34
REVISTAIMO
PRIMAVERA 2013
Glaucoma:
detecció precoç per aturar el setge a la visió
La Fundació IMO s’uneix a òptics i farmacèutics en la Setmana Mundial del Glaucoma | L’IMO inaugura un nou laboratori per donar un impuls als estudis genètics | Arrenca el programa de prevenció ocular a la infància desfavorida de Barcelona | Professionals d’assistència primària pediàtrica es formen a l’IMO per contribuir al diagnòstic precoç | La pacient més longeva de l’IMO explica la seva experiència visual i vital | Al·lèrgies, l’epidèmia del segle XXI
Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.es
REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •
Núm. 34 | PRIMAVERA 2013 EDITORIAL La recerca i la prevenció són els dos grans reptes que tenim ara mateix entre mans en el camp de l'oftalmologia. Aquests són també els dos objectiu prioritaris en què estem treballant des de l’IMO i des de la nostra Fundació. Per abordar ambdós reptes comptem des d'aquest any amb un nou laboratori a les nostres instal·lacions amb què pretenem donar un nou impuls als estudis genètics que vam iniciar ja, a través d'un acord amb la Universitat de Barcelona, el 2009. Sota la coordinació de la Dra. Esther Pomares, l'IMO ofereix un servei de diagnòstic genètic d'una trentena de patologies oftalmològiques, mitjançant l'anàlisi molecular de pacients i els seus familiars, els problemes oculars dels quals tenen un component genètic. Aquest servei és bàsic per a la prevenció, ja que permet detectar pacients asimptomàtics o persones que, molt probablement, desenvoluparan una determinada patologia en el futur. A més, la Fundació IMO està a punt de posar en marxa ambiciosos projectes de recerca bàsica que ens permetran ser pioners en l'aplicació de teràpies gèniques amb què sabem que, en la pròxima dècada, podrem combatre malalties oculars per a les quals actualment no tenim tractament efectiu. Una d'elles és el glaucoma, una patologia a la qual, un any més, li hem dedicat una atenció especial, amb motiu de la Setmana Mundial del Glaucoma, celebrada el mes de març passat. Malgrat que hi ha tractaments per alentir l'avanç de la malaltia, lamentablement, encara no podem guarir-la ni tornar la visió perduda als pacients que la pateixen. La principal arma de què disposem actualment és el diagnòstic precoç, per al qual és imprescindible sotmetre’s a revisions oculars periòdiques a partir dels 40 anys o si es pertany a algun grup de risc. També amb l'objectiu de prevenir ens hem bolcat en els últims mesos en la detecció precoç de patologies entre la població infantil, atès que el diagnòstic i tractament abans dels 8 anys és crucial per evitar problemes crònics i irreversibles en l'edat adulta. Des de la Fundació IMO, oferim formació bàsica a d'altres professionals de la salut, especialment de pediatres i personal d'infermeria d'atenció primària per a l'exploració de la visió en la infància i hem posat en marxa un programa de detecció de problemes oculars en nens d'entorns desfavorits de Barcelona, un projecte per al qual comptem amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa". Esperem que totes aquestes iniciatives serveixin per millorar la salut ocular i la qualitat de vida de cada vegada un major nombre de persones. Dr. Borja Corcóstegui
SUMARI La Fundació IMO ha impulsat per segon any consecutiu la campanya "Trenca el setge a la visió. Lluita contra el glaucoma" per promoure el diagnòstic precoç d'una malaltia que no dóna símptomes fins que està molt avançada. Per arribar a un gran nombre de població, la campanya ha comptat amb la col·laboració d’òptics i farmacèutics.
2
L'IMO ha posat en marxa un nou laboratori des del qual pretén impulsar el diagnòstic genètic i, a través de la Fundació IMO, la recerca bàsica, sota la coordinació de la Dra. Esther Pomares. Actualment, l'IMO ofereix diagnòstic genètic d'una trentena de patologies oculars, i la Fundació està a punt d'iniciar diverses línies de recerca que permetran avançar cap a les teràpies gèniques de malalties que actualment no tenen tractament.
18
El 23% dels nens revisats en la posada en marxa del programa de prevenció ocular a la infància desfavorida de Barcelona té algun problema de visió. Impulsat per la Fundació IMO, amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa", el programa va arrencar el febrer amb 150 exploracions a alumnes d'educació infantil i primària d'una escola de Badalona.
20
Conscient que l'atenció primària és la primera baula en la cadena de la prevenció ocular infantil, la Fundació IMO ofereix formació a personal d'infermeria pediàtrica per promoure la detecció precoç de patologies en menors de 8 anys. La Dra. Ana Wert, especialista en oftalmologia pediàtrica de l'IMO, va oferir el març passat formació a 24 professionals del Vallès Oriental.
22
La contaminació, la globalització i els avenços diagnòstics expliquen que la prevalença de les al·lèrgies s'hagi duplicat en les dues últimes dècades. Parlem d'aquesta “epidèmia del segle XXI” amb el Dr. Joan Bartra, al·lergòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona.
32
Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. En aquest número ha col·laborat: Pere Romanillos Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía Fotografies: Àngel Carbonell
Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es Telèfon 93 253 15 00
LA REVISTA IMO
1
IMO | EN PORTADA
GLAUCOMA LA REVISTA IMO
2
La importància d'una detecció precoç El glaucoma és una malaltia del nervi òptic, crònica i irreversible, que no sol produir símptomes evidents fins que està molt avançada. Per això, és important sotmetre’s a revisions oculars periòdiques a partir dels 40 anys.
IMO | EN PORTADA
món, el glaucoma és una malaltia crònica del nervi òptic que
3
afecta més de 67 milions de persones a tot el món. Es tracta d'un
LA REVISTA IMO
Considerada com la primera causa de ceguesa irreversible en el
problema de salut d'alta prevalença que només a Espanya ja supera el milió de casos. D'aquí la importància de cridar l'atenció sobre aquesta malaltia amb iniciatives com la Setmana Mundial del Glaucoma (SMG), que cada any se celebra durant la setmana del 12 de març. Organitzada conjuntament per l'Associació Mundial de Glaucoma (WGA) i l'Associació Mundial de Pacients de Glaucoma (WGPA), el seu objectiu és conscienciar la població sobre les serioses conseqüències que pot ocasionar aquesta malaltia a la visió, així com informar de la importància que té una detecció precoç. Un any més, la Fundació IMO es va sumar a aquesta iniciativa mundial a través de la campanya de divulgació i prevenció "Trenca el setge a la visió. Lluita contra el glaucoma", amb la finalitat de promoure la prevenció d'aquesta malaltia. La campanya va incloure proves gratuïtes de detecció precoç de la patologia entre població de risc no diagnosticada, que es van realitzar de l'11 al 15 de març a la Unitat de Diagnòstic Precoç de l'IMO. A més, durant aquests dies, es va distribuir material informatiu sobre el glaucoma a farmàcies i òptiques de Barcelona, gràcies a un acord amb l'Associació de Farmàcies de Barcelona i el Col·legi Oficial d'Òptics Optometristes de Catalunya. A part d'informació bàsica sobre la malaltia, el material incloïa un adhesiu per a la solapa, el disseny circular del qual fa al·lusió
IMO | EN PORTADA
LA REVISTA IMO
4
IMO | EN PORTADA
a la pèrdua perifèrica de visió que provoca el glaucoma i el seu color verd simbolitza l'esperança de trobar una futura curació de la malaltia, sobre la qual s'està investigant. La campanya també va acollir una sessió informativa per al col·lectiu sanitari amb el títol "Objectiu: diagnosticar el 50% dels pacients que tenen glaucoma i no ho saben", en la qual la Dra. Sílvia Freixes, especialista en glaucoma de l'IMO, va destacar la importància de la col·laboració d'altres col·lectius relacionats amb la salut, "un aspecte clau per donar una primera veu d'alerta i incentivar la prevenció i el diagnòstic precoç entre la
població de risc". Segons l'oftalmòloga, la proximitat i accessibilitat de les farmàcies i òptiques, així com el fet de ser centres relacionats, en major o menor mesura, amb la salut, els converteix en agents idonis per informar i conscienciar la població sobre la necessitat de prevenir i tractar certes malalties. A la sessió dirigida a aquests professionals, també va intervenir la coordinadora del Departament de Genètica de l'IMO, la Dra. Esther Pomares, que va explicar els factors genètics del glaucoma familiar i com l'estudi molecular dels pacients i els seus familiars permet realitzar diagnòstics genètics. A més, especialistes en glaucoma i baixa visió de l'IMO van oferir una segona xerrada per a públic general, sota el títol "Les claus per entendre el glaucoma".
5 LA REVISTA IMO
La col·laboració d'òptics i farmacèutics és clau per donar una primera veu d'alerta i incentivar la prevenció
IMO | EN PORTADA
LA REVISTA IMO
6
Una malaltia silenciosa En ambdues sessions, les especialistes de l'Institut van destacar l'avenç silenciós del glaucoma. "Cinc-centes mil persones malaltes de glaucoma a Espanya no saben que tenen aquesta malaltia", va explicar la Dra. Elena Arrondo. Al començament d'aquesta patologia amb prou feines es donen símptomes i no causa dolor ni molèsties fins que ja està en fase avançada. El pacient afectat va perdent la visió perifèrica de forma progressiva, però la central no pateix canvis perceptibles. "Això comporta el risc que quan la persona acudeix a l'especialista en percebre alteracions en el seu camp visual, ja s'han pogut produir lesions irreversibles". Però en què consisteix aquest mal silenciós? El glaucoma és una patologia que provoca un dany progressiu al nervi òptic, una estructura de l'ull formada per un milió de fibres nervioses encarregades d'enviar les imatges
IMO | EN PORTADA
traumatismes a l'ull amb hemorràgies internes, la reti-
com a conseqüència de la malaltia, es forma un forat o
nopatia diabètica proliferativa i la trombosi a la retina",
excavació al centre del nervi òptic que a poc a poc va
explica l'especialista.
augmentant fins a comprometre seriosament el camp visual de la persona afectada. Generalment, aquest pro-
Anàlisis genètiques
cés ocorre perquè el pacient té dificultats perquè l'humor aquós (líquid transparent que banya les estructures
Sens dubte, un altre factor de risc és el genètic. Per això,
oculars i manté els seves propietats òptiques) surti de
cada vegada adquireix més importància el fet que els
l'espai que el conté. Com a conseqüència, es produeix
pacients de glaucoma i els seus familiars se sotmetin a
un augment de la pressió intraocular i un dany al nervi
anàlisis genètiques. Amb aquestes proves, realitzades
òptic. La visió que es perd a causa del dany al nervi òptic
pel laboratori de biologia molecular del Departament
és irreversible i, en el cas que es deixi sense tractar, pot
de Genètica de l'IMO, és possible oferir consells genè-
acabar en ceguesa.
tics a la família, identificant el patró d'herència de la
A partir dels 60
malaltia i indicant la probabilitat de transmetre-la. Així mateix, "alerta els membres portadors que encara no han desenvolupat el glaucoma però que, molt probable-
Segons la Dra. Arrondo, "el glaucoma és una malaltia
ment, podran patir-lo en el futur", explica la Dra. Esther
que va augmentant amb l'edat. En la majoria dels casos
Pomares. La prova consisteix a extreure l'ADN genòmic
apareix sobretot a partir dels 60 anys". A més, té major
a partir d'una mostra de sang del pacient i dels seus
incidència en persones de raça negra, pacients amb an-
parents. Després de la seva anàlisi, és possible diagnos-
tecedents familiars directes o que pateixen pressió in-
ticar de forma precoç els familiars portadors asimpto-
traocular alta. Aquest últim factor de risc és l'únic que
màtics i establir un patró de transmissió de la patologia
actualment pot tractar-se i la seva disminució atura el
i el seu pronòstic.
progrés de la malaltia. D'altra banda, "hi ha moltes ma-
Segons la coordinadora del Departament de Genètica
lalties de l'ull que augmenten el risc de patir diferents
de l'IMO, "el glaucoma és una malaltia amb unes bases
tipus de glaucoma, com la miopia alta, la uveïtis, els
genètiques heterogènies, ja que hi ha alguns casos d'he-
7 LA REVISTA IMO
que veiem al cervell. Quan aquestes fibres desapareixen
IMO | EN PORTADA
LA REVISTA IMO
8
IMO | EN PORTADA
rència mendeliana (transmissió directa de generació en generació) i altres esporàdics, d'herència complexa, en
Tipus de glaucoma
la qual s'observa un percentatge d'afectes en una matei-
Independentment de quin sigui el detonant de la ma-
xa família superior a la mitjana poblacional". No obs-
laltia, existeixen diferents tipus de glaucoma. El més
tant això, segons la genetista, en aquests casos no es
freqüent és el d'angle obert, que es dóna quan l'angle
coneix encara la causa genètica concreta, sinó només
camerular, on estan les estructures encarregades del
factors genètics de risc, de manera que és difícil establir
filtratge de l'humor aquós, deixa de funcionar correc-
una relació clara causa-efecte entre la base molecular i
tament. Aixó fa que l'humor aquós en surti més lenta-
el desenvolupament de la malaltia.
ment, de manera que provoca un augment de la pressió
Segons la Dra. Pomares, "actualment, es coneixen po-
intraocular i el conseqüent dany del nervi òptic. "Exis-
limorfismes (al·lels genètics de risc) en més de 25 gens
teix també el glaucoma d'angle tancat, el glaucoma
associats a la malaltia, mentre que s'han descrit muta-
congènit (en nadons que ja neixen amb la patologia),
cions en prop d'una desena de gens de glaucoma amb
el glaucoma normotensiu (en què la pressió intraocular
herència mendeliana. Donades les possibilitats diag-
no és elevada) i els glaucomes anomenats secundaris,
nòstiques actuals, l'IMO està apostant per estudiar els
com el pseudoexfoliatiu (en què una sustància proteica
casos familiars d'herència mendeliana, ja que, tot i afec-
obstrueix la sortida de l'humor aquós i fa augmentar la
tar un nombre més reduït de pacients, presenten unes
pressió de l'ull), el pigmentari (quan el pigment de l’iris
bases moleculars molt més clares i, per tant, permeten
provoca l'esmentada obstrucció) i el neovascular (habi-
oferir un diagnòstic genètic precís".
tual en pacients diabètics o amb trombosi)", explica la
LA REVISTA IMO
9
IMO | EN PORTADA
LA REVISTA IMO
10
El glaucoma és una malaltia que provoca un dany progressiu al nervi òptic Dra. Sílvia Freixes. Tots ells són asimptomàtics en les primeres fases. "Només en el cas d'un atac agut de glaucoma podem notar que l'ull es torna vermell i produeix dolor intens, un quadre que pot anar acompanyat de nàusees, vòmits i visió borrosa", explica l'especialista.
Com es diagnostica? A l'hora de detectar un glaucoma, de quin tipus és i en quin estadi es troba, no cal realitzar exploracions gaire complicades. Les proves diagnòstiques més habituals consisteixen a realitzar una prova de camp visual per saber el grau d'afectació del nervi, la tonometria (mesurament de la pressió de l'ull), la gonioscòpia (visualització directa de l'angle per classificar el tipus de glaucoma), la paquimetria (mesura del gruix de la còrnia) i, sobretot, l'exploració del nervi òptic ja sigui per visualització directa en l'exploració del pacient o amb proves automa-
IMO | EN PORTADA
titzades (OCT o HRT).
Frenar-ne l’evolució
La clau: una detecció precoç
"El més important és detectar el glaucoma a temps per
Més que prevenir el glaucoma, el que sí
poder frenar la seva evolució, ja que no podem fer res
és factible és detectar-lo a temps. Com a
perquè el pacient recuperi la visió perduda o restaurar el seu camp visual", segons la Dra. Arrondo. Una vega-
principal mesura preventiva, la Fundació
da diagnosticat, sigui quin sigui el tipus de glaucoma i
IMO recomana realitzar revisions oculars
sempre que no estigui en una fase molt avançada, sol
bianuals a partir dels 40 anys, i anuals en
iniciar-se un tractament a base de col·liris. La funció d'aquests fàrmacs és baixar la tensió ocular, bé reduint
cas de pertànyer a alguns dels grups de risc
la producció d'humor aquós o bé fent que aquest líquid
(majors de 60 anys, persones de raça negra,
s'elimini amb més facilitat. En cas que aquesta estra-
amb antecedents familiars directes, alta
tègia no sigui suficient o que el pacient no toleri bé la
miopia o hipertensió ocular).
medicació, en determinats casos pot aplicar-se tractament amb làser. "En general, l'ús del làser en casos de
LA REVISTA IMO
11
IMO | EN PORTADA
LA REVISTA IMO
12 glaucoma només és efectiu en alguns pacients i per un temps limitat", reconeix la Dra. Arrondo. Per això, quan l'ús de col·liris i làser no ha estat suficient, s'acostuma a recórrer a la cirurgia. L'objectiu és practicar una nova obertura perquè l'humor aquós pugui sortir de l'ull, a fi d’aconseguir reduir la pressió intraocular. Aquest tipus d'intervenció, que sol durar entre una hora i una hora i mitja, es realitza de forma ambulatòria i amb anestèsia local. Tenint en compte cada tipus de glaucoma i la capacitat de cicatrització del pacient, entre altres factors, hi ha diferents tipus d'intervenció.
Al començament d'aquesta patologia amb prou feines es donen símptomes fins que ja està en fase avançada
IMO | EN PORTADA
Tractaments LÀSER •
Iridotomia YAG. Consisteix a practicar un petit ori-
•
Làser díode. Es recorre a quest tipus de làser
fici amb làser a l'iris. Es realitza en pacients amb an-
quan la visió del pacient és molt baixa i el que es
gle estret per prevenir un glaucoma d'angle tancat.
busca és reduir les molèsties i la pressió intraocular, però sense esperances de millorar la visió.
•
Trabeculoplàstia amb làser d'argó. Indicat en
També s'utilitza quan la conjuntiva o alguna altra
els pacients amb glaucoma d'angle obert que no
part de l'ull està molt deteriorada i no es pot re-
toleren la medicació amb col·liris i com a pas pre-
córrer a un altre tractament.
vi a la cirurgia. Consisteix a realitzar una sèrie d'impactes amb làser en l'angle per modificar-lo i, d'aquesta manera, disminuir la pressió intraocular.
LA REVISTA IMO
13
Sant Gervasi de Cassoles, 26 08022 Barcelona Tel. 93 253 17 40 | Fax 93 253 17 41 www.hotelsantgervasi.com stgervasi.booking@hoteles-silken.com
La proximidad de este hotel a la clínica IMO es lo que hace de él un lugar ideal para alojarse. Cuenta con 63 agradables habitaciones con mucha luz natural y servicios como restaurante, internet gratuito, agua gratuita de bienvenida y room service que harán su estancia más confortable. Hacemos de la atención al cliente nuestra forma de trabajar. Identifíquese como paciente de la clínica IMO y recibirá descuentos y atenciones especiales.
www.hoteles-silken.com Copyright 2010 Hoteles Silken
IMO | EN PORTADA
COL·LIRIS
CIRURGIA
Sol ser el tractament de partida per baixar la tensió
•
Trabeculectomia. És la cirurgia de drenatge de
ocular. Segons el tipus de col·liri utilitzat, la seva poso-
glaucoma anomenada clàssica i la preferida per
logia oscil·la entre una, dues o tres vegades al dia. És
molts oftalmòlegs. Consisteix a crear una via de
molt important respectar l'administració de les dosis
sortida de l'humor aquós per baixar la pressió.
i que el pacient sigui constant perquè el tractament sigui efectiu.
•
Esclerectomia profunda no perforant. En general, aquest tipus d'intervenció causa menys molèsties i complicacions durant el postoperatori que l'anterior. Aquesta tècnica facilita la sortida de l'humor aquós des de la cambra anterior de l'ull a l'espai subconjuntival, a través d'una membrana natural (l'anomenada finestra trabeculodescemètica). D'aquesta manera, s'aconsegueix una disminució de la pressió intraocular de forma més fisiològica. Això sí, per poder realitzar-la, l'angle de l'ull del pacient ha d'estar obert i no pot practicar-se en
14 LA REVISTA IMO
aquells ulls on l’angle estigui cicatritzat.
•
Cirurgia conjunta de cataracta i glaucoma. Tant la trabeculectomia com l’esclerectomia són intervencions que poden combinar-se amb cirurgia de cataracta en el cas de pacients que pateixin ambdues patologies. D'aquesta forma, es realitza una única sessió quirúrgica i s’evita que el pacient hagi d'acudir dues vegades a quiròfan.
•
Vàlvules o dispositius de drenatge. Tècnica aplicable quan la trabeculectomia o l'esclerectomia no ofereixen els resultats esperats, o quan aquest tipus de cirurgia no pot fer-se (com en el cas de pacients amb glaucoma neovascular), així com en casos severs on l'estructura de l'ull està molt danyada (persones operades per despreniment de retina, per exemple). En aquest cas, s'insereix un
És important detectar el glaucoma a temps per poder frenar la seva evolució
dispositiu o vàlvula que connecta l'espai intraocular mitjançant un tub a l'espai subconjuntival amb un reservori o plat. El tub del dispositiu de drenatge es pot col·locar en la cambra anterior, la cambra posterior (si el pacient està operat de cataracta), o la cambra vítria si ha estat vitrectomizat.
IMO | EN PORTADA
EL 20% DE LES 205 PERSONES SOTMESES A CONTROLS BÀSICS DE GLAUCOMA ESTÀ EN ZONA DE RISC El cribratge realitzat durant la Setmana Mundial del Glaucoma, es tanca amb 41 pacients que haurien de fer-se noves proves i controls regulars
LA REVISTA IMO
15
El 20% de les 205 persones revisades gratuïtament a
sones revisades, i síndrome de dispersió pigmentària,
l'IMO durant la Setmana Mundial del Glaucoma hau-
una síndrome poc comuna que sol associar-se a un ti-
ria d'anar a l'oftalmòleg davant la sospita de patir la
pus de glaucoma minoritari i que afecta 2 de les 205
malaltia o per tenir factors de risc per desenvolupar-la.
persones sotmeses als controls gratuïts. A tot això, cal
Les especialistes del Departament de Glaucoma reco-
afegir-hi un grup de 6 pacients (3%), als quals s’ha re-
manen que les 41 persones que es troben en aquesta
comanat que vigilin la seva pressió ocular, "ja que pre-
zona de risc, se sotmetin a noves proves per diagnos-
sentaven uns valors al límit dels considerats normals",
ticar o descartar la malaltia i que es realitzin controls
segons la Dra. Elena Arrondo.
de seguiment.
Aquests resultats, que donen uns percentatges pràc-
Els controls han permès diagnosticar un cas de glau-
ticament iguals als obtinguts en la Unitat de Diagnòs-
coma i 20 sospites de persones que podrien tenir la
tic Precoç de l'IMO durant les revisions de la Setmana
malaltia, encara que necessitarien més proves per
Mundial del Glaucoma de l'any passat, confirmen l'ele-
confirmar el diagnòstic (9.7%). A més, 15 pacients són
vat percentatge de persones que pateixen glaucoma o
candidats a patir la patologia pels factors de risc que
són candidates a patir-lo i no ho saben, ja que la pèr-
presenten: hipertensió ocular, principal factor de risc,
dua de camp visual que provoca la malaltia és lenta i
detectada en 4 pacients (2%), angle ocluïble, factor que
no afecta la visió central fins a fases molt avançades.
pot donar lloc a hipertensió i que afecta 9 de les per-
IMO | ACTUALITAT
LA SOCIETAT ESPANYOLA DE GLAUCOMA BECA LA DRA. CAROLINA PALLÁS PEL SEU PROJECTE DE RECERCA SOBRE LA MALALTIA
mateix hospital londinenc, l’especialista de l’IMO podrà seguir aprofundint en l'estudi del glaucoma per tal de contribuir a la detecció de les seves causes i a la millora del seu diagnòstic i tractament. El lliurament de la beca, de mans del president de la SEG, el Dr. Alfredo Mannelli (a la foto), va tenir lloc en el darrer congrés de la Societat Espanyola de Glaucoma, celebrat a Còrdova el mes de març passat. El lliurament de premis es va realitzar després d'un vídeo simposi en què va participar, entre d'altres, la Dra. Pallars, amb la
16 LA REVISTA IMO
seva exposició "Cirurgia filtrant: pas a pas en les sutures alliberables". Posteriorment, el departament de glaucoma de l'IMO, integrat per la Dra. Elena Arrondo, la Dra. Sílvia Freixes i l'alumna del Màster en Glaucoma, Stefania Mazzarella, a més de la Dra. Pallás, va oferir conjuntament una comunicació oral sobre injeccions La Dra. Carolina Pallás, especialista en glaucoma de
intravítries en pacients amb edema macular.
l'IMO, va rebre l’1 de març passat la Beca SEG 2012-2013 per a joves investigadors, atorgada per la Societat Espanyola de Glaucoma (SEG). La iniciativa té com a
Formació continuada
objectiu reconèixer l'excel·lència investigadora, millorar la formació de professionals sanitaris i promoure
La formació continuada és una de les característi-
l'avenç en l'estudi del glaucoma, la primera causa de
ques distintives de l'equip mèdic de l'IMO, ja que
ceguesa irreversible en el món.
el gran potencial de creixement de les especialitats oftalmològiques, i en especial del glaucoma,
Compartir coneixements
requereix una actualització permanent de conei-
Gràcies a la beca, l'oftalmòloga de l'IMO desenvoluparà
xements per estar a l'avantguarda dels últims
la seva tasca de recerca al Moorfields Eye Hospital de
avenços.
Londres, un centre punter en el camp del glaucoma que acollirà el seu projecte durant una estada de tres mesos, tot brindant-li l'oportunitat de compartir coneixements i experiències amb professionals de gran prestigi internacional. Després d'haver estat ja becada el 2011 per la Societat Europea de Glaucoma per passar un any al
7 I 8 DE JUNY DE 2013. IMO www.imo.es/retinabarcelona
Cirurgies en directe, ponències i taules rodones sobre les principals novetats en medicina de la retina, a càrrec de més de 20 prestigiosos especialistes d’arreu del món.
17 LA REVISTA IMO
CIRURGIA EN DIRECTE I TAULES RODONES
IMO | ACTUALITAT
L'IMO DISPOSA D‘UN NOU LABORATORI DE BIOLOGIA MOLECULAR La unió de la recerca clínica i la bàsica permetrà aplicar de forma pionera, en la pròxima dècada, teràpies gèniques per a malalties actualment incurables 1
LA REVISTA IMO
18 2
3
L'IMO disposa des d'aquest any d’un nou laboratori de
permetrà millorar el servei que ja oferim als pacients en
biologia molecular en les seves pròpies instal·lacions
els últims anys i que consisteix a realitzar anàlisis ge-
amb el qual pretén donar un nou impuls als estudis
nètiques de les malalties oftalmològiques hereditàries
genètics que va iniciar ja, a través d'un acord amb la
per identificar la seva causa molecular i complementar
Universitat de Barcelona, el 2009. Sota la coordinació
el diagnòstic clínic". Segons la genetista, el coneixe-
de la Dra. Esther Pomares, l'IMO ofereix un servei de
ment de l'alteració molecular permet oferir un consell
diagnòstic genètic d'una trentena de patologies oftal-
genètic a la família, identificar el patró d'herència de
mològiques, mitjançant l'anàlisi molecular de pacients
la patologia i indicar la probabilitat de transmetre-la.
i els seus familiars, les patologies oculars dels quals
A més, alerta els membres asimptomàtics de la família
són genètiques i, per tant, hereditàries. Aquest servei
que, sense patir la patologia, la poden transmetre. El
és bàsic per a la prevenció, ja que permet detectar pa-
diagnòstic genètic també fa possible fer una estimació
cients presimptomàtics de famílies afectades els quals,
del pronòstic de la malaltia (com evolucionarà) -la qual
molt probablement, desenvoluparan una determinada
cosa incideix directament en les expectatives del paci-
patologia en el futur. A més, la Fundació IMO està a
ent i sobretot en el seu tractament- i, finalment, oferir
punt de posar en marxa ambiciosos projectes de recerca
un diagnòstic prenatal.
bàsica per aprofundir en el coneixement de les bases
Segons la responsable del Departament de Genètica
moleculars de certes malalties i per poder aplicar de for-
de l'IMO, "l'estudi de les bases moleculars de la pato-
ma pionera noves teràpies gèniques que, en la pròxima
logia repercuteix en un major i millor coneixement de
dècada, permetran combatre patologies per a les quals
la malaltia, permet identificar nous gens responsables
actualment no hi ha cura, com passa, per exemple, amb
de diferents patologies, així com nous factors de risc
la majoria de les distròfies de la retina.
no associats, fins ara, a aquestes malalties. A més, el
Segons la Dra. Esther Pomares, responsable del De-
consell genètic familiar possibilita el diagnòstic precoç
partament de Genètica de l'IMO, "el nou laboratori ens
dels membres asimptomàtics i posa les bases per a una
IMO | ACTUALITAT
Amb les noves instal·lacions, l'Institut intensifica el seu servei de diagnòstic genètic i la Fundació IMO inicia projectes de recerca bàsica sobre les bases moleculars de patologies oculars
1. Material estèril de laboratori per a l'amplificació i anàlisi dels gens. 2. La Dra. Esther Pomares, coordinadora del Departament de Genètica, treballant amb Pilar Méndez, tècnic de laboratori.
5 com moltes patologies que avui no podem tractar, tenen cura", afirma. Mentrestant, el treball conjunt d'oftalmòlegs i gene-
3. El Dr. Borja Corcòstegui, director mèdic de l'IMO, amb la Dra. Pomares.
tistes iniciat el 2009, ja ha fet possible que l'IMO hagi
4. Màquina termocicladora on es generen còpies múltiples dels gens a estudiar.
seva relació amb l'oftalmologia. Per una banda, l'equip
5. Francisca Rodríguez, directora executiva de l'IMO, entre Pilar Méndez i la Dra. Pomares. Als extrems, els doctors GarciaArumí (esquerra), Navarro i Burés (dreta), especialistes en retina.
fet contribucions importants al camp de la genètica i la d'investigadors de l'IMO i de la UB ha identificat un gen (PROM1) que causa una retinosi severa amb afectació macular i que anteriorment només s'havia descrit en pacients afectats d'altres distròfies maculars. Amb aquest descobriment, s'ha afegit un nou membre a la
futura teràpia gènica eficaç".
família de gens que causen retinosi i s'ha allargat la llis-
Per realitzar aquests estudis, primer, l'oftalmòleg fa el
ta de candidats per diagnosticar per poder prevenir-la o
diagnòstic clínic. Tot seguit, en el laboratori de biologia
tractar-la a temps. També ha suposat una contribució
molecular, l'equip de genètica de l'IMO fa l'extracció de
de gran transcendència en les bases moleculars d'una
l'ADN genòmic, a partir d'una mostra de sang del paci-
distròfia molecular de baixa incidència, coneguda com
ent i els seus familiars. Un cop purificat l'ADN, es rea-
a bestrofinopatia autosòmica recessiva, el fet de des-
litza una seqüenciació directa dels gens d'interès (els
criure per què algunes mutacions en el gen BEST1 estan
descrits com a responsables d'una determinada malaltia
associades a aquesta patologia.
familiar) per identificar la mutació o alteració patogènica. El proper pas és la posada en marxa de projectes que culminin en medicina translacional o, dit d’una altra manera, en l'aplicació clínica de la recerca bàsica, cosa en què l'IMO és pioner a Espanya, on habitualment
Més de 150 gens
ambdues vessants avancen en paral·lel . "Generalment, la recerca genètica es porta a terme en entorns univer-
L'origen genètic de moltes patologies de la visió fa
sitaris, mentre que poques clíniques incorporen en la
que siguin hereditàries, com és el cas de la retinosi
seva activitat diària la investigació bàsica", explica la
pigmentària, la malaltia de Stargardt, l‘anirídia, les
Dra. Pomares. Segons la genetista, "el resultat de sumar
malalties corneals o algunes formes de glaucoma,
ambdues vessants permetrà oferir un servei pioner i
per exemple. En total, es coneixen més de 150 gens
personalitzat als pacients amb causa genètica ja identi-
responsables de les distròfies de retina, 50 dels
ficada". "Per a molts d'ells podrem aplicar noves teràpies
quals causen retinosi pigmentària.
gèniques en la pròxima dècada, uns anys en què veurem
19 LA REVISTA IMO
4
IMO | ACTUALITAT
EL 23% DELS NENS REVISATS A LA POSADA EN MARXA DEL PROGRAMA DE SALUT OCULAR EN LA INFÀNCIA DESFAVORIDA DE BARCELONA TÉ PROBLEMES DE VISIÓ
LA REVISTA IMO
20
El 23% dels 150 nens d'entre 3 i 8 anys revisats el 4, 5 i 7 de
revelat que els problemes oculars amb més incidència
febrer a l'escola Josep Boada de Badalona per part dels
en aquesta població són els defectes refractius, els quals
especialistes de l'IMO han estat diagnosticats d'algun
representen el 70,5% de les patologies diagnosticades.
problema ocular. La primera ronda d'exploracions del
Entre els problemes de refracció que requereixen cor-
programa anual de salut ocular a la infància desfavorida
recció òptica, el més freqüent ha estat l'astigmatisme
de l'àrea de Barcelona, impulsat per la Fundació IMO i
(dificultat en la visió de lluny i de prop), detectat en 17
l'Obra Social "la Caixa" en el marc del programa Caixa-
casos, seguit per la hipermetropia (dificultat per enfocar
Proinfància, ha permès detectar patologies ocultes a 35
la visió propera), diagnosticada en 10 casos, la miopia (9
nens (23,33%), un percentatge molt superior a la mit-
casos) i l’anisometropia (diferència de graduació entre
jana, situada en el 10%, segons unes revisions similars
els dos ulls), que s'ha detectat en 7 casos. A més, en 20
realitzades fa uns mesos per la Fundació IMO entre un
casos s'ha detectat més d'un problema refractiu, com
miler de nens que van participar al Festival de la Infàn-
4 nens amb astigmatisme i miopia associada i altres 4
cia de Barcelona.
amb astigmatisme i hipermetropia.
Els controls d'agudesa visual efectuats en aquesta
AA part dels defectes refractius, cal destacar l'ambli-
ocasió a nens de famílies en risc d'exclusió social han
opia o "ull gandul" (baixa visió d'un ull per falta d'ús)
IMO | ACTUALITAT
Impulsat per la Fundació IMO i l'Obra Social "la Caixa", el programa va arrencar al febrer amb 150 exploracions a alumnes d'educació infantil i primària d'una escola de Badalona
El percentatge de patologia diagnosticada dobla amb escreix el 10% obtingut en controls similars realitzats per la Fundació IMO a un miler de nens al Festival de la Infància
Infància de Barcelona, on es va diagnosticar o detectar la possible patologia ocular en un 10% del miler de nens revisats. Per tal de pal·liar aquesta situació, la Fundació IMO i l'Obra Social "la Caixa" han decidit col·laborar i conscienciar de la importància de la salut ocular infantil a les zones més desfavorides de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'objectiu, a partir de les 400 revisions oculars previstes al llarg de l'any i del seu corresponent seguiment, és com el segon problema ocular més prevalent en els nens
detectar en les fases primerenques les patologies més
revisats, 10 dels quals han estat diagnosticats d'aques-
típiques de l'ull infantil i oferir el tractament adequat,
ta patologia. També s'ha detectat estrabisme (desvia-
ja sigui mèdic o quirúrgic, o bé correcció òptica, per la
ció ocular), en 6 casos, xifra que representa un 9,8% del
qual cosa es compta amb la col·laboració de l'associació
total de diagnòstics, a més d'un cas de ptosi palpebral
Abre Sus Ojos, que munta i lliura ulleres gratuïtes als nens
infantil (parpelles caigudes) i un altre d'hiperèmia (acu-
del programa que les necessitin. Per la seva banda, el
mulació de sang en la conjuntiva).
Consorci Badalona Sud s'ha sumat també al projecte i
Segons el director del centre en què s'han dut a ter-
ha fet de pont entre els impulsors del programa i l'es-
me les revisions, Casto García, "la prioritat de les famí-
cola de Badalona, els alumnes de la qual han estat els
lies dels nostres alumnes, en situació precària, és poder
primers a sotmetre’s a les revisions. El programa pre-
menjar el dia següent i, davant d'aquesta necessitat
veu dues rondes més de revisions durant aquest any, de
bàsica, la salut visual dels fills queda relegada a un se-
tres dies de durada cadascuna. La propera tindrà lloc al
gon pla". Això fa que el percentatge de patologia oculta
maig, també a Badalona.
diagnosticada es dispari respecte a la mitjana, prenent com a referència els controls oculars bàsics que la Fun-
21 LA REVISTA IMO
dació IMO va dur a terme fa uns mesos al Festival de la
IMO | ACTUALITAT
ATENCIÓ PRIMÀRIA, PRIMERA BAULA EN LA CADENA DE LA PREVENCIÓ OCULAR A LA INFÀNCIA La Fundació IMO ofereix formació a personal d'infermeria pediàtrica per promoure la detecció precoç de problemes oculars abans dels 8 anys
LA REVISTA IMO
22
La Fundació IMO ha reprès recentment un cicle de sessions de formació a professionals d'infermeria pediàtrica de centres d'atenció primària de Catalunya per fomentar, mitjançant la col·laboració interdisciplinària, la prevenció de patologia ocular infantil mitjançant el diagnòstic precoç. Així, la Dra Ana Wert, especialista en oftalmologia pediàtrica de l'IMO, va oferir el 22 de març una sessió teorica i pràctica a 24 infermeres i un pediatre d'atenció primària de la comarca del Vallès Oriental. Titulada "L'exploració oftalmològica en els nens", la sessió es va obrir amb una conferència, en la qual l'especialista de l'IMO va explicar els protocols d'exploració oftalmològica en la infància, fent èmfasi en les dues malalties més freqüents en aquesta etapa: l'ambliopia (o ull gandul) i l'estrabisme. A més, l'oftalmòloga va sintetitzar la metodologia de treball per fer exploracions útils i ràpides, i va exposar les diferents patologies més habituals per grups d'edat: dels 0 als 4 mesos, dels 4
IMO | ACTUALITAT
Un grup de 24 professionals del Vallès Oriental van rebre formació el 22 de març a l'IMO
LA REVISTA IMO
23
mesos als 3 anys, entre els 3 i els 4 anys i a partir dels
realitzar la prova "Cover Test" (que permet detectar rà-
4 anys. Segons la Dra. Wert, "l'objectiu és mostrar com
pidament estrabismes), proves de Motilitat Ocular (per
fer diagnòstics diferencials de forma senzilla, perquè el
determinar si hi ha alguna limitació de moviment dels
personal d'infermeria pugui derivar aquests pacients a
ulls o un altre tipus d'estrabisme) i el test de "reflexos
l'especialista que correspongui, d'acord amb la urgència
vermells" amb el qual s'avalua si les estructures oculars
o gravetat de cadascun". A més, va destacar la impor-
són transparents per detectar de forma precoç malalties
tància de detectar aquestes malalties entre els 3 i els
com la cataracta o els tumors oculars.
8 anys, ja que, segons va explicar, "els tractaments són
Després de la sessió, valorada molt positivament pels
excel·lents si es realitzen a partir dels 3 anys, mentre
assistents, la Fundació IMO va lliurar a cada professio-
que a partir dels 7 anys són menys efectius i dels 9 en
nal la Guia d'Exploració Oftalmològica al Nen, un com-
endavant, pràcticament nuls". Després de la conferència
plet manual elaborat per la Dra. Ana Wert, així com un
i del torn de preguntes, els assistents van poder partici-
fullet que resumeix com realitzar un Cover Test i les pro-
par en un taller que va comptar amb la col·laboració del
ves que es recomanen fer als nens segons la seva edat.
Dr. José Espinosa i de les optometristes Elena Núñez i Eva Asayag. L’equip de l'IMO va explicar com realitzar les tres proves diagnòstiques més habituals per a pacients de pediatria i va animar els assistents a posar-les en pràctica. D'aquesta manera, el personal d'infermeria va
IMO | ACTUALITAT
L'IMO RETRANSMET CIRURGIA EN DIRECTE A UN CONGRÉS DE RETINA A VERONA
LA REVISTA IMO
24
Els doctors Mateo i Garcia-Arumí mostren quatre intervencions vitrirretinianes, via satèl·lit, a 400 col·legues europeus
El congrés de retina "Present and Future Challenges in Severe retinal Diseases", celebrat a Verona el 22 i 23 de febrer, va comptar amb la participació dels doctors Carles Mateo i Josep Garcia-Arumí, especialistes en retina de l'IMO, que, des els quiròfans de l'Institut, van contactar, via satèl·lit, amb els 400 oftalmòlegs europeus congregats al congrés. Els especialistes de l'IMO van mostrar i comentar, en directe, quatre vitrectomies. Aquest és el segon any consecutiu que l'IMO particiverses proves per assegurar la correcta transmissió de
nitzat per la Dra. Grazia Pertile, especialista en oftal-
les imatges i l'àudio amb la seu central. Aquest "assaig
mologia de l'Hospital Sacro Cuore de Negrar. Segons el
tècnic general" es repeteix el dia de l'esdeveniment,
Dr. Carlos Mateo, aquests tipus d'experiències són molt
unes hores abans de començar la cirurgia. Durant la
gratificants, ja que una part fonamental de la filosofia
transmissió de la cirurgia en directe, el moderador de
de l'equip mèdic de l'IMO és "compartir coneixements i
la seu central, en aquest cas Verona, rep la connexió
know how amb altres especialistes del món". El fet de
des de les diferents seus satèl·lits que pugui tenir, com
poder fer-ho des dels quiròfans de l'IMO, sense necessi-
l'IMO. "És com un regidor, donant pas i contactant amb
tat de desplaçar-se al país on té lloc el congrés, és un va-
les diferents seus i el seu personal d'audiovisuals i es-
lor afegit que requereix disposar de l'última tecnologia
collint, en cada moment, els continguts que creu que
per a la transmissió i recepció d'aquest tipus d'imatges
poden ser de més interès per als assistents al congrés",
en directe i en alta definició des de i cap a qualsevol
explica Àlex Couto.
part del món.
Per la seva banda, Rafa Martín, coordinador del De-
La dotació tècnica i professional de l'IMO permet que
partament d'Audiovisuals, exerceix de nexe entre les di-
els doctors col·laborin en la transmissió de cirurgia en
ferents parts implicades en l'esdeveniment, controlant
directe en congressos i cursos internacionals diverses
que l'activitat al quiròfan transcorri de forma adequada.
vegades l'any. A més, la connexió entre els quiròfans i
A més, és l'interlocutor entre l'oftalmòleg que està re-
l'auditori de l'Institut és un factor clau en l'organitza-
alitzant la cirurgia i la resta de l'equip tècnic. L'equip
ció de congressos internacionals d'oftalmologia a l’IMO,
que coordina les connexions en directe té un tercer res-
com el curs “Barcelona Oculoplastics”, dirigit el passat
ponsable, Carmelo Jaén, tècnic de quiròfan, qui revisa i
mes de novembre pel Dr. Ramon Medel, o el congrés
supervisa els aparells que entren en joc durant el procés,
“Trends in Surgical and Medical Retina”, que va tenir lloc
com la càmera que grava la cirurgia, assegurant-se que
el 2011 i que es repetirà el proper mes de juny, sota la
tingui els ajustos i la qualitat d'imatge desitjats. També
direcció del Dr. Borja Corcóstegui.
verifica i dirigeix, segons els comentaris de l'oftalmòleg, la resta d'instruments necessaris per a l'operació.
L'equip d'audiovisuals de l'IMO
Paral·lelament, des d'una sala de control d'audiovisuals
L'IMO compta amb un equip d'experts en audiovisuals
annexa al quiròfan, Àlex Couto selecciona el tipus de
que col·laboren en l'organització i coordinació d'aquest
senyal i els continguts audiovisuals que s'emeten a la
tipus d'esdeveniments. "Normalment la seu central del
seu central del congrés i, alhora, rep el senyal entrant
congrés es posa en contacte amb nosaltres uns mesos
des de la ciutat organitzadora i la distribueix a diferents
abans per concretar quin tipus de senyal de vídeo i àu-
pantalles situades als quiròfans perquè tot l'equip les
dio els enviarem i per informar sobre el moment del dia
vegi i pugui interactuar amb el congrés.
i la durada de la connexió", explica Àlex Couto, tècnic d'audiovisuals de l’IMO. El dia previ a l'esdeveniment, s'instal·la una unitat mòbil a l'Institut i es realitzen di-
25 LA REVISTA IMO
pa oferint cirurgia en directe en aquest congrés, orga-
IMO | ACTUALITAT
EL 10% DELS TUMORS PROVOQUEN METÀSTASI A L'ULL
LA REVISTA IMO
26
L'IMO és un dels centres de referència en el camp de
el dels homes. En molts casos, símptomes com la pèr-
l'oncologia ocular. El centre ha estat pioner en l'ús
dua de visió i el despreniment de retina fan que el pa-
d'importants tractaments en aquest camp, com la bra-
cient visiti l'oftalmòleg, que descobreix l'existència del
quiteràpia amb ruteni o, més recentment, un fàrmac
tumor primari no diagnosticat, a través d'una prova de
contra la metàstasi hepàtica. A més, ha participat en
fons d'ull. "En el cas del càncer de pulmó, aquest fet es
estudis clínics multicèntrics que han demostrat l'efi-
produeix en el 50% dels pacients amb metàstasi ocular,
càcia de la teràpia fotodinàmica per al tractament de
que són diagnosticats del seu tumor pulmonar a partir
certs tumors oculars. Al capdavant del Departament
de l'exploració oftalmològica", explica l'especialista de
d'Oncologia Oftàlmica l'IMO, es troba el Dr. Josep Gar-
l'IMO. Per això, l'oftalmòleg afirma que, tot i que no hi
cia-Arumí.
hagi símptomes, ja que moltes vegades els tumors són
Segons l'oftalmòleg, a Espanya, es declaren anual-
asimptomàtics, "tota la població s'hauria de fer anual-
ment uns 240 melanomes de coroide (capa que es tro-
ment una exploració rutinària del fons de l'ull, a partir
ba sota de la retina i la nodreix), el tumor intraocular
dels 50 anys, quan és més comú que comencin a apa-
maligne més estès en l'adult. "Però el nombre de casos
rèixer els tumors oculars ". Això permetria diagnosticar
és encara més elevat si parlem de tumors oculars se-
no només l'existència d'un tumor ocular, en cas que n’hi
cundaris a altres processos cancerosos, ja que gairebé el
hagués un, sinó que també, en molts casos, permetria
10% de les metàstasi de tumors ubicats en altres zones
descobrir l'existència del tumor primari causant de la
acaben afectant l'ull, a causa de l'elevada vascularització
metàstasi a l'ull. "Així mateix, el diagnòstic precoç d'un
d'aquest òrgan, especialment de la màcula i del nervi
melanoma ocular primari pot evitar l'efecte contrari, és
òptic", explica el Dr. Garcia-Arumí.
a dir, la metàstasi de les cèl·lules canceroses a un altre
Els principals tumors primaris amb metàstasi ocular són el de mama, en el cas de les dones, i el de pulmó, en
òrgan, especialment al fetge", adverteix el Dr. GarciaArumí.
IMO | ACTUALITAT
Un nou fàrmac inhibeix la metàstasi hepàtica, habitual en els tumors oculars malignes
Precisament per al tractament de la metàstasi hepà-
tivitat és superior al 90% si s'aplica durant les primeres
tica del melanoma de coroides, l'especialista de l'IMO
fases, ja que hi ha un alt risc de metàstasi, bàsicament
anuncia que "disposem d'un nou fàrmac, l’Ipililumab,
al fetge, la mortalitat del qual és del 90%. En alguns
un compost d'anticossos monoclonals que inhibeixen el
casos, la braquiteràpia s'aplica en combinació amb la
creixement de les cèl·lules canceroses". Segons l'oftal-
endoresecció, cirurgia que consisteix a eliminar quirúr-
mòleg, el tractament s'aplica amb èxit des de fa poc més
gicament el tumor mitjançant làser i vitrectomia. De
d'un any per a la metàstasi del melanoma cutani i, des
vegades, s'ha de provocar un despreniment de retina
de fa uns mesos, "ho estem aplicant, també amb bons
per accedir al tumor i poder tractar-lo mitjançant làser
resultats, a la metàstasi del melanoma ocular al fetge"
i vitrectomo (instrument que trosseja i aspira el tumor). Un altre dels últims avenços en el camp del melanoma de coroides són les tècniques citogenètiques, que
El tractament més habitual per combatre el melanoma
permeten conèixer el pronòstic vital del pacient. El Dr.
ocular és la braquiteràpia, que consisteix en una placa
Garcia-Arumí explica que "a través d'una biòpsia, s'ana-
radioactiva de ruteni o iode que se situa durant uns dies
litza el cromosoma 3, que en tot individu sa està repetit.
a la zona tumoral. En ser local, evita la radiació externa
Si, en canvi, s'observa que el pacient en té només un
i minimitza possibles efectes secundaris. La seva efec-
(monosomia) sabem que augmenta el risc de metàstasi. 27 LA REVISTA IMO
. Tractament
IMO | ACTUALITAT
Altres tumors oculars són els retinoblastomes, el 50%
LA MEITAT DELS PACIENTS AMB CÀNCER DE PULMÓ I METÀSTASI A L'ULL DESCOBREIXEN L'EXISTÈNCIA DEL TUMOR PRIMARI A L’OFTALMÒLEG
dels quals es transmeten d'una generació a una altra. Afecten 1 de cada 15.000 nounats i són el tumor ocular maligne més comú en la infància. El tractament sol ser una combinació de radioteràpia i quimioteràpia. "Actualment s'està realitzant un tractament selectiu, introduint quimioteràpia a través de l'artèria oftàlmica" explica l'oftalmòleg de l'IMO. I afegeix que "és un tractament que redueix el risc d'efectes secundaris a la resta de l'organisme". Aquest tipus de tumors són molt agressius i és important diagnosticar-los i tractar-los a temps per evitar l'enucleació ocular (extracció total de l'ull). El símptoma més evident és que s'aprecia a simple vista una ombra blanca a la pupil·la del nen. Encara que aquesta taca pot ser produïda per una altra malaltia, convé anar immediatament a l'oftalmòleg, ja que, "per regla general, una pupil·la que no és completament ne-
LA REVISTA IMO
28
gra té algun tipus de problema", afirma el Dr. GarciaEl risc també és més gran, si s'observa una multiplicació
Arumí.
del cromosoma 8 (trisomia)". Tot i que "en la majoria dels casos, els pacients prefereixen no conèixer el seu
Avenços en tecnologia diagnòstica
pronòstic", es tracta d'un pas important en l'estudi de
L’especialista destaca l'eficàcia de les noves tècniques
l'ADN i dels teixits tumorals, "que en el futur ens perme-
diagnòstiques en la lluita contra els tumors oculars. Se-
tran crear fàrmacs que ataquin amb eficàcia i de forma
gons ell, la tecnologia ha evolucionat molt en els últims
selectiva les cèl·lules canceroses ".
anys, cosa que permet lluitar contra els tumors intraoculars amb un percentatge d'èxit creixent. "Disposar de
Hemangioma de coroide
tecnologies de diagnòstic per la imatge com l'ecogra-
A més del melanoma de coroide, hi ha un altre tipus de
fia 3D, la retinografia, l'angiografia de camp ampli i la
tumor de la capa subretinal, anomenat hemangioma de
ressonància magnètica nuclear, ens permet no només
coroide. Es tracta d'un tumor benigne - sense risc de
fer un diagnòstic precís i precoç, sinó també conèixer
metàstasi - "però que es desenvolupa de forma molt rà-
l'alçada, la mida, el tipus, la taxa de creixement i la ubi-
pida i agressiva, amb risc per a la visió, ja que amenaça
cació concreta del tumor per escollir el tractament més
el nervi òptic (transmissor de les imatges de la retina
adequat ", afirma.
al cervell) i la màcula" . Els hemangiomes de coroide es tracten amb teràpia fotodinàmica, una tècnica que fa anys s'aplicava a la degeneració macular associada a l'edat (DMAE). Un estudi liderat pel Dr. Garcia-Arumí fa uns anys va demostrar l'eficàcia de la teràpia per tractar aquest tipus de tumor ocular. El tractament, que consisteix en l'aplicació intravenosa d'un fàrmac sobre el qual posteriorment es projecta un làser, "actua selectivament sobre el tumor, tot danyant mínimament la retina", explica l'oftalmòleg.
La qualitat de la visió és qualitat de vida
I els joves ? La baixa visió també els pot afectar en alguns casos, com en la retinosis pigmentària o la retinopatia diabètica.
Què és la baixa visió? La baixa visió és la disminució de visió que produeixen determinades patologies com la degeneració macular, la retinopatia diabètica, la retinosis pigmentària, el glaucoma, la cataracta, etc. Per definició, pateixen baixa visió les persones que amb la millor correcció òptica veuen un 30% o menys amb el millor ull. De totes maneres, a la pràctica hi ha moltes persones que no poden fer activitats a la seva vida diària i que necessiten ajuda visual encara que el percentatge sigui superior al d’abans.
I per fer front a aquestes limitacions neix BcnBaixaVisió. Aquest centre es va crear ara fa més de sis anys per donar suport a les persones que pateixen baixa visió i per trobar solucions òptiques i no òptiques amb la finalitat d’optimitzar la seva resta visual i de millorar la seva qualitat de vida.
Llavors, la pot patir tothom? La pateixen sobretot les persones d’edat avançada. Per exemple, la patologia més freqüent en els països desenvolupats és la degeneració macular associada a l’edat. També hi ha altres que afecten progressivament l’ull com el glaucoma o la cataracta senil.
La baixa visió sempre va lligada a una patologia. Exacte. una persona amb baixa visió pateix una patologia que limita la seva qualitat de vida i la seva independència.
Quins procediments segueixen? L’oftalmòleg fa un paper indispensable perquè nosaltres puguem tractar pacients amb baixa visió. Quan el pacient no pot millorar la seva visió amb fàrmacs o una cirurgia, l’oftalmòleg refereix aquest pacient a un centre de baixa visió per mirar d’aprofitar al màxim la seva resta visual. És possible una solució? Per desgràcia no sempre, però en un percentatge molt elevat sí que hi ha solucions i ajudes per millorar la qualitat de visió del pacient.
Quines ajudes? Dins de les ajudes visuals hi ha les ajudes que són òptiques i les que no són òptiques. Les ajudes òptiques són eines que amplifiquen la imatge per mirar d’augmentar directament l’agudesa visual i les no òptiques consisteixen en fer més gran l’objecte que vol veure el pacient. N’hi ha de molts tipus i augments però el més important és que s’ajusti a la baixa visió i a les necessitats de cada pacient. Quines ofereix el centre? Aquí oferim tot el que són ajudes òptiques i no òptiques, així com rehabilitació en les habilitats de la vida diària perquè les persones que tenen restes visuals baixes puguin desenvolupar-se millor. Seria el cas del reconeixement de les monedes i altres adaptacions. Per mi és molt important i ho vull remarcar que el pacient provi les ajudes òptiques per afavorir l’ús d’aquestes i per arribar als resultats esperats, ja sigui poder llegir un llibre o mirar la televisió. Qualitat de visió... És qualitat de vida.
29 LA REVISTA IMO
Amb l’augment de l’esperança de vida també s’ha incrementat el percentatge de persones que pateixen una disminució de la seva agudesa visual, ja que la majoria de patologies oculars van associades a la vellesa. Ferran Casals, diplomat en òptica i optometria i responsable de la unitat de baixa visió de l’Hospital de la Vall d’Hebron, dirigeix BcnBaixaVisió, un centre òptic especialitzat en baixa visió i impulsat amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones.
IMO | HISTÃ’RIES SINGULARS
Ganes de veure-hi i de viure
LA REVISTA IMO
30
IMO | HISTÒRIES SINGULARS
OLGA AGUILAR PALLARÈS. 102 anys L’Olga Aguilar Pallarès va complir 102 anys el 24 de gener passat. Filla de Puigcerdà i reconeguda com la persona més longeva nascuda a la
escoltar...”.
Ni la DMAE ni els anys han aconseguit
La dificultat per veure-hi, ben tractada gràcies a l’atenció de l’IMO i a la determinació de l’Olga, no ha es-
vila, també és una de les pacients
desdibuixar la visió jovial
més fidels de l’IMO, on ve des de fa
del món d'aquesta pacient
conservar el dia a dia que l’omple.
12 anys per visitar-s’hi amb el Dr. Car-
centenària, que mantè
Per a ella, la major satisfacció és te-
los Mateo, que no tan sols és el seu
una vida activa
nir el seu fill Enric al costat, que s’ha
tat impediment perquè hagi pogut
oftalmòleg, sinó també el seu amic.
convertit en el seu millor company
Com ella mateixa confessa, l’especi-
de viatges. I és que, encara que sem-
alista en retina de l’IMO és la per-
bli mentida, als seus 102 anys, allò
sona que li ha donat esperança tot
que menys agrada a l’Olga és que-
aquest temps, fent-li entendre que
dar-se a casa. Per això, cada dia a les
els problemes visuals, com tot en
8 del matí el seu fill la va a buscar i
aquest món, també poden tenir solució i no han d’ennu-
a les 9 ja són al carrer, fins les 6 de la tarda que tornen
volar altres aspectes de la vida.
després d’un llarg però gratificant dia de feina.
Quan fa més de 10 anys va ser diagnosticada de DMAE Música clàssica i futbol
lar que provoca la pèrdua progressiva de la visió central,
L’Olga, entre bromes, es defineix com “la secretària
l’Olga va fer firmar al Dr. Mateo un paper que recollís
que no cobra de l’Enric”, que és venedor de materials
per escrit allò que li havia assegurat de paraula, atesa
industrials i té l’inestimable suport de la seva mare per
la importància que per a ella havia tingut sempre la vi-
visitar els clients. Junts fan més de 5.000 km al mes per
sió a causa de la seva feina de modista: “Olga, vostè hi
tot Catalunya i, no obstant això, encara troben espai per
veurà sempre, mai perdrà la visió totalment”. Avui, en la
gaudir cada cap de setmana dels concerts a l’Auditori i
seva revisió anual amb el doctor, ella li ha donat la raó
dels partits del Barça. Resulta inevitable preguntar-se
ja que, malgrat tenir dificultats per apreciar els detalls
com, a la seva edat, l’Olga segueix aguantant aquest
i veure-hi amb un excés o manca de llum, la seva ma-
ritme. La resposta la té clara: “El que jo vull és distreu-
laltia ocular s’ha estabilitzat després d’anys d’evolució i,
re’m, conversar amb la gent i veure llocs diferents”, sen-
com ha reconegut, “ara que estàs asseguda davant meu
se renunciar a petits vicis com la Coca-cola i el cafè que,
mentre xerrem, em resulta molt complicat reconèixer
junt amb una alimentació adequada, li donen l’espurna
els teus trets, però puc intuir el teu rostre, els teus ulls,
d’energia necessària.
el teu somriure”.
Admirablement incombustible, l’Olga va celebrar els
És cert, que des de fa set anys l’Olga ja no pot llegir el
seus 102 anys cada dia de la setmana del seu aniversari
diari o mirar la televisió, passatemps que ha substituït
amb un dinar en companyia dels seus familiars i éssers
per la ràdio i que ha après a compensar apreciant els pe-
propers. I entre celebració i celebració, l’Olga va fer una
tits detalls d’una altre manera, veient-hi, mai millor dit,
parada a l’IMO per assistir a la seva cita anual amb el Dr.
amb uns ulls ben carregats d’optimisme. De fet, el seu
Mateo i compartir amb nosaltres la seva experiència, la
secret per haver viscut tants anys i haver-ho fet, a més a
trajectòria de tot un pas per la vida on ni la DMAE ni
més, amb qualitat de vida, no és un altre que la voluntat
els anys han aconseguit desdibuixar la seva visió jovial
de tirar endavant, de “seguir vivint la meva pròpia vida
del món. L’Olga, amb més d’un centenar d’anys a les
tot i els entrebancs”. En definitiva, es tracta d’un esperit
espatlles, no només segueix tenint ganes de veure-hi,
fort que, afortunadament, també s’ha vist acompanyat
sinó també de viure.
per un cos resistent que no ha necessitat de pastilles ni de metges, tret de l’oftalmòleg: “puc passejar, raonar,
31 LA REVISTA IMO
(degeneració macular associada a l’edat), patologia ocu-
IMO | REPORTATGE
LA REVISTA IMO
32
AL·LÈRGIES
IMO | REPORTATGE
L’EPIDÈMIA DEL SEGLE XXI 33 LA REVISTA IMO
La contaminació, la globalització i els avenços diagnòstics expliquen que la prevalença de la malaltia s’hagi duplicat en les dues últimes dècades
IMO | REPORTATGE
Es calcula que d’aquí a 25 anys, cinc de cada deu persones patirà aquesta afecció, segons l’al·lergòleg Joan Bartra No existeix una fórmula exacta per saber quan i per què
tal disposar d’un diagnòstic acurat. Joan Bartra dóna
apareix una al·lèrgia; varia en funció de l’estat de l’in-
un parell de raons principals: la primera és aconseguir
dividu (no només en l’àmbit immunològic, sinó també
que el tractament sigui òptim i, la segona, poder ajus-
en el metabòlic, hormonal...) i del medi que l’envolta.
tar els consells de prevenció. La combinació d’ambdues
El que sí és clar és que el tipus de vida dels països de-
proporciona una base estable sobre la qual construir la
senvolupats, cada vegada més asèptics i contaminats,
personalització, un element clau ja que “cada pacient
afavoreix l’aparició de reaccions al·lèrgiques; igual que
és un món amb les seves circumstàncies i, per tant, els
la globalització, que a través de la mobilitat geogràfica
doctors hem d’individualitzar, entendre i parlar amb el
i la introducció de nous aliments a la nostra gastrono-
pacient per anar ajustant les guies mestres. La medici-
mia, dóna peu a al·lèrgies fins aleshores desconegudes.
na és un art que va més enllà d’aplicar uns protocols i
Tant és així que en les dues darreres dècades s’ha du-
consisteix a pensar que no hi ha malalties, sinó malalts”.
plicat la prevalença de la malaltia, de manera que s’ha arribat a unes xifres actuals que demostren que el 20%
Malaltia dinàmica
de la població mundial, o el que és el mateix, una de
LA REVISTA IMO
34
cada cinc persones, és al·lèrgica. És per això que es par-
De fet, l’al·lèrgia és una malaltia dinàmica que no es
la d’“epidèmia del segle XXI” i, si segueix la projecció de
deixa encasellar; depèn molt de cada individu i també
creixement, es calcula que en els propers 20 o 30 anys
de les circumstàncies de l’ambient on es troba la font
el percentatge d’al·lèrgics ascendirà al 50%.
al·lergènica. La hipersensibilitat que es desencadena da-
"Posar-li etiqueta"
vant de l’al·lergen, una substància teòricament innòcua però que pot provocar una determinada resposta immunitària, no ve donada per una única causa. Per això, sa-
Aquest augment també es deu, en part, al major conei-
ber quin és exactament el seu origen és “la pregunta del
xement de la patologia. Segons afirma el Dr. Joan Bar-
milió”: es coneixen els possibles factors que hi interve-
tra, al·lergòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona, “a allò
nen, però no la seva variabilitat. En altres paraules, s’ha
que abans ja era al·lèrgia, ara som capaços de posar-hi
demostrat la influència interrelacionada de l’entorn i la
l’etiqueta”. El cert és que els mètodes diagnòstics han
genètica a l’hora de provocar la reacció al·lèrgica, però
millorat molt: ja no es parla d’al·lèrgia a la pols sinó als
no per què té un pes relatiu diferent en cada pacient.
àcars de la pols i, més concretament, a determinades
Com apunta el Dr. Joan Bartra, “ningú no neix amb al·
proteïnes que contenen. A aquesta dimensió micros-
lèrgia a cap element ambiental, no es pot ser al·lèrgic
còpica, han permès arribar les anàlisis sanguínies, que
al préssec, si abans no se n’ha menjat”. El que sí es pot
en ocasions complementen in vitro les proves cutànies
tenir és certa atòpia o predisposició genètica a desen-
(prick test) que es realitzen in vivo al pacient per detectar
volupar reaccions al·lèrgiques, especialment si pare i
l’al·lergen responsable de la resposta al·lèrgica. Sovint,
mare són al·lèrgics, fet que provoca un 80% de possi-
aquests tests sobre la pell ja permeten saber quina és
bilitats desenvolupar la malaltia. Per tant, es tracta
la càrrega responsable de la reacció, però, a vegades, re-
d’un element important, però no definitiu, atès que
quereixen d’una prova de provocació o d’exposició con-
l’individu necessita entrar en contacte amb l’al·lergen
trolada per acabar de definir-ho.
i sensibilitzar-s’hi en una fase asimptomàtica. A partir
En tot cas, i malgrat que el tractament farmacològic
d’aquí, en el moment en què el sistema immunològic
(normalment, antihistamínics i corticoides) no can-
“decideix”, l’al·lèrgia debuta amb totes les conseqüènci-
via depenent de la font al·lergènica, resulta fonamen-
es que comporta.
IMO | REPORTATGE
LA REVISTA IMO
35
IMO | REPORTATGE
Qualitat de vida
En l’al·lèrgia, doncs, un “trípode” entre les normes preventives, el tractament farmacològic i la immuno-
Un cop es declara l’al·lèrgia, un dels objectius bàsics dels
teràpia específica resulta primordial. L’equilibri entre
especialistes és millorar la qualitat de vida dels afectats,
aquests tres elements s’ha d’ajustar en relació amb
de manera que en redueixi al màxim la simptomato-
les necessitats específiques de l’individu, adaptant la
logia, tot i que l’al·lèrgia no es pugui curar. L’estudi al·
resposta a la flexibilitat característica de la malaltia.
lergològic permet esglaonar el tractament i educar el
Un exemple és el que es dóna en moltes persones al·
pacient perquè, d’acord amb unes guies clíniques deter-
lèrgiques a les partícules del pèl de gat, que anteposen
minades i sempre interactuant amb l’especialista, pugui
l’estima a l’animal a la precaució i, per tant, requerei-
detectar la intensitat dels seus símptomes i automedi-
xen compensar l’exposició freqüent a l’al·lergen amb
car-se segons l’esglaó terapèutic en què es troba. Només
una medicació més intensiva o amb vacunes.
així, és possible portar a terme amb èxit la immunoteràpia específica, que a través de vacunes intenta provo-
Llet de vaca i àcars
car un canvi en el curs natural de l’al·lèrgia i fa que el
LA REVISTA IMO
36
pacient toleri millor l’exposició a l’al·lergen i no presenti
Malgrat que els tipus d’al·lèrgia són gairebé infinits,
símptomes o els manifesti de forma més atenuada i es-
tants com al·lèrgens, hi ha dos grans grups d’acord amb
poràdica.
la font al·lergènica i la simptomatologia provocada: el
IMO | REPORTATGE
LA REVISTA IMO
37
BONANOVA SUITE***, su apartamento ideal, donde se sentirá como en casa con las mismas comodidades que le ofrece un hotel. Próximo a la clínica IMO. Disfrute de la comodidad que supone un amplio apartamento de 40 m2 con su propia cocina totalmente equipada. No se tendrá que preocupar de nada, dispondrá de limpieza diaria y conexión WI-FI gratis, para que se sienta como en casa. Y todo con los mejores precios para los pacientes de la clínica IMO. Bisbe Sivilla, 7 • 08022 Barcelona Tel.: 93 253 15 63 • Fax: 93 418 44 97 info@bonanovasuite.com www.bonanovasuite.com
IMO | REPORTATGE
LA REVISTA IMO
38
de les al·lèrgies a aliments i medicaments i el de les al·
font al·lergènica, el que produeix al·lèrgia és una part
lèrgies respiratòries (àcars, pol·len, espores fúngiques,
microscòpica d’aquesta font, una proteïna. Les prote-
pèl d’animal...). Dins del primer, les al·lèrgies més fre-
ïnes poden ser molt similars, gairebé idèntiques, en
qüents a Espanya són a la llet de vaca, a l’ou i, a partir
elements tan dispars com els àcars i les gambes”. Per
dels 3 anys, al peix i als fruits secs en la població infan-
tant, no és casualitat que un 10% dels pacients que
til, i als vegetals i al marisc en la població adulta. En
acudeixen l’al·lergòleg per una possible al·lèrgia als
canvi, en el segon grup, el de les al·lèrgies respiratòries,
àcars, acabin descobrint una al·lèrgia secundària als
les més habituals en els nens són als àcars, sobretot en
crustacis o al marisc. La possibilitat de patir aques-
l’àrea litoral-prelitoral i, més endavant, al pol·len de gra-
ta reactivitat encreuada depèn de l’al·lergen i, en el
mínies a la zona de la Meseta, d’olivera a Andalusia o de
cas de la connexió entre el pol·len de plataner i el
plataner a Barcelona. Per aquesta raó, és important co-
préssec, per exemple, s’eleva al 50%. En conseqüèn-
nèixer el medi en què ens trobem i les seves condicions,
cia, l’abordatge de l’estudi al·lergològic no només es
així com tenir present que, en els darrers anys, les al·
focalitza en el problema pel qual consulta el pacient,
lèrgies respiratòries que tant havien augmentat en les
sinó que tracta dimensionar i adquirir una perspec-
dues últimes dècades han començat a estancar-se i les alimentàries, per contra, han crescut significativament. En moltes ocasions, ambdós grups estan íntimament relacionats.
Com
explica
el Dr. Bartra, “quan parlem d’al·lèrgia a una determinada
tiva integral que permeti treure a la llum vincles en principi ocults.
IMO | REPORTATGE
sants de les al·lèrgies respiratòries, provoquen més avi-
Les al·lèrgies respiratòries causades per determinats pol·
la rinoconjuntivitis) i asma. En general, es tracta d’uns
lens són les més comuns durant la primavera, l’època de
efectes de congestió bastant similars als del refredat i,
l’any en què es produeix la pol·linització de la majoria
en aquest sentit, la conjuntivitis junt amb el fet de “no
de plantes de la nostra zona geogràfica, encara que no
acabar de fer mai net”, sol ser una pista diagnòstica im-
de totes. Per tant, primavera no és sinònim d’al·lèrgia
portant per establir-ne la diferència, més fins i tot, si
però sí que són dues amigues molt properes. Ara bé,
tenim en compte que en un bon nombre de pacients
això no vol dir que les persones amb aquesta afecta-
es tracta del símptoma principal i,
ció no puguin gaudir del bon temps. En paraules de l’al·lergòleg Joan Bartra, “els consells preventius i els tractaments adequats a cada individu per-
at rinitis, conjuntivitis al·lèrgica (sovint associades a
sovint, el més difícil de controlar. Per això, en casos d’al·lèrgia respiratòria es
meten alleugerar els símptomes perquè cada
aconsellable
pacient visqui la seva primavera feliç”.
l’oftalmòleg, sobretot a
Aquesta simptomatologia, tot i po-
consultar
l’hora de subministrar
der afectar a la qualitat de vida si no
certs tractaments com
és ben encarada, afortunadament no
els corticoides.
desemboca en crisis greus i de risc vital, com pot ser la reacció anafilàctica, pròpia d’al·lèrgies a aliments, medicaments o picadures d’abelles i vespes. Els al·lèrgens ambientals com el pol·len, cau-
39 LA REVISTA IMO
Al·lèrgies primaverals
IMO | REPORTATGE
La conjuntivitis al·lèrgica
LA REVISTA IMO
40 La conjuntivitis al·lèrgica és una de les malalties
adults, es manté al llarg de les estacions.
externes més freqüents a la consulta de l’oftalmò-
L’important, en tot cas, és conèixer el tipus d’al·-
leg. Segons el Dr. Òscar Gris, especialista en còrnia
lèrgia ocular que ens afecta per poder afrontar-la
de l’IMO, pot presentar quatre formes principals:
amb precisió i efectivitat. Dins d’aquesta resposta,
conjuntivitis al·lèrgica estacional o perenne (sense
les mesures ambientals resulten essencials perquè,
afectació de la còrnia) i queratoconjuntivitis vernal
com afirma el Dr. Gris, “encara que moltes vegades
o atòpica (amb afectació de la còrnia). En totes, la
són infravalorats, els tractaments no mèdics poden
picor esdevé el símptoma més destacat, malgrat
ser de molta ajuda atès que evitar el contacte amb
que les queratoconjuntivitis comporten un quadre
l’al·lergen desencadenant és un punt bàsic”. Ja co-
clínic de major severitat i poden amenaçar la visió.
neixem, doncs, quin és el primer pas. El següent pas
La conjuntivitis al·lèrgica estacional, associada fo-
és el tractament amb fàrmacs, com els antihista-
namentalment al pol·len, és la forma més prevalent
mínics (via tòpica o oral) o bé, si aquests no són
d’al·lèrgia ocular, especialment en l’època prima-
prou efectius, els corticoides. En aquest cas, però,
veral, coincidint amb els cicles de pol·linització de
cal dir que aplicats sobre la superfície ocular, poden
moltes plantes. La conjuntivitis al·lèrgica perenne,
induir alteracions com el glaucoma o les cataractes
en canvi, es troba present tot l’any a estar vinculada
si no són supervisats adequadament per un especi-
a al·lèrgens d’espais interiors com els àcars, el pèl
alista. Així, la col·laboració a tres bandes entre l’of-
d’animal o els fongs. Aquesta diferència de tempora-
talmòleg, l’al·lergòleg i el pacient resulta clau per
litat la podem apreciar també en les queratoconjun-
aconseguir que l’al·lèrgia no elimini la vitalitat de
tivitis: la vernal, típica dels nens, sol manifestar-se
la primavera.
a cada primavera, mentre que l’atòpica, pròpia dels
LA REVISTA IMO
41
QUALITAT DE VIDA | RUNNING
LA REVISTA IMO
42
QUALITAT DE VIDA | RUNNING
RUNNING Per Pere Romanillos
Córrer està de moda. És un esport barat, divertit i molt saludable que cada vegada practiquen més aficionats. Però abans de començar a cremar quilòmetres, convé equiparse bé i tenir en compte una sèrie de consells per millorar la forma i evitar lesions.
43 LA REVISTA IMO
ENGANXATS AL
QUALITAT DE VIDA | RUNNING
Només quatre de les carreres més populars de Barcelona (Bombers, la Mercè, Jean Bouin i Nassos) han convocat en la seva última edició al voltant de 70.000 corredors, en total. Definitivament, córrer és tendència. Només cal passejar pels carrers de qualsevol localitat per veure gent practicant running a totes hores. Després arriba el cap de setmana i milers de corredors es llancen a competir en alguna cursa de 5 km, 10 km, mitja marató o marató. Això sí, sempre que s'hi hagin inscrit a temps perquè moltes
LA REVISTA IMO
44
d'aquestes convocatòries pengen el cartell de "complet" diverses setmanes abans de celebrar-se. Què està passant? A què es deu aquesta renovada afició per cremar l'asfalt? Alguns diuen que és una conseqüència més de la
Salut i bon humor Els aficionats a aquest esport diuen que no hi ha res comparable a la sensació de benestar i millora de l'ànim que
crisi. L'actual situació econòmica ha fet que
experimenten després de córrer. I és que als ja coneguts
incorporem alguns canvis en els nostres
beneficis físics (millora de la freqüència cardiovascular,
costums i estil de vida per adaptar-nos als
enfortiment i tonificació de les cames, prevenció de malalties coronàries i fre del sobrepès, entre d'altres), aquest
nous temps. La retallada en les despeses ha
esport actua directament sobre el nostre benestar mental.
fet que moltes persones tornin a aficionar-se
Córrer exigeix un exercici aeròbic important tot fent que
a córrer com a principal exercici per posar-se en forma. Córrer és un esport barat, podem
l'organisme produeixi de manera natural una considerable quantitat d'endorfines. Conegudes com les hormones de la felicitat, generen al corredor un estat de satisfacció,
practicar-lo en qualsevol lloc, requereix una
benestar i bon humor. A més, s'ha demostrat que també
equipació molt senzilla, no ens obliga a
actuen com analgèsics, redueixen l'estrès, influeixen en la
pagar una quota de gimnàs, és saludable i,
regulació de la gana i enforteixen el sistema immunitari. Desafortunadament, el seu efecte dura poc (entre 5 i 30
a més, aprima. Només exigeix una mica de
minuts) però com més activitat física es realitzi, més gran
constància i voluntat per aixecar-se del sofà,
és la seva producció. N'hi ha prou de parlar amb un aficio-
calçar-se les vambes i sortir a córrer una estona.
nat al córrer i preguntar-li pel motiu de la seva afició. Tots coincideixen a destacar aquesta indescriptible sensació de llibertat, energia i bon estat d'ànim que experimenten i que els manté enganxats a la pràctica d'aquest esport.
QUALITAT DE VIDA | RUNNING
Ben equipats Tot aficionat a córrer sap que el seu millor amic en cursa són les seves sabatilles esportives. Invertir en un bon model, adaptat al pes i freqüència de la carrera és bàsic a l'hora de gaudir d’aquest esport, evitar lesions i millorar el rendiment personal. També és recomanable conèixer quin és el nostre tipus de trepitjada per saber si som pronadors (quan el peu tendeix a rotar cap a l'interior), supinadors (el peu rota cap a l'exterior) o neutres
Evitar lesions i altres ensurts
(la petjada està centrada). En la majoria de botigues es• És recomanable realitzar una revisió mèdica
guem adquirir les sabatilles esportives millor adaptades
prèvia, especialment pulmonar i cardiovascular,
al nostre estil de carrera. En general, els experts diuen
per comprovar el nostre estat físic.
que hem d’estrenar sabatilles cada 800 quilòmetres, aproximadament. Quant a la resta de l’equipament, es recomana optar per samarretes tècniques de carrera i jaquetes tallavents (a l'hivern) de teixits transpirables (en la mesura del possible cal evitar el cotó perquè absorbeix molt la suor i acaba resultant incòmode), malles (protegeixen
• És millor començar a poc a poc i no ser massa ambiciosos durant les primeres setmanes. Al principi podem caminar i córrer de forma alternativa per més endavant realitzar carreres curtes d'uns 5-10 minuts i anar augmentant progressivament la distància i la freqüència.
del fred i milloren el rendiment) o pantalons curts. En
• És important realitzar una sessió d'escalfament i
general, la clau és decantar-se per peces que resultin cò-
estiraments d'uns 10-15 minuts abans de comen-
modes, així com per teixits lleugers i amb costures que
çar cada cursa, treballant especialment la zona
evitin els frecs.
dels turmells, els genolls i els malucs. • Convé aprendre a interpretar els senyals del cos quan ens avisi en forma de dolor, inflamació o sobrecàrrega. • En començar és preferible evitar les rutes costerudes on l'exigència física és més elevada. • Cal anar amb compte amb el cor. Aquest esport pot resultar cardiovascularment molt exigent. A l'hora de controlar les nostres pulsacions i no passar-nos de la ratlla es recomana córrer al 5060% del nostre ritme cardíac màxim. En el mercat existeixen pràctics pulsòmetres per controlar la freqüència del nostre cor i evitar situacions de sobreesforç innecessàries. Segons el nostre estat de forma, és aconsellable sotmetre’s a una revisió mèdica prèvia i consultar amb el doctor la intenció de practicar aquest esport.
45 LA REVISTA IMO
pecialitzades realitzen una senzilla prova perquè pu-
QUALITAT DE VIDA | RUNNING
La dieta del corredor Aquelles persones que surten a córrer sovint han de seguir una sèrie de pautes alimentàries que garanteixin el seu bon estat de forma i optimitzin el seu rendiment. La dieta d'un corredor ha de ser rica en arròs, pasta, verdures i hortalisses, fruites, llegums, fruits secs i llavors. Una alimentació on abundin els hidrats de carboni (el
Entrenadors virtuals •
Córrer és un esport en què es competeix contra un mateix. Per marcar-se reptes i controlar millor els nostres progressos, existeixen infinitat d'aliats tecnològics. Nike + Running, Sports Tracker, My Tracks 2.0, Endomondo, Adidas miCoach, Runkeeper, CardioTrainer, Noom, An-
46
doAndo i Timpik són algunes de les aplicacions
LA REVISTA IMO
més completes. Un cop instal·lades a ll telèfon intel·ligent o smartphone, ofereixen al corredor informació sobre la distància recorreguda, el ritme mitjà, l'elevació del terreny o les calories consumides. •
D'altra banda, hi ha al mercat interessants detalls per completar la nostra equipació: pulsòmetres per calcular la freqüència cardíaca, podòmetres per mesurar la distància o dispositius GPS per saber el recorregut, entre d'altres.
principal "combustible" del corredor), baixa o moderada en proteïnes i pobre en greixos (60% hidrats de carboni, 25% greixos i 15% proteïnes). Entre els suplements naturals per aconseguir un extra d'energia destaquen el llevat de cervesa (rica en vitamines del grup B), el germen de blat (un excel·lent aportació d'hidrats de carboni i proteïnes) i la gelea reial (rica en nutrients).
QUALITAT DE VIDA | RUNNING
Quant corro? Per començar, l'ideal és sortir a córrer un màxim de tres dies intercalats a la setmana (dilluns, dimecres i divendres, per exemple). Segons l'estat de forma, es recomana córrer a intervals de 20-30 minuts o 3-5 quilòmetres per sessió. Al cap d'un mes podem augmentar cada setmana aquesta rutina en un 10%, tot incidint en la distància o En general, convé no ser excessivament ambiciosos al principi i fer les carreres més divertides i entretingudes provant diferents recorreguts i buscant algun company o grup de carrera. Plataformes com Facebook o Twitter, a més de les aplicacions especialitzades en aquesta pràctica esportiva, ofereixen la possibilitat de contactar amb altres corredors i compartir interessos, reptes i objectius.
El dia de la cursa... Tant per a aquells corredors experimentats com per als que van a la seva primera competició popular, convé tenir en compte una sèrie de consells per gaudir al cent per cent de la carrera: •
Anar amb temps de sobres. És important informarse bé de l'hora i el lloc de la sortida, així com organitzar els preparatius necessaris per arribar almenys amb una hora d'antelació i poder escalfar-se bé.
•
Evitar menjar una hora abans de la sortida. En cas contrari, podem patir trastorns com flatositats o rampes durant el recorregut.
•
Decidir amb antelació el ritme i l’estratègia de la cursa: reservar-se al principi i accelerar al final, ser conservador... Els principiants solen córrer massa ràpid en començar i cap a la meitat de la carrera baixen molt el ritme a causa del cansament.
•
Demanar a la família i als amics que vagin a animar-los. Gran part de l'èxit durant una carrera resideix en un múscul imprescindible en tot corredor: el cervell.
•
Per consultar el calendari de curses populars: www. championchip.cat o www.10k.cat.
10 km de cursa! Les curses populars de 10 quilòmetres arrosseguen cada vegada més aficionats. És relativament fàcil acabar-les, són divertides i suposen una excel·lent oportunitat per posar a prova els nostres progressos, així com per conèixer gent que comparteix la nostra mateixa afició. Se celebren periòdicament a tot el territori nacional i aquí destaquem les properes convocatòries més esperades a la Ciutat Comtal: •
35a Cursa El Corte Inglés. 7 d'abril
•
Cursa Bombers. 21 d'abril
•
27 Cursa Popular Nou Barris. 12 de maig
•
VI Cursa La Maquinista per la Integració. 9 de juny
•
XXIII 10K Vila Olímpica. 16 de juny
•
XVIII Cursa Atlètica Festa Major del Poble Nou. 8 de setembre
•
36 Cursa de la Mercè. 15 de setembre
•
II Correbarri. 13 d'octubre
•
XXXIV Cursa Popular Clot, Camp de l'Arpa, Verneda. 10 de novembre
•
90 Jean Bouin. 24 de novembre
•
Cursa dels Nassos. 31 de desembre.
47 LA REVISTA IMO
la velocitat, segons els nostres objectius.
QUALITAT DE VIDA | FORA TOXINES
LA REVISTA IMO
48
FORA
QUALITAT DE VIDA | FORA TOXINES
LA REVISTA IMO
49
TOXINES Per Pere Romanillos
Amb l'arribada de la primavera és el moment de fer una cura depurativa que elimini les toxines acumulades en l'organisme durant l'hivern. Els aliments que s’hi han d’incloure han de ser pobres en greixos, sucres i sodi, així com rics en vitamines, minerals i proteïnes magres que ens omplin. Són ideals la fibra i l'aigua.
QUALITAT DE VIDA | FORA TOXINES
És primavera. Els dies s'allarguen, puja la temperatura i ens sentim més actius, més desperts. L'organisme es desempereseix i és el moment ideal per eliminar les toxines que
50
més freds, la dieta sol ser rica en greixos,
LA REVISTA IMO
hem acumulat a l'hivern. Durant els mesos
carbohidrats i aliments calòrics. Si a això, hi sumem certa tendència al sedentarisme
Servei de neteja
a causa de la falta de llum i el mal temps,
Diàriament, l'organisme acumula residus i substàncies
és normal que ens sentim una mica pesats
que suposen una considerable càrrega per al seu cor-
i saturats. D’aquí que per deixar enrere la
recte funcionament. Per això és tan important el paper
letargia hivernal i entrar en la nova estació
dels òrgans depuratius, encarregats de metabolitzar i desfer-se d'aquestes toxines abans que ens provoquin
amb bon peu es recomani reactivar l'organis-
un problema de salut. De tots ells destaca especialment
me amb aliments que ens ajudin a netejar-
el fetge, fonamental a l'hora d'eliminar substàncies qu-
nos per dins. La idea és simple: estimular els
ímiques de l'organisme, netejar la sang, facilitar la digestió dels greixos i depurar les toxines. Altres òrgans
mecanismes naturals d’autosanejament que
netejadors són els intestins, la pell i els pulmons, sense
l'organisme disposa per eliminar les toxines
oblidar-nos dels ronyons i les vies urinàries, que s'encar-
i deixalles. En cas contrari, aquestes subs-
reguen de rebutjar les substàncies no metabolitzades
tàncies poden acabar provocant trastorns com inflor abdominal, gasos, restrenyiment, molèsties digestives i intestinals, augment de pes i mals de cap, entre d'altres.
(urea, àcid úric, toxines...) a través de l'orina.
QUALITAT DE VIDA | FORA TOXINES
Sense oblidar la salut
Tenir cura del fetge, naturalment
Una cura depurativa no significa saltar-se àpats o dejunar durant tot el dia. En aquest sentit, és millor no fer cas de
El fetge és un dels òrgans depuratius més
les dietes que plantegen substituir menjars sencers per la
importants. Per mantenir-lo en bona forma,
ingesta de xarops de saba o limitar-se a un únic aliment
les plantes medicinals són una alternativa
(fruita, normalment). L'ideal és fer entre 4 i 6 àpats diaris
eficaç i natural:
on s'incloguin aliments rics en vitamines, minerals i fibra. També és important mantenir una correcta hidratació de
Dent de lleó (Taraxacum officinalis). Estimula
l'organisme amb la ingesta diària de 2 litres d'aigua, com a
la funció hepàtica i augmenta la producció
mínim. A més, d'aquesta manera ajudarem els ronyons en
de bilis que utilitza el fetge per digerir i ab-
la seva tasca d'eliminar toxines a través de l'orina. En tot
sorbir els greixos. Es pot prendre en infusió,
cas, és important tenir en compte les necessitats de cada
decocció, suc fresc d'arrel, extracte sec o
persona i en cas de dubte cal consultar amb un metge el
fluid.
tipus de dieta depurativa que més ens convé. Fumària (Fumaria officinalis). Contribueix al correcte funcionament del fetge i la vesícula a eliminar-los. Podem prendre-la en infusió, suc fresc o extracte sec abans de cada àpat. Carxofa (Cynara scolymus). Aquesta verdura és una excel·lent amiga del nostre fetge. Té propietats regeneratives de les cèl·lules hepàtiques i ajuda a regular la secreció biliar d'aquest òrgan depuratiu. A més, és rica en fibra, inulina (facilita la digestió i protegeix l'aparell digestiu) i cinarina (elimina toxines). Es pot prendre en tot tipus de receptes, en infusió de les fulles i tiges, en suc fresc o en extracte sec.
51 LA REVISTA IMO
biliar, ajuda tant a la producció de bilis com
QUALITAT DE VIDA | FORA TOXINES
7
Depurar l'organisme en dies
Dilluns:
Esmorzar: infusió de dent de lleó, torrada de pa integral amb oli d'oliva, compota de poma.
Mitja hora abans de dinar: dos gots d'aigua. Dinar: cigrons amb bledes, maduixes amb suc de taronja. Berenar: suc de poma, torrada de pa integral amb tahina.
LA REVISTA IMO
52
Mitja hora abans de sopar: un got de brou vegetal. Sopar: amanida d'enciam, api i tomàquet, pollastre amb verdures a la papillota. En anar a dormir: suc natural d'aranja.
Dimarts: Esmorzar: bol de cereals integrals amb iogurt, suc de raïm. Mitja hora abans de dinar: un got de brou vegetal. Dinar: carxofes al forn, peix blanc a la planxa. Berenar: iogurt de soja amb llavors de carbassa. Mitja hora abans de sopar: suc de llimona. Sopar: amanida de xicoira i pinya fresca, salmó al vapor amb porros i pastanaga. En anar a dormir: dos gots d'aigua.
Dimecres: Esmorzar: macedònia de poma i prunes. Mitja hora abans de dinar: dos gots d'aigua. Dinar: llenties amb verdura i arròs integral, tonyina a la planxa. Berenar: compota de pera. Mitja hora abans de sopar: infusió de carxofa. Sopar: crema de carbassó i col, pa integral i iogurt. En anar a dormir: infusió de card marià.
QUALITAT DE VIDA | FORA TOXINES
Dijous: Esmorzar: suc de taronja, llesca de pa integral amb hummus. Mitja hora abans de dinar: un brou vegetal. Dinar: arròs integral amb brots de soja, pit de gall dindi a la planxa. Berenar: maduixes amb iogurt. Mitja hora abans de sopar: infusió de boldo. Sopar: endívies a la planxa amb vinagreta, lluç a la planxa. En anar a dormir: suc de pinya.
Divendres: Esmorzar: suc de taronja, bol de cereals amb llet descremada. Mitja hora abans de dinar: dos gots d'aigua. Dinar: amanida de tomàquet, hamburguesa de pollastre, dues mandarines. Berenar: iogurt amb ametlles. pinya. Sopar: arròs amb borratja, filet de mero, raïm. En anar a dormir: infusió de fruits vermells.
Dissabte: Esmorzar: pa integral amb nous, suc de taronja. Mitja hora abans de dinar: un brou vegetal. Dinar: Pasta amb cols de Brussel·les, cuixa de pollastre al forn, kiwi. Berenar: poma rostida. Mitja hora abans de sopar: suc de pinya. Sopar: sopa de cogombre, calamarsets amb pèsols, macedònia de fruita. En anar a dormir: infusió de fumària.
Diumenge: Esmorzar: bol de cereals integrals amb iogurt desnatat. Mitja hora abans de dinar: dos gots d'aigua. Dinar: minestra de verdures, peix a la planxa, suc d'aranja. Berenar: Iogurt i fruits secs. Mitja hora abans de sopar: un brou vegetal. Sopar: amanida d'enciam, pastanaga, tomàquet i poma, pit de pollastre a la llimona, taronja. Abans d'anar a dormir: infusió de dent de lleó.
53 LA REVISTA IMO
Mitja hora abans de sopar: liquat de poma, taronja i
QUALITAT DE VIDA | FORA TOXINES
Dieta depurativa L'alimentació és el millor aliat a l'hora de mantenir els òrgans depuratius al cent per cent. Això no vol dir que haguem de sotmetre'ns a una dieta rígida, sinó que n'hi haurà prou a incorporar als nostres àpats diaris una major quantitat d'aliments desintoxicants. No hi poden faltar:
Verdures. Com que contenen poc sodi i molt potassi, el seu consum facilita l'eliminació de l'excés de líquids en l'organisme i les toxines que contenen. Crues o cuinades, i preferiblement de color verd, en la nostra dieta depurativa no hi poden faltar:
•
Api. és un eficaç diürètic i depurador de la sang, que podem prendre en forma d'amanida, sopes o brous.
LA REVISTA IMO
54
•
•
•
Xicoira. Pel seu suau efecte laxant i diürètic,
Fruites. Es recomana multiplicar la seva ingesta en
aquesta verdura de sabor lleugerament amarg s'ha
l'esmorzar, durant el dinar i el berenar, al natural o en
d'incloure en tota dieta depurativa. Podem prepa-
suc. La dieta depurativa ha de contenir bona quantitat
rar-la en amanides, cuita, gratinada, al forn...
de:
Enciam. Millora el trànsit intestinal, és molt di-
•
del correcte funcionament dels intestins i pel seu
d'aigua i potassi. A més, el seu efecte saciant és
moderat contingut en potassi facilita l'activitat
ideal en dietes d'aprimament.
dels ronyons.
Coliflor. Rica en aigua i potassi, el seu consum
•
a eliminar el colesterol.
que augmenta la freqüència d'orina. Per això, es recomana especialment consumir-ne a les perso-
Raïm. De poderosa acció diürètica i laxant, és també un eficaç depuratiu de la sang i contribueix
facilita l'eliminació de l'excés de líquids de manera
•
Poma. Rica en fibra, és una magnífica reguladora
ürètic i depuratiu gràcies a la seva rica aportació
•
Pinya. Al costat de raïm, està considerada la fruita
nes que pateixen càlculs renals.
depurativa per excel·lència. Diürètica i desintoxi-
Borratja. Pel seu elevat contingut en potassi,
cant, és rica en fibra, la qual li confereix propietats
flavonoides i tanins, afavoreix la producció i l’eli-
laxants i contribueix a reduir les taxes de colesterol
minació d’orina, per la qual cosa és un excel·lent
en sang. A més, pel seu efecte saciant és molt in-
vegetal depuratiu. A més, és rica en fibra, cosa que
dicada si també busquem perdre una mica de pes
li confereix propietats laxants.
amb l'arribada del bon temps.
•
Pruna. Una altra fruita que hem de menjar a l'hora de seguir una dieta depurativa. Pel seu efecte laxant, és molt aconsellable en casos de restrenyiment.
QUALITAT DE VIDA | FORA TOXINES
Aliments que cal evitar De res ens servirà seguir una dieta rica en aliments depuratius si mantenim una excessiva ingesta de farines refinades (pa blanc i rebosteria), aliments alts en sucre (refrescos, begudes alcohòliques o ensucrades), àcids grassos saturats (carn vermella, embotit, fregits, lactis complets, ous) i àcids grassos trans (pastisseria industrial, precuinats, snacks salats). Durant el temps integrals, com el blat i l'arròs integral, la civada, la quinoa, l'espelta, l'ordi o el sègol, té múltiples beneficis per a la nostra salut. A més de ser més cardiosaludables, aporten grans quantitats de vitamines, minerals i fibra. Per la seva capacitat de ràpida absorció de toxines, són essencials per mantenir nets els nostres intestins. Llegums. Durant la cura depurativa podem prendre un parell de dies a la setmana un plat de llegums amb verdures i algun cereal integral. Una de les més desconegudes però recomanables a l'hora de netejar l'organisme és l’azuki. Energètica i rica en tiamina, facilita la digestió i afavoreix la flora intestinal, de manera que estimula el correcte funcionament dels ronyons i regula la taxa de sucre en la sang. Les llenties, els cigrons i la soja també són bons aliats a l'hora de mantenir els intestins en bona forma.
que duri la nostra dieta depurativa, també convé oblidar-se del cafè, el te i els refrescs amb cafeïna, així com del tabac i l'alcohol. I millor deixar el saler en un lloc segur. No convé afegir aquest condiment als àpats per evitar la retenció de líquids. Com a alternativa, podem amanir els plats amb tot tipus d'herbes fresques o espècies.
55 LA REVISTA IMO
Cereals integrals. Substituir els cereals refinats per
LA REVISTA IMO
56
REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO
La vida sin cataratas ...y sin astigmatismo. Hoy en día, existe una solución real a la hora de afrontar la cirugía de la catarata con astigmatismo. Los nuevos desarrollos de lentes intraoculares tóricas, permiten corregir incluso los altos astigmatismos. Estas lentes proporcionan una nítida visión a media y larga distancia, sin necesidad de gafas. Su oftalmólogo le asesorará sobre las opciones disponibles.