27
REVISTAIMO
ESTIU 2011
Congrés internacional de retina Uns 350 oftalmòlegs analitzen a l’IMO els avenços en retina | Èxit de la campanya de prevenció de la DMAE | Un centenar de professionals assisteixen al curs d’ajudants a l’oftalmòleg | Stanley Chang, pare de la cirurgia retinal moderna, explica la seva experiència i pròxims reptes | La visió estereoscòpica | Johan Cruyff parla sobre esport i superació personal | Comunicar amb eficàcia | Falsos mites sobre les dietes
Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.es
REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •
Núm. 27 | ESTIU 2011 EDITORIAL El congrés internacional de retina que hem organitzat conjuntament l’IMO l’ESASO (European School for Advanced Studies in Ophthalmology) centra el contingut d’aquest número de la revista, en el qual volem celebrar l’èxit d’una cita que va aconseguir reunir prop de 350 oftalmòlegs de tot el món i abordar els assumptes més nous d’aquesta subespecialitat. El congrés, no només va comptar amb una àmplia assistència, sinó també amb una gran qualitat de participants, entre els quals es trobaven els oftalmòlegs més prestigiosos del món, com Bill Aylward, director del Moorphils Eye Hospital (Londres); Kirk Packo, director del Departament d’Oftalmologia del Rush University Medical Center (Chicago) o el Dr. Stanley Chang, considerat el pare de la vitrectomia moderna, i a qui entrevistem també en aquestes pàgines. Gràcies a les nostres noves instal·lacions, podem impulsar esdeveniments rellevants, com el congrés de retina, però també altres que han tingut lloc recentment a l’IMO. Així, al maig, vam organitzar dues conferències sobre DMAE emmarcades en una campanya de prevenció de la malaltia impulsada per l’Institut, i un curs d’ajudants a l’oftalmòleg, dirigit a optometristes, infermers, auxiliars i tècnics de quiròfan. Ara ens preparem per acollir un acte altruista organitzat per la fundació Abre sus Ojos en col·laboració amb l’IMO, i que reunirà un miler de persones el proper mes d’octubre. La nova seu, a la qual ens traslladàvem ara fa dos anys, ens permet també anar ampliant el nostre equip d’oftalmòlegs amb la incorporació de nous especialistes que ens ajuden a treballar per l’excel·lència humana i professional que perseguim. Aprofito, doncs, per donar la benvinguda a les doctores Anniken Burés i Luma Vásquez, i també per felicitar la Dra. Carolina Pallás pel seu recent ingrés a la Societat Europea de Glaucoma. Només em resta desitjar-los un bon estiu, tot esperant retrobar-los el proper curs amb el ferm propòsit d’”intentar aconseguir el nostres somnis”, com diu el nostre pacient i amic Johan Cruyff, en una entrevista que recollim en aquest número. Que gaudeixin de les seves vacances i fins a la tornada. Dr. Borja Corcóstegui
SUMARI Uns 350 oftalmòlegs de tot el món van analitzar els últims avenços en retina en un congrés internacional organitzat per l’IMO i l’ESASO (European School for Advanced Studies in Ophthalmology).
2
Èxit de la campanya “No perdis detall. Anticipa’t a la DMAE”, que del 16 al 20 de maig va incloure conferències i revisions gratuïtes que van permetre diagnosticar nou casos de la malaltia, entre les 92 persones examinades.
14
Un centenar de professionals, entre optometristes, infermers, auxiliars i tècnics de quiròfan, assisteixen al Curs de Noves Tecnologies de Suport en Oftalmologia, celebrat el 27 i 28 de maig a l’IMO.
18
El Dr. Stanley Chang, de l’Edward S. Harkness Eye Institute de la Universitat de Colúmbia (Nova York), un dels oftalmòlegs més destacats des de la segona meitat del segle XX, explica la importància dels avenços en el tractament dels problemes de retina, ja que alguns d’ells “et canvien la vida”.
26
Què és la visió estereoscòpica? Com funciona el mecanisme pel qual hi veiem en 3D? És aconsellable que els nens vegin pel·lícules amb aquesta tecnologia? Responem a aquestes i altres preguntes relacionades amb la visió tridimensional.
30
Johan Cruyff, llegenda viva del futbol mundial, opina sobre el Barça actual i defensa la importància de l’esport com a base per gaudir d’una bona salut i per exercitar valors com el treball en equip o la superació personal.
34
Un expert en comunicació ens ofereix algunes claus per reflexionar sobre les nostres capacitats per comunicar-nos. Com ho fem? Quines habilitats tenim? Com podem fer que els nostres missatges arribin adequadament als nostres interlocutors? Com hem de desxifrar els que ens arriben?
40
Sotmetre’s a tractaments hidratants i fer dieta són dues bones formes de posar-se a punt per les vacances estivals. Donem algunes idees sobre tractaments que tenen l’aigua com a protagonista i desmuntem alguns falsos mites associats a les dietes.
50
Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació: Q&A, Imagen y Contenidos Redacció: Q&A, Imagen y Contenidos i Dept. de Comunicació IMO. En aquest número han col·laborat: Joan Francesc Cánovas i Pere Romanillos
Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía Fotografia: Àngel Carbonell Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es/ info@qya-imagen.com Telèfons 93 253 15 00 / 93 240 44 20
LA REVISTA IMO
1
EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA
LA REVISTA IMO
2
CONGRÉS DE
RETINA
EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA
PROP DE 350 OFTALMÒLEGS DE TOT EL MÓN ANALITZEN A L’IMO ELS ÚLTIMS AVENÇOS EN RETINA
LA REVISTA IMO
3
EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA
LA REVISTA IMO
4
Uns 350 oftalmòlegs de tot el món es van reunir el 3 i 4 de juny a l’IMO, per compartir les últimes novetats en el camp de la retina. La reunió internacional, amb el títol Trends in Surgical and
Entre les principals conclusions del congrés hi desta-
Medical Retina (Novetats mèdiques i quirúrgiques
ca la importància de seguir una dieta equilibrada, rica
en retina), va estar organitzada per l’Institut
en antioxidants i vitamina A (retinol), evitar el tabac i
en col·laboració amb l’ESASO (European School
l’alcohol i fer exercici, un conjunt de mesures que pot
for Advanced Studies in Ophthalmology) i va comp-
ajudar a evitar patologies de la retina o retardar la seva
tar amb els principals especialistes en retina del
aparició i millorar-ne el seu pronòstic, segons els oftal-
món, entre els quals destaca el professor Stan-
mòlegs reunits al congrés.
ley Chang (Nova York), considerat el pare de la
Segons van explicar els experts, portar una vida sana
cirurgia retinal moderna. El Congrés va oferir
ajuda a prevenir malalties generals, com la diabetis, la
deu operacions quirúrgiques en directe i diver-
hipertensió o les cardiopaties, patologies que, en tots
ses taules rodones en les quals es va discutir
els casos, “acaben afectant la retina”. Per això, els es-
sobre les últimes tècniques quirúrgiques per a
pecialistes també van destacar la necessitat de sotme-
diferents patologies relacionades amb la retina.
tre’s a revisions oculars anuals a partir dels 40 anys, o bé si es tenen factors de risc importants, com antece-
EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA
LA REVISTA IMO
5
dents familiars, alta miopia o malalties cròniques del sistema central. “La detecció precoç és fonamental per evitar l’evolució de les patologies retinals i per millorar el pronòstic funcional final”, segons el Dr. Borja Corcóstegui, director de l’IMO i coordinador de la reunió internacional.
Portar una vida sana ajuda a prevenir malalties generals, com diabetis, hipertensió o cardiopaties, que acaben afectant la retina.
EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA
El perfeccionament de les tècniques i la introducció d’instruments més petits ha donat com a resultat una cirurgia de mínima incisió que permet millorar els resultats visuals i una LA REVISTA IMO
6
recuperació més ràpida dels pacients.
Cirurgia en directe Durant el congrés, els oftalmòlegs van poder seguir en directe deu operacions, que “van posar de manifest els grans avenços que s’han produït en els últims anys en la cirurgia de la retina, amb el perfeccionament de les tècniques i la introducció d’instruments més petits”, segons el Dr. Carlos Mateo, especialista en retina de l’IMO i coordinador del congrés, juntament amb el Dr. Corcóstegui. “Tot això ha donat com a resultat una cirurgia de mínima incisió que permet millorar els resultats visuals i una recuperació més ràpida dels pacients”, explica.
Injeccions intravítries Els experts reunits a l’IMO també van analitzar la creixent importància dels fàrmacs d’injecció intravítria, fàrmacs injectats directament a l’interior de l’ull, que estan oferint uns bons resultats en el tractament d’algu-
EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA
LA REVISTA IMO
7
nes patologies de retina. Segons algunes intervencions
lar Associada a l’Edat (DMAE). Es tracta del VEGF-Trap-
que van tenir lloc durant el congrés, des de mitjans de
Eye, en els assaigs clínics del qual ha participat l’IMO
la passada dècada, les injeccions intravítries s’han con-
i els resultats dels quals, presentats el passat mes de
vertit en una important alternativa a la cirurgia i el seu
març, demostren que la molècula anti-VEGF d’allibera-
imparable desenvolupament “constituirà el gran salt en
ment lent que conté requereix menys injeccions intrao-
el tractament de les malalties de la retina en la propera
culars per mantenir l’agudesa visual dels pacients amb
dècada”, segons el Dr. Borja Corcóstegui, coordinador
DMAE.
del congrés.
Els especialistes congregats a la reunió es van refe-
Per a l’especialista, “l’èxit més rotund d’aquests trac-
rir també a un altre fàrmac d’alliberament lent (Ozur-
taments es dóna en la degeneració macular, l’índex de
dex) per al tractament de l’edema macular secundari a
millora de visió de la qual ha passat del 20% al 75% dels
obstrucció de la vena de la retina, l’ús del qual s’acaba
casos, gràcies als nous fàrmacs injectats a l’interior de
d’aprovar a Europa. Es tracta d’un implant injectable i
l’ull, com el Lucentis o l’Avastin”, també utilitzats, amb
biodegradable de corticosteroide d’acció prolongada
un èxit similar, en pacients amb retinopatia diabètica.
(dexametasona), que es converteix en el primer trac-
A aquests dos tractaments, està a punt de sumar-s’hi
tament amb llicència a Europa per a l’edema macular
un tercer que és capaç de millorar els resultats dels fàr-
en pacients amb oclusió venosa de la retina (OVR), una
macs actuals en el tractament de la Degeneració Macu-
causa de pèrdua de visió important i freqüent.
EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA
LA REVISTA IMO
8
EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA
La retina és una fina capa de teixit nerviós que recobreix l’estructura interna de l’ull. En ella s’hi fixen les imatges que són enviades al cervell, a través del nervi òptic. El seu funcionament correcte, per tant, és de vital importància per a la visió. Les patologies que més comunament afecten la retina entre les quals cal destacar la degeneració macular as-
Noves teràpies Segons el coordinador del Congrés, “els tractaments farmacològics han fet possible que en els últims cinc
sociada a l’edat (DMAE); les associades a l’alta miopia; les d’origen vascular, principalment retinopatia diabètica; i les associades a problemes biomecànics, com el
anys el nombre de cirurgies de retina s’hagi reduït en
despreniment de retina o traccions vitreomaculars. En
un 50%”. Els especialistes preveuen que aquest percen-
totes, la detecció precoç és fonamental per evitar la
tatge baixi encara més en els propers anys, gràcies a la
seva evolució i millorar el pronòstic funcional final.
introducció de noves teràpies gèniques, molt avançades ja en patologies com la malaltia de Stargardt o la retinopatia diabètica. Paral·lelament, diversos especialistes en diferents països del món estan treballant en el desenvolupament del
Segons el Dr. Borja Corcóstegui, director de l’IMO i coordinador del Congrés, “les malalties oculars més greus tenen el seu origen en la retina. Tot i no ser les
microxip o estimulador elèctric de la retina en pacients
que registren major incidència, són les patologies més
cecs. La tècnica consisteix en la col·locació d’una petita
invalidants per als pacients, de manera que els aven-
càmera a una ullera connectada a un microprocessador
ços en aquest camp són especialment importants per
que envia senyals a una banda introduïda a l’ull perquè
millorar la qualitat de vida dels pacients”.
estimuli la retina. A Espanya, el Dr. Borja Corcóstegui, porta uns quants anys estudiant la seva implantació en nou pacients totalment cecs que podrien recuperar una mica de visió. Segons ha explicat el director de l’IMO, el microxip “podria començar a implantar-se en els propers mesos, després de vint anys d’investigació”.
9 LA REVISTA IMO
es concentren en quatre grans grups: les degeneratives,
EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA
EL 40% DELS MIOPS AMB MÉS DE 8 DIÒPTRIES CORREN EL RISC DE PATIR PATOLOGIES DEL CENTRE DE LA RETINA
LA REVISTA IMO
10
Els pacients amb alta miopia, prop d’un 2% de la po-
Les persones amb alta miopia constitueixen un dels grups que més preocupa als especialistes en
blació, tenen una major predisposició a patir certes malalties oculars, com glaucoma o cataractes, i, especialment, patologies relacionades amb la retina, com despreniment de retina, degeneració de la retina central per plaques d’atròfia, creixement de vasos per sota
retina, ja que “el 40% dels miops
de la retina en l’àrea macular, forat macular miòpic o
amb més de 8 diòptries corren el
sínquisi. “Les malalties de la retina poden ocasionar una
risc de patir algun tipus de patologia del centre de la retina, amb important pèrdua de visió”, segons el Dr. Carlos Mateo (a la imatge).
separació de les capes de la retina macular, anomenada discapacitat visual important i incidir directament en la qualitat de vida del pacient, especialment quan es declaren en edat laboral, com sol passar a les persones amb alta miopia”, explica el Dr. Mateo. Els pacients miops amb problemes de retina poden queixar-se de veure les línies ondulades o taques opaques en el seu camp visual, així com de perdre agudesa visual. No obstant això, l’especialista de l’IMO recorda
EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA
que “encara que no tinguin símptomes, els alts miops requereixen controls oftalmològics regulars per comprovar que no hi hagi lesions a la retina, que en molts casos poden passar desapercebudes”. L’especial predisposició de les persones amb alta miopia a patir problemes de retina es deu a l’allargament patològic del globus ocular, que fa que la retina es pugui veure afectada per tracció, per despreniment de les seves capes, etc. En aquest sentit, el Dr. Carlos Mateo va presentar al congrés la “indentació macular”, una tècnica que aconsegueix, precisament, remodelar el globus ocular i tornar-li la seva forma esfèrica normal, evitant, així, que es repeteixin problemes de retina en pacients amb alta miopia.
LA REVISTA IMO
11
EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA
AVENÇOS EN EL TRACTAMENT DE LA RETINOPATIA DIABÈTICA
La retinopatia diabètica és la malaltia vascular més freqüent de la retina, els vasos de la qual queden danyats per la descompensació metabòlica de la diabetis. D’això, se’n deriva la creació LA REVISTA IMO
12
espontània de nous vasos fràgils que perden fluid, la qual cosa pot afectar la visió de forma molt important.
El risc de pèrdua total de la visió és 25 vegades superior
de pèrdua de visió, la naturalesa destructiva del làser i
en els diabètics que en la població general. Per això, la
la tardana resposta en termes de beneficis visuals, ens
diabetis es considera actualment la causa de ceguesa
han fet avaluar altres modalitats de tractament”. Entre
més freqüent en els països industrialitzats entre la po-
aquestes, l’especialista va destacar les injeccions intra-
blació activa, i se situa entre el 20 i el 30% del total de
oculars de fàrmacs, “com els anticossos ranibizumab
cegueses.
(Lucentis) o bevacizumab (Avastin) o la triamcinolona o
Efectes secundaris
dexametasona en sistemes d’alliberament lent”. Pel que fa a un altre tractament “clàssic”, la cirurgia,
“Els tractaments clàssics de la retinopatia diabètica no
que és actualment l’única solució per a pacients amb
sempre són efectius i produeixen importants efectes se-
retinopatia diabètica proliferativa avançada, la millora
cundaris, com la reducció del camp visual nocturn o de
en els resultats ha vingut de la mà dels avenços en les
la sensibilitat al contrast”, segons el Dr. Josep García-
tècniques quirúrgiques i diagnòstiques, i de la detecció
Arumí, especialista en retina de l’IMO (a la imatge). En-
precoç de les possibles complicacions. L’oftalmòleg va
tre els “tractaments clàssics”, García-Arumí es va referir
destacar l’important paper de la tomografia de coherèn-
durant el congrés a la fotocoagulació amb làser, que,
cia òptica (OCT en les seves sigles en anglès), una nova
si bé “és un tractament efectiu en pacients amb ede-
tècnica “que ajuda al diagnòstic precoç i al control de
ma macular diabètic, ja que redueix a la meitat el risc
l’evolució després del tractament”.s
EN PORTADA | CONGRÉS DE RETINA
L’OCT és una nova tècnica que ajuda al diagnòstic precoç i al control de l’evolució de la malaltia després del tractament.
tinopatia diabètica són, segons l’oftalmòleg, la detecció genètica dels pacients amb risc de proliferació i l’ús de molècules protectores. “Estem treballant en la inducció de la producció d’aquestes molècules per part de les cèl· lules retinals utilitzant vectors no virals que canviïn el
Entre els avenços quirúrgics, García-Arumí es va re-
codi genètic d’aquestes cèl·lules”, explica. Segons Gar-
ferir a la viscodissecció, tècnica que s’utilitza en com-
cía-Arumí, el que es pretén amb aquesta línia de treball
binació amb la cirurgia de vitrectomia i que consisteix
és “solucionar el desequilibri dels sistemes protectors de
en la introducció d’un líquid viscós a la retina, per se-
la retina que fabriquen els gens, introduint nanopartí-
parar la membrana proliferativa de la retina. Aquest
cules que canviïn el codi genètic d’aquestes cèl·lules, de
procediment, que s’havia deixat d’usar fa anys, ofereix
manera que augmentin els factors protectors i es resta-
actualment bons resultats, gràcies a noves cànules i
bleixi l’equilibri”. Aquesta tècnica d’enginyeria genètica,
instruments de petit calibre per dur-la a terme, que ha
“l’estem desenvolupant in vitro i en animals” ha explicat
desenvolupat l’especialista de l’IMO i que va presentar
l’especialista.
al congrés. Respecte al futur, els reptes en el tractament de la re-
LA REVISTA IMO
13
LA REVISTA IMO
14
IMO | ACTUALITAT
L’IMO IMPULSA UNA CAMPANYA DE PREVENCIÓ DE LA
DMAE L’IMO va impulsar el mes de maig
passat una campanya d’informació i prevenció de la Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE), una greu malaltia ocular que afecta la visió
15 LA REVISTA IMO
central o “de detall” i que s’ha convertit en la principal causa de ceguesa en persones d’edat avançada en els països desenvolupats. La campanya, que sota el lema “No perdis detall. Anticipa’t a la DMAE “ va tenir lloc del 16 al 20 de maig, va
Les conferències van anar a càrrec dels doctors Borja Corcóstegui, Rafael Navarro, Josep García-Arumí, Anniken Burés i de l’òptica Carol Camino. El 18 de maig, els
incloure conferències informatives
especialistes de l’IMO es van adreçar a òptics, farma-
per a professionals i públic en general
l’Institut. Amb el títol “Nous avenços en el tractament
i revisions bàsiques gratuïtes durant
tància de la prevenció i el diagnòstic precoç, així com
tota la setmana per a la detecció
mà, la conferència dirigida a pacients i públic en gene-
precoç de la malaltia.
cèutics i comunitat mèdica que van omplir l’auditori de de la DMAE”, els oftalmòlegs van parlar sobre la impordels nous tractaments per combatre la malaltia. L’enderal va incloure les claus bàsiques sobre la patologia i va oferir alguns consells pràctics per millorar la qualitat de vida dels pacients amb DMAE.
IMO | ACTUALITAT
LA REVISTA IMO
16
Detectats 9 casos
reconèixer rostres o marcar números de telèfon. La ma-
Pel que fa a les revisions gratuïtes dutes a terme durant
laltia va lligada a l’envelliment. Afecta els majors de 50
la setmana, nou de les 92 persones visitades van ser di-
anys i, especialment, a les persones de més de 65. A Es-
agnosticades de la malaltia, la qual cosa suposa gairebé
panya, més del 10% de la població major de 65 anys està
un 10% del total d’explorats. Les proves de cribratge, que
afectada per la malaltia, de la qual cada any es registren
van incloure prova d’agudesa visual, presa de pressió
prop de 30.000 nous casos. A causa de l’augment de l’es-
ocular i examen del fons de l’ull, van permetre detectar
perança de vida, es preveu que cap al 2020 fins a 7,5 mili-
aquests casos ocults de DMAE. Entre aquests, n’hi havia
ons de persones majors de 65 pateixin DMAE en el món.
vuit de la forma seca, la més habitual, i un cas de DMAE humida, la forma menys comuna i més destructiva.
La malaltia
Tot i que aquesta patologia acaba sent molt invalidant, és freqüent que el pacient no noti símptomes en les primeres fases. D’aquí, la importància de sotmetre’s a revisions oftalmològiques anuals a partir dels 65 anys o a partir dels
La DMAE, principal causa de pèrdua severa de visió en
50, si hi ha altres factors de risc (antecedents familiars o
persones d’edat avançada en els països desenvolupats,
hipertensió). A més de les revisions oculars, també hi ha
afecta la màcula, la zona central de la retina. A mesura
proves senzilles que un mateix pot fer a casa, com mirar
que avança, redueix la visió central, cosa que dificulta
les línies de les rajoles del terra, les baranes, etc., primer
la realització de tasques de detall, com llegir, conduir,
amb un ull i després amb l’altre. Si aquestes línies es veuen
IMO | ACTUALITAT
LA REVISTA IMO
17
tortes o es percep un punt negre al centre de la visió és
na evitar el tabac i mantenir una dieta saludable, rica
important visitar l’oftalmòleg per a un diagnòstic. Altres
en antioxidants naturals i productes rics en Omega 3. Si
símptomes de DMAE són visió borrosa i pèrdua d’agudesa
bé no s’ha determinat una causa concreta de la DMAE,
visual.
se sap que hi intervenen diverses variables, com predis-
Hi ha dues formes de la malaltia: la seca, la més habitual,
posició genètica, hipertensió i factors mediambientals,
en què es va atrofiant la màcula, i la humida, que es dóna
com el tabaquisme o l’exposició prolongada a la llum
en prop d’un 15% dels pacients de DMAE i en què es produ-
solar.
eix un creixement anòmal de vasos sota de la màcula que afecta bruscament la visió.
Antioxidants
Estudis genètics Actualment, l’IMO està treballant en l’elaboració d’estudis genètics de predisposició a patir DMAE. Aquesta
Actualment, s’intenta controlar l’avanç de la forma hu-
futura tècnica permetrà identificar subjectes amb alt
mida amb fàrmacs intravitris antiangiogènics (que fre-
risc de patir la malaltia i fer-los un seguiment més ex-
nen el creixement dels vasos sanguinis), mentre que per
haustiu.
a la forma seca de la malaltia no existeix encara un tractament eficaç, tot i que l’administració de complexos antioxidants aconsegueix alentir-la. A més, es recoma-
IMO | ACTUALITAT
NOVES INCORPORACIONS
Anniken Burés “Treballar a l’IMO fa que aprenguis molt en el dia a dia”
LA REVISTA IMO
18
Sorprèn sentir parlar un perfecte castellà i català a la
ment: “Ingressar a l’IMO em donava la possibilitat de
Dra. Anniken Burés, d’origen holandès per part de mare,
treballar a un nivell molt alt, amb molt bons recursos
però de pare català i establerta a Barcelona des de poc
i en col·laboració amb especialistes reconeguts tant a
després del seu naixement.
Espanya com internacionalment, que fan que aprenguis
La Dra. Burés es va incorporar a l’IMO el passat mes
molt en el dia a dia”.
de març, com a especialista en retina mèdica i uveïtis,
La Dra. Burés es va especialitzar en oftalmologia a
després de treballar durant diversos anys al Departa-
l’Institut Karolinska d’Estocolm (Suècia), va realitzar la
ment d’Oftalmologia de l’Hospital Clínic de Barcelona.
residència a l’Hospital Clínic de Barcelona i el 2007 va
Allà va coincidir, durant la residència, amb el Dr. Ra-
completar la seva formació amb una estada al presti-
fael Navarro, especialista en retina de l’IMO, amb qui
giós Moorfields Eye Hospital de Londres. Està especi-
ha seguit en contacte al llarg dels anys. A més, durant
alment interessada en uveïtis, malaltia que “requereix
aquest últim any, el Dr. Navarro i un altre especialista en
una estreta relació amb altres especialistes, com reu-
retina de l’Institut, el Dr. Carlos Mateo, han col·laborat
matòlegs, internistes, infectòlegs o microbiòlegs, ja
amb la Dra. Burés en treballs de recerca. Fruit d’aquesta
que és una patologia que sol estar vinculada a malalties
col·laboració va sorgir la possibilitat d‘incorporar-se a
sistèmiques. Els pacients d‘uveïtis requereixen controls
l’IMO. L’oftalmòloga ho va tenir clar des del primer mo-
especials i un tractament multidisciplinar”.
NOVES INCORPORACIONS
IMO | ACTUALITAT
Luma Vásquez “Durant el màster em vaig interessar per poder continuar la meva carrera a l’IMO... i així ha estat ” Els que pensen que res passa per casualitat troben terreny abonat a la seva teoria en les circumstàncies que van portar la Dra. Luma Vásquez a establir un primer contacte amb l’IMO. Aquesta oftalmòloga colombiana volia venir a viure a Barcelona i buscava especialitzarse en cirurgia plàstica oftàlmica, un àmbit per al qual és difícil trobar oferta formativa. “Enlloc feien classes”, explica la Dra. Vásquez. Però en una recerca per Internet va trobar la combinació perfecta: l’Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona impartia un Màster en Cirurgia Plàstica Oftàlmica. Els seus dos objectius convergien en un mateix punt. La doctora no va deixar passar aquesta oportunitat i va cursar el màster durant el curs 2009-2010. Va quedar fascinada amb l’IMO i amb tot el s’interessés per continuar aquí la seva carrera. El màster va acabar l’octubre de 2010, però la Dra. Vásquez no va tenir pressa per tornar al seu país. “L’esperança és l’últim que es perd”. Novament, va encertar. El desembre li van proposar incorporar-se a l’Institut, en el qual treballa des d’aquest mes de juny. “Tenia altres opcions de feina, però vaig pensar que la de l’IMO era la millor. “Estic feliç perquè l’Institut m’aporta tot professionalment: els companys, els pacients, les instal·lacions...”. A més, la doctora se sent molt a gust a Barcelona, “l’única ciutat que he considerat per viure-hi que no sigui Medellín”. La Dra. Vásquez també ha viscut a Bogotà i a Toronto (Canadà), on va treballar durant dos anys després d’acabar els seus estudis i la seva residència a la Universitat SES de Medellín. A Toronto es va especialitzar en el tractament de tumors intraoculars, al Princess Margaret Hospital i a l’Hospital for Sick Children. Des de la Unitat de Cirurgia Plàstica i Oftàlmica de l’IMO, Luma Vásquez seguirà centrant-se en tumors. “El que més m’interessa és l’oncologia, un terreny que està molt poc explorat en l’àmbit oftalmològic. Lamentablement, la majoria de la gent no sap que existeix i, quan diagnòstiques un tumor intraocular, la sorpresa és enorme entre els pacients i familiars: càncer a l’ull?”. A l’IMO, la doctora treballarà per combatre aquesta patologia, que registra una baixa incidència, però que pot ser molt greu.
19 LA REVISTA IMO
que estava aprenent al centre, la qual cosa va fer que
IMO | ACTUALITAT
UN CENTENAR DE PROFESSIONALS RELACIONATS AMB L’OFTALMOLOGIA S’INSTRUEIX A L’IMO SOBRE L’ÚLTIMA TECNOLOGIA DIAGNÒSTICA I ASSISTENCIAL
LA REVISTA IMO
20
IMO | ACTUALITAT
especialitzada en oftalmologia, infermeria quirúrgica
28 de maig al Curs de noves tecnologies de suport en
i assistència tècnica oftalmològica.
oftalmologia, que va tenir lloc a l’IMO. El curs es va orga-
Segons Alfons Margalef, de la Unitat de Fotografia
nitzar amb l’objectiu de proporcionar entre el personal
de l’IMO i coordinador del curs (a l’esquerra en la fo-
assistencial d’oftalmologia tots els recursos disponibles
tografia central), “l’objectiu era actualitzar i posar al
per a l’òptim desenvolupament de la seva feina i per
dia de les noves tècniques, que evolucionen contínu-
compartir amb ells els coneixements basats en l’experi-
ament”. “Per això –afegeix–, vam oferir una completa
ència dels professionals de l’IMO.
exposició de totes les tecnologies diagnòstiques que
El curs va incloure una part teòrica i una altra pràc-
existeixen en l’actualitat, com per exemple, les no-
tica sobre optometria, infermeria tècnica fotogràfica
ves tècniques d’angiografia que utilitzem a l’IMO. A
21 LA REVISTA IMO
Un centenar de professionals van assistir el passat 27 i
IMO | ACTUALITAT
la Unitat de Fotografia, disposem d’un aparell, l’Optomap, que ofereix una imatge panoràmica del fons
Associació Espanyola d’Ajudants a l’Oftalmòleg
de l’ull, de manera que una sola captura equival a 20 de les quals realitzàvem amb la tecnologia ante-
Alfons Margalef va ser un dels fundadors, a mitjans
rior. També destaquen les proves d’OCT, de què dis-
dels anys noranta, de l’Associació
posem des de l’any 2000 i sobre les quals s’han fet
dants a l’Oftalmòleg. L’Associació va sorgir amb l’ob-
molts avenços, adaptant-se al diagnòstic i control de
jectiu de promoure cursos per ensenyar les noves tèc-
diferents patologies, com el glaucoma. L’OCT ens per-
niques als ajudants de l’oftalmòleg: optometristes,
met conèixer la pauta d’evolució de la patologia: si
infermers, auxiliars i tècnics de quiròfan. L’Associació
s’agreuja, si s’estabilitza, etc. “.
organitzava un curs anual fins fa quatre anys, quan
Durant els tallers que van tenir lloc en el curs, els
va cessar la seva activitat. “Ara hem aprofitat els mit-
assistents van poder posar en pràctica tot el que
jans que tenim a l’IMO per tornar a organitzar aquest
s’havia tractat durant les ponències. “Els participants
curs i estar al dia de les noves tècniques”, explica Al-
van valorar molt el fet de poder treballar directament
fons Margalef.
amb els aparells d’última tecnologia de què disposem a l’IMO”, explica el coordinador del curs.
LA REVISTA IMO
22
Espanyola d’Aju-
LA REVISTA IMO
23
IMO | ACTUALITAT
La Dra. Carolina Pallás ingressa a la Societat Europea de Glaucoma
LA REVISTA IMO
24 La Dra. Carolina Pallás, especialista en glaucoma de
pia gènica o sobre neuroprotecció, entre altres novetats
l’IMO, ha ingressat recentment a la Societat Europea de
i avenços. A més, t’obre portes en l’àmbit professional.
Glaucoma, una societat professional fundada el 1979, els
Per ser professora de l‘ESASO (European School for Advanced
principals objectius de la qual són promoure l’intercanvi
Studies in Ophthalmology), per exemple, has de ser mem-
de coneixements entre els especialistes en glaucoma a
bre de la Societat”.
Europa, estimular la recerca i mantenir contacte amb
Per ingressar-hi, els nous socis han de ser proposats
grups similars de glaucoma a altres continents. A Es-
per dos membres de la Societat, un dels quals ha de for-
panya, són molt pocs els especialistes que formen part
mar part del Comitè executiu, òrgan que finalment de-
d’aquesta societat.
cideix si els membres proposats són acceptats. La Dra.
Segons la Dra. Pallás, “un dels principals avantatges
Carolina Pallás, que va ser acceptada el mes d’abril pas-
de ser membre de la Societat Europea de Glaucoma és
sat, aspira ara a ingressar a la Societat Americana de
que tens accés a informació reservada només per als so-
Glaucoma.
cis, que pot ser de gran interès, com estudis sobre terà-
És un centre de baixa visió on intentem millorar la qualitat de vida d'aquells pacients que tenen una visió per sota els valors normals.
Tel. 933 688 336 Enric Granados 139, 08008 Barcelona · www.bcnbaixavisio.com
LA REVISTA IMO
25
És un centre de baixa visió on intentem millorar la qualitat de vida d'aquells pacients que tenen una visió per sota els valors normals.
Tel. 933 688 336 Enric Granados 139, 08008 Barcelona · www.bcnbaixavisio.com
IMO | ENS HA VISITAT...
Stanley
Chang El professor Stanley Chang, director del Departament d’Oftalmologia de l’Edward S. Harkness Eye Institute de la Universitat de Colúmbia (Nova York), és un dels oftalmòlegs més importants des de la segona meitat del s. XX. El juny va visitar l’IMO amb motiu del Congrés Internacional de Retina. Considerat pare de la cirurgia retinal moderna, Chang ha desenvolupat metodologies i instruments per als casos complicats de despreniment de retina. Entre les seves aportacions,
26
ques transparents amb un elevat pes específic que van marcar un
LA REVISTA IMO
destaquen els perfluorocarburs líquids (PFCL), substàncies sintèti-
abans i un després en la cirurgia vitreoretinal. Introduïts a principis dels noranta, van constituir una fita en el maneig intraoperatori de casos complicats. El Dr. Borja Corcóstegui va ser el primer a usar-los a Europa.
Vostè va descriure l’aparició del
de diversos anys dels pacients
de risc per realitzar-los tractaments
glaucoma associat a vitrectomia
sotmesos a una vitrectomia. Per
que aconsegueixin rebaixar la pres-
el 2006. Per què es produeix
què?
sió intraocular després de la vitrec-
aquesta complicació?
Perquè el glaucoma secundari a la
tomia com a mesura preventiva
Pel canvi d’oxigenació en l’espai vi-
vitrectomia no apareix fins que han
per evitar el glaucoma. El 30% dels
tri que té lloc durant la vitrecto-
transcorregut cinc anys de l’opera-
pacients que operem registren un
mia. Aquest canvi metabòlic pro-
ció. A més, es tracta d’un glaucoma
augment de la pressió intraocular
voca també cataracta, que afecta
més greu i difícil de tractar que el
immediatament després de la cirur-
un percentatge molt més elevat de
glaucoma primari. Per això, és molt
gia, però no és aconsellable posar en
pacients. Mentre que el glaucoma
important no perdre la pista dels pa-
tractament els que no desenvolupa-
apareix en el 10% dels operats, les
cients i fer-los un seguiment anual.
ran glaucoma, ja que pot perjudicar-
cataractes es manifesten en el 80% o el 90% dels casos.
los. Es podrà evitar aquesta complicació en el futur?
Compensa fer vitrectomia quan
Al Congrés ha aconsellat els
Espero que sí. De moment, estem
se sap que el 10% dels operats
seus col·legues fer un seguiment
treballant per localitzar els pacients
patirà glaucoma i prop del 90%
IMO | ENS HA VISITAT...
“Alguns problemes de retina et canvien la vida” de visió. Una altra línia important
darà a prevenir, retardar o millorar el
Les complicacions associades a la vi-
de treball és la neurociència, s’està
pronòstic de malalties sistèmiques i
trectomia són molt menors que els
desenvolupant tecnologia per a una
de la retina.
seus beneficis. Milions de persones
millor connexió entre l’ull i el cervell.
s’han beneficiat dels grans avenços
Actualment, ens trobem ja en la fase
Però si l’origen és genètic, no
que hem introduït en les últimes dè-
final per a l’aplicació del xip a la re-
podrem fer-hi res...
cades en aquesta cirurgia de retina.
tina, que permetrà que persones ce-
Crec que les patologies de la retina
Un gran nombre de bons oftalmò-
gues puguin veure-hi alguna cosa.
sorgeixen per una combinació de
legs realitzen vitrectomia per tot el
factors genètics i ambientals. Tenim
món utilitzant la millor tecnologia,
Podem detectar problemes reti-
localitzats dos gens que causen més
la qual cosa permet que molts pa-
nals?
de la meitat de les malalties de re-
cients que fa unes dècades perdien
La distorsió visual és un símptoma
tina. Després, també hi influeix el
irremeiablement la visió, puguin
típic de problemes a la retina; si es
tabac, l’alimentació, l’exposició a la
mantenir o recuperar-la de manera
veuen les línies tortes, és que hi ha
llum solar i algunes malalties sistè-
molt satisfactòria.
un problema macular (del centre de
miques, com la diabetis, que pot ser
la retina).
devastadora per a la visió. A la Uni-
I quins són els reptes actuals?
versitat de Colúmbia he visitat pa-
Crec que la clau dels futurs tracta-
I podem prevenir-los?
cients diabètics amb pocs recursos
ments és a la teràpia gènica, molt
Podem cuidar la nostra alimentació,
i un baix nivell cultural que només
avançada ja en algunes malalties,
procurant que sigui rica en vitamina
vénen quan la malaltia ja ha destru-
com la malaltia de Stargardt, causa-
A o retinol (ja que produeix els pig-
ït totalment la visió d’un ull i afecta
da per una mutació en el gen ABCR
ments a la retina). Podem evitar l’al-
ja l’altre ull.
que provoca la degeneració dels fo-
cohol i el tabac i, en general, podem
toreceptors en la retina i la pèrdua
fer una vida sana, la qual cosa aju-
Les malalties oculars més greus
27 LA REVISTA IMO
desenvoluparà una cataracta?
IMO | ENS HA VISITAT...
són les que afecten la retina?
Fa uns 20 anys va venir a visitar-se a
Estic molt content d’estar a Barcelo-
Sí, molts problemes de retina et can-
Nova York una jove de Hong Kong.
na amb el meu amic i col·lega Borja
vien la vida, perquè afecten de for-
Estava desesperada perquè li van dir
Corcóstegui.
ma greu la visió, un sentit extrema-
que no tenia tractament. No obs-
dament important. La visió és molt
tant això, nosaltres la vam tractar
Què opina del nou IMO?
important per tenir una bona quali-
i va recuperar la visió. Sis anys des-
Crec que és el millor centre oftalmo-
tat de vida. Sense visió no pots lle-
prés, va venir a estudiar a la Univer-
lògic del món... i això que n’he estat
gir, anar al cinema, visitar museus...
sitat de Colúmbia i es va graduar. Va
en molts.
ser una experiència increïble! També Encara que hi ha casos en què no
recordo el cas d’un estudiant diabè-
es pot recuperar la visió perdu-
tic que es va quedar cec. Vam poder
da, aquests en són cada vegada
tractar-lo i el jove va poder acabar
menys... Recorda algun cas espe-
els seus estudis.
cialment difícil que doni esperan-
LA REVISTA IMO
28
ces a pacients amb patologies
Per acabar, com està vivint la
greus de retina?
seva visita a Barcelona?
Un descans deliciós
Horari: de dilluns a divendres, de 8 a 20 h
Gaudiu de la comoditat i de les temptadores propostes de la cafeteria restaurant de l’IMO des d’un mirador privilegiat sobre Barcelona Esmorzars i berenars (pastes dolces, gofres, entrepans freds i calents...) Carta de tapes i aperitius, amanides, carns, pizzes i pasta italiana Menú diari de 13 a 16 h
LA REVISTA IMO
CAFETERIA IMO
29
OFTALMOLOGIA | VISIÓ EN 3D
LA VISIÓ ESTEREOSCÒPICA No veiem exactament el mateix amb l’ull dret que amb l’ull esquerre. A aquesta diferència en les dues imatges retinals se l’anomena disparitat horitzontal, disparitat retinal o disparitat binocular i s’origina per la diferent posició dels dos ulls al cap. No obstant això, quan mirem, veiem una sola imatge de les coses i no dues de diferents, la qual cosa ens dificultaria molt desenvolupar la nostra vida amb normalitat. La capacitat que té l’home d’integrar les dues imatges que està veient en una de sola per mitjà del cervell és la que ens permet gaudir de l’anomenada visió estereoscòpica. Per fer-la possible, el nostre cervell analitza les dades que rep dels dos ulls i genera una imatge única tridimensional. Per tant, per gaudir d’aquesta capacitat, cal un correcte funcionament d’ambdós ulls i del cervell.
Infància en 2D Però no naixem amb aquesta capacitat plenament desenvolupada. Durant la infància anem desenvolupant la visió binocular (amb els dos ull), ja que per fusionar els estímuls d’un món en 3D, el cervell humà ha de desen-
LA REVISTA IMO
30
volupar-se durant alguns anys. Segons un estudi de la Universitat de Londres, pràcticament no hi veiem perfectament en 3D fins després dels 12 anys. Hi ha qui no arriba a aconseguir la visió estereoscòpica. Aquesta “ceguesa estèreo” o “visió plana” pot respondre a un mal alineament dels ulls o a un problema de funcionament del cervell. Segons diferents fonts, aquesta disfunció pot afectar entre el 4% i el 10% de la població, especialment nens. El motiu més freqüent és l’existència de microestrabismes, que impedeixen que els ulls actuïn coordinadament i enviïn els senyals adequats al cervell. Amb nens, a base d’entrenament i exercicis, es pot esperar un percentatge d’èxit elevat, però en adults, aquest índex és menor.
OFTALMOLOGIA | VISIÓ EN 3D
El 1838 el físic britànic Charles Wheatstone va inventar l’estereoscopi. Es tractava d’un aparell que oferia la impressió d’estar veient una foto en tres dimensions. L’efecte s’obtenia fotografiant dues
Visió de profunditat
vegades la mateixa escena, cada vegada des d’un angle diferent (per imitar amb dues càmeres la
La visió binocular és la que ens ofereix la percepció de
separació que existeix entre els dos ulls). Després
tridimensionalitat. Però això no significa que els nens
calia muntar a l’aparell les dues fotos i fondre les
petits i les persones que no arriben a desenvolupar ple-
seves imatges mitjançant miralls. Actualment,
nament la visió binocular, no puguin tenir una informa-
encara podem trobar visors de joguina basats en
ció tridimensional d’una escena a partir d’una imatge
l’invent de Wheatstone, en el qual també es basen
en 2D, ja que no totes les dades que el cervell necessita
les pel·lícules d’efecte tridimensional.
per veure-hi amb profunditat no requereixen ambdós ulls. El nostre cervell usa altres dades per donar-nos informació de les distàncies, com per exemple, la nitidesa de la imatge: com més lluny està un objecte menys nítid es veu; els canvis de grandària, els objectes que s’allunyen es fan petits i els que s’acosten es fan grans; la velocitat de moviment lateral, els objectes que tenim més propers semblen moure’s més ràpid que els del fons quan ens desplacem. Si mirem per la finestra d’un tren, per exemple, els arbres propers a la via passen molt ràpid, els llunyans, més a poc a poc...
31 LA REVISTA IMO
L’origen de la tecnologia 3D
OFTALMOLOGIA | VISIÓ EN 3D
LA REVISTA IMO
32
ANEM AL CINEMA?
La mateixa Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha reclamat a les autoritats que s’estableixi la se-
Moltes de les pel·lícules més importants del cinema
guretat de l’ús d’aquest tipus de les ulleres de visió en
actual ja s’estan filmant en 3D. També els partits de la
3D en nens, i que s’informi els espectadors sobre aquest
copa del món, que es van fer a Sud-àfrica, van ser gra-
tipus de precaucions.
vats i observats en 3D. Però més enllà de les tendènci-
Però no són només els nens petits els que no poden
es, hem de tenir en compte que les projeccions en 3D
beneficiar-se d’aquesta tecnologia. Les persones que pa-
forcen els ulls a mirar amb visió estereoscòpica, que no
teixen un problema visual que dificulta la visió en relleu
es desenvolupa del tot abans dels 8 anys d’edat, aproxi-
probablement pateixin problemes com mals de cap, ma-
madament.
rejos i, fins i tot, desorientació en exposar-se a aquestes
Per això, Nintendo va acompanyar la presentació de
projeccions.
la 3DS, consola portàtil que ofereix jocs i vídeos sense
Fins i tot les persones amb una visió excepcional pot
la necessitat d’ulleres, d’un comunicat informant que la
ser que també necessitin aprendre a veure-hi amb tec-
seva utilització per part de nens menors de set anys pot
nologia 3D, una “habilitat” que millora amb la pràctica.
ser perillosa. Samsung va fer una cosa similar en llançar
Això és així perquè hi ha algunes diferències en la forma
una nova línia de televisors 3D d’alta definició i va ad-
de percebre l’espai tridimensional en una pantalla o en
vertir dels potencials danys a la salut en alguns usuaris.
la vida real; no n’hi ha prou que cadascun dels nostres ulls vegi una imatge diferent.
OFTALMOLOGIA | VISIÓ EN 3D
la cartellera, podem “entrenar” aquesta visió seguint alguns senzills consells com:
Consells de l’OCU per a l’ús d’ulleres 3D •
Eviteu utilitzar ulleres ja usades per altres espectadors, si no existeix una garantia
•
Asseure’s el més centrat possible respecte a la
prèvia de desinfecció (el simple rentat
pantalla. De fet, si algú no està segur de poder
amb aigua i sabó evita el risc).
gaudir sense problemes de l’estereoscòpia, és preferible que torni un altre dia al cinema, abans •
•
de seure en un lateral.
tipus de pel·lícules, si més no fins als 7
Començar situant-se més enrere del normal.
anys, edat en la qual el desenvolupament
La major sensació d’immersió i profunditat es
de la visió és gairebé complet.
produeix com més a prop s’està de la pantalla, però també és quan el cervell ha de fer més
•
dret i esquerre és relativament més gran). Un cop s’està segur de no tenir problemes per gaudir d’aquesta tecnologia, llavors és recomanable
Si durant la pel·lícula noteu algun dels símptomes anteriorment descrits, traieu-
esforç (perquè la separació entre imatge de l’ull
•
Els nens petits no han d’assistir a aquest
vos les ulleres i relaxeu la visió.
•
Si presenteu algun problema visual que us dificulti la visió en relleu (un sol ull funcio-
asseure’s més a prop de la pantalla del que solem
nant, ull vague o estrabisme, per exemple)
fer en una pel·lícula en 2D.
sapigueu que probablement no podreu
Mantenir les ulleres o lents de contacte, si es
gaudir d’aquesta tecnologia.
porten habitualment. Les ulleres 3D del cinema s’hi haurien d’adaptar sense problema i la persona hauria de poder veure la pel·lícula sense dificultats afegides.
33 LA REVISTA IMO
Per poder gaudir de les estrenes en 3D que ens proposa
ENTREVISTA | JOHAN CRUYFF
LA REVISTA IMO
34
ENTREVISTA | JOHAN CRUYFF
JOHAN CRUYFF tacar per una visió de joc excepcional, una tècnica extraordinària i una gran velocitat d’execució. Sorprenia pel seu control de la pilota i els seus canvis de ritme, amb els quals deixava els defenses contraris a terra
amb una facilitat poc comuna. Diverses dècades després, les qualitats d’aquesta llegenda viva del futbol mundial es mantenen intactes. Encara que fora del
els somnis”
35 LA REVISTA IMO
“Hem d’intentar aconseguir
En la seva etapa com a jugador, Johan Cruyff va des-
camp i sense una pilota entre els peus, Cruyff segueix sent ràpid, tàctic i, sobretot, segueix “descol·locant” molta gent. El pas dels anys no ha aconseguit tampoc allunyar-lo d’una bona forma física gràcies a la pràctica de l’esport, quelcom “fonamental per a la nostra salut i per aprendre coses importants a la vida, com treballar en equip”. I això és el que fa des de la seu barcelonina de la Fundació que porta el seu nom, i en la qual ens rep per a aquesta entrevista. El blau intensíssim dels seus ulls no eclipsa la vivesa de la mirada de l’home enèrgic, acollidor, franc i directe amb què ens trobem.
ENTREVISTA | JOHAN CRUYFF
Com definiria el Barça actual? El Barça actual és un luxe; un ensenyament per els nens i els joves. Uneix qualitat tècnica i humana, i destaca per la humilitat. L’origen del que avui és el Barça està en el Dream Team que vostè va liderar als anys noranta? Comparteix els valors del Dream Team, tot i que, amb els anys, tot millora. El Barça ha fet un canvi molt gran a partir del 2003, quan incorpora UNICEF a la samarreta. Ha destacat per uns valors que s’estan perdent... L’equip està perdent valors?
LA REVISTA IMO
36
Els canvis mai comencen al vestuari, sinó en l’àmbit extraesportiu. Ara
tunitat de sorprendre’m a mi mateix.
dons de les sabates, a fer la transferèn-
estem començant una nova fase. Ja
En canvi, sí que ho he fet amb la Fun-
cia de la cadira al cotxe, etc.
veurem si es tradueix en resultats. El
dació Johan Cruyff, amb les iniciatives
més lògic és que així sigui, però espero
socials...
Els ajuda a desenvolupar capacitats i a adquirir hàbits.
equivocar-me. Parli’ns de la seva Fundació.
Exacte! Per exemple, jugar a tennis en
Què va ser el Dream Team?
A través de la Fundació, aconseguim
cadira de rodes els obliga a recollir la
Un equip que va trencar amb una
que cada setmana 50.000 nens, molts
pilota del terra moltes vegades. Des-
mentalitat molt arrelada en el barce-
d’ells amb alguna discapacitat, facin
prés, això els serveix molt per a la seva
lonisme: que era impossible guanyar.
esport. És una cosa molt important
vida diària.
L’afició volia un futbol que l’emocio-
si tenim en compte que, actualment,
nés, però alhora tenia por de coses
només un de cada cinc nens juga al
Com ho viuen ells?
noves... Jo no tinc por del canvi. Vaig
carrer i que un de cada sis té obesitat.
Estan encantats perquè veuen que
oferir alguna cosa nova i va funcionar.
L’obesitat infantil és un dels grans pro-
l’esport els obre un món nou. Si els
blemes de salut que tenim en aquests
preguntem, per què t’agrada la vela?
Va ser aquesta la seva millor
moments i que tindrem en el futur im-
La resposta és que no hi ha horitzó,
època o es queda amb la seva
mediat.
mentre que en una cadira de rodes, sempre n’hi ha. També treballem amb
etapa com a jugador? En el futbol, dins el camp, tot és mi-
Què aporta l’esport a nens amb
invidents que aprenen a esquiar, a na-
llor... Com més lluny del camp, pitjor.
discapacitat?
vegar a vela, natació, atletisme... No hi
Als nens amb discapacitat, ja sigui físi-
ha barreres.
Quin moment destacaria de la
ca o mental, els tenen molt protegits,
seva trajectòria?
en cotofluix. Nosaltres els ajudem a
Expliqui’ns algun cas que l’hagi
El millor moment de la meva trajectò-
ser més autosuficients i busquem mi-
impressionat especialment.
ria no està relacionat amb el futbol, un
llorar la seva qualitat de vida. A través
Hi ha tants casos que és difícil desta-
àmbit que sempre he dominat i, per
de l’esport aprenen a desenvolupar-se
car-ne un... Recordo el d’un nen que
tant, amb el qual no he tingut l’opor-
en el seu dia a dia: a lligar-se els cor-
va aconseguir que no l’operessin dels
ENTREVISTA | JOHAN CRUYFF
9 PREGUNTES “FORA DE JOC”
“A través de l’esport, ajudem a què nens amb discapacitat siguin més autosuficients i millorem la seva qualitat de vida”.
Quin és el tret principal del seu caràcter? Si hi ha alguna cosa que vull fer, la faig. Té més amics o enemics?
Què pensa dels que es compten entre els seus “enemics”? Que no em coneixen. Quina qualitat valora més en una persona? L’honestedat... Els esportistes, normalment, la tenen. Quin és el seu handicap? 11,6. El seu club de golf preferit? El Montanyà, on visc. Per jugar a golf cal tenir molt bona visió... Afortunadament, la tinc. Només vaig tenir un petit problema ocular relacionat amb l’edat, que em va solucionar el Dr. Josep
“El Barça actual és un luxe; un ensenyament per
Lluís Güell a l’IMO. Un cop superat, torno a veure perfectament on envio la pilota.
els nens i els joves. Uneix
Ha passat 28 anys de la seva vida a Barcelona. Se sent tan
qualitat tècnica i humana, i
Sóc holandès, un holandès que coneix molt bé els espanyols, es-
destaca per la humilitat”.
espanyol com holandès? pecialment els catalans. Ens assemblem espanyols i holandesos? A Holanda som més atrevits. Creiem que s’ha d’intentar aconseguir els somnis... Si fracasses, hauràs après alguna cosa.
37 LA REVISTA IMO
Al 50%.
ENTREVISTA | JOHAN CRUYFF
LA REVISTA IMO
38
“El millor moment de la meva trajectòria no està relacionat amb el futbol, sinó amb la Fundació Johan Cruyff, amb les iniciatives socials...”
peus gràcies a l’esport. Després d’estar
Això serveix també per a les per-
Excepte en els esports individu-
implicat durant tres anys en un pro-
sones sense discapacitat...
als...
jecte d’esquí, va arribar el moment de
És clar! Però, lamentablement, l’esport
Mai a la vida ningú pot fer alguna cosa
operar-lo i el metge li va dir: “Què has
està menysvalorat. Molta gent diu:
sol, tampoc en els esports individuals!
fet?”... Ja no necessitava la cirurgia.
“Si tinc temps, vaig a fer esport”. Però
Nadal no és ell sol, sinó un equip amb
practicar-lo és molt important: educa
el qual ha de treballar en l’entrena-
Increïble!
el cos, juga un paper fonamental de
ment, en els aspectes tècnics, en l’ali-
Hi ha molts casos de superació... El mi-
prevenció en la nostra salut i, a més,
mentació...
llor de l’esport és que sempre hi ha una
fa que millorarem en moltes coses: ens
meta. Cada dia hi ha alguna cosa per
ensenya a guanyar, a perdre, a treba-
Vostè és un gran amant del golf.
millorar, i és una cosa que no té fi.
llar... i tot, en equip.
Va conèixer Severiano Balles-
ENTREVISTA | JOHAN CRUYFF
“Practicar esport educa el cos, prevé problemes de salut, ens ensenya a guanyar, a perdre, a treballar en equip...”.
LA REVISTA IMO
39
teros, un altre gran esportista espanyol? Ens vam conèixer fa uns 30 anys, en un torneig de golf a Holanda. Era una gran apassionat del Barça... He sentit molt la seva pèrdua. Era algú especial per a mi. Més informació sobre la Fundació Johan Cruyff al web www. fundacioncruyff.org o al telèfon 934 188 523.
“Mai a la vida ningú no podrà fer res sol; tampoc en els esports individuals”.
LA REVISTA IMO
40
Com comuni-quem?
REPORTATGE | COMUNICACIÓ
Comunicar és una part inseparable de la nostra condició humana. Ens comuniquem des que existim i no només es comuniquen aquells que professionalment ho han de fer. La comunicació és un acte quotidià. Parlar amb la nostra família, una trobada amb els nostres amics o demanar el menjar al restaurant són situacions que difícilment podrien produir-se si no existís la comunicació. Per això resulta interessant reflexionar sobre les nostres capacitats per comunicar-nos. Com ho fem? Quines habilitats tenim? En quines situacions ens veiem incapaços per expressar el què creiem?
Per Joan Francesc Cánovas, consultor especialitzat en formació de portaveus i comunicació de crisis.
LA REVISTA IMO
41
També és evident que la nostra actuació professional
malment les frases són més eficients com més simples,
requereix, sovint, intervencions públiques davant col·
concises, clares i precises són. No hem d’utilitzar un
legues, superiors, empleats, clients, visitants o altres
llenguatge tècnic ni burocràtic i hem de fugir, al ma-
col·lectius. Les tècniques que cal emprar per fer més
teix temps, d’un llenguatge vulgar. Perquè el discurs
efectiva la comunicació en totes aquestes situacions
brilli més és aconsellable utilitzar recursos retòrics, un
no són idèntiques però tenen molts punts en comú.
vocabulari ric, amb cites, dades (encara que no gaires
Des d’un punt de vista tècnic la co-
perquè són difícils de retenir i són
municació es basa en 3Vs: verbal, vocal (parallenguatge) i no verbal.
Comunicació verbal El llenguatge oral ha de ser poc complex des d’un punt de vista estructural. L’ideal és que cada frase contingui una idea i evitar les oracions relatives o explicatives. Nor-
comunicades oralment) i, sobretot,
Els exemples i les anèc-
exemplificar-lo. Els exemples i les
dotes permeten entendre
anècdotes permeten entendre mi-
millor què estem expli-
llor de què estem parlant i sobretot
cant. És la millor manera de posar imatges i emoció al nostre missatge.
retenir el sentit del que hem volgut expressar. És la millor manera de posar imatges i emoció al nostre missatge.
REPORTATGE | COMUNICACIÓ
Comunicació vocal o parallenguatge
El fet que els nadons
La veu transmet estats d’ànim. Per la veu podem saber i entendre moltes coses de qui ens parla.
codifiquin els nostres missatges únicament a partir d’aspectes vocals, com el volum, el to, la inflexió, el ritme o la velocitat, reflecteix el pes del parallenguatge en la comunicació.
LA REVISTA IMO
42 Claus d’un bon parallenguatge
• • Si algú vol transmetre’ns afectivi-
Si parlem a un nadó amb un volum,
tat utilitzarà un volum suau, un to
un to, una inflexió, un ritme, una
greu, un timbre ressonant, una ve-
velocitat i una elocució concreta li
locitat lenta, una inflexió ferma, un
serà igual què li diguem, perquè no
ritme regular i una elocució lligada,
l’entén, només codificarà els aspec-
mentre que si denota irritació el seu
tes vocals del missatge i actuarà a
volum serà alt, el to agut, el timbre
partir d’aquests. En el parallenguat-
brillant, la velocitat ràpida, la infle-
ge també es concentra bona part de
xió i el ritme irregular i l’elocució lli-
la intenció del que diem. Per acon-
gada. Pel simple fet de les caracterís-
seguir captar l’atenció no sempre és
tiques que prenen els components
necessari augmentar el volum, no-
vocals ja podem conèixer l’estat en
més cal canviar l’èmfasi i el ritme i
què es troba el nostre interlocutor.
introduir més silencis en la nostra
Per tant, bona part de la nostra cre-
comunicació.
dibilitat no només es troba en el missatge que pronunciem, sinó en el parallenguatge que l’acompanya.
•
• • •
La velocitat adequada per a un discurs és de 140 paraules per minut. Si evitem entonacions predeterminades captarem més l’atenció. Utilitzar més silencis generarà més expectatives, més atenció i permetrà una millor comprensió del contingut. Un bon recurs pot ser subratllar, mitjançant l’entonació, les paraules clau. Canviar el to i la velocitat ens evitarà la monotonia. En una intervenció pública és millor parlar per als qui estan més allunyats.
REPORTATGE | COMUNICACIÓ
Comunicació no verbal
La imatge que ens fem de les persones és el resultat, en un 7% de la informació verbal, i en un 93%, de la no verbal.
LA REVISTA IMO
43
Segons Gayle Cotton, de Circles of
en el context en què es produei-
comunicació no verbal té, doncs,
Excellence, el comportament obser-
xen. Els principals elements en
un clar component cultural.
vable de les persones i la imatge
què ens fixem quan interpretem
que ens fem d’elles és el resultat en
la comunicació no verbal són: la
un 7% de la informació verbal, i en
gestualitat,
un 93%, de la informació no verbal.
físiques (especialment la cara), la
Altres experts parlen d’altres per-
disposició espacial i territorialitat
centatges, però tots coincideixen
en què ens movem, el comporta-
en una cosa: per mitjà de la co-
ment tàctil, els artefactes que ens
municació no verbal rebem molta
posem a sobre (inclosa la roba) i
més informació que mitjançant
les percepcions de l’entorn (estil
la comunicació verbal (el contin-
arquitectònic, colors...). Les regles
gut del que diem). Per interpretar
de la comunicació no verbal no
correctament la comunicació no
són universals. Un mateix gest o
verbal hem de llegir els gestos de
posat pot ser interpretat de forma
forma agrupada, buscar la congru-
totalment diferent en dues parts
ència entre ells i interpretar-los
del món no gaire allunyades. La
les
característiques
REPORTATGE | COMUNICACIÓ
La cara, el reflex de l’ànima La cara acostuma a ser la major delatora d’estats emocionals associats al missatge que estem pronunciant. Tenim 200 músculs a la cara i resulta molt difícil alinearlos tots especialment quan estem dient alguna cosa diferent del que estem pensant o sentint. De fet, algunes tècniques de detecció de mentides es basen en la lectura de la cara i dels ulls. Quan mentim, el nostre cervell ho sap i per molt que intentem enganyar resulta molt complicat que tots els músculs de la cara es posicionin en la mentida i cap en la veritat. Ja ho diu el refrany: “La cara és el reflex de l’ànima, i els ulls, les finestres de la ment”. Els elements més importants de la cara són la mirada i el somriure. Està demostrat que les persones que somriuen més tenen més relacions personals i empatitzen millor. Està comprovat també que mirem més les per-
LA CITA
LA REVISTA IMO
44
“Per arrufar el front utilitzes 32 músculs. Per somriure, només 28. Somriu encara que només sigui per economia.” Lair Ribeiro
sones que més somriuen. El riure és la manifestació primària del nostre cos davant un altre ésser de la mateixa espècie que manifesta la seva voluntat de no agressió. Les persones no sinceres somriuen només amb la boca i normalment després d’expressar el sentiment que ha provocat el riure. La sinceritat ve marcada per un somriure coincident amb el sentiment expressat i manifestada mitjançant boca i ulls. El somriure és, possiblement, el factor clau i diferencial que ens pot portar a l’èxit en les relacions tant personals com professionals.
El somriure és, possiblement, el factor clau i diferencial que ens pot portar a l’èxit en les relacions tant personals com professionals.
REPORTATGE | COMUNICACIÓ
Tenim 200 músculs a la cara i resulta molt difícil alinear-los tots especialment quan estem dient alguna cosa diferent del què estem pensant o sentint.
Sabies que… La distància conversacional depèn de l’edat i el sexe, del rerefons cultural i ètnic, tema o assumpte, característiques físiques, orientació actitudinal i emocional, informació prèvia que tens sobre l’interlocutor, història de la relació entre les persones, característiques de la personalitat... Però, en general, en el nostre entorn les distàncies recomanades per parlar amb els altres són: • Zona íntima: 15-46 cm • Zona personal: 46-122 cm • Zona social: 122-360 cm • Zona pública: +360 cm
LA REVISTA IMO
45
REPORTATGE | COMUNICACIÓ
Emocions
Quan parlem, escoltem, mirem o llegim estem condicionats per les nostres expectatives i els nostres desitjos.
Digue’m com comuniques i et diré qui ets •
LA REVISTA IMO
46
•
Està comprovat que estem més atents o ens esforcem més davant aquelles situacions o aquelles persones que
•
responen als nostres gustos o preferències. De fet, la nostra comunicació està condicionada per l’emoció. És molt difícil abstreure’s de la situació o de l’audiència a la qual ens dirigim i, per tant, és molt difícil, o més ben dit, poc efectiu, comunicar sense emocionalitat. La comunicació inodora i incolora es torna insípida. Això fa
•
que no s’emeti o no es rebi amb tota la càrrega que seria necessària. Normalment, quan comuniquem, ens afecta el que ens ha passat recentment o el que ens ha de
•
passar. Si hem tingut una mala nit possiblement la nostra capacitat comunicativa es veurà alterada. Si estem a punt de marxar de vacances, possiblement la nostra comunicació serà diferent que si tenim per davant un
•
llarga setmana de feina. Si hem de mostrar els nostres sentiments a algú comunicarem diferent que si volem demanar un augment de sou al nostre cap. Però en tots els casos, resulta pràcticament impossible abstreure’s de la situació i de l’expectativa. En definitiva, resulta impossible abstreure’s de l’emoció. La comunicació és emocional.
•
A la gestualitat hem d’evitar els braços creuats, les mans dins les butxaques o gestualitats no simètriques. La forma del nostre cos també comunica. Les persones més grasses transmeten actituds com relaxació, afabilitat i simpatia. Són conductes càlides: mirar als ulls, somriure, aixecar les celles i gestualitat abundantment. Són conductes fredes: mirar a l’infinit, creuar els braços, arrufar el front, badallar, desviar la mirada o parlar molt allunyat de l’altre. La sinceritat ve marcada per un somriure coincident amb el sentiment expressat i manifestada mitjançant boca i ulls. La manera com donem la mà al nostre interlocutor pot prefixar algunes intencions sobre com és. La roba, les ulleres, els rellotges, les joies... són utilitzats de forma premeditada per comunicar posicionaments i desitjos. Els colors de l’entorn condicionen la recepció del missatge.
REPORTATGE | COMUNICACIÓ
Com ens arriben els missatges?
El soroll. Cada dia rebem milers d’impactes comunicatius, molts són “contaminats” per altres inputs informatius o per unes condicions receptives no òptimes. És el que anomenem soroll, un condicionant que ens impedeix processar amb claredat la informació rebuda. Com més soroll, menys comunicació. El gran antídot és el silenci. Com més silenci, mació rebuda. La percepció. És tan alt el volum d’informació que rebem cada dia que no disposem de prou temps per processar-la correctament. Per això intentem, com més aviat, clarificar i classificar mitjançant la percepció. Podem dir que, en certa manera, la realitat no existeix, tot és percepció. Quan anem a un supermercat, no tenim temps de conèixer en profunditat tots els productes (realitat) abans de prendre una decisió de compra i per això substituïm la percepció que en tenim per la veritable realitat. Decidim comprar cereals en funció de si la caixa que els conté és més o menys bonica, del seu estat de conservació (les caixes trencades no es venen), de la marca, del preu... El contingut, els cereals, potser ocupen un paper secundari. Si no tots consumim el mateix és perquè la percepció no és igual per a tots, ja que es troba condicionada per factors com l’experiència que cada un ha tingut amb el producte, la situació, l’entorn, la predisposició de cada persona...
47 LA REVISTA IMO
millor podrem percebre i entendre la infor-
REPORTATGE | COMUNICACIÓ
La imatge. La nostra societat ha deixat de llegir. Cada vegada més mirem o escanegem. Si veiem alguna cosa del nostre gust tendim directament a considerar-la positiva, i viceversa. Així, per exemple, dues persones vestides totalment diferents dient exactament el mateix no generen el mateix impacte sobre la mateixa audiència, una persona passa a ser reconeguda en el seu sector o en l’opinió pública després d’una intervenció a la televisió, quan estem mirant una imatge impactant normalment perdem de vista els altres llenguatges que conté aquesta informació (sonor, escrit...). De totes les imatges que consumim les més determinants són les primeres. Per això, el Dr. Lair Ribeiro considera que “mai tindràs una segona oportunitat de causar una bona primera
LA REVISTA IMO
48
impressió”. La diferència. Si tots comuniquem el mateix, la comunicació es torna soroll i acaba sent opaca per a tots. Si ens diferenciem, captem més l’atenció. Què és el què més recordem? Allò que és diferent, allò que és nou. Per tant, l’èxit de la comunicació té una mica de diferència. L’impacte. Quan alguna cosa ens impacta molt, ens atrau més. Això no vol dir que ens agradi més, però ho veiem més. Quines són les notícies que més recordem d’un informatiu de televisió? Aquelles que tenen les imatges més impactants. Quins són els anuncis que recordem més? Aquells que disposen de major impacte. És evident que la diferència i l’impacte no són les úniques condicions que fan que la comunicació tingui èxit, però sí la fan més eficaç.
REPORTATGE | COMUNICACIÓ
Sabies que…
El color pot influir en la comunicació. A cada color se li atribueixen diferents atributs que poden ajudar-nos a comunicar positivament o tot el contrari. Encara que és una cosa que hem de relativitzar, ens pot interessar saber que...
El blau, seguretat-
El negre, desànim-
El groc, desafi-
comoditat-tendre-
depressió-infelici-
ament-oposició-
sa-amabilitat.
tat-poder-fortalesa.
hostilitat. El vermell transEl taronja, ansietat-
estimulació.
pertorbació.
49 LA REVISTA IMO
met excitació-
QUALITAT DE VIDA | SALUT A L’AIGUA
H2O: SALUT A
L’AIGUA Per Pere Romanillos
LA REVISTA IMO
50
Element saludable per excel·lència, l’aigua és essencial per a la cura del nostre organisme, tant per dins com per fora. Els balnearis i spas ofereixen tot tipus de tractaments de salut i bellesa a base de zones termals, piscines de dolls, saunes...
QUALITAT DE VIDA | SALUT A L’AIGUA
Balneari o spa? És important no confondre aquests dos termes. Un balneari o estació termal és un centre que disposa d’aigües amb propietats mineromedicinals declarades d’utilitat pública. A més, disposa de serveis mèdics per dur a terme els tractaments que es prescriuen. Les afeccions més comunament tractades als balnearis són aquelles relacionades amb l’aparell digestiu (via interna), les afeccions dermatològiques (acné, varius, èczemes), els problemes reumàtics, així com pal·liar trastorns com l’estrès, l’ansietat, la depressió o l’insomni. Per la seva banda, els spas utilitzen aigua corrent (de l’aixeta) i en alguns casos barrejada amb algun tipus d’additiu. Aquest tipus de centres se centren especialment en tractaments relacionats amb l’estètica, l’estrès, l’obesitat... Finalment, hi ha els centres de talassoteràpia, on s’utilitza aigua de mar en mar i s’aplica a temperatures que oscil·len entre els 10º i els 40º, segons el tractament. Normalment es complementa amb pressió, bombolles, ultrasons... La riquesa mineral de l’aigua de mar (sodi, sofre, iode, magnesi, calci...) és ideal en infinitat de teràpies i està especialment indicada en aquelles persones que pateixen problemes de varius i de circulació sanguínia en general, així com per a tractaments antiestrès i contra l’insomni. Si volem provar els efectes terapèutics de l’aigua, el millor és consultar abans al nostre metge perquè valori què ens convé més: un tractament de balneari amb aigües mineromedicinals o un tractament d’hidroteràpia en algun spa, gimnàs, etc. En el cas del balneari, normalment es recomanen tractaments terapèutics amb una durada aproximada de 15 dies per aconseguir l’efecte desitjat. Sigui quin sigui el tipus de tractament, convé recordar que aquest tipus de cures no són remeis miraculosos i sempre convé complementar-los amb un altre tipus de teràpies mèdiques.
Bellesa termal Aproximadament el 20% de l’aigua present en l’organisme es troba a la pell. Per tant, el líquid element és clau a l’hora de mantenir la salut del nostre cutis. A més de dedicar-se al tractament terapèutic, els balnearis i spas també ofereixen la possibilitat de fer cures de bellesa a base de tractaments facials i corporals. La majoria disposen d’una sèrie de paquets o circuits específics segons les necessitats de cada client. Tractaments reductors, tonificants, reafirmants, antiestrès, hidratants... la llista és interminable.
LA REVISTA IMO
51
els tractaments. En aquest cas es recull l’aigua del
QUALITAT DE VIDA | SALUT A L’AIGUA
2. Dutxes. Consisteix a aplicar aigua de forma local o general, a diferents pressions i temperatures. Hi ha dutxa circular (fa un massatge profund de cap a peus), dutxa escocesa (s’alterna aigua calenta i freda), dutxa horitzontal (l’aigua es rep tombat), dutxa kneipp (dolls a diferents pressions), dutxa de vapor, dutxa Vicky (múltiples
El top ten dels tractaments
dolls a diferents altures)...
L’oferta dels balnearis i spas és amplíssima. No obstant això, els tractaments d’hidroteràpia s’emporten la palma. A diferència de la hidrologia mèdica (més centrada en l’ús
LA REVISTA IMO
52
d’aigües amb propietats mineromedicinals), la hidroteràpia utilitza l’aigua (no necessàriament amb propietats específiques) per estimular el cos mitjançant diferents temperatures i variades formes d’aplicació. En conseqüència, aquest tipus de tractaments són especialment indicats per a malalties d’origen artrític, reumàtic o del sistema nerviós. 1. Banys. És la immersió total o parcial en aigües amb propietats mineromedicinals o amb preparats a base d’herbes. Podem fer banys d’hidromassatge (amb dolls d’aigua a pressió que actuen com a massatge), banys termals (amb aigua calenta i dolls subaquàtics), banys turcs (a base de vapor a una cabina), banys de bombolles (amb aire a pressió que proporciona un relaxant micromassatge), banys d’ozó (a base de bombolles enriquides amb ozó), bany islandès (amb aigua gairebé gelada), etc.
3. Dolls. A diferència de les dutxes, en aquesta tècnica l’aigua s’aplica des d’un únic orifici. Es poden aplicar dolls sense pressió (l’aigua cau sobre el cos sense força), dolls amb pressió (ideal per al tractament de contractures musculars i estimulació de la circulació), dolls jet (ideal per a tractaments anticel·lulítics i reafirmants), etc.
QUALITAT DE VIDA | SALUT A L’AIGUA
La volta al món en 8 racons termals Són algunes de les destinacions més famosos per la riquesa i propietats de les seves aigües:
•
Caxambu (Brasil). En aquesta petita ciutat es troba el major complex hidromineral del món, amb 12 fonts amb diferents propietats, la majoria concentrades al Parque das Águas.
•
Pedras Salgadas (Portugal). Al nord-est de Portugal, a l’anomenat Concello de Vilapouca de Aguiar, es troba aquest balneari ric en fonts d’aigües bicarbonatades. San Pellegrino (Itàlia). Conegut mundialment pels seus tractaments de balneoteràpia, fangoteràpia, irrigacions i hidropinoteràpia (ingesta d’aigües mineromedicinals).
•
Hévíz (Hongria). Un dels deus termals més visitats d’Europa. Disposa de serveis terapèutics de balneoteràpia, tractaments de fangs i cura hidropònica, a més d’altres complementaris com bellesa i cosmètica.
Quina aigua necessito? Segons el tipus de patologia que vulguem tractar en un balneari, es recomana un tipus o un altre d’aigua.
•
Aigües sulfurades. Fàcils de reconèixer per la seva característica olor d’ous podrits. Es recomanen
•
especialment en tractaments de la pell.
•
riques en sal i a una temperatura d’entre 50º i 70º C atreuen cada any milers de visitants.
• •
Aigües ferruginoses. Són reconstituents i són especialment recomenables per a malalties de la
•
sang, reumatismes i trastorns del fetge. Aigües carbogasoses. S’apliquen en forma de bany. Van bé per a persones afectades de trastorns
•
cardíacs, reumatismes ... Aigües sulfatades. D’ús intern són ideals per a trastorns digestius i hepàtics.
Termes Montbrió (Espanya). Un dels més valorats del país per les seves aigües clorurades, sòdiques, càlciques, magnèsiques, bicarbonatades i hiperter-
(en beguda) i van bé en tractaments de l’aparell
•
Bath (Gran Bretanya). En aquesta ciutat hi ha l’únic complex d’aigües termals naturals del país.
Aigües bicarbonatades. El seu ús sol ser intern digestiu.
Baden-Baden (Alemanya). Les seves aigües termals
mals.
•
Mar Morta (Israel). Considerat com el major i més antic balneari natural de salut del món. Les seves aigües contenen 10 vegades més sal que el mar Mediterrània i fins a un 32% de minerals.
53 LA REVISTA IMO
•
QUALITAT DE VIDA | DIETES
Falsos mites de les
DIETES LA REVISTA IMO
54
Sempre han existit i existiran infinitat de mètodes i fórmules per perdre pes o no guanyar-ne. Algunes tenen fonament, però moltes altres es basen en afirmacions falses i poc efectives. A tot això, s’hi sumen una sèrie de mites sobre les dietes i la nutrició que encara ens despisten més. Alguns dels més recurrents són... Per Pere Romanillos
més pes, més calories es cremen en moure’s. La veritat és que l’índex metabòlic és més alt en una persona grassa que en una de prima. La fruita engreixa si ens la mengem després dels àpats.
L’aigua engreixa.
L’aportació calòrica d’una peça de
L’aigua aporta 0 quilocalories a l’or-
fruita és la mateixa abans o després
ganisme, per la qual cosa és total-
dels àpats. Sempre que la quantitat
ment fals que engreixi. De fet, si en
de menjar sigui la mateixa, l’ordre
bevem just abans del menjar, provo-
en què ingerim un aliment no afecta
ca sensació de sacietat que fa que
el nostre pes. El que sí és cert és que,
reduïm la quantitat d’aliments que
presa abans de menjar, pot provocar
puguem ingerir després.
un efecte de sacietat que redueixi la quantitat de menjar ingerit a poste-
És possible perdre pes de forma
riori.
ràpida i permanent. Hi ha tres raons per rebatre aques-
Les persones grasses tenen el
ta afirmació. Per seguir una dieta
metabolisme més lent.
és necessari que contingui sufici-
No tothom que està gras té el me-
ents calories com per garantir que
tabolisme lent. En realitat, com
no es passarà gana, no es caurà en
QUALITAT DE VIDA | DIETES
l’avorriment o no serà gaire restrin-
la ingesta d’aliments d’alt contin-
gida. Amb aquests nivells de calories
gut calòric per compensar aquest
no es pot perdre pes ràpidament. A
llarg parèntesi. S’aconsella repartir
més, s’ha demostrat que les perso-
els menjars diaris en un mínim de
nes que perden pes ràpidament te-
4 preses.
nen més probabilitats de tornar-ne És dolent picar entre hores.
nades dietes io-io de manera més
Depèn de què piquem. Si pre-
habitual que aquelles persones que
nem fruites, hortalisses o
s’aprimen més lentament. El pa engreixa. Diverses investigacions confirmen que el pa no contribueix al desenvolupament de sobrepès ni obesitat. El pa sol no engreixa, però si l’acompanyem d’aliments greixosos evidentment guanyarem pes. La pastisseria i els dolços són font de carbohidrats (igual que el pa), però engreixen perquè solen contenir greix poc saludable. En general, cada gram d’hidrat de carboni aporta 4 quilocalories enfront de les 9 quilocalories/gram dels greixos. Aliments com el pa, la pasta i els cereals són molt impor-
Els aliments integrals no engreixen. Més contingut en fibra (com és el cas del menjar integral) no es tradueix necessàriament en una reducció de pes. Aquests aliments contenen el mateix nombre de calories que els convencionals. El que sí és cert és que afavoreixen el trànsit intestinal i ajuden a reduir els nivells de glucosa i colesterol a la sang. Saltar-se àpats aprima. Fent-ho només aconseguirem arribar al següent àpat amb molta més gana i ansietat. Això pot conduir a
fruits secs en petites dosis segurament arribarem més saciats al següent àpat i, en conseqüència, menjarem menys. És bo fer dejuni. De cap manera. És important no saltar-se cap àpat i moltíssim menys diversos de seguits. Només és recomanable fer dejuni terapèutic sota estricte control mèdic. Amb una bona dieta, no cal fer exercici. Qualsevol dieta d’aprimament cal que inclogui també canvis permanents en el nostre estil de vida. La
tants per a la nostra alimentació,
dieta serà molt més efectiva si la
així que no és bona idea su-
combinem amb la pràctica d’exercici.
primir-los per complet de la dieta.
La sal engreixa. La sal és un aliment que no conté
El menjar light aprima. Si bé és cert que aporta menys
calories per si sola. Això sí, el seu excessiu consum contribueix a
calories, també ho és que si es
la retenció de líquids, fet que
pren en excés pot provocar un
fa que guanyem volum, però
augment de pes.
no massa corporal. L’Organització Mundial de la Salut recoma-
No es poden barrejar els hidrats de carboni i les proteïnes en un
na prendre només 6 grams de sal al dia.
mateix àpat. Convé recordar que molts aliments contenen aquesta barreja d’elements d’una forma natural. Per tant, és impossible separar-los.
Fer la migdiada engreixa. Està demostrat que fer una becaina de 10-20 minuts incideix de manera positiva a la nostra
55 LA REVISTA IMO
a guanyar o de practicar les anome-
QUALITAT DE VIDA | DIETES
salut, disminueix l’estrès i augmen-
per a tot el dia. A més, és l’àpat les
mastegar bé i menjar més a poc a
ta el rendiment a la tarda. No és cert
calories del qual es cremen més rà-
poc ajuda a assaborir molt més els
que guanyem pes durant la migdi-
pidament.
aliments i ens saciarem abans.
ada, ja que el que ens engreixa és la quantitat de calories ingerides,
Menjar ràpid engreixa.
independentment del breu temps
En menjar ràpid se sol ingerir més
que puguem descansar després dels
quantitat de menjar i per això es
àpats.
tendeix a dir que engreixa. Però si la quantitat d’aliments és la mateixa,
No esmorzar aprima.
és igual el temps que dediquem a
Saltar-se l’àpat més important del
ingerir-los. Per contra,
dia és una pèssima idea. Al contrari, aquest hauria de ser un dels àpats més forts, ja que ens aporta energia
LA REVISTA IMO
56
25 HIVERN
Gràcies per fer-nos créixer cada dia!
IMO
REVISTA
2011
26 PRIMAV
ERA 2011
REVISTA
IMO • 20.000 exemplars (en català i castellà) • Quatre números anuals • Un ampli ventall de lectors: pacients de l’IMO i empreses i institucions públiques i privades de tot Espanya (especialment, de l’àmbit de la salut i l’oftalmologia).
ar, oneda salut ocul | Neix la Estètica i s d’una mateixa m s per a l’ull ni la vis,ióno perdis re temps ca e risco es du ucoma | cara sens bàsica | “Guanya ial del Gla rior de la a
au, artípart supe moure la recerc la Setmana Mund sto Dalm pro Tractar la l’IMO en ercitar imal | Cu IMO per anya de es pot ex l regne an Fundació ola | Com jectius de la camp s fascinants de ny a pa lem es , s ob visió” rades mé la moda solir els teu m les mi ional de Descobri s internac tode eficaç per as mé ma fir mè fex de la ing, una ria | Coach la memò
Una bona visibilitat Substituir capes de la cò
rnia da Les tècniq ues selec trasplanta vant el tives s’im de còrnia posen co ment tota | Gran èx m it nera per l al despren de la Setmana Mu a alternativa efica ndial del ç davant im veu d’un Glaucom les lesion altre color ent de retina en a a l’IMO s alts miop nou conc | Tot sobre | Tècnica s | Daltonis epte de mu les xarxe pio me antioxidan seu que s socials | : quan la triomfa a ts, un bin vida es tot el mó Jorge Wagensberg omi protec n| explica el tor dava nt l’envell Alimentar la pell i consum iment ce ir l·lular
Si voleu informar-vos sobre les condicions per inserir publicitat a la revista IMO, podeu contactar amb el Departament de Comunicació, a través del telèfon 93 253 15 00 o de l’adreça electrònica comunicacion@imo.es
REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO