Revista IMO 31 - Catalá

31

REVISTAIMO

ESTIU 2012

RISCOS I BENEFICIS DE LES LENTS DE CONTACTE Òptics i oftalmòlegs analitzen a l’IMO els últims avenços en lents de contacte i superfície ocular | Un nou test estudia el risc genètic de patir DMAE, a partir d’una mostra de saliva | L’IMO introdueix el nou làser femtosegon per a la cirurgia de la cataracta | Xavier Trias, alcalde de Barcelona: “El més important és què hem de fer demà” |

Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

Núm. 31 | ESTIU 2012 EDITORIAL Tenim l’honor de comptar en aquest número amb la presència de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, amb el qual hem pogut parlar quan es compleix un any de la seva investidura al capdavant del consistori. Entre altres reflexions, Trias afirma que “el més important és què hem de fer demà”, un esperit que compartim al cent per cent a l’IMO. A més, descobrim algunes facetes més personals de l’alcalde, que ens explica com afronta la seva actual responsabilitat als 65 anys, “una edat en la qual m’hagués jubilat en la sanitat pública”, diu. Sens dubte, l’alcalde és un exemple de maduresa activa, un aspecte central de la “Setmana Sènior”, que la Fundació IMO prepara per al setembre. Durant cinc dies, oferirem informació i consells de prevenció sobre les diferents patologies oculars relacionades amb l’edat, com la DMAE, el glaucoma, la cataracta o la retinopatia diabètica, i analitzarem com una bona qualitat visual en la maduresa és una peça clau per mantenir una bona qualitat de vida durant un període cada vegada més llarg gràcies a l’augment de l’esperança de vida. Precisament en relació amb una de les malalties associades a l’edat, la DMAE, l’IMO ha engegat recentment un programa de consell genètic per conèixer de forma objectiva el risc genètic de patir aquesta patologia, que en un 70% depèn dels nostres gens. Avançar-nos a la seva aparició ens permetrà augmentar les mesures preventives i preparar el pacient per a futures teràpies gèniques que en pocs anys suposaran una revolució en la lluita contra aquesta malaltia, segona causa de ceguesa al món occidental. Un altre dels assumptes que els nostres especialistes han abordat recentment a l’IMO ha estat el de les lents de contacte, i com poden beneficiar o perjudicar els seus portadors, en funció de diferents factors, entre els quals destaca l’ús (o abús) que se’n fa i el seu manteniment. Tenir cura d’aquests detalls és fonamental per evitar el risc de lesions i infeccions en la superfície ocular que poden arribar a ser greus. Aprofito per destacar el magnífic treball que desenvolupa el Departament de Contactologia de l’IMO, la seva inquietud per estar al dia respecte als últims avenços en el seu camp i la seva important faceta assistencial, en estreta col·laboració amb l’equip mèdic de l’Institut.

Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI La Fundació IMO va organitzar al juny el congrés “Avenços en Contactologia i Superfície Ocular” que va reunir a l’Institut a un centenar d’òptics optometristes, a més dels oftalmòlegs experts en còrnia de l‘IMO. La reunió va tractar dels avenços i reptes de les lents de contacte, així com de les principals patologies i els tractaments de la superfície ocular.

2

L’IMO ha iniciat un programa de consell genètic sobre DMAE, gràcies a un nou test que analitza l’ADN a partir d’una mostra de saliva. La importància d’aquesta nova prova es troba en el fet que el 70% dels factors causants de la DMAE són genètics, segons es va exposar en la conferència “No perdis detall, anticipa’t a la DMAE”, el 30 de maig passat, a la seu de l’IMO.

16

La Fundació IMO prepara per al setembre la “Setmana Sènior”, cinc dies de revisions, conferències i informació sobre les malalties oculars relacionades amb l’edat. I a l’octubre, amb motiu del Dia Mundial de la Visió, l’Institut acollirà per segon any consecutiu les jornades “Vine i (hi) veuràs”, en les quals es revisarà la visió a persones amb discapacitat intel·lectual.

28

Un any després de la seva investidura, entrevistem l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, un metge que va començar a dedicar-se a la política “perquè no estava d’acord en com funcionaven les coses”, una sensació molt estesa actualment als carrers de ciutats com Barcelona. L’alcalde diu entendre les protestes, tot i que demana aportacions constructives i una actitud positiva que intenta traslladar a la seva gestió: “el més important és què hem de fer demà”.

34

Prendre el sol i fer la migdiada, dos dels grans plaers per a moltes persones durant les vacances d’estiu, també poden ser dues fonts de salut i benestar. Recollim alguns consells per obtenir tots els seus beneficis i, en el cas del sol, evitar-ne els aspectes més perjudicials.

44

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació: Q&A, Imagen y Contenidos Redacció: Q&A, Imagen y Contenidos i Dept. de Comunicació IMO. En aquest número ha col·laborat: Pere Romanillos

Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía Fotografies: Àngel Carbonell Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es / info@qya-imagen.com Telèfons 93 253 15 00 / 93 240 44 20

LA REVISTA IMO

1

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

2

IMO | EN PORTADA

L’ÚS PERLLONGAT DE LES

LENTS DE

CONTACTE DISPARA EL RISC DE COMPLICACIONS DE CÒRNIA

la superfície ocular, que provoquen pèrdua d’agudesa visual i que requereixen la immediata retirada de les lents de contacte, tractament per combatre la infecció i un temps de recuperació perquè la còrnia es regeneri”, segons Laura González, optometrista de l’IMO i coordinadora del Congrés. Per això, els optometristes recomanen l’ús de lents de reemplaçament diari, que, a més, gràcies als últims avenços, ja poden ser utilitzades per persones amb astigmatisme i amb més de 10

Les complicacions de còrnia per l’ús de lents de con-

diòptries, mentre que fins fa poc el rang de fabricació

tacte són molt més freqüents entre els portadors de

era molt més limitat (màxim per a 6 diòptries). Però les

lents de contacte d’hidrogel toves d’ús perllongat, que

lents de reemplaçament diari tampoc són en si matei-

resulten “totalment desaconsellables”, excepte en ca-

xes una garantia, “ja que moltes persones allarguen l’ús

sos que no admetin una altra opció, com a persones

de les lents d’un dia, la qual cosa pot ser encara pitjor

majors que viuen soles o un altre perfil d’usuaris amb

que utilitzar directament les d’ús perllongat”.

alguna dificultat especial per al maneig de les lents de contacte. Aquesta és una de les principals conclusions

Complicacions

del Congrés de Contactologia Avançada i Superfície Ocular, organitzat per la Unitat de Contactologia de

Les principals complicacions que poden derivar-se d’un

l’Institut de Microcirugia Ocular (IMO), que el 2 i 3 de

mal ús o manteniment de les lents de contacte són

juny va reunir a l’Institut a un centenar d’òptics opto-

conjuntivitis papil·lar gegant (procés inflamatori no

metristes d’arreu d’Espanya.

infecciós), sequedat ocular o altres més greus, com

Segons els experts, alguns estudis demostren que el

la hipòxia (falta d’oxigen), que provoca la mort de les

risc de tenir un problema ocular es multiplica per cinc

cèl·lules de còrnia, o les infeccions per acanthamoeba

amb les lents d’ús perllongat enfront de les de reem-

-generalment per un mal ús, com banyar-se a la platja-,

plaçament diari, “destacant infeccions per bacteris de

que pot acabar perforant la còrnia en menys de 24 ho-

3 LA REVISTA IMO

L’IMO recomana evitar les lents de contacte per dormir i per anar a la platja, extremar la higiene i visitar regularment l’optometrista i l’oftalmòleg

IMO | EN PORTADA

Un centenar d’òptics optometristes debaten els avenços i problemes en l’ús de lents de contacte, al Congrés de Contactologia Avançada i Superfície Ocular, organitzat per l’IMO el juny

LA REVISTA IMO

4

IMO | EN PORTADA

res i fent necessari portar a terme un trasplantament.

Segons el Dr. Josep Lluís Güell, especialista en còrnia i superfície ocular de l’IMO, “alguns microorganismes aprofiten les lents de contacte per entrar en la còrnia i provocar infeccions greus que poden ocasionar lesions en els ulls o fins i tot fer perdre la visió. Pot costar-nos molt controlar la infecció i si s‘allarga, pot arribar a crear problemes importants”.

Per això, els optometristes alerten de la importància del bon ús i manteniment de les lents de contacte per evitar complicacions i recomanen no abusar d’hores d’ús, prescindir-ne per dormir i per anar a la platja, així

com utilitzar productes específicament dissenyats per a la seva higiene i manteniment. Segons Laura González, “encara que el temps màxim recomanable per anar amb les lents de contacte posades és de 8 hores, hi ha moltes persones que les porten 14, 16 o fins a 24 hores, perquè són molt còmodes i se n’obliden o perquè els fa mandra treure-se-les per dormir”. Un altre aspecte important és la higiene i el manteniment. “Les lents d’un sol ús, cal tirar-les al final del dia, mentre que les d’ús perllongat requereixen una higiene estricta per evitar infeccions, per la qual cosa cal fugir de males pràctiques, com utilitzar aigua o saliva com a alternativa d’urgència per netejar la lent de contacte si cau al terra”, explica Laura González. L’optometrista adverteix de la importància d’utilitzar els líquids que els òptics recomanen, i de netejar diàriament i canviar mensualment l’estoig, ja que també acumula bacteris. A més, segons els experts, la indústria ofereix actualment llàgrimes i condicionadors que milloren la humectació i

5 LA REVISTA IMO

“És important fer un bon ús de les lents de contacte: no portar-les més de 8 hores seguides, no reutilitzar les d’un sol ús i extremar les mesures d’higiene”

IMO | EN PORTADA

Els especialistes coincideixen que, en general, les lents de contacte PRG són més aconsellables que les toves perquè ofereixern menys risc d’intolerància i de complicacions.

LA REVISTA IMO

6

la superfície de la lent de contacte perquè siguin més

silicona, material que facilita l’oxigenació de la còrnia”.

còmodes de portar. Un altre advertiment que cal tenir

Seguir aquest consell suposaria fer un tomb a les pre-

en compte és la necessitat que els usuaris de lents de

ferències dels usuaris, que s’inclinen majoritàriament

contacte visitin semestralment l’expert en contactolo-

per les lents de contacte toves, perquè les RPG “es no-

gia i vagin a l’oftalmòleg almenys una vegada a l’any.

ten més en l’ull i precisen un major esforç d’adaptació

Lents PRG

dels usuaris i són més difícils de manipular”.

Qualitat de visió

D’altra banda, els especialistes coincideixen que, en general, les lents de contacte PRG (rígides permeables

Es calcula que al món hi ha més de 125 milions d’usu-

al gas) són més aconsellables que les toves perquè ofe-

aris de lents de contacte i que prop del 20% n’abando-

reixen menor risc d’intolerància i de complicacions, i

na l’ús. Encara que la majoria d’abandons responen a

en la fabricació de les quals s’utilitzen materials cada

problemes de comoditat –“la còrnia és una de les parts

cop més permeables i que transmeten millor l’oxigen

més sensibles de l’organisme, la qual cosa explica les

a la còrnia. Així, recomanen limitar l’ús de lents toves

molèsties que pot generar”–, alguns usuaris addueixen

a activitats concretes, com la pràctica esportiva i, en

que la visió no és tan bona com amb ulleres. Segons

cas de fer-ho, “optar per les fabricades amb hidrogel de

Laura González, “la causa d’això és que algunes lents

IMO | EN PORTADA

no corregeixen l’astigmatisme perquè no han estat ben prescrites o perquè són més econòmiques, ja que les tòriques (que corregeixen l’astigmatisme) costen el doble que les normals”.

Per a la correcció de l’astigmatisme, així com d’altres factors relacionats amb la qualitat visual (aberracions, sensibilitat al contrast, etc.), les lents de contacte RPG estan especialment indicades. “El problema de l’astigmatisme sorgeix habitualment per una deformació de la còrnia. Si col·loquem una lent tova, aquesta pren la forma de la còrnia, i es manté el problema. Per contra, una lent RPG no es deforma i permet que l’espai entre la lent de contacte i la còrnia s’empleni de llàgrima, que fa els efectes de lent, creant una “nova còrnia” esfèrica i, per tant, sense astigmatisme”, explica Laura González.

7 LA REVISTA IMO

“Totes les persones amb la còrnia sana i que no tinguin cap patologia ocular, fora del problema de refracció o vista cansada pel qual requereixen correcció, poden portar lentilles”

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

8

Avenços contra la intolerància

lents esclerals corregeixen defectes refractius, però a més eviten el trauma mecànic ja que protegeixen la su-

D’altra banda, els especialistes reunits al Congrés van

perfície, actuen com a lents terapèutiques en millorar

analitzar els principals avenços en la contactologia ac-

l’ull sec, i poden retardar la necessitat de trasplanta-

tual, principalment orientats a donar resposta a perso-

ment per queratocon” (aprimament de la zona central

nes amb intolerància a les lents de contacte. Segons la

de la còrnia que produeix astigmatisme irregular i que

coordinadora del Congrés, “la conclusió és que actual-

és la primera causa de trasplantament de còrnia en pa-

ment ja tenim lents de contacte per a gairebé tot: vista

cients joves).

cansada o presbícia, per a astigmatisme i graduacions

Un altre dels temes que es va abordar en la trobada

complicades, progressives toves o semirígides. Hi ha di-

va ser el de les lents multifocals, que proporcionen una

ferents tipus de lents que funcionen per a gairebé tot

bona visió des de lluny i de prop i que cada vegada són

tipus de persones, encara que no a totes els funciona

una opció escollida per a més persones a partir dels

el mateix”.

40 anys, quan acostuma començar a aparèixer la pres-

Entre els principals avenços, destaquen les lents de

bícia. No obstant això, els optometristes van advertir

contacte esclerals, per a usuaris amb còrnies irregulars

que, encara avui, prop del 80% de les persones amb

–que no sostenen bé les lents tradicionals– o per a pa-

vista cansada desconeix l’existència d’aquesta opció.

cients amb ull sec, als quals l’ús de lents de contacte els

Finalment, els especialistes van destacar el paper de

irrita la còrnia. L’avenç que presenten aquestes lents

noves tècniques d’exploració ocular, com l’OCT anterior

és que el seu disseny en forma “de caputxó” les man-

(tomografia de coherència òptica), que permet, mit-

té paral·leles a la còrnia, sense tocar-la, desplaçant el

jançant un feix de làser infraroig, obtenir una imatge

punt de suport al perímetre de la lentilla, que descansa

microscòpica i en tres dimensions de la còrnia. Gràcies

sobre l’esclera (la part blanca contigua a la còrnia, que

a l’OCT, “podem veure com la lent de contacte en cada

manca de sensibilitat). A més, entre la còrnia i la lent

punt de la còrnia de forma objectiva i, per tant, disse-

es col·loca una llàgrima artificial que lubrica constant-

nyar-la absolutament a mida”.

ment la superfície ocular. Segons Laura González, “les

IMO | EN PORTADA

L’Institut d’investigació de mercat GfK va realitzar el juliol de 2011 un interessant estudi sobre els hàbits de les lents de contacte, mitjançant l’entrevista a més de 2.600 persones d’entre 12 i 65 anys. Aquestes en són algunes de les principals conclusions:

Espanya té 2,5 milions d’usuaris de lents de contacte d’entre 12 i 65 anys, un 7,4% de la població espanyola d’aquesta franja d’edat.

•

Per contra, 6 de cada 10 espanyols de 12 a 65 anys mai ha utilitzat lents de contacte, ni cap altre mitjà de correcció visual.

•

L’edat mitjana a Espanya per començar a usar lents de contacte és 21,3 anys (més del 60%).

•

Pràcticament la meitat dels usuaris de lents de contacte (48%) fan referència a l’estètica com a motiu per començar a utilitzar-les. 1 de cada 3 usuaris esmenta la comoditat/seguretat, i 1 de cada 4, el fet de tenir una millor visió.

•

La majoria dels usuaris de lents de contacte tenen miopia, en major proporció els homes i els joves menors de 25 anys, i 3 de cada 10 usuaris diu tenir astigmatisme.

•

Més de la meitat dels usuaris de lents de contacte utilitza lentilles toves mensuals (51.5%), en major mesura els joves menors de 25 anys.

•

D’entre tots els usuaris que han deixat d’utilitzar lents de contacte, el 23,2% diu haver-les deixat per incomoditat, el 22,3% per haver-s’hi operat i el 17,9% perquè ha patit problemes en l’ull.

•

4 de cada 10 usuaris de lents de contacte ha guardat alguna vegada les seves lents de contacte en l’estoig sense canviar el líquid, en major mesura, els joves menors de 25 anys.

•

Només 3 de cada 10 usuaris de lents de contacte canvia l’estoig de lents una vegada al mes. La resta sol canviar-ho amb menys freqüència.

•

La mitjana d’hores que els usuaris de lentilles se les posen és de 9,45 hores al dia. Encara que alguns estan per sota de les 8 hores recomanades pels especialistes, un 16,7% les porta 12 hores diàries i un 14.6%, entre 13 i 24 hores. Els usuaris de 35 a 44 anys són els que més n’abusen.

•

4 de cada 10 usuaris de lents de contacte dorm alguna migdiada amb les lentilles posades i 2 de cada 10 ho fa tota la nit, els homes en major proporció que les dones.

•

El 40% dels usuaris de lents de contacte s’adreça a un professional per revisar les seves lents de contacte una vegada l’any, mentre que un 15% no ho fa mai.

9 LA REVISTA IMO

•

IMO | EN PORTADA

SUPERFÍCIE OCULAR: PROBLEMES I TRACTAMENTS

LA REVISTA IMO

10

A més de posar en comú les últimes novetats sobre les lents de contacte, durant el congrés celebrat el juny, es van abordar també altres aspectes relacionats amb la superfície ocular, l’estructura que permet mantenir l’adequada transparència de la còrnia i protegir l’ull de l’agressió externa. Els doctors Daniel Elies, Óscar Gris i Josep Lluís Güell, especialistes en còrnia i superfície ocular de l’IMO, van exposar les diferents amenaces per a aquesta regió anterior de l’ull, com l’ull sec, la blefaritis, la conjuntivitis, la pingüècula i el pterigi (creixement anormal de la conjuntiva sobre la còrnia) o la insuficiència límbica (mort cel·lular de l’epiteli de la còrnia), si bé els dos problemes que van acaparar més atenció van ser el queratocon i la presbícia (vista cansada).

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

11

Queratocon

els quals és la principal causa de trasplantament de còrnia. Això es deu al fet que, a partir dels 40 anys, la ma-

Sobre el queratocon, el Dr. Gris va recordar que es tracta

laltia no sol progressar perquè, amb l’edat, la còrnia es

d’una patologia que fa que la còrnia adquireixi forma de

torna rígida de forma natural.

con en comptes d’arrodonida, que provoca astigmatis-

Segons el Dr. Josep Lluís Güell, “encara que en els casos

me irregular i que, moltes vegades, no es pot corregir

greus, la queratoplàstia (trasplantament), especialment

amb ulleres ni amb lents de contacte. Segons l’especia-

la queratoplàstia lamelar anterior profunda, en la qual

lista de l’IMO, “és una malaltia bastant freqüent, de la

es trasplanta només la capa de la còrnia afectada per la

qual es diagnostiquen cada vegada més casos, gràcies a

malaltia, té un pronòstic excel·lent, l’objectiu és evitar-

les tècniques d’exploració que cada cop són més sensi-

la, mitjançant tècniques que poden millorar la qualitat

bles”. Alguns dels pacients es diagnostiquen casualment

de visió del pacient, així com evitar-ne o retardar-ne el

en els estudis previs a la cirurgia de miopia o astigma-

trasplantament”.

tisme, segons va precisar el Dr. Gris. En ocasions, el que-

El tractament indicat en un queratocon diagnosticat

ratocon es queda en la fase inicial i no arriba a desenvo-

en fases inicials és el cross-linking la còrnia, que ofe-

lupar-se, mentre que en casos més severs poden acabar

reix molt bons resultats. El seguiment de tres anys de

amb trasplantament de còrnia. El queratocon avançat

50 pacients d’entre 13 i 30 anys tractats de queratocon

sol afectar principalment els pacients més joves, entre

realitzat a l’IMO amb la tècnica del cross-linking, ha po-

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

12

sat de manifest l’eficàcia d’aquest tractament per frenar

de les fibres de col·lagen i els enllaços entre elles, de ma-

la progressió de la malaltia. A diferència d’altres tracta-

nera que s’hi aconsegueix una major rigidesa cornial.

ments que no la frenen, el cross-linking impedeix que

Durant el congrés, el Dr. Daniel Elies va destacar el

el queratocon avanci, en un 95% dels casos, i millora la

paper dels òptics en la detecció del queratocon en fases

regularitat de la còrnia i, per tant, de la visió, en un 75%

inicials i va recomanar-los que “davant de qualsevol as-

dels pacients. Es tracta d’una tècnica que aconsegueix

tigmatisme rar o oblic o que augmenti en majors de 18

augmentar la rigidesa de la còrnia, que en el querato-

anys derivin el pacient a l’oftalmòleg perquè li faci una

con es troba afeblida, mitjançant l’administració d’unes

topografia”.

gotes de vitamina B2 (Riboflavina) en la superfície de la

D’altra banda, l’especialista de l‘IMO es va referir als

còrnia, fins a aconseguir que la vitamina penetri ade-

anells intracorneals, una alternativa de tractament per

quadament a l’interior. Posteriorment, la còrnia s’expo-

a estats més avançats de la malaltia. La tècnica està

sa a una llum ultraviolada de baixa potència, cosa que

indicada en pacient sans, d’entre 15 i 40 anys, així com

provoca una reacció química que fa augmentar el gruix

en pacients amb síndrome de Down i persones amb al·

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

13

lèrgies atòpiques, que es freguen els ulls habitualment, costum que els especialistes desaconsellen totalment.

Els anells modelen la còrnia i no provoquen rebuig i són de fàcil adaptació per al pacients (només molesten les primeres 24 o 48 hores). Aquesta tècnica també s’utilitza per ajudar els experts en contactologia a adaptar una lentilla en una còrnia irregular abans d’un trasplantament. El Dr. Elies va destacar que l’IMO és un dels centres amb més experiència en la implantació d’aquests anells, un procediment que s’ha vist beneficiat, en els dos últims anys, per la introducció de làser de femtosegons a la cirurgia oftalmològica.

El cross-linking ofereix bons resultats en queratocons en fases inicials i els anells intracorneals poden solucionar-ne casos més avançats.

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

14

Presbícia Respecte a la presbícia, els oftalmòlegs de l’Institut

La implantació de lents permet optar per la monovi-

van recordar que la vista cansada és un procés dege-

sió (una lent per veure-hi de prop amb un ull i una altra

neratiu i que, per tant, no es pot solucionar, però sí

per veure-hi de lluny en l’altre ull), o bé per la multifo-

actuar-hi per aconseguir que la persona que el pateix

calitat, mitjançant la col·locació de lents intraoculars

aconsegueixi independència d’ulleres. Per a la presbícia

per veure-hi de lluny i de prop, la qual cosa requereix

primerenca, entre els 40 i 55 anys, es poden implantar

una adaptació que no tothom és capaç de fer. Segons

lents intracornials, entre la còrnia i el cristal·lí (que es

el Dr. Elies, “aquestes són una solució per a candidats

preserva), mentre que pacients de major edat poden

majors de 55 anys, sense malalties de retina ni ner-

optar a la implantació de lents intraoculars, en el sac

vi òptic”. Per a l’especialista, “si solament hi ha vista

del cristal·lí, en substitució de la lent natural. L’explica-

cansada, millor no intervenir abans dels 55 o 60 anys,

ció és que aquesta lent natural, a més de perdre elas-

perquè la presbícia encara no ha completat el seu pro-

ticitat i dificultar l’enfocament (presbícia), també perd

cés de desenvolupament. En canvi, sí pot ser una opció

transparència amb el pas dels anys (cataracta) i acaba

implantar aquestes lents en pacients més joves quan

sent substituïda per una lent intraocular.

la presbícia està associada a miopia o hipermetropia”.

Barcelona Oculoplastics: Avenços en cirurgia palpebral IMO | EN PORTADA

23 i 24 de novembre de 2012 Institut de Microcirurgia Ocular. Barcelona

LA REVISTA IMO

15

Curs dirigit a oftalmòlegs amb interès en cirurgia oculoplàstica i cirurgians oculoplàstics.

Director: Dr. Ramón Medel

www.fundacionimo.es

IMO | ACTUALITAT

L’IMO INFORMA SOBRE EL RISC GENÈTIC DE PATIR DMAE MITJANÇANT UN NOU TEST QUE ANALITZA L’ADN DE LA SALIVA Especialistes en retina de l’Institut analitzen les claus d’aquesta patologia en una conferència organitzada per la Fundació IMO

LA REVISTA IMO

16

IMO | ACTUALITAT

Els factors genètics suposen el 70% de la causalitat de la patologia, la qual pot provocar ceguesa en només dos anys, si no es tracta de forma adient

El Departament de Genètica de l’Institut de Microciru-

“No perdis detall, anticipa’t a la DMAE”, organitzada

gia Ocular de Barcelona (IMO) ofereix de forma pione-

per la Fundació IMO el 30 de maig passat.

ra, des del passat mes de maig, consell genètic sobre

Segons va explicar la investigadora, a partir d’una

la DMAE a totes aquelles persones que es vulguin sot-

mostra de saliva, es realitza una anàlisi de l’ADN de

metre a un nou test genètic que permet conèixer el

l’individu, que permet conèixer la seva predisposició

risc de patir la malaltia, segons va anunciar la Dra. Ro-

genètica a la DMAE, mitjançant l’estudi dels marca-

ser González, genetista de l’Institut, a la conferència

dors dels principals gens involucrats en la patologia (CFH, CFB, C3 i ARMS2). Els resultats del test seran determinants a l’hora d’iniciar un procés de prevenció o tractament precoç, ja que el seu estudi detallat permetrà assignar al pacient un dels quatre grups de risc que estandarditza l’anàlisi: molt baix, baix, moderat o alt.

Tenir un risc moderat o alt pot representar tenir entre dues i cinc vegades més possibilitats de desenvolupar DMAE que una persona que no presenta els marcadors de risc. Aquesta informació és extremadament útil perquè anticipa el diagnòstic clínic d’una patologia que estan incloses en un grup de risc mitjà-alt.

En tal cas, els genetistes i oftalmòlegs especialistes en retina de l’IMO ajudaran el pacient a interpretar i valorar els resultats i li proposaran un pla d’actuació individualitzat, principalment orientat a organitzar de forma sistemàtica una sèrie de revisions oculars, iniciar tractaments preventius (amb la indicació de suplements vitamínics, etc.) i controlar i modificar els altres factors que poden precipitar l’aparició de la malaltia o agreujar-la: evitar el tabac i mantenir una dieta saludable, rica en antioxidants naturals i productes rics en Omega 3, entre altres mesures. A més, l‘informaran dels últims avanços en el coneixement i tractament de la malaltia i, arribat el moment, facilitaran el seu accés a noves teràpies gèniques que actualment estan en fase d’investigació.

La importància d’aquest nou test es troba en el fet que prop d’un 70% del risc a patir DMAE es deu a la informació genètica de cada individu, per la qual cosa la prova aporta una informació de gran valor. Fins ara, s’han localitzat una vintena de gens implicats en la malaltia, encara que el test, desenvolupat per Secugen, se centra en els quatre més estudiats, un índex suficient per atorgar plena fiabilitat als resultats.

A banda del factor genètic, existeixen altres factors de risc, com el tabaquisme, el grau de pigmentació

17 LA REVISTA IMO

difícil de tractar i alerta les persones asintomàtiques

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

18

de l’individu, radiacions UV i la dieta, així com determinats problemes de salut, entre els quals destaca la

Nous marcadors

hipertensió. En conseqüència, els principals benefici-

Actualment, s’han localitzat 19 factors de predisposi-

aris d’aquest test, a més dels pacients que es troben

ció genètica a patir la malaltia, segons un macroestudi

en una fase incipient de la malaltia, són els familiars

dut a terme recentment als Estats Units, en què es van

de persones amb DMAE i altres grups de risc, com ara

realitzar 60.000 controls d’ADN a 17.000 persones afec-

fumadors, persones amb obesitat, amb hipertensió i

tades. “Tot i que aquest descobriment és de gran im-

diabètics. De fet, l’alta incidència de la DMAE -a Espa-

portància i permet fitar en gran mesura les persones ge-

nya, més del 10% de la població major de 65 anys està

nèticament predisposades a desenvolupar degeneració

afectada per la malaltia- justifica que la prova s’esten-

macular, encara queda molt per fer, tenint en compte

gui a qualsevol persona a partir dels 50 anys. La ten-

els 30.000 gens que componen el genoma humà”, se-

dència, a més, és que la DMAE arribi a un percentatge

gons Roser González. En conseqüència, “la localització

de població cada vegada més alt, atès l’augment de

de nous marcadors genètics de predisposició a la pato-

l’esperança de vida.

logia, és un objectiu important per seguir avançant en

IMO | ACTUALITAT

19 LA REVISTA IMO

Durant la presentació del nou test, la Dra. Roser González va comparar els marcadors genètics amb senyals de trànsit que ens alerten de perills potencials que trobarem a la via.

“Un mapa general de carreteres no ens permet veure-hi aquests detalls, en canvi, si fem un zoom sobre una carretera, podrem veure-hi amb detall els senyals i els possibles riscos.

Això és el que fem quan analitzem els gens a través d’un estudi d’ADN. En localitzar els marcadors que ens interessen, sabem si ens trobarem amb obstacles a la carretera o no”.

la prevenció i el tractament de la DMAE en els propers

ques de detall, com llegir o marcar números de telèfon,

anys”, explica la genetista.

així com conduir o reconèixer rostres. La malaltia està

DMAE

lligada a l’edat i afecta els majors de 50 anys, especialment, les persones de més de 65. Malgrat que aquesta malaltia acaba sent molt invalidant, és freqüent que

A més de presentar el nou test de predisposició ge-

el pacient no s’adoni dels símptomes en les primeres

nètica a patir DMAE, durant la conferència “No perdis

fases. D’aquest fet rau la importància del diagnòstic

detall, anticipa’t a la DMAE”, diferents oftalmòlegs es-

precoç.

pecialistes en retina de l’IMO, moderats pel Dr. Borja

Hi ha dues formes de la malaltia: la seca, la més ha-

Corcóstegui, van oferir algunes claus sobre la malaltia

bitual, en la qual es va atrofiant la màcula, i la humida,

i la seva prevenció i tractament. La Dra. Anniken Burés

que es dóna en prop d’un 15% dels pacients de DMAE i

va recordar que la DMAE (Degeneració Macular Asso-

en la qual es produeix un creixement anòmal de vasos

ciada a l’Edat) és la principal causa de pèrdua severa

sota la màcula que afecta bruscament la visió. Actual-

de visió en persones d’edat avançada als països desen-

ment, l’avanç de la DMAE humida s’intenta controlar

volupats i que afecta la màcula, situada al centre de

amb fàrmacs intravitris antiangiogènics (que frenen el

la retina. A mesura que avança, va explicar, redueix la

creixement dels vasos sanguinis), mentre que per a la

visió central, la qual cosa dificulta la realització de tas-

forma seca de la malaltia no existeix encara un tracta-

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

20

ment eficaç, si bé l’administració de complexos antioxidants aconsegueix que no avanci tan ràpid.

“Tolerància 0” Durant la conferència, el Dr. Rafael Navarro va demanar als pacients i col·legues “tolerància 0” amb la DMAE, ja que “cal tenir en compte que és una malaltia crònica i agressiva que requereix un seguiment exhaustiu, mitjançant controls diaris de visió que el pacient pot fer a casa seva a través de la lectura diària d’un mateix text, i mitjançant revisions mensuals amb l’oftalmòleg”. Segons l’especialista, l’objectiu és avançar-nos a la progressió de la malaltia i aplicar els tractaments dels quals disposem actualment en produir-se el més mínim avanç.

En aquest sentit, el Dr. Josep García-Arumí va alertar de la ràpida evolució que pot tenir la DMAE humida, que deixa molts pacients amb un 10% de visió (ceguesa legal) en només dos anys. “Aquesta ràpida evolució de la DMAE es deu al fet que la membrana que apareix de forma anòmala sota la retina i que, en perdre líquid, va destruint la visió, creix una mitjana de 18 micres al dia”, va explicar. Actualment, la injecció intraocular de fàrmacs antiangiogènics aconsegueix fer desaparèixer aquest fluid en la retina, per la qual cosa “a la mínima pèrdua de fluid, cal injectar”. Les injeccions antiangio-

IMO | ACTUALITAT

nic mitjançant injeccions intraoculars “és una tortura per a molts pacients”, però també van recordar que “existeixen altres malalties cròniques, com la diabetis, que exigeixen un tractament diari d’injeccions i van anunciar l’arribada de futurs tractaments que disminuiran gèniques s’apliquen des de l’any 2005 i, a diferència dels

en gran mesura l’índex d’injeccions”. El Dr. García-Arumí

tractaments anteriors (làser, cirurgia i teràpia fotodi-

es va referir a un nou sistema d’alliberament retardat

nàmica), aconsegueixen millorar la visió dels pacients.

que permetrà que el fàrmac injectat en l’ull es mantin-

Segons va explicar l’oftalmòleg, el tractament es basa

gui actiu durant un període de sis mesos, la qual cosa

en un important descobriment dels anomenats factors

millorarà molt la qualitat de vida dels pacients. Segons

de proliferació endotelial, que es troben en l’origen de

l’oftalmòleg, aquesta teràpia estarà disponible el 2014.

diverses formes de càncer, diabetis i retinopatia en prematurs, entre altres patologies, que provoquen el creixement d’aquests teixits i que la teràpia actual aconsegueix combatre injectant anticossos.

Els especialistes van reconèixer que el tractament crò-

LA REVISTA IMO

21

BONANOVA SUITE***, su apartamento ideal, donde se sentirá como en casa con las mismas comodidades que le ofrece un hotel.

Próximo a la clínica IMO. Disfrute de la comodidad que supone un amplio apartamento de 40 m2 con su propia cocina totalmente equipada. No se tendrá que preocupar de nada, dispondrá de limpieza diaria y conexión WI-FI gratis, para que se sienta como en casa. Y todo con los mejores precios para los pacientes de la clínica IMO. Bisbe Sivilla, 7 • 08022 Barcelona Tel.: 93 253 15 63 • Fax: 93 418 44 97 info@bonanovasuite.com www.bonanovasuite.com

IMO | ACTUALITAT

Actitud preventiva

LA REVISTA IMO

22

Pel que fa a la forma seca de la DMAE, la més estesa,

guàrdia perquè la DMAE és una malaltia amb moltes

els especialistes van explicar que, malgrat que actu-

recidives, per la qual cosa el pacient pot anar cap en-

alment no existeix tractament, els estudis genètics

rere molt ràpidament i perdre un grau important de

en marxa fan preveure que “abans que acabi aquesta

visió de cop, la qual cosa és molt frustrant”, va con-

dècada podrem aplicar alguna teràpia gènica efecti-

cloure el Dr. Rafael Navarro.

va”. Mentre, l’administració de complexos vitamínics

A preguntes dels assistents, l’oftalmòleg va su-

és l’única opció per intentar alentir l’avanç de la ma-

bratllar la importància de distingir entre cataracta i

laltia. A més, segons els oftalmòlegs, en ambdues for-

DMAE. Ambdues patologies estan relacionades amb

mes de DMAE, és important adoptar una actitud pre-

l’envelliment, per la qual cosa moltes persones que a

ventiva, mitjançant revisions oculars periòdiques i

determinada edat comencen a perdre visió ho asso-

tractament precoç, i amb un bon control dels factors

cien a una cataracta. El Dr. Navarro va explicar que

de risc ambientals: cuidar l’alimentació i els hàbits de

és molt important no confondre ambdues malalties,

vida i, especialment, evitar el tabac, atès que “multi-

perquè “una és crònica i l’altra no, i perquè mentre

plica per quatre el risc de patir DMAE”. Fins i tot en

que la pèrdua de visió per DMAE pot ser molt ràpi-

els casos en què el tractament ofereix bons resultats

da, la cataracta respon a un procés d’envelliment, que

i hi ha una recuperació de visió, “no podem baixar la

evoluciona de forma lenta i gradual”.

LA REVISTA IMO

23

IMO | ACTUALITAT

L’IMO INTRODUEIX EL LÀSER FEMTOSEGON EN LA CIRURGIA DE CATARACTA El nou instrument fa més senzill i precís el procediment quirúrgic

LA REVISTA IMO

24

L’IMO va incorporar el passat mes de maig, de forma

espanyol que ha intervingut en el procés de desenvolu-

pionera, una nova tècnica per a la cirurgia de la cata-

pament del nou instrument que ha tingut lloc durant

racta, de la mà d’un nou làser femtosegon. La introduc-

els últims anys.

ció d’aquest làser modifica i aporta alguns avantatges

Per la seva banda, la Dra. Isabel Nieto, especialista

significatius a la cirurgia que s’utilitza des del 1990: la

en cataracta de l’IMO, destaca que “el làser femtosegon

facoemulsificació per ultrasons.

és un instrument de gran precisió, que ens proporciona

Encara que aquesta cirurgia ha avançat molt en els

algunes avantatges, com una arquitectura perfecta en

últims anys, amb incisions cada vegada més petites i

les incisions i els talls a la còrnia, i ens permet centrar

amb alliberament de l’energia més controlada i eficaç,

millor la lent intraocular”. A més, segons l’oftalmòloga,

se segueix duent a terme de forma manual, la qual cosa

el làser facilita la facoemulsificació del nucli de la cata-

precisa de l’habilitat del cirurgià, especialment en al-

racta i, com a conseqüència, redueix el temps de l’ope-

guns passos del procediment.

ració. Malgrat tots aquests avantatges, la cirurgia de ca-

“El làser femtosegon no depèn de forma tan directa

taracta convencional, en mans expertes, té un pronòstic

de la destresa manual de l’oftalmòleg. Això augmenta

excel·lent, pel la qual cosa és previsible que el procedi-

la rapidesa i la precisió de la cirurgia, ja que reprodueix

ment tradicional i el que es practica amb el nou làser

de forma micromètrica les microincisions prèviament

femtosegon, s’utilitzin de forma paral·lela de moment,

dissenyades pel cirurgià a l’ordinador, al qual el làser

aplicant-hi, en cada cas, aquella que el cirurgià conside-

està connectat”, segons explica el Dr. José Luis Güell, es-

ri més adequada, en funció de les característiques de la

pecialista en còrnia i cirurgia refractiva de l’IMO i únic

cataracta i de la superfície ocular de cada pacient.

IMO | ACTUALITAT

COM S’OPERA UNA CATARACTA La nova cirurgia amb làser femtosegon

La cirurgia de cataracta tradicional, la facoemulsificació

El procediment és el mateix que el que es duu a terme

per ultrasons, s’inicia amb una incisió a l’ull a través de

amb la cirurgia convencional, però els talls de la còrnia

la còrnia per accedir al cristal·lí, on té lloc la cirurgia de

es realitzen amb el làser femtosegon. El següent pas, la

la cataracta. Aquests talls a la còrnia, pels quals el ci-

capsulorrexi, es duu a terme també amb el làser, que

rurgià introdueix després els instruments necessaris per

obeeix de forma precisa als paràmetres introduïts prèvi-

fragmentar i aspirar la cataracta i per introduir la lent al

ament per l’oftalmòleg a l’ordinador al qual el làser està

sac del cristal·lí, es realitzen amb bisturí. Tot seguit, una

connectat. D’aquesta manera, la forma circular és per-

vegada s’accedeix al cristal·lí, es realitza una capsulorre-

fecta i el diàmetre respon a les mesures desitjades, sen-

xi (extracció circular de la càpsula anterior del cristal·lí),

se dependre del pols i la perícia del cirurgià. Això permet

la qual cosa suposa l’obertura d’una “finestra” circular

que la lent artificial quedi més ben centrada i més ajus-

en el sac del cristal·lí per poder actuar en el seu interi-

tada, de manera que s’obté un millor resultat refractiu.

or. Aquesta obertura circular també es realitza de forma

El làser intervé també en el pas previ a la col·locació de

manual, amb el bisturí. Després, es fragmenta l’interior

la lent, ja que trosseja la cataracta abans que sigui frag-

opac del cristal·lí –la cataracta– amb una sonda d’ultra-

mentada amb la sonda d’ultrasons, la qual cosa facilita

sons i, finalment, se succiona. Una vegada buit l’interior

el procés i disminueix el temps i la intensitat d’acció

del sac del cristal·lí, es col·loca una lent intraocular ar-

d’aquesta sonda. Tot seguit, com en la cirurgia tradicio-

tificial que substitueix la lent natural. Abans d’acabar la

nal, s’absorbeix la cataracta fragmentada i es col·loca en

intervenció, el cirurgià pot fer incisions addicionals a la

el seu lloc la lent intraocular.

còrnia per prevenir o disminuir l’astigmatisme.

25 LA REVISTA IMO

La cirurgia convencional

IMO | ACTUALITAT

El làser femtosegon El làser femtosegon és un instrument amb longitud d’ona infraroja de gran precisió, que treballa en milionèsimes de segon. Una de les seves característiques distintives és la seva reversibilitat, ja que no produeix tall dels teixits, sinó que els separa col·locant mínimes dosis d’energia per produir una disrupció entre les cèl·lules. L’altra característica és l’extrema precisió sense tall ni transferència de calor a les cèl·lules adjacents, en utilitzar la llum infraroja per separar molècules. Una de les seves versions s’utilitza des de fa uns anys en patologies refractives (miopia, hipermetropia, astigmatisme) i, més recentment, en alguns casos de trasplantament de còrnia.

LA REVISTA IMO

26

IMO | ACTUALITAT

TESTIMONI

Núria Gironella, una de les primeres pacients operades de cataracta amb el làser femtosegon: “Hi veig amb una claredat amb què no recordo haverhi vist abans!”

Núria Gironella és una odontòloga de 52 anys. Fa uns

veia abans amb els dos ulls!”.

mesos va sentir com un “núvol” li començava a entorpir

La Núria va ser la cinquena pacient de l’IMO operada

la visió de l’ull esquerre. Ràpidament, aquest “núvol” va

de cataracta amb el làser femtosegon, amb el qual la

anar augmentant fins a crear-li problemes per conduir.

Dra. Isabel Nieto, el Dr. Óscar Gris, el Dr. Daniel Elies i

Va anar al seu oftalmòleg, amb el qual realitza revisions

el Dr. José Luis Güell han realitzat ja més de cinquan-

anuals per la hipermetropia que li afecta tots dos ulls

ta cirurgies des que aquesta tècnica es va engegar a

des de fa uns quinze anys. L’especialista li va diagnos-

l’Institut a principis del mes de maig. El fet de saber

ticar una cataracta juvenil en l’ull esquerre i una altra

que havia de ser intervinguda de forma pionera, amb

d’incipient en l’ull dret i li va anunciar que hauria d’ope-

una nova tècnica, no li va suposar un problema, sinó

rar-se, encara que no de forma imminent. No obstant

tot al contrari: “Ho vaig valorar com una cosa positiva”,

això, la cataracta va evolucionar ràpidament i la Núria

afirma la doctora. A les 24 hores de l’operació, la Núria

va començar a sentir-se insegura. “Quan no hi veus bé,

va tornar a l’IMO per a la revisió postquirúrgica, que va

tens una gran inestabilitat; temia fins i tot caure”.

confirmar les seves bones sensacions. En sortir, se’n va

Recomanada per amics i col·legues mèdics, va acudir

anar a passejar pel passeig de Gràcia per gaudir de la

a l’IMO per visitar-s’hi amb el Dr. José Luis Güell. A la

seva nova visió. Dos dies després, el Dr. Güell li va prac-

setmana següent, s’operava de la cataracta de l’ull es-

ticar una segona cirurgia de cataracta, aquesta vegada

querre. La cirurgia va durar uns 20 minuts i el resultat

de l’ull dret, utilitzant la mateixa tècnica i obtenint els

va ser “fantàstic”. “Només sortir del quiròfan, ja vaig

mateixos bons resultats. “Estic supercontenta perquè

tenir una gran sensació de millora, encara que tenia la

hi veig amb una claredat amb la qual no recordo ha-

pupil·la dilatada. Però l’endemà, quan em vaig desper-

ver-hi vist abans, ni amb lents de contacte; ara només

tar, la sensació va ser increïble: hi veia el triple del que

necessito ulleres per llegir, per a la vista cansada”.

LA REVISTA IMO

27

IMO | ACTUALITAT

L’IMO ACOLLIRÀ DOS GRANS ESDEVENIMENTS ELS MESOS DE SETEMBRE I OCTUBRE Es tracta de la Setmana Sènior, dedicada als majors de 60 anys, i de “Vine i (hi) veuràs”, per a persones amb discapacitat intel·lectual

LA REVISTA IMO

28

L’IMO es prepara per acollir dos grans esdeveniments

desfavorits en general. Una de les principals activitats

per al final d’aquest estiu i principis de la propera tar-

que duu a terme per aconseguir aquest objectiu és la

dor. El primer és una iniciativa de la Fundació IMO, di-

trobada “Vine i (hi) veuràs”, en la qual es realitzen exà-

rigida a la prevenció dels problemes oculars dels majors

mens gratuïts i es prescriuen i es lliuren ulleres a perso-

de 60 anys, en el marc de l’Any Europeu de l’Envelliment

nes amb necessitats especials. Aquest any, la trobada es

Actiu i la Solidaritat Intergeneracional. Es tracta de la

realitzarà per segona vegada a l’IMO, després del gran

Setmana Sènior, que tindrà lloc del 17 al 21 de setem-

èxit de l’any passat, quan un centenar de voluntaris –en-

bre, cinc dies de revisions gratuïtes i divulgació sobre

tre ells, 14 oftalmòlegs, 10 optometristes i 13 auxiliars de

les principals malalties oculars relacionades amb l’edat,

l’Institut– van revisar la visió a 600 persones amb algu-

com el glaucoma, la DMAE, les cataractes o la retinopa-

na discapacitat. Com a resultat de la primera trobada

tia diabètica, entre d’altres. A més, la Setmana Sènior

celebrada a l’IMO, Abre sus Ojos va prescriure, va muntar

tractarà sobre la qualitat de vida i la salut en general

i va distribuir gratuïtament ulleres adaptades a 280 de

més enllà dels 60 anys i oferirà testimonis de persones

les 600 persones que hi van participar. Entre elles, algu-

que es troben en aquesta etapa vital en plena activitat i

nes requerien un augment de graduació i a unes altres

projecció, tant personal com professional. La campanya

se’ls va diagnosticar, per primera vegada, un proble-

es tancarà el dia 21, amb una proposta lúdica de la qual

ma refractiu o, simplement, presbícia (vista cansada),

informarem pròximament a través del web de l’IMO. La

ja que mai abans s’havien sotmès a una revisió ocular.

reserva d’hores de visita així com de places per a les dife-

També es van detectar quatre casos d’urgència oftalmo-

rents activitats que recollirà el programa de la Setmana

lògica greu, per glaucoma agut, despreniment de retina

Sènior es podrà realitzar a partir del proper 1 de setem-

o úlcera a la còrnia, així com altres malalties oculars no

bre per telèfon o en el mateix IMO.

diagnosticades prèviament. Segons la responsable de la

El segon gran esdeveniment que acollirà l’Institut

Unitat de Baixa Visió de l’IMO i coordinadora de l’edició

aquest any serà la trobada “Vine i (hi) veuràs”, que or-

barcelonina de “Vine i (hi) veuràs”, Carol Camino, “la tro-

ganitza anualment Abre sus Ojos, una organització sen-

bada d’aquest any promet ser tan multitudinària com la

se ànim de lucre que pretén millorar la qualitat visual

de l’any passat, ja que, fins avui, ja tenim més de 600

de persones amb discapacitat intel·lectual i col·lectius

inscrits”.

IMO | ACTUALITAT

EL DR. JOSEP VISA, NOU PRESIDENT DE LA SOCIETAT ESPANYOLA D‘ESTRABOLOGIA El Dr. Visa és llicenciat en medicina i cirurgia des del 1981, i especialista en oftalmologia des del 1986 per la UAB a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona. És especialista en cirurgia de l’estrabisme tant en nens com en adults i treballa en oftalmologia pediàtrica, estrabisme infantil i de l’adult i

És professor associat d’oftal-

29

mologia de la UAB.

LA REVISTA IMO

en neuroftalmologia.

El Dr. Josep Visa, especialista en oftalmologia pedià-

la Societat, començant per digitalitzar la revista que

trica i neuroftalmologia de l’IMO, ha estat nomenat

edita trimestralment i desenvolupant un nou web”. A

recentment president de la Societat Espanyola d‘Es-

més, l’oftalmòleg de l’IMO té la intenció d’impulsar la

trabologia (SEE), càrrec que ocuparà durant els pro-

promoció de l’estrabologia entre els pacients joves.

pers quatre anys.

El nomenament es va produir al XXI Congrés de la

Nens i adults

Societat, celebrat el mes d’abril passat a Madrid, on

L’estrabologia és una part important de l’oftalmo-

els prop de 250 assistents van votar entre els tres

logia infantil, però afecta també pacients adults, ja

candidats aspirants al càrrec. Qui va obtenir el major

que el trastorn pot ser adquirit per tumors cerebrals,

suport va ser el Dr. Visa, que ja exercia com a vicepre-

paràlisis, malalties neurològiques, tiroides, o com a

sident des de feia dos anys i que anteriorment havia

patologia secundària a cirurgia ocular. També hi ha

estat vocal de la Junta de la Societat. L’especialista de

casos d’adults amb estrabisme infantil no operat o

l’IMO sempre ha volgut implicar-se de forma activa

mal operat en el seu moment. L’IMO és un dels pocs

en la millora de la seva especialitat perquè, segons

centres a Europa que ofereix formació especialitzada

explica, “m’interessa col·laborar a dinamitzar la SEE i

en aquesta àrea, a través del Màster en Estrabisme i

l’estrabologia en general”.

Oftalmologia Pediàtrica, que s’ha engegat en el curs

A més de presidir les reunions trimestrals de la junta de la SEE, coordinar el congrés que organitza anualment la Societat i orientar la línia de treball de l’ens, els principals objectius del Dr. Visa des del seu nou càrrec seran “garantir el millor nivell científic, promocionar l’estrabologia tant a escala nacional com a internacional i engegar un procés de modernització de

acadèmic 2011-2012.

IMO | ENS HA VISITAT...

Toshio Matsushima

LA REVISTA IMO

30

IMO | ENS HA VISITAT...

“La meva feina fa que hagi de viatjar molt, d’Estratègies Globals i Operacions, de Menicon Co., Ltd., empresa japonesa fabricant i distribuïdora de lents de contacte. Un dels seus constants viatges arreu del món l’ha portat a Barcelona. Durant la seva estada, ha visitat l’IMO i hi hem compartit uns minuts. A més de la seva experiència com a alt executiu, primer a l’empresa d’automòbils Mazda, i des del 2001 a Menicon, i del seu extens coneixement sobre el mercat de les lents de contacte, l’aspecte que més crida l’atenció de Toshio Matsushima és la seva peculiar concepció del món, en el qual viu com a ciutadà global. De petit, es va afeccionar a llegir llibres europeus traduïts al japonès. Entre els seus preferits, els mites grecs, Robinson Crusoe, L’illa del tresor, i biografies d’aventurers, com ara Magallanes, Colon i Amundsen. Sens dubte, tot això el va influir per esdevenir una persona eminentment viatgera, a la qual agrada “ampliar experiències, conèixer gent nova i fer coses que mai he fet abans”. Després de deu anys com a activista religiós, amb 28 va canviar de rumb i es va endinsar en el món dels negocis internacionals, una feina que li escau molt bé, tot i que el seu aspecte i la seva actitud no són pas les d’executiu agressiu dels estereotips.

però viure als avions m’encanta; em considero un ciutadà del planeta!”

Quin és el motiu del seu viatge per

de les quals no fa ni un mil·límetre. Es-

Espanya?

timulats per les exigències del mercat

El cel blau i el sol! Estic en viatge de

nord-americà, hem desenvolupat un

feina, però m’agrada Espanya, la seva

producte excepcional, que no reque-

cultura, la seva gastronomia... M’agra-

reix manteniment, i que, en ser d’usar

da la diversitat de la cultura espanyo-

i llençar, no està exposat a la conta-

la! Hi vaig estar per primera vegada el

minació... A més, té el valor afegit de

1981. Després, vaig estar vivint durant

la seva mida i d’un envàs petit, porta-

cinc anys a Madrid, on vaig conèixer

ble, còmode i que conté nou lentilles.

la meva dona... En un futur, quan em

És com un envàs de tiretes en què, a

jubili, tenim plans d’instal·lar-nos a Es-

més, hem volgut incorporar-hi una il·

panya, probablement al sud.

lustració moderna, que hi aporta un toc de disseny i hi dona una aparença

Parli’ns de la seva empresa...

de producte de consum. És una nova

Menicon és l’empresa de lents de con-

concepció dins el mercat de les lents

tacte més grans i pionera del Japó. Va

de contacte perquè és un producte

ser fundada el 1951 i va fabricar la pri-

que es pot portar a la butxaca i que

mera lent de contacte japonesa. Ac-

s’adapta molt bé a diferents estils de

tualment dissenyem i produïm lents

vida.

de contacte i solucions de tractament que distribuïm arreu del món, i tenim

Com és el mercat internacional de

presència a Espanya des de fa 10 anys.

les lents de contacte?

A més, el 2011 varem obrir una botiga

És un mercat ampli i creixent. Es cal-

de venda directa a Madrid... la prime-

cula que al món 100 milions de per-

ra fora del Japó!

sones fan servir lents de contacte, 18 dels quals estan al Japó. I és un con-

Alguna novetat al mercat de les

sum que està augmentant.

lents de contacte?

Destacaria com a principal novetat les

Quins són els grans competidors

lents sol ús diàries, que és el que domi-

en aquest mercat?

na el mercat ara mateix. Des de Meni-

Hi ha quatre grans multinacionals:

con, som a punt de llançar als mercats

Johnson & Johnson, Novartis (Alcon),

japonès i nord-americà un producte

Bausch & Lomb i Cooper Vision. Me-

molt innovador: el Menicon One Day

nicon ocupa la cinquena posició, tot i

Flat Pack, les lents de contacte amb

que és líder mundial en el desenvolu-

la tecnologia d’envasament més mo-

pament de lents hyper-Dk GP (Meni-

derna del món. Es tracta d’unes lents

con Z) i lents de contacte toves (Meni-

totalment planes, la mesura de l’envàs

con Premi0).

31 LA REVISTA IMO

Toshio Matsushima és responsable

IMO | ENS HA VISITAT...

Competir per un mercat tan inter-

però aviat es traslladarà a Europa per

bre de la família és al sofà; un altre, a

nacional, l’obliga a viatjar molt...

seguir els seus estudis. A més, les me-

la cuina; un altre, en una habitació, i

Visc en avions! L’any passat vaig estar

ves dues filles van néixer a Califòrnia,

un altre, en una altra, doncs a la meva

150 dies al Japó i 215 dies fora.

de manera que tenen tres passaports:

família fem el mateix, però a escala

japonès, alemany i americà, pel seu

ampliada. A més, estem constant-

Com porta aquest ritme de vida

pare, per la seva mare i pel seu lloc de

ment en contacte a través de Facebo-

tan intens?

naixement, respectivament.

ok, que va ser inventat per a nosaltres.

És a dir, que té la família repartida

Gràcies i fins a la seva propera

I la seva família?

pel món...

visita

La meva esposa, Sussanne, que és

Sí, realment el nostre model no és el

Fins aviat!

alemanya, viu a Frankfurt; la meva

convencional i coincidim tots junts en

filla Emi, model professional, viu en-

poques ocasions. L’any passat ens và-

tre Tòquio, Singapur i Frankfurt, i la

rem reunir a Barcelona, a l’Hotel Vela...

meva altra filla, Nina, viu a Nagoya,

Si normalment, en una casa, un mem-

M’encanta! Visc al planeta!

LA REVISTA IMO

32

LA REVISTA IMO

33

ENTREVISTA | XAVIER TRIAS

LA REVISTA IMO

34

ENTREVISTA | XAVIER TRIAS

Xavier TRIAS Ara fa un any, Xavier Trias era investit alcalde

de Barcelona. Amb 65 anys i una llarga trajectòria política al darrere, aquest metge barceloní nascut a la rambla de Catalunya i a qui li agrada passejar per la Carretera de les Aigües i portar en un moment especialment difícil. N’és conscient i per això el seu objectiu prioritari durant el seu primer any de govern municipal ha estat transmetre credibilitat i “seriositat”. Com? Amb mesures tan bàsiques com ajustar comptes i

“El més important és què hem de fer demà.”

acomplir amb els pagaments a proveïdors. Però encara queda molt a fer. Entre els principals reptes: aconseguir rebaixar l’índex d’atur i recuperar l’autoestima de la ciutat. Trias vol una Barcelona capaç de creure’s i transmetre un atributs de “gran marca” que, malgrat tot, l’alcalde pensa que encara té: creativitat, innovació i alt grau de convivència. Tot i tenir un discurs condescendent amb les protestes al carrer per la duresa de la situació actual –“el polític que no ho entengui és que està a la lluna”–, demana optimisme i implicació positiva de tots per millorar les coses.

Fuig de laments i conclou que “el més important és què farem demà!”.

35 LA REVISTA IMO

els néts al Tibidabo, prenia les regnes de la ciutat

ENTREVISTA | XAVIER TRIAS

Recentment, s’ha acomplert el primer aniversari de la seva investidura com a alcalde de Barcelona. Què destacaria d’aquest primer any de gestió?

Hem organitzat bé l’Ajuntament, que és el més important. Ens hem

“Hi ha molta gent que ho està passant molt malalment... El polític que no entengui això, és que està a la lluna!”

apretat el cinturó, no farem dèficit

darrera. Però, al mateix temps, hem de saber explicar quina ciutat volem ser: una ciutat de cultura, de creativitat, de coneixament, generadora d’innovació... Hem de valorar i transmetre les coses positives que tenim, que són moltes: som la capital dels mòbils, som un referent

LA REVISTA IMO

36

“Treballo per aconseguir una Barcelona solvent, creïble i que s’associï amb cultura, creativitat i benestar.”

el 2012, pagarem a 30 dies... Hem

de ciutat de les noves tecnologies...

donat una imatge de seriositat.

Barcelona, avui, és una marca de

També hem fet que la Guàrdia Ur-

primeríssima fila, que atreu la gent

bana apliqui d’una manera diferent

com a una ciutat d’oportunitats,

les ordenances i que faci acomplir

creativa, on es viu bé i amb un grau

les normes, hem millorat molt la

de convivència molt important, que

neteja... Tenim projectes molt im-

no tenen altres ciutats. Molta gent

portants.

vol invertir en la ciutat. Generalment, qui passa per Barcelona, surt

Quins són els seus reptes inme-

entusiasmat. Aquest és el nostre

diats?

poder! Si l’utilitzem bé, serà un tri-

Treballar per combatre dos proble-

omf! Per tant, els reptes principals

mes importants que tenim ara ma-

són que Barcelona sigui solvent,

teix: un índex d’atur molt alt i que

que sigui creïble i que s’associï amb

les altres administracions cada dia

cultura, creativitat i benestar.

aporten menys diners per coses necessàries i nosaltres hem d’anar al

Així creu que Barcelona segueix

ENTREVISTA | XAVIER TRIAS

sent la gran “marca” que va ser fa dues dècades...

Crec que sí, tot i que després d’una etapa de gran èxit com va ser la dels Jocs Olímpics ens vam adormir...

“Tenim una situació molt difícil, però ara hem de fer passos per avançar i mirar cap el futur.”

econòmica? És clar que l’entenc! Quan en una ciutat hi ha 113.000 aturats, creure que no hi haurà reaccions és una equivocació. Vivim una situació molt greu, d’una gran duresa; amb

Per això hem de treballar per tal

molta gent a l’atur, amb gent que

de recuperar aquella autoestima...

ho passa molt malalment... El po-

“Vaig entrar en política perquè no estava d’acord en com funcionaven les coses.”

LA REVISTA IMO

37

Això no vol dir que haguem d’or-

lític que no entengui això, és que

ganitzar uns Jocs Olímpics, però sí

està a la lluna! Una altra cosa és si

que els ciutadans se sentin orgu-

això s’arregla només protestant o

llosos de la seva ciutat, crear con-

treballant-hi a favor. Vaig entrar en

fiança, lideratge i donar paper a la

política perquè no estava d’acord

societat civil. La gent, normalment,

en com funcionaven les coses i vaig

no es creu l’Administració, ni molt

pensar que havia d’ajudar que fun-

menys se l’estima... “Els polítics, són

cionessin millor. Jo entenc la gent

els polítics”, diuen. El lideratge de la

que protesta, però també hem de

ciutat el crea la gent i volem que

pensar què hi posem de la nostra

la societat civil visqui l’Ajuntament,

part per millorar les coses.

no com una Administració que dificulta les coses, sinó que ajuda la

També entén les acampades a la

gent a fer allò que vol fer.

plaça de Catalunya?

Sí. Seria un error pensar que amb

Entén la protesta social que s’ha

tot el que està passant la gent no

generat amb motiu de la crisi

tingués dret a maniferstar-se. Sota

ENTREVISTA | XAVIER TRIAS

LA REVISTA IMO

38

aquesta premissa vam gestionar les

lia, tret d’un oncle... Va ser una in-

Va encertar?

protestes al carrer d’aquest 15 M, un

quietud personal, tot i que dubtava

Estic molt orgullós d’haver estat

any després del primer, i crec que

entre ser metge o economista, ben

metge! És veritat que la meva vida

ho vam fer amb encert. Pots ser una

estrany, oi?

va canviar en un moment donat i,

ciutat intolerant o, en canvi, una

després d’exercir uns anys, m’he de-

ciutat on mantinguis l’ordre, però

I es va decidir per la medicina...

dicat a molts temes de gestió. Per

que siguis comprensiu amb la gent

Sí, i aquesta decisió li dec, en gran

tant, finalment, l’economia per a mi

que protesta... I així ho hem fet. Si

part, a una persona, el Dr. Coll Colo-

també ha estat important.

prohibeixes, crees tensió, però si

mer, un pneumòleg molt important a

deixes fer, sempre que les coses es

Barcelona, que era el pare d’un molt

Enyora fer de metge?

facin amb ordre i ben fetes, el re-

amic meu. Em va dir: “No t’equivo-

Al principi ho enyorava, però he de

sultat és satisfactori per a tothom.

quis, si ets metge, algun dia pots de-

dir que mai m’he divertit tant a la

dicar-te a l’empresa i ser economista,

meva vida com fent política.

Vostè és metge..., d’on li va ve-

però si ets economista, mai podràs ser

nir la vocació? Hi havia tradició

metge... I les teves tendències huma-

Com hi va entrar, al món de la

a la seva família?

nistes i la teva manera de fer van molt

política?

No tenia cap antecedent a la famí-

lligades a fer de metge”.

Per casualitat. Mai hagués cregut

ENTREVISTA | XAVIER TRIAS

“Per a mí, Jordi Pujol no ha estat només el president de la Generalitat, sinó una persona amb la qual es va crear una relació de gran afecte i de confiança. És un honor haver-hi col·laborat.”

LA REVISTA IMO

39

que m’hi podria dedicar... Però l’any

una persona important en la

referent per a vostè...

1981, l’aleshores conseller de Sanitat

seva trajectòria, oi?

Sí. A través del conseller Lapor-

em va convèncer perquè anés un

El paper de Josep Laporte ha estat

te vaig contactar amb Jordi Pujol.

any a la Generalitat a col·laborar

molt important per a mi. L’he apre-

Vaig tenir la sort que es fixés en

amb ell en gestió hospitalària.

ciat molt i ha estat com un pare,

mi i que decidís que formés part

tant des del punt de vista polític,

del seu equip, primer com a con-

Per què creu que es va fixar en

com personal. Sempre l’he tingut

seller de Sanitat i després oferint-

vostè?

com a exemple de persona dedica-

me un càrrec tan important com el

Perquè fent de metge tenia moltes

da als altres. Crec que hi ha molt

de conseller de Presidència. Per a

inquietuds per millorar el servei i el

poques persones com ell, total-

mí, Jordi Pujol no ha estat només

funcionament de l’hospital, i això,

ment entregat, científic, amb sentit

el president de la Generalitat, sinó

precisament, va ser el que em va fer

comú, que estimava el país i amb

una persona amb la qual es va crear

ser vocal d’hospitals al Col·legi de

una gran consciència social. Vaig

una relació de gran afecte i de con-

Metges.

aprendre molt d’ell, i vaig gaudir

fiança. Per a mi és un honor haver-

molt treballant-hi.

hi col·laborat. És algú molt especi-

El conseller que el va fer entrar en política va ser Josep Laporte,

al, al qual aprecio i admiro molt.

Jordi Pujol ha estat un altre gran

Durant la seva època a Sanitat

ENTREVISTA | XAVIER TRIAS

LA REVISTA IMO

40

i a Presidència vostè va col·

ció molt, molt difícil... Però sóc dels

tingui capacitat per sortir-se’n. És

laborar de forma important a

que creu que en comptes de plorar,

veritat que és un país maltractat.

construir un model sanitari i

s’ha de mirar endavant. És veritat

La riquesa que genera, que és molt

social que sembla que ara tron-

que tenim un país amb una situ-

gran, no reverteix directament so-

tolla...

ació molt difícil, però ara s’han de

bre Catalunya i això té lògica quan

Es va avançar molt. No vam fer tot

fer passos per avançar i mirar cap

tens diners, però quan no en tens,

el que volíem perquè també vam

al futur.

has d’anar amb cura a l’hora de gas-

trobar entrebancs, però sabíem que

tar-los.

arribaria un moment en què fer

Sembla que costa mirar-se el fu-

un salt qualitatiu seria molt difí-

tur amb un mínim d’optimisme...

cil. Després, a Catalunya han pas-

Sí, però ho hem de fer. Com a al-

sat coses... Hi va haver gent que va

calde de Barcelona, en comptes de

governar i es va equivocar des del

dir: “Oh, què ens ha passat! Ens han

punt de vista econòmic i no es van

portat a la ruina!”, prefereixo dir:

adonar que venia una crisi d’unes

“Què hem de fer demà?”. El més im-

conseqüències gravíssimes. Jo crec

portant és què hem de fer demà.

que això ens ha portat a una situa-

I no és veritat que aquest país no

ENTREVISTA | XAVIER TRIAS

1

En minut Què li suggereix...

Vehicle elèctric: Futur Pobresa: Responsabilitat de tots Horaris comercials: Regulació Oci i turisme: Quelcom necessari i font d’èxit per a la ciutat Participació ciutadana: La nostra gran aposta, ser capaços de marcar en què podem col·laborar tots per tirar la ciutat endavant.

Una ciutat per viure: Barcelona Una ciutat per visitar: Londres

amb una gran qualitat de vida i en la qual l’alcalde pot fer moltes coses El seu racó preferit de Barcelona: La rambla de Catalunya, on vaig nèixer. És un carrer que m’estimo d’una manera molt especial Un lloc per anar amb la família: La Carretera de les Aigües. És perfecte per anar-hi a passejar. És com si estiguessis en un altre món. També pots anar al Tibidabo, amb els néts, que és el que faig jo ara Una visita cultural obligada: El Liceu, el Palau de la Música i el Teatre Lliure Una zona per fer negocis... El el 22@, el futur de Barcelona des del punt de vista creatiu i de nous plantejaments econòmics.

Però per fer negocis no et pots moure només per Barcelona, ho has de fer arreu del món!

Algun descobriment barceloní: Nou Barris. Com a alcaldable i cap de l’oposició he conegut molts indrets que no coneixem ni els valorem prou, i, en canvi, són zones que tenen un gran encant i un gran potencial

41 LA REVISTA IMO

Una ciutat per fer d’alcalde: Girona. És una ciutat mitjana,

ENTREVISTA | XAVIER TRIAS

“He estat alcalde a l’edat que m’hauria arribat la jubilació a la sanitat pública”

LA REVISTA IMO

42

Xavier Trias va nèixer a Barcelona fa 65 anys. Amb motiu de la Setmana Sènior, dedicada a la salud vi-

Un home de 70 anys pot estar jubilat, però això no

sual i la qualitat de vida a partir dels 60 anys, que

vol dir que no pugui tenir un paper actiu a la societat.

la Fundació IMO prepara per al proper mes de se-

La gran revolució és que abans la gent es jubilava als

tembre, demanem a l’alcalde la seva experiència i

65 anys perquè es moria als 70-75 i ara viurà fins als 85,

la seva visió de la vida en aquesta etapa, marcada

95 anys... Això és una “bomba”! Vivim molt més i això

per nous reptes lligats a l’augment de l’esperança

fa que apareguin noves patologies, entre elles, també

de vida.

oculars. Molts trastorns de la visió apareixen perquè vius molts anys... I quan apareixen és quan t’adones que els sentits són molt importants. Jo tenia un àvia

Com viu els 65?

que m’estimava molt i que ha viscut molts anys, fins als 97 anys! I els últims cinc anys de la seva vida va per-

Si hagués estat a la sanitat pública, l’any passat m’hau-

dre la vista i l’oïda i la situació va ser molt complicada.

rien jubilat, i, en canvi, ara he començat una nova ac-

Per tant, el fet de fer prevenció i ser capaç de cuidar-te

tivitat. He entrat en una fase creativa importantísima,

ha de ser un principi bàsic que hem de seguir tots. La

nova... als 65 anys! Per tant, la gent ha d’entendre que

prevenció i la salut pública són temes bàsics en un país

a aquesta edat pots tenir nous projectes que, normal-

que vol ser de primera. Si ho volem, l’actuació correcta

ment, els faràs acompanyat de gent jove que són els

en matèria sanitària no és només l’atenció, sinó també

que t’inspiren. Gent més gran amb gent jove som capa-

la prevenció i fomentar els hàbits saludables.

ços de dissenyar plantejaments molt potents.

LA REVISTA IMO

43

ET QUEDA MOLT PER VEURE! Visió i qualitat de vida més enllà dels 60 anys Del 17 al 21 de setembre.

Institut de Microcirurgia Ocular. Barcelona Informa-te’n al telèfon 93 253 15 00 i a www.imo.es

www.fundacionimo.es

www.imo.es

QUALITAT DE VIDA | BANYS DE SOL

QUAN EL

LA REVISTA IMO

44

ESCALFA A l’estiu hem d’extremar les cures de la pell per evitar cremades, l’envelliment prematur de la pell o l’aparició de melanomes. És possible lluir un bronzejat saludable si aprenem a prendre el sol de forma responsable.

Per Pere Romanillos

QUALITAT DE VIDA | BANYS DE SOL

LA REVISTA IMO

45

Arriba el bon temps i passem moltes més hores a l’aire lliure gaudint dels beneficis del sol, que són molts. Està demostrat que millora el nostre estat d’ànim i augmenta els nivells de vitamina D de l’organisme, una aportació extra que reforça els ossos i preveu l’aparició de malalties coronàries.

Ara bé, a l’hora d’aprofitar els seus efectes positius convé extremar precaucions per prevenir possibles complicacions derivades d’una excessiva exposició solar, com les cremades, els eritemes (enrogiment de la pell), l’envelliment dermatològic prematur i el càncer de pell.

Cal recordar que només a l’Estat espanyol es detecten cada any més de 3.000 casos nous de melanomes (el càncer de pell més agressiu) i la xifra sembla que tendeix a augmentar.

QUALITAT DE VIDA | BANYS DE SOL

El protector solar no serveix de gaire si no sabem com l’hem d’aplicar correctament per evitar cremadures.

LA REVISTA IMO

46

És millor protegir que guarir Per evitar els efectes negatius del sol, és important protegir la pell cada vegada que ens exposem als seus rajos d’una forma continuada. Convé triar un protector solar de qualitat amb cobertura *VB i UVA, que no tapi els porus de la pell i, si pot ser, que sigui resistent a l’aigua.

rajos UVB, principals responsables de les cremades.

En tot cas, cal recordar que ni tan sols un producte de

Hi ha el costum d’abandonar la protecció solar quan

protecció solar eficaç pot garantir una protecció total

la pell ja ha adquirit un to bru. És un greu error perquè

davant el risc que la radiació ultraviolada (UV) suposa

els rajos ultraviolats penetren igualment en la dermis i

per a la salut.

poden provocar danys cel·lulars.

La franja horària, que va des de les 12 a les 17 hores,

És important protegir especialment els més petits. En

és la pitjor per exposar-se a la radiació del sol. Convé

cap cas hem d’exposar al sol nens menors de 3 anys i, en

evitar exposicions llargues durant les hores centrals del

general, sempre han d’utilitzar cremes de factor solar

dia, així com evitar les migdiades a ple sol. En l’aigua

elevat (per sobre de 40). Idèntica prevenció han de tenir

tampoc estem a resguard del sol; la radiació penetra fins a un metre de profunditat en aigües clares i el risc també s’incrementa amb l’altura: cada 300 metres d’altitud augmenta un 4% l’efecte dels rajos ultraviolats, així que a la muntanya hem de seguir els mateixos consells per guarir-nos del sol. I cal desconfiar dels dies lleugerament ennuvolats, ja que els núvols prims no filtren els

QUALITAT DE VIDA | BANYS DE SOL

aquelles persones de pell molt sensible o que tenen cuperosi, acne, taques o cicatrius recents.

Si estem prenent algun tipus de medicament, és important consultar amb el metge perquè alguns fàrmacs augmenten la sensibilitat cutània a la radiació ultraviolada.

El sol també pot danyar els ulls, per la qual cosa és recomanable utilitzar ulleres de sol homologades que filtrin, almenys, el 90% de la radiació ultraviolada.

Un dels principals aliats de l’envelliment de la nostra pell és l’exposició al sol. Es tracta d’un procés acumulatiu els efectes del qual passen factura amb el pas dels anys.

Així que convé seguir una sèrie de cures si no volem que les arrugues apareguin abans d’hora al nostre cutis i a la resta del cos. Cal recordar, a més, que les arrugues causades per l’excés de sol són més marcades i profundes, amb la consegüent pèrdua visible d’elasticitat i la intensificació de la flacciditat cutània.

Per evitar aquest envelliment convé optar per cremes solars que incloguin en la seva composició algun tipus de filtre biològic (les vitamines A, E i C solen ser les més presents). Aquest tipus de filtres disminueixen la capacitat oxidativa dels rajos ultraviolats, responsables de la formació dels perjudicials radicals lliures. En general, es recomana utilitzar un protector solar que ofereixi filtres específics per als rajos ultraviolat B (UVB) i per als rajos ultraviolat A (UVA). La diferència entre tots dos és la seva longitud d’ona. La dels rajos UVB és més curta i per això els seus efectes sobre la pell són més perjudicials.

47 LA REVISTA IMO

Stop a les arrugues

QUALITAT DE VIDA | BANYS DE SOL

LA REVISTA IMO

48

Consells d’aplicació del protector solar: •

•

És preferible no aprofitar el protector solar de l’estiu

•

anterior. L’efecte d’aquests productes sol caducar al

perdre la seva capacitat protectora. Per això convé

cap d’un any aproximadament, ja que els filtres solars

optar per un producte water resistant (fotoprotector

que contenen són inestables, es degraden i perden la

que no perd la seva capacitat protectora després de

seva eficàcia.

40 minuts d’immersió en l’aigua) o waterproof (fotoprotector que no perd la seva capacitat protectora

Convé extremar les precaucions en les parts del cos

després de 80 minuts d’immersió en l’aigua). No obs-

més sensibles al sol: cara, coll, calba, espatlles, escot,

tant això, sempre és aconsellable repetir l’aplicació

orelles, mans i empenya. També cal protegir els llavis

després d’un bany perllongat, superior als 20 minuts.

amb llapis o barres fotoprotectores, i els cabells, amb productes específics.

•

En la primera exposició s’ha d’optar sempre per un factor de protecció 15 o superior.

•

•

Al contacte amb l’aigua, les cremes solars poden

•

Ni refrescs de cola, ni llimones, ni oli… Cal evitar l’ús de qualsevol altre producte com a bronzejador ja que, a més de no contenir filtres solars que garanteixin la protecció de la pell, poden provocar un

Per aconseguir una millor protecció, hem d’aplicar

augment de la fotosensibilitat i incrementar el dany.

la crema solar uns 30 minuts abans d’exposar-nos a

També s’aconsella evitar l’ús de perfums o productes

l’aire lliure. D’aquesta forma, ens assegurem que la

cosmètics que continguin alcohol, ja que per efecte

pantalla de protecció s’absorbeixi bé. Ja en l’exterior,

dels rajos solars podrien provocar l’aparició de taques

caldrà posar-nos més crema cada dues hores.

a la pell.

Cal aplicar el producte de forma generosa (uns 30 ml), uniformement i sempre sobre la pell seca, en totes les àrees més exposades.

Quanta protecció necessito?

QUALITAT DE VIDA | BANYS DE SOL

El Factor de Protecció Solar (FPS) o Índex de Protecció (IP) indica el nombre de vegades que la crema protectora augmenta la capacitat de defensa natural de la pell davant els efectes perjudicials dels rajos solars. A l’hora d’optar per un o un altre índex de protecció cal tenir en compte si va dirigit a nens o adults, i el fototipus de la pell. Aquest ve determinat per les característiques de la pigmentació de la pell, els ulls, els cabells i la capacitat per bronzejar-nos. No tots som iguals enfront del sol i saber a quin fototipus pertanyem ens ajudarà a prevenir

Alimentar el bronzejat

la formació d‘eritema solar (enrogiment):

•

Fototipus 1. Pell molt clara que amb prou feines es bronzeja i que tendeix a cremar-se. Cabells pèl-roigs i ulls blaus. Es recomana utilitzar un FPS alt de més de 30.

•

Fototipus 2. Pell clara que es bronzeja en comptades ocasions i que tendeix a cremar-se, encara que en menor grau que l’anterior fototipus. Cabells rossos i ulls blaus/verds. Es recomana utilitzar un FPS alt de més de 30.

Fototipus 3. Pell entre clara i fosca que sempre es bronzeja i rares vegades es crema. Cabells castanys i ulls grisos/marrons. Es recomana optar per un FPS moderat, de 12 a 29.

•

Nutrients com els minerals, les vitamines i els antioxidants són molt importants per mantenir la cura de la pell durant el període de major exposició so-

Fototipus 4. Pell fosca que sempre es bronzeja i mai

lar. La ingesta de vitamines del grup A, E i C, així

es crema. Cabells negres i ulls marrons. Aquest tipus

com el seleni i el zinc impediran l’efecte nociu i oxi-

de pell ressistent permet l’ús d’un FPS mínim, de 2 a 11.

dant dels rajos UVA. Així que arribat l’estiu convé incloure en el menú diari una aportació important de fruites i horta-

Si ja ens hem cremat…

Si, malgrat les mesures preventives comentades, ens hem exposat massa al sol i patim una eritema o enrogiment de la pell provocat per un excés de radiació ultraviolada, heus aquí algunes mesures que cal adoptar: •

Prendre un bany o aplicar-hi compreses d’aigua freda.

•

Extremar la higiene de la zona cremada, l’alta sen-

lisses com la pastanaga, el tomàquet, els pebrots, els espinacs, els albercocs, els préssecs, les cireres i el meló. Aquests aliments contribueixen a millorar l’aspecte de la pell bronzejada, ja que l’ajuden a estar més hidratada i nodrida.

Els greixos insaturats també són excel·lents aliats de la pell. L’oli d’oliva, les olives, l’alvocat i la fruita seca són fonts riques en aquest tipus de greixos.

D’altra banda, els aliments rics en vitamines E i B, com el peix i els llegums, eviten la deshidratació i descamació de la pell.

L’organisme requereix una hidratació extra quan

sibilitat de la qual pot provocar l’aparició d’infec-

ens exposem al sol. En general, es recomana pren-

cions. Per a això podem netejar-la suaument amb

dre una mitjana diària d’1,3 litres d’aigua i altres

sabó i aclarir-la amb aigua abundant.

líquids (infusions, batuts, sopes fredes…) per mantenir-se perfectament hidratat i ajudar l’organisme

•

Aplicar un producte tòpic per humectar la cremada i aportar hidratació a la zona afectada. L’àloe, el llard de cacau i l’oli d’espígol són substàncies naturals amb gran poder cicatritzant i calmant.

en l’eliminació de toxines.

49 LA REVISTA IMO

•

QUALITAT DE VIDA | MOMENT MIGDIADA

LA REVISTA IMO

50

QUALITAT DE VIDA | MOMENT MIGDIADA

Augmenta la productivitat, redueix l’estrès i reactiva els reflexos, entre molts altres beneficis. La migdiada és un saludable costum mediterrani que no hem de perdre.

MOMENT

Per Pere Romanillos

MIGDIADA l’escriptor Camilo José Cela a la migdiada, és una pràc-

Millor que un cafè

tica cada vegada més recomanada per metges de tot

El gest clàssic per superar la somnolència de la sobre-

el món. S’ha superat la falsa idea que és una pèrdua de

taula és prendre’ns un cafè, un costum poc saludable

temps o un costum de gent mandrosa. Tots els estudis

que podríem substituir simplement per una curta i re-

coincideixen que fer un cop de cap a mitja tarda contri-

paradora migdiada. A més, estudis com el realitzat per

bueix a millorar el rendiment i la productivitat quan es

un equip de científics de la Universitat de San Diego

reprèn la feina, atès que produeix un notable augment

ha conclòs recentment que una migdiada aporta més

en el nostre estat d’alerta, així com en la capacitat de

beneficis que una tassa de cafè a l’hora de millorar el

raonament i concentració.

rendiment físic i mental. En la investigació es van as-

Aquesta espècie de somni curt reparador té múltiples

signar tres grups de treball. Després de diverses proves

efectes positius per a la salut i està especialment indi-

de percepció i verbalització, al primer grup se li va per-

cat per a persones que pateixen hipertensió, diabetis,

metre dormir la migdiada; al segon se li va subministrar

problemes cardíacs, ansietat i estrès. De fet, segons un

200 mil·ligrams de cafeïna, i al tercer grup, un place-

estudi de l’Escola de Salut Pública de la Universitat de

bo. Durant la segona fase de treballs, el grup que havia

Harvard (EUA), dormir la migdiada almenys tres vega-

dormit la migdiada va demostrar major rendiment en

des a la setmana durant una mitjana d’uns 30 minuts

totes les àrees, mentre que el grup que havia consumit

ajuda a millorar la salut cardiovascular. Aquest estudi,

la substància excitant va mostrar major cansament que

publicat el 2007 a la revista Archives of Internal Medici-

la resta.

ne, conclou que aquest sa costum actua com a un mecanisme d’eliminació de l’estrès en les persones sanes. I això provoca, a curt i llarg termini, un efecte directe sobre la incidència i la mortalitat per malaltia coronària.

51 LA REVISTA IMO

El “ioga ibèric”, com molt encertadament va anomenar

QUALITAT DE VIDA | MOMENT MIGDIADA

L’origen d’un sa costum La paraula castellana siesta prové del llatí sixta, que significa “la sisena hora” i que entre els romans corresponia a la fracció horària compresa entre les 14 i les 16 hores, moment en què resultava més pesat emprendre qualsevol activitat. Segons la tradició, va ser Sant Benet de Núrsia, més conegut com a Sant Benet Abad, el qual va establir el costum d’aquesta “sisena hora” com a moment de descans entre els monjos de l’ordre benedictina, un hàbit plaent que el 2002 va oficialitzar la Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del Senat espanyol. Aquesta institució va aprovar un informe per a la difusió de la dieta mediterrània en el text de la qual pot llegir-se: “Els estudis científics associen les virtuts de la dieta mediterrània no només a la ingesta dels productes que la integren, sinó a un ‘estil de vida’ multifactorial que es vincula a la vida familiar, amb un alt grau d’afectivitat i oci compartit, a hàbits com la lactància materna i a costums com la migdiada i l’exercici físic”.

LA REVISTA IMO

52

QUALITAT DE VIDA | MOMENT MIGDIADA

La sensació de somnolència que tots sentim just havent dinat és la responsable de l’èxit de la migdiada, un ensopiment que, al contrari del que sempre s’havia cregut, sembla que no es deu simplement a una reducció del reg sanguini al cervell provocat per la digestió. El 2006 el neurocientífic Denis Burdakov de la Universitat de Cambridge va demostrar que en realitat es deu a l’augment de glucosa en la sang, la qual cosa provoca que es desactivin cèl·lules del cervell encarregades de segregar hipocretina, substància que ens manté en alerta, és a dir, desperts.

L’ideal: 26 minuts Ni un minut més, ni un minut menys. Segons l’Agència Espacial Nord-americana (NASA), el temps adequat per a una migdiada modèlica és de 26 minuts. Segons aquesta organització, aquest lapse de descans ajuda a millorar un 34% el rendiment dels seus controladors aeris i reforça el seu estat d’alerta un 54%.

Més enllà de l’opinió de l’agència nord-americana, en general, es recomana que la migdiada tingui una durada aproximada entre 10 i 30 minuts. Dormir més pot alterar els cicles de somni i provocar insomni durant la nit. A més, si sobrepassem aquesta durada, podem obtenir l’efecte contrari i despertar de mal humor, amb sensació de pesadesa i de no haver descansat. Per això, es recomana fer la migdiada assegut, millor que estirat; d’aquesta forma, s’evita entrar en una fase excessivament profunda de son.

Tipus de migdiada Segons la durada del cop de cap, hi ha tres tipus de migdiada: • Migdiada llampec. Dura menys de cinc minuts, amb prou feines el temps suficient per tancar els ulls i relaxar-se, mentre es respira profundament i amb lentitud. Malgrat la seva brevetat, és recomanable per reduir l’estrès de la jornada laboral i augmentar el to vital.

• Migdiada relax. Amb una durada màxima de 30 minuts, és la més freqüent i pot fer-se estirat o assegut.

• Migdiada règia. Es diu així a qualsevol migdiada que superi els 30 minuts de durada. És molt efectiva davant situacions de gran cansament o moments de màxim estrès.

53 LA REVISTA IMO

Per què ens adormim havent dinat?

QUALITAT DE VIDA | MOMENT MIGDIADA

LA REVISTA IMO

54 Independentment de la durada aproximada de la migdiada, no es recomana fer-la més enllà de les cinc de

Aliada del conductor

la tarda, precisament per evitar alteracions en la son

Segons dades de la Direcció General de Trànsit (DGT), la

nocturna.

son provoca gairebé el mateix nombre d’accidents que

Petits i adults

la ingesta d’alcohol. Més del 30% de sinistres produïts a les carreteres espanyoles solen produir-se per la distracció o somnolència del conductor. Els horaris que con-

La pràctica de la migdiada està recomanada a totes les

centren major sinistralitat per aquesta causa són de 2

edats. Però és un costum especialment beneficiós en els

a 6 del matí, i de 14 a 17 hores. Realitzar una migdiada

nens menors de 5 anys que contribueix eficaçment en

curta, de menys de 15 minuts, a mitja tarda, reduiria

el seu desenvolupament físic i neurològic. Així mateix,

considerablement els incidents a la carretera, especial-

també és molt necessària en les persones grans, ja que

ment en les hores de la sobretaula.

els permet aguantar millor el dia i disposar d’una millor qualitat de vida.

QUALITAT DE VIDA | MOMENT MIGDIADA

Migdiades 2.0 Fàcil i senzilla d’utilitzar, l’aplicació siesta permet, amb un sol clic, programar una alarma perquè ens desperti al cap d’un lapse de temps prèviament programat de 15, 20, 25 minuts… Disponible per a tots els models d’iPhone, iPad i iPod Touch, a un preu de 0,79 €.

Migdiada a l’americana Fins i tot els nord-americans s’han apuntat als beneficis de la migdiada. Batejada allà com a power nap (alguna cosa així com migdiada del poder), ha estat popularitzada pel Dr. James Maas, de la Universitat de Cornell (Nova York), que fa diversos anys que assessora les empreses nord-americanes sobre els beneficis de la pausa mediterrània. De fet, en les oficines d’empreses com Levi Strauss, Ben & Jerry i Nike existeixen els anomenats nap lounge, sales en penombra on els empleats feina. Una altra opció present en algunes companyies com Google són les nap pods. Es tracta d’una espècie de cabines a l’interior de les quals el treballador pot aïllar-se i desconnectar durant uns minuts abans de reincorporar-se a la seva activitat.

Els més treballadors Malgrat el costum de fer la migdiada i el fals mite que tenen els espanyols sobre la seva dedicació a la feina, seguim sent els europeus els que més temps passem a la feina. Així ho mostra un estudi de la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (EuroFound): •

Espanyols: 1.720 hores l’any

•

Britànics: 1.694 hores l’any

•

Italians: 1.679 hores l’any

•

Suecs: 1.662 hores l’any

•

Alemanys: 1.655 hores l’any

•

Danesos: 1.628 hores l’any

•

Francesos: 1.595 hores l’any

I tampoc som els que gaudim de més dies de vacances. Segons la Guia Mundial de Beneficis i Ocupació 2011, ocupem un lloc intermedi amb 22 dies laborals de vacances pagades. Lideren el rànquing, Polònia (26 dies) i Àustria (25 dies).

55 LA REVISTA IMO

poden fer un cop de cap de 15-20 minuts abans de reincorporar-se a la

LA REVISTA IMO

56

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

La vida sin cataratas ...y sin astigmatismo.

Hoy en día, existe una solución real a la hora de afrontar la cirugía de la catarata con astigmatismo.

Los nuevos desarrollos de lentes intraoculares tóricas, permiten corregir incluso los altos astigmatismos. Estas lentes proporcionan una nítida visión a media y larga distancia, sin necesidad de gafas.

Su oftalmólogo le asesorará sobre las opciones disponibles.