Revista IMO 23 - Catalá

23

REVISTAIMO

ESTIU 2010

Cap a la llibertat de visió La cirurgia refractiva arriba a la seva maduresa | L’IMO celebra un any a la seva nova seu | La nova tecnologia diagnòstica permet “entrar” a l’ull sense envair-lo | Reconeixement internacional a l’arquitectura de l’IMO | El coordinador del Pla nacional contra la ceguesa a Mali visita l’IMO | Presbícia: Què passa quan la vista “es cansa” | Tenir cura dels ulls a l’estiu com si fos la pell | Joan Roca, flamant “tres estrelles” Michelin, explica les claus del seu èxit

Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

Núm. 23 | ESTIU 2010 EDITORIAL Primer aniversari Fa un any ens vam traslladar a la nostra nova seu. Estrenàvem amb il·lusió un edifici –que ja ha estat destacat pel seu excepcional disseny, obra de Josep Llinàs– però ens embarcàvem, sobretot, en una nova etapa. Volíem fer un pas important cap a l’excel·lència, per oferir més comoditat al pacient i dotar l’equip professional dels millors recursos per desenvolupar l’activitat assistencial, quirúrgica, investigadora i docent en les condicions més adequades. Els dotze primers mesos d’aquesta nova etapa ens han servit com a trampolí cap a aquest objectiu, l’excel·lència, que ens seguirà acompanyant de manera constant en el futur.

Crec que és un moment excepcional per a aquest nou impuls, ja que ens trobem en una fase històrica de l’oftalmologia, en la qual no només s’ha avançat de forma significativa en el tractament de malalties oculars, sinó que, a més, estan caient ràpidament les barreres que fins ara podien impedir gaudir d’una visió cada vegada més òptima i autònoma. Em refereixo especialment a les noves tècniques i opcions quirúrgiques de la cirurgia refractiva, un sector que, després d’experimentar un boom (de vegades desproporcionat i injustificat) fa una dècada, ha entrat en una etapa de maduresa. S’han perfeccionat les tècniques de diagnòstic, la indicació i les opcions per corregir els defectes de refracció i s’ha aconseguit una cosa tan important com poder oferir una solució específica per a cada pacient, fins i tot per a cada ull, en funció de variables que fa uns anys ni imaginàvem. Tot això, unit a una nova cultura visual que ha fet que la societat occidental demani una qualitat visual molt superior a la de fa uns anys, s’ha traduït en un avenç espectacular en aquest àmbit. Aquesta tendència ha començat a introduir-se, també, en el camp de la presbícia o vista cansada que, inexorablement ens afecta a tots amb el pas dels anys. No tenim una vareta màgica que aconsegueixi frenar l’envelliment, en aquest cas, ocular, però sí comptem amb un creixent ventall d’opcions eficaces per corregir aquest problema. Seguirem treballant per contribuir, sempre que estigui al nostre abast, a la consecució de nous avenços o, si més no, a aplicar-los de forma pionera, segura i eficaç.

Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI

Els avenços en cirurgia refractiva permeten tractaments personalitzats i fan possible que cada vegada més persones gaudeixin d’una visió òptima i sense dependència d’ulleres

2

Coincidint amb el primer aniversari de la nova seu, l’IMO presenta el seu quadre mèdic i les diferents subespecialitats en què treballa

9

La nova tecnologia diagnòstica permet conèixer l’ull de manera exhaustiva i millorar la indicació i el tractament posterior

14

Josep Llinàs rep un premi internacional per l’IMO, mentre que la nova seu forma part d’una exposició sobre l’arquitectura espanyola contemporània

24

L’IMO investiga l’eficàcia de noves teràpies per l’edema macular diabètic, la retinosi pigmentària, les infeccions oculars o la DMAE

29

El coordinador del Pla nacional de lluita contra la ceguesa a Mali visita l’IMO

30

Expliquem què passa quan la vista es cansa i les opcions actuals per abordar un problema ocular que afecta tota la població

34

Factors com el sol, el clor i l’aire condicionat poden fer que els nostres ulls es ressentin a l’estiu

42

Conversem amb Joan Roca, un dels tres pilars del Celler de Can Roca, que fa uns mesos va rebre la seva tercera estrella Michelin

44

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació: Q&A, Imagen y Contenidos Redacció: Q&A, Imagen y Contenidos i Dept. de Comunicació IMO.

Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía Fotografia: Àngel Carbonell Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es/ info@qya-imagen.com Telèfons 93 253 15 00 / 93 240 44 20

LA REVISTA IMO

1

IMO | EN PORTADA

LA CIRURGIA REFRACTIVA ASSOLEIX LA MADURESA El LASIK segueix sent la tècnica preferent, encara que ha deixat d’indicar-se en pacients amb més de 8 diòptries LA REVISTA IMO

2

IMO | EN PORTADA

Augmenta la implantació de lents intraoculars, atès que és una pràctica reversible i que ofereix uns resultats òptics excel·lents

La cirurgia refractiva per a la correcció de problemes de refracció (miopia, hipermetropia i astigmatisme) ha experimentat un important desenvolupament en els darrers anys. El gran avenç en el terreny de l’exploració ocular i de la visió, així com la incorporació de nous intraoculars cada vegada més sofisticades permet que un major nombre de pacients puguin recuperar la seva autonomia visual i prescindir de correcció òptica, segons explica el Dr. Daniel Elies, especialista en segment

Dr. Daniel Elies

anterior i membre de la Unitat de Còrnia i Cirurgia Re-

El Dr. Daniel Elies es va incorporar a l’IMO el 2007.

fractiva de l’IMO.

Està especialitzat en segment anterior i centra la

Als avenços mèdics i tecnològics, cal afegir-hi la creixent experiència d’una cirurgia la tècnica més estesa de

seva activitat en la cataracta, la còrnia i la cirurgia refractiva, tant corneal, com intraocular.

la qual, el LASIK, acaba de complir 20 anys. Des d’aleshores, el ventall d’opcions quirúrgiques per corregir defectes refractius s’ha desplegat de forma considerable i el coneixement de l’ull i de les característiques visuals de

Entre les tècniques quirúrgiques en les quals més ha treballat i investigat destaquen la cirurgia cor-

cada persona ha fet possible que la cirurgia refractiva, en

neal mitjançant làser excímer, l’implant d’anells

l’actualitat, es dirigeixi a la creació d’una “visió a mida”

intraestromals assistit amb làser de femtosegon

per a cada ull, adaptant-se a les seves característiques

i l’implant de lents fàquiques tipus ICL. És un

òptiques i visuals i a les necessitats i estil de vida de

dels cirurgians que més lents d’aquest tipus ha

cada pacient. Aquest canvi s’ha produït de forma paral·

implantat mundialment. Té també gran experi-

lela a una nova “cultura visual”, que s’ha estès al món occidental i que aspira a una visió òptima i totalment autònoma, una mentalitat que ja està quallant entre les

ència en la cirurgia de la cataracta mitjançant facoemulsificació per petita incisió i en implant de

persones amb presbícia o “vista cansada”. Aquesta nova

lents difractives (és a dir, bifocals o multifocals)

mentalitat ha incentivat el gran desenvolupament de

per a correcció de la presbícia.

la cirurgia refractiva cap a un objectiu clar: dotar de la major llibertat de visió el pacient.

El segment anterior de l’ull és el responsable que puguem enfocar les imatges i que les vegem amb nitidesa

LA REVISTA IMO

3

instruments quirúrgics, nova tecnologia làser i de lents

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

4

i sense distorsions. Les principals intervencions que es

Major precisió

realitzen en aquesta part crucial per a la nostra qualitat

La utilització del làser de femtosegon repercuteix en

de visió són la cirurgia refractiva (correcció de defectes

una major precisió, qualitat i seguretat del procés. És

de refracció: miopia, hipermetropia i astigmatisme) i la

molt més precís perquè, d’una banda, morfològicament,

de cataracta, que afecta el cristal·lí.

un feix de llum és molt més fi que una fulla i, a més, perquè permet dissenyar informàticament totes les ca-

Remodelar la còrnia

racterístiques de la làmina corneal: el seu diàmetre, el

Actualment, el 80% de la cirurgia refractiva es realitza

seu gruix (amb error mitjà de +/- 3 microns, davant les

amb làser excímer per practicar una ablació de la còrnia,

20 del microqueratom), la col·locació de la frontissa per

és a dir, remodelar-la, eliminant finíssimes parts amb

facilitar la cirurgia i l’angulació de la vora perifèrica per-

un feix de llum ultraviolada fred que no danya els teixits.

què la làmina oberta encaixi perfectament després so-

Prop de la meitat d’aquestes intervencions quirúrgiques

bre la còrnia (com un tap), per minimitzar-ne el risc de

es duen a terme amb la tècnica LASIK, en què l’acció del

desplaçament en el postoperatori.

làser s’aplica a l’interior de la còrnia. Per a això, primer

També repercuteix en una major qualitat del tracta-

es realitza un flap (làmina) de la superfície corneal que

ment, ja que aconsegueix un alt grau de regularitat a la

permet obrir “una finestra” i actuar a l’interior de la còr-

superfície on actuarà el làser, a diferència del tall amb

nia amb el làser excímer.

fulla. Fa possible, a més, realitzar flaps segurs a còrnies

“Una de les principals novetats d’aquesta tècnica és la

molt planes, molt corbes o primes per als quals en el

introducció d’un altre làser, de femtosegon, per tallar la su-

passat no existia, en molts casos, la possibilitat de ser

perfície de la còrnia i crear el flap”, explica el Dr. Daniel Elies.

operades per làser.

Segons l’especialista, “aquesta tecnologia, que s’aplica

L’IMO treballa des de fa un any amb el làser de fem-

des de fa uns cinc anys, utilitza un làser programat amb

tosegon Visumax, integrat a la Plataforma de Carl Zeiss

ordinador, en comptes de fer-ho amb una fulla muntada

que també compta amb el làser excímer Mel 80 i l’aber-

en un microqueratom” (un aparell quirúrgic utilitzat fins

ròmetre CRS-Màster (foto pàg. 4). “Tot això, permet re-

i tot a l’actualitat en molts centres).

alitzar tot el tractament amb làser, personalitzar al màxim i preveure i evitar errors”, explica el Dr. Elies.

IMO | EN PORTADA

Ja és possible definir l’”empremta dactilar” de l’ull Per optar a una o altra tècnica dins de la cirurgia refractiva és important realitzar una bona anàlisi de l’ull per saber el nombre de diòptries, però també altres característiques de l’ull que acabaran afectant la qualitat de visió. “El 80% de l’èxit de la cirurgia dependrà d’un bon diagnòstic i una correcta indicació”, afirma el Dr. Daniel Elies. Per això, és necessari realitzar una bona exploració prèvia que inclogui un examen d’agudesa visual, una prova de graduació, una topografia i una taquimetria, així com altres proves complementàries que en molts casos poden ser decisives, com la

En l’altre 50% dels casos, la cirurgia refractiva amb là-

mesura de l’aberració òptica, la histèresi corneal (ORA), l’OCT del segment anterior i el OQAS (*).

ser excímer es desenvolupa en la superfície corneal o

“Gràcies a aquests nous aparells de diagnòstic,

en les primeres capes de la còrnia i està indicada en

podem definir en cada ull, com si es tractés d’una

certs pacients amb còrnies primes, amb determinades

empremta dactilar, tota la gamma d’anomalies

distròfies o cicatrius corneals o un trastorn anomenat

òptiques (aberracions), que fan que cada ull sigui

erosió corneal recurrent, així com per a esportistes i al-

únic i diferent d’un altre, fins i tot amb la mateixa

tres persones amb risc de patir cops. Es porta a terme mitjançant diferents tècniques, com l’ASA (Ablació Superficial Avançada), PRK (sigles en anglès de queratectomia fotorefractiva) o LASEK (queratectomia subepitelial assistida amb làser).

quantitat de miopia, hipermetropia o astigmatisme”, destaca l’especialista de l’IMO. Amb aquestes tecnologies avançades es poden conèixer les aberracions que seran induïdes en

L’especialista de l’IMO explica que “tant si s’aplica a la

una operació de làser, segons el nombre de diòp-

superfície corneal com a l’interior de la còrnia, aques-

tries que seran corregides, de manera que es po-

tes tècniques amb làser estan especialment indicades

den operar al mateix temps que la graduació con-

per a pacients menors de 45 anys i majors de 20 anys, amb miopia o astigmatisme i, en general, amb menys de 8 diòptries”. La correcció que aconsegueix el làser és

vencional, a fi d’evitar que empitjorin després de la intervenció. Per tot això es pot personalitzar

definitiva, encara que a alguns pacients, amb el pas del

molt més la intervenció i avançar cap a la “llibertat

temps, els pot tornar a aparèixer una mica de miopia

de visió” d’un creixent nombre de pacients, que

per l’evolució o envelliment natural de l’ull, una cosa im-

poden prescindir d’ulleres totalment o en gairebé

predictible i que no es pot controlar.

totes les seves activitats diàries.

Segons el Dr. Elies, actualment, la cirurgia refractiva que es practica amb làser és més segura que fa uns anys i ofereix una major qualitat de visió, de manera que ha disminuït l’índex de reintervencions. “Això ha estat pos-

(*) La funció de cadascuna d’aquestes proves està desenvolupada en un reportatge monogràfic sobre tècniques diagnòstiques, en aquest mateix número de la revista.

5 LA REVISTA IMO

A la superfície

IMO | EN PORTADA

Una altra opció tradicionalment utilitzada per corregir problemes de refracció des de la còrnia ha estat la implantació de lents intracorneals (lents de contacte que s’introdueixen a la còrnia), una opció que actualment ha caigut en desús, encara que s’està experimentant amb

Tècnica LASIK

noves tecnologies prometedores en aquest camp. sible pels avenços mèdics i tecnològics, però també pel

LA REVISTA IMO

6

canvi en la indicació de la cirurgia segons el nombre de

Lents intraoculars

diòptries del pacient. Mentre que fa deu anys s’opera-

Per contra, l’ús de lents intraoculars (lents de contac-

ven amb algun d’aquests procediments persones amb 16

te que s’introdueixen al cristal·lí o entre la còrnia i el

diòptries, fa 5 anys, el límit es va situar en 10 diòptries,

cristal·lí) va en augment, segons confirma l’especialis-

i, des de fa dos anys, se n’operen amb làser un màxim

ta en segment anterior de l’IMO. Aquesta tècnica s’ha

d’entre 6 i 8”, explica.

desenvolupat ràpidament en els darrers anys i s’ha beneficiat del descens d’indicació de la cirurgia làser en

Altres opcions a la còrnia

pacients amb més de 8 diòptries de refracció. Actual-

A més de la cirurgia amb làser hi ha altres opcions mino-

ment, el nombre d’operacions refractives per implantar

ritàries per abordar els problemes de refracció a través

una lent intraocular ja està al voltant del 20%.

de la còrnia, com la tècnica incisional, que consisteix a

Quan la lent s’introdueix entre la còrnia i el cristal·lí

realitzar talls en la superfície corneal i està indicada per

i aquest roman intacte, es parla de “lents fàquiques”, un

a certs astigmatismes, normalment, associats a cirurgia

tipus de lents especialment indicades per a menors de

de cataracta, o la implantació d’anells intracorneals, un

45 d’anys amb miopia, astigmatisme o hipermetropia o

procediment similar a l‘ortodòncia, que força que la còr-

dos d’aquests defectes refractius associats. L’IMO comp-

nia modifiqui la seva curvatura mitjançant la col·locació

ta amb una llarga trajectòria en la implantació d’aquest

d’anells que la comprimeixen.

tipus de lents, ja que la practica des del 1998, quan el seu ús no estava estès. De fet, el Dr.

És menys exacta i menys predictible que una lent intraocular o el làser, però és millor en alguns ca-

“Fa deu anys s’operaven

Elies és, juntament amb el Dr. Josep Lluís Güell, responsable de la Unitat

sos, com còrnia patològica, ja que

amb làser persones amb

de Còrnia i Cirurgia Refractiva de

l’anell actua com un cinturó i refor-

16 diòptries; avui s’opera

l’IMO, un dels especialistes que més

ça la còrnia. En tot cas, la tècnica

amb aquesta tècnica un

experiència té en aquest camp a tot

incisional i la implantació d’anells

màxim de 8 diòptries”.

Europa.

sumen només prop del 5% dels casos de cirurgia refractiva.

La lent intraocular funciona canviant el punt d’enfocament de la llum sobre la retina i està dissenyada de

IMO | EN PORTADA

tal manera que pot corregir la miopia i la hipermetro-

candidats són aquells entre els 25 i 50 anys d’edat, amb

pia. A més, la lent tòrica pot corregir l’astigmatisme

miopia o hipermetropia amb o sense astigmatisme, que

quan es presenta associat a un dels defectes esmentats.

no hagin estat sotmesos a cirurgia oftalmològica i que

Com que és petita i tova, la lent es pot doblar en pocs

no tinguin historial de malalties oculars com glaucoma,

segons i injectar a l’ull, a través d’un petitíssim orifici

iritis o retinopatia diabètica. No obstant això, no està

que es fa sota la parpella superior. Un cop injectada,

contraindicat en pacients amb còrnies fines, ull sec o

es desdobla i s’acomoda a la cambra anterior (lents del

pupil·la gran.

tipus ACRYSof Cachet), a l’iris (Artisan) o a la cambra

La lent intraocular produeix una visió òptima i els re-

posterior (ICL). Efectuant un simple procediment, la lent

sultats són altament previsibles. El tractament és rever-

es pot retirar o reemplaçar per una

sible, de manera que si es produei-

altra, si fos necessari.

xen canvis majors de visió, la lent

La lent intraocular per-

pot retirar-se i canviar-se per una

Visió òptima

met corregir defectes

altra molt fàcilment. També es pot

La lent intraocular permet corregir

refractius amb la màxima

fer un altre tipus de tractament en

defectes per sobre dels límits propis del tractament amb làser i amb la màxima precisió. Si la persona pateix d’un alt grau de miopia o d’hi-

precisió i per sobre dels límits del tractament amb làser.

qualsevol moment, així com utilitzar ulleres o lents de contacte, en els casos necessaris. La lent fàquica no corregeix la presbícia, de mane-

permetropia, amb la lent fàquica

ra que a partir dels 45 anys, aproxi-

pot arribar a la correcció desitjada

madament, es fa necessari utilitzar

sense córrer més riscos. Els millors

ulleres per llegir.

LA REVISTA IMO

7

IMO | EN PORTADA

DEFECTES DE REFRACCIÓ

Miopia Defecte que impedeix veure bé els objectes llunyans, ja que les imatges s’enfoquen per davant de la retina. Es deu al fet que la còrnia és massa corba o l’ull és massa llarg. Sol deixar d’augmen-

Lent intraocular fàquica ICL

Al cristal·lí El resultat pot ser diferent en el cas de les lents pseudo-

tar a partir dels 20 anys, encara que en algun cas

fàquiques, que substitueixen la lent natural o cristal·lí i

pot fer-ho més enllà d’aquesta edat.

que, per tant, estan indicades per a pacients amb cataracta i, en els últims anys, per a majors de 55 anys amb miopia, hipermetropia o astigmatisme i / o presbícia.

Poden ser monofocals o bifocals, que, en tenir dos fo-

Defecte ocular que fa veure borrós els objectes

cus, permeten una bona visió de prop i de lluny al ma-

propers perquè aquestes imatges s’enfoquen

teix temps. Són més complexes, de difícil adaptació per

darrere de la retina. Es produeix perquè l’ull és

a molts pacients i estan indicades només en un 20% dels

més curt del normal o perquè la còrnia és mas-

casos, aproximadament, ja que requereixen un ull en

8

sa plana. En les persones joves si la hipermetro-

bones condicions, amb una còrnia regular, una llàgrima

LA REVISTA IMO

Hipermetropia

pia no és gaire elevada pot ser compensada amb els músculs oculars i aconseguir veure-hi bé de

de qualitat... Estan contraindicades per a pacients amb DMAE, glaucoma, etc. Un tercer tipus de lents són les acomodatives, que són lents monofocals amb un petit

lluny i acceptablement de prop, però amb l’edat

moviment endavant i enrere per acomodar-se a la visió

aquesta capacitat es perd i es desenfoquen els

propera o llunyana.

objectes de prop i més tard també els de lluny.

Aquest tipus d’anomalia no augmenta amb l’edat estrictament, el que passa és que es fa més manifesta.

Astigmatisme En l’astigmatisme hi ha diferents focus o per davant o per darrere de la retina i es produeix borrositat tant de lluny com de prop. Aquest defecte sol ser estable durant tota la vida, excepte en casos molt poc freqüents.

IMO | ACTUALITAT

L’IMO compleix un any a la seva nova seu

LA REVISTA IMO

9

La nova seu de l’IMO començava a funcionar fa un any. El

augment de l’equip per donar una millor atenció al pacient.

juny de 2009 rebíem els primers pacients a la nostra nova

Actualment, l’IMO disposa de 30 oftalmòlegs, 58 professi-

ubicació i, al setembre, hi vam traslladar l’activitat quirúr-

onals sanitaris, 50 persones d’administració i 14 de mante-

gica. El canvi d’instal·lacions anava lligat a la inauguració

niment.

d’una nova etapa, marcada per un salt qualitatiu impor-

Malgrat els grans canvis, l’IMO segueix treballant, amb

tant en l’atenció al pacient, a través d’un espai més ampli,

il·lusió renovada, amb el mateix objectiu que l’ha mogut

confortable i equipat i amb una ampliació de serveis i pro-

des dels inicis: oferir una cura ocular integral, que comprèn

fessionals.

des dels petits defectes de refracció fins als problemes més

Durant aquests 12 mesos, hem posat en marxa la Unitat

greus que afecten l’ull i que poden ser devastadors per a la

de Recerca, que, mitjançant una estreta relació entre oftal-

visió. Aquesta cura integral passa per l’estreta col·laboració

mòlegs i genetistes, ha donat ja els primers fruits. S’ha es-

entre els cirurgians oftalmòlegs especialitzats en les di-

tudiat a més de cinquanta famílies afectades per malalties

ferents parts de l’òrgan ocular i les seves patologies: seg-

hereditàries de la retina i s’ha identificat un gen associat a

ment anterior, retina, glaucoma, oftalmologia pediàtrica,

una d’aquestes patologies, que fins ara només era conegut

neuroftalmologia i oculoplàstia. Aprofitem aquest primer

com a causant d’una altra distròfia retiniana.

aniversari per oferir una “visió panoràmica” de l’equip mè-

En l’àrea assistencial, l’increment del nombre de consultes i quiròfans, 70 i 9 respectivament, s’ha traduït en un

dic i de les diferents subespecialitats al voltant de les quals es desenvolupa l’activitat de l’IMO.

IMO | ACTUALITAT

CÒRNIA Zona central de l’escleròtica transparent i abombada

Patologies

Tractaments

Miopia Hipermetropia Astigmatisme

Cirurgia refractiva Làser Lents intracorneals i fàquiques

Transplantament de còrnia Trasplantament de limbe i cèl·lules mare Trasplantament de membrana amniòtica

Queratocon Opacitat corneal Úlcera corneal Blefaritis Conjuntivitis

LA REVISTA IMO

SEGMENT ANTERIOR

10

Tractaments amb fàrmacs orals i/o tòpics (col·liris)

Dr. Gris

CRISTAL·LÍ Cos sòlid, elàstic i transparent que modifica la seva curvatura segons la distància de la imatge que enfoqui. És la lent natural de l’ull

OCULOPLÀSTIA

Dr. González-Candial

Dr. Medel

Dr. Güell

Dr. Elies

Dra. Manero

Dra. Nieto

Patologies

Tractaments

Presbícia (vista cansada)

Implantació de lents pseudofàquiques per alguns pacients amb presbícia i/o defectes de refracció

Cataractes relacionades amb l’edat Cataractes secundàries a altres processos oculars

Cirurgia de la cataracta

Patologies

Tractaments

Bosses i arrugues perioculars Paràlisi facial Traumatismes Ptosi palpebral (caiguda de la parpella superior) Ectropi (caiguda parpella inferior) Exoftàlmia (ulls sortints) Orbitopatia tiroïdal Oncologia orbitària i palpebral

Cirurgia plàstica i estètica ocular i facial Cirurgia ocular reconstructiva Cirurgia de los parpelles Blefaroplàstia Cirurgia de la cavitat orbitària Endoscòpia endonasal Cirurgia lacrimal

IMO | ACTUALITAT

PRIMER ANIVERSARI DE LA NOVA SEU DE L’IMO

Dr. Corcóstegui

RETINA

Dr. García-Arumí

Dr. Mateo

Dra. Salinas

Patologies

Tractaments

Retinopatia diabètica Despreniment de retina Trauma ocular sever

Cirurgia vitreoretinal Cirurgia làser

Trombosi Tumors

Membrana més interna de l’ull que conté cèl·lules fotosensibles: cons i bastons

Dr. Navarro

DMAE Edema macular Patologia macular per alta miopia Neovascularització coroïdal Uveïtis

Termoteràpia Teràpia fotodinàmica Translocació macular Tractaments farmacològics orals i tòpics (col·liris /càpsules intraoculars) Ecografies, electrografies i exàmens complementaris

Retinosi pigmentària i altres distròfies hereditàries

GLAUCOMA Conjunt de malalties que provoquen un dany progressiu del nervi òptic, encarregat de transmetre la informació visual de la retina al cervell Dra. Arrondo

Dra. Pallás

Patologies

Tractaments

Glaucoma primari d’angle obert

Tractament farmacològic (col·liris)

Glaucoma primari d’angle tancat

Trabeculoplàstia làser Cirurgia convencional

Dra. Freixes

Glaucoma secundari Glaucoma congènit

11 LA REVISTA IMO

Dr. Adán

IMO | ACTUALITAT

OFTALMOLOGIA PEDIÀTRICA I NEUROFTALMOLOGIA

Patologies

Tractaments

Estrabisme Paràlisis oculars Ambliopia (ull gandul)

Cirurgia de l’estrabisme Oclusió ocular (pegats) Correcció òptica

Deformacions congènites Cataracta congènita

Dr. Visa

Dra. Wert

Dr. Fitó

Dra. Gibert

LA REVISTA IMO

12 Dr. Gutiérrez

Dra. Mahillo

Microcirurgia ocular ambulatòria

Activitat ANESTESIOLOGIA

Estudi del pacient previ a la cirurgia Administració de sedació i de fàrmacs anestèsics i analgèsics per via tòpica (gotes) o endovenosa Control del pacient durant la cirurgia Prescripció d’analgèsics després de la cirurgia

Dr. Mestre

Dr. Monsó

Dra. Montero

Dr. Pizarro

IMO | ACTUALITAT

PRIMER ANIVERSARI DE LA NOVA SEU DE L’IMO

ESTUDIS GENÈTICS

Malalties oculars d’origen genètic (principalment retinopaties)

Seguiment de pacients i estudi molecular per a realitzar diagnòstic genètic, pronòstic familiar i per preparar futures teràpies gèniques.

Patologies

Activitat

Pacients amb agudesa visual d’entre el 10% i el 30% i/o camp visual reduït (central o perifèric) i/o fotofòbia.

Avaluació de la resta visual i anàlisi dels hàbits i necessitats de cada pacient

Dra. Pomares

BAIXA VISIÓ

Carol Camino

Activitat

Ferran Casals

URGÈNCIES Oftalmòlegs d’urgències Equip de doctors de l’IMO (a disposició d’aquest servei en els casos necessaris)

En molts casos, està associada a DMAE, retinopatia diabètica, cataractes, retinosi pigmentària o glaucoma (pacients d’edat avançada) o a albinisme, diabetis, malaltia congènita o traumatisme (pacients joves)

Prescripció d’ajudes no òptiques (tiposcopis, filtres...), òptiques (ulleres especials, telescopis, lupes...) o electròniques (lupes electròniques, software especial...) i assessorament per millorar la qualitat de vida de les persones amb baixa visió.

Patologies

Activitat

Dolor o molèstia ocular i/o risc de pèrdua o disminució de visió per malaltia o traumatisme (contusió, perforació, abrasió, irradiació...)

Atenció les 24 h

Inflamació o envermelliment (conjuntivitis, altres infeccions, al·lèrgies...)

Examen, diagnòstic i tractament farmacològic o quirúrgic immediat (en els casos que es requereixi)

13 LA REVISTA IMO

Dra. González

Patologies

IMO | ACTUALITAT

Les noves tècniques diagnòstiques permeten “entrar” a l’ull sense envair-lo Els coneixements i l’experiència dels oftalmòlegs de

cada vegada amb més detall l’estructura i funcionament

l’IMO, juntament amb la feina d’un equip de quinze op-

de l’ull, a fi de millorar-ne el diagnòstic i el tractament.

tometristes i de quatre especialistes en fotografia ocular,

Totes aquestes proves es realitzen amb tecnologia d’úl-

són les bases de l’Institut per encertar en el diagnòstic

tima generació i aconsegueixen una imatge de gran de-

i en la prescripció del tractament més adequat en cada

finició de parts internes de l’ull. A més, són indolores,

cas. El gran desenvolupament de les tècniques d’explo-

no invasives i es realitzen a la consulta. A continuació,

ració ocular posat en mans expertes permet conèixer

destaquem les més importants:

Graduació 14 LA REVISTA IMO

És una prova amb lents de diferents diòptries per a pacients que requereixen correcció òptica (ulleres).

Agudesa visual Es tracta d’una exploració bàsica que consisteix en la identificació de caràcters de major a menor grandària per comprovar l’agudesa visual del pacient.

Histèresi corneal És una prova que s’utilitza per conèixer la resistència del teixit corneal així com la pressió intraocular. Es realitza amb un sofisticat instrument anomenat ORA i és útil per a pacients amb glaucoma o amb problemes de còrnia.

Topografia corneal Ofereix un mapa de la còrnia que en permet examinar la curvatura i el gruix. És una prova bàsica per a possibles candidats a cirurgia refractiva, per a pacients amb patologies corneals i per als que pateixen un astigmatisme elevat.

IMO | ACTUALITAT

Ofereixen imatges nítides i dades precises sobre la seva estructura i el nivell de visió

Campimetria o camp visual

Autofluorescència Estudi dels pigments mòbils de l’epiteli pigmentari de la retina, excitats amb una llum emissora i recollint amb un altre filtre. Està indicat per a pacients amb patologies maculars o retinianes que afecten l’epiteli pigmentari.

HRT Tècnica d’imatge que utilitza làser de baixa intensitat per prendre imatges de les diferents capes de la retina fins a arribar al disc òptic, on es forma el nervi òptic. Permet avaluar l’anatomia d’aquesta zona en tres dimensions. Es realitza especialment per diagnosticar o realitzar seguiment de pacients amb glaucoma.

15 LA REVISTA IMO

És una prova molt important per al diagnòstic i el seguiment d’alteracions oculars i neurològiques. La tècnica més utilitzada és la campimetria computeritzada que estudia la visió central i perifèrica del pacient. Es realitza amb el campímetre, un aparell de superfície semiesfèrica sobre la qual es projecten estímuls lluminosos que mesura en graus el camp visual. El pacient, amb l’ull no examinat oclòs, ha de dirigir la mirada al punt central de la campana (projector) i pressionar un polsador cada vegada que apareix un estímul lluminós. El resultat és interpretat per uns mapes que indiquen si el camp visual està afectat per alguna patologia o no. La prova està indicada en casos de glaucoma, retinosi pigmentària, afeccions vasculars, patologies cerebrals i afeccions de la via òptica.

IMO | ACTUALITAT

Les revisions oftalmològiques periòdiques són importants per tenir cura dels nostres ulls i la nostra salut ocular. Un correcte diagnòstic mèdic ens permetrà iniciar, en cas necessari, el tractament més oportú, ja sigui farmacològic o quirúrgic.

Proves d’aberració òptica

LA REVISTA IMO

16

Són una sèrie de proves que serveixen per conèixer la qualitat de la visió. L’IMO utilitza un instrument anomenat OQAS, que determina la qualitat visual mitjançant la projecció d’un feix de llum puntual a l’ull. També es pot realitzar amb un aberròmetre (KR-1W), que ofereix la possibilitat de calcular les aberracions (defectes estructurals que alteren la visió) corneals, totals i internes de l’ull amb diferents nivells d’il·luminació per al control pupil·lar. A més, aquest aparell calcula en una sola presa, la refracció i sobrerefracció del pacient (amb o sense correcció) per saber el defecte residual després de la correcció en ulleres i/o la lent de contacte.

Retinografia Foto fixa de la retina, que convé realitzar de forma periòdica (un cop l’any). Constitueix un registre permanent de l’estat de la retina i permet comparar de forma paral·lela les imatges corresponents a fotografies anteriors per verificar si hi ha algun canvi en el fons d’ull, per insignificant que sigui.

Paquimetria És una sonda d’ultrasons que s’utilitza per conèixer el gruix de la còrnia. Es practica a possibles candidats a cirurgia refractiva i pacients amb risc de glaucoma o afectats per la malaltia.

Test de Hess Lancaster Mitjançant un examen de percepció de llums per part del pacient, determina quin tipus de desviació ocular pateix el pacient i quin múscul està afectat.

IMO | ACTUALITAT

El diagnòstic precoç és, en molts casos, l’única manera d’impedir pèrdues importants de visió o d’aturar aquest procés en patologies que, de vegades, no ofereixen símptomes o que són percebudes massa tard pel mateix pacient (glaucoma, cataractes, patologies maculars, etc .).

Tomografia de coherència òptica (OCT)

Biometria Fotografia amb làmpada de fenedura que mesura la longitud axial (distància entre el vèrtex anterior de l’ull i el punt oposat a la retina) del globus ocular i la curvatura de la còrnia per obtenir la potència diòptrica (nombre de diòptries) de la lent intraocular en els pacients candidats a cirurgia de cataracta.

Fotografia de camp ampli Un instrument anomenat Optomap ofereix una imatge panoràmica del fons de l’ull. Aporta l’avantatge d’abastar un angle molt obert, molt útil per examinar ulls amb una gran afectació de la retina. Amb l’Optomap es realitzen retinografies i angiografies fluoresceíniques.

17 LA REVISTA IMO

És un escàner que s’utilitza per captar imatges tomogràfiques de l’ull en alta definició. Funciona amb un làser capaç de prendre imatges de diferents capes i estructures del segment anterior o de la retina, la qual cosa permet detectar anomalies, patologies o confirmar un diagnòstic previ. Aquesta prova està indicada per a pacients amb malalties retinianes / maculars i glaucomatoses (papil·la i disc òptic).

IMO | ACTUALITAT

Test d’osmolaritat Prova que valora la qualitat de llàgrima de l’ull, que es practica en pacients amb ull sec o susceptibles de patir aquest problema ocular.

LA REVISTA IMO

18

Recompte endotelial És una prova que s’utilitza per saber el nombre de cèl·lules de l’endoteli corneal (estructura perifèrica de la còrnia que la proveeix de cèl·lules). Està indicada per a pacients miops que no poden operar amb LASIK i per als quals s’estudia la implantació d’una lent a la cambra anterior de l’ull. També s’usa amb pacients amb patologies importants de la còrnia, incloent-hi els possibles candidats a trasplantament.

IMO | ACTUALITAT

Angiografia fluoresceínica

Tonometria Permet prendre la pressió intraocular en mm de mercuri. És bàsica per a pacients amb glaucoma o risc de patir-lo.

Test de colors És important saber si hi ha alguna alteració en la visió cromàtica, per diagnosticar alguna patologia oculta, o bé per controlar amb tractament mèdic. Per a això, hi ha diversos tests subjectius per avaluar el tipus i el grau de severitat. Alguns s’utilitzen per tenir una resposta ràpida o de screening, com el test d‘Ishihara, efectiu per a la detecció d’alteracions congènites. Altres -les proves de discriminació cromàtica- requereixen més temps d’exploració, com pot ser el test de Farnsworth-Munsell.

També hi ha els anomaloscopis, que serveixen per caracteritzar la visió del color dels pacients a partir de la manera com fan iguals de color.

19 LA REVISTA IMO

Prova dinàmica de contrast per examinar els vasos de la retina, que permet observar possibles pèrdues de fluid o altres danys en vasos sanguinis que nodreixen la retina. S’utilitza per descartar patologies retinianes, especialment en diabètics, o trombosi de retina.

IMO | ACTUALITAT

Ecografia i Ultrabiomicroscopia (UBM)

LA REVISTA IMO

20

És molt important en els pacients amb problemes de retina. La prova utilitza ones sonores d’alta freqüència que viatgen a través de l’ull. Els reflexos (ecos) d’aquestes ones sonores formen una imatge de l’estructura de l’ull, amb la qual cosa es pot mesurar la grandària concreta d’aquest i de qualsevol de les seves estructures. L’ecografia pot ser del tipus Eco B, que abasta el fons d’ull, la retina i les estructures de l’òrbita, i s’utilitza quan el pacient té la còrnia opaca, hemorràgia a la retina o quan hi ha sospita de tumor, o UBM, que comprèn zones inaccessibles amb altres proves, com l’iris, l’estructura del cos ciliar i la retina perifèrica. Està indicada en pacients amb glaucoma, problemes de retina perifèrica (permet veure sagnats que no s’aprecien en ecografies normals) i per a la localització de lents intraoculars.

Proves electrofisiològiques Es tracta del registre de l’estimulació elèctrica de l’ull per detectar problemes, no només a la retina, sinó a tota la via òptica, fins a l’escorça cerebral. Consta d’electrooculogrames, que detecten problemes derivats de les cèl·lules de la retina: cons (visió fina) i bastons (visió en la foscor); electroretinogrames, per detectar problemes en altres capes de la retina, i de potencials evocats, que registren l’activitat de tota la via òptica fins al cervell. Les proves estan indicades per a pacients amb patologies congènites i de difícil diagnòstic, habitualment associades a problemes de retina.

Angiografia verd indocianina Prova similar a l’angiografia fluoresceínica, però en la qual el colorant (verd) respon a raigs infrarojos invisibles, mentre que a la fluoresceínica, el contrast (groc) és fotosensible a la llum visible.

Un descans deliciós

Horari: de dilluns a divendres, de 8 a 20 h

Gaudiu de la comoditat i de les temptadores propostes de la cafeteria restaurant de l’IMO des d’un mirador privilegiat sobre Barcelona Esmorzars i berenars (pastes dolces, gofres, entrepans freds i calents...)

Carta de tapes i aperitius, amanides, carns, pizzes i pasta italiana Menú diari de 13 a 16 h

LA REVISTA IMO

CAFETERIA IMO

21

LA REVISTA IMO

22

IMO | ACTUALITAT

“Ha de ser duríssim no veure el món” Parlem amb Ligia Rosa Mafalda Paulo, una estudiant d’oftalmologia a Moçambic, que realitza un programa de formació a l’IMO Per què és important per a un oftalmòleg de Moçambic tenir l’oportunitat de formar-se a l’estranger?

Entre els problemes que hi ha al meu país, també destaca la precarietat i l’escassetat d’infraestructures, la manca d’equips tecnològics i de personal qualificat. A més, l’índex de persones amb problemes oculars és molt alt i hi ha molta ceguesa, tant evitable com no.

Com et vas decidir a ser oftalmòloga?

Sempre m’ha impressionat tancar els ulls i imaginar

ta a tot el que passa al seu voltant. Es tracta de Ligia Rosa, una estudiant de 4t any d’oftalmologia que ha vingut des de Moçambic becada pel programa d’Ulls del món i el Ministeri de Salut de Moçambic.

Durant quant de temps t’estaràs a Barcelona?

Estic becada durant sis mesos. Així que em quedaré fins al desembre.

Com et va sorgir l’oportunitat de venir a formar-te a l’IMO? Es tracta d’un programa d’intercanvi dut a terme per la Fundació Ulls del món i el Ministeri de Salut de Moçam-

com és no poder veure res. Ha de ser duríssim no veure el món. A més, una doctora que em va fer classes a la Universitat, Yolanda Zambujo, va aconseguir transmetre’m el seu entusiasme per aquesta professió.

Què serà el més dur d’estar aquests mesos a Espanya?

Trobo molt a faltar els meus tres fills. Sobretot el petit, de tres anys. Però parlo gairebé cada dia amb ells per videoconferència. La meva família entén que és molt important que jo sigui aquí. A Moçambic hi ha molta ceguesa prevenible i aquesta formació és molt valuosa per a les persones que, com jo, podem prestar aquest servei.

bic. Ulls del món finança el viatge i l’estada perquè els oftalmòlegs d’allà puguem rebre formació especialitzada en un centre de nivell superior com l’IMO. Arribar a

Ulls del món és un entitat sense ànim de lucre que

l’Institut és un privilegi al qual no hauria pogut accedir

fa que les persones amb deficiències visuals i sense

sense l’ajuda d’Ulls del món i del propi IMO que col·labora

recursos econòmics dels països pobres puguin rebre

desinteressadament oferint una formació excepcional.

atenció oftalmològica de qualitat per part dels seus

Com estàs vivint l’experiència?

serveis locals de salut i crear les condicions per dis-

Molt bé. Encara que fa poc temps que visc aquí, he co-

minuir l’incidència de les patologies oculars en cada

negut molta gent i puc observar com es treballa en un

territori. Així mateix, sensibilitza l’opinió pública del

centre d’aquest nivell: la tecnologia que tenen, els tractaments que apliquen...

nostre entorn respecte a les deficiències de la sanitat bàsica en aquells territoris.

23 LA REVISTA IMO

Aquests dies hem vist a l’IMO una cara nova, somrient i aten-

IMO | ACTUALITAT

RECONEIXEMENT INTERNACIONAL A L’ARQUITECTURA DE L’IMO

Josep Llinàs guanya el trofeu Archizinc per l’IMO

LA REVISTA IMO

24

L’arquitecte Josep Llinàs, artífex de la nova seu de l’IMO,

dels premis especials: Medi Ambient, Audàcia, Tradició i

ha estat distingit amb el Trofeu Archizinc, un guardó

Eficiència Tècnica o amb el Premi Especial del Jurat.

que cada dos anys destaca les obres més originals i be-

L’IMO ha estat premiat en la categoria d’Edifici Pú-

lles realitzades en zinc, segons criteris basats en l’ús in-

blic, juntament amb el Museu Nacional d’Arqueologia

novador de materials, l’estètica, la funcionalitat i el res-

Subaquàtica de Cartagena. Referint-se a la coberta de

pecte pel medi ambient. El lliurament de premis va tenir

l’Institut, realitzada en zinc, l’organització ha destacat

lloc el passat 14 de juny al saló Gustave Eiffel de la Torre

que “vista des de les altures de Collserola, aquesta “5a

Eiffel. Tres dies després, representants de la premsa ale-

façana” de l’arquitectura moderna és, alhora, escultura i

manya, francesa i italiana, es desplaçaven a Barcelona

esdeveniment geològic. Vista des de l’interior de l’edifi-

per admirar in situ l’edifici premiat.

ci, apareix i desapareix, deixant passar la llum per nom-

En aquesta 4a edició, el jurat ha hagut de triar entre 241 propostes de 25 països, com França, els Estats Units,

broses falles, com un joc per a aquest ull que l’Institut es proposa curar”.

el Líban, Austràlia, el Canadà, Xipre, Taiwan, Turquia o

La resta de construccions premiades han estat, en la

l’illa de la Reunió, entre altres. Els dotze guardonats han

categoria d‘Edifici Individual, La Casa B3 (Pamplona), en

rebut el trofeu en alguna de les quatre categories del

la categoria d’Edifici Col·lectiu, un edifici d’habitatges de

premi: Edifici Públic, Edifici Individual, Edifici d’Oficines

Vallecas (Madrid); i en la categoria d’Edifici d’Oficines,

i Edifici Col·lectiu, o bé han estat destacats amb algun

un annex a la Universitat de Cartagena. El premi especi-

IMO | ACTUALITAT

El premi pretén destacar la simbiosi entre zinc i arquitectura, segons un jurat d’experts de tot el món

“Vista des de les altures de Collserola, aquesta “5a façana” de l’arquitectura moderna és, alhora, escultura i esdeveniment geològic”.

al Medi Ambient ha recaigut en el Resort&Spa Domaine de Cicé-Blossac de Bruz (França), el premi especial Audàcia, ha estat per a un edifici d’habitatges de Bradford (el Regne Unit), mentre que un habitatge individual de Tilburg (Holanda) ha guanyat el premi especial Tradició, i el premi especial Eficiència Tècnica ha recaigut en un edifici d’oficines de Hoboken (Bèlgica). El jurat ha atorgat el seu premi especial a un habitatge individual de Los Angeles (EUA), d’Andrew Liang.

Els premis, organitzats per VMZINC ®, marca internacional de productes laminats de zinc, fabricats i comercialitzats pel grup UMICORE, tenen un prestigiós jurat format per experts en arquitectura de tot el món. En aquesta quarta edició, el jurat ha estat integrat per l’enginyer Dominique Queffelec (França) i els arquitectes Dominique Boudet (president del jurat), Frédéric Borel, Lionel Donet i Piller de Montmarin, també francesos, Serge Fraas (Bèlgica), Lluís Dilmé (Espanya), Dirk Jan Postel (Holanda), Simon Kosremelli (el Líban), Nicos Kalogeras (Grècia), Anick Shooner (el Canadà), Tomasz Markowski (Polònia) i Christophe Egret (el Regne Unit).

“Vista des de l’interior de l’edifici, (la coberta) apareix i desapareix, deixant passar la llum per nombroses falles, com un joc per a aquest ull que l’Institut es proposa curar”.

25 LA REVISTA IMO

L’arquitecte realitza una visita guiada per l’Institut amb premsa europea

IMO | ACTUALITAT

RECONEIXEMENT INTERNACIONAL A L’ARQUITECTURA DE L’IMO

L’IMO, un dels edificis singulars de l’exposició L’exposició “Una ciutat anomenada Espanya”, que es pot veure a la National Glyptotheque d’Atenes (Grècia) fins al 29 d’agost, mostra un recull dels exemples més significatius de l’arquitectura contemporània espanyola, i reflecteix el moment excepcional en la seva recent producció i varietat.

“Una ciutat anomenada Espanya” reflecteix el pai-

26

L’exposició es presenta com una instal·lació que crea

LA REVISTA IMO

satge de l’arquitectura espanyola de la primera dècada

un mapa de vidre en què, a través de maquetes, fotografies i dibuixos, es forma un traçat que coincideix amb el pla de la nostra geografia. Es mostren representacions d’edificis situats en aquest gran mapa en correspondència amb la seva situació real. D’aquesta manera, el visitant pot deambular per passadissos que recreen l’interior del nostre paisatge arquitectònic com si estigués recorrent una ciutat real en

La col·lecció reflecteix el paisatge de l’arquitectura espanyola de la primera dècada d’aquest segle, mitjançant 80 projectes de 70 estudis de més de 100 arquitectes.

la qual s’han inclòs edificis de tot tipus: habitatges, museus, ports, universitats...

“Una ciutat anomenada Espanya” Dates: Del 20 de maig al 29 d’agost de 2010 Lloc: National Glyptotheque, Atenes.

Tel. +30 210 72.35.937-8 Obres a l‘exposició: Nombre de maquetes: 73 Nombre d’arquitectes: Més de 100 Estudis representats: 70 Comissari: Manuel Blanco. Catedràtic de l’ETS d’Arquitectura. Universitat Politècnica de Madrid UPM.

d’aquest segle, i mostra 80 projectes de 70 estudis de més de 100 arquitectes, de manera que s’hi pot veure la riquesa i la diversitat urbana del nostre país i la qualitat de seva producció arquitectònica recent.

Es tracta d’un retrat intergeneracional en què es barregen des dels nous estudis i grups emergents a les més consagrades figures espanyoles del panorama internacional. Per a això, s’han seleccionat estudis que estiguin radicats en diferents ciutats espanyoles i obres construïdes o projectades a Espanya en aquesta primera dècada.

Les obres exposades són edificis que ja s’han convertit en icones del nostre temps i projectes d’arquitectes

IMO | ACTUALITAT

Una ciutat anomenada

Espanya

LA REVISTA IMO

27

consagrats o d’altres menys coneguts però que esperen

drassanes de Sevilla en el nou Caixa Fòrum i en la qual

convertir-se en el relleu. Al costat de la seu de l’IMO

Carme Pinós remodela el cor de Barcelona a la Gardunya

dissenyada per Josep Llinàs, a la mostra coexisteixen la

amb una arquitectura sensible, forta i de petita escala,

torre modernament clàssica de Carles Ferrater (últim

dissenyant la seu de l’Escola Massana, o on el nou Cen-

Premi Nacional d’Arquitectura) amb el Mediatic de Ruiz

tre de Congressos de Tuñón i Mansilla transformarà en

Geli, amb les seves façanes vives de colors canviants i

uns anys el perfil de Madrid.

projeccions, o bé el port de pescadors d‘Irisarri i Piñera

Es mostra Espanya com una ciutat múltiple, gran i

a Beluso amb diversos dels projectes de Calatrava. L’ex-

petita, de costa i d’interior, mixta i molt barrejada, cre-

posició sorprèn amb algunes de les arquitectures més trencadores a les localitats més insospitades d’Extremadura en què, per exemple, Amid Cero9 projecta un pavelló vermell com una gran cirera a la Vall del Jerte, mentre que al mig del camp de Plasencia, Selgas Cano alça un auditori amb les formes més contemporànies revestit d’una pell lluminosa de nous materials. És una ciutat on Vázquez Consuegra transforma les antigues

Les obres exposades són edificis que ja s’han convertit en icones del nostre temps, amb projectes d’arquitectes consagrats o emergents.

IMO | ACTUALITAT

RECONEIXEMENT INTERNACIONAL A L’ARQUITECTURA DE L’IMO

La mostra, que es pot veure a Atenes fins a finals d’agost, recopila els exemples més significatius de l’arquitectura contemporània espanyola

ÀGORA Obra de In hoc Signo Vinces (Santiago Calatrava Valls) per a Ciudad de las Artes y las Ciencias, SA València, 2005.

ECObulevard de VALLECAS Obra de Ecosistema Urbano (Belinda Tato, José Luis Vallejo i Diego García-setanta) per l’Ajuntament de Madrid. Madrid, 2007.

CAIXAFORUM SEVILLA Obra de Guillem Vázquez Consuegra per a Obra Social La Caixa.

Sevilla, 2009.

CENTRE INTERNACIONAL DE CONVENCIONS DE MADRID Projecte de Mansilla + Tuñón + Peralta Arquitectos (Luis M. Mansilla, Emilio Tuñón i Matilde Peralta) per a Madrid Espacios y Congresos.

ada per l’acumulació de moltes maneres de pensar i de

tatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX) en col·

viure, on es superposen les obres més clàssiques de l’ar-

laboració amb el Ministeri d’Afers Exteriors i de Coope-

quitectura contemporània i les últimes tendències. Una

ració i el de Cultura. L’objectiu és reflexionar sobre la

ciutat metàfora que tradueix en arquitectura la com-

imatge que l’arquitectura espanyola està projectant i

plexitat i riquesa els problemes i solucions de la nostra

veure i entendre quines són les solucions més viables

estructura social i que ens permet veure la imatge de la

per als reptes que imposa un nou mil·lenni. La SEACEX

nostra pròpia ciutat global.

no descarta traslladar l’exposició a altres ciutats del

LA REVISTA IMO

28

L’exposició ha estat organitzada per la Sociedad Es-

món en els propers mesos.

IMO | ACTUALITAT

L’IMO investiga l’eficàcia de noves teràpies Encara que la major part de les patologies oculars es tracten al quiròfan, cada vegada són més els casos en què el tractament amb medicaments és suficient per controlar una malaltia i és probable que en els propers anys aquest percentatge es dispari encara més. Això és possible gràcies als grans avenços en teràpies oculars que s’estan desenvolupant en l’última dècada.

L’IMO col·labora activament en aquests avenços, mitjançant la participació o la promoció d’estudis nacionals i internacionals sobre noves teràpies. En aquests moments, investiga l’eficàcia de nous fàrmacs intraoculars per tractar l’edema macular diabètic, una teràpia gènica per a la retinosi pigmentària; sistemes d’alliberament lent d’esteroides a l’interior de l’ull per infeccions oculars; injeccions intraoculars per a la degeneració macular associada a l’edat (DMAE), i nous col·liris per al tractament de malalties conjuntivals.

LA REVISTA IMO

29

IMO | ENS HA VISITAT...

Sanoussi Bamani

LA REVISTA IMO

30 D’esquerra a dreta, el Dr. Borja Corcóstegui, el Dr. Sanoussi Bamani, Núria Ramón (directora d’Ulls del món) i el Dr. Rafael Navarro.

Què l’ha portat a Barcelona?

Ulls del món perquè ens permet realitzar una transmissió

Estic a Barcelona pel projecte de col·laboració de la Fun-

de competències, cosa que no passa amb altres ONG.

dació IOTA (Institut d’Oftalmologia Tropical d’Àfrica), de

Insisteixen que els malians assistim als cursos de for-

Mali, i Ulls del món, amb la qual treballem des de fa tres

mació que realitzen, perquè puguem accedir a totes les

anys.

disciplines. Crec que aquesta col·laboració mereix ser coneguda.

Quina valoració fa d’aquesta col·laboració?

Penso que és una sort per a nosaltres, ja que Ulls del món

En quina situació es troba la salut ocular a Mali?

no limita la seva tasca a Bamako, la capital, sinó que

El gran problema amb què ens trobem és la necessitat.

exerceix la seva ajuda humanitària també a l’interior. A

La taxa de freqüència de la ceguesa al nostre país és de

tot el país hi ha 27 oftalmòlegs i 21 d’ells treballen a la

l’1,2%, mentre que en països desenvolupats és del 0,1%.

capital, per això les zones més aïllades necessiten més

Mali té una població de 14 milions d’habitants, la qual

recursos humans. Actualment, hi ha oftalmòlegs que

cosa vol dir que 170.000 persones són cegues. La meitat

s’estan formant a la Fundació IOTA. Ells saben que sen-

d’aquestes persones ho són a causa de la cataracta, un

se recursos humans de qualitat, l’oftalmologia no pot

mal operable, sempre que els serveis puguin acostar-se

desenvolupar-se a Mali. Per això, no hem de prioritzar

al pacient. Fa alguns anys, el pacient havia de traslla-

només la formació dels nostres oftalmòlegs, sinó tam-

dar-se a milers de quilòmetres per operar-se a Bamako.

bé les infraestructures, tot això emmarcat en el pla de

Avui, en canvi, tenim un pla d’estratègia, segons el qual

l’OMS “Visió 2020” per a l’eradicació de la ceguesa en

un equip quirúrgic va a visitar el malalt per operar-lo. Un

el món. Per a nosaltres és primordial col·laborar amb

altre problema amb què ens trobem és que hi ha pocs

IMO | ENS HA VISITAT...

Coordinador del Pla nacional de lluita contra la ceguesa de Mali oftalmòlegs i la majoria exerceix a Bamako. Aquest és el

ties és senzilla, però ens falta personal. Es tracta d’un

gran handicap amb què ens trobem, tenint en compte

objectiu encomiable.

que l’OMS recomana que hi hagi un oftalmòleg per cada 250.000 habitants. Sense comptar amb la capital, a la

Quina opinió té sobre la col·laboració dels oftalmò-

resta de Mali, hi ha un oftalmòleg per cada dos milions

legs de l’IMO a Mali?

d’habitants. Per això, necessitem oftalmòlegs que aca-

És una cosa meravellosa, ja que l’IMO disposa de grans

bin amb els problemes de ceguesa del nostre país.

especialistes en tots els àmbits. En els nostres hospitals

També ens trobem amb un problema d’nfraestructu-

no podem operar més que la cataracta i el glaucoma.

res. Mentre que la cataracta és la primera causa de ce-

Aquí es realitzen cirurgies vitreoretinals, etc. Seria fan-

guesa, la segona és el glaucoma, amb una taxa del 15%.

tàstic aprofitar aquesta ocasió per establir una coope-

El segueixen de prop altres patologies com el tracoma,

ració, un intercanvi de coneixements i tècniques, per

la diabetis i l’oncocercosi (una malaltia parasitària crò-

formar els nostres professionals... D’aquesta manera,

nica que afecta la pell i els ulls). Tenim un pla quinquen-

podrem desenvolupar l’especialitat oftalmològica a Mali

nal nacional de lluita contra la ceguesa, en col·laboració

i serem capaços de tractar malalties de la retina i el vi-

a més de amb Ulls del món i amb altres socis, per fixar els

tri, que també són causa de ceguesa al nostre país.

objectius de Visió 2020. La lluita contra aquestes malal-

LA REVISTA IMO

31

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

Annette Sahlertz Annette Sahlertz és vicecònsol de Dinamarca a Màlaga.

Va arribar a Espanya fa 30 anys i després de viure a Toledo, Sevilla, Madrid i Palma de Mallorca, es va instal·lar a Màlaga, on la comunitat danesa és de prop de 12.000 persones. “Aquí vull viure i morir”, afirma. Una de les coses que més la fascinen d’Espanya, a més de l’hospitalitat de la gent, és la llum. Fa dos anys aquesta llum va començar a perdre nitidesa. Sense precedents de problemes de visió, Annette va sentir alguna cosa en els seus ulls que no anava bé ... En pocs dies, els símptomes van augmentar, “cada dia era pitjor i tenia dificultats per veure-hi amb claredat, per llegir i escriure”, explica.

Es va visitar a Màlaga i, després del diagnòstic, membrana epiretinal, es va confirmar el pitjor dels pronòs-

LA REVISTA IMO

32

tics: la pèrdua total de la visió. Tot i l’angoixa inicial, els metges li van donar un motiu d’esperança: “Em van dir

De vicecònsol de Dinamarca a “ambaixadora” de l’IMO

que potser podien solucionar el problema a l’IMO, que era l’únic centre d’Europa en el qual podien tractar el meu cas amb certa garantia”.

La vicecònsol es va aferrar a l’única opció viable per a conservar la visió i va anar a l’IMO, on el Dr. Borja Corcóstegui i la Dra. Isabel Nieto la van operar d’un ull en una doble cirurgia per abordar la membrana epiretinal i una cataracta. “El resultat va ser fantàstic”, explica Annette que encara s’emociona quan recorda aquells moments. Als tres mesos, la doble cirurgia es va repetir a l’altre ull, que estava igualment afectat. El resultat va ser tan bo com en el primer i, en pocs dies, la pacient reprenia la seva vida normal. “De fet -explica- hi veig ara millor que abans, ja que des dels 40 anys utilitzava ulleres per vista cansada”. Després de les operacions, la

Li van pronosticar una pèrdua total

pacient pot prescindir de correcció òptica, excepte per a

de visió per una malaltia macular,

llegir. “Puc conduir sense ulleres!”, destaca.

però li van aconsellar visitar-se a l’IMO abans de “llençar la tovallola”.

Durant els dos últims anys, Annette ha anat a l’IMO en diverses ocasions per sotmetre’s a revisions. L’última va ser el passat mes de gener. “Em van dir que ja estic curada i que, si vull, puc tornar aquí a un any o any i mig!”.

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

Una membrana epiretinal, una greu patologia de la retina, va fer que la vicecònsol deixés de percebre amb nitidesa la llum malaguenya que l’havia conquerit.

El cas d’Annette Sahlertz no és únic, però sí destacable

Una patologia de la màcula

per reunir diversos factors de risc: la gravetat intrínseca

La membrana epiretinal (membrana sobre la retina) és

del seu problema visual, l’aparició sobtada de la patolo-

una patologia greu de l’ull que consisteix en el desen-

gia sense comptar amb precedents de problemes ocu-

volupament d’una subtil membrana gairebé translúcida

lars, l’afectació bilateral de la malaltia i el dràstic pro-

sobre la màcula (la zona central de la retina, fonamental

nòstic de pèrdua total de visió. Per això, la pacient té la

per a la visió). Quan aquesta membrana es contreu i

sensació d’estar gaudint “d’una segona oportunitat” pel

s’arruga causa una deformació i una progressiva distor-

que fa a la visió i, a més de vicecònsol de Dinamarca,

sió de la màcula, amb els conseqüents defectes visuals.

a Màlaga s’ha convertit en una autèntica ambaixado-

En un primer moment, el pacient pot notar una lleu

ra de l’IMO allà on va: “Aconsello a tothom que si té

distorsió de les imatges i, sobretot, dels textos escrits

algun problema de visió vagi a l’IMO, perquè a més de

amb caràcters petits (les línies semblen ondulades).

la gran professionalitat i humanitat dels doctors, hi ha

Quan la tracció exercida per la membrana augmenta

un equip fantàstic”. “Recordo, per exemple, el bon hu-

sobre la màcula, la lectura dels textos es fa molt més di-

mor de Roberto, del departament de facturació, que en

fícil. L’evolució d’aquesta malaltia, si no es tracta, deriva

uns moments difícils en què estava molt espantada, va

en una taca o escotoma que impedeix la visió central.

aconseguir arrencar-me més d’un somriure i em va fer el procés més suportable”.

LA REVISTA IMO

33

Quan la vista “es cansa”

LA REVISTA IMO

34

OFTALMOLOGIA | PRESBÍCIA

Què és la

presbícia?

Per poder comprendre millor un fenomen dinàmic i multifactorial

que les imatges quedin enfocades nítidament sobre la retina, de

com la presbícia, podem recórrer a la comparació entre l’ull i una

manera que, seguint l’exemple de la càmera fotogràfica, seria la

càmera fotogràfica.

“pel·lícula fotogràfica”.

El zoom del nostre sistema ocular és el cristal·lí. El cristal·lí

No obstant això, el cristal·lí envelleix relativament aviat. A

jove és transparent i elàstic. Gràcies a la seva elasticitat i com-

partir dels 40 anys va perdent progressivament les seves propie-

pressibilitat, és capaç d’acomodar-se, és a dir, de canviar la seva

tats: primer perd l‘elasticitat que, juntament amb altres factors

forma per aconseguir un bon enfocament, tant dels objectes

que afecten la resta d’estructures involucrades en el mecanisme

llunyans com dels que estan a prop. Aquest moviment l’acon-

d’acomodació, suposa una dificultat cada vegada major per en-

segueix gràcies a una precisa i complexa combinació de treball

focar els objectes propers (presbícia). Posteriorment, el cristal·

de diferents estructures (múscul ciliar, zònula, pressió del cos vi-

lí va perdent la seva transparència (cataracta), de manera que

tri...). Per la seva banda, la transparència del cristal·lí garanteix

provoca una pèrdua d’agudesa visual, tant de lluny com de prop.

LA REVISTA IMO

35

OFTALMOLOGIA | PRESBÍCIA

Segons la condició prèvia de cada persona, la presbícia, que sempre és una situació molesta,

La presbícia en miops

origina diferents

LA REVISTA IMO

36

escenaris Les persones miops presenten, per la seva condició refractiva, dificultat per enfocar els objectes llunyans, en situació inversa a la presbícia.

A partir dels 40 anys, la miopia és estable, generalment des de molts anys enrere, mentre que la presbícia va augmentant. En aquests pacients es fa necessari l’ús d’una menor graduació miòpica de prop que de lluny, ja que els miops de poca graduació es treuen les ulleres per veure-hi de prop, mentre que els de graduacions més altes aconsegueixen també veure-hi de prop sense ulleres, encara que acostant-se molt els objectes als ulls.

OFTALMOLOGIA | PRESBÍCIA

La presbícia en hipermetrops

La presbícia en persones que mai no han utilitzat ulleres

La hipermetropia afecta particularment la visió

Aquests pacients habitualment necessiten ull-

de prop. És una situació similar a la presbícia, en-

eres exclusivament per a realitzar tasques de

cara que la hipermetropia és estable i la presbícia,

prop entre els 40-45 anys. Solen començar amb

progressiva. Per això moltes persones anomenen

poca graduació, encara que va augmentant

erròniament la hipermetropia com a “vista cansa-

progressivament.

da”, tot i ser dues situacions degudes a problemes diferents. Els hipermetrops necessiten una major

En funció de la particular situació refractiva

graduació de prop que de lluny, per un dèficit en

de cada pacient i d’altres factors com l’edat,

l’acomodació total o parcial segons l’edat. Molts

els resultats de l’exploració ocular (característi-

hipermetrops de poca graduació aconsegueixen

ques de la còrnia, estat del cristal·lí, capacitat

compensar el defecte mentre el seu cristal·lí és

d’acomodació, etc.), la professió (que determi-

jove, és a dir, mentre aquest és elàstic i és capaç

na unes necessitats visuals molt diferents) i les

d’acomodar-se, de manera que hi veuen bé sense

preferències de cada un, es decideix quines són

ulleres a totes les distàncies. Molts d’ells han de

les millors opcions per prescindir de correcció

portar ulleres des de nens fins a l’adolescència.

òptica de lluny i prop i per realitzar la major

Quan el cristal·lí comença a disminuir la seva ca-

part de les activitats diàries.

pacitat d’acomodació, aquests pacients van perdent visió progressivament en totes les distàncies i, en general, ho fan de forma més ràpida que els pacients emmetrops (que no tenen cap defecte refractiu). Per tant, aquest tipus de pacients necessiten ulleres tant de lluny com de prop.

LA REVISTA IMO

37

OFTALMOLOGIA | PRESBÍCIA

Opcions per corregir la presbícia Les solucions per a la presbícia han de ser sempre personalitzades i individualitzades, i requereixen una informació detallada sobre els pros i els contres de cadascuna d’aquestes tècniques. És també evident que la seva correcció, estrictament parlant, és tan impredictible en l’actualitat com la correcció de la vellesa. Tenim instruments que permeten un alt grau d’independència de correcció de lluny i prop després de la intervenció, però no és el mateix que la correcció del problema.

Ulleres

jançant queratectomia fotorefractiva (QFR) o LASIK, implants de segments episclerals i incisions esclerals

LA REVISTA IMO

38

Les persones que ja les feien servir amb anterioritat a

anteriors que han intentat millorar les condicions de

l’aparició de la presbícia necessitaran utilitzar un vidre

presbícia. De moment, tots ells o bé presenten un nom-

bifocal (graduació per lluny i prop), trifocal (graduació

bre de complicacions inacceptable o bé la possibilitat de

per a tres distàncies: lluny, distància mitjana i prop) o

fracàs a curt termini és massa alta com per aconsellar-

bé progressiu (la part superior del vidre serveix per a la

ne l’ús. Potser les tècniques que mostren resultats més

visió de lluny i la inferior, per a la propera, mentre que

efectius són aquelles dirigides a modificar l‘esfericitat

a la part central la graduació és progressiva, de manera

corneal, ja sigui mitjançant el làser de femtosegon i el

que comprèn totes les distàncies). L’opció que millor co-

làser de excímer o les lents intracorneals. Aquestes últi-

breix totes les necessitats visuals són els vidres progres-

mes tenen l’avantatge addicional de ser un procediment

sius, encara que en ocasions l’adaptació és llarga o, fins

reversible.

i tot, impossible. Com que la presbícia és progressiva, la graduació s’ha d’anar modificant de forma periòdica.

Lents de contacte

Cirurgia del cristal·lí amb lent intraocular La cataracta reflecteix habitualment, i igual que la pres-

Hi ha al mercat lents de contacte bifocals i multifocals,

bícia, un envelliment del cristal·lí. Quan apareix, la solu-

encara que la seva adaptació és complicada, per la qual

ció sempre és quirúrgica. S’extreu el cristal·lí opacificat

cosa el seu ús és poc estès. Tot i això, poden ser útils de-

(cataracta) i se substitueix per una lent intraocular amb

penent de l’activitat que es desenvolupi. S’ha d’intentar

el nombre de diòptries que el pacient requereixi. Després

limitar el nombre d’hores d’ús d’aquestes lents, ja que

de la cirurgia, els pacients que abans portaven ulleres

són més gruixudes que les normals, i el risc d‘hipooxi-

aconsegueixen normalment prescindir de la correcció

genació corneal és més gran (especialment en un grup

de lluny, encara que sí que necessiten ulleres per veure-

d’edat en què els trastorns a la pel·lícula lacrimal són

hi de prop, ja que la lent no és capaç d’acomodar-se.

també més freqüents). Si les activitats que es desenvo-

En tot cas, i amb una predictibilitat relativament alta,

lupen necessiten una molt bona visió de prop, les lents

el defecte refractiu final pot ser programat per l’equip

de contacte no solen ser una bona opció.

quirúrgic i, mitjançant la monovisió, la manipulació

Cirurgia corneal o escleral

de l‘esfericitat o una combinació de totes dues coses, amb freqüència s’aconsegueix una major independència d’ulleres per veure-hi de prop després de la intervenció,

Hi ha diferents tècniques que inclouen ablacions amb

a fi d’evitar els inconvenients associats a la mulifocalitat

làser excímer multifocals o bifocals sobre la còrnia, mit-

constant.

OFTALMOLOGIA | PRESBÍCIA

Lents fàquiques bifocals o multifocals Com en altres situacions, en cirurgia refractiva, podem recórrer a la implantació de lents intraoculars sense extreure el cristal·lí per corregir el defecte de refracció.

Existeixen models bifocals i multifocals que, al mateix temps, pretenen millorar les situacions de presbícia. Els resultats, de moment, són limitats, tot i que representen una opció amb un futur important, especialment aquelles que manipulen l‘esfericitat o utilitzen el concepte estenopeic.

Monovisió

El concepte de monovisió consisteix, fonamentalveure-hi de lluny. La monovisió és una opció que, habitualment, s’ha plantejat a persones miops de baixa graduació i amb presbícia que volen evitar haver de dur

Intentant corregir el problema de l’acomodació han

ulleres, encara que, cada vegada més, és una opció amb

aparegut lents intraoculars (multifocals i acomodati-

més nombre de possibles opcions, dissenys i indicaci-

ves) que, per diferents mecanismes pretenen aconseguir

ons. L’ull emmetrop (sense defectes de refracció) és el

una bona visió per a totes les distàncies. Els resultats

que es farà servir per a la visió de lluny, tot deixant un

d’aquestes lents són variables, de manera que alguns

ull miop per veure-hi de prop. En general, l’adaptació a

pacients es mostren molt satisfets amb els resultats i,

aquesta situació, en individus predisposats i en condi-

en canvi, altres no aconsegueixen prescindir de la seva

cions d’entendre-la, sol ser excel·lent, ja que requereix

correcció de prop al 100%. L’estudi de cada cas concret

correcció òptica només en algunes situacions especials,

i l’experiència del professional permetrà escollir els mi-

com ara conduir de nit o llegir lletres molt petites. En

llors candidats per aquest tipus de cirurgia. En gene-

general, es tracta d’una situació reversible, en cas d’in-

ral, podem dir que les lents multifocals permeten un alt

tolerància i sense els riscos, generalment irreversibles,

rang de distàncies de visió, mentre que les lents acomo-

associats a la multifocalitat.

datives (monofocals amb un lleu moviment anteroposterior) proporcionen un rang d’acomodació més limitat.

Contràriament, la qualitat visual en condicions determinades (poca llum, etc.) és lleugerament superior en el cas de les lents monofocals acomodatives, per la qual cosa, en alguns casos, el pacient operat amb aquest tipus de lents (tant unes com les altres) requerirà una ullera de suport per solucionar aquestes situacions.

Informació elaborada pels doctors Josep Lluís Güell i Felicidad Manero.

39 LA REVISTA IMO

Cirurgia del cristal·lí amb lent intraocular multifocal

ment, a utilitzar un ull per veure-hi de prop i l’altre per

OFTALMOLOGIA | BAIXA VISIÓ

La Societat Espanyola d’Especialistes en Baixa Visió (SEEBV) ha iniciat recentment el seu camí, després de plantejar per primera vegada la seva fundació l’any 2005 i d’obtenir l’impuls definitiu en un congrés internacional de baixa visió celebrat el 2008 al Canadà. A partir d’aquesta trobada de professionals, es posen les bases per a formar una Junta Directiva de la Societat, de la qual actualment formen part 25 professionals i que pre-

LA REVISTA IMO

40

sideix l’especialista en baixa visió de l’IMO, Carol Cami-

“Cal conscienciar els

no (a la foto).

Entre els objectius de la nova societat, es troba la di-

oftalmòlegs de la im-

fusió d’informació sobre la baixa visió a Espanya entre

portància de derivar als

professionals i pacients. Segons explica Carol Camino,

especialistes en baixa

“cal conscienciar els oftalmòlegs que derivin als especia-

visió els pacients que no poden tractar”.

listes en baixa visió els pacients que no poden tractar”.

“En terra de ningú” Aquesta estratègia conjunta és fonamental per impedir que les persones amb baixa visió quedin “en terra de ningú”, amb una total desatenció, ja que ni poden beneficiar-se de tractament mèdic o quirúrgic, ni, en la majoria dels casos, estan censades com a invidents, la qual cosa les exclou de l’atenció que diferents organitzacions presten a aquest col·lectiu. A Espanya, per exemple, perquè una persona tingui accés a la cobertura de prestacions de l’ONCE, ha de complir, com a mínim, el grau de ceguesa legal, és a dir, ha de tenir un nivell d’agudesa visual de 0,1. El nivell d’AV de les persones que pateixen baixa visió és de 0,3, just a la frontera del grau legal de ceguesa a partir del qual es pot gaudir de les prestacions de l’ONCE. No obstant això, la baixa visió és un problema sanitari que afecta més persones de les que pateixen ceguesa.

Encara que les xifres varien segons les fonts, s’estima

OFTALMOLOGIA | BAIXA VISIÓ

La Societat Espanyola d’Especialistes en Baixa Visió fa els primers passos Carol Camino, de l’IMO, presideix la Societat

que a Espanya pateixen baixa visió al voltant de dos mi-

tat visual destaquen les maculopaties, especialment la

lions de persones, i que només el 5% de les quals estan

DMAE, la miopia magna, les patologies del nervi òptic,

ateses correctament. La xifra ronda els 20 milions en la

com el glaucoma, i la retinopatia diabètica.

Unió Europea i arribaria els 45 milions en el món, seRecerca i coordinació

de cada sis persones majors de 65 anys pateix pèrdua

Un altre objectiu important de la SEEBV és promoure

irreversible de visió i el percentatge creix a mesura que

la recerca, especialment a través del finançament de la-

augmenta l’edat. De fet, es preveu que en els pròxims 20

boratoris en baixa visió que actualment funcionen en

anys el nombre de persones amb deficiència visual sigui

països com els Estats Units, on l’especialitat té més de

un 25% més alt.

30 anys de tradició. A Europa, però, l’especialitat va començar a quallar fa uns 15 anys.

Recuperar autonomia

La nova Societat aspira a aconseguir una millor coor-

La tasca informativa de la Societat pretén arribar també

dinació entre els especialistes espanyols, mitjançant un

als mateixos pacients, “als quals cal explicar molt bé en

cens de professionals i mitjançant la creació de proto-

què consisteix la baixa visió perquè se sentin al·ludits,

cols d’actuació comuns, com, per exemple, els mètodes

sàpiguen que hi ha opcions per millorar la seva qualitat

de mesura de l’agudesa visual. A Espanya hi ha prop de

de vida i, finalment, que sàpiguen on poden anar”, afir-

40 especialistes en baixa visió, òptics i optometristes

ma Carol Camino. Segons la presidenta de la SEEBV, “la

especialitzats en aquest àmbit. No obstant això, l’espe-

majoria de les persones afectades per la baixa visió els

cialitat és multidisciplinar, ja que a més d‘òptics i opto-

queda una punta de visió que pot ser aprofitada i poten-

metristes, també implica oftalmòlegs, metges generals,

ciada de manera que, en molts casos, poden recuperar

farmacèutics, psicòlegs i neuròlegs.

la independència i autonomia”.

Durant l’any 2009 i el que portem de 2010, la Socie-

Ensopegar amb regularitat, ser incapaç de llegir els

tat Espanyola d’Especialistes en Baixa Visió està realit-

cartells del carrer, tenir dificultat per distingir i escollir

zant una tasca de difusió de la seva creació en fòrums

els colors de la roba, no veure-hi bé de prop en cuinar,

relacionats amb aquest camp, una primera etapa que

llegir amb dificultat o no poder llegir ni poder arreglar

culminarà amb la presència de la nova societat en el

les coses de la casa, no reconèixer les cares de persones

1r Congrés Internacional de Rehabilitació Visual, que se

conegudes o, fins i tot, creure que la llum artificial és

celebrarà el proper mes d’octubre a Valladolid.

més tènue que abans, són indicis que alerten els qui experimenten que poden patir baixa visió. “Si una persona no hi veu amb suficient qualitat com per moure’s amb independència en la seva vida quotidiana, pateix baixa visió”, conclou l’especialista de l’IMO. Entre les patologies oculars més predominants que causen discapaci-

41 LA REVISTA IMO

gons l’Organització Mundial de la Salut. A Espanya, una

OFTALMOLOGIA | COMPTE AMB EL SOL

Protegir els ulls a l’estiu com si es tractés de la pell El risc de les piscines El sol no és l’únic factor de risc ocular a l’estiu. Durant les vacances, hi ha altres elements que poden perjudicar la salut ocular, com és l’aigua, especialment de les piscines, a causa del clor, que pot produir irritació. A més, és un hàbitat favorable per al desenvolupament de la queratitis per Acanthamoeba, un organisme cel·lular freqüent en aigua dolça, que afecta els portadors de lents de contacte. Utilitzar ulleres de natació que aïllin l’ull hermèticament ajudaran a prevenir aquests processos.

LA REVISTA IMO

42

Perills del sol Els principals processos oculars associats al sol són la queratitis actínica, que apareix per exposició a radiació solar intensa sense protecció. Sol manifestar-se amb dolor, fotofòbia, llagrimeig i ulls vermells, tot i que remet en un o dos dies i no deixa seqüeles. També a l’estiu poden aparèixer degeneracions conjuntivals, com el pterigi, que consisteix en un creixement anormal de teixit sobre la còrnia, que s’inflama amb facilitat davant l’exposició solar, el vent o altres agents irritants. Qui ho pateix té la sensació de tenir un cos estrany a l’ull i aquest té una aparença congestiva (ull vermell). Encara que menys freqüent, l’acció dels raigs UV pot provocar també afeccions de la retina o accelerar el procés de cataracta.

En general, la regla d’or per evitar qualsevol problema ocular és la utilització d’ulleres de sol homologades amb filtres UV, la protecció de les quals es pot reforçar, sobretot en els nens, amb gorres amb visera, ja sigui a la platja, la piscina o a la muntanya.

Durant l’estiu, època de major radiació solar, hem d’extremar la precaució per no patir danys cutanis i també per evitar lesions oculars directament relacionades amb l’exposició als raigs ultraviolats (UV).

A l’estiu, per tant, és important protegir els ulls com si es tractés de la pell.

OFTALMOLOGIA | COMPTE AMB EL SOL

Els millors aliats contra les amenaces oculars de l’estiu són les ulleres de sol, les de natació i les irrompibles –per a nens i esportistes– i les llàgrimes artificials per combatre la sequedat

A l’exterior

L’estiu és també una època d’al·lèrgies per pol·linització

Les activitats a l’aire lliure, lligades a les vacances esti-

–tot i que apareixen durant la primavera, no cal baixar

vals, augmenten també el risc de patir lesions als ulls.

la guàrdia durant els mesos estivals– i pel contacte per-

Les passejades per la muntanya, pel camp o per la platja

manent amb els aires condicionats, que ressequen els

poden provocar que, amb el vent, s’introdueixin cossos

ulls més encara que la calefacció. Per combatre la seque-

estranys dins de l’ull i, al seu torn, produir ferides cor-

dat ocular que provoquen, es recomana l’ús de llàgrimes

neals que es poden infectar. Una vegada més, protegir

artificials sense conservants. És important utilitzar-les

els ulls amb ulleres adequades serà la millor solució. En

durant o després de viatges aeris, ja que dins dels avi-

cas de practicar esports amb risc de contacte o de rebre

ons l’ambient és més sec que en el desert.

cops o pilotades, serà millor substituir les ulleres per lents de contacte o utilitzar-ne unes d’irrompibles, per evitar danys majors en cas de trencament. Una darrera

Amenaces estivals

precaució serà no manipular de manera indeguda articles pirotècnics, cosa habitual amb motiu de les festes majors que proliferen a l’estiu, ja que pot provocar trau-

Sol: • Queratitis actíniques • Pterigi i altres degeneracions conjuntivals • Afeccions de la retina • Acceleració del procés de la cataracta

matismes, així com altres afeccions oftalmològiques importants.

Piscina / platja: • Irritació clor • Infecció corneal per ús de lents de contacte (queratitis per Acanthamoeba) Entorn: • Al·lèrgies / pol·linització • Aires condicionats / Viatges en avió • Activitat a l’aire lliure: cossos estranys a l’ull, pilotades i contusions esportives • Material pirotècnic

Informació facilitada per la Dra. Felicidad Manero.

43 LA REVISTA IMO

Aire condicionat i sequedat

LA QUADRATURA DEL TRIANGLE Parlem amb Joan Roca, del Celler de Can Roca, flamant “tres estrelles” Michelin

LA REVISTA IMO

44

Tres germans, un espai triangular i, des de fa uns mesos, tres estrelles Michelin. Això és el Celler de Can Roca, un dels cinc millors restaurants del món, segons la prestigiosa llista S. Pellegrino de la revista Restaurant, i vaixell insígnia del projecte de Joan, Josep i Jordi Roca, tres germans gironins marcats per un “gen gastronòmic” que ha traspassat fronteres.

GASTRONOMIA | JOAN ROCA

El factor visual “Encara que primer és el sabor i després l’estètica, el factor visual és importantíssim en gastronomia. La nostra aposta en aquest sentit comença ja amb l’espai, seguint amb la coreografia dels cambrers i el personal de sala i, finalment, amb la presentació dels plats”.

L’èxit del Celler de Can Roca es basa en l’aportació de cada un dels tres germans Roca, una feina a tres bandes que es tradueix en un perfecta harmonia entre la cuina (liderada per Joan), les postres (comandats per Josep, al centre

45 LA REVISTA IMO

de la foto) i el celler (terreny de Jordi). Aquest joc a tres bandes es tradueix també en la proposta arquitectònica del restaurant, que potencia la base triangular del menjador i integra tres jardins totalment diferents entre si, però que es complementen entre ells.

A l’agost del 1986, un jove Joan Roca començava a de-

proposta arquitectònica i gastronòmica úniques en un

lectar els comensals a Can Roca, una casa de menjars

espai on, des d’aleshores, cada dia es compon una sim-

situada al centre de Girona amb propostes “tradicionals

fonia de sabors, colors, olors, imatges, sensacions...

i acadèmiques”, segons explica ell mateix. L’enginy i el talent, cuits a foc lent, van anar, a poc a poc, despre-

Emocions i records

nent una aroma d’alta cuina que va acabar per convertir

Ideada i experimentada al Taller, “on la nostra curiosi-

el jove cuiner en un alquimista gastronòmic capaç de

tat troba el seu espai”, la proposta dels germans Roca

transformar els ingredients i plats més prosaics en una

sorprèn amb cada plat, a partir d’un concepte bàsic:

convincent cuina contemporània, intel·ligent i sensiti-

“la cuina de les emocions” i d’una invitació constant a

va.

“viatjar als paisatges de la memòria”, un viatge en què

Amb dues estrelles Michelin, Joan Roca, amb els seus

s’embarca el mateix Roca per trobar el plat amb el qual

germans Josep, mestre reboster i Jordi, sommelier del

més gaudeix: l’escudella i la carn d’olla. “És un plat de la

grup, deixava, no sense certa nostàlgia, el seu antic lo-

meva infància. La seva olor, reconfortant, em trasllada

cal per fer front al nou projecte gastronòmic que tenia

a l’hivern, a la calidesa de la xemeneia encesa...”. Aquest

entre mans. Era l’any 2007. El nou establiment, el Celler

viatge és d’anada i tornada, ja que Joan Roca reinter-

de Can Roca, posava cara als afores de Girona l’esperit

preta amb genialitat els records per servir-los convertits

innovador que s’havia anat coent al llarg dels anys. So-

en propostes atrevides i rabiosament contemporànies.

brietat, elegància, llum i avantguarda es fonien en una

“Hem fet una nova versió de l’escudella, que servim en

GASTRONOMIA | JOAN ROCA

Arquitectura vestida de gastronomia Sandra Torruella i Isabel López han desenvolupat un projecte arquitectònic pensat per a un nombre limitat de comensals, on brilla el caràcter elaborat i exclusiu de la cuina que ofereix el restaurant i en el qual s’imposa una atmosfera íntima bé atorga un paper vital a la

LA REVISTA IMO

i relaxada. El projecte tam46

llum, l’espai, a la visualització de l’exterior, dels arbres, a la connexió visual entre els diferents espais...

un bol, amb un sedàs i un brioix cuit al vapor amb tò-

taurant com el Celler de Can Roca. Aquesta consciència

fones”.

estimula la creativitat dels grans xefs. “La gent comença

Aquesta pirueta gastronòmica no és una excepció. En-

a donar una gran importància a un dinar gastronòmic i

tre els darrers plats fets al Taller del grup, trobem una

la reserva per a ocasions especials: la planeja, la prepara

reconstrucció d’escalivada a partir de la deshidratació

bé... Aquest ritual previ juga a favor de la gastronomia,

de sucs concentrats de pebrot vermell, pebrot verd, al-

perquè fa que la persona que s’asseu a la taula apreciï

bergínia i ceba, que cobren autonomia en el plat en for-

més les sensacions, els detalls... que vingui amb ànim

ma de petites esferes.

de deixar-se sorprendre i conquerir, que vingui, en defi-

Per obtenir aquest resultat, genialitat i treball es re-

nitiva, amb el cor obert “.

parteixen en parts iguals. Abans de servir una nova pro-

Reservar una visita a un restaurant com el dels ger-

posta, poden transcórrer diversos mesos de preparació.

mans Roca per a ocasions especials pot ser, per a molts,

“Primer ideem un possible plat i, quan ja tenim clara la

a més d’una tendència cultural, gairebé un imperatiu

part conceptual, treballem per resoldre’l tècnicament”.

per a la conjuntura econòmica. Joan Roca creu que, tot i que la tercera estrella Michelin ha trigat a arribar, ho

“Amb el cor obert”

ha fet “en el millor moment”. Per al xef, “el prestigi i gran

Tot aquest procés converteix l’experiència culinària en

ressò mediàtic associat a la nova estrella ha permès ar-

alguna cosa única, una idea que cada vegada cala més

ribar a gent que no ens coneixia i fer-nos més presents

en la mentalitat dels que decideixen apropar-se a un res-

en els que sí que ens coneixien”.

GASTRONOMIA | JOAN ROCA

Ciència i divertimento Abans d’arribar al plat, les propostes del Celler de Can Roca, passen pel Taller, un autèntic laboratori on es creen nous conceptes i s’apliquen o s’inventen noves tècniques. L’aportació de la ciència és bàsica en la cuina dels germans Roca i, a partir d’ella, l’equip introdueix al Taller la reflexió, la màgia, l’enginy, el divertimento, la sorpresa... Aquest còctel es tradueix en propostes singulars, com el caramel bufat, la cuina a banquets Mas Marroch, al restaurant Moo de l’Hotel Omm de Barcelona, al restaurant Numum de l’hotel AC Palau de Bellavista de Girona (assessorat pels Roca) o al restaurant efímer del Festival dels jardins de Cap Roig (Calella de Palafrugell). També és possible traslladar la màgia del Taller a la nostra pròpia casa, a través dels càterings singulars del grup.

47 LA REVISTA IMO

al buit, la perfumeció, els cromatismes... Tot un univers que es trasllada al restaurant gironí, però també a l’espai per

GASTRONOMIA | JOAN ROCA

LA REVISTA IMO

48

Amb estrella La Guía Michelin 2010 de España y Portugal ha atorgat una

Tornant a Espanya, els restaurants que aquest any han

tercera estrella Michelin al Celller de Can Roca, fet que

guanyat la seva segona estrella Michelin són: Casa Mar-

suposa que ascendeixen a set els restaurants espanyols

cial, d‘Arriondas (Astúries); Restaurante Lasarte (Barcelo-

triestrellats: els donostiarres Akelarre, de Pedro Subija-

na); Les Cols d‘Olot (Girona), i La Terraza del Casino, de

na; Arzak, de Juan Mari Arzak, i el restaurant Martín

Paco Roncero (Madrid). Per la seva banda, 17 restaurants

Berasategui, de Martín Berasategui, i els catalans El

estrenen estrella (mentre que altres deu la veuen desa-

Bulli, de Ferran Adrià a Roses (Girona); Can Fabes, de

parèixer). Guanyen la seva primera estrella els catalans

Santi Santamaria a Sant Celoni (Barcelona), i el restau-

Enoteca, de l’Hotel Arts de Barcelona; Bo.Tic (Girona);

rant Sant Pau, de Carme Ruscalleda a Sant Pol de Mar

La Fonda Xesc, de Gombrèn (Girona), i Torreó de l’India,

(Barcelona), a més del Celler de Can Roca, de Joan, Josep

de Xerta (Tarragona); els madrilenys La Broche, Diverxo,

i Jordi Roca (Girona).

Kabuki Wellington i Ramón Freixa; els gallecs A Estación, de

Espanya segueix destacant pel seu alt nivell gastro-

Cambre (A Coruña) i As Garzas, de Malpica (A Coruña);

nòmic, encara que el Japó passa per davant. Concreta-

l’Etxebarri, d‘Axpe (Biscaia); Julio, de Fontanars dels Afo-

ment, Tòquio, amb onze restaurants “tres estrelles”, ha

rins (València); Cocinandos, de León; Alejandro, de Roque-

batut un nou rècord i s’ha convertit en la capital mundi-

tas de Mar (Almeria); M.B. de l’Hotel Abama, a Guía de

al dels triestrellats.

Isora (Santa Cruz de Tenerife), i La Cabaña de la Finca Buenavista (Múrcia).

GASTRONOMIA | JOAN ROCA

El valor diferencial “Un dels factors que crec que han fet possible que la cuina espanyola i, concretament, la catalana, estigui al capdavant internacionalment és que tenim la sort de viure en una terra que ens ofereix uns productes de primera qualitat. A més, tenim un pòsit cultural molt important, amb molts pobles que han deixat la seva empremta i amb una gent oberta, capaç d’aprofitar totes aquestes influències“.

Cuina femenina “Cada vegada hi ha més dones que volen i poden dedicar-se professionalment a l’alta cuina. És un canvi que

LA REVISTA IMO

s’està produint en aquests moments, 49 després de molts anys en què la difícil conciliació entre treball i família en l’àmbit de la

cuina professional, que exigeix una gran dedicació i moltes hores de feina, ha impedit que les dones poguessin dedicar-s’hi igual que els homes i destacar en aquest àmbit“.

Bo, bonic... i també barat La Guía Michelin de España y Portugal 2010, que aquest any

El futur de la gastronomia

celebra el seu centenari, ofereix una selecció de 4.944

“Vivim un moment màgic, jo diria que una revolució, que

establiments, entre els quals s’hi inclouen 2.629 hotels,

va iniciar Ferran Adrià i que ha fet possible que en els

306 allotjaments rurals, 1.893 restaurants i 116 bares de

darrers anys hi hagi hagut molts canvis, molt importants,

pinxos i tapes. A més de les famoses estrelles, la guia

i que s’han succeït ràpidament. Ara és temps de gaudir

destaca 235 restaurants amb el segell Bib Gourmand

dels fruits de tota aquesta nova cuina i de seguir treba-

(menjar de bona qualitat a un preu raonable que ronda

llant per millorar processos i tècniques que encara poden

els 35 euros) i publica una llista de 60 hotels de grans

evolucionar”.

ciutats amb la millor relació qualitat/preu (al voltant de 65 euros per nit).

Encara que es pugui estar més o menys d’acord amb la selecció de la guia, no hi ha dubte que la Guía Michelin és la publicació gastronòmica més influent del planeta i que, en tot cas, seguir les seves recomanacions garanteix, en gran manera, l’èxit.

GASTRONOMIA | JOAN ROCA

Per prendre nota Joan Roca ha volgut compartir amb nosaltres alguns plats, receptes i suggeriments culinaris.

El primer plat de Can Roca Lluç amb vinagreta d’alls i romaní. “És un dels primers plats que vam servir en obrir el nostre restaurant, el 1986. La proposta és un exemple de la cuina senzilla, tradicional i acadèmica, amb la qual vam iniciar el nostre camí “.

LA REVISTA IMO

50

El plat més recent Una de les últimes propostes de Joan Roca és la “gamba a la sorra”, un plat de gambes a la brasa amb “sorra” de xampinyons elaborada amb corals, algues i altres ingredients marins “que doten aquesta sorra d’un sabor molt intens”.

GASTRONOMIA | JOAN ROCA

Per”menjar amb els ulls“ “Aquesta temporada hem introduït una novetat molt vistosa, que consisteix a rebre el comensal amb un bonsai d’olivera, del qual pengen olives farcides i caramelitzades, com a aperitiu. És un gran impacte visual inicial que, a més, té molt valor metafòric, ja que és un símbol mediterrani per excel·lència. Amb ell, traslladem a la taula la tradició d’anar a l’hort a agafar olives, una cosa molt lligada a la nostra terra i a la nostra tradició”.

LA REVISTA IMO

51

GASTRONOMÍA | JOAN ROCA

Si volem encertar...

Si ens toca cuinar i no volem arriscar, el mestre Roca ho té clar: “Gambes! No fallen mai!”

Aconsella comprar-les acabades de

Per preparar a casa Una altra opció fàcil, original i de senzillíssima preparació és una sopa freda o gaspatxo de cireres. “Només cal treure’n el pinyol i la pell i triturar la polpa amb oli i una mica de vinagre. Hi podem afegir, per exemple, tonyina marinada i acompanyar-ho amb un vi negre fresc i, sobretot, jove, per exemple, de l’Empordà “.

LA REVISTA IMO

52

pescar i preparar-les a la brasa.

Per Pere Romanillos

Les vèrtebres cervicals participen en moltes activitats de la nostra vida quotidiana. Quan caminem, treballem, parlem, dormim... la postura del coll és bàsica i moltes vegades, gairebé sense adonar-nos-en, la forcem i provoquem que hi apareguin contractures i dolor cervical. Les causes més freqüents són els traumatismes (com cops o moviments bruscos), les males postures mantingudes de manera prolongada i les tensions.

53 LA REVISTA IMO

Cervicals en forma

El treball sedentari o adoptar males postures, així com l’ansietat i l’estrès, poden perjudicar la salut de les nostres cervicals i produir dolor cervical, una causa molt comuna de baixa laboral.

QUALITAT DE VIDA | CERVICALS

sigui anatòmica, de seguretat alt i amb recolzabraços. Hem de seure rectes, evitar inclinar el cos cap endavant i no mantenir el coll flexionat ni girat. Encara que sembli evident, és important que la taula d’oficina sigui adequada a la nostra alçada, de manera que evitem taules baixes que obliguin a romandre Una

encorbats. La salut de les cervicals també passa per

postura correcta

evitar seure a la vora del seient, ja que deixa l’esquena

La salut cervical passa per aprendre a man-

típic gest de sostenir l’auricular entre l’espatlla aixecada

això es recomana, sobretot en aquelles persones amb

i el cap inclinat cap a aquest costat. A la llarga, aques-

treballs sedentaris d’oficina, buscar una posició còmo-

ta mala costum pot produir l’aparició de contractures i

da, mantenint sempre el cap ben recolzat en una cadira

dolor cervical. Es recomana sostenir únicament el telè-

amb respatller alt, descansar periòdicament canviant

fon amb la mà o bé utilitzar un auricular amb micròfon

de postura i utilitzar reposapeus a terra. Si cal passar

connectat al telèfon.

diverses hores asseguts en una cadira, és preferible que

LA REVISTA IMO

54

sense suport. Si s’utilitza sovint el telèfon, cal evitar el

tenir una postura correcta de l’esquena i el coll. Per

Si la nostra feina ens obliga a passar moltes hores

QUALITAT DE VIDA | CERVICALS

dempeus, seria bo seure

del compte només per

de tant en tant o (si estem

observar per on anem.

quiets)

realitzar

alguns

Aquest gest, aparent-

estiraments per desentu-

ment

mir els músculs.

inofensiu,

pot

provocar dolors cervicals si no variem aquesta dis-

Carregant pesos

tància.

Una cosa tan simple

En la lectura, cal procu-

com la forma de carregar el cistell de la compra pot

rar mantenir també una postura correcta. La majoria de lectors repeteixen un

convé fer-ho ajupint-se i flexionant els genolls, sempre

mal gest: involuntàriament estiren el coll una mica cap

amb l’esquena recta. Cal elevar el pes portant la càrrega

endavant mirant el llibre cap avall. Al cap d’unes quan-

al més a prop possible del cos. No és recomanable aga-

tes pàgines, la musculatura i els ossos del coll es ressen-

far pes amb l’esquena flexionada i és bo repartir-lo, si

ten de la postura forçada i apareix el dolor. Quina és la

és possible, entre les dues mans. Sempre que es pugui,

posició de lectura ideal? Cal mantenir el cap ben dret,

cal utilitzar ajudes per al transport (maletes amb rodes,

amb les orelles situades directament sobre les espatlles

carros de la compra). És preferible empènyer l’objecte o

i la vista apuntant al capdavant. Així fem que el cap se

carro cap endavant, abans que arrossegar-lo o estirar-

situï en una posició neutral i equilibrada. En aquesta

lo.

postura pot ser que els braços es cansin en excés, per això és recomanable l’ús d’un faristol o subjectar el llibre

Un descans reparador

mitjançant un dispositiu de lectura.

A l’hora d’anar a dormir, és important fixar-se en la pos-

Mirar la televisió també pot passar factura a les vèrte-

tura correcta de les cervicals. Per a això, cal mantenir

bres. Segons els especialistes, la millor manera de fer-ho

sempre una posició recta del coll. Per als que solen dor-

per evitar dolors a l’esquena i coll és mantenint la part

mir panxa enlaire, el coixí ha de ser baix, i si la postura

superior de l’esquena, el coll i el cap en un pla recte. La

habitual és de costat, sobre una espatlla, aquest ha de

manera més pràctica i senzilla d’aconseguir-ho és recol-

ser una mica més alt, el suficient perquè el coll es man-

zar un coixí d’uns 60 cm d’alçada contra el suport del

tingui en una posició horitzontal. Dormir panxa a terra

sofà.

no és la postura més recomanable si volem evitar el dolor cervical, ja que les vèrtebres d’aquesta zona pateixen

Quan apareix el dolor

més pressió del que és habitual i durant massa hores

Si totes les mesures preventives arriben tard i el dolor

seguides. En aquest cas, el coll s’inclina massa cap a un

ja s’ha instal·lat a les cervicals, és el moment d’anar a

costat, postura que acaba provocant molèsties i infla-

l’especialista perquè ens recomani els tractaments i les

macions a la zona.

teràpies més efectives segons el tipus i la intensitat del dolor. La majoria de les contractures agudes solen re-

Bons i mals gestos

soldre’s en pocs dies fent una mica de repòs, l’aplicació

L’exercici és una pràctica sana i molt recomanable, però

local de calor i l’administració de relaxants musculars. Si

a vegades també pot ser el causant de certs dolors i

el dolor és crònic o apareix sovint, la fisioteràpia ajudarà

trastorns. Si muntem habitualment en bicicleta, pot ser

a millorar la potència muscular, recuperar la mobilitat

que estiguem recarregant innecessàriament les nostres

i augmentar la flexibilitat. També ajuda aprendre tèc-

cervicals. Com? Si la distància entre el seient i el ma-

niques de relaxació i realitzar algun tipus de massatge

nillar és excessiva estarem causant un sobreestirament

relaxant i descontracturant. Esports com la natació són

que, alhora, ens obligarà a estirar el coll cap enrere més

excel·lents aliats, encara que es recomana evitar l’estil

55 LA REVISTA IMO

ocasionar un molest dolor a les cervicals. Per evitar-ho,

QUALITAT DE VIDA | CERVICALS

de braça, ja que augmenta la tensió de la musculatu-

estrès, podem provar el següent:

ra del coll en comptes de relaxar. L’ideal és nedar crol o esquena. També es recomana practicar alguna taula d’exercicis específica per a la zona, caminar o fer alguna disciplina d’estiraments, com ioga o Pilates.

• Caminar i airejar-se al migdia (una estona després de dinar) per allunyar-se de les pressions laborals.

• Fer exercici regularment.

• Gestionar millor el nostre temps.

Cuidar cos i ment Les causes del dolor cervical també poden ser de tipus

• Regalar-nos, de tant en tant, un massatge relaxant al coll i les espatlles.

psíquic o mental. El nostre estat anímic està íntimament lligat al nostre estat físic i si no tenim cura aquesta faceta de la nostra salut, l’organisme ens acabarà passant factura. En la mesura que sigui possible, és recomanable evitar l’estrès emocional continuat en forma de preocupacions personals o professionals que poden acabar manifestant-se en forma de dolor o espasmes musculars a l’esquena i al coll. Per alliberar-nos d’aquest

LA REVISTA IMO

56

Gràcies per fer-nos créixer cada dia!

• 20.000 exemplars (en català i castellà) • Quatre números anuals • Un ampli ventall de lectores: pacients de l’IMO i empreses i institucions públiques i privades de tot Espanya (especialment, de l’àmbit de la salut i l’oftalmologia).

Una bona visibilitat Si voleu informar-vos sobre les condicions per inserir publicitat a la revista IMO, podeu contactar amb el Departament de Comunicació, a través del telèfon 93 253 15 00 o de l’adreça electrònica comunicacion@imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO