir l’agudesa visual dels pacients amb

dècada”, segons el Dr. Borja Corcóstegui, coordinador

DMAE.

del congrés.

Els especialistes congregats a la reunió es van refe-

Per a l’especialista, “l’èxit més rotund d’aquests trac-

rir també a un altre fàrmac d’alliberament lent (Ozur-

taments es dóna en la degeneració macular, l’índex de

dex) per al tractament de l’edema macular secundari a

millora de visió de la qual ha passat del 20% al 75% dels

obstrucció de la vena de la retina, l’ús del qual s’acaba

casos, gràcies als nous fàrmacs injectats a l’interior de

d’aprovar a Europa. Es tracta d’un implant injectable i

l’ull, com el Lucentis o l’Avastin”, també utilitzats, amb

biodegradable de corticosteroide d’acció prolongada

un èxit similar, en pacients amb retinopatia diabètica.

(dexametasona), que es converteix en el primer trac-

A aquests dos tractaments, està a punt de sumar-s’hi

tament amb llicència a Europa per a l’edema macular

un tercer que és capaç de millorar els resultats dels fàr-

en pacients amb oclusió venosa de la retina (OVR), una

macs actuals en el tractament de la Degeneració Macu-

causa de pèrdua de visió important i freqüent.

EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA

LA REVISTA IMO

8

EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA

La retina és una fina capa de teixit nerviós que recobreix l’estructura interna de l’ull. En ella s’hi fixen les imatges que són enviades al cervell, a través del nervi òptic. El seu funcionament correcte, per tant, és de vital importància per a la visió.

Les patologies que més comunament afecten la retina entre les quals cal destacar la degeneració macular as-

Noves teràpies Segons el coordinador del Congrés, “els tractaments farmacològics han fet possible que en els últims cinc

sociada a l’edat (DMAE); les associades a l’alta miopia; les d’origen vascular, principalment retinopatia diabètica; i les associades a problemes biomecànics, com el

anys el nombre de cirurgies de retina s’hagi reduït en

despreniment de retina o traccions vitreomaculars. En

un 50%”. Els especialistes preveuen que aquest percen-

totes, la detecció precoç és fonamental per evitar la

tatge baixi encara més en els propers anys, gràcies a la

seva evolució i millorar el pronòstic funcional final.

introducció de noves teràpies gèniques, molt avançades ja en patologies com la malaltia de Stargardt o la retinopatia diabètica.

Paral·lelament, diversos especialistes en diferents països del món estan treballant en el desenvolupament del

Segons el Dr. Borja Corcóstegui, director de l’IMO i coordinador del Congrés, “les malalties oculars més greus tenen el seu origen en la retina. Tot i no ser les

microxip o estimulador elèctric de la retina en pacients

que registren major incidència, són les patologies més

cecs. La tècnica consisteix en la col·locació d’una petita

invalidants per als pacients, de manera que els aven-

càmera a una ullera connectada a un microprocessador

ços en aquest camp són especialment importants per

que envia senyals a una banda introduïda a l’ull perquè

millorar la qualitat de vida dels pacients”.

estimuli la retina. A Espanya, el Dr. Borja Corcóstegui, porta uns quants anys estudiant la seva implantació en nou pacients totalment cecs que podrien recuperar una mica de visió. Segons ha explicat el director de l’IMO, el microxip “podria començar a implantar-se en els propers mesos, després de vint anys d’investigació”.

9 LA REVISTA IMO

es concentren en quatre grans grups: les degeneratives,

EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA

EL 40% DELS MIOPS AMB MÉS DE 8 DIÒPTRIES CORREN EL RISC DE PATIR PATOLOGIES DEL CENTRE DE LA RETINA

LA REVISTA IMO

10

Els pacients amb alta miopia, prop d’un 2% de la po-

Les persones amb alta miopia constitueixen un dels grups que més preocupa als especialistes en

blació, tenen una major predisposició a patir certes malalties oculars, com glaucoma o cataractes, i, especialment, patologies relacionades amb la retina, com despreniment de retina, degeneració de la retina central per plaques d’atròfia, creixement de vasos per sota

retina, ja que “el 40% dels miops

de la retina en l’àrea macular, forat macular miòpic o

amb més de 8 diòptries corren el

sínquisi. “Les malalties de la retina poden ocasionar una

risc de patir algun tipus de patologia del centre de la retina, amb important pèrdua de visió”, segons el Dr. Carlos Mateo (a la imatge).

separació de les capes de la retina macular, anomenada discapacitat visual important i incidir directament en la qualitat de vida del pacient, especialment quan es declaren en edat laboral, com sol passar a les persones amb alta miopia”, explica el Dr. Mateo.

Els pacients miops amb problemes de retina poden queixar-se de veure les línies ondulades o taques opaques en el seu camp visual, així com de perdre agudesa visual. No obstant això, l’especialista de l’IMO recorda

EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA

que “encara que no tinguin símptomes, els alts miops requereixen controls oftalmològics regulars per comprovar que no hi hagi lesions a la retina, que en molts casos poden passar desapercebudes”.

L’especial predisposició de les persones amb alta miopia a patir problemes de retina es deu a l’allargament patològic del globus ocular, que fa que la retina es pugui veure afectada per tracció, per despreniment de les seves capes, etc. En aquest sentit, el Dr. Carlos Mateo va presentar al congrés la “indentació macular”, una tècnica que aconsegueix, precisament, remodelar el globus ocular i tornar-li la seva forma esfèrica normal, evitant, així, que es repeteixin problemes de retina en pacients amb alta miopia.

LA REVISTA IMO

11

EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA

AVENÇOS EN EL TRACTAMENT DE LA RETINOPATIA DIABÈTICA

La retinopatia diabètica és la malaltia vascular més freqüent de la retina, els vasos de la qual queden danyats per la descompensació metabòlica de la diabetis. D’això, se’n deriva la creació LA REVISTA IMO

12

espontània de nous vasos fràgils que perden fluid, la qual cosa pot afectar la visió de forma molt important.

El risc de pèrdua total de la visió és 25 vegades superior

de pèrdua de visió, la naturalesa destructiva del làser i

en els diabètics que en la població general. Per això, la

la tardana resposta en termes de beneficis visuals, ens

diabetis es considera actualment la causa de ceguesa

han fet avaluar altres modalitats de tractament”. Entre

més freqüent en els països industrialitzats entre la po-

aquestes, l’especialista va destacar les injeccions intra-

blació activa, i se situa entre el 20 i el 30% del total de

oculars de fàrmacs, “com els anticossos ranibizumab

cegueses.

(Lucentis) o bevacizumab (Avastin) o la triamcinolona o

Efectes secundaris

dexametasona en sistemes d’alliberament lent”.

Pel que fa a un altre tractament “clàssic”, la cirurgia,

“Els tractaments clàssics de la retinopatia diabètica no

que és actualment l’única solució per a pacients amb

sempre són efectius i produeixen importants efectes se-

retinopatia diabètica proliferativa avançada, la millora

cundaris, com la reducció del camp visual nocturn o de

en els resultats ha vingut de la mà dels avenços en les

la sensibilitat al contrast”, segons el Dr. Josep García-

tècniques quirúrgiques i diagnòstiques, i de la detecció

Arumí, especialista en retina de l’IMO (a la imatge). En-

precoç de les possibles complicacions. L’oftalmòleg va

tre els “tractaments clàssics”, García-Arumí es va referir

destacar l’important paper de la tomografia de coherèn-

durant el congrés a la fotocoagulació amb làser, que,

cia òptica (OCT en les seves sigles en anglès), una nova

si bé “és un tractament efectiu en pacients amb ede-

tècnica “que ajuda al diagnòstic precoç i al control de

ma macular diabètic, ja que redueix a la meitat el risc

l’evolució després del tractament”.s

EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA

L’OCT és una nova tècnica que ajuda al diagnòstic precoç i al control de l’evolució de la malaltia després del tractament.

tinopatia diabètica són, segons l’oftalmòleg, la detecció genètica dels pacients amb risc de proliferació i l’ús de molècules protectores. “Estem treballant en la inducció de la producció d’aquestes molècules per part de les cèl· lules retinals utilitzant vectors no virals que canviïn el

Entre els avenços quirúrgics, García-Arumí es va re-

codi genètic d’aquestes cèl·lules”, explica. Segons Gar-

ferir a la viscodissecció, tècnica que s’utilitza en com-

cía-Arumí, el que es pretén amb aquesta línia de treball

binació amb la cirurgia de vitrectomia i que consisteix

és “solucionar el desequilibri dels sistemes protectors de

en la introducció d’un líquid viscós a la retina, per se-

la retina que fabriquen els gens, introduint nanopartí-

parar la membrana proliferativa de la retina. Aquest

cules que canviïn el codi genètic d’aquestes cèl·lules, de

procediment, que s’havia deixat d’usar fa anys, ofereix

manera que augmentin els factors protectors i es resta-

actualment bons resultats, gràcies a noves cànules i

bleixi l’equilibri”. Aquesta tècnica d’enginyeria genètica,

instruments de petit calibre per dur-la a terme, que ha

“l’estem desenvolupant in vitro i en animals” ha explicat

desenvolupat l’especialista de l’IMO i que va presentar

l’especialista.

al congrés.

Respecte al futur, els reptes en el tractament de la re-

LA REVISTA IMO

13

LA REVISTA IMO

14

IMO | ACTUALITAT

L’IMO IMPULSA UNA CAMPANYA DE PREVENCIÓ DE LA

DMAE L’IMO va impulsar el mes de maig

passat una campanya d’informació i prevenció de la Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE), una greu malaltia ocular que afecta la visió

15 LA REVISTA IMO

central o “de detall” i que s’ha convertit en la principal causa de ceguesa en persones d’edat avançada en els països desenvolupats.

La campanya, que sota el lema “No perdis detall. Anticipa’t a la DMAE “ va tenir lloc del 16 al 20 de maig, va

Les conferències van anar a càrrec dels doctors Borja Corcóstegui, Rafael Navarro, Josep García-Arumí, Anniken Burés i de l’òptica Carol Camino. El 18 de maig, els

incloure conferències informatives

especialistes de l’IMO es van adreçar a òptics, farma-

per a professionals i públic en general

l’Institut. Amb el títol “Nous avenços en el tractament

i revisions bàsiques gratuïtes durant

tància de la prevenció i el diagnòstic precoç, així com

tota la setmana per a la detecció

mà, la conferència dirigida a pacients i públic en gene-

precoç de la malaltia.

cèutics i comunitat mèdica que van omplir l’auditori de de la DMAE”, els oftalmòlegs van parlar sobre la impordels nous tractaments per combatre la malaltia. L’enderal va incloure les claus bàsiques sobre la patologia i va oferir alguns consells pràctics per millorar la qualitat de vida dels pacients amb DMAE.

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

16

Detectats 9 casos

reconèixer rostres o marcar números de telèfon. La ma-

Pel que fa a les revisions gratuïtes dutes a terme durant

laltia va lligada a l’envelliment. Afecta els majors de 50

la setmana, nou de les 92 persones visitades van ser di-

anys i, especialment, a les persones de més de 65. A Es-

agnosticades de la malaltia, la qual cosa suposa gairebé

panya, més del 10% de la població major de 65 anys està

un 10% del total d’explorats. Les proves de cribratge, que

afectada per la malaltia, de la qual cada any es registren

van incloure prova d’agudesa visual, presa de pressió

prop de 30.000 nous casos. A causa de l’augment de l’es-

ocular i examen del fons de l’ull, van permetre detectar

perança de vida, es preveu que cap al 2020 fins a 7,5 mili-

aquests casos ocults de DMAE. Entre aquests, n’hi havia

ons de persones majors de 65 pateixin DMAE en el món.

vuit de la forma seca, la més habitual, i un cas de DMAE humida, la forma menys comuna i més destructiva.

La malaltia

Tot i que aquesta patologia acaba sent molt invalidant, és freqüent que el pacient no noti símptomes en les primeres fases. D’aquí, la importància de sotmetre’s a revisions oftalmològiques anuals a partir dels 65 anys o a partir dels

La DMAE, principal causa de pèrdua severa de visió en

50, si hi ha altres factors de risc (antecedents familiars o

persones d’edat avançada en els països desenvolupats,

hipertensió). A més de les revisions oculars, també hi ha

afecta la màcula, la zona central de la retina. A mesura

proves senzilles que un mateix pot fer a casa, com mirar

que avança, redueix la visió central, cosa que dificulta

les línies de les rajoles del terra, les baranes, etc., primer

la realització de tasques de detall, com llegir, conduir,

amb un ull i després amb l’altre. Si aquestes línies es veuen

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

17

tortes o es percep un punt negre al centre de la visió és

na evitar el tabac i mantenir una dieta saludable, rica

important visitar l’oftalmòleg per a un diagnòstic. Altres

en antioxidants naturals i productes rics en Omega 3. Si

símptomes de DMAE són visió borrosa i pèrdua d’agudesa

bé no s’ha determinat una causa concreta de la DMAE,

visual.

se sap que hi intervenen diverses variables, com predis-

Hi ha dues formes de la malaltia: la seca, la més habitual,

posició genètica, hipertensió i factors mediambientals,

en què es va atrofiant la màcula, i la humida, que es dóna

com el tabaquisme o l’exposició prolongada a la llum

en prop d’un 15% dels pacients de DMAE i en què es produ-

solar.

eix un creixement anòmal de vasos sota de la màcula que afecta bruscament la visió.

Antioxidants

Estudis genètics Actualment, l’IMO està treballant en l’elaboració d’estudis genètics de predisposició a patir DMAE. Aquesta

Actualment, s’intenta controlar l’avanç de la forma hu-

futura tècnica permetrà identificar subjectes amb alt

mida amb fàrmacs intravitris antiangiogènics (que fre-

risc de patir la malaltia i fer-los un seguiment més ex-

nen el creixement dels vasos sanguinis), mentre que per

haustiu.

a la forma seca de la malaltia no existeix encara un tractament eficaç, tot i que l’administració de complexos antioxidants aconsegueix alentir-la. A més, es recoma-

IMO | ACTUALITAT

NOVES INCORPORACIONS

Anniken Burés “Treballar a l’IMO fa que aprenguis molt en el dia a dia”

LA REVISTA IMO

18

Sorprèn sentir parlar un perfecte castellà i català a la

ment: “Ingressar a l’IMO em donava la possibilitat de

Dra. Anniken Burés, d’origen holandès per part de mare,

treballar a un nivell molt alt, amb molt bons recursos

però de pare català i establerta a Barcelona des de poc

i en col·laboració amb especialistes reconeguts tant a

després del seu naixement.

Espanya com internacionalment, que fan que aprenguis

La Dra. Burés es va incorporar a l’IMO el passat mes

molt en el dia a dia”.

de març, com a especialista en retina mèdica i uveïtis,

La Dra. Burés es va especialitzar en oftalmologia a

després de treballar durant diversos anys al Departa-

l’Institut Karolinska d’Estocolm (Suècia), va realitzar la

ment d’Oftalmologia de l’Hospital Clínic de Barcelona.

residència a l’Hospital Clínic de Barcelona i el 2007 va

Allà va coincidir, durant la residència, amb el Dr. Ra-

completar la seva formació amb una estada al presti-

fael Navarro, especialista en retina de l’IMO, amb qui

giós Moorfields Eye Hospital de Londres. Està especi-

ha seguit en contacte al llarg dels anys. A més, durant

alment interessada en uveïtis, malaltia que “requereix

aquest últim any, el Dr. Navarro i un altre especialista en

una estreta relació amb altres especialistes, com reu-

retina de l’Institut, el Dr. Carlos Mateo, han col·laborat

matòlegs, internistes, infectòlegs o microbiòlegs, ja

amb la Dra. Burés en treballs de recerca. Fruit d’aquesta

que és una patologia que sol estar vinculada a malalties

col·laboració va sorgir la possibilitat d‘incorporar-se a

sistèmiques. Els pacients d‘uveïtis requereixen controls

l’IMO. L’oftalmòloga ho va tenir clar des del primer mo-

especials i un tractament multidisciplinar”.

NOVES INCORPORACIONS

IMO | ACTUALITAT

Luma Vásquez “Durant el màster em vaig interessar per poder continuar la meva carrera a l’IMO... i així ha estat ” Els que pensen que res passa per casualitat troben terreny abonat a la seva teoria en les circumstàncies que van portar la Dra. Luma Vásquez a establir un primer contacte amb l’IMO. Aquesta oftalmòloga colombiana volia venir a viure a Barcelona i buscava especialitzarse en cirurgia plàstica oftàlmica, un àmbit per al qual és difícil trobar oferta formativa. “Enlloc feien classes”, explica la Dra. Vásquez. Però en una recerca per Internet va trobar la combinació perfecta: l’Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona impartia un Màster en Cirurgia Plàstica Oftàlmica. Els seus dos objectius convergien en un mateix punt. La doctora no va deixar passar aquesta oportunitat i va cursar el màster durant el curs 2009-2010. Va quedar fascinada amb l’IMO i amb tot el s’interessés per continuar aquí la seva carrera. El màster va acabar l’octubre de 2010, però la Dra. Vásquez no va tenir pressa per tornar al seu país. “L’esperança és l’últim que es perd”. Novament, va encertar. El desembre li van proposar incorporar-se a l’Institut, en el qual treballa des d’aquest mes de juny. “Tenia altres opcions de feina, però vaig pensar que la de l’IMO era la millor.

“Estic feliç perquè l’Institut m’aporta tot professionalment: els companys, els pacients, les instal·lacions...”. A més, la doctora se sent molt a gust a Barcelona, “l’única ciutat que he considerat per viure-hi que no sigui Medellín”. La Dra. Vásquez també ha viscut a Bogotà i a Toronto (Canadà), on va treballar durant dos anys després d’acabar els seus estudis i la seva residència a la Universitat SES de Medellín. A Toronto es va especialitzar en el tractament de tumors intraoculars, al Princess Margaret Hospital i a l’Hospital for Sick Children.

Des de la Unitat de Cirurgia Plàstica i Oftàlmica de l’IMO, Luma Vásquez seguirà centrant-se en tumors. “El que més m’interessa és l’oncologia, un terreny que està molt poc explorat en l’àmbit oftalmològic. Lamentablement, la majoria de la gent no sap que existeix i, quan diagnòstiques un tumor intraocular, la sorpresa és enorme entre els pacients i familiars: càncer a l’ull?”. A l’IMO, la doctora treballarà per combatre aquesta patologia, que registra una baixa incidència, però que pot ser molt greu.

19 LA REVISTA IMO

que estava aprenent al centre, la qual cosa va fer que

IMO | ACTUALITAT

UN CENTENAR DE PROFESSIONALS RELACIONATS AMB L’OFTALMOLOGIA S’INSTRUEIX A L’IMO SOBRE L’ÚLTIMA TECNOLOGIA DIAGNÒSTICA I ASSISTENCIAL

LA REVISTA IMO

20

IMO | ACTUALITAT

especialitzada en oftalmologia, infermeria quirúrgica

28 de maig al Curs de noves tecnologies de suport en

i assistència tècnica oftalmològica.

oftalmologia, que va tenir lloc a l’IMO. El curs es va orga-

Segons Alfons Margalef, de la Unitat de Fotografia

nitzar amb l’objectiu de proporcionar entre el personal

de l’IMO i coordinador del curs (a l’esquerra en la fo-

assistencial d’oftalmologia tots els recursos disponibles

tografia central), “l’objectiu era actualitzar i posar al

per a l’òptim desenvolupament de la seva feina i per

dia de les noves tècniques, que evolucionen contínu-

compartir amb ells els coneixements basats en l’experi-

ament”. “Per això –afegeix–, vam oferir una completa

ència dels professionals de l’IMO.

exposició de totes les tecnologies diagnòstiques que

El curs va incloure una part teòrica i una altra pràc-

existeixen en l’actualitat, com per exemple, les no-

tica sobre optometria, infermeria tècnica fotogràfica

ves tècniques d’angiografia que utilitzem a l’IMO. A

21 LA REVISTA IMO

Un centenar de professionals van assistir el passat 27 i

IMO | ACTUALITAT

la Unitat de Fotografia, disposem d’un aparell, l’Optomap, que ofereix una imatge panoràmica del fons

Associació Espanyola d’Ajudants a l’Oftalmòleg

de l’ull, de manera que una sola captura equival a 20 de les quals realitzàvem amb la tecnologia ante-

Alfons Margalef va ser un dels fundadors, a mitjans

rior. També destaquen les proves d’OCT, de què dis-

dels anys noranta, de l’Associació

posem des de l’any 2000 i sobre les quals s’han fet

dants a l’Oftalmòleg. L’Associació va sorgir amb l’ob-

molts avenços, adaptant-se al diagnòstic i control de

jectiu de promoure cursos per ensenyar les noves tèc-

diferents patologies, com el glaucoma. L’OCT ens per-

niques als ajudants de l’oftalmòleg: optometristes,

met conèixer la pauta d’evolució de la patologia: si

infermers, auxiliars i tècnics de quiròfan. L’Associació

s’agreuja, si s’estabilitza, etc. “.

organitzava un curs anual fins fa quatre anys, quan

Durant els tallers que van tenir lloc en el curs, els

va cessar la seva activitat. “Ara hem aprofitat els mit-

assistents van poder posar en pràctica tot el que

jans que tenim a l’IMO per tornar a organitzar aquest

s’havia tractat durant les ponències. “Els participants

curs i estar al dia de les noves tècniques”, explica Al-

van valorar molt el fet de poder treballar directament

fons Margalef.

amb els aparells d’última tecnologia de què disposem a l’IMO”, explica el coordinador del curs.

LA REVISTA IMO

22

Espanyola d’Aju-

LA REVISTA IMO

23

IMO | ACTUALITAT

La Dra. Carolina Pallás ingressa a la Societat Europea de Glaucoma

LA REVISTA IMO

24 La Dra. Carolina Pallás, especialista en glaucoma de

pia gènica o sobre neuroprotecció, entre altres novetats

l’IMO, ha ingressat recentment a la Societat Europea de

i avenços. A més, t’obre portes en l’àmbit professional.

Glaucoma, una societat professional fundada el 1979, els

Per ser professora de l‘ESASO (European School for Advanced

principals objectius de la qual són promoure l’intercanvi

Studies in Ophthalmology), per exemple, has de ser mem-

de coneixements entre els especialistes en glaucoma a

bre de la Societat”.

Europa, estimular la recerca i mantenir contacte amb

Per ingressar-hi, els nous socis han de ser proposats

grups similars de glaucoma a altres continents. A Es-

per dos membres de la Societat, un dels quals ha de for-

panya, són molt pocs els especialistes que formen part

mar part del Comitè executiu, òrgan que finalment de-

d’aquesta societat.

cideix si els membres proposats són acceptats. La Dra.

Segons la Dra. Pallás, “un dels principals avantatges

Carolina Pallás, que va ser acceptada el mes d’abril pas-

de ser membre de la Societat Europea de Glaucoma és

sat, aspira ara a ingressar a la Societat Americana de

que tens accés a informació reservada només per als so-

Glaucoma.

cis, que pot ser de gran interès, com estudis sobre terà-

És un centre de baixa visió on intentem millorar la qualitat de vida d'aquells pacients que tenen una visió per sota els valors normals.

Tel. 933 688 336 Enric Granados 139, 08008 Barcelona · www.bcnbaixavisio.com

LA REVISTA IMO

25

És un centre de baixa visió on intentem millorar la qualitat de vida d'aquells pacients que tenen una visió per sota els valors normals.

Tel. 933 688 336 Enric Granados 139, 08008 Barcelona · www.bcnbaixavisio.com

IMO | ENS HA VISITAT...

Stanley

Chang El professor Stanley Chang, director del Departament d’Oftalmologia de l’Edward S. Harkness Eye Institute de la Universitat de Colúmbia (Nova York), és un dels oftalmòlegs més importants des de la segona meitat del s. XX. El juny va visitar l’IMO amb motiu del Congrés Internacional de Retina. Considerat pare de la cirurgia retinal moderna, Chang ha desenvolupat metodologies i instruments per als casos complicats de despreniment de retina. Entre les seves aportacions,

26

ques transparents amb un elevat pes específic que van marcar un

LA REVISTA IMO

destaquen els perfluorocarburs líquids (PFCL), substàncies sintèti-

abans i un després en la cirurgia vitreoretinal. Introduïts a principis dels noranta, van constituir una fita en el maneig intraoperatori de casos complicats. El Dr. Borja Corcóstegui va ser el primer a usar-los a Europa.

Vostè va descriure l’aparició del

de diversos anys dels pacients

de risc per realitzar-los tractaments

glaucoma associat a vitrectomia

sotmesos a una vitrectomia. Per

que aconsegueixin rebaixar la pres-

el 2006. Per què es produeix

què?

sió intraocular després de la vitrec-

aquesta complicació?

Perquè el glaucoma secundari a la

tomia com a mesura preventiva

Pel canvi d’oxigenació en l’espai vi-

vitrectomia no apareix fins que han

per evitar el glaucoma. El 30% dels

tri que té lloc durant la vitrecto-

transcorregut cinc anys de l’opera-

pacients que operem registren un

mia. Aquest canvi metabòlic pro-

ció. A més, es tracta d’un glaucoma

augment de la pressió intraocular

voca també cataracta, que afecta

més greu i difícil de tractar que el

immediatament després de la cirur-

un percentatge molt més elevat de

glaucoma primari. Per això, és molt

gia, però no és aconsellable posar en

pacients. Mentre que el glaucoma

important no perdre la pista dels pa-

tractament els que no desenvolupa-

apareix en el 10% dels operats, les

cients i fer-los un seguiment anual.

ran glaucoma, ja que pot perjudicar-

cataractes es manifesten en el 80% o el 90% dels casos.

los.

Es podrà evitar aquesta complicació en el futur?

Compensa fer vitrectomia quan

Al Congrés ha aconsellat els

Espero que sí. De moment, estem

se sap que el 10% dels operats

seus col·legues fer un seguiment

treballant per localitzar els pacients

patirà glaucoma i prop del 90%

IMO | ENS HA VISITAT...

“Alguns problemes de retina et canvien la vida” de visió. Una altra línia important

darà a prevenir, retardar o millorar el

Les complicacions associades a la vi-

de treball és la neurociència, s’està

pronòstic de malalties sistèmiques i

trectomia són molt menors que els

desenvolupant tecnologia per a una

de la retina.

seus beneficis. Milions de persones

millor connexió entre l’ull i el cervell.

s’han beneficiat dels grans avenços

Actualment, ens trobem ja en la fase

Però si l’origen és genètic, no

que hem introduït en les últimes dè-

final per a l’aplicació del xip a la re-

podrem fer-hi res...

cades en aquesta cirurgia de retina.

tina, que permetrà que persones ce-

Crec que les patologies de la retina

Un gran nombre de bons oftalmò-

gues puguin veure-hi alguna cosa.

sorgeixen per una combinació de

legs realitzen vitrectomia per tot el

factors genètics i ambientals. Tenim

món utilitzant la millor tecnologia,

Podem detectar problemes reti-

localitzats dos gens que causen més

la qual cosa permet que molts pa-

nals?

de la meitat de les malalties de re-

cients que fa unes dècades perdien

La distorsió visual és un símptoma

tina. Després, també hi influeix el

irremeiablement la visió, puguin

típic de problemes a la retina; si es

tabac, l’alimentació, l’exposició a la

mantenir o recuperar-la de manera

veuen les línies tortes, és que hi ha

llum solar i algunes malalties sistè-

molt satisfactòria.

un problema macular (del centre de

miques, com la diabetis, que pot ser

la retina).

devastadora per a la visió. A la Uni-

I quins són els reptes actuals?

versitat de Colúmbia he visitat pa-

Crec que la clau dels futurs tracta-

I podem prevenir-los?

cients diabètics amb pocs recursos

ments és a la teràpia gènica, molt

Podem cuidar la nostra alimentació,

i un baix nivell cultural que només

avançada ja en algunes malalties,

procurant que sigui rica en vitamina

vénen quan la malaltia ja ha destru-

com la malaltia de Stargardt, causa-

A o retinol (ja que produeix els pig-

ït totalment la visió d’un ull i afecta

da per una mutació en el gen ABCR

ments a la retina). Podem evitar l’al-

ja l’altre ull.

que provoca la degeneració dels fo-

cohol i el tabac i, en general, podem

toreceptors en la retina i la pèrdua

fer una vida sana, la qual cosa aju-

Les malalties oculars més greus

27 LA REVISTA IMO

desenvoluparà una cataracta?

IMO | ENS HA VISITAT...

són les que afecten la retina?

Fa uns 20 anys va venir a visitar-se a

Estic molt content d’estar a Barcelo-

Sí, molts problemes de retina et can-

Nova York una jove de Hong Kong.

na amb el meu amic i col·lega Borja

vien la vida, perquè afecten de for-

Estava desesperada perquè li van dir

Corcóstegui.

ma greu la visió, un sentit extrema-

que no tenia tractament. No obs-

dament important. La visió és molt

tant això, nosaltres la vam tractar

Què opina del nou IMO?

important per tenir una bona quali-

i va recuperar la visió. Sis anys des-

Crec que és el millor centre oftalmo-

tat de vida. Sense visió no pots lle-

prés, va venir a estudiar a la Univer-

lògic del món... i això que n’he estat

gir, anar al cinema, visitar museus...

sitat de Colúmbia i es va graduar. Va

en molts.

ser una experiència increïble! També Encara que hi ha casos en què no

recordo el cas d’un estudiant diabè-

es pot recuperar la visió perdu-

tic que es va quedar cec. Vam poder

da, aquests en són cada vegada

tractar-lo i el jove va poder acabar

menys... Recorda algun cas espe-

els seus estudis.

cialment difícil que doni esperan-

LA REVISTA IMO

28

ces a pacients amb patologies

Per acabar, com està vivint la

greus de retina?

seva visita a Barcelona?

Un descans deliciós

Horari: de dilluns a divendres, de 8 a 20 h

Gaudiu de la comoditat i de les temptadores propostes de la cafeteria restaurant de l’IMO des d’un mirador privilegiat sobre Barcelona Esmorzars i berenars (pastes dolces, gofres, entrepans freds i calents...)

Carta de tapes i aperitius, amanides, carns, pizzes i pasta italiana Menú diari de 13 a 16 h

LA REVISTA IMO

CAFETERIA IMO

29

OFTALMOLOGIA | VISIÓ EN 3D

LA VISIÓ ESTEREOSCÒPICA No veiem exactament el mateix amb l’ull dret que amb l’ull esquerre. A aquesta diferència en les dues imatges retinals se l’anomena disparitat horitzontal, disparitat retinal o disparitat binocular i s’origina per la diferent posició dels dos ulls al cap. No obstant això, quan mirem, veiem una sola imatge de les coses i no dues de diferents, la qual cosa ens dificultaria molt desenvolupar la nostra vida amb normalitat. La capacitat que té l’home d’integrar les dues imatges que està veient en una de sola per mitjà del cervell és la que ens permet gaudir de l’anomenada visió estereoscòpica. Per fer-la possible, el nostre cervell analitza les dades que rep dels dos ulls i genera una imatge única tridimensional. Per tant, per gaudir d’aquesta capacitat, cal un correcte funcionament d’ambdós ulls i del cervell.

Infància en 2D Però no naixem amb aquesta capacitat plenament desenvolupada. Durant la infància anem desenvolupant la visió binocular (amb els dos ull), ja que per fusionar els estímuls d’un món en 3D, el cervell humà ha de desen-

LA REVISTA IMO

30

volupar-se durant alguns anys. Segons un estudi de la Universitat de Londres, pràcticament no hi veiem perfectament en 3D fins després dels 12 anys.

Hi ha qui no arriba a aconseguir la visió estereoscòpica. Aquesta “ceguesa estèreo” o “visió plana” pot respondre a un mal alineament dels ulls o a un problema de funcionament del cervell. Segons diferents fonts, aquesta disfunció pot afectar entre el 4% i el 10% de la població, especialment nens.

El motiu més freqüent és l’existència de microestrabismes, que impedeixen que els ulls actuïn coordinadament i enviïn els senyals adequats al cervell. Amb nens, a base d’entrenament i exercicis, es pot esperar un percentatge d’èxit elevat, però en adults, aquest índex és menor.

OFTALMOLOGIA | VISIÓ EN 3D

El 1838 el físic britànic Charles Wheatstone va inventar l’estereoscopi. Es tractava d’un aparell que oferia la impressió d’estar veient una foto en tres dimensions. L’efecte s’obtenia fotografiant dues

Visió de profunditat

vegades la mateixa escena, cada vegada des d’un angle diferent (per imitar amb dues càmeres la

La visió binocular és la que ens ofereix la percepció de

separació que existeix entre els dos ulls). Després

tridimensionalitat. Però això no significa que els nens

calia muntar a l’aparell les dues fotos i fondre les

petits i les persones que no arriben a desenvolupar ple-

seves imatges mitjançant miralls. Actualment,

nament la visió binocular, no puguin tenir una informa-

encara podem trobar visors de joguina basats en

ció tridimensional d’una escena a partir d’una imatge

l’invent de Wheatstone, en el qual també es basen

en 2D, ja que no totes les dades que el cervell necessita

les pel·lícules d’efecte tridimensional.

per veure-hi amb profunditat no requereixen ambdós ulls. El nostre cervell usa altres dades per donar-nos informació de les distàncies, com per exemple, la nitidesa de la imatge: com més lluny està un objecte menys nítid es veu; els canvis de grandària, els objectes que s’allunyen es fan petits i els que s’acosten es fan grans; la velocitat de moviment lateral, els objectes que tenim més propers semblen moure’s més ràpid que els del fons quan ens desplacem. Si mirem per la finestra d’un tren, per exemple, els arbres propers a la via passen molt ràpid, els llunyans, més a poc a poc...

31 LA REVISTA IMO

L’origen de la tecnologia 3D

OFTALMOLOGIA | VISIÓ EN 3D

LA REVISTA IMO

32

ANEM AL CINEMA?

La mateixa Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha reclamat a les autoritats que s’estableixi la se-

Moltes de les pel·lícules més importants del cinema

guretat de l’ús d’aquest tipus de les ulleres de visió en

actual ja s’estan filmant en 3D. També els partits de la

3D en nens, i que s’informi els espectadors sobre aquest

copa del món, que es van fer a Sud-àfrica, van ser gra-

tipus de precaucions.

vats i observats en 3D. Però més enllà de les tendènci-

Però no són només els nens petits els que no poden

es, hem de tenir en compte que les projeccions en 3D

beneficiar-se d’aquesta tecnologia. Les persones que pa-

forcen els ulls a mirar amb visió estereoscòpica, que no

teixen un problema visual que dificulta la visió en relleu

es desenvolupa del tot abans dels 8 anys d’edat, aproxi-

probablement pateixin problemes com mals de cap, ma-

madament.

rejos i, fins i tot, desorientació en exposar-se a aquestes

Per això, Nintendo va acompanyar la presentació de

projeccions.

la 3DS, consola portàtil que ofereix jocs i vídeos sense

Fins i tot les persones amb una visió excepcional pot

la necessitat d’ulleres, d’un comunicat informant que la

ser que també necessitin aprendre a veure-hi amb tec-

seva utilització per part de nens menors de set anys pot

nologia 3D, una “habilitat” que millora amb la pràctica.

ser perillosa. Samsung va fer una cosa similar en llançar

Això és així perquè hi ha algunes diferències en la forma

una nova línia de televisors 3D d’alta definició i va ad-

de percebre l’espai tridimensional en una pantalla o en

vertir dels potencials danys a la salut en alguns usuaris.

la vida real; no n’hi ha prou que cadascun dels nostres ulls vegi una imatge diferent.

OFTALMOLOGIA | VISIÓ EN 3D

la cartellera, podem “entrenar” aquesta visió seguint alguns senzills consells com:

Consells de l’OCU per a l’ús d’ulleres 3D •

Eviteu utilitzar ulleres ja usades per altres espectadors, si no existeix una garantia

•

Asseure’s el més centrat possible respecte a la

prèvia de desinfecció (el simple rentat

pantalla. De fet, si algú no està segur de poder

amb aigua i sabó evita el risc).

gaudir sense problemes de l’estereoscòpia, és preferible que torni un altre dia al cinema, abans •

•

de seure en un lateral.

tipus de pel·lícules, si més no fins als 7

Començar situant-se més enrere del normal.

anys, edat en la qual el desenvolupament

La major sensació d’immersió i profunditat es

de la visió és gairebé complet.

produeix com més a prop s’està de la pantalla, però també és quan el cervell ha de fer més

•

dret i esquerre és relativament més gran). Un cop s’està segur de no tenir problemes per gaudir d’aquesta tecnologia, llavors és recomanable

Si durant la pel·lícula noteu algun dels símptomes anteriorment descrits, traieu-

esforç (perquè la separació entre imatge de l’ull

•

Els nens petits no han d’assistir a aquest

vos les ulleres i relaxeu la visió.

•

Si presenteu algun problema visual que us dificulti la visió en relleu (un sol ull funcio-

asseure’s més a prop de la pantalla del que solem

nant, ull vague o estrabisme, per exemple)

fer en una pel·lícula en 2D.

sapigueu que probablement no podreu

Mantenir les ulleres o lents de contacte, si es

gaudir d’aquesta tecnologia.

porten habitualment. Les ulleres 3D del cinema s’hi haurien d’adaptar sense problema i la persona hauria de poder veure la pel·lícula sense dificultats afegides.

33 LA REVISTA IMO

Per poder gaudir de les estrenes en 3D que ens proposa

ENTREVISTA | JOHAN CRUYFF

LA REVISTA IMO

34

ENTREVISTA | JOHAN CRUYFF

JOHAN CRUYFF tacar per una visió de joc excepcional, una tècnica extraordinària i una gran velocitat d’execució. Sorprenia pel seu control de la pilota i els seus canvis de ritme, amb els quals deixava els defenses contraris a terra

amb una facilitat poc comuna. Diverses dècades després, les qualitats d’aquesta llegenda viva del futbol mundial es mantenen intactes. Encara que fora del

els somnis”

35 LA REVISTA IMO

“Hem d’intentar aconseguir

En la seva etapa com a jugador, Johan Cruyff va des-

camp i sense una pilota entre els peus, Cruyff segueix sent ràpid, tàctic i, sobretot, segueix “descol·locant” molta gent. El pas dels anys no ha aconseguit tampoc allunyar-lo d’una bona forma física gràcies a la pràctica de l’esport, quelcom “fonamental per a la nostra salut i per aprendre coses importants a la vida, com treballar en equip”. I això és el que fa des de la seu barcelonina de la Fundació que porta el seu nom, i en la qual ens rep per a aquesta entrevista. El blau intensíssim dels seus ulls no eclipsa la vivesa de la mirada de l’home enèrgic, acollidor, franc i directe amb què ens trobem.

ENTREVISTA | JOHAN CRUYFF

Com definiria el Barça actual?

El Barça actual és un luxe; un ensenyament per els nens i els joves. Uneix qualitat tècnica i humana, i destaca per la humilitat.

L’origen del que avui és el Barça està en el Dream Team que vostè va liderar als anys noranta?

Comparteix els valors del Dream Team, tot i que, amb els anys, tot millora. El Barça ha fet un canvi molt gran a partir del 2003, quan incorpora UNICEF a la samarreta. Ha destacat per uns valors que s’estan perdent...

L’equip està perdent valors?

LA REVISTA IMO

36

Els canvis mai comencen al vestuari, sinó en l’àmbit extraesportiu. Ara

tunitat de sorprendre’m a mi mateix.

dons de les sabates, a fer la transferèn-

estem començant una nova fase. Ja

En canvi, sí que ho he fet amb la Fun-

cia de la cadira al cotxe, etc.

veurem si es tradueix en resultats. El

dació Johan Cruyff, amb les iniciatives

més lògic és que així sigui, però espero

socials...

Els ajuda a desenvolupar capacitats i a adquirir hàbits.

equivocar-me.

Parli’ns de la seva Fundació.

Exacte! Per exemple, jugar a tennis en

Què va ser el Dream Team?

A través de la Fundació, aconseguim

cadira de rodes els obliga a recollir la

Un equip que va trencar amb una

que cada setmana 50.000 nens, molts

pilota del terra moltes vegades. Des-

mentalitat molt arrelada en el barce-

d’ells amb alguna discapacitat, facin

prés, això els serveix molt per a la seva

lonisme: que era impossible guanyar.

esport. És una cosa molt important

vida diària.

L’afició volia un futbol que l’emocio-

si tenim en compte que, actualment,

nés, però alhora tenia por de coses

només un de cada cinc nens juga al

Com ho viuen ells?

noves... Jo no tinc por del canvi. Vaig

carrer i que un de cada sis té obesitat.

Estan encantats perquè veuen que

oferir alguna cosa nova i va funcionar.

L’obesitat infantil és un dels grans pro-

l’esport els obre un món nou. Si els

blemes de salut que tenim en aquests

preguntem, per què t’agrada la vela?

Va ser aquesta la seva millor

moments i que tindrem en el futur im-

La resposta és que no hi ha horitzó,

època o es queda amb la seva

mediat.

mentre que en una cadira de rodes, sempre n’hi ha. També treballem amb

etapa com a jugador?

En el futbol, dins el camp, tot és mi-

Què aporta l’esport a nens amb

invidents que aprenen a esquiar, a na-

llor... Com més lluny del camp, pitjor.

discapacitat?

vegar a vela, natació, atletisme... No hi

Als nens amb discapacitat, ja sigui físi-

ha barreres.

Quin moment destacaria de la

ca o mental, els tenen molt protegits,

seva trajectòria?

en cotofluix. Nosaltres els ajudem a

Expliqui’ns algun cas que l’hagi

El millor moment de la meva trajectò-

ser més autosuficients i busquem mi-

impressionat especialment.

ria no està relacionat amb el futbol, un

llorar la seva qualitat de vida. A través

Hi ha tants casos que és difícil desta-

àmbit que sempre he dominat i, per

de l’esport aprenen a desenvolupar-se

car-ne un... Recordo el d’un nen que

tant, amb el qual no he tingut l’opor-

en el seu dia a dia: a lligar-se els cor-

va aconseguir que no l’operessin dels

ENTREVISTA | JOHAN CRUYFF

9 PREGUNTES “FORA DE JOC”

“A través de l’esport, ajudem a què nens amb discapacitat siguin més autosuficients i millorem la seva qualitat de vida”.

Quin és el tret principal del seu caràcter?

Si hi ha alguna cosa que vull fer, la faig.

Té més amics o enemics?

Què pensa dels que es compten entre els seus “enemics”?

Que no em coneixen.

Quina qualitat valora més en una persona?

L’honestedat... Els esportistes, normalment, la tenen.

Quin és el seu handicap?

11,6.

El seu club de golf preferit?

El Montanyà, on visc.

Per jugar a golf cal tenir molt bona visió...

Afortunadament, la tinc. Només vaig tenir un petit problema ocular relacionat amb l’edat, que em va solucionar el Dr. Josep

“El Barça actual és un luxe; un ensenyament per

Lluís Güell a l’IMO. Un cop superat, torno a veure perfectament on envio la pilota.

els nens i els joves. Uneix

Ha passat 28 anys de la seva vida a Barcelona. Se sent tan

qualitat tècnica i humana, i

Sóc holandès, un holandès que coneix molt bé els espanyols, es-

destaca per la humilitat”.

espanyol com holandès? pecialment els catalans.

Ens assemblem espanyols i holandesos?

A Holanda som més atrevits. Creiem que s’ha d’intentar aconseguir els somnis... Si fracasses, hauràs après alguna cosa.

37 LA REVISTA IMO

Al 50%.

ENTREVISTA | JOHAN CRUYFF

LA REVISTA IMO

38

“El millor moment de la meva trajectòria no està relacionat amb el futbol, sinó amb la Fundació Johan Cruyff, amb les iniciatives socials...”

peus gràcies a l’esport. Després d’estar

Això serveix també per a les per-

Excepte en els esports individu-

implicat durant tres anys en un pro-

sones sense discapacitat...

als...

jecte d’esquí, va arribar el moment de

És clar! Però, lamentablement, l’esport

Mai a la vida ningú pot fer alguna cosa

operar-lo i el metge li va dir: “Què has

està menysvalorat. Molta gent diu:

sol, tampoc en els esports individuals!

fet?”... Ja no necessitava la cirurgia.

“Si tinc temps, vaig a fer esport”. Però

Nadal no és ell sol, sinó un equip amb

practicar-lo és molt important: educa

el qual ha de treballar en l’entrena-

Increïble!

el cos, juga un paper fonamental de

ment, en els aspectes tècnics, en l’ali-

Hi ha molts casos de superació... El mi-

prevenció en la nostra salut i, a més,

mentació...

llor de l’esport és que sempre hi ha una

fa que millorarem en moltes coses: ens

meta. Cada dia hi ha alguna cosa per

ensenya a guanyar, a perdre, a treba-

Vostè és un gran amant del golf.

millorar, i és una cosa que no té fi.

llar... i tot, en equip.

Va conèixer Severiano Balles-

ENTREVISTA | JOHAN CRUYFF

“Practicar esport educa el cos, prevé problemes de salut, ens ensenya a guanyar, a perdre, a treballar en equip...”.

LA REVISTA IMO

39

teros, un altre gran esportista espanyol?

Ens vam conèixer fa uns 30 anys, en un torneig de golf a Holanda. Era una gran apassionat del Barça... He sentit molt la seva pèrdua. Era algú especial per a mi.

Més informació sobre la Fundació Johan Cruyff al web www. fundacioncruyff.org o al telèfon 934 188 523.

“Mai a la vida ningú no podrà fer res sol; tampoc en els esports individuals”.

LA REVISTA IMO

40

Com comuni-quem?

REPORTATGE | COMUNICACIÓ

Comunicar és una part inseparable de la nostra condició humana. Ens comuniquem des que existim i no només es comuniquen aquells que professionalment ho han de fer. La comunicació és un acte quotidià. Parlar amb la nostra família, una trobada amb els nostres amics o demanar el menjar al restaurant són situacions que difícilment podrien produir-se si no existís la comunicació. Per això resulta interessant reflexionar sobre les nostres capacitats per comunicar-nos. Com ho fem?

Quines habilitats tenim? En quines situacions ens veiem incapaços per expressar el què creiem?

Per Joan Francesc Cánovas, consultor especialitzat en formació de portaveus i comunicació de crisis.

LA REVISTA IMO

41

També és evident que la nostra actuació professional

malment les frases són més eficients com més simples,

requereix, sovint, intervencions públiques davant col·

concises, clares i precises són. No hem d’utilitzar un

legues, superiors, empleats, clients, visitants o altres

llenguatge tècnic ni burocràtic i hem de fugir, al ma-

col·lectius. Les tècniques que cal emprar per fer més

teix temps, d’un llenguatge vulgar. Perquè el discurs

efectiva la comunicació en totes aquestes situacions

brilli més és aconsellable utilitzar recursos retòrics, un

no són idèntiques però tenen molts punts en comú.

vocabulari ric, amb cites, dades (encara que no gaires

Des d’un punt de vista tècnic la co-

perquè són difícils de retenir i són

municació es basa en 3Vs: verbal, vocal (parallenguatge) i no verbal.

Comunicació verbal El llenguatge oral ha de ser poc complex des d’un punt de vista estructural. L’ideal és que cada frase contingui una idea i evitar les oracions relatives o explicatives. Nor-

comunicades oralment) i, sobretot,

Els exemples i les anèc-

exemplificar-lo. Els exemples i les

dotes permeten entendre

anècdotes permeten entendre mi-

millor què estem expli-

llor de què estem parlant i sobretot

cant. És la millor manera de posar imatges i emoció al nostre missatge.

retenir el sentit del que hem volgut expressar. És la millor manera de posar imatges i emoció al nostre missatge.

REPORTATGE | COMUNICACIÓ

Comunicació vocal o parallenguatge

El fet que els nadons

La veu transmet estats d’ànim.

Per la veu podem saber i entendre moltes coses de qui ens parla.

codifiquin els nostres missatges únicament a partir d’aspectes vocals, com el volum, el to, la inflexió, el ritme o la velocitat, reflecteix el pes del parallenguatge en la comunicació.

LA REVISTA IMO

42 Claus d’un bon parallenguatge

• • Si algú vol transmetre’ns afectivi-

Si parlem a un nadó amb un volum,

tat utilitzarà un volum suau, un to

un to, una inflexió, un ritme, una

greu, un timbre ressonant, una ve-

velocitat i una elocució concreta li

locitat lenta, una inflexió ferma, un

serà igual què li diguem, perquè no

ritme regular i una elocució lligada,

l’entén, només codificarà els aspec-

mentre que si denota irritació el seu

tes vocals del missatge i actuarà a

volum serà alt, el to agut, el timbre

partir d’aquests. En el parallenguat-

brillant, la velocitat ràpida, la infle-

ge també es concentra bona part de

xió i el ritme irregular i l’elocució lli-

la intenció del que diem. Per acon-

gada. Pel simple fet de les caracterís-

seguir captar l’atenció no sempre és

tiques que prenen els components

necessari augmentar el volum, no-

vocals ja podem conèixer l’estat en

més cal canviar l’èmfasi i el ritme i

què es troba el nostre interlocutor.

introduir més silencis en la nostra

Per tant, bona part de la nostra cre-

comunicació.

dibilitat no només es troba en el missatge que pronunciem, sinó en el parallenguatge que l’acompanya.

•

• • •

La velocitat adequada per a un discurs és de 140 paraules per minut.

Si evitem entonacions predeterminades captarem més l’atenció.

Utilitzar més silencis generarà més expectatives, més atenció i permetrà una millor comprensió del contingut.

Un bon recurs pot ser subratllar, mitjançant l’entonació, les paraules clau.

Canviar el to i la velocitat ens evitarà la monotonia.

En una intervenció pública és millor parlar per als qui estan més allunyats.

REPORTATGE | COMUNICACIÓ

Comunicació no verbal

La imatge que ens fem de les persones és el resultat, en un 7% de la informació verbal, i en un 93%, de la no verbal.

LA REVISTA IMO

43

Segons Gayle Cotton, de Circles of

en el context en què es produei-

comunicació no verbal té, doncs,

Excellence, el comportament obser-

xen. Els principals elements en

un clar component cultural.

vable de les persones i la imatge

què ens fixem quan interpretem

que ens fem d’elles és el resultat en

la comunicació no verbal són: la

un 7% de la informació verbal, i en

gestualitat,

un 93%, de la informació no verbal.

físiques (especialment la cara), la

Altres experts parlen d’altres per-

disposició espacial i territorialitat

centatges, però tots coincideixen

en què ens movem, el comporta-

en una cosa: per mitjà de la co-

ment tàctil, els artefactes que ens

municació no verbal rebem molta

posem a sobre (inclosa la roba) i

més informació que mitjançant

les percepcions de l’entorn (estil

la comunicació verbal (el contin-

arquitectònic, colors...). Les regles

gut del que diem). Per interpretar

de la comunicació no verbal no

correctament la comunicació no

són universals. Un mateix gest o

verbal hem de llegir els gestos de

posat pot ser interpretat de forma

forma agrupada, buscar la congru-

totalment diferent en dues parts

ència entre ells i interpretar-los

del món no gaire allunyades. La

les

característiques

REPORTATGE | COMUNICACIÓ

La cara, el reflex de l’ànima La cara acostuma a ser la major delatora d’estats emocionals associats al missatge que estem pronunciant.

Tenim 200 músculs a la cara i resulta molt difícil alinearlos tots especialment quan estem dient alguna cosa diferent del que estem pensant o sentint. De fet, algunes tècniques de detecció de mentides es basen en la lectura de la cara i dels ulls. Quan mentim, el nostre cervell ho sap i per molt que intentem enganyar resulta molt complicat que tots els músculs de la cara es posicionin en la mentida i cap en la veritat. Ja ho diu el refrany: “La cara és el reflex de l’ànima, i els ulls, les finestres de la ment”.

Els elements més importants de la cara són la mirada i el somriure. Està demostrat que les persones que somriuen més tenen més relacions personals i empatitzen millor. Està comprovat també que mirem més les per-

LA CITA

LA REVISTA IMO

44

“Per arrufar el front utilitzes 32 músculs. Per somriure, només 28. Somriu encara que només sigui per economia.”

Lair Ribeiro

sones que més somriuen. El riure és la manifestació primària del nostre cos davant un altre ésser de la mateixa espècie que manifesta la seva voluntat de no agressió. Les persones no sinceres somriuen només amb la boca i normalment després d’expressar el sentiment que ha provocat el riure. La sinceritat ve marcada per un somriure coincident amb el sentiment expressat i manifestada mitjançant boca i ulls. El somriure és, possiblement, el factor clau i diferencial que ens pot portar a l’èxit en les relacions tant personals com professionals.

El somriure és, possiblement, el factor clau i diferencial que ens pot portar a l’èxit en les relacions tant personals com professionals.

REPORTATGE | COMUNICACIÓ

Tenim 200 músculs a la cara i resulta molt difícil alinear-los tots especialment quan estem dient alguna cosa diferent del què estem pensant o sentint.

Sabies que…

La distància conversacional depèn de l’edat i el sexe, del rerefons cultural i ètnic, tema o assumpte, característiques físiques, orientació actitudinal i emocional, informació prèvia que tens sobre l’interlocutor, història de la relació entre les persones, característiques de la personalitat...

Però, en general, en el nostre entorn les distàncies recomanades per parlar amb els altres són: • Zona íntima: 15-46 cm • Zona personal: 46-122 cm • Zona social: 122-360 cm • Zona pública: +360 cm

LA REVISTA IMO

45

REPORTATGE | COMUNICACIÓ

Emocions

Quan parlem, escoltem, mirem o llegim estem condicionats per les nostres expectatives i els nostres desitjos.

Digue’m com comuniques i et diré qui ets •

LA REVISTA IMO

46

•

Està comprovat que estem més atents o ens esforcem més davant aquelles situacions o aquelles persones que

•

responen als nostres gustos o preferències. De fet, la nostra comunicació està condicionada per l’emoció. És molt difícil abstreure’s de la situació o de l’audiència a la qual ens dirigim i, per tant, és molt difícil, o més ben dit, poc efectiu, comunicar sense emocionalitat. La comunicació inodora i incolora es torna insípida. Això fa

•

que no s’emeti o no es rebi amb tota la càrrega que seria necessària. Normalment, quan comuniquem, ens afecta el que ens ha passat recentment o el que ens ha de

•

passar. Si hem tingut una mala nit possiblement la nostra capacitat comunicativa es veurà alterada. Si estem a punt de marxar de vacances, possiblement la nostra comunicació serà diferent que si tenim per davant un

•

llarga setmana de feina. Si hem de mostrar els nostres sentiments a algú comunicarem diferent que si volem demanar un augment de sou al nostre cap. Però en tots els casos, resulta pràcticament impossible abstreure’s de la situació i de l’expectativa. En definitiva, resulta impossible abstreure’s de l’emoció. La comunicació és emocional.

•

A la gestualitat hem d’evitar els braços creuats, les mans dins les butxaques o gestualitats no simètriques.

La forma del nostre cos també comunica. Les persones més grasses transmeten actituds com relaxació, afabilitat i simpatia.

Són conductes càlides: mirar als ulls, somriure, aixecar les celles i gestualitat abundantment. Són conductes fredes: mirar a l’infinit, creuar els braços, arrufar el front, badallar, desviar la mirada o parlar molt allunyat de l’altre.

La sinceritat ve marcada per un somriure coincident amb el sentiment expressat i manifestada mitjançant boca i ulls.

La manera com donem la mà al nostre interlocutor pot prefixar algunes intencions sobre com és.

La roba, les ulleres, els rellotges, les joies... són utilitzats de forma premeditada per comunicar posicionaments i desitjos.

Els colors de l’entorn condicionen la recepció del missatge.

REPORTATGE | COMUNICACIÓ

Com ens arriben els missatges?

El soroll. Cada dia rebem milers d’impactes comunicatius, molts són “contaminats” per altres inputs informatius o per unes condicions receptives no òptimes. És el que anomenem soroll, un condicionant que ens impedeix processar amb claredat la informació rebuda. Com més soroll, menys comunicació. El gran antídot és el silenci. Com més silenci, mació rebuda.

La percepció. És tan alt el volum d’informació que rebem cada dia que no disposem de prou temps per processar-la correctament. Per això intentem, com més aviat, clarificar i classificar mitjançant la percepció.

Podem dir que, en certa manera, la realitat no existeix, tot és percepció. Quan anem a un supermercat, no tenim temps de conèixer en profunditat tots els productes (realitat) abans de prendre una decisió de compra i per això substituïm la percepció que en tenim per la veritable realitat. Decidim comprar cereals en funció de si la caixa que els conté és més o menys bonica, del seu estat de conservació (les caixes trencades no es venen), de la marca, del preu...

El contingut, els cereals, potser ocupen un paper secundari. Si no tots consumim el mateix és perquè la percepció no és igual per a tots, ja que es troba condicionada per factors com l’experiència que cada un ha tingut amb el producte, la situació, l’entorn, la predisposició de cada persona...

47 LA REVISTA IMO

millor podrem percebre i entendre la infor-

REPORTATGE | COMUNICACIÓ

La imatge. La nostra societat ha deixat de llegir. Cada vegada més mirem o escanegem.

Si veiem alguna cosa del nostre gust tendim directament a considerar-la positiva, i viceversa. Així, per exemple, dues persones vestides totalment diferents dient exactament el mateix no generen el mateix impacte sobre la mateixa audiència, una persona passa a ser reconeguda en el seu sector o en l’opinió pública després d’una intervenció a la televisió, quan estem mirant una imatge impactant normalment perdem de vista els altres llenguatges que conté aquesta informació (sonor, escrit...). De totes les imatges que consumim les més determinants són les primeres.

Per això, el Dr. Lair Ribeiro considera que “mai tindràs una segona oportunitat de causar una bona primera

LA REVISTA IMO

48

impressió”.

La diferència. Si tots comuniquem el mateix, la comunicació es torna soroll i acaba sent opaca per a tots. Si ens diferenciem, captem més l’atenció. Què és el què més recordem? Allò que és diferent, allò que és nou. Per tant, l’èxit de la comunicació té una mica de diferència.

L’impacte. Quan alguna cosa ens impacta molt, ens atrau més. Això no vol dir que ens agradi més, però ho veiem més. Quines són les notícies que més recordem d’un informatiu de televisió? Aquelles que tenen les imatges més impactants. Quins són els anuncis que recordem més? Aquells que disposen de major impacte. És evident que la diferència i l’impacte no són les úniques condicions que fan que la comunicació tingui èxit, però sí la fan més eficaç.

REPORTATGE | COMUNICACIÓ

Sabies que…

El color pot influir en la comunicació. A cada color se li atribueixen diferents atributs que poden ajudar-nos a comunicar positivament o tot el contrari. Encara que és una cosa que hem de relativitzar, ens pot interessar saber que...

El blau, seguretat-

El negre, desànim-

El groc, desafi-

comoditat-tendre-

depressió-infelici-

ament-oposició-

sa-amabilitat.

tat-poder-fortalesa.

hostilitat.

El vermell transEl taronja, ansietat-

estimulació.

pertorbació.

49 LA REVISTA IMO

met excitació-

QUALITAT DE VIDA | SALUT A L’AIGUA

H2O: SALUT A

L’AIGUA Per Pere Romanillos

LA REVISTA IMO

50

Element saludable per excel·lència, l’aigua és essencial per a la cura del nostre organisme, tant per dins com per fora. Els balnearis i spas ofereixen tot tipus de tractaments de salut i bellesa a base de zones termals, piscines de dolls, saunes...

QUALITAT DE VIDA | SALUT A L’AIGUA

Balneari o spa? És important no confondre aquests dos termes. Un balneari o estació termal és un centre que disposa d’aigües amb propietats mineromedicinals declarades d’utilitat pública. A més, disposa de serveis mèdics per dur a terme els tractaments que es prescriuen. Les afeccions més comunament tractades als balnearis són aquelles relacionades amb l’aparell digestiu (via interna), les afeccions dermatològiques (acné, varius, èczemes), els problemes reumàtics, així com pal·liar trastorns com l’estrès, l’ansietat, la depressió o l’insomni.

Per la seva banda, els spas utilitzen aigua corrent (de l’aixeta) i en alguns casos barrejada amb algun tipus d’additiu. Aquest tipus de centres se centren especialment en tractaments relacionats amb l’estètica, l’estrès, l’obesitat... Finalment, hi ha els centres de talassoteràpia, on s’utilitza aigua de mar en mar i s’aplica a temperatures que oscil·len entre els 10º i els 40º, segons el tractament. Normalment es complementa amb pressió, bombolles, ultrasons... La riquesa mineral de l’aigua de mar (sodi, sofre, iode, magnesi, calci...) és ideal en infinitat de teràpies i està especialment indicada en aquelles persones que pateixen problemes de varius i de circulació sanguínia en general, així com per a tractaments antiestrès i contra l’insomni.

Si volem provar els efectes terapèutics de l’aigua, el millor és consultar abans al nostre metge perquè valori què ens convé més: un tractament de balneari amb aigües mineromedicinals o un tractament d’hidroteràpia en algun spa, gimnàs, etc. En el cas del balneari, normalment es recomanen tractaments terapèutics amb una durada aproximada de 15 dies per aconseguir l’efecte desitjat. Sigui quin sigui el tipus de tractament, convé recordar que aquest tipus de cures no són remeis miraculosos i sempre convé complementar-los amb un altre tipus de teràpies mèdiques.

Bellesa termal Aproximadament el 20% de l’aigua present en l’organisme es troba a la pell. Per tant, el líquid element és clau a l’hora de mantenir la salut del nostre cutis. A més de dedicar-se al tractament terapèutic, els balnearis i spas també ofereixen la possibilitat de fer cures de bellesa a base de tractaments facials i corporals. La majoria disposen d’una sèrie de paquets o circuits específics segons les necessitats de cada client. Tractaments reductors, tonificants, reafirmants, antiestrès, hidratants... la llista és interminable.

LA REVISTA IMO

51

els tractaments. En aquest cas es recull l’aigua del

QUALITAT DE VIDA | SALUT A L’AIGUA

2. Dutxes. Consisteix a aplicar aigua de forma local o general, a diferents pressions i temperatures. Hi ha dutxa circular (fa un massatge profund de cap a peus), dutxa escocesa (s’alterna aigua calenta i freda), dutxa horitzontal (l’aigua es rep tombat), dutxa kneipp (dolls a diferents pressions), dutxa de vapor, dutxa Vicky (múltiples

El top ten dels tractaments

dolls a diferents altures)...

L’oferta dels balnearis i spas és amplíssima. No obstant això, els tractaments d’hidroteràpia s’emporten la palma. A diferència de la hidrologia mèdica (més centrada en l’ús

LA REVISTA IMO

52

d’aigües amb propietats mineromedicinals), la hidroteràpia utilitza l’aigua (no necessàriament amb propietats específiques) per estimular el cos mitjançant diferents temperatures i variades formes d’aplicació.

En conseqüència, aquest tipus de tractaments són especialment indicats per a malalties d’origen artrític, reumàtic o del sistema nerviós.

1. Banys. És la immersió total o parcial en aigües amb propietats mineromedicinals o amb preparats a base d’herbes. Podem fer banys d’hidromassatge (amb dolls d’aigua a pressió que actuen com a massatge), banys termals (amb aigua calenta i dolls subaquàtics), banys turcs (a base de vapor a una cabina), banys de bombolles (amb aire a pressió que proporciona un relaxant micromassatge), banys d’ozó (a base de bombolles enriquides amb ozó), bany islandès (amb aigua gairebé gelada), etc.

3. Dolls. A diferència de les dutxes, en aquesta tècnica l’aigua s’aplica des d’un únic orifici. Es poden aplicar dolls sense pressió (l’aigua cau sobre el cos sense força), dolls amb pressió (ideal per al tractament de contractures musculars i estimulació de la circulació), dolls jet (ideal per a tractaments anticel·lulítics i reafirmants), etc.

QUALITAT DE VIDA | SALUT A L’AIGUA

La volta al món en 8 racons termals Són algunes de les destinacions més famosos per la riquesa i propietats de les seves aigües:

•

Caxambu (Brasil). En aquesta petita ciutat es troba el major complex hidromineral del món, amb 12 fonts amb diferents propietats, la majoria concentrades al Parque das Águas.

•

Pedras Salgadas (Portugal). Al nord-est de Portugal, a l’anomenat Concello de Vilapouca de Aguiar, es troba aquest balneari ric en fonts d’aigües bicarbonatades.

San Pellegrino (Itàlia). Conegut mundialment pels seus tractaments de balneoteràpia, fangoteràpia, irrigacions i hidropinoteràpia (ingesta d’aigües mineromedicinals).

•

Hévíz (Hongria). Un dels deus termals més visitats d’Europa. Disposa de serveis terapèutics de balneoteràpia, tractaments de fangs i cura hidropònica, a més d’altres complementaris com bellesa i cosmètica.

Quina aigua necessito?

Segons el tipus de patologia que vulguem tractar en un balneari, es recomana un tipus o un altre d’aigua.

•

Aigües sulfurades. Fàcils de reconèixer per la seva característica olor d’ous podrits. Es recomanen

•

especialment en tractaments de la pell.

•

riques en sal i a una temperatura d’entre 50º i 70º C atreuen cada any milers de visitants.

• •

Aigües ferruginoses. Són reconstituents i són especialment recomenables per a malalties de la

•

sang, reumatismes i trastorns del fetge.

Aigües carbogasoses. S’apliquen en forma de bany. Van bé per a persones afectades de trastorns

•

cardíacs, reumatismes ...

Aigües sulfatades. D’ús intern són ideals per a trastorns digestius i hepàtics.

Termes Montbrió (Espanya). Un dels més valorats del país per les seves aigües clorurades, sòdiques, càlciques, magnèsiques, bicarbonatades i hiperter-

(en beguda) i van bé en tractaments de l’aparell

•

Bath (Gran Bretanya). En aquesta ciutat hi ha l’únic complex d’aigües termals naturals del país.

Aigües bicarbonatades. El seu ús sol ser intern digestiu.

Baden-Baden (Alemanya). Les seves aigües termals

mals.

•

Mar Morta (Israel). Considerat com el major i més antic balneari natural de salut del món. Les seves aigües contenen 10 vegades més sal que el mar Mediterrània i fins a un 32% de minerals.

53 LA REVISTA IMO

•

QUALITAT DE VIDA | DIETES

Falsos mites de les

DIETES LA REVISTA IMO

54

Sempre han existit i existiran infinitat de mètodes i fórmules per perdre pes o no guanyar-ne. Algunes tenen fonament, però moltes altres es basen en afirmacions falses i poc efectives. A tot això, s’hi sumen una sèrie de mites sobre les dietes i la nutrició que encara ens despisten més. Alguns dels més recurrents són...

Per Pere Romanillos

més pes, més calories es cremen en moure’s. La veritat és que l’índex metabòlic és més alt en una persona grassa que en una de prima.

La fruita engreixa si ens la mengem després dels àpats.

L’aigua engreixa.

L’aportació calòrica d’una peça de

L’aigua aporta 0 quilocalories a l’or-

fruita és la mateixa abans o després

ganisme, per la qual cosa és total-

dels àpats. Sempre que la quantitat

ment fals que engreixi. De fet, si en

de menjar sigui la mateixa, l’ordre

bevem just abans del menjar, provo-

en què ingerim un aliment no afecta

ca sensació de sacietat que fa que

el nostre pes. El que sí és cert és que,

reduïm la quantitat d’aliments que

presa abans de menjar, pot provocar

puguem ingerir després.

un efecte de sacietat que redueixi la quantitat de menjar ingerit a poste-

És possible perdre pes de forma

riori.

ràpida i permanent.

Hi ha tres raons per rebatre aques-

Les persones grasses tenen el

ta afirmació. Per seguir una dieta

metabolisme més lent.

és necessari que contingui sufici-

No tothom que està gras té el me-

ents calories com per garantir que

tabolisme lent. En realitat, com

no es passarà gana, no es caurà en

QUALITAT DE VIDA | DIETES

l’avorriment o no serà gaire restrin-

la ingesta d’aliments d’alt contin-

gida. Amb aquests nivells de calories

gut calòric per compensar aquest

no es pot perdre pes ràpidament. A

llarg parèntesi. S’aconsella repartir

més, s’ha demostrat que les perso-

els menjars diaris en un mínim de

nes que perden pes ràpidament te-

4 preses.

nen més probabilitats de tornar-ne És dolent picar entre hores.

nades dietes io-io de manera més

Depèn de què piquem. Si pre-

habitual que aquelles persones que

nem fruites, hortalisses o

s’aprimen més lentament.

El pa engreixa.

Diverses investigacions confirmen que el pa no contribueix al desenvolupament de sobrepès ni obesitat. El pa sol no engreixa, però si l’acompanyem d’aliments greixosos evidentment guanyarem pes. La pastisseria i els dolços són font de carbohidrats (igual que el pa), però engreixen perquè solen contenir greix poc saludable. En general, cada gram d’hidrat de carboni aporta 4 quilocalories enfront de les 9 quilocalories/gram dels greixos. Aliments com el pa, la pasta i els cereals són molt impor-

Els aliments integrals no engreixen.

Més contingut en fibra (com és el cas del menjar integral) no es tradueix necessàriament en una reducció de pes. Aquests aliments contenen el mateix nombre de calories que els convencionals. El que sí és cert és que afavoreixen el trànsit intestinal i ajuden a reduir els nivells de glucosa i colesterol a la sang.

Saltar-se àpats aprima.

Fent-ho només aconseguirem arribar al següent àpat amb molta més gana i ansietat. Això pot conduir a

fruits secs en petites dosis segurament arribarem més saciats al següent àpat i, en conseqüència, menjarem menys. És bo fer dejuni.

De cap manera. És important no saltar-se cap àpat i moltíssim menys diversos de seguits. Només és recomanable fer dejuni terapèutic sota estricte control mèdic.

Amb una bona dieta, no cal fer exercici.

Qualsevol dieta d’aprimament cal que inclogui també canvis permanents en el nostre estil de vida. La

tants per a la nostra alimentació,

dieta serà molt més efectiva si la

així que no és bona idea su-

combinem amb la pràctica d’exercici.

primir-los per complet de la dieta.

La sal engreixa.

La sal és un aliment que no conté

El menjar light aprima.

Si bé és cert que aporta menys

calories per si sola. Això sí, el seu excessiu consum contribueix a

calories, també ho és que si es

la retenció de líquids, fet que

pren en excés pot provocar un

fa que guanyem volum, però

augment de pes.

no massa corporal. L’Organització Mundial de la Salut recoma-

No es poden barrejar els hidrats de carboni i les proteïnes en un

na prendre només 6 grams de sal al dia.

mateix àpat.

Convé recordar que molts aliments contenen aquesta barreja d’elements d’una forma natural. Per tant, és impossible separar-los.

Fer la migdiada engreixa.

Està demostrat que fer una becaina de 10-20 minuts incideix de manera positiva a la nostra

55 LA REVISTA IMO

a guanyar o de practicar les anome-

QUALITAT DE VIDA | DIETES

salut, disminueix l’estrès i augmen-

per a tot el dia. A més, és l’àpat les

mastegar bé i menjar més a poc a

ta el rendiment a la tarda. No és cert

calories del qual es cremen més rà-

poc ajuda a assaborir molt més els

que guanyem pes durant la migdi-

pidament.

aliments i ens saciarem abans.

ada, ja que el que ens engreixa és la quantitat de calories ingerides,

Menjar ràpid engreixa.

independentment del breu temps

En menjar ràpid se sol ingerir més

que puguem descansar després dels

quantitat de menjar i per això es

àpats.

tendeix a dir que engreixa. Però si la quantitat d’aliments és la mateixa,

No esmorzar aprima.

és igual el temps que dediquem a

Saltar-se l’àpat més important del

ingerir-los. Per contra,

dia és una pèssima idea. Al contrari, aquest hauria de ser un dels àpats més forts, ja que ens aporta energia

LA REVISTA IMO

56

25 HIVERN

Gràcies per fer-nos créixer cada dia!

IMO

REVISTA

2011

26 PRIMAV

ERA 2011

REVISTA

IMO • 20.000 exemplars (en català i castellà) • Quatre números anuals • Un ampli ventall de lectors: pacients de l’IMO i empreses i institucions públiques i privades de tot Espanya (especialment, de l’àmbit de la salut i l’oftalmologia).

ar, oneda salut ocul | Neix la Estètica i s d’una mateixa m s per a l’ull ni la vis,ióno perdis re temps ca e risco es du ucoma | cara sens bàsica | “Guanya ial del Gla rior de la a

au, artípart supe moure la recerc la Setmana Mund sto Dalm pro Tractar la l’IMO en ercitar imal | Cu IMO per anya de es pot ex l regne an Fundació ola | Com jectius de la camp s fascinants de ny a pa lem es , s ob visió” rades mé la moda solir els teu m les mi ional de Descobri s internac tode eficaç per as mé ma fir mè fex de la ing, una ria | Coach la memò

Una bona visibilitat Substituir capes de la cò

rnia da Les tècniq ues selec trasplanta vant el tives s’im de còrnia posen co ment tota | Gran èx m it nera per l al despren de la Setmana Mu a alternativa efica ndial del ç davant im veu d’un Glaucom les lesion altre color ent de retina en a a l’IMO s alts miop nou conc | Tot sobre | Tècnica s | Daltonis epte de mu les xarxe pio me antioxidan seu que s socials | : quan la triomfa a ts, un bin vida es tot el mó Jorge Wagensberg omi protec n| explica el tor dava nt l’envell Alimentar la pell i consum iment ce ir l·lular

Si voleu informar-vos sobre les condicions per inserir publicitat a la revista IMO, podeu contactar amb el Departament de Comunicació, a través del telèfon 93 253 15 00 o de l’adreça electrònica comunicacion@imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO