Revista IMO 24 - Catalá

24

REVISTAIMO

TARDOR 2010

Fre al QUERATOCON Teràpia eficaç contra la principal causa de trasplantament de còrnia en joves | Com prevenir les formes greus de retinopatia diabètica | IMO i Ulls del món proposen “mirar amb uns altres ulls” | Glaucoma, una malaltia misteriosa fins al S. XIX | Carme Ruscalleda, única xef del món amb cinc estrelles Michelin, repassa la seva trajectòria | Tres propostes per a una vida més saludable: menjar natural, respirar bé i riure

Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

Núm. 24 | TARDOR 2010 EDITORIAL Visió: docència, assistència i investigació L’especialista en comunicació científica Vladimir de Semir fa en aquest número una crida a millorar la comunicació científica. En aquest sentit, l’IMO va inaugurar, amb motiu del Dia Mundial de la Visió, celebrat el 14 d’octubre, un nou fòrum en el qual pretén posar en contacte professionals de l’Institut i altres col·legues del món de la salut, amb els pacients. En la primera sessió, dedicada a la relació entre diabetis i retinopatia diabètica, un grup d’especialistes en ambdós camps van explicar directament als afectats alguns detalls sobre aquest binomi, donant-los també la paraula per exposar els seus dubtes o inquietuds.

El fet de compartir informació i de comunicar d’una forma clara i eficaç els coneixements que poden ser d’interès per a la societat, entronca amb un dels tres pilars sobre els quals s’assenta el concepte de visió a l’IMO, i que recordava precisament amb motiu del Dia Mundial de la Visió. Es tracta de la vessant docent, que consisteix a passar el coneixement a altres i que adquireix la seva màxima expressió en el nostre centre a través de l’Escola de Postgrau de la UAB de Barcelona, a la qual s’està formant ja la novena promoció. Una altra de les vessants fonamentals de la nostra concepció de la visió és, lògicament, l’assistencial, basada a curar els malalts. La tercera té a veure amb la investigació, no entesa només com la via per estudiar i provar nous tractaments, sinó també per adoptar una millor actitud davant la malaltia.

Una barreja de totes aquestes vessants és el que, des de fa una dècada, està duent a terme la Fundació Ulls del món en algunes de les zones més desfavorides del planeta. L’IMO dóna a conèixer aquests dies part d’aquesta activitat, a través de l’exposició fotogràfica “Amb uns altres ulls”, inaugurada el Dia Mundial de la Visió, una data escollida conscientment, ja que aquest any la jornada es va centrar, especialment, a fer un balanç cap a l’Objectiu 2020, impulsat fa deu anys i que pretén eradicar la ceguesa evitable al món en la segona dècada d’aquest segle.

Tot i que sembla una utopia, aquesta fita és, almenys, un esperó per treballar intensament, tant al Tercer Món com a la nostra societat, en què els avenços es produeixen amb gran rapidesa. Un exemple n’és la tècnica del cross linking corneal per frenar l’avenç del queratocon, una patologia corneal que és la principal causa de trasplantament de còrnia en joves.

Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI

Un estudi de l’IMO demostra l’eficàcia del cross linking corneal per frenar el queratocon, principal causa de trasplantament de còrnia a joves.

2

Experts reunits a l’IMO adverteixen a la població diabètica de la importància de realitzar un bon control de la malaltia i de sotmetre’s a revisions oculars per retardar l’aparició de la retinopatia diabètica o evitar-ne les formes més greus.

8

L’IMO acull una exposició fotogràfica sobre la tasca de prevenció i lluita contra la ceguesa que la Fundació Ulls del món porta a terme al Sàhara, Moçambic, Bolívia i Mali.

12

El Dr. Borja Corócstegui, únic espanyol escollit membre d’honor de la Retina Society, una de les societats oftalmològiques més selectes i prestigioses del món.

20

L’edifici de l’IMO és inclòs en la ruta per mostrar la millor arquitectura barcelonina, en la primera edició del 48H Open House Barcelona.

22

El director de l’Observatori de la Comunicació Científica, Vladimir de Semir, explica la importància d’informar sobre assumptes relacionats amb la salut, i de fer-ho amb responsabilitat i rigor.

28

Un repàs a la història del glaucoma mostra com la malaltia va estar envoltada de misteri fins el segle XIX.

32

Carme Ruscalleda, l’única xef del món amb cinc estrelles Michelin, ens parla de la seva carrera, els seus gustos, el seu dia a dia ...

39

Alimentació biològica, correcta respiració i ganes de riure, tres apostes segures per millorar la nostra qualitat de vida.

46

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació: Q&A, Imagen y Contenidos Redacció: Q&A, Imagen y Contenidos i Dept. de Comunicació IMO.

Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía Fotografia: Àngel Carbonell Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es/ info@qya-imagen.com Telèfons 93 253 15 00 / 93 240 44 20

LA REVISTA IMO

1

IMO | EN PORTADA

EL CROSS LINKING CORNEAL ACONSEGUEIX FRENAR EL QUERATOCON

LA REVISTA IMO

2

IMO | EN PORTADA

Un estudi de l’IMO confirma l’eficàcia del tractament, atès que atura l’avanç de la patologia en el 95% dels pacients tractats

LA CÒRNIA

globus ocular. Es diu que és la “finestra” de l’ull.

En condicions normals, la còrnia és totalment transparent i regular, amb una forma quasi esfèrica. La transparència es deu a un perfecte ordenament de les fibres de col·lagen que la formen, i a l’absència de vasos sanguinis. És per això i per la seva funció refractiva que tant la còrnia com el Dr. Óscar Gris

cristal·lí permeten que les imatges que s’estan mirant quedin enfocades a la retina, que és qui “veu”

Un seguiment de tres anys de 50 pacients d’entre 13 i 30 anys tractats de queratocon a l’IMO amb la tècnica coneguda com a cross linking corneal ha posat de manifest l’eficàcia d’aquest tractament per frenar la progressió de la malaltia, principal causa de trasplantament de còrnia en joves.

A diferència d’altres tractaments, que no frenen la malaltia, el cross linking impedeix que el queratocon avanci en un 95% dels casos i millora la regularitat de la còrnia i, per tant, la visió, en un 75% dels pacients, segons els resultats de l’estudi dut a terme a l’IMO. El tractament, per tant, es confirma com una alternativa altament eficaç per prevenir i evitar el trasplantament de còrnia que pot requerir un queratocon molt evolucionat. De fet, el queratocon, que provoca una alteració morfològica de

la imatge.

3 LA REVISTA IMO

La còrnia està situada a la part més anterior del

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

4

la superfície corneal, és la primera causa de trasplan-

guns dels pacients es diagnostiquen casualment en els

tament de còrnia en pacients joves, “cosa que ja es pot

estudis previs a la cirurgia de miopia o astigmatisme”.

evitar en alguns casos gràcies al cross linking”, segons el

En ocasions, el queratocon es queda en la fase inicial

Dr. Óscar Gris, de la Unitat de Còrnia de l’IMO, un dels

i mai arriba a desenvolupar-se ni a progressar (quera-

centres pioners a Espanya en l’aplicació de la tècnica.

tocon frustri). Per contra, els casos més severs poden acabar amb el trasplantament de còrnia com a única

Queratocon i astigmatisme

solució. “D’aquí la importància de l’aplicació precoç del

El queratocon, patologia que fa que la còrnia adquireixi

cross linking, que pot evitar el trasplantament en molts

forma de conus en comptes d’arrodonida, pot ser pro-

casos en què, d’una altra manera, s‘hauria hagut de dur

gressiu i provoca astigmatisme irregular que moltes

a terme”, explica l’oftalmòleg.

vegades no es pot corregir ni amb ulleres, ni amb lents

Generalment, els casos més greus afecten els

de contacte rígides. Precisament, l’aparició o l’augment

pacients més joves, en què la malaltia sol ser especial-

d’astigmatisme –un defecte de refracció que, a diferèn-

ment agressiva. “Com més jove, més risc de progressió

cia de la miopia i la hipermetropia, no evoluciona de

i més ràpida l’evolució”, adverteix el Dr. Gris. Per contra,

forma natural amb l’edat– és el principal factor diagnòs-

a partir dels 40 anys, el queratocon no sol progressar, ja

tic de la malaltia.

que l’edat fa que la còrnia es torni rí-

Segons explica el Dr. Óscar Gris,

gida de forma natural. Precisament,

promotor de l’estudi amb el Dr. Josep

El queratocon és la

el cross linking corneal aconsegueix

Lluís Güell, “es tracta d’una malaltia

principal causa de

augmentar la rigidesa de la còrnia,

bastant freqüent, de la qual es diag-

trasplantament de

que en el queratocon es troba dis-

nostiquen cada vegada més casos,

còrnia en joves.

minuïda.

gràcies a les tècniques d’exploració que cada cop són més sensibles. Al-

IMO | EN PORTADA

QUÈ ÉS EL QUERATOCON? El queratocon és una alteració ocular en la qual es pro-

transmetre-la a la seva descendència. En el 75% restant

dueix un aprimament progressiu, no inflamatori, de

dels casos el queratocon es presenta de forma esporàdi-

la zona central o paracentral de la còrnia. En aprimar-

ca (sense altres familiars afectats) i relacionat amb pa-

se i afeblir-se la zona central de la còrnia, aquesta, que

trons complexos d’herència (encara no completament

generalment té una forma gairebé esfèrica, adquireix

coneguts) o amb situacions com l’al·lèrgia ocular o el

una forma cònica (amb una protuberància anterior del

fregament continu dels ulls.

teixit). Quan la còrnia presenta una forma cònica es produeix una irregularitat en la superfície ocular que

Símptomes

es tradueix en un astigmatisme irregular (que distor-

El principal símptoma que produeix el querato-

siona les imatges) i una disminució de la visió.

con és una disminució de la visió relacionada amb

El queratocon afecta per igual ambdós sexes i és he-

l’astigmatisme (i moltes vegades la miopia) que el

reditari de pares a fills en aproximadament el 25% dels

pacient presenta. Com que l’astigmatisme d’aquests

casos. En aquestes formes familiars, es troben afectats

pacients és irregular, les ulleres no el poden corregir

diversos membres d’una família, encara que alguns

completament quan aquest és important. Per això,

d’ells poden presentar formes lleus o subclíniques que

encara que els casos lleus de queratocon es poden co-

no produeixen alteració visual i que només es diagnos-

rregir satisfactòriament amb ulleres, els pacients amb

tiquen realitzant estudis topogràfics. Per aquest mo-

queratocon més avançat necessiten lents de contacte

tiu es recomana examinar també els germans i pares

rígides per aconseguir una bona visió.

dels pacients amb queratocon, ja que alguns pacients poden ser portadors o afectats asimptomàtics. Tot i que aquestes persones no pateixin la malaltia poden

LA REVISTA IMO

5

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

6

QUAN HEM DE SOSPITAR?

COM EVULOCIONA?

Una part important de la població presenta defec-

Gairebé el 80% dels pacients amb queratocon són diag-

tes refractius (com la miopia, la hipermetropia o

nosticats abans dels 25-30 anys d’edat. El queratocon

l’astigmatisme) que obliguen a portar ulleres o lents

pot progressar o mantenir-se estable durant tota la

de contacte per corregir-los, però que no es deuen a

vida. En els nens, el risc de progressió és molt més gran

una degeneració corneal. En aquests pacients, tant la

que en els adults i també la velocitat d’empitjorament

miopia com la hipermetropia poden anar variant amb

és superior. Per aquest motiu en els nens i adults jo-

l’edat. En canvi, l’astigmatisme se sol mantenir esta-

ves és especialment important el diagnòstic precoç.

ble en el temps.

El cross linking corneal aconsegueix frenar l’evolució del

Davant de qualsevol pacient, especialment en nens

queratocon, però no el pot revertir. Per això, com més

o adults joves, en què aparegui un astigmatisme que

aviat es realitza el tractament, menors són les seqüe-

abans no existia o en què augmenti de manera signi-

les que queden en el pacient.

ficativa un astigmatisme prèviament diagnosticat, cal fer un estudi topogràfic complet per descartar la presència d’un queratocon.

El queratocon és gairebé sempre

L’aparició o augment d’astigmatisme és un factor clau per diagnosticar la malaltia.

bilateral (que afecta els dos ulls), tot i que en molts casos, és asimètric. El més freqüent és que aparegui en un ull quan l’altre encara no presenta símptomes o són molt més lleus. Però, en absència de tractament, el normal en els nens és que acabin evolucionant els dos ulls.

IMO | EN PORTADA

Augment de la curvatura i protrusió central en una còrnia amb queratocon

TRACTAMENTS

Aprimament i deformitat important en una còrnia amb queratocon avançat

Anells intracorneals en un pacient amb queratocon

Els anells intraestromals o intracorneals són uns

7

segments anulars de PMMA (plàstic de Polimetilme-

LA REVISTA IMO

Curvatura d’una còrnia normal

Els casos lleus de queratocon poden aconseguir una

tacrilat) que s’implanten en les capes més profundes

bona visió amb una correcció òptica amb ulleres, men-

de l’estroma corneal i que poden aplanar i regularitzar

tre que els casos més avançats necessiten lents de con-

la còrnia tot millorant-ne la qualitat visual en alguns

tacte rígides per corregir l’astigmatisme irregular.

casos. Hi ha diferents models en el mercat, cada un

En alguns casos, pot ser necessari també recórrer a

amb els seus avantatges i inconvenients. En general,

tractaments quirúrgics com el cross linking corneal, els

els que tenen menor diàmetre aconsegueixen un ma-

anells intraestromals o la queratoplàstia (trasplanta-

jor efecte, però també, com que es troben més a prop

ment de còrnia).

de l’eix visual, tenen un risc més elevat de produir alteracions visuals secundàries.

El cross linking corneal és l’únic tractament que ha demostrat eficàcia per frenar la progressió d’un que-

La queratoplàstia o trasplantament de còrnia con-

ratocon en evolució. És un procediment quirúrgic poc

sisteix en la substitució del teixit alterat per un de sa.

invasiu amb el qual, combinant la Riboflavina (vitami-

En l’actualitat, a molts dels pacients amb queratocon

na B2) i unes dosis baixes de llum UVA, s’aconsegueix

se’ls pot realitzar un trasplantament parcial de la còr-

augmentar la rigidesa de la còrnia. El resultat és que,

nia, recanviant-ne selectivament només aquelles ca-

en la majoria dels casos, s’aconsegueix aturar la pro-

pes que es troben afectades i conservant el teixit sa del

gressió del queratocon i, a més, en un percentatge

pacient. El trasplantament de còrnia, ja sigui de gruix

important de pacients s’aconsegueix un aplanament

complet (queratoplàstia penetrant) o de gruix parcial

de la còrnia amb millora de la visió. No obstant això,

(queratoplàstia lamel·lar profunda), es realitza només

atès que el queratocon no reverteix completament, és

en aquells casos de queratocon més avançats, quan la

un tractament que proporciona un major benefici en

visió s’ha reduït ja de manera important. En ambdós

els casos inicials, en què la còrnia no es troba encara

casos la cirurgia pot ser ambulatòria (sense ingrés) i,

massa deformada.

amb les tècniques actuals, es pot aconseguir la recuperació completa de la visió.

Informació elaborada pel Dr. Òscar Gris

IMO | DIA MUNDIAL DE LA VISIÓ

Experts reunits a l’IMO aconsellen a la població diabètica un estricte control de la malaltia i revisions oculars periòdiques Aquestes mesures són l’única opció per retardar l’aparició de la retinopatia diabètica i prevenir-ne les formes més greus

LA REVISTA IMO

8

IMO | DIA MUNDIAL DE LA VISIÓ

orientat a conscienciar pacients i la població en general

Mundial de la Visió, una taula rodona sobre l’estreta re-

sobre la importància de la prevenció i del control estric-

lació entre diabetis i retinopatia diabètica, una de les

te de la malaltia i de la visió.

principals causes de pèrdua greu de visió en edat laboral

Per això, la taula rodona va comptar amb la presència

en els països desenvolupats. Atesa l’elevada incidència

d’alguns dels principals especialistes en diabetis i retina

de complicacions oculars entre la població diabètica, un

de Catalunya, com el Dr. Enric Esmatjes, de la Unitat de

problema creixent a mesura que augmenta l’esperança

Diabetis de l’Hospital Clínic de Barcelona; la Dra. Cristi-

de vida, l’IMO va voler organitzar un acte especialment

na Hernández, del Grup de Recerca en Endocrinologia, 9 LA REVISTA IMO

L’IMO va organitzar el passat 13 d’octubre, vigília del Dia

IMO | DIA MUNDIAL DE LA VISIÓ

D’esquerra a dreta: Dr. Esmatjes, Dr. Corcóstegui, Dra. Hernández i Dr. García-Arumí

LA REVISTA IMO

10

El Dr. Mateo, durant la seva exposició “Retinopatía diabética. Cómo entender al oftalmólogo y no morir en el intento”

La retinopatia diabètica Diabetis i Metabolisme de l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron; Octavi Sánchez, president de la Delegació de Barcelona de l’Associació de Diabètics de Ca-

és una de les principals causes de pèrdua greu de visió en els països desenvolupats.

més a Catalunya, es calcula que al voltant d’un 2% de la població diabètica presenta graus de retinopatia avançada amb pèrdua de visió total o amb ceguesa legal. En ter-

talunya, i els doctors Carlos Mateo i

mes generals, més de la meitat dels

Josep García-Arumí, especialistes en

pacients diabètics amb un histori-

retina de l’IMO. El Dr Borja Corcós-

al de 15 o més anys d’evolució de la

tegui, director mèdic de l’Institut, va moderar la taula.

Segons els especialistes reunits a l’IMO, les principals mesures preventives dels pacients diabètics per evitar o

malaltia presenta algun grau d’alteració vascular de la retina i gairebé tots els que porten més de 30 anys amb la malaltia mostren signes de retinopatia diabètica .

retardar l’aparició de la retinopatia diabètica són realit-

Encara que s’estima que els pacients diabètics tenen

zar un control estricte de glucosa en sang, de la pressió

fins a 25 vegades més possibilitats de pèrdua total de

arterial i el colesterol i evitar el tabac. A més, van coin-

la visió que les persones que no pateixen la malaltia,

cidir a recomanar un rigorós control ocular, ja que, ge-

el dany visual que es deriva de la diabetis no ha d’ar-

neralment, la retinopatia diabètica

ribar a ser forçosament greu. Això

no provoca símptomes fins que la

dependrà del grau de gravetat de la

lesió és greu. Com a regla general,

Més de la meitat de les

diabetis, del temps transcorregut

els pacients diabètics s’haurien de

persones amb un

des de l’inici de la malaltia i del ni-

sotmetre a una revisió oftalmològi-

historial de 15 anys de

vell de control d’aquesta per part del

ca anual.

diabetis presenta algun

pacient.

Retinopatia diabètica La retinopatia diabètica és una de

signe de retinopatia diabètica.

Alteració vascular La retinopatia diabètica es produeix

les principals causes de pèrdua greu

perquè les parets dels vasos retinals

de visió en el món occidental. No-

s’alteren i es tornen més permeables

IMO | DIA MUNDIAL DE LA VISIÓ

com a conseqüència dels elevats nivells de glucèmia.

visió. Es diu proliferant perquè es produeix per la proli-

Aquests vasos deixen de ser competents i permeten

feració de vasos sanguinis nous. Aquests originen he-

passar fluid a l’espai extracel·lular. A partir d’aquí, la re-

morràgies en l’espai vitri, un teixit gelatinós i transpa-

tinopatia diabètica va avançant, des de petites lesions,

rent, que omple el globus ocular. En sagnar els vasos

al començament, a dilatacions capil·lars, o aneurismes

de la retina, el vitri es torna opac i causa disminució

amb presència de líquid en la retina (edema de la màcu-

de la visió, que en general es produeix de forma brus-

la), que provoca embassaments en els teixits i és una de

ca. Els tractaments actuals –fotocoagulació amb làser,

les complicacions greus.

injeccions intravítries o vitrectomia– aconsegueixen

En casos més avançats, es propatia proliferant”, la malaltia més greu relacionada amb la diabetis, que afecta un 20% dels diabètics i pot comportar una pèrdua greu de

aturar l’evolució de la malaltia, i

La malaltia no provoca símptomes fins que la lesió és greu.

de vegades recuperar la visió perduda. Altres complicacions visuals associades a la diabetis són l’edema macular, el despreniment de retina, el glaucoma o les cataractes.

11 LA REVISTA IMO

dueix el que es coneix com “retino-

© Elisenda Pons | Ulls del món

LA REVISTA IMO

12

IMO | DIA MUNDIAL DE LA VISIÓ

MIRAR AMB ALTRES ULLS L’IMO acull una mostra fotogràfica sobre la prevenció i la lluita contra la ceguesa evitable de la Fundació Ulls del món

LA REVISTA IMO

13

© Manel Esclusa | Ulls del món

IMO | DIA MUNDIAL DE LA VISIÓ

L’IMO acull, fins al 14 de desembre, l’exposició fotogràfica Amb altres ulls, en la qual, a través d’instantànies de la tasca desenvolupada per Ulls del món des del 2001, pretén cridar l’atenció sobre l’estreta vinculació entre ceguesa i pobresa.

L’exposició reuneix un total de 31 fotografies, que capten imatges dels projectes desenvolupats per la Fundació al Sàhara (amb 13 fotografies de Manel Esclusa), Bolívia (a través de 6 instantànies d’Elisenda Pons), Moçambic (amb 6 obres, també de Pons) i Mali, amb 6 imatges captades pels mateixos voluntaris de la Fundació.

14 LA REVISTA IMO

Abans i després Les imatges mostren consultes i intervencions oculars realitzades per voluntaris de la Fundació (oftalmòlegs,

infermeres

instrumentistes,

optometristes...) en el transcurs de comissions medicoquirúrgiques dutes a terme a l’Hospital Nacional de Rabuni i diferents wilayes del Sàhara, a l’Hospital Provincial d‘Inhambane (Moçambic), a l’Hospital Municipal Bolivià Holandès (Bolívia) o a l’Hospital Sominé Dolo de Mopti i Hospital de Referència de Bankass, a Mali. Les obres també recullen l’activitat de professionals sanitaris locals, així com de pacients, abans i després de ser tractats del seu problema visual.

© Elisenda Pons | Ulls del món

IMO | DIA MUNDIAL DE LA VISIÓ

Les fotografies de Manel Esclusa, l’obra del qual es pot veure a la Biblioteca Nacional de París o al Museu d’Art Reina Sofia de Madrid, entre altres prestigiosos centres del món, i d’Elisenda Pons, fotògrafa d’El Periódico de Catalunya i col·laboradora habitual d’altres publicacions, tenen un gran valor artístic, a més d‘emotiu i testimonial.

Les instantànies transmeten amb una gran sensibilitat la precària situació oftalmològica en el món i les activitats que la Fundació està duent a terme per afrontar-la.

Ceguesa i pobresa Amb l’exposició, l’IMO i Ulls del món pretenen sensibilitzar sobre la vinculació entre ceguesa, deficiències visuals i pobresa i, alhora, mostrar com es pot millorar la

Inauguració

qualitat de vida de les persones i comunitats més vulEl Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, i el

tra la ceguesa evitable. Així mateix, la iniciativa pretén

director mèdic de l’IMO, el Dr. Borja Corcóstegui, co-

conscienciar de la importància de recuperar la visió per

fundadors d’Ulls del món, van inaugurar la mostra el

a les persones amb menys recursos econòmics i sobre la

passat 14 d’octubre, Dia Mundial de la Visió. A l’acte

capacitat de tots de posar un gra de sorra per combatre

també van ser-hi presents Núria Ramon, directora

les desigualtats en diferents parts del món.

de la Fundació, i el fotògraf Manel Esclusa, que va explicar la realitat que es va trobar darrere de cada fotografia.

15 LA REVISTA IMO

nerables, a través d’iniciatives de prevenció i lluita con-

IMO | DIA MUNDIAL DE LA VISIÓ

LA REVISTA IMO

16

© Manel Esclusa | Ulls del món © Elisenda Pons | Ulls del món

Un moment màgic Durant la inauguració de l’exposició, Manel Esclusa va narrar el moment màgic que es va produir en captar aquesta fotografia. La gran pupil·la que artísticament presideix la imatge des del terra, no és més que un efecte òptic, creat pel reflex d’un raig del sol en un cargol de la cadira en la qual s’assentava aquest petit pacient sahrauí. “Vaig obrir la finestra buscant la millor il·luminació i em vaig trobar amb aquest regal inesperat”.

Minuts abans, el fotògraf havia pensat demanar al nen que dibuixés un ull per contextualitzar millor la imatge, però finalment va decidir no fer-ho “per no manipular la realitat”. Bona decisió. La realitat va acabar superant qualsevol expectativa. © Manel Esclusa | Ulls del món

IMO | DIA MUNDIAL DE LA VISIÓ

Testimoni Després de la inauguració de l’exposició Amb altres ulls, la Dra. Ana Wert, especialista en oftalmologia pediàtrica de l’IMO, va presentar la seva recent experiència com a voluntària d’Ulls del món a Moçambic, a través d’un emotiu vídeo documental i una breu carta oberta, que reproduïm tot seguit.

No els oblidem

Quan Núria Ramon em va demanar que expliqués la meva experiència personal a

Moçambic, vaig pensar en la manera d’explicar els meus sentiments davant les si-

tuacions viscudes. Volia transmetre aquelles experiències que em van emocionar.

La nostra feina consistia a fer revisions oftalmològiques al made la població. Per fer-ho, sortíem a les 4 o les 5

de la matinada amb un Jeep i recorríem quilòmetres

fins que arribàvem a les escoles de les zones rurals.

Allà ens esperaven professors i nens ja preparats per

ser visitats. Així un dia rere l’altre, però cap dia igual a

l’anterior perquè de tots en vam aprendre o viure alguna

cosa nova.

Diverses imatges se m’han quedat gravades. Una és com,

mentre anàvem en Jeep a través de camins que aquí con-

sideraríem intransitables, ens anàvem trobant amb nens

que caminaven hores per arribar a l’escola i com tots ells es

paraven per mirar-nos i mostrar-nos un somriure. Una altra

és que les escoles tenien una o dues aules de maons i la

resta eren cabanes construïdes amb branques i fang. Pocs mitjans, però una gran voluntat d’aprendre i ensenyar per part dels professors. I el que més em va impactar va ser

descobrir com estan acostumats al patiment i a la malaltia, com acceptaven la manca de curació, com si fos una cosa normal, coses tan difícils d’acceptar per a nosaltres, tan

acostumats com estem a tractar-nos i curar-nos.

Ho intentes canviar tot i no pots. Tornes amb impotència per deixar tant per fer.

Després arribes a casa i, dia rere dia, tot segueix essent com abans, i correm el risc d’oblidar que ells continuen igual. No els oblidem.

Dra. Ana Wert

17 LA REVISTA IMO

jor nombre de nens possible i en les zones allunyades

IMO | DIA MUNDIAL DE LA VISIÓ

LA REVISTA IMO

18

© Elisenda Pons | Ulls del món

El projecte “Visió 2020, el dret a veure-hi” passa l’equador El Dia Mundial de la Visió se celebra el segon dijous

Aquest any, el Dia Mundial de la Visió s’ha centrat espe-

d’octubre amb l’objectiu de centrar l’atenció en la ce-

cialment en el balanç dels deu últims anys pel que fa al

guesa, la discapacitat visual i la rehabilitació dels disca-

progrés mundial en prevenció i lluita contra la ceguesa,

pacitats visuals. Així mateix, és l’activitat de promoció

ara que falta una altra dècada per assolir la data clau del

més important per impulsar la prevenció de la ceguesa

2020. L’activitat desenvolupada per la fundació Ulls del

i la iniciativa mundial «Visió 2020: el dret a veure-hi»,

món, recollida en l’exposició Amb altres ulls, és un exem-

creada l’any 2000 per l’OMS i l’Agència Internacional de

ple del treball que s’està duent a terme per aconseguir

Prevenció de la Ceguesa, amb l’objectiu d’eradicar la ce-

l’objectiu fixat per al 2020, una realitat que avui està

guesa en la segona dècada d’aquest segle.

encara molt llunyana.

DIAMEMORIAM MUNDIAL DE LA VISIÓ IMO | IN

Company i amic Ens ha deixat Ferran Casals. Gairebé sense adonar-nos-en ens ha deixat un company molt estimat i admirat, i un dels millors optometristes, especialitzat en baixa visió, del nostre país. Els que el coneixíem des de feia molts anys, sabem com era: un home amable, afectuós, simpàtic, emprenedor, amic dels seus amics, amant de les petites coses i, sobretot, compromès amb la seva professió, l’optometria. La seva passió i la seva intel·ligència en l’exercici professional el van portar a ser reconegut internacionalment com a Fellow de l’Acadèmia Americana d’Optometria.

El novembre ens va deixar Ferran Casals, optometrista especialista en baixa visió de l’IMO. Després de set mesos de malaltia, en Ferran ha marxat tot mantenint, fins a l’últim moment, l’energia que sempre l’ha caracteritzat. Només dues setmanes abans del desenllaç i, amb el pes del tractament a què se sotmetia, vam poder veure’l a l’IMO, exercint la feina que tant l’apassionava. Ha estat, per a tot l’equip, un exemple d’enteresa i valentia que no oblidarem mai. La seva dona, Totón Riera, ha estat també un testimoni admirable.

En el seu últim adéu al Ferran, va dirigir als familiars i amics unes paraules plenes d’afecte i fortalesa, rubricades amb una petició tan seva, com de Ferran: “Endavant!”. Així seguirem recordant aquest gran company que ens ha deixat a una edat primerenca, però que segueix viu en els seus pares, per als quals sentia adoració, la seva dona i els seus quatre fills, una d’elles esperant el que hauria estat el primer nét de Ferran. El seu esperit segueix també entre els seus companys de l’IMO i entre els pacients als quals va ajudar a treure el major partit de la seva visió. Tots en mantindrem un record inesborrable. El seu bon humor, el seu somriure generós i la seva forma apassionada de viure dins i fora de l’Institut, no ens abandonaran.

Gràcies, Ferran! Fins sempre!

Feia anys que els nostres camins s’anaven creuant, i per una raó o altra, sempre coincidíem. Tots dos, veïns de Sant Cugat (Barcelona), els primers anys vam treballar com a optometristes a Òptica Florit, on va començar a interessar-se per la baixa visió. El 2005 vam tornar a coincidir com a companys de feina a l’IMO, on, amb moltíssima il·lusió, vam muntar junts la Unitat de Baixa Visió. Recordo que em deia: “Carol, ja veuràs com impulsarem la baixa visió”... L’any 2008 vam posar en marxa aquest desig compartint la il·lusió de muntar els fonaments de la Sociedad Española de Especialistas en Baja Visión (SEEBV). Des de llavors, es va convertir en un membre molt actiu i compromès amb aquest projecte, defensor de l’optometria de qualitat i, com deia anteriorment, en un apassionat de la baixa visió.

Fa uns dies, en Ferran va assistir al Congrés de Valladolid i va presentar una magnífica ponència tot i que es trobava malament. No només això, sinó que va voler ser present de forma molt constructiva i participativa en el dinar-assemblea de la SEEBV, on va defensar aferrissadament l’especialitat de la baixa visió com a part inseparable de l’optometria. Ja a la nit, i acompanyat pel seu fill, va venir al sopar de gala i ens va fer a tots gaudir de la seva presència per la sensatesa i loquacitat dels seus punts de vista. Sabíem que es trobava físicament malament, però va voler estar amb els seus amics en un tret més de generositat i fortalesa moral... Molt pocs en la seva situació haurien sabut o pogut estar a la seva alçada.

Amic Ferran, nosaltres, els teus companys, volem homenatjar la teva forma de ser i la teva forma de viure personalment i professionalment transmetent una gran dosi de dignitat. Amb la major dignitat vas compartir amb nosaltres els teus punts de vista i amb la màxima dignitat vas marxar per sempre. Per fi vas descanses, però et trobarem a faltar.

Que descansis en pau company i amic. Sempre et recordarem!

Carol Camino i Pons Presidenta de la SEEBV

19 LA REVISTA IMO

Ferran Casals

IMO | ACTUALITAT

EL DR. BORJA CORCÓSTEGUI, Una vida dedicada a l’oftalmologia El Dr. Borja Corcóstegui va néixer el 1950 a Sant Sebastià, en el si d’una família la dedicació a la medicina i l‘oftalmologia de la qual es remunta a principis del segle XIX. Va realitzar la carrera de medicina a la Universitat de Saragossa i es va llicenciar el 1974. Es va doctorar amb la qualificació d’excel·lent Cum Laude amb la tesi Les retinopaties isquemizants perifèriques, el 1986, després d’haver realitzat l’especialitat a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona i d’haver obtingut el títol d’oftalmòleg per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el 1977.

Va ser professor associat d’aquest centre com

LA REVISTA IMO

20

a encarregat de l’assignatura d’oftalmologia a la Universitat docent de la Vall d’Hebron entre el 1987 i el 1989 i, posteriorment, va començar l’especialització en malalties vitreoretinals visitant hospitals a Londres, Filadèlfia i Nova York.

Va ser professor titular d’oftalmologia a la UAB en el període 1989-1992 i, per oposició, des de llavors.

El 1979 va ser nomenat metge adjunt del servei

El Dr. Borja Corcóstegui acaba de ser nomenat membre d’honor de la Retina Society, una de les societats oftalmològiques més antigues i prestigioses del món, que compta amb un grup selecte de socis, format per 300 oftalmòlegs, majoritàriament nord-americans.

d’Oftalmologia de la Ciutat Sanitària i Universi-

El nomenament com a membre d’honor suposa un re-

tària Vall d’Hebron, on també seria nomenat cap

coneixement pel qual la persona escollida passa a ser

de secció el 1983 i cap del servei d’Oftalmologia el

membre honorífic de la societat durant un any. Aquesta

1991. A més, va exercir com a consultor del servei

distinció ha recaigut també aquest any sobre el nord-

d’Oftalmologia de l’Hospital General de Catalunya des del 1985 fins al 1990 i el 1988 va fundar el

americà Stanley Chang, prestigiós oftalmòleg vitreoretinal de l’Edward S. Harkness Eye Institute, de Colúmbia.

El Dr. Corcóstegui ha rebut aquesta distinció, que

Centre de Retina i Vitri, que el 1994 va traslladar

s’atorga per primera vegada a un espanyol, en la 46 reu-

a l’Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona,

nió anual de la Retina Society, que va tenir lloc a finals de

on, des d’aleshores, exerceix de director mèdic.

setembre a San Francisco. Durant l’acte, l’organització es va referir a l’oftalmòleg com “un dels cirurgians vitreoretinals més respectats actualment al món” i va destacar el seu paper com a “fundador d’un dels grans centres multidisciplinaris especialitzats en el món, l’IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona, un centre fonamental en el desenvolupament i la docència de moltes tècniques noves, no només en cirurgia vitreortinal sinó en cirurgia oftalmològica en general”.

IMO | ACTUALITAT

MEMBRE D’HONOR DE LA RETINA SOCIETY La Societat de Retina americana distingeix per primera vegada un espanyol, al qual considera “una figura exemplar en l’oftalmologia mundial” Equip pioner En aquest sentit, la Societat de Retina americana va destacar els importants èxits de l’especialista en tractaments oftalmològics: “Al costat dels seus col·legues de

RETINA SOCIETY

l’IMO Josep García-Arumí, Carlos Mateo, Rafael Navarro i Alfredo Adán, entre d’altres, va ser pioner en mol-

La Retina Society, integrada en la seva majoria

tes tècniques importants, incloent-hi l’ús modern de

per nord-americans, és una de les societats de

líquids perfluorats, la retinotomia per al despreniment

retina més antigues del món i la que gaudeix

complet, el tractament de formes complexes de forat

de major prestigi en l’actualitat. La Societat de

macular, miopia patològica, vitreoretinopatia proliferativa, membrana epiretinal, i patologies oclusives reti-

reunions d’antics alumnes de retina, fundada

Segons la Societat de Retina americana, des dels seus

com a subespecialitat oftalmològica a Boston el

21

inicis, “l’elegància no només de la seva cirurgia, sinó

1951 pel Dr. Charles L. Schepens, conegut inter-

també de les seves conferències, la qualitat de les seves

nacionalment com el “pare de la cirurgia retinal

dades i la bellesa de les imatges de les seves operacions

moderna”.

LA REVISTA IMO

nals, per esmentar-ne només algunes”.

Retina va començar com a conseqüència de les

presentades en congressos ràpidament van contribuir a la seva elevació al rang dels cirurgians més respectats de tot el món i va atreure legions de pacients de tot Europa i l’Orient a la recerca de les seves cures”. Per a

El 1966, especialistes en retina que no s’havien format a Boston, van exercir pressió per assistir a les reunions d’antics alumnes celebrades dues

la Retina Society, el seu flamant membre d’honor és “un

vegades l’any. La reunió de constitució formal de

gran mestre i amic de molts i una figura exemplar en

la Societat de Retina es va celebrar un any més

l’oftalmologia mundial”.

tard, el 1967, a Chicago, amb finalitats educatives i científiques sobre el diagnòstic, atenció

Premi de l’Acadèmia Americana d’Oftalmologia Un mes després d’obtenir aquesta distinció, el Dr. Borja Corcóstegui va rebre, el passat mes d’octubre, un nou reconeixement internacional, amb el Senior Archivement Award, de l’Acadèmia Americana d’Oftalmologia, una altra important societat oftalmològica de la qual formen part membres de tot el món. Aquest reconeixement s’inscriu dins del programa Achievement Award, que destaca algunes persones que participen en els programes científics de la seva reunió anual i que comprèn més de 25 categories de contribució a l’Acadèmia.

i tractament de les malalties i les lesions de la retina. Finalment, la Societat es va constituir oficialment el 30 de juliol 1968, establint una reunió anual de dos dies.

IMO | ACTUALITAT

El primer 48H Open House Barcelona inclou l’IMO en una ruta per mostrar la millor arquitectura de la ciutat

LA REVISTA IMO

22

Aproximadament unes 300 persones es van acostar el

Amb aquest objectiu, durant el 16 i 17 d’octubre es van

dissabte 16 d’octubre a la seu de l’IMO per admirar in

obrir al públic 130 edificis de diferents èpoques i tendèn-

situ l’edifici, l’arquitectura del qual ha obtingut ja diver-

cies arquitectòniques, que van atraure més de 25.000 vi-

sos reconeixements. La visita, que va comptar amb la

sitants. Aquesta ruta divulgativa va permetre descobrir

presència de l’arquitecte Josep Llinàs, artífex del projec-

els passadissos de la xarxa de clavegueram o descobrir

te, formava part d’una iniciativa que, amb el nom de

la Torre Girona, singular ubicació del Supercomputador

48H Open House Barcelona, pretén apropar i popularitzar

Mare Nostrum; conèixer les estades i les zones comunes

l’excel·lència de la bona arquitectura i l’urbanisme de la

d’innovadors hotels com Casa Camper; revisar llocs em-

ciutat.

blemàtics com l’església i el claustre de l’antic monestir de Sant Pau del Camp, el Palau Savassona (Ateneu Bar-

IMO | ACTUALITAT

Més de 300 persones van visitar la seu de l’Institut, en una jornada de portes obertes organitzada el passat 16 d’octubre

LA REVISTA IMO

23

celonès), el palau Baró de Quadres (Casa Àsia) i la Torre

Precisament, descobrir i conèixer les particularitats de

Figuerola (Museu Palmero), així com entrar en habitat-

cada edifici a partir de les explicacions dels seus propis

ges privats de barris com l’Eixample o el Born i descobrir

autors és una de les claus que defineixen la filosofia del

detalls de la seva reforma i interiorisme o visitar edificis

48H Open House Barcelona, organitzat per Arquitecturare-

d’oficines contemporanis, com el de RNE o el Media-Tic,

versible, una organització cultural que pretén apropar

entre altres.

l’arquitectura a les persones i que ha importat l’Open

En cada un dels espais, els visitants van tenir la possi-

City Londres, ciutat que des de fa 18 anys celebra aquest

bilitat de dialogar amb els arquitectes i autors del pro-

esdeveniment. Des de llavors, la iniciativa s’ha anat es-

jectes, amb els usuaris actuals dels enclavaments o amb

tenent a altres ciutats, que formen part de la xarxa Open

els responsables de la planificació de les zones visitades.

House Worldwide.

IMO | ACTUALITAT

L’ESASO organitza a l’IMO un curs intensiu per a oftalmòlegs argentins en l’activitat del centre i intercanviar experiències amb l’equip mèdic de l’IMO. Les àrees que més van interessar aquest grup de 25 oftalmòlegs van ser les proves diagnòstiques, realitzades amb l’última tecnologia, i els avenços en cirurgia mínimament invasiva.

Amb cursos com el que s’ha ofert a l’IMO, l’ESASO pretén millorar la qualitat de la formació oftalmològica en tots els països, especialment en aquells en els quals és més difícil accedir a la formació pràctica. Després de l’èxit d’aquest primer curs, l’ESASO ja estudia repetir-lo L’ESASO (European School for Advanced Studies in Ophthal-

a l’IMO, amb professionals d’un altre país.

mology) va inaugurar el passat mes d’octubre una iniciativa pionera a Europa, que consisteix a oferir breus cursos d’immersió total en centres oftalmològics de prestigi internacional a professionals de països llatinoamericans, on és difícil accedir a la formació pràctica en aquest camp. El projecte ha estat possible gràcies a la

LA REVISTA IMO

24

col·laboració amb Eurolam (Societat Llatinoamericana de Retina).

Immersió total El primer curs va tenir lloc el passat mes d’octubre a l’IMO, on un grup de 25 oftalmòlegs argentins va poder conèixer de primera mà els últims avenços i les millors pràctiques en oftalmologia. El curs es va estructurar en dos dies d’immersió total, en què els professionals argentins van participar en totes les àrees d’activitat de l’Institut, de manera que van poder compartir la seva estada amb els oftalmòlegs i sanitaris del centre. Els oftalmòlegs participants van ser seleccionats per l‘ESASO i Eurolam, segons el seu currículum i una experiència de, com a mínim, 5 anys.

Durant aquest primer precerptorship, es van organitzar els oftalmòlegs visitants per grups, a cadascun dels quals es va assignar un tutor que els va acompanyar en consulta, proves diagnòstiques, web-lab (cirurgia experimental) i quiròfan. D’aquesta manera, els professionals argentins van poder participar de manera directa

El Dr. Giuseppe Guarnaccia, director executiu de l’Esaso, amb el Dr. Borja Corcóstegui, a l’IMO

L’ESASO és el primer centre europeu de formació avançada en oftalmologia que, amb seu a la Università della Svizzera italiana, a Lugano (Suïssa), va iniciar la seva activitat el juny del 2009. Segons el Dr. Borja Corcóstegui, director mèdic de l’IMO i president del Comitè Científic de l’ESASO, “l’objectiu de la nova escola europea és permetre que joves metges aconsegueixin un perfeccionament postuniversitari en les diferents àrees d’interès de l’oftalmologia, amb la idea de contribuir al progrés mèdic, científic i social”.

IMO | ACTUALITAT

Novena promoció de l’Escola de Postgrau de la UAB El Programa de Formació Continuada en Oftalmologia de l’IMO ha assolit aquest curs la seva novena edició, amb l’inici, el mes d’octubre passat, dels diferents màsters i postgraus que s’organitzen des de l’Escola de postgrau de la UAB. L’objectiu d’aquest programa de formació és instruir en les diferents especialitats oftalmòlegs, diplomats en infermeria, òptica i optometristes, amb certa experiència prèvia, interessats a actualitzar els seus coneixements relacionats amb les noves tecnologies i la seva aplicació en Oftalmologia.

A la foto, alumnes de la promoció 2010-2011. D’esquerra a dreta: Alberto Arteaga (Màster de Retina i Vitri), Juan Diego Carpio (Màster de Retina i Vitri), Indira Aristeguieta (Màster de Glaucoma), Diego Aristizábal (Màster de Còrnia i Cirurgia Refractiva), Lucienne Collet (Màster de Retina i Vitri) i Edilio Arcos (Màster de Segment anterior).

LA REVISTA IMO

25

IMO | ENS HA VISITAT...

Dr. Hernán

Gras

Ens retrobem amb el Dr. Hernán Gras, que va cursar un màster a l’IMO durant el curs 2004-2005. Ara és especialista en retina i vitri del Centre Visió a Mendoza, Argentina.

Aprofitem la seva visita llampec per xerrar uns minuts amb ell.

LA REVISTA IMO

26

Com recorda la seva experiència a l’IMO? Mai vaig pensar poder realitzar un màster a l’IMO. Va ser una experiència molt millor del que havia imaginat i del que creia que podria arribar a fer en la meva professió.

Què el va impulsar a cursar el màster?

A l’Argentina, el Dr. Borja Corcóstegui és molt conegut, igual que en altres parts del món. Vaig aprofitar unes

Quins temes li desperten més interès en el seu

vacances a Espanya per realitzar una rotació a l’IMO du-

camp?

rant una setmana. En aquell moment em vaig adonar de

Estic molt dedicat al tractament de la retina, que és un

la qualitat de l’equip mèdic i de l’oportunitat que podia

camí molt llarg, al qual cal dedicar molt de temps i es-

significar per a mi fer el màster en retina i vitri a l’IMO.

forç. M’apassiona la cirurgia de retina i vitri i, sobretot, la màcula; m’estic especialitzant en edemes maculars,

Què va suposar el màster en la seva trajectòria

DMAE...

professional?

Quan vaig acabar el màster va ser un moment dur per-

Com veu l’ IMO de 2010?

què vaig haver de tornar a l’Argentina i em va generar

El nou IMO m’ha deixat atònit, és la primera vegada que

força ansietat el fet d’haver de començar de nou. No sa-

visito la nova seu... Sembla la Capella Sixtina! No obs-

bia ni com, ni on podria treballar per aplicar els conei-

tant això, el personal és el mateix de sempre, amb la

xements que havia après. Per sort i gràcies a la bona

seva pulcritud i la seva calor, per a mi és immillorable.

formació que vaig obtenir abans i durant la meva es-

La gent que treballa aquí fa que em senti com a casa.

tada a l’IMO, no em va ser gens difícil. El màster va ser

De fet, durant el màster ho va ser, gairebé literalment,

un “trampolí” i vaig trobar feina amb força rapidesa a

perquè dormia aquí dos o tres cops per setmana.

l’hospital en què volia exercir. Avui puc dir que sóc soci d’aquesta clínica.

Gràcies i feliç retorn a l’Argentina.

Un descans deliciós

Horari: de dilluns a divendres, de 8 a 20 h

Gaudiu de la comoditat i de les temptadores propostes de la cafeteria restaurant de l’IMO des d’un mirador privilegiat sobre Barcelona Esmorzars i berenars (pastes dolces, gofres, entrepans freds i calents...)

Carta de tapes i aperitius, amanides, carns, pizzes i pasta italiana Menú diari de 13 a 16 h

LA REVISTA IMO

CAFETERIA IMO

27

LA REVISTA IMO

28

IMO | ENS HA VISITAT...

Vladimir

de Semir Periodista científic

Vladimir de Semir travessa l’entrada de l’IMO, no com a pacient veterà que és, sinó, en aquesta ocasió, com a expert en divulgació científica. Amb un dilatat currículum vinculat a aquesta àrea, actualment dirigeix l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i és professor del Màster en comunicació científica del mateix centre. Compartim amb ell una interessant xerrada sobre diferents aspectes relacionats amb la divulgació científica.

contraproduent l’eclosió de les noves tecnologies i l’enorme

Els metges han d’arribar a la societat i als pacients, avui

quantitat d’informació sense filtre que circula per la xarxa.

més que mai. Actualment, cal tenir un coneixement científic bàsic per funcionar per la vida. Ens és útil fins i tot per

Per tant, la situació és força millorable

prendre decisions en la nostra vida quotidiana, relaciona-

La veritat és que convindria més anàlisi i opinió, ja que si

des amb l’energia, amb l’alimentació ...

aquest tipus d’informació no es contextualitza adequadament, es poden crear falses expectatives entre la població.

I existeix realment aquest coneixement científic en la

És important informar bé, amb rigor i anar més enllà de

població?

l’anècdota.

Va en augment perquè cada vegada hi ha més comunicació científica. En els últims anys ha crescut el nombre de

Quin paper tenen els mateixos metges i científics en

periodistes especialitzats en la matèria i han proliferat els

aquest procés?

departaments de comunicació i relacions públiques d’em-

L’actitud dels metges i els científics ha canviat molt. Ara

preses i institucions relacionades amb la salut i la recerca.

s’han adonat de la importància de la divulgació científica,

Fins i tot la Unió Europea ja té previstes partides de comu-

mentre que fa no tants anys estava fins i tot mal vist.

nicació a l’hora d’aprovar un projecte científic o de salut.

Però sovint les seves explicacions són difícils d’enQue hi hagi més quantitat, no significa que hi hagi qualitat ...

No, fins i tot pot passar al revés. De

tendre, fins i tot avorrides, per a

“De vegades, la

molta gent... És cert. S’han d’adaptar més al llen-

vegades, la informació es trivialitza

informació científica es

i pot ser que, en part, sigui degut a

trivialitza; cal informar

carrer. També crec que els mitjans

la proliferació dels departaments de

bé, amb rigor i anar més

haurien d’impulsar fòrums atractius...

comunicació, que constantment han

enllà de l’anècdota”.

Faltaria, per exemple, una tertúlia

guatge dels pacients, de la gent del

d’informar als mitjans de comunicació

amena sobre ciència i tecnologia a les

i al públic en general. També pot ser

televisions públiques.

29 LA REVISTA IMO

Per què és important la comunicació científica?

IMO | ENS HA VISITAT...

Com podria augmentar el rigor en aquest àmbit de comunicació?

Crec que amb formació i reflexió en els mateixos mitjans de comunicació. A Espanya, en general, els mitjans s’ocupen només del dia a dia i no s’aturen a analitzar el que estan fent.

I la reflexió és un dels objectius de l’Observatori de la Comunicació Científica que vostè dirigeix, no és així?

Efectivament. De fet, és un projecte que va sorgir de la mateixa reflexió sobre la meva activitat com a periodista científic, una reflexió a la qual em vaig veure obligat a l’haver d’explicar l’assignatura als meus alumnes, quan

30

És a dir, que l’Observatori parteix de la reflexió i

LA REVISTA IMO

vaig començar a fer classes.

promou la reflexió Sí, l’Observatori es va crear a mitjans dels 90, amb vocació científica, mèdica i mediambiental. Se centra especialment en medicina i salut, en com es transmet aquesta informació a la societat. I ho fem des de diferents àmbits: anàlisi, docència, assessoria a organismes públics i privats i agitació cultural.

Agitació cultural?

“L’Observatori de la Comunicació Científica va sorgir a mitjans dels 90; estudia com es transmet a la

Sí, reflexionem, però també som actius i proposem accions encaminades a difondre i provocar el coneixement i la reflexió sobre la cultura científica.

societat la informació sobre

Per exemple ...

medicina i salut i ho fa a través de

Al setembre, per exemple, vam organitzar un homenat-

l’anàlisi, la docència i l’assessoria”.

ge a l’astrònom i divulgador científic Carl Sagan, amb motiu del trenta aniversari de l’estrena de Cosmos, la sèrie de divulgació que més interès per la ciència ha despertat en l’audiència. La sèrie s’ha emès a 60 països i l’han vist més de 500 milions de persones. L’acte es va emmarcar en el XV Màster en comunicació científica, mèdica i ambiental de l’Institut d’Educació Contínua (IDEC) de la UPF, en col·laboració amb el diari Público, que va repartir el primer DVD de la mítica sèrie.

IMO | ENS HA VISITAT...

“Incloure informació científica als mitjans d’informació generalistes és un fenomen que arrenca, sobretot, de la dècada dels 80. The New York Times, amb un suplement que va llençar el 1978, va ser el pioner”.

L’activitat de l’Observatori transcendeix, doncs, les

No hi havia gaire tradició d’incloure informació

parets de la Universitat

científica en els mitjans, oi?

Sí, som un centre acadèmic immers en la societat, que

No, és un fenomen que arrenca, sobretot, de la dècada

apostem decididament per obrir-nos-hi, per aportar al-

dels 80. Fins llavors, hi havia pocs periodistes especia-

guna cosa.

litzats i, en general, la divulgació científica ocupava espais bastant residuals. Com antecedents, podríem parlar de l’astrònom Josep Comas i Solà, fundador i primer di-

Moltes. Per exemple, elaborem l’Informe Quiral, finançat

rector de l’Observatori Fabra, que va desenvolupar una

per la Fundació Vila-Casas, que és una anàlisi anual de

important faceta com a periodista i divulgador científic.

com els mitjans escrits tracten els temes científics, o l’in-

El 1893 va començar a escriure una columna quinzenal

forme SAM (Seguretat Alimentària i Mitjans de Comuni-

d’astronomia a La Vanguardia, on va publicar més de 600

cació) també anual, que realitzem per conèixer amb més

articles, fins a la seva mort, el 1937. Més tard, en els anys

profunditat quina és la informació que ha arribat a la

60 i 70, el mateix diari destinava un espai als articles

població en relació amb la seguretat alimentària (quines

de ciència i salut de Luis Daufí... També hi havia una

han estat les principals fonts d’informació per a la prem-

mica de divulgació científica en altres mitjans, però, en

sa, els centres d’atenció, l’enfocament, etc.). L’Informe,

general, poca cosa.

juntament amb la resta d’activitats emmarcades en el que anomenem Plataforma SAM, té per objectiu millorar

Per acabar, una curiositat: d’on sorgeix la seva

la capacitat dels ciutadans per prendre decisions sobre la

inquietud científica?

base d’una informació fiable.

Doncs no ho sé ben bé... Segurament, hi hagi influït l’Es-

També organitzem seminaris com el dels reptes ètics

cola Suïssa de Barcelona, on vaig estudiar. Recordo que

de l’e-salut, en els quals està implicat el patronat de la

vaig tenir un professor de física molt bo i que, en ge-

Fundació Víctor Grífols... La llista d’activitats és molt

neral, l’escola, que a més comptava amb pocs alumnes,

llarga.

tenia un gran esperit científic. Potser tot això també va influir en un dels meus companys de classe, Jorge

Abans de posar en marxa l’Observatori, va liderar

Wagensberg, que, per cert, anys després seria una peça

el suplement Ciència de La Vanguardia, va ser un

clau per decidir-me a impulsar el suplement de Ciencia.

referent en divulgació científica a Espanya?

Sens dubte. Va ser un suplement bastant pioner a Espanya, que va sorgir pocs anys després que, el 1978, The New York Times, llancés el seu propi suplement de ciència.

El de La Vanguardia va arrencar el 1982 i es va editar fins a 1997. En aquest suplement es va crear una important escola de periodistes científics.

31 LA REVISTA IMO

Quines activitats desenvolupen en aquest sentit?

HISTÒRIA DEL GLAUCOMA La malaltia va estar envoltada de misteri fins al segle XIX Per la Dra. Sílvia Freixes

LA REVISTA IMO

32

El glaucoma és una malaltia ocular molt estesa, que consisteix en una neuropatia crònica progressiva. El factor de risc més important és l’augment de la pressió intraocular. Aquest augment origina una atròfia del nervi òptic que es manifesta amb una pèrdua del camp visual i, en fases terminals, amb una pèrdua de visió irreverssible.

La comprensió d’aquesta patologia no ha estat fàcil. Van haver de passar segles per arribar a aquesta definició i per disposar dels actuals tractaments mèdics i quirúrgics. Des de l’època hipocràtica, passant per la medieval i, posteriorment, la moderna (s. XVIII), la malaltia va estar envoltada de misteri. No va ser fins al segle XIX, quan el concepte de la patologia denominada glaucoma es va materialitzar i classificar, fins que va arribar als nostres dies, i va ampliar el ventall terapèutic d’una manera exponencial.

OFTALMOLOGIA | Hª DEL GLAUCOMA

Època medieval

Hipòcrates

Galé de Pèrgam

Apareix el terme glaukosis

El cristal·lí, considerat l’òrgan principal de l’ull

Hipòcrates (469 a.C.) esmenta en el seu Corpus Hipocra-

De tots aquests avenços, se’n beneficiarà Galè de Pèr-

ticum el terme glaukosis, referint-se a una malaltia típi-

gam (129-201 d.C.), figura emblemàtica de la medicina

ca de l’ancià, que es manifestava amb el canvi de color

antiga. En el seu escrit anatòmic Sobre l’ús de les parts,

de la pupil·la, que adquiria un to més blau. Durant tot

descriu les tres capes de l’ull: aquós, cristal·lí i vitri, i

el període grec clàssic no hi ha una bona classificació

formula una teoria de la visió, en la qual el cristal·lí és

anatòmica de l’ull i, per tant, una comprensió de la pa-

l’òrgan principal, teoria errònia que es mantindrà en

tologia ocular i les seves manifestacions clíniques. El fet

peu durant més de 1.000 anys i que interferirà en l’ente-

que durant aquest període hi hagi un respecte reveren-

niment del glaucoma.

cial al cos humà, fa que les disseccions cadavèriques no

Durant el domini de l’Imperi romà, la medicina es

es plantegin com quelcom beneficiós i determina una

veurà influïda per les noves relacions internacionals. Es

manca de documentació anatòmica veraç. De fet, dues

difonen coneixements d’altres cultures, especialment

patologies tan importants com la cataracta i el glau-

l’egípcia, l‘índia i la mesopotàmica, que tractaven qui-

coma s’entremesclaran confusament fins a mitjans del

rúrgicament l’opacificació del cristal·lí, amb la tècnica

segle XIX.

de l’abatiment. Es comencen a distingir dues malalti-

Aristòtil (384-322 a.C.) desenvolupa una observació directa de la natura i realitza disseccions en el cadàver animal. En extrapolar la informació obtinguda al cos

es oculars –glaucoma i cataracta–, però centrades en el mateix òrgan: el cristal·lí.

La irrupció de l’Islam canviarà de manera decisiva di-

humà, diferència l’existèn-

verses concepcions. Si bé continua la idea de cristal·lí-

cia del cristal·lí i

glaucoma, apareixen les primeres referències dels efectes

de la pupil·la.

de l’augment de la pressió ocular (Abu’l Hassan Ahmad

Posteriorment,

at-Tabari, s. X), o referències clíniques de l’anomenada mi-

l’escola alexandrina

granya ocular (Sams-ad -Din, s. XIII). Els metges de l’escola

contribueix en gran

de Còrdova introdueixen

manera al coneixement de l’anatomia de l’ull. Destaca, en particular,

Heròfil,

que realitza disseccions humanes i estudis anatòmics de l’ull.

Dues patologies tan importants com la cataracta i el glaucoma s’entremesclaran confusament fins a mitjans del segle XIX.

la distinció entre aigua blanca, que probablement designava la cataracta, i aigua verda, denominació que podia correspondre al glaucoma.

33 LA REVISTA IMO

Època hipocràtica

OFTALMOLOGIA | Hª DEL GLAUCOMA

Edat moderna

Johannes Kepler

Distinció entre cataracta i glaucoma

LA REVISTA IMO

34

Entre les pri-

Durant aquesta època, els coneixements sobre el glau-

meres publica-

coma a penes experimenten canvis, ja que els metges

cions

mantenen la creença que el cristal·lí és l’eix principal de

espanyols, des-

la visió. No obstant això, apareixen noves teories que

taquen

contradiuen l’anterior, com la del matemàtic, físic i as-

doctor Domingo

trònom Johannes Kepler (1571-1630), que, en estudiar l’ull

già català que el 1785 redacta un llibre titulat Enfermeda-

humà, arriba a la conclusió que el cristal·lí realitza la

des de ojos para instrucción de los alumnos del real colegio de

funció de lent, dins del complex procés de la visió.

cirugía de Barcelona, en el qual esmenta el glaucoma com

d’autors la

del Vidal,

cirur-

Al segle XVIII seguirà l’interès per establir diferències

a conseqüència d’una “dissolució de l’humor vitri”, i la de

entre cataracta i glaucoma. Dos cirurgians francesos,

Joan Naval, metge de la Corona, que al Tratado de Ophtal-

Michel Brisseau (1676-1743) i Antoine Maitre-Jan (1650-

mia y sus especies, conclou que el glaucoma és l’anomena-

1750), presenten davant l’Académie Royale des Sciences de

da “gota serena”, resultat d’un vessament de limfa que

París els seus treballs en els quals sostenen que la cata-

no enterboleix l’ull, a diferència de la cataracta.

racta és una patologia del cristal·lí i que és operable, a diferència del glaucoma, que és incurable.

Relacionar l’augment de la pressió intraocular amb el glaucoma, una dada crucial en el diagnòstic de la malaltia, suposa, al segle XVII, un gran avenç.

OFTALMOLOGIA | Hª DEL GLAUCOMA

El fet de considerar l’augment del to ocular com a

això, es realitzen puncions de la cambra anterior (zona

signe relacionat amb el glaucoma, una dada que avui

entre la còrnia i l’iris, que conté l’humor aquós, líquid

considerem crucial en el diagnòstic de la malaltia, su-

transparent que si no es desaigua correctament produ-

posa, aleshores, un gran avenç. El primer esment que

eix un augment de la pressió intraocular) i de la cam-

tenim d’aquesta dada per un autor modern i occidental

bra vítria (zona entre el cristal·lí i la retina, amb un gel

(ja hi havia escrits orientals del segle X sobre aquest

transparent i sense vasos anomenat humor vitri) com a

signe) és de Richard Bannister (1560-1626). El 1622 publi-

tractaments fonamentals del glaucoma.

ca Breviary of the eyes, obra en la qual distingeix la gutta obscura (cataracta i, per tant, curable) de la gutta serena,

Segle XIX

incurable, la principal característica de la qual és l’augment de pressió del globus ocular en palpar-lo, a més d’altres característiques, com el dolor i la immobilitat de la pupil·la.

Pressió ocular Desafortunadament, ningú presta atenció a aquesta Albrecht von Graefe

autors de l’escola alemanya, francesa i anglesa assen-

El glaucoma pot tractar-se

ten, definitivament, el concepte de l’augment de pressió

La figura de l’oftalmòleg alemany Albrecht von Graefe

ocular com a causa principal del glaucoma. Destaquen

(1828 - 1870) suposarà un punt d’inflexió en l’enteniment

William Mackenzie (1791-1868) i Frans Cornelis Donders

i l’inici del tractament quirúrgic del glaucoma. Fill d‘of-

(1818-1889), que el 1863 fabrica un dels primers tonòme-

talmòleg i excel·lent estudiant, es forma a Berlín i acaba

tres (aparells per mesurar la pressió intraocular).

els seus estudis a Praga, Viena i París, on comparteix ex-

A partir de llavors, tots els esforços se centren a ma-

periències amb altres oftalmòlegs importants d’aquest

terialitzar la disminució de la pressió intraocular. Per a

segle, com Ferdinand Arlt, Louis-Auguste Desmarres o

El segle XIX s’inicia el tractament del glaucoma amb fàrmacs.

35 LA REVISTA IMO

descripció, fins al segle XVIII i inicis del segle XIX, quan

OFTALMOLOGIA | Hª DEL GLAUCOMA

Friedrich Jaeger. El 1851 funda a Berlín una petita clínica

pressió intraocular. El mateix von Graefe l’utilitzarà per

oftalmològica privada, on duu a terme una àmplia ac-

a la intervenció de la iridectomia.

tuació quirúrgica, tant en el tractament de la cataracta

El 1877 Adolf Weber estudia l’efecte d’un nou fàrmac, la

–més de deu mil intervencions– com en l’inici del tracta-

pilocarpina, que passarà a ser el principal medicament

ment quirúrgic del glaucoma.

per tractar el glaucoma. Aquest alcaloide s’extreu d’una

El 1854 funda la que serà la revista oftalmològica més influent d’Europa, l’Archiv für Ophalmologie, on publica

planta brasilera –Folia Jaborandi– i té un efecte més potent que la fisostigmina.

més de dos mil articles oftalmològics. El 1868 dissenya un nou tonòmetre.

Segle XX

Èxit terapèutic Von Graefe realitza i descriu la tècnica de la iridectomia –tall a la perifèria de l’iris– per al tractament del glaucoma. El 1852 tracta quirúrgicament un cas d’iritis crònica bilateral, amb la intenció de realitzar una choremorphosi, és a dir, crear una pupil·la artificial. En fer-ho, observa que la càmera anterior s’aprofundeix i que disminueix

LA REVISTA IMO

36

Otto Barkan

la pressió del globus ocular. El 1857 publica l’article Sobre

Evolució del tractament farmacològic i quirúrgic

la iridectomia en el glaucoma i en el procés glaucomatós, amb

Durant el segle XX, es produeixen avenços transcenden-

el qual acaba d’assentar l’èxit terapèutic més important

tals en el tractament d’aquesta patologia ocular. Tots

del segle XIX en el tractament del glaucoma.

ells, tant si són farmacològics o quirúrgics, intentaran

Paral·lelament, s’inicia el tractament del glaucoma amb fàrmacs. El 1862 Thomas R. Fraser descriu l’efecte

disminuir la pressió intraocular per evitar la progressió del glaucoma.

d’un alcaloide extret d’una fava, la fisostigmina, i el seu

El següent principi farmacològic estudiat serà l’ace-

efecte miòtic (de contracció de la pupil·la), per reduir la

tazolamida oral (Becker, 1954), així com altres substàn-

El segle passat s’introdueixen procediments quirúrgics que segueixen vigents, com la trabeculectomia o l’esclerectomia profunda no perforant.

Vàlvula d’Ahmed

OFTALMOLOGIA | Hª DEL GLAUCOMA

cies hipertòniques que

El 1990 Koslov modificarà i estendrà l’ús d’aquest trac-

disminueixen la pres-

tament quirúrgic, que presenta menor probabilitat de

sió intraocular (sorbi-

complicacions postoperatòries que la trabeculectomia.

tol, glicerol, urea).

Juntament amb aquestes tècniques de drenatge, es

En la dècada dels se-

desenvolupen en aquest segle els anomenats disposi-

tanta, es descobreix l’ús

tius de drenatge, ja siguin vàlvules (Ahmed, Krupin) o

d’un nou fàrmac: els

tubs (Molteno, Baerveldt), reservats per al tractament

betabloquejants (male-

de glaucomes complexos.

at de timolol, 1978), que seran el tractament de primera elecció durant dècades.

Segle XXI

Posteriorment, apareixen els agents alfa-2 agonistes (clonidina, apraclonidina, brimonidina), els inhibidors de l’anhidrasa carbònica tòpica (dorzolamida i brinzolamida) i ja, més recentment, les prostaglandines.

Innovació fonamental La innovació quirúrgica fonamental no arribarà fins al Atròfia òptica glaucomatosa

Barkan. Aquesta cirurgia nova es centra a modificar

Diagnòstic precoç i prevenció

l’angle iridocorneal (l’angle format per la còrnia i l’iris

El glaucoma, al segle XXI, continua sent una malaltia

pel qual es produeix el desguàs de l’humor aquós), i obre

complexa. El seu diagnòstic i comprensió ha represen-

camí per a nous vessants quirúrgics.

tat un desafiament científic que va començar a con-

El 1939 Sugar desenvoluparà una tècnica de drenat-

cretar-se al segle XIX. Actualment, disposem de proves

ge (formació d’una fístula o conducte entre la càmera

de seguiment, principalment l’estudi del camp visual,

anterior i l’espai subconjuntival) i el 1968 Cairns publi-

per determinar la progressió del glaucoma. A més, hi

carà a l’American Journal of Ophthalmology, un nou proto-

ha nous sistemes d’anàlisi estructural del nervi òptic

col quirúrgic d’aquesta tècnica: la trabeculectomia, que

(OCT, HRT, GDX) que constitueixen un punt de suport

es converteix en una tècnica de primera elecció per a

important per aconseguir un dels pilars fonamentals

molts tipus de glaucoma, encara actualment.

d’avui dia: el diagnòstic precoç i la prevenció d’aquesta

El 1984, Zimmerman introduirà una altra tècnica d’ús

devastadora malaltia

en l’actualitat: l’esclerectomia profunda no perforant.

Progressió del camp visual d’un pacient amb glaucoma

37 LA REVISTA IMO

1936, amb l’anomenada goniotomia, proposada per Otto

OFTALMOLOGIA

La manca de llum pot alterar temporalment la visió Una de les notícies de 2010 ha estat, sens dubte, el res-

més sofisticada que la dels humans. Aquestes espècies

cat de 33 miners xilens atrapats durant 69 dies sota ter-

tenen mecanismes que augmenten la percepció de la

ra. En el moment del seu alliberament, tots van treure el

llum durant la nit (gossos, gats...).

cap a la superfície amb ulleres fosques, dissenyades per

LA REVISTA IMO

38

minimitzar la intensitat de la llum i permetre’ls adaptar

Com afecta la manca de llum a la visió?

els seus ulls a la resplendor de la llum després de més de

Hi ha una capa de cèl·lules a la retina que s’encarrega

dos mesos sense veure el sol.

d’adaptar la visió a la llum i a la foscor. Quan l’entrada

La major preocupació era que els miners poguessin

de llum es perd de forma brusca i excessiva, es produeix

patir dany a la retina, segons va explicar en el moment

una alteració bioquímica severa que pot provocar alte-

del rescat el Dr. Andrew Hartwick, professor adjunt del

racions temporals a la visió.

Col·legi d’Optometria de la Universitat Estatal d’Ohio.

Per això, hem volgut consultar amb un dels oftalmò-

Quants dies són necessaris perquè la privació de

legs especialistes en retina de l’IMO, el Dr. Carlos Mateo,

llum afecti la visió?

la incidència de la llum en la visió i, en concret, a la

En principi, és una dada que no es coneix. No obstant

retina.

això, sabem que una persona que ha estat durant diverses hores a les fosques, haurà d’adaptar-se de nou a la

Quin paper juga la llum en la visió?

llum de forma progressiva.

La llum és necessària per a la visió. La retina humana hi té una sensibilitat específica, sobretot per distingir

Quina part de l’ull queda més afectada per aquesta

els colors. En canvi, hi ha espècies animals la visió noc-

falta de llum?

turna dels quals està molt més desenvolupada i és molt

La retina és la part de l’ull que s’encarrega de transfor-

OFTALMOLOGIA

cervell a través del nervi òptic. És la retina la que realitza aquesta tasca bioquímica que es veu afectada per la falta de llum.

Professionals com els miners, amb moltes hores sota terra, o els que desenvolupen la seva activitat de nit, pateixen efectes negatius en la visió?

En principi, aquestes disminucions temporals de llum no afecten la visió i no està demostrat que provoquin seqüeles a llarg termini.

Tampoc patiran seqüeles visuals els miners de Xile?

No és d’esperar.

Sabies que…

En les pel·lícules de pirates, molts d’ells apareixen amb un ull tapat. Es pensava que això responia al fet que havien perdut un ull a la batalla. No obstant això, algunes cròniques apunten que ho feien per adaptar la visió de l’ull tapat a la foscor i així veure-hi millor de nit. Amb aquest objectiu, canviaven el pegat d’un ull a un altre perquè l’ull cobert fos més sensible a la foscor, ja que l’ull destapat havia estat estimulat pels impulsos visuals i tenia més dificultats d’adaptació a la visió nocturna.

39 LA REVISTA IMO

mar l’energia lumínica en la informació que arriba al

LA REVISTA IMO

40

GASTRONOMIA | CARME RUSCALLEDA

Carme Ruscalleda Única xef del món amb cinc estrelles Michelin

LA REVISTA IMO

41

Ens hem apropat novament a la cuina d’un dels restaurants més prestigiosos del món. Si en el número anterior vam viatjar fins a Girona per conèixer les interioritats del Celler de Can Roca, de la mà del seu xef, Joan Roca, en aquesta ocasió, ens hem quedat a la costa barcelonina del Maresme: al restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar. Allà hem tingut el privilegi de xerrar amb Carme Ruscalleda, única xef del món amb cinc estrelles Michelin.

42

El restaurant Sant Pau està enclavat en una antiga casa

Ruscalleda va emprendre una aventura amb la suficient

LA REVISTA IMO

GASTRONOMIA | CARME RUSCALLEDA

senyorial restaurada, amb un acollidor jardí i vistes al

joventut per actuar amb audàcia, però amb un gens

mar. La seva història com a restaurant Sant Pau co-

menyspreable rodatge de 20 anys treballant en el món

mença el 1988, quan, després de gairebé un any d’obres,

de l’alimentació. Els fets van confirmar de seguida que

Carme Ruscalleda i el seu marit, Toni Balam, obren les

es tractava d’una bona combinació. El 1991, Sant Pau,

seves portes. Durant més d’una dècada, havien treballat

amb 53 places i un equip de 7 persones (avui de 32), rebia

junts en una botiga d’alimentació de productes propis

la seva primera estrella Michelin. “La primera estrella

de Ramon Ruscalleda i Núria Serra, pares de la Carme,

Michelin ens va reportar un gran coneixement”, recorda

situada just a uns metres del restaurant. Des d’aquell

la xef. Des de llavors, la seva ascensió seria ja imparable.

establiment, en què també preparaven menjars per em-

Sis anys després guanyava la segona estrella Michelin i,

portar, i amb el coratge dels autodidactes, la parella va

el 2005, sumava la tercera.

decidir fer un pas decisiu en la seva carrera i provar sort La clau de l’èxit

obrint el restaurant.

Malgrat l’enclavament privilegiat de l’establiment,

Quina havia estat la clau de l’èxit? Segurament, una

que abans havia estat un hostal, Carme Ruscalleda era

combinació de diverses raons, basades, principalment,

conscient que, en realitat, començava en una zona que

en el treball i l’honestedat. “La nostra sempre ha estat una cuina de proximitat, de tempo-

estava totalment fora de circuit.

“Encara que per triomfar en el món

rada i que respecta molt la natura-

gastronòmic, la clau era estar ben

El restaurant Sant Pau

situat, després, estar ben situat i,

va rebre la seva primera

manipulació genètica. A més, una

en tercer lloc, estar ben situat, una

estrella Michelin el 1991,

barreja de seny i rauxa podria aca-

condició que no complíem, no ens

quan només feia tres

bar de definir un estil propi de fer

ho vam pensar dues vegades. Sen-

anys que s’havia

cuina, en el qual Ruscalleda aposta

tíem una força que ens feia valents i capaços de triomfar en un món molt competitiu”. Als seus 35 anys,

inaugurat.

lesa dels aliments”. Veto total a la

per “deixar volar la ment, però amb rigor”.

GASTRONOMIA | CARME RUSCALLEDA

la cuina atenta a la temporada i l’entorn, ha demostrat

Sabor i diversió

que, tot i tenir una base molt tradicional i local, segueix funcionant amb el pas del temps i que s’aprecia també

Una de les últimes creacions “estrella” de Rucalle-

a l’altra cara del planeta. “Ara tenim una carta diferent

da és el “Mondrian gastronòmic”. El plat juga amb

que al principi, però el mateix bon producte i el ma-

molts ingredients per aconseguir una barreja de

teix esperit d’il·lusió”. I al Japó, on Carme Ruscalleda va

colors: blanc, vermell, verd, negre... Es prepara

obrir el 2004 el seu segon restaurant Sant Pau, també

amb bacallà, pebrots vermells, grocs i verds i oli-

s’aplica, amb èxit, la mateixa filosofia. El 2007 aquest

ves negres. Si la composició del plat és original, el

establiment obté dues estrelles a la competitiva Tòquio,

més sorprenent és que se serveix dins d’una caixa

que la Guia Michelin considera “capital mundial de la

que figura que conté un quadre de Mondrian. “Ju-

gastronomia”.

guem amb l’efecte il·lusió, amb les sensacions...

“Al Japó, ara estan recollint el que els hi pertoca”, afirma la cuinera de Sant Pol de Mar. “Tòquio és la ciutat amb més restaurants del món; ens guanyen en quantitat i en qualitat”. Encara que Carme Ruscalleda sigui, sobretot, una dona del Maresme, inspirada en els productes de la terra i el mar que l’envolten i amb un gran coneixement i respecte per la cuina tradicional catalana, és evident la gran atracció mútua que des de fa anys manté units Ruscalleda i la gastronomia japonesa.

“Ells també tenen molta tradició culinària i l’esperit de la seva cuina és, com en el nostre cas, el de no alterar els aliments”.

A més de tenir restaurant a Tòquio i instal·lar–se allà durant unes setmanes dos cops l’any, la influència ni-

Un plat ha de poder ser tan bo com divertit”.

43 LA REVISTA IMO

El “caràcter maresmenc”, amb el qual la xef defineix

GASTRONOMIA | CARME RUSCALLEDA

Cada any, el seu plat Carme Ruscalleda no pot decantar-se per un dels seus “fills”. “Cada any, té el seu plat”. És difícil elegir entre per creacions tan variades i originals com l’albergínia amb pistatxo, el ravioli vegetal amb textura de pernil Joselito –un nom molt espanyol que incorpora, però, ingredients nipons com el dashi o el daikon (rave japonès de color blanc)–, a més de pastanaga, albergínia i carbassó, o les cues de gamba, a base de “vellut” de tomàquet, picada de poma, cogombre, pruna i endívia (a la foto).

44

l’hotel Mandarin de Barcelona, “un repte que em treu

LA REVISTA IMO

la son”, cosa que, segons la xef, “és positiu perquè incentiva que facis una bona feina”. Recentment, ha estat a Harvard participant en un projecte del seu col·lega i amic Ferran Adrià, en el qual s’analitza la transformació dels aliments a través dels colors. “A mi m’ha tocat el marró”, un color que, segons Ruscalleda, és sinònim de tradició i sabor. El marró és a la ceba daurada, la carn rostida, l’arròs a la cassola, l’escalivada a la brasa, el rovell cremada... “La cuina catalana és marró”, afirma.

A més acaba d’impulsar, al costat de l’enòloga Elena Adell, el segon lliurament de productes GastroVino: un chutney (varietat d’espais dolços i picants), gominoles de vi i fruites liofilitzades, que acompanyaran el llançament del nou vi Alcorta, el primer rosat de la marca que sortirà al mercat la propera primavera. Malgrat aquesta innegable vena emprenedora, Ruscalleda afirma que, Restaurant Moments

per damunt de tot, és cuinera, situant la seva faceta em-

pona es deixa notar també al restaurant de Sant Pol de

presarial com, simplement, una derivada. La cuinera del

Mar, amb membres de l’equip d’aquell país i en la carta

Maresme, creativa i generosa, té temps també d’anar

treuen el cap, sense complexos, conceptes com el dashi,

plasmant els seus coneixements i talent en diversos lli-

brou típic japonès.

bres de cuina, entre altres Cuinar per ser feliç, títol que

Mentre creixen els fruits d’aquest maridatge catalanojaponès, Carme Ruscalleda continua la seva prolífe-

és tota una declaració de principis, encara que també signaria la frase “cuinar per fer feliç “.

ra activitat creativa dins i fora de la cuina. El 2009 va

“Aconseguir la felicitat sensual a la taula, això és el

inaugurar un nou restaurant gastronòmic, Moments, a

que fa que una experiència culinària sigui especial”. Car-

GASTRONOMIA | CARME RUSCALLEDA

Menjar com els besavis Ruscalleda és una gran defensora de la cuina sana i nutritiva. La clau, segons explica, ens la donen els mateixos nutricionistes, quan ens aconsellen que mengem com els nostres besavis. Un exemple de cuina senzilla i saludable és, per a la xef, l’oli d’oliva verge extra. “A més de ser una medicina, amb pa torrat i sal grossa, està deliciós!”

LA REVISTA IMO

45

“Tocats pel bolet” “A Catalunya estem tocats pel bolet”. Els bolets són una base molt important de la cuina catalana, a més de ser tota una me Ruscalleda, que recorda que quan ella i el seu marit visitaven restaurants de renom als 18 anys per gaudir d’una d’aquestes experiències tothom els mirava amb sorpresa, afirma que ara “els joves sí freqüenten aquests establiments, llegeixen, experimenten...”. Això obliga a “estar a l’altura”... Cinc estrelles Michelin donen fe que n’està.

tradició que comença amb la seva cerca i recullida al bosc, després de les pluges.

Carme Ruscalleda ens recomana tallarlos a trossos grans, amanir-los amb oli, sal i pebre i preparar al grill, donant-los la volta quan estan daurats.

Aconsella acompanyar-los d’ous escalfats o bullits (proteïna) i de fesols del ganxet (mongetes típiques de les comarques del Vallès i el Maresme).

QUALITAT DE VIDA | ECONUTRICIÓ

ECONUTRICIÓ: SALUT A LA TAULA

LA REVISTA IMO

46

Menjar aliments procedents de l’agricultura biològica, lliures de pesticides i fertilitzants, és molt recomanable per eliminar toxines i depurar l’organisme. Una tendència en augment que ha fet saltar els aliments ecològics de les botigues de macrobiòtica i dietètica a les grans superfícies comercials.

Pere Romanillos

QUALITAT DE VIDA | ECONUTRICIÓ

Espanya és el segon major

d’aparèixer el nom o codi de l’entitat que certifica l’au-

productor

d’ali-

tenticitat del producte, que pot estar acompanyat de

ments

europeu

només

diversos logotips, entre ells, l’europeu. Aquest certificat

per darrere d’Itàlia. Però el

ecològics,

demostra que aquests productes tenen com a mínim un

seu consum encara està molt

95% d’ingredients ecològics. La majoria d’aquests ali-

lluny d’igualar altres països com

ments solen ser cereals, lleguminoses, fruites i hortalis-

Alemanya i Suïssa, a causa, en part, d’una

ses, encara que també hi podem trobar carn, begudes,

manca d’informació i pel seu preu encara una mica ele-

olis ...

LA REVISTA IMO

47

vat. De fet, segons dades del Ministeri de Medi Ambi-

Avantatges i desavantatges de l’econutrició

ent, el consum per persona a Espanya d’aliments ecolò-

En no utilitzar productes químics tòxics, els aliments

gics és inferior a 10 euros anuals.

ecològics protegeixen la nostra salut (i també la dels agricultors i ramaders). El cultiu ecològic respecta l’ac-

Aliment ecològic?

tivitat biològica i la fertilitat del sòl. En no utilitzar pes-

A l’hora d’optar per un aliment ecològic és important sa-

ticides redueix també la generació

ber abans què estem comprant. Un ecoaliment és aquell

de residus tòxics i afavoreix el

que no ha estat tractat amb plaguicides químics, anti-

respecte al medi ambient.

biòtics o fertilitzants, no ha estat genèticament modifi-

A més, hi ha estudis

cat ni s’han forçat els cicles de fertilitat o d’alimentació,

que

en el cas dels animals. Per distingir-los de la resta en el

que aquest ti-

punt de venda solen portar una etiqueta amb el terme

pus d’agricultura

“ecològic”, “eco”, “biològic” o “bio”, segons la normati-

produeix

va europea. A l’etiqueta d’aquests productes, hi hauria

emissions de car-

apunten

menys

QUALITAT DE VIDA | ECONUTRICIÓ

LA REVISTA IMO

48

boni, de manera que podria ajudar a mitigar l’amenaça

processats de forma convencional. Com que els cultius

del canvi climàtic.

només són regenerats i fertilitzats orgànicament, les

D’altra banda, els aliments ecològics atresoren tots els

plantes es desenvolupen conservant el seu autèntic aro-

nutrients i vitamines intactes, ja que no s’han manipu-

ma, el color i el sabor. Per això, molts consumidors pre-

lat en cap moment. Els ingredients no agraris (additius,

fereixen productes ecològics, ja que conserven el verita-

aromatitzants o sals) també estan molt limitats, cosa

ble gust dels ingredients i recuperen el gust tradicional

que garanteix que els aliments conserven totes les seves propietats i són de la major qualitat.

dels aliments.

En canvi, l’aspecte (color, brillantor o

D’altra banda, la ramaderia ecològica pro-

mida) dels aliments ecològics sol

porciona als animals una alimentació tam-

ser menys atractiu que el dels ali-

bé ecològica que, no només beneficia el

ments convencionals. A més, com

seu creixement i producció, sinó que millora la seva salut i benestar general.

En lloc d’utilitzar conservants i substàncies per potenciar el sabor, els pro-

que no estan tractats, el seu període de conservació o vida útil també és inferior de la dels aliments no ecològics.

ductors ecològics tracten de vendre el

Un altre dels desavantatges és el seu

producte al més fresc possible, recor-

preu elevat, ja que encara es tracta d’una

rent a produccions de temporada.

indústria petita, amb un sistema de pro-

El sabor dels aliments ecològics sol ser més intens i “autèntic” que el dels aliments

ducció més costós que no pot obtenir els beneficis de les produccions més grans.

QUALITAT DE VIDA | ECONUTRICIÓ

Fonaments de l’econutrició L’econutrició és una tendència en alça que es fonamenta

Les fruites i hortalisses con-

en els següents principis:

tenen gran quantitat de fitonutrients, a més de vi-

1 Consumir els anomenats “productes ecològics” i vege-

tamines, minerals, fibra i ca-

tals cultivats en hortes orgàniques que no fan servir

rotenoides (pigments orgànics

fertilitzants químics ni altres substàncies que afecten

que es troben de forma natural

el medi ambient, com per exemple, els pesticides.

en plantes i altres organismes fo-

2 Reduir el consum d’aliments industrialitzats, amb un

tosintètics com algues, algunes classes

alt percentatge de conservants i altres agents químics

de fongs i bacteris). Els humans, i els animals en gene-

(colorants, saboritzants ...).

ral, han obtenir-los a través de la seva dieta, cosa que és

3 Enfortir el consum de vegetals, llegums i cereals.

important per la seva funció biològica com a provitami-

4 Disminuir el consum de carn.

na A, que reforça el sistema immune i contraresta l’ac-

5 Controlar la quantitat d’aliments que s’inclou en cada

ció dels radicals lliures que danyen i envelleixen l’orga-

àpat per no rebutjar porcions sobrants i consumir no-

nisme. Aquesta concentració és més elevada en fruites

més el necessari en cada ingesta.

i verdures de cultiu ecològic, normalment entre un 10 i un 15% més que en les convencionals.

Més fitonutrients Ideal per...

aporten diversos beneficis a l’organisme:

L’econutrició és una pràctica molt recomanada en aquelles persones que requereixen una aportació extra de

• Actuen com a antioxidants naturals: desacceleren el ritme amb què òrgans i teixits es deterioren.

• Ajuden a l’eliminació de toxines.

• Resguarden l’ADN cel·lular.

• Inhibeixen certes substàncies cancerígenes.

• Enforteixen al sistema immunològic.

• Prevenen l’aparició de malalties cròniques degeneratives (cataractes, artritis, diabetis, arteriosclerosi ...).

vitamines i nutrients. És el cas dels nens i joves (especialment en època d’exàmens), la tercera edat i persones amb estats de carències o convalescents.

49 LA REVISTA IMO

Els fitonutrients són compostos propis dels vegetals que

QUALITAT DE VIDA | RESPIRAR BÉ

RESPIRAR BÉ, VIURE MILLOR Les presses, el treball, les preocupacions... fa que moltes vegades ens oblidem d’una cosa tan essencial per a la nostra salut com és el simple fet de respirar bé.

Pere Romanillos

LA REVISTA IMO

50

Respirem unes 17 vegades per minut i cada vegada que

coneix com a “respiració alta”, que no afavoreix l’oxige-

ho fem introduïm mig litre d’aire als pulmons. El nom-

nació correcta del nostre organisme i que, per tant, no

bre d’inspiracions depèn de diversos factors (activitat,

contribueix a un estat òptim de salut. Respirar bé ens

edat, etc.), però el que realment importa no és la quan-

aporta molts beneficis, tant físics com mentals: aug-

titat sinó la qualitat. Fem la prova i fixem-nos en com

menta el flux de sang, cosa que afavoreix l’eliminació de

estem respirant ara mateix. Segurament ho fem de for-

toxines, elimina la tensió corporal, estimula el sistema

ma superficial, inhalant i exhalant petites quantitats

nerviós, facilita la concentració i redueix l’estrès.

d’aire i sense omplir del tot els pulmons. És el que es

QUALITAT DE VIDA | RESPIRAR BÉ

Com respirem?

Com respirar de manera completa

Segons les parts del cos que intervenen en el nostre procés

•

Amb la columna ben recta, buideu completament els

respiratori, es poden distingir els següents tipus de respi-

pulmons i de mica en mica inhaleu aire per les fosses

ració:

nasals.

•

•

Respiració alta o clavicular. És la pitjor forma de respirar, ja que gasta massa energia per al poc rendiment

la pressió exercida. Les costelles s’eixamplen.

•

que ens aporta. Ho fem quan inspirem aixecant les cla-

D’aquesta manera, s’omple primer la base inferior dels pulmons i l’aire puja a poc a poc cap amunt. És el que

vícules, fent que només la part superior dels pulmons

es coneix com a respiració completa.

rebi una aportació d’aire fresc.

•

Manteniu l’aire als pulmons durant uns segons.

51

Respiració mitjana o intercostal. És millor que la res-

•

Exhaleu l’aire molt lentament per les fosses nasals i la

LA REVISTA IMO

•

En fer-ho, el diafragma baixa i es bomba l’abdomen per

piració clavicular, però segueix sent insuficient. Es re-

boca, afluixant el diafragma i les costelles.

alitza separant les costelles i dilatant la caixa toràcica

•

•

com si es tractés d’una manxa. D’aquesta manera, els

Per millorar el nostre estat de salut, combatre situacions

pulmons només s’omplen parcialment a la regió mit-

estressants i calmar el nostre organisme és important re-

jana.

alitzar diverses respiracions completes cada dia. Un bon

Respiració baixa o abdominal. En aquesta el diafrag-

moment per fer-ho és al matí, només aixecar-nos i abans

ma descendeix en el moment de la inspiració provo-

de sortir a treballar. N’hi haurà prou amb dues o tres respi-

cant un massatge suau i constant a l’abdomen i afavo-

racions profundes i completes per a iniciar la jornada amb

rint el correcte funcionament dels òrgans.

més vigor i energia. Per fer-ho podem practicar el següent

Respiració completa. És la forma més sana de respirar.

exercici respiratori que ens ajudarà a millorar la ventilació

Activa les parts anatòmiques de les tres respiracions an-

pulmonar i el funcionament dels òrgans: estirats cap per

teriors (clavícula, costelles i abdomen) i permet un om-

amunt, amb les cames flexionades i les mans al pit, buidar

pliment i buidatge complet dels pulmons. Fent-ho així es

els pulmons per complet, inhalar tot l’aire que puguem per

pot aportar fins a un litre o més d’aire en cada respiració.

les fosses nasals, mantenir la respiració uns segons i exhalar lentament l’aire per la boca i el nas expandint primer la part superior (pit) i després la inferior (abdomen). Hem de repetir l’exercici diverses vegades. Amb una mica de pràctica, aconseguirem, finalment, fer respiracions completes gairebé sense adonar-nos-en.

QUALITAT DE VIDA | RESPIRAR BÉ

Amics i enemics de la respiració •

Esport. La pràctica d’exercici o algun esport és excel·

•

lent per mantenir-nos en forma i de pas enfortir el

tades poden oprimir en excés la zona del pit i l’abdomen

nostre sistema cardiovascular i respiratori. Caminar,

dificultant els moviments d’inhalació i exhalació.

nedar o simplement caminar a ritme ràpid són excel·

•

Tallers d’aprenentatge. Pràctiques com el ioga o el tai-

•

coll durant la respiració.

tatge d’una correcta respiració. Mitjançant una sèrie

•

Corbates. Si estem obligats a portar-ne, és convenient optar per un nus mica tens per facilitar els moviments del

txi centren gran part dels seus beneficis en l’aprenende senzilles tècniques i exercicis, aquest tipus de pràc-

Cinturons. Convé evitar cinturons massa estrets i que pressionin durant tot el dia la zona abdominal.

lents aliats de la nostra respiració.

•

Peces ajustades. Les talles petites i excessivament ajus-

•

Sabates de taló alt. Aquest tipus de calçat desvia la co-

tiques ajuden a enfortir els pulmons i el sistema res-

lumna vertebral del seu centre d’equilibri fent que es tensi

piratori en general i generen benestar físic i mental.

en excés la musculatura que intervé en la respiració.

Aire lliure. Sempre que sigui possible, és aconsellable

•

convé evitar sostenidors massa estrets.

fer exercicis de respiració a l’aire lliure. Podem aprofitar els caps de setmana o dies lliures per desplaçar-nos

Roba interior femenina. Igual que en la resta de peces,

•

Tabac. Evidentment, el tabac és el pitjor enemic per al

a un lloc ben ventilat (muntanya, platja, la riba d’un

nostre sistema respiratori. Un hàbit que pot comportar

riu ...) i regalar als nostres pulmons una dosi extra d’oxigen.

greus malalties, no només pulmonar, sinó a la resta de l’organisme.

•

Sobrepès. El pes excessiu sobre la paret toràcica i abdominal dificulta seriosament la respiració.

LA REVISTA IMO

52

LA REVISTA IMO

53

QUALITAT DE VIDA | EL PODER DEL RIURE

EL PODER DEL RIURE Quan érem petits solíem riure una mitjana de 300 vegades al dia, hàbit que hem anat perdent amb el pas dels anys fins a reduir-lo a una mitjana de 20 vegades al dia en edat adulta. Aquest canvi d’”humor” no resulta gaire adequat per al nostre organisme. Quan riem, el nostre organisme allibera una gran quantitat d’endorfines, hormones produïdes pel sistema nerviós i responsables, entre altres coses, d’alleujar el dolor, disminuir l’ansietat i donar-nos una agradable sensació generalitzada de benestar. Per això, després d’una bona estona rient ens sentim relaxats, igual que passa després de la pràctica de qualsevol esport (un altre gran generador d’endorfines). De fet, tres minuts de riure equivalen a uns 10 minuts d’exercici aeròbic.

LA REVISTA IMO

54

Una bona sessió de rialles a casa, a la feina o en un taller de risoteràpia, produeix efectes molt beneficiosos en el nostre organisme, tant físics com mentals.

Pere Romanillos

“Riure amb” La risoteràpia és una teràpia que combina tècniques

QUALITAT DE VIDA | EL PODER DEL RIURE

com l’expressió corporal, la música, el joc i la dansa amb exercicis de respiració i massatges per aconseguir un riure natural. Els tallers són participatius, es realitzen en grup (entre 10 i 30 persones) i en ells la gent no “ riu de...” sinó que “riu amb...”.

La seva metodologia es basa en una sèrie d’estiraments (per tal de desbloquejar el cos i alliberar tensions), exercicis de desinhibició per trencar el gel i crear complicitat entre els participants i diversos jocs on es busca la diversió per tal de recuperar un riure franc i sincer.

Les sessions solen durar entre dos i tres hores, temps necessari per trencar els bloquejos i inhibicions que porten amb ells la majoria de participants en els tallers. Riure és contagiós i el treball en grup fa que finalment es generi un clima molt distès entre els participants.

Els responsables d’aquests tallers no són humoristes, sinó tècnics experts en ensenyar a riure de

Riure és saludable

forma espontània i natural sense esperar alguna cosa

A l’empresa Donat l’actual panorama econòmic, està creixent el nombre d’empreses que han començat a utilitzar aquesta teràpia per motivar els seus empleats. Riure amb els companys de feina és una excel·lent forma de relaxar i distendre les relacions laborals i, de passada, experimentar una sòlida sensació de cohesió grupal, és a dir, de pertinença al grup. Així mateix, la col·laboració, el treball en equip i la creativitat, són beneficis que també es desenvolupen durant aquest tipus de tallers en empreses, cosa que, a més, ajuda a fer que els grups que treballen junts es comuniquin de forma molt més efectiva.

A casa Riure és el millor antídot contra els pensaments negatius. A més, somriure és un senyal social de gran valor. Si ho fem amb sinceritat, desencadenarà un corrent d’energia positiva al nostre voltant, molt important en el nostre entorn més íntim i personal.

Pensar en positiu Hi ha dues formes d’enfocar la vida: amb optimisme o pessimisme. És decisió nostra optar per una de les dues. És obvi que un enfocament optimista ens ajudarà a sentir-nos molt millor tant físicament com mentalment. El pensament positiu ens fa més resistents a les malalties

• Les endorfines que genera el riure són una mena de sedant natural. Per aquest motiu es fa servir en teràpies de convalescència i per millorar el sistema immunològic.

• Quan riem introduïm el doble d’aire als pulmons amb la consegüent oxigenació extra de l’organisme.

• Mentre riem estem movent gairebé 400 músculs de la cara, el coll i l’abdomen. El seu efecte tonificant i rejovenidor està més que provat.

• Riure provoca un efecte de massatge sobre la columna vertebral i les cervicals on solen acumular-se totes les tensions.

• Riure estimula la melsa i elimina toxines de l’organisme. En moure el diafragma s’origina un massatge intern que facilita la digestió i ajuda a reduir els àcids grassos i les substàncies tòxiques.

55 LA REVISTA IMO

graciosa per fer-ho.

QUALITAT DE VIDA | EL PODER DEL RIURE

i és el millor aliat per mantenir en forma el nostre sistema immunològic. Sempre s’ha d’intentar veure el costat Sis motius per riure 1 Millora la salut física i mental.

2 S’adquireix una actitud més positiva en la vida.

3 Allibera bloquejos emocionals.

4 Potencia la motivació i l’entusiasme.

5 Millora la relació amb els altres.

6 Redueix l’estrès.

bo de les coses (el got mig ple enlloc de mig buit). És a dir, creure en el bon desenllaç dels esdeveniments. I en el cas que això no passi, no pensar en el problema, sinó en les diferents alternatives per trobar la millor solució.

I tot això passa per aprendre a ser més pacients. Paciència davant factors que moltes vegades no depenen de nosaltres i ser conscients de les nostres limitacions, sense ofuscar-nos. Una manera senzilla de començar a practicar és mitjançant l’anomenat “pensament oposat”. Consisteix a forçar al cervell a pensar just el contrari quan un pensament negatiu ens vingui al cap. Es tracta d’una tècnica molt útil per alliberar la ment de les preocupacions i influències negatives, sempre que aconseguim convertir-ho en un hàbit.

LA REVISTA IMO

56

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •