Revista IMO 28 - Catalá

28

REVISTAIMO

TARDOR 2011

Obrim els seus ulls L’IMO i Abre sus Ojos ofereixen revisions gratuïtes a persones amb discapacitat intel·lectual | Programa de prevenció de malalties oculars pediàtriques en assistència primària | L’Institut forma oftalmòlegs en retina i tècniques quirúrgiques | Desè aniversari d’Ulls del món | Rafael Ribó parla del passat i del futur de la Fundació | Com s’adapta la visió als canvis de llum | Consumir productes locals i de temporada

Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

Núm. 28 | TARDOR 2011 EDITORIAL

Dediquem un espai destacat d’aquest número de la revista a la doble jornada “Vine i veuràs” que va convertir l’IMO en un lloc ple d’emocions i d’experiències úniques i enriquidores. Gràcies a la magnífica tasca de l’organització sense ànim de lucre Abre sus Ojos, diversos centenars de persones podran veure-hi una mica millor o, fins i tot, en alguns casos, hi veuran per primer cop... Després de molts anys amb una visió molt deficient, diversos pacients es van sotmetre per primera vegada a una revisió ocular i van descobrir que, amb correcció òptica, podien veure-hi! Com diem en el reportatge sobre aquestes jornades, aquests pacients només necessitaven una mica d’atenció i un parell d’ulleres. Resulta difícil entendre com en el nostre entorn encara poden produir-se casos com aquests, en què una manca d’atenció ocular bàsica fa que algunes persones vegin molt minvada la seva capacitat de maniobrar i de gaudir de tot el que ens aporta el sentit de la vista. Mentre els avenços científics ens permeten fer passos de gegant en el camp mèdic i, concretament, en l’oftalmològic, situacions com les que vam veure en les jornades organitzades per Abre sus Ojos, ens acosten a països amb un nivell de desenvolupament molt inferior al nostre. Precisament, combatre la ceguesa evitable a les zones més pobres del món és l’objectiu principal de la Fundació Ulls del món, que aquest any compleix deu anys. Orgullosos d’haver pogut implicar-nos en aquest projecte des d’abans fins i tot de la seva creació, dediquem unes pàgines a repassar la trajectòria d’aquesta institució que en una dècada ha organitzat més de 220 expedicions mèdiques i ha realitzat 70.000 visites oculars i 7.700 intervencions quirúrgiques a persones amb problemes oculars i amb pocs recursos econòmics. Cada una d’elles ens ha permès experimentar el que significa “el miracle de recuperar la visió”, utilitzant l’expressió que el meu amic i president d’Ulls del món, Rafael Ribó, empra en l’entrevista que recollim en aquestes pàgines.

Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI Un centenar de voluntaris van fer revisions oculars gratuïtes a 600 persones amb discapacitat intel·lectual en la doble jornada “Vine i veuràs”, organitzada el 14 i el 15 d’octubre passats a l’IMO per l’organització sense ànim de lucre Abre sus Ojos.

2

L’IMO posa en marxa un programa de prevenció de malalties oculars en la infància, a través de sessions de formació a unitats d’infermeria d’assistència primària de diferents punts de Catalunya.

14

En els últims mesos, l’IMO ha ofert un curs de formació en retina per a oftalmòlegs llatinoamericans, una sessió formativa per al maneig del làser femtosegon per a cataracta i una altra per a la implantació de lents intraoculars, adreçada a oftalmòlegs procedents de diferents països d’Europa.

16

La Fundació Ulls del món, que treballa per millorar la salut ocular de les zones més desfavorides del planeta, celebra aquest any el seu desè aniversari i realitza un balanç de la seva història, que recollim en un ampli reportatge.

24

El president d’Ulls del món, Rafael Ribó, parla del passat i del futur de la Fundació en una entrevista en què també explica les seves inquietuds i objectius com a Síndic de Greuges.

28

El color de les coses depèn de la llum amb la qual se les il·lumina. De manera inconscient, la nostra visió s’adapta a aquestes diferents fonts de llum. El fotògraf Manel Soria desactiva aquesta adaptació amb la seva càmera fotogràfica per mostrar els colors “veritables” de les coses en funció de la seva il·luminació.

36

Comprar aliments de temporada i produïts a prop de casa fomenta l’alimentació sana, la cura del medi ambient i l’economia local. Aquest és el full de ruta d’un nou corrent, conegut com a “locàvor”, que convida a pensar globalment i menjar localment.

46

Analitzem el Rolfing, una teràpia corporal que manipula i fa massatges a la fàscia, un teixit tou i mal·leable que envolta els ossos, els músculs i els òrgans interns, amb l’objectiu de millorar l’estructura, la postura i el moviment del cos.

52

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació: Q&A, Imagen y Contenidos Redacció: Q&A, Imagen y Contenidos i Dept. de Comunicació IMO. En aquest número han col·laborat: Manel Soria i Pere Romanillos

Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía Fotografies: Foto-diploma i Àngel Carbonell Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es/ info@qya-imagen.com Telèfons 93 253 15 00 / 93 240 44 20

LA REVISTA IMO

1

EN PORTADA | “VINE I VEURÀS”

LA REVISTA IMO

2

“VINE I VEURÀS”

48

Hores per obrir els ulls i el cor

EN PORTADA | “VINE I VEURÀS”

L’IMO acull dos dies de revisions gratuïtes a persones amb discapacitat intel·lectual

LA REVISTA IMO

3

EN PORTADA | “VINE I VEURÀS”

Divendres, 14 d’octubre

és de cent voluntaris van oferir el 14 i 15 d’octubre a l’IMO revisions oculars gratuïtes a 600 persones amb discapacitat intel·lectual a iniciativa d’Abre sus Ojos, associació sense ànim de

4

LA REVISTA IMO

lucre que treballa per millorar la salut ocular d’aquest col·lectiu a fi de contribuir a la seva integració social. Mentre alguns pacients obrien per primera vegada els seus ulls al món, després de sotmetre’s, en molt casos, a la seva primera revisió ocular, altres obrien el seu cor a una experiència única i

En marxa Luis del Olmo, el locutor amb la trajectòria més dilatada i prestigiosa de la ràdio espanyola, passeja pel jardí de la planta 0 de l’IMO amb calma i tranquil·litat. Sembla

emocionant. En aquestes pàgines

aliè a tot el que passa al seu voltant: a un costat, un

intentem resumir aquests dos dies

gonistas, que de l’Olmo dirigeix i condueix de dilluns a

a través d’una crònica que reflecteix només alguns dels moments màgics que ens va brindar aquest fantàstic projecte anomenat “Vine i veuràs”.

set de ràdio retransmet en directe el programa Protadijous; a l’altre, un formiguer de voluntaris i pacients van i vénen. Són les primeres hores de la jornada “Vine i veuràs” a Barcelona. En pocs minuts, tindrà lloc la inauguració oficial de l’esdeveniment. Una enorme lona amb els logotips dels patrocinadors espera a pocs metres l’arribada d’autoritats, organitzadors i padrins. Un d’ells és el radiofonista, el primer en arribar-hi. A poc a poc, s’hi va sumant la resta. Passades les 12.00 h, el Dr. Borja Corcóstegui, director mèdic de l’IMO, pren la pa-

EN PORTADA | “VINE I VEURÀS”

11.45 h

LA REVISTA IMO

5

raula, agraeix l’assistència de tots i cedeix la paraula a la resta de portaveus. El primer a parlar és un dels padrins: Luis del Olmo. Cal apujar molt el peu del micròfon. El radiofonista és un home d’altura, també pel que fa a l’estatura. “Corcóstegui és el millor oftalmòleg del món i jo estaré sempre darrere de tot el que ell faci”, afirma el locutor durant la seva breu intervenció. El director de l’IMO resta importància a aquestes paraules perquè,

Després dels parlaments, la comitiva visita el circuit de

segons ell, les diu un amic i presenta a l’altre padrí de

proves, atenta a les explicacions d‘organitzadors i vo-

la jornada: Àlex Corretja. El tennista torna a referir-se a

luntaris. Corretja posa amb alguns pacients i voluntaris

Corcóstegui i al seu equip “que em van tornar la visió

que volen fer-se fotos amb ell. “Vine i veuràs” ja fa hores

després d’un problema greu a la màcula”. Les interven-

que està en marxa, però, ara sí, ha quedat oficialment

cions dels organitzadors i les autoritats es van succeint

inaugurat. Les autoritats se’n van a les 13.00 h. Les seves

fins a tancar l’acte d’inauguració de la jornada, que ja

agendes manen i estan plenes d’actes, entre els quals

està en plena ebullició. Durant els discursos, l’activitat

han volgut incloure també la inauguració de “Vine i veu-

no ha parat. Al vestíbul de la planta 0, a l’interior de

ràs”. Abre sus Ojos i l’IMO els ho agraeixen.

l’edifici, les revisions se succeeixen sense parar.

EN PORTADA | “VINE I VEURÀS”

13.00 h

LA REVISTA IMO

6

Sense bates blanques

cía, mentre, a pocs metres, una voluntària canta l’himne del Barça per mantenir l’atenció del seu jove pacient,

“No m’ho puc creure!”, exclama el monitor del Juan, un

que ha vingut a la cita amb una samarreta blaugrana.

dels pacients que han anat a l’IMO en aquest assolellat

“Ho veus?”. En el box contigu, un voluntari mou amb la

matí de divendres. “És sorprenent com hi ha col·laborat!”,

mà una esponja de bany amb un aneguet groc perquè el

conclou. “El secret és que aquí no hi ha bates blanques”,

Raúl, a qui estan graduant la visió, mantingui la mirada

explica Antonio García, president d’Abre sus Ojos, que as-

fixa en un punt llunyà. En la majoria dels tests de visió,

segura que “només hi ha un 5% que no hi col·labora per-

especialment dissenyats per a aquests pacients, no cal

què les seves circumstàncies els ho impedeix; la resta es

parlar, només cal assenyalar senzilles figures. L’èxit és

mostren tranquils i col·laboradors”. A més de l’absència

rotund. Es nota que “Vine i veuràs” és una trobada amb

de bates blanques, substituïdes per polos roses per als

molts anys de rodatge i que compta amb una legió de

voluntaris professionals de la salut, i blaus, per als no

voluntaris que fan la seva feina amb alegria, delicadesa

sanitaris, el tracte afavoreix que els assistents se sentin

i dedicació.

còmodes. “Per a ells és com un joc”, explica Antonio Gar-

EN PORTADA | “VINE I VEURÀS”

LA REVISTA IMO

7

EN PORTADA | “VINE I VEURÀS”

17.00 h

LA REVISTA IMO

8

Graduant, de la mà L’Ana Nolla i l’Imma Buitrago vesteixen polo rosa i blau, respectivament, però juguen al mateix equip. A més de col·laborar amb Abre sus Ojos i de treballar a l’IMO, l’Ana com a optometrista i l’Imma com a auxiliar administrativa, tenen més coses en comú: totes dues han viscut de prop el cas d’un familiar amb autisme. “Pensava que no seria capaç de suportar dos dies veient situacions tan complicades com les que he viscut a la meva família”, explica l’Ana Nolla. “De fet, en un primer moment no em vaig oferir com a voluntària, però al final vaig canviar d’opinió i vaig decidir assumir el repte. No me’n penedeixo en absolut... tot al contrari!”, explica l’optometrista, que s’alegra de poder ser útil fent el que sap fer, de forma desinteressada. “Penses que dónes, però en realitat acabes sent tu qui rep”, conclou. Per a l’Imma Buitrago, l’experiència és enriquidora i se sorprèn de

EN PORTADA | “VINE I VEURÀS”

l’actitud dels pacients: “M’ho han posat molt fàcil, són agraïts i col·laboren”.

Fa només uns instants, l’Ana Nolla ha viscut una experiència que l’ha deixat “tocada”. Una de les pacients ha volgut donar-li la mà mentre li graduava la visió i, amb la que li quedava lliure, no ha deixat d’acariciar-li la galta. “Ha estat molt bonic!”, explica. En un altre punt del circuit, la Dra. Cecilia Salinas pren la tensió ocular a una pacient abraçada a un voluntari. “És l’única manera en què s’ha deixat examinar”, explica emocionada.

LA REVISTA IMO

Durant les revisions oculars es van viure moments de gran emoció, gràcies a l’actitud oberta i afectuosa dels pacients.

9

EN PORTADA | “VINE I VEURÀS”

Dissabte, 15 d’octubre

12.00 h

LA REVISTA IMO

10

Revisions oculars, caliu i afecte

i caliu i afecte. Els que ho necessiten escullen ulleres d’últim model al porxo, on els voluntaris mostren una

La Dra. Elena Arrondo, oftalmòloga de l’IMO, examina a

gran varietat de muntures de diferents formes i colors.

través del retinògraf els ulls de la Juana. A diferència de

A més d’ajudar a veure-hi millor, a jutjar per la seva ac-

la majoria, la Juana no té cap discapacitat. Ha vingut

titud, aquestes ulleres són un pretext per sentir-se ate-

amb un grup de persones amb molt baixos recursos que

sos, una mica més importants i una mica més feliços.

també han estat convidats a la jornada. Abre sus Ojos es

L’Ernesto Marco, vicepresident d’Abre sus Ojos, recorda el

dedica sobretot a la reinserció de persones amb discapa-

cas d’un noi amb discapacitat que, en una altra cita de

citat intel·lectual, però no oblida un altre tipus de des-

“Vine i veuràs”, demanava insistentment unes ulleres de

favorits, com ara persones amb esclerosi, amb malalties

sol, perquè “les necessitava”. “Insistia que les necessitava

mentals, població de zones com el Sàhara, Kenya o Haití

però no aclaria per què”. Al final, després de molt pre-

o a persones amb pocs recursos com els que visiten avui

guntar-li, va confessar: “Les necessito per lligar”. “Les hi

l’IMO. Per uns instants, la Juana i els seus companys

vam donar, és clar”. De vegades, les ulleres no serveixen

s’obliden de la seva difícil situació i reben atenció ocular

només per veure-hi.

EN PORTADA | “VINE I VEURÀS”

14.00 h

LA REVISTA IMO

11

Una mica d’atenció i un parell d’ulleres

el moment de posar-se les ulleres de prova, amb vuit diòptries de graduació. Li han detectat almenys quinze.

Després de molts anys a les fosques, la M. Carmen ha

Al racó més amagat del vestíbul de la planta 0 de l’IMO,

aconseguit veure-hi. Mai s’havia revisat la visió, i ara,

la M. Carmen plora. Té uns 50 anys, encara que té ex-

passat l’equador de la seva vida, descobreix que pot veu-

pressió de nena. És difícil saber què pensa, què sent...

re-hi, que pot viure dreta... En un temps màxim de dos

És difícil comunicar-s’hi. Com tants altres pacients es-

mesos, rebrà unes ulleres especialment dissenyades per

pecials que avui són visitats a l’IMO, té dificultats per

a ella, però avui s’aferra a les de prova, les que li acaben

expressar-se, si més no, per fer-ho d’una forma con-

de canviar la vida. “On són les meves ulleres?”. No vol

vencional. Però ningú al seu voltant dubta sobre què

tornar-les. Amb elles, sembla que se n’aniria la seva fla-

sent en aquests moments: una emoció desbordant. El

mant felicitat. Als voluntaris que estan al costat de la M.

seu gran somriure i les seves llàgrimes la delaten. “Sem-

Carmen, els costa contenir l’emoció. Durant els anys de

pre va amb el cap cot”, havia advertit el seu monitor

trajectòria de l’associació, no s’acostuma a tornar la vi-

als optometristes que havien de revisar-li la visió. La M.

sió a persones que només requerien una mica d’atenció

Carmen sortirà de l’IMO amb el cap alt. L’ha aixecat en

i un parell d’ulleres.

EN PORTADA | “VINE I VEURÀS”

20.00 h

LA REVISTA IMO

12

El moment del balanç Els voluntaris recullen aparells i eines d’exploració i posen en ordre informes. El treball frenètic de les últimes

majoria no té test adaptats o temps o habilitats per ofe-

48 h s’atura, però encara queda molt per fer. Abre sus ojos

rir el tracte especial que requereixen aquests pacients.

muntarà i distribuirà gratuïtament ulleres adaptades a

D’altra banda, entre totes les necessitats de salut -de

280 de les 600 persones que han participat a la trobada.

de vegades greus-, que solen acompanyar les persones

Algunes requerien un augment de graduació i a d’altres

amb discapacitat intel·lectual, la visual sol ser a la que

se’ls ha diagnosticat, per primera vegada, un proble-

es presta menor atenció.”

ma refractiu o, simplement, presbícia (vista cansada),

A més de defectes de refracció o presbícia, durant les

ja que mai abans s’havien sotmès a una revisió ocular.

revisions s’han detectat quatre casos d’urgència oftal-

Durant aquests dos dies, s’han detectat almenys quatre

mològica greu, per glaucoma agut, despreniment de

casos de pacients amb més de vint diòptries, “cecs”, que

retina o úlcera a la còrnia, així com altres malalties

mai abans havien estat avaluats, segons els informes

oculars no diagnosticades prèviament. “La cataracta és

dels voluntaris.

la patologia que més abunda entre aquest col·lectiu, ja

Per a l’Ernesto Marco, això passa per diversos motius:

que es tracta d’una malaltia degenerativa que apareix

“Són pacients difícils de diagnosticar perquè moltes ve-

abans en pacients en els quals el procés d’envelliment

gades no són capaços de manifestar les seves mancan-

general és més ràpid que en la resta de la població”, se-

ces i necessitats, són complicats d’explorar en una con-

gons la Dra. Carolina Pallás, oftalmòloga de l’IMO i vo-

sulta òptica o oftalmològica no especialitzada, ja que la

luntària de “Vine i veuràs”.

L’optometrista i responsable de la Unitat de Baixa Visió de l’IMO, Carol Camino (a la dreta de la imatge), va ser la impulsora i coordinadora de l’edició barcelonina de “Vine i veuràs”.

EN PORTADA | “VINE I VEURÀS”

amb la presència de la directora general de l’ICASS (Institut Català d’Assistència i Serveis Socials); de la consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat, Carmela Fortuny; del subdirector de Planificació de Serveis i Mapa Sanitari de la Conselleria de Sanitat, La doctora Pallás és una dels 14 oftalmòlegs de l’IMO que han treballat desinteressadament en el projecte, juntament amb 10 optometristes, 5 auxiliars de clínica i

Josep Fusté; de la delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, la Dra. Cristina Iniesta,

8 administratius del centre, a més d’altres 80 voluntaris

i dels representants de les diferents entitats

d’Abre sus Ojos, 67 dels quals s’han desplaçat a Barcelona

implicades: Antonio García i Ernesto Mar-

des de diferents punts d’Espanya.

co, president i vicepresident d’Abre sus Ojos; Alfons Bielsa, president del Col·legi d’Òptics Optometristes de Catalunya; el Dr. Borja Corcóstegui, director mèdic de l’IMO i Efrèn Carbonell, president de Dincat (Discapacitat Intel·lectual Catalunya), que ha coordinat la participació dels pacients, procedents d’escoles d’educació especial, habitatges tutelats, centres ocupacionals, fundacions i associacions de la província de Barcelona. El locutor Luis del Olmo i el tennista Àlex Corretja van actuar com a “padrins”.

13 LA REVISTA IMO

La inauguració de “Vine i veuràs” va comptar

IMO | ACTUALITAT

L’IMO POTENCIA LA COL·LABORACIÓ DELS PROFESSIONALS DE LA INFERMERIA EN LA PREVENCIÓ OCULAR EN EDAT INFANTIL La Dra. Ana Wert, especialista en oftalmologia pediàtrica, impartirà sessions teoricopràctiques a personal de centres d’atenció primària de tot Catalunya

LA REVISTA IMO

14

La prevenció és una peça clau per a la salut ocular, ja

lars en els nens -cataractes congènites, tumors, etc.- la

que el diagnòstic precoç d’algunes malalties pot millo-

qual cosa permet guanyar temps en el seu tractament”,

rar el pronòstic i, de vegades, salvar la visió. A més, l’ull

explica la Dra. Ana Wert, especialista en oftalmologia

és una finestra a través de la qual es poden veure al-

pediàtrica de l’IMO.

tres malalties generals de l’organisme. Però la cura de la visió no és exclusiva de l’oftalmologia. Hi ha altres

Sessions formatives

especialitats sanitàries que, en algun moment, tenen

Entre el 21 de novembre i el 23 de gener, l’oftalmòloga

relació amb la salut ocular dels seus pacients: pediatres,

impartirà set sessions formatives a infermeres de ser-

neuròlegs, endocrinòlegs, medicina general i interna,

veis i centres d’atenció primària de l’Institut Català de la

geriatres, infermeria i diplomats en optometria, encar-

Salut (ICS), a Tortosa, Igualada, Lleida, Girona, Vic i Bar-

regats de la salut funcional de la visió.

celona. Amb el títol “Protocol d’exploració segons l’edat:

Per aquest motiu, l’IMO ha iniciat un programa de ses-

valors de normalitat i patologia, quan derivar i amb

sions de treball per col·laborar amb aquests col·lectius,

quina prioritat”, les sessions constaran d’una xerrada

començant pel d’infermeria comunitària i pediàtrica, ja

en la qual s’explicaran els protocols d’exploració i valors

que, “amb els nous protocols de valoració del nen sa,

de normalitat segons els grups d’edat pediàtrica de les

aquests professionals han adquirit un paper fonamental

dues malalties més freqüents en la infància: ambliopia

en la detecció i el diagnòstic precoç de malalties ocu-

i estrabisme. A més, se sintetitzarà de forma clara la

IMO | ACTUALITAT

metodologia de treball per realitzar exploracions útils i ràpides i s’esquematitzaran les diferents patologies per grups d’edat -de 0 a 6 mesos, fins als 3 anys, als 3-4 anys i a partir dels 4 anys- per poder realitzar diagnòstics diferencials de manera senzilla que permetin realitzar derivacions als especialistes oportuns amb més o menys urgència, segons la gravetat.

Les sessions inclouran una part pràctica per adquirir habilitat en l’exploració oftalmològica: presa d’agudesa visual, cover test (prova que utilitza una llum per descartar la presència d’un estrabisme) i motilitat ocular.

Dra. Ana Wert

LA REVISTA IMO

15

IMO | ACTUALITAT

JOVES OFTALMÒLEGS LLATINOAMERICANS ES FORMEN EN RETINA AMB ELS ESPECIALISTES DE L’IMO

LA REVISTA IMO

16

IMO | ACTUALITAT

tica clínica, el valor de la autofluorescència en el fons

curs de formació en què joves oftalmòlegs de l’Amèrica

d’ull, l’ecografia en la pràctica clínica, sistemes actuals

Llatina van poder formar-se al costat dels retinòlegs de

de captació d’imatges digitalitzades o avaluació clínica

l’Institut. La preceptorship, celebrada a l’IMO per segon

de la visió del color i la seva relació amb els trastorns

any consecutiu, compta amb el suport d‘EUROLAM Re-

congènits i adquirits.

tina, una societat internacional d’especialistes en retina

Amb cursos com aquest, l’IMO pretén millorar la qua-

d’Europa i l’Amèrica Llatina. El curs va incloure conferèn-

litat de la formació oftalmològica en països on és més

cies en què es van presentar els casos clínics de major

difícil l’accés a una formació pràctica. En concloure la

interès, així com pràctiques en les quals els alumnes,

preceptorship, el Dr. Borja Corcóstegui, especialista en

organitzats en grups, van poder realitzar observacions

retina i director mèdic de l’IMO, va valorar molt positi-

en consulta, quiròfan, proves diagnòstiques i Wet Lab

vament l’experiència i va manifestar la seva esperança

(cirurgia experimental). La formació va incloure els as-

en el fet que “els participants puguin aplicar tots els co-

sumptes més importants de l’especialitat de retina, com

neixements adquirits durant aquest curs al llarg de les

la retinopatia diabètica proliferativa, la maculopatia del

seves trajectòries professionals”.

miop, refracció i càlcul de la lent intraocular en pacients amb problemes vitreoretinals, despreniment en la pràc-

17 LA REVISTA IMO

L’IMO va organitzar entre el 14 i el 16 de setembre un

IMO | ACTUALITAT

EL DR. GÜELL IMPARTEIX FORMACIÓ EN EL MANEIG DEL LÀSER DE FEMTOSEGON PER A CATARACTA I EN LA IMPLANTACIÓ DE LENTS FÀQUIQUES

LA REVISTA IMO

18

IMO | ACTUALITAT

Prop de 40 professionals de l’oftalmologia van rebre el

san/Artiflex Summer Training Course, organitzat per la

29 de setembre una formació sobre el revolucionari làser

companyia fabricant d’aquestes lents, Ophtec, va tenir

de femtosegon i les seves tècniques innovadores aplica-

lloc per primera vegada fora de les instal·lacions de l’em-

des a la cirurgia de la cataracta. La jornada, organitza-

presa, situades a Groningen (Holanda).

da per la companyia nord-americana Optimedica, que

Després de la presentació del curs per part d’Erik Jan

ha desenvolupat un nou làser de femtosegon específic

Worst, President & CEO de la companyia, el Dr. Güell

per a la cirurgia de cataracta, va estar conduïda pel Dr.

va exposar tots els aspectes quirúrgics que cal tenir en

Josep Lluís Güell, únic espanyol que ha assessorat l’em-

compte abans de la implantació de les lents. A continua-

presa en el procés de desenvolupament del nou làser. Els

ció, el cirurgià va implantar dues lents Artiflex tòriques,

assistents -instrumentistes, tècnics de quiròfan i oftal-

en dues cirurgies que els assistents van poder veure en

mòlegs- van aprendre a utilitzar aquesta nova tecnolo-

directe a la pantalla de l’auditori, seguint tots els detalls

gia, “que permet realitzar incisions extremadament pre-

de les intervencions, així com tot el procés previ i el

cises, de manera que dóna com a resultat una cirurgia

postoperatori, en què els pacients van estar a disposició

menys invasiva”, segons el Dr. Güell.

de les preguntes dels oftalmòlegs assistents al curs, que van poder disposar, així, d’informació de primera mà. El curs va finalitzar amb la sessió en l’àrea d’entrenament

Uns mesos abans, l’especialista de l’IMO va oferir una

quirúrgic de l’IMO, on els cirurgians van poder practicar

altra formació a una vintena de col·legues de tot Europa

amb el nou sistema d’enclavament VacuFix.

sobre la implantació de lents fàquiques. El curs, Arti-

19 LA REVISTA IMO

Curs europeu d’Ophtec

IMO | ACTUALITAT

48H Open House Barcelona L’IMO OBRE LES SEVES PORTES PER SEGON ANY CONSECUTIU

LA REVISTA IMO

20

L’IMO va oferir el 22 d’octubre passat una nova jornada de portes obertes, en el marc de la segona 48H Open House Barcelona, una iniciativa que pretén apropar i popularitzar els valors de la bona arquitectura i l’urbanisme de la ciutat. Les gairebé 450 persones que van visitar l’IMO van conversar amb part del personal i amb l’arquitecte Josep Llinàs, artífex de la nova seu de l’Institut.

48H Open House Barcelona és un projecte d’ArquitecturaReversible basat en jornades similars que es celebren en altres grans capitals mundials i que va néixer a Londres fa dues dècades. Els organitzadors locals consideren que la màxima “ulls, ments i portes obertes a l’arquitectura, l’urbanisme i el bon disseny de la ciutat de Barcelona” resumeix un dels fonaments de la iniciativa.

Amb aquesta filosofia, durant el cap de setmana del 22 i 23 d’octubre, es van obrir al públic 160 edificis de

IMO | ACTUALITAT

El Programa de formació continuada en oftalmologia de l’IMO, que s’organitza des de la Càtedra Institut de Microcirurgia Ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona, arriba aquest any a la desena edició. El programa consta de diferents màsters i postgraus, amb els quals es pretén instruir en les diferents especialitats oftalmòlegs i diplomats en infermeria i en òptica i optometria, amb certa experiència prèvia i interessats a ampliar i actualitzar els seus coneixements relacionats amb les diferents èpoques i estils, alguns d’ells per primera ve-

noves tecnologies i la seva aplicació en oftalmologia.

gada, com l’emblemàtica Torre de Collserola (arquitecte

La promoció actual està formada per la Dra. Annabella

Norman Foster, 1989-1992), les recentment estrenades

Zurita (màster d’Estrabisme i Pediatria), la Dra. Elena

instal·lacions d’un centre de creació com la Central del

Rusiñol (màster de Segment anterior), la Dra. Paula Ver-

Circ al Fòrum (arquitecte Xavier Ruscalleda i Marta Lo-

daguer (màster de Còrnia i cirurgia refractiva), la Dra.

renzo xxm_Arquitectura, 2010), el Palau Moxó, del s.

Marta García Vilaró (màster d’Oculoplàstica), el Dr. Al-

XVIII (arquitecte Francesc Mestres, 1977), l’únic palau

fonso Marín (màster d’Oculoplàstica), el Dr. Maurizio

privat de Barcelona que conserva el seu mobiliari i inte-

Postorino (màster de Retina), el Dr. Marco Madeiros

riors originals o el cementiri de Montjuïc. En cadascun

(màster de Retina), el Dr. Yuri W. Eduardo (màster de

d’ells, els visitants van tenir la possibilitat de dialogar

Retina), Claudia Garrido (Postgrau d’Optometria), Igna-

amb els arquitectes i autors del projecte, amb els usua-

cio Castellanos (postgrau d’Optometria), el Dr. Gerardo

ris actuals dels enclavaments i amb els responsables de

Muñoz (màster de Còrnia i cirurgia refractiva) i Ismael

la planificació de les zones visitades.

Saham (postgrau d’Optometria), a la foto, de dalt a baix i d’esquerra a dreta.

21 LA REVISTA IMO

Prop de 450 persones van visitar el 22 d’octubre la seu de l’Institut, amb motiu de la segona edició de la 48H Open House Barcelona

Desena promoció del Programa de formació continuada en oftalmologia

IMO | ACTUALITAT

L’IMO S’UNEIX A LA CURSA DE LA DONA

LA REVISTA IMO

22

Set corredores van representar l’IMO en la competició benèfica contra el càncer de mama que es va celebrar a Barcelona el 6 de novembre IMO Runners Club va ser el nom de l’equip format per

La Cursa de la Dona és una competició femenina que

les optometristes Ana Nolla, Laura Alonso, Eva Asayag,

s’organitza diverses vegades l’any en diferents llocs d’Es-

Silvia Funes, Marta Guardado, Eli Lobato i Elena Núñez,

panya, amb l’objectiu de recaptar fons per a la recerca

que el 6 de novembre passat va representar l’Institut a

mèdica contra el càncer de mama, a través de la inscrip-

la Cursa de la Dona, una cursa solidària contra el càncer

ció de les participants (7€ per corredora). En l’edició del

de mama que va tenir lloc a Barcelona.

passat 6 de novembre, 12.000 esportistes solidàries van

Les corredores de l’IMO, que van competir amb unes samarretes especialment dissenyades per a l’ocasió, van afrontar amb esperit esportiu la intensa pluja que va caure durant la cursa..

completar un circuit urbà de 6 quilòmetres.

És un centre de baixa visió on intentem millorar la qualitat de vida d'aquells pacients que tenen una visió per sota els valors normals.

Tel. 933 688 336 Enric Granados 139, 08008 Barcelona · www.bcnbaixavisio.com

LA REVISTA IMO

23

És un centre de baixa visió on intentem millorar la qualitat de vida d'aquells pacients que tenen una visió per sota els valors normals.

Tel. 933 688 336 Enric Granados 139, 08008 Barcelona · www.bcnbaixavisio.com

REPORTATGE | ULLS DEL MÓN

10anys ULLS

LA REVISTA IMO

24

DEL MÓN

REPORTATGE | ULLS DEL MÓN

La història de la Fundació es comença a escriure el gener de 2001 arran d’un viatge de Rafael Ribó i el Dr. Borja Corcóstegui als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf per realitzar un projecte assistencial d’ajuda humanitària a la població desplaçada. La precària situació en què viu la població local i les deficiències visuals que pateix els fan adonar de la necessitat de crear una entitat que ajudi a millorar aquestes condicions.

Ulls del món es crea formalment el 18 de juliol de 2001 i el mes de novembre d’aquest mateix any s’organitza la primera comissió medicoquirúrgica per tal d’atendre les persones amb problemes oculars, en el marc del programa Ulls del Sàhara. Un any més tard, comencen les activitats a la província d’Inhambane (Ulls de Moçambic), mentre que el programa Ulls de Bolívia arrenca el 2003 a la ciutat d’El Alto com a centre d’actuacions.

El que havia començat amb activitats principalment assistencials en un únic territori es va convertint, amb el temps, en un complet treball de coope-

Enguany es compleixen deu anys de la feina de la Fundació Ulls del món, que preveu i combat la ceguesa evitable als països més pobres del món. És una fita que ha estat possible gràcies a la implicació d’un bon nombre d’institucions, empreses privades i persones, entre les quals destaca l’IMO i els seus professionals.

ració integrat per quatre programes (Ulls de Mali s’inicia el 2008 a la regió de Mopti i el districte de Bamako), que tenen com a base l’excel·lència i l’equitat en l’atenció ocular.

Formació i prevenció, prioritats de la Fundació En aquest context, la capacitació dels recursos humans locals i el control de les patologies oculars van adquirint cada vegada un paper més destacat en les actuacions de la Fundació fins a convertir-se en l’eix central, en la recerca de la màxima sostenibilitat en cadascun dels projectes.

El capítol de la formació es concreta amb el desplaçament d’experts oftalmòlegs sobre el terreny en el marc de projectes formatius, l’organització de cursos d’especialització a distància a través de videoconferència o l’atorgament de beques d’estudi perquè metges generalistes, oftalmòlegs i optometristes puguin completar-ne la capacitació, entre d’altres mètodes formatius. Actualment, cadascun dels projectes compta amb professionals locals

Ulls del món ha tornat la visió a milers de persones dels països més pobres / © Mercedes de la Rosa/Ulls del món

amb els coneixements necessaris per al desenvolupament dels serveis d’oftalmologia a cada territori.

25 LA REVISTA IMO

Una oftalmòloga boliviana es forma en tècniques quirúrgiques / © Elisenda Pons/Ulls del món

1

REPORTATGE | ULLS DEL MÓN

LA REVISTA IMO

26

Un pacient sahrauí atès pels professionals voluntaris de la Fundació / © Núria Andreu/Ulls del món

Pel que fa a la prevenció de patologies oculars bàsiques,

rar la seva autonomia, així com l’assistència sanitària

Ulls del món organitza campanyes de revisió ocular en-

primària. En aquest últim camp, Ulls del món ha orga-

tre la població infantil, transmet coneixements de salut

nitzat en la seva dècada de vida més de 220 expedici-

ocular bàsica a través de xerrades i duu a terme estudis

ons mèdiques als territoris on treballa, ha realitzat unes

sobre la incidència de les patologies oculars. Aquestes

70.000 visites oculars i 7.700 intervencions quirúrgiques

activitats tenen com a objectiu aconseguir una correc-

a persones amb problemes oculars i sense recursos eco-

ta detecció precoç de malalties, de forma que es pugui

nòmics.

reduir al màxim l’anomenada ceguesa evitable, aquella

Gràcies a la Fundació, aquestes persones han tor-

que es pot prevenir o curar i que significa el 80% dels

nat a veure-hi, de manera que han recuperat l’auto-

casos a escala mundial.

nomia i la capacitat de tornar a realitzar tasques tan

Més de 70.000 visites i 7.700 intervencions

bàsiques com estudiar, treballar o atendre la família. En definitiva, han fet un pas endavant per sortir de la situació de pobresa en què es troben. I és que quan Ulls del món va arribar als campaments sah-

A més d’aquestes activitats centrals, destaquen les ac-

rauís de Moçambic, Bolívia i Mali, una gran part de

tuacions organitzades per afavorir el desenvolupament

la població es quedava cega per causes prevenibles

de les infraestructures, com ara la creació d’unitats of-

o curables, ja que aquests territoris no tenien accés

talmològiques completes als diferents països i la posada

a tècniques relativament senzilles que en el nostre

en marxa de tallers d’òptica que permeten les persones

entorn permeten fer front a patologies com ara les

amb deficiències visuals tenir accés a ulleres i recupe-

cataractes. Actualment, en tots ells s’ofereix atenció

10años

REPORTATGE | ULLS DEL MÓN

El Dr. Borja Corcóstegui i la Dra. Isabel Nieto, atenent un pacient malià / © Ulls del món

LA REVISTA IMO

27

oftalmològica i òptica com a part del sistema públic

evitable als territoris amb menys recursos. Deu anys

de salut i de la mà dels professionals sanitaris locals.

després, la Fundació manté intactes les ganes de se-

Totes aquestes actuacions s’han organitzat en el

guir obrint els ulls al món, principalment a les perso-

marc del programa Visió 2020: El dret a veure-hi, ini-

nes dels països més pobres a qui torna la visió i tam-

ciativa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

bé a les societats del nostre entorn, a qui sensibilitza

i l’Agència Internacional per a la Prevenció de la Ce-

sobre les deficiències sanitàries existents en aquests

guesa (IAPB), del consell assessor de la qual forma

territoris.

part Ulls del Món i que té com a objectiu eradicar la

La feina de la Fundació durant aquests deu anys

ceguesa evitable abans de l’any 2020. La projecció in-

ha estat possible gràcies a un gran nombre d’institu-

ternacional de la Fundació es completa amb l’existèn-

cions, empreses privades i persones, entre les quals

cia de nuclis territorials a Portugal i l’Argentina, que

hi ha més de 700 voluntaris i voluntàries, entre of-

se sumen a les delegacions del País Basc, Andalusia i

talmòlegs, instrumentistes, optometristes, tècnics

València, i a col·laboradors procedents de França, el

d’equipaments i altres professionals, que aporten de

Regne Unit, Suïssa o el Brasil, entre d’altres.

forma solidària els seus coneixements i la seva feina

L’any 2001 Ulls del món va començar aquest camí amb pocs recursos i molta il·lusió. Ara compta amb un pressupost que multiplica gairebé per trenta les aportacions fundacionals inicials i disposa d’una estructura àmplia i professionalitzada que li permet fer front al repte que suposa la lluita contra la ceguesa

en benefici de les persones amb deficiències oculars.

ENTREVISTA | RAFAEL RIBÓ

LA REVISTA IMO

28

ENTREVISTA | RAFAEL RIBÓ

RAFAEL RIBÓ

President d’Ulls del món

LA REVISTA IMO

29

“En 10 anys, hem viscut moltes històries del «miracle» que és recuperar la visió”

Deu anys després que el Dr. Borja Corcóstegui, el seu oftalmòleg, decidís acompanyar-lo al Sàhara i ambdós acordessin, a l’avió de tornada, impulsar una fundació per treballar de forma estable per a la salut visual de les zones més pobres, Rafael Ribó fa un balanç d’aquesta primera dècada d’Ulls del món. A més de presidir la Fundació, durant aquests anys, Ribó s’ha convertit en el Síndic de Greuges, un càrrec que l’obliga, també, a romandre molt atent a les necessitats de les persones, encara que en un entorn molt diferent.

ENTREVISTA | RAFAEL RIBÓ

LA REVISTA IMO

30

ENTREVISTA | RAFAEL RIBÓ

Quin balanç fa d’aquests 10 anys d’Ulls del Món?

La Fundació va començar amb una primera empenta voluntarista i ara, deu anys després, és una fundació amb una segell de serietat i rigor, que treballa a mitjà i a llarg termini i que ha realitzat una contribució

“El major assoliment de la Fundació ha estat contribuir a la millora de la salut ocular de les zones amb més problemes de desenvolupament del planeta”

res... També ha fet una gran tasca amb oftalmòlegs nadius que vénen a formar-se a l’IMO, a més d’ajudar a donar a conèixer la Fundació entre els seus pacients, molts dels quals s’han enganxat a Ulls del món. I tot això amb una gran generositat i humilitat... Encara que el Dr. Corcós-

“Una dona es va agenollar davant meu en recuperar la visió pensant que jo era l’oftalmòleg que l’havia operat”

LA REVISTA IMO

31

important perquè els països on ac-

tegui, el nostre vicepresident, és un

tuem assumeixin per si mateixos les

dels millors oftalmòlegs del món,

polítiques de salut ocular.

sempre vol passar desapercebut.

Quin paper hi juga l’IMO en tot

Quin destacaria com a principal

plegat?

èxit d’Ulls del món?

El paper de l’IMO ha estat molt im-

El major èxit aconseguit és haver

portant des del principi. La primera

definit molt clarament la missió

expedició va estar formada per qua-

de la Fundació: contribuir a la mi-

tre persones de l’IMO: els doctors

llora de la salut ocular de les zones

Borja Corcóstegui i Isabel Nieto,

amb més problemes de desenvolu-

Francisca Rodríguez i la instrumen-

pament del planeta, i haver-la fet

tista de quiròfan Marta Oller. Des de

realitat.

llavors, l’IMO no ha deixat d’aportarnos know-how i una gran implicació per part de doctors, inferme-

ENTREVISTA | RAFAEL RIBÓ

“A Bankas (Mali) ens van rebre milers de persones amb balls, oferint-nos els seus millors productes...

Per a ells, la nova unitat amb quirófen era l’esdeveniment més important, després de la inauguració de l’escola”

LA REVISTA IMO

32

Quina és la principal dificultat

que aconseguim amb la Fundació:

era l’esdeveniment més important

amb la qual s’han trobat?

persones que no hi veien des de feia

després de la inauguració de l’esco-

L’evolució ha estat molt lenta perquè

anys i que, en qüestió d’hores, recu-

la. Ara aquest centre és a la primera

hi ha hagut indolència per part dels

peren la visió. És molt impactant i

línia de la salut ocular, en un lloc on

governants i s’han seguit polítiques

més d’una vegada m’ha fet plorar.

abans havien de recórrer centenars

de col·laboració equivocades, oscil·

Per exemple, hem tornat la visió a

de quilòmetres per rebre atenció of-

lants... Hi ha hagut alguns llocs on

un nen de 8 anys; a una dona que no

talmològica.

ni tan sols hem pogut actuar, enca-

veia el seu nebot des de feia 10 anys

ra que teníem la intenció de fer-ho,

i que va quedar impactada en com-

Quins són els propers objectius

com en algunes zones de Mali o a

provar, de cop, com havia crescut...

de la Fundació?

Gaza, on la situació és massa com-

També recordo que, a Mali, una

Fins ara hem complert els nostres

plicada. Una màxima de la Fundació

dona es va agenollar davant meu en

objectius. Ara volem seguir treba-

és no posar en perill la salut del nos-

recuperar la visió pensant que era

llant perquè els nostres projectes

tre personal.

jo l’oftalmòleg que l’havia operat, i

siguin sostenibles: que siguin els

que en aquell cas havia estat la Dra.

autòctons els qui portin les brides

Recorda de manera especial

Nieto. També passen coses increï-

de cada projecte. De moment, no

alguna història personal de les

bles com la inauguració d’una uni-

tenim previst estendre l’activitat a

moltes amb les quals s’han d’ha-

tat amb quiròfan a Bankas (Mali),

nous països, sinó intensificar-la en

ver trobat durant aquests deu

on ens van rebre milers de persones

els que ja treballem: arribar a més

anys de camí?

amb balls, oferint-nos els seus mi-

gent, fer una tasca intensa de pre-

Hi ha moltes històries del “miracle”

llors productes autòctons. Per a ells

venció, educació, formació, comu-

“Cada any organitzem La Nit dels Ulls, un sopar amb tres objectius molt clars: informar sobre què fem, recaptar fons i fidelitzar les persones del nostre entorn”

ENTREVISTA | RAFAEL RIBÓ

33

que organitzem des del primer any,

Com viu les diferències entre els

amb tres objectius molt clars: infor-

problemes de països més pobres

mar sobre què fem, recaptar fons i

del món i els de la nostra socie-

fidelitzar les persones del nostre en-

tat, amb els quals treballa diàri-

torn perquè segueixin col·laborant

ament com a Síndic de Greuges?

nicació entre les comunitats... Ara

amb el projecte i se’n facin propa-

Aquí no tenim les dificultats en

volem no només formar oftalmò-

gandistes. Hem estat a Barcelona,

salut ocular que en altres països,

legs, sinó també metges generalis-

Madrid, Bilbao, Lisboa, Andorra...

però sí que tenim fractures socials

tes, òptics, infermeres, i treballar

Aquest any torna a tocar a Barcelo-

importants, en educació, en la ne-

perquè els serveis siguin més assu-

na. Serà el 25 de novembre al Palau

cessitat de dependència de la gent

mits per personal d’allà. Això ja pas-

Nacional de Montjuïc.

gran... L’últim en què cal retallar és en polítiques d’inclusió social!

sa, per exemple, a El Alto (Bolívia), on més de 10.000 persones ja han

Està obert a tothom?

estat ateses per personal bolivià. A

Naturalment! Aprofito per animar

Ha repercutit la crisi econòmica

més, també treballarem per aconse-

tots els pacients de l’IMO i els lec-

en un augment de queixes a la

guir una major implicació amb or-

tors de la revista en general a venir

Sindicatura?

ganitzacions internacionals que ens

al sopar i per fer la seva aportació

Sí, en el sentit que la crisi ha com-

permetin crear sinergies.

particular al projecte Ulls del Món.

portat retallades socials, en salut i

Per a nosaltres és molt important,

educació.

Què és la Nit dels Ulls?

ja que gairebé el 10% del nostre

La Nit dels Ulls és un sopar anual

pressupost prové d’aquest acte.

Quins són actualment els seus

LA REVISTA IMO

“Com a Síndic de Greuges, les meves prioritats són aconseguir que la gent gran sigui considerades com activa i necessària; combatre els casos de risc de menors i, en el camp de l’emigració, treballar perquè tothom sigui tractat amb igualtat”

ENTREVISTA | RAFAEL RIBÓ

assumptes prioritaris com a

ïn uns protocols que han demos-

Síndic?

trat ser eficaços. Un altre aspecte

Destacaria la feina per donar valor

de treball important és l’emigració:

a la gent gran, per aconseguir que

treballar perquè tothom sigui trac-

siguin considerades com a perso-

tat amb igualtat.

nes actives i necessàries i no com

LA REVISTA IMO

34

“La xenofòbia és una de les principals amenaces de la societat actual. Hem de vigilar i no confiar-nos”

és una de les principals amenaces

a persones que ja no poden aportar

Creu que estem lluny d’aconse-

de la societat actual. Hem d’estar

res i que s’han d’abandonar a una

guir aquesta igualtat de tracte?

atents i no confiar-nos. I si no, pen-

residència... Un altre punt impor-

Actualment la nostra societat mos-

sem en la matança de Noruega del

tant són els casos de risc de me-

tra indicis de segregació escolar

passat mes de juliol...

nors. En aquest sentit, arran del cas

que dificulta la igualtat d’oportuni-

de l’Alba, la nena de 5 anys que el

tats. A Catalunya, hi ha escoles amb

2006 va quedar en coma pels mal-

un 97% d’emigració davant d’altres

tractaments del seu padrastre, des

amb un 15%, uns percentatges que

de la Sindicatura hem aconseguit

no es corresponen amb la reali-

que les administracions consensu-

tat social dels barris. La xenofòbia

Un descans deliciós

Horari: de dilluns a divendres, de 8 a 20 h

Gaudiu de la comoditat i de les temptadores propostes de la cafeteria restaurant de l’IMO des d’un mirador privilegiat sobre Barcelona Desayunosi yberenars meriendas (pastas dulces, gofres, bocadillos fríosi calents...) y calientes...)

Esmorzars (pastes dolces, gofres, entrepans freds tapas yi aperitius, aperitivos,amanides, ensaladas,carns, carnes, pizzas y pasta italiana Carta de tapes pizzes i pasta italiana diariodede1313a h16a h16 h Menú diari

LA REVISTA IMO

CAFETERIA IMO

35

LA REVISTA IMO

36

Tempesta després del crepuscle. Els núvols són d’un color blau intens, les llums magenta de l’horitzó provenen de ciutats llunyanes, i el raig es veu de color vermellós.

Els colors

El color de les coses depèn de la llum amb la qual se les il·lumina. Però els nostres ulls tenen una sorprenent capacitat d’adaptar-se a diferents fonts de llum, de manera inconscient. A continuació, proposem un experiment: utilitzant una càmera fotogràfica, desactivem aquesta adaptació per poder veure les escenes amb els seus colors “veritables”.

Per Manel Soria

LA REVISTA IMO

de la LLUM

37

CIÈNCIA | ELS COLORS DE LA LLUM

LA REVISTA IMO

38

Un eriçó, groguenc a la llum dels fars del cotxe. Si no tenim present com és el color “real” de l’eriçó, amb llum diürna, ens resulta difícil imaginar-ho.

Si corregim el color de l’anterior fotografia, veiem l’eriçó tal com ho faria un observador humà.

Kodachrome i la llum d’interior A la dècada dels setanta es va generalitzar la fotografia en color. La més cèlebre de les pel·lícules, la Kodachrome es va fer tan popular que fins i tot Paul Simon li va dedicar una cançó, una mica irònica. Els colors de la Kodachrome, sense deixar de ser realistes, eren fins i tot més bells que els reals..., però hi havia un problema: la pel·lícula no podia utilitzar-se amb llum d’interior sense flaix. Si no es feia cas a aquesta regla d’or, els colors eren groguencs. Els nens, que amb llum diürna sortien rosadets amb la Kodachrome, apareixien malaltissos a la llum d’una bombeta, per més sans que estiguessin. I encara era pitjor amb un fluorescent: tots els tons eren verdosos. De fet, aquest problema es presentava –i es presenta– a totes les pel·lícules en color.

A què es deu aquest problema? La resposta, encara que sembli sorprenent, no és pel mal funcionament de les pel·lícules en color, ja que aquestes registren els colors reals. Són els nostres ulls els que ens estan enganyant. En què consisteix aquest engany? Qui ho duu a terme? Per a què ens serveix? Com veuríem el món si poguéssim evitar-ho?

Arc de Sant Martí complet, al capvespre.

CIÈNCIA | ELS COLORS DE LA LLUM

Els colors

da longitud d’ona. N’hi ha de tres tipus: els vermells, els blaus i els verds i estan situats principalment a la zona

Isaac Newton va descobrir que la llum blanca provinent

central de la retina, la fòvea. Hi ha un quart tipus de

del sol pot descompondre’s mitjançant un prisma en

cèl·lules, les denominades bastons, situades fora de la

una banda de colors (vermell, taronja, groc, verd, cian,

fòvea. Són més sensibles a la llum, però solament a un

blau i violeta). En un arc de Sant Martí, cadascuna de

determinat tipus de llum, de color verd-blavós. Els bas-

les minúscules gotetes d’aigua en un núvol actua com

tons ens permeten veure-hi amb menys llum, però com

el prisma de Newton.

que no diferencien entre longituds d’ona, no permeten la visió en color.

que el nostre cervell utilitza per processar la informació

Un objecte vermell, per exemple, ho és perquè reflec-

visual. En part corresponen a una realitat física, que pot

teix la llum vermella, la que perceben els cons vermells.

mesurar-se de forma objectiva, i, en part, a una subtil

Un objecte blanc o gris reflecteix la llum de tots els co-

adaptació que el nostre sistema nerviós fa de forma au-

lors amb la mateixa intensitat, i és percebut per les tres

tomàtica.

classes de cons. D’aquesta manera el nostre cervell és

A finals del segle XIX, el físic Thomas Young va pos-

capaç de veure-hi en colors. Però, a partir del crepuscle,

tular que l’ull conté receptors per a la llum de diferents

si no disposem de llum artificial, a poc a poc els cons

colors i va observar que no era necessari tenir un recep-

van deixant de funcionar i llavors són els bastons els

tor específic per a cada color, si no tan sol tres receptors

que ens proporcionen una visió monocroma. Per això,

diferents, que serien sensibles a la llum de tres colors.

quan es va fent de nit, ens sembla que els colors van de-

Actualment se sap que l’explicació de Young era, en

sapareixent. Això és solament una sensació: els colors hi

l’essencial, correcta. Els seus hipotètics receptors es de-

són i si els nostres cons fossin prou sensibles, podríem

nominen cons i són cèl·lules sensibles a una determina-

seguir veient-los.

39 LA REVISTA IMO

Els colors, tal com els veiem, són sensacions, senyals

CIÈNCIA | ELS COLORS DE LA LLUM

L’adaptació al color Què passaria si la llum que il·lumina una escena no fos blanca, sinó groga? En il·luminar un objecte blanc, que reflecteix tots els colors per igual, els nostres ulls haurien de veure’l groc. En realitat, això no és així. Si “sabem” que una paret és blanca, la seguirem veient blanca a la llum groguenca d’una bombeta. El nostre cervell és capaç de corregir l’efecte de la llum acolorida. Aquest fet, realment extraordinari, es denomina adaptació al color i és el que provoca que aparentment les pel·lícules en color no funcionin bé, si la llum no és natural.

En realitat, les fotografies segueixen reproduint el color real. És el nostre cervell el que, de forma inconscient, corregeix els colors de manera que, dins un cert marge de fonts d’il·luminació, puguem seguir reconeixent els objectes habituals i veient-los del seu color

LA REVISTA IMO

40

habitual.

A què es deu aquesta adaptació al color? La nostra visió no és un instrument científic; no ha evolucionat per proporcionar-nos mesures exactes, sinó per oferir-nos sensacions útils. Els nostres avantpassats eren caçadors i recol·lectors. Fins i tot a la llum vermellosa del crepuscle, havien de poder seguir diferenciant les fruites verdes de les madures pel seu color. Sense aquesta adaptació al color, veuríem la mateixa poma de colors apreciablement diferents segons l’hora del dia. Aquesta visió no adaptada al color, probablement li hagués resultat molt útil per als seus experiments a

Enganyant a la càmera

Isaac Newton o a Thomas Young, però no a la persona

Les càmeres digitals modernes han aconseguit que els

que hagi de triar la millor fruita a la llum verdosa dels

colors de les fotografies siguin gairebé “correctes” fins i

fluorescents en un supermercat.

tot amb llum d’interior, incorporant-hi una funció que ve a ser una adaptació al color electrònica, denominada “balanç de blancs automàtic”. Això és el més convenient per a la majoria de persones que fan fotografies, i que

1

2

3

Immediatament després de l’alba, el sol és de color ataronjat i il·lumina la boira amb tons càlids.

Poc abans del crepuscle al desert d’Atacama. La neu, que hauria de ser blanca, té un color diferent a les muntanyes exposades al sol (al fons) i les que estan en primer terme.

Llums vermelloses al cel, poc abans de l’alba.

volen veure colors naturals sigui quina sigui la font de llum. No obstant això, algunes càmeres permeten el fotògraf desactivar aquesta funció i triar manualment un determinat tipus de llum.

Per realitzar les fotografies d’aquest article, hem demanat a la nostra càmera que es comporti com l’hagués fet la Kodachrome, adaptant-se a la llum ambiental diürna que correspon a una temperatura de color de 5500K. Vegem els resultats.

CIÈNCIA | ELS COLORS DE LA LLUM

Els colors de la llum del sol Un dia assolellat, al migdia, els colors que ens mostra la càmera ens semblen “normals”. De fet, aquestes són les condicions per les quals hem ajustat la càmera. En aquest moment, el sol està al punt més alt i els seus rajos creuen l’atmosfera gairebé perpendicularment.

Però, a mesura que el sol vagi baixant, hauran de travessar una capa més llarga d’atmosfera i el seu color anirà variant. Això influeix en el color de la llum solar. Al capvespre, en primer lloc, veurem tons groguencs, després ataronjats i finalment, vermellosos; a l’alba l’ordre s’inverteix. En aquests breus moments que per a molts fotògrafs són els millors del dia, la llum del sol és càlida.

LA REVISTA IMO

41

1

2

3

CIÈNCIA | ELS COLORS DE LA LLUM

LA REVISTA IMO

42 1 Després del crepuscle, però també abans de la matinada, arriba la denominada “hora blava”. Estem immersos en l’ombra que la terra projecta i tot té un color molt més fred, blavós. A més, a poc a poc, a mesura que els cons es van quedant sense llum suficient, els nostres ulls van deixant de percebre els colors. Seran els bastons, incapaços de diferenciar el color, els que ens permetran seguir veienthi. Com que la màxima sensibilitat dels bastons és per a la llum blavosa, serà aquesta la que veiem millor en condicions de foscor gairebé completa: aquest és el denominat efecte Purkinje. Què passa amb els vermells

2

a l’altre costat de l’espectre? Com que la llum vermella amb prou feines és percebuda pels bastons, durant la nit no ens enlluernarà. Qui no recorda les pel·lícules de submarins i la llum vermella del seu interior durant la nit? S’utilitza justament per a això, perquè la tripulació pugui tenir màxima sensibilitat a la llum de la nit en cas d’haver de sortir a coberta. I pel mateix motiu els astrònoms utilitzen llum vermella per manejar els seus telescopis.

3

CIÈNCIA | ELS COLORS DE LA LLUM

LA REVISTA IMO

43 4

1

2

3 5

4

5

Hora blava al costat del mar. En un cel serè, els primers estels apareixen a mesura que els nostres ulls han deixat de veure-hi els colors.

Hora blava. A l‘oest, les últimes llums del sol, i al cel, la lluna. Aviat seran visibles els primers estels.

Els colors del migdia.

Crepuscle a Atacama. Tots els colors adquireixen una marcada tonalitat blava, excepte un últim raig de sol de color vermell intens que ha trobat pas entre els núvols.

No només el sol es va tornant ataronjat o vermellós quan està a prop de l’horitzó. La lluna, i fins i tots els estels, adquireixen la mateixa tonalitat.

CIÈNCIA | ELS COLORS DE LA LLUM

Els colors de la llum artificial De la mateixa manera que el color de la llum solar varia al llarg del dia, hi ha moltes classes de llum artificial, i cadascuna té un color completament diferent. La llum del foc, de les veles o de les fogueres és vermella. De fet, és tan vermella que la nostra adaptació al color és incapaç de corregir-la. Per exemple, quan s’apaguen les llums en una festa d’aniversari perquè surti el pastís, podem veure un to vermellós clarament perceptible en tots els colors.

D’altra banda, la llum de les bombetes convencionals és groguenca i la dels fluorescents, verdosa. En la il· luminació de les ciutats es combinen tots dos tipus de llums. El resultat, vist a distància, és un color que va de l’ataronjat al magenta segons la localitat. Finalment, les modernes llums LED són blanques.

LA REVISTA IMO

44

1 1

2

3

A la llum dels fanals de Barcelona, els colors són groguencs. No obstant això, un observador present en l’escena hagués reconegut sense dubtar que la faldilla de la noia de l’esquerra era blanca.

2

En aquesta cabana, il·luminada a la llum d’unes veles, tot és d’un to vermellós.

A la famosa catedral de San Basili, a Moscou, la llum de tungstè il·lumina la icona amb el seu color groc característic.

3

CIÈNCIA | ELS COLORS DE LA LLUM

4 Llums modernes (de llanternes LED, blanques) a l’esquerra, i clàssiques (d’espelmes, vermelles) a la dreta.

5 La llum verda d’una cuca de llum contrasta amb la llum magenta de les ciutats, a l’horitzó.

Barrejant llums

el seu afany per corregir el color, tractaran de mostrar

A vegades, en una mateixa situació hi ha presents llums

de llum és massa intens com per poder ser corregit per

de dos tipus molt diferents. En aquest cas, l’adaptació al

complet. A la fotografia 5 s’aprecia el contrast entre dues

color és més problemàtica per als nostres ulls, i impossi-

fonts de llum totalment diferents: la cuca de llum en pri-

ble per a una càmera digital.

mer plànol i les llums d’una ciutat al fons.

la nostra pell del seu color habitual, però el verd cuca

Per exemple, en la fotografia 4, presa en una església

En conclusió, el nostre sistema visual, en una gran va-

abans de la missa de gall, hi ha dos grups de persones.

rietat de circumstàncies, és capaç d’adaptar-se de forma

A la dreta, unes persones d’edat avançada utilitzen es-

inconscient a les condicions de llum, per variables que

pelmes, amb la seva característica llum vermella, men-

aquestes siguin. Solament en les situacions on la llum és

tre que a l’esquerra, uns joves tenen frontals LED amb

molt diferent de la solar o on hi ha més d’una font de llum

llum blanca. Les càmeres digitals tracten de mimetitzar

de colors molt diferents tindrem lleugeres dificultats. Les

la nostra adaptació al color, però són incapaços de fer-ho

càmeres digitals modernes imiten molt bé aquesta cor-

quan hi ha dues fonts de llum de colors diferents.

recció, però en fer-ho, d’alguna manera, falsegen la reali-

Una situació fins i tot més complicada es presenta amb una estranya i meravellosa font de llum natural: les cuques de llum. La

tat física. Cada vegada hi ha més fotògrafs que proposen, en certes ocasions, no realitzar aquesta correcció i deixar els colors de la

seva llum és d’un to clarament verd. Si di-

llum tal com són, per aconseguir que la

positem una cuca de llum acuradament

llum contribueixi a crear una determi-

sobre la nostra mà, els nostres ulls, en

nada atmosfera en la fotografia.

LA REVISTA IMO

45

QUALITAT DE VIDA | “LOCÀVOR”

“locàvor” Per Pere Romanillos

LA REVISTA IMO

46

Pensa GLOBALMENT,

Comprar aliments de temporada i produïts a prop de casa té molts avantatges.

Es respecta el medi ambient, es gaudeix d’un producte més saborós i, de passada, es fomenta l’economia local. Fer-se “locàvor” és una opció cada vegada més estesa a tot el món.

QUALITAT DE VIDA | “LOCÀVOR”

Pinya de Costa Rica, pera de Turquia, espàrrec del Perú... Als supermercats trobem cada vegada més un gran nombre d’aliments provinents de mercats exteriors. Solen ser barats i tenen un aspecte impecable, raons més que suficients perquè acabin a la cistella de la compra diària. En general, suposen un estalvi per a la

menja LOCALMENT

nostra butxaca i ens permeten menjar aliments fora de temporada.

La major part d’aliments viatgen entre 2.500 i 4.000 quilòmetres. És clar que la globalització també ha arribat a la nostra taula. Però a quin preu? Aquests aliments han recorregut llargues distàncies i consumit gran quantitat d’energia (combustible, refrigeració...) abans d’aterrar al centre comercial o al súper del barri.

En comprar-los, contribuïm a man-

LA REVISTA IMO

47

QUALITAT DE VIDA | “LOCÀVOR”

tenir el fort impacte

mediambiental

que impliquen el seu transport i la manipulació.

De

fet, el trasllat de mercaderies emet cada dia milions de tones de diòxid de carboni a l’atmosfera. Aquest trànsit, intens i insostenible, és un dels principals causants del canvi climàtic. Per fer-nosen a la idea: el prestigiós informe Stern va apuntar el 2006 al transport

LA REVISTA IMO

48

aeri de kiwi com un dels causants

Cada vegada hi ha més

del canvi climàtic. Un altre aclaridor

persones que opten per

publicat a The New York Times. El

consumir aliments con-

exemple va aparèixer en un article reportatge evidenciava el llarg viatge d’alguns aliments fins a la taula

reats o criats en un radi

del consumidor. L’exemple més im-

d’entre 160 i 400 quilòme-

pescats a Noruega, enviats després

tres i comprar únicament aliments de temporada,

pactant era una partida de bacallans a la Xina per a filetejar-los i retornats a Noruega per, finalment, exportar-los a la resta del món!

sans i naturals, en mercats Una aposta pel producte local i botigues locals.

Per reduir aquest impacte, cada vegada hi ha més persones que opten per consumir únicament productes locals. Són els anomenats “locàvors”, gent partidària dels aliments conreats o criats en un radi que no superi els 160 quilòmetres (encara que alguns ho amplien fins als 400). Una tendència de consum responsable a l’alça que aposta per comprar únicament aliments de temporada, sans i naturals, en mercats i botigues locals. Aquesta forma de comprar

El trasllat de mercaderies emet cada dia milions de tones de diòxid de carboni a l’atmosfera.

QUALITAT DE VIDA | “LOCÀVOR”

té beneficis fonamentals per al medi ambient, ja que es redueixen les emissions de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera provocades pel transport d’aliments. D’altra banda, es fomenta una alimentació més estacional.

Els productes consumits són més frescos en comparació amb els aliments que es transporten des de lluny i que solen passar llargs períodes en cambres frigorífiques. A més, les fruites i verdures de temporada tenen millor sabor (sobretot si són ecològiques) que els seus equivalents internacionals. Això es deu al fet que han estat recollides en el moment just de maduració i no abans.

Aquest tipus de consum també ajuda a l’economia local i fa que el continu augment del preu del petroli repercuteixi menys en els productors i distribuïdors d’aquest tipus de productes. Un euro gastat en productes propers genera el doble per a l’economia local.

Així mateix, consumir productes locals preserva la biespècies autòctones. Els “locàvors” afirmen que aquesta forma de comprar també és més segura. L’origen i la destinació dels aliments està més controlat i es redueixen les possibilitats de contaminació alimentària a causa del trànsit internacional. Aquesta seguretat augmenta quan s’utilitzen menor quantitat de conservants i pesticides, ja que transcorre molt poc temps des de la seva producció fins que arriba al consumidor.

Millor entre tots Per consumir productes locals és imprescindible un interès explícit del consumidor, ja que els supermercats amb productes de tot el món, assequibles i amb bon aspecte, solen estar prop de casa i realment ens resulten molt còmodes. Apuntarse a una cooperativa de consum ecològic és la forma més pràctica i senzilla de començar a comprar productes locals. Només a la ciutat de Barcelona hi ha més d’una desena de cooperatives. Destaquen: Tota Cuca Viu (Ciutat Vella), Xarxa de Consum Solidari (www.

49 LA REVISTA IMO

odiversitat domèstica i procura la supervivència de les

QUALITAT DE VIDA | “LOCÀVOR”

Per on comencem?

Algunes claus per adoptar un estil d’alimentació “locàvora”: •

Llegir atentament l’etiquetatge per saber la procedència de cada aliment.

•

Conversar amb l’encarregat de la botiga per conèixer més a fons la procedència i el tipus de producció de l’aliment.

•

Adquirir els aliments al mercat local del poble o ciutat.

•

LA REVISTA IMO

50

Consumir aliments de temporada per apro-

xarxaconsum.net), Ateneu de l’Eixample (www.ateneu-

fitar els aliments collits localment. A més,

populareixample.blogspot.com, a la Sagrada Família),

l’hortalissa, fruita o verdura de temporada

la Gleva (Gràcia), Cooperativa Userda 9 (Nou Barris),

sempre és més barata.

Cooperativa Cydonia

(www.cydoniabcn.org, al Clot),

El Rec de Sant Andreu (Sant Andreu) i Germinal (www.

•

Evitar els aliments conreats en hivernacle o produïts en zones molt allunyades de la

coopgerminal.coop, a Sants, Poble Sec i

nostra residència.

Sarrià).

•

Emmagatzemar els aliments frescos de manera que puguin conservar-se durant un llarg període de temps, mitjançant congelació, deshidratació, conserva...

•

Conrear aliments propis en un petit hort urbà amb hortalisses i verdures de temporada.

QUALITAT DE VIDA | “LOCÀVOR”

Més informació a...

• Cooperatives de consum ecològic. Apleguen un

• Slow Food (www.slowfood.es). S’autodenominen

grup de persones del mateix barri amb la intenció de

com una associació ecogastronòmica, tenen més de

comprar entre tots productes ecològics als agricul-

100.000 membres a tot el món i fomenten les tradi-

tors de la zona. Això fa que el preu dels productes

cions gastronòmiques locals. Entre els seus projectes

sigui sensiblement inferior a l’ofert en els mercats o

més interessants hi ha l’Arca del Gust, una base de

les botigues ecològiques especialitzades. La compra

dades amb productes alimentaris locals amenaçats

es fa un cop per setmana, es transporta a la ciutat

d’extinció, i el programa Quilòmetre 0, un llistat

i es porta al local de la cooperativa. Des d’allà, cada

actualitzat de restaurants que aposten per l’ús d’ali-

soci recull la seva caixa de fruita, verdura, ous... És

ments locals.

una de les formes més senzilles d’iniciar-se en el con-

• Hort urbà (www.horturba.com). Consells, material,

sum “locàvor” i, actualment, l’alternativa de consum

calendari de cultiu i tot el que cal saber per tenir un

responsable que més adeptes guanya a Espanya,

hort a casa.

juntament amb la compra de productes de comerç just. Més informació a: Coordinadora Estatal de Cooperatives i Associacions de Productes Biològics.

Tel.: 934 855 609.

LA REVISTA IMO

51

QUALITAT DE VIDA | ROLFING

ROLFING UNA QÜESTIÓ DE BONA POSTURA Per Pere Romanillos

Gairebé sense adonar-nos-en, cada dia adoptem males postures, tensions i gestos que poden acabar afectant la nostra salut i el nostre benestar. Factors genètics, personals, laborals... influeixen en l’aparició d’aquestes molèsties. Però hi ha un altre element que incideix especialment en la persona: la força de la gravetat. D’això se’n va adonar fa anys Ida P. Rolf, doctora en bioquímica per la Universitat de Colúmbia (EUA) i creadora del mètode d’integració estructural, més conegut com a Rolfing. Aquesta investigadora nord-americana va descobrir que la forma del nostre cos es desenvo-

LA REVISTA IMO

52

lupa i canvia per la influència de la gravetat. Rolf va demostrar que en recolzar sobre dues cames la distribució del pes i el manteniment de l’equilibri sobrecarreguen algunes zones del cos i provoquen l’aparició de molèsties i el dolor. Som bípedes i això no té remei. Però sí que podem corregir una postura desalineada amb la força de la gravetat per tal d’eliminar o limitar aquest malestar.

L’objectiu del Rolfing és aconseguir que el cos es mogui amb més fluïdesa, lleugeresa, equilibri, sense dolor, rigidesa o estrès. I això ho aconsegueix mitjançant una sèrie de massatges i pressions sobre l’anomenat sistema col·lectiu o fàscia.

Els ossos, els músculs i tots els nostres òrgans estan envoltats d’un teixit tou i modelable: la fàscia. El mètode Rolfing és una teràpia corporal que manipula i fa massatges amb aquesta espècie de vestit de neoprè tridimensional per tal de millorar l’estructura, la postura i el moviment del cos.

QUALITAT DE VIDA | ROLFING

En què consisteix?

La fàscia és un teixit tou i modelable que envolta els òrgans interns del cos. El que fa el Rolfing és manipular profundament aquest teixit fins a aconseguir que el cos torni a alinear-se correctament amb la gravetat. Per alleujar un malestar específic es recomana realitzar entre una i tres sessions de Rolfing, mentre que si es busca un canvi més profund i a llarg termini, convé rebre’n unes deu. Però com són aquestes sessions? Al principi es comença treballant la qualitat de la respiració, el coll i la columna. Després es manipulen els peus i la musculatura de les cames per acabar en la línia lateral del cos.

En sessions consecutives, s’examinen els òrgans situl’equilibri dels músculs abdominals amb la curvatura de l’esquena, el suport de les cames, la pelvis i la zona lumbar, així com el coll i el cap.

Durant les sessions, la comunicació amb el rolfe (professional titulat de Rolfing) és molt important. En iniciar cada sessió (d’una hora, aproximadament), sempre es comença amb petites observacions del pacient assegut, dret i caminant. Seguidament, el pacient geu en una llitera de massatge per rebre les diferents manipulacions, pressions i massatges profunds. En tot moment, el terapeuta pregunta al pacient les sensacions que experimenta i li ensenya a descobrir nous hàbits i patrons per millorar la seva salut i el moviment. El Rolfing entén la persona com un tot. No treballa directament sobre un genoll o un maluc que fa mal, sinó que aprofundeix més, busca l’origen d’aquest dolor, com actua la persona i com sent. D’aquí la importància d’una bona comunicació.

53 LA REVISTA IMO

ats entre el sòl pèlvic i el diafragma. També es treballa

QUALITAT DE VIDA | ROLFING

LA REVISTA IMO

54

Tipos de Rolfing

Beneficis

Hi ha tres tipus de Rolfing, segons les necessitats del

Aquesta teràpia està especialment indicada per al trac-

pacient que s’ha de tractar:

tament de determinades disfuncions i problemes de salut, com dolors crònics (al cap, esquena, articulaci-

•

Rolfing bàsic. En aquest nivell es treballen

ons...), traumatismes, artrosi, escoliosi, lumbàlgia, pro-

l’estructura i el moviment del cos a través de ma-

blemes de columna, tensió muscular, afeccions als peus,

nipulacions i massatges profunds. A cada sessió,

hèrnia de disc, síndrome del túnel carpià o ansietat, en-

el pacient es mourà de forma més harmoniosa

tre d’altres trastorns. També és l’elecció ideal per:

i ergonòmica, tindrà més consciència del seu

•

•

cos i en millorarà l’alineament amb la força de la

•

Millorar la postura i l’aspecte físic.

gravetat.

•

Reduir problemes de dolor i tensions agudes o

Rolfing avançat. En aquest tipus de sessions

cròniques.

s’aprofundeix en molèsties específiques del paci-

•

Disminuir el risc de lesions esportives.

ent.

•

Millorar la flexibilitat i la coordinació.

Rolfing moviment. Es tracta d’una sèrie de sessions en les quals es reeduca la postura del

I, en definitiva, per a totes aquelles persones que vul-

pacient. Poden realitzar-se de forma individual,

guin recuperar la fluïdesa, equilibri, harmonia i lleuge-

en parella o en grup.

resa del seu cos. A més, el Rolfing és recomanable com a tècnica complementària a altres disciplines físiques

Sigui quin sigui el tipus de teràpia rebuda, cal tenir en compte que el Rolfing és una teràpia d’evolució. Això significa que, al llarg de les sessions, la persona nota canvis progressius tant en el seu estat físic, com psíquic i emocional.

com el tai-txi, el ioga o el Pilates.

QUALITAT DE VIDA | ROLFING

Més informació • Associació Espanyola de Rolfing (www.rolf.

• Rolfing ® (www.rolfing.org.es). Pàgina a càrrec

org.es). Un dels llocs més complets d’Internet per

de Fuensanta Muñoz, llicenciada en medicina i

informar-se sobre aquesta teràpia i referència na-

cirurgia, graduada en Rolfing, Rolfing moviment i

cional per als professionals acreditats pel Rolf Ins-

Rolfing avançat. Inclou una secció amb experièn-

titute of Structural Integration. Inclou un pràctic

cies personals on es mostra el canvi i les sensaci-

cercador de rolfers segons la zona de residència.

ons viscudes per persones que han iniciat recentment sessions de Rolfing.

• Recupera la teva postura natural (www.rolfingbarcelona.es). Pàgina del rolfer certificat Ferran Moreno on ofereix informació sobre el Rolfing i la

• Plenitud corporal amb el rolfing, de Peter Schwind.

RBA Llibres.

Manipulació Visceral (VM).

• Rolfing. La integración de las estructuras del cuerpo humano, d’Ida P. Rolf. Edicions Urano

LA REVISTA IMO

55

LA REVISTA IMO

56

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO