Revista IMO 34 - Catalá

34

REVISTAIMO

PRIMAVERA 2013

Glaucoma:

detecció precoç per aturar el setge a la visió

La Fundació IMO s’uneix a òptics i farmacèutics en la Setmana Mundial del Glaucoma | L’IMO inaugura un nou laboratori per donar un impuls als estudis genètics | Arrenca el programa de prevenció ocular a la infància desfavorida de Barcelona | Professionals d’assistència primària pediàtrica es formen a l’IMO per contribuir al diagnòstic precoç | La pacient més longeva de l’IMO explica la seva experiència visual i vital | Al·lèrgies, l’epidèmia del segle XXI

Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

Núm. 34 | PRIMAVERA 2013 EDITORIAL La recerca i la prevenció són els dos grans reptes que tenim ara mateix entre mans en el camp de l'oftalmologia. Aquests són també els dos objectiu prioritaris en què estem treballant des de l’IMO i des de la nostra Fundació. Per abordar ambdós reptes comptem des d'aquest any amb un nou laboratori a les nostres instal·lacions amb què pretenem donar un nou impuls als estudis genètics que vam iniciar ja, a través d'un acord amb la Universitat de Barcelona, el 2009. Sota la coordinació de la Dra. Esther Pomares, l'IMO ofereix un servei de diagnòstic genètic d'una trentena de patologies oftalmològiques, mitjançant l'anàlisi molecular de pacients i els seus familiars, els problemes oculars dels quals tenen un component genètic. Aquest servei és bàsic per a la prevenció, ja que permet detectar pacients asimptomàtics o persones que, molt probablement, desenvoluparan una determinada patologia en el futur. A més, la Fundació IMO està a punt de posar en marxa ambiciosos projectes de recerca bàsica que ens permetran ser pioners en l'aplicació de teràpies gèniques amb què sabem que, en la pròxima dècada, podrem combatre malalties oculars per a les quals actualment no tenim tractament efectiu. Una d'elles és el glaucoma, una patologia a la qual, un any més, li hem dedicat una atenció especial, amb motiu de la Setmana Mundial del Glaucoma, celebrada el mes de març passat. Malgrat que hi ha tractaments per alentir l'avanç de la malaltia, lamentablement, encara no podem guarir-la ni tornar la visió perduda als pacients que la pateixen. La principal arma de què disposem actualment és el diagnòstic precoç, per al qual és imprescindible sotmetre’s a revisions oculars periòdiques a partir dels 40 anys o si es pertany a algun grup de risc.

També amb l'objectiu de prevenir ens hem bolcat en els últims mesos en la detecció precoç de patologies entre la població infantil, atès que el diagnòstic i tractament abans dels 8 anys és crucial per evitar problemes crònics i irreversibles en l'edat adulta. Des de la Fundació IMO, oferim formació bàsica a d'altres professionals de la salut, especialment de pediatres i personal d'infermeria d'atenció primària per a l'exploració de la visió en la infància i hem posat en marxa un programa de detecció de problemes oculars en nens d'entorns desfavorits de Barcelona, un projecte per al qual comptem amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa". Esperem que totes aquestes iniciatives serveixin per millorar la salut ocular i la qualitat de vida de cada vegada un major nombre de persones.

Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI La Fundació IMO ha impulsat per segon any consecutiu la campanya "Trenca el setge a la visió. Lluita contra el glaucoma" per promoure el diagnòstic precoç d'una malaltia que no dóna símptomes fins que està molt avançada. Per arribar a un gran nombre de població, la campanya ha comptat amb la col·laboració d’òptics i farmacèutics.

2

L'IMO ha posat en marxa un nou laboratori des del qual pretén impulsar el diagnòstic genètic i, a través de la Fundació IMO, la recerca bàsica, sota la coordinació de la Dra. Esther Pomares. Actualment, l'IMO ofereix diagnòstic genètic d'una trentena de patologies oculars, i la Fundació està a punt d'iniciar diverses línies de recerca que permetran avançar cap a les teràpies gèniques de malalties que actualment no tenen tractament.

18

El 23% dels nens revisats en la posada en marxa del programa de prevenció ocular a la infància desfavorida de Barcelona té algun problema de visió. Impulsat per la Fundació IMO, amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa", el programa va arrencar el febrer amb 150 exploracions a alumnes d'educació infantil i primària d'una escola de Badalona.

20

Conscient que l'atenció primària és la primera baula en la cadena de la prevenció ocular infantil, la Fundació IMO ofereix formació a personal d'infermeria pediàtrica per promoure la detecció precoç de patologies en menors de 8 anys. La Dra. Ana Wert, especialista en oftalmologia pediàtrica de l'IMO, va oferir el març passat formació a 24 professionals del Vallès Oriental.

22

La contaminació, la globalització i els avenços diagnòstics expliquen que la prevalença de les al·lèrgies s'hagi duplicat en les dues últimes dècades. Parlem d'aquesta “epidèmia del segle XXI” amb el Dr. Joan Bartra, al·lergòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona.

32

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. En aquest número ha col·laborat: Pere Romanillos Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía Fotografies: Àngel Carbonell

Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es Telèfon 93 253 15 00

LA REVISTA IMO

1

IMO | EN PORTADA

GLAUCOMA LA REVISTA IMO

2

La importància d'una detecció precoç El glaucoma és una malaltia del nervi òptic, crònica i irreversible, que no sol produir símptomes evidents fins que està molt avançada. Per això, és important sotmetre’s a revisions oculars periòdiques a partir dels 40 anys.

IMO | EN PORTADA

món, el glaucoma és una malaltia crònica del nervi òptic que

3

afecta més de 67 milions de persones a tot el món. Es tracta d'un

LA REVISTA IMO

Considerada com la primera causa de ceguesa irreversible en el

problema de salut d'alta prevalença que només a Espanya ja supera el milió de casos. D'aquí la importància de cridar l'atenció sobre aquesta malaltia amb iniciatives com la Setmana Mundial del Glaucoma (SMG), que cada any se celebra durant la setmana del 12 de març.

Organitzada conjuntament per l'Associació Mundial de Glaucoma (WGA) i l'Associació Mundial de Pacients de Glaucoma (WGPA), el seu objectiu és conscienciar la població sobre les serioses conseqüències que pot ocasionar aquesta malaltia a la visió, així com informar de la importància que té una detecció precoç.

Un any més, la Fundació IMO es va sumar a aquesta iniciativa mundial a través de la campanya de divulgació i prevenció "Trenca el setge a la visió. Lluita contra el glaucoma", amb la finalitat de promoure la prevenció d'aquesta malaltia.

La campanya va incloure proves gratuïtes de detecció precoç de la patologia entre població de risc no diagnosticada, que es van realitzar de l'11 al 15 de març a la Unitat de Diagnòstic Precoç de l'IMO. A més, durant aquests dies, es va distribuir material informatiu sobre el glaucoma a farmàcies i òptiques de Barcelona, gràcies a un acord amb l'Associació de Farmàcies de Barcelona i el Col·legi Oficial d'Òptics Optometristes de Catalunya.

A part d'informació bàsica sobre la malaltia, el material incloïa un adhesiu per a la solapa, el disseny circular del qual fa al·lusió

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

4

IMO | EN PORTADA

a la pèrdua perifèrica de visió que provoca el glaucoma i el seu color verd simbolitza l'esperança de trobar una futura curació de la malaltia, sobre la qual s'està investigant.

La campanya també va acollir una sessió informativa per al col·lectiu sanitari amb el títol "Objectiu: diagnosticar el 50% dels pacients que tenen glaucoma i no ho saben", en la qual la Dra. Sílvia Freixes, especialista en glaucoma de l'IMO, va destacar la importància de la col·laboració d'altres col·lectius relacionats amb la salut, "un aspecte clau per donar una primera veu d'alerta i incentivar la prevenció i el diagnòstic precoç entre la

població de risc". Segons l'oftalmòloga, la proximitat i accessibilitat de les farmàcies i òptiques, així com el fet de ser centres relacionats, en major o menor mesura, amb la salut, els converteix en agents idonis per informar i conscienciar la població sobre la necessitat de prevenir i tractar certes malalties.

A la sessió dirigida a aquests professionals, també va intervenir la coordinadora del Departament de Genètica de l'IMO, la Dra. Esther Pomares, que va explicar els factors genètics del glaucoma familiar i com l'estudi molecular dels pacients i els seus familiars permet realitzar diagnòstics genètics. A més, especialistes en glaucoma i baixa visió de l'IMO van oferir una segona xerrada per a públic general, sota el títol "Les claus per entendre el glaucoma".

5 LA REVISTA IMO

La col·laboració d'òptics i farmacèutics és clau per donar una primera veu d'alerta i incentivar la prevenció

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

6

Una malaltia silenciosa En ambdues sessions, les especialistes de l'Institut van destacar l'avenç silenciós del glaucoma. "Cinc-centes mil persones malaltes de glaucoma a Espanya no saben que tenen aquesta malaltia", va explicar la Dra. Elena Arrondo. Al començament d'aquesta patologia amb prou feines es donen símptomes i no causa dolor ni molèsties fins que ja està en fase avançada. El pacient afectat va perdent la visió perifèrica de forma progressiva, però la central no pateix canvis perceptibles. "Això comporta el risc que quan la persona acudeix a l'especialista en percebre alteracions en el seu camp visual, ja s'han pogut produir lesions irreversibles".

Però en què consisteix aquest mal silenciós? El glaucoma és una patologia que provoca un dany progressiu al nervi òptic, una estructura de l'ull formada per un milió de fibres nervioses encarregades d'enviar les imatges

IMO | EN PORTADA

traumatismes a l'ull amb hemorràgies internes, la reti-

com a conseqüència de la malaltia, es forma un forat o

nopatia diabètica proliferativa i la trombosi a la retina",

excavació al centre del nervi òptic que a poc a poc va

explica l'especialista.

augmentant fins a comprometre seriosament el camp visual de la persona afectada. Generalment, aquest pro-

Anàlisis genètiques

cés ocorre perquè el pacient té dificultats perquè l'humor aquós (líquid transparent que banya les estructures

Sens dubte, un altre factor de risc és el genètic. Per això,

oculars i manté els seves propietats òptiques) surti de

cada vegada adquireix més importància el fet que els

l'espai que el conté. Com a conseqüència, es produeix

pacients de glaucoma i els seus familiars se sotmetin a

un augment de la pressió intraocular i un dany al nervi

anàlisis genètiques. Amb aquestes proves, realitzades

òptic. La visió que es perd a causa del dany al nervi òptic

pel laboratori de biologia molecular del Departament

és irreversible i, en el cas que es deixi sense tractar, pot

de Genètica de l'IMO, és possible oferir consells genè-

acabar en ceguesa.

tics a la família, identificant el patró d'herència de la

A partir dels 60

malaltia i indicant la probabilitat de transmetre-la. Així mateix, "alerta els membres portadors que encara no han desenvolupat el glaucoma però que, molt probable-

Segons la Dra. Arrondo, "el glaucoma és una malaltia

ment, podran patir-lo en el futur", explica la Dra. Esther

que va augmentant amb l'edat. En la majoria dels casos

Pomares. La prova consisteix a extreure l'ADN genòmic

apareix sobretot a partir dels 60 anys". A més, té major

a partir d'una mostra de sang del pacient i dels seus

incidència en persones de raça negra, pacients amb an-

parents. Després de la seva anàlisi, és possible diagnos-

tecedents familiars directes o que pateixen pressió in-

ticar de forma precoç els familiars portadors asimpto-

traocular alta. Aquest últim factor de risc és l'únic que

màtics i establir un patró de transmissió de la patologia

actualment pot tractar-se i la seva disminució atura el

i el seu pronòstic.

progrés de la malaltia. D'altra banda, "hi ha moltes ma-

Segons la coordinadora del Departament de Genètica

lalties de l'ull que augmenten el risc de patir diferents

de l'IMO, "el glaucoma és una malaltia amb unes bases

tipus de glaucoma, com la miopia alta, la uveïtis, els

genètiques heterogènies, ja que hi ha alguns casos d'he-

7 LA REVISTA IMO

que veiem al cervell. Quan aquestes fibres desapareixen

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

8

IMO | EN PORTADA

rència mendeliana (transmissió directa de generació en generació) i altres esporàdics, d'herència complexa, en

Tipus de glaucoma

la qual s'observa un percentatge d'afectes en una matei-

Independentment de quin sigui el detonant de la ma-

xa família superior a la mitjana poblacional". No obs-

laltia, existeixen diferents tipus de glaucoma. El més

tant això, segons la genetista, en aquests casos no es

freqüent és el d'angle obert, que es dóna quan l'angle

coneix encara la causa genètica concreta, sinó només

camerular, on estan les estructures encarregades del

factors genètics de risc, de manera que és difícil establir

filtratge de l'humor aquós, deixa de funcionar correc-

una relació clara causa-efecte entre la base molecular i

tament. Aixó fa que l'humor aquós en surti més lenta-

el desenvolupament de la malaltia.

ment, de manera que provoca un augment de la pressió

Segons la Dra. Pomares, "actualment, es coneixen po-

intraocular i el conseqüent dany del nervi òptic. "Exis-

limorfismes (al·lels genètics de risc) en més de 25 gens

teix també el glaucoma d'angle tancat, el glaucoma

associats a la malaltia, mentre que s'han descrit muta-

congènit (en nadons que ja neixen amb la patologia),

cions en prop d'una desena de gens de glaucoma amb

el glaucoma normotensiu (en què la pressió intraocular

herència mendeliana. Donades les possibilitats diag-

no és elevada) i els glaucomes anomenats secundaris,

nòstiques actuals, l'IMO està apostant per estudiar els

com el pseudoexfoliatiu (en què una sustància proteica

casos familiars d'herència mendeliana, ja que, tot i afec-

obstrueix la sortida de l'humor aquós i fa augmentar la

tar un nombre més reduït de pacients, presenten unes

pressió de l'ull), el pigmentari (quan el pigment de l’iris

bases moleculars molt més clares i, per tant, permeten

provoca l'esmentada obstrucció) i el neovascular (habi-

oferir un diagnòstic genètic precís".

tual en pacients diabètics o amb trombosi)", explica la

LA REVISTA IMO

9

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

10

El glaucoma és una malaltia que provoca un dany progressiu al nervi òptic Dra. Sílvia Freixes. Tots ells són asimptomàtics en les primeres fases. "Només en el cas d'un atac agut de glaucoma podem notar que l'ull es torna vermell i produeix dolor intens, un quadre que pot anar acompanyat de nàusees, vòmits i visió borrosa", explica l'especialista.

Com es diagnostica?

A l'hora de detectar un glaucoma, de quin tipus és i en quin estadi es troba, no cal realitzar exploracions gaire complicades. Les proves diagnòstiques més habituals consisteixen a realitzar una prova de camp visual per saber el grau d'afectació del nervi, la tonometria (mesurament de la pressió de l'ull), la gonioscòpia (visualització directa de l'angle per classificar el tipus de glaucoma), la paquimetria (mesura del gruix de la còrnia) i, sobretot, l'exploració del nervi òptic ja sigui per visualització directa en l'exploració del pacient o amb proves automa-

IMO | EN PORTADA

titzades (OCT o HRT).

Frenar-ne l’evolució

La clau: una detecció precoç

"El més important és detectar el glaucoma a temps per

Més que prevenir el glaucoma, el que sí

poder frenar la seva evolució, ja que no podem fer res

és factible és detectar-lo a temps. Com a

perquè el pacient recuperi la visió perduda o restaurar el seu camp visual", segons la Dra. Arrondo. Una vega-

principal mesura preventiva, la Fundació

da diagnosticat, sigui quin sigui el tipus de glaucoma i

IMO recomana realitzar revisions oculars

sempre que no estigui en una fase molt avançada, sol

bianuals a partir dels 40 anys, i anuals en

iniciar-se un tractament a base de col·liris. La funció d'aquests fàrmacs és baixar la tensió ocular, bé reduint

cas de pertànyer a alguns dels grups de risc

la producció d'humor aquós o bé fent que aquest líquid

(majors de 60 anys, persones de raça negra,

s'elimini amb més facilitat. En cas que aquesta estra-

amb antecedents familiars directes, alta

tègia no sigui suficient o que el pacient no toleri bé la

miopia o hipertensió ocular).

medicació, en determinats casos pot aplicar-se tractament amb làser. "En general, l'ús del làser en casos de

LA REVISTA IMO

11

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

12 glaucoma només és efectiu en alguns pacients i per un temps limitat", reconeix la Dra. Arrondo. Per això, quan l'ús de col·liris i làser no ha estat suficient, s'acostuma a recórrer a la cirurgia. L'objectiu és practicar una nova obertura perquè l'humor aquós pugui sortir de l'ull, a fi d’aconseguir reduir la pressió intraocular. Aquest tipus d'intervenció, que sol durar entre una hora i una hora i mitja, es realitza de forma ambulatòria i amb anestèsia local. Tenint en compte cada tipus de glaucoma i la capacitat de cicatrització del pacient, entre altres factors, hi ha diferents tipus d'intervenció.

Al començament d'aquesta patologia amb prou feines es donen símptomes fins que ja està en fase avançada

IMO | EN PORTADA

Tractaments LÀSER •

Iridotomia YAG. Consisteix a practicar un petit ori-

•

Làser díode. Es recorre a quest tipus de làser

fici amb làser a l'iris. Es realitza en pacients amb an-

quan la visió del pacient és molt baixa i el que es

gle estret per prevenir un glaucoma d'angle tancat.

busca és reduir les molèsties i la pressió intraocular, però sense esperances de millorar la visió.

•

Trabeculoplàstia amb làser d'argó. Indicat en

També s'utilitza quan la conjuntiva o alguna altra

els pacients amb glaucoma d'angle obert que no

part de l'ull està molt deteriorada i no es pot re-

toleren la medicació amb col·liris i com a pas pre-

córrer a un altre tractament.

vi a la cirurgia. Consisteix a realitzar una sèrie d'impactes amb làser en l'angle per modificar-lo i, d'aquesta manera, disminuir la pressió intraocular.

LA REVISTA IMO

13

Sant Gervasi de Cassoles, 26 08022 Barcelona Tel. 93 253 17 40 | Fax 93 253 17 41 www.hotelsantgervasi.com stgervasi.booking@hoteles-silken.com

La proximidad de este hotel a la clínica IMO es lo que hace de él un lugar ideal para alojarse.

Cuenta con 63 agradables habitaciones con mucha luz natural y servicios como restaurante, internet gratuito, agua gratuita de bienvenida y room service que harán su estancia más confortable.

Hacemos de la atención al cliente nuestra forma de trabajar.

Identifíquese como paciente de la clínica IMO y recibirá descuentos y atenciones especiales.

www.hoteles-silken.com Copyright 2010 Hoteles Silken

IMO | EN PORTADA

COL·LIRIS

CIRURGIA

Sol ser el tractament de partida per baixar la tensió

•

Trabeculectomia. És la cirurgia de drenatge de

ocular. Segons el tipus de col·liri utilitzat, la seva poso-

glaucoma anomenada clàssica i la preferida per

logia oscil·la entre una, dues o tres vegades al dia. És

molts oftalmòlegs. Consisteix a crear una via de

molt important respectar l'administració de les dosis

sortida de l'humor aquós per baixar la pressió.

i que el pacient sigui constant perquè el tractament sigui efectiu.

•

Esclerectomia profunda no perforant. En general, aquest tipus d'intervenció causa menys molèsties i complicacions durant el postoperatori que l'anterior. Aquesta tècnica facilita la sortida de l'humor aquós des de la cambra anterior de l'ull a l'espai subconjuntival, a través d'una membrana natural (l'anomenada finestra trabeculodescemètica). D'aquesta manera, s'aconsegueix una disminució de la pressió intraocular de forma més fisiològica. Això sí, per poder realitzar-la, l'angle de l'ull del pacient ha d'estar obert i no pot practicar-se en

14 LA REVISTA IMO

aquells ulls on l’angle estigui cicatritzat.

•

Cirurgia conjunta de cataracta i glaucoma. Tant la trabeculectomia com l’esclerectomia són intervencions que poden combinar-se amb cirurgia de cataracta en el cas de pacients que pateixin ambdues patologies. D'aquesta forma, es realitza una única sessió quirúrgica i s’evita que el pacient hagi d'acudir dues vegades a quiròfan.

•

Vàlvules o dispositius de drenatge. Tècnica aplicable quan la trabeculectomia o l'esclerectomia no ofereixen els resultats esperats, o quan aquest tipus de cirurgia no pot fer-se (com en el cas de pacients amb glaucoma neovascular), així com en casos severs on l'estructura de l'ull està molt danyada (persones operades per despreniment de retina, per exemple). En aquest cas, s'insereix un

És important detectar el glaucoma a temps per poder frenar la seva evolució

dispositiu o vàlvula que connecta l'espai intraocular mitjançant un tub a l'espai subconjuntival amb un reservori o plat. El tub del dispositiu de drenatge es pot col·locar en la cambra anterior, la cambra posterior (si el pacient està operat de cataracta), o la cambra vítria si ha estat vitrectomizat.

IMO | EN PORTADA

EL 20% DE LES 205 PERSONES SOTMESES A CONTROLS BÀSICS DE GLAUCOMA ESTÀ EN ZONA DE RISC El cribratge realitzat durant la Setmana Mundial del Glaucoma, es tanca amb 41 pacients que haurien de fer-se noves proves i controls regulars

LA REVISTA IMO

15

El 20% de les 205 persones revisades gratuïtament a

sones revisades, i síndrome de dispersió pigmentària,

l'IMO durant la Setmana Mundial del Glaucoma hau-

una síndrome poc comuna que sol associar-se a un ti-

ria d'anar a l'oftalmòleg davant la sospita de patir la

pus de glaucoma minoritari i que afecta 2 de les 205

malaltia o per tenir factors de risc per desenvolupar-la.

persones sotmeses als controls gratuïts. A tot això, cal

Les especialistes del Departament de Glaucoma reco-

afegir-hi un grup de 6 pacients (3%), als quals s’ha re-

manen que les 41 persones que es troben en aquesta

comanat que vigilin la seva pressió ocular, "ja que pre-

zona de risc, se sotmetin a noves proves per diagnos-

sentaven uns valors al límit dels considerats normals",

ticar o descartar la malaltia i que es realitzin controls

segons la Dra. Elena Arrondo.

de seguiment.

Aquests resultats, que donen uns percentatges pràc-

Els controls han permès diagnosticar un cas de glau-

ticament iguals als obtinguts en la Unitat de Diagnòs-

coma i 20 sospites de persones que podrien tenir la

tic Precoç de l'IMO durant les revisions de la Setmana

malaltia, encara que necessitarien més proves per

Mundial del Glaucoma de l'any passat, confirmen l'ele-

confirmar el diagnòstic (9.7%). A més, 15 pacients són

vat percentatge de persones que pateixen glaucoma o

candidats a patir la patologia pels factors de risc que

són candidates a patir-lo i no ho saben, ja que la pèr-

presenten: hipertensió ocular, principal factor de risc,

dua de camp visual que provoca la malaltia és lenta i

detectada en 4 pacients (2%), angle ocluïble, factor que

no afecta la visió central fins a fases molt avançades.

pot donar lloc a hipertensió i que afecta 9 de les per-

IMO | ACTUALITAT

LA SOCIETAT ESPANYOLA DE GLAUCOMA BECA LA DRA. CAROLINA PALLÁS PEL SEU PROJECTE DE RECERCA SOBRE LA MALALTIA

mateix hospital londinenc, l’especialista de l’IMO podrà seguir aprofundint en l'estudi del glaucoma per tal de contribuir a la detecció de les seves causes i a la millora del seu diagnòstic i tractament.

El lliurament de la beca, de mans del president de la SEG, el Dr. Alfredo Mannelli (a la foto), va tenir lloc en el darrer congrés de la Societat Espanyola de Glaucoma, celebrat a Còrdova el mes de març passat. El lliurament de premis es va realitzar després d'un vídeo simposi en què va participar, entre d'altres, la Dra. Pallars, amb la

16 LA REVISTA IMO

seva exposició "Cirurgia filtrant: pas a pas en les sutures alliberables". Posteriorment, el departament de glaucoma de l'IMO, integrat per la Dra. Elena Arrondo, la Dra. Sílvia Freixes i l'alumna del Màster en Glaucoma, Stefania Mazzarella, a més de la Dra. Pallás, va oferir conjuntament una comunicació oral sobre injeccions La Dra. Carolina Pallás, especialista en glaucoma de

intravítries en pacients amb edema macular.

l'IMO, va rebre l’1 de març passat la Beca SEG 2012-2013 per a joves investigadors, atorgada per la Societat Espanyola de Glaucoma (SEG). La iniciativa té com a

Formació continuada

objectiu reconèixer l'excel·lència investigadora, millorar la formació de professionals sanitaris i promoure

La formació continuada és una de les característi-

l'avenç en l'estudi del glaucoma, la primera causa de

ques distintives de l'equip mèdic de l'IMO, ja que

ceguesa irreversible en el món.

el gran potencial de creixement de les especialitats oftalmològiques, i en especial del glaucoma,

Compartir coneixements

requereix una actualització permanent de conei-

Gràcies a la beca, l'oftalmòloga de l'IMO desenvoluparà

xements per estar a l'avantguarda dels últims

la seva tasca de recerca al Moorfields Eye Hospital de

avenços.

Londres, un centre punter en el camp del glaucoma que acollirà el seu projecte durant una estada de tres mesos, tot brindant-li l'oportunitat de compartir coneixements i experiències amb professionals de gran prestigi internacional. Després d'haver estat ja becada el 2011 per la Societat Europea de Glaucoma per passar un any al

7 I 8 DE JUNY DE 2013. IMO www.imo.es/retinabarcelona

Cirurgies en directe, ponències i taules rodones sobre les principals novetats en medicina de la retina, a càrrec de més de 20 prestigiosos especialistes d’arreu del món.

17 LA REVISTA IMO

CIRURGIA EN DIRECTE I TAULES RODONES

IMO | ACTUALITAT

L'IMO DISPOSA D‘UN NOU LABORATORI DE BIOLOGIA MOLECULAR La unió de la recerca clínica i la bàsica permetrà aplicar de forma pionera, en la pròxima dècada, teràpies gèniques per a malalties actualment incurables 1

LA REVISTA IMO

18 2

3

L'IMO disposa des d'aquest any d’un nou laboratori de

permetrà millorar el servei que ja oferim als pacients en

biologia molecular en les seves pròpies instal·lacions

els últims anys i que consisteix a realitzar anàlisis ge-

amb el qual pretén donar un nou impuls als estudis

nètiques de les malalties oftalmològiques hereditàries

genètics que va iniciar ja, a través d'un acord amb la

per identificar la seva causa molecular i complementar

Universitat de Barcelona, el 2009. Sota la coordinació

el diagnòstic clínic". Segons la genetista, el coneixe-

de la Dra. Esther Pomares, l'IMO ofereix un servei de

ment de l'alteració molecular permet oferir un consell

diagnòstic genètic d'una trentena de patologies oftal-

genètic a la família, identificar el patró d'herència de

mològiques, mitjançant l'anàlisi molecular de pacients

la patologia i indicar la probabilitat de transmetre-la.

i els seus familiars, les patologies oculars dels quals

A més, alerta els membres asimptomàtics de la família

són genètiques i, per tant, hereditàries. Aquest servei

que, sense patir la patologia, la poden transmetre. El

és bàsic per a la prevenció, ja que permet detectar pa-

diagnòstic genètic també fa possible fer una estimació

cients presimptomàtics de famílies afectades els quals,

del pronòstic de la malaltia (com evolucionarà) -la qual

molt probablement, desenvoluparan una determinada

cosa incideix directament en les expectatives del paci-

patologia en el futur. A més, la Fundació IMO està a

ent i sobretot en el seu tractament- i, finalment, oferir

punt de posar en marxa ambiciosos projectes de recerca

un diagnòstic prenatal.

bàsica per aprofundir en el coneixement de les bases

Segons la responsable del Departament de Genètica

moleculars de certes malalties i per poder aplicar de for-

de l'IMO, "l'estudi de les bases moleculars de la pato-

ma pionera noves teràpies gèniques que, en la pròxima

logia repercuteix en un major i millor coneixement de

dècada, permetran combatre patologies per a les quals

la malaltia, permet identificar nous gens responsables

actualment no hi ha cura, com passa, per exemple, amb

de diferents patologies, així com nous factors de risc

la majoria de les distròfies de la retina.

no associats, fins ara, a aquestes malalties. A més, el

Segons la Dra. Esther Pomares, responsable del De-

consell genètic familiar possibilita el diagnòstic precoç

partament de Genètica de l'IMO, "el nou laboratori ens

dels membres asimptomàtics i posa les bases per a una

IMO | ACTUALITAT

Amb les noves instal·lacions, l'Institut intensifica el seu servei de diagnòstic genètic i la Fundació IMO inicia projectes de recerca bàsica sobre les bases moleculars de patologies oculars

1. Material estèril de laboratori per a l'amplificació i anàlisi dels gens.

2. La Dra. Esther Pomares, coordinadora del Departament de Genètica, treballant amb Pilar Méndez, tècnic de laboratori.

5 com moltes patologies que avui no podem tractar, tenen cura", afirma.

Mentrestant, el treball conjunt d'oftalmòlegs i gene-

3. El Dr. Borja Corcòstegui, director mèdic de l'IMO, amb la Dra. Pomares.

tistes iniciat el 2009, ja ha fet possible que l'IMO hagi

4. Màquina termocicladora on es generen còpies múltiples dels gens a estudiar.

seva relació amb l'oftalmologia. Per una banda, l'equip

5. Francisca Rodríguez, directora executiva de l'IMO, entre Pilar Méndez i la Dra. Pomares. Als extrems, els doctors GarciaArumí (esquerra), Navarro i Burés (dreta), especialistes en retina.

fet contribucions importants al camp de la genètica i la d'investigadors de l'IMO i de la UB ha identificat un gen (PROM1) que causa una retinosi severa amb afectació macular i que anteriorment només s'havia descrit en pacients afectats d'altres distròfies maculars. Amb aquest descobriment, s'ha afegit un nou membre a la

futura teràpia gènica eficaç".

família de gens que causen retinosi i s'ha allargat la llis-

Per realitzar aquests estudis, primer, l'oftalmòleg fa el

ta de candidats per diagnosticar per poder prevenir-la o

diagnòstic clínic. Tot seguit, en el laboratori de biologia

tractar-la a temps. També ha suposat una contribució

molecular, l'equip de genètica de l'IMO fa l'extracció de

de gran transcendència en les bases moleculars d'una

l'ADN genòmic, a partir d'una mostra de sang del paci-

distròfia molecular de baixa incidència, coneguda com

ent i els seus familiars. Un cop purificat l'ADN, es rea-

a bestrofinopatia autosòmica recessiva, el fet de des-

litza una seqüenciació directa dels gens d'interès (els

criure per què algunes mutacions en el gen BEST1 estan

descrits com a responsables d'una determinada malaltia

associades a aquesta patologia.

familiar) per identificar la mutació o alteració patogènica.

El proper pas és la posada en marxa de projectes que culminin en medicina translacional o, dit d’una altra manera, en l'aplicació clínica de la recerca bàsica, cosa en què l'IMO és pioner a Espanya, on habitualment

Més de 150 gens

ambdues vessants avancen en paral·lel . "Generalment, la recerca genètica es porta a terme en entorns univer-

L'origen genètic de moltes patologies de la visió fa

sitaris, mentre que poques clíniques incorporen en la

que siguin hereditàries, com és el cas de la retinosi

seva activitat diària la investigació bàsica", explica la

pigmentària, la malaltia de Stargardt, l‘anirídia, les

Dra. Pomares. Segons la genetista, "el resultat de sumar

malalties corneals o algunes formes de glaucoma,

ambdues vessants permetrà oferir un servei pioner i

per exemple. En total, es coneixen més de 150 gens

personalitzat als pacients amb causa genètica ja identi-

responsables de les distròfies de retina, 50 dels

ficada". "Per a molts d'ells podrem aplicar noves teràpies

quals causen retinosi pigmentària.

gèniques en la pròxima dècada, uns anys en què veurem

19 LA REVISTA IMO

4

IMO | ACTUALITAT

EL 23% DELS NENS REVISATS A LA POSADA EN MARXA DEL PROGRAMA DE SALUT OCULAR EN LA INFÀNCIA DESFAVORIDA DE BARCELONA TÉ PROBLEMES DE VISIÓ

LA REVISTA IMO

20

El 23% dels 150 nens d'entre 3 i 8 anys revisats el 4, 5 i 7 de

revelat que els problemes oculars amb més incidència

febrer a l'escola Josep Boada de Badalona per part dels

en aquesta població són els defectes refractius, els quals

especialistes de l'IMO han estat diagnosticats d'algun

representen el 70,5% de les patologies diagnosticades.

problema ocular. La primera ronda d'exploracions del

Entre els problemes de refracció que requereixen cor-

programa anual de salut ocular a la infància desfavorida

recció òptica, el més freqüent ha estat l'astigmatisme

de l'àrea de Barcelona, impulsat per la Fundació IMO i

(dificultat en la visió de lluny i de prop), detectat en 17

l'Obra Social "la Caixa" en el marc del programa Caixa-

casos, seguit per la hipermetropia (dificultat per enfocar

Proinfància, ha permès detectar patologies ocultes a 35

la visió propera), diagnosticada en 10 casos, la miopia (9

nens (23,33%), un percentatge molt superior a la mit-

casos) i l’anisometropia (diferència de graduació entre

jana, situada en el 10%, segons unes revisions similars

els dos ulls), que s'ha detectat en 7 casos. A més, en 20

realitzades fa uns mesos per la Fundació IMO entre un

casos s'ha detectat més d'un problema refractiu, com

miler de nens que van participar al Festival de la Infàn-

4 nens amb astigmatisme i miopia associada i altres 4

cia de Barcelona.

amb astigmatisme i hipermetropia.

Els controls d'agudesa visual efectuats en aquesta

AA part dels defectes refractius, cal destacar l'ambli-

ocasió a nens de famílies en risc d'exclusió social han

opia o "ull gandul" (baixa visió d'un ull per falta d'ús)

IMO | ACTUALITAT

Impulsat per la Fundació IMO i l'Obra Social "la Caixa", el programa va arrencar al febrer amb 150 exploracions a alumnes d'educació infantil i primària d'una escola de Badalona

El percentatge de patologia diagnosticada dobla amb escreix el 10% obtingut en controls similars realitzats per la Fundació IMO a un miler de nens al Festival de la Infància

Infància de Barcelona, on es va diagnosticar o detectar la possible patologia ocular en un 10% del miler de nens revisats.

Per tal de pal·liar aquesta situació, la Fundació IMO i l'Obra Social "la Caixa" han decidit col·laborar i conscienciar de la importància de la salut ocular infantil a les zones més desfavorides de l'àrea metropolitana de Barcelona.

L'objectiu, a partir de les 400 revisions oculars previstes al llarg de l'any i del seu corresponent seguiment, és com el segon problema ocular més prevalent en els nens

detectar en les fases primerenques les patologies més

revisats, 10 dels quals han estat diagnosticats d'aques-

típiques de l'ull infantil i oferir el tractament adequat,

ta patologia. També s'ha detectat estrabisme (desvia-

ja sigui mèdic o quirúrgic, o bé correcció òptica, per la

ció ocular), en 6 casos, xifra que representa un 9,8% del

qual cosa es compta amb la col·laboració de l'associació

total de diagnòstics, a més d'un cas de ptosi palpebral

Abre Sus Ojos, que munta i lliura ulleres gratuïtes als nens

infantil (parpelles caigudes) i un altre d'hiperèmia (acu-

del programa que les necessitin. Per la seva banda, el

mulació de sang en la conjuntiva).

Consorci Badalona Sud s'ha sumat també al projecte i

Segons el director del centre en què s'han dut a ter-

ha fet de pont entre els impulsors del programa i l'es-

me les revisions, Casto García, "la prioritat de les famí-

cola de Badalona, els alumnes de la qual han estat els

lies dels nostres alumnes, en situació precària, és poder

primers a sotmetre’s a les revisions. El programa pre-

menjar el dia següent i, davant d'aquesta necessitat

veu dues rondes més de revisions durant aquest any, de

bàsica, la salut visual dels fills queda relegada a un se-

tres dies de durada cadascuna. La propera tindrà lloc al

gon pla". Això fa que el percentatge de patologia oculta

maig, també a Badalona.

diagnosticada es dispari respecte a la mitjana, prenent com a referència els controls oculars bàsics que la Fun-

21 LA REVISTA IMO

dació IMO va dur a terme fa uns mesos al Festival de la

IMO | ACTUALITAT

ATENCIÓ PRIMÀRIA, PRIMERA BAULA EN LA CADENA DE LA PREVENCIÓ OCULAR A LA INFÀNCIA La Fundació IMO ofereix formació a personal d'infermeria pediàtrica per promoure la detecció precoç de problemes oculars abans dels 8 anys

LA REVISTA IMO

22

La Fundació IMO ha reprès recentment un cicle de sessions de formació a professionals d'infermeria pediàtrica de centres d'atenció primària de Catalunya per fomentar, mitjançant la col·laboració interdisciplinària, la prevenció de patologia ocular infantil mitjançant el diagnòstic precoç. Així, la Dra Ana Wert, especialista en oftalmologia pediàtrica de l'IMO, va oferir el 22 de març una sessió teorica i pràctica a 24 infermeres i un pediatre d'atenció primària de la comarca del Vallès Oriental. Titulada "L'exploració oftalmològica en els nens", la sessió es va obrir amb una conferència, en la qual l'especialista de l'IMO va explicar els protocols d'exploració oftalmològica en la infància, fent èmfasi en les dues malalties més freqüents en aquesta etapa: l'ambliopia (o ull gandul) i l'estrabisme. A més, l'oftalmòloga va sintetitzar la metodologia de treball per fer exploracions útils i ràpides, i va exposar les diferents patologies més habituals per grups d'edat: dels 0 als 4 mesos, dels 4

IMO | ACTUALITAT

Un grup de 24 professionals del Vallès Oriental van rebre formació el 22 de març a l'IMO

LA REVISTA IMO

23

mesos als 3 anys, entre els 3 i els 4 anys i a partir dels

realitzar la prova "Cover Test" (que permet detectar rà-

4 anys. Segons la Dra. Wert, "l'objectiu és mostrar com

pidament estrabismes), proves de Motilitat Ocular (per

fer diagnòstics diferencials de forma senzilla, perquè el

determinar si hi ha alguna limitació de moviment dels

personal d'infermeria pugui derivar aquests pacients a

ulls o un altre tipus d'estrabisme) i el test de "reflexos

l'especialista que correspongui, d'acord amb la urgència

vermells" amb el qual s'avalua si les estructures oculars

o gravetat de cadascun". A més, va destacar la impor-

són transparents per detectar de forma precoç malalties

tància de detectar aquestes malalties entre els 3 i els

com la cataracta o els tumors oculars.

8 anys, ja que, segons va explicar, "els tractaments són

Després de la sessió, valorada molt positivament pels

excel·lents si es realitzen a partir dels 3 anys, mentre

assistents, la Fundació IMO va lliurar a cada professio-

que a partir dels 7 anys són menys efectius i dels 9 en

nal la Guia d'Exploració Oftalmològica al Nen, un com-

endavant, pràcticament nuls". Després de la conferència

plet manual elaborat per la Dra. Ana Wert, així com un

i del torn de preguntes, els assistents van poder partici-

fullet que resumeix com realitzar un Cover Test i les pro-

par en un taller que va comptar amb la col·laboració del

ves que es recomanen fer als nens segons la seva edat.

Dr. José Espinosa i de les optometristes Elena Núñez i Eva Asayag. L’equip de l'IMO va explicar com realitzar les tres proves diagnòstiques més habituals per a pacients de pediatria i va animar els assistents a posar-les en pràctica. D'aquesta manera, el personal d'infermeria va

IMO | ACTUALITAT

L'IMO RETRANSMET CIRURGIA EN DIRECTE A UN CONGRÉS DE RETINA A VERONA

LA REVISTA IMO

24

Els doctors Mateo i Garcia-Arumí mostren quatre intervencions vitrirretinianes, via satèl·lit, a 400 col·legues europeus

El congrés de retina "Present and Future Challenges in Severe retinal Diseases", celebrat a Verona el 22 i 23 de febrer, va comptar amb la participació dels doctors Carles Mateo i Josep Garcia-Arumí, especialistes en retina de l'IMO, que, des els quiròfans de l'Institut, van contactar, via satèl·lit, amb els 400 oftalmòlegs europeus congregats al congrés. Els especialistes de l'IMO van mostrar i comentar, en directe, quatre vitrectomies.

Aquest és el segon any consecutiu que l'IMO particiverses proves per assegurar la correcta transmissió de

nitzat per la Dra. Grazia Pertile, especialista en oftal-

les imatges i l'àudio amb la seu central. Aquest "assaig

mologia de l'Hospital Sacro Cuore de Negrar. Segons el

tècnic general" es repeteix el dia de l'esdeveniment,

Dr. Carlos Mateo, aquests tipus d'experiències són molt

unes hores abans de començar la cirurgia. Durant la

gratificants, ja que una part fonamental de la filosofia

transmissió de la cirurgia en directe, el moderador de

de l'equip mèdic de l'IMO és "compartir coneixements i

la seu central, en aquest cas Verona, rep la connexió

know how amb altres especialistes del món". El fet de

des de les diferents seus satèl·lits que pugui tenir, com

poder fer-ho des dels quiròfans de l'IMO, sense necessi-

l'IMO. "És com un regidor, donant pas i contactant amb

tat de desplaçar-se al país on té lloc el congrés, és un va-

les diferents seus i el seu personal d'audiovisuals i es-

lor afegit que requereix disposar de l'última tecnologia

collint, en cada moment, els continguts que creu que

per a la transmissió i recepció d'aquest tipus d'imatges

poden ser de més interès per als assistents al congrés",

en directe i en alta definició des de i cap a qualsevol

explica Àlex Couto.

part del món.

Per la seva banda, Rafa Martín, coordinador del De-

La dotació tècnica i professional de l'IMO permet que

partament d'Audiovisuals, exerceix de nexe entre les di-

els doctors col·laborin en la transmissió de cirurgia en

ferents parts implicades en l'esdeveniment, controlant

directe en congressos i cursos internacionals diverses

que l'activitat al quiròfan transcorri de forma adequada.

vegades l'any. A més, la connexió entre els quiròfans i

A més, és l'interlocutor entre l'oftalmòleg que està re-

l'auditori de l'Institut és un factor clau en l'organitza-

alitzant la cirurgia i la resta de l'equip tècnic. L'equip

ció de congressos internacionals d'oftalmologia a l’IMO,

que coordina les connexions en directe té un tercer res-

com el curs “Barcelona Oculoplastics”, dirigit el passat

ponsable, Carmelo Jaén, tècnic de quiròfan, qui revisa i

mes de novembre pel Dr. Ramon Medel, o el congrés

supervisa els aparells que entren en joc durant el procés,

“Trends in Surgical and Medical Retina”, que va tenir lloc

com la càmera que grava la cirurgia, assegurant-se que

el 2011 i que es repetirà el proper mes de juny, sota la

tingui els ajustos i la qualitat d'imatge desitjats. També

direcció del Dr. Borja Corcóstegui.

verifica i dirigeix, segons els comentaris de l'oftalmòleg, la resta d'instruments necessaris per a l'operació.

L'equip d'audiovisuals de l'IMO

Paral·lelament, des d'una sala de control d'audiovisuals

L'IMO compta amb un equip d'experts en audiovisuals

annexa al quiròfan, Àlex Couto selecciona el tipus de

que col·laboren en l'organització i coordinació d'aquest

senyal i els continguts audiovisuals que s'emeten a la

tipus d'esdeveniments. "Normalment la seu central del

seu central del congrés i, alhora, rep el senyal entrant

congrés es posa en contacte amb nosaltres uns mesos

des de la ciutat organitzadora i la distribueix a diferents

abans per concretar quin tipus de senyal de vídeo i àu-

pantalles situades als quiròfans perquè tot l'equip les

dio els enviarem i per informar sobre el moment del dia

vegi i pugui interactuar amb el congrés.

i la durada de la connexió", explica Àlex Couto, tècnic d'audiovisuals de l’IMO. El dia previ a l'esdeveniment, s'instal·la una unitat mòbil a l'Institut i es realitzen di-

25 LA REVISTA IMO

pa oferint cirurgia en directe en aquest congrés, orga-

IMO | ACTUALITAT

EL 10% DELS TUMORS PROVOQUEN METÀSTASI A L'ULL

LA REVISTA IMO

26

L'IMO és un dels centres de referència en el camp de

el dels homes. En molts casos, símptomes com la pèr-

l'oncologia ocular. El centre ha estat pioner en l'ús

dua de visió i el despreniment de retina fan que el pa-

d'importants tractaments en aquest camp, com la bra-

cient visiti l'oftalmòleg, que descobreix l'existència del

quiteràpia amb ruteni o, més recentment, un fàrmac

tumor primari no diagnosticat, a través d'una prova de

contra la metàstasi hepàtica. A més, ha participat en

fons d'ull. "En el cas del càncer de pulmó, aquest fet es

estudis clínics multicèntrics que han demostrat l'efi-

produeix en el 50% dels pacients amb metàstasi ocular,

càcia de la teràpia fotodinàmica per al tractament de

que són diagnosticats del seu tumor pulmonar a partir

certs tumors oculars. Al capdavant del Departament

de l'exploració oftalmològica", explica l'especialista de

d'Oncologia Oftàlmica l'IMO, es troba el Dr. Josep Gar-

l'IMO. Per això, l'oftalmòleg afirma que, tot i que no hi

cia-Arumí.

hagi símptomes, ja que moltes vegades els tumors són

Segons l'oftalmòleg, a Espanya, es declaren anual-

asimptomàtics, "tota la població s'hauria de fer anual-

ment uns 240 melanomes de coroide (capa que es tro-

ment una exploració rutinària del fons de l'ull, a partir

ba sota de la retina i la nodreix), el tumor intraocular

dels 50 anys, quan és més comú que comencin a apa-

maligne més estès en l'adult. "Però el nombre de casos

rèixer els tumors oculars ". Això permetria diagnosticar

és encara més elevat si parlem de tumors oculars se-

no només l'existència d'un tumor ocular, en cas que n’hi

cundaris a altres processos cancerosos, ja que gairebé el

hagués un, sinó que també, en molts casos, permetria

10% de les metàstasi de tumors ubicats en altres zones

descobrir l'existència del tumor primari causant de la

acaben afectant l'ull, a causa de l'elevada vascularització

metàstasi a l'ull. "Així mateix, el diagnòstic precoç d'un

d'aquest òrgan, especialment de la màcula i del nervi

melanoma ocular primari pot evitar l'efecte contrari, és

òptic", explica el Dr. Garcia-Arumí.

a dir, la metàstasi de les cèl·lules canceroses a un altre

Els principals tumors primaris amb metàstasi ocular són el de mama, en el cas de les dones, i el de pulmó, en

òrgan, especialment al fetge", adverteix el Dr. GarciaArumí.

IMO | ACTUALITAT

Un nou fàrmac inhibeix la metàstasi hepàtica, habitual en els tumors oculars malignes

Precisament per al tractament de la metàstasi hepà-

tivitat és superior al 90% si s'aplica durant les primeres

tica del melanoma de coroides, l'especialista de l'IMO

fases, ja que hi ha un alt risc de metàstasi, bàsicament

anuncia que "disposem d'un nou fàrmac, l’Ipililumab,

al fetge, la mortalitat del qual és del 90%. En alguns

un compost d'anticossos monoclonals que inhibeixen el

casos, la braquiteràpia s'aplica en combinació amb la

creixement de les cèl·lules canceroses". Segons l'oftal-

endoresecció, cirurgia que consisteix a eliminar quirúr-

mòleg, el tractament s'aplica amb èxit des de fa poc més

gicament el tumor mitjançant làser i vitrectomia. De

d'un any per a la metàstasi del melanoma cutani i, des

vegades, s'ha de provocar un despreniment de retina

de fa uns mesos, "ho estem aplicant, també amb bons

per accedir al tumor i poder tractar-lo mitjançant làser

resultats, a la metàstasi del melanoma ocular al fetge"

i vitrectomo (instrument que trosseja i aspira el tumor).

Un altre dels últims avenços en el camp del melanoma de coroides són les tècniques citogenètiques, que

El tractament més habitual per combatre el melanoma

permeten conèixer el pronòstic vital del pacient. El Dr.

ocular és la braquiteràpia, que consisteix en una placa

Garcia-Arumí explica que "a través d'una biòpsia, s'ana-

radioactiva de ruteni o iode que se situa durant uns dies

litza el cromosoma 3, que en tot individu sa està repetit.

a la zona tumoral. En ser local, evita la radiació externa

Si, en canvi, s'observa que el pacient en té només un

i minimitza possibles efectes secundaris. La seva efec-

(monosomia) sabem que augmenta el risc de metàstasi.

27 LA REVISTA IMO

.

Tractament

IMO | ACTUALITAT

Altres tumors oculars són els retinoblastomes, el 50%

LA MEITAT DELS PACIENTS AMB CÀNCER DE PULMÓ I METÀSTASI A L'ULL DESCOBREIXEN L'EXISTÈNCIA DEL TUMOR PRIMARI A L’OFTALMÒLEG

dels quals es transmeten d'una generació a una altra.

Afecten 1 de cada 15.000 nounats i són el tumor ocular maligne més comú en la infància. El tractament sol ser una combinació de radioteràpia i quimioteràpia.

"Actualment s'està realitzant un tractament selectiu, introduint quimioteràpia a través de l'artèria oftàlmica" explica l'oftalmòleg de l'IMO. I afegeix que "és un tractament que redueix el risc d'efectes secundaris a la resta de l'organisme". Aquest tipus de tumors són molt agressius i és important diagnosticar-los i tractar-los a temps per evitar l'enucleació ocular (extracció total de l'ull). El símptoma més evident és que s'aprecia a simple vista una ombra blanca a la pupil·la del nen. Encara que aquesta taca pot ser produïda per una altra malaltia, convé anar immediatament a l'oftalmòleg, ja que, "per regla general, una pupil·la que no és completament ne-

LA REVISTA IMO

28

gra té algun tipus de problema", afirma el Dr. GarciaEl risc també és més gran, si s'observa una multiplicació

Arumí.

del cromosoma 8 (trisomia)". Tot i que "en la majoria dels casos, els pacients prefereixen no conèixer el seu

Avenços en tecnologia diagnòstica

pronòstic", es tracta d'un pas important en l'estudi de

L’especialista destaca l'eficàcia de les noves tècniques

l'ADN i dels teixits tumorals, "que en el futur ens perme-

diagnòstiques en la lluita contra els tumors oculars. Se-

tran crear fàrmacs que ataquin amb eficàcia i de forma

gons ell, la tecnologia ha evolucionat molt en els últims

selectiva les cèl·lules canceroses ".

anys, cosa que permet lluitar contra els tumors intraoculars amb un percentatge d'èxit creixent. "Disposar de

Hemangioma de coroide

tecnologies de diagnòstic per la imatge com l'ecogra-

A més del melanoma de coroide, hi ha un altre tipus de

fia 3D, la retinografia, l'angiografia de camp ampli i la

tumor de la capa subretinal, anomenat hemangioma de

ressonància magnètica nuclear, ens permet no només

coroide. Es tracta d'un tumor benigne - sense risc de

fer un diagnòstic precís i precoç, sinó també conèixer

metàstasi - "però que es desenvolupa de forma molt rà-

l'alçada, la mida, el tipus, la taxa de creixement i la ubi-

pida i agressiva, amb risc per a la visió, ja que amenaça

cació concreta del tumor per escollir el tractament més

el nervi òptic (transmissor de les imatges de la retina

adequat ", afirma.

al cervell) i la màcula" . Els hemangiomes de coroide es tracten amb teràpia fotodinàmica, una tècnica que fa anys s'aplicava a la degeneració macular associada a l'edat (DMAE). Un estudi liderat pel Dr. Garcia-Arumí fa uns anys va demostrar l'eficàcia de la teràpia per tractar aquest tipus de tumor ocular. El tractament, que consisteix en l'aplicació intravenosa d'un fàrmac sobre el qual posteriorment es projecta un làser, "actua selectivament sobre el tumor, tot danyant mínimament la retina", explica l'oftalmòleg.

La qualitat de la visió és qualitat de vida

I els joves ?

La baixa visió també els pot afectar en alguns casos, com en la retinosis pigmentària o la retinopatia diabètica.

Què és la baixa visió?

La baixa visió és la disminució de visió que produeixen determinades patologies com la degeneració macular, la retinopatia diabètica, la retinosis pigmentària, el glaucoma, la cataracta, etc.

Per definició, pateixen baixa visió les persones que amb la millor correcció òptica veuen un 30% o menys amb el millor ull. De totes maneres, a la pràctica hi ha moltes persones que no poden fer activitats a la seva vida diària i que necessiten ajuda visual encara que el percentatge sigui superior al d’abans.

I per fer front a aquestes limitacions neix BcnBaixaVisió.

Aquest centre es va crear ara fa més de sis anys per donar suport a les persones que pateixen baixa visió i per trobar solucions òptiques i no òptiques amb la finalitat d’optimitzar la seva resta visual i de millorar la seva qualitat de vida.

Llavors, la pot patir tothom?

La pateixen sobretot les persones d’edat avançada. Per exemple, la patologia més freqüent en els països desenvolupats és la degeneració macular associada a l’edat. També hi ha altres que afecten progressivament l’ull com el glaucoma o la cataracta senil.

La baixa visió sempre va lligada a una patologia.

Exacte. una persona amb baixa visió pateix una patologia que limita la seva qualitat de vida i la seva independència.

Quins procediments segueixen?

L’oftalmòleg fa un paper indispensable perquè nosaltres puguem tractar pacients amb baixa visió. Quan el pacient no pot millorar la seva visió amb fàrmacs o una cirurgia, l’oftalmòleg refereix aquest pacient a un centre de baixa visió per mirar d’aprofitar al màxim la seva resta visual. És possible una solució?

Per desgràcia no sempre, però en un percentatge molt elevat sí que hi ha solucions i ajudes per millorar la qualitat de visió del pacient.

Quines ajudes?

Dins de les ajudes visuals hi ha les ajudes que són òptiques i les que no són òptiques. Les ajudes òptiques són eines que amplifiquen la imatge per mirar d’augmentar directament l’agudesa visual i les no òptiques consisteixen en fer més gran l’objecte que vol veure el pacient. N’hi ha de molts tipus i augments però el més important és que s’ajusti a la baixa visió i a les necessitats de cada pacient.

Quines ofereix el centre?

Aquí oferim tot el que són ajudes òptiques i no òptiques, així com rehabilitació en les habilitats de la vida diària perquè les persones que tenen restes visuals baixes puguin desenvolupar-se millor. Seria el cas del reconeixement de les monedes i altres adaptacions. Per mi és molt important i ho vull remarcar que el pacient provi les ajudes òptiques per afavorir l’ús d’aquestes i per arribar als resultats esperats, ja sigui poder llegir un llibre o mirar la televisió.

Qualitat de visió... És qualitat de vida.

29 LA REVISTA IMO

Amb l’augment de l’esperança de vida també s’ha incrementat el percentatge de persones que pateixen una disminució de la seva agudesa visual, ja que la majoria de patologies oculars van associades a la vellesa. Ferran Casals, diplomat en òptica i optometria i responsable de la unitat de baixa visió de l’Hospital de la Vall d’Hebron, dirigeix BcnBaixaVisió, un centre òptic especialitzat en baixa visió i impulsat amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones.

IMO | HISTÃ’RIES SINGULARS

Ganes de veure-hi i de viure

LA REVISTA IMO

30

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

OLGA AGUILAR PALLARÈS. 102 anys L’Olga Aguilar Pallarès va complir 102 anys el 24 de gener passat. Filla de Puigcerdà i reconeguda com la persona més longeva nascuda a la

escoltar...”.

Ni la DMAE ni els anys han aconseguit

La dificultat per veure-hi, ben tractada gràcies a l’atenció de l’IMO i a la determinació de l’Olga, no ha es-

vila, també és una de les pacients

desdibuixar la visió jovial

més fidels de l’IMO, on ve des de fa

del món d'aquesta pacient

conservar el dia a dia que l’omple.

12 anys per visitar-s’hi amb el Dr. Car-

centenària, que mantè

Per a ella, la major satisfacció és te-

los Mateo, que no tan sols és el seu

una vida activa

nir el seu fill Enric al costat, que s’ha

tat impediment perquè hagi pogut

oftalmòleg, sinó també el seu amic.

convertit en el seu millor company

Com ella mateixa confessa, l’especi-

de viatges. I és que, encara que sem-

alista en retina de l’IMO és la per-

bli mentida, als seus 102 anys, allò

sona que li ha donat esperança tot

que menys agrada a l’Olga és que-

aquest temps, fent-li entendre que

dar-se a casa. Per això, cada dia a les

els problemes visuals, com tot en

8 del matí el seu fill la va a buscar i

aquest món, també poden tenir solució i no han d’ennu-

a les 9 ja són al carrer, fins les 6 de la tarda que tornen

volar altres aspectes de la vida.

després d’un llarg però gratificant dia de feina.

Quan fa més de 10 anys va ser diagnosticada de DMAE Música clàssica i futbol

lar que provoca la pèrdua progressiva de la visió central,

L’Olga, entre bromes, es defineix com “la secretària

l’Olga va fer firmar al Dr. Mateo un paper que recollís

que no cobra de l’Enric”, que és venedor de materials

per escrit allò que li havia assegurat de paraula, atesa

industrials i té l’inestimable suport de la seva mare per

la importància que per a ella havia tingut sempre la vi-

visitar els clients. Junts fan més de 5.000 km al mes per

sió a causa de la seva feina de modista: “Olga, vostè hi

tot Catalunya i, no obstant això, encara troben espai per

veurà sempre, mai perdrà la visió totalment”. Avui, en la

gaudir cada cap de setmana dels concerts a l’Auditori i

seva revisió anual amb el doctor, ella li ha donat la raó

dels partits del Barça. Resulta inevitable preguntar-se

ja que, malgrat tenir dificultats per apreciar els detalls

com, a la seva edat, l’Olga segueix aguantant aquest

i veure-hi amb un excés o manca de llum, la seva ma-

ritme. La resposta la té clara: “El que jo vull és distreu-

laltia ocular s’ha estabilitzat després d’anys d’evolució i,

re’m, conversar amb la gent i veure llocs diferents”, sen-

com ha reconegut, “ara que estàs asseguda davant meu

se renunciar a petits vicis com la Coca-cola i el cafè que,

mentre xerrem, em resulta molt complicat reconèixer

junt amb una alimentació adequada, li donen l’espurna

els teus trets, però puc intuir el teu rostre, els teus ulls,

d’energia necessària.

el teu somriure”.

Admirablement incombustible, l’Olga va celebrar els

És cert, que des de fa set anys l’Olga ja no pot llegir el

seus 102 anys cada dia de la setmana del seu aniversari

diari o mirar la televisió, passatemps que ha substituït

amb un dinar en companyia dels seus familiars i éssers

per la ràdio i que ha après a compensar apreciant els pe-

propers. I entre celebració i celebració, l’Olga va fer una

tits detalls d’una altre manera, veient-hi, mai millor dit,

parada a l’IMO per assistir a la seva cita anual amb el Dr.

amb uns ulls ben carregats d’optimisme. De fet, el seu

Mateo i compartir amb nosaltres la seva experiència, la

secret per haver viscut tants anys i haver-ho fet, a més a

trajectòria de tot un pas per la vida on ni la DMAE ni

més, amb qualitat de vida, no és un altre que la voluntat

els anys han aconseguit desdibuixar la seva visió jovial

de tirar endavant, de “seguir vivint la meva pròpia vida

del món. L’Olga, amb més d’un centenar d’anys a les

tot i els entrebancs”. En definitiva, es tracta d’un esperit

espatlles, no només segueix tenint ganes de veure-hi,

fort que, afortunadament, també s’ha vist acompanyat

sinó també de viure.

per un cos resistent que no ha necessitat de pastilles ni de metges, tret de l’oftalmòleg: “puc passejar, raonar,

31 LA REVISTA IMO

(degeneració macular associada a l’edat), patologia ocu-

IMO | REPORTATGE

LA REVISTA IMO

32

AL·LÈRGIES

IMO | REPORTATGE

L’EPIDÈMIA DEL SEGLE XXI 33 LA REVISTA IMO

La contaminació, la globalització i els avenços diagnòstics expliquen que la prevalença de la malaltia s’hagi duplicat en les dues últimes dècades

IMO | REPORTATGE

Es calcula que d’aquí a 25 anys, cinc de cada deu persones patirà aquesta afecció, segons l’al·lergòleg Joan Bartra No existeix una fórmula exacta per saber quan i per què

tal disposar d’un diagnòstic acurat. Joan Bartra dóna

apareix una al·lèrgia; varia en funció de l’estat de l’in-

un parell de raons principals: la primera és aconseguir

dividu (no només en l’àmbit immunològic, sinó també

que el tractament sigui òptim i, la segona, poder ajus-

en el metabòlic, hormonal...) i del medi que l’envolta.

tar els consells de prevenció. La combinació d’ambdues

El que sí és clar és que el tipus de vida dels països de-

proporciona una base estable sobre la qual construir la

senvolupats, cada vegada més asèptics i contaminats,

personalització, un element clau ja que “cada pacient

afavoreix l’aparició de reaccions al·lèrgiques; igual que

és un món amb les seves circumstàncies i, per tant, els

la globalització, que a través de la mobilitat geogràfica

doctors hem d’individualitzar, entendre i parlar amb el

i la introducció de nous aliments a la nostra gastrono-

pacient per anar ajustant les guies mestres. La medici-

mia, dóna peu a al·lèrgies fins aleshores desconegudes.

na és un art que va més enllà d’aplicar uns protocols i

Tant és així que en les dues darreres dècades s’ha du-

consisteix a pensar que no hi ha malalties, sinó malalts”.

plicat la prevalença de la malaltia, de manera que s’ha arribat a unes xifres actuals que demostren que el 20%

Malaltia dinàmica

de la població mundial, o el que és el mateix, una de

LA REVISTA IMO

34

cada cinc persones, és al·lèrgica. És per això que es par-

De fet, l’al·lèrgia és una malaltia dinàmica que no es

la d’“epidèmia del segle XXI” i, si segueix la projecció de

deixa encasellar; depèn molt de cada individu i també

creixement, es calcula que en els propers 20 o 30 anys

de les circumstàncies de l’ambient on es troba la font

el percentatge d’al·lèrgics ascendirà al 50%.

al·lergènica. La hipersensibilitat que es desencadena da-

"Posar-li etiqueta"

vant de l’al·lergen, una substància teòricament innòcua però que pot provocar una determinada resposta immunitària, no ve donada per una única causa. Per això, sa-

Aquest augment també es deu, en part, al major conei-

ber quin és exactament el seu origen és “la pregunta del

xement de la patologia. Segons afirma el Dr. Joan Bar-

milió”: es coneixen els possibles factors que hi interve-

tra, al·lergòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona, “a allò

nen, però no la seva variabilitat. En altres paraules, s’ha

que abans ja era al·lèrgia, ara som capaços de posar-hi

demostrat la influència interrelacionada de l’entorn i la

l’etiqueta”. El cert és que els mètodes diagnòstics han

genètica a l’hora de provocar la reacció al·lèrgica, però

millorat molt: ja no es parla d’al·lèrgia a la pols sinó als

no per què té un pes relatiu diferent en cada pacient.

àcars de la pols i, més concretament, a determinades

Com apunta el Dr. Joan Bartra, “ningú no neix amb al·

proteïnes que contenen. A aquesta dimensió micros-

lèrgia a cap element ambiental, no es pot ser al·lèrgic

còpica, han permès arribar les anàlisis sanguínies, que

al préssec, si abans no se n’ha menjat”. El que sí es pot

en ocasions complementen in vitro les proves cutànies

tenir és certa atòpia o predisposició genètica a desen-

(prick test) que es realitzen in vivo al pacient per detectar

volupar reaccions al·lèrgiques, especialment si pare i

l’al·lergen responsable de la resposta al·lèrgica. Sovint,

mare són al·lèrgics, fet que provoca un 80% de possi-

aquests tests sobre la pell ja permeten saber quina és

bilitats desenvolupar la malaltia. Per tant, es tracta

la càrrega responsable de la reacció, però, a vegades, re-

d’un element important, però no definitiu, atès que

quereixen d’una prova de provocació o d’exposició con-

l’individu necessita entrar en contacte amb l’al·lergen

trolada per acabar de definir-ho.

i sensibilitzar-s’hi en una fase asimptomàtica. A partir

En tot cas, i malgrat que el tractament farmacològic

d’aquí, en el moment en què el sistema immunològic

(normalment, antihistamínics i corticoides) no can-

“decideix”, l’al·lèrgia debuta amb totes les conseqüènci-

via depenent de la font al·lergènica, resulta fonamen-

es que comporta.

IMO | REPORTATGE

LA REVISTA IMO

35

IMO | REPORTATGE

Qualitat de vida

En l’al·lèrgia, doncs, un “trípode” entre les normes preventives, el tractament farmacològic i la immuno-

Un cop es declara l’al·lèrgia, un dels objectius bàsics dels

teràpia específica resulta primordial. L’equilibri entre

especialistes és millorar la qualitat de vida dels afectats,

aquests tres elements s’ha d’ajustar en relació amb

de manera que en redueixi al màxim la simptomato-

les necessitats específiques de l’individu, adaptant la

logia, tot i que l’al·lèrgia no es pugui curar. L’estudi al·

resposta a la flexibilitat característica de la malaltia.

lergològic permet esglaonar el tractament i educar el

Un exemple és el que es dóna en moltes persones al·

pacient perquè, d’acord amb unes guies clíniques deter-

lèrgiques a les partícules del pèl de gat, que anteposen

minades i sempre interactuant amb l’especialista, pugui

l’estima a l’animal a la precaució i, per tant, requerei-

detectar la intensitat dels seus símptomes i automedi-

xen compensar l’exposició freqüent a l’al·lergen amb

car-se segons l’esglaó terapèutic en què es troba. Només

una medicació més intensiva o amb vacunes.

així, és possible portar a terme amb èxit la immunoteràpia específica, que a través de vacunes intenta provo-

Llet de vaca i àcars

car un canvi en el curs natural de l’al·lèrgia i fa que el

LA REVISTA IMO

36

pacient toleri millor l’exposició a l’al·lergen i no presenti

Malgrat que els tipus d’al·lèrgia són gairebé infinits,

símptomes o els manifesti de forma més atenuada i es-

tants com al·lèrgens, hi ha dos grans grups d’acord amb

poràdica.

la font al·lergènica i la simptomatologia provocada: el

IMO | REPORTATGE

LA REVISTA IMO

37

BONANOVA SUITE***, su apartamento ideal, donde se sentirá como en casa con las mismas comodidades que le ofrece un hotel.

Próximo a la clínica IMO. Disfrute de la comodidad que supone un amplio apartamento de 40 m2 con su propia cocina totalmente equipada. No se tendrá que preocupar de nada, dispondrá de limpieza diaria y conexión WI-FI gratis, para que se sienta como en casa. Y todo con los mejores precios para los pacientes de la clínica IMO. Bisbe Sivilla, 7 • 08022 Barcelona Tel.: 93 253 15 63 • Fax: 93 418 44 97 info@bonanovasuite.com www.bonanovasuite.com

IMO | REPORTATGE

LA REVISTA IMO

38

de les al·lèrgies a aliments i medicaments i el de les al·

font al·lergènica, el que produeix al·lèrgia és una part

lèrgies respiratòries (àcars, pol·len, espores fúngiques,

microscòpica d’aquesta font, una proteïna. Les prote-

pèl d’animal...). Dins del primer, les al·lèrgies més fre-

ïnes poden ser molt similars, gairebé idèntiques, en

qüents a Espanya són a la llet de vaca, a l’ou i, a partir

elements tan dispars com els àcars i les gambes”. Per

dels 3 anys, al peix i als fruits secs en la població infan-

tant, no és casualitat que un 10% dels pacients que

til, i als vegetals i al marisc en la població adulta. En

acudeixen l’al·lergòleg per una possible al·lèrgia als

canvi, en el segon grup, el de les al·lèrgies respiratòries,

àcars, acabin descobrint una al·lèrgia secundària als

les més habituals en els nens són als àcars, sobretot en

crustacis o al marisc. La possibilitat de patir aques-

l’àrea litoral-prelitoral i, més endavant, al pol·len de gra-

ta reactivitat encreuada depèn de l’al·lergen i, en el

mínies a la zona de la Meseta, d’olivera a Andalusia o de

cas de la connexió entre el pol·len de plataner i el

plataner a Barcelona. Per aquesta raó, és important co-

préssec, per exemple, s’eleva al 50%. En conseqüèn-

nèixer el medi en què ens trobem i les seves condicions,

cia, l’abordatge de l’estudi al·lergològic no només es

així com tenir present que, en els darrers anys, les al·

focalitza en el problema pel qual consulta el pacient,

lèrgies respiratòries que tant havien augmentat en les

sinó que tracta dimensionar i adquirir una perspec-

dues últimes dècades han començat a estancar-se i les alimentàries, per contra, han crescut significativament.

En moltes ocasions, ambdós grups estan íntimament relacionats.

Com

explica

el Dr. Bartra, “quan parlem d’al·lèrgia a una determinada

tiva integral que permeti treure a la llum vincles en principi ocults.

IMO | REPORTATGE

sants de les al·lèrgies respiratòries, provoquen més avi-

Les al·lèrgies respiratòries causades per determinats pol·

la rinoconjuntivitis) i asma. En general, es tracta d’uns

lens són les més comuns durant la primavera, l’època de

efectes de congestió bastant similars als del refredat i,

l’any en què es produeix la pol·linització de la majoria

en aquest sentit, la conjuntivitis junt amb el fet de “no

de plantes de la nostra zona geogràfica, encara que no

acabar de fer mai net”, sol ser una pista diagnòstica im-

de totes. Per tant, primavera no és sinònim d’al·lèrgia

portant per establir-ne la diferència, més fins i tot, si

però sí que són dues amigues molt properes. Ara bé,

tenim en compte que en un bon nombre de pacients

això no vol dir que les persones amb aquesta afecta-

es tracta del símptoma principal i,

ció no puguin gaudir del bon temps. En paraules de l’al·lergòleg Joan Bartra, “els consells preventius i els tractaments adequats a cada individu per-

at rinitis, conjuntivitis al·lèrgica (sovint associades a

sovint, el més difícil de controlar. Per això, en casos d’al·lèrgia respiratòria es

meten alleugerar els símptomes perquè cada

aconsellable

pacient visqui la seva primavera feliç”.

l’oftalmòleg, sobretot a

Aquesta simptomatologia, tot i po-

consultar

l’hora de subministrar

der afectar a la qualitat de vida si no

certs tractaments com

és ben encarada, afortunadament no

els corticoides.

desemboca en crisis greus i de risc vital, com pot ser la reacció anafilàctica, pròpia d’al·lèrgies a aliments, medicaments o picadures d’abelles i vespes. Els al·lèrgens ambientals com el pol·len, cau-

39 LA REVISTA IMO

Al·lèrgies primaverals

IMO | REPORTATGE

La conjuntivitis al·lèrgica

LA REVISTA IMO

40 La conjuntivitis al·lèrgica és una de les malalties

adults, es manté al llarg de les estacions.

externes més freqüents a la consulta de l’oftalmò-

L’important, en tot cas, és conèixer el tipus d’al·-

leg. Segons el Dr. Òscar Gris, especialista en còrnia

lèrgia ocular que ens afecta per poder afrontar-la

de l’IMO, pot presentar quatre formes principals:

amb precisió i efectivitat. Dins d’aquesta resposta,

conjuntivitis al·lèrgica estacional o perenne (sense

les mesures ambientals resulten essencials perquè,

afectació de la còrnia) i queratoconjuntivitis vernal

com afirma el Dr. Gris, “encara que moltes vegades

o atòpica (amb afectació de la còrnia). En totes, la

són infravalorats, els tractaments no mèdics poden

picor esdevé el símptoma més destacat, malgrat

ser de molta ajuda atès que evitar el contacte amb

que les queratoconjuntivitis comporten un quadre

l’al·lergen desencadenant és un punt bàsic”. Ja co-

clínic de major severitat i poden amenaçar la visió.

neixem, doncs, quin és el primer pas. El següent pas

La conjuntivitis al·lèrgica estacional, associada fo-

és el tractament amb fàrmacs, com els antihista-

namentalment al pol·len, és la forma més prevalent

mínics (via tòpica o oral) o bé, si aquests no són

d’al·lèrgia ocular, especialment en l’època prima-

prou efectius, els corticoides. En aquest cas, però,

veral, coincidint amb els cicles de pol·linització de

cal dir que aplicats sobre la superfície ocular, poden

moltes plantes. La conjuntivitis al·lèrgica perenne,

induir alteracions com el glaucoma o les cataractes

en canvi, es troba present tot l’any a estar vinculada

si no són supervisats adequadament per un especi-

a al·lèrgens d’espais interiors com els àcars, el pèl

alista. Així, la col·laboració a tres bandes entre l’of-

d’animal o els fongs. Aquesta diferència de tempora-

talmòleg, l’al·lergòleg i el pacient resulta clau per

litat la podem apreciar també en les queratoconjun-

aconseguir que l’al·lèrgia no elimini la vitalitat de

tivitis: la vernal, típica dels nens, sol manifestar-se

la primavera.

a cada primavera, mentre que l’atòpica, pròpia dels

LA REVISTA IMO

41

QUALITAT DE VIDA | RUNNING

LA REVISTA IMO

42

QUALITAT DE VIDA | RUNNING

RUNNING Per Pere Romanillos

Córrer està de moda. És un esport barat, divertit i molt saludable que cada vegada practiquen més aficionats. Però abans de començar a cremar quilòmetres, convé equiparse bé i tenir en compte una sèrie de consells per millorar la forma i evitar lesions.

43 LA REVISTA IMO

ENGANXATS AL

QUALITAT DE VIDA | RUNNING

Només quatre de les carreres més populars de Barcelona (Bombers, la Mercè, Jean Bouin i Nassos) han convocat en la seva última edició al voltant de 70.000 corredors, en total. Definitivament, córrer és tendència.

Només cal passejar pels carrers de qualsevol localitat per veure gent practicant running a totes hores. Després arriba el cap de setmana i milers de corredors es llancen a competir en alguna cursa de 5 km, 10 km, mitja marató o marató. Això sí, sempre que s'hi hagin inscrit a temps perquè moltes

LA REVISTA IMO

44

d'aquestes convocatòries pengen el cartell de "complet" diverses setmanes abans de celebrar-se.

Què està passant? A què es deu aquesta renovada afició per cremar l'asfalt? Alguns diuen que és una conseqüència més de la

Salut i bon humor Els aficionats a aquest esport diuen que no hi ha res comparable a la sensació de benestar i millora de l'ànim que

crisi. L'actual situació econòmica ha fet que

experimenten després de córrer. I és que als ja coneguts

incorporem alguns canvis en els nostres

beneficis físics (millora de la freqüència cardiovascular,

costums i estil de vida per adaptar-nos als

enfortiment i tonificació de les cames, prevenció de malalties coronàries i fre del sobrepès, entre d'altres), aquest

nous temps. La retallada en les despeses ha

esport actua directament sobre el nostre benestar mental.

fet que moltes persones tornin a aficionar-se

Córrer exigeix un exercici aeròbic important tot fent que

a córrer com a principal exercici per posar-se en forma. Córrer és un esport barat, podem

l'organisme produeixi de manera natural una considerable quantitat d'endorfines. Conegudes com les hormones de la felicitat, generen al corredor un estat de satisfacció,

practicar-lo en qualsevol lloc, requereix una

benestar i bon humor. A més, s'ha demostrat que també

equipació molt senzilla, no ens obliga a

actuen com analgèsics, redueixen l'estrès, influeixen en la

pagar una quota de gimnàs, és saludable i,

regulació de la gana i enforteixen el sistema immunitari.

Desafortunadament, el seu efecte dura poc (entre 5 i 30

a més, aprima. Només exigeix una mica de

minuts) però com més activitat física es realitzi, més gran

constància i voluntat per aixecar-se del sofà,

és la seva producció. N'hi ha prou de parlar amb un aficio-

calçar-se les vambes i sortir a córrer una estona.

nat al córrer i preguntar-li pel motiu de la seva afició. Tots coincideixen a destacar aquesta indescriptible sensació de llibertat, energia i bon estat d'ànim que experimenten i que els manté enganxats a la pràctica d'aquest esport.

QUALITAT DE VIDA | RUNNING

Ben equipats Tot aficionat a córrer sap que el seu millor amic en cursa són les seves sabatilles esportives. Invertir en un bon model, adaptat al pes i freqüència de la carrera és bàsic a l'hora de gaudir d’aquest esport, evitar lesions i millorar el rendiment personal. També és recomanable conèixer quin és el nostre tipus de trepitjada per saber si som pronadors (quan el peu tendeix a rotar cap a l'interior), supinadors (el peu rota cap a l'exterior) o neutres

Evitar lesions i altres ensurts

(la petjada està centrada). En la majoria de botigues es• És recomanable realitzar una revisió mèdica

guem adquirir les sabatilles esportives millor adaptades

prèvia, especialment pulmonar i cardiovascular,

al nostre estil de carrera. En general, els experts diuen

per comprovar el nostre estat físic.

que hem d’estrenar sabatilles cada 800 quilòmetres, aproximadament.

Quant a la resta de l’equipament, es recomana optar per samarretes tècniques de carrera i jaquetes tallavents (a l'hivern) de teixits transpirables (en la mesura del possible cal evitar el cotó perquè absorbeix molt la suor i acaba resultant incòmode), malles (protegeixen

• És millor començar a poc a poc i no ser massa ambiciosos durant les primeres setmanes.

Al principi podem caminar i córrer de forma alternativa per més endavant realitzar carreres curtes d'uns 5-10 minuts i anar augmentant progressivament la distància i la freqüència.

del fred i milloren el rendiment) o pantalons curts. En

• És important realitzar una sessió d'escalfament i

general, la clau és decantar-se per peces que resultin cò-

estiraments d'uns 10-15 minuts abans de comen-

modes, així com per teixits lleugers i amb costures que

çar cada cursa, treballant especialment la zona

evitin els frecs.

dels turmells, els genolls i els malucs.

• Convé aprendre a interpretar els senyals del cos quan ens avisi en forma de dolor, inflamació o sobrecàrrega.

• En començar és preferible evitar les rutes costerudes on l'exigència física és més elevada.

• Cal anar amb compte amb el cor. Aquest esport pot resultar cardiovascularment molt exigent.

A l'hora de controlar les nostres pulsacions i no passar-nos de la ratlla es recomana córrer al 5060% del nostre ritme cardíac màxim. En el mercat existeixen pràctics pulsòmetres per controlar la freqüència del nostre cor i evitar situacions de sobreesforç innecessàries. Segons el nostre estat de forma, és aconsellable sotmetre’s a una revisió mèdica prèvia i consultar amb el doctor la intenció de practicar aquest esport.

45 LA REVISTA IMO

pecialitzades realitzen una senzilla prova perquè pu-

QUALITAT DE VIDA | RUNNING

La dieta del corredor Aquelles persones que surten a córrer sovint han de seguir una sèrie de pautes alimentàries que garanteixin el seu bon estat de forma i optimitzin el seu rendiment.

La dieta d'un corredor ha de ser rica en arròs, pasta, verdures i hortalisses, fruites, llegums, fruits secs i llavors.

Una alimentació on abundin els hidrats de carboni (el

Entrenadors virtuals •

Córrer és un esport en què es competeix contra un mateix. Per marcar-se reptes i controlar millor els nostres progressos, existeixen infinitat d'aliats tecnològics. Nike + Running, Sports Tracker, My Tracks 2.0, Endomondo, Adidas miCoach, Runkeeper, CardioTrainer, Noom, An-

46

doAndo i Timpik són algunes de les aplicacions

LA REVISTA IMO

més completes. Un cop instal·lades a ll telèfon intel·ligent o smartphone, ofereixen al corredor informació sobre la distància recorreguda, el ritme mitjà, l'elevació del terreny o les calories consumides.

•

D'altra banda, hi ha al mercat interessants detalls per completar la nostra equipació: pulsòmetres per calcular la freqüència cardíaca, podòmetres per mesurar la distància o dispositius GPS per saber el recorregut, entre d'altres.

principal "combustible" del corredor), baixa o moderada en proteïnes i pobre en greixos (60% hidrats de carboni, 25% greixos i 15% proteïnes). Entre els suplements naturals per aconseguir un extra d'energia destaquen el llevat de cervesa (rica en vitamines del grup B), el germen de blat (un excel·lent aportació d'hidrats de carboni i proteïnes) i la gelea reial (rica en nutrients).

QUALITAT DE VIDA | RUNNING

Quant corro?

Per començar, l'ideal és sortir a córrer un màxim de tres dies intercalats a la setmana (dilluns, dimecres i divendres, per exemple). Segons l'estat de forma, es recomana córrer a intervals de 20-30 minuts o 3-5 quilòmetres per sessió. Al cap d'un mes podem augmentar cada setmana aquesta rutina en un 10%, tot incidint en la distància o En general, convé no ser excessivament ambiciosos al principi i fer les carreres més divertides i entretingudes provant diferents recorreguts i buscant algun company o grup de carrera. Plataformes com Facebook o Twitter, a més de les aplicacions especialitzades en aquesta pràctica esportiva, ofereixen la possibilitat de contactar amb altres corredors i compartir interessos, reptes i objectius.

El dia de la cursa...

Tant per a aquells corredors experimentats com per als que van a la seva primera competició popular, convé tenir en compte una sèrie de consells per gaudir al cent per cent de la carrera: •

Anar amb temps de sobres. És important informarse bé de l'hora i el lloc de la sortida, així com organitzar els preparatius necessaris per arribar almenys amb una hora d'antelació i poder escalfar-se bé.

•

Evitar menjar una hora abans de la sortida. En cas contrari, podem patir trastorns com flatositats o rampes durant el recorregut.

•

Decidir amb antelació el ritme i l’estratègia de la cursa: reservar-se al principi i accelerar al final, ser conservador... Els principiants solen córrer massa ràpid en començar i cap a la meitat de la carrera baixen molt el ritme a causa del cansament.

•

Demanar a la família i als amics que vagin a animar-los. Gran part de l'èxit durant una carrera resideix en un múscul imprescindible en tot corredor: el cervell.

•

Per consultar el calendari de curses populars: www. championchip.cat o www.10k.cat.

10 km de cursa!

Les curses populars de 10 quilòmetres arrosseguen cada vegada més aficionats. És relativament fàcil acabar-les, són divertides i suposen una excel·lent oportunitat per posar a prova els nostres progressos, així com per conèixer gent que comparteix la nostra mateixa afició.

Se celebren periòdicament a tot el territori nacional i aquí destaquem les properes convocatòries més esperades a la Ciutat Comtal: •

35a Cursa El Corte Inglés. 7 d'abril

•

Cursa Bombers. 21 d'abril

•

27 Cursa Popular Nou Barris. 12 de maig

•

VI Cursa La Maquinista per la Integració. 9 de juny

•

XXIII 10K Vila Olímpica. 16 de juny

•

XVIII Cursa Atlètica Festa Major del Poble Nou. 8 de setembre

•

36 Cursa de la Mercè. 15 de setembre

•

II Correbarri. 13 d'octubre

•

XXXIV Cursa Popular Clot, Camp de l'Arpa, Verneda. 10 de novembre

•

90 Jean Bouin. 24 de novembre

•

Cursa dels Nassos. 31 de desembre.

47 LA REVISTA IMO

la velocitat, segons els nostres objectius.

QUALITAT DE VIDA | FORA TOXINES

LA REVISTA IMO

48

FORA

QUALITAT DE VIDA | FORA TOXINES

LA REVISTA IMO

49

TOXINES Per Pere Romanillos

Amb l'arribada de la primavera és el moment de fer una cura depurativa que elimini les toxines acumulades en l'organisme durant l'hivern. Els aliments que s’hi han d’incloure han de ser pobres en greixos, sucres i sodi, així com rics en vitamines, minerals i proteïnes magres que ens omplin. Són ideals la fibra i l'aigua.

QUALITAT DE VIDA | FORA TOXINES

És primavera. Els dies s'allarguen, puja la temperatura i ens sentim més actius, més desperts. L'organisme es desempereseix i és el moment ideal per eliminar les toxines que

50

més freds, la dieta sol ser rica en greixos,

LA REVISTA IMO

hem acumulat a l'hivern. Durant els mesos

carbohidrats i aliments calòrics. Si a això, hi sumem certa tendència al sedentarisme

Servei de neteja

a causa de la falta de llum i el mal temps,

Diàriament, l'organisme acumula residus i substàncies

és normal que ens sentim una mica pesats

que suposen una considerable càrrega per al seu cor-

i saturats. D’aquí que per deixar enrere la

recte funcionament. Per això és tan important el paper

letargia hivernal i entrar en la nova estació

dels òrgans depuratius, encarregats de metabolitzar i desfer-se d'aquestes toxines abans que ens provoquin

amb bon peu es recomani reactivar l'organis-

un problema de salut. De tots ells destaca especialment

me amb aliments que ens ajudin a netejar-

el fetge, fonamental a l'hora d'eliminar substàncies qu-

nos per dins. La idea és simple: estimular els

ímiques de l'organisme, netejar la sang, facilitar la digestió dels greixos i depurar les toxines. Altres òrgans

mecanismes naturals d’autosanejament que

netejadors són els intestins, la pell i els pulmons, sense

l'organisme disposa per eliminar les toxines

oblidar-nos dels ronyons i les vies urinàries, que s'encar-

i deixalles. En cas contrari, aquestes subs-

reguen de rebutjar les substàncies no metabolitzades

tàncies poden acabar provocant trastorns com inflor abdominal, gasos, restrenyiment, molèsties digestives i intestinals, augment de pes i mals de cap, entre d'altres.

(urea, àcid úric, toxines...) a través de l'orina.

QUALITAT DE VIDA | FORA TOXINES

Sense oblidar la salut

Tenir cura del fetge, naturalment

Una cura depurativa no significa saltar-se àpats o dejunar durant tot el dia. En aquest sentit, és millor no fer cas de

El fetge és un dels òrgans depuratius més

les dietes que plantegen substituir menjars sencers per la

importants. Per mantenir-lo en bona forma,

ingesta de xarops de saba o limitar-se a un únic aliment

les plantes medicinals són una alternativa

(fruita, normalment). L'ideal és fer entre 4 i 6 àpats diaris

eficaç i natural:

on s'incloguin aliments rics en vitamines, minerals i fibra.

També és important mantenir una correcta hidratació de

Dent de lleó (Taraxacum officinalis). Estimula

l'organisme amb la ingesta diària de 2 litres d'aigua, com a

la funció hepàtica i augmenta la producció

mínim. A més, d'aquesta manera ajudarem els ronyons en

de bilis que utilitza el fetge per digerir i ab-

la seva tasca d'eliminar toxines a través de l'orina. En tot

sorbir els greixos. Es pot prendre en infusió,

cas, és important tenir en compte les necessitats de cada

decocció, suc fresc d'arrel, extracte sec o

persona i en cas de dubte cal consultar amb un metge el

fluid.

tipus de dieta depurativa que més ens convé.

Fumària (Fumaria officinalis). Contribueix al correcte funcionament del fetge i la vesícula a eliminar-los. Podem prendre-la en infusió, suc fresc o extracte sec abans de cada àpat.

Carxofa (Cynara scolymus). Aquesta verdura és una excel·lent amiga del nostre fetge. Té propietats regeneratives de les cèl·lules hepàtiques i ajuda a regular la secreció biliar d'aquest òrgan depuratiu. A més, és rica en fibra, inulina (facilita la digestió i protegeix l'aparell digestiu) i cinarina (elimina toxines). Es pot prendre en tot tipus de receptes, en infusió de les fulles i tiges, en suc fresc o en extracte sec.

51 LA REVISTA IMO

biliar, ajuda tant a la producció de bilis com

QUALITAT DE VIDA | FORA TOXINES

7

Depurar l'organisme en dies

Dilluns:

Esmorzar: infusió de dent de lleó, torrada de pa integral amb oli d'oliva, compota de poma.

Mitja hora abans de dinar: dos gots d'aigua.

Dinar: cigrons amb bledes, maduixes amb suc de taronja.

Berenar: suc de poma, torrada de pa integral amb tahina.

LA REVISTA IMO

52

Mitja hora abans de sopar: un got de brou vegetal.

Sopar: amanida d'enciam, api i tomàquet, pollastre amb verdures a la papillota.

En anar a dormir: suc natural d'aranja.

Dimarts: Esmorzar: bol de cereals integrals amb iogurt, suc de raïm.

Mitja hora abans de dinar: un got de brou vegetal.

Dinar: carxofes al forn, peix blanc a la planxa.

Berenar: iogurt de soja amb llavors de carbassa.

Mitja hora abans de sopar: suc de llimona.

Sopar: amanida de xicoira i pinya fresca, salmó al vapor amb porros i pastanaga.

En anar a dormir: dos gots d'aigua.

Dimecres: Esmorzar: macedònia de poma i prunes.

Mitja hora abans de dinar: dos gots d'aigua.

Dinar: llenties amb verdura i arròs integral, tonyina a la planxa.

Berenar: compota de pera.

Mitja hora abans de sopar: infusió de carxofa.

Sopar: crema de carbassó i col, pa integral i iogurt.

En anar a dormir: infusió de card marià.

QUALITAT DE VIDA | FORA TOXINES

Dijous: Esmorzar: suc de taronja, llesca de pa integral amb hummus.

Mitja hora abans de dinar: un brou vegetal.

Dinar: arròs integral amb brots de soja, pit de gall dindi a la planxa.

Berenar: maduixes amb iogurt.

Mitja hora abans de sopar: infusió de boldo.

Sopar: endívies a la planxa amb vinagreta, lluç a la planxa.

En anar a dormir: suc de pinya.

Divendres: Esmorzar: suc de taronja, bol de cereals amb llet descremada.

Mitja hora abans de dinar: dos gots d'aigua.

Dinar: amanida de tomàquet, hamburguesa de pollastre, dues mandarines.

Berenar: iogurt amb ametlles. pinya.

Sopar: arròs amb borratja, filet de mero, raïm.

En anar a dormir: infusió de fruits vermells.

Dissabte: Esmorzar: pa integral amb nous, suc de taronja.

Mitja hora abans de dinar: un brou vegetal.

Dinar: Pasta amb cols de Brussel·les, cuixa de pollastre al forn, kiwi.

Berenar: poma rostida.

Mitja hora abans de sopar: suc de pinya.

Sopar: sopa de cogombre, calamarsets amb pèsols, macedònia de fruita.

En anar a dormir: infusió de fumària.

Diumenge: Esmorzar: bol de cereals integrals amb iogurt desnatat.

Mitja hora abans de dinar: dos gots d'aigua.

Dinar: minestra de verdures, peix a la planxa, suc d'aranja.

Berenar: Iogurt i fruits secs.

Mitja hora abans de sopar: un brou vegetal.

Sopar: amanida d'enciam, pastanaga, tomàquet i poma, pit de pollastre a la llimona, taronja.

Abans d'anar a dormir: infusió de dent de lleó.

53 LA REVISTA IMO

Mitja hora abans de sopar: liquat de poma, taronja i

QUALITAT DE VIDA | FORA TOXINES

Dieta depurativa L'alimentació és el millor aliat a l'hora de mantenir els òrgans depuratius al cent per cent. Això no vol dir que haguem de sotmetre'ns a una dieta rígida, sinó que n'hi haurà prou a incorporar als nostres àpats diaris una major quantitat d'aliments desintoxicants. No hi poden faltar:

Verdures. Com que contenen poc sodi i molt potassi, el seu consum facilita l'eliminació de l'excés de líquids en l'organisme i les toxines que contenen. Crues o cuinades, i preferiblement de color verd, en la nostra dieta depurativa no hi poden faltar:

•

Api. és un eficaç diürètic i depurador de la sang, que podem prendre en forma d'amanida, sopes o brous.

LA REVISTA IMO

54

•

•

•

Xicoira. Pel seu suau efecte laxant i diürètic,

Fruites. Es recomana multiplicar la seva ingesta en

aquesta verdura de sabor lleugerament amarg s'ha

l'esmorzar, durant el dinar i el berenar, al natural o en

d'incloure en tota dieta depurativa. Podem prepa-

suc. La dieta depurativa ha de contenir bona quantitat

rar-la en amanides, cuita, gratinada, al forn...

de:

Enciam. Millora el trànsit intestinal, és molt di-

•

del correcte funcionament dels intestins i pel seu

d'aigua i potassi. A més, el seu efecte saciant és

moderat contingut en potassi facilita l'activitat

ideal en dietes d'aprimament.

dels ronyons.

Coliflor. Rica en aigua i potassi, el seu consum

•

a eliminar el colesterol.

que augmenta la freqüència d'orina. Per això, es recomana especialment consumir-ne a les perso-

Raïm. De poderosa acció diürètica i laxant, és també un eficaç depuratiu de la sang i contribueix

facilita l'eliminació de l'excés de líquids de manera

•

Poma. Rica en fibra, és una magnífica reguladora

ürètic i depuratiu gràcies a la seva rica aportació

•

Pinya. Al costat de raïm, està considerada la fruita

nes que pateixen càlculs renals.

depurativa per excel·lència. Diürètica i desintoxi-

Borratja. Pel seu elevat contingut en potassi,

cant, és rica en fibra, la qual li confereix propietats

flavonoides i tanins, afavoreix la producció i l’eli-

laxants i contribueix a reduir les taxes de colesterol

minació d’orina, per la qual cosa és un excel·lent

en sang. A més, pel seu efecte saciant és molt in-

vegetal depuratiu. A més, és rica en fibra, cosa que

dicada si també busquem perdre una mica de pes

li confereix propietats laxants.

amb l'arribada del bon temps.

•

Pruna. Una altra fruita que hem de menjar a l'hora de seguir una dieta depurativa. Pel seu efecte laxant, és molt aconsellable en casos de restrenyiment.

QUALITAT DE VIDA | FORA TOXINES

Aliments que cal evitar De res ens servirà seguir una dieta rica en aliments depuratius si mantenim una excessiva ingesta de farines refinades (pa blanc i rebosteria), aliments alts en sucre (refrescos, begudes alcohòliques o ensucrades), àcids grassos saturats (carn vermella, embotit, fregits, lactis complets, ous) i àcids grassos trans (pastisseria industrial, precuinats, snacks salats). Durant el temps integrals, com el blat i l'arròs integral, la civada, la quinoa, l'espelta, l'ordi o el sègol, té múltiples beneficis per a la nostra salut. A més de ser més cardiosaludables, aporten grans quantitats de vitamines, minerals i fibra. Per la seva capacitat de ràpida absorció de toxines, són essencials per mantenir nets els nostres intestins.

Llegums. Durant la cura depurativa podem prendre un parell de dies a la setmana un plat de llegums amb verdures i algun cereal integral. Una de les més desconegudes però recomanables a l'hora de netejar l'organisme és l’azuki. Energètica i rica en tiamina, facilita la digestió i afavoreix la flora intestinal, de manera que estimula el correcte funcionament dels ronyons i regula la taxa de sucre en la sang. Les llenties, els cigrons i la soja també són bons aliats a l'hora de mantenir els intestins en bona forma.

que duri la nostra dieta depurativa, també convé oblidar-se del cafè, el te i els refrescs amb cafeïna, així com del tabac i l'alcohol.

I millor deixar el saler en un lloc segur. No convé afegir aquest condiment als àpats per evitar la retenció de líquids. Com a alternativa, podem amanir els plats amb tot tipus d'herbes fresques o espècies.

55 LA REVISTA IMO

Cereals integrals. Substituir els cereals refinats per

LA REVISTA IMO

56

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO

La vida sin cataratas ...y sin astigmatismo.

Hoy en día, existe una solución real a la hora de afrontar la cirugía de la catarata con astigmatismo.

Los nuevos desarrollos de lentes intraoculares tóricas, permiten corregir incluso los altos astigmatismos. Estas lentes proporcionan una nítida visión a media y larga distancia, sin necesidad de gafas.

Su oftalmólogo le asesorará sobre las opciones disponibles.